ara DISSABTE, 25 DE JUNY DEL 2011

aracriatures
sembla, dentrada, una bona aventura. I s aix perqu els albergs, a part de les habitacions comunitries, tamb tenen habitacions petites. s el cas de lalberg del carrer Ciutadans de Girona, per exemple, on hi ha habitacions per a 2, 3, 4, 6 i 8 persones. Hi ha altres famlies que tamb opten pels albergs, grcies al programa impulsat per lAgncia Catalana de Joventut Vacances en Famlia, que consisteix a concursar per la tria duna destinaci del Principat per un preu molt ajustat.
Els temps canvien

11

Lexplorador reprimit

MODERNITAT. Lalberg bagenc de Viladoms de Baix, a Castellbell i el Vilar.

Jaume Funes Educadors virtuals dadolescents digitals

Els albergs del futur

e Noves caracterstiques arquitectniques i nou funcionament intern. Aix es defineixen els albergs del futur, com els que la Fundaci Catalana de lEsplai acaba de posar en marxa a Castellbell i el Vilar (Bages) i al Prat de Llobregat (Baix Llobregat). Ho explica Anna Romeu, vicepresidenta de patrimoni, medi ambient i qualitat de la Fundaci: Sn accessibles, sn espais funcionals i es mouen amb els principis de sostenibilitat, eficincia energtica i estalvi daigua. Aix, el nou alberg de Castellbell, el Viladoms de Baix, s sostenible per la seva construcci, feta a partir de mduls. Pel que fa al funcionament intern, els usuaris sn els encarregats duna part de la gesti. Els grups han de parar i desparar taula, i la mateixa neteja de les habitacions ha danar a crrec seu. Aquesta s una diferncia important respecte dels altres, on el sistema dpats s dautoservei i sempre hi ha inclosa la neteja. La voluntat ltima s fomentar una adquisici dhbits.

el son, tot i que ho he dacceptar, perqu sn habitacions compartides. Ara b, els albergs tamb sn espais on es pot trobar intimitat i solitud. Pot semblar que siguin espais amb molta activitat social, i s ben cert, per jo els triava alguns estius que necessitava estudiar fora de casa, explica ara la Maria, que, dadolescent, visitava lAlberg Cerver de Girona, al centre de la ciutat. Durant el dia, la gent marxa i abandona les installacions. Tenia una tranquillitat ideal per poder concentrar-me. I, al vespre, desprs dhores de treball, me nanava al menjador, em trobava amb gent, xerrava i desconnectava de cop.
Tamb en famlia

Curiosament, la Maria, que ara s mare de dues nenes, de 5 i 2 anys, encara sallotja algun estiu a lalberg de Girona. Per ara hi anem tota la famlia. Mhe retrobat amb unes installacions que tenia associades a la meva poca destudiant, i que ara he vist que tamb estan preparades per anar-hi amb la prole. I, a ms, a les nenes els encanta, perqu el fet de dormir en lliteres, tots junts en una habitaci, els

Daltra banda, la directora de lAlberg Pere Tarrs, del carrer Numncia de Barcelona, assenyala el canvi que hi ha hagut de mentalitat entre la poblaci. Fa uns anys, la idea de compartir costava, i per aix els albergs, pensats i ideats a partir daquesta filosofia, eren una opci molt minoritria. Nosaltres vam agafar el model daltres pasos amb una llarga tradici alberguista, com Alemanya, Frana, Holanda i la Gran Bretanya, per a Catalunya va trigar temps a adquirir-se lactitud alberguista, per dir-ho dalguna manera. Ara, per contra, es pot dir que lactitud de compartir est molt adquirida. Els joves sobretot ho tenen molt interioritzat. Els s molt fcil tot, comenta Mari Luz lvarez. Al canvi dactitud tamb hi va lligada levoluci de les prestacions dels albergs, que, fins i tot, han sabut adaptar-se als nous canvis tecnolgics, amb internet gratut, servei wifi, o que han flexibilitat normes, com ara la dels pats, perqu tant es pugui optar per lautoservei com per preparar-sel cadasc havent comprat prviament els ingredients. Els equips esportius tamb hi troben avantatges, perqu consideren que sn el lloc ideal per reforar la unitat. Han de dormir i menjar junts, compartir les estones de lleure, i aix enforteix el grup, conclou Mari Luz lvarez.e
Per a ms informaci
www.xanascat.cat Xarxa Nacional dAlbergs www.esplai.org Fundaci Catalana Esplai www.peretarres.org Fundaci Pere Tarrs www.accac.cat Cases de colnies i albergs

