BIOLOGIA II Convocatòria Juny 2010 (28/04/2010)

NOM .........................................................COGNOMS......................................................................................................
DNI............................…………..……….. PASSAPORT...................................................................................................
Utilitza aquest qüestionari per marcar les respostes escollides encerclant l’opció triada. Quan pensis que ja tens les
respostes correctes, omple el full per a la correcció electrònica.
Normes a seguir per omplir el full de respostes per a la correcció electrònica (full vermell):
− Escriu les dades de l’encapçalament del full. En l’espai destinat a identificació de l’alumne, el DNI s’escriu
marcant el número corresponent en una casella de cada filera, començant per dalt. Si has d’utilitzar el número
del passaport, la filera de dalt s’ha d’omplir amb zeros.
− La numeració que se segueix en el full vermell és la de la dreta, amb les columnes A i B, essent A=Veritable i
B=Fals.
− Si has de corregir una resposta no esborris, marca a la filera immediata inferior la casella que vols anul·lar.
D’aquesta manera, a la primera filera quedaran marcades les dues caselles (la incorrecta i la correcta) i a la
segona la incorrecta.
Puntuació de l’examen: una resposta correcta és un punt; una resposta incorrecta descompta una resposta correcta,
una pregunta sense resposta ni suma ni resta.

1.- Els organismes del regne Mòneres són sempre procariotes V/F
2.- El regne Algues està format per organismes unicel·lulars o micelars, autotròfics i
immòbils V/F
3.- El regne Plantes inclou els Briòfits, les Criptògames Vasculars i les Plantes amb Flor V/F
4.- Els organismes del regne Fongs produeixen matèria orgànica via fotosíntesi V/F
5.- La teoria de l’endosimbiosi explica com s’han originat les cèl·lules procariotes V/F
6.- Anomenem corm el nivell d'organització somàtica dels organismes pluricel·lulars que
presenten teixits organitzats en arrel, tija i fulles V/F
7.- El Codi de Nomenclatura Botànica estableix que la primera lletra del nom específic
s’escriu en majúscula i tota la resta en minúscules V/F
8.- Els conidis són un tipus d’espores fúngiques que es formen per mitosi a l’extrem d’hifes V/F
9.- Una espora dicariòtica conté dos nuclis genèticament idèntics V/F
10.- Gàmetes i espores difereixen en que els primers es fusionen i les segones germinen V/F
11.- L’oogàmia és un tipus de reproducció sexual en el que es fusionen un gàmeta mòbil
(masculí) amb un d'immòbil i més gran (femení) V/F
12.- S'anomena isogàmia la fusió de dues espores morfològicament idèntiques V/F
13.- La fragmentació és un tipus de multiplicació vegetativa que dóna lloc a dos o més
organismes d’igual dotació cromosòmica V/F
14.- La fusió de dues espores és un tipus de reproducció asexual V/F
15.- La fusió de dos gàmetes es coneix amb el nom de fecundació V/F
16.- Una espora diploide dóna lloc, per mitosis successives, a un organisme diploide V/F
17.- Un gàmeta haploide dóna lloc, per meiosis successives, a un organisme haploide V/F
18.- Els organismes hermafrodites poden ser monòics o diòics V/F
19.- Els organismes que presenten alternança de generacions, tenen diferent nombre
cromosòmic en el gametòfit i en el esporòfit V/F
20.- El plasmodi dels Mixomicots es transforma en esporangis quan ha de reproduir-se V/F
21.- Els Mixomicots presenten plasmodi V/F
22.- Els ascocarps dels Basidiomicots poden ser de tipus apoteci, clistoteci i periteci V/F
23.- El resultat d’una reproducció sexual en l’ascocarp d’un Ascomicot és un asc amb
ascòspores V/F
24.- El resultat d’una reproducció sexual en el basidiocarp d’un Basidiomicot és un basidi
amb basidiòspores V/F
25.- Un basidi és un tipus d’esporangi que forma conidis V/F
26.- Hi ha Ascomicots que formen ascs septats i altres que els formen no septats V/F

4
27.- Anomenem miceli el conjunt d’hifes d’un fong V/F
28.- Els fongs fotosintetitzadors obtenen els nutrients penetrant les cèl·lules dels seus V/F
hostes
29.- Els fongs sapròfits obtenen l’aliment de matèria orgànica en descomposició V/F
30.- Els organismes paràsits obtenen el seu aliment a partir d’un organisme viu, sense
perjudicar-lo V/F
31.- La part dels Deuteromicots on té lloc la reproducció sexual s'anomena himeni V/F
32.- Entre els Basidiomicots hi ha espècies que no formen basidiocarp V/F
33.- Les micorrizes són relacions simbiòtiques entre fongs i arrels de plantes amb flor V/F
34.- Els fongs dels que no es coneix cap tipus de reproducció asexual es classifiquen dins
els Deuteromicots V/F
35.- Els fongs que es liquenitzen són gairebé sempre Ascomicots V/F
36.- El ficobiont o component fotosintètic dels líquens sol ser un Briòfit V/F
37.- Els líquens de tal·lus fruticulós són de tipus heteròmer V/F
38.- Els soredis es presenten en alguns líquens com a procés de multiplicació vegetativa V/F
39.- La fisiologia dels líquens fa que no suportin gens bé la sequera V/F
40.- Líquens, algues i briòfits absorbeixen aigua i nutrients a través de la seva superfície i
per això algunes espècies són molt sensibles a la contaminació atmosfèrica V/F
41.- Els Cianòfits i els Procloròfits són procariotes i autotròfics V/F
42.- Els Cloròfits són protistes, eucariotes i fotosintètics V/F
43.- Les algues unicel·lulars són sempre mòneres i fan bipartició V/F
44.- Els Pirròfits i les Diatomees són els principals productors primaris d'entre les algues i
formen part del plàncton V/F
45.- Les Diatomees són algues unicel·lulars caracteritzades per una coberta cel·lular rígida
de sílice, formada per dues valves encaixades, i per la forma com es multipliquen
vegetativament abans de reproduir-se sexualment V/F
46.- Alguns Cloròfits bentònics presenten un tal·lus pluricel·lular, calcificat i articulat V/F
47.- Les algues planctòniques obtenen l’aliment a través de la superfície del seu tal·lus V/F
48.- La coincidència de pigments fotosintètics, substàncies de reserva i material de la
paret cel·lular dels Cloròfits fa pensar que són els precursors del regne plantes V/F
49.- Les substàncies de reserva de les algues determinen el límit de profunditat on viure V/F
50.- Cystoseira i Padina són dos gèneres de Feòfits bentònics V/F
