PRÀCTIQUES DE BIOLOGIA VEG.

APLICADA BEECA, Secció de Botànica i Micologia

El corm, la flor, les inflorescències i el

fruit. Compendi iconogràfic.

(Documentació de referència per les pràctiques de laboratori de

Biologia Vegetal Aplicada, i per les pràctiques de camp)

Secció de Botànica i Micologia

Il·lustracions fotogràfiques de Jaume Llistosella
1. EL CORM

1.1. El corm: Cos vegetatiu constituït per rel, tija i fulles, propi de les plantes vasculars i
desenvolupat com a resultat de l’adaptació a la vida al medi aeri.

2
LA REL

Tipus d’aparell radical

axonomorf fasciculat

Modificacions de l’aparell radical

rel napiforme rels tuberoses rels adherents

LA TIJA

Parts
gemma apical
entrenús

gemma axil·lar

nus

3
Disposició

acaule erecta ascendent

prostrada tija voluble

Modificacions

circells espines caulinars estolons bulb

tubercle rizoma cladodi fil·locladi

4
LA FULLA

Parts de la fulla
anvers
limbe

pecíol

revers
nervis
estípules

Disposició de les fulles

en roseta basal esparses oposades i dístiques oposades i decussades verticil·lades

Nervadura de la fulla

pinnada palmada trinèrvia paral·lela dicotòmica

5
Formes bàsiques de fulles simples

a) esquamiformes, b) en alena, c) aciculars, d) linear, e) falciforme, f) lanceolada, g) oblonga,

h) espatulada, i) ovada, j) obovada, k) el·líptica, l) orbicular, m) cordiforme, n) romboidal, o) deltoide, p)
flabel·lada.

Divisió de la fulla: de la fulla simple a la fulla composta

fulles simples fulles compostes

a) lobulada, b) pinnatífida, c) pinnatipartida, d) pinnatisecta, e) pinnaticomposta f) bipinnaticomposta,

g) palmatífida, h) palmatipartida, i) palmaticomposta, j) trifoliada

6
Fulla composta

peciòlul

folíol
pecíol

raquis

Forma del marge

a) enter, b) sinuat, c) crenat, d) serrat, e) dentat, f) doblement dentat, g) lobulat, h) espinós

Forma de l’àpex

a) obtús, b) agut, c) truncat, d) mucronat, e) acuminat, f) emarginat.

Forma de la base (fulles peciolades)

a) arrodonida, b) cuneada, c) cordada, d) asimètrica, e) peltada

7
Fulles sèssils

decurrents amplexicaule perfoliades embeinadora

Modificacions de les fulles

espines foliars circells foliars fil·lodi

FORMACIONS EPIDÈRMIQUES
Tricomes

simple ramificats glandulosos aculis

INDUMENT

glabre pubescent tomentós híspid

8
2. LA FLOR DE LES ANGIOSPERMES

Els verticils florals de la flor de les angiospermes.

Les flors són brots de creixement limitat (braquiblasts) que duen les fulles fèrtils: els estams (que
formen l’androceu) i els carpels (que formen el gineceu). Molt sovint les acompanyen les fulles del
periant: els sèpals (que formen el calze) i els pètals (que formen la corol·la). Si les fulles
periàntiques són semblants en la forma, la mida i el color, aleshores s’anomenen tèpals i el conjunt
forma el perigoni.

Disposició de les peces a l’eix floral

- Flor cíclica: les peces es disposen en verticils a l’eix floral

- Flor acíclica o helicoïdal: les peces es disposen de forma helicoïdal a l’eix floral

Tipus de flors segons els verticils fèrtils

flors hermafrodites flors unisexuals
(amb androceu i gineceu) flor masculina (androceu) flor femenina (gineceu)

9
El periant
Diversitat del periant segons tipus de peces i la seva disposició en verticils
- Flors diclamídies: són les que tenen les peces periàntiques en dos verticils diferenciats
heteroclamídia: els dos verticils tenen les homoclamídia: els dos verticils tenen les peces
peces diferents: sèpals i pètals (periant) semblants: tèpals (perigoni)

- Flors monoclamídies: són les que tenen un sol verticil de peces periàntiques.
perigoni sepaloide: les peces periàntiques perigoni petaloide: les peces periàntiques
semblen sèpals semblen pètals

- Flors aclamídies: són aquelles en què hi falten les peces periàntiques i només tenen els verticils
fèrtils.

El calze
- Concrescència dels sèpals: les peces del calze poden ser lliures (dialisèpal) o soldades entre elles
(sinsèpal o gamosèpal)
calze dialisèpal calze sinsèpal

10
 - El calicle: hi ha flors que tenen un verticil extrafloral molt pròxim al calze que rep el nom de calicle o
epicalze.

