BIOLOGIA II Convocatòria Juny 2010 (28/04/2010)

NOM .........................................................COGNOMS......................................................................................................
DNI............................…………..……….. PASSAPORT...................................................................................................
Utilitza aquest qüestionari per marcar les respostes escollides encerclant l’opció triada. Quan pensis que ja tens les
respostes correctes, omple el full per a la correcció electrònica.
Normes a seguir per omplir el full de respostes per a la correcció electrònica (full vermell):
− Escriu les dades de l’encapçalament del full. En l’espai destinat a identificació de l’alumne, el DNI s’escriu
marcant el número corresponent en una casella de cada filera, començant per dalt. Si has d’utilitzar el número
del passaport, la filera de dalt s’ha d’omplir amb zeros.
− La numeració que se segueix en el full vermell és la de la dreta, amb les columnes A i B, essent A=Veritable i
B=Fals.
− Si has de corregir una resposta no esborris, marca a la filera immediata inferior la casella que vols anul·lar.
D’aquesta manera, a la primera filera quedaran marcades les dues caselles (la incorrecta i la correcta) i a la
segona la incorrecta.
Puntuació de l’examen: una resposta correcta és un punt; una resposta incorrecta descompta una resposta correcta,
una pregunta sense resposta ni suma ni resta.

1.- Els organismes del regne Mòneres són sempre procariotes V/F
2.- El regne Algues està format per organismes unicel·lulars o micelars, autotròfics i
immòbils V/F
3.- El regne Plantes inclou els Briòfits, les Criptògames Vasculars i les Plantes amb Flor V/F
4.- Els organismes del regne Fongs produeixen matèria orgànica via fotosíntesi V/F
5.- La teoria de l’endosimbiosi explica com s’han originat les cèl·lules procariotes V/F
6.- Anomenem corm el nivell d'organització somàtica dels organismes pluricel·lulars que
presenten teixits organitzats en arrel, tija i fulles V/F
7.- El Codi de Nomenclatura Botànica estableix que la primera lletra del nom específic
s’escriu en majúscula i tota la resta en minúscules V/F
8.- Els conidis són un tipus d’espores fúngiques que es formen per mitosi a l’extrem d’hifes V/F
9.- Una espora dicariòtica conté dos nuclis genèticament idèntics V/F
10.- Gàmetes i espores difereixen en que els primers es fusionen i les segones germinen V/F
11.- L’oogàmia és un tipus de reproducció sexual en el que es fusionen un gàmeta mòbil
(masculí) amb un d'immòbil i més gran (femení) V/F
12.- S'anomena isogàmia la fusió de dues espores morfològicament idèntiques V/F
13.- La fragmentació és un tipus de multiplicació vegetativa que dóna lloc a dos o més
organismes d’igual dotació cromosòmica V/F
14.- La fusió de dues espores és un tipus de reproducció asexual V/F
15.- La fusió de dos gàmetes es coneix amb el nom de fecundació V/F
16.- Una espora diploide dóna lloc, per mitosis successives, a un organisme diploide V/F
17.- Un gàmeta haploide dóna lloc, per meiosis successives, a un organisme haploide V/F
18.- Els organismes hermafrodites poden ser monòics o diòics V/F
19.- Els organismes que presenten alternança de generacions, tenen diferent nombre
cromosòmic en el gametòfit i en el esporòfit V/F
20.- El plasmodi dels Mixomicots es transforma en esporangis quan ha de reproduir-se V/F
21.- Els Mixomicots presenten plasmodi V/F
22.- Els ascocarps dels Basidiomicots poden ser de tipus apoteci, clistoteci i periteci V/F
23.- El resultat d’una reproducció sexual en l’ascocarp d’un Ascomicot és un asc amb
ascòspores V/F
24.- El resultat d’una reproducció sexual en el basidiocarp d’un Basidiomicot és un basidi
