TEMA 6.

LA
PREHISTÒRIA.
L’ORIGEN DE LA HUMANITAT.
0. QUÈ ÉS LA PREHISTÒRIA?
• La definim com:
“El període de temps transcorregut entre l’aparició dels primers avantpassats dels éssers humans (homínids), fa uns 5
m.a. i la invenció de l’escriptura, fa uns 5.000 anys.”
• No tenim documents escrits i queden molt pocs restes materials.
• Per a estudiar la Prehistòria és necessària l’arqueologia, ciència que estudia les restes materials encontrades
en jaciments arqueològics.
0. QUÈ ÉS LA PREHISTÒRIA?
0. QUÈ ÉS LA PREHISTÒRIA?
0.1. LES ETAPES DE LA PREHISTÒRIA.
• Dividim la Prehistòria en tres etapes:
1. Paleolític: des de l’aparició dels homínids fins el descobriment de l’agricultura i la ramaderia.
2. Neolític: des del descobriment de la ramaderia i agricultura fins la fabricació dels primers objectes de metall
(metal·lúrgia).
3. Edat dels Metalls: des del descobriment de la metal·lúrgia fins la invenció de l’escriptura.
0. QUÈ ÉS LA
PREHISTÒRIA?

0.1. LES ETAPES DE LA PREHISTÒRIA.

1. EL PROCÉS DE L’HOMINITZACIÓ.
1.1. ELS PRIMERS ÉSSERS HUMANS.
• El procés pel que els nostres avantpassats foren evolucionant fins
arribar a la nostra espècie actual (Homo sapiens) es coneix com
hominització.
• En el procés d’hominització l’espècie fou adquirint tres
característiques que ens diferencien dels primats (ximpanzés, goril·les,
orangutans…). Quins son?
✓EL BIPEDISME.
✓EL POLZE OPOSABLE.
✓UN CERBELL COMPLEX.
1. EL PROCÉS DE L’HOMINITZACIÓ.
1.1. ELS PRIMERS ÉSSERS HUMANS.
• El bipedisme: es defineix com la capacitat de caminar
sobre els peus sense ajuda de les mans.
• Va permetre ampliar el camp de visió y tindre lliures
les mans per a realitzar altres labors.
1. EL PROCÉS DE L’HOMINITZACIÓ.
1.1. ELS PRIMERS ÉSSERS HUMANS.
• El polze oposable: el polze dels homínids es pot tancar
sobre la palma de la mà.
• Açò permet utilitzar la mà com una pinça, agafar i
manipular objectes. Ens permet construir ferramentes que
ens ajuden a superar les nostres limitacions físiques.
1. EL PROCÉS DE L’HOMINITZACIÓ.
1.1. ELS PRIMERS ÉSSERS HUMANS.
• Els beneficis d’un cervell cada vegada més gran i
complex van ser:
✓El desenvolupament del llenguatge.
✓La capacitat de raonar.
✓L’aparició d’un mon espiritual.
✓La autoconsciència: reconèixer-se a un mateix, el seu
grup, el concepte de temps…
1. EL PROCÉS DE L’HOMINITZACIÓ.
1.2. CANVIS PRINCIPALS EN L’ÉSSER HUMÀ.
2. EL PALEOLÍT IC. Depredadors i nòmades.

2.1. CAÇADORS I RECOLECTORS.

• Els éssers humans del Paleolític vivien en grups xicotets i eren nòmades → es traslladen buscant refugi i
aliments.
• Com obtenien l’aliment? → la seua dieta era omnívora, consumien la carn d’altres animals, peixos i
recol·lectaven fruits als boscos.
• Com no produïen el seu propi aliment eren depredadors.
2. EL PALEOLÍT IC. Depredadors i nòmades.

2.1. CAÇADORS I RECOLECTORS.

• L’activitat principal era la caça.
• S’aprofitaven totes les parts de l’animal:
❖Carn (aliment).
❖Pell (abric).
❖Ossos (instruments i armes).
❖Tendons (cordes). Homo habilis provant la seua primera llança.
Il·lustració de Marina Lezcano. @mlezcanoart
2. EL PALEOLÍT IC. Depredadors i nòmades.

2.1. CAÇADORS I RECOLECTORS.

• Fabricaven instruments per a ajudar-
se a les tasques quotidianes:
oTallar fusta, caçar, esquarterar animals,
arrancar tubercles, foradar ossos, pescar
o cosir.
• Els instruments es fabricaven en pedra
i més endavant amb ossos i banyes.
2. EL PALEOLÍT IC. Depredadors i nòmades.

