You are on page 1of 64

Tema 2.2. Adaptacions del corm. Formes vitals i funcionalisme.

Donat el caràcter i la finalitat exclusivament docent i eminentment


il·lustrativa de les explicacions a classe d'aquesta presentació, l’autor
s’acull a l’article 32 de la Llei de propietat intel·lectual vigent respecte
de l'ús parcial d'obres alienes com ara imatges, gràfics o altre
material contingudes en les diferents diapositives Facultat de Biologia
Espermatòfits. Adaptacions del corm. Formes vitals i funcionalisme.

Corm: conjunt de fulles veritables, tija i arrels


òrgans
Espermatòfits. Adaptacions del corm. Formes vitals i funcionalisme.

Gemma
apical

Gemma
axil·lar

Nus

Entrenus
Espermatòfits. Adaptacions del corm. Formes vitals i funcionalisme.

meristema
apical
Gemmes apicals
Gemma apical
primordi foliar

primordi gemma axil·lar

Gemmes axil·lars Catafil·les


definició de la
forma de la planta

http://ca.wikipedia.org/wiki/Gemma_%28bot%C3%A0nica%29
Espermatòfits. Adaptacions del corm. Formes vitals i funcionalisme.

Gemmes axil·lars i
morfologia plantes

Bosc tancat

Bosc obert
Espermatòfits. Adaptacions del corm. Formes vitals i funcionalisme.

Gemmes axil·lars i
morfologia plantes
Espermatòfits. Adaptacions del corm. Formes vitals i funcionalisme.

Gemmes axil·lars i
morfologia plantes

Disponibilitat de llum al sotabosc i forma capçada arbres


Espermatòfits. Adaptacions del corm. Formes vitals i funcionalisme.

Tipus de fulles

1. Cotilèdons: fulles embrionals.


2. Catafil·les: fulles de protecció (bulbs i gemmes).
3. Nomofil·les: fulles assimiladores (fotosíntesi).
4. Hipsofil·les: fulles d’atracció o de protecció (base flors,
inflorescències (bràctees).
5. Antofil·les: peces florals (sèpals, pètals, tèpals, estams i
carpels).
Espermatòfits. Adaptacions del corm. Formes vitals i funcionalisme.

Tipus de fulles

1. Cotilèdons
Espermatòfits. Adaptacions del corm. Formes vitals i funcionalisme.

Tipus de fulles
1. Cotilèdons
Espermatòfits. Adaptacions del corm. Formes vitals i funcionalisme.

Tipus de fulles
2. Catafil·les
Espermatòfits. Adaptacions del corm. Formes vitals i funcionalisme.

Tipus de fulles
3. Nomofil·les

Limbe

Pecíol

Simple Composta
(folíol, peciòlul, raquis, pecíol)
Espermatòfits. Adaptacions del corm. Formes vitals i funcionalisme.

Tipus de fulles
3. Nomofil·les
Espermatòfits. Adaptacions del corm. Formes vitals i funcionalisme.

Tipus de fulles
4. Hipsofil·les

Arum sp.
Til·ler (Tilia sp.)
Espermatòfits. Adaptacions del corm. Formes vitals i funcionalisme.

Tipus de fulles
4. Hipsofil·les

Bougainvillea spectabilis
Espermatòfits. Adaptacions del corm. Formes vitals i funcionalisme.

Tipus de fulles
tèpals
5. Antofil·les
pètals

sèpals
Estams i carpels
Espermatòfits. Adaptacions del corm. Formes vitals i funcionalisme.

Nutrició: Els nutrients resulten de la descomposició

Matèria
orgànica
morta

Microfauna
Bacteris
Fongs

CO2 H2O
Nutrients
Humus
Espermatòfits. Adaptacions del corm. Formes vitals i funcionalisme.

L'estructura de l’arrel optimitza l'absorció de aigua i


nutrients
Teixits vasculars Pèls radicals, expansions de les
cèl·lules epidèrmiques
Signifiquen un augment molt
important de la superfície d'absorció

regió
pilífera

Còfia

Raven et al. 2005. Biology of plants


Espermatòfits. Adaptacions del corm. Formes vitals i funcionalisme.

