Estructura interna:

 Primària: quan fem un tall de l’arrel. Les parts de les arrels que estan en creixement.
Endodermis: capa de cèl·lules que separa el còrtex i el cilindre central. Regula el Pas de
substancies (còrtex)cap el cilindre central on hi ha els feixos conductors despres entraran al
xilema i seran transportats cap a la estela . A La paret cel·lular presenta una banda de Caspary.
Regula la entrada i la sortida de l’aigua i les sals minerals.

Part interna: cilindre central

Feixos conductors=vies conductores formats per el xilema primari i el floema.

Pericicle: Responsables de les arrels laterals (ramificació).

Epidermis: te extensions que formen els tres radicals, per sota hi ha el còrtex

Dicotiledònia i monocotiledònia la diferencia Fa referencia al nombre de les fulles. de

cotilenius.

La principal diferencia esta al nivell del cilindre central, en la disposició dels feixos
vasculars/conductors en el cilindre central veiem que en el dico aquests feixos es disposició
radial(separats) xilema, te les cèl·lules mes grosses, al costat el folema primari

Monoveiem que els feixos conductors en les arrels tenen disposició circular(anell), cèl·lules
blanques es el xilema i les blaves de sobre es el folema.

 Secundaria:
mono no hi ha formació de nous teixits per engruixir l’arrel, l’amplada es dona per el
reforçament de les parets cel·lulars del teixits primaris. Pràcticament totes son
herbàcies
Dico creixement secundari(amplada) activitat dels meristemes
secundaris:intervenen
Càmbium  va formant noves capes de xilema i folema
Llenyosos cap a dins
Liberians cap a fora
Càmbium suberós esta situat a l’escorça, sota del epidermis l’activitat forma
noves cèl·lules cap a fora ()....

Esquema creixement secundaria: part mes interna el xilema, va formant la fusta(les

noves capes de xilema)
Lo vermell es el càmbium vascular
Lila càmbium suberós
La epidermis de la primària s’acaba d’estirar i es trenca

TIPUS D’ARRELS:

Axonomorfes: hi ha una arrel principal (cap a baix) i d’aquesta van sortint les
secundaries (ramificacions).
Es troben en totes les gimnospermes i tmb en dicotiledònies (herbàcies).
 Fasciculades: Totes les arrels tenen el mateix grau de desenvolupament. Present en:
Monocotiledònies

Adventícies: arrels que apareixen en llocs i moments que no els hi pertoquen, no

venen de la radícula de l’embrió. Ex: base dels esqueixos...
Caulogèniques: arrels que es formen a partir de la tija. Ex: l’heura. A la base de
la tija surten les arrels.

Modificacions i adaptacions de l’arrel

1)

Tubercles: son arrels caulogèniques que s’han engruixit. Ex: moniatos

Arrels napiformes: arrel principal s’ha engruixit. Ex: pastanaga

2) millorar la fixació de la planta

Millorar el suport de la planta

Rels respiratòries: Plantes que viuen en substrats amb poc oxigen que sorten cap amunt per
respirar

TIJA: part que creix cap amunt

Funcions:

Transport a traves d’aquesta circulen l’aigua i les sals minerals.

Suport es el que forma l’eix principal de la planta, i fa de suport de les fulles.

La tija es forma a partir de la plúmula de l’emmbrio.

En el moment quegermina l’embrio a partir de la plúmula es forma el brot.

Brot: conjunt de tia i fulles... es on hi ha una gemma apical

Gemma: estructura on hi tenim el meristema primari (punt vegetatiu)

Plàtula: primera fase de creixement de la planta

Diapo 27/28

Gemma axil·lar ajuda a la ramificació de la tija (laterals)

Gemma Apical creixement en altitud (a la punta)

Gemma floríferes formen les flors (modificacions de les fulles)

Gemma foliars fulles

Gemma borrons gemmes hivernants les tenim en estat latent en l’hivern

Gemma Dorments gemmes que estan en el tronc de l’arbre però no es desenvolupa cada
any, sinó que al cap d’uns anys.

ESTRUCTURA INTERNA DE LA TIJA

Estructura primària

Zona embrional cèl·lules totes iguals

Zona de determinació zona on comença la diferenciació (es comencen a diferenciar les

cèl·lules), meristema de creixement

Zona de diferenciació s’ha acabat de produir la diferenciació de la cèl·lula, si fem un tall

veurem les diferents capes de teixits ben diferenciades/ ben formades (es poden identificar
bé).

DICOTILEDONIES: es separa mes el parènquima cotiloidal del parènquima medul·lar

De fora cap endins: aquesta estructura primària la trobem en la tija en creixement

 Epidermis: teixit de recobriment

 Parènquima cortical capa de cèl·lula parenquimàtiques
 Vies conductores: formen l’estela esta format per:
o Floema
o xilema
o Càmbium vascular: (vermell): entre el floema i el xilema
 Medul·la

MONOCOTILEDONIA: no tenen creixement en amplada son plantes herbàcies.

Feixos conductors estan dispersos però tot el parènquima, això fa que no diferenciem el
parènquima medul·lar del còrtex

ESTRUCTURA SECUNDARIA: tiges que viuen molts anys creixen en amplada

Intervenen dos baristemes secundaris:

 Càmbium vascular: la activitat d’aquesta va formant noves capes del conductors.

