Les paraules de

l'alegria

Pasqua florida
Quan el matí de Pasqua allà al llevant, on
el cel i la mar s’ajunten, apareix una brasa
de foc que s’arredonix, puja cap amunt i
tot ho ompli de llum i alegria, els crestalls
de les serres, primerament, i el barrancs i
plans, després, i en reflexar-se en la mar,
lleugerament ariçonada per manses
onetes, la convertix en una atra flama,
però de bullenta plata.

Francesc Martínez i Martínez

Foto: Vicente Piquer
 Les mones

El divendres sant era el dia de coure

les mones, que són unes coques de pa
dormit. I si la pasta no pujava al seu
temps, les dones havien de vetlar-la tota la
nit i fins i tot tota la matinada, aguardant
el moment precís de ficar-la al sòl del
forn. I les mones, que eren molt senyores,
dormien el seu somni de llevat
sobre la post de dur el pa al forn, ben
embolicades dins un tovallol ratllat amb
ratlles roges i grogues. I aquell tovallol era
de llana, perquè la massa diu que és com
un nin de bolquers que sempre té fred.
Foto: Antonio Esplugues Ortiz
Carmelina Sánchez-Cutillas
 El catxerulo

Els pares bevien d’un barral de vi amb

gasosa i els menuts preníem sarsa de cola.
En acabar de berenar, el pare ens
ensenyava a volar el catxerulo i,
després, ens n’anàvem a casa, més feliços
que unes pasqües.

Ara, m’adone que el gaudi de la vida potser

rau en aquesta simple evocació.

Joan-Baptista Campos

Foto: Aiguaclara
 El pepito

Esta espectacular bomba calòrica de la

Setmana Santa Marinera són uns
panets de llet farcits de titaina i
arrebossats.
[...]
En El Cabanyal la vedella no aplegava a la
majoria de les taules i el pepito es va
farcir  d’allò que tenien a mà: la titaina.
Feren el pa molt especial, ablanint-lo amb
llet i inventaren així un econòmic menjar
dels déus.

Felip Bens
 Les pasqüeres

Sol ser tradició que el padrí regale la

mona al seu fillol el Diumenge de Pasqua i
que es reunisquen les famílies el Dilluns de
Pasqua per a menjarse-la al camp,
estrenant espardenyes pasqüeres,
volant el catxirulo, milotxa o estel, i
berenant la mona... Es deixava l’ou per a
l’últim moment i també era tradició
trencar-li’l al front de qui se’ns posava per
davant, o de qui estàvem enamorats...

Pilar Gregori Monzó

Foto: Valentí Parrilla

 Cançons de Pasqua

L’amor, la mort, la duresa del treball al

camp, la festa, la sàtira... D’aquesta
manera naixen les cançons d’amic, les
cançons de batre, les cançons de bressol,
les cançons de Pasqua i d’altres. Amb el
suport de la música, aquestes humils
cançonetes queden obertes a la
intervenció de qualsevol de les persones
que les escolten. Tothom pot afegir-hi
versets millor o pitjor trobats però que
sempre són acollits amb alegria.

Joaquim González i Caturla

Foto: Zulio
 Llonganissa de

Pasqua

Les mares ens preparaven mones,

llonganissa seca dita justament 
llonganissa de Pasqua, lletuga tendra i
llomello fregit amb favetes: no recorde,
doncs, que donàrem gaire importància al
color morat, a les mantellines o a la
penitència pública amb caputxes i assots.
El nostre gran dia no era el Divendres
Sant sinó el Diumenge de Resurrecció,
era la festa, no la pena.

Joan Francesc Mira

Foto: Xavier Benavent
 Ous de Pasqua

Ritual valencià dels ous de Pasqua

Beneïu, senyor, estos ous que ens heu

donat, i feu-ne aliment saludable per als
vostres fidels, que els menjaran en acció
de gràcies per la resurrecció del nostre
Senyor Jesucrist.
Ell, que amb vós viu i regna, immortal i
gloriós, pels segles dels segles.
Amén.

Acadèmia Valenciana de la Llengua

Oracional

Foto: Rierenc