Vet aquí que fa molts i molts anys tres pastorets, en Pau, en Toni i en Narcís, caminaven pel bosc de

tornada a casa.

De sobte, va aparèixer del no res un home gran que semblava ben content.

—Que no us n’heu assabentat, marrecs? —va fer l’home tot esbufegant.

—Assabentar-nos de què, si es pot saber? —va preguntar en Toni ben sorprès.

—L’infant Jesús és nat! L’infant Jesús és nat! —va exclamar ple d’alegria.

Bufa! Aquella sí que era una bona notícia! Els tres vailets van pensar que haurien d’anar a veure l’infantó.
L’home els havia explicat que havia nascut en un estable no gaire lluny d’on es trobaven.
Van girar cua i van fer via cap a l’estable. Ja s’estava fent fosc i començava a fer fred.

En Pau preguntà:

—I si ens perdem pel camí?

—No ens perdrem —el va tranquil·litzar en Narcís, que era el més gran dels tres—. Veus aquell estel que
brilla tant? Seguim-lo i ens portarà fins Jesús.
Ja portaven força estona caminant quan de sobte en Toni es va aturar.

—Què tens, Toni? —va preguntar en Narcís.

—No podem anar a conèixer el nen Jesús sense portar-li cap present! I no tenim res per oferir-li —va dir
tot moix.
Tots tres van quedar-se palplantats enmig del camí. No sabien què fer.

Llavors, en Pau, el més petit de tots, va començar a remenar dins el seu sarró.

—Mireu! Jo tinc panses i unes quantes figues —va dir ben content.
En Toni i en Narcís van fer el mateix.

—Jo tinc nous i un grapat d’olives —va dir en Toni.

—Doncs jo tinc un pot de mel i un bocí de mató! —va exclamar en Narcís.

 
Ara sí que tenien presents per portar-li a l’infant Jesús!
Van arribar a l’estable ben entrada la nit. L’infant Jesús dormia en un pessebre i Maria i Josep, els seus
pares, li vetllaven el son. El bou i la mula donaven escalfor a l’estança.
 
Els tres pastors van oferir-li els seus presents i van marxar feliços cap a casa. No podien esperar a explicar
la bona nova als seus amics!
Al cap d’una estona, baldats i famolencs, van aturar-se en un recer del bosc.

—Passarem aquí la nit —va dir en Narcís —. Buscarem troncs i branques i farem un bon foc. Demà
seguirem el nostre camí cap a casa.

—Tinc gana —va somicar en Pau —. I no tenim res per menjar; tot li ho hem donat al nen Jesús.
Van trobar uns quants tions i unes bones branques i van encendre una foguera.

Perquè el foc no s’extingís els tres pastorets van agafar una branca cadascú i van començar a remoure i a
picar els tions per atiar el foc.

De sobte unes espurnes brillants van començar a escampar-se per tot arreu i a sota dels tions van
aparèixer com per art de màgia tota mena de viandes: fruites, formatges, pa, llet, dolços... Fins i tot hi
havia un fuet!
Els tres pastorets van mirar bocabadats tot aquell bé de Déu.

—És un miracle! —van cridar tots tres alhora.

Havien sigut generosos amb l’infant Jesús i ara Jesús era generós amb ells.
I és gràcies a la generositat d’en Pau, d’en Toni i d’en Narcís que avui tots els nens i nenes el dia de Nadal
donen cops al seu tió de Nadal perquè cagui dolços i llaminadures. Si heu sigut generosos amb ell, ell ho
serà amb vosaltres.

“Caga tió, caga torró, i si no cagues,

et donaré un cop de bastó!”
 Preguntes
Com es diuen els tres pastorets? Resposta

Pau, Toni i Narcís

Qui els anuncia el naixement de l’infant Jesús? Resposta

Un home gran
 Preguntes

Què segueixen els pastorets per a no perdre’s pel camí? Resposta

Un estel

Qui és el pastoret més gran? Resposta

En Narcís
 Preguntes

I el més petit? Resposta

En Pau

Digues tres coses que els pastorets regalen a l’infant Jesús. Resposta

Panses, figues, nous, olives, mel, mató.

 Preguntes

Quins animals hi ha a l’estable? Resposta

Un bou i una mula

Amb què van fer la foguera els pastorets? Resposta

Amb tions i branques.

 Preguntes

Resposta
Digues dues coses que van cagar els tions de la foguera.

Fruita, formatge, pa, dolços, llet, fuet.

Resposta
Quina cançó li cantes al tió perquè cagui dolços?

Canta-la!