51.- Cladophora és un gènere de Cloròfits de tal·lus filamentós i ramificat V/F
52.- Corallina és un Rodòfit bentònic de tal·lus calcificat i articulat V/F
53.- Un Cloròfit del grup de les molses està format (en la fase de gametòfit) per rizoides, V/F
caulidis i fil·lidis
54.- Els Briòfits no es reprodueixen sexualment V/F
55.- Una de les funcions biològiques dels Briòfits és retenir el sòl V/F
56.- Les espores de les molses es formen dins les càpsules, per meiosi V/F
57.- Els amfigastris són un tipus de fil·lidis que presenten algunes Hepàtiques folioses V/F
58.- Els gàmetes dels Pteridòfits es presenten agrupats en sorus V/F
59.- Pteridòfits i Equisetòfits presenten esporangis pluricel·lulars V/F
60.- El gametòfit de les falgueres és petit i resulta difícil de trobar-ne en el territori V/F
61.- Les arrels de les Criptògames vasculars serveixen per a subjectar la planta i
proporcionar-li aliment V/F
62.- Les Criptògames vasculars són productors primaris V/F
63.- A la Divisió Equisetòfits, les fulles s’uneixen entre elles i rodegen les branques V/F
64.- Les fulles de Polypodium vulgare (Divisió Pteridòfits) surten directament de l’arrel V/F
65.- Les espècies Asplenium onopteris, Ceterach officinarum i Adiantum capillus-veneris

5
 són equisets V/F
66.- L’esporòfit de les plantes amb flor o Fanerògames és petit i resulta difícil de trobar-
ne en el territori V/F
67.- Les Plantes amb flor (Fanerògames) són organismes eucariotes, fotosintetitzadors,
pluricel·lulars i cormòfits V/F
68.- Les Gimnospermes formen flors, llavors i pseudofruits V/F
69.- Les Angiospermes formen flors, llavors i fruits V/F
70.- Pinus pertany a les Gimnospermes, Quercus a les Angiospermes i ambdós són Plantes
amb Flor o Fanerògames V/F
71.- La llavor està formada per embrió, teixit nutrici i coberta protectora V/F
72.- Hi ha llavors amb un únic fruit i llavors amb molts fruits V/F
73.- La llavor i el fruit de les Angiospermes es desenvolupen a partir de la reproducció V/F
sexual
74.- La flor de les Angiospermes sol estar formada per sèpals, pètals, estams i carpels V/F
75.- La flor femenina de les Gimnospermes està formada per estams i sacs pol·línics V/F
76.- Les plantes dioiques tenen flors unisexuals sobre la mateixa planta V/F
77.- Les plantes monoiques tenen flors unisexuals sobre la mateixa planta V/F
78.- El gineceu és la part femenina de la flor de les Angiospermes i està formada per una o
més peces que s'anomenen carpels V/F
79.- L'androceu és la part masculina de la flor de les Angiospermes i està formada pels
estams V/F
80.- Els sacs pol·línics són una part de l’aparell reproductor femení de les Fanerògames V/F
81.- Pinyes i gàlbuls es desenvolupen a partir de la reproducció sexual V/F
82.- Les Angiospermes es subdivideixen en Monocotiledònies i Dicotiledònies V/F
83.- Les Gimnospermes varen aparèixer primer i les Angiospermes posteriorment, pel que
són més evolucionades V/F
84.- Pinus presenta flors unisexuals reunides en cons o estròbils unisexuals i és monoic V/F
85.- Quan més recobriment vegetal te un sòl, més protegit està de l’erosió V/F
86.- Un gra de pol·len, quan es forma, equival a una espora i passa a correspondre al
gametòfit quan es divideix el seu contingut cel·lular V/F
87.- El substrat calcari reté millor la humitat que el silícic V/F
88.- Les àrees de distribució disjuntes faciliten més la diversificació de les espècies que les
àrees contínues V/F
89.- En el lloc on s’ha originat, una espècie endèmica és sempre al·lòctona V/F
90.- Una espècie endèmica pot tenir una àrea de distribució àmplia V/F
91.- Una espècie al·lòctona pot arribar a convertir-se en autòctona V/F
92.- La terra baixa catalana, situada entre els 0 i els 800-1000 m d'altitud, es caracteritza
pel paisatge esclerofil·le i perennifoli V/F
93.- L'estatge alpí es caracteritza, a Catalunya, pel domini de prats alpins V/F
94.- El carrascar és més resistent a la sequera i al fred que l’alzinar i pot viure en zones de
clima continental V/F
95.- A Catalunya, l’espècie característica de les fagedes ("hayedos") es Fagus sylvatica V/F
96.- Una espècie característica de les màquies de la terra baixa catalana és el Quercus
coccifera (garric o coscoll, "coscoja") V/F
97.- A Catalunya, les fagedes i les pinedes de pi pinyoner creixen a la muntanya mitjana V/F
98.- A Catalunya, la vegetació d’alta muntanya es fa a més altitud que la submediterrània V/F
99.- A Catalunya, les pinedes de pi pinyoner ("pino piñonero, pino parasol" Pinus pinea) i
de pi blanc (“pino carrasco” Pinus halepensis) són pròpies de la terra baixa litoral V/F
100.- Una de les estratègies dels arbres per viure en llocs de clima mediterrani és tenir
fulla caduca V/F

6
BOTÀNICA (FISIOLOGIA VEGETAL I BOTÀNICA) Convocatòria abril 2011-B
NOM .........................................................COGNOMS......................................................................................................
DNI............................…………..……….. PASSAPORT...................................................................................................
Utilitza aquest qüestionari per marcar les respostes escollides encerclant l’opció triada. Quan pensis que ja tens les
respostes correctes, omple el full per a la correcció electrònica.
Normes a seguir per omplir el full de respostes per a la correcció electrònica (full vermell):
− Escriu les dades de l’encapçalament del full. En l’espai destinat a identificació de l’alumne, el DNI s’escriu
marcant el número corresponent en una casella de cada filera, començant per dalt. Si has d’utilitzar el número
del passaport, la filera de dalt s’ha d’omplir amb zeros.
− La numeració que se segueix en el full vermell és la de la dreta, amb les columnes A i B, essent A=Veritable i
B=Fals.
− Si has de corregir una resposta no esborris, marca a la filera immediata inferior (la que diu ANUL·LADA) la
casella que vols anul·lar. D’aquesta manera, a la primera filera quedaran marcades les dues caselles (la
incorrecta i la correcta) i a la segona la incorrecta.
Correcció de l’examen: La nota final és sobre 10: una resposta correcta suma 0,2 punts; una resposta incorrecta
descompta una resposta correcta, una pregunta sense resposta ni suma ni resta.