Xilema secundari cap a l’interior i el floema secundari cap a l’exterior
 Càmbium Fel·logen: forma capes del càmbium suberós (lila en la foto de la diapo 32)

Diapo 35

Escorça per sobre del càmbium vascular

 Interna floema secundari viu/ actiu i el felodermis

 Externa per fora del càmbium suberos, es on hi ha el suberm

L’albeca franja d’anells de creixement de color mes clar, xilema secundari actiu, tot el
transport d’aigua i sals minerals
Cor part més interna, més dura amb un color mes fosc, inclou el xilema secundari ja inactiu,
el primari estarà en el cor de l’arbre, el primer.

La part més activa de l’arbre es la mes externa

Ramificacions

Formació de branques laterals

Dos tipus basics de ramificacions:

 Dicotòmica l’extrem es bifurca. Ramificació primitiva

 Lateral ramificacions de la gemma axil·lar, present a tots els espermatòfits
o Ramificació monopòdica: es quan l’eix principal de la tija te creixement infinit i
les branques laterals van quedant subordinades. EX: tiges dels avets
o Ramificació simpòdica: l’eix principal atura el creixement (para de créixer), i
son les branques laterals las que creixen mes que la branca principal. EX:
alcines. Segons el nº que surten
 Dicasi es formen dues branques
 Monocasi només surt una
 Pleocasi +2 branques

Segons la direcció i disposició respecte el sòl

 Erectes/ verticals creixen cap amunt

 Horitzontals tiges paral·leles al terra
o Postrades
o Estolons llargues i primes
 Ascendents tiges que primer tenen creixement horitzontal i tendeixen a anar cap
amunt
 Enfiladisses son les que creixen al voltant o sobre un suport, per créixer cap amunt
necessiten un suport
o Sarments: tija llarga i prima que creix al llarg d’un suport
o Lianes
o Volubles tija al voltant d’un eix , donant voltes al suport
 Dextroses: direcció d’esquerre cap a la dreta
 Sinistroses de dreta cap a esquerra

Fistuloses buides per dintre

Tiges de canya buit per dintre excepte els nusos (per on surten les fulles )

Diapo 41

Monocàrpiques: nomes fan fruit una vegada a la vida

 Anuals viuen menys d’un any.

 Biennals dos anys. El primer creixen vegetativament (treu tiges i fulles) i el segon
floreixen i fructifiquen.
 Pluriennals viuen molts anys i fructifiquen el darrer any de la seva vida.
Policàrpiques: floreixen i fructifiquen diverses vegades al llarg de la seva vida

 Perennes tija viu varius anys i normalment cada any van florint i fructificant.
 Vivaces tija nomes viuen un any i perduren els òrgans subterranis i fins el any
següent no traurà una tija. Ens queden els òrgans de reserva que cada any aniran
traient la tija i floriran (cada any treuen les tiges )

Diapo 43

Rizomes tiges subterrànies, creixen enterrades a terra, en el rizoma hi ha gemmes (podem

identificar el nus del entrenús)

Diapo 44: engruixides

Tubercles caulinar: correspon a una tija enterrada on un o mes entrenús s’engruixeix, mes
gruixuts que els rizomes, nomes perduren un període vegetatiu.

Bulbs: subterrànies engruixides però son curtes que queda envoltada de fulles gruixudes i
carnoses (ceba),òrgan de multiplicació vegetativa

Diapo 45

Fil·locladis: tiges aplanades que fan la funció de fulles (sembla una fulla on surten les flors, ja
que aquestes surten d eles tiges, i en les fulles no).

Cladodis: tija aplanada, engruixits i emmagatzemen reserves

Tiges suculentes: tija engruixida i emmagatzema aigua

Circells: tiges que estan transformades en filaments (plantes enfiladisses )

Espines: estructura aguda i que punxa, estructura de defensa de les plantes,

Les espines del cactus son modificacions de les fulles

Aculis: espines que es desprenen fàcilment

Glàndules: cèl·lules epidèrmiques que segreguen substancies

LA FULLA:

Intercanvi de gasos: oxigen(respiració )

Cotilèdons: Primeres fulles que surten quan germina la planta

Limbe: part laminar de color verd, que te simetria dorsiventral . revers: part inferior

Estipules: a banda i banda de la fulla

Fulla enèrvia: nervis no visibles

Diapo 11

Fulles esparces: 1 fulla a cada nus

Fulles alternes: 1 fulla per nus pero alternades a banda.

Fulles oposades dístiques: 2 fulles per nus. Dos rengles marcats oposats

Fulles oposades decussades: 2 fulles per nus. Cada parella de fulla neix entrecreuada amb la
anterior i la posterior

Fulles verticil·lades: 3 o més fulles per nus.

Fulles basals: fulles molt juntes a la base de la tija. Entrenusos molt curts

Diapo 13

Perennes: cicle biològic dura +1 any

Perennifòlia: plantes que sempre tenen fulles

Caduques: -1 any

Caducifòlia: planta que cada any renova totes les fulles

Diapo 14

Fulles simples: limbe enter

Fulles compostes: limbe dividit en varies parts

Diapo 19

Fulles completament en espines cactus

Flor