4

Reproducci
Terminologia

Reproducci asexual Parasexualitat Fragmentaci Fissi o Bipartici Gr., Konis = pols Gemmaci + idion, un sufix diminutiu Esporangis Cllules Conidigenes Mitspores (Esporangispores, Conidis, Aplanspores, Zospores) Reproducci sexual
Gametangis (Ascogoni) Gmetes Meiosporangis (Ascs, Basidis) Meispores (Ascspores, Basidispores) Zigots (Ospores, Zigosporangis)
Homotallisme Heterotallisme Homocarion Heterocarion Compatibilitat Mating types etc.

MICOLOGIA

BIOLOGIA AMBIENTAL

Cossos fructfers o carpfors (Ascomes i Basidiomes)

Reproducci

Reproducci asexual Depn de la divisi mittica dels nuclis Necessita menys energia que la reproducci sexual Produeix descendncia amb cap o menys variaci gentica que la reproducci sexual Confia en la mutaci i la parasexualitat com a font duna possible variaci gentica
BIOLOGIA AMBIENTAL

MICOLOGIA

Pot tenir lloc sota unes condicions ambientals molt ms amplies que la reproducci sexual s rpida

Reproducci

Reproducci sexual Requereix ms energia que la reproducci asexual Es necessiten individus compatibles Es requereixen unes condicions ambientals particulars, ms estrictes que les que calen per un creixement vegetatiu o una reproducci asexual

MICOLOGIA

BIOLOGIA AMBIENTAL

Hi ha variaci gentica en la descendncia Necessita de ms temps que la reproducci asexual per a tenir lloc

Gentica fngica
Neurospora crassa (Ascomicots) Avantatges dels estudis gentics amb fongs El miceli de la majoria de fongs est ocupat per nuclis haploides, amb el que els carcters es manifesten immediatament, tamb a les espores

Neurospora crassa es un fong filaments, segon en importncia desprs del llevat del pa (S. cerevisiae) en us com a model biolgic deucariotes. Neurospora crassa fou el primer fong filaments en seqenciar-se (2003) (10.000 gens i 7 cromosomes). Els treballs de George Wells Beadle y Edward Lawrie Tatum amb aquest fong van permetre definir lhiptesi un-gen-un-enzim" que va establir la relaci fonamental existent entre protenes i gens. Aquest descobriment els hi va permetre obtenir el Premi Nobel de Medicina el 1958.

MICOLOGIA

BIOLOGIA AMBIENTAL

Sordaria fimicola (Ascomicots)

Labril de 1996, es va completar la seqenciaci del DNA del primer eucariota i del segon sser viu: S. cerevisiae (el primer genoma completat fou el del bacteri Haemophilus influenzae, en juliol de 1995).

Saccharomyces cerevisiae (Ascomicots)

Conceptes importants:

Gentica fngica

Homotallisme: quan un individu s capa de completar el cicle sexual tot sol. s autofecundant o autofrtil. s autocompatible. Heterotallisme: quan es necessiten dos individus compatibles per completar el cicle sexual. Requereix fecundaci creuada. s autoincompatible o autoestril. Heterocarion: desprs duna fusi entre hifes, les cllules contenen nuclis genticament diferents. Homocarion: tots els nuclis duna hifa sn genticament idntics. Heteroplasmon: desprs duna fusi entre hifes, les cllules contenen factors gentics citoplasmtics (DNA mitocondrial, plsmids o virus) diferents. Monocarion: les cllules duna hifa contenen un sol nucli (uninucleades). Dicarion: cada cllula duna hifa cont dos nuclis (c. binucleades) genticament diferents (heterocaritics).
BIOLOGIA AMBIENTAL

MICOLOGIA

Anastomosi hifal: fusi entre hifes del mateix o diferent individu. Compatibilitat vegetativa: requerida per a que es produeixin anastomosis entre hifes dindividus diferents. Mating types: el tipus o factor daparellament (+/-) que regeix la compatibilitat entre individus.

Gentica fngica Feromones

Abans de la reproducci sexual, els individus dalguns fongs es comuniquen amb altres individus per via qumica, mitjanant feromones
cid Trispric (Zigomicots) 1 i 2 (Phytophthora infestans - Oomicots)

MICOLOGIA

BIOLOGIA AMBIENTAL

Sirenina (Allomyces Quitridiomicots)

Anteridiol i Oogoniol (Achlya Oomicots)

Heterocariosi
La compatibilitat vegetativa exitosa en els Dicariomicots (Ascomicots i Basidiomicots) comporta la formaci de dicarions-heterocarions. Heterocariosi Heterocariosi
A, anastomosi. A, anastomosi. A1, , incorporaci A1 incorporaci dun nucli dun nucli procedent duna procedent duna espora. espora. Somatogmia A2, , mutaci. A2 mutaci. A3, , diploditzaci. A3 diploditzaci. A4, , un miceli d A4 un miceli d Aspergillus cont Aspergillus cont nuclis de dos nuclis de dos mating types que mating types que es reparteixen es reparteixen individualment en individualment en els conidis oo de els conidis de forma forma absolutament absolutament aleatria en el aleatria en el miceli. miceli.

MICOLOGIA

BIOLOGIA AMBIENTAL

Incorporaci dun nucli des duna espora

Mutaci

Diploditzaci

Parasexualitat
Molts fongs (abans coneguts com a Deuteromicots o Mitosprics, per ara inclosos majoritriament amb els Ascomicots) no tenen reproducci sexual. Aquests fongs utilitzen la parasexualitat per lintercanvi gentic.

Dos nuclis haploides dun miceli vegetatiu es fusionen per formar un nucli diploide somtic. En la mitosi daquests nuclis pot produir-se una recombinaci mittica. Els errors durant la mitosi sn comuns, resultant alteracions en el nombre de cromosomes (aneuplodia). Un estat 2n+1 revertir fcilment a un estat 2n, mentre que un 2n-1 ho far a un estat n (haploditzaci). Aquestes mutacions seran afavorides o no en funci de la selecci i duna millor adaptaci i resposta a lambient. Tpic dAspergillus i Penicillium.

MICOLOGIA

BIOLOGIA AMBIENTAL

Anamorf i Teleomorf

MICOLOGIA

BIOLOGIA AMBIENTAL

Teleomorf: Nectria cinnabarina Anamorf: Tubercularia vulgaris (Holomorf)

10

Cicles Vitals
Haploide amb meiosi zigtica (Zigomicots)

MICOLOGIA

BIOLOGIA AMBIENTAL

Diploide amb meiosi gamtica (Oomicots) Haplo-Dicaritic amb meiosi zigtica (Ascomicots, Basidiomicots)