HISTÒRIA DE LA LITERATURA CATALANA

Edat mitjana (s.V- s.XV)

De la caiguda de l’Imperi romà (476) fins a l’ocupació de Constantinoble (1453)

ETAPES:

ALTA EDAT MITJANA. Fins al s. XII.

• Feudalisme: Sistema d’organització social,

política i econòmica. Societat piramidal.

•Teocentrisme.

•Gestació de les llengües romàniques i naixement

de les seves literatures.

•Literatura de tradició oral (joglars) i lligada a la cort

(ideari de les capes altes de la societat).
BAIXA EDAT MITJANA. Segles XIII-XV.

•Canvis socials i econòmics.

•Floriment dels burgs (ciutats).

•Crisi espiritual i crisi de valors

 Textos catalans més antics conservats
2ª 1/2 del s. XII. En prosa i no estrictament literaris.

Traducció catalana del Forum Iudicum Homilies d’Organyà (Alt Urgell)

o Llibre del jutge (compendi jurídic visigot) (sermons religiosos)
LÍRICA TROBADORESCA

(Trobadors, poetes, creadors)

Entre finals s. XI i el s.XIII

sorgeix a Occitània (sud de
l’actual França)
la poesia trobadoresca o
provençal.
Escrita en LLENGUA D’OC

Assoleix tant prestigi que els

trobadors catalans adopten tant el
preceptes de la seva lírica com la
seva llengua.
ESTIL DELS TROBADORS:

Regulat per preceptives de normes estrictes

de rima, estrofisme i temàtica. Es subdivideix
en CLUS (hermètic, conceptual ) i LLEU
(senzill i entenedor).
GÈNERES TROBADORESCOS:

CANÇÓ: Temàtica amorosa

L’amor feudal, entès com a servei a la dama. El

trobador (hom) es proclama vassall de la dama
(midons) a qui promet fidelitat, homenatge (fina
amors). La dama és objecte d’idealització.
Aquestes relacions són
adúlteres, a la composició
s’amaga el nom de la dama
sota el senyal.
Apareix la figura dels
lausengiers (espies) que poden
delatar la relació al marit (gilós)
SIRVENTÈS:

Temàtica guerrera i satírica

Els trobadors s’insulten, es
calumnien i es desafien a combat.

ALTRES:

Pastorel·la: diàleg entre un

cavaller i una pastora.

Albada: Comiat dels amants a

l’alba, temerosos de l’arribada del
marit.

Plany: elogi fúnebre per la

desparició del senyor o un amic.

Dansa i balada: contenen un

refrany (repetició de versos per un
cor que dóna rèplica al solista)
Influència occitana o GUILLEM DE BERGUEDÀ.
provençal en la poètica SIRVENTÈS
catalana. Cançoneta lleu i plana,
lleugereta, sense ufana,
TROBADORS CATALANS: faré sobre Mon Marquès,
traïdor de Mataplana,
Guerau de Cabrera tant farcit d'engany i obès.
Ah, Marquès, Marquès, Marquès,
Berenguer de Palol tan farcit d'engany i obès!
Guillem de Cabestany (...)
Guillem de Berguedà És ben foll qui amb vós es vana
Cerverí de Girona de sestar de bona gana
sense calçó cordovès;
…
no és de fill de cristiana
un costum tan poc cortès.
Ah, Marquès, Marquès, Marquès,
tan farcit d'engany i obès!

Tracta el seu veí Ponç de Mataplana de

traïdor i malfactor. Riu del seu físic
esguerrat i denuncia la seva condició
d’homosexual.
Ramon Llull (Mallorca 1232-1315)

Cant de Ramon

Són creat e ésser m’és dat

a servir Déu que fos honrat,
e són caüt en mant pecat
e en ira de Déu fui pausat.
Jesús me venc crucificat,
volc que Déus fos per mi amat.
...
Poema biogràfic.
 Considerat creador de la prosa catalana.

