Gimnospermes i Angiospermes

4.2. Angiospermes: la flor (pol·linització, agents pol·linitzadors, inflorescències) i el

fruit (tipus de fruit i dispersió).

Donat el caràcter i la finalitat exclusivament docent i eminentment il·lustrativa de les explicacions a classe d'aquesta
presentació, l’autor s’acull a l’article 32 de la Llei de propietat intel·lectual vigent respecte de l'ús parcial d'obres
alienes com ara imatges, gràfics o altre material contingudes en les diferents diapositives
Facultat de Biologia
Angiospermes.

Plantes amb FLORS, comunes en tots els medis terrestres i aquàtics. Dominants
a tots els biomes terrestres (menys a la taigà)

• 59 ordres

• 415 famílies

• ~ 10.000 gèneres

• ~ 350.000 espècies

Filogènia dels ordres d’angiospermes

Soltis et al. 2019 Proc. R. Soc. B. 28620190099
Angiospermes.

Angiospermes: radiació evolutiva (diversificació) al Cenozoic

Angiospermes.

Quina és la clau de l’èxit de les Angiospermes? Pistil ♀

• Carpel tancat  pistil Estigma

Estil

OVARI

Primordi seminal
(conté ovocèl·lula)
Angiospermes.

Quina és la clau de l’èxit de les Angiospermes? Pistil ♀

• Carpel tancat  pistil Estigma

El carpel prové
Evolució: els
d’una fulla
marges es van
Evolució del carpel: portadora
tancar i fusionar Estil
d’esporangis

esporangi Carpel
tancat
OVARI

Fulla
modificada

Secció transversal Primordi seminal

(conté ovocèl·lula)
Angiospermes.

Quina és la clau de l’èxit de les Angiospermes?

• Carpel tancat  pistil

Reducció progressiva Només romanen
de la fulla els esporangis

Evolució dels estams:

Fulla
modificada

Antera

Filament

Esporangis
Secció transversal
Angiospermes.

Quina és la clau de l’èxit de les Angiospermes?

• Carpel tancat  pistil

• Reducció dels gametòfits  escurçament cicle biològic i possibilitat de tenir

formes herbàcies

Gametòfit ♀ (n) Gametòfit ♂ (n)

Estam
Pistil

Flor
Quercus humilis Poa annua
Angiospermes.

Quina és la clau de l’èxit de les Angiospermes?

• Carpel tancat  pistil

• Reducció dels gametòfits  escurçament cicle biològic i possibilitat de tenir

formes herbàcies

• Plasticitat del corm  gran diversitat de formes biològiques (arbres, arbusts,

lianes, herbes de tota mena, hidròfits, suculentes, ...)

• Major complexitat histològica i eficiència de l’aparell vegetatiu

• Diversitat floral  diversificació pol·linització i disseminació  més

capacitat de colonització i establiment

• Doble fecundació (endosperma secundari 3n) i llavor protegida pel fruit

Angiospermes.

FLOR: branca de creixement limitat (braquiblast) on s’implanten les estructures

implicades en la reproducció sexual  peces fèrtils i peces estèrils

(androceu ♂) (gineceu ♀)

Estigma
Antera
Estams Pistil
Filament Estil

Ovari

Pètals
Sèpals
Receptacle floral

Peduncle
(pedicel)
Angiospermes.

FLOR:

Evolució: augment de protecció de l’ovari

OVARI OVARI
SÚPER ÍNFER

(flor hipògina) (flor epígina)

Angiospermes.

FLOR:
Bisimètrica
Radial Zigomorfa Asimètrica
(bilateral)

Evolució:
Angiospermes.

FLOR:
Bisimètrica
Radial Zigomorfa Asimètrica
(bilateral)

Evolució: augment “direccionalitat” pol·linitzadors

Angiospermes.

FLOR: “motor” de diversificació

• Gran diversitat morfologia floral

• Co-evolució flors-agent pol·linitzador
Angiospermes.

