22012 Observaci i Documentaci

PRCTICA: Disseny i Aplicaci dun Projecte dObservaci C.E.I.P Torres de Balfia

1. Justificaci del projecte:

Seleccionar el tema, context i focus dobservaci................................................ Pg. 6 Situaci dels Espais................................................................................... Pg. 9 Descripci dels Espais............................................................................. Pg. 10 Rac de les Construccions........................................................... Pg.10 Rac de Jocs de Taula................................................................ Pg. 11 Definir les finalitats i funcions que pot tenir aquest projecte.......................... Pg. 13 Funcions................................................................................................... Pg. 13 Finalitats................................................................................................... Pg. 13 Plantejar les hiptesis o preguntes inicials......................................................... Pg. 14 De quina informaci partim i quina ens manca per abordar el projecte....... Pg. 15

2. Disseny del projecte:

Seleccionar el moment i situaci dobservaci.................................................. Pg. 17 Determinar la durada, freqncia i perode..................................................... Pg. 17 Determinar els instruments per a la recollida de dades.................................. Pg. 17

Determinar qui recull lobservaci.............................................................. Pg. 18 3. Recollida de les Observacions: Rac de Jocs de Taula
Observadora: Cira Roig Galdn............................................................... Pg. 19 1ra Tcnica: Registre Descriptiu............................................... Pg. 19 Context de lobservaci................................................. Pg. 19 Focus dobservaci........................................................ Pg. 19

Subjectes Observats....................................................... Pg. 19 Transcripci de lobservaci......................................... Pg. 19 Primeres interpretacions............................................... Pg. 22 2na Tcnica: Vdeo..................................................................... Pg. 23 Context de lobservaci.................................................. Pg.23 Focus dobservaci........................................................ Pg. 23 Subjectes Observats....................................................... Pg. 23 Transcripci de lobservaci......................................... Pg. 23 Primeres interpretacions............................................... Pg. 30 3ra i 4taTcnica: Notes de Camp i Fotos.................................. Pg. 31 Context de lobservaci................................................. Pg. 31 Focus dobservaci........................................................ Pg. 32 Subjectes Observats....................................................... Pg. 32 Transcripci de lobservaci......................................... Pg. 32 Primeres interpretacions............................................... Pg. 37 Valoraci Final............................................................................ Pg. 38 Observadora: Silvia Ger Romero.............................................................. Pg. 40 1ra Tcnica: Registre Descriptiu............................................... Pg. 40 Context de lobservaci................................................. Pg. 40 Focus dobservaci........................................................ Pg. 40 Subjectes Observats....................................................... Pg. 40 Transcripci de lobservaci......................................... Pg. 40 Primeres interpretacions............................................... Pg. 44 2na Tcnica: Vdeo..................................................................... Pg. 45 Context de lobservaci................................................. Pg. 45 Focus dobservaci........................................................ Pg. 45 Subjectes Observats....................................................... Pg. 45 Transcripci de lobservaci......................................... Pg. 45 Primeres interpretacions................................................ Pg.49 3ra i 4taTcnica: Notes de Camp i Fotos.................................. Pg. 49 Context de lobservaci................................................. Pg. 49 Focus dobservaci........................................................ Pg. 49 Subjectes Observats....................................................... Pg. 50 Transcripci de lobservaci......................................... Pg. 50 Primeres interpretacions................................................Pg. 53 Valoraci Final............................................................................ Pg. 54

Observador: Sergio Cardona Mar........................................................... Pg. 55 1ra Tcnica: Registre Descriptiu............................................... Pg. 55 Context de lobservaci................................................. Pg. 55 Focus dobservaci........................................................ Pg. 55 Subjectes Observats....................................................... Pg. 55 Transcripci de lobservaci......................................... Pg. 55 Primeres interpretacions............................................... Pg. 58 2na Tcnica: Vdeo..................................................................... Pg. 59 Context de lobservaci................................................. Pg. 59 Focus dobservaci........................................................ Pg. 59 Subjectes Observats....................................................... Pg. 59 Transcripci de lobservaci......................................... Pg. 59 Primeres interpretacions............................................... Pg. 62 3ra i 4taTcnica: Notes de Camp i Fotos.................................. Pg. 63 Context de lobservaci................................................. Pg. 63 Focus dobservaci........................................................ Pg. 63 Subjectes Observats....................................................... Pg. 63 Transcripci de lobservaci......................................... Pg. 63 Primeres interpretacions............................................... Pg. 66 Valoraci Final............................................................................ Pg. 67

Rac de les Construccions

Observadora: Rosa Luz Snchez Barrera................................................. Pg.69 1ra Tcnica: Registre Descriptiu............................................... Pg. 69 Context de lobservaci................................................. Pg. 69 Focus dobservaci........................................................ Pg. 69 Subjectes Observats....................................................... Pg. 69 Transcripci de lobservaci......................................... Pg. 69 Primeres interpretacions............................................... Pg. 71 2na Tcnica: Vdeo..................................................................... Pg. 72 Context de lobservaci................................................. Pg. 72 Focus dobservaci........................................................ Pg. 72 Subjectes Observats....................................................... Pg. 72 Transcripci de lobservaci......................................... Pg. 72 Primeres interpretacions............................................... Pg. 78 3ra i 4taTcnica: Notes de Camp i Fotos.................................. Pg. 79 Context de lobservaci................................................. Pg. 79

Focus dobservaci........................................................ Pg. 79 Subjectes Observats....................................................... Pg. 79 Transcripci de lobservaci......................................... Pg. 79 Primeres interpretacions.............................................. Pg. 84 Valoraci Final............................................................................ Pg. 85 Observadora: Noelia Martos Ruz............................................................ Pg. 87 1ra Tcnica: Registre Descriptiu............................................... Pg. 87 Context de lobservaci................................................. Pg. 87 Focus dobservaci........................................................ Pg. 87 Subjectes Observats....................................................... Pg. 87 Transcripci de lobservaci......................................... Pg. 87 Primeres interpretacions............................................... Pg. 88 2na Tcnica: Vdeo.................................................................... Pg. 89 Context de lobservaci................................................. Pg. 89 Focus dobservaci........................................................ Pg. 89 Subjectes Observats...................................................... Pg. 90 Transcripci de lobservaci........................................ Pg. 90 Primeres interpretacions.............................................. Pg. 95 3ra i 4taTcnica: Notes de Camp i Fotos................................ Pg. 96 Context de lobservaci................................................. Pg. 96 Focus dobservaci........................................................ Pg. 96 Subjectes Observats...................................................... Pg. 96 Transcripci de lobservaci........................................ Pg. 96 Primeres interpretacions............................................. Pg. 102 Valoraci Final......................................................................... Pg. 102

4. Fase danlisi: Elaboraci del sistema danlisi:

Categories........................................................................................ Pg. 105

Definici de les Categories....................................................................... Pg. 107

5. Fase danlisi - Interpretaci.................................................................... Pg. 111

6. Bibliografia........................................................................................................... Pg. 116

PRCTICA: Disseny i Aplicaci dun Projecte dObservaci C.E.I.P Torres de Balfia

1. Justificaci del projecte.
Seleccionar el tema, context i focus dobservaci:
El tema del projecte s observar qu fan els infants i els mestres als espais i amb els materials del centre. Nosaltres, desprs de fer una primera reuni amb la directora del centre, la Rosa Colomar Mar, i la mestra del cicle dinfantil, lAntnia Dos Santos de Jess, hem arribat a la conclusi que seria interessant escollir lactivitat dels racons, concretament el de construccions i el de jocs de taula. Una de les raons per les quals hem triat aquest focus dobservaci ha estat perqu creiem que s un tema interessant i important per observar, ja que els infants, en aquest entorn, es troben interactuant lliurement amb els materials, espais, companys... sense cap tipus de directriu per part dels adults. Aix comporta que, fixant-nos amb els diferents racons de la classe, podem seguir tot el procs de joc que realitza linfant. Daquesta manera, observarem la creativitat que aquests tenen quan actuen davant les diferents situacions i els diversos materials que sels presenten. Aix mateix, tamb podrem prestar atenci a les individualitats dels infants, ja que aquest coneixement ms personal de cada individu, permetr a la mestra realitzar millor la seva tasca. Doncs, el joc lliure dels infants transmet molta informaci rellevant. Daltra banda, la dificultat de trobar horaris compatibles entre els nostres i els del centre va encaminar ms aquesta opci, degut a que amb la nostra tasca no volem interrompre la mecnica del dia i alterar el menys possible la dinmica del nens. Tamb hem de dir que hem escollit els racons com nucli dobservaci perqu la major finalitat, daquest treball, s fer un estudi de la utilitzaci, organitzaci i distribuci de lequipament que es troba dins dun espai determinat per posteriorment millorar-lo. Altrament, el fet que el centre educatiu tingus previst millorar aquest espai,

va fer que aquesta comesa es converts en una eina dajuda mtua. Per una banda, elles volien tenir una crtica constructiva externa que els hi aports noves idees, i per altra, nosaltres havien de realitzar un feina dobservaci i escolta. Pel que fa al context del centre el C.E.I.P. Torres de Balfia est situat a Sant Lloren de Balfia, poble que forma part del municipi de Sant Joan de Labritja. Aquest poble gaireb no ha canviat al llarg dels anys, les cases continuen disseminades i actualment consta de 1.300 habitants, aproximadament. El nucli de poblaci est format per l'esglsia, l'escola, alguns edificis pblics, altres de comercials i, un poc ms allunyat, lInstitut de Secundria Balfia.

Podem catalogar l'escola com "una escola petita", tenint en compte que el nombre total dalumnes s aproximadament de seixanta. A ms a ms, lescola s unitria, s a dir l'organitzaci dels grups s per cicles: - Educaci Infantil: nens de tres, quatre i cinc anys. - Primer cicle de primria: nens de primer i segon curs. - Segon cicle de primria: nens de tercer i quart curs. - Tercer cicle de primria: nens de cinqu i sis curs. El centre porta a terme una metodologia activa: els alumnes construeixen el seu propi aprenentatge, els mestres esdevenen mediadors, orientadors del discurs i guies. Les fonts daprenentatge sn mltiples i reals. Per qu ho fan?

PARTICIPATIVES

CURIOSES

AUTNOMES

PER FORMAR PERSONES

CRTIQUES SOLIDRIES

RESPONSABLES

COOPERATIVES

Desprs daquesta aproximaci terica volem deixar constncia, desprs dun primer contacte, de les primeres impressions que ens ha transmet lespai, per posteriorment contrastar-les amb estudi ms sistemtic. En primer lloc, volem destacar que el que ms ens ha cridat latenci ha estat la bona delimitaci amb la que compten els racons. Doncs, considerem que aix facilitar als infants poder-se moure per laula ms lliurement i alhora permetr que la mestra tingui un control visual ms adequat dels alumnes. A ms a ms, aquesta delimitaci pensem que permetr als infants estar ms tranquils en el seu rac, sense les interferncies dels companys que estan a altres racons.

Envers els racons de les construccions, hem de dir que noms arribar vrem veure que al terra hi havia una estora molt tpica a les classes dinfantil. Es tracta daquella que t dibuixats els carrers duna ciutat amb els cotxes circulant pels passatges. Aix provoca que lobservador, quan visita el rac, sen porti una impressi pauprrima i molt tradicional. Daltra banda, el material que hem trobat all era una mica antic, tot i aix, creiem que aquest aspecte no ser un impediment per als allots, ja que aquests tenen suficient imaginaci i creativitat per a jugar amb qualsevol mena dobjectes. Conseqentment, pensem que aquest rac no t una renovaci constant al llarg del temps i els materials, probablement, seran els mateixos durant el curs. Per aquest fet, suposem que lescola pateix una mancana de recursos i si aix s vertaderament aix, els nens acabaran per tenir massa coneguts els objectes de lespai i perdre aix el inters pels objectes. Aix no els hi permetr desenvolupar un canvi en els seus pensaments i aprenentatges, cosa que es veur reflectida en un joc ms mecnic i rutinari.

Altrament, creiem que les normes establertes prviament, la distribuci espacial dels racons ms el joc en s no afavorir el joc en gran grup, sin ms aviat el joc en parelles o de forma individual.

Situaci dels espais: Com es pot observar a la fotografia, els dos racons observants estan un enfront de laltre. A ms aquestos es troben el mig de la classe, doncs si ens situem desquenes a lentrada a la dreta hi ha lespai per lassemblea i al seu front la biblioteca. Per si ens trobem en la mateixa situaci, desquenes a lentrada, i mirem al front ens topem amb el rac de jocs de taula i als nostres peus, una mica a lesquerra, el rac de construccions.

Tot seguit, s a dir desquenes a lentrada i a lesquerra del rac de construccions, trobem el rac dels artistes i enfront daquest el rac de joc simblic (la caseta). Entre aquestes dos nous racons i separant-los trobem un passads que dona a una porta. Aquesta condueix als penjadors dels infants i al bany.

Descripci dels espais:

Rac de les construccions: Aquest espai est situat a lesquerra de lentrada a laula, darrera el rac dels artistes. Lespai de les construccions, est delimitat per una prestatgeria la qual cont material variat, tal com: plastilina, diferents tipus de material per pintar, etc. Per altra banda, aquest rac cont un banc de fusta que utilitzen per guardar sota el material propi del lloc. A ms, per afavorir lestada al rac hi ha una estora on sasseuen els infants a lhora de fer les construccions. Pel que hem pogut observar, aquest s esttic ja que els materials sempre sn els mateixos.

Aqu els nens troben diferents materials per

amuntonar, apilar i fer files, construint aix mltiples

construccions que els ajudaran al joc simblic. Aquestes

construccions les realitzaran individualment o en petit grup. Desprs aquestes les

desmuntaran per tornar a fer altres de noves. Totes aquestes construccions les faran a la catifa.

Tot el material es troba organitzat i classificat en diferents recipients. En un trobem animals, en un altra hi ha peces per encaixar unes amb altres, a un altra peces ms petites per encaixa-les tamb i a lltim peces de fusta. Aquest rac podem dir que t una funcionalitat nica, ja que noms sutilitza per fer construccions.

10

Daltra banda, igual que la resta dels racons, aquest sutilitza dins dun temps determinat per leducadora: tres dies a la setmana durant la darrera hora (de 13:00 a 14:00 h.) de la jornada escolar. La mestra organitza qui ha danar a cada rac de manera que tots els infants passin per tots els racons sense repetir dos dies seguits el mateix. Els hi pregunta a quin rac vol anar cadasc. Quan arriben al rac els nens poden agafar el material que vulguin i recollir-lo una vegada sha acabat lactivitat.

Normalment, en aquest rac, podem trobar entre 3 i 4 infants, que poden jugar individualment o amb els altres. Si algun infant savorreix del rac, tindr loportunitat danar a un altre espai, sempre i quan en el nou rac no hi hagi molts infants. La mestra fa un control a lassemblea on apunta en una pissarra a quin rac vol anar primerament cada infant.

Hem de dir que encara que haguem fet les observacions i les descripcions dels dos racons, jocs de taula i rac de construccions, cal esmentar que noms hem fet categories per al primer, ja que desprs de realitzar les escoltes ens vrem adonar que aquests espais no podien ser interpretats amb els mateixos codis. Perqu, en definitiva, eren dos treballs diferents i per tant ens centrarem nicament amb un rac, com ens va aconsellar la professora.

Rac de jocs de taula: Aquest rac es troba davant del de les construccions, just baix les finestres. Est delimitat per tres prestatgeries: una s la que el separa del rac de la casseta, laltre

11

sutilitza per guardar els treballs dels infants i lltima separa el nostre rac del de la biblioteca. Aquest espai es dinmic, perqu consta de diferents taules en les qual a part de jugar als jocs de taula es fan altres activitats.

Aqu podem trobar principalment jocs per fer parelles, domino de cartr, tan gram, trenca closques, jocs per encaixar... i tota classe de material daquest tipus. En aquest cas, a lhora de utilitzar el material daquest rac, els nens hauran destar asseguts al voltant de les taules que trobem al mateix rac. Cada nen agafa el material que ms li agrada i si no el saben utilitzar, s leducadora la que els guia per fer-lo servir. Podem dir que la funcionalitat daquest rac s mltiple, ja que lutilitzen per diferents activitats com jugar amb la plastilina. Com ja hem mencionat anteriorment, el rac sutilitza, igual que la resta, tres dies a la setmana, concretament dilluns, dimarts i dimecres, de 13:00 a 14:00 h. La mestra s la que decideix qui va al rac preguntant qui hi vol anar i tenint en compta que no repeteixin el mateix rac del dia anterior. Els infants que acudeixin al rac agafaran el material que creguin oport i una vegada la sessi finalitzi lhauran de posar al seu lloc.

Igual que a la resta de racons, hi haur un nombre limitat de 3 a 4 nens per jugar en aquest. Els infants jugaran tant en grup com de forma individual utilitzant el material que ms els hi agradi i una vegada vulguin canviar dactivitat podran fer-ho lliurement. En lassemblea leducadora apunta a la pissarra qui va a cada rac fent aix un control de la participaci de cada nen en els racons.

12

Definir les finalitats i funcions que pot tenir aquest projecte.

Funcions: El nostre projecte dobservaci compleix quatre funcions bsiques: funci descriptiva, funci optimitzadora, funci avaluativa i funci de recerca. Per una banda, el nostre treball cont la funci descriptiva perqu una vegada endinsats en la tasca dobservar hem danar concretant cada element del rac i analitzarlo. Una vegada hem arribat aqu, el material descrit ens ha dajudar a fer una recerca dinformaci (funci de recerca) que ens permeti tenir ms dades envers aquest tema i aix ens encamini per una posterior millora. Aquest punt ens ha de servir per detectar els aspectes a optimitzar i aix poder avaluar el funcionament del rac.

Aquest aspecte el considerem molt important ja que ens ajuda a donar a conixer lespai i a enriquir-lo. s a dir, la feina tindr tamb una funci avaluadora i optimitzadora. Altrament, hem de dir que aquestes funcions shan de portar a terme de forma continuada, ja que constantment hem danalitzar el que tenim per optimitzar-lo. Tant mateix, aquesta feina tamb serveix per descriure la prctica educativa dels mestres, ja que aix ajuda a deixar constncia de les activitats que fan per tal de millorar la seva prctica en posteriors propostes.

Finalitats: La finalitat daquest projecte s arribar a la conclusi de si els racons escollits responen a les necessitats dels infants. El que observarem principalment s, per una banda, si el material s adequat a ledat dels infants i si atn a la diversitat, ja que es tracta duna escola unitria i al cicle dinfantil hi ha nens de tres, quatre i cinc anys. Per tant, la nostra tasca ser mirar si els racons sn adients per a totes les edats, si est al seu abast i si compleix les caracterstiques pertinents.

13

 Plantejar les hiptesis o preguntes inicials:

Una vegada realitzada la primera visita a lescola i haver observat els diferents racons i la distribuci que aquests tenen dins de laula, com tamb el funcionament concret de cada rac, hem pogut extreure diferents preguntes inicials que volem donar resposta amb la nostra observaci. s a dir, amb aquestes qestions volem guiar una mica ms la nostra escolta cap a lactivitat dels infants amb el material i els espais.

Preguntes inicials: Les nostres primeres impressions, exposades a la justificaci daquest mateix projecte es compleixen? s a dir, lespai destinat als dos racons seleccionats est ben definit per tots els cantons? Aquesta delimitaci dona peu al caos o a la confusi dels infants? O pel contrari s idnia i apropiada? Els infants disposen de prou espais per jugar? Els infants que treballen a racons propers dels de jocs de taula i construccions interfereixen en lactivitat dels infants que es troben als esmentats espais? El material que es troba als racons de construccions i jocs de taula promou de una forma adient el desenvolupament dels infants que lempren? Els objectes que trobem als racons permeten que els infants desenvolupin un canvi gradual en els seus pensaments i aprenentatges? s a dir, els materials permeten que els infants mitjanant el joc autnom puguin anar conformant el seu propi aprenentatge? Els objectes donen peu a un joc mecnic i rutinari o a un joc dinmic i interessant? Els materials dels racons estan adaptats a les edats dels infants? O, per el contrari, sn massa complicats o massa fcils? Els materials es renoven de forma constant? O per el contrari sn esttics durant els temps? Els materials sn antics o nous? Estan ben cuidats o estan una mica gastats? Els materials es troben en bones condicions? Estan a labast dels infants? Els materials i els espais promouen el joc en grup gran, grup petit o de forma individual?

14

Els materials i els espais promouen els conflicte cognitiu en els nens? s a dir, els materials promouen un inters en lactivitat?

De quina informaci partim i quina ens manca per abordar el projecte:

En relaci als racons sabem que la metodologia i lestructuraci de laula promouen el joc lliure i fa possible la participaci activa de linfant. A ms, tenim coneixement que el joc s el primer instrument daprenentatge del que disposa linfant per conixer-se a s mateix i al mn que lenvolta, aix com leina ms important de la que disposen per fer els seus primers esquemes cognitius.

Daltra banda, quan un mestre vol treballar per racons, pensem que ha de ser conscient que aix implica un canvi en la mentalitat de leducador, per tal de no caure en lerror de pensar que aquesta metodologia s una prdua de temps. Alhora aquesta mecnica requereix un canvi fsic en lestructuraci i organitzaci de laula o de lespai. Aix implica que el mestre tamb sigui capa delaborar una reestructuraci del seu grup classe, afavorint el joc en petit grup o de forma individual.

Aquesta forma de treball fa possible que els nens puguin escollir a quin rac participar, sempre i quan el mestre faci un seguiment dels racons als quals assisteix cada criatura. A ms a ms, la tasca de leducadora ha de ser dinmica i participativa, per sense interferir innecessriament en el joc dels infants. Alhora una altra tasca de

15

la mestra s oferir diversos materials realistes, naturals i quotidians en la vida dels infants que siguin adequats i adients a la seva edat.

Tanmateix, creiem que els objectes presentats han dincitar i a a la lexperimentaci

manipulaci dels allots potenciant la imaginaci, la fantasia i la creativitat daquests.

A banda daix, som conscients que hi ha mestres que no valoren la tasca per racons com una feina igual dimportant com les altres, sin que utilitzen els racons com a recompensa als infants que fan la tasca o la fitxa ms rpid. A conseqncia daix, no respecten el ritme individual daprenentatge de cada nen.

El rac de construccions s un espai de joc on linfant apilar, amuntegar i far files amb el material. Daltra banda, poc a poc, es familiaritzar amb els conceptes de volum (gran, petit, alt, baix...), pes, resistncia, etc. Amb aix, la criatura gaudir efectuant, de forma impulsiva, tota una srie de relacions simbliques que desfar, per que no permetr que ning li desfaci.

De manera parallela, la informaci que ens manca per abordar duna forma profunda aquest projecte, s aquella referida a com es duu a terme lestructuraci dun rac de construccions. s a dir, tenim clara la seva funcionalitat i utilitat, a ms de la teoria necessria. Per ens falta saber si el material que existeix a aquests racons atn a la diversitat dels nens, si hi ha suficient, en quines condicions es troba aquest, com sorganitza, si es troba a labast dels infants, si aquests necessiten de lajuda dels adults 16

per a manipular-lo, si lespai delimitat per al joc respon a les necessitats dels nins i si lespai en el seu conjunt es pot millorar.