Tipus d’arrels

Fasciculada (homorízia) Axonomorfa (al·lorízia)


Espermatòfits. Adaptacions del corm. Formes vitals i funcionalisme.

Morfologia sistema radical


El sistema radicular pot arribar a representar
fins a un 80% de la biomassa total de la planta
Espermatòfits. Adaptacions del corm. Formes vitals i funcionalisme.

L’aigua entra per òsmosi

El potencial hídric (Ψ) mesura


l’energia de l’aigua en un sistema.

A les plantes es crea una


diferència de potencial hídric que
permet l’absorció i el moviment de
l’aigua cap a potencials hídrics
més negatius (del sòl a les fulles).
Espermatòfits. Adaptacions del corm. Formes vitals i funcionalisme.

El motor que facilita l’ascenció de l’aigua i els


nutrients és la transpiració
CO2 H2O
És la pèrdua de vapor d’aigua de la
planta a través dels estomes (95%) i
la cutícula (5%).

Per a la transpiració cal que es donin


condicions d’elevada temperatura i
disponibilitat d’aigua.

En què s’inverteix l’aigua que


absorveix la planta?
<1% com a donadors d’electrons per la
fotosíntesi
>98% per transpirar

porus
Espermatòfits. Adaptacions del corm. Formes vitals i funcionalisme.

El motor que facilita l’ascenció de l’aigua i els


nutrients és la transpiració

5-10 litres/m2dia 10-20 litres/m2dia 410 litres/m2dia


(150000 litres/m2any)
Espermatòfits. Adaptacions del corm. Formes vitals i funcionalisme.

Importància (vulnerabilitat) en el context del canvi


climàtic

Mortalitat per sequera


Projeccions climàtiques (des de 1970s)
Global surface warming (ºC)

Year Hartmann et al. (2018) New Phytologist


Knutti & Sedláček (2013)
Nature Climate Change
Espermatòfits. Adaptacions del corm. Formes vitals i funcionalisme.

Fongs simbionts amb arrels (micorizes)


Espermatòfits. Adaptacions del corm. Formes vitals i funcionalisme.

Fongs simbionts amb arrels (micorizes)

Les micorizes es donen


en un percentatge molt
alt de plantes (80%)
Espermatòfits. Adaptacions del corm. Formes vitals i funcionalisme.

Fongs simbionts amb arrels (micorizes)

Ectomicorizes Endomicorizes
Espermatòfits. Adaptacions del corm. Formes vitals i funcionalisme.

Fongs simbionts amb arrels (micorizes)

Ectomicorizes

Endomicorizes
Espermatòfits. Adaptacions del corm. Formes vitals i funcionalisme.

Fongs simbionts amb arrels (micorizes)


Espermatòfits. Adaptacions del corm. Formes vitals i funcionalisme.

Fongs simbionts amb arrels (micorizes)

Les micorrizes connecten diferents arbres entre ells


(“xarxa d’intercanvi”)
Espermatòfits. Adaptacions del corm. Formes vitals i funcionalisme.

Importància (vulnerabilitat) en el context del canvi climàtic

Mortalitat per sequera


(des de 1970s)

En condicions de sequera les


micorrizes poden afectar els
mecanismes de regulació hídrica!!
Hartmann et al. (2018) New Phytologist
La planta passa al fong
carbohidrats que d’altra banda
serien utilitzats en la regulació
osmòtica de la planta
https://youtu.be/_7YHmNmJ-BE
Espermatòfits. Adaptacions del corm. Formes vitals i funcionalisme.

Diversificació dels òrgans

Plasticitat del corm:

Canvis de forma degut a l’edat de


la planta, la posició, segons factors
ambientals, pertorbacions...

Canvis de funció
tiges que fan de fulles, arrels que
fotosintetitzen, fulles que capten
nutrients i un llarg etc.
Espermatòfits. Adaptacions del corm. Formes vitals i funcionalisme.

Canvis de funció
Canvi de forma i funció... a tots nivells
Radical haustoris
pneumatòfors
tubercles
arrels napiformes…

Caulinar tubercles, rizomes, estolons


bulbs
circells
filocladis i cladodis

Foliar filodis
circells
espines
vesícules
bulbs …
Floral canvis de forma relacionats amb la pol·linització
Espermatòfits. Adaptacions del corm. Formes vitals i funcionalisme.
Canvis de funció
Espermatòfits. Adaptacions del corm. Formes vitals i funcionalisme.