2.2. L’HÀBITAT: ABRICS I COVES.

• Els primers humans eren nòmades → es desplaçaven seguint
els ramats d’animals, no tenien residencia fixa.
• Construïen campaments temporals, prop de llacs i rius.
• Per a protegir-se del elements de l’oratge (fred, calor, pluja...) es
resguarda-ven a coves i abrics naturals.
• No solen habitar l’interior, es fosc i molt humit.
2. EL PALEOLÍT IC. Depredadors i nòmades.

2.3. ELS PRIMERS ENTERRAMENTS.

• 80.000 anys arrere → l’Homo neanderthalensis comença a enterrar
els seus difunts.
• Al voltant del difunt es situa l’aixovar funerari (alguns objectes de sílex,
ornaments...).
• L’Homo sapiens continuarà, perfeccionarà i transformarà aquesta
pràctica.
Enterrament d’una anciana neandertal amb el seu aixovar. Il·lustració de Marina Lezcano.
@mlezcanoart
2. EL PALEOLÍT IC. Depredadors i nòmades.

2.4. EL DOMINI DEL FOC.

• Un dels grans descobriments de l’espècie humana → l’ús del foc.
• Al principi s’agafava el foc d’un incendi natural i es conservava.
• Més endavant, vam aprendre a produir-lo. PERCUSSIÓ
• Com? 2 maneres diferents:
1. Percussió: colpejant pedra foguera i pirita de ferro s’obtenen espurnes.
2. Rotació: fregant amb força un bastó damunt d’un tronc.
ROTACIÓ
2. EL PALEOLÍT IC. Depredadors i nòmades.

2.4. EL DOMINI DEL FOC.

• Gracies al domini del foc → s’accelera l’evolució humana. Com?
✓Podem escalfar-nos quan fa fred.
✓Podem espantar feres que poden caçar-nos.
✓Podem il·luminar l’interior de coves i abrics.
✓Podem cuinar els aliments, fent-los més nutritius → açò va afavorir
el desenvolupament d’un cervell complex.

Grup d’Homo erectus escalfant-se al voltant d’un foc. Il·lustració de Marina Lezcano. @mlezcanoart
3. EL NEOLÍTIC. Productors i sedentaris.

3.1. EL DESCOBRIMENT DE L’AGRICULTURA I LA RAMADERIA.

• Fa aproximadament 10.000 anys l’ésser humà descobreix l’agricultura.
• Cóm? → mitjançant l’observació es donen compte que les llavors que cauen al terra
produeixen una nova planta.
• Seguint el mateix procés, observant els animals del seu entorn, aconsegueixen
domesticar-ne alguns. Naix la ramaderia.
• Amb el descobriment d’aquestes noves tècniques l’ésser humà (Homo sapiens) deixa de
ser depredador i comença a ser productor del seu propi aliment (agricultor i ramader).
• Dona començ una nova etapa, el Neolític.
Poblat neolític amb presència animals i cereals domesticats.
Il·lustració de Marina Lezcano. @mlezcanoart
3. EL NEOLÍTIC. Productors i sedentaris.

3.2. SEDENTARIS: RAMADERS I AGRICULTORS.

• Com no necessitaven desplaçar-se buscant aliment i tenien que
tindre cura dels cultius i el ramat, els éssers humans es van convertir
en sedentaris.
• Les primeres plantes cultivades van ser els cereals (blat, ordi i sègol) i
els llegums (llentilles i pèsols).
• Els primers animals domesticats van ser les cabres, les ovelles i els
porcs.
3. EL NEOLÍTIC.
Productors i sedentaris.

3.2. SEDENTARIS: RAMADERS I AGRICULTORS.

• Els primers poblats eren autosuficients → produïen
tot el que consumien.
• Més avançat el Neolític es fan intercanvis (petxines,
ceràmica, armes i ornaments).
3. EL NEOLÍTIC. Productors i sedentaris.

3.2. SEDENTARIS: RAMADERS I AGRICULTORS.

• Les noves faenes derivades de l’agricultura van fer
necessari fabricar nous objectes → falç (segar), molí
(moldre el gra), aixada (cavar) i destral (talar fusta).
• Al produir aliments necessitem objectes per a:
transportar-los, emmagatzemar-los i cuinar-los.
D’aquesta necessitat naix la ceràmica.
3. EL NEOLÍTIC. Productors i sedentaris.

3.2. SEDENTARIS: RAMADERS I AGRICULTORS.

• Altres descobriments del Neolític van ser:
❖La cistelleria → mitjançant l’encreuament de
cordes.
❖El teixit → després d’inventar el fus i el teler.
❖La mineria → s’utilitzaven pedres precioses per
a fer ornaments.
3. EL NEOLÍTIC. Productors i sedentaris.

