Catalan 5 Ballena Blanca

uia Didctica
NDEX
PROJECTE BALENA BLANCA
1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. Presentaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 08 Principis educatius i didctics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 09 El Cicle Superior . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10 Materials per a lrea de Llengua catalana i literatura. Cicle Superior . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12 Didctica i metodologia de lrea de Llengua catalana i literatura . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13 Orientacions per a lavaluaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24 Orientacions per atendre la diversitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 25 Els eixos transversals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26 Les TIC (tecnologies de la informaci i la comunicaci) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 27
PROJECTE CURRICULAR
1. 2. 3. 4. Objectius generals de letapa i objectius per cicle de lEducaci Primria . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 30 Objectius generals i objectius per cicle de lrea de Llengua catalana . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 32 Continguts de lrea de Llengua catalana per al Cicle Superior . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 34 Objectius referencials de lrea de Llengua catalana per al Cicle Superior . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 37
PROGRAMACI DAULA
1. Continguts de Llengua catalana de cinqu dEducaci Primria. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 42 2. Programacions, suggeriments i propostes de treball, i solucionari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 44
AVALUACI
1. Avaluaci inicial . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 142 2. Avaluaci contnua i formativa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 148 3. Avaluaci sumativa i final . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 172
MS RECURSOS PER ENSENYAR LLENGUA

1. Conjugaci dels verbs regulars . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 184 2. Conjugaci del verb auxiliar haver . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 189
BIBLIOGRAFIA
1. Presentaci 2. Principis educatius i didctics 3. El Cicle Superior 4. Materials per a lrea de Llengua catalana i literatura. Cicle Superior 5. Didctica i metodologia de lrea de Llengua catalana i literatura 6. Orientacions per a lavaluaci 7. Orientacions per atendre la diversitat 8. Els eixos transversals 9. Les TIC (tecnologies de la informaci i la comunicaci)
1. PRESENTACI
Els materials que us oferim formen part del projecte Balena blanca, un projecte editorial per a lEducaci Primria dins el marc curricular del Decret 95/1992, de 28 dabril, pel qual sestableix lordenaci curricular de lEducaci Primria (DOGC nm. 1.593, de 13-5-1992).
Guia Didctica
Aquest projecte incorpora tamb les orientacions del programa Educaci 2000-2004 del Departament dEnsenyament. El projecte editorial Balena blanca s el resultat del treball conjunt de professionals de lensenyament i de ledici de llibres de text. Lobjectiu daquest intercanvi de coneixements i experincies ha estat lelaboraci dun projecte educatiu que t en compte les necessitats formatives, tant conceptuals i procedimentals com humanes i socials, de lalumnat que haur dexercir la ciutadania al comenament del segle
XXI.
La nostra proposta pretn ser completa, amb la publicaci de tots els cursos i de totes les rees (Catal, Castell, Matemtiques, Coneixement del medi natural, Coneixement del medi social i cultural, Msica, Plstica i Religi), llevat de Llengua estrangera; funcional (mida DIN A4 amb forma de fitxa per als llibres del Cicle Inicial; format 21,5 x 28,5 per als llibres dels cicles mitj i superior); flexible, per poder atendre les necessitats de cada centre (sadapta tant a un context urb com a un context rural) i per tenir en compte la diversitat dalumnat; i actual, perqu incorpora els nous avenos cientfics i, sobretot, les TIC (tecnologies de la informaci i la comunicaci) mitjanant propostes concretes i coordinades. El nom del projecte reflecteix prou b la voluntat que lha motivat: balena: suma delements del saber i de la vida; guia i protectora; intelligncia i fora; continent i contingut; espai com per a la natura, la cincia i la societat. blanca: absncia i suma de colors; principi i final; smbol dafirmaci, de responsabilitat assumida; concentraci i aprenentatge.
2. PRINCIPIS EDUCATIUS I DIDCTICS

El projecte Balena blanca ha estat coordinat verticalment, per rees, i horitzontalment, primer per cicles i desprs per cursos. Aquesta doble coordinaci afecta tant els continguts com la presncia dels eixos transversals i la seqenciaci de les TIC. Dacord amb les darreres disposicions del Departament dEnsenyament, us presentem uns materials que tenen com a objectiu prioritari lassoliment, per part de tot lalumnat escolaritzat en cada un dels cicles daquesta etapa educativa, de les competncies bsiques prpies de cada rea en acabar el cicle. Entenem com a competncies bsiques tots aquells coneixements i habilitats que permeten a la persona fer un s funcional dels seus aprenentatges. Dit duna altra manera, pensem que no serveix de gaire saber coses si desprs no se saben aplicar a situacions concretes de la vida real i, a ms, duna manera responsable. La metodologia que fem servir es fonamenta en el treball helicodal de continguts, procediments i actituds, i considera lalumnat un agent actiu en el procs densenyament-aprenentatge, amb lobjectiu que domini lentorn ms proper per tal danar cap a entorns ms llunyans. I tamb creiem que en la societat actual s del tot necessari plantejar activitats que exercitin lesfor personal, la constncia, la memoritzaci i el gust pels treballs ben fets, ben presentats i ben acabats. Els continguts propis del que coneixem com a eixos transversals del currculum no solament apareixen en activitats concretes; de fet, hem prets que formessin part de tot el contingut escrit i visual del projecte, perqu pensem que hom simpregna de valors i dactituds amb la prctica i lexperincia de cada dia. Hem plantejat latenci a la diversitat de manera que els mestres i les mestres tinguessin les eines que els permetessin triar el material de refor i dampliaci dacord amb les necessitats de lalumnat de cada curs. La incorporaci de les TIC a la prctica diria de laula s una necessitat actual per a tots els centres. Castellnou Edicions us ofereix una proposta que permet incorporar a la prctica docent els recursos que ofereixen la informtica i les comunicacions com una eina ms per presentar textos, treballs, buscar informaci, enviar documents, crear petits arxius, fer clculs i grfics, visitar museus virtualment o escriure msica.
3. EL CICLE SUPERIOR
Aquest cicle s el darrer de lEducaci Primria, i s tamb el darrer duna etapa durant la qual la majoria dalumnat sinteressa per aprendre, per conixer coses duna manera autnoma i responsable. Tot i el perill que significa generalitzar, podem dir que, en aquest cicle,
Guia Didctica
10
tenim al davant un alumnat amb un potencial de fer, ser, pensar i conviure extraordinari. Al llarg de tot aquest projecte, hem procurat estimular i desenvolupar tota mena de continguts, per duna manera molt clara els relacionats amb els procediments i les actituds. Ho podreu comprovar en aquest cicle, perqu s el final dun procs, que, de tota manera, continua en leducaci secundria en la majoria drees. En el Cicle Superior, educar continua significant fer crixer fora en coneixements, molt en habilitats, molt en capacitats socials i humanes, i molt en autonomia i criteris personals.
Com hem concebut aquests materials? Com els hem organitzat?