Canvis de forma
• Modulada per factors ambientals
- aigua
- nutrients
- temperatura
- llum

• Modulada per pertorbacions ambientals

- foc
- vent
- neu
- pastura
- etc.
Espermatòfits. Adaptacions del corm al medi abiòtic.

Factors abiòtics principals

Clima FACTORS ABIÒTICS PLANTA

aigua creixement
Topografia
llum reproducció
nutrients
Substrat morfologia
temperatura estructura
Factors
biòtics
Espermatòfits. Adaptacions del corm al medi abiòtic.

Concepte d’estrès i resistència

Rang de tolerància
+
Òptim
Supervivència,

reproducció
creixement,

Estrès

Estrès
Concepte d’estrès:
Factor que disminueix el
rendiment (fitness) de les
plantes.
-
- Factor abiòtic +
Espermatòfits. Adaptacions del corm al medi abiòtic.

Concepte d’estrès i resistència

Resposta de les plantes a l’estrès

Factor d’estrès

Mortalitat Supervivència

Inhibició Resistència
(absència temporal (capacitat de persistir)
o espacial)

Evitació Tolerància
(minimització dels efectes) (sense efectes)

Nivell freàtic
Espermatòfits. Adaptacions del corm al medi abiòtic.
Concepte d’estrès i resistència:
Escala temporal

Escala temporal en la resposta a l’estrès

+
Supervivència, creixement,
reproducció

Resposta
Adaptació
Aclimatació evolutiva

ESCALA TEMPORAL
Espermatòfits. Adaptacions del corm al medi abiòtic.
Concepte d’estrès i resistència: Adaptació evolutiva
Diferents tipus de condicions
ambientals i factors d’estrès
donen avantatge competitiva a
plantes amb característiques
+ Factor d’estrès diferents.

mm mm

Clima temperat Clima desèrtic


(la disponibilitat d’aigua (la manca d’aigua representa
no representa un factor un factor d’estrès)
d’estrès)

Ago
Feb
Mar

Mai
Gen

Abr

Jun

Nov
Dec
Ago
Feb

Oct
Mar

Mai
Gen

Abr

Set
Jun

Nov
Dec

Jul
Oct
Set
Jul

Fagus sylvatica Euphorbia canariensis


Espermatòfits. Adaptacions del corm al medi abiòtic.
El paradigma de la convergència evolutiva

Les característiques de les plantes tenen valor adaptatiu.

En condicions ambientals semblants les espècies presenten


adaptacions semblants (síndromes = conjunt de trets funcionals
o caràcters), inclús en regions geogràficament molt allunyades i
sense que hi hagi relació filogenètica entre les espècies.

Amèrica Àfrica
Opuntia sp. Euphorbia sp. Andes Àfrica

Espeletia sp. Senecio sp.


Espermatòfits. Adaptacions del corm al medi abiòtic.
El paradigma de la convergència evolutiva
Però...
... les adaptacions tenen un cost per les plantes.

Hi ha elements de compensació (trade-off) entre caràcters: el


que és favorable en un ambient no ho és en un altre.
Durada de la fulla (dies)

Nombre llavors
per planta

Quantitat matèria
orgànica de la fulla (g) Pes de les llavors (g)
Espermatòfits. Adaptacions del corm al medi abiòtic.
El paradigma de la convergència evolutiva
Però...
... les adaptacions tenen un cost per les plantes.

Hi ha elements de compensació (trade-off) entre caràcters: el


que és favorable en un ambient no ho és en un altre.
Espermatòfits. Adaptacions del corm al medi abiòtic.
El paradigma de la convergència evolutiva
Però...
Hi ha límits en la variabilitat intraespecífica dels caràcters
(plasticitat fenotípica) .... això ha derivat en la diversificació de
les plantes per adaptar-se als ambients existents a la terra.

