28

Juny

Cada setmana

Activitats CGB
20:00h Dimecres de Gin-tnic literari 19:30h Dijous Dissidents (juny i juliol) 19:00h Dissabtes: xerrades, inauguracions dexposicions, debats, cinefrums, ... i sempre barra amb bona msica > www.facebook.com/creacio.kantinacgb 23:00h Darrers divendres de mes: nit especial de les noies
Consell de Cent

Diumenge 23 Juny

Passatge Valeri Serra, 23

Casanova

Presentador@s / conductor@s: Rosa la del 900 i Ly Sakat Polavoka. Actuacions: Laura Freijo. Entrega de premis per: Rosa la del 900 i Rosier, Reina de los scubos y descendiente de Lilith. Maquillaje: Ester Vergs Vidal. Maquillador defectes especials: Planeta Gus Fx. Reportatge fotogrfic: Javier Bellomo Coria. Ofert per 1m+kLadyDi Producciones

21h Entrega dels guardons dels premis Triangle i Totxo Rosa

Diputaci Muntaner

23h Festa al Karrer. Actuacions DJs: DJ Ivankof

Amb la collaboraci de lAula Mediambiental de Sagrada Famlia. Preus populars

Tota la informaci a www.colectiugai.org www.facebook.com/Col.lectiuGaiDeBarcelona i Twitter @colectiugai

Gran Via de les Corts Catalanes

16 Edici Premis Triangle i Totxo Rosa

Guanyador Triangle Rosa
Jos Miguel Monzn Navarro, alias El Gran Wyoming, ha aprofitat en diverses ocasions la seva notorietat com a presentador del programa El Intermedio en una cadena de televisi dmbit estatal com s La Sexta per a criticar amb mordacitat les institucions ms homofbiques i per a defensar les igualtats de drets. Wyoming va ser pregoner en un conegut festival LGBT.

Totxo Rosa

Felicitats!

El Corte Ingls i La Casa del Libro, no sn noms dos centres comercials que promouen, com el ministre Wert, la cultura ideolgica, classista i consumista en qu pensar s un luxe innecessari i el copyleft i el P2P sn perseguits. Enguany, la llibreria dels magatzems Koplowitz i la Casa de la Censura del Pblico, malgrat les dificultats financeres que van no menys ultraconservador Grupo Planeta es van lluir prodictar la interrupci de ledici impresa i el canvi dad- movent i venent dos ttols de Joseph Nicolosi: Cmo preveministraci, segueix sent lnic diari de referncia a nir la homosexualidad i Quiero dejar de ser homosexual. lestat espanyol que representa de forma suficient, equilibrada i no discriminatria la diversitat sexual. LAssociaci COLEGAS, coneguda per la seva proximitat amb Pblico, tot evitant el sensacionalisme dels mitjans el Partido Popular, va decidir instrumentalitzar la lluita contra el VIH com a argument poltic anticatalanista. Concretament, conservadors, marca una diferncia. unes declaracions sobre la incidncia suposadament major Teresa Forcades, filsofa feminista i doctora en me- de nous casos dinfecci van venir associades amb una crtica dicina interna, s una de les veus ms irreverents i a les poltiques sanitries catalanes. COLEGAS va tamb sugalhora respectades que reconeix i lluita per les lli- gerir que les demandes sobiranistes estarien desviant latenbertats sexuals i la sobirania dels pobles des dun ci del Govern de la lluita preventiva. Guanyador plantejament queer i anticapitalista. El discurs de la benedictina va guanyar ress amb la campanya din- Toni Cant, representant al Congrs dels Diputats per Unin formaci sobre el negoci de la indstria farmacutica Progreso y Democracia, s conegut per les declaracions que amb la grip A i enguany, amb Arcadi Oliveres, va im- fa al Congrs, per Twitter o all on li doni la gana. Va afirmar pulsar el procs de creaci duna assemblea constitu- que la majoria de denncies de violncia de gnere sn falses. Va comparar la immersi lingstica amb la pederstia. ent per als Pasos Catalans.

_3INTRO_Manifest 28 de Juny de 2013 _5BREUS_ _7OPINI_Orgull amb orgull _8REIVINDICACI_Manifest unitari del 17 de maig de 2013 1028 JUNY_Moltes grcies! Torretes 28Juny 12MOVIMENTS LGTBI+_Per un 28 de Juny poltic, reivindicatiu i combatiu 14Canvi de Paradigma? 15LOrgull necessari per a exigir ... 16Construint el 28 de juny... 1728 de juny de 2013 a Terrassa 28Acathi i el 28 de juny 21ALTRES COLLECTIUS_Entrevista a GLH 22QUEER_1m+kLadyDi, els orgens 24RELAT_144 Vols per dir adu 25GNERE_La Paka Tera i la pansexualitat 26TRANSGNERE_Sobre transfeminisme ... 28OPINI_Carta oberta al Papa 29CONTE ERTIC_Mal dia 30ON POTS TROBAR-NOS_ 31ACTIVITATS CGB_MARIGRAMA_
EDITOR_Infogai REDACCI_Ptge. Valeri Serra 23 08011 Barcelona Tel. 93 453 41 25 - Dipsit legal B- 25886/81 www.infogai.cat - infogai@colectiugai.org DINAMITZADOR_Felip Gonzlez Martnez REDACCI_Anna Bras, Maite Gallego, Felip Gonzlez, Alberto Navarro Soane, Miquel Estap, Xavi Ribas, Laura Caadas, lex San Rafael, Jakob. COLLABORACIONS_scar Banegas, *,Marc Garriga, Eugeni Rodrguez, Lambda Valncia, Joaquim Roqueta , Angeles Ruiz, Equip ACATHI , Miquel Estap, Carlos Jess Paz , Toni Oia, Javi Hermes, Unai, Jordi Cirach, Xavi Ribas, Mart Delclot. DISSENY GRFIC_Joan Picazo. MAQUETACI_Joan Picazo. FOTOGRAFIA_Joan Picazo (Torretes i llei GLTBfbia) DISSENY PORTADA i CONTRAPORTADA_Joan Picazo ADMINISTRACI_lex San Rafael TRADUCTOR_Glez, Joan Picazo CORRECTORS_Enric Cabr, Urtx, Glez DISTRIBUCI_Alex San Rafael PUBLICITAT_Alex San Rafael 649 172 911 IMPRESSI_Anman Grfiques del Valls, SL 937292310 * Infogai s membre de lAssociaci de Publicacions Peridistiques en Catal (APPEC). * Infogai s una revista al servei del Moviment dAlliberament Gai. * Lopini de lInfogai es reflecteix als editorials i articles sense signar. * LInfogai simprimeix amb paper ecolgic. * Els articles de lInfogai els podeu reproduir, copiar sense perms, noms cal citar les fonts; cal demanar perms per escrit pel que fa a les imatges.

Manifest 28 de Juny de 2013

Comissi Unitria 28 de Juny
Un any ms, sortim al carrer per reivindicar els drets i les llibertats de lesbianes, gais, bisexuals, trans i intersexuals. El nostre pas est fent passos importants cap a la llibertat. s en aquest moment histric, que ens pot possibilitar construir un pas des dels fonaments, quan cal garantir que aquest sigui realment lliure, amb tots els colors, amb tots els matisos, per a totes les persones, amb justcia social. Un pas que celebri la diversitat dopcions sexuals i didentitats de gnere, un pas on no es discriminin lesbianes, gais, bisexuals, trans i intersexuals. Un dels instruments per aconseguir-ho s una llei contra lhomofbia i la transfbia que exigim avui i aqu.

intro 3

Fa 35 anys que es va aconseguir eliminar lhomosexualitat de la Ley sobre Peligrosidad y Rehabilitacin social
Fa 35 anys que es va aconseguir eliminar lhomosexualitat de la Ley sobre Peligrosidad y Rehabilitacin social. Han passat moltes coses. Grcies a la lluita del moviment LGBTI lany 1991 es va treure lhomosexualitat de la llista de malalties mentals del DSM per shi va incloure la disfria de gnere. El mateix any assassinaven la transsexual Snia al parc de la Ciutadella de Barcelona: fins aquest any no se li ha dedicat la glorieta on la van matar. Lany 1996 obrien fitxes policials a Sitges a gais que exercien lliurement la seva sexualitat: 10 anys desprs vam aconseguir que hi hagus un triangle rosa per recordar que all no podia tornar a passar, per a Badalona lAjuntament promet fer fora els viciosos que avui continuem relacionant-nos lliurement a la platja de

la Mola. El 2005 saprovava el matrimoni igualitari, que ofereix la possibilitat de regular legalment algunes de les nostres relacions: el mateix 2005 vam dir que no en tenem prou, que encara no hi havia igualtat de drets i reclamvem la visibilitat de les lesbianes i actuar contra

LGBTI lany 1991 es va treure lhomosexualitat de la llista de malalties mentals del DSM per shi va incloure la disfria de gnere. El 2007 saprovava la Llei dIdentitat de Gnere per encara ara es continua diagnosticant disfria de gnere
la lesbofbia. El 2007 saprovava la Llei dIdentitat de Gnere per encara ara es continua diagnosticant disfria de gnere. Sn 36 anys de lluita incessant al mn i a casa nostra. Sn anys de visibilitat, de victries i de passos

* Saccepten i agraeixen collaboradors.

intro
de famlia, ha dassegurar els recursos necessaris per lluitar contra el VIH, ha de dotar totes les administracions de protocols dactuaci en cas dagressi, ha de formar professionals de leducaci i la docncia en la diversitat sexual i de gnere i fer que selaborin i sapliquin currculums lliures de masclisme, de sexisme i dheteronormativitat, ha devitar processos patologitzadors contra persones trans i intersexuals, ha de perseguir i castigar agressions homfobes i transfbiques, ha de lluitar decididament contra la lesbofbia, ha de vetllar per evitar la transfbia i lhomofbia en lesport, ha dassegurar el dret al propi cos, ha dassegurar la solidaritat i el refugi poltic per causa dopci sexual o didentitat de gnere, ha de garantir latenci necessria a persones LGBTI migrades, ha de servir per lluitar contra la precarietat de persones LGBTI en aquest context de crisi. Aquesta llei ha de garantir els nostres drets amb independncia de si volem o no casar-nos. Aquesta llei ha de ser un esgla ms en la nostra lluita que serveixi per assegurar tot el que hem aconseguit fins ara. Tenim pressa: sn els nostres drets i sn les nostres llibertats. I no shi juga. Ho vam dir lany passat: ni un pas enrere.

El 2005 saprovava el matrimoni igualitari, per encara no hi havia igualtat de drets i reclamvem la visibilitat de les lesbianes i actuar contra la lesbofbia
endavant. Per no nhi ha prou. s per aix que exigim avui aqu una llei contra la transfbia i lhomofbia, una llei que consolidi tot all que hem aconseguit fins ara amb anys de lluita i que alhora assenti les bases per construir un pas lliure dhomofbia i de transfbia. Aquesta nova llei ha de garantir la gratutat de les operacions de canvi de sexe, ha dassegurar el dret de les lesbianes a ser mares, ha darticular una lluita decidida contra el bullying homfob, ha de vetllar pel tractament adequat de les realitats LGBTI als mitjans de comunicaci, ha de garantir ls de lespai pblic com a lloc de relaci i dignificar la memria histrica de les persones LGBTI que van patir repressi, ha de vetllar pels drets de tots els tipus

Exigim avui una llei contra la transfbia i lhomofbia, una llei que assenti les bases per construir un pas lliure dhomofbia i de transfbia
No hem de demanar perms a ning per ser LGBTI. Aquest s el nostre lloc, aquest s el nostre temps i aquestes sn les nostres llibertats. No les hem de pidolar a ning ni ens les pot negar una aritmtica parlamentria determinada. Aquest pas no ser lliure del tot fins que no hi hagi llibertat sexual total, i aix vol dir un pas lliure dhomofbia i sense transfbia. Volem els nostres drets i les nostres llibertats! Volem una llei contra lhomofbia i la transfbia! Volem un pas lliure de transfbia i dhomofbia!