2. Disseny del projecte:

Seleccionar el moment i situaci dobservaci:
El moment triat per observar s el temps per racons que es realitza tres dies per setmana: els dilluns, els dimarts i els dimecres, en lltima hora de la jornada escolar, de una a dos del migdia. Concretament la situaci que observarem fa referncia als jocs de construccions i als jocs de taula.

Determinar la durada, freqncia i perode:

El projecte dobservaci abasta un perode de deu setmanes, entre les quals tres estaran destinades a la recollida de dades i informacions a travs de lobservaci. Aquesta ltima franja de temps va des del vuit de novembre fins al vint-i-quatre del mateix mes. Aix mateix, anirem a la classe a observar dues vegades per setmana, els dimarts i els dimecres. Tot i aix en la mateixa setmana els diferents membres del grup no realitzaran dues observacions, s a dir cada observador trigar dues setmanes en recollir els seus materials i la durada daquestes ser entre quinze i trenta minuts.

Determinar els instruments per a la recollida de dades:

Els estris empleats per a recollir les dades seran quatre: el registre descriptiu, el vdeo, les notes de camp i les fotografies. Partint daix, hem de tenir en compte que la utilitzaci dels instruments requereix dun recorregut idoni, el qual s lanomenat anteriorment, per aix assolir tots els principis amb els que es basa la teoria de lembut. Aquesta teoria ens diu que, en un primer moment, hem dobservar de manera ms general, s a dir de forma assistemtica, utilitzant tcniques de registre obertes, ja que aquestes ens permeten fer una narraci seguint el transcurs de lactivitat (registre descriptiu i vdeo, entre altres). Una vegada hem observat de manera general, hem danar concretant el focus dobservaci, per aix haurem dutilitzar unes tcniques semisistemtiques, tals com: el registre anecdtic o les notes de camp. Per finalitzar la nostra observaci, hem de fer un reps de les tcniques empleades anteriorment i centrar

17

encara ms el focus dobservaci, arribant aix a la part ms estreta de lembut. s aqu on utilitzem registres ms especialitzats o concrets, com poden ser les fotografies.

Determinar qui recull lobservaci:

Com es pot observar a la graella els observadors van a lescola per parelles, per cada membre de la parella observa un rac diferent. s a dir, encara que hagi dues persones a la classe cadascuna daquestes es trobar realitzant lobservaci a espais diversos (rac 1 o rac 2). Aix ho hem fet per a que la nostra presncia destorbi el menys possible la dinmica de la classe. Per exemple, el primer dia que comencem a observar s el dia 9 de novembre i les observadores sn la Noelia i la Cira. Encara que sn dues persones, que en aquell moment es troben dins la classe dinfantil, cadascuna observa un rac diferent; la primera observa el rac de les construccions i la segona lespai dels jocs de taula.

Aix mateix, a la taula de sota tamb es pot veure que cada membre del grup va a lescola dos dies diferents i a cada sessi utilitza dues tcniques distintes per recollir les dades. Per posar una mostra: la Rosa el primer dia que observa s el dia 16 de novembre i en aquesta ocasi utilitza el registre descriptiu i el vdeo. Per no es fins el 23 del mateix mes que fa servir les altres dues tcniques, les notes de camp i el registre fotogrfic.

Altrament, hem de dir que, per manca de temps i per decisi expressa de lescola, noms tenim tres setmanes per recollir tot el material. Conseqentment, lltim dia dobservaci hi ha dues persones que recopilen dades en el mateix rac i amb els mateixos estris. De tot aix som conscients, tant lescola com nosaltres, i per tant ho tindrem en compta a lhora de lanlisi i de la reflexi.

18

Rac 1: Construccions

Noelia Rosa

Registre descriptiu 09/11/2010. 16/11/2010.

Vdeo 09/11/2010. 16/11/2010.

Notes de camp 17/11/2010. 23/11/2010. 01/12/2010

Fotografies 17/11/2010. 23/11/2010. 01/12/2010 24/11/2010. 23/11/2010. 01/12/2010 24/11/2010.

Rac 2: Jocs de taula

Cira Silvia

09/11/2010. 16/11/2010.

09/11/2010. 16/11/2010.

24/11/2010. 23/11/2010. 01/12/2010

Sergio

17/11/2010.

17/11/2010.

24/11/2010.

3. Recollida de les Observacions (Individualment):

Rac de Jocs de Taula:
Observadora: Cira Roig Galdn

PRIMER REGISTRE: 1. Tipus de tcnica: registre descriptiu. 2. Context de lobservaci: - Observador: Cira Roig Galdn. - Collegi: C.E.I.P. Torres de Balfia. - Grup: Classe dinfantil, de tres a sis anys. - Data i hora: 09/11/2010 de 13:00 a 14:00 h. - Situaci que sobserva: jocs de taula, inclosos en els jocs de construccions, al moment del joc per racons. 3. Focus dobservaci: com interactuen els infants amb el material, concretament amb els jocs de taula i quines relacions sestableixen entre elles mentre juguen. 4. Subjectes observats: quatre nenes: lEsther, lAisha, la Neus i lAroa. 5. Transcripci de lobservaci: LAisha vol jugar a un joc que t fitxes petites i cartrons i comena a obrir (2.1.1.6.) la capsa del joc. Per quan ho est fent lEsther li vol prendre(2.1.1.11.) per a obrir-ho ella. LAisha no li deixa i comencen a estirar(2.1.2.1.2.) les dues nenes de la capsa, lEsther cap a lesquerra i lAisha cap a la dreta, mentre aquesta ltima diu: 19

joooo!, i laltra diu: me toca a mi!. LEsther para destirar i es seu dalt la taula al costat de on est lAisha, aquesta comena a obrir(2.1.1.6.) la caixa poc a poc(3.2.5.), mentre es mira lEsther de rell. Al final acaben obrint(2.1.2.1.4.) la capsa entre les dues i quan ja est oberta lEsther s la primera que fica la m dins la caixa(2.1.1.5.). En aquell instant, ella comena a treure(2.1.1.4.) una peces grans de plstic blau, mentre lAisha se la mira amb el seny encongit. Finalment lEsther sen porta(2.1.1.31.) totes les peces blaves i lAisha es queda amb unes fitxes petites, blanques i redones que estan dins la capsa. LEsther ja marxa cap al seu lloc quan veu que lAisha intenta ficar la m dins la capsa per treure les peces petites. En aquell precs moment lEsther li pren(2.1.1.11.) la capsa de les mans a lAisha per abocar(2.1.1.5.) el seu contingut dalt la taula. LAisha no diu res, per en veure les peces blanques sobre la taula les comena a tocar(2.1.1.18.) amb les mans mentre, a la vegada, lEsther li posa la capsa damunt del cap a mode de capell. LAisha se la lleva i la posa(2.1.1.5.) dalt la taula. LEsther est mirant qu fer amb el joc mentre lAisha agafa(2.1.1.9.) les peces blaves, per abans de que sadoni lEsther ja ho t agafat(2.1.1.9.) per laltre caire per quedar-sho ella. Aleshores lAisha agafa(2.1.1.9.) un plstic blau i sel queda i lEsther agafa(2.1.1.9.) els altres i els reparteix(1.1.2.): un a la Neus i laltre a lAroa, que mentrestant havien estat mirant laltra part de la capsa que tenia una nina dibuixada. El plstic blau t dos cares i en veureu lEsther va dient: nam a fer aquet!(1.1.4.), mentre va posant(2.1.1.5) totes les peces blaves de la cara que t els dibuixos de color verd. Quan ja les t totes se seu a la seva cadira. Al mateix moment, lAisha agafa(2.1.1.9.) dos peces blanques i comena a picar-les(2.1.1.27) dalt la taula. De sobte, lEsther sen va a la prestatgeria de jocs i agafa(2.1.1.9.) una altra capsa i mentre va cap a la taula diu: o jugam en aquet?(1.1.8.). Quan arriba a la taula veu que lAisha a agafat la pea blava i lest girant(2.1.1.12.) i li diu: que haces?(1.1.8.) Que vamos a jugar a este!(1.1.4.), mentre li va llevant(2.1.1.11.) de les mans. LAisha lamolla(2.1.1.8) rpidament(3.2.1.) i es recolza amb el seu colze esquerra dalt la taula i tot seguit agafa la seva pea blava i la llana(2.1.1.19.) amb fora dins de la capsa. En acabat, recolza el colzes sobre la taula i el seu cap sobre les mans. Tota neguitosa(3.2.7.) comena a llanar(2.1.1.19.) amb una m les peces petites 20

blanques dins de la capsa mentre amb laltra es continua aguantant el cap. En veureu lEsther comena a recollir(2.1.1.24.) les peces blaves que falten i per dur-ho a terme li lleva(2.1.1.11.) a lAroa i a la Neus les seves. Quan les t totes dins la capsa la Neus comena a ajudar(1.2.1.) a lAisha a recollir les poques peces blanques que queden. LAroa sho mira tot des de la seva cadira per no fa ni diu res. Quan lEsther t la seva part de capsa plena va en busca(2.1.1.35.) de la que t lAisha per ficar tot el que ella ha aconseguit dins la de lAisha. En fer-ho lEsther amollar(2.1.1.8) la seva part de caixa bruscament(3.2.2.) i lAisha lintenta tancar amb lajuda de lAroa. Quan ja est recollit lAisha agafa(2.1.1.9.) la capsa i la posa(2.1.1.5.) a dalt duna cadira que est a la seva dreta. Enseguida de fer-ho, lEsther comena a repartir(1.1.2.) les peces de laltre joc: un domin danimals. Aix comena dient: qui vol patus i gallines?(1.1.8.), i totes les altres nenes aixequen la m dient: jo, jo, jo...!. LEsther les mira i li dona(1.1.12.) la fitxa a la Neus, desprs aquella diu: qui vol vaques?(1.1.8.), i lAisha i lAroa aixequen la m. Llavors lEsther li dona(1.1.12.) la pea a lAroa i en veure que la Neus no ha aixecat la m li diu: tamb pots tu, eh?(1.1.10.). Aleshores segueix buscant(2.1.1.35.) peces dins la capsa. De sobte, la mestra sapropa i diu: qui recorda aquest joc com es fa? Aix no es fa. Anem a posar(2.1.1.5) totes les fitxetes cara cap a vall. LEsther treu(2.1.1.4.) totes les fitxes de la capsa i entre totes comencen a posar(2.1.1.5.) totes les peces cara cap a vall. Desprs la mestra diu: anem a comptar quantes nhi ha, llegint de la capsa diu: nhi ha 21 i sou quatre. Quan ja tenen totes les fitxes ben posades la mestra diu: aneu agafant cinc cascuna i la Neus comena a contar(2.1.1.43.) quantes t ella: una, dos, tres, quatre i cinc(4.1.1.) i la mestra li diu: molt b Neus!. I lAisha diu: i jo: una, dos, tres, quatre i cinc(1.1.3. / 4.1.1. / 2.1.1.43.), senyalant(2.1.1.42.) una per una les fitxes. La mestra li respon: molt b, ara les deixes aqu. LEsther i lAroa conten a lhora: una, dos, tres, quatre i cinc(1.1.3. / 4.1.1. / 2.1.1.43.), i la mestra els hi respon molt b. Aleshores els hi explica com funciona el joc, dient: aix s un domin. Qu vol dir aix? Esther comenar mirant si t alguna gallina o alguna vaqueta. Tens alguna Esther?. Al mateix temps, les altres nenes miren atentament mentre lEsther busca(2.1.1.35.) una fitxa. Finalment troba(2.1.1.29.) una gallina i la posa(2.1.1.5) al 21

costat de les gallines. Llavors la mestra diu: Aisha te toca i tu buscars si tens gallinetes o vaquetes. LAisha inicia la seva cerca(2.1.1.35.) i troba(2.1.1.29.) una gallineta que la posa(2.1.1.5) al seu lloc. Ara li toca a lAroa la qual abans de que sadonin les dems ja ha posat(2.1.1.5) una vaqueta i la mestra li diu: molt b!. Arriba el torn de la Neus que ha de buscar(2.1.1.35.) porquets o ovelletes i troba(2.1.1.29.) ovelletes, les quals les posa(2.1.1.5) al seu lloc. Per en posar-les lEsther les mou(2.1.1.16.) i la Neus senfada i comena a dir-li a la mestra, que en aquell moment estava mirant altres nens: lEsther ha mogut les fitxes!!!(1.1.7.). La mestra sapropa i li diu a lEsther que les fitxes no shan de tocar. En acabar daclarir aquest petit conflicte la mestra demana: vos queda clar com sha de jugar? Doncs, ara podeu jugar vosaltres i marxa. En anar-sen la mestra la Neus sen va(4.1.1.) tamb i lAroa la segueix(1.1.3.). Aix que lEsther va en busca(2.1.1.35.) de les fitxes que ja no tenen amo per repartirles(1.1.3.) entre lAisha i ella. Per lAisha no pareix estar molt conforme i diu: nooo!(1.1.7.) i lEsther li respon: siii, Neus no juega(1.1.10.) (mirant a lAisha). Neus tu jugues?(1.1.8.) (mirant a la Neus). Encara aix, la Neus no respon perqu sha anat a buscar(2.1.1.35.) un altre joc i a jugar-hi al costat de la caseta amb lAroa. Quan les altres nenes sadonen les segueixen(1.1.3.) rpidament(3.2.1.) sense recollir res.

La mestra no tarda gaire en adonar-se que les nenes estan jugant a un joc de taula a un rac que no toca i que a ms han deixat sense desar laltre joc. En fer-ho les envia cap al rac dels jocs de construccions per a que guardin el domin que han utilitzar. No obstant tarden una mica a comenar a recollir, per en decidir-se totes agafen(2.1.1.9.) les seves peces i les fiquen(2.1.1.5.) dins la seva capsa. Quan acaben li diuen a la mestra i ella les felicita i els hi pregunta que a quin rac volen anar.

6. Primeres interpretacions: Durant aquest temps que ha durat el joc amb jocs de taula les nenes intenten treballar autnomament, per no saben com jugar. Llavors la mestra espera un temps per veure si saben resoldre els seus problemes, per com sadona que no saben enllestirho les ajuda. Aix mha donat molt bona impressi, perqu significa que la mestra t capacitat despera i deixa temps als infants per reflexionar.

22

Per un altre caire, lespai destinat al joc amb jocs de taula, crec que s adient, ja que havia un lloc destinat a guardar les capses dels jocs i un altre, les taules i les cadires, dedicat al propi joc. Aix, no obstant, lespai destinat a aquest rac no estava ven definit ja que costava una mica distingir on acabava aquest i on comenava lespai per a jugar amb lordinador cosa que feia que els nins de ambds racons es destorbessin mtuament. Aquesta caracterstica no s deguda a la falta despai, ja que la classe s molt llarga, sin, ms aviat, a la mala disposici dels objectes que ajuden a delimitaci dels espais, com sn: els armaris i les prestatgeries.

Envers aix he de dir, que s una caracterstica molt important encara que no ho sembli, perqu quan els espais no estan ben definits o quan els materials sn pobres o massa nombrosos es poden multiplicar els conflictes i els infants poden vagar per la classe sense cap rumb, interrompen la dinmica de laula.

SEGON REGISTRE: 1. Tipus de tcnica: vdeo. 2. Context de lobservaci: - Observador: Cira Roig Galdn. - Collegi: C.E.I.P. Torres de Balfia. - Grup: Classe dinfantil, de tres a sis anys. - Data i hora: 09/11/2010 de 13:00 a 14:00 h. - Situaci que sobserva: jocs de taula, inclosos en els jocs de construccions, al moment del joc per racons. - N de cinta i minut de vdeo: vdeo MOV02630, del 00:00 08:00. 3. Focus dobservaci: com interactuen els infants amb el material, concretament amb els jocs de taula i quines relacions sestableixen entre elles mentre juguen. 4. Subjectes observats: quatre nenes: lEsther, lAisha, la Neus i lAroa. 5. Transcripci de lobservaci: Situaci: Localitzaci: Infant: Grup dinfantil: Esther, Descripci: LEsther agafa(2.1.1.9.) dos jocs de taula de la prestatgeria i els posa(2.1.1.5.) sobre la taula que hi ha al costat daquella. Les altres Trien un joc 00:00 01:16 de taula.

23

Aisha, Neus i Aroa.

nenes se posen cadascuna a una cadira: la Neus est a la dreta de lEsther i lAisha a lesquerra daquesta. LAroa est enfront de lEsther i posa els genolls sobre la seva cadira per veure quins jocs han triat. Es miren les capses per fora per veure els dibuixos, desprs danalitzar-los

trien(2.1.1.28.) un de fitxes de cart per fer parelles a sobre dun cartr ms gros. LEsther reparteix. 01:17 04:20 Grup dinfantil: Esther, Aisha, Neus i Aroa. LEsther obri(2.1.1.6.) la caixa amb les dues mans i posa(2.1.1.5.) la tapa al seu front sobre la taula, i lamolla(2.1.1.8.) comena a

rpidament(3.2.1.)

moure(2.1.1.1.16) tot el que hi ha dins la capsa. Tot seguit, treu els cartons grossos i els comena a repartir(1.1.2.): primer un per ella, desprs un per la Neus, per aquesta posa(2.1.1.5.) el cartr entre ella i lAroa. LEsther es queda parada, per segueix repartint i finalment lin dona un a lAisha. Quan els t tots repartits agafa(2.1.1.9.) les fitxes petites, que sn les que shan de posar damunt la parella corresponent que es troba als cartons grossos, i les reparteix tamb. Agafa(2.1.1.9.) un grapat de fitxes petites i se les comena a mirar una per una, en veure el dibuix ella determina a qui li correspon la fitxa: aquesta s per tu, Neus!, aquest meu!(4.1.1. / 1.1.2.)... De sobta deixa de verbalitzar el que fa, i segueix repartint per sense dir res. Les fitxes que reparteix les tira(2.1.1.10.), des duna altura raonable, al caire de la nena que li toca i quan cauen dalt

24

la taula fa soroll. LEsther somriu(2.1.1.41.) en sentir la remor(2.1.1.40.): clax!, fa la fitxa. Segueix repartint(1.1.2.). Quan

alguna fitxa s per la parella formada per la Neus i lAroa, la fitxa la rep la primera, per ella va deixant que de tant en tant lAroa posi alguna pesa. Quantes ens 04:21 04:42 queden posar? per Grup dinfantil: Esther, Aisha, Neus i Aroa. La Neus est asseguda a la cadira posant(2.1.1.5.) lltima fitxa que li ha donat lEsther i lAroa, mentrestant, se la mira, recolzada amb els braos sobre la taula i asseguda dalt la seva cama esquerra que la t recollida damunt la cadira. Aquesta nena se seu amb el cul sobre la cadira i segueix mirant qu fa la Neus. En aquest moment, lEsther est posant(2.1.1.5.) una fitxa al seu cartr i lAisha diu, mirant a la Neus i movent el cap a dreta i esquerra: ahora te faltan cuatro!(1.1.5.). De sobte, lEsther li tira(2.1.1.10.) una pesa dalt la taula a lAisha i aquesta diu: ahh! (mira on va la pesa i la colloca(2.1.1.20)) Ara noms te falta doooossss(1.1.5.), fent referncia al seu cartr. Al mateix temps, la Neus sha quedat comptant(2.1.1.43.) les peces que lin falten: una, dos, tres.... (mou el cap amb signe de negaci i torna a comenar) un, dos, tres, quatre(4.1.1. / 4.1.2.). LEsther segueix repartint(1.1.2.) i sen queda una per ell i li tira(2.1.1.10.) un altre a la Neus. Simultniament, sescolta una veu que prov de lordinador, on estan jugant altres nens. LAisha sels queda mirant amb

25

cara dimpressi durant uns quants segons, per desprs sadona de que a la seva dreta, entre ella i lEsther, en una altra cadira, hi ha la capsa don lEsther treu les fitxes i diu: I aquest qu?(1.1.8.) (agafant(2.1.1.9.) la capseta de plstic). LEsther se la

lleva(2.1.1.11.) de les mans i el mou cap endarrere, traient(2.1.1.31.) una altra fitxa i tornant a deixar(2.1.1.8.) on estava la capseta. Seguim posant fitxes. 04:43 05:28 Grup dinfantil: Esther, Aisha, Neus i Aroa. La fitxa que ha estret(2.1.1.4.) lEsther la posa(2.1.1.5.) dalt del seu cartr i diu: aquest meu!(4.1.1.) i les altres nenes se la miren. Laltra pesa, que lEsther

tria(2.1.1.28.), la llana(2.1.1.19.) al grup de la Neus mentre diu: les orenetes, teu!(1.1.5. / 1.1.2.). a se lAroa la La i mira Neus aquesta i la lagafa(2.1.1.9.) i se la mira, li passa suaument(3.2.6.) lagafa(2.1.1.9.),

posa(2.1.1.5.) al seu lloc corresponent. Quan lha posat diu, alhora que senyala(2.1.1.42.) el dibuix: sn orenetes!(4.1.1.). De forma parallela, lEsther dona(1.1.12.) una altra fitxa a lAisha i diu: els mentre colors, lest teu!(1.1.2.). no tenc LAisha

agafant(2.1.1.9.) i sense mirar-la, diu: jo cap colors!(4.1.1.). Desprs mirar, per lEsther se la lintenta

lleva(2.1.1.11.) de les mans, la mira i li passa(1.1.12.) a la Neus. Aquesta lagafa(2.1.1.9.) i li passa(1.1.2.) a lAroa per a que la colloqui(2.1.1.20.). LEsther

26

dona(1.1.12.) una altra fitxa a lAisha i aquesta diu: grcies!(1.1.6.). Aleshores, lin dona(1.1.12.) una altra, per es penedeix i lagafa(2.1.1.9.) abans que ella per donar-li(1.1.12.) a la Neus, dient: aix deu ser teu!(1.1.10.), per aquella diu: aquesta no!(1.1.10.). I lAisha, fent referncia a la fitxa que diu que no la Neus, li diu a lEsther: esta tu!(1.1.2.). I la Neus, que encara la t a la m, fa un intent de posar-la sobre el cartr de lEsther, per aquesta li agafa(2.1.1.9.) de les mans i la posa(2.1.1.5.) ella. En aquell precs instant, lAisha diu, senyalant una que li falta a lEsther: tu encara no has acabat!(1.1.4.). Aix que lEsther es gira cap a la capsa per agafar(2.1.1.9.) ms peces per veu que no en queden i diu amb cara de sorpresa: falten!(1.1.10.). Quantes fitxes falten? ens 05:29 05:58 Grup dinfantil: Esther, Aisha, Neus i Aroa. En aquest moment lAisha comena a contar(2.1.1.3.) quantes fitxes li falten en el seu cartr: falten una i dos!(2.1.1.43.). Totes la miren. La Neus comena a comptar(2.1.1.43.) que ha deixat quantes lAisha: peces y t. LEsther diu, seguint el fil de conversaci a mi uno!(2.1.1.43. / 4.1.1.). En veure, que la Neus comptava(2.1.1.43.) quantes tenia lEsther diu: anem a contar-les(1.1.4.): un, dos, tres, quatre, cinc, sis,

set...(2.1.1.43.) tenim que conta ses que no hi sn,... vuit, nou. Jo nou!(4.1.1.). Al mateix moment, la Neus i lAroa se la miren,