Constriccions filogenètiques
Diàmetre vasos conductors
Sequera Condicions normals

Gimnospermes i Angiospermes
Espermatòfits. Adaptacions del corm al medi abiòtic.
La sequedat i les plantes: Xerofitisme

Cistus albidus
Xeròfits malacofil·les
(o plantes hidrolàbils)

- toleren canvis contingut hídric


- pèrdua de fulles a l’estiu
- fulles cobertes de pèl
- gran diversificació

Rosmarinus officinalis
Síndrome adaptativa
de zones semiàrides

Helianthemum oleandicum Lavandula stoechas

Ago
Feb
Mar

Mai
Gen

Abr

Jun

Nov
Dec
Oct
Set
Jul
Espermatòfits. Adaptacions del corm al medi abiòtic.
La sequedat i les plantes: Xerofitisme
Xeròfits esclerofil·les
- fulles coriàcies
- control transpiració
- rels profundes
Phillyrea latifolia - poques espècies però rellevants
ecològicament

Síndrome adaptativa
Quercus ilex Q. coccifera de zones semiàrides

Ago
Feb
Mar

Mai
Gen

Abr

Jun

Nov
Dec
Oct
Set
Jul
Garriga Mediterrània
Espermatòfits. Adaptacions del corm al medi abiòtic.
La sequedat i les plantes: Xerofitisme
Spartium junceum

Erica multiflora Pinus halepensis

Xeròfits afil·les
- reducció foliar
- tiges fotosintetitzadores Fulles ericoides Aciculifolis
- control transpiració
- rels profundes
-fulles petites i subcilíndriques - fulles en forma d’agulla
- marges revoluts - estomes enfondits
- pilositat al revers
Espermatòfits. Adaptacions del corm al medi abiòtic.
La sequedat i les plantes: Xerofitisme
Carnegiea gigantea; Arizona Opuntia sp; espècies introduïdes

Xeròfits suculents

- eviten l’estrès
- acumulació H2O
- via CAM

Síndrome adaptativa Xeròfits de fulles


de zones molt àrides suculentes
Ago
Feb
Mar

Mai

Sedum sediforme; Conca Mediterrània


Gen

Abr

Jun

Nov
Dec
Oct
Set
Jul
Espermatòfits. Adaptacions del corm al medi abiòtic.
La sequedat i les plantes: Xerofitisme Limnòfits
- viuen submergides
- no tenen teixit de reforç
- no presenten cutícula
- xilema molt simplificat
- reducció sistema radical

Amfífits (plantes flotants)


- fulles flotants
- clorofil·la i estomes adaxials
- cutícula adaxial gruixuda
- poc teixit reforç
Helòfits - aerènquima

- arrelen sota l’aigua Distribució cosmopolita


- aparell vegetatiu aeri
- tija fistulosa
- aerènquima

Lemna minor
Espermatòfits. Adaptacions del corm al medi abiòtic.
Influència de la temperatura Orientació de
les fulles

Forma i mida
de les fulles
Lavandula dentata

Cutícula i pilositat
Olea europaea
Rhamnus lycioides

Eucalyptus sp.
Espermatòfits. Adaptacions del corm al medi abiòtic.

Concepte d’estrès i resistència

Resposta de les plantes a l’estrès

Factor d’estrès

Mortalitat Supervivència

Inhibició Resistència
(absència temporal (capacitat de persistir)
o espacial)

Evitació Tolerància
(minimització dels efectes) (sense efectes)
Espermatòfits. Adaptacions del corm al medi abiòtic.

Adaptació a l’època desfavorable (formes vitals)

EPOCA DESFAVORABLE COM A LIMITADORA DE RECURSOS

Christer Raunkiaer, 1905

Classificació de les plantes segons les diferents morfologies


presentades per sobreviure el període desfavorable al creixement
Defineix cinc tipus bàsics de formes vitals segons la disposició de
les gemmes perdurants durant el període advers

Faneròfits gemmes > 25 (40) cm


Camèfits gemmes < 25 cm
Hemicriptòfits gemmes a ran del sòl
Geòfits gemmes sota terra
Teròfits llavors

Utilitzades per descriure la vegetació d’una manera funcional i encara que diversos autors
han proposats alguns canvis, la utilització d’aquests morfotipus és plenament actual
Espermatòfits. Adaptacions del corm al medi abiòtic.
Adaptació a l’època desfavorable (formes vitals)
Formes vitals de Raunkjaer

Teròfits

Anagallis arvensis

Camèfits Geòfits
Faneròfits Hemicriptòfits
Q. ilex

Vaccinium myrtillus

Taraxacum laevigatum

Narcissus poeticus
Espermatòfits. Adaptacions del corm al medi abiòtic.