Ptge. Valeri Serra 23 <M> L1 L2 Universitat <M>L1 Urgell www.colectiugai.org www.facebook.com/creacio.kantinacgb www.facebook.com/Col.lectiuGaiDeBarcelona

Cantina CGB

Tardes: Dimarts a Dissabtes de 19:00 a 21:30 Nits: Divendres, Dissabtes i viglies de festius de 23:00 a 3:00
cgb@colectiugai.org

breus 5
Libert, galit, fraternit?
moni igualitari. Per, no ha estat fcil per Francois Hollande complir amb aquesta promesa electoral, especialment a causa dels virulents atacs i demostracions que shan dut a terme, durant un llarg mes, a travs de diversos col lectius, encapalats per la dreta ms conservadora i, com era desperar, de la ms alta jerarquia de lesglsia catlica francesa. Tanmateix, el 23 dabril, 331 diputats van votar a favor i 225 en contra del matrimoni igualitari i del dret daquestes parelles a adoptar. Per la UMP (partit conservador) ha proms recrrer aquesta decisi davant el Tribunal Constitucional. Tamb ha proms que si guanya les eleccions presidencials del 2017, convocar un referndum per tombar aquesta llei. Grcies a lenrenou que els conservadors han protagonitzat , previ a la seva aprovaci, ja tots som capaos de reconixer la cara duna comediant francesa de segona categoria que es fa dir Frigide Barjot, i que sha prestat a posar la seva veu com a cap dels manifestants de dretes, sota el gastat eslgan de a cada nen, una mare i un pare. Per acabar, ha quedat ben clar que, 214 anys desprs de la presa de la Bastilla, gran part de la poblaci francesa encara no creu en la llibertat, en la igualtat, ni molt menys, en la fraternitat

La Repblica de Frana sha convertit en el pas n 14 del mn i el des europeu que aprova una llei que permet el matri-

La professora Gloria Casanova afirma que la homosexualitat es pot curar

Lavortament en el cas de violaci no s tolerable perqu dins de la terrible violaci treus alguna cosa bona, que s un fill, un do de Du. Les dones maltractades no han de separar perqu aix s amor. Encara que el teu marit et sigui infidel, la veritable prova damor s seguir estimant-lo amb llgrimes als ulls, com Jess plorava a la creu. I especialment la perla de la corona, la nostra preferida: Lhomosexualitat s una malaltia i t cura, com laddicci al tabac i al sexe. Aquestes sn algunes de les frases expressades en les seves classes per Gloria Casanova, una professora de periodisme en la Universitat Cardenal Herrera - CEU, universitat privada i catlica amb diversos campus en el Pas Valenci. No cal que apuntem que aquest fanatisme i alt grau dadoctrinament supera els lmits de la llibertat dexpressi, fomenta i justifica el maltractament contra la dona, les violacions o la discriminaci de les persones per la seva orientaci sexual. I per tant, s intolerable que una professora universitria transmeti aquestes idees als seus alumnes, aprofitant-se de la seva posici dautoritat.

Activista Anti-Gai ha sigut condemnada per pornografa infantil

Lisa Biron, una reputada advocada a New Hampshire (Estats Units), que treballava amb una organitzaci anti-gai dextrema dreta, va ser trobada culpable de filmar i distribuir pornografia infantil. Concretament per haver filmat a la seva prpia filla de 14 anys, mentre tenia sexe amb 2 homes. A ms, tamb van aparixer diversos vdeos de Biron tenint sexe amb la nena. Biron senfronta una sentncia mnima de 25 anys, desprs de ser condemnada per un jurat popular, els darrers dies dabril. A la seva pgina de Facebook, Biron declara que el seu llibre preferit s la Bblia i va treballar com a assessora i advocada per lAlliance Defending Freedom (ADF), una organitzaci que pretn transformar el sistema legal existent per un que garanteixi la santedat de la vida , del matrimoni i de la famila. A ms, aquesta organitzaci insisteix en relacionar la pedoflia amb lhomosexualitat.

breus
rir lEverest. Crane s fundador del Rainbown Summits Project (Projecte Cims de lArc de Sant Mart), en qu barreja la seva passi amb lalpinisme i el seu suport a organitzacions civils que lluiten per impedir el sucidi entre els joves homosexuals. El Rainbown Summits Project pretn crear conscincia i aconseguir suports econmics, mitjanant lenllestiment del cim ms alt de cada continent, conegudes com les set cimeres. El 2008, als 15 anys, ja va escalar la muntanya Kilimanjaro, el ms alt a frica, acompanyat de la seva mare. Des de llavors, no ha parat denfilar-shi per les muntanyes dels Estats Units, Nova Zelanda, Rssia, Sussa, Frana i Argentina. Crane, obertament homosexual, afirma que se sent orgulls dels nois i noies homosexuals que, diriament, senfronten als atacs homfobs i agressions fsiques a les seves escoles. Al seu bloc va escriure: Espero que la meva aventura serveixi com a inspiraci als joves, i que spiguen que no estan sols. Finalment, sha dapuntar que si Crane aconsegueix escalar les set cims, es convertiria en una de les persones alpinistes ms joves en batre aquest repte.

Alpinista gai senfilar a l Everest per evitar suicidis entre els joves homosexuals

Cason Crane, de 20 anys i matriculat a la Universitat de Princeton, ha viatjat arreu del mn, escalant les set cims, baix lobjectiu de buscar el suport de la societat per evitar el sucidi dadolescents homosexuals. El seu segent objectiu s conque-

Vols organitzar activitats al CGB? >>> cgb@colectiugai.org

Orgull amb orgull

Per: scar Banegas Garrido
http://oscarbanegas.blogspot.com.es
tan descabellat que hi haja un dia en qu persones que histricament hem patit tot tipus dhumiliacions i vexacions per la nostra condici sexual puguem eixir al carrer i, sense vergonya, sense tabs i amb el cap ben alt, puguem dir que som lesbianes, gais, transsexuals o bisexuals i, el que s ms important, que ens sentim ben contents i felios de ser-ho. En les diverses manifestacions que sorganitzen per a celebrar lOrgull gai hi ha, habitualment, una primera part ms reivindicativa dels drets del collectiu homosexual, i a continuaci sesdev una segona part amb la desfilada de carrosses que representen lmplia gamma de diversitat que hi ha dins del mn LGTBI. I aquesta part ms ldica i festiva, sovint la ms criticada, tamb s important i t el seu sentit perqu serveix per a trencar esquemes. No tots els gais som efeminats o tenim un cos perfecte; no totes les lesbianes sn camioneres o tenen els cabells curts i la veu masculina; no totes les transsexuals i tots els transsexuals sn com Bibiana Fernndez; no totes les bisexuals i tots els bisexuals sn unes vicioses o uns viciosos... Aix sn estereotips generalitzadors que poc o gens tenen a veure amb la realitat i que no ajuden, en absolut, a normalitzar la nostra situaci. passa molt gran en la lluita dels drets dels homosexuals, per no tot acaba aqu. Hi ha encara un llarg cam per recrrer i cal continuar mobilitzant-nos per aconseguir guanyar terreny en la consecuci duna igualtat real i efectiva en la societat actual. Com s sabut, el 28 de juny s el Dia Mundial de lAlliberament Lsbic, Gai, Transsexual i Bisexual, ms conegut com el dia de lOrgull gai. Eixe dia commemorem els aldarulls que van tenir lloc aquella nit de 1969 al pub Stonewall del barri de Greenwich Village de Nova York en qu, per primera vegada en la histria, un grup dhomosexuals es van oposar a ser arrestats pel fet de ser gais. Sens dubte, aquest fet representa un punt dinflexi per als moviments en defensa dels drets del collectiu LGTBI arreu del mn.

opini 7

El dret de les majories s tamb el dret de les minories, festegem, un any ms, lOrgull amb molt dorgull
Desitge que arribe un any en qu el 28 de juny no se celebre en cap lloc del mn una manifestaci en defensa dels drets del collectiu LGTBI. Aix voldr dir que shaur avanat cap a una vertadera igualtat i que les persones homosexuals no som discriminades per ser com som. Mentre aix arriba i, sobretot, perqu aix arribe, cada any, a final de juny o comenament de juliol, haurem de llanar-nos als carrers per a fer-nos visibles i recordar a tothom que lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals som persones amb els mateixos drets que les heterosexuals. Si en vuit pasos del mn lhomosexualitat est castigada amb la pena de mort, si en moltes ciutats es produeixen agressions a persones homosexuals, si encara hi ha qui fa carasses quan veu dues xiques o dos xics de la m, com s possible que hi haja gent que no veja amb bons ulls les nostres manifestacions? All que els hauria de sorprendre s que noms prenguem la via pblica un dia a lany i no els tres-cents seixanta-cinc! Fet i fet, no estar dacord amb la celebraci duns actes tan reivindicatius i simblics com sn els de lOrgull gai s, des del meu punt de vista, una mostra dintolerncia ms. Senzillament, ens manifestem per eradicar lhomofbia de la nostra societat i en defensa dels nostres drets com a collectiu. Sempre ho he dit: la nostra concentraci s tan legtima com la que convoquen anualment els bisbes a favor de la famlia o en contra de lavortament. Perqu el dret de les majories s tamb el dret de les minories, festegem, un any ms, lOrgull amb molt dorgull.

Moltes persones heterosexuals no entenen per qu hi ha dhaver un dia dedicat al fet de sentir-se orgullosa o orgulls de ser lesbiana, gai, transsexual o bisexual
Quasi quaranta-quatre anys desprs, sovint em trobe amb gent que, descaradament, em manifesta la seua opini contrria a la celebraci dactes ludicofestius al voltant daquest episodi fonamental en la histria de la comunitat homosexual. Quan arriba el 28 de juny hi ha persones, normalment heterosexuals, que diuen que no entenen per qu hi ha dhaver un dia dedicat al fet de sentirse orgullosa o orgulls de ser lesbiana, gai, transsexual o bisexual. Argumenten que elles i ells no es vanaglorien de ser heterosexuals i per aix no tenen un dia a lany en qu festegen que senten atracci per persones de laltre sexe, i aleshores no conceben que nosaltres isquem als carrers a reivindicar que estem ben devanides i devanits de ser com som. Ho veuen com una mena despectacle o circ. s evident que no han ents gens ni miqueta de qu va la pellcula! De dies mundials o internacionals de coses vries i rares, nhi ha un fum. Si a final de setembre t lloc el Dia Mundial Sense Compres, si el 24 de maig s el Dia Mundial de la Tovallola, si uns pocs dies abans s el Dia Mundial de lOrgasme Femen, si algun mandrs ha inventat el Dia Mundial de la Peresa i si existeix el Dia Mundial dels Esquerrans, del Soroll o del Tai-Txi, per posar-ne noms uns exemples, trobe que no s

Desitge que arribe un any en qu el 28 de juny no se celebre en cap lloc del mn. Aix voldr dir que shaur avanat cap a una vertadera igualtat i que les persones homosexuals no som discriminades per ser com som
Tamb mhe trobat amb persones que no entenen per qu continuem celebrant lOrgull gai si des de lestiu del 2005 hi ha en vigor la coneguda, i polmica per a algun sector social, llei de matrimoni homosexual. Aquestes ja no s que no hagen ents la pellcula, s que directament han confs el nou amb el noranta. s cert que laprovaci de lesmentada llei, la constitucionalitat de la qual ha estat ratificada recentment pel Tribunal Constitucional, representa una

reivindicaci

Manifest unitari del 17 de maig de 2013

Des del 2010, en el marc del Consell Nacional LGBT, la majoria de les entitats LGBTQ, que pertanyien i encara pertanyen al Congrs Nacional de Catalunya, consensuarem un document legislatiu conegut com la Llei contra la homofbia, baix els objectius de vetllar pels drets de les persones LGBTQ i de penalitzar i eradicar lhomofbia i la transfbia.

Volem la Llei contra la LGTBfbia

Les entitats sota-sigants manifesten el seu suport a laprovaci duna Llei especfica per prevenir i eradicar la LGTBfbia entre la societat catalana, tal i com promou al Parlament de Catalunya. Des de la riquesa i la diversitat, cal treballar plegats tots i totes per aconseguir objectius comuns. Entitats que histricament eren antagniques han sabut reconduirel dileg per construir un nou cam obert a tot el collectiu LGTB.

Entitats que histricament eren antagniques han sabut reconduirel dileg per construir un nou cam obert a tot el collectiu LGTB

Grcies a lempenta de les entitats del FAGC, Casal Lambda, Coordinadora de Lesbianes, Gais, Transsexuals i Bisexuals de Catalunya i Famlies Lesbianes i Gais, sha presentat la proposta de Llei contra lhomofbia al parlament de Catalunya. A ms a ms, en el context de la concentraci del Dia Internacional contra la LGTBfbia, sha llegit el manifest unitari del 17 de maig, titulat Volem la Llei contra la LGTBfbia, que ms baix adjuntarem. Finalment, sortosament, aquest manifest ha sigut recolzat per les segents entitats: FAGC, Collectiu Gai de Barcelona, Infogai, Ecogais, Coordinadora de Lesbianes, Gais, Transsexuals i Bisexuals de Catalunya, Families Lesbianes i Gais, Diversitat i Discapacitat, Casal Lambda, ATC, Projectes del Noms, Panteres grogues, AMPGIL,STOP SIDA, GAC, ACATHI,Brot Bord, Associaci www.SantSadurni. es,Associaci Pandora, Gais Positius, LESCAT, ACGIL, Fundaci Enllan, LObservatori contra lHomofbia.

Si b sha avanat notablement en el reconeixement de drets reals de les persones lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals, encara queda molt de cam a recrrer, especialment, en lmbit de combatre actituds i accions que vulneren els drets i llibertats de les persones per la seva orientaci sexual o didentitat de gnere.