Predicà i divulgà la fe cristiana.

Fou el primer a escriure en “vulgar” sobre
totes les matèries.
Alguns dels seus llibres:

• Llibre de contemplació (obra filosòfica)

• Llibre de l’Orde de Cavalleria (obra

didàctica)

NARRATIVA:

• Llibre d’Evast e Aloma e Blanquerna son fill

( inclou Llibre d’Amic e Amat, mística )

• Fèlix o Llibre de meravelles

( inclou Llibre de les bèsties, faula )
POESIA Seguint la línia “contrafet al diví” Llull
pren gèneres de la poètica trobadoresca
com la cançó (amor profà) per refer-los
amb contingut netament religiós.
Al Blanquerna trobem la cançó amorosa

A vos, dona Santa Maria.

A vos, dona Verge Santa Maria

es dóna tot qui es vol enamorar
de vós tan fort que ja res no voldria
si vós no hi sou, desitjar ni estimar:
car tot voler milloraria
sobre tot altre que no sia
el vostre amor, vós mare de l’amor;
qui no us estima cau en desamor.
(…)

La midons feudal és substituïda per la mare de Déu.

 PROSA HISTORIOGRÀFICA
Les quatre grans cròniques
s. XIII

• El llibre dels feyts

(crònica de Jaume I, 1244-1276)

• La crònica del rei En Pere, de Bernat Desclot

(1283) Sobre Pere II, el Gran.

s. XIV

• Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328)

Lloa la Corona catalanoaragonesa.

• Crònica de Pere el Cerimoniós (1385) (Pere III)

L’origen de les cròniques es troba en les cançons de gesta.
La seva finalitat és informar, però també magnificar les gestes
reials i justificar les empreses bèl·liques.
Segle d’or de les lletres catalanes (s.XIV-XV)
Crisi del pensament medieval.

A Itàlia es desenvolupa una nova concepció

del món que tancarà l’etapa medieval:
L’HUMANISME

L’Humanisme penetra a Catalunya gràcies

a la Cancelleria Reial
La impremta contribuirà a la difusió de les
noves idees.

València esdevé la capital literària i

hegemònica de la Corona d’Aragó.
 A CATALUNYA:
La PROSA rebrà la influència classicitzant de l’ humanisme:

Bernat Metge (Barcelona 1340- 1413)

Lo somni, 1399 (en forma de diàleg. Qüestiona la immortalitat de l’ànima)

La POESIA resta sota la influència de la lírica trobadoresca

(continuïtat dels tòpics medievals i de les estructures mètriques i estròfiques)
No es fa ressò de les innovacions del dolce stil novo italià
(Dante i Petrarca són els poetes de la raó i els sentiments)

S’inicia un llarg període de desoccitanització fins a l’aparició de l’obra

d’Ausiàs March.
CRISI DEL PENSAMENT MEDIEVAL

Anselm Turmeda (Mallorca,1352-Tunis,1430)

Personifica la crisi espiritual d’Occident a finals del

s.XIV.

Poema Elogi dels diners (inclòs al Llibre de les

amonestacions, 1397) mordaç retrat dels usos i
costums del món cristià:

Diners del fals fan veritat,

i de jutge fan advocat;
savi fan tornar l’home boig,
com més en tingui

Diners fan bé, diners fan mal,

diners fan l’home infernal
i el fan sant celestial,
segons qui els usa. (…)

Obra important: La disputa de l’ase.

 AUSIÀS MARCH
(1397-1459)

“Així com cell que es veu prop de la mort”

 ABANS D’A. MARCH

Jordi de Sant Jordi (Finals s.XIV- 1424)

Poeta i cavaller l’obra del qual manté les formes trobadoresques
tot i que s’hi insinua una lleugera influència de Dante i Petrarca.
Un dels seus poemes més significatius és Lo presoner.