En el Cicle Superior i tenint en compte que a la majoria descoles es comencen a fer classes amb professorat especialista dunes rees determinades, ens centrem, duna banda, en la coordinaci de les dues llenges i, de laltra, en la coordinaci dels dos coneixements del medi, que ja vam iniciar en el Cicle Mitj. En totes les rees instrumentals, lobjectiu s que lalumnat, en acabar letapa de lEducaci Primria, assoleixi les competncies bsiques prpies de lrea, dacord amb les darreres directrius del Departament dEnsenyament de la Generalitat de Catalunya.
Quines metodologies i didctiques utilitzem?

Emprem de nou les metodologies definides en els cicles inicial i mitj: lalumnat ha de ser un subjecte actiu del procs daprenentatge i ha daprendre duna manera amena i alhora sistemtica. Les metodologies que utilitzem han de sistematitzar els processos mentals bsics i anar-los treballant duna manera progressiva. Cal tenir en compte que, en aquests processos densenyament-aprenentatge, els resultats saconsegueixen desprs de treballar en la mateixa lnia durant molt de temps. En el Cicle Superior continuem treballant les metodologies ms especfiques de cada rea, les quals detallem a bastament en lapartat Didctica i metodologies de lrea.
Com treballem els eixos transversals?

Continuem aplicant els principis exposats des del Cicle Inicial. A ms, en totes les unitats de Coneixement del medi natural i social i cultural hem dedicat uns apartats a presentar activitats que motivin la reflexi i la presa de decisions respecte a una srie de continguts relacionats amb la convivncia, la tolerncia, la pau, lesfor personal, el gust per les coses ben fetes, la conservaci i la protecci de lentorn i del medi ambient, i el creixement sostenible.
Com treballem la diversitat?

Latenci a la diversitat de lalumnat es duu a terme a travs dunes activitats diferents i especfiques de les del Llibre de lalumnat, que hem recollit en un quadern dactivitats complementries (QUAC) o en la mateixa guia didctica.
Com hem introdut les TIC?

Lobjectiu s que, en acabar el cicle, tots els nois i les noies siguin capaos dexpressar-se per escrit en catal i castell, duna manera clara i ordenada, tant a m com amb lordinador. Tamb hauran de saber buscar informaci, crear petits arxius, comunicar-se i enviar-se documents, i, fins i tot, iniciar-se en la representaci grfica i el clcul per mitj de les TIC.
11
4. MATERIALS PER A LREA DE LLENGUA CATALANA I LITERATURA. Cicle Superior

Per a lalumne/a:
Guia Didctica
Per al professor/a: Una guia didctica organitzada en tres apartats: Projecte Balena blanca, Projecte curricular i Programaci daula que inclou la programaci de cada unitat, les propostes davaluaci i el solucionari de les activitats. Un CD amb la guia didctica. Un quadern dactivitats complementries (QUAC) per atendre la diversitat dalumnat duna manera ms concreta. Shi ofereixen activitats de refor i dampliaci tant per al gran grup de classe com per a aquell alumnat que t un ritme daprenentatge ms lent o aquell que progressa ms rpidament que la majoria de lalumnat. Totes es poden fotocopiar. Un quadern davaluaci i seguiment (QUAS): que permet portar el control de tutoria (fitxa de lalumnat, horaris, entrevistes); que permet registrar el resultat dels controls trimestre a trimestre.
12
5. DIDCTICA I METODOLOGIA DE LREA DE LLENGUA CATALANA I LITERATURA
Introducci
Durant letapa dEducaci Primria, la llengua compleix clarament dues funcions alhora: vehicle daprenentatge per assolir el domini de coneixements en altres rees; objecte daprenentatge per si mateix. Pel que fa a la primera funci, la llengua permet que cada nen i cada nena progressin en ladquisici de coneixements generals i especfics del seu entorn. Per aix, el treball que es fa en les altres rees escolars ha de tenir molt en compte tot all que lalumnat va aprenent en la de Llengua, ja que determinades estructures, paraules o relacions conceptuals no es poden entendre si abans no se nha fet el treball pertinent des daquesta rea. Igualment, demanar un nivell en el domini dalgunes habilitats (com ara en comprensi lectora o en lelaboraci dun resum) pot estar fora de lloc si abans no han estat treballades des de Llengua i des de les altres rees. s necessria, per tant, una estreta relaci i un progrs conjunt entre totes les rees daprenentatge, la qual cosa garanteix, a la prctica, el fet que generalment sigui el mateix mestre o mestra qui imparteixi aquestes rees. Des de lptica dels llibres del projecte Balena blanca, tamb sha tingut molt en compte aquest aspecte, com sexplicar ms endavant. Pel que fa a la segona de les funcions presentades la llengua com a objecte daprenentatge per si mateixa, en aquesta etapa es tracta fonamentalment daconseguir lassoliment per part de tot lalumnat de les habilitats lingstiques bsiques, davanar duna manera progressiva i planificada cap a un major domini daspectes clau en el futur escolar de lalumnat: comprensi de tota mena de textos; expressi oral i escrita de les seves idees en contextos diversos; aplicaci cada cop ms segura de les convencions grfiques i ortogrfiques; descoberta dels mecanismes gramaticals, i presentaci ordenada i clara en les produccions orals i escrites. Aquesta segona funci, en el nostre cas, s fortament condicionada per la presncia del que podrem dir dues llenges igualment presents en la societat (catal i castell) i totes dues obligatries en lmbit escolar. Aix fa que calgui tenir ben clars els criteris amb qu sha denfocar lrea i cada una de les llenges.
13
1. La llengua i les altres rees