Les entitats LGTB volen refermar la seva actitud oberta a dialogar tant amb el Govern de Catalunya com amb el conjunt de forces parlamentries per assolir el mxim consens possible perqu es pugui disposar dun marc normatiu especfic i til. Catalunya ha estat pionera en la defensa dels drets civils i llibertats del collectiu LGTB, havent acollit el naixement de les primeres associacions i en la regulaci de marcs normatius que han afavorit el cam cap a la igualtat i la justcia social. Ara cal fer un pas ms. El teixit associatiu LGTB vol deixar clar que en cap cas soposa al Document de Bases que el Govern ha presentat per una futura Llei antidiscriminaci, per considera que la proposta normativa s massa mplia volent regular collectius amb problemtiques tan diverses com poden ser les persones discapacitades, immigrades, minories religioses i tniques i persones LGTB, i dubta de la seva eficcia real. Ms enll de laritmtica parlamentria, el projecte de Llei contra la LGTBfbia, que compta ja amb el consens del Consell Nacional LGTB, recull la demanda histrica del teixit associatiu que ha liderat durant ms de trenta anys la reivindicaci dels drets de les persones lesbianes, gais, bisexuals i transsexuals. Aquests collectius de ciutadanes i ciutadans han assolit

reivindicaci 9
Una Llei especfica que, ben segur servir per aconseguir reduir la discriminaci i fomentar a la ciutadania en general valors digualtat, respecte i acceptaci de la diversitat
en els darrers anys un reconeixement social i poltic que sels havia negat tradicionalment, per encara sallunya de la plena normalitzaci. El Projecte de Llei respon millor a unes necessitats de naturalesa social, per aix que cal recollir els drets inherents de les persones i, en aquest cas, referents a aquest collectiu. Especialment en els mbits de leducaci, el laboral, el sanitari i serveis socials, en la cultura i el lleure, lesport i en el ple reconeixement de tot tipus de models familiars. La visibilitat pblica de persones LGTB, allunyada destereotips i de connotacions negatives ha de ser un altre dels mbits importants que cal abordar. Per tot plegat, cal una Llei especfica que, ben segur servir per aconseguir reduir la discriminaci i fomentar a la ciutadania en general valors digualtat, respecte i acceptaci de la diversitat. El 17 de juliol la llei contra la LGTBfbia estaria en disposici de passar els trmits previs per constituir una ponncia on debatre. Tindrem una llei especfica ha declarat Eugeni Rodrguez de la Plataforma dEntitats LGTBcat.

El teixit associatiu LGTB vol deixar clar que en cap cas soposa al Document de Bases que el Govern ha presentat per una futura Llei antidiscriminaci, per considera que la proposta normativa s massa mplia

LTIMA HORA

Subscriu-thi!
9 / Any
S, vull subscriure-mhi.
Nom i cognoms .............................................. Adrea .............................................. Localitat .............................................. Codi Postal .............................................. Telfon .............................................. E-mail .............................................. Signatura i data:

SOLUCIONS MARIGRAMA

10 A 9 J 8 E 7 L 6 L 5 A 4 P 3 R 2 A
Entitat Compte bancari Oficina DC

11 R

1 2 3 1 P E N

U R C T L O L I I A C E

A C

A A V P T
4 E

A R I

M A

5 T

R P S E E L

L I

U C A

6 7 8 9 10 11 R A R A S

T L I

E M R R T S E

A I

A D A

A U R

C A C A M E N T I R T E I

A C

R G

D D U R E S E

Nm. de compte

Envieu aquesta butlleta a Infogai Ptge. Valeri Serra, 23 08011 Barcelona

10

28 Juny

Dia internacional per lalliberament Lsbic, Gai, de Persones Trans, Bisexuals i Intersexuals

Moltes grcies!

Per: Joan Picazo - Disseny i fotografies de la campanya 28J 2013 de la Comissi Unitria 28 de Juny [bonjan.net]
La intenci del disseny de les torretes era principalment difondre el lema daquest any Per un pas lliure de transfbia i dhomofbia, el crit de llibertat que surt de la boca, que recolza la proposta de Llei contra la homofbia al Parlament de Catalunya. Un altre objectiu ha estat visibilitzar les diferents associacions i els collectius que formen la Comissi Unitria 28 de Juny. Tamb es pretenia visibilitzar la realitat del collectiu LGTBI, que s molt divers, fugint dels tpics esteriotips que veiem a la publicitat comercial. Les persones que apareixen sn reals, del collectiu, persones que no sn models professionals, que donen la cara, de totes les edats i de tot tipus. A vosaltres, moltes grcies!

Vaig a la manifestaci de la plaa Universitat el 29 de juny a les 18:30 perqu...

JPM

Vaig a la manifestaci de la plaa Universitat el 29 de juny a les 18:30 perqu...

12

Per un 28 de Juny poltic, reivindicatiu i combatiu

Per: Marc Garriga, Brot Bord
Enguany far 36 anys de la primera manifestaci per lAlliberament GLBTI a Barcelona, la primera dels Pasos Catalans i de lEstat. Sn 36 anys de manifestarse ininterrompudament, any rere any. El Brot Bord tot just acaba de complir quatre anys. Aquest, de fet, ser el nostre quart 28 de juny a Barcelona. I sn quatre cursos ja de participar activament en la Comissi Unitria 28 de juny, que s lorganitzadora daquesta manifestaci. Amb tot, aquest 2013 es produir una situaci que a priori sembla desconcertant: a la mateixa ciutat, el mateix dia i gaireb a la mateixa hora hi ha convocades dues maneres diferents dentendre el 28 de juny. Una s la de sempre, la que porta 36 anys, la manifestaci pel dia de lAlliberament GLBTI, i laltra s una de relativament nova, amb un nom for, estranger, en angls, Pride, i organitzada per no se sap ben b qui. Per valorar aquesta dicotomia, per analitzar la realitat del 28 de juny a Barcelona i per desgranar quin 28 de juny volem seguir organitzant com a Brot Bord cal fer una anlisi de fons i no deixar-nos emportar per factors ms superficials, esttics o comercials. Es tracta de dos models radicalment oposats i cal veure en qu. s a dir, cal tenir en compte qu s la Comissi Unitria 28 de juny i quina histria t, qu representa la ciutat de Barcelona en loci per a un turisme determinat, qui sen vol o sen pot beneficiar, quina idiosincrsia t Barcelona quant a moviments socials, en qu sha convertit el 28 de juny a la majoria de grans ciutats europees, per qu aix no ha passat a Barcelona, qu ha de ser el 28 de juny i en qu el volen convertir, i tamb quin arrelament al territori t la Comissi Unitria ms enll de Barcelona. manera o altra lluiten pels drets i les llibertats LGBTI i que t com a funci principal organitzar els actes del 28 de juny a tot Catalunya, no noms la manifestaci de Barcelona i la posterior festa. Aquesta plataforma s diversa. Les anlisis daquesta societat i les lluites que es duen a terme per part dels diferents grups que la integren sn diferents (des del reformisme fins a la lluita ms revolucionria; des de grups essencialistes fins a grups ms queer; des dassemblees anticapitalistes fins a joventuts de partits poltics) i a voltes fins i tot poden semblar antagniques (i sovint ho sn), per la CU28J actua com a marc de consens a lhora de posar-nos dacord en uns mnims per organitzar el 28 de juny al nostre pas.

moviments LGTBI+

Cap empresari ha dorganitzar la manifestaci del 28 de juny, primer, per coherncia poltica, i, segon, perqu lempresariat no fa ni far res pel moviment si no els representa un benefici econmic
a captar participaci anglfona). Dia per lalliberament LGBTI: aquest s el tret distintiu de Barcelona; i de Catalunya. Quan parlem dalliberament i no dorgull estem connectant la nostra lluita a la revolta dStonewall, aquell 28 de juny de 1969 a New York, data clau per entendre el nostre moviment, que vol, justament, alliberar aquesta societat de lhomofbia i de la transfbia (i del masclisme, i del sexisme, i de lheteropatriarcat, etc.). Aix ja ens est delatant: la nostra manifestaci s poltica. Pot semblar una obvietat, manifestaci poltica, o una redundncia, per quan parlem del 28 de juny no ho s. De fet, a molts llocs es parla directament de desfilada, com si noms imports la visibilitat (que importa, i molt), com si sabandons el caire poltic que t el mot manifestaci. Es tracta duna voluntat de despolititzar perfectament calculada. I per aqu no hi passarem. Vol dir, aix, que no ens volem despullar, lluir colors, plomes, purpurina, ballar i somriure? No, no vol dir aix. De fet, tot aix ho fem i ho seguirem fent a les manifestacions del 28 de juny. Desfilem, s, per, sobretot, reivindiquem. Cada any hi ha un lema i un manifest molt clars. Una pancarta a la capalera, amb tots els grups que ho han treballat, i sintenta que tothom conegui el lema, cridi consignes i, alhora, balli, es despulli, es petonegi i sigui tal com tingui ganes de ser. El carrer s nostre i sortim a reivindicar-lo. La nostra manifestaci s reivindicativa. El discurs ha estat sempre molt clar i hem marcat perfil propi. Mai ning, ni poltics ni empresariat, no ha condicionat el calendari de la CU28J ni les seves reivindicacions. Som un moviment social forjat a partir de la gent que forma part de les assemblees dels diversos grups que formen la CU28J, que pren les decisions de manera assembleria i horitzontal. Lexemple ms clar de tot aix s lany

La Comissi Unitria 28 de juny (CU28J) s una federaci de collectius, assemblees i organitzacions que lluiten pels drets i les llibertats LGBTI
El debat, doncs, s de fons. La Comissi Unitria 28 de juny (CU28J) s una federaci de collectius, assemblees i organitzacions que duna

LA CU28J s hereva de les organitzacions (com ara el FAGC, el Casal Lambda, el Grup de Lesbianes Feministes, etc.) que munten des de 1976 la manifestaci a Barcelona. Des de 2004 sorganitzen manifestacions i actes arreu del principat (Reus, Girona, Lleida, Vic, Manresa, Tarragona). Aix ja s tota una declaraci de principis. Massa sovint hem parlat de qu significa per a les realitats LGBTI ser de poble o tenir-ho difcil a lhora danar a la ciutat. s molt clar. La CU28J t en compte, en la mesura de les seves possibilitats, totes aquestes realitats arreu del pas. Sn molt poques les organitzacions que poden i volen ferho. Llavors, dins de tot aquest maremgnum bigarrat que s la CU28J, com sorganitza el 28 de juny?, quins sn aquests mnims?, en qu ens hem posat dacord durant 36 anys? Si ens hi fixem b, el nom amb qu parlem de la diada ja s prou eloqent: Dia per lAlliberament, i no pas dia de lorgull, tal i com passa a la resta de ciutats i com ho anomenen ad nauseam els mitjans de comunicaci (i no cal parlar del nom Pride, insultant la llengua prpia i delatant un afany barroer

2005, quan, amb laprovaci de la llei de matrimoni anomenat igualitari, la CU28J va sortir al carrer el 28 de juny parlant de la visibilitat lsbica, dedicant la manifestaci a la discriminaci de les lesbianes. Enguany sortirem al carrer a exigir una llei contra lhomofbia i la transfbia; a tornar a dir que volem ms i ms eines per canviar aquesta societat. La nostra manifestaci s combativa. Aquests sn els mnims que diem i que fan que de la CU28J aquest marc en qu ens posem dacord, ara i durant 36 anys. Volem una manifestaci, amb tot el que aix implica. Per nhi ha ms, de mnims, dos ms, que van estretament relacionats. Ning no guanya diners amb la manifestaci i la festa posterior i lempresariat no pot organitzar la manifestaci ni fer-hi propaganda dels seus negocis dedicats als consumidors GLBTI (i molt especialment als gais). s a dir, la CU28J no t afany de lucre ni permetr que ning instrumentalitzi la manifestaci en benefici propi.

pagar infraestructura, etc.). Cap de les persones ni collectius que munta la manifestaci semporta diners a la seva butxaca. El 28 de juny de la CU28J no s un lucre per a ning. Aquest s un dels altres mnims en qu portem 36 anys posant-nos dacord.

moviments LGTBI+ 13
satorguessin) que shan muntat un 28 de juny fet a mida, un dia de gran negoci i de propaganda gratuta als mitjans alhora que continuen apoderant-se i reivindicant per a si el discurs poltic de GLBTI. Justament si a Barcelona, aquest 2013, encara no tenen el poder sobre el 28 de juny s perqu aqu no hem deixat que satorguessin aquesta legitimitat. No els lhem donada. No la tenen. I no la tindran. Barcelona t un teixit associatiu potent i una conscincia poltica que va molt ms enll. Al mateix temps, hi ha hagut la CU28J i, cal dir-ho, el Front dAlliberament Gai de Catalunya, que ja en el seu moment van parlar del fenomen de la pesseta rosa (ara, euro rosa) i que va buidar de contingut poltic i per tant de legitimitat qualsevol intent empresarial dorganitzar el 28 de juny. Malgrat tot, i desprs de molts intents frustrats, els empresaris tornen a apostar fort. No tenen el recolzament del teixit associatiu, ni la gent, ni el discurs, ni la histria, ni la conscincia territorial (munten coses a Sitges, diran els que no entenguin que s el seu model portat a un poble), ni tenen la legitimitat per a fer-ho. Aix s, tenen els diners (molts i molts diners), la quota meditica, el suport poltic i els mitjans per fer-ho. I ho faran, sens dubte. Faran la seva desfilada, en angls, off course, i guanyaran tants cals com vulguin. Barcelona s massa llaminera. Una ciutat amb el potencial turstic que t, amb platja, el gaixample, bona temperatura, el Mediterrani, Sitges a prop, bona imatge comercial. Barcelona representa massa diners que no poden no guanyar i alhora s el seu gra de pus, la seva crosta reivindicativa que encara no han pogut arrencar. No podem permetre que aix passi.