DESPRES D’A. MARCH

Joan Rois de Corella (1433 -1497)
La seva poesia manifesta una concepció plenament
renaixentista de la literatura.
D’entre els seus poemes:
La balada de la garsa i l’esmerla.
Ausiàs March , pare de la poesia en català.

Nascut, segurament a Gandia.

Es desmarcà de la cultura de tradició feudal i s’allunyà de l’herència trobadoresca com expliciten aquests versos:

“Lleixant a part l’estil dels trobadors

qui, per escalf, traspassen veritat”

Tomba d’Ausiàs March a la catedral de València

OBRA:

128 poemes, d'extensió variable, més de 10.000 versos.

Se sol classificar per cicles temàtics.

CANTS D’AMOR:

Subdividits en cinc senyals

(l’únic que conserva dels trobadors)
corresponents a cinc etapes
en la vida de l'autor:

• Plena de seny
• Llir entre cards
• Amor, amor
• Mon darrer bé
• Oh foll amor!
CANTS DE MORT. Sis poesies on
es plany per la mort d’una sola
dama.

CANT ESPIRITUAL. Una llarga

oració de 224 versos on mostra el
penediment per haver caigut en “foll
amor” (amor sensual) i tem la
condemna eterna.

Qualificat com el poeta de

l’amor, als seus poemes
amorosos es debat entre dos
sentiments contradictoris:
l’amor carnal i l’amor espiritual.
 Glossa de l’estrofa del poema LXXXI
Cicle Llir entre cards

Així com cell qui es veu prop de la mort,

corrent mal temps, perillant en la mar,
e veu lo lloc on se pot restaurar
e no hi ateny per sa malvada sort,
ne pren a me, qui vaig afanys passant,
e veig a vós bastant mos mals delir:
desesperat de mos desigs complir,
iré pel món vostre ergull recitant.

Estàtua del poeta a Gandia

El poeta compara el seu amor per la dama amb els perills
d’un home en plena tempesta en el mar.

El “lloc” que veu que el podria salvar (metàfora de l’amor de

la dama) no és al seu abast. La dissort del destí l’ajuda a
constatar la indiferència de la dama envers ell. Pren una
decisió venjativa: anar difonent l’orgull de la dama pertot.

S’inicia amb la fórmula “Així com cell”, una comparació que li

permet fer més entenedor el seu sentiment
de desesperació a causa del desamor.

Recursos retòrics: hipèrbole i anàfora .

Forma: Cobla de vuit versos decasíl·labs

rima consonant creu-creuada.
(10A/10B/10B/10A /10C/10D/10D/10C)
Modernitat de l’obra de March:
• Utilitza per primera vegada el català en els seus poemes.

• Se separa de la poètica trobadoresca (temàticament, no tant la forma.

Fa servir cinc senyals, cosa insòlita en la poesia dels trobadors, que sols
n'empraven un.

• Nou tractament de la dona, ni idealitzada com els trobadors ni amb

sublimació espiritual com poetes italians de l’stil novo.
La dona és un ésser humà amb qualitats i defectes o vicis. Les descripcions
psicològiques substitueixen les exageracions de la bellesa.

• La seva obra és una constant reflexió sobre la condició humana: l’amor, la

mort, la preocupació filosòfica i religiosa.

• La seva poesia és sincera, escrita des d'un jo concret, i des de les

experiències i circumstàncies reals d'aquest jo.

MOLTS POEMES D’AUSIÀS MARCH HAN ESTAT MUSICATS I CANTATS PER RAIMON.
NOVEL·LA CAVALLERESCA
CURIAL E GÜELFA, Anònim
TIRANT LO BLANC, Joanot Martorell
 La Cavalleria
Institució medieval que constituïa un
dels ordes de la societat feudal.
Organització paramilitar .

Els cavallers hi ingressaven

mitjançant cerimònia. En un principi
la institució era oberta a tot home
lliure cristià amb recursos per
mantenir l’armament i el cavall.