1.- Els organismes del regne Mòneres són sempre procariotes V/F
2.- El regne Fongs està format per organismes unicel·lulars o micelars, autotròfics i
immòbils V/F
3.- El regne Protistes inclou les algues i els Briòfits V/F
4.- Els organismes del regne Plantes són eucariotes pluricel·lulars V/F
5.- El Codi de Nomenclatura Botànica estableix que la primera lletra del nom d’una
espècie s’escriu en majúscula i tota la resta en minúscules V/F
6.- Anomenem corm el nivell d'organització somàtica dels organismes pluricel·lulars que
presenten teixits organitzats en arrel, tija i fulles V/F
7.- Els conidis són un tipus d’espores fúngiques que es formen per mitosi a l’extrem d’hifes V/F
8.- Les espores són sempre unicel·lulars V/F
9.- Una espora dicariòtica conté dos nuclis que procedeixen de progenitors diferents V/F
10.- Espores i gàmetes difereixen en que les primeres germinen i els segons es fusionen V/F
11.- La somatogàmia és un tipus de reproducció sexual en el que es fusionen un gàmeta
mòbil (masculí) amb un d'immòbil i més gran (femení) V/F
12.- S'anomena anisogàmia la fusió de dos gàmetes morfològicament diferents V/F
13.- La bipartició és un tipus de reproducció sexual que dóna lloc a individus idèntics
genèticament V/F
14.- La gemmació dóna lloc a dos organismes idèntics genèticament V/F
15.- La fusió de dos conidis es coneix amb el nom de fecundació V/F
16.- La germinació d’un gàmeta haploide dóna lloc a un individu haploide V/F
17.- La fusió de dos gàmetes haploides dóna lloc a un organisme diploide o a un dicariòtic V/F
18.- En un cicle amb alternança de generacions hi ha gametòfit i esporòfit amb dotacions
cromosòmiques diferents V/F
19.- Algunes algues presenten cicles de vida amb l’esporòfit i el gametòfit de la mateixa
forma (alternança de generacions isomorfa) V/F
20.- Els Zigomicots formen plasmodis i esporangis V/F
21.- Els Fongs mai formen més d'un tipus d'espores al llarg de la seva vida V/F
22.- Segons la seva forma, els ascocarps poden ser de tipus apoteci, clistoteci i periteci V/F
23.- El resultat de la reproducció sexual dels Ascomicots són les ascòspores, dels
Basidiomicots les basidiòspores i dels Deuteromicots els conidis V/F
24.- Els ascocarps i els basidiocarps estan formats per un complex d’hifes dicariòtiques i
monocariòtiques entrellaçades i en ells es formen els ascs i els basidis, respectivament V/F
25.- Un asc és un tipus de gametangi que forma ascòspores en el seu interior V/F

7
26.- Els basidis es formen en el moment de germinar les basidiòspores V/F
27.- Anomenem miceli els conjunts d’hifes dels fongs V/F
28.- Els fongs paràsits obtenen els nutrients dels seus hostes V/F
29.- Els fongs biodegradadors solen ser sapròfits V/F
30.- Un paràsit obté el seu aliment a partir d’un organisme viu, perjudicant-lo V/F
31.- La part dels Basidiomicots on té lloc la reproducció sexual s'anomena himeni V/F
32.- Entre els Ascomicots hi ha espècies que no formen ascs V/F
33.- Les micorrizes són relacions simbiòtiques entre fongs i cianòfits o algues V/F
34.- Entre els Basidiomicots hi ha espècies que no formen basidis V/F
35.- El micobiont o component fúngic dels líquens és sempre un Ascomicot V/F
36.- El component fotosintètic dels líquens homòmers és un Cianòfit V/F
37.- Els líquens de tal·lus fruticulós són de tipus heteròmer V/F
38.- En els líquens només fa reproducció sexual el component fúngic V/F
39.- Els líquens no creixen en ambients freds V/F
40.- Els líquens absorbeixen aigua i nutrients a través de la seva superfície i per això
algunes espècies són molt sensibles a la contaminació atmosfèrica V/F
41.- Els Cianòfits són mòneres, procariotes i autotròfics V/F
42.- Els Cloròfits són mòneres, procariotes i fotosintètics V/F
43.- Les algues són protistes, eucariotes i fotosintètiques V/F
44.- Els Pirròfits i les Diatomees són els principals productors primaris d'entre les algues i
formen part del fitoplàncton V/F
45.- Les Diatomees són algues unicel·lulars caracteritzades per una coberta cel·lular rígida
de sílice, formada per dues valves encaixades, i per la reproducció sexual per
conjugació V/F
46.- Alguns Rodòfits bentònics presenten un tal·lus pluricel·lular, calcificat i articulat V/F
47.- Spirogyra és un gènere de Rodòfits de tal·lus filamentós i que es reprodueix V/F
sexualment per conjugació
48.- La coincidència de pigments fotosintètics, substàncies de reserva i material de la
paret cel·lular dels Cloròfits fa pensar que són els precursors del regne plantes V/F
49.- La distribució en profunditat de les algues bentòniques ve condicionada pels seus
pigments fotosintètics V/F
50.- Cystoseira i Padina són dos gèneres de Feòfits bentònics V/F

8
BOTÀNICA (FISIOLOGIA VEGETAL I BOTÀNICA) Convocatòria juny 2011
NOM .........................................................COGNOMS ......................................................................................................
DNI............................…………..……….. PASSAPORT ...................................................................................................
Utilitza aquest qüestionari per marcar les respostes escollides encerclant l’opció triada. Quan pensis que ja tens les
respostes correctes, omple el full per a la correcció electrònica.
Normes a seguir per omplir el full de respostes per a la correcció electrònica (full vermell):
− Escriu les dades de l’encapçalament del full. En l’espai destinat a identificació de l’alumne, el DNI s’escriu marcant
el número corresponent en una casella de cada filera, començant per dalt. Si has d’utilitzar el número del passaport,
la filera de dalt s’ha d’omplir amb zeros.
− La numeració que se segueix en el full vermell és la de la dreta, amb les columnes A i B, essent A=Veritable i B=Fals.
− Si has de corregir una resposta no esborris, marca a la filera immediata inferior (la que diu ANUL·LADA) la casella
que vols anul·lar. D’aquesta manera, a la primera filera quedaran marcades les dues caselles (la incorrecta i la
correcta) i a la segona la incorrecta.
Puntuació de l’examen: una resposta correcta és un punt; una resposta incorrecta descompta una resposta correcta,
una pregunta sense resposta ni suma ni resta.