Els empresaris tornen a apostar fort. No tenen el recolzament del teixit associatiu, ni la gent, ni el discurs, ni la histria, ni la conscincia territorial. Aix s, tenen els diners, la quota meditica, el suport poltic i els mitjans per fer-ho
Sobren, aix, molts debats alhora. Cap empresari ha dorganitzar la manifestaci del 28 de juny, primer, per coherncia poltica, i, segon, perqu lempresariat no fa ni far res pel moviment si no els representa un benefici econmic. Sn on sn i fan el que fan perqu guanyen cals, no pas per amor a la causa o per conviccions poltiques. Aix ha de quedar molt clar. En cap moment es poden apoderar del nostre discurs poltic ni tenen cap mena de legitimitat a lhora de representar-nos. Si les persones que tenen o que treballen en un daquests negocis volen assistir a la manifestaci a ttol personal, que ho facin, per no com a empresa. Lexemple, a aquestes alades tan trillat, que el 8 de mar determinades empreses de compreses ni munten la manifestaci ni surten a repartir propaganda s un smil perfecte per obrir els ulls definitivament i deixar de justificar la presncia dempreses a la manifestaci. Parallelament a aix, els beneficis que sobtenen de la festa a plaa Universitat posterior a la manifestaci (sumats a la subvenci) serveixen per muntar la manifestaci de lany segent (imprimir cartells, muntar escenaris,

To aix pot semblar qui sap qu, per en realitat s ben senzill. Volem una manifestaci reivindicativa que no serveixi a ning per guanyar diners i no volem ni poltics ni empreses que condicionin el nostre discurs. Ben senzill. Oi que tothom pot dir el mateix del 8 de mar, de l1 de maig, de l11 de setembre? Doncs aix. Qu passa, aleshores, amb el 28 de juny, que els empresaris volen muntar aquesta manifestaci? Quin inters hi ha? Doncs que el model desfilada ha estat assajat i ha tingut xit a la major part de ciutats europees, comenant per Londres, passant per Berln o Madrid, i acabant a Valncia: gran carrosses amb anagrames dempreses, flyers de les festes posteriors, sortir als mitjans gratutament (especialment la TV, per tamb internet i xarxes socials), propaganda constant sense despesa, difusi destereotips i molta, molta festa amb la venta dalcohol en massa a preus que no sn precisament populars. Un gran negoci. Cal explicar a grans trets per qu ha passat aix i entendrem per qu no ha estat aix fins ara a Barcelona. El fet que determinats barris shagin especialitzat com a barris doci per a lesbianes i gais i lestabliment de determinades empreses dedicades a aquest oci que alhora reforcen el barri com a gueto i en treuen benefici ha fet que es doni a aquestes empreses, a aquestes marques, una legitimitat especial a lhora de parlar de GLTBI. s com si els degussim un favor, per entendrens. Sn els nics que han procurat per nosaltres, diuen alguns. Per aix no s aix. Com ja hem dit, aquestes empreses sn on sn perqu guanyen diners. Si no, no hi serien. Per s a partir daquesta falsa legitimitat que shan atorgat (i que hem deixat que

El Brot Bord seguirem a la CU28J. Volem un 28 de juny com lhem tingut sempre: poltic, reivindicatiu i combatiu 36 anys caminant endavant no tenen preu. La nostra lluita no es pot comprar amb diners
El Brot Bord seguirem a la CU28J. Volem un 28 de juny com lhem tingut sempre: poltic, reivindicatiu i combatiu. No som un negoci. Cap empresa t legitimitat per parlar per nosaltres. Sn 36 anys de lluita, de drets, de llibertats, sn 36 anys de visibilitats, de festa, de ser com som, de clavar la ploma, de cridar, de reivindicar all que s nostre. 36 anys caminant endavant no tenen preu. La nostra lluita no es pot comprar amb diners. Els nostres drets i les nostres llibertats no estan en venda.

14

moviments LGTBI+ 28 de juny de 2013

Per: Eugeni Rodrguez, membre del Front d Alliberament Gai de Catalunya

Canvi de Paradigma?
Aquest any sortirem un altre cop al carrer el 28 de juny per reivindicar els nostres drets i llibertats. Trenta-sis anys desprs de la primera manifestaci per lalliberament LGTB, la CU28Juny, incessant en la seva lluita contra tota forma de discriminaci vers lesbianes, bisexuals, transsexuals i gais, reivindica aquesta vegada UN PAS LLIURE DHOMOFBIA I DE TRANSFBIA.

La comissi Unitria 28 de juny, amb diferents formats, ha convocat des de 1977 fins ara,la diada per lalliberament gai, lesbi, dhomes i dones transsexuals i bisexuals
La histria de les manifestacions del 28 de juny sn dalguna manera la histria del moviment LGTB de Catalunya. La comissi Unitria 28 de juny, amb diferents formats, ha convocat des de 1977 fins ara,la diada per l alliberament gai, lesbi, dhomes i dones transsexuals i bisexuals. Cada any intentant fer visible la nostra especificitat i fent-se ress de les lluites i reivindicacions del moviment. Una constant i incessant tasca de dennciai altaveu de les discriminacions i violncia que patim. Cada any el 28 de juny ha centrat les aspiracions encara pendents del collectiu LGTB. Aspiracions que shan anat concretant en diferents jornades de lluites on ressaltar lhomofbia, transfbia i bifbia que de forma estructural travessa la nostra quotidianitat. Sortir al carrer sense complexes, sabedors de la difcil tasca dentroncar en una data simblica el conjunt de persones i organitzacions que reivindiquemun altre model social, un modelallunyat de las estructures patriarcals i heterosexistes. Sortir al carrer per fer nostres els espais pblics i trencar els lligams duna normativitat que pretn tancar-nos en guetos daurats i en bombolles roses on alienar els nostres anhels.

S, sortir al carrer amb les nostres rbies, desitjos, crits, per tamb amb la impremta duna lluita per fer daquesta vida un espai lliure de violncia cap a les persones que estimem de forma diferent a la norma, La CU28Juny, fidel a la seva cita amb el 28 de juny, ha volgut sempre enfortir el sentit dALLIBERAMENT, terme que pretn enllaar amb la idea dapropar la visibilitzaci del collectiu LGTB amb la lluita per lemancipaci social i sexual.

El 28 de juny s sense cap mena de dubte una data on unir esforos per visibilitzarles nostres reivindicacions. Un dia de totes i per a totes les persones i entitats LGTB quevolemfer-nos veure, escoltar i sentir. Per aquest 28 de juny de 2013, la quasi totalitat del moviment LGTB de Catalunyademandem una llei contra lhomofbia i la transfbia. La diversitat dorganitzacions LGTB del nostre pas s un clar smptoma de pluralitat i riquesa en el cam pels nostres drets i llibertats. s important i elogis haver sabut coincidir en la consecuci dels nostres dretsi en la denncia de la LGTBfbia. Un cam que ens ha perms aconseguir LA GLORIETA DE LA TRANSSEXUAL SNIA, reivindicaci histrica del FAGC que amb el recolzament de la majoria del moviment va donar els seus fruits.

Fer nostres els espais pblics i trencar els lligams duna normativitat que pretn tancar-nos en guetos daurats i en bombolles roses
Volem els nostres drets i llibertats i volem ser els protagonistes daquesta transformaci. No necessitem intermediaris que banalitzen les nostres reivindicacions en catlegs de bns de consum. El 28 de juny s sens dubte tamb un dia de festa i alegria i s per aix que des del principi, la jornadasha tancatamb una gran festa. Festa que des de sempre ha prets ocupar lespai pblic i convidar tota la Societat a celebrar amb nosaltres la diversitat afectivo-sexual. Festa que aposta pel format popular i de proximitat. Festa que sescorre per les places de Barcelona tenyint les seves cantonades de llibertat sexual. Festa sense models predeterminats i oberta a TOTES.

No necessitem intermediaris que banalitzen les nostres reivindicacions en catlegs de bns de consum
A 35 anys de la derogaci de la homosexualitat de la llei de peligrosidad social, s absolutament urgent conquerir les eines legals necessries per acabar amb la IMPUNITAT HOMFOBA I TRANSFOBA, i hem de fer-ho des de la unitat. Unitat quehauria demmarcarse en uns parmetres de dennciai no mercantilitzaci de les nostres reivindicacions.

LOrgull necessari per a exigir dignitat i respecte

Per: Lambda Valncia
LOrgull lsbic, gai, transsexual i bisexual de Valncia, i de tantssimes ciutats de tot el mn, s el resultat dun llarg procs histric, encara que la data que marca el seu inici sinspira en els esdeveniments produts el 28 de juny de 1969, en un club de Greenwich Village de Nova York, el mtic bar Stonewall Inn. En una de les habituals batudes de la policia es va trobar amb una resposta inesperada: transvestits, transsexuals, gais i lesbianes plantaven cara a la policia, farts de les constants humiliacions. El pub era propietat de la mfia; concretament de la famlia Genovese. No es tracta de relacionar el moviment reivindicatiu LGTB amb la mfia (encara que alguns sencaboten a parlar de la mfia rosa!), per s sha de recordar que van ser els espais nocturns ms marginals on es va gestar la primera rebelli del pride: aix que ac cridem orgull, per que tamb es pot traduir com a dignitat. Els successos del Stonewall Inn van ser el detonant per a iniciar un procs dencoratjament social, dautoestima, i dexigncia de respecte a la diferncia, que encara hui continua. la visibilitat, denunciar la LGTBfbia... Moltes vegades, entre la incomprensi i la sorpresa dun pblic que solia venir als seus bars i discoteques. Per, se va anar travant una complicitat que ens va permetre avanar en recursos i, tamb, a aconseguir uns potents canals de difusi de les nostres accions i, desta manera, es va celebrar les primeres concentracions, reivindicant la igualtat legal, fins a donar el gran bot a les multitudinries celebracions de lOrgull a Valncia, a Madrid i en moltes altres ciutats.

moviments LGTBI+ 15

Lexplosi de color i diversitat que caracteritza lOrgull s ja, en si mateix, un acte poltic que desafia lheteronormativitat i el masclisme
No ens han regalat res. Tot el que hui s lOrgull s fruit de lesfor de molta gent. Ac, el Collectiu Lambda va comenar amb accions que, a poc a poc, guanyaren visibilitat, s a dir, en primer lloc, les festes nocturnes en els locals, desprs els sopars per a entregar els premis 28 de juny (que ms tard es van denominar Premis Margarida Borrs), les concentracions en la Plaa de la Verge... i, per fi, a partir de lany 2000, les manifestacions. En aquest sentit, la festa de la nit va ser, per primera vegada, en el carrer. Des daleshores, hem anat creixent en visibilitat, fent senyera del respecte a la diversitat, com veiem cada any en eixes multitudinries mani-festa-cions; per tamb donant contingut i posant lmfasi en assumptes com la igualtat legal per a les nostres famlies, la visibilitat lsbica, els drets de les persones transsexuals, leducaci com a espai de lluita contra la LGTBfbia, la salut i la lluita contra el VIHsida. Malgrat la imatge frvola que es vol atribuir a lOrgull, estem davant duna expressi reivindicativa que aconsegueix que all seris, no siga sinnim ni avorrit. I en tot cas, lexplosi de color i diversitat que caracteritza lOrgull s ja, en si mateix, un acte poltic que desafia lheteronormativitat i el masclisme, ja que posa en dubte la visi duna societat en blanc i negre que alguns insisteixen a imposar. Hi ha qui tem la celebraci del 28 de juny. No s casualitat que, hores dara, estem patim una ofensiva involucionista amb tot tipus destratagemes per a arraconar lOrgull, la nostra ferramenta ms potent de reivindicaci. La seua intenci s clara: reprimir i emmudir el clamor de llibertat i defensa de la diversitat que cada estiu inunda Valncia i moltes altres ciutats i que ser, sens dubte, la nostra trinxera ms efectiva per a impedir que ning ni res ens trega els drets conquerits en estos anys. Especialment, quan els sectors ms conservadors de la societat no ens donen facilitats en mbits com leducaci, la sanitat, les poltiques socials...

Al nostre pas, lincipient moviment associatiu a favor de lalliberament sexual, sorgit a finals dels anys 70, vivia absolutament al marge, baix el ms mnim reconeixement institucional. Vam haver de buscar aliances en lambient (les empreses dirigides a lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals que es dediquen a loci nocturn); pareixia que la nit era lnic espai de lliure expressi de la nostra sexualitat. Amb eixes aliances vam fer, primer, proselitisme de ls del cond (en plena crisi del VIH-sida, quan milers de gais morien en situaci dabsoluta indigncia legal i estigma social) i desprs, usrem eixos espais per a reivindicar la igualtat dels nostres drets, promocionar

Un company de Madrid, ens repetia cada any esta frase: hi ha que tindre molt orgull per a aguantar tanta discriminaci
Un company de Madrid, ens repetia cada any esta frase: hi ha que tindre molt orgull per a aguantar tanta discriminaci. I s absolutament cert. Cadasc i cadascuna, a la seua manera, no volem ser iguals que ning, no volem tolerncia, exigim, com en el 1969 van fer en la rebelli del Stonewall Inn, respecte i dignitat per a totes i tots.

