Bio Vegetal vol.

- La paret cel·lular dels ¡ rodòfits està constituïda per cel·lulosa juntament amb diferents
tipus de substancies col·loïdals les quals s’utilitzen a la industria alimentaria V

- Les zignematofícies són algues verdes unicel·lulars o filamentoses que es reprodueixen

per conjugació V

- Els líquens són organismes formats a partir de la simbiosi entre un fong i una alga V

- Els fongs que es liquenitzen són majoritàriament ascomicets V

- Les hifes ascògenes dels Ascomicets són les hifes dicariòtiques on es formen els ascs V

- L’aparell vegetatiu dels fongs veritables és el miceli, el qual està constituït per un
conjunt d’hifes, amb o sense septes, i amb paret cel·lular de quitina V

- El cos vegetatiu dels Mixomicets està constituït per una massa de plasma
plurinucleada, sense paret cel·lular, que s’alimenta per fagocitosi i rep el nom de
plasmodi V

- La cariogàmia correspon a la fusió d’hifes monocariòtiques per formar un cos fructífer

F

- Els cianòfits són organismes procariotes, autotròfics amb fotosíntesi oxigènica V

- Els apotecis són un tipus de cos fructífer dels ascomicets V

- Els llevats són Ascomicets unicel·lulars que es reprodueixen per gemmació V

- L’esporòfit dels briòfits és lliure i viu independent F

- Les micorrizes són la simbiosi entre:

a) Un Fong i l’arrel d’una planta V
b) Una alga i un fong
- Les hepàtiques són plantes no vasculars amb el gametòfits, tal·lós o foliós, verd i
fotosintètics, i l’esporòfit sense clorofil·la V

- Els licopodis i les selaginel·les són pteridòfits molt antics que tenen els esporangis
situats a l’axil·la de les fulles especialitzades, anomenades esporofil·les V

- Els Pteridòfits són plantes vasculars que fan flors i llavors F

- El gametòfits dels pteridòfits és generalment tal·lós, i independent de l’esporòfit V

- La fulla de les falgueres rep el nom de fronda V

- Els sorus són els porus que hi ha a la cara superior dels tal·lus de les hepàtiques F

- En els tal·lus heteròmers dels líquens les cèl·lules de les algues queden situades a la
capa superior, en contacte directe amb l’aire exterior F

- A l’esporòfit de les molses la càpsula s’obre per una fissura circular, on hi ha el

peristoma V

- Els líquens fruticulosos són els que tenen el tal·lus unit al subsaturat i formen crostes
de colors diversos F

- A l’interior de les cèl·lules de les hepàtiques hi ha els cossos oleífers que contenen
substàncies aromàtiques que els hi donen una olor característica V

- Les plantes dicotiledònies i monocotiledònies són angiospermes V

- Els bolets de soca són els cossos fructífers formats per basidiomicets del grup de les
afil·loflorals V

- En els briòfits foliosos el gametòfit consta de: rizoides, caulidi i fil·lidis V

- Els pins i els avets són gimnospermes amb fulles aciculars V

- Els equisets són un grup de pteridòfits que poden tenir les tiges aèries ramificades en
verticils V

- Les Angiospermes tenen les llavors tancades dins d’un fruit V

- Els briòfits i els pteridòfits són plantes terrestres amb una cutícula ben desenvolupada
que impermeabilitza totalment la part aèria de la planta F

- La llavor ha suposat pels espermatòfits una avantatge evolutiva en la colonització i

dispersió en el medi terrestre V

- En la reproducció sexual dels fongs veritables es produeix la plasmogàmia i després la

cariogàmia V

- Les algues procariotes tenen reproducció sexual F

- El tal·lus sifonats tenen algunes algues és un tal·lus format per cèl·lules unninucleades
F

- La línia tetrasporina és una línia evolutiva que han seguit un grup de cloròfits, la qual a
partir d’un grup d’organismes unicel·lulars flagel·lats s’han arribat a les formes
filamentoses, simples o ramificades, amb cèl·lules uninucleades V
- Els euglenòfits són algues pluricel·lulars, amb cèl·lules flagel·lades i sense cel·lulosa a la
paret cel·lular F

- Totes les algues tenen com a substancia de reserva mido i lípids F

- Els fongs son organismes heteròtrofs que obtenen la matèria orgànica per fagocitosi, o
lisotròfia o fermentació V

- Els Zigomicets inclouen les floridures que tenen el miceli format per hifes sifonades i
les espores es formen dins d’un esporangi V

- Els conidis són un tipus d’espores asexuals dels fongs que es formen a l’interior d’un
esporangi V

- En el desenvolupament gimnocàrpic del basidioma, l’himeni sempre queda en

contacte amb l’exterior V

- Les algues verdes són totes pluricel·lulars amb el tal·lus format per cèl·lules
uninucleades F

- Les algues més abundants en el plàncton marí són els dinoflagel·lats i les diatomees, i
en plàncton d’aigua dolça els euglenòfits i els cloròfits V

- Les diatomees són algues unicel·lulars que tenen una coberta externa anomenada
frústul, que és rica en sílice V

- Els ascocarps són els cossos fructífers dels ascomicets, on es formen els ascs, i estan
constituïts per:
a) Hifes dicariòtiques i monocariòtiques V
b) Només hifes dicariòtiques

- En l’evolució de les plantes el gametòfit s’ha anat reduint de mida i en els

espermatòfits és microscòpic V

- Les molses i les hepàtiques tenen xilema i floema ben desenvolupat per això els ha
permès adaptar-se i viure en el medi terrestre F

- Les Gimnospermes són plantes llenyoses amb flors unisexuals, sense periant i amb
llavors nues V

- Les feofícies són majoritàriament algues marines bentòniques que formen denses
poblacions a la zona intermareal V

- Les molses són plantes vasculars que es reprodueixen per espores F