Cap a mitjans del s. XII començaren

a haver disposicions que exigien
ascendència cavalleresca i,
finalment, cap a la meitat del s. XIII,
aquesta s’imposà.
La cavalleria era regulada per un conjunt de regles i deures als
quals hom s’adheria per jurament. No hi havia un codi escrit .

L’ideal cavalleresc ha estat exposat en obres doctrinals com

Llibre de l’orde de cavalleria de Ramon Llull (1275)

 fidelitat al senyor
 menyspreu del sofriment i de la mort
 anhel de glòria i llibertat
 defensa del senyor i de Déu
 protecció dels febles, les vídues i orfes

L’església convertí en un ritual religiós l’acte d’armar cavaller.

Des de la 2ª ½ del s. XII, la cavalleria
inspirà els autors per a la creació de
la narrativa de tema cavalleresc :
Matèria de Bretanya – recreació del
mite del cavaller errant aventurer.

Alhora aquesta literatura influí en els

costums dels cavallers reals que
imitaren les novel·les.

A partir de la 2ª ½ del s. XV la
institució comença a ser desplaçada
pels exèrcits professionals. Tot i així,
fins ben entrada l’Edat Moderna,
segueix sent tema literari.
 Comparació
Llibres de cavalleria
 2ªmeitat s.XII en octosíl·labs
apariats (S.XIII Chrétien de Troyes
en prosa ) Matèria de Bretanya. Novel·les cavalleresques

 Fixen literàriament l’ideal  S. XV en prosa.

cavalleresc i cortesà de l’Alta Edat
mitjana.
 No proporcionen coneixement real
del passat històric.
 El que no es pot explicar per la raó
s’explica per la màgia.
INVERSEMBLANÇA
 Ressò de les transformacions
sociopolítiques i de la crisis de
valors de la Baixa Edat mitjana i de
la influència de l’Humanisme.
 Intencionalitat verista.
 Qüestionen els valors medievals.
VERSEMBLANÇA
Llibre de cavalleries Novel·la cavalleresca
ESPAI: ESPAI:
 Bretanya francesa i el sud de la
Gran Bretanya (entorn del Canal
 L’escenari geogràfic s’amplia a tot el
de la Mànega) món conegut:Mediterrani, nord
 Apareixen llocs inventats, no reals d’Àfrica…)
(Tintagel).  Els palaus són magnífics, però
 Arquitectura utòpica (Camelot) autèntics.
TEMPS:
TEMPS:
 Proper a l’època contemporània de
 Mític ( orígens Edat mitjana) i
l’autor.
imprecís ( no es concreta)
 Veiem incongruències temporals  Fets reals com els Setges de Rodes
(usos i costums del s.XIII atribuïts i (1444) i Constantinoble (1453)
temps més foscos i remots) conviuen amb fets ficticis.
Llibres de cavalleries Novel·les cavalleresques
FETS FABULOSOS I
SOBRENATURALS : ABSÈNCIA D’AQUESTS:
 Éssers meravellosos i irreals  L’únic ésser contra el qual es
procedents del món màgic bat Tirant és un alà (un gos)
(gegants guardians de castells,
dracs contra els quals es baten
L’HEROI:
els herois i altres prodigis)
 Les seves forces són de mesura
humana tot i l’exageració de les
L’HEROI: seves proeses.
 De les altes capes de la societat,  Són bons estrategues, dominen
desconeix els seus orígens i el l’art de la cavalleria i estan millor
recupera gràcies a les seves preparats ( per exemple Tirant
qualitats sobrenaturals reté l’alè ) Guareixen de les
 Són éssers mítics, semidéus, seves ferides i la seva mort és
invencibles. La seva mort és natural. Curial no té origen
llegendària nobiliari sinó burgès.
Escenaris de la Matèria de Bretanya
 Curial e Güelfa
Escrita entre 1435 i 1462, dividida en tres llibres. El manuscrit, trobat el
s.XIX, no tenia ni títol ni autor.