16

Per: Joaquim Roqueta i Mann. Secretari General de la Coordinadora de Lesbianes, Gais, Transsexuals i Bisexuals de Catalunya

Construint el 28 de juny del segle XXI: 2013 d Stonewall a Barcelona

moviments LGTBI+

Enguany lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals construm un nou 28 de juny, el Dia internacional de lorgull LGTB, Dia de lOrgull Gai o Gai Pride, com tamb sanomena i seguim commemorant els disturbis dStonewall de 1969 a Nova York, que van marcar linici del moviment dalliberament homosexual. Aix doncs, dStonewall a Barcelona desprs de ms de quaranta anys i endinsats al segle XXI, els collectius LGTB ho seguim celebrant de forma pblica reclamant la igualtat de lesbianes, gais, i homes i dones transsexuals i bisexuals i mostrant el nostre orgull i la nostra dignitat.

I PER LERADICACI DE LHOMOFBIA, LA LESBOFBIA I LA TRANSFBIA, que va ser aprovat pel Consell Nacional LGTB de Catalunya el 2010. La demanda daquesta Llei s el motor daquest 28 de juny i ms quan la LGTBfbia est tornant amb una fora imprevista i creixent i amb una enorme intolerncia amb la diversitat. Noms cal veure les mobilitzacions sense

agrupades en una Plataforma donem suport a aquesta iniciativa per tal que es garanteixin els nostres drets i llibertats. Som conscients que tenim un repte pendent, aconseguir un acte totalment unitari del divers moviment LGTB per oferir a tota la ciutadania el 28 de juny. Un acte inclusiu, molt reivindicatiu i tamb festiu, que reculli el bagatge de tots els anys de lluita per que no deixi a ning fora. Cal obrir un debat obert i sense exclusions que enriqueixi el Dia internacional de lorgull LGTB. Fer daquest orgull una explosi tamb de cultura popular, dintercanvi didees i que ens alliberi de fantasmes i prepararnos pel treball en equip. Estem aprenent a treballar conjuntament i sembla que

El moviment LGTB de Barcelona ha aconseguit el passat mes dabril el reconeixement de la Glorieta del Parc de la Ciutadella per a la memria de la Transsexual Snia Rescalvo
Aquest any per a casa nostra encarem aquest dia marcat en un nou context que ens dna fora, la uni de les entitats al voltant duna Plataforma, treballant plegades amb objectius comuns que ha donat ja els seus fruits. En primer lloc desprs de molts anys de reivindicaci, el moviment LGTB de Barcelona ha aconseguit el passat mes dabril el reconeixement de la Glorieta del Parc de la Ciutadella per a la memria de la Transsexual Snia Rescalvo, assassinada el 6 doctubre del 1991 per un grup de neonazis. Daltra banda aquest treball conjunt tamb ha perms registrar la proposta de llei contra la LGTBfbia que va ser entrada al Parlament el passat 9 de maig per les entitats, amb el suport dERC, PSC, ICV i CUP, recuperant el projecte de LLEI DE DRETS DE LES PERSONES GAIS, LESBIANES, BISEXUALS I TRANSSEXUALS

Ha perms registrar la proposta de llei contra la LGTBfbia que va ser entrada al Parlament el passat 9 de maig per les entitats, amb el suport dERC, PSC, ICV i CUP
precedents a Frana de la dreta ms reaccionria contra la llei del matrimoni igualitari dHollande. A ms, les dades dun estudi de lAgncia Europea de Drets Fonamentals (FRA) confirmen de forma contundent que aquestes terribles tendncies sn molt fortes a tota Europa. El 47% dels gais assegura que en els ltims dotze mesos ha patit alguna forma de discriminaci per culpa de la seva orientaci sexual. Volem una Llei especfica contra la LGTBfbia i dotar-nos dun marc que lluiti contra aquesta violncia que sexerceix cap al nostre collectiu i 25 entitats

Tenim un repte pendent, aconseguir un acte totalment unitari del divers moviment LGTB per oferir a tota la ciutadania el 28 de juny
ho estem fent molt be per encara cal trencar tpics, fugir de la belligerncia interna i comprendre que lenemic s a fora i no ens pot trobar manifestant-nos, reclamant i reivindicant els nostres drets i llibertats el mateix dia per en diferents camins, hem de saber entre tots i totes trobar el cam unitari que ens enforteixi i ens alliberi de la LGTBfbia.

28 de juny de 2013 a Terrassa

Per: Angeles Ruiz Torralba Presidenta Acord
Enguany, celebrem a Terrassa la Festa de la Diversitat. Celebrarem el 28 de Juny amb un seguit dactivitats. Per primera vegada, llegirem el Manifest reivindicatiu de la Diada Internacional de gais i lesbianes amb els honors que es mereix. s cert que aquesta ciutat, des de fa 20 anys i encara ms enrere, ha tingut una especial sensibilitat per la temtica LGTB. Des del FAGC (Front dAlliberament de Catalunya) en els anys 70, passant per la instauraci de Serveis per a la Diversitat Sexual en lAjuntament a crrec de lassociaci ACORD, que porta gaireb 16 anys. El moviment associatiu ha estat i continua molt viu, com s el cas de Dona

moviments LGTBI+ 17

A Terrassa, en el any 2012, s han fet 540 tallers sobre diversitat sexual a escoles de primria, secundria i batxillerat, a ms dels cicles superiors
ms Dona i, sorgit aquest any, el projecte associatiu LGTB Terrassa. Un grup de joves i no tan joves, gais i lesbianes, que volen reivindicar,encara ms, un lloc en la societat egarenca. Per altra part, la contribuci de lAjuntament, celebrant, entre daltres actes, el Festival de Cine Gai-lsbic des del 2000. Des que van sortir els registres Municipals, lajuntament va ser un del primers en obrir-lo. Tamb ha realitzat moltes bodes gais i lesbianes. Podem dir que Terrassa t una historia reivindicativa CAPDAVANTERA. Evidentment, aix no hagus estat possible sense les associacions al darrere, totes les associacions de Catalunya.

Les generacions actuals volen participar en el mn de les associacions amb un tarann que no es nicament reivindicatiu. No cal oblidar que encara existeix lhomofbia i que les lleis no sn suficients per eradicar-la

participen ms alumnes, que poden dibuixar el que els sembli sobre la manifestaci de lhomofbia a la seva escola. Les associacions i especialment Acord han engegat una Campanya aquest 2013. Hem comenat amb leslgan Persones Iguals Persones Diverses. Arran daquesta Campanya 2013, farem una targeta que distribuirem als comeros de Terrassa amb el lema lesgaytransfriendly.

Les associacions i, especialment, Acord han engegat una campanya que, baix leslgan Persones Iguals Persones Diverses, distribuirem als comeros de Terrassa una targeta amb el lema lesgaytransfriendly
A Terrassa, lany 2012 s han fet 540 tallers a les Escoles de primria, secundria i Batxillerat, a ms de cicles superiors, sobre diversitat sexual, i han estat un total de 1.500 nois i noies que han rebut informaci sobre les variants de la sexualitat humana, sobre lhomosexualitat. Des de fa tres anys consecutius, se celebra el Concurs de Cmic Contra lhomofbia a lescola. I cada any hi

Des de fa tres anys consecutius, es celebra el Concurs de Cmic Contra lhomofbia a lescola
Tot aix, amenitzat amb la Lectura del Manifest el 27 dijous de Juny i al dia segent el 28 de Juny, La Festa de la Diversitat de 22.30h cap a mitja nit, molt a prop dels Ferrocarrils de la Generalitat (FCG), perqu tothom ho tingui a m per venir. Aix que convidem a TOTHOM. Porteu-hi els amics!

Encara no collabores amb lInfogai?

infogai@colectiugai.org www.facebook.com/Infogai Ajudans a construir la revista del moviment LGBTIQ catal. Tan fcil, com enviant-nos els teus articles, les teves suggerncies sobre aquelles temtiques que hi trobes a faltar.

18

Acathi i el 28 de juny
Per: Equip ACATHI
Parlar de com les persones immigrades LGBT percebem la celebraci del 28 de juny s parlar duna profunda diversitat de posicions, rdua tasca s poder sintetitzar-les totes. Des que arribem a Catalunya ens confrontem amb una realitat desconeguda fins al moment per a molts de nosaltres. Una realitat que ens parla de llibertats, de drets, drets que al mateix temps ens exposen a prejudicis i discriminacions presents en el dia a dia. Aix i tot, la illusi de conquistar aquesta llibertat ens impulsava a crrer el risc de la visibilitat, de sortir de larmari novament, ara en un entorn diferent i variat. Hem de recordar que molts de nosaltres venim de societats molt repressores i castradores dels nostres drets ms bsics. No obstant aix, cada immigrant porta amb si la seva histria personal, familiar, ciutadana dorigen, continental, entre unes altres, configurant un collectiu immigrant heterogeni i ric, per qui vulgui veure-ho. Aquesta heterogenetat ens fa submergir-nos en una major complexitat social i econmica, grcies a la presncia de multiplicitat de variants socials entre les quals la diversitat cultural s una ms. Aquestes experincies fan molt dinmica la vivncia de la interacci entre les diversitats presents en la societat dacolliment, les diferents vivncies dinclusi experimentades per diferents collectius fan realment una situaci polifnica i rica, que exigeix una adaptaci multi-direccional. El ser testimonis impassibles de lacci dentitats i associacions que durant anys han estat desenvolupant una labor de defensa dels drets i de profundes accions que han incidit en les poltiques pbliques no era pas per nosaltres acceptable, no hi havia espai per a la resignaci i per a la passivitat. Havem de ser agents actius i partcips en aquests canvis socials, havem de buscar les vies de apoderarnos i collaborar en la creaci daquesta societat ms inclusiva, que reculli la riquesa cultural de cada individu sigui o no migrant. Havem dassociar-nos, havem de crear un espai dacolliment ms especfic Si b s cert, que des de la nostra participaci en altres moviments socials no LGTB, la percepci que es t de les entitats LGBT s duna gran incidncia i duna gran coherncia i fora. Aspecte que ens enorgulleix. El 28 de juny s la data de major rellevncia per a nosaltres pel seu impacte com a element de sensibilitzaci de la ciutadania en general, de les persones LGBT no implicades i com a senyal de fortalesa del moviment. Des de fa 36 anys que les persones LGBT de Barcelona, shan atrevit a fer visible la necessitat de drets i la defensa per mantenir-los actius i vigents. La participaci dels i les immigrants ha anat en augment, sobretot dalgunes nacionalitats. La participaci, generalment, ha tingut un objectiu reivindicatiu, per cada vegada ms s present el carcter ldic i festiu. Per a la nostra organitzaci, ACATHI, la visibilitat dels immigrants en la comunitat LGBT ha estat una de les nostres i en relaci directa amb les necessitats globals de tots els immigrants que volguessin unir-se a nosaltres. Daquesta manera podem aportar al canvi social. s aix, com en diverses entitats, sobretot al principi, persones procedents de Llatinoamrica es van integrar com a voluntaris. Una de les percepcions inicials i confuses que es van fer presents en integrar-nos directament en el moviment participatiu LGTB va ser la gran disparitat dopinions en el moviment organitzat, generant fins i tot, diferncies que semblaven irreconciliables o que tenien una histria difcil de distingir i entendre. principals raons per a la participaci en les diverses manifestacions, durant els ltims anys. Tamb, ens hem proposat treballar els prejudicis sobre el nostre collectiu immigrant, fins i tot dins del collectiu LGTB. La BIBLIOTECA VIVENT s un dels instruments de canvi de percepcions de la societat sobre diferents estereotips siguin o no LGTB. Sha convertit en un estendard que ens permet enriquir la cultura i les relacions interpersonals, ens permet fins i tot lluitar contra els nostres propis prejudicis. Aix i tot, hem de dir que el grau de sensibilitat de totes les entitats LGBT sobre la situaci de persecuci que existeix en altres regions del planeta, han fet daquesta tasca la ms compartida amb altres entitats. Avui veiem dues celebracions sobre una mateixa data, fins ara els actes promoguts des de la plataforma 28 de juny, per a nosaltres tenien un contingut reivindicatiu poltic i daltra banda ens trobem amb els actes relacionats a lOrgull, amb una reivindicaci associada a lmbit ldic festiu amb un carcter turstic comercial. En ambdues manifestacions, veiem grans oportunitats, en una pel seu carcter poltic i de gran impacte en la renovaci social, i laltre per la possibilitat darribar a persones que duna altra forma no podrem arribar.

moviments LGTBI+

La BIBLIOTECA VIVENT s un dels instruments de canvi de percepcions de la societat sobre diferents estereotips siguin o no LGTB
Les entenem com a plataformes de visibilitzaci. Una porta daccs. El collectiu LGTB i especialment el collectiu LGTB immigrant necessita daquestes portes. Si som capaos de poder conciliar i recuperar les bases del perqu estem on estem i assolit el que hem aconseguit, podrem comprovar que aquestes formes diferents de manifestaci sn ms complementries que excloents. Aix pensem i aix actuem. Grcies.