1.- Els organismes del regne Plantes que han conquerit el medi terrestre han desenvolupat
mecanismes de resistència a l’excés d’humitat ambiental V/F
2.- Un Briòfit del grup de les molses està format (en la fase de gametòfit) per rizoides,
caulidis i fil·lidis V/F
3.- Dins els Briòfits hi ha les Molses, que agrupem en acrocàrpiques i pleurocàrpiques, i les
Hepàtiques, que diferenciem en folioses i tal·loses V/F
4.- Els Briòfits presenten alternança de generacions amb diferents dotacions
cromosòmiques V/F
5.- Les espores de les molses es formen dins les càpsules, per meiosi V/F
6.- Els amfigastris són un tipus de fil·lidis que presenten algunes Hepàtiques folioses V/F
7.- Polypodium, Asplenium, Pteridium i Equisetum són Criptògames vasculars de la divisió V/F
Pteridòfits
8.- Els esporangis dels Equisetòfits es presenten agrupats en sorus V/F
9.- Pteridòfits i Equisetòfits presenten tiges subterrànies del tipus rizoma V/F
10.- Els gametangis dels Equisets es formen sobre branques especials anomenades fèrtils V/F
11.- Les Criptògames vasculars són cormòfits fotosintetitzadors V/F
12.- Les Criptògames vasculars pertanyen al regne plantes V/F
13.- Els esporangis de les falgueres es presenten agrupats en sorus V/F
14.- L’indusi de les falgueres surt directament des del rizoma V/F
15.- L'anell de l'esporangi de les falgueres contribueix a la disseminació dels gàmetes V/F
16.- Les Plantes amb flor (Fanerògames) són organismes eucariotes, fotosintetitzadors i
pluricel·lulars V/F
17.- Dins les Fanerògames distingim tres grups: Gimnospermes, Angiospermes i Plantes
amb flor V/F
18.- Les Gimnospermes formen flors i fruits però no llavors V/F
19.- Les Angiospermes formen flors, llavors i fruits V/F
20.- Les Fanerògames presenten alternança de generacions heteromòrfica V/F
21.- La llavor de les Gimnospermes conté l’embrió, teixit nutrici i coberta protectora i es
forma en el que anomenem pseudofruits V/F
22.- La llavor de les Angiospermes conté l’embrió, teixit nutrici i coberta protectora i es
forma dins del que anomenem fruits V/F
23.- Anomenem folíol cada una de les porcions del calze d'una flor V/F
24.- La flor de les Gimnospermes sol estar formada per sèpals, pètals, estams i carpels V/F
25.- La flor hermafrodita de les Angiospermes sol estar formada per calze, corol·la,
androceu i gineceu V/F
26.- Les espècies monoiques tenen flors unisexuals sobre una mateixa planta V/F
27.- El gineceu és la part femenina de la flor de les Angiospermes i està formada per una o
més peces que s'anomenen carpels V/F

9
28.- Els estams formen part de l'androceu i contenen les cèl·lules mares dels grans de
pol·len V/F
29.- Els carpels formen part del gineceu i contenen els primordis seminals V/F
30.- El pseudofruit de les Gimnospermes forma llavors V/F
31.- En les espècies dioiques amb flors hermafrodites els dos sexes són en flors separades V/F
32.- Les Fanerògames absorbeixen aigua i nutrients a través de les arrels i per això hi ha
espècies molt sensibles a la composició del sòl (calcari, silici, guixos, nitrats...) V/F
33.- Quercus presenta gàlbuls en forma de glans V/F
34.- Pinus presenta flors unisexuals reunides en cons o estròbils unisexuals V/F
35.- Hi ha Angiospermes herbàcies, arbustives i arbòries V/F
36.- Les diferents espècies d’un mateix gènere pertanyen a la mateixa família V/F
37.- Les espècies Spartium junceum, Pistacia lentiscus i Smilax aspera són Angiospermes i
les espècies Pinus halepensis, Abies alba i Taxus baccata són Gimnospermes V/F
38.- Les àrees de distribució disjuntes faciliten més la diversificació de les espècies que les
àrees continues V/F
39.- En el lloc d’origen, una espècie endèmica és sempre al·lòctona V/F
40.- S'anomena Geobotànica al conjunt d'espècies de plantes que creixen en una zona V/F
41.- Les espècies autòctones estan ben adaptades al territori d’origen V/F
42.- La terra baixa catalana, situada entre els 0 i els 800-1000 m d'altitud, es caracteritza
pel paisatge esclerofil·le i perennifoli V/F
43.- L'estatge alpí es caracteritza, a Catalunya, pel domini dels boscos de gimnospermes V/F
44.- El carrascar és més resistent a la sequera i al fred que l’alzinar i pot viure en zones de
clima continental V/F
45.- L’espècie característica de les avetoses de Catalunya ("abetales") és Abies alba V/F
46.- Les suredes tenen com a arbre principal Quercus suber (alzina surera, "alcornoque") i
es fan en terrenys silícics V/F
47.- A Catalunya, les fagedes (Fagus sylvatica) i les pinedes de pi roig (Pinus sylvestris)
creixen a l’estatge subalpí V/F
48.- La vegetació submediterrània de la Península Ibèrica es caracteritza per la presència
d’espècies caducifòlies i marcescents del gènere Quercus V/F
49.- A Catalunya, les pinedes de pi pinyoner ("pino piñonero, pino parasol" Pinus pinea) i
de pi blanc (“pino carrasco” Pinus halepensis) són pròpies de la muntanya mitjana V/F
50.- Una de les estratègies de les plantes amb flor per viure en llocs de clima mediterrani
és perdre la fulla durant l’hivern V/F

51.- El substrat del Montseny és principalment de tipus silici i així ho demostren plantes
que hi trobem com: Erica arborea i Sarothamnus scoparius V/F
52.- El Montseny forma part de la Serralada Prelitoral Catalana, situada entre la Depressió
prelitoral i la Depressió Central V/F
53.- La pol·linització és el procés pel qual es dispersa el pol·len de les Fanerògames V/F
54.- Les partícules (biològiques i no biològiques) i els organismes que són molt abundants a
l’aire poden causar problemes de salut pública i també poden resultar tòxiques les
proliferacions exagerades de determinades algues en el medi aquàtics V/F
55.- Les micorizes penetren en els feixos vasculars de les arrels de les plantes V/F
56.- A sota terra les micorizes generen un ambient favorable a la germinació de moltes
llavors i al creixement de moltes espècies V/F
57.- La presència de determinades espècies micoritzades en el paisatge contribueix
positivament a la cadena tròfica V/F
58.- La proliferació exagerada de determinades algues i cianòfits pot causar modificacions `
en l’estructura i composició de les comunitats vegetals i animals de l’entorn V/F
59.- El color vermell que es detecta quan hi ha proliferacions d’algues i cianòfits és degut
a la descomposició dels organismes afectats V/F
60.- La ocurrència de proliferacions d’algues i cianòfits contribueix positivament a la
cadena tròfica V/F

10
FISIOLOGIA VEGETAL I BOTÀNICA - BOTÀNICA Convocatòria 21 juny 2012
NOM .........................................................COGNOMS......................................................................................................