27

recolzades sobre la taula i amb els genolls dalt de les cadires. Quantes tenim? en 05:59 06:50 Grup dinfantil: Esther, Aisha, Neus i Aroa. LAisha comena a llevar(2.1.1.11.) les seves peces i les posa(2.1.1.15.) en muntets, contant-les(2.1.1.43.) en veu alta: Tres, quatre, cinc, sis, set, vuit!(1.1.1.). Totes la imiten(1.1.3.), primer comena lEsther i desprs la segueixen la Neus i lAroa, totes estan llevant(2.1.1.4.) les fitxes de dalt el cartr i posant-les(2.1.1.5.) sobre la taula, a ms danar contant-les a cor(2.1.3.1.). La Neus a comenat a llevar(2.1.1.4.) les fitxes pel costat esquerra del cartr i lAroa pel caire dret aix que tenen meitat cadascuna. LAroa mira a la Neus i li dona(1.1.12.) les seves fitxes, ella es queda amb el cartr, el qual el mou per fer vent. La Neus comena a fer un munt(2.1.1.3.) amb les fitxes que ella tenia i les que li ha donat lAroa. LAisha se les mira i diu: tengo ocho!(4.1.1. / 2.1.1.43.). LEsther se la mira, i la repeteix: ocho!(2.1.1.43.), mentre es posa les mans al cap. Endrecem les 06:51 07:00 fitxes. Grup dinfantil: Esther, Aisha, Neus i Aroa. LEsther agafa(2.1.1.9.) les seves fixes i les posa(2.1.1.5.) dins el forat que t la capseta de plstic per posar les fitxes. LAisha la imita(1.1.3.) i comena a ficar(2.1.1.5.) les seves fitxes en un altre forat, per lEsther li diu: no, deixem, deixem!(4.1.1. / 1.1.7.), al mateix temps que lleva(2.1.1.11.) les fitxes que ha posat lAisha. Canviem joc. de 07:01 08:00 Grup dinfantil: Aquesta lleva la m i comena a moure com un ventall el cartr gros i diu: ara vull fer

28

Esther, Aisha, Neus i Aroa.

aix!(4.1.1.), mentre agafa(2.1.1.9.) amb les dues mans una capsa dun altre joc que hi dalt la taula i intentant-la destapar. Per en aquell moment lEsther posa(2.1.1.5.) la m a sobre de la caixa i diu: vale, pero un momento!(1.1.11.). I lAisha li respon: no tu recull tot aix!(1.1.4.), mentre posa(2.1.1.5.) quasi tot el seu cos a sobre de la capsa. LEsther recula i torna al seu lloc a seguir recollint(2.1.1.24.). Aleshores, lAisha posa el bra esquerra sobre la caixa tapant-la(2.1.1.23) i recolza el colze dret tamb dalt la capsa, mentre mira el que fa lAroa. I aquesta mira com la Neus encara segueix apilant(2.1.1.1.) les fitxes una sobre laltre. La Neus ja t totes les peces apilades i les agafa(2.1.1.9.), mentre es posa de genolls sobre la cadira i recolza els seus braos sobre la taula, aproximant-se a la capsa del joc per posar(2.1.1.5.) les fitxes dins. Per lEsther En latura aquell i la fa

esperar(1.1.11.).

instant,

amolla(2.1.1.8.) les peces al caire de la capsa i estira mig del seu cos a sobre de la taula mentre mira el sostre de la classe. Al mateix temps lAroa mira cap a laltre caire de la classe perqu sent com la mestra parla en veu alta amb el Pere. LAisha i la Neus es miren i la primera li diu a la segona: jo comparti aix i tu comparti aix, vale?(1.1.8.),

senyalant(2.1.1.45.) diferents estris que hi ha dibuixats al cartr de la capsa que ella

29

continua agafant(2.1.1.9.) amb les dues mans. LEsther lescolta i se la mira, per continua collocant(2.1.1.20.) les fitxes del joc de les parelles. LAisha mira lEsther, per veu que ella ja no la mira, aix que fa gestos facials a la Neus i assenteix amb el cap mentre va obrint(2.1.1.6.) poc a poc(3.2.5.) la capsa. Llavors lEsther, sense mirar-les, diu: un moment, no val comenar encara a jugar en aix!(1.1.4.). En aquell moment, lAisha para dintentar obrir(2.1.1.6.) la capsa i lEsther agafa(2.1.1.9.) rpidament(3.2.1.) les peces que li queden per guardar i demana(1.1.8.) a lAroa el cartr gros que ella encara t, dient: a vore saltre?(1.1.8.), mentre fa una palmada a sobre de la taula i recollint(2.1.1.24.) el cartr. En aquell moment, lEsther

posa(2.1.1.5.) el joc, sense acabar-ho de recollir, a una altra taula, lAisha la mira, lAroa tamb i la Neus puja de peus sabre la cadira per poder-se asseure sobre la taula.

6. Primeres interpretacions: Desprs de visualitzar repetides vegades el vdeo i de descriure minuciosament el que ha succet durant la reproducci daquets he de dir que durant lestona de joc, almenys al joc de construccions mitjanant els jocs de taula, puc deixar constncia que, aix com sutilitza al C.E.I.P. Torres de Balfia, la metodologia per racons s treballa bastant la dimensi didctica, entre altres. Doncs, en els vuit minuts que han estan jugant les nenes han realitzat tasques com: lescolta, lespera, han recordat els nombres, alguns noms danimals, etc. De la mateixa manera, en relaci a lorganitzaci temporal he de dir que els nens tenen prou temps per jugar de forma lliure i autnoma, ja que una vegada comena el temps per racons tenen quasi quaranta minuts pet jugar. Per tamb 30

he de dir que em va sorprendre una mica que desprs de jugar tan sols vuit minuts els infants ja estesin cansats de realitzar una determinada tasca. Probablement, aix t alguna cosa a veure amb que fa una setmana que no est la seva tutora i per tant es troben acompanyats per altres mestres del centre, que van rotant per laula depenent de lhora del mat. s a dir, el fet que entri i surti un mestre a cada hora del dia potser els descontrola una mica i si aix li sumem que hi ha dos observadors que no coneixen dins laula doncs la cosa s complica una mica. Daltra banda, quan nosaltres, les observadores, arribarem el mestre que estava amb els infants no ens va presentar ni els hi va dir res als infants envers la nostra presncia. Ja se que s obvi que les criatures ens veien, per crec que si alg hagus informat als nens de la nostra presencia i els hagus advertit del que anvem a fer, tal vegada no haurien estat tant esvalotats.

En relaci al material he de dir que hem va semblar que no estava en bones condicions, ja que com les nenes varen dir faltaven peces. Encara aix, aix no els hi va destorbar gaire ats que trobaren altra manera de continuar jugant. No obstant, crec que aquesta caracterstica es deuria tenir ms en compta. A ms a ms, i ja per acabar, magradaria destacar que en cap moment la mestra va passar pel rac a veure si els infants necessitaven ajuda o explicar alguna norma del joc que aquests varen triar. Per, pot ser, aix no ho haurem de tenir molt en compta, ja que la mestra que estava amb ells no s la mestra dinfantil sin una altra mestra que no shavia molt b com funcionaven les coses.

TERCERA i QUARTA TCNICA: 1. Tipus de tcnica: notes de camp i fotografies. 2. Context de lobservaci: - Observador: Cira Roig Galdn. - Collegi: C.E.I.P. Torres de Balfia. - Grup: Classe dinfantil, de tres a sis anys. - Data i hora: 24/11/2010. Encara que els racons sn de 13:00 a 14:00 h., lobservaci a durat uns trenta minuts, des de les 13:15 a les 13:45 h.

31

- Situaci que sobserva: jocs de taula, inclosos en els jocs de construccions, al moment del joc per racons. 3. Focus dobservaci: els materials i els materials, com interactuen els infants amb aquests, concretament amb els jocs de taula i quines relacions sestableixen entre ells mentre juguen. 4. Subjectes observats: quatre nens: Gael, Marc i Paolo. 5. Transcripci de lobservaci amb ajuda de les imatges:

Gael: agafa un puzle en forma de peix gros de fusta que t peces de diferents colors i grandries, les quals sencaixen.

Marc: agafa un puzle petit de fusta per encaixar nmeros, per en menys de tres minuts ja el t fet. El recull i el torna al seu lloc. Agafa un altre puzle de cartr que t figures petites quotidianes per treballar les siluetes. Gael: ja du una estona jugant, nOtto sel mira i de sobta ve a intentar ajudar-lo, per a en Gael no li sembla b i sen va ajudar a en Daniel, per aquest el rebutja i en Gael sen va. La mestra diu que hi ha que compartir. Per en Gael ja sha marxat donant la volta a tota la taula. Satura a veure en Marc i li pregunta que quins dibuixos hi ha. Comencen els dos a verbalitzar les siluetes: una casa, un bal, etc.

32

Desprs el primer intenta posar una pesa on no toca i en Gael li diu: no, no!! Frio, frio... i li explica on va. Continuen fent les peces de forma individual. A lestona en Gael ja ha fet les seves peces i sen va a veure la mestra mentre en Marc continua acabant dunir les peces. Quan en Gael visita a la mestra, que est jugant amb el Lucas a encaixar pinxos a un quadre amb furats, li pregunta, senyalant els pinxos: qu s aix? i la mestra contesta no ho se. Es queda al costat de la mestra mirant un moment que fa, desprs agafa un quadre amb furats per a ell, per veu que no t cadira aix que deixa el quadre all on vol seure i sen va a buscar una cadira a una altra taula i la posa al seu lloc. No obstant, no se seu al principi, per desprs si. Se mira atentament els pinxos que hi ha dins la safata i tria un, el posa i aix continua fent amb els altres, per estudiant-sels meticulosament abans descollir un.

Mentrestant en Marc juga a posar les siluetes dins la capsa i desprs les treu, pesa per pesa, per tornar-les a fer damunt la taula. En Daniel sel mira i en Marc diu este, este, este.

Ve en Paolo i li diu: quiero jugar! per en Marc contesta: No! i en Paolo li diu: Tienes que compartir! Antnia no quiere compartir..... La mestra diu: doncs digues-li que vols jugar amb ell. En Paolo sel mira per no diu res. Al final en Marc accepta a jugar amb ell. 33

En Gael comena a redistribuir les peces que ja tenia encaixades dins dels furats, per noms agafa les verdes. Quan veu que ja no en t ms lleva les vermelles i les grogues i les posa dins la safata. Ara, daqu, noms agafa pinxos verds i els va posant al voltant del quadre fent un marc. Est molt concentrat. Quan ja t tot el quadre emmarcat de color verd, comena a posar peces vermelles i grogues per dins del quadre. De sobte, en Marc li diu a la mestra: Mira Antnia, mostrant-li com havia tornat a fer les siluetes de cartr. Per enseguida ho recull tot i tapa la capsa, la qual lagafa en Paolo. Marc: sen va en busca dun altre joc. Agafa un que t peces de plstic per encaixar dins els furats, els quals es troben en lmines de cartr. Cada figura (cercles, quadrats, triangles, etc.) s dun color i el voltant del furant on sha dencaixar la corresponent figura s del mateix color que la figura que toca. Normalment va encertant les figures que toca posar a cada obertura, per de tant en tant es confon i sho mira amb cara destranyesa.

Mentre fa tot aix parla amb en Paolo per no es diuen res en particular noms se miren, diuen alguna paraula, per quan no estan fent lactivitat, sin entre acci i acci.

Paolo: est jugant amb el joc de les siluetes amb el que abans jugava en Marc, per ho fa en terra, per perqu no hagi lloc en la taula. Mentre va fent els puzles de la casa, la poma, etc. est parlant amb nEsther, la qual est a lordinador.

34

Gael ara lleva les peces grogues que hi ha dins del requadre, noms deixa les peces vermelles, el nombre de les quals va augmentant. Perqu segueix buscant-ne ms daquest color dins la safata.

De sobte, puja el to de veu de la classe amb els riures i comentaris de les nenes que estan a lordinador (Esther i Aisha). I tots comencen a parlar molt fort. Esther, Aisha i Paolo barregen les peces de les siluetes, que abans havia fet servir lltim, per tot el terra. Paolo les recull i les posa dalt la taula, per sense capsa ni res. Sacaba el joc. Otto vol jugar amb Gael, per aquest no vol perqu ja esta llevant ell tot sol els pinxos que abans havia enganxat al seu quadre. Els lleva tots, un per un. Al mateix temps nOtto ha de tirar un tros de magrana que sha trobat al terra a les escombraries orgniques, per sequivoca i ho tira al plstic. En Gael ho veu i li diu: no, ah no! Va aqu senyalant el contenidor gris. Quan en Gael ja ha llevat tots els pinxos deixa el quadre amb furats a sobre la taula i sen va a un altre lloc. En Lucas satura al costat den Marc i el comena a ajudar a posar peces als forats corresponents.

Marc: comena a recollir les peces de plstic i les lmines de cartr. Ho posa a la prestatgeria i sen va a buscar un quadre blanc amb furats per encaixar els pinxos.

35

En Lucas ha anat a buscar la caixa del senyor patata, per li cau al terra i llavors en Paolo, que sel mirava, dona un cop de peu a la caixa del senyor patata, per tot seguit ajuda a en Lucas a recollir les peces que estan pel terra.

Marc: comena a agafar pinxos verds i els posa en fila pels caires del quadre. Ho fa tot molt concentrat i triant ben b les peces. Una vegada t el requadre fet comena a buscar peces vermelles per dins la safata i les posa a linterior del quadre.

Gael ha anat a buscar el joc que abans feia servir en Marc, el de peces de plstic per encaixar en els forats dun lmina de cartr. Per en comptes danarse a una taula sen va a la catifa que hi ha al rac de construccions. All agafa una lmina i agafa una pesa i va provant si entra en un forat o en un altre. De vegades, passa la m per sobre el forat per tocar el tipus de forma que t i a lhora de mirar si una pesa entra o no ho comprova de totes les maneres, cap a la dreta, cap a lesquerra, al revs, etc. En veure que no entra, sen va a un altre forat. Desprs duna estona arriba en Pere que li vol ensenyar el que ha fet amb la plastilina, per en Gael li diu: no, no! i en Pere sen va. Llavors de la interrupci den Pere en Gael no juga ms i comena a recollir. Quan ho t tot dins la capsa posa aquesta a la prestatgeria i sen va amb en Paolo a veure que fan els nens que estan a lordinador.

36

En Marc continuava buscant peces vermelles per posar-les dins del quadre per escolta: a recollir! que ho diu la mestra. I sense entretenir-se comena a posar les peces verdes i vermelles dins la safata, quan ja les a t posar totes els

collocades

comena

quadres de plstic amb forats dins la caixa tamb. Posa tots els que hi ha per la taula, no noms el seu. En recollir la mestra ajuda a en Paolo a posar les peces del mapa mundi correctament, perqu ell no pot. Mentre en Gael esta posant les peces del peix que en primer lloc ell havia utilitzat. Gael troba una pea de la capsa de siluetes, la qual esta recollint en Daniel. Aix aquell li diu a aquest: toma, falta esta!. Desprs sen van tots a fer assemblea per acomiadar-se.

6. Primeres interpretacions: En aclarir les meves notes de camp i complementar-les una mica amb les fotografies he vist coses, que se que vaig pensar per que no vaig poder anotar quan estava portant a terme lobservaci. Probablement aquests matisos que ara he vist no els vaig anotar al seu moment perqu vaig pensar que no eren importants per qu e, una vegada un arriba a casa i es posa a reflexionar envers el a escrit a les notes, un sadona de la rellevncia que tenen les petites accions. Un exemple clar es que durant la sessi observada ja estava la mestra tutora de la classe, cosa que mhe adonat que influeix moltssim en la reacci acci dels infants. s a dir, ells estaven ms tranquils i varen estar quasi tota lestona del joc per racons al joc que havien triat en primera instncia. O sigui, no varen canviar de lloc i feien les seves activitats duna manera clara i relaxada.

37

A ms a ms, la mestra va anunciar la presncia dels observadors durant lassemblea realitzada abans del moment de joc. Per no ho va fer sense donar-li importncia sin que ho va fer amb cautela i intelligncia i aix em va agradar molt. Primer, va demanar als nens si ens coneixien i alguns varen dir que si i una altres que no. Va demanar, als que digueren que si ens coneixien, si recordaven els nostres noms. En aquell instant els nens dubtaren una mica per ho intentaren i finalment encertaren. Posteriorment, els hi va demanar si recordaven per a qu venien i els nens ho explicaren perfectament: per veure com juguem amb els racons i a fer-nos fotos. Tot seguit acabaren lassemblea i comenaren a jugar.

Tot aix, concretament la nostra presentaci i recordatori de la tasca dels observadors, encara que no participem en el moment del joc prpiament dit, crec que es bastant important, doncs els infants no son secs i veuen que hi ha gent que els est observants. Aix doncs, vaig veure oportuna lexplicaci de la mestra ja que va permetre que nosaltres fssim la nostra tasca sabent que els infants no sanaven a sentir cohibits. De la mateixa manera, ells sabien que nosaltres tenem que fer unt treball, perqu la mestra sho va explicar, i com a conseqncia no varen tenir cap intromissi excessiva dels infants. s a dir, cap va intentar fer-se ms visible.

Valoraci final individual en relaci a les tcniques: dificultats, preferncies, reflexions, comentaris... :
De forma general he de dir que cap de les tcniques mha suposat dificultats insuperables, doncs les niques complicacions que he trobat al llarg de cam han estat ancdotes amb fcil soluci. Per exemple, el dia que vaig realitzar el vdeo, vaig quedarme sense bateria, per en duia una de recanvi, el problema va ser que el temps que vaig trigar en portar a terme aquest canvi varen succeir coses de les quals no vaig poder prendre nota, per varen ser uns segons aix que no em va provocar cap frustraci. Daltra banda, en relaci a les preferncia no sabria dir quina de les tcniques mhan agradat ms per si sabria concretar quines no he gaudit tant. En grans trets, els registres que no mhan deixat gaudir amb tranquillitat del moment de lobservaci han estat el vdeo i el registre descriptiu, perqu suposaven concentrar tota la meva atenci en la producci daquestes tcniques i no hem deixaven assaborir les accions del infants.

38

Parallelament de les notes de camp i les fotografies he de dir que mhan semblat una bona eina perqu em permetien anotar o captar amb rapidesa all important per em deixaven temps per observar i escoltar les accions amb calma. s a dir, en no tenir que escriure tot all que succea al meu voltat, sin nicament alguna paraula que desprs jo pogus associar amb una activitat, podia esplaiar-me en lescolta dels infants.

Consegentment, crec que s una bona idea realitzar conjuntament la utilitzaci de les notes de camp i les fotografies, ja que permet complementar all que deixa en laire laltra eina. Sn com tcniques complementries que es necessiten mtuament per a que la nostra tasca dobservar tingui ms sentit. A ms a ms, amb aquesta feina mhe adonat de la importncia que t la persona de referncia per als infants. O sigui, durant la primera observaci els infants estaven acompanyats pel mestre deducaci fsica i la dangls per aquestes persones no sn els seus tutors i la seva presncia, encara que els aportava seguretat, no els hi donava la placidesa que tenen de forma habitual amb la seva tutora. s a dir, quan vaig enregistrar la segona observaci vaig adonar-me que els nens estaven molt ms tranquils i receptius que en la primera sessi, ja que els mestres que suplien la tutora en la primera escolta transmetien als infants una sensaci dinseguretat. Doncs estaven realitzant una tasca que no es la seva habitual i aix tamb ho rebien els nins. Per a mi aquesta descoberta ha estat molt interessant.

Observador: Silvia Ger Romero

PRIMERA TCNICA: 1. Tipus de tcnica: registre descriptiu. 2. Context de lobservaci: - Observador: Slvia Ger Romero. - Collegi: C.E.I.P. Torres de Balfia. - Grup: Classe dinfantil, de tres a sis anys. - Data i hora: - Situaci que sobserva: jocs de taula, inclosos en els jocs de construccions, al moment del joc per racons.

39

3. Focus dobservaci: com interactuen els infants amb el material, concretament amb els jocs de taula i quines relacions sestableixen entre elles mentre juguen. 4. Subjectes observats: la Neus, lOtto, en Pere i en Gael. 5. Transcripci de lobservaci: 16/11/2010 de 13:00 a 14:00 h. Els quatre infants es troben asseguts a la taula tots junts i cada infant t a les seves mans un joc de taula. En Pere, la Neus i en Otto tenen el mateix joc de peces i en Gael t un joc de peces de fusta. La Neus saixeca de la seva cadira i es posa (2.1.1.5) de peu. En Otto, comena a treure (2.1.1.4) les peces de la lmina de plstic blanca pel darrera daquesta i aix fa que algunes peces surtin una mica disparades on est en Pere. En aquest moment, la Neus es dona la volta i deixa (2.1.1.8) anar la capsa on estan totes les peces petites de plstic, a continuaci va a la taula on est la mestra amb unes altres nenes.

En Gael es queda mirant el que est fent en Pere amb els braos creuats a sobre el seu joc de taula, alhora es rasca el nas. Llavors, en Pere comena a imitar (1.1.3) el que est fent en Otto amb les peces del joc. En aquest instant, en Gael comena a treure (2.1.1.4), un altre cop, les peces de fusta del seu joc i les posa (2.1.1.5) totes amuntegades (2.1.1.3).

Desprs, en Gael, agafa (2.1.1.9) algunes quantes peces que es troben (2.1.1.29) dispersades per la taula, i les comena a llenar (2.1.1.19) fluixet per sobre de la taula. Desprs, en Gael mira per sota de la taula per veure si alguna peca a caigut al terra, al no trobar cap es tornar a collocar (2.1.1.20) b a la cadira i es posa (2.1.1.5) a mirar el que est fent en Pere.

Per altra banda, en Otto i en Pere continuen traient (2.1.1.4) les peces de la lmina de plstic per darrera daquesta i van tirant (2.1.1.10) les peces a sobre de la taula. En Gael torna a posar (2.1.1.5) les peces de fusta al seus llocs corresponents.

De seguida (3.2.3), en Otto recull (2.1.1.24) totes les peces que es troben a la taula i les posa (2.1.1.5) totes en una muntanya juntes, alhora en Pere enlaira (2.1.1.14) la seva lmina de plstic, la qual es troba ja sense cap peca enganxada. 40

En Gael, sense aixecar-se de la seva cadira, es gira per veure que estan fent els seus companys que estan a lordinador i en Pere comena a picar (2.1.1.27) cops de puny a la lmina de plstic; primer amb les mans i desprs amb una pesa de color groc. Desprs, en Pere, agafa (2.1.1.9) unes quantes peces que en Otto tenia amuntanyades i amb la m pica (2.1.1.27) fort sobre de la lmina, de seguida (3.2.3), en Otto va recull (2.1.1.24) aquelles que tornen a quedar dispersades per la taula.

En Pere, colloca (2.1.1.20) peces al mig de la lmina de plstic i les posa (2.1.1.5) totes juntes. En Pere, saixeca de la cadira per poder agafar (2.1.1.9) ms peces de les que t en Otto i aquest les amaga (2.1.1.36) ms entre els seus braos, tot i aix, els dos infants no es transmeten cap tipus de paraules o frases, es troben sempre en silenci. Daltra banda, en Gael continua mirant el que estan fent els infants que es troben a lordinador.