Ambientalitzaci de festes

Ampolles dalcohol

Caixes dampolles Papers

Festes netes i verdes

rgnic Restes de menjar Llaunes Ampolles daigua Ampolles de refresc

Vas reutilitzable

Collabora

www.facebook.com/Ecogais - ecogais@colectiugai.org

Entrevista a GLH
(gais i lesbianes de LH)
Per: Miquel Estap
Com i quan va ser que va comenar la vostra feina com a GLH? Lentitat va ser creada el 1998 per uns joves voluntaris dun grup de solidaritat de LHospitalet, per treballar lmbit de la igualtat i la lluita contra la discriminaci per ra dorientaci sexual. Legalment, GLH es va constituir el 3 de Desembre de 1998, tot i que, ja treballvem en actuacions a aquest mbit, en el mar daquell mateix any.

altres collectius 21

GLH es va constituir el 3 de Desembre de 1998

Quines sn els vostres referents ideolgics? Amb quines altres entitats manteniu relaci? Realment tenim molts referents ideolgics: bsicament som desquerres, per la nostra entitat com a tal s apoltica, ja que cadasc/una de nosaltres s duna ideologia diferent. No volem guiar ning per ser duna o altre manera. Entenem que, precisament, la nostra lluita reivindica la diversitat. Mantenim relacions amb les altres dues entitats LGTB de la ciutat, A.C. Bigayles i J.G. Metropol, i tamb amb entitats com ara la Creu Roja o lAssociaci de famlies acollidores de nens i nenes sahraus. Quin tipus dintegraci teniu dins el vostre mbit concret? Heu patit algun tipus dactitud homfoba? B, quan comenvem justament quan comenvem van agredir dues noies al nostre barri, Collblanc La Torrassa, fet pel qual vam establir precedent exercint lacusaci dagressi per homofbia. La homofbia lhem patida per part dalguns regidors i poltics, tant en la nostra ciutat, com a fora. Per sort, no s el cas de la nostra alcaldessa, la Nria Marn!

Nosaltres treballem per la normalitzaci, per aix realitzem activitats, tant per a heterosexuals com per al collectiu LGTB. Normalment enfoquem la nostra activitat al collectiu quan considerem que s necessari pels atacs que rebem, tant per part de la dreta com per lEsglsia. Treballem en campanyes enfocades a casos concrets, sempre directament a favor del collectiu.

encara que no tenim color concret. Ens acostumem a entendre millor amb els partits minoritaris o sense representaci. Aix, hem tingut recolzament dERC, per exemple, quan la representava lEduard Surez. I, tamb, dICV. No creiem en lamiguisme, per existeix Teniu alguna implicaci als actes del 28J? I als del PRIDE? Quan comenvem a treballar vam assistir a diverses sessions del grup que organitza el 28J. Nosaltres sempre recolzarem aquest grup i aquesta manifestaci. Tamb el PRIDE, perqu una cosa s all que pensem de forma individual i, una altra ,all que creiem que hem de fer com a collectiu. Per aix recolzem les dues maneres de fer manifestaci i de reivindicar els nostres drets.

Som desquerres, per la nostra entitat com a tal s apoltica, ja que cadasc/ una de nosaltres s duna ideologia diferent
Quins sn els vostres mbits principals dactuaci? Promoveu algun tipus de campanya en concret? Treballem en lmbit social, sobretot, en el camp de la salut. No tenim un mbit exclusiu, ens involucrem en tot el que signifiqui normalitzar. Com quan encara no tenem dret de casar-nos, que vrem fer campanyes a favor del matrimoni. Tamb lluitem a favor de lavortament, o ms, del dret a decidir. Teniu algun tipus de relaci amb les institucions? Com ja hem comentat som apoltics, per ens reunim amb diferents rees a nivell municipal pel tema de les subvencions. Tamb hi ha contacte amb la Generalitat,

Nosaltres treballem per la normalitzaci, per aix realitzem activitats, tant per a heterosexuals com per al collectiu LGTB
Com valoreu lxit dels vostres premis Bigayles, els darrers anys? Quines novetats prepareu per a la propera edici? Des del 2005, s la prpia Associaci cultural Bigayles qui dirigeix lorganitzaci dels premis, aix que tamb els haureu dentrevistar a ells/es!

22

queer

1m+kLadyDi,
Per: Carlos Jess Paz, productor i creador Javier Bellomo, fotgraf

els orgens

Era una tarda de gener quasi com qualsevol altra, encara que hi havia nervis a lambient, un amic fotgraf, Javier Bellomo, venia a fer una sessi al pis, unes proves deia... Sona el timbre i recorro passadissos interminables per a obrir-li la porta. Mentre espero que pugi els dos pisos escolto en Javier: - Qu escaleras tan maravillosas, ch, son impresionantes! - Si, es una finca regia, aunque est bastante abandonada por desgracia... Lo ms guapo es la escalinata de mrmol que llega hasta el principal. - Son espectaculares, Carlitos, te imagino vestido de novia, bajando las escaleras, arrastrando el velo tras de t... - ? Como? - Si, viste, con la barba y el vestido, as muy freak, sabes? - Me encanta! Jajajajajajajaja! Qu bueno! - Sabes, creo que tengo una amiga que tiene un vestido de novia sper guapo, y como se divorci el ao pasado... Quizs no le importe prestrnoslo...

Sha de dir que Andreu i jo vibrem en la mateixa freqncia, pel que fa al tema visual. Ambds, pensvem que shi havia dindagar ms enll de la imatge i de buscar el seu context. Vam comenar a divagar sobre la histria que podria haver portat a un home barbut a posar-se un vestit de nvia i baixar per unes escales, tan fosques com romntiques, des don venia i on es dirigia... Els vapors txics de la nit feren que tot shi queds en all, una sessi de brainstorming casol poc fonamentat. Aix, sense comptar amb el meu quadern de notes. Je! Je! Je ! Je!

Mentrestant, Javier hi havia organitzat una sessi de fotografia a les localitzacions del rodatge, amb el vestuari i latrezzo. Aconsegurem que Luis i Fernando ens donessin un cop de m amb la producci, i vam sortir per les escales i la terrassa. Ells amb la jaqueta i jo amb les espatlles a laire, mentre el corrent daire em pujava entre les cames, brrrr... Pocs dies desprs, ens reunrem amb tot lequip, el vestit, les notes, les fotografies de la sessi, la caracteritzaci i les mltiples idees que posrem en com, envoltats de lambient adient. Vam posar les nostres ments creatives en sintonia i comenrem a redactar el projecte, buscant un origen per a la Novi@, plantejant lescenari i definint la filosofia del projecte. Ester i Luis comenaren a collaborar assduament amb nosaltres, molt illusionats, tant que una tarda Luis va preguntar: I aix va comenar tot... El projecte va anar agafant forma, durant un dinar familiar amb la meva amiga Alicia de Prado i sa mare. Hi havia quedat amb ella i li volia demanar que ens deixs el vestit, en principi per a unes fotografies i poc ms. Tenint com a resultat un empatx de paella i tornar a casa amb un vestit de novia penjant de la m dreta i el smarphone a la m esquerra, buscant rotllo per aquella nit... Uns dies ms tard, Javier i jo vam veure el vestit, i, ambds, acordarem que havem de fer una feina especial amb aquesta idea, no podia quedar-se en una simple sessi de fotos. Llavors, se macud fer-li una visita al meu amic Andreu Santamara, per a proposar-li a fer un making-off de la sessi, incloent el treball de maquillatge, vestuari i llums. All tot esclat... -Cuntos metros de velo llevaba Lady Di? - Ni idea... - Creo que eran 14 metros, o algo as... - Pues nosotr@s llevaremos 1 metro ms, jajajajajajajaja... Ja posats a trencar esquemes, perqu no superar-los? Ja tenem concepte: La Novi@ ser ms espectacular que lautntica princesa del poble! Nom en forma de codi del projecte: 1m+kLadyDi Aqu va comenar el verdader enrenou: la redacci del gui tcnic, la story board, la cerca dun equip de rodatge assequible, les localitzacions, el pressupost que era 0, la manca total i labsoluta dexperincia en el sector... Lequip tcnic qued

queer 23
complet amb lajuda de Lus Bagur i Ester Vidal, collaborant en el vestuari i el maquillatge respectivament. Javier i Andreu aconseguiren uns focus per a la illuminaci dinteriors. Vam comenar a treballar en la planificaci del rodatge, que result ser un procs dall ms complicat ... Sha de saber que, tot i que, estant algun@s de nosaltres sense feina, tot@s els involucrats tenem lagenda plena amb estudis, compromisos, voluntariats, parelles, etc... Per vam aconseguir concretar un dia en qu tot@s estvem disponibles, un dijous a la tarda, per comenar amb el maquillatge i el vestuari, per a rodar els exteriors en el carrer i lescena final del curt. La resta de les seqncies les enregistrarem al dia segent, sense ser conscients del cansament acumulat... Illusos... I novells... De sobte, com a dos dies abans del rodatge, ens vam adonar que ens faltava quelcom molt important... Que per molta voluntat que li posssim, ning volia sortir a escena, i tenem dos personatges ms que hi havien daparixer en la seqncia final. Estirant de les meves habilitats diplomtiques, vaig aconseguir convncer a la meva estimadssima amiga Gessica Cambi per al paper de la Nova Novi@ i Pablo Casero, com a lhome que es converteix en la Nova Novi@. Prefereixo no detallar les converses sorgides a arrel daquests compromisos; ni donar ms detalls del rodatge, accidentat i a batzegades; ni molt menys de les sessions de muntatge en les que el director i jo, quasi ens engeguem al darrer procs digestiu. Per, vull incidir, especialment, en qu sense la participaci de tot@s i cada un@ dels participants, aquest curt shagus quedat en un no res. En canvi, vam dur a terme tot el procs, gaireb un mes, des dels inicis del projecte fins a la seva estrena al festival de millimetratges El Rescate del 7 Arte, apadrinat per Curtis i Krnia, en lassociaci dartistes La PAPA, al Parallel de Barcelona.

Total, que desprs de diverses projeccions del curt en diferents festivals, produir en una biblioteca pblica un recital de poesia, amb dramatitzacions i perfomances incloses, un crowfunding per a la fundaci duns estudis de gravaci a La PAPA i exportar el format del Rescate del 7 Arte al Collectiu Gai de Barcelona, encarem ara un estiu carregat de possibilitats, perfomances, festes, reivindicacions i sobre tot, molt ART! Gracies a tothom! Membres d 1m+kLadyDi: Javier Bellomo, Carlos Paz, Andreu Santamara, Luis Bagur, Ester Vergs, Paul Hausherr y Gessica Cambi

24

144 Vols per dir adu

relat

Per: Toni Oia Gmez

Relacions a distncia s, o no?

Va ser per les festes de la Merc de 2009 quan ens vrem conixer. Potser Martins no era el lloc ms maco per comenar a festejar, per va sorgir aix. Desprs dun impacte fogs duns instants, vrem fer el possible per tornarnos a veure lendem. Sc dEivissa, em va dir en Joan Carles, ho vaig trobar extic. Ens vrem enlluernar lun a laltre en una segona quedada damunt els llenols dun hostal qualsevol de lEixample. I aqu va comenar la nostra histria, desprs de fer lamor ens vam comenar a explicar les nostres vides fins que ell va haver de tornar a lilla. Les primeres bones intencions no van quedar deslludes amb el pas dels primers dies separats, ens el contrari, lespurna encesa va comenar a revifar el foc i a les poques setmanes em vaig plantar a Eivissa, ja mhavia penjat dell. Van ser dies molt bonics en els quals ell es desfeia en afalagar-me i ensenyar-me els racons ms preciosos de lilla. Vaig tornar a Barcelona esgotat i enamorat. No hi ha dubte que a tots dos ens assaltava el gran dubte. Estaven fent b? Aix era el que es diu reglamentriament una relaci a distncia en tota regla si decidem continuar. I vam tirar pel dret: ens vam ficar de ple en un amor que creixia dia rere dia. Tot era tan maco, tan romntic. Em sentia ple. Cada dia parlvem per telfon almenys una hora, i cada cap de setmana fiem per veurens. Una setmana anava jo a Eivissa i la segent ell venia a Barcelona. No rem conscients don ens ficvem, ens estimvem molt. La illusi podia amb tots els dubtes i obstacles. Arribats a un punt, va tocar el moment de decidir, arrib el gran dilema. No podia ser que cada cap de setmana estigussim agafant un avi. Un o altre havia de prendre una decisi.