FLOR: “motor” de diversificació

Co-evolució
flors-pol·linitzador

La llargada de l’espiritrompa exerceix una selecció

direccional en la longitud de l’esperó  èxit pol·linització
Angiospermes.

FLOR: “motor” de diversificació

Flors solitàries
 Angiospermes.

INFLORESCÈNCIA: sistema de branques especialitzat portador de flors (i fruits).

Espiga Raïm Umbel·la Capítol Ament

Triticum sp. Diplotaxis erucoides Allium neapolitanum Helianthus annus Quercus ilex
Angiospermes.

La pol·linització

Requeriment perquè funcioni la reproducció sexual als espermatòfits

gra de pol·len (micròspora - gàmeta ♂)

primordi seminal (megàspora - gàmeta ♀) o a la seva proximitat

Aquest transport (dirigit o no) és el que

coneixem com a pol·linització
Angiospermes.

La pol·linització: dues estratègies

Estams ♂
(androceu)
Moltes flors són
hermafrodites ...

Pistil ♀
(gineceu)
Angiospermes.

La pol·linització: dues estratègies

Autogàmia - pol·len produït a la mateixa flor. (cleistogàmia)

Autogàmia
Autogàmia - entre flors del mateix individu. (geitonogàmia)

Al·logàmia: entre flors de diferents individus de la mateixa espècie.

Angiospermes.

Autogàmia: pol·linització de la mateixa planta

No hi ha recombinació genètica  consanguinitat

Quines avantatges Disminució variabilitat

té l’autogàmia ??

• Assegura la descendència en individus aïllats o de zones amb

pocs pol·linitzadors

• Perpetua i difon una forma competitiva (ambients estables)

• Es ràpida i segura
Angiospermes.

Autogàmia: pol·linització de la mateixa planta

Autogàmia
(flor cleistògama)
Lamium amplexicaule
Angiospermes.

Al·logàmia: pol·linització encreuada (entre individus)

Quines avantatges
té l’al·logàmia ??

Recombinació genètica

Augment de la variabilitat

Major capacitat d’adaptació

Angiospermes.

Al·logàmia: pol·linització encreuada (entre individus)

Mecanismes que l’afavoreixen:

• Hercogàmia: Separació en l’espai

• Dicogàmia: Separació en el temps

• Autoesterilitat
Angiospermes.

Al·logàmia: pol·linització encreuada (entre individus)

Hercogàmia: Separació en l’espai

Flors unisexuals, plantes monoiques Flors unisexuals, plantes dioiques

Flors femenines

Flors masculines Individus amb flors femenines o masculines

Angiospermes.

Al·logàmia: pol·linització encreuada (entre individus)

Hercogàmia: Separació en l’espai
(a) (b)
Heterostília

(a) Flor (b) Flor

estil llarg estil curt
i estams i estams
curts llargs
Angiospermes.

Al·logàmia: pol·linització encreuada (entre individus)

Dicogàmia: Separació en el temps
• Proteràndria: primer madura l’androceu (♂)
Angiospermes.

Al·logàmia: pol·linització encreuada (entre individus)

Dicogàmia: Separació en el temps
• Proterogínia: primer madura el gineceu (♀)
Angiospermes.

Al·logàmia: pol·linització encreuada (entre individus)

Autoesterilitat: Incompatibilitat genètica

Gens d’autoesterilitat

Reconeixement
de l’individu

No hi ha germinació
del pol·len
Angiospermes.

La pol·linització en relació als agents pol·linitzadors

BIÒTICS
ANEMOFÍLIA
agent transportador
el vent ZOIDOFÍLIA
ABIÒTICS

agent transportador
els animals
HIDROFÍLIA • entomofília
• ornitofília
• quiropterofília
agent transportador
• …
l’aigua
Angiospermes.

La pol·linització en relació als agents pol·linitzadors

ANEMOFÍLIA: agent transportador el vent

• Producció de grans quantitats de pol·len
• Periant petit o nul (no necessiten mecanismes d’atracció i reclam)
• Permet l’establiment de grans poblacions, hàbitats exposats al vent
Angiospermes.