La corol·la
- Concrescència dels pètals: les peces de la corol·la poden ser lliures (dialipètala) o +/- soldades entre
elles (simpètala o gamopètala)
corol·la dialipètala
pètals

corol·la simpètala (= gamopètala)

- Alguns tipus de corol·la

a) infundibuliforme; b) rotàcia; c) campanulada; d) bilabiada; e/f) gibosa (amb gep);

g/h) esperonada (amb esperó); i) tubulosa; j) urceolada; k) papilionada; l/m) coronada (amb corona).

11
L’androceu
- Morfologia dels estams
parts dels estams inserció de l’antera diversitat
basifixa dorsifixa

- Dehiscència de les anteres

longitudinal poral valvar

- Distribució dels estams en verticils

estams en 1 verticil estams en 2 verticils

- Posició i mida relativa dels estams respecte dels pètals

estams alternipètals estams opositipètals

estams exserts (sobresurten de la corol·la) estams inclusos (no sobresurten de la corol·la)

12
 - Concrescència dels estams
lliures soldats pels filaments soldats per les anteres soldats als pètals
monadelfs diadelfs sinanteris (singenèsics) epipètals

- Els pol·linis: a les orquidàcies, tot el pol·len de cada teca forma una massa compacta que es
dispersa per acció dels insectes i rep el nom de pol·lini.

El gineceu
- Simulació del tancament de la fulla carpel·lar

- El pistil
parts del pistil secció de l’ovari

13
- Diversitat de pistils

- El gineceu segons el nombre de carpels, la seva concrescència i els pistils

14
El tàlem
Segons sigui el desenvolupament del tàlem, la posició relativa del gineceu respecte dels altres
verticils pot variar sensiblement l’aspecte de la flor, fins el punt que pot arribar a ser concrescent amb
el gineceu i situar aquest verticil per sota dels altres tres.
flor hipògina (ovari súper) flor perígina (ovari súper) flor epígina (ovari ínfer)

Simetria de la flor

flor actinomorfa o radial flor bilateral o bisimètrica flor zigomorfa

(3 o més plans de simetria) (2 plans de simetria perpendiculars) (1 sol pla de simetria)

Fórmula floral

La fórmula floral expressa, mitjançant lletres, números i símbols, la simetria, el nombre de peces i
concrescència de cada verticil, i la seva ordenació a la flor.
- Representació de la simetria de la flor (sempre a l’inici de la fórmula):
 flor actinomorfa o radial
 flor zigomorfa
 flor bilateral o bisimètrica
flor helicoïdal o acíclica
- Representació dels diferents verticils:
K (calze), C (corol·la), P (perigoni), A (androceu), G (gineceu)
El nombre de peces de cada verticil s’indica darrere de la lletra corresponent;
ex.: K 5 C 5 A 10 G 1 (la flor té 5 sèpals, 5 pètals, deu estams i 1 carpel).

- Altres símbols:
() indica la concrescència de les peces d’un mateix verticil;
ex.: A (10) = l’androceu té 10 estams soldats entre ells.

15
 [] indica la concrescència de les peces entre dos verticils diferents;
ex.: [C 5 A 5] = els 5 estams estan soldats als 5 pètals (són epipètals)
∞ indica que el nombre de peces d’un verticil és superior a 20.
ex.: A ∞ = l’androceu té més de 20 estams

+ entre dos valors, indica que les peces estan situades en dos verticils.
ex.: A 2+4 = l’androceu té 2 verticils, amb 2 estams a l’inferior i 4 al superior
▬▬ situat per sobre o sota del gineceu, indica si l'ovari és ínfer o súper, respectivament.
ex.: G (3) = gineceu amb 3 carpels soldats i l’ovari ínfer
ex.: G (3) = gineceu amb 3 carpels soldats i l’ovari súper
Diagrama floral

És una representació gràfica del nombre d’elements de cadascun dels verticils i de les seves
relacions. Els diagrames resulten de seccionar transversalment els diversos verticils i de projectar
en un pla la secció de cadascuna de les peces que els formen en la mateixa posició relativa que
ocupen en la flor.

K5 C5 A5+5 G(5) K(5) [C(5) A5] G3  K(5) [C(5) A2] G3

16
 3. LES INFLORESCÈNCIES.
3.1. Inflorescències

Inflorescència: Sistema de branques especialitzat portador de flors (i fruits). A més de flors,

pot portar fulles o bràctees.

Criteris per tipificar les inflorescències:


• grau de ramificació: inflorescències simples i inflorescències compostes
• tipus de ramificació: monopòdica (inflorescències racemoses) i simpòdica
(inflorescències cimoses)
• longitud dels peduncles florals

Alguns tipus d’inflorescències es defineixen a partir de trets morfològics especials

(engruiximent o contracció de l’eix, distribució dels sexes a les flors...)