DNI............................…………..……….. PASSAPORT ...................................................................................................
Utilitza aquest qüestionari per marcar les respostes escollides encerclant l’opció triada. Quan pensis que ja tens les respostes correctes, omple el
full per a la correcció electrònica.
Normes a seguir per omplir el full de respostes per a la correcció electrònica (full vermell):
− Escriu les dades de l’encapçalament del full. En l’espai destinat a identificació de l’alumne, el DNI s’escriu marcant el número corresponent
en una casella de cada filera, començant per dalt. Si has d’utilitzar el número del passaport, la filera de dalt s’ha d’omplir amb zeros.
− La numeració que se segueix en el full vermell és la de la dreta, amb les columnes A i B, essent A=Veritable i B=Fals.
− Si has de corregir una resposta no esborris, marca a la filera immediata inferior (la que diu ANUL·LADA) la casella que vols anul·lar.
D’aquesta manera, a la primera filera quedaran marcades les dues caselles (la incorrecta i la correcta) i a la segona la incorrecta.
Puntuació de l’examen: una resposta correcta és un punt; una resposta incorrecta descompta una resposta correcta, una pregunta sense resposta
ni suma ni resta.
PRIMER PARCIAL
1.- Els organismes del regne Mòneres són sempre procariotes V/F
2.- El regne Fongs està format per organismes unicel—lulars o micelars, autotròfics i
immòbils V/F
3.- El regne Plantes inclou les algues, els Briòfits, les Criptògames Vasculars i les Plantes
amb flor V/F
4.- Els organismes del regne Plantes són eucariotes pluricel—lulars V/F
5.- El Codi de Nomenclatura Botànica estableix, entre d’altres normes, que la primera
lletra del nom dels gèneres s’escriu en majúscula V/F
6.- Anomenem corm el nivell d'organització somàtica dels organismes pluricel—lulars que
presenten teixits organitzats en arrel, tija i fulles V/F
7.- Els conidis són un tipus d’espores fúngiques que es formen per mitosi a l’extrem d’hifes V/F
8.- Les espores són sempre unicel—lulars V/F
9.- Una espora dicariòtica conté dos nuclis que procedeixen de progenitors diferents V/F
10.- Espores i gàmetes difereixen en que les primeres es fusionen i els segons germinen V/F
11.- L’oogàmia és un tipus de reproducció asexual en el que es fusionen un gàmeta mòbil
(masculí) amb un d'immòbil i més gran (femení) V/F
12.- S'anomena anisogàmia la fusió de dos gàmetes morfològicament diferents V/F
13.- La bipartició és un tipus de reproducció asexual que dóna lloc a individus idèntics
genèticament V/F
14.- La gemmació dóna lloc a dos organismes idèntics genèticament V/F
15.- La fusió de dos conidis es coneix amb el nom de fecundació V/F
16.- La germinació d’una espora haploide dóna lloc a un individu haploide V/F
17.- La fusió de dos gàmetes haploides dóna lloc a un organisme diploide o a un dicariòtic V/F
18.- En un cicle amb alternança de generacions hi ha gametòfit i esporòfit amb dotacions
cromosòmiques diferents V/F
19.- Les plantes amb flor presenten el cicle de vida amb l’esporòfit i el gametòfit de la
mateixa forma (alternança de generacions isomorfa) V/F
20.- Els Mixomicots formen plasmodis i esporangis V/F
21.- Els Fongs mai formen més d'un tipus d'espores al llarg de la seva vida V/F
22.- Segons la seva forma, els ascocarps poden ser de tipus apoteci, clistoteci i periteci V/F
23.- El resultat de la reproducció sexual dels Ascomicots són les ascòspores i dels
Basidiomicots les basidiòspores V/F
24.- Els ascocarps i els basidiocarps estan formats per un complex d’hifes dicariòtiques i
monocariòtiques entrellaçades i en ells es formen els ascs i els basidis, respectivament V/F
25.- Un asc és un tipus de gametangi que forma ascòspores en el seu interior V/F
26.- Les basidiòspores, quan germinen, donen lloc a basidis V/F
27.- Anomenem miceli els conjunts d’hifes dels briòfits V/F
28.- Els fongs paràsits obtenen els nutrients dels hostes que parasiten V/F
29.- Els organismes que anomenem biodegradadors són paràsits V/F
30.- Els organismes que anomenem biodegradadors són sapròfits V/F
31.- La part dels Basidiomicots on té lloc la reproducció sexual s'anomena himeni V/F
32.- Entre els ascomicots hi ha espècies que no formen ascs V/F
33.- Les micorrizes són relacions simbiòtiques entre fongs i plantes V/F
34.- Els fongs dels que no es coneix cap tipus de reproducció sexual es classifiquen dins els
Deuteromicots V/F
35.- El micobiont o component fúngic dels líquens és heterotròfic V/F
36.- El component fotosintètic dels líquens homòmers és un Cianòfit V/F
37.- Els líquens de tal—lus fruticulós són de tipus heteròmer V/F
38.- En els líquens només fa reproducció sexual el component fúngic V/F
39.- Els líquens no creixen en ambients freds V/F
40.- Els líquens absorbeixen aigua i nutrients a través de la seva superfície i per això
algunes espècies són molt sensibles a la contaminació atmosfèrica V/F
41.- Els Cianòfits són mòneres, procariotes i autotròfics V/F
42.- Els Cloròfits són mòneres, procariotes i fotosintètics V/F
43.- Les algues són protistes, eucariotes i fotosintètiques V/F
44.- Els Pirròfits i les Diatomees són els principals productors primaris d'entre les algues i
formen part del fitoplàncton V/F
45.- Les Diatomees són algues unicel—lulars caracteritzades per una coberta cel—lular rígida
de sílice, formada per dues valves encaixades, i per la reproducció asexual per
bipartició V/F
46.- Alguns Rodòfits bentònics presenten un tal—lus pluricel—lular, calcificat i articulat V/F
47.- Les algues bentòniques presenten corm V/F
48.- La coincidència de pigments fotosintètics, substàncies de reserva i material de la
paret cel—lular dels Cloròfits fa pensar que són els precursors del regne plantes V/F
49.- Spirogyra és un gènere de Rodòfits de tal—lus filamentós i que es reprodueix
sexualment per conjugació V/F
50.- Cystoseira i Padina són dos gèneres de Feòfits bentònics V/F
SEGON PARCIAL
51.- Les Fanerògames que han conquerit el medi terrestre han desenvolupat mecanismes
