- La vacuola és l’orgànul responsable de la regulació hídrica de la cèl·lula vegetal.

- El creixement primari de l’arrel i de la tija es dona per l’activitat dels meristemes

apicals situats en l’àpex de l’arrel i de les gemmes apicals i laterals de la tija. V

- Les cèl·lules que formen els vasos floemàtics han perdut tot el protoplasma. F

- Les plantes amb arrels fasciculades solen ser plantes de port alt, llenyoses (arbres,
arbustos) que presenten una arrel principal i tot un sistema de ramificacions laterals
que formen les arrels secundaries. F

- Les cèl·lules dels teixits meristemàtics tenen la capacitat de dividir-se contínuament i

son les que un cop diferenciades, donen lloc a les cèl·lules dels diferents teixits
vegetals. V

- El col·lènquima es un teixit simple i el floema es un teixit compost. V

- L’androceu i el gineceu són les parts estèrils de la flor i estan formats respectivament
pels sèpals i els pètals. F

- L’epidermis és un teixit format per cèl·lules amb molts cloroplasts per captar el màxim
de llum solar per fer la fotosíntesis. F

- Els protòfits son aquàtics i el nivell d’organització mes simple del regne animal. V

- La peridermes és un teixit de protecció que prové d’un creixement secundari i que no

el tenen les plantes herbàcies. V

- El càmbium suberós és un meristema primari que dona lloc a la filodermis. F

- El parènquima clorofíl·lic és un teixit situat sota l’epidermis de la fulla, constituït per

cèl·lules amb abundants cloroplasts i és el teixit que predomina en la major part de la
massa foliar. V

- L’esclerènquima és un teixit de sosteniment format per cèl·lules amb molta poca paret
cel·lular. F

- Els vegetals que presenten una organització tipus tal·lòfit, presenten una estructura
vegetativa constituïda per tres parts ben diferenciades: arrels, tija i fulla. F

- Els parènquimes son uns teixits que directament o indirectament estan relacionats
amb el metabolisme de la planta. V

- La composició bàsica de la paret primària son les fibres de cel·lulosa. V

- El corm ( crom?? F) és l’estructura vegetativa que presenten els vegetals terrestres

més evolucionats i que els ha permès adaptar-se a viure fora de l’aigua. V
- La rel es l’òrgan de la planta responsable de l’absorció dels nutrients, de la fixació al
substrat i en determinats casos de l’emmagatzemat de substancies de reserva. V

- En les inflorescències tipus raïm les flors son sèssils. V

- Tots els arbres i arbusts son plantes perennes que floreixen i fructifiquen diverses
vegades al llarg de la vida. V

- Els borrons són les gemmes que apareixen durant el període de floració de les plantes. F

- Els pels absorbents de les arrels son els responsables de l’absorció de l’aigua i les sals
minerals i es troben en el collet de l’arrel. V

- Els plasmodesmes son unes perforacions de la paret i de la membrana plasmàtica de

les cèl·lules vegetals. F

- Les arrels que es formen a la base d’un esqueix de gerani quan es planta en un test,
són arrels adventícies. V

- La fulla és l’òrgan de la planta que s’encarrega de la síntesis de productes orgànics i és

on té lloc majoritàriament la transpiració. V

- El càmbium vascular és el teixit responsable de formar vasos xilemàtics i vasos

floemàtics en direccions oposades. V

- Els bulbs són tiges subterrànies carnoses i de creixement il·limitat. F

- Les catafil·les són les fulles que protegeixen a les gemmes durant els períodes
desfavorables. V

- Els cladodis són fulles carnoses. F

- Una llavor és el primordi seminal fecundar i transformat que consta de:

a) Embrió, endosperma i testa. V
b) Radícula, plúmula i cotiledonis

- En els fruits secs indehiscents el pericarpi s’obre espontàniament. F

- Una planta monoica te flors unisexuals i en un mateix peu hi ha flors masculines i flors
femenines. V

- L’albeca és la part interna de la tija de les plantes herbàcies. F

- L’estigma és la part de l’estam per on surten els grans de pol·len. F

- Quan en una planta hi ha dues fulles per nus, diem que la disposició de les fulles a la
tija és esparsa. F
- En l’evolució de les plantes adaptades a la vida terrestre hi ha hagut una reducció
progressiva de l’eix floral i del nombre de peces juntament amb la tendència a passar
de la disposició helicoïdal a la disposició cíclica en verticils de les peces florals. V

- Les flores actinomorfes són flors que tenen simetria radiada. V

- El pericarpi és la coberta del fruit de les Gimnospermes. F

- Els estams i els carpels són fulles modificades portadores d’esporangis. V

- Una fulla composta és aquella que té el limbe dividit en varies parts, anomenades
folíols. V

- El creixement secundari de la fulla es produeix a partir dels meristemes secundaris que

hi ha situades en el parènquima esponjós. F

- Les plantes anuals tenen fulles perennes. F

- En una arrels hi podem diferenciar, entre d’altres, les següents parts

a) Escorça, cor, albeca, zona pilífera
b) Collet, zona llisa, zona pilífera, còfia V

- El rizoma és una tija subterrània de creixement il·limitat que es ramifica i que té

gemmels. V

- A les angiospermes els carpels es solden pels marges i forment un recipient anomenat
pistil. V

- Els grans de pol·len son les micròspores que al germinar formen el gametòfits on es
formaran els gàmetes masculins de la flor. V

- Les ramificacions de la tija es produeixen a partir de les gemmes axil·lars. V

- El fruit de les gimnospermes es forma a partir de la transformació de l’ovari de la flor,

després de la fecundació. F

- En els fruits carnosos el pericarpi es pot diferenciar en epicarpi, mesocarpi i endocarpi. V

- La tija és l’òrgan responsable de la fixació de les plantes al substrat.¡ F