amb basidiòspores V/F
25.- Un basidi és un tipus d’esporangi que forma conidis V/F
26.- Hi ha Ascomicots que formen ascs septats i altres que els formen no septats V/F

4
 27.- Anomenem miceli el conjunt d’hifes d’un fong V/F
28.- Els fongs fotosintetitzadors obtenen els nutrients penetrant les cèl·lules dels seus V/F
hostes
29.- Els fongs sapròfits obtenen l’aliment de matèria orgànica en descomposició V/F
30.- Els organismes paràsits obtenen el seu aliment a partir d’un organisme viu, sense
perjudicar-lo V/F
31.- La part dels Deuteromicots on té lloc la reproducció sexual s'anomena himeni V/F
32.- Entre els Basidiomicots hi ha espècies que no formen basidiocarp V/F
33.- Les micorrizes són relacions simbiòtiques entre fongs i arrels de plantes amb flor V/F
34.- Els fongs dels que no es coneix cap tipus de reproducció asexual es classifiquen dins
els Deuteromicots V/F
35.- Els fongs que es liquenitzen són gairebé sempre Ascomicots V/F
36.- El ficobiont o component fotosintètic dels líquens sol ser un Briòfit Clorofit/cianofit V/F
37.- Els líquens de tal·lus fruticulós són de tipus heteròmer V/F
38.- Els soredis es presenten en alguns líquens com a procés de multiplicació vegetativa V/F
39.- La fisiologia dels líquens fa que no suportin gens bé la sequera V/F
40.- Líquens, algues i briòfits absorbeixen aigua i nutrients a través de la seva superfície i
per això algunes espècies són molt sensibles a la contaminació atmosfèrica V/F
41.- Els Cianòfits i els Procloròfits són procariotes i autotròfics V/F
42.- Els Cloròfits són protistes, eucariotes i fotosintètics V/F
43.- Les algues unicel·lulars són sempre mòneres i fan bipartició V/F
44.- Els Pirròfits i les Diatomees són els principals productors primaris d'entre les algues i
formen part del plàncton V/F
45.- Les Diatomees són algues unicel·lulars caracteritzades per una coberta cel·lular rígida
de sílice, formada per dues valves encaixades, i per la forma com es multipliquen
vegetativament abans de reproduir-se sexualment V/F
46.- Alguns Cloròfits bentònics presenten un tal·lus pluricel·lular, calcificat i articulat V/F
47.- Les algues planctòniques obtenen l’aliment a través de la superfície del seu tal·lus V/F
bentoniques
48.- La coincidència de pigments fotosintètics, substàncies de reserva i material de la
paret cel·lular dels Cloròfits fa pensar que són els precursors del regne plantes V/F
49.- Les substàncies de reserva de les algues determinen el límit de profunditat on viure V/F
50.- Cystoseira i Padina són dos gèneres de Feòfits bentònics V/F
51.- Cladophora és un gènere de Cloròfits de tal·lus filamentós i ramificat V/F
52.- Corallina és un Rodòfit bentònic de tal·lus calcificat i articulat V/F
F 53.- Un Cloròfit del grup de les molses està format (en la fase de gametòfit) per rizoides, V/F
caulidis i fil·lidis gametòfit
54.- Els Briòfits no es reprodueixen sexualment també asexual V/F
55.- Una de les funcions biològiques dels Briòfits és retenir el sòl V/F
56.- Les espores de les molses es formen dins les càpsules, per meiosi V/F
57.- Els amfigastris són un tipus de fil·lidis que presenten algunes Hepàtiques folioses V/F
58.- Els gàmetes dels Pteridòfits es presenten agrupats en sorus V/F
59.- Pteridòfits i Equisetòfits presenten esporangis pluricel·lulars V/F
60.- El gametòfit de les falgueres és petit i resulta difícil de trobar-ne en el territori V/F
61.- Les arrels de les Criptògames vasculars serveixen per a subjectar la planta i
proporcionar-li aliment V/F
62.- Les Criptògames vasculars són productors primaris V/F
63.- A la Divisió Equisetòfits, les fulles s’uneixen entre elles i rodegen les branques V/F