Mentre en Otto t un munt de peces davant el seu pit, en Pere, torna a donar la volta (2.1.1.13) a la lmina i intenta enganxar (2.1.1.22) les peces per aquesta part, de sobte (3.2.4), en Otto comena un altre cop a collocar (2.1.1.20) i encaixar (2.1.1.21) les peces a la seva lmina. En Otto, hi posa (2.1.1.5) les peces de color vermell i en Pere les posa (2.1.1.5) indistintament del seu color. Per altra banda, mentre en Pere les colloca (2.1.1.20) totes juntes, en Otto les enganxa (2.1.1.22) per tota la lmina sense seguir un ordre a primera vista.

Durant un moment, en Otto, com est fent en Gael, es queda mirant tamb el que sest fent a lordinador, mentre amb una pea de color groc que t a la m esquerra es pica (2.1.1.27) a la seva m dreta.

En Otto torna a posar (2.1.1.5) peses a la seva lmina i en Gael comena a picar (2.1.1.27) cops amb dues peses de fusta que t a cada m. En aquest moment, en Pere comena a moure (2.1.1.16) la lmina i comencen a caure algunes de les peces que estaven enganxades (2.1.1.22) en aquesta. Ara, comena a treure (2.1.1.4) les peces amb una mica de menys de compte i les comena a treure (2.1.1.4) amb una m, mentre amb laltre aguanta la lmina. En Pere, torna a donar la volta (2.1.1.13) a la lmina per tornar a posar-hi (2.1.1.5) les peses per laltre costat.

41

A continuaci, en Pere enlaira (2.1.1.14) la lmina i li dona la volta (2.1.1.13) i cauen dues peces de la lmina blanca, mentre, en Otto va mirant lordinador alhora que va posant (2.1.1.5) algunes de les peses. De sobte (3.2.4), en Pere comena a mirar la lmina den Otto i les peces que aquest t al seu davant totes arreplegades. Llavors, en Pere, saixeca de la seva cadira i intenta agafar (2.1.1.9) algunes de les peces que en Otto t, per aquest no el deixa (2.1.1.8) i tapa (2.1.1.23) les peses amb els seus braos. De seguida (3.2.3), en Pere agafa (2.1.1.9) un parell de peces que en Otto tenia posades (2.1.1.5) a les seves lmines.

Aix provoca que en Otto faci un crit de plor durant un parell de segons i alhora li digui a en Pere: aquestes peces son meves! (4.2.1) i en Pere li contesta: Es que tu tens totes les peces per tu (4.2.1).

Desprs, en Pere posa (2.1.1.5) en una cantonada de la seva lmina, les dues peses de color vermell que li ha agafat (2.1.1.9) a en Otto i desprs li mostra a en Otto el que ha fet. Aquest, li pren (2.1.1.11) les dues peses de la seva lmina i en Pere li intenta treure (2.1.1.4) un altre cop. Aquesta situaci torna a provocar un crit den Otto al veure que, al final, en Pere li ha tornat a agafar (2.1.1.9) unes altres dues peses de la muntanya que tenia al seu davant.

En Otto, continua plorat i en Pere comena a picar (2.1.1.27) cops a la seva lmina amb la que ell tamb t, provocant que algunes de les peces de la taula, caiguin al terra. En Gael, es queda mirant a en Otto i li ofereix (1.1.9) una pea verda que ha anat a parar just al seu davant, per en Otto no li fa cas i continua plorant. De sobte (3.2.4), en Pere saixeca de la seva cadira per agafar (2.1.1.9) un altre joc de la prestatgeria que t al darrera.

La mestra comena a cridar a en Pere un parell de cops, per aquest no li fa cas i al final li cauen de les mans un parell de jocs de la prestatgeria. En Gael mira per sota de la taula per veure que est fent en Pere mentre en Otto continua plorant per ja no tant i es mira lordinador.

42

En Pere, comena a recollir ( 2.1.1.24) totes les peses que li han caigut al terra. I en Otto, mig enfadat, tira (2.1.1.10) a terra les poques peces del seu joc que queden a sobre de la taula. En Pablo sasseu a la cadira on estava en Pere, i quan aquest acaba de recollir (2.1.1.24) el joc de taula i el deixa (2.1.1.8) a sobra de la taula, sintenta asseure un altre cop a la seva cadira empenyent a en Pablo. Llavors, la mestra diu: Pere, vine un moment sisplau (3.3.1). I en Pablo i en Pere marxen a parlar amb la mestra fora del rac de jocs de taula. Alhora, en Otto saixeca de la seva cadira per anar (3.1.1) a la prestatgeria i agafar (2.1.1.9) un altre joc de taula.

Desprs de parlar amb la mestra, en Pere torna (3.1.2) al rac i deixa (2.1.1.8) la capsa verda a sobre de la taula i continua recollint (2.1.1.24) algunes de les peses que han quedat encara pel terra. En Pere, posa (2.1.1.5) totes les peses a dins de la capsa verda una al costat de laltre i, desprs duns segons, en Otto es decideix (2.1.1.38) per un dels jocs i lagafa (2.1.1.9). Desprs, el deixa (2.1.1.8) al costat de la capsa que ha deixat (2.1.1.8) en Pere a la taula. Llavors, en Otto, es posa (2.1.1.5) sota la taula per recollir (2.1.1.24) algunes de les peses del terra. En Gael, amb el dit de la m a la boca, continua mirant el que fan els infants que estan a lordinador.

En Pere, mira dins de la capsa que en Otto ha deixat (2.1.1.8) a sobre de la taula i aquest es posa a parlar amb la mestra. Desprs, torna a tancar (2.1.1.7) la capsa i dona (1.1.12) uns petits copets amb la seva m esquerra a sobre de la tapa del joc. En Gael, limita (1.1.3), i agafa (2.1.1.9) dues peses del seu joc de fusta i les comena a picar (2.1.1.27) entre elles. Ara, en Pere, agafa (2.1.1.9) el joc que ha portat (2.1.1.31) en Otto i comena a donar-li (1.1.12) cops al cap a en Pablo, el qual est a lordinador. Per altra banda, la mestra li diu a en Otto: Otto recull les peses del terra sisplau (4.2.1). I davant aix, en Otto comena a recollir (2.1.1.24) i al cap de pocs segons en Pere tamb. Els dos infants, comencen a donar voltes (2.1.1.13) grapejant recollint (2.1.1.24) les peses del terra. I en Gael, posa (2.1.1.5) les peses de fusta al seus buits corresponents i torna a deixar (2.1.1.8) el joc don lhavia agafat, desprs, marxa del rac i es posa al costat de la mestra.

43

Ara, en Pere est sota de la taula amb una muntanyeta de peses que ha anat recopilant (2.1.1.37) totes juntes i en Otto va recollint (2.1.1.24) les que estan per sota de les cadires. En Pere, sestira al terra i comena a jugar amb les peses, arrossegantles (2.1.1.26) pel terra.

6. Primeres impressions: Haig de dir, que un cop realitzar aquest registre, una de les coses que ms mha sorprs s labsncia de verbalitzaci i de conversa que sha donat en els infants que, en aquest moment, es trobaven en el rac de jocs de taula. Per tant, sha donat un joc molt individual i poc grupal. Cada infant tenia al seu davant el seu joc i es concentrava i fixava en all que estava fent, en molt poques ocasions sha donat el fet que un infant estava mirant el que estava fent el seu company o li preguntava o conversava sobre alguna cosa. Daix, podem extreure que s un rac que potencia molt la concentraci dels infants alhora que tamb la seva creativitat, donat que, he pogut observar, les diferents representacions que feien amb les petites peses de plstic. I finalment, ha estat una observaci on shan donat molt pocs canvis i moviments dels infants, noms una nena ha marxat del rac, mentre que en Otto i en Pere han estat presents en el rac durant tota lestona dobservaci. Tamb, he pogut observar que cada infant ha tingut un comportament molt diferent. Mentre en Pere es movia constantment i prenia les decisions molt rpides, en Otto ho feia tot molt ms calmadament i passiu i, en Gael, gaireb no sha mogut de la seva posici inicial.

SEGONA TCNICA: 1. Tipus de tcnica: vdeo. 2. Context de lobservaci: - Observador: Slvia Ger Romero - Collegi: C.E.I.P. Torres de Balfia. - Grup: Classe dinfantil, de tres a sis anys. - Data i hora: 16/11/2010 de 13:00 a 14:00 h. - Situaci que sobserva: jocs de taula, inclosos en els jocs de construccions, al moment del joc per racons. 44

- N de cinta i minut de vdeo: vdeo MOV02630, del 00:00 09:50. 3. Focus dobservaci: com interactuen els infants amb el material, concretament amb els jocs de taula i quines relacions sestableixen entre elles mentre juguen. 4. Subjectes observats: Pere, Neus, Zion, Gael i Otto 5. Transcripci de lobservaci:

Situaci:

Localitzaci:

Infant: Grup dinfantil: Neus, Zion, Lucas,

Descripci: En Pere agafa (2.1.1.9.) un dels jocs de taula que tenen a les prestatgeries. Mentre la Neus espera (1.1.11.) asseguda a la taula alhora que en Pere va collocant (2.1.1.20.) les peces a sobre de la taula.

Trien un joc 00:00 01:04 de taula.

Pere i Otto Posa (2.1.1.5.) una capsa amb moltes peces a sobre de la taula i ell continua assegut al terra davant de la taula. Una tercera nena deixa (2.1.1.8.) una joguina a sobre de la taula i marxa. La mestra sapropa a en Pere per donar-li unes quantes consignes sobre el material, laltre nena continua esperant (1.1.11.). La mestra lajuda a recollir unes joguines. En Zion sapropa (2.1.1.39.) a la 01:04-02:00 taula i agafa (2.1.1.9.) unes peces per collocar-les.

La mestra treu les peces a aquest infant. En Pere comena posant (2.1.1.5) les peces de color verd en filera (2.1.1.20) a sobre de la pea blanca i la Neus sapropa (2.1.1.39.) a en Pere. Es torna a apropar (2.1.1.39.) en Zion per agafar (2.1.1.9.) una pea verda i agafar (2.1.1.9.) laltre peca blanca. En Zion pregunta a la Neus si vol posar la pea

45

que t al davant (1.1.9.) (4.2.1.) i aquesta accedeix. En Pere comena a collocar 02:01-03:00 (2.1.1.20.1.) peces de color vermell i de color groc. Mentre que en Pere les posa (2.1.1.5.) en filera, en Zion i la Neus colloquen (2.1.1.20.) escampades per tota la lmina blanca.

En Pere intenta posar una pea a un lloc on no hi ha forat i decideix posar-la (2.1.1.5.) a 03:00-04:00 laltre costat de la lmina. La Neus va mirant als altres dos infants. Safegeix en Gael escollint (2.1.1.28.) un joc de taula al fons. La mestra indica a en Gael on es pot seure desprs que aquest doni un parell de voltes a la taula.

La Neus, en Zion i en Otto continuen agafant (2.1.2.1.) les peces de la mateixa capsa on estan. En Gael sasseu a la taula amb el seu joc de taula. La mestra torna a donar indicacions a en Pere. En Zion 04:00-05:00 saixeca de la cadira i agafa (2.1.1.9.) la joguina que una nena ha deixat abans a la taula. En Pere posa (2.1.1.5.) totes les peces al voltant de la lmina. La Neus continua posant (2.1.1.5.) les peces sense en Zion. En Zion dona la volta a la taula i deixa la joguina sobre la prestatgeria (2.1.1.15.). En Otto sapropa a la taula per parlar (4.2.1.) amb la Neus. En Zion es queda de peu jugant amb un joc sobre la prestatgeria

05:00-06:00

46

(2.1.1). En Zion agafa (2.1.1.9) un joc i la mestra lajuda a asseures a la taula un altre cop. La mestra ajuda a la Neus a recollir (2.1.1.24.) unes peces que li han caigut al terra. En Otto sasseu a la taula al costat de la Neus. En Otto i la mestra parlen (4.2.1.). La Neus continua de peu jugant (2.1.1) amb les peces de colors. En Gael est assegut amb el joc de taula que ha agafat abans. En Pere mostra a la mestra el que ha fet. En Otto 06:00-07:00 posa les mans a dins de la capsa plena de peces i les comena a moure (2.1.1.16.). En Zion saixeca de la taula i marxa. En Pere saixeca de la taula i agafa (2.1.1.9.) ms peces de uns calaixos. En Pere es torna a seure amb els seus companys a la taula. En Gael colloca (2.1.1.20.1.) (2.1.1.20.2.) les peces segons la seva forma i els seus colors. 07:00-08:00 En Otto agafa (2.1.1.24.) unes peces del terra.

La Neus i en Otto comencen a parlar entre ells (4.2.1.). En Pere comena a cantar fluixet. Sapropa en Lucas a la taula al costat de la Neus i de lOtto. En Pere agafa (2.1.1.9.) la capsa on estan totes les peces petites. En Lucas es queda de peu al costat de la Neus. En Otto parla (4.2.1.) amb en 08:00-09:00 Pere.

La mestra dona a en Otto una lmina per

47

poder posar-hi les peces de colors. La mestra li diu a en Lucas que no es pot posar al rac perqu ja hi ha quatre nens. En Lucas es continua quedant de peu al costat de la Neus. En Gael es gira per mirar quina cosa fan els seus companys a lordinador. En Lucas 09:00-09:50 agafa una cadira duna altre taula i es posa en mig de la Neus i den Otto.

En Pere comena a treure (2.1.1.4.)les peces de la lmina. En Lucas torna a agafar la cadira i marxa a una altra taula de la classe. La Neus posa les peces al voltant (2.1.120.) de la lmina blanca. En Otto posa les seves peces totes juntes (2.1.120.). En Gael agafa peces de la lmina den Pere i les hi treu (2.1.1.11.). En Otto recull (2.1.1.24.) peces del terra. En Gael es torna a asseure en el seu lloc.

En Gael comena a treure (2.1.1.4.) les peces del seu joc de taula. La Neus continua posant (2.1.1.5.) les peces per ara a dins del voltant que ha fet abans. En Pere treu les peces de la lmina blanca. En Gael dona la volta (2.1.1.13.) al seu joc de taula .

6. Primeres interpretacions: Desprs de visualitzar repetides vegades el vdeo i de descriure minuciosament el que ha succet durant la reproducci daquets he de dir que durant lestona de joc, he pogut observar que s un rac en el qual els infants estan molta estona asseguts a la seva cadira. Per altra banda, compten amb un gran nombre de jocs de taula i, per tant, tenen ms a escollir. 48

La majoria dels infants realitzen, en aquest rac, un joc bastant individual, centrant-se amb el joc de taula que tenen al davant. Per tant, les verbalitzacions sn molt escasses, donat en algunes ocasions, on els infants es diuen alguna cosa en fluixet entre ells. Tot i tenir infants que donen es mouen al voltant o que es troben realitzant uns altres jocs, els infants que es troben en aquest vdeo en el rac de jocs de taula, es concentren molt en la seva tasca i no presten gaire atenci a all que est succeint al voltant.

TERCERA i QUARTA TCNICA: 1. Tipus de tcnica: notes de camp i fotografies. 2. Context de lobservaci: - Observador: Slvia Ger Romero. - Collegi: C.E.I.P. Torres de Balfia. - Grup: Classe dinfantil, de tres a sis anys. - Data i hora: 01/12/2010 de 13:00 a 14:00 h. - Situaci que sobserva: jocs de taula, inclosos en els jocs de construccions, al moment del joc per racons. 3. Focus dobservaci: com interactuen els infants amb el material, concretament amb els jocs de taula i quines relacions sestableixen entre ells mentre juguen. 4. Subjectes observats: 5. Transcripci de lobservaci amb ajuda de les imatges:

La mestra anima a alguns infants a jugar amb ella als jocs de taula. Sasseu a una de les taules amb una nena. Agafen unes cartes. La mestra reparteix. La nena observa.

49

Els infants es divideixen en dues taules en el rac dels jocs de taula.

La mestra sasseu a una de les taules. Sapropa una nena ms. Sasseu a la taula. Cada nena t unes cartes. La mestra explica les regles del joc. Comena el joc.

En una de les dues taules, dos infants, debaten sobre com collocar les peces del joc de taula. Laltre infant, agafa un joc de la prestatgeria. Sasseu a la taula. Comena a posar i treure peces.

A la mateixa taula, un infant va collocant les peces a dins un trenca closques.

50

La Neus, marxa del costat de laltre nen i agafa un joc per a ella.

Mentre, aquest infant agafa el bol que hi havia a sobre de la taula amb ple de peces i lintenta obrir.

Els tres infants es tornen a fixar amb el joc del principi.

A linfant se li cau peces al terra. Les recull. Un company duna altre taula lajuda a recollir. Es queden els dos asseguts al terra.

51

Acaben de recollir el joc dabans. El posen a la prestatgeria. Agafen entre els dos uns quants jocs de taula. Els deixen al terra. Es queden asseguts al terra jugant els dos.

Posen les peces de nombres en cada forat corresponent. Sajuden entre els dos. Verbalitzen les accions. Verbalitzen els nombres i els colors.

Recullen el joc anterior. Els posen a la prestatgeria. Agafen un altre jocs de ganxos de colors. Es tornen a asseure al terra els dos.

Treuen tots els ganxos de colors de la capsa. Els tiren al terra. Els remenen.

Els separen per colors al terra. Cada nen agafa un color de ganxos. Els enganxen uns amb els altres.

52

La mestra demana recollir els racons. Els infants recullen les peces de les taules. Agafen les del terra. Ordenen les taules. Posen els jocs a dins les prestatgeries.

6. Primeres impressions: En aquesta sessi dobservaci, he pogut veure que un major nombre dinfants shan arreplegat al voltant daquest rac. Alhora, els tres infants que shan posat en una mateixa taula i que he observat, han estat molt tranquils durant tota la sessi i gaireb no han conversat ni parlat entre ells. Aix, noms sha donat en aquell moment que els tres infants shan ajuntat per ajudar a un dels infants amb un trenca closques. Era llavors, en aquests moments, on es produen una srie de connexions verbals entre ells. Daltra banda, tamb he pogut anar observant al llarg de la sessi que sestablien altres connexions de tipus ms visuals. s a dir, tot i que els infants no xerraven molt entre ells, s que es solien mirar i observar all que estava fent el seu company per sense deixar de fer la seva feina en el joc. Mha cridat molt latenci la situaci en qu dos infants shan assegut al terra i han comenat a ordenar les peces i a enganxar-les segons el color que tenien aquestes, acabant per formar blocs amb les de color blau per un costat, les de color vermell per un altre i, finalment, les peces de color verd per una altra. s una acci que mha cridat molt latenci i on als infants sels veien molt concentrats en la seva feina. Tot i aix, com en la majoria de les altres sessions, aquesta ha estat molt tranquilla, dinmica i molt poc estressant.

53

Valoraci final individual en relaci a les tcniques: dificultats, preferncies, reflexions, comentaris...:
Han estat moltes les visites portades a terme a lescola de Sant Lloren, moltes hores dobservacions, de reflexions, denregistraments, etc. I, per un altre costat, han estat moltes les estones passades conjuntament amb la resta dels membres del grup redactant el treball, contrastant opinions, revisant fotografies, debatent sobre aspectes observats tot aix, ha fet daquesta treball una important investigaci i recerca que, personalment, mhan ajudat a ampliar la meva visi sobre aquesta assignatura i, alhora, mha ajudat a entendre i comprendre la documentaci des dun altre punt de vista.

En moltes classes he escoltat la importncia de documentar i, de realitzar aquesta, des dun mbit professional, adequat i coherent. Per tant, s important que, durant les observacions, no ens quedem amb la idea ms superficial, sin anar ms enll. Grcies a les repetides visites a lescola, he pogut anar ampliant i reelaborant la meva idea i el meu coneixement sobre aquest aspecte tant important dins de les escoles. Per altra banda, el gran treball dobservar i denregistrar aquestes observacions, mha servit per donar-me compte de la gran complexitat que t aquest aspecte. Al llarg de les diferents observacions dutes a terme en lescola, mhe pogut anar conscienciant de la dificultat que comporta i, ms encara, si es compta amb una experincia limitada o, fins hi tot, nulla en el meu cas. Cal destacar que, durant aquestes sessions, no es tractava noms dobservar, sin, en algunes ocasions les accions que shavien de dur a terme es podien solapar entre elles, per exemple el fet de prendre notes mentre sest observant. Realitzar aquestes dues accions alhora em va produir, en algunes ocasions, que perds de vista el meu focus datenci i que tingues com a resultat una mirada perduda. I no noms durant lobservaci, sin tamb, en el moment de lenregistrament de vdeo, sobretot a al principi, no sabia exactament on havia de centrar la meva observaci. Per aix, i segons la meva opini, son necessaris moltes hores dexperincia en aquest mbit i portar-ho a terme diferents vegades per anar perfeccionant les diferents

54

tcniques dobservaci. Daquesta manera, anar enriquint tots aquells registres que es puguin realitzar posteriorment. De caire personal, aquestes repetides sessions, mhan obert una mica ms el meu cam en relaci als infants i a la realitat escolar que molts estan vivint en aquest moment. Per aix, el contacte, ms o menys directe, amb lescola, mha apropat a aquesta realitat i mha ajudat a descobrir i veure alguns dels comportaments que mostren els infants en relaci al rac observat. No obstant aix, s important destacar que, al llarg de les sessions, no noms mhe anat fixant en el rac que havem danalitzar, ja que considero que aix s totalment impossible i que, com a ssers humans curiosos que som, mhe adonat daltres caracterstiques generals del grup classe i tamb dels altres racons; metodologia de la mestra, materials de laula, decoraci de la classe, etc i, molt important, la personalitat de cada infant que encara que, no com la mestra, he pogut anar extraient i coneixent. Per altra banda, magradaria deixar reflectit en aquest apartat, que he pogut extreure ms informaci duns registres que no pas duns altres. Sincerament, no acabo de comprendre realment perqu mha succet aix, ja que, sobretot en el registre de fotografies i en el registre de vdeo, em va ser ms fcil extreure la informaci de les observacions. Tot i aix, em puc imaginar que el fet de ser dos registres que queden plasmats al llarg del temps i que, per tant, sn longitudinals, mha ajudat en perfilar les meves observacions i acotar-les el mxim possible a la realitat educativa daquest centre escolar.

I finalment, comentar que, tot i el gran esfor que ens ha suposat i personalment mha suposat aquest treball, crec que s important haver comptat amb aquesta experincia la qual ens guiar en un futur en la nostra prpia prctica educativa.

Observador: Sergio Cardona Mar

PRIMERA TCNICA: 1. Tipus de tcnica: registre descriptiu. 2.Context de lobservaci: - Observador: Sergio Cardona Mar. - Collegi: C.E.I.P. Torres de Balfia. - Grup: Classe dinfantil, de tres a sis anys. 55

- Data i hora: 17/11/2010 de 13:10 a 13:25 h. - Situaci que sobserva: jocs de taula, inclosos en els jocs de construccions, al moment del joc per racons. 3. Focus dobservaci: com interactuen els infants amb el material, concretament amb els jocs de taula i quines relacions sestableixen entre elles mentre juguen. 4. Subjectes observats: quatre nens: Pere, Paolo, Aroa, Marc 5. Transcripci de lobservaci: Pere agafa (2.1.1.9)una capa i treu (2.1.1.4)les peces que cont per encaixar. Sho mira, sembla que no sap ben b que fer (2.2.1).Es tracta dun joc densartables que t dibuixos danimals i una petita bola que fan passar per lespai de la lmina bufant (Blow Loto). Els altres tres nens van a lordinador en un primer moment. Aroa sen va (3.1.1.)a agafar (2.1.1.9) a el senyor Patata i comena a encaixar-li (2.1.1.21)les diferents parts del cos. Pere fa lo propi amb el joc que havia agafat. Acudeix el mestre a la taula rodona on estan els nens, Pere li demana (1.1.8.) ajuda. (1.2.1)

Paolo agafa(2.1.1.9) un ensartablesde fusta amb peces amb forma de diferents fruites. Per de seguida, deixa (2.1.1.8)aquest trenca closques per anar a lordinador on hi ha dos nens ms i sembla que li crida latenci el que estan fent all. Mentrestant, Aroa agafa (2.1.1.9) untrenca closques de fusta dencaixar peces dun trenet. Per el deixa (2.1.1.8)de seguida (3.2.3)i sen va del rac. Pere segueix amb el seu joc quan ve la mestre i li demana que cerqui alguna cosa que ha perdut, per segueix jugant (2.1.).

