Tema 2.2

Tema 2.2. Adaptacions del corm. Formes vitals i funcionalisme.
Donat el caràcter i la finalitat exclusivament docent i eminentment

il·lustrativa de les explicacions a classe d'aquesta presentació, l’autor
s’acull a l’article 32 de la Llei de propietat intel·lectual vigent respecte
de l'ús parcial d'obres alienes com ara imatges, gràfics o altre
material contingudes en les diferents diapositives Facultat de Biologia
Espermatòfits. Adaptacions del corm. Formes vitals i funcionalisme.
Corm: conjunt de fulles veritables, tija i arrels

òrgans
Gemma
apical
Gemma
axil·lar
Nus
Entrenus
meristema
apical
Gemmes apicals
Gemma apical
primordi foliar
primordi gemma axil·lar
Gemmes axil·lars Catafil·les

definició de la
forma de la planta
http://ca.wikipedia.org/wiki/Gemma_%28bot%C3%A0nica%29
Gemmes axil·lars i
morfologia plantes
Bosc tancat
Bosc obert
Gemmes axil·lars i
morfologia plantes
Gemmes axil·lars i
morfologia plantes
Disponibilitat de llum al sotabosc i forma capçada arbres

Tipus de fulles
1. Cotilèdons: fulles embrionals.

2. Catafil·les: fulles de protecció (bulbs i gemmes).
3. Nomofil·les: fulles assimiladores (fotosíntesi).
4. Hipsofil·les: fulles d’atracció o de protecció (base flors,
inflorescències (bràctees).
5. Antofil·les: peces florals (sèpals, pètals, tèpals, estams i
carpels).
Tipus de fulles
1. Cotilèdons
Tipus de fulles
1. Cotilèdons
Tipus de fulles
2. Catafil·les
Tipus de fulles
3. Nomofil·les
Limbe
Pecíol
Simple Composta
(folíol, peciòlul, raquis, pecíol)
Tipus de fulles
3. Nomofil·les
Tipus de fulles
4. Hipsofil·les
Arum sp.
Til·ler (Tilia sp.)
Tipus de fulles
4. Hipsofil·les
Bougainvillea spectabilis
Tipus de fulles
tèpals
5. Antofil·les
pètals
sèpals
Estams i carpels
Nutrició: Els nutrients resulten de la descomposició
Matèria
orgànica
morta
Microfauna
Bacteris
Fongs
CO2 H2O
Nutrients
Humus
L'estructura de l’arrel optimitza l'absorció de aigua i

nutrients
Teixits vasculars Pèls radicals, expansions de les
cèl·lules epidèrmiques
Signifiquen un augment molt
important de la superfície d'absorció
regió
pilífera
Còfia
Raven et al. 2005. Biology of plants

Tipus d’arrels
Fasciculada (homorízia) Axonomorfa (al·lorízia)

Morfologia sistema radical

El sistema radicular pot arribar a representar
fins a un 80% de la biomassa total de la planta
L’aigua entra per òsmosi
El potencial hídric (Ψ) mesura

l’energia de l’aigua en un sistema.
A les plantes es crea una

diferència de potencial hídric que
permet l’absorció i el moviment de
l’aigua cap a potencials hídrics
més negatius (del sòl a les fulles).
El motor que facilita l’ascenció de l’aigua i els

nutrients és la transpiració
CO2 H2O
És la pèrdua de vapor d’aigua de la
planta a través dels estomes (95%) i
la cutícula (5%).
Per a la transpiració cal que es donin

condicions d’elevada temperatura i
disponibilitat d’aigua.
En què s’inverteix l’aigua que

absorveix la planta?
<1% com a donadors d’electrons per la
fotosíntesi
>98% per transpirar
porus
El motor que facilita l’ascenció de l’aigua i els

nutrients és la transpiració
5-10 litres/m2dia 10-20 litres/m2dia 410 litres/m2dia

(150000 litres/m2any)
Importància (vulnerabilitat) en el context del canvi

climàtic
Mortalitat per sequera

Projeccions climàtiques (des de 1970s)
Global surface warming (ºC)
Year Hartmann et al. (2018) New Phytologist

Knutti & Sedláček (2013)
Nature Climate Change
Fongs simbionts amb arrels (micorizes)

Les micorizes es donen

en un percentatge molt
alt de plantes (80%)
Ectomicorizes Endomicorizes
Ectomicorizes
Endomicorizes

Les micorrizes connecten diferents arbres entre ells

(“xarxa d’intercanvi”)
Importància (vulnerabilitat) en el context del canvi climàtic
Mortalitat per sequera

