BERNAT METGE Basat en Introducci a la literatura catalana de Josep E.

Rubio Albarracn Bernat Metge (1340/46-1413) fou la figura ms notable del cercle dautors que desenvoluparen la seva tasca literria al voltant de la Cancelleria Reial. La seva prosa s, doncs, un magnfic exemple de lestil imposat per la instituci, i traspua llatinismes tant en la sintaxi com en el lxic. Metge fou, a ms, el representant duna nova concepci ms agosarada de la realitat humana que lalluny dels autors estudiats de la literatura religiosa i moral. No trobam en ell cap preocupaci doctrinal, com en el cas de Francesc Eiximenis, ni de reforma moral, com en els sermons de sant Vicent Ferrer. El seu carcter s ms aviat escptic, per, a diferncia tamb dAnselm Turmeda, lescepticisme del qual samagava sota una capa fingida de religiositat ads cristiana, ads musulmana, era ms obert, ms cnic i amb uns trets que el relacionaven directament amb el corrent clssic de lepicureisme. 1 Aix, podem destacar com a caracterstiques prpies de la literatura i del carcter de Metge: l'escepticisme, la ironia amb una actitud humorstica i sattirca, finalment, el cinisme que es pot resumir amb aquests versos del seu Serm: siats de natura danguila en quant farets. Lo Somni En lobra Lo Somni s on trobem una formulaci ms personal de lescepticisme de Metge. La redacci de lobra (datada el 1399) est unida a unes circumstncies concretes de la biografia de lautor. Un cop mort Joan I, el 1395, un grup de funcionaris, entre els quals hi havia el nostre escriptor, foren acusats de corrupci i de malversaci de fons, aix com tamb de traci. Lacusaci ja venia de temps enrere, formulada pel govern de la ciutat de Barcelona, per el monarca es negava reiteradament a perdre la confiana en els seus servidors i consellers. Quan sembla que, finalment, es decid a obrir una investigaci que normalitzs la situaci, li sobrevingu la mort en un accident de cacera, en unes circumstncies que no es van aclarir mai. La sospita dassassinat safegia aix a la llarga llista de delictes atributs al grup de funcionaris en qu es trobava Metge. El 1396 sobr un procs contra els acusats. Pel que conta el mateix Metge a linici de Lo Somni, possiblement fou empresonat, per el 7 de desembre del 1398 el rei Mart I lHum absolgu tots els acusats en una mena damnistia general, incloent-hi el nostre autor, que pass al seu servei. Aquests fets sn imprescindibles per a comprendre els motius de la redacci de Lo Somni. Darrere lobra hi ha una intencionalitat poltica i eminentment personal, dautodefensa, lluny, per tant, de les motivacions morals i socials dels intellectuals generadors duna literatura doctrinal. El receptor ms immediat de lobra fou el nou rei, Mart lHum, a qui Metge intentava convncer de la seva innocncia i de la fidelitat amb qu el serviria, tal com havia servit el seu antecessor. I ho fu duna manera interessant: posant la defensa en boca del mateix rei difunt, Joan I. Lo Somni est escrit en primera persona i consta de quatre parts, estructurades en forma de dileg: Llibre primer. La primera part sobre amb el jo protagonista a la pres; mentre dorm, en un estat de somni febril, se li apareix lesperit de Joan I, acompanyat de dos personatges ms: lanci Tirsies i el jove Orfeu. Metge aprofita per a preguntar al rei sobre el seu dest desprs de la sobtada mort daquest,i lesperit del monarca linforma que es troba al purgatori, del qual sols podr sortir quan finalitzi el Cisma dOccident. Davant lescepticisme del seu antic notari, que no creu que lnima pugui viure al marge del cos, senceta un dileg sobre la immortalitat de lnima, en el qual el rei es basa en arguments lgics i en autoritats. Llibre segon. Aquesta part est dominada per la justificaci de lautor. Joan I explica els motius de la seva mort: Du va permetre que mors sobtadament per tal que aix es pogus manifestar pblicament la innocncia de Metge i de la resta dels encausats. Joan I descriu la seva situaci en el purgatori i, incidint un
1 Als epicuris, durant l'Edat Mitjana, sels considerava persones que no creien en la immortalitat de lnima i que, en conseqncia, sols cercaven el plaer sensual. Aquesta era una simplificaci del pensament del filsof Epicur, per mostra la imatge que els telegs tenien dalguns intellectuals que comenaven a mostrar el seu escepticisme envers la religi