La mort del seu pare, potser, ens va unir encara ms, eren moments molt durs i tristos i jo volia estar amb ell, acaronarlo, donar-li tot de mi. Silenciosament la meva ment ja havia cedit a la possibilitat de deixar-ho tot enrere i anar-men cap a Eivissa amb el meu estimat nuvi. Fins i tot, havem adoptat un cadell precis, es va crear lescenari perfecte per nosaltres. De cop i volta em va sorgir una oportunitat laboral a Eivissa i aprofitant la visita dels meus pares a lilla, un cap de setmana, la meva mare en veurem tan feli va donar la seva aprovaci al fet que jo ans a viure all. Va ser per a mi un moment inoblidable, recordar tota la meva vida aquells ulls ploraners de la meva mare. A la primavera de 2011, valent i tot duna em vaig plantar amb les meves maletes a casa den Joan Carles, amb la nostra gosseta i una feina frentica que vaig haver daprendre a corre-cuita. Vaig ser tan valent! Llavors va ser quan va comenar la convivncia. Per a mi, el canvi va ser tremendament impactant. Tot era nou per a mi, vivem al mig del camp vorejats de tarongers i pins. Va ser en aquest moment quan em vaig adonar que jo era completament urbanita, va ser tota una sorpresa. All vaig descobrir el cel estrellat ms maco de la meva vida. Va comenar lestiu i em vaig sentir estupendament. No em sabia greu haver hagut de deixar

enrere la meva famlia, els meus amics, la meva feina, la meva casa, tot el meu mn. En aquells moments pensava que tot havia valgut la pena. A prop dels 40 anys all estava jo, enfrontant-me amb mi mateix, amb el dest que jo mateix havia triat. No era fcil ja que comenava a trobar a faltar moltes coses que havia deixat a Barcelona. La cosa va comenar a trontollar quan va acabar lestiu. Un metge em va diagnosticar el tpic trastorn dadaptabilitat molt freqent a les persones que havien danar a viure a lilla. Per la convivncia entre en Joan Carles i jo, comenava a fer aiges. No encaixaven lun amb laltre i varen venir els problemes. Desprs de molts intents no vam ser capaos de trobar un punt dequilibri. Em sentia fora de lloc. El dia en qu ell em va dir que la relaci shavia acabat va ser un dels ms tristos de la meva vida. I ara qu faig?, em vaig preguntar. Encara no podia tornar a la meva feina ja que estava dexcedncia i all, per sort, la feina manava b. Vaig decidir traslladarme a ciutat, a Eivissa i provar de fer-me cam tot sol. En un primer moment el canvi no va ser tan traumtic com jo mesperava, tot just comenava un nou estiu i vaig renixer com una mena de Fnix, moments deufria, de llibertat. Els turistes gais que arribaven cada nit a lilla animaven els meus nims nit rere

gnere 25
nit. Mho vaig passar molt b, tot haver amagat el dol que encara no havia fet. A la tardor de 2012 tot va comenar a enfonsar-se. Ja no havien turistes, i em vaig comenar a sentir molt sol. Una enyorana terrible cap a la meva terra es va es va apoderar completament de mi. Tampoc no majudava a aguantar la situaci el fet que amb en Joan Carles, fins i tot separats, no parvem de discutir. Finalment, desprs de les darreres vacances de Nadal, el meu cor i nima ja estaven de nou a Barcelona. Vaig demanar el reingrs a lajuntament i sortosament em van dir que s, que em podia reincorporar de seguida. De cop i volta, la meva vida va tornar a fer un gir de 360, aquest cop a una direcci segura. El meu somni era tornar a casa i aix ho vaig fer. Dun dia per laltre vaig haver de fer maletes, carregar el cotxe i agafar un vaixell. Tot aquest temps a Eivissa, la relaci amb en Joan Carles, ha estat lexperincia ms important de la meva vida. El que he aprs o mal aprs all s impagable. Ara sc feli i dalguna manera es podria dir que sc una altra persona. He conegut moltes coses de la vida i de mi mateix. No hem desperar res a la vida, hem daturar la sensaci que ens envaeix moltes vegades de que sempre ens ha darribar alguna cosa i que ens far felios. He aprs que no cal res per ser feli, ni diners, ni cap cosa ms que aconseguir estar b i amb pau amb un mateix. Potser no cal renunciar a tantes coses per comprovar si aix que esperem de la vida est a un altre lloc. Relacions a distncia? No funcionen, si no, no mhagus marxat a una illa enmig del Mediterrani. Ara b, penseuvos-ho b! Sigueu molt previnguts i previngudes, us ben asseguro que no crec que ho torni a fer mai ms.

La Paka Tera i la pansexualitat

Per: Javi Hermes Morl
Es diu Pako Tera, llicenciat en Comunicaci Audiovisual i model de Kiabi. T 25 anys, s de Huelva i viu a Barcelona des de fa 5 anys. Va arribar a aquesta ciutat per estudiar. Anava acompanyat nicament de la seva maleta, el seu rostre pueril i els seus 80 quilos dinnocncia que cinc anys ms tard segueix mantenint (sortosament) en una ciutat tan imperfecta i mestissa com aquesta. patir de sequera. Del mateix mode, els pansexuals afirmen que per a ells el concepte de gnere o sexe estan buits de significat. Per tant, La Talking, es defin a La Talking, molt correcta i acostumada a aquest tipus de reaccions, li va seguir argumentant que tot i ser una tendncia poc coneguda, possea bandera prpia i el reconeixement de lLGBT que de vegades afegia la sigla P en referncia a la pansexualitat. A ms, va donar exemples a La Paka. En moltes sries, sobretot nord-americanes, Doctor Who o Will & Grace, els seus protagonistes sn pansexuals. Fins i tot la legisladora estatunidenca Mary Gonzlez, representant de lestat de Texas, s una de les poques personalitats pbliques que es defineix com pansexual.

Un subjecte pansexual s una persona que sent atracci esttica, romntica o sexual sobre tots els ssers humans, al marge del seu gnere i sexe
La Paka, en ple after, va descobrir una tendncia sociocultural molt reveladora: la pansexualitat. No es referia a un fenomen social, sin a una autntica configuraci de la societat. La Talking, una noia madrilenya molt maca i acaparadora, cont la naturalesa dun subjecte pansexual. Es tracta duna persona que sent atracci esttica, romntica o sexual sobre tots els ssers humans, al marge del seu gnere i sexe. Cosa que significa que qui sautodetermini com a pansexual, jamai

si mateixa com una persona pansexual al sentir-se atreta amorosament per qualsevol tipus de persona. La Paka, es qued estupefacta, la seva incultura enfront de noves orientacions sexuals li van fer arribar a dir alguna bestiesa. Fu conjectures del tipus, es considera, per tant, igual un bisexual que un pansexual? Error, solen confondres; els bisexuals senten atracci amorosa o sexual tant per dones com per homes, mentre que el pansexual inclou la potencialitat de sentir-se atret per qualsevol persona (incloent-hi intersexuals i intergneres) sense que importin les categories de home/dona, mascul/femen. All que realment importa als pansexuals s linterior. La Paka es petava de riure, fins i tot li va arribar a dir que eren una colla de hippie trusques promiscues i que no sabien que inventar-se per follar ms (aix no s res del que va deixar anar).

Els pansexuals afirmen que per a ells el concepte de gnere o sexe estan buits de significat
La Paka, ms callada per encara esvalotada, va preguntar si a Espanya nhi havia algun cas, i La Talking li va contestar que, a part della, no en coneixia cap ms A partir daqu La Paka va liderar un moviment a favor de la pansexualitat com a la sexualitat del nou millenni. Fins i to va trucar la Beatriz Preciado perqu fessin juntes una profunda investigaci sobre el tema. Des daquest moment, la pansexualitat i La Paka anaren de la m, a la recerca de nous oasis per explotar.

Sobre transfeminisme i transmasculins

Per: Unai
Quan vaig caminant pel carrer, sovint, em fixo en la gent. Veig que hi ha persones de tota mena: gent que va el seu rotllo, una altra persona que va mirant el mbil... Per, nhi ha una altra persona que em crida ms latenci. Es tracta de la que em mira de cap a peus, intentant desxifrar el meu cos, el meu gnere. Per qu la gent, quan veu una persona que fsicament no t una identitat de gnere normativa (o sigui, la que defuig el binomi home-dona) reacciona, o b, amb una exclamaci facial de rebuig, o b, amb un gest de sorpresa, o b, amb una rialla, o b, incls amb violncia? leina o lestratgia per autoqestionar el meu gnere, el meu cos i la meva sexualitat, i, s clar, qestionar el binomi sexual i lheteropatriarcat que es troben ben implantats en la societat. A qui va adreat o a qui integra el transfeminisme? El transfeminisme s aplicable a les dones i, tamb, a les persones transgnere i transsexuals. Tamb s un moviment de resistncia poltica a favor del dret al propi cos (com per exemple el dret a lavortament lliure), de la no patologitzaci de les persones trans, de la despenalitzaci de les prostitutes i del lliurament dhormones. En definitiva, s la mirada del feminisme des dun punt de vista transversal.

26

transgnere

El fet de qestionar el binomi podria denominar-se transfeminisme

B, des dun punt de vista social, a la gent quan neix se li imposa un gnere: dona o home. Sespera que respongui amb aquesta imposici, s a dir, noiblau, nena-rosa. Per qu passa quan ho qestiones, o ara, ens qestionem tot aix i, a ms a ms, fsicament ho visibilitzes? Doncs, que el mur del binomi cau i les regles de gnere cauen. I aquesta

El transfeminisme s aplicable a les dones i tamb a persones transgnere i transsexuals

B, ara magradaria parlar de la masculinitat trans. Quan vaig nixer em van assignar un gnere femen. Jo, amb letiqueta femenina no em sentia identificat; sempre he estat ms a gust amb la definici masculina. Per, de quin tipus de masculinitat? Penso que la masculinitat tpica del maxirulo (o sigui la del macho dominant ) s una masculinitat ms que qestionable. Una figura arrogant i prepotent que creu que la seva paraula s llei, o b, es pensa que les dones sn princesetes que les ha de cuidar perqu sn persones frgils. Aix s, magradaria dir que hi ha parts del meu cos que no acabo dacceptar del tot. Aix vol dir que hi ha gent trans que considera que la modificaci del cos s important. Tamb, he de dir, per, que no tothom hem de fer aquesta modificaci de la mateixa

manera. Jo, per exemple, la vull i lestic fent duna manera ms autogestionada, fins al punt que jo vull arribar, no el que la societat o la psiquiatria ens volen imposar. Arribats a aquest punt, penso que s important que ens qestionem quin tipus de societat sest construint entorn el gnere i el binomi, que en si mateix s violent. A partir daquests qestionaments, podrem deconstruir aquest model de societat i fer-ne daltra, ms diversa i lliure, en matria de gnere i sexualitat. Sincerament, crec que sense el feminisme ni el transfeminisme, aix no podria ser viable.

Hi ha gent trans que considera que la modificaci del cos s important,per, no tothom hem de fer aquesta modificaci de la mateixa manera
Per finalitzar, magradaria dir que no puc parlar de transmasculinitat sense parlar de transfeminisme i viceversa. Per a mi, s impossible separar un tema de laltre, en el cas que existeixi aquesta separaci. Magradaria que quan la gent llegeixi aquest article es qestioni tots aquests aspectes esmentats.

acci que, en principi provoca rebuig, incita que la gent pensi i sautoqestioni. El fet de qestionar el binomi podria denominar-se transfeminisme. El transfeminisme es podria definir, des de la meva experincia personal, com

28

Carta oberta al Papa

Per: Jordi Cirach
JordiCirach.cat
el dimoni a dintre ni res daix. Som una parella ben normal, que aspirem a construir un futur plegats, basant-nos en lamor i en el respecte. No s aix el que vosts pregonen? No entenc la seva ira i la seva guerra declarada cap a altres opcions damor que no sigui la de donahome. El convido a que conegui, sense cap tipus de prejudici, lhomosexualitat des de dintre, i trobar homosexuals creients. Em sento profundament pblica i que causen xifres espantoses de morts.Per sort els humans alguns- sn persones racionals i no els hi fan cas. Tamb seria hora que es plantegs una nova relaci amb la dona dins lEsglsia. s terriblement fastigs com en ple segle XXI la dona, dins la seva oligarquia, encara s absenta de llibertats. Per qu una dona no pot celebrar missa? Per qu una dona no pot ser la missatgera de Du a la Terra i pot ocupar el seu crrec? Sap vost que lEsglsia Catlica la composen un 61% per dones i un 39% per homes?Com pot ser que la religi sigui lnica instituci del mn que segueix marginant la dona?Aix li hauria de preocupar molt ms que anar dient que les parelles homosexuals tenen el dimoni a dintre. I segurament em deixo molts ms temes a tocar, com lavortament, leutansia, la pederstia, etc. De temes a solucionar els hi sobren, de creients no. La religi en cap mesura -ja sigui quina sigui- ha de ser una daga de les llibertats individuals.La religino ha de ser una font de separaci, sin duni i no confrontaci.Ara vost t loportunitat de fer-ho possible. Ahir va acceptar ser nou papa, espero que no perdi aquesta oportunitat de modernitzaci de lEsglsiai que estigui ms a prop del segle XXI que de lpoca medieval. Com diu la meva parella,no sea boludo! Carta oberta dun homosexual catal al nou papa Francesco I Benvolgut papa, com es troba? Du -si existeix, perdoni que ho posi en dubte- ha volgut que vost sanomeni com jo, Jordi. Aix que ja he trobat una coincidncia que ens uneix, potser s lnica. Mimagino que haur dormit poc, ahir va ser un dia molt emocionant per vost i segur que encara no ha pat la seva nova situaci. Com veulescric en catal, una llengua perseguida durant anysi que molts han intentat -i ho intenten, avui dia- fer desaparixer.El convido a conixer el nostre pas, que en lactualitat viu un procs dindependncia, perqu la nostra relaci amb Espanya s inconcebible. He escoltat que vost s argent, i ja noms per aix, sem fa simptic. Mexplicar, tinc molt bona relaci amb lArgentina perqu la meva parella s daquell pas i tota la seva famlia tamb. La meva parella s un home, com ja lanuncio en el ttol. Iens estimem tant o menys com qualsevol parella heterosexual. Marriba que vost s un enemic acrrim del matrimoni homosexual. He pogut llegir algunes declaracions seves en relaci al matrimoni homosexual dient que slenveja del dimoni que arterosament pretn destruir la imatge de Du: home i dona que reben el mandat de creure, multiplicar-se i dominar la terra. No sespanti,no porto avergonyit com encara, en ple segle XXI, es negui el dret de viure amb llibertat sexual. I viure la sexualitat amb llibertat passa per la utilitzaci del preservatiu. Qu els hi passa amb aquest objecte?No sadona del nombre dembarassos no desitjats i malalties de transmissi sexual que aquest profilctic ha frenat. Sobretot en pasos com lfrica, que la SIDA s el principal problema de salut