El projecte Balena blanca parteix, com sha dit, duna visi unitria i global del treball de lalumnat. Per aix totes les rees estan estretament interrelacionades. En el nostre cas, aquesta relaci s ms estreta en el Cicle Inicial, en qu el treball de llengua s bsic i sovint
Guia Didctica
14
determina el que es fa en les rees de Coneixement del medi o de Matemtiques. Tanmateix, sha partit duns nuclis temtics comuns a totes les rees i, des de lrea de Llengua, es fa un treball en part autnom (aspectes especfics de lectoescriptura), en part vinculat a cada nucli temtic o centre dinters (vocabulari, estructures, textos...). En el Cicle Mitj sha tingut en compte el treball conjunt de les diverses rees en els apartats de treball textual (comprensi, expressi oral i expressi escrita) i de lxic (vocabulari relacionat amb els diferents centres dinters). Hi ha tamb un mbit de treball especfic de llengua creixent respecte del cicle anterior. En el Cicle Superior el treball de llengua adquireix una autonomia ms gran, ja que se centra sobretot en els diferents tipus de textos i en el treball ms sistemtic dels aspectes de coneixement de la llengua (lxic, ortografia i gramtica).
2. La coordinaci catal-castell
A part dels aspectes que determina la normativa vigent, shan tingut en compte les necessitats dexpressi i de comprensi que t el nostre alumnat de primria en el context sociolingstic en qu es troba la societat catalana. Aix, duna banda, es dna per fet que lalumnat que comenar primria, en la seva gran majoria, ha estat escolaritzat a parvulari (des dels 3 anys), on han treballat la llengua catalana en els aspectes orals i de reconeixement bsic de les grafies. En canvi, no es dna per fet que shagi fet un treball escolar tan profund en llengua castellana, tot i que una bona part de lalumnat en portar un bon bagatge en laspecte oral grcies a ser la llengua familiar, i els altres en tindran un cert domini passiu grcies als mitjans de comunicaci. (Conv no oblidar totes les excepcions possibles, entre les quals trobem lalumnat que sincorpora duna manera tardana al sistema educatiu. Per a ells, hi ha pensats diversos exercicis i activitats en la guia didctica corresponent al projecte.) Tenint en compte aquestes premisses, sha partit del supsit que els continguts lingstics es treballen primer en Llengua catalana i desprs en Llengua castellana. Aquest principi ha estat
especialment seguit en els mbits de treball sistemtic de la llengua, com ara la gramtica o el coneixement de conceptes necessaris per a lortografia o les relacions lxiques. Hem partit del fet que el catal s la primera llengua de lescola, llengua vehicular de la majoria dactivitats i que lalumnat ha de poder utilitzar en qualsevol situaci i context. Aix no obstant, sha tingut molt en compte el context (o contextos) davui dia: llengua interna diferent de catal, empobriment de lexpressi oral, interferncies del castell, perill dun plantejament diglssic, predomini de lescrit sobre loral, etc. Pel que fa a la llengua castellana, hem plantejat un treball intens de comprensi i dexpressi oral fins al final del Cicle Mitj, en un intent que tot lalumnat adquireixi unes bases slides de domini oral en aquesta llengua. I, per aix mateix, es trobar un repertori ampli dactivitats que pretenen ajudar a augmentar el vocabulari de lalumnat; aquest treball especfic, proposem fer-lo mitjanant lectures, textos relacionats amb el riqussim folklore castell (refranys, frases fetes, canons, poesies...) i exercicis de lxic. Tenint en compte aquest context, hem reforat diversos aspectes, com tot seguit sexposa, per ajudar lalumnat a adquirir un domini ms ampli de totes les habilitats lingstiques.
3. Didctica i metodologies
Lrea de Llengua parteix dun treball sempre integrat i globalitzador. La diferenciaci, a lefecte de lanlisi dmbits especfics (gramtica, lxic, ortografia), t el perill de fer pensar que en el recinte de laula cal treballar duna manera parcellada aquests aspectes o les diverses habilitats (comprensi, expressi...). La llengua s un tot i quan es demana a qualsevol infant un treball en un aspecte o en un altre, se li est demanant que posi en joc la seva competncia lingstica completa, encara que la manifestaci prctica en un moment determinat sigui en un vessant o en un altre. A ms, sembla que hi ha una relaci molt ms estreta de la que es creu entre les habilitats orals i les escrites. De fet, sovint hem pogut comprovar que, davant una dificultat en una tasca escrita, la sola verbalitzaci oral ajuda a resoldre el problema. I a linrevs: de vegades s convenient el suport de lescriptura per fer una bona intervenci oral, perqu ens ajuda a aclarir les idees, a no descuidar-nos res, etc. El punt de partida del projecte Balena blanca ha estat, doncs, aquesta visi globalitzadora de la llengua com un tot, que es manifesta en uns productes concrets que anomenem textos. En el text (ents en un sentit ampli i no solament com a producci escrita), es con15
creten el pensament, la vivncia, la histria, etc., que es volen transmetre als altres. Els textos shan de comprendre (comprensi lectora, comprensi oral) i han de ser la base per millorar les habilitats productives i per aprendren de noves (expressi oral i expressi escrita). Ara b, aquesta millora de les habilitats expressives i laprenentatge de noves habilitats pas-
Guia Didctica
16
sen, sens dubte, pel coneixement de lestructura dels diferents tipus de textos (tipologia textual), com tamb pel domini de mecanismes que regulen els aspectes lxics, gramaticals i ortogrfics (fontics, en el cas de loral) que conformen el canems del text. Per tant, partint de laspecte ms global, realitzarem un treball danlisi que ens ha de permetre tornar al producte global, per ara amb ms capacitat de comprensi i dexpressi. Voldrem remarcar duna manera especial la plasticitat de lalumnat de primria pel que fa a la imitaci en general i, en el cas de la llengua, per saber imitar estructures (sintctiques, textuals...) sense cap gran reflexi terica, sin amb un mnim dinstrumental conceptual. Si sens permet la comparaci, de la mateixa manera que no cal saber solfeig per cantar b una can (en un cor, individualment...), tampoc no cal saber gramtica (en el sentit escolar) ni regles de fontica i ortografia per parlar i escriure b. Nhi ha prou amb bons models per imitar i molta, moltssima prctica des dangles i contextos diversos. s aquesta prctica la que ha de merixer tota latenci i el control del mestre o de la mestra. s clar que la teoria no fa nosa i que, a partir dun cert moment (cap al Cicle Superior), pot ser una crossa que ajudi a caminar, per cal partir ms aviat de la prctica i no pas de la formulaci terica de regles en els cicles anteriors.