Torna Aroa, no sap ben b que fer (2.2.1) i dona voltes (2.1.1.13)pel rac mirant el material i el que fan els altres. Agafa (2.1.1.9)un rubik i li dona voltes (2.1.1.13)a les peces, sense cap intenci de posar (2.1.1.5.) els colors junts(2.1.1.1.1.2.1).

56

Paolo, va a cercar (2.1.1.35)un joc a la prestatgeria per no sap que agafar. Va a vora que esta fent la Aroa i per fi, es decideix (2.1.1.38)per agafar (2.1.1.9)al senyor Patata. Mentre, Aroa deixa (2.1.1.39)el cub rubik a la taula i agafa(2.1.1.9)un llibre de fitxes que hi ha a sobre la prestatgeria i sel mira. Pere recull (2.1.1.24) el seu joc i el posa (2.1.1.5)a la prestatgeria al seu lloc. El mestre li diu que agafi el tan-gram imantat i convida a Aroa a jugar amb ells. Per ella es nega i agafa (2.1.1.9)un altra joc que consisteix dunes casetes que contenen imatges.

Marc va a jugar amb el Paolo que segueix amb el senyor patata al que li posen (2.1.1.5) ulls, orelles i braos.

La mestre li mostra a Pere com fer diferents formes amb el tan-gram. Pere fa una forma (2.1.1.20.2) i li demana (1.1.8) a la mestre que endevini quina figura a format amb les peces. Desprs, la mestre li suggereix caviar els paper i es la mestra la que fa la figura i Pere el que ha de endevinar de quina figura es tracta. Paolo, pregunta que estan fent i va a jugar (2.1)amb ells.

La mestre segueix fen figures mentre Pere i Paolo han de intentar endevinar que esta fent. Desprs els demana que facin ara ells alguna cosa.

Aroa, ara agafa(2.1.1.9)un joc de dominoamb nombre per un costat i dibuixos danimal per laltra i comena a construir una filera (2.1.1.1.) amb les peces sense cap ordre establert.

El Pere li diu a la mestra que un nen a agafat una joguina que era seva de la seva motxilla. La mestra crida a aquest nen i li diu que perque ha agafat allo que era den Pere, mentre que aquest diu que no li havia donat permis. Miren de resoldre el conflicte mentre els altres nens miren i escolten el que est succeint.

57

6. Primeres interpretacions: El temps que ha durat la meva observaci em permet treure conclusions com que els nens, en moltes ocasions, no saben que fer, no es decideixen per ningun joc i a vegades no saben que fer amb als jocs que elegeixen. Tot i aix, demanen ajuda i les dos mestres que hi ha a laula els donen suport. Crec que els jocs haurien destar guardats ens prestatgeries de manera ms visual, s a dir, que els nen no tinguin tants problemes en cercar un joc i que al veurels siguin motivadors. Cal dir tamb, que en el rac dels jocs de taula els nens sentretenen molt amb un element, com s lordinador, que no pertany al rac per est dins daquest. Per aix crec que seria positiu posar-lo fora del rac perqu no influeixi en lactivitat dels infants. Al fer aquest registre mhe trobat amb el problema de no poder agafar tota la informaci que voldria. Ja que, passen moltes coses alhora i en poc temps. Per aix crec que aquest registre hauria destar ampliat amb un altra com poden ser fotografies o vdeo.

SEGONA TCNICA:

1. Tipus de tcnica: vdeo. 2. Context de lobservaci: - Observador: Sergi Cardona Mar - Collegi: C.E.I.P. Torres de Balfia. - Grup: Classe dinfantil, de tres a sis anys. - Data i hora: 17/11/2010 de 13:00 a 14:00 h. - Situaci que sobserva: jocs de taula, inclosos en els jocs de construccions, al moment del joc per racons. - N de cinta i minut de vdeo: vdeo escola sant Lloren 0:00-13:13 3. Focus dobservaci: com interactuen els infants amb el material, concretament amb els jocs de taula i quines relacions sestableixen entre elles mentre juguen. 58

4. Subjectes observats: quatre nens: Pere, Paolo, Aroa i Marc 5. Transcripci de lobservaci: Situaci: Jocs de taula La segona Localitzaci: 00:00 13:33 Infant: Grup dinfantil: Pere, Paolo, Aroa i Marc Descripci: A una taula trobem a lAroa jugant (2.1.1) amb un domino amb dibuixos danimals davant latenta mirada a laltra duna taula, altra fan

mitja hora.

companya. Paolo i Pere,

construccions (2.1.1.1) amb un tan-gram i la seva pissarra corresponent imantada. Mentre, a la mateixa taula de Pere i Paolo, Marc est posant (2.1.1.5) les diferents parts del cos al senyor Patata. Pere i Paolo deixen (2.1.1.8) el tan-gram, el primer es queda mirant el que est fent Marc i de seguida (3.2.3) agafa (2.1.1.9) el tangram i li porta (2.1.1.31) al seu mestre per ensenyar-li el que ha fet. Paolo va (3.1.1) a la taula on est lAroa i una mica ms tard tamb Marc, que ha deixat (2.1.1.8) al senyor Patata. Aroa es posa (2.1.1.5) una capa al cap i Paolo tira (2.1.1.10) totes les peces del domino que estaven collocades en fileres al terra. Paolo, agafa (2.1.1.9) dues peces per fer una filera emparellant-les (2.1.1.2), per Aroa de seguida lis pren (2.1.1.11), mentre, Marc segueix analitzant (2.1.1.34) la situaci. Pere, que ha tornat (3.1.2) a seure a la mateixa taula dabans, segueix amb el tangram, ara amb lajuda (1.2.1) del mestre. Aroa i Marc (2.1.32.) descobreixen que el domino per laltra costa en contes de

59

dibuixos danimals t nombres i li donen la volta (2.1.1.13) a totes les peces. Comencen ells dos i Paolo a fer fileres i emparellant (2.1.1.2) les fitxes del domino ara amb els nombres cadascun individualment. No els acaba dagradar i trien (2.1.1.28) a donar la volta (2.1.1.13) pel costat del dibuixos. Pere segueix jugant (2.1.1) amb el tangram, ara tot sol. Al rac hi ha nens que inicialment, no eren daquest rac. Els nens que estaven a la taula del domino, abandonen el rac. Pere es queda analitzant (2.1.1.34) que fa el nen que t al costat, est encaixant (2.1.1.21) les peces un trenca closques dun peix. Aquest, que es sent observat, espitja (2.1.1.30) a Pere, que es torna a adrear i provoca que senfadi i es peguen. Pere li tira (2.1.1.10) una pea al terra i espitja (2.1.1.30) la base dall on han danar les peces del peix. De seguida (3.2.3) ve el mestre i agafa (2.1.1.9) a Pere separant-los. A tot aix, Aroa torna al domino amb Marc. El mestre es queda amb Pere fent

construccions amb el tan-gram altra cop. Aroa sen torna (3.1.2) a anar i Marc darrera della. Paolo va a cercar (2.1.1.35) un altra joc a la prestatgeria, Pere sel mira. Agafa (2.1.1.9) un trenca closques amb la figura dun home que representa les parts del

60

cos. Paolo el posa (2.1.1.5) al terra i el colloca (2.1.1.20), mentre, Pere sel mira assegut a la cadira. Aroa torna (3.1.2) a la taula on est el domino i segueix jugant (2.1.1) amb ell. El mestre va a vora que fa i juga amb ella. Pere agafa (2.1.1.9) una capa amb lmines de nombres. Torna (3.1.2) Marc i es posa a jugar (2.1.2) amb un nen que est amb un trenca closques on ha dencaixar (2.1.1.21) les peces en forma de fruita al seu lloc corresponent. Juguen (2.1.2) a menjar-se les peces que simbolitzen (2.1.2.1.3) les fruites. Paolo guarda (2.1.1.15) el joc. Un altra nen va a la taula on hi ha Aroa i el mestre jugant (2.1.3) amb el domino. Paolo agafa (2.1.1.9) un trenca closques vertical que hi ha a la prestatgeria i comena a treure (2.1.1.4) les peces per poder jugar (2.1.1). Ha de deixar caure (2.1.1.8.) les peces en la seva posici correcte perqu el dibuix es completi. T una lmina dajuda en blanc i negre. Juga (2.1.1) a la prestatgeria, no a la taula. Paolo porta (2.1.1.31) la lmina que es per ajudar (1.2.1.). Pere saixeca, sembla que no sap que fer (2.2.1). El company que juga (2.1.2) amb Marc, senfada perqu Marc vol treure (2.1.1.4) les peces una vegada han acabat el trenca closques per tornar (3.1.2) a comenar i li pega al cap amb una pea. El nen sen va i

61

Marc sen surt amb la seva i segueix jugant (2.1.1). Paolo, mentre, torna a posar (2.1.1.5) la lmina al seu lloc perqu lajudi (1.2.1) a construir (2.1.1.1) aquest trenca closques. Els mestres manen que comencin a recollir (2.1.1.24).

6. Primeres interpretacions: Desprs de veure el vdeo he de dir que sembla que els nens i nenes es cansen rpidament dels jocs i que sovint caminen pel rac o per laula sense saber que fer. Potser, sigui perqu a lhora que fan els racons, els nens ja estan cansats ja que ho fan a darrera hora, possiblement la seva activitat canviaria si ho fessin a una hora en la que els nens estan ms actius i menys saturats de tota la feina que han fet abans.

Crec que la organitzaci en el temps de racons no tampoc s idnia, ja que els nens va dun rac a un altra lliurement. Aix fa que en alguns moments coincideixin mots nens a un mateix rac. Algunes de les normes que tenen a laula s que no pot haver-hi ms de quatre nens a un rac i que no poden canviar de rac. Per altre costat, crec que el material, tant de mobiliari com de jocs, hauria destar en millors condicions i caldria que fos ms adequat per aconseguir que sigui ms atractiu pels nens.

Per ltim, dir que aquest registre s de gran utilitat pels mestres ja que permet veure tantes voltes com sigui oport una acci i analitzar-la. El problema que he trobat s que la meva cmera fotogrfica no tenia so. Altra inconvenient s que a vegades no sabia on gravar ja que el nostre focus era el material de tot el rac de jocs de taula i a vegades no es podia gravar totes les accions dels nens amb aquest material.

62

TERCERA i QUARTA TCNICA: 1. Tipus de tcnica: notes de camp i fotografies. 2. Context de lobservaci: - Observador: Sergio Cardona Mar - Collegi: C.E.I.P. Torres de Balfia. - Grup: Classe dinfantil, de tres a sis anys. - Data i hora: 24/11/2010. Encara que els racons sn de 13:00 a 14:00 h. - Situaci que sobserva: jocs de taula, inclosos en els jocs de construccions, al moment del joc per racons. 3. Focus dobservaci: com interactuen els infants amb el material, concretament amb els jocs de taula i quines relacions sestableixen entre ells mentre juguen. 4. Subjectes observats: tres nens: Daniel, Lucas y Otto 5. Transcripci de lobservaci amb ajuda de les imatges: Otto pren el peix a Gael i aquest sen va a ajudar a Daniel per no vol. Llavors, dona la volta i es para on est Lucas. Interv la mestra explicant-li el que estan fent.

Gael i Lucas fan siluetes, verbalitzen el que hi ha (un baln, una casa...). Gael no ha recuit el peix. Per li explica a Lucas on van les peces i li diu: no, no! Fro, fro... Daniel que estava jugant amb un trenca closques mapa mundi labandona perqu sentretn amb lordinador.

Gael i Lucas amb lajuda de la mestra juguen a fer figures amb unes peces densartar a un quadre blanc. Algunes de les peces tenen plastilina a dins. La mestra diu: com la podem llevar? no ho se, no puc contesta Lucas no arribes? li torna a preguntar Antonia. Lucas intenta treure La plastilina de linterior de les peces.

63

Otto est intentant desencaixar peces de cortina per no pot i li diu a Antonia que s una serpent. Torna a posar totes les peces al seu contenidor, el tanca i el colloca al seu lloc.

Va a cercar un altra joc, per sentretn amb lordinador un moment i desprs va all on estan jugant Gael, Lucas i la mestra.

Lucas mostra a Daniel les peces que hi ha i li diu: este, este y este! Otto agafa un quadre per ensartar les peces

Lucas tira totes les peces al terra, primer tira noms unes quantes i mira la mestra per vora la seva reacci, desprs les segueix tirant. Quan les ha tirat totes, la mestra li diu que ja no nhi ha ms. Lucas vol anar a fer una altra cosa per Antonia li diu que primer ha de recollir.

Lucas comena a agafar les peces i posar-les dins la caixa, sarrossega pel terra i es posa baix duna cadira demanant ajuda. La mestra li diu que ho ha de fer ell.

Mentre, Otto est fent construccions per no aconsegueix concentrar-se i tira peces al terra. Les agafa i les torna a tirar repetidament.

64

Daniel, que esta a laltra taula jugant amb un trenca closques, sen va perqu ve la Esther a llevar-li el joc. Al final sen van els dos i el trenca closques queda sense recollir.

Daniel va a la taula on estan ensartan les peces als quadres blancs. Agafa un quadre per comenar a ensartar les peces per Otto intenta llevar-li repetidament dient: no, no, no!

Com no es posen dacord, la mestra proposa jugar a una altra cosa per no vol i diu que vol jugar amb Gael. Per aquest tampoc vol perqu est llevant del quadre les peces que abans havia posat.

Daniel comena a fer un quadre sobre el marc blanc amb peces verdes.

Lucas va a cercar un altra joc i agafa el senyor patata, per se li cau al terra i Paolo li dona una puntada de peu i cau tot. Al recollir-lo, Otto i la mestra demanen jugar amb ell. Comencen tots junts a posar-li ulls, boca, orelles...

Daniel deixa les seves peces i mira amb atenci el que estan fent els seus companys amb el senyor patata. Mentre tots verbalitzen el que estan fent, Antonia li pregunta si vol jugar, respon que no i sen torna a la taula dabans a ensartar peces per fer formes. 65

Otto i Lucas cerquen alguna cosa que sigui els cabells del senyor patata, quan el troben, posen la boca.

Daniel treu les peces que havia ensartat, recull les peces petites, per no les grans i sen va a ajudar a la mestra.

Daniel intenta tancar la caixa del trenca closques amb la tapa, per sentreten mirant els dibuixos de la tapa.

Daniel guarda la seva caixa i la que havia de guardar Gael.

6. Primeres interpretacions: Crec que la combinaci de les notes de camp amb fotografies queda molt visual y detallada. De manera, que s un bon recurs per fer observacions i tenir documentada totes les activitats que es fan a laula i, tamb, per mostrar-les als pares.

Noms amb les notes de camp no estan clares moltes de les accions, per al costat duna fotografia agafa mota fora. Moltes vegades, tot i que sembli un topic, una imatge val ms que mil paraules.

En aquesta ocasi he pogut comprovar com la mestra ajuda als infants donantlos eines per solucionar els seus conflictes i que interactua amb ells.

66

Valoraci final individual en relaci a les tcniques: dificultats, preferncies, reflexions, comentaris...:
No me trobat especialment amb moltes dificultats a lhora de recollir els registres. Probablement, un dels inconvenients que he trobat ha sigut que la meva cmera no agafa el so a lhora de gravar un vdeo i que en el registre descriptiu era complicat escriure tot el que succea.

Dels registres utilitzats, els que considero ms tils son les fotografies per documentar, sempre reforades amb les notes de camps i el vdeo, ja que aquest et permet recuperar les accions i visualitzar-les tantes vegades com sigui oport. He de dir, que crec que he patit de falta dexperincia i a vegades no sabia on centrar el focus o no sabia com redactar alguna cosa que havia vist. Tot i aix, no mha suposat cap problema important agafar tots els registres. Per altra banda, sobre lorganitzaci dels espais observats crec que shauria de millorar, ja que els nens no saben si poden canviar de rac o no. En un principi, una de les normes s que noms poden canviar de rac sempre i quan al nou rac no hi hagi molts nens, un altra dia la mestra va dir que no podien canviar de rac. Crec que el no tenir unes normes clares, confon als infants. De totes maneres, cap daquestes normes es compleix, ja que els nens canvien quan i on volen de rac.

Un altra dels problemes que he vist s el cas dels ordinadors, ja que es troben ubicats dins el rac dels jocs de taula per sense formar part daquest, per aix, crec que shauria de canviar la ubicaci daquest ordinador per tal de que no interfereixi en lactivitat dels infants. Per ltim, dir que lactivitat en els racons canviaria si es realitzes a una altra moment del lhorari, ja que a lhora que ho fan, de 13:00 a 14:00, els infants ja estan molt saturats i cansats de la feina que han realitzat durant tot el mat.

67

Rac de les Construccions:

Observador: Rosa Luz Snchez Barrera

PRIMERA TCNICA: 1. Tipus de tcnica: Registre Descriptiu. 2. Context de lobservaci: - Observador: Rosa Luz Snchez Barrera. - Collegi: C.E.I.P. Torres de Balfia. - Grup: Classe dinfantil, de tres a sis anys. - Data i hora: 16/11/2010 de 13:00 a 14:00 h. - Situaci que sobserva: Rac de les construccions, al moment del joc per racons. 3. Focus dobservaci: com interactuen els infants amb el material, concretament amb les construccions i quines relacions sestableixen entre elles mentre juguen. 4. Subjectes observats: Gael, Marc, Paolo, Nuc i Lucas. 5. Transcripci de lobservaci: Els nens comencen a observar atentament totes les construccions, acte seguit, comencen a manipular-les. Marc gafa una moto i comena a jugar amb els carrers de lestora, al mateix temps en Nuc mira la senalla i agafa unes constriccions que se les posa a la boca. Mentre Paolo est jugant a barrejar les peces de la senalla. En Marc segueix jugant per tota lestora amb la moto. En Paolo opta per les construccions de fusta i les comena a apilar, el Marc que li observa li demana que est fent i li esfondra la torre que havia fet, llavors en Paolo es tomba a lestora i mira com el Marc atropella les construccions amb les que estava jugant.

En Gael ali a tot el que passa al rac, est apilant construccions de plstic, abans dencaixar-les prova diferents maneres de posar-les fins que troba la posici que ms li agrada.

68

En Paolo torna a la senalla a veure el que hi ha, i en Marc va all a donar un cop amb la moto. En Nuc que est des del comenament a la senalla, segueix explorant les peces amb la boca.

En Marc ha vist que en Gael est fent una construcci que pareix un circuit, aix que comena a passar la moto pel mateix. En Paolo que ara sha quedat a un raconet de lestora tot sol, fa una torre de construccions de fusta, encara que de seguida li cau, ell ho segueix intentant. Agafa les peces i se les apropa ms perqu en Marc est divagant per lestora esfondrant tot el que els companys fan.

En Marc a continuaci va a veure el que est fent el Gael, i li comena a desmuntar i muntar el que est fent, en un principi a en Gael no li importa el deixa fer, per ha arribat un moment que en Marc li ha desmuntat tot, aix que en Gael sha enfadat i li diu que aix no es fa. Tanmateix en Marc sen va a jugar amb les construccions de fusta i en Gael torna a fer el que shavia desfet.

En Marc ara est molt entretingut, amb dos construccions ha fet com un tobogan i est jugant amb la moto. Quan sha cansat de jugar tot sol ha tornat a on est en Gael, ha xocat la moto amb el circuit que estava fet i lha tirat al terra. La reacci den Gael ha sigut dir-li que no, que aix no es fa i que per all no es pot passar amb la moto, perqu li destroa el que estava fent. Acte seguit torna a reconstruir la seva creaci i en Marc juga amb la senalla mentre que en Gael torna a fer all. En Marc torna a agafar la moto, es tomba a lestora i juga amb ella com al principi, seguint els carrers que hi ha dibuixats a lestora fins que torna a xocar la moto amb una de les construccions den Gael i aquest fa com que no lha vist, per al ver que en Marc t la intenci de seguir tirant les creacions dels amics, el diu que no i li para la moto amb la m i intenta allunyar-lo un poquet d on est ell. No aconsegueix allunyarlo, aix que el deixa jugar un poquet amb el que ha construt. En Gael sha cansat de tenir a en Marc jugant amb el que ha fet i sen va a laltra punta de lestora amb les construccions i segueix el que estava fent.

69

En Lucas que estava a un altre rac ha vingut a aquest i en un principi ha comenat a observar als companys, sha anat apropant i ha acabat ficant la m dins la senalla i ha ajudat a en Gael a posar peces al que estava fent.

Ara Lucas est entretingut barrejant les peces de la senalla, en Gael segueix fent la construcci i en Marc ha posat un cotxe i una moto damunt del circuit que en Gael est construint. En Lucas sha cansat del rac i sen ha anat a un altre i en aquest moment, en Marc est jugant amb el cotxe i la moto al circuit, mentre que en Gael segueix afegint peces a la seva creaci. En Saion, que estava a un altre rac ha vingut, sha quedat parat un moment mirant el que els companys estaven fent, ha vist que a en Marc se li havia escapat el cotxe i lha agafat ell per a jugar. A en Marc no lha fet grcia, aix que lha perseguit, amb cara de cabrejat, per agafar una altra vegada el cotxe. Ha forcejat amb en Saion i li ha agafat el cotxe. En aquell moment en Saion sha anat del rac i en Marc a tornat a jugar al circuit amb delicadesa per tal de no desmuntar-lo.

6. Primeres interpretacions: En aquesta primera observaci, mhe donat compte que els infants estan molt acostumats a treballar per racons. Un dels motius perqu penso aix, s perqu en cap moment de lactivitat la mestra ha tingut que intervenir dins aquest rac. Els nens han sabut resoldre tot sols tots els conflictes que sels ha presentat. He trobat que els boixos tenen bastant interioritzades les normes de laula, sobre tot dels racons, ja que en aquesta sessi en Gael li ha sabut dir al company el que no es podia fer, sense cridar ni pegar-li. Per altra banda, penso que lespai destinat al rac de les construccions est ben delimitat i s suficient perqu juguin quatre infants a la vegada sense destorbar-se. He mencionat el nombre de quatre infants pel fet que s una norma dels racons, sols poden assistir quatre nens a cada rac.

70

Altrament, crec que el material que hi ha dins aquest espai s adequat, hi ha de fusta, de plstic, de diferents mides i tenen animalets per jugar dins el rac. Tamb tenen un banc de fusta per realitzar construccions a diferents altures.

Aix mateix, una cosa que no trobo massa adient dins el rac s la distribuci del material, degut a que est amagat sota un banc de fusta sense gaudir duna esttica comuna entre tots els recipients per posar-lo.