(des de 1970s)
En condicions de sequera les

micorrizes poden afectar els
mecanismes de regulació hídrica!!
Hartmann et al. (2018) New Phytologist
La planta passa al fong
carbohidrats que d’altra banda
serien utilitzats en la regulació
osmòtica de la planta
https://youtu.be/_7YHmNmJ-BE
Diversificació dels òrgans
Plasticitat del corm:
Canvis de forma degut a l’edat de

la planta, la posició, segons factors
ambientals, pertorbacions...
Canvis de funció
tiges que fan de fulles, arrels que
fotosintetitzen, fulles que capten
nutrients i un llarg etc.
Canvis de funció
Canvi de forma i funció... a tots nivells
Radical haustoris
pneumatòfors
tubercles
arrels napiformes…
Caulinar tubercles, rizomes, estolons

bulbs
circells
filocladis i cladodis
Foliar filodis
circells
espines
vesícules
bulbs …
Floral canvis de forma relacionats amb la pol·linització
Canvis de funció
Canvis de forma
• Modulada per factors ambientals
- aigua
- nutrients
- temperatura
- llum
• Modulada per pertorbacions ambientals
- foc
- vent
- neu
- pastura
- etc.
Espermatòfits. Adaptacions del corm al medi abiòtic.
Factors abiòtics principals
Clima FACTORS ABIÒTICS PLANTA
aigua creixement
Topografia
llum reproducció
nutrients
Substrat morfologia
temperatura estructura
Factors
biòtics
Concepte d’estrès i resistència
Rang de tolerància
+
Òptim
Supervivència,
reproducció
creixement,
Estrès
Estrès
Concepte d’estrès:
Factor que disminueix el
rendiment (fitness) de les
plantes.
-
- Factor abiòtic +
Resposta de les plantes a l’estrès
Factor d’estrès
Mortalitat Supervivència
Inhibició Resistència
(absència temporal (capacitat de persistir)
o espacial)
Evitació Tolerància
(minimització dels efectes) (sense efectes)
Nivell freàtic
Concepte d’estrès i resistència:
Escala temporal
Escala temporal en la resposta a l’estrès
+
Supervivència, creixement,
reproducció
Resposta
Adaptació
Aclimatació evolutiva
ESCALA TEMPORAL
Concepte d’estrès i resistència: Adaptació evolutiva
Diferents tipus de condicions
ambientals i factors d’estrès
donen avantatge competitiva a
plantes amb característiques
+ Factor d’estrès diferents.
mm mm
Clima temperat Clima desèrtic

(la disponibilitat d’aigua (la manca d’aigua representa
no representa un factor un factor d’estrès)
d’estrès)
Ago
Feb
Mar
Mai
Gen
Abr
Jun
Nov
Dec
Ago
Feb
Oct
Mar
Mai
Gen
Abr
Set
Jun
Nov
Dec
Jul
Oct
Set
Jul
Fagus sylvatica Euphorbia canariensis

El paradigma de la convergència evolutiva
Les característiques de les plantes tenen valor adaptatiu.
En condicions ambientals semblants les espècies presenten

adaptacions semblants (síndromes = conjunt de trets funcionals
o caràcters), inclús en regions geogràficament molt allunyades i
sense que hi hagi relació filogenètica entre les espècies.
Amèrica Àfrica
Opuntia sp. Euphorbia sp. Andes Àfrica
Espeletia sp. Senecio sp.

Però...
... les adaptacions tenen un cost per les plantes.
Hi ha elements de compensació (trade-off) entre caràcters: el

que és favorable en un ambient no ho és en un altre.
Durada de la fulla (dies)
Nombre llavors
per planta
Quantitat matèria
orgànica de la fulla (g) Pes de les llavors (g)
Però...
... les adaptacions tenen un cost per les plantes.
Hi ha elements de compensació (trade-off) entre caràcters: el

que és favorable en un ambient no ho és en un altre.
Però...
Hi ha límits en la variabilitat intraespecífica dels caràcters
(plasticitat fenotípica) .... això ha derivat en la diversificació de
les plantes per adaptar-se als ambients existents a la terra.
Constriccions filogenètiques
Diàmetre vasos conductors
Sequera Condicions normals
Gimnospermes i Angiospermes
La sequedat i les plantes: Xerofitisme
Cistus albidus
Xeròfits malacofil·les
(o plantes hidrolàbils)
- toleren canvis contingut hídric