3.2. SEDENTARIS: RAMADERS I AGRICULTORS.

• L’agricultura va començar al Creixent Fèrtil
(rius Tigris, Eufrates i Nil) al Pròxim Orient.
• De manera simultània ho feu a altres zones
d’Àsia i Amèrica.
• A partir del VII mil·lenni a.C. s’estén cap a
Europa seguint el Mediterrani.
4. ELS POBLATS DE L’EDAT DELS METALLS.

4.1. EL DESCOBRIMENT DE LA METAL·LÚRGIA.

• La metal·lúrgia es va començar a practicar al Pròxim Orient al
voltant del VII mil·leni a.C.
• Els historiadors i arqueòlegs dividim la Edat dels Metalls en 3
etapes:
1. Edat del Coure o Calcolític. (5.000 a.C.)
2. Edat del Bronze. (3.000 a.C.)
3. Edat del Ferro. (2.000 a.C.)
4. ELS POBLATS DE L’EDAT DELS METALLS.

4.1. EL DESCOBRIMENT DE LA METAL·LÚRGIA.

1. Edat del Coure: el coure es un metall mal·leable (pot estendre’s sense
trencar-se) i podem fabricar millors ferramentes i armes.
2. Edat del Bronze: el bronze es una aliatge de coure i estany, es més dur
i més tallant que el coure.
3. Edat del Ferro: el ferro es dur i resistent, molt adequat per a fabricar
armes i ferramentes agrícoles.
4. ELS
POBLATS DE
L’EDAT DELS
METALLS.

4.2. ELS POBLATS A L’EDAT DEL FERRO: MÉS COMPLEXOS.

• La metal·lúrgia va portar canvis socials importants, se
distingeixen grups socials diferents.
• Els poblats comencen a fortificar-se (muralles) i
s’estructuren seguint un ordre (carrers).
• Les cases son més complexes: murs de tova, sostre
de palla i branques i diverses habitacions amb
funcions diferents.
4. ELS POBLATS DE L’EDAT DELS METALLS.

4.3. LA SOCIETAT DE L’EDAT DELS METALLS: UNA SOCIETAT

DIVERSA.
• L’aparició de grups socials va produir una estratificació social.
• Treballar els metalls era molt difícil, sols podien fer-ho
artesans especialitzats.
• El tenir noves mercaderies va produir un comerç arcaic.

Alfarer. Il·lustració obra d’Iñaki Diéguez Uribeondo (IDU).

4. ELS POBLATS DE L’EDAT DELS METALLS.

4.3. LA SOCIETAT DE L’EDAT DELS METALLS: UNA SOCIETAT

DIVERSA.
• Tenir possessions, terres i ramats va crear la necessitat de
protegir-ho.
• Cóm? → fortificant els poblats (muralles).
• Sorgeix una nova ocupació, la de protector o guerrer.
• Els grups de guerrers estaven dirigits per un cabdill o rei.
• Els reis o cabdills tenien poder sobre una o diverses tribus. Ritual de cremació a l’Edat del Ferro.
Il·lustració obra d’Iñaki Diéguez Uribeondo (IDU).
4. ELS POBLATS DE L’EDAT DELS METALLS.

4.4. EL MEGALITISME.
• Els megàlits, construïts a Europa des de el V mil·leni a.C. i
durant 3.000 anys.
• Què són? → monuments construïts en pedres de molta
grandària.
MENHIR DOLMEN
• Què funció tenen? → funerària (enterraments), o de culte o
religioses (temples).
• Els principals són: el menhir, el cromlec i el dolmen.
CROMLEC
5. L’ARQUEOLOGÍA.
5.1. LA CIÈNCIA ARQUEOLÒGICA.
• Què estudia l’arqueologia?
• L’arqueologia estudia els vestigis materials (fòssils,
instruments, fons de cabanya...) que han quedat sepultats vaig
terra.
• L’arqueologia es la ciència que estudia como vivien els homes
i dones del passat.
5. L’ARQUEOLOGÍA.
5.2. ELS JACIMENTS ARQUEOLÒGICS.
• DEFINICIÓ: un lloc habitat per éssers humans en el passat i on
han perdurat fins l’actualitat les restes materials produïdes per
les seues activitats.
• Les restes es depositen en capes anomenades estrats. Cadascun
d’aquests estrats sol correspondre a un període d’ocupació.
• L’estratigrafia permet conèixer la cronologia aproximada d’un
jaciment. Els estrats més profunds son els més antics.