64.- Les fulles de Polypodium vulgare (Divisió Pteridòfits) surten directament de l’arrel V/F
65.- Les espècies Asplenium onopteris, Ceterach officinarum i Adiantum capillus-veneris

5
 són equisets V/F
66.- L’esporòfit de les plantes amb flor o Fanerògames és petit i resulta difícil de trobar-
ne en el territori V/F
67.- Les Plantes amb flor (Fanerògames) són organismes eucariotes, fotosintetitzadors,
pluricel·lulars i cormòfits V/F
68.- Les Gimnospermes formen flors, llavors i pseudofruits V/F
69.- Les Angiospermes formen flors, llavors i fruits V/F
70.- Pinus pertany a les Gimnospermes, Quercus a les Angiospermes i ambdós són Plantes
amb Flor o Fanerògames V/F
71.- La llavor està formada per embrió, teixit nutrici i coberta protectora V/F
72.- Hi ha llavors amb un únic fruit i llavors amb molts fruits V/F
73.- La llavor i el fruit de les Angiospermes es desenvolupen a partir de la reproducció V/F
sexual
74.- La flor de les Angiospermes sol estar formada per sèpals, pètals, estams i carpels V/F
masculina75.- La flor femenina de les Gimnospermes està formada per estams i sacs pol·línics V/F
76.- Les plantes dioiques tenen flors unisexuals sobre la mateixa planta diferent planta V/F
77.- Les plantes monoiques tenen flors unisexuals sobre la mateixa planta V/F
78.- El gineceu és la part femenina de la flor de les Angiospermes i està formada per una o
més peces que s'anomenen carpels V/F
79.- L'androceu és la part masculina de la flor de les Angiospermes i està formada pels
estams ?nomes gimnospermes pero angio no? V/F
80.- Els sacs pol·línics són una part de l’aparell reproductor femení de les Fanerògames V/F
81.- Pinyes i gàlbuls es desenvolupen a partir de la reproducció sexual V/F
82.- Les Angiospermes es subdivideixen en Monocotiledònies i Dicotiledònies V/F
83.- Les Gimnospermes varen aparèixer primer i les Angiospermes posteriorment, pel que
són més evolucionades V/F
84.- Pinus presenta flors unisexuals reunides en cons o estròbils unisexuals i és monoic V/F
85.- Quan més recobriment vegetal te un sòl, més protegit està de l’erosió V/F
86.- Un gra de pol·len, quan es forma, equival a una espora i passa a correspondre al
gametòfit quan es divideix el seu contingut cel·lular V/F
87.- El substrat calcari reté millor la humitat que el silícic V/F
88.- Les àrees de distribució disjuntes faciliten més la diversificació de les espècies que les
àrees contínues V/F
89.- En el lloc on s’ha originat, una espècie endèmica és sempre al·lòctona V/F
90.- Una espècie endèmica pot tenir una àrea de distribució àmplia V/F
91.- Una espècie al·lòctona pot arribar a convertir-se en autòctona V/F
92.- La terra baixa catalana, situada entre els 0 i els 800-1000 m d'altitud, es caracteritza
pel paisatge esclerofil·le i perennifoli V/F
93.- L'estatge alpí es caracteritza, a Catalunya, pel domini de prats alpins V/F
94.- El carrascar és més resistent a la sequera i al fred que l’alzinar i pot viure en zones de
clima continental V/F
95.- A Catalunya, l’espècie característica de les fagedes ("hayedos") es Fagus sylvatica V/F
96.- Una espècie característica de les màquies de la terra baixa catalana és el Quercus
coccifera (garric o coscoll, "coscoja") V/F
97.- A Catalunya, les fagedes i les pinedes de pi pinyoner creixen a la muntanya mitjana V/F
98.- A Catalunya, la vegetació d’alta muntanya es fa a més altitud que la submediterrània V/F
99.- A Catalunya, les pinedes de pi pinyoner ("pino piñonero, pino parasol" Pinus pinea) i
de pi blanc (“pino carrasco” Pinus halepensis) són pròpies de la terra baixa litoral V/F
100.- Una de les estratègies dels arbres per viure en llocs de clima mediterrani és tenir
fulla caduca V/F