- pèrdua de fulles a l’estiu
- fulles cobertes de pèl
- gran diversificació
Rosmarinus officinalis
Síndrome adaptativa
de zones semiàrides
Helianthemum oleandicum Lavandula stoechas
Ago
Feb
Mar
Mai
Gen
Abr
Jun
Nov
Dec
Oct
Set
Jul
Xeròfits esclerofil·les
- fulles coriàcies
- control transpiració
- rels profundes
Phillyrea latifolia - poques espècies però rellevants
ecològicament
Síndrome adaptativa
Quercus ilex Q. coccifera de zones semiàrides
Ago
Feb
Mar
Mai
Gen
Abr
Jun
Nov
Dec
Oct
Set
Jul
Garriga Mediterrània
Spartium junceum
Erica multiflora Pinus halepensis
Xeròfits afil·les
- reducció foliar
- tiges fotosintetitzadores Fulles ericoides Aciculifolis
- control transpiració
- rels profundes
-fulles petites i subcilíndriques - fulles en forma d’agulla
- marges revoluts - estomes enfondits
- pilositat al revers
Carnegiea gigantea; Arizona Opuntia sp; espècies introduïdes
Xeròfits suculents
- eviten l’estrès
- acumulació H2O
- via CAM
Síndrome adaptativa Xeròfits de fulles

de zones molt àrides suculentes
Ago
Feb
Mar
Mai
Sedum sediforme; Conca Mediterrània

Gen
Abr
Jun
Nov
Dec
Oct
Set
Jul
La sequedat i les plantes: Xerofitisme Limnòfits
- viuen submergides
- no tenen teixit de reforç
- no presenten cutícula
- xilema molt simplificat
- reducció sistema radical
Amfífits (plantes flotants)

- fulles flotants
- clorofil·la i estomes adaxials
- cutícula adaxial gruixuda
- poc teixit reforç
Helòfits - aerènquima
- arrelen sota l’aigua Distribució cosmopolita

- aparell vegetatiu aeri
- tija fistulosa
- aerènquima
Lemna minor
Influència de la temperatura Orientació de
les fulles
Forma i mida
de les fulles
Lavandula dentata
Cutícula i pilositat
Olea europaea
Rhamnus lycioides
Eucalyptus sp.
Resposta de les plantes a l’estrès
Factor d’estrès
Mortalitat Supervivència
Inhibició Resistència
(absència temporal (capacitat de persistir)
o espacial)
Evitació Tolerància
(minimització dels efectes) (sense efectes)
Adaptació a l’època desfavorable (formes vitals)
EPOCA DESFAVORABLE COM A LIMITADORA DE RECURSOS
Christer Raunkiaer, 1905
Classificació de les plantes segons les diferents morfologies

presentades per sobreviure el període desfavorable al creixement
Defineix cinc tipus bàsics de formes vitals segons la disposició de
les gemmes perdurants durant el període advers
Faneròfits gemmes > 25 (40) cm

Camèfits gemmes < 25 cm
Hemicriptòfits gemmes a ran del sòl
Geòfits gemmes sota terra
Teròfits llavors
Utilitzades per descriure la vegetació d’una manera funcional i encara que diversos autors
han proposats alguns canvis, la utilització d’aquests morfotipus és plenament actual
Adaptació a l’època desfavorable (formes vitals)
Formes vitals de Raunkjaer
Teròfits
Anagallis arvensis
Camèfits Geòfits
Faneròfits Hemicriptòfits
Q. ilex
Vaccinium myrtillus
Taraxacum laevigatum
Narcissus poeticus
Captació de la llum
Epífits Lianes
Viscum album
Hedera helix
Clematis vitalba
Arceuthobium oxycedri
Orquídees
tropicals
Nutrició especialitzada
Hemiparàsits: Holoparàsits:
- paràsits fotosintètics - obtenen tot l’aliment a partir de l'hoste
- no viuen exclusivament de l'hoste
Orobanche sp.
Fotosíntesi
CO2
H2O
Haustori
V. album
Soluts
H2O
Plantes insectívores:
- obtenen part dels seus nutrients a partir d’insectes
- típiques d’ambients pobres en nitrogen (torberes, aigües estancades)
Pinguicola grandiflora
Drossera longifolia
Halòfits:
- típics de sòls salins
- rellevància reproducció vegetativa
Plantes suculentes Glàndules d’excreció
Limonium sp.
Arthrocnemum fruticosum
Concepte de nínxol ecològic
Rang de tolerància
+ Òptim
reproducció
-
- Factor abiòtic +

Espècies eurioiques
+
reproducció
- Factor abiòtic +
Espècies estenoiques
-
- Factor abiòtic +
- Factor abiòtic +
Concepte de nínxol ecològic:

Rang de condicions ambientals on els organismes poden sobreviure i
reproduir-se

Però les espècies no viuen aïllades!
Competència entre espècies

+
Espècie 2 Espècie 1 Nínxol potencial
reproducció
Nínxol observat
(interacció amb altres espècies)
-
- Factor abiòtic +
Concepte de nínxol ecològic:

Rang de condicions ambientals on els organismes poden sobreviure i
reproduir-se
Espècie 2 Espècie 1
+
Factor abiòtic #2
reproducció
- Factor abiòtic #1
Factor abiòtic #1
Espècie 2
Factor abiòtic #3
Espècie 1
etc . . .
Factor abiòtic #1
El nínxol ecològic està definit per un espai N dimensional (amb

tantes dimensions com variables ambientals influeixen les espècies)
Concepte de nínxol ecològic: importància per la coexistència

Tot i les pressions adaptatives...
... per què no són iguals totes les espècies d’una comunitat?
Procés evolutiu
Partició de nínxols
Factor abiòtic #1
Especialització: compartir un mateix recurs sense rivalitzar una amb l’altra

Heterogeneïtat espacial i temporal del medi: recursos i micro-ambient
Síntesi i conceptes clau
Concepte d’estrès: factor que disminueix el rendiment de les plantes.
Resposta: efectes immediats negatius que té el factor d’estrès sobre el

rendiment de la planta.
Aclimatació: ajustos morfològics o fisiològics de les plantes a nivell

individual per compensar els efectes de l’estrès.
Adaptació: resposta evolutiva resultat de canvis genètics a la població.
Convergència evolutiva: les característiques de les plantes tenen un

valor adaptatiu en relació amb el medi
Nínxol ecològic: rang de condicions ambientals on els organismes poden

sobreviure i reproduir-se.

Tema 2.2

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Tema 2.2

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Tema 2.2. Adaptacions del corm. Formes vitals i funcionalisme.

Donat el caràcter i la finalitat exclusivament docent i eminentment

Corm: conjunt de fulles veritables, tija i arrels

primordi gemma axil·lar

Gemmes axil·lars Catafil·les

Disponibilitat de llum al sotabosc i forma capçada arbres

1. Cotilèdons: fulles embrionals.

Nutrició: Els nutrients resulten de la descomposició

L'estructura de l’arrel optimitza l'absorció de aigua i

Raven et al. 2005. Biology of plants

Fasciculada (homorízia) Axonomorfa (al·lorízia)

Morfologia sistema radical

L’aigua entra per òsmosi

El potencial hídric (Ψ) mesura

A les plantes es crea una

El motor que facilita l’ascenció de l’aigua i els

Per a la transpiració cal que es donin

En què s’inverteix l’aigua que

El motor que facilita l’ascenció de l’aigua i els

5-10 litres/m2dia 10-20 litres/m2dia 410 litres/m2dia

Importància (vulnerabilitat) en el context del canvi

Mortalitat per sequera

Year Hartmann et al. (2018) New Phytologist

Fongs simbionts amb arrels (micorizes)

Fongs simbionts amb arrels (micorizes)

Les micorizes es donen

Fongs simbionts amb arrels (micorizes)

Fongs simbionts amb arrels (micorizes)

Fongs simbionts amb arrels (micorizes)

Fongs simbionts amb arrels (micorizes)

Les micorrizes connecten diferents arbres entre ells

Importància (vulnerabilitat) en el context del canvi climàtic

Mortalitat per sequera

En condicions de sequera les

Diversificació dels òrgans

Plasticitat del corm:

Canvis de forma degut a l’edat de

Caulinar tubercles, rizomes, estolons

• Modulada per pertorbacions ambientals

Factors abiòtics principals

Clima FACTORS ABIÒTICS PLANTA

Concepte d’estrès i resistència

Concepte d’estrès i resistència

Resposta de les plantes a l’estrès

Escala temporal en la resposta a l’estrès

Clima temperat Clima desèrtic

Fagus sylvatica Euphorbia canariensis

Les característiques de les plantes tenen valor adaptatiu.

En condicions ambientals semblants les espècies presenten

Espeletia sp. Senecio sp.

Hi ha elements de compensació (trade-off) entre caràcters: el

Hi ha elements de compensació (trade-off) entre caràcters: el

- toleren canvis contingut hídric

Helianthemum oleandicum Lavandula stoechas

Erica multiflora Pinus halepensis

Síndrome adaptativa Xeròfits de fulles

Sedum sediforme; Conca Mediterrània

Amfífits (plantes flotants)

- arrelen sota l’aigua Distribució cosmopolita

Concepte d’estrès i resistència

Resposta de les plantes a l’estrès

Adaptació a l’època desfavorable (formes vitals)

EPOCA DESFAVORABLE COM A LIMITADORA DE RECURSOS