opini

Mal dia
Per: Xavier Ribas

conte ertic 29

La mala sort t un lmit. Aquell dia en Jordi els va traspassar tots. El mat, a la feina, va ser horrors. El cap li va clavar la bronca del segle. Per postres, en tornar a casa, va descobrir que li havien punxat les quatre rodes del cotxe. Va haver de trucar a lassegurana, que el va deixar al centre. Per tal de calmar-se, va fer un gintnic ltame, on treballa el seu amic Maiol. Desprs que en Maiol el servs amb el seu somriure habitual, va posar lull sobre un jovenet primet. La fortuna den Jordi seguia del mateix color: amb un ni em miris iaia, es va esvair qualsevol possibilitat de poder entaular una conversa civilitzada. Va estar una estona ms amb el el seu amic cambrer i desprs va marxar. Just a la porta, un noi li va demanar foc, ell li va donar i tot seguit el nano va marxar amb la seva xicota per gran disgust den Jordi. Quan anava a lalada de lhotel Axel va comenar a caure un aiguat impressionant. Hi va entrar. Lamabilssim recepcionista li va falicitar una tovallola. Ell va eixugar-se i va anar a prendre una copa al bar de lHotel. All hi havia un noi ros i corpulent que prenia una cervesa. En Jordi li va propinar un somriure i va seure. El noi, amb pinta de ser de fora, shi va apropar tot tornant-li en somriure, a menys dun pam de distncia.

Sintua un problema didioma, per no seria cap impediment per a res. Sense abandonar en cap moment el pam que els separava, va comenar a furgar per sota la colorida samarreta del noi, pintava b. El ros va somriure i el va agafar de la m. En Jordi imaginava que era per anar a lhabitaci. Va accedirhi sense problemes. Un cop a dalt, el guiri va agafar el noi i el va llanar al llit, talment com si fos un coix. Es va treure la samarreta, era un daquells tios quadrats, per amb una mica de panxeta i un xic pelut: ideal! Sense intercanviar mitja paraula, en Jordi va comenar a magrejar lhomens. Li llepava els mugrons, li resseguia la panxeta i li grapejava els grans biceps que tant li agraden. La veritat s que a en Jordi li faltaven mans per poder gaudir daquell magnfic cos. El ros, encantat amb la situaci, el va alar i sel va posar a coll-i-be, tot agafant-lo pel cul i amb una cama per cada cant del tors, aix salvava la diferncia dalada. En Jordi shi va abonar de seguida, van comenar a besar-se amb fervor. Anaven moventse per lhabitaci. Van topar amb una paret. El guiri va encastrar-lo i va seguir amb la feina. Amb un acte de destresa, es va descordar els pantalons i va posarse la goma sense deixar-lo anar en cap moment. All seu era art! El manegava com si fos un titella.

Desprs de la primera sentida, va venir una segona , una tercera, una quarta, una cinquena... No era massa llarga, per si molt i molt gruixuda i aixo feia que nots tots i cadascun dels centmetres estrangers. Semblava no tenir f i no es cansava de tenir-lo en braos. El cos den Jordi quedava mig flotant en laire tot suportant les embrenzides del seu company. La por de caure feia que se li agafs al coll, per en el fons, savia que no feia cap falta. Ja portaven una bona estona. El ros va dirigir-se cap al llit i i el va deixar anar. Estirat panxa enlaire restava espectant. Laltre es va posar de genolls, envoltanlo ms avall de la cintura i ficant-se el membre catal a dins. Semblava que galops: amunt i avall, amunt i avall. Una i altra vegada, sense cap descans. Estaven tots dos a mil. De sobte va sortir de sobre den Jordi. Es van posar tots dos de cant. Un trasto enfront de laltre. El xulasso va comenar a fer una magnifica palla conjunta. Semblava que les arrencaria amb tanta potncia. Com si estiguessin sicronitzats, la lleterada va ser conjunta i monumental. Desprs dun reps, el guiri es va dirigir a en Jordi i li va dir en un magnfic mallorqu que li havia agradat molt i estaria b repetir. Era un alenany establert a Palma. Frisava per explicar-li tot a en Maiol. Al cap i a la fi, de Barcelona a Palma no hi ha tant...

30

on pots trobar-nos
ENTITATS Antic Teatre - C/ Verdaguer i Calls, 12 rea pel Collectiu GLTB - Avda. Parallel, 52, Edifici
Santa Madrona , 4

BARCELONA
ALLOTJAMENT Barcelona City Hotel Universal - C/ Arag, 281, 2 1 Hotel Axel - C/ Aribau, 33 BARS tame - C/ Consell de Cent, 257 Bacon Bear Bar - C/ Casanova, 64 Belladona - C/ Diputaci, 222 Black Bull - C/ Muntaner 64 Blunit - C/ Muntaner, 24 Butch Bear - C/ Diputaci, 206 Caf de les Delcies - Rambla del Raval, 47 Casual Caf - C/ Independncia, 278 Chevalier - C/ Diputaci 157 Cine Arenas - C/ Tarragona, 3-5 Dacksy - C/ Consell de Cent, 247 Dietrich - C/ Consell de Cent, 255 El Cangrejo Eixample - C/ Villarroel, 88 La Bata de Boatin - C/ den Robador, 23 La Chapelle - C/ Muntaner, 67 La Penltima - C/ Riera Alta, 40 Lust - C/ Casanova, 75
MAT - c. Consell de Cent, 245bis

+ LLOCS
ALACANT
Associaci Decide-T (Centre 14) - C/ Labradores, 14

Associaci de Casals i Grups de Joves

de Catalunya - C/ Aviny, 44

AMPOSTA
Llibrera La Gavina - C/ Major, 21

Associaci de Publicacions Peridiques Escrites

en Catal (APPEC) - Rambla deCatalunya, 10 4 Associaci de vens i venes de lEsquerra de lEixample - Avda. Roma, 139

ANDORRA LA VELLA
Bar La Fada Ignorant - C/ Fiter i Rossell, 2, bajos

Ateneo Chino - C/ den Robador BCN Checkpoint - C/ Comte Borrell, 164 - 166 Casal Lambda - C/ Verdaguer i Calls, 10
FAGC - C/ Verdi, 88 Grup dAmics GLTB - Casal Can Portavella - C/ Virgili, 24

CARDEDEU
Lliberia Pla de la Calma - C/ Teresa Oller, 5

LLEIDA
Associaci EAGLE - C/ Artur Mor, 1

Stop Sida - C/ Diputaci, 185, entresl, 2a LLIBRERIES Antinovs - C/ Josep Anselm Clav, 6 Cmplices - C/ Cervantes, 4 LoKal - C/ Cera, 3 NOIES La Rosa - C/ Brusi, 39 (Pge. Interior) PERRUQUERIES Esclusif - C/ Diputaci, 159 Hair Club - C/ Muntaner, 22 RESTAURANTS Castro - C/ Casanova, 85 D-Divine - C/ Balmes, 24 El Bierzo a Tope - C/ Diputaci, 159 Iurantia - C/ Casanova, 42 Xalupada - C/ Diputaci, 200 SAUNES Sauna Buenos Aires - C/ Urgell, 114 Sauna Nova Bruc - C/ Pau Clars, 87 Sauna Casanova - C/ Casanova, 57 Sauna Condal - C/ Espolsasacs, 1 Sauna Corinto - C/ Pelai, 62 Sauna Thermas - C/ Diputaci, 46 SEX SHOP Kistch - C/ Muntaner, 17-19 Nostromo - C/ Diputaci, 208 Sestienda Menstore - C/ Rauric, 11 Zeus - C/ Riera Alta, 20

MADRID
Librera Berkana - C/ Hortaleza, 64

PALMA
Associaci Ben Amics - C/ Conquistador, 2, Pral.

Moeem Barcelona - C/ Muntaner, 11 Museum - C/ Seplveda, 178 Mustang 67 - C/ Villarroel, 86 New Chaps - Avda. Diagonal, 365 People Lounge - C/ Villarroel, 71 Plata - C/ Consell de Cent, 233 Robadors 23 - C/ den Robador, 23 WOOFY - C/ Casanova, 75 Zelig - C/ Carme, 116 BOTIGUES DE ROBA American Man - C/ Consell de Cent, 253 Boxer - C/ Diputaci, 167-169 Celestino Muoz - Gran Va de les Corts
Catalanes, 588

REUS
Associaci H2O Centre Cvic Carrilet - Av. Del Carrilet, 29

SITGES
Hotel Romntic - C/ Sant Isidre, 33

VALNCIA
Collectiu Lambda - C/Albacete 52 BJ Caf de la Seu - C/ Santo Cliz, 7, bajos Terra (Centro Social Bar) - C/ Bar de Santpetrillo, 9, bajos Esquerra - C/ Erudito Orellana, 10, 1

VILA JOIOSA
Llibreria Vila Llibres - C/ Ciutat de Valncia, 14, Baix

ES-Collection - C/ Consell de Cent, 218 ES4U - C/ Casanova, 56 Next Level - C/ Diputaci, 189 CLUBS DE SEXE Berlin Dark - Pge. Prunera, 18 Open Mind - C/ Aragn, 130 Trash - C/ Mare de Du del Remei, 11 DISCOTECA Metro - C/ Seplveda, 185

a tenir la revista Infogai al vostre local o entitat, noms cal que envieu un email a infogai@colectiugai.org

Si esteu interessats

I a les 428 biblioteques pbliques de tot Catalunya!

activitats CGB 31
Estigues sempre informat de les nostres activitats

31

www.infogai.cat www.colectiugai.org
Subscripci butllet CGB

Pots estar al corrent de les nostres activitats donant-te dalta al nostre web. Collectiu Gai de Barcelona Cantina CGB Twitter Carnaval Gai de Barcelona La revista Infogai Ecogais Grup de dones Te naDones? Comissi Unitria 28 de Juny

Subscripci butllet CU28J

www.facebook.com/Col.lectiuGaiDeBarcelona www.facebook.com/creacio.kantinacgb @colectiugai www.facebook.com/CarnavalGaiDeBarcelona www.facebook.com/Infogai www.facebook.com/Ecogais www.facebook.com/TeNaDones www.facebook.com/pages/Te-NaDones/226768714055301 www.facebook.com/ComissioUnitaria28dejuny www.facebook.com/28dejuny www.facebook.com/28Juny2012

Horari CGB:

Tardes: de Dimarts a Dissabtes de 19h a 21.30h Nits: Divendres, Dissabtes i viglies de festius de 23.00h a 3.00h

marigrama

Per: Mart Delclot

1 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11

6 7

9 10 11

HORITZONTALS 1. Si tho treballes a fons ho fars li ficars tota. 2. No ens podem ni moure, el local est molt ple. Nom de lactor que encarnava el mtic amo del bar de Cheers. 3. Cobrant 600 euros al mes no ho sers mai. Far aquest gol. 4. Aix tamb diem lordinador. Antecessor del PP. Fets dor. 5. La primera. Tanca els ulls. ( a linrevs) Gos de Palma. 6. El gran premi que esperes desprs destar amb aquell tio i el seu supertrasto. La punta del radar. 7. Cal que en facis alabana. El que fa un valenci amb la roba bruta. 8. Ho fas servir per cridar alg. Vist-i-plau. Capital de Len. ( a linrevs) dia sense sol. 9. Ens comprometrem a complir al crrec. Ho diu el gat. 10. Malata dartritis. Acaba amb el David. 11. Afici ms practicada pels nostres governants. Nota ms treballadora. VERTICALS 1. En veure aquell noi tan guapo, tenies els ulls tan oberts que no ho vas fer ni un cop. 2. El banc amb qu treballi ha de ser honrat, no cobrar comissions, ha de ser un banc...T dues seus, una a Grcia i laltra a Montjuc. 3. ( a linrevs) s la casa dalg. Porten accent obert. Emissora del Justo Molinero. 4. Adverteixes alg. Posar en marxa. 5. Llocs on es va a resar. Royal Institute of Laws. 6. Una de les moltes que hi ha a Galcia. No s massa pur, no t principis. Aquesta llet no est massa catlica, una L li ha caigut al final. 7. Ho pot fer un xorio o un vaixell. De cognom Farrow. 8. s a lentrada de Reus. Les plantofades que fot la cua del teu gos. Cristiano Ronaldo. 9. ( a linrevs) Habitant de les clavegueres barcelonines. Els zombis no en tenen, i alguns empresaris tampoc. 10. Existiria. El tres segons la Carr. Frana. 11. Aquesta noia no t cap mena de fe en res.