4. s i comunicaci
Amb encert, s i comunicaci s el ttol dun gran apartat del currculum, en qu sinclou tot el treball del text, tant oral com escrit, i tant en el vessant de comprensi com en el dexpressi. La llengua oral Massa temps abandonada, en el projecte Balena blanca ocupa un lloc ben important: figura amb espai suficient i propi en els diferents llibres de lrea de Llengua i especialment dins els de Llengua catalana. La seva planificaci ha estat pensada amb tota la cura possible. Duna banda, sofereixen activitats per crear un clima acollidor i estimulant que afavoreixi lexpressi oral de lalumnat, tant lespontnia com la ms sistemtica. De laltra, sha tingut en compte que les activitats estiguin plantejades de manera que hi hagi interrelaci oral tant
entre el mestre o la mestra i lalumnat, com entre el mateix alumnat, ja que no sha doblidar que la comunicaci entre ells no solament s necessria sin tamb desitjable. En els diferents cursos es proposa una notable diversitat de situacions comunicatives orals, graduades, que ajuden a manejar diferents tipus de textos i a desenvolupar diverses funcions lingstiques: demanar, descriure, explicar alguna histria, donar informaci, participar en una conversa formal, argumentar... El criteri bsic s partir de la narraci com a tipologia ms usual i senzilla per passar a la descripci, lexposici, etc., fins a atnyer largumentaci. En cada curs, per, sn presents els diferents tipus bsics: narraci descripci instruccions converses exposicions planificaci textos potics argumentacions (Amb tot, els darrers hi sn en una mesura ms escassa, ats el grau de dificultat que comporten en general.) Al costat de la tipologia textual, hi ha tamb una diversitat dactivitats important: daudici: lectures, poemes..., que poden ser fetes pel mestre o la mestra, o per un mitj tcnic (casset, vdeo...); de producci: lectura en veu alta, recitaci, representacions, explicacions, memoritzaci de textos, etc. Sovint shan lligat les activitats dexpressi oral al joc individual o collectiu, ja que els jocs tradicionals oferien un ventall amplssim de propostes per exercitar lexpressi oral: canons de repartir i comptar, jocs de grup, jocs ms individuals, etc. Aquest aspecte sha tingut molt en compte, sobretot en el Cicle Mitj. En diversos punts sinsisteix en els hbits i les normes que regulen duna manera bsica una conversa: escoltar, demanar la paraula, parlar quan toca...
17
La llengua escrita Vet aqu un dels punts centrals de lactivitat escolar. De fet, per a moltes persones, a lescola shi va fonamentalment per aprendre a llegir i escriure. Les tendncies ms modernes, per, han descobert que s necessari fer adonar lalumnat de la funcionalitat daquests aprenentatges. Per tant, s important contextualitzar totes les activitats que shi facin i fer desco-
Guia Didctica
18
brir a lalumnat la importncia de lescrit en la nostra societat. Aquest punt de partida ha motivat que es presentessin des del Cicle Inicial textos i missatges de tota mena, tan reals com fos possible, tant per a la comprensi com per a la producci. Aix, en cada llibre del projecte (com es pot veure en la graella final), shi trobaran textos: narratius: contes, notcies, histries reals o en cmic, cartes... descriptius: dobjectes, de persones, danimals, de paisatges... instructius: ordres i consignes, instruccions de jocs, maneig daparells, receptes... conversacionals: dilegs, sollicitud dinformaci, acudits, entrevistes, fragments teatrals... potics i publicitaris: anuncis publicitaris, rodolins, auques, poemes, embarbussaments, refranys... expositius: informacions objectives, notcies cientfiques, articles denciclopdia, definicions... predictius: textos meteorolgics, plans i projectes... argumentatius: argumentaci didees prpies... Val a dir, per, que alguns tipus hi sn menys presents (per mai absents del tot), tant perqu es treballen ms en altres rees (textos expositius, instructius) com perqu ledat de lalumnat no permet fer-ne un treball ms aprofundit (textos argumentatius). Igualment, sha tingut cura de diferenciar la comprensi dels diferents tipus de textos (i fins i tot la memoritzaci per a la recitaci) de la seva elaboraci en lexpressi, que, en molts casos, no ha de ser ni tan sols proposada, atesa la dificultat del text. Pel que fa a la llargada i la complexitat (gramatical o lxica) dels textos, sha seguit una progressi curosament planificada des del Cicle Inicial (textos i missatges breus, sempre amb suport dimatge), passant pel Cicle Mitj (textos diversos de llargada mitjana, per sovint amb el suport dimatges), fins al Cicle Superior (textos amb unitat de sentit, de llargada i complexitat ms grans). Centrant-nos ara en lhabilitat de la comprensi lectora, hem buscat activitats molt diverses que defugin el clssic i nic mtode del qestionari de comprensi. Per aix, en
cada cicle sobservar que hi ha una notable varietat de propostes: tests, preguntes tancades, ordenaci dimatges, ordenaci de resums, etc. Volem remarcar que, en alguns casos, es proposen activitats de comprensi per fer durant la lectura. Duna manera sistemtica, a partir del Cicle Mitj, atesa la major autonomia de lalumnat, es proposen activitats de preparaci de la lectura, per tal dactivar les idees prvies i els esquemes textuals de lalumnat. Encara en el punt de la lectura, es proposen tamb activitats que ajudin a fomentar el gust per la lectura i a crear un hbit lector des del principi. Tanmateix, aquestes activitats han danar acompanyades daltres en la biblioteca de laula o de lescola, del treball de lectura silenciosa, etc. La lectura com a font dinformaci es treballa duna manera especfica en els textos expositius de cada curs i en lapartat de tcniques del Cicle Superior. Pel que fa a lexpressi escrita, a part de la diversitat textual (atenuada dacord amb ledat, com hem dit), es proposa un treball progressiu que ajudi a consolidar els aprenentatges que es van fent. Per aix, ms que molts elements i activitats nous, shi trobar molta prctica, sovint guiada, per tal que lalumnat desenvolupi i afermi les habilitats que va adquirint. Ha semblat important partir de models per imitar, duna banda, i del suport dimatges, de laltra. En el Cicle Mitj es fa un treball notable, que tendeix a integrar els elements de la convenci escrita (puntuaci, disposici del text en lespai, etc.), algun dels quals ja es comena a treballar en el Cicle Inicial, i que es consoliden tots en el Cicle Superior.
5. El treball sistemtic de llengua