cop ms en la innocncia del seu antic servidor, li manifesta que el motiu de la seva visita s treurel de lerror en qu es troba pel fet de creure que lnima mor amb el cos. Llibre tercer. En aquesta part prenen la paraula els dos acompanyants de lesperit reial. Lendev Tirsies acompanya el rei per la seva afici en vida a lastrologia, mentre que Orfeu representa la seva afici a la msica. Tots dos narren llurs respectives histries, i Tirsies, el moralista rigors i agre, es llana a una diatriba misgina amb tots els arguments als quals ja estem avesats per obres com Lo Cresti o lEspill. Llibre quart. Aquesta part s la resposta de Metge al parlament de Tirsies. Fa una defensa de les dones, proposant models de virtut femenina en lantiguitat, i acaba amb la lloana de la nova reina, Maria de Lluna. A ms, ofereix arguments per a demostrar que tots els vicis que Tirsies ha atribut a les dones tamb es troben, en un grau molt ms elevat, en els homes. Lobra finalitza en el moment en qu, una vegada acabats els dilegs, el jo protagonista es desperta del seu somni. s evident la finalitat dautojustificaci que domina les pgines de Lo Somni, que pel que sembla va tenir lefecte desitjat sobre Mart lHum. Tota lobra s un joc magistral en qu lautor condueix hbilment el lector cap al terreny que li interessa. Lescepticisme de Metge shi presenta amb una intelligent ironia i es troba perfectament resumit en la frase amb qu justifica davant el monarca la seva descreena: o que veig crec, e del pus no cur. Davant els arguments del rei, finalment sembla que es doblega i afirma la immortalitat de lnima, per finalitza amb la postilla e aix ho cresec fermament,e ab aquesta opini vull morir, que desperta les ires del monarca, que encara el vol convncer que no es tracta duna opini o una creena, sin duna cincia certa. La resposta de Metge palesa la seva natura danguila: haja nom, doncs, senyor, cincia certa. No em recordava ben la virtut del vocable. Tant se val el nom: el lector sospita que, al capdavall, el protagonista no creu res del que est dient. La major part de Lo Somni est construda a partir de manlleus directes fins i tot literals daltres obres, com les Tusculanae i el Somnium Scipionis de Cicer, el Corbaccio i el De genealogia deorum de Boccaccio, les Metamorfosis dOvidi, els Facta et dicta memorabilia de Valeri Mxim, el De remediis utriusque fortunae de Petrarca, etc., cosa, daltra banda, perfectament normal a lEdat Mitjana. Amb tot, la mestria de Metge organitza els materials fins a dotar el conjunt duna originalitat notable, i lautor aporta la seva particular actitud intellectual, que plana sobre tota lobra. Un altre element que atorga unitat a Lo Somni, i que fa que sigui quelcom ms que la mera juxtaposici de fragments manllevats daqu i dall, s lestil de la prosa, caracterstic de la prosa notarial cancelleresca: llargues frases amb sintaxi ciceroniana, amb cmuls de subordinades, construccions llatines dablatiu absolut, oracions dinfinitiu, verb al final de loraci, etc. Linici de lobra ns fora significatiu: Pocs temps ha passat que estant en la pres, no per demrits que mos perseguidors e envejosos sabessen contra mi, segons que despuis clarament a llur vergonya ss demostrat, mas per sola iniquitat que mhavien, o per ventura per algun secret ju de Du, un divendres entorn mitja nit, estudiant en la cambra on jo havia acostumat estar, la qual s testimoni de les mies cogitacions, me vnc fort gran desig de dormir, e llevant-me en peus passeg un poc per la dita cambra.

Altres obres de Bernat Metge Altres obres escrites per Metge sn les segents: El Llibre de Fortuna e Prudncia (1381), sobre la qesti de la Providncia, analitzada des duna perspectiva plenament medieval. La Histria de Valter e Griselda (1388), traducci al catal duna versi llatina de Petrarca dun conte del Decamer. Cal destacar que en el prleg es troba el primer elogi de Petrarca sorgit de la ploma dun escriptor de la pennsula ibrica; una mostra ms, en definitiva, dels nous camins que salbiraven en la producci de Bernat Metge, autor a cavall entre lesperit medieval i una nova manera de fer literatura unida a una nova concepci de lhome i del seu lloc en lunivers.