Àusias March.

Àusias March és el poeta més important de tots els temps. Durant els primers anys de la
seua joventut va tenir una vida pròpia d’un cavaller de la noblesa mitjana i va participar en
diferents expedicions d’Alfons el Magnànim per tot el Mediterrani.

Més endavant, es va dedicar a les seues possessions feudals a la Safor. Va conèixer a

Isabel Martorell, germana de Joanot Martorell, i es va casar amb ella, la qual era una dama
de la noblesa de Gandia. Després de la seua mort es va casar amb Joana Escorna.

De la seua poesia ens han arribat 13 cançoners manuscrits i diverses edicions impreses del
s. XVI. En conjunt, se li atribueixen 128 poemes que s’agrupen en quatre grans cants: cants
d’amor, cants de mort, cants morals i cant espiritual.

D’una banda, als cants d’amor l’autor percep un sentiment contradictori entre el desig
sexual, que pot conduir a la luxúria, i els sentiments d’amor profund. D’altra banda, als cants
de mort, aquesta es relaciona amb la idea de Déu.

Jaume Roig: L’espill.

Entre totes les obres satíriques del s. XV, la més destacada és L’Espill o Llibre de les dones,
de Jaume Roig. Aquest autor va nàixer a València en el si d’una família burgesa. Va ser
metge i va assistir a membres de la noblesa, com la dona d’Alfons el Magnànim o les
monges de la Trinitat.

És un poema amb més de 16.000 versos que té un llenguatge popular i molt ric, ja que hi
abunden les expressions col·loquials que accentuen el caràcter satíric de l’obra. Aquesta
consta d’un prefaci i quatre capítols o llibres. En el prefaci l’autor té la intenció de donar
consell a tots els joves i vells perquè desconfien de les dones, en especial al seu nebot
Baltasar Bou, a qui dedica l’obra.

L’Espill va ser un reflex d’un model de comportament, per això té una clara intenció moral i
una càrrega cómica, fins i tot satírica.

L’estructura de l’obra consisteix en un prefaci, en el que un personatge inventat conta la

seua vida i com de mal l’han tractat les dones; un primer llibre, que conta les aventures del
protagonista, qui després de ser expulsat de casa per sa mare fa un llarg viatge; un segon
llibre, en el que conta els matrimonis que ha tingut; un tercer llibre, que descriu com se li
ha aparegut el savi Salamó, que fa una llarga crítica a les dones i el fa canviar de conducta,
i per ùltim, un quart llibre en el que el protagonista desperta i decideix dur una vida retirada
a València i dedicada a Déu.

El poema s’insereix en la tradició medieval de la misogínia, que acusa a les dones de totes
les maltats.

Isabel de Villena.
Va nàixer a Gandia i era filla il·legítima del noble Enric de Villena. Des de ben menuda, va
entrar a la cort de la reina Maria, dona d’Alfons el Magnànim. Aquesta va promoure la
fundació del convent de la Trinitat de València i anomenà Isabel com a abadessa. Sor Isabel
fou una dona molt estimada i respectada a la ciutat que va fer del monestir un referent
cultural.

L’única obra d’Isabel és el Vita Christi, l’objectiu de la qual era donar a conèixer la vida de
Crist i aprendre a estimar-lo, cosa que es considerava l’aspiració máxima en la vida
espiritual d’un cristià.

En un primer moment, va escriure l’obra com una paràfrasi de l’Evangeli, una obra en prosa
adreçada a les monges de la seua Comunitat. Això explica que l’estil siga senzill i les frases
en llatí estiguen explicades en valencià, però sor Isabel volia anar més lluny i va contar la
Bíblia des de la perspectiva de les dones.

A més a més, es va rehabilitar la figura de Eva, aquella que la tradició misògina usava per a
justificar l’origen del mal associat a la dona. Sovint s’ha interpretat tot això com una resposta
a l’Espill. En qualsevol cas, és evident que ella ofereix en l’obra una nova visió des del punt
de vista de la seua presència en la Bíblia, en particular pel que fa al sentiment maternal, que
es compara amb l’amor que sent Jesus per les dones.

El misteri d’Elx i el teatre medieval.

Ens han arribat limitades mostres escrites de teatre medieval, però gràcies a diferents
documents històrics sabem que hi havia representacions de caràcter profà, encara que els
textos conservats en la nostra llengua pertanyen al teatre religiós, que s’anomena com a
misteris.

L’objectiu d’aquest teatre era explicar a la gent, que era analfabeta, el contingut de la Bíblia.
Per això, gran part d’aquestes peces teatrals narren episodis emblemàtics de la vida de
Jesus, la Mare de Déu o els sants. Són textos orals, anònims i populars. Un exemple és el
cant de la Sibil·la, un monòleg nadalenc que ha perdurat a la Safor, l’Alguer o Mallorca.
Altres exemples són les representacions de la Passió de Crist, que tenen lloc en Setmana
Santa.

També s’han conservat exemples d’escenificacions relatives a l’Assumpció de la Mare de

Déu. La més destacada és el misteri d’Elx o La Festa, que se celebra a l’interior de
l’esglèsia de Santa Maria d’Elx. La representació té molts elements d’origen medieval, com
l’escenografia, el model de la llengua o la música, i es pensa que podría tenir l’origen en el
s. XV. Els guions conservats són del s. XVII, per lo que el model medieval va romandre al
llarg dels segles. La festa d’Elx va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.