Fontica i ortografia Al llarg de primria conv fer un treball de sistematitzaci en cada un dels mbits del treball de llengua: fontica, ortografia, lxic i gramtica, sense perdre mai de vista, per, la funcionalitat dels aprenentatges. s a dir, cal aprendre a pronunciar b, per comunicar-se millor; cal escriure b perqu el text i la convenci social aix ho requereixen, etc. En laspecte de la fontica, hi ha dues lnies de treball clares: la correcta pronunciaci de tots els sons de la llengua i la lectura en veu alta de qualsevol mena de text. Pel que fa al primer aspecte, lobjectiu shauria dassolir al final de leducaci infantil o, en casos excepcionals, al final del Cicle Inicial. Tanmateix, podem trobar alumnat amb dificultats especials que necessitar un treball especfic amb lajut dalguns professionals (logopedes). En aquest punt, doncs, ens proposarem daconseguir com a objectius per cicles els segents:
19
Cicle Inicial: Reconeixement de tots els sons i distinci en mots bsics dels sons ms conflictius per a lortografia (e oberta/tancada, o oberta/tancada, essa sorda i sonora...). Separaci de sllabes. Cicle Mitj: Distinci sistemtica dels sons ms conflictius i pronncia clara i expressiva de tots els sons. Reconeixement de sllaba tnica i sllaba tona.
Guia Didctica
20
Cicle Superior : Dicci correcta i adequada al context comunicatiu de tots els sons de la llengua. Evitar sons o pronncies vulgars en paraules bsiques. Per ajudar a treballar aquest aspecte, es poden utilitzar les lectures en veu alta, els embarbussaments, els poemes i els rodolins, etc. Pel que fa a lentonaci, cal treballar-la des del principi i duna manera sistemtica, fent-los veuren el lligam amb lortografia (signes de puntuaci) i la sintaxi (tipus de frase). Aix ens proposarem que, en cada cicle, hi hagi un avan progressiu en lentonaci de: frases enunciatives frases exclamatives frases interrogatives Deixarem per al Cicle Superior el treball sistemtic dentonaci de les frases imperatives, com tamb el de frases inacabades i expressions irniques. El treball dortografia necessita una sistematitzaci constant des del Cicle Inicial fins al Cicle Superior. Ens proposarem, com a objectius de cicle, els segents: Cicle Inicial:Treball sistemtic de totes les grafies. Domini dels dgrafs. Majscules. Cicle Mitj: Treball sistemtic de les normes dortografia segures (plurals, apostrofaci, contracci, finals -ava, j/g, x/ix, s/ss, accentuaci, guionet en els numerals...) i fixaci de normes ortogrfiques bsiques. Cicle Superior:Treball sistemtic de les diverses normes i coneixement de les principals excepcions. Accentuaci diacrtica en paraules usuals... Recursos per verificar lortografia duna manera autnoma i sistemtica. Caldr tenir en compte, a ms, la memoritzaci de grafies de paraules i destructures bsiques o molt utilitzades (hi ha, vaig, hi havia). Un recurs molt utilitzat, que tamb proposem, s el dictat preparat, que sistematitzem sobretot en el Cicle Superior. De tota manera, podem seguir aquesta progressi:
Cicle Inicial: Paraules especfiques, frases curtes, petits fragments prviament treballats. Cicle Mitj: Frases i textos prviament llegits i amb observacions del mestre o la mestra. Cicle Superior:Textos llegits. s convenient, a ms, ajudar lalumnat a conixer la seva capacitat (ms auditiva o ms visual) i a actuar en conseqncia a lhora de memoritzar la grafia de les paraules. En tot cas, la tcnica del dictat preparat (amb les diverses variants de dictats) requereix sempre que lalumnat conegui qu se li dictar i qu sespera que faci, tant amb vista a memoritzar determinats mots com a reproduir-los correctament. Lxic A part de treballar duna manera recursiva i dacord amb ledat lampliaci del vocabulari bsic (tenint en compte, per, que s en les altres rees curriculars en qu el cabal lxic augmentar significativament), cal deixar lalumnat en bones condicions per adquirir nous significats i noves paraules duna manera autnoma. Per aix, cal dotar-lo de dos tipus de coneixements: a) Maneig i s dels repertoris lxics. b) Establiment de relacions entre paraules tant pel significant (derivaci, composici) com pel significat (sinonmia, antonmia, polismia, usos figurats, etc.). Pel que fa al primer aspecte, cal tenir en compte que ls del diccionari sinicia duna manera sistemtica i explcita a 3r curs (Cicle Mitj), que s quan sen fa la presentaci i es proposen activitats especfiques. Aix no obstant, tant en el Cicle Inicial (aprenentatge de lalfabet) com en el Cicle Superior (maneig constant i consulta de diferents classes de diccionaris), hi ha feina per fer, de manera que aquest aspecte del treball de llengua (s i maneig del diccionari) sha de