La pol·linització en relació als agents pol·linitzadors

HIDROFÍLIA: agent transportador l’aigua

• Típic només en algunes angiospermes.
• Flors petites, sense periant.
• Pol·len i estigmes filamentosos.

Vallisneria

Flors ♂

Flor ♀
Angiospermes.

La pol·linització en relació als agents pol·linitzadors

ZOIDOFÍLIA: agent transportador els animals

• Pol·linitzadors molt diversos i pol·linització de molt a poc dirigida

• Coevolució flors-pol·linitzadors
• Biologia reproductiva complexa: sincronia floració-presència del pol·linitzador
• Importància econòmica: producció de fruita, mel, vi
Angiospermes.

ZOIDOFÍLIA: agent transportador els animals

Insectes
(xucladors,
mastegadors)

Ocells Mamífers
Angiospermes.

Què és el fruit?

• És un òrgan exclusiu de les angiospermes.

• Protegeix les llavors i afavoreix la seva dispersió.

• Prové de la transformació del gineceu (ovari)

• El receptacle floral i el periant poden formar part del fruit.

• També hi ha fruits partenocàrpics, que es desenvolupen

sense haver-hi fecundació. Apomixi.
Angiospermes.

Apomixi: producció de fruits sense fecundació. Propagació asexual

Taraxacum officinale
Angiospermes.

Tipus de fruit
Fruit carnós

Exocarp
Exocarp

Mesocarp
Mesocarp

Endocarp
Endocarp

Llavor
Llavor

Material gràfic, J.Llistosella

Angiospermes.

LLAVOR: substàncies de reserva [endosperma secundari (3n)]

Carúncula
Eleosoma

Radícula
Episperma
Plúmula

Substàncies reserva

Embrió Cotiledons
(amb susbtàncies de
Episperma reserva)

Pisum sativum
Ricinus communis (pèsol)
(rici)
Angiospermes.

Tipus de fruit
Fruit carnós Fruit sec

Exocarp
Exocarp

Mesocarp
Mesocarp
Pericarp

Endocarp
Endocarp

Llavor
Llavor

Material gràfic, J.Llistosella

Angiospermes.

Tipus de fruit Fruits secs

DEHISCENTS
Fruits
carnosos
INDEHISCENTS

Síliqua Càpsula
Baia
(p.e., rabenissa) (p.e., rosella)
(p.e., tomàquet) Cariposi Aqueni
(p.e., blat) (p.e., pijallit)

Drupa
(p.e., pruna) Sàmara Núcula Fol·licle Llegum
(p.e., auró) (p.e., castanya) (p.e., miraguà) (p.e., pèsol)
Angiospermes.
Fol·licle Llegum Síliqua Silícula Càpsula (valvar, poral, …)

Esquizocarp
Aqueni Cariòpside Sàmara Núcula

Baia Poliaqueni
Drupa Pom Hesperidi Pepònide

Cinorrodon Polidrupa

Material gràfic, J.Llistosella

Angiospermes.

Dispersió de diàspores

Diàspora: unitat funcional de disseminació de les plantes, com

poden ser els fruits, les llavors o els fragments de la planta mare.
Angiospermes.

Dispersió de diàspores

condicions incertes
lluny

al costat de la
planta mare
condicions bones
Angiospermes.

Dispersió de diàspores
Anemocòria Zoocòria Hidrocòria Antropocòria
(animals) (aigua) Autocòria (humans)
(vent)
Angiospermes.
Anemocòria Hidrocòria Epizoocòria Autocòria

Taraxacum sp.
Endozoocòria
Mirmecocòria

Antropocòria

Ulmus sp. Diszoocòria

Plantes terrestres. Diversitat de formes de vida

Dificultats colonització del medi terrestre

• Dessecació
• Obtenció i intercanvi CO2 i O2 Corm

• Obtenció de nutrients
• Arribar als llocs adequats per viure Diàspores

• Reproducció Cicles de vida

Adaptació al medi terrestre !