de resistència a l’efecte de la gravetat ambiental V/F
52.- Un Briòfit del grup de les molses està format (en la fase d’esporòfit) per rizoides,
caulidis i fil—lidis V/F
53.- Un Briòfit del grup de les molses està format (en la fase de gametòfit) per rizoides,
caulidis i fil—lidis V/F
54.- Els Briòfits presenten alternança de generacions isomòrfica V/F
55.- Dins els Briòfits hi ha les Molses, que agrupem en acrocàrpiques i pleurocàrpiques, i
les Hepàtiques, que diferenciem en folioses i tal—loses V/F
56.- Les espores de les molses es formen dins les càpsules, per meiosi V/F
57.- Els amfigastris són un tipus de fil—lidis que presenten algunes Hepàtiques tal—loses V/F
58.- Els esporangis dels Equisetòfits es presenten agrupats en sorus V/F
59.- Pteridòfits i Equisetòfits presenten tiges subterrànies del tipus rizoma V/F
60.- Els esporangis dels Equisets es formen sobre branques especials anomenades fèrtils V/F
61.- Les Criptògames vasculars són cormòfits fotosintetitzadors V/F
62.- Les Criptògames vasculars pertanyen al regne plantes V/F
63.- Els esporangis de les Falgueres es presenten agrupats en sorus V/F
64.- Les arrels de les falgueres (Divisió Pteridòfits) surten directament des del rizoma V/F
65.- L'anell de l'esporangi de les falgueres contribueix a la disseminació de les espores V/F
66.- Les Plantes amb flor (Fanerògames) són organismes eucariotes, fotosintetitzadors i
pluricel—lulars V/F
67.- Dins les Fanerògames distingim tres grups: Gimnospermes, Angiospermes i Plantes
amb flor V/F
68.- Les Gimnospermes formen flors i fruits però no llavors V/F
69.- Les Angiospermes formen flors, llavors i fruits V/F
70.- Les Fanerògames presenten alternança de generacions heteromòrfica V/F
71.- La llavor de les Gimnospermes està formada per l’embrió, teixit nutrici i coberta
protectora V/F
72.- La llavor de les Angiospermes està formada per l’embrió, teixit nutrici i coberta V/F
protectora
73.- Anomenem folíol cada una de les porcions del calze d'una flor V/F
74.- La flor de les Gimnospermes sol estar formada per sèpals, pètals, estams i carpels V/F
75.- La flor de les Angiospermes sol estar formada per calze, corol—la, androceu i gineceu V/F
76.- Les plantes monoiques tenen flors unisexuals sobre una mateixa planta V/F
77.- L'androceu és la part masculina de la flor de les Angiospermes i està formada pels
estams V/F
78.- El gineceu és la part femenina de la flor de les Angiospermes i està formada per una o
més peces que s'anomenen carpels V/F
79.- Les flors amb carpels i estams s’anomenen hermafrodites V/F
80.- El pseudofruit de les Gimnospermes forma llavors V/F
81.- En les espècies dioiques els dos sexes són sobre la mateixa planta i en flors separades V/F
82.- Les Fanerògames absorbeixen aigua i nutrients a través de les arrels i per això algunes
espècies són molt sensibles a la contaminació del sòl V/F
83.- Les Gimnospermes solen tenir flors unisexuals i ser monoiques, encara que també hi
ha espècies dioiques V/F
84.- Pinus presenta flors unisexuals reunides en cons o estròbils unisexuals V/F
85.- Hi ha Angiospermes herbàcies, arbustives i arbòries V/F
86.- Les diferents famílies d’un mateix gènere pertanyen a la mateixa espècie V/F
87.- Els diferents noms d'espècie que ha rebut un organisme s'anomenen sinònims i el més
modern és el que s’accepta com a més vàlid V/F
88.- Les àrees de distribució disjuntes faciliten més la diversificació de les espècies que les
àrees continues V/F
89.- En el lloc d’origen, una espècie endèmica és sempre al—lòctona V/F
90.- S'anomena Geobotànica al conjunt d'espècies de plantes que creixen en una zona V/F
91.- Les espècies autòctones estan ben adaptades al territori d’origen V/F
92.- La terra baixa catalana, situada entre els 0 i els 800-1000 m d'altitud, es caracteritza
pel paisatge esclerofil—le i perennifoli V/F
93.- L'estatge alpí es caracteritza, a Catalunya, pel domini dels boscos de gimnospermes V/F
94.- El carrascar és més resistent a la sequera i al fred que l’alzinar i pot viure en zones de
clima continental V/F
95.- L’espècie característica de les avetoses de Catalunya ("abetales") és Abies alba V/F
96.- Les suredes tenen com a arbre principal Quercus suber (alzina surera, "alcornoque") i
es fan en terrenys silícics V/F
97.- A Catalunya, les fagedes (Fagus sylvatica) i les pinedes de pi roig (Pinus sylvestris)
creixen a l’estatge subalpí V/F
98.- La vegetació submediterrània es presenta en condicions de més sequera que la V/F
mediterrània
99.- A Catalunya, les pinedes de pi pinyoner ("pino piñonero, pino parasol" Pinus pinea) i
de pi blanc (“pino carrasco” Pinus halepensis) són pròpies de la terra baixa V/F
100.- Una de les estratègies de les plantes amb flor per viure en llocs de clima sec com el
mediterrani és perdre la fulla durant la primavera V/F
BOTÀNICA (FISIOLOGIA VEGETAL I BOTÀNICA) Convocatòria 4 juliol 2013
NOM...........................................................................................COGNOMS.........................................................................................................................................
DNI............................…………..……….......................PASSAPORT....................................................................................................................................................
Utilitza aquest qüestionari per marcar les respostes escollides encerclant l’opció triada. Quan pensis que ja tens les respostes correctes, omple el full per a la
correcció electrònica.
Normes a seguir per omplir el full de respostes per a la correcció electrònica (full vermell):
− Escriu les dades de l’encapçalament del full. En l’espai destinat a identificació de l’alumne, el DNI s’escriu marcant el número corresponent en una casella
de cada filera, començant per dalt. Si has d’utilitzar el número del passaport, la filera de dalt s’ha d’omplir amb zeros.
− La numeració que se segueix en el full vermell és la de la dreta, amb les columnes A i B, essent A=Veritable i B=Fals.