Es localitza geogràficament a Itàlia, França, nord d’Àfrica… i i

cronològicament al s. XIII.

Narra la història de l’ascens social d’un jove de baixa condició

a través de la cavalleria i l’amor.

Curial, prototipus de la novel·la cavalleresca; protegit per

Güelfa, demostrarà ser el millor cavaller en combats i
torneigs.
Esdevé “model” de cavalleria: instruït en l’exercici de les
armes, educat en el domini de la poesia i en el
comportament refinat a la cort. Rep una instrucció pròxima
a la del cavaller renaixentista. És un heroi “modern”.

Llenguatge versemblant: modismes, frases fetes, imatges elaborades...

 JOANOT MARTORELL
Nascut a Gandia el 1413, en una important família de
la noblesa; va morir a València el 1468.

Cavaller bregós, aventurer i viatger, abans de Tirant lo

blanc només va escriure unes lletres de batalla i
una novel·la inacabada: Guillem de Varoic
(incorporada a la 1ª part de Tirant )

Guillem de Varoic refà una versió francesa en prosa

del romanç anglès Guy de Warwik afegint-hi parts
teòrico-doctrinals del Llibre de l’Orde de Cavalleria
de Ramon Llull.

Tant Guillem de Varoic com Tirant lo Blanc són la

representació de la cavalleria ideal al moment
cronològic en què viu, l’autor: l’entrada a l’Edat
moderna.
Lletres de batalla:

Cartes de repte, de vegades a

ultrança (mort), entre -A tu, Tirant lo Blanc, que has estat
cavallers. principi de la destrucció de la sang
militar:
Joanot Martorell és autor de
Si el teu ànim esforçat gosa mirar el
lletres de batalla i a la
perill de les armes que entre
novel·la n'hi ha algunes: cavallers s'acostumen, armat o
desarmat, a peu o a cavall, vestit o
despullat, en la manera més segura
• Entre Tirant i el cavaller de per a tu, posa't d'acord amb mi,
Vilasermes, a les festes amb la condició que la teva espasa
d'Anglaterra. i la meva es puguin ajustar a mort
determinada.
• Entre Tirant i el rei d’Egipte,
Escrit per la meva mà i segellat amb el
abans de la gran batalla segell secret de les meves armes.
contra els turcs. EL SENYOR DE LES
VILESERMES. (Capítol LXII)
Tirant lo blanc
Escrita entre 1460 i 1468. En morir Matorell, fou enllestida
per Martí Joan de Galba qui la va fer imprimir el 1490 a
València.

Els seus cinc nuclis episòdics, coincidents amb els espais

geogràfics, són:
Tirant a Anglaterra,
Tirant a Sicília i Rodes,
Tirant a l’imperi bizantí ( Constantinoble )
Tirant al nord d’Àfrica,
Tirant retorna a Constantinoble.

Narra la història del jove cavaller bretó Tirant des que és

armat a Anglaterra. Demostra ser el millor cavaller del
món als torneigs i justes i com a cavaller integrat als
exèrcits militars, esdevenint capità general.

L’heroi és de mesura humana, és més enginyós que

forçut, guanya perquè sap dosificar els esforços, planifica
les batalles i posa paranys als adversaris.
La novel·la s’estructura a partir de les trames
argumentals amorosa i cavalleresca.

Aporta, a més, una gan varietat temàtica:

• esdeveniments històrics (setges de Rodes i

Constantinoble)
• escenes eròtiques (Tirant i Carmesina, amors il·lícits
d’Hipòlit i l’emperadriu…)
• plantejaments d’estratègia militar
• descripcions sociològiques (són presents tots els
estrats socials i el seu comportament)
• retrats psicològics…

Mario Vargas Llosa la qualificà de novel·la TOTAL.

Remarquem el component humorístic i el to irònic

d’algunes escenes.

Pel que fa al llenguatge, hi trobem els nivells adients a

totes les situacions viscudes pels personatges.