Poa annua
Eupatorium cannabinum (Fam. Compostes) (Fam. Gramínies)

17
18
 verticil·lastres
Stachys alpina

19
4. LLAVORS i FRUITS

4.1. La llavor
La llavor és un òrgan complex propi dels espermatòfits, originat a partir del primordi
seminal i com a resultat de la fecundació. En general, les llavors presenten:
- embrió (esporòfit juvenil en estat de repòs), en el que es poden diferenciar
radícula (precursora de l’arrel), plúmula (precursora de la tija) i cotilèdons (fulles de
l’embrió).
- episperma o testa, un teixit protector
- reserves nutrícies (endosperma, o perisperma)

4.2. Tipus de llavors

A les angiospermes es poden distingir fins a tres tipus de llavors, si tenim en
compte l’estructura general i on acumulen les reserves nutrícies.

20
4.3. El fruit
És l'òrgan que conté les llavors, exclusiu de les angiospermes, que s’origina pel
desenvolupament del gineceu, sobretot de l'ovari o ovaris (de vegades també amb d'altres
parts de la flor, com ara el receptacle, el calze, ...) després de la fecundació. Cada flor fa un
únic fruit.

4.4. Tipus de fruits.

La tipologia de fruits es basa sobretot en la combinació de tres criteris:

- tipus de gineceu que els ha originat:

+ el nombre de carpels i llur concrescència. Fan fruits simples les flors amb el gineceu
monocarpelar o pluricarpelar i sincàrpic (un únic pistil); fan fruits compostos les flors
amb el gineceu pluricarpelar i apocàrpic (dos o més pistils).
+ si l’ovari/s del que deriva és súper (flors hipògina i perígina ) o ínfer (flor epígina)
- consistència del pericarpi; hi ha fruits secs i fruits carnosos
- dehiscència; segons tinguin la capacitat d’obrir-se de forma preestablerta i espontània per
alliberar les llavors (fruits dehiscents) o no tinguin mecanismes d'obertura (fruits
indehiscents i fruits fragmentables).

També se’ls pot diferenciar en fruits monosperms o polisperms, segons duguin una o més
llavors.

fruit carnós fruit sec

21
4.5. Fruits simples
4.5.1. Fruits secs dehiscents

fol·licle (monocarpelar, ovari súper, llegum (monocarpelar, ovari súper, dehiscència en dues
dehiscència per la sutura ventral del valves, per la sutura ventral i pel nervi medial del
carpel) carpel)

síliqua (càpsula bicarpelar sincàrpica, ovari súper, silícula (càpsula bicarpelar sincàrpica, ovari súper,
de llargària superior a 3 vegades l’amplada) de llargària inferior a 3 vegades l’amplada)

càpsula valvar (pluricarpelar, sincàrpica, càpsula dentada (pluricarpelar, sincàrpica,

dehiscència en valves radials) dehiscència en dents radials)

22
 càpsula poral (pluricarpelar, sincàrpica, pixidi (càpsula pluricarpelar, sincàrpica,
dehiscència per porus) dehiscència per un opercle transversal)

4.5.2. Fruits secs indehiscents

aqueni (llavor única, pericarpi prim i coriaci, no cariopsi (llavor única, pericarpi soldat a la llavor)
soldat a la llavor; poden tenir un plomall)

sàmara (aqueni alat) núcula (pericarpi dur i sovint petri)

23
4.5.3. Fruits fragmentables (que es fragmenten espontàniament en porcions monospermes)

disàmara o samaridi (fruit que es fragmenta en dues loment (síliqua o llegum que es fragmenta
sàmares) en porcions monospermes)

esquizocarps (fruit pluricarpelar que es fragmenta en

mericarps monocarpelars

4.5.4. Fruits carnosos

baia (fruit amb el mesocarpi i l'endocarpi carnosos)

drupa (fruit amb l’endocarpi llenyós i dur, pom (fruit d'una flor epígina en el que intervé
el pinyol, que enclou una sola llavor) també el tàlem, que esdevé carnós)

24
 hesperidi (fruit d’epicarpi prim, mesocarpi pepònide (fruit d'una flor epígina tricarpelar
esponjós i endocarpi dividit en grills amb les tres placentes carnoses i molt
carnosos desenvolupades

4.5.5. Fruits múltiples (= agregats)

polifolicle (gineceu pluricarpelar i apocàrpic, ovaris poliaqueni (gineceu pluricarpelar i apocàrpic,

súpers, cada pistil forma un fol·licle) ovaris súpers, cada pistil forma un aqueni)

polidrupa (gineceu pluricarpelar i apocàrpic, ovaris cinorrodon (gineceu pluricarpelar i apocàrpic,

supers, cada pistil forma una drupa) ovaris ínfers, cada pistil forma un aqueni; tàlem
carnós)

25
4.6. Infructescències
Són conjunts de fruits, procedents de les flors d’una mateixa inflorescència, que acaben més
o menys concrescents i, des del punt de vista funcional, en la majoria dels casos representen
una única unitat de dispersió.

siconi (constituïda per un receptacle +/- sorosi (fruits carnosos fusionats entre ells,
carnós, amb una obertura apical, dins del amb altres parts de les flors i l’eix que també
qual hi son inserits els fruits veritables). esdevenen carnosos)

26