− Si has de corregir una resposta no esborris, marca a la filera immediata inferior (la que diu ANUL·LADA) la casella que vols anul·lar. D’aquesta manera, a
la primera filera quedaran marcades les dues caselles (la incorrecta i la correcta) i a la segona la incorrecta.
Correcció de l’examen: La nota final és sobre 10: una resposta correcta suma 0,2 punts; una resposta incorrecta descompta una resposta correcta (= resta 0,4
punts), una pregunta sense resposta ni suma ni resta.
PRIMER PARCIAL
1.- Els organismes del regne Protistes o Protoctistes són sempre eucariotes V/F
2.- El regne Fongs està format per organismes unicel·lulars o micel·lars, heterotròfics i immòbils V/F
3.- El regne Briòfits inclou les Plantes V/F
4.- Els organismes del regne Plantes són eucariotes, pluricel·lulars i autotròfics V/F
5.- El Codi de Nomenclatura Botànica diu que el nom d’una família ha de derivar del nom d’un gènere V/F
6.- Els organismes unicel·lulars que presenten arrel, tija i fulles s’anomenen cormòfits V/F
7.- Els conidis són un tipus d’espores fúngiques que es formen per meiosi a l’extrem d’hifes V/F
8.- Hi ha espores de fongs són pluricel·lulars V/F
9.- Una espora dicariòtica conté dos nuclis que procedeixen de progenitors diferents V/F
10.- Espores i gàmetes difereixen en que les primeres germinen i els segons es fusion V/F
11.- La oogàmia és un tipus de reproducció sexual en el que es fusionen un gàmeta mòbil (masculí) amb un d'immòbil i
més gran (femení) V/F
12.- S'anomena somatogàmia la fusió de dos gàmetes morfològicament diferents V/F
13.- La bipartició és un tipus de multiplicació vegetativa que dóna lloc a individus idèntics genèticament V/F
14.- La bipartició dóna lloc a dos organismes idèntics V/F
15.- La fusió de dos gàmetes es coneix amb el nom de fecundació V/F
16.- La germinació d’una espora haploide dóna lloc a un individu haploide V/F
17.- La fusió de dos gàmetes haploides dóna lloc a un organisme diploide o a un dicariòtic V/F
18.- En un cicle amb alternança de generacions i fases nuclears hi ha gametòfit i esporòfit amb dotacions
cromosòmiques diferents V/F
19.- Alguns fongs presenten cicles de vida amb l’esporòfit i el gametòfit de la mateixa forma (alternança de generacions
isomorfa) V/F
20.- Els Mixomicots formen plasmodis i esporangis V/F
21.- Alguns Basidiomicots formen més d'un tipus d'espores al llarg de la seva vida V/F
22.- Segons la seva forma, els ascocarps poden ser de tipus apoteci, clistoteci i periteci V/F
23.- El resultat de la reproducció sexual dels Ascomicots són les ascòspores i dels Basidiomicots les basidiòspores V/F
24.- Els ascocarps i els basidiocarps estan formats per un complex d’hifes dicariòtiques i monocariòtiques
entrellaçades i en ells es formen els ascs i els basidis, respectivament V/F
25.- Un asc forma ascòspores en el seu interior V/F
26.- Els basidis contenen basidiòspores en el seu interior V/F
27.- Anomenem hifa el conjunt de micelis d’un fong V/F
28.- Els fongs que formen micorrizes són simbionts V/F
29.- Els fongs responsables de la biodegradació de les fulles caigudes són sapròfits V/F
30.- Un paràsit obté el seu aliment a partir d’un organisme viu, perjudicant-lo V/F
31.- La part dels Ascomicots on té lloc la reproducció sexual s'anomena himeni V/F
32.- Entre els Basidiomicots hi ha espècies que formen basidis septats V/F
33.- En els Ascomicots hi ha espècies que formen ascs septats V/F
34.- El resultat de la reproducció sexual en els Deuteromicots són els conidis V/F
35.- El micobiont o component fúngic dels líquens és sempre un Ascomicot V/F
36.- El component fotosintètic dels líquens homòmers és un Cianòfit V/F
37.- Els líquens de tal·lus crustaci són de tipus heteròmer V/F
38.- Els líquens de tal·lus heteròmer no presenten component fotosintètic V/F
39.- El plasmodi dels líquens homòmers té consistència gelatinosa V/F
40.- Hi ha espècies de líquens molt sensibles a la contaminació atmosfèrica V/F
41.- Els Cianòfits són mòneres, procariotes i heterotròfics V/F
42.- Els Feòfits són protistes, eucariotes i fotosintètics V/F
43.- Les diatomees són protistes, eucariotes i fotosintètiques V/F
44.- Els Pirròfits i les Diatomees formen part del fitoplàncton V/F
45.- Els Pirròfits són algues amb una coberta cel·lular rígida de sílice, formada per dues valves encaixades V/F
46.- Alguns Rodòfits bentònics presenten un tal·lus pluricel·lular, calcificat i articulat V/F
47.- Spirogyra és un gènere de Cloròfits de tal·lus laminar i reproducció sexual per conjugació V/F
48.- La coincidència de pigments fotosintètics, substàncies de reserva i material de la paret cel·lular dels Cloròfits fa
pensar que són els precursors de les plantes amb flor V/F
49.- La distribució en profunditat de les algues ve condicionada pels seus pigments fotosintètics V/F
50.- Codium i Padina són dos gèneres de Feòfits bentònics V/F
SEGON PARCIAL
51.- Els organismes del regne Plantes que han conquerit el medi terrestre estan millor adaptats a la sequera ambiental
que els seus predecessors V/F
52.- Un Briòfit del grup de les molses està format (en la fase de esporòfit) per rizoides, caulidis i fil·lidis V/F
53.- Dins els Briòfits hi ha les Molses, que agrupem en acrocàrpiques i pleurocàrpiques, i les Hepàtiques, que
diferenciem en folioses i tal·loses V/F
54.- Els Briòfits presenten alternança de generacions amb diferents dotacions cromosòmiques V/F
55.- Les espores de les molses es formen dins les càpsules, per meiosi V/F
56.- Els amfigastris són un tipus de fil·lidis que presenten algunes Hepàtiques folioses V/F
57.- Els equisets presenten tiges subterrànies del tipus rizoma V/F
58.- Polypodium, Asplenium, Polystichum i Pteridium són Criptògames vasculars de la divisió Pteridòfits V/F
59.- Els esporangis dels Equisetòfits es presenten agrupats en estròbils V/F
60.- Els esporangis dels equisets es formen sobre branques especials anomenades fèrtils V/F
61.- Les Criptògames vasculars són briòfits fotosintetitzadors V/F