Captació de la llum
Epífits Lianes
Viscum album

Hedera helix

Clematis vitalba

Arceuthobium oxycedri

Orquídees
tropicals
Espermatòfits. Adaptacions del corm al medi abiòtic.

Nutrició especialitzada
Hemiparàsits: Holoparàsits:
- paràsits fotosintètics - obtenen tot l’aliment a partir de l'hoste
- no viuen exclusivament de l'hoste
Orobanche sp.
Fotosíntesi

CO2

H2O
Haustori

V. album
Soluts
H2O
Espermatòfits. Adaptacions del corm al medi abiòtic.

Nutrició especialitzada
Plantes insectívores:
- obtenen part dels seus nutrients a partir d’insectes
- típiques d’ambients pobres en nitrogen (torberes, aigües estancades)

Pinguicola grandiflora

Drossera longifolia
Espermatòfits. Adaptacions del corm al medi abiòtic.

Nutrició especialitzada
Halòfits:
- típics de sòls salins
- rellevància reproducció vegetativa
Plantes suculentes Glàndules d’excreció

Limonium sp.

Arthrocnemum fruticosum
Espermatòfits. Adaptacions del corm al medi abiòtic.

Concepte de nínxol ecològic

Rang de tolerància
Supervivència, creixement,

+ Òptim
reproducció

-
- Factor abiòtic +
Espermatòfits. Adaptacions del corm al medi abiòtic.

Concepte de nínxol ecològic


Espècies eurioiques
Supervivència, creixement,

+
reproducció

- Factor abiòtic +

Espècies estenoiques

-
- Factor abiòtic +
- Factor abiòtic +

Concepte de nínxol ecològic:


Rang de condicions ambientals on els organismes poden sobreviure i
reproduir-se
Espermatòfits. Adaptacions del corm al medi abiòtic.

Concepte de nínxol ecològic


Però les espècies no viuen aïllades!

Competència entre espècies


Supervivència, creixement,

+
Espècie 2 Espècie 1 Nínxol potencial
reproducció

Nínxol observat
(interacció amb altres espècies)

-
- Factor abiòtic +

Concepte de nínxol ecològic:


Rang de condicions ambientals on els organismes poden sobreviure i
reproduir-se
Espermatòfits. Adaptacions del corm al medi abiòtic.

Concepte de nínxol ecològic

Espècie 2 Espècie 1

+
Supervivència, creixement,

Factor abiòtic #2
reproducció

- Factor abiòtic #1

Factor abiòtic #1
Espermatòfits. Adaptacions del corm al medi abiòtic.

Concepte de nínxol ecològic

Espècie 2
Factor abiòtic #3

Espècie 1

etc . . .

Factor abiòtic #1

El nínxol ecològic està definit per un espai N dimensional (amb


tantes dimensions com variables ambientals influeixen les espècies)
Espermatòfits. Adaptacions del corm al medi abiòtic.

Concepte de nínxol ecològic: importància per la coexistència


Tot i les pressions adaptatives...
... per què no són iguals totes les espècies d’una comunitat?
Procés evolutiu

Partició de nínxols

Factor abiòtic #1

Especialització: compartir un mateix recurs sense rivalitzar una amb l’altra


Heterogeneïtat espacial i temporal del medi: recursos i micro-ambient
Espermatòfits. Adaptacions del corm al medi abiòtic.

Síntesi i conceptes clau

Concepte d’estrès: factor que disminueix el rendiment de les plantes.

Resposta: efectes immediats negatius que té el factor d’estrès sobre el


rendiment de la planta.

Aclimatació: ajustos morfològics o fisiològics de les plantes a nivell


individual per compensar els efectes de l’estrès.

Adaptació: resposta evolutiva resultat de canvis genètics a la població.

Convergència evolutiva: les característiques de les plantes tenen un


valor adaptatiu en relació amb el medi

Nínxol ecològic: rang de condicions ambientals on els organismes poden


sobreviure i reproduir-se.

You might also like