libre de text, notebook, ordinador daula, pissarra digital, aula dinformtica. Podrem seguir amb la llista de les paraules, ms o menys tecnolgiques, que reiteradament van i vnen en parlar avui de lescola. Parallelament, els adolescents que al mat sn a laula i a la nit al Facebook, fan servir damagat mbils dltima generaci i seguiran les seves xarxes virtuals, escrivint potser a les seves pantalles bastanta ms lletra que al paper que tenen davant, a la taula. Malgrat tot, fa pocs dies que la consellera Rigau emfatitzava de nou la lectura al llibre de paper i redua leducaci en la societat de la comunicaci al fet que totes les aules tinguessin pissarra digital. Molt abans, el conseller Maragall dissenyava larcdia feli de la nova educaci amb una imatge de pupitres en lnia amb alumnes concentrats a llegir PDF a la pantalla del seu porttil. Pel mig, una quantitat significativa del professorat que insisteix a dir que aix dels ordinadors no deixa de ser una font de distracci i descontrol. Ms desorientats encara, multiplicitat de pares i mares no acaben de saber qu fer amb el seu adolescent amb tendncia a estar permanentment online. Ja seria hora que prengussim conscincia que, mentre discutim sobre realitats desfasades, els adolescents van construint mons cada vegada ms desconnectats i distants dels nostres, del de lescola i del de bona part dels adults. La majoria de debats sobre tot aquest mn complex i canviant, que ja no s nou i que s alguna cosa ms que tecnologia, t poc a veure amb el que significa educar avui i res amb qui sn els adolescents. Si encara aspirem a educar, a influir en les seves vides, s hora de situar el debat all on, al meu parer, ha destar. Ja hauria destar fora desprestigiat afirmar, malgrat que ho diguin les autoritats acadmiques, que la funci del professorat s la transmissi del coneixement. s molt ms raonable afirmar que facilita laccs al coneixement, estimula el desig de saber, mira dintegrar en la vida dels seus alumnes el que han descobert en mltiples fonts dinformaci. s curiosa la candidesa amb qu ens diuen que la pissarra digital motiva, com si el rotllo del profe no fos el mateix quan segueix sent el que escriu i esborra, ara digitalment. Fa dies que els adolescents tenen ciberavorriment. s difcil que lesttica digital de laula superi la que domina les seves vides. Un simple powerpoint no crea inters pel que no consideren interessant.

Pel treball en xarxa

Educar i ensenyar avui, en un mn digital, multimdia i en xarxa, sempre ha de tenir dues caracterstiques: laprenentatge a partir del descobriment i lexperimentaci; el treball cooperatiu, en interrelaci. Ensenyar el pronom feble passa per poder projectar els seus posts, aprendre a fer autoretrats passa per revisar els seus perfils, no per bloquejar tot accs a les xarxes. Si hi ha ordinador hi ha dhaver treball en grup. Poc o molt el que facin passa pel nvol i per la construcci i reconstrucci collectiva, interactiva. Ni s una simple batalla amb les tecnologies ni podem recuperar formes obsoletes densenyar. Els diversos adolescents, multicanals o desconnectats, segregats o integrats digitalment, estan immersos educativament en unes noves regles de joc. Ja no pensen a partir de les mateixes variables. Safirmen i es construeixen amb interacci amb desenes damics en connexi permanent. La frase que dna ttol a aquesta columna va sorgir treballant amb diversos professionals que nodreixen webs per a adolescents. Webs que acaben mirant-se si es diuen kolokon.com i no si acaben en gen.cat. s un ttol dalerta per evitar perdre el tren. Deixem de discutir dordinadors i parlem de com seduca avui. No t sentit competir amb les wikipedies. El que cal s mantenir lascendncia sobre ladolescent, estimular i donar suport a les seves formes actuals daprendre. Una activitat vital que ni abans ni ara es produeix automticament, que t a veure amb els adults, situats en el mn real, que la faciliten.

Jaume Funes s psicleg, educador i periodista