62.- Les Criptògames vasculars pertanyen al regne plantes V/F
63.- Els èsporòfits de les falgueres es presenten agrupats en sorus V/F
64.- L’indusi dels equisets protegeix els esporangis V/F
65.- L'anell de l'esporangi de les falgueres contribueix a la disseminació de les espores V/F
66.- Les Plantes amb flor (Fanerògames) són organismes eucariotes, fotosintetitzadors i pluricel·lulars V/F
67.- Dins les Fanerògames distingim els grups: Gimnospermes i Angiospermes V/F
68.- Les Gimnospermes formen flors i llavors però no fruits V/F
69.- Les Angiospermes formen flors, llavors i fruits V/F
70.- A les Fanerògames la generació esporòfit és de mida més gran que la generació gametòfit V/F
71.- La llavor de les Gimnospermes conté l’embrió, teixit nutrici i coberta protectora i es forma en pseudofruits V/F
72.- La llavor de les Angiospermes conté l’embrió, teixit nutrici i coberta protectora i es forma dins fruits V/F
73.- Anomenem sèpal cada una de les porcions d’una fulla composta V/F
74.- La flor hermafrodita de les Gimnospermes està formada per sèpals, pètals, estams i carpels V/F
75.- La flor hermafrodita de les Angiospermes conté androceu i gineceu V/F
76.- Les Fanerògames monoiques tenen flors unisexuals de sexe diferent sobre una mateixa planta V/F
77.- El gineceu és la part femenina de la flor de les Angiospermes i està formada per un o més carpels V/F
78.- Els estams formen part de l’androceu i contenen les cèl·lules mares dels grans de pol·len V/F
79.- Els carpels contenen els primordis seminals i en ells es desenvolupa el gametòfit femení V/F
80.- Els pseudofruits de les Gimnospermes contenen llavors V/F
81.- En les espècies dioiques amb flors hermafrodites els dos sexes són en flors separades V/F
82.- Les Fanerògames absorbeixen aigua i nutrients a través de les arrels i per això hi ha espècies molt sensibles a la
composició del sòl (calcari, silici, guixos, nitrats...) V/F
83.- Quercus presenta fruits en forma de glans V/F
84.- Pinus presenta pseudofruits en forma de pinyes V/F
85.- Hi ha Fanerògames herbàcies, arbustives i arbòries V/F
86.- Les diferents espècies d’un mateix gènere pertanyen a la mateixa família V/F
87.- Les espècies Calluna vulgaris, Pistacia lentiscus i Hedera helix són Angiospermes i les espècies Pinus halepensis,
Abies alba i Juniperus phoenicea són Gimnospermes V/F
88.- Les àrees de distribució disjuntes faciliten més la diversificació de les espècies que les continues V/F
89.- En el lloc d’origen, una espècie endèmica és sempre autòctona V/F
90.- S'anomena flora al conjunt d'espècies de plantes amb flor que creixen en una zona V/F
91.- Les espècies autòctones estan ben adaptades al territori d’origen V/F
92.- La terra baixa catalana es caracteritza pel paisatge esclerofil·le i caducifoli V/F
93.- L'estatge alpí es caracteritza, a Catalunya, pel domini dels boscos de gimnospermes V/F
94.- El carrascar és més resistent a la sequera i al fred que l’alzinar i és propi del clima continental V/F
95.- L’espècie característica de les avetoses de Catalunya ("abetales") és Pinus sylvestris V/F
96.- Les suredes tenen com a arbre principal Quercus suber i es fan en terrenys calcaris V/F
97.- A Catalunya, les fagedes i les pinedes de pi roig creixen a l’estatge muntà V/F
98.- La vegetació submediterrània de la Península Ibèrica es caracteritza per la presència d’espècies caducifòlies i
marcescents del gènere Quercus V/F
99.- A Catalunya, les pinedes de pi pinyoner ("pino piñonero, pino parasol" Pinus pinea) i de pi blanc (“pino carrasco”
Pinus halepensis) són pròpies de la terra baixa mediterrània V/F
100.- Una de les adaptacions de les plantes amb flor al clima mediterrani és perdre la fulla durant l’hivern V/F
SEMINARIS
101.- L’aerobiologia estudia, entre d’altres, el pol·len, les espores i els microorganismes aerovagants V/F
102.- El pol·len de parietària, gramínies, olivera, plàtan d’ombra i xiprer causa al·lèrgies respiratòries V/F
103.- La flora ornamental urbana té relació amb les al·lèrgies que poden desenvolupar els ciutadans V/F
104.- La temperatura pot condicionar la dinàmica pol·línica atmosfèrica V/F
105.- La precipitació quan les plantes estan en floració provoca una disminució de pol·len a l’aire V/F
106.- El gra de pol·len conté els gàmetes femenins de les plantes amb flors V/F
107.- Els grans de pol·len tenen proteïnes que poden causar al·lèrgies respiratòries V/F
108.- La pol·linització anemòfila és el mecanisme de dispersió dels fruits de les gimnospermes V/F
109.- La pol·linització és el procés pel qual es dispersa el pol·len de les Plantes amb flor V/F
110.- Les partícules (biològiques i no biològiques) i els organismes que són molt abundants a l’aire poden causar
problemes de salut pública V/F
111.- L’especiació implica la formació de línies evolutives a partir d’un gènere ancestral V/F
112.- Zones amb forts vents tenen plantes amb forma de coixinet V/F
113.- Les lianes tenen mecanismes de subjecció com arrels adventícies i circells V/F
114.- L’espècie és la unitat fonamental de la biodiversitat V/F
115.- Les espines foliars contribueixen a reduir la pèrdua d’aigua V/F
116.- La presència d’espines en plantes de l’àrea mediterrània afavoreix l’herbivorisme V/F
117.- Desplaçar-se en altitud és equivalent a desplaçar-se en latitud V/F
118.- La conservació de la biodiversitat és important per evitar l’extinció de les espècies V/F
119.- Els hotspots de biodiversitat són àrees prioritàries a conservar V/F
120.- El bosc mediterrani on es poden observar més lianes és l’alzinar V/F
121.- Sarothamnus scoparius és una angiosperma de flors grogues V/F
122.- Fagus sylvatica és un arbre d’escorça llisa i arrels molt superficials, molt depenent de l’aigua V/F
123.- La fageda és un bosc format primordialment per Fagus sylvatica i Ilex aquifolium V/F
124.- En les zones del Montseny amb substrat de tipus silici hi trobem com: Erica arborea i Quercus suber V/F
125.- El Montseny forma part de la Serralada Prelitoral Catalana V/F