SEGONA TCNICA: 1. Tipus de tcnica: vdeo. 2. Context de lobservaci: - Observador: Rosa Luz Snchez Barrera. - Collegi: C.E.I.P. Torres de Balfia. - Grup: Classe dinfantil, de tres a sis anys. - Data i hora: 16/11/2010 de 13:00 a 14:00 h. - Situaci que sobserva: Rac de les Construccions - N de cinta i minut de vdeo: vdeo MVI_2940, del 00:00 09:50. 3. Focus dobservaci: com interactuen els infants amb el material del rac de les construccions. 4. Subjectes observats: Tres nenes: Gael, Marc i Lucas 5. Transcripci de lobservaci: Situaci: Localitzaci: Infant: Descripci: En Gael, que est assegut en mig de lestora Fem una casa 00:00 01:55 Grup dinfantil: Gael Marc del rac de construccions, comena a fer una torre amb les peces de plstic ms grans i verbalitza que ara faran una casa. Mentre en Marc assegut a lestora li observa amb una moto a la m. El Marc saixeca i mira la capsa de les construccions que est al terra. En aquell moment en Gael tamb saixeca i va cap a la capsa que est mirant el Marc. En Marc comena a jugar amb la moto damunt de la construcci que ha fet el seu 71

company. En Gael es dona la volta i duu una altra pea per fer afegir-la a la construcci dabans. En Marc espitlla la torre i cau a terra i en Gael la torna a posar dreta. En Gael torna a la capsa, agafa una pea i la posa al costat de la torre que acaba daixecar. Al mateix temps en Marc troba baix el banc una construcci que els seu company havia fet anteriorment, sen va al cant de lestora i li demana a en Gael que li ajudi, ell ho mira, saixeca, dona una volta sobre si mateix i agafa una pea per modificar la seva creaci. Parallelament, en Marc, agafa la moto i la llana tres vegades per la construcci que ha trobat que sembla una carretera amb pendents. Quan Gael est intentant afegir la nova pea a la construcci, en Marc fa com si aquella construcci fossi una carretera en vertical, arriba fins a dalt i es troba amb una pea que no li deixa passar amb la moto, la torna enrere i segueix jugant estirat a la estora amb la moto. Mentre tant, en Gael ha afegit la pea nova i li ha caigut a terra, deixa aquella i agafa una altra de la construcci que en Marc havia tret de baix el banc, per posar-la a la creaci que est fent. En Marc es posa de genolls per fer rodar la moto fins a on li arriba el bra i quan ja no arriba ms lluny, aixeca el bra amb la moto a la m i torna al lloc de partida. Una vegada all, saixeca una mica (estant encara de genolls) sincorpora i fa com si la moto estigus volant fent un aterratge. Una vegada 72

la moto roda pel sol, en Marc segueix jugant amb ella a lestora. Al mateix temps que en Marc fa aix, en Gael est den peus i observa des de diferents punts la seva construcci, agafa una pea amb la ma dreta i amb lesquerra una capsa que ha trobat damunt el banc i deixa tot al terra.

En Gael est manipulant les peces que hi ha La Torre es cau 01:55 02:30 Grup dinfantil: Gael Marc dins la capsa de plstic, agafa una, saixeca i va cap a la construcci que en Marc havia trobat i desf tota aquella construcci. En Marc en un primer moment, de genolls observa i manipula el que hi ha damunt del banc, que s una capsa de plstic transparent i un cotxe de fusta. Agafa el cotxe i el tira al terra, acte seguit es tomba al sl i comena a jugar amb la moto que pota des del principi. Es torna aixecar i es dirigeix de genolls a la construcci que en Gael havia fet anteriorment, llana la moto pel tobogan i es cau la construcci al terra. En Gael veu com ha caigut la construcci i es posa les mans al cap mentre diu que no, es dirigeix cap a la construcci i la torna a posar dreta. En Marc mentre tant est de genolls just al costat, agafant la moto amb les dues mans i mirant-la fixament.

Grup dinfantil: Apareix en Lucas 02:30 03:06 Gael Marc

En Marc segueix jugant la estora amb la moto, la llana i li cau baix el banc per treure-la fica les cames baix el banc i li dona una puntada. Es torna a asseure i comena 73

Lucas

una altra vegada a jugar amb la moto per baix del banc. Deixa la moto, es gira i mirar a en Gael, baixa una mica el cap i es troba un cotxe, lagafa i torna a comenar a jugar al banc. All es troba un porquet, per tant deixa el cotxe, agafa el porquet i sel posa a la boca. Daltra banda, es troba en Gael que observa est observant i posant peces al costar de la seva construcci. Tot seguit apareix en Lucas, que va directament a la construcci del nen, li posa la m damunt, lacaricia i en Gael li diu que no, li lleva la m, saixeca i lintenta treure del rac, en Lucas no sen vol anar i es queda al costat de les prestatgeries companys. En Lucas, sajup i mentre mira als companys fica les mans dins la capsa de plstic agafa una peca i sen va a un altre rac. Per altra banda tenim a en Marc que est mirant els animalets que estan al banc, agafa el porquet i sel fica a la boca, lamolla, es dona la volta, agafa un cotxe i comena a jugar amb ell pel terra i per sobre el blanc. En el banc detecta una capsa, introdueix el cotxe i treu un altre porquet, el deixa, es tomba i mira baix el banc, del qual torna a recuperar la moto. La llana, la va a buscar, lagafa i la torna amollar, mira al seu voltant i comena a prendre les peces que es troba al seu abast per fer una construcci. Li dona la volta a les peces, les intenta posar una 74 observant el que fan el

Joc Tranquil 03:06 04:30

Grup dinfantil: Gael Marc Lucas

damunt laltra i les deixa. En Lucas torna, est al costat de la prestatgeria jugant amb les construccions de plstic que estan dins la capsa de plstic de colors, de sobte, saixeca i sen va a un altre rac. Al moment torna a venir i sasseu al costar de la prestatgeria mirant els altres racons. En Gael est jugant amb les peces que estan a la estora, les agafa, les mira, les desmunta, les amolla i construeix una torre amb tot el que es va trobant. 04:30 10:00 Cadasc treballant individualme nt

Grup dinfantil: Gael Marc Lucas

En Lucas agafa una pea de plstic i comena a donar copls amb ella a una capsa de plstic, li va donant voltes i va donant cops amb cadascuna de les cares, a mida que dona els colps va mirant-la. Li cau al terra, la torna a agafar i adquireix una nova pea per laltra m. Ara el nen va fent percussi amb dues peces mirant una i altra m. En Gael es passeja dun costat a un altre de lestora mirant el que pot agafar per enllaar una construcci amb el banc. En Marc va dun costat al laltre jugant amb la moto, es fica baix el banc i amaga la moto. Acte seguit es posa de genolls i mira que hi ha a la capsa de dalt del banc, la obri i treu dall unes peces de plstic petitones. Agafa una base que hi ha per encaixar les peces i poc a poc va posant les pecetes. Ara Lucas ha agafat una construcci allargada i est fent percussi amb ella fentla xocar amb la capsa de plstic. Satura un 75

moment perqu ha vist a la estora un canet, lagafa, mentre lobserva segueix fent

percussi amb la pea de construcci i decideix utilitzar aquest canet per fer percussi. En aquest moment linfant dona cops a la capsa amb els dos materials. Amb la pea de construcci i amb el ca. En Lucas deixa dins la capsa la construcci i el canet i agafa un parell de noves, una de fusta i laltra de plstic i segueix fent percussi. En Gael ha trobat una pea allargada que li fa de pont des de la construcci fins al banc, ara est mirant la manera de que aquesta es mantingui estable i no caigui. Apropa la construcci al banc i laconsegueix

estabilitzar, ara ha agafat una de les primeres construccions que havia fet, la desmunta i agafa les peces per acoblar-les a la que est fent. En Lucas ha deixat de fer percussi sha tombat a lestora, sha aixecat i sen ha anat del rac. En Marc mostra seva creaci a en Gael i ell no aixeca els ulls de la seva construcci, est posant mes peces. En Marc decideix prendre la construcci i anar-sen al costat de la capsa de les peces petitones per seguir afegint noves. A en Gael se li ha caigut la seva construcci, no obstant, desf la part que ha caigut i torna a construir de nou, fent un pont. En Marc li apropa el que ha fet i li diu que aix va all, li deixa i es posa a jugar amb els animalets. 76

Gael crida a Marc, aquest no li fa cas, tanmateix en Gael li fa arribar el que li ha donat. A continuaci Gael segueix construint el que li ha caigut abans i en Marc amaga els animalets.

6. Primeres interpretacions: Desprs dhaver vist el vdeo diverses vegades i intentar descriure el que passava, mhe adonat de la quantitat de conceptes que poden arribar a aprendre els infants mitjanant aquesta metodologia per racons.

Durant el joc els infants han treballat conceptes com, dins i fora; sobre i sota, tamb han treballat conceptes fsics com ho s lequilibri, han treballat la motricitat fina, la imaginaci la creativitat, han desenvolupat els sentits del tacte, loda, la vista i un incls el gust.

En aquest cas els nens no han interactuat massa entre ells, per tamb s un joc socialitzador, ja que els nens han parlat una mica entre ells, han observat el que feien els companys, tant al rac de les construccions com als altres. Comencen a aprendre a conviure amb altres nens de la mateixa edat i a respectar-se. Un aspecte que cal destacar i que es podria millorar, s lhorari de laula, ja que els racons es realitzen de 13 hores a 14 i se nota que els infants estan ms cansats que a les nou del mat. Penso que si tinguessin els racons a una altra hora que no fossi la ltima, els racons podrien donar ms joc i podrien causar ms aprenentatges als infants.

Al haver diverses edats a la classe es pot veure com els ms petits es fixen dels ms grossos i es veu com simiten. En quant als materials, considero que podria estar distribut duna altra manera ms organitzada i els recipients per guardar-lo podrien seguir tots una mateixa esttica, daquesta manera pareix que no li donen importncia al rac, ja que cada contenidor s

77

duna manera i dun material diferent. Si estigus collocat duna altra forma la diversitat de materials que hi ha podrien donar riquesa al rac, per no s el cas.

Per concloure, voldria destacar que els infants tenen molt interioritzades les normes de laula i noms al entrar es pot respirar lharmonia de la mateixa, els nens, parlen, juguen, es mouen per tota la classe, per cap crida.

TERCERA i QUARTA TCNICA: 1. Tipus de tcnica: Notes de Camp i Fotografies. 2. Context de lobservaci: - Observador: Rosa Luz Snchez Barrera - Collegi: C.E.I.P. Torres de Balfia. - Grup: Classe dinfantil, de tres a sis anys. - Data i hora: 01/12/2010. Encara que els racons sn de 13:00 a 14:00 h., lobservaci a durat uns trenta minuts, des de les 13:15 a les 13:45 h. - Situaci que sobserva: Rac de les construccions. 3. Focus dobservaci: com interactuen els infants amb el material, concretament amb les construccions i quines relacions sestableixen entre ells mentre juguen. 4. Subjectes observats: Cinc Infants: Pere, Marc, Paolo, Lucas i Otto 5. Transcripci de lobservaci:

En un primer moment els infants no sabien qu fer i entraven i sortien del rac contnuament. El mestre de suport els va explicar que havien triat aquell rac, per aquest fet tenien que jugar all i que un altre dia podrien escollir un altre.

Desprs de lexplicaci del professor, en Marc va agafar una capsa de construccions, la va posar a un cant de lestora i va comenar a ficar peces sobre ella, utilitzant-la de base. Aquesta activitat no li va motivar massa, aix que va deixar tot all i va anar a

78

donar una volta pel rac a mirar qu feien els seus companys.

Els seus companys Lucas i Otto estaven jugant amb les construccions, aix que en Marc se va unir a ells. Entre tots tres varen comenar a fer un circuit amb les peces de construccions ms grosses, les agafaven, les miraven, miraven la construcci que estaven fent i les encaixaven on pensaven que anava millor. A aquesta activitat es va unir en Pere i en Paolo i mentre en Marc anava i tornava del rac integrant-se i deixant la tasca.

En Lucas, en Paolo i en Otto estaven posant peces a la construcci. En Otto prova a encaixar una pea repetides vegades, per no laconsegueix, en aquell moment en Pere al veure al company que no sabia posar la pea on suposadament anava, es va posar nervis i li dona una manotada. Aquell moment va ser de crisi i els infants no es varen separar fins que va venir el professor de suport a tranquillitzarlos. En Pep, el professor, els va desenganxar i els va dir que no tenien que pegar-se perqu era dolent i que abans de res havien de parlar. Els nens varen estar dacord i varen seguir la seva tasca.

Mentre els infants es pegaven en Paolo mirava molt atent el qu passava sense dir res, i en Lucas cridava en Pere, perqu deixs de pegar al company, sense obtenir cap resultat. Una vegada passat aquell moment, els nens varen continuar jugant com si no hagus passat res.

79

En Paolo ha comenat a explorar un cotxe, lagafa, el mira el gira i fa rodar les rodes. En Pere sha posat al costat den Paolo i est ficant les peces a la construcci com ell vol. I mentre en Lucas i en Otto, al veure a en Paolo amb el cotxe han decidit agafar uns quants i jugar sobre la construcci, imitant el soroll que fan els cotxes quan estan en marxa. En Paolo desprs dhaver explorat el cotxe, ha vist com els seus companys jugaven sobre la construcci amb ells, aix que ha agafat el cotxe i sha posat a jugar imitant tamb el soroll dels cotxes.

En aquest moment lactivitat transcorre amb tranquillitat, cada infant est jugant sense molestar als companys. Els tres que estaven jugant amb els cotxes, continuen lliscant-los sobre la construcci, i en Pere segueix encaixant peces a la construcci, abans dencaixar-les, mira el que hi ha fet i posa la pea on troba qualsevol desequilibri. En Lucas ha vist que en Pere no podia collocar tot sol una pea, de tal manera que sha posat a ajudar-li. Mentre Pere agafava la pea, en Lucas lencaixava als forats.

80

Ficant aquesta pea la resta de la construcci sha mogut una mica, per tal motiu en Paolo sha retirat una mica de la construcci observant el que feien els dems. I en Otto ha vist com una part de la construcci sha llevat del seu lloc, per aquest fet ha agafat el tros que sha desencaixat i lha posat b. Desprs dhaver arreglat el circuit, cada infant ha continuat el que estava fent. En Lucas ha tornat a agafar el cotxe, i mentre en Pere segueix afegint peces, aquest

observava com les fica, esperant a que acabi per poder jugar amb el cotxe sobre la part nova. En Otto, al fons, en lloc dagafar el cotxe amb el que estava jugant ha descobert una moto, aix que en un primer moment li ha mirat les rodes, les ha fet rodar i ha seguit jugant damunt la construcci fent el soroll que fan les motos.

A continuaci, sha tornat a trencar la construcci per la part en la que est en Otto, de manera que aquest nen ha lha arreglat, sota latenta mirada den Pere, que quan ha notat que la construcci es movia sha girat de sobte per assabentar-se del que passava.

81

Com el problema no sha complicat, i en Otto lha sabut resoldre, en Pere sha tranquillitzat i ha continuat perfeccionant la creaci que estaven fent.

En Otto, a continuaci ha agafat la moto amb la que jugava

anteriorment i ha seguit amb el que estava fent, ha seguit lliscant la moto per la producci.

En Pere, a pesar que el seu company ha ficat la pea al seu lloc no ha quedat massa content, aix que ha agafat la pea que en Otto ja havia collocat i ha provat de ficar duna altra manera. Lha donat la volta i ha vist que com ell volia no es podia ficar.

Per consegent li ha donat aquesta pea a en Otto i ell sha disposat a collocar una de les peces que ha mogut mentre intentava ficar la dabans.

82

Una vegada que ha posat la pea, en Pere li ha dit a en Otto que fiqus la pea que mancava, per abans de res, sha assegurat que aquesta situada. queds ben

Tots aquests fets, han succet mentre en Lucas i en Paolo miraven el que feien els companys, sense llevar ull del que estaven fent.

6. Primeres interpretacions: Per dur a terme aquesta sessi dobservaci he tingut moltes dificultats, pel fet que els nens estaven revolucionats, acabaven dentrar del pati i no tenien massa clar a quin rac havien danar, cosa que ha provocat una situaci de caos.

Avui la mestra anava un poc saturada, ja que els nens han tardat una mica en entrar del pati i no han fet assemblea per triar un rac. Aix que els infants, noms deixar el pati shan posat a jugar al rac que han volgut. Conseqentment els boixos al no estar avesats a no fer assemblea, shan demorat en interioritzar el que havien de fer. Els nens que havien danar al rac de les construccions han estat uns deu minuts divagant per laula sense saber on anar, fins que el professor de suport que havia en aquell moment, Pep, els ha explicat que avui havien danar a aquell rac perqu en un primer moment lhan triat. Els infants han acceptat les normes sense posar pegues, per han hagut una srie de conflictes relacionats amb els materials i amb el desacord danar a aquell rac. He observat que desprs daquesta situaci un poc catica, els nens estaven una mica cansats i no tenien moltes ganes de jugar. Aquest fet crec que s degut a qu lobservaci sha dut a terme un dimecres a ltima hora del mat i els infants ja havien gastat totes les seves energies al llarg del mat.

83

La meva tasca, com ja he dit abans, no ha resultat gaire senzilla, de manera que he hagut desperar que els nens es centressin i es posessin a jugar. Com a conseqncia, la meva observaci ha set dun quart dhora aproximadament, i no he pogut captar lhora de recollida del material, perqu el mestre de suport ha comenat a recollir ell amb lajuda daltres infants que estaven a uns altres racons. Aix ha provocat que els boixos que estaven jugant al rac de les construccions, es despreocupessin de lhora de recollida del material i divaguessin per la classe sense rumb.

Valoraci final individual en relaci a les tcniques: dificultats, preferncies, reflexions, comentaris...:
En relaci a totes les tcniques empleades dins aquest projecte, he de dir que totes sn molt tils, per personalment em decanto per les notes de camp conjuntament amb les fotos i sobretot el vdeo.

La primera tcnica que varem aplicar, que va ser el registre descriptiu, particularment em va resultar complicat, pel fet que havia de posar tota la meva atenci en captar tot el que feien els infants, per plasmar-ho directament al paper i poder entendre tot el que els nens havien fet durant la sessi de joc per racons.

Les dificultats que vaig trobar varen ser que no escrivia tan de pressa com succeen les accions, per tant havia dacurtar paraules i la meva calligrafia no va resultar massa bona, per aquesta ra, quan vaig arribar a casa vaig haver descriure tot el que havia succet a la sessi abans que se moblids i no poguera entendre el que havia escrit.

La segona tcnica que vaig utilitzar, vaig estar ms relaxada, ja que es tractava del vdeo i amb aquest suport podia transcriure tranquillament a casa tot el que els infants havien fet durant el seu joc. Aquesta tcnica s la que ms mha agradat, perqu he pogut veure amb calma tots el successos i he pogut detectar com els infants daltres racons es fixaven en tot el que feien els nens del rac de les construccions. Consegentment, penso que utilitzar el vdeo com una eina dobservaci ha set i s una de les tcniques ms enriquidores, sense deixar de banda les altres que tamb sn molt tils.

84

Per altra banda, en relaci a la utilitzaci de les notes de camp i les fotografies, he dir que tamb ha set molt gratificant emprar-les. Per un costat perqu es poden immortalitzar accions molt concretes, i per altre, perqu es pot anar escrivint petites notetes per en recordar-te del que ha passat en aquell moment tan concret, sense haver danotar tot el que succeeix, deixant temps per detectar i atendre als actes que fan els nens. Amb les notes de camp s suficient anotar alguna paraula que faci referncia als fets, per a desprs poder associar aquella paraula a lactivitat realitzada. Tanmateix, puc dir que he utilitzat totes les tcniques i cap delles mha resultat un obstacle que no es pugui superar, com ja he dit abans, he trobat petites dificultats que crec que sn producte de la meva inexperincia, per que poc a poc es poden millorar i resoldre. Per concloure, s pot dir que lobstacle ms greu que he patit durant el projecte dobservaci, ha set que la mestra ha canviat lhorari i no sen va en recordar que havem danar a observar, quan varem arribar de seguida va posar als infants a jugar per racons, per tamb se li va oblidar que ens havem de centrar nicament en dos racons. Per tant varem haver danar a la setmana segent per completar els nostres registres.

Observador: Noelia Martos Ruz

PRIMERA TCNICA: 1. Tipus de tcnica: registre descriptiu. 2. Context de lobservaci: - Observador: Noelia Martos Ruiz - Collegi: C.E.I.P. Torres de Balfia. - Grup: Classe dinfantil, de tres a sis anys. - Data i hora: 10/11/2010 de 13:00 a 14:00 h. - Situaci que sobserva: rac de construccions. 3. Focus dobservaci: com interactuen els infants amb el material, concretament amb les joguines de construccions i quines relacions sestableixen entre elles mentre juguen. 4. Subjectes observats: quatre nens: Daniel, Sathya, Rubn i Zion.

85

5. Transcripci de lobservaci: El Daniel i la Sathya es dirigeixen a la mateixa capsa que hi ha al rac de construccions, per de sobte el Daniel sen va i es queda jugant tota sola amb la capsa. Una vegada en Daniel a donat una mirallada pel que hi ha al rac, torna a la capsa que li havia cridat latenci en un primer moment i en la qual es troba la Sathya. Juguen amb les peces de fusta de colors diferents (tan-gram), fins que, la Sathya decideix cercar un altre material amb el qual jugar. La Sathya elegeix jugar amb la capsa de les peces de lego grans. El Daniel en veure a la Sathya sen va cap a ella i intenta llevar-li la pea que t ella i es quan aquesta li diu: No, es mia!. Per tant, el Daniel torna a la capsa amb la qual estava jugant abans.

Arriba un altre nen, Rubn. Aquest al principi, noms observa el que estan fent els seus companys, o sigui la Sathya i el Daniel. Desprs de dos minuts mirant-los, el Rubn no li interessa aquest tipus de joc i opta per anar-se a un altre rac.

La Sathya i el Rubn segueixen jugant cadasc amb un material. De sobte, el Zion, un altre nen, passa per davant el rac de construccions. Veu als seus companys jugar i sanima a jugar en aquest rac. El Zion agafa un semfor que es troba en mig de lestora per veu al Daniel jugar amb les construccions i sen va amb ell. El Daniel est fent la seva prpia construcci i el Zion, una vegada lobservat, comena a fer-ne una altra. La Sathya recull un poc les peces amb les quals ha jugat i sen va a un altre rac.

El Daniel agafa un cotxe amb el qual juga en la seva construcci. El Zion a veure a en Daniel amb el cotxe, aquest agafa un altre cotxe per decideix jugar amb aquest per damunt de la catifa. Zion passa jugant amb el seu cotxe prop de la construcci den Daniel. El Daniel est intentat que la construcci saguanti tota sola per no sen adona de que li falta una pea. El Zion el mira i deixa el cotxe de banda i es fica a jugar amb el Daniel. El Zion li aguanta la construcci mentre que el Daniel passa el cotxe per damunt. Una vegada a llanat dos vegades seguides el cotxe per damunt de la construcci, en Daniel deixa de al costat el cotxe i agafa una pea de la capsa del lego gros per ficar a la construcci. El Zion segueix aguantant la construcci. El Daniel fica una pea a la construcci. Tots dos deixen la construcci en laire per a veure si saguanta tota sola, per la construcci es resisteix i saguanta perfectament. El Zion la desf i lobserva. El Daniel es riu. Zion saixeca i sen va a un altre rac. Daniel agafa 86

les peces i intenta reconstruir-la. Agafa peces noves i se les va ficant a la construcci. Termina la construcci. El Daniel es tomba a la estora davant la seva construcci i la contempla. Saixeca, la torna a mirar i la tira, la desf.. De sobte, escolta la veu de la mestra que diu: Podeu comenar a recollir!