treballar duna manera contnua, sobretot a partir del Cicle Mitj (i en totes les rees, si pot ser). En el cas concret de la llengua, cal relacionar la consulta del diccionari amb les lectures dels diferents textos proposats. (Diguem tamb que lalumnat hauria daprendre que el diccionari s una gran eina, que el pot ajudar a resoldre no solament la recerca dun significat o un sinnim desconegut, sin tamb els dubtes ortogrfics, de morfologia...) Pel que fa al segon aspecte, cal partir del treball simple de la derivaci (relaci entre paraules per la forma) i anar progressant fins a atnyer els conceptes que regulen les relacions semntiques. En concret, proposem que, per cicles, es fixin aquests objectius: 21
Cicle Inicial: Treball amb afixos bsics i molt productius (des-, -et/-eta, -ic/-ica, -s/-assa, -er/-era, -ista, -ia), s de compostos habituals, treball prctic amb sinnims i antnims ms usuals, expressivitat (nexes de comparaci, refranys, frases fetes, locucions), etc. Cicle Mitj:Treball dafixos usuals (pre- i afixos per indicar augment, disminuci, menyspreu, procedncia...) i compostos corrents.Treball ms sistemtic amb mots polismics,
Guia Didctica
22
sinnims i antnims. s de recursos expressius (comparaci, refranys, dites, frases fetes i locucions) en contextos adequats. Diferenciaci de sentit real i figurat. Cicle Superior: s i sistematitzaci dels afixos ms corrents (in-, re-, gentilicis, -at..., a ms dels vistos en els cicles anteriors). Treball sistemtic de la polismia i de la sinonmia i lantonmia en contextos diversos. Reconeixement explcit i s de recursos expressius en contextos variats. Aplicaci del sentit real i figurat, i reconeixement dusos metafrics. El treball de lxic s un dels ms importants al llarg de letapa dEducaci Primria, tant a dins com a fora de lrea de Llengua. Cal que el mestre o la mestra estigui atent a sistematitzar les noves adquisicions i a fer veure o establir relacions entre paraules en tot moment, tant si es treballa el coneixement de lentorn com les matemtiques, la llengua, etc. Gramtica El treball de les estructures gramaticals s el que cal fer duna manera ms contnua, per sense explicitar-ne elements terics, que, fins ben enll de letapa, es troben fora de labast de la comprensi de lalumnat. s a dir, el fet de no parlar de sintagmes ni de subjectes o complements no vol dir que no hgim de fer un treball continu amb lobjectiu que lalumnat adquireixi totes les estructures gramaticals i spiga utilitzar-les adequadament al context. En el Cicle Inicial farem un treball sistemtic amb totes les classes de paraules: vetllarem perqu lalumnat utilitzi noms, adjectius, verbs (en els principals temps de lindicatiu), determinants, nexes... Procurarem que construeixin, per imitaci, frases en estructures variades i amb diversitat de complements. Relacionarem els signes de puntuaci ms bsics (coma, punt, signes dinterrogaci i dexclamaci) amb lentonaci i el significat. En el Cicle Mitj explicitarem les diferents categories morfolgiques i els farem distingir determinants, noms (diferents classes), adjectius i verbs. En aquest darrer grup els farem reconixer els temps de present, passat (genricament) i futur, i distingirem formes personals i no personals.Treballarem duna manera explcita la concordana. Pel que fa als signes de puntuaci, ampliarem les funcions dels ms bsics (comes en les enumeracions...) i naugmentarem el repertori: dos punts, guions (dilegs), punts suspensius i parntesis.
Finalment, en el Cicle Superior, a ms de repassar els aspectes apuntats en el Cicle Mitj, acabarem de veure i classificar els diferents elements morfolgics (classes de noms, adjectius i verbs; conjugaci verbal; classes de connectors: preposicions i conjuncions...).Tamb treballarem explcitament el concepte i les parts del sintagma (nucli i complement), els diferents tipus de sintagmes (SN, SAdj, SV, etc.) i els aspectes bsics de les funcions gramaticals: subjecte, verb (com a nucli de loraci), complements verbals... En aquest darrer punt, introduirem el treball de la substituci pronominal. Pel que fa a la puntuaci, en farem un reps sistemtic i una explicitaci dels usos i les funcions. No cal dir que, per assolir tots aquests objectius (o simplement per treballar aquests continguts), cal disposar de textos variats i de contextos diversos. Daqu ve la importncia de la tipologia textual i de fer treballar lalumnat en situacions comunicatives diferents (orals, escrites, amb funcions i intencionalitats diferents). Veiem, doncs, que el treball de lrea de Llengua est estretament interrelacionat, de manera que sha de concebre com un tot global.
23
Guia Didctica
24
6. ORIENTACIONS PER A LAVALUACI