Daniel mira cap a la mestra i segueix amb el seu joc. Fins que ve la mestra al rac i li recorda que ja hem de recollir, per tant tamb recull amb ell alguna de les peces.

6. Primeres interpretacions: Desprs dhaver observat i transcriure el succet durant lactivitat en el rac, una de les primeres interpretacions que mhan sorgit han set: que hi havia diferents capses les quals tenien materials molt adients aquest rac i daltres no tant, que hi havia algun que altre material mesclat ... Una daltres coses que mha sorprs molt a part de la catifa estereotipada, a set el banc de fusta dins del rac de construccions, el qual feien servin per amagar baix ell algunes de les capses que hi havia a aquest rac. En relaci amb lactivitat dels nens ha set bona. Els infants jugaven lliurement i de forma autnoma, en petits grups... encara que si cal dir, que moltes vegades aquests nens canviaven molt de joc, sanaven a un altre joc, deixaven el que feien per anar-se amb un altre company...

Aix pot ser perqu els nens no es senten segurs o perqu no hi estan suficientment motivats per jugar en aquest rac, ja sigui per el material, la estructura del rac o per la presncia de la persona adulta. Per tant, respecte a la funci dels mestres que hi sn a laula crec que haurien de moure ms per tots els racons i no hi estar ms a un racons que a uns altres. Per exemple, al rac de construccions anaven poques vegades, en canvi al rac dels artistes hi eren ms presents. Amb aix vol dir que, la mestra, encara que avui no s la seva tutora sin la mestra de refor que moltes vegades ve, hauria de passar ms per aquest rac, igual que pels dems, i preguntar als nens si necessiten ajuda...

87

I per concloure, crec que es podria fer una petita modificaci del rac, com per exemple,millorar la distribuci del material, entre altres. Per aix, observar si la poca motivaci que tenen els infants en experimentar i manipular amb el material es degut aquest motiu o per un altre. Daquesta manera, podrem solucionar-ho i extreure molt de joc a aquest rac.

SEGONA TCNICA: 1. Tipus de tcnica: vdeo. 2. Context de lobservaci: - Observador: Noelia Martos Ruiz - Collegi: C.E.I.P. Torres de Balfia. - Grup: Classe dinfantil, de tres a sis anys. - Data i hora: 10/11/2010 de 13:00 a 14:00 h. - Situaci que sobserva: rac de construccions. - N de cinta i minut de vdeo: vdeo MOV02631, del 00:00 6:33. 3. Focus dobservaci: com interactuen els infants amb el material, concretament amb les joguines de construccions i quines relacions sestableixen entre elles mentre juguen. 4. Subjectes observats: cinc nens: Daniel, Sathya, Otto, Nuc i Zion. 5. Transcripci de lobservaci:

Situaci: Trien material

Localitzaci:

Infant: Grup dinfantil: Zion, Sathya

Descripci: Zion entra en el rac de construccions i dona una mirallada. De seguida entra Sathya i es dirigeix cap a una senalla i el Zion al veurela tamb es dirigeix amb ella. Aquesta al veure que el Zion opta per la senalla, ella sen va a la capsa del costat amb les peces de lego. El Zion a lobservar-la agafa peces de la capsa amb la que juga la Sathya. Aquest al veure que la Sathya no li diu res, decideix anar-se a una altra banda, per tant sen va del rac. La Sathya continua amb les peces del

quin 00:00 01:05 de

construcci volen.

88

lego. Mira a la mestra que a vingut al rac a obrir una capsa la qual cont peces. La Sathya segueix explorant amb les peces del lego. La mestra deixa la tapa de la capsa damunt la senalla i sen va. La Sathya intenta fer una carretera, fica una pea dins laltra, per fa tanta fora que cau cap a un costat. Una vegada ha caigut es queda mig estirada a lestora i continua intentant de encaixar les peces. Se nadona que no pot i torna a seure. Encaixa les peces, ja t una petita carretera. Sathya torna a la capsa de les peces a cercar altres. No troba ninguna. Agafa la seva construcci i la fica al costat de la senalla per aquesta no saguanta, per tant, la torna agafar i amb les dues mans desf la carretera.

Joc amb els 01:05-02:24 diferents materials del rac.

Grup dinfantil: Sathya, Zion, Otto, Nuc.

La Sathya torna a ficar una pea damunt, per es rellisca les peces. Torna aparixer el Zion. Aquest es dirigeix a la caspa de les peces de lego amb les que juga la Sathya. Per fi, la Sathya encaixa les peces i t la carretera. Zion agafa peces de la capsa i les observa. Apareix un altre company, Otto. Otto entra en el rac i es dirigeix directament a una capsa que hi ha sota el banc de fusta i la treu fora daquest. La Sathya es gira i observa que on es lOtto, damunt el banc de fusta, hi ha una altra capsa, per tant aquesta es dirigeix cap a la capsa i lagafa. Tona aparixer un altre nen, Nuc. El Nuc sen va directament a la capsa

89

amb la que juga en Otto. LOtto se nadona que a vingut un company. El Nuc mira a lOtto i aquest no li fa cas, per tant, saixeca i sen va a cercar un semfor que hi ha a la cantonada. El Nuc saixeca tamb i observa a la cmera. LOtto agafa el semfor i el treu fora, mirant-lo constantment. El Nuc lobserva. La Sathya i el Zion continuen jugant cadasc amb el que estava. La Sathya agafa uns animalets de la capsa i saixeca. Aquesta sen va cap a on es el Zion i li diu. Esto era mio!. Zion li diu: No! i la Sathya li respon: No, no,no. Eso era mio!. Otto continua experimentant el semfor. El Nuc amb el dit a la boca observa a lOtto i dissimula ajupint-se a una capsa que hi ha al costat dell. La Sathya continua parlant amb el Zion per aquest segueix amb el seu joc, fent una torre. La mestra escolta a la Sathya com parla i ressalta el seu nom en veu alta.

Nous companys i

02:24-04:00

Grup dinfantil: Zion, Sathya, Otto, Nuc i Daniel.

Apareix un altre nou company, Daniel. Aquest es dirigeix a veure la construcci que est fent la Sathya. Ning es distrau amb larribada daquest company i cadascun segueix amb el seu joc. Daniel es decideix i sen va a la costat den Zion, a la capsa de les peces de lego grosses. Otto diu en veu alta: El semforo no funciona!. Lobservadora li proposa al nen que li digui a la mestra. Aquest la mira i no diu res. Daniel i Zion cerquen peces a la capsa. Otto veu a Daniel i Zion i es decideix a jugar

joc al rac de construccions .

90

tamb amb les peces amb les que juguen ells. La Sathya saixeca per amb les seves figures a la m. Nuc continua observant als seus companys. Otto agafa una pea i lamaga darrera seu. La Sathya interv per jugar amb el Zion en la seva torre. El Zion agafa la torre amb les dues mans i li diu a la Sathya: Que no!. Daniel segueix intentant fer una torre com el Zion. Otto observa a Zion mentre fica els seus dits pels foradets de la pea que t a les mans. Sathya segueix parlant amb el Zion per aquest noms juga amb la seva torre. Otto escolta a la Sathya mentre balanceja la pea que t. Nuc sapropa sense dir res. Zion continua amb la seva torre. Otto li parla per com si res. Daniel segueix amb el seu propi joc. Sathya continua dient-li coses a Zion i lOtto lescolta. Zion no diu res, ni la mira. Otto mira a la Sathya quan parla i aquesta a ell. Otto li ofereix a Zion la pea que t a la m. Zion t una igual per tant, no lagafa. Aix doncs, Zion i Otto intenten ficar-les juntes. Daniel tamb t una altre pea igual que ells per la deixa a la capsa. Zion agafa la pea den Otto i les ajunta fent un carril. Otto observa lultima pea que acaba de ficar el Zion.

El joc dins el 04:00- 6:33 rac.

Grup dinfantil: Zion, Sathya.

Sathya continua parlant amb el Zion, mestre aquesta observa la torre que Zion fa. Sathya sapropa a la torre i en Otto, amb les mans amagades dins la seva samarreta, es posa

91

Otto i Daniel

davant della. Daniel continua amb el seu propi joc de construir la seva torre. Zion segueix edificant la seva obra. La Sathya sallunya del joc den Zion. Otto continua de peu observant a Zion. Daniel es duu les seves peces i mitja torre cap al mig de la estora. Otto sapropa al banc de fusta a veure que hi ha per all. Sathya, de peu, intenta enganxar una pea dins saltra. Com no pot encaixar-les sen va amb elles. Otto es fica al costat den Zion per agafar una pea de la capsa. Lagafa i es seu a la vorera del banc de fusta, al costat den Zion. Zion continua amb la seva torre. Daniel mentrestant observa el que hi ha davant dell. Otto saixeca i es dirigeix cap a la capsa del animalets i cotxes. Agafa un cotxe daquesta i sen va a jugar amb ell per la catifa. Daniel sen adona que hi ha una altra capsa al costat dell, per no agafa res. Per tant, torna amb la seva construcci i puja per damunt daquesta un petit animalet. Torna aparixer la Sathya. Aquesta es dirigeix a la capsa de les peces de lego i agafa una petita torre. Llavors sen va a un lloc on no hi hagi ning i seu. Zion desf la seva torre i riu. Sathya lobserva, saixeca i sen va. Zion a veure que sen va, ell tamb sen va, sense res cas de la presncia dun mestre que a vingut i sha tornat anar. La mestra observa a la Sathya que sen va amb les peces del rac, per tant, latura i li pregunta: Vols anar a un altre rac? I li recorda que abans danar-se

92

ha de deixar les peces de construccions al seu lloc. Sathya entn el missatge i va a deixar les peces al seu lloc. Otto continua jugant amb el cotxe per la catifa. Daniel segueix observant el que lenvolta i jugant de tant en tant. Sathya sho pensa millor i torna a jugar amb les peces de lego. Daniel intenta recordar la torre den Zion i representar-la. Una vegada la t saixeca i es desf de la construcci mitjanant una punta de peu. Com veu que no sha desfet del tot la torna a construir. Una altra vegada li dona amb el peu i observa con es desf. De pressa agafa les peces i intenta tornar a fer-la. Sathya est jugant per de sobte saixeca i sen va. Otto continua jugant amb el cotxe per la catifa. Fins que sen adona del semfor i lagafa, fa dos tocs amb ell i segueix amb el seu cotxe per la catifa cap al banc de fusta. Daniel continua reconstruint la seva torre.

6. Primeres interpretacions: Una vegada observat el vdeo i transcriure el succet durant la reproducci daquest, he de dir que durant lestona observada en el rac de construcci, aix com fan servir aquest rac, s treballa duna forma bastant a gust dels nens. Una de les primeres interpretacions que mhan sorgit al veure el rac han set: que hem trobava davant dun rac ben estructurat, diferents tipus de capses, diferents materials... per el que mha sorprs molt s que al rac hi havia una catifa amb uns dibuixos estereotipats, amb la qual ja els nens no havien de pensar molt, sin que directament sabien que es tractava duna carretera amb senyals... i no inventaven res ms, sin que noms es creien conductors.

93

Referent a la reproducci, durant els sis minuts i trenta-tres segons, els nens han estat jugant lliurement i de forma autnoma, encara que podem dir que una vegada comena el temps per racons tenen quasi quaranta minuts pet jugar. Durant aquesta reproducci mhe adonat que els nens canvien molt de joc i decideixen anar-sen del rac per canviar dactivitat, encara que desprs tornin. Aix, potser que passi perqu durant lobservaci als infants, aquests no hi eren a classe amb la seva tutora actual, sin que estaven acompanyats per altres mestres del centre, encara que aquests moltes vegades estan amb els infants depenent de lhora del dia. Potser aix fa que els nens no es sentin segurs... Respecte a la funci dels mestres que hi eren a laula, una cosa que hem va cridar latenci es que no varen dir res als infants de la nostra presncia, en aquest cas com a observadores.

Envers al material, he de dir que hem va parixer una mica embolicat, alguns no en molt bones condicions...per tant, aix deuria ser un aspecte a tenir molt present i rectificar-ho el ms aviat possible.

Per acabar, una cosa a destacar es que, la mestra en cap moment va passar per els racons a preguntar als infants si necessitaven algun tipus dajuda... tant sols observava en general i deia alguna cosa a algun nen per no dient-lo a la cara sin a forma de parla en general. Potser, com hem dit anteriorment, aquesta mestra no tenia molt en compta aquesta funci, ja que normalment aquest no fa aquesta jornada sin que el fa la prpia mestra dinfantil, ella tant sols els t algunes hores de mat amb una altra tasca.

TERCERA i QUARTA TCNICA: 1. Tipus de tcnica: Notes de Camp i Fotografies. 2. Context de lobservaci: - Observador: Noelia Martos Ruiz - Collegi: C.E.I.P. Torres de Balfia. - Grup: Classe dinfantil, de tres a sis anys. - Data i hora: 17/11/2010 de 13:00 a 14:00 h. - Situaci que sobserva: Rac de les construccions. 94

3. Focus dobservaci: com interactuen els infants amb el material, concretament amb les construccions i quines relacions sestableixen entre ells mentre juguen. 4. Subjectes observats: quatre infants: Daniel, Zion, Gael i Lucas . I durant la recollida del rac, tres subjectes ms: Antnia (mestra), Pere i Aisha. 5. Transcripci de lobservaci:

Gael es dirigeix a la capsa de construccions de les peces de lego. Agafa unes peces de lego grosses i comena a fer la seva prpia construcci, encaixant les diferents peces amb els seus diferents colors i grandries corresponents.

Lucas sen va directe a la senalla que hi ha en terra amb les peces de tan-gram. Aquestes sn de fusta i de diferents colors i formes. Fica la m esquerra dins la senalla, tocant les diferents peces que troba al seu abast. Amb la m dreta noms aguanta el cant de la senalla. En Lucas es tira un bona estona observant i tocant les diferents formes i colors de les peces del tangram que hi ha a la senalla.

Gael ja a construt la seva prpia obra, la qual sembla un circuit. Una vegada la construda a decidit seure en el banc de fusta que hi ha al rac i a convingut ficar sota el seu circuit uns animalets que hi ha en una capsa propera a on ell s. Aquests animalets sn petits elefants de diferents colors els quals es van encaixant uns amb altres fent una filera.

95

Una vegada en Gael a ficat la seva filera delefants per la seva edificaci, a concloure i a torna ha asseure a la catifa davant la seva obra. Aquest a decidit moure la seva obra per veure que passava amb els animalets que havia ficat per sota della. En Lucas a veure que en Gael tornava a seure a la catifa sha donat la volta i ha observat, molt atent, all que estava fent el seu company, ja que aquest a desfet la seva construcci amb els seus animalets.

Daniel esta a laltre costat de la catifa. Aquest quan a arribat al rac sha anat a una de les capses que hi ha baix el banc de fusta, la qual tamb hi havia peces de fusta de diferents formes i colors del joc del tan-gram. Daniel a comenat a agafar, primerament, les formes triangulars de diferents colors, i de seguida, a comenat a ajuntar-les observant les figures que hi sortien unint les dues peces. De sobte, escolta un soroll i es gira cap al seu company Gael.

Una vegada desfeta la construcci, Gael decideix tornar-la a fer, pensant de quina forma pot comenar una altra vegada. Per tant, va encaixant peces aix com ell creu. Gael comena a construir tranquillament, encara que s observat pels seus dos companys del rac en Daniel i en Lucas. Daniel sha apropat a en Gael en escoltar el soroll de quan aquest a desfet la seva obra. Per tant, Daniel saprop per observar el que feia el seu company.

96

Gael agafa diferents peces de lego per anar encaixar-les i tornar a fer una nova construcci. Aquest t ajuda den Daniel i Lucas, que tamb els ajuda a elegir i a encaixar les per fer una nova obra.

Gael i Daniel segueixen construint la seva construcci mentre en Lucas ha deixat dajudar i els observa des de el lloc on era al principi, i amb una m (la m dreta) dins la senalla tocant les peces de fusta que hi ha dins daquesta. Daniel de vegades satura i observa a en Gael com encaixa les peces mentre aquest t uns animalets damunt daquesta sense que caiguin en terra al mateix temps que fica les noves peces. De sobte, encaixant peces cau la construcci i tot tres es miren i comencen a riure. Gael saixeca i sen va a un altre costa i en Lucas fa el mateix. En canvi, Daniel agafa una petita torre que ha quedat de la construcci i se la porta a un altre costat de la catifa. Daniel semporta la petita torre, aix com pot, amb les dues mans per a que no caigui cap pea a terra.

97

Daniel a arribat al lloc on volia anar amb la seva torre, per tant sajup i deixa, suaument, aquesta obra. Comena a observar-la i decideix llevar-li peces dun costat i ficar-les en un altre lloc. Tamb li fica peces del tan-gram de fusta, ja que aquestes peces eren amb les que jugava ell i estan prop.

Gael sha fet amb una moto que hi havia per el rac i a comenat a jugar per damunt de la catifa, ja que aquesta t dibuixat una ciutat, per tant a facilitat el que fer amb aquesta. Mentre movia la moto anava fent el soroll corresponent daquesta. Tamb ficava obstacles per la catifa per a que la moto les superes.

Gael anava amb la moto per tos els costats del rac, fent proves amb la moto: pujar-la per damunt les peces, seguir la carretera que hi ha a la catifa dibuixada... imaginant-se que ell era un conductor de primera.

Sha iniciat un nou company dins el rac de construccions, Zion. Aquest a anat decidit a la capsa de les peces de lego grosses i a comenat a fer una torre molt alta.

98

Zion continua concentrat en la construcci de la seva torre, de la qual a afegit peces com carrils... simulant un circuit. Aquest satura a pensar quina pea li conv ms, encara que de vegades fica alguna i torna a llevar-la. Una vegada a tingut la torre que ell desitjava a decidit desfer-la. Per tant, el soroll daquesta a cridat latenci dels seus companys que hi eren prop del rac, Daniel i Gael.

Daniel i Gael (amb la seva moto) sapropen a on es Zion. Una vegada all, observen el que ha fet en Zion i li proposen a aquest fer un circuit per a la moto que duu en Gael. Zion accepta, per tant es fiquen mans a la obra en fer una carretera. Aix doncs, tot tres comencen a encaixar les peces, encara que Gael no solta en cap moment la moto. Mentre van construint la carretera en Gael de poc en poc puja la moto per a veure com va.

Daniel, Zion i Gael continuen fent el circuit, per ara han decidit afegir-li unes petites torres, que ja hi eren fetes a la capsa, per a que la carretera fos ms alta i aix la moto pugui fer ms joc. Una vegada fet el circuit Zion es fica al un costat del circuit, Gael en mig amb la moto i Daniel a laltre costat del circuit i juguen un parell de voltes a passar la moto per damunt daquest. De sobte, perden linters per aquest joc i decideixen desfer aquest circuit. Aix doncs, Zion i Gael decideixen anar-se a un altre rac. s aix que en Daniel es queda en aquest rac jugant amb la moto i amb el circuit a mig muntar.

99

Seguidament, es sent la veu de la mestra dient que es lhora i que hi ha que comenar a recollir. Com en Daniel sha quedat tot sol al rac de construcci, la mestra demana ajuda a alguns infants per a que ajudin a recollir les joguines daquest rac. Per tant, la mestra, Antnia, i dos nens ms, Aisha i Pere, van al rac de construccions i ajuden a en Daniel a recollir el material daquest rac.

6. Primeres interpretacions: Avui la mestra anava b de temps, ja que ha realitzat la assemblea abans danar als racons i en la qual a recordat les regles acomplir als racons (no cridar, no maltractar el material...). Seguidament, han elegit a quin rac volien anar cadasc, per tant han aferrat la foto all on ells havien elegit anar. La mestra al veure que molts de nens volien anar a un mateix rac (rac dels artistes) a animat als infants a encaminar-se a un altre rac. Hi ha hagut dos nens que a lassemblea han decidit anar al rac de construccions sense cap problema, a ms lhan elegit per ells mateixos. En aquesta observaci, no he hagut desperar tant en veure a un infant jugar en el rac de construccions, ja que a les altres observacions hi he hagut desperar a que els nens es decideixin anar al rac i a centrar-ne en el seu joc. Durant lassemblea, he observat que la mestra havia danimar als infants a elegir a quin rac volien anar, ja que aquests acabaven dentrar del pati i estaven una mica cansats i no tenien moltes ganes de jugar. Aix doncs, la meva observaci ha set duns vint minuts aproximadament, encara que mera una mica difcil estar atenta al joc dels nens alhora de fer fotografies i anotar petites notes al meu bloc. Tamb cal dir, que nera difcil perqu per jo totes les accions eres importants, per tant creia i volia agafar tots els esdeveniments interessants que es duien a terme els diferents nens, juntament en fer la fotografia i escriure una petita frase per a recordar desprs.

100

Valoraci final individual en relaci a les tcniques: dificultats, preferncies, reflexions, comentaris...:
En general, he de dir que totes les tcniques empleades, per dur a terme aquest projecte, sn molt tils, encara que cadascuna t les seves peculiaritats. La veritat es que jo noms havia utilitzat el registre fotogrfic, per tant coneixia els dems registres, com el vdeo, per no lhavia fet servir molt.

El registre descriptiu va ser la primera tcnica que varem aplicar. Aquesta em va resultar una mica difcil, ja que havia destar atenta a tot all que feien els nens al rac i a la vegada escriure-ho directament al paper. Algunes de les dificultats que vaig trobar varen ser que durant la transcripci escrivia algunes paraules en catal i unes altres en castell, a ms, de la calligrafia que no era molt bona i respecte a la rapidesa si que en alguns moments se mesgotava la m. Per tant, una vegada vaig arribar a casa vaig haver de passar a net all que havia escrit durant la meva observaci, ja que podia ser que al passar alguns dies no entengus all que havia escrit.

La segona tcnica que vaig utilitzar va ser el vdeo. Per aquesta tcnica anava ms tranquilla ja que noms havia de gravar all ms significatiu dels infants al rac i desprs, amb calma, transcriure a casa tot el que succea al vdeo. Penso que aquesta tcnica s molt bona, ja que pots gravar all que est succeint a laula i llavors veurel amb calma tots els successos que han transcorrit. A ms, dextreure molta ms informaci dall, ja que amb el vdeo ho pots aturar, veure detingudament... Per tant, s una eina dobservaci molt enriquidora encara que les dems tamb sn molt tils i tenen unes altres peculiaritats significatives.

Els segents registres a emprar han set les notes de camp i les fotografies. Aquests han set molt ms coneguts alhora dutilitzar-los que els altres, per tant a set molt agradable emprar-los.

Amb aquests registres tenim la sort que podem commemorar accions molt significatives, concretes... i per altre costat, perqu podem anar escrivint petites notes les quals en ajudaran per en recordar-nos del que havia passat en aquell moment de lacci. Daquesta manera, amb les notes de camp es considerable anotar noms alguna

101

paraula clau que faci referncia all que estem observant i volem recordar per desprs poder relacionar aquella paraula amb lactivitat duta a terme. Aix doncs, he emprat totes les tcniques i cap daquestes mhan resultat una barrera que no pogus vncer, encara que si que he de dir que al principi tenia una pica de preocupaci ja que algunes de les tcniques no les havia utilitzat mai per fer aquest tipus dobservacions, tant sols el registre fotogrfic. Per amb liniciaci que hem tingut crec que es pot anar millorant i resoldre cada vegada ms les dificultats trobades pel cam. Daltra banda, puc afirmar que hi ha hagut un petit inconvenient durant el projecte dobservaci i es que la mestra per motius personals no va poder estar alguns dels dies dobservaci amb nosaltres, per tant al principi anaven una mica perduts, ja que demanaven informaci i ens deien que havien desperar a que vingus la tutora. Per per sort, va arribar rpid i ens va ajudar en alguns temes. Tamb he de dir, que era al principi que ella estava treballant per racons i amb la seva baixa, els nens anaven una mica perduts pels racons.

En definitiva, crec que ha set un bon treball per a conixer i saber utilitzar ms b aquests registres dels quals podem extreure molt de profit. Per tamb he dafirmar un inconvenient i s que crec que no hem tingut massa temps per poder haver-ho fet amb ms calma i gaudint ms, com per exemple, estar ms amb els nens, conixer-los ms, els seus gusts... Per encara aix, hem pogut conixer, a la vegada daprendre, unes tcniques molt adients i importants per treballar amb infants, per tant totes els registres sn igual dimportants, ja que sn com tcniques complementries que es necessiten mtuament per a que la nostra tasca dobservar tingui ms sentit.

102

4. Fase danlisi: elaboraci del sistema de danlisis (categories):

1.Joc social 2.Tipus dAccions amb el material 1.1.Individualment 1.1.1.Assentir 1.1.2.Repartir 1.1.3.Imitar 1.1.4.Donar ordres 1.1.5.Verbalitzar les accions dun altre 1.1.6.Agrair 1.1.7.Queixar-se 1.1.8.Demanar 1.1.9.Oferir 1.1.10.Aclarir 1.1.11.Esperar 1.1.12.Donar 2.1.Jugar 2.1.1.Individualment 2.1.1.1.Construir 2.1.1.2.Emparellar 2.1.1.3.Amuntegar 2.1.1.4.Treurel 2.1.1.5.Posar-ho 2.1.1.6.Obrir-ho 2.1.1.7.Tancar 2.1.1.8.Deixar-ho 2.1.1.9.Agafar-ho 2.1.1.10.Tirar 2.1.1.11.Prendre 2.1.1.12.Girar 2.1.1.13.Donar la 1.2.En parella 1.2.1.Ajudar volta 2.1.1.14.Enlairar 2.1.1.15.Guardar 2.1.1.16.Moure 2.1.1.18.Tocar 2.1.1.19.Llanar 2.1.1.20.Collocar 2.1.1.20.1.Segons el color 2.1.1.20.2.Segons la forma 2.1.1.21.Encaixant 2.1.1.22.Enganxant 3.2.Ritme 3.2.1.Rpidament 3.2.2.Bruscament 3.2.3.De seguida 3.2.4.De sobte 3.2.5.Poc a poc 3.2.6.Suaument 3.2.7.Neguitosament 3.2.8.Repetidament 4.3.En petit grup 4.3.1.Verbalitzar les prpies accions 4.3.2.Conversar sobre el material 4.2. En parella 4.2.1. Conversar sobre el material 3.Acci i ritme de les accions 3.1.Acci 3.1.1.Anar 3.1.2.Tonar 4.Regualaci de les accions. 4.1.Individualment 4.1.1.Verbalitzar les prpies accions 4.1.2.Autocorrecci 4.1.3.Conversar sobre el material

103

2.1.1.23.Tapar 2.1.1.24.Recollir 2.1.1.25.Estirar 2.1.1.26.Arrossegar 2.1.1.27.Picar 2.1.1.28.Triar 2.1.1.29.Trobar 2.1.1.30.Espitjar 2.1.1.31.Portar 2.1.1.32.Descobrir 2.1.1.34.Analitzar 2.1.1.35.Cercar 2.1.1.36.Amagar 2.1.1.37.Recopilar 2.1.1.38.Decidir 2.1.1.39.Apropar-se 2.1.1.40.Escoltar el soroll dun material 2.1.1.41.Somriure Desprs descoltar un soroll. 2.1.1.42.Senyalar un material 2.1.1.43.Contar

2.1.2.En parella 2.1.2.1.Agafar 2.1.2.1.2.Estirar 2.1.2.1.3.Situaci simblica 2.1.2.1.4.Obrir

2.1.3.En petit grup

104

2.1.3.1.Contar 2.2.No Jugar 2.2.1.No saber que fer

Definici de les categories:

1. JOC SOCIAL: activitats i relacions que es donen entre diferents individus o de forma individual. 1.1.Individualment: acci portada a terme per una sola persona. 1.1.1.Assentir: dir que s, que estem d'acord amb el que diu una altra persona. 1.1.2.Repartir: donar una quantitat de coses iguals a diverses persones. 1.1.3.Imitar: fer les mateixes coses que fa un altre. 1.1.4.Donar ordres: dir que es faci una cosa, assignar pautes a les persones. 1.1.5.Verbalitzar les accions dun altre: descriure all que fa una altra persona. 1.1.6.Agrair: dir a alg que ests content per una cosa que t'han fet o t'han donat. 1.1.7.Queixar-se: diem que alg es queixa si no est content d'una cosa i ho diu als altres. 1.1.8.Demanar: dir a alg que vols alguna cosa d'ell. 1.1.9.Oferir: dir a alg que pot agafar, mirar o usar all que no li pertany. 1.1.10.Aclarir: explicar una cosa per a que sigui ms clara. 1.1.11.Esperar: romandre o estar en un lloc fins que arribi una persona o una cosa. 1.1.12.Donar: cedir a alg una cosa. 1.2.En parella: dos infants que interactuen junts. 1.2.1.Ajudar: participar en la feina d'algun perqu li resulti ms fcil; posar-se a la seva disposici.

2. TIPUS DE JOC AMB MATERIAL: activitats i relacions que es donen entre diferents individus o de forma individual a travs de la interacci amb objectes i instruments. 2.1.Jugar: passar l'estona amb activitats divertides. 2.1.1.Individualment: acci portada a terme per una sola persona. 105

2.1.1.1.Construir: fer una cosa ajuntant les seves parts segons un projecte o un pla. 2.1.1.2.Emparellar: formar parella. 2.1.1.3.Amuntegar: s aplegar-les fent-ne un munt. 2.1.1.4.Treurel: fer sortir alg o alguna cosa del lloc o de la situaci on s. 2.1.1.5.Posar-ho: fer que una cosa estigui en una nova posici, en un nou estat, d'una manera diferent. 2.1.1.6.Obrir-ho: fer que es pugui arribar a dins d'alguna cosa o d'algun lloc traient o movent all que els tanca. 2.1.1.7.Tancar: posar davant d'una obertura o en un lloc de pas una cosa que no deixi passar. 2.1.1.8.Deixar-ho: posar una cosa en un lloc. 2.1.1.9.Agafar-ho: subjectar una persona o una cosa amb les mans o amb un instrument; tenir una cosa a les mans i no deixar-la anar. 2.1.1.10.Tirar: fer crrer cap a una banda una cosa que descansa sobre una altra cosa empenyent-la o estirant-la sense aixecar-la. 2.1.1.11.Prendre: agafar, emportar-se, una cosa que s d'una altra persona o que t una altra persona. 2.1.1.12.Girar: canviar de posici una cosa donant-li la volta, fent que la part de sota passi a sobre, la part del davant al darrere, etc 2.1.1.13.Donar la volta: modificar la orientaci dun objecte o persona en la qual es troba. 2.1.1.14.Enlairar: deixar anar alguna cosa amb un fort impuls de manera que es desplaci per l'aire i vagi a parar ms o menys lluny. 2.1.1.15.Guardar: vigilar que alg o alguna cosa estigui en un lloc adequat o en un estat determinat; conservar alg o alguna cosa, mantenir-los. 2.1.1.16.Moure: fer que una cosa es posi en moviment, canvi de posici o de lloc. 2.1.1.18.Tocar: posar la m o els dits en contacte amb alg o amb alguna cosa. 2.1.1.19.Llanar: deixar anar alguna cosa amb un fort impuls de manera que es desplaci per l'aire i vagi a parar ms o menys lluny. 2.1.1.20.Collocar: posar una persona o una cosa en un lloc, en una posici. 2.1.1.20.1.Segons el color: agrupar diferents objectes en un lloc segons la seva pigmentaci. 106

2.1.1.20.2.Segons la forma: unir diferents objectes en un lloc segons la seva configuraci. 2.1.1.21.Encaixant: entrar, o fer entrar, una cosa dins d'una altra de manera que quedi ben ajustada. 2.1.1.22.Enganxant: una cosa n'empega una altra quan l'agafa o subjecta i no la deixa anar. 2.1.1.23.Tapar: posar una cosa damunt d'una altra perqu no es pugui veure. 2.1.1.24.Recollir: reunir i agafar coses que estan disperses perqu no es perdin, per aguantar-les o per treure'n profit. 2.1.1.25.Estirar: fer fora a l'extrem d'una cosa cap a nosaltres per fer-la sortir enfora, posar-la tibant, arrossegar-la, etc 2.1.1.26.Arrossegar: fer moure una persona o una cosa estirant-la sense aixecar-la de terra. 2.1.1.27.Picar: donar cops sense o amb objectes en una superfcie. 2.1.1.28.Triar: entre dues o ms persones o coses, agafar-ne una perqu ens agrada ms, la trobem ms bonica o ens anir millor. 2.1.1.29.Trobar: descobrir alg o alguna cosa que s'estava buscant o que apareix per atzar, per casualitat. 2.1.1.30.Espitjar: fer fora sobre una cosa o una persona des del darrere per a moure-la. 2.1.1.31.Portar: anar amb alguna cosa a sobre, anar carregat amb una cosa. 2.1.1.32.Descobrir: fer que una cosa o una persona deixi d'estar tapada o coberta. 2.1.1.34.Analitzar: fer l'anlisi d'alguna cosa. 2.1.1.35.Cercar: mirar de trobar o de descobrir una cosa o una persona. 2.1.1.36.Amagar: posar una cosa en un lloc secret per tal que una altra persona no la vegi o no la trobi. 2.1.1.37.Recopilar: reunir en un grup diferents objectes o peces. 2.1.1.38.Decidir: fer una elecci entre diverses possibilitats. 2.1.1.39.Deixar-ho: abandonar alguna cosa en un lloc determinat. 2.1.1.40.Apropar-se: fer que una cosa o una persona sigui ms a prop d'una altra. 2.1.1.41.Escoltar el soroll dun material: posar atenci a les coses que diu una persona, aplicar l'orella a sentir sorolls, msica o altres sons. 107

2.1.1.42.Somriure desprs descoltar un soroll: riure sense fer soroll, noms movent una mica els llavis. 2.1.1.43. Assenyalar un material: mostrar o indicar una persona o una cosa als altres amb un gest o un altre senyal. 2.1.2.En parella: dos infants que interactuen junts. 2.1.2.1.Agafar: subjectar una persona o una cosa amb les mans o amb un instrument; tenir una cosa a les mans i no deixar-la anar. 2.1.2.1.2.Estirar: fer fora a l'extrem d'una cosa cap a nosaltres per fer-la sortir enfora, posar-la tibant, arrossegar-la, etc. 2.1.2.1.3.Situaci simblica: representaci figurada duna acci. 2.1.3.En petit grup: agrupament dun nombre redut de persones. 2.1.3.1.Comptar: calcular quantes coses hi ha en un conjunt. 2.2.No Jugar: acci contrria de jugar, s a dir, no passar l'estona fent activitats divertides. 2.2.1.No saber que fer: no tenir una decisi clara dall que vol realitzar.

3. ACCI I RITME DE LES ACCIONS: en aquest calaix exposarem les categories que tinguin a veure amb la velocitat dels moviments i les activitats. 3.1.Acci: s all que una persona o una cosa fa. 3.1.1.Anar: moure's en una direcci determinada o dirigint-se a un lloc concret. 3.1.2.Tonar: anar cap al lloc d'on s'havia sortit. 3.2.Ritme: s una repetici d'una srie de moviments o de fenmens de manera regular. 3.2.1.Rpidament: que va a molta velocitat, que es fa molt de pressa. 3.2.2.Bruscament: que es fa o es diu de cop i de manera violenta. 3.2.3.De seguida: sense tardar, molt aviat. 3.2.4.De sobte: d'una manera rpida i inesperada. 3.2.5.Poc a poc: sense presses, lentament. 3.2.6.Suaument: que s agradable. 3.2.7.Neguitosament: inquietud produda per una forta preocupaci o impacincia. 3.2.8.Repetidament: tornar a dir o a fer una cosa.

108

4. REGUALACI DE LES ACCIONS: aqu sexpliquen les categories relacionades amb les activitats que fan els infants per reglar els seus propis moviments. 3.1.Individualment: acci portada a terme per una sola persona. 3.1.1.Verbalitzar les prpies accions: descriure all que sest fent en aquell moment. 3.1.2.Autocorrecci: canviar una cosa que est mal feta a fi que estigui b per prpia voluntat. 3.1.3.Conversar sobre el material: dues o ms persones tenen una conversa quan passen una estona parlant sobre all que els hi interessa relacionat amb un instrument, objecte o material. 3.2. En parella: dos infants que interactuen junts. 3.2.1. Conversar sobre el material: dues o ms persones tenen una conversa quan passen una estona parlant sobre all que els hi interessa relacionat amb un instrument, objecte o material. 3.3.En petit grup: agrupament dun nombre redut de persones. 3.3.1.Verbalitzar les prpies accions: descriure all que sest fent en aquell moment. 3.3.2.Conversar sobre el material: dues o ms persones tenen una conversa quan passen una estona parlant sobre all que els hi interessa relacionat amb un instrument, objecte o material.

5. Fase danlisi i interpretaci

Una vegada, portades a terme les diferents visites a lescola i realitzades les observacions pertinents en relaci al nostre focus, en aquest cas la relaci que sestableix entre els infants i el material de jocs de taula, podem destacar una srie de connectors entre aquelles observacions recollides i les categories establertes posteriorment. s a dir, les accions ms destacades amb les quals hem creat els diferents calaixos han destar ntimament lligades amb lescolta realitzada.

Aix, fixant-nos en les esmentades categories podem dir que hi han una srie daccions que es repeteixen als diferents registres. O sigui, podem afirmar amb claredat que, quan els nens juguen amb els jocs de taula, es donen accions molt destacades, com pot ser: agafar un material, posar-ho a algun joc, etc.

109

Nosaltres pensem que com estem a un rac on predomina la construcci, la uni, lencaixament i la destrucci de les creacions realitzades pels infants com les accions dagafar, de posar i de recollir i de verbalitzar les prpies accions, sn les ms destacades i ms executades. Creiem que la causa que es repeteixi molt el fet dagafar i de recollir els materials, s degut a que els jocs sn poc motivadors, per tant els nens perden el inters de jugar duna forma continuada. Aix condueix a que els infants canvin rpidament destri i dactivitat, vagant per la classe sense saber que fer. Un altre motiu pel qual els boixos perden la curiositat per jugar amb aquests jocs, pensem que s perqu estan durant tres anys seguits en constant relaci amb un material que no es renova, ja que com hem dit, s una escola unitria i tot el cicle de tres a sis anys es troba a la mateixa aula i espai.

En ser el rac estudiat els jocs de taula, s evident que aquest no incita el fet damuntegar i apilar el material, ja que aquesta acci s ms prpia del rac de construccions. Parallelament, les situacions simbliques tampoc shan donat molt sovint perqu aquests jocs no les propicien. s per aix que els calaixos dedicats per aquestes dues tasques no shan emprat freqentment. Daltra banda, tamb hem de dir que considerem que aquest rac propicia, principalment, el joc de forma individual i no el joc en parella o en petit grup. Pensem que aix succeeix perqu els tipus de jocs que hi ha, a lanomenat rac, no estimulen un joc cooperatiu sin una activitat ms individualista. Altre element contextual daquests fets pensem que s la mala organitzaci del rac, ms concretament del material. A ms a ms, les normes establertes varien constantment i aix fa que els nens no les interioritzen i estiguin atabalats. Tot aix t com a conseqncia que ells vaguin sense un rumb fix per laula, s a dir, canviant dactivitat i de rac contnuament, sense finalitzar les seves accions comenades. No obstant, hem de dir que el rac es troba ben delimitat fsicament, ja que la zona que el forma es troba clarament definit i t una nica funci: jugar a jocs de taula.

110

Altrament hem de dir que considerem que les nostres observacions s donen resposta a les nostres preguntes inicials, o sigui, lescolta ens ha ajudat a esbrinar si lespai destinat al rac seleccionat estava ben definit per totes les cares, si lanomenada delimitaci donava peu a la confusi o pel contrari era idnia, si els infants disposaven de suficients espais per jugar, si els nens daltres racons destorbaven als infants del rac de jocs de taula i si els materials que aqu es troben eren adients.

Arribats a aquest punt, entenem, amb ajuda dels conceptes terics, que organitzar la classe per racons s una estratgia pedaggica que respon a lexigncia dintegrar les activitats daprenentatge a les necessitats bsiques de linfant o, dit dun altra manera, s un intent de millorar les condicions que fan possible la participaci activa del nen en la construcci dels seus coneixements. s per aix, que amb aquesta organitzaci safirma la definici terica dels racons. Aquests sn entesos com espais de creixement, i faciliten als allots la possibilitat de fer coses, a nivell individual i en petits grups. Al mateix temps, inciten a la reflexi sobre el que estan fent: juguen, investiguen, exploren, indaguen, proven i tornen a provar i cerquen solucions, concentrant-se i actuant amb calma sense la obsessi dobtenir resultats immediats.

Altrament, la majoria dels terics coincideixen que en el treball amb boixos de tres a sis anys est summament estesa la utilitzaci dels racons, almenys en un temps parcial. I en efecte s el que succeeix en la situaci observada. Lescola, ja t una estructura determinada la qual no es pot canviar, per tant, la mestra hauria de condicionar aquest espai a les persones que lhabiten degut a que cada grup t necessitats diferents, i per aix tot lespai ha destar ben cuidat. A ms, ha de ser acollidor, permetent que els infants es sentin a gust i disposin duns espais per a realitzar les seves tasques duna manera ms adient. Els espais no shan de delimitar amb lnies imaginries, sin que shan de definir amb mobles baixos, cortines o separadors que permetin que cada grup es centri en la seva activitat. En general, s molt important que hi hagi un ambient fsic organitzat, de respecte i diniciativa, ja que la finalitat daquest rac, el de jocs de taula, s ajudar a 111

que els infants, mitjanant les experincies perceptives, motrius i manipulatives, desenvolupin estructures del pensament i del llenguatge.

Aquest rac, tamb ajuda a desenvolupar les estructures espacials i de pensament lgic del nen, per exemple amb les accions dordenar, formar, memoritzar, atendre, observar, comprovar i classificar. Qualsevol material de construcci pressuposa diferents graus de complexitat que dependran, com s evident, de ledat del nen que lutilitza. En un primer moment, aquest ser un espai de joc individual. Desprs, a mesura que es vagi fent gran, gaudir amb processos ms complexos i, al mateix temps, compartint amb altres infants un projecte com. s per aix, que nosaltres creiem que en lobservaci ens han sortit accions molt ms individuals. O sigui, pensem que els nens encara es troben en la primera fase daquest procs, el de la socialitzaci, per que poc a poc saniran endinsant en les tasques cooperatives i de grup. Aix mateix, hem de tenir en compte que el material sadeqi al grup de nens: quant ms petits sn, ms grans han de ser els elements per fer construccions. A mesura que es van fent grans, es poden introduir altres elements que possibilitin manipulacions ms precises: enroscar, desenroscar, girar...

Concretament, els materials ms adients per als ms grans sn: - Tot tipus dinsercions i trencaclosques de diferents complexitats. - Jocs dordenar (colors, formes i grandries) dorientaci espacial, de percepci, memria... - Jocs de taula: domino, fitxes, parxs, oca, loteria, cartes, etc.

Ara doncs, si ens fixem, en els nens de quatre a sis anys, ens adonem que tenen molt dinters en contar objectes i comencen a diferenciar algunes formes geomtriques. s per aix que, daquesta manera espontnia, a travs de jocs de construccions, de vivncies personals i de situacions de cada dia, els nens aprenen conceptes matemtics. Parallelament, la mestra ha dutilitzar aquests jocs per conixer el comportament de les criatures davant situacions diverses: major o menor control del moviment, habilitat, tranquillitat, tendncia a posar-se nerviosos, tenacitat en la persecuci dun objectiu... 112

En definitiva, ladult a dexercir un paper potenciador, dacompanyament i de treball en lombra. Motivant als nens per a que estableixin tot tipus de relacions amb els objectes i accions, fent-los reflexionar al mateix temps a partir desdeveniments significatius.

Per extensi, aqueta s realitzar observant. A ms, els docents han de portar a terme activitats observacionals, per aix poder valorar la seva tasca educativa i dur a terme posteriors millores.

Aix, les nostres observacions ens han perms plantejar-nos noves preguntes: Com actuarien els infants davant nous jocs de taula? Com actuarien els nens davant una distribuci diferent del rac? I amb una disposici diferent de laula? Per qu la mestra no dinamitza ms els racons? Qu farien els boixos si tinguessin les normes ms interioritzades? Qu passaria si les pautes fossin ms clares i delimitades? Con reaccionarien els allots davant unes normes ms constants i no tant canviants? Qu passaria si es foments el joc en gran grup i en parella? s possible que el moment en el que es realitza el joc per racons condicioni lactivitat dels alumnes? Qu succeiria si el temps de racons es realitzs en un altre moment del dia, per exemple, a la primera hora del mat o a mig mat, i no a final del dia com s fa actualment? Qu passaria si el mobiliari utilitzat per a la delimitaci fos ms atractiva? Qu ocorreria si es varies el nombre dinfants que pot anar a cada rac?

Arribats a aquest punt del projecte, i per concloure, hem de realitzar un procs de feedback, on haurem de relacionar les nostres observacions i interpretacions per portar a terme un projecte de millora del rac seleccionat.

113

Bibliografia:
Llibres:

BASSEDAS, Eullia; HUGUET, Teresa i SOL, Isabel. Aprendre i ensenyar a leducaci infantil. Editorial Gra, Barcelona, 2004.

FUST, Susanna i BONASTRE, Merc. Psicomotricidad y vida cotiana (0-3 aos). Editorial Gra, Barcelona, 2010.

LAGUA, M Jos i VIDAL, Cinta. Rincones de actividad en la escuela infantil (0 a 6 aos). Editorial Gra, Barcelona, 2004 i 2008.

PANIAGUA, Gema i PALACIOS, Jess. Educacin infantil. Respuesta educatia a la diversidad. Alianza Editorial, Madrid, 2007.

VILA, Berta i CARDO, Cristina. Material sensorial (0-3 aos). Manipulacin y exploracin. Editorial Gra, Barcelona, 2005.

114