Lavaluaci s una anlisi del procs densenyament-aprenentatge que permet al mestre o la mestra comprovar, i, si escau, modificar, si la planificaci de lacci educativa s coherent amb els objectius proposats i adequada a les necessitats i les caracterstiques de lalumnat. Es troba plenament integrada en el procs educatiu i en forma part. s un instrument essencial, que ha dafavorir positivament la millora de tot el procs. Perqu compleixi les seves funcions, sha de preveure QU, COM i QUAN avaluar. Per aix, en aquesta guia sofereix una srie de recursos prctics per avaluar el procs daprenentatge de cadascun dels infants del grup classe.
Avaluaci inicial: FEM MEMRIA

Castellnou Edicions incorpora una proposta didctica per avaluar la competncia curricular, anomenada Fem memria, que ajuda a determinar el que s capa de fer lalumnat en relaci amb els objectius i els continguts de les rees del currculum. El mestre o la mestra pot utilitzar-la com linici duna estratgia didctica o per establir el punt de partida de cadascun dels infants i determinar la base per planificar el procs educatiu.
Avaluaci contnua i formativa: QU HEM APRS?

Lavaluaci formativa s la que es desenvolupa durant el procs educatiu i t com a finalitat proporcionar a lalumnat lajut pedaggic ms adient a les necessitats de cada moment. Castellnou Edicions ofereix una proposta davaluaci fotocopiable per cada unitat i un quadern (QUAS) per afavorir el seguiment de cadascun dels alumnes.
Avaluaci sumativa: QU EN SABEM?

Lavaluaci sumativa, s a dir, la que es fa al final del procs, permet determinar si shan assolit o no, i fins a quin punt, les intencions educatives. Oferim tres propostes, diferenciades pel ttol Qu en sabem, per dur a terme lavaluaci de cadascun dels trimestres.
7. ORIENTACIONS PER ATENDRE LA DIVERSITAT

s un fet inherent a la condici humana lexistncia de diferncies individuals a lhora daprendre. Els nens i les nenes es diferencien notablement en aspectes com un entorn familiar, social i cultural ms o menys enriquidor; en les preferncies a lhora daprendre uns continguts enfront duns altres; en la dedicaci, lesfor o latenci que posen en les tasques per aprendre; en les expectatives i les motivacions davant un nou tema; en la rapidesa per transferir el que sha aprs duna rea a una altra; o en la quantitat de repeticions necessries per consolidar o retenir un aprenentatge. Per tant, el fet que lalumnat no siguin homogeni quant a aprenentatge fa difcil la tasca densenyar i obliga els mestres a ser creatius, a desenvolupar estratgies i mtodes diversos, i a permetre ritmes i nivells de consecuci diferents dins els mateixos objectius generals densenyament. s per aquest motiu, i per ajudar el professorat a resoldre situacions quotidianes i habituals a laula, que Castellnou Edicions ofereix unes propostes dactivitats diferenciades per atendre la diversitat de lalumnat dins laula.
1. Activitats de consolidaci
Sadrecen a tot el grup classe, per consolidar i treballar els objectius didctics i els continguts de la unitat.
2. Activitats de refor
Es dirigeixen a aquell alumnat que t dificultats en laprenentatge, per ajudar-lo a assolir les competncies bsiques amb activitats ms pautades, que contenen ms exemples, que treballen amb una metodologia ms prxima i concreta, etc.
3. Activitats dampliaci
Es dirigeixen a aquell alumnat que t ms facilitat per resoldre les qestions escolars, que acaben abans les tasques i que poden aprofundir en el coneixement dels continguts del llibre.
25
8. ELS EIXOS TRANSVERSALS

Els continguts transversals sn objecte, actualment, duna forta demanda social: la societat demana que el mn escolar defensi un projecte vlid de societat i deducaci, i hi doni resposta.
Guia Didctica
26
Els eixos transversals tenen com a objectiu que alguns aspectes de la nostra societat, com, per exemple, el consum, leducaci per a la salut, leducaci viria, les tecnologies de la informaci, la diversitat intercultural o la igualtat doportunitats entre homes i dones, entre daltres, formin part del currculum per aconseguir que lalumnat sigui capa de desenvoluparlos en diferents mbits de la vida, perqu en un futur puguin integrar-se com a membres actius, autnoms i crtics duna cultura i en una societat determinada. Els eixos transversals sn processos actius permanents i preventius, que pretenen informar i formar lalumnat. Sn temes molt actuals que es relacionen amb la seva actitud davant la vida. Els trobarem presents en els mitjans dinformaci social i caldr tractar-los en leducaci per poder-ne palliar els possibles efectes negatius. Aquests eixos tenen un tractament explcit en els continguts i en els objectius i els trobarem duna manera implcita en les diferents rees. Castellnou Edicions integra els eixos transversals en el si de les rees i els dna un tractament interdisciplinari: sincorporen en les unitats de programaci al llarg de letapa i en cadascuna de les rees.
9. LES TIC (TECNOLOGIES DE LA INFORMACI I LA COMUNICACI)

La societat actual ha incorporat prcticament en tots els mbits ls de les noves tecnologies de la informaci i la comunicaci: les TIC. Lescola no en pot quedar al marge. Molts centres educatius ja tenen un pla estratgic que inclou la planificaci de ls de les noves tecnologies per part de lalumnat. Altres centres ho voldrien i potser els falta temps per organitzar-ho, i a uns altres potser els falten mitjans tcnics. Per de segur que tots pensen que lalumnat actual ha dacabar lescolaritzaci obligatria coneixent el maneig del programari bsic com a usuari. Amb la finalitat de facilitar al mxim la incorporaci de les TIC a la prctica docent de cada dia, sigui quina sigui la situaci en qu es trobi el centre, Castellnou Edicions ha programat unes activitats complementries, que podrem anomenar bsiques i obligatries de cada rea per a cada curs, que proporcionen unes propostes concretes, fcils i atractives per treballar utilitzant els sistemes informtics i els programes ms usuals. Les activitats TIC de Castellnou Edicions incorporen ls dels sistemes informtics des dels cursos ms baixos de lEducaci Primria fins a lltim curs de leducaci secundria obligatria, duna manera concreta i fcil: en lrea de Llengua, lalumnat far servir el Word per produir textos, enviar missatges, comprovar lortografia; en lrea de Matemtiques, comprovaran exercicis de clcul, faran taules i grfics; en lrea de Coneixement del medi buscaran informaci consultant webs, incorporaran imatges als textos; en lrea de Msica faran servir lordinador per fer msica Pensem sincerament que les activitats TIC que trobareu en lapndix del Llibre de lalumnat i en la web serveixen tant per alfabetitzar en les noves tecnologies com per practicar i ampliar els coneixements adquirits. Podeu trobar ms informaci en la nostra pgina web: www.castellnouedicions.com
27
PROJECTE CURRICULAR
1. Objectius generals de letapa i objectius per cicle de lEducaci Primria 2. Objectius generals i objectius per cicle de lrea de Llengua catalana 3. Continguts de lrea de Llengua catalana per al Cicle Superior 4. Objectius referencials de lrea de Llengua catalana per al Cicle Superior
1. OBJECTIUS GENERALS DE LETAPA I OBJECTIUS PER CICLE DE LEDUCACI PRIMRIA
Guia Didctica
Objectius generals de letapa

1. Conixer i acceptar la prpia identitat, les seves possibilitats afectives i de relaci, i progressar en lautonomia i la iniciativa personals.
Cicle Inicial
1. Descobrir i construir la prpia identitat, i reconixer les similituds i diferncies respecte dels altres. 2. Conixer les possibilitats afectives i de relaci amb els grups socials ms propers. 3. Desenvolupar-se duna manera autnoma en situacions properes i conegudes.
Cicle Mitj
1. Reconixer la prpia identitat i acceptar normes referides a la prpia persona. 2. Relacionar-se amb grups de convivncia ms amplis, adaptar-se a noves situacions i establir relacions damistat i companyonia. 3. Desenvolupar estratgies personals que afavoreixin la prpia iniciativa. 1. Dominar lesquema corporal i esforar-se per millorar la velocitat, el ritme, la flexibilitat i la coordinaci. 2. Tenir cura del propi cos i adoptar hbits dhigiene i dorganitzaci personal. 3. Gaudir de les activitats fsiques i esportives (individuals i de grup).
Cicle Superior
1. Valorar la prpia persona a partir de la descoberta i la prova de les prpies possibilitats, amb el desig de superar les dificultats. 2. Relacionar-se amb els diferents grups de convivncia de manera respectuosa i tolerant, acceptant la diversitat dinteressos i dopinions. 3. Prendre decisions.
2. Conixer el propi cos i les seves possibilitats motrius i progressar en ladopci dhbits de salut i higiene personal.
1. Conixer el propi cos, lesquema corporal i les seves possibilitats sensorials i de moviment. 2. Descobrir la necessitat dadoptar hbits per a la cura i la higiene del propi cos. 3. Descobrir el gust per les activitats fsiques collectives.
1. Entendre el funcionament global del cos hum i superar les dificultats en el moviment. 2. Mantenir unes normes de salut i higiene correctes, i tamb dorganitzaci personal. 3. Realitzar alguna activitat fsica o esportiva duna manera regular.
3. Mostrar-se participatiu i solidari duna manera responsable, i respectar els valors morals, socials i tics propis daltri, per exercitar-se en els principis bsics de la convivncia i destima per la pau.
1. Mostrar-se participatiu i solidari en lentorn social ms proper. 2. Descobrir la importncia dels principis bsics de la convivncia i de la pau.
1. Adoptar actituds participatives i solidries amb grups socials coneguts i amb el suport de ladult. 2. Adequar la prpia conducta a les normes de convivncia: educaci, respecte i tolerncia.
1. Ser participatiu i solidari en els diferents mbits de relaci i participaci social. 2. Ser educat i respectus amb un mateix i amb els altres, i tolerant amb les diferncies.
4. Resoldre situacions o necessitats de la vida quotidiana mitjanant processos didentificaci, planificaci, realitzaci i verificaci dactivitats al seu abast.
1. Resoldre situacions quotidianes a partir de lobservaci, la identificaci i lexperimentaci dactivitats.
1. Resoldre situacions de la vida quotidiana a partir de la identificaci,la planificaci i la realitzaci dactivitats. 2. Reforar laprenentatge de procediments per explorar i investigar.
1. Resoldre situacions a partir de la identificaci, la planificaci i la verificaci. 2. Adquirir estratgies per explorar, representar, explicar i preveure alguns problemes o situacions reals. 1. Comprendre i expressar missatges orals i escrits en llengua catalana en contextos diferents. 2. Ser capa de planificar, organitzar, elaborar i produir informes i treballs. 1. Conixer la llengua castellana en els mbits oral i escrit com a vehicle dexpressi i com a font dinformaci.
5. Conixer i utilitzar correctament i apropiadament la llengua catalana, i, si escau, laranesa, tant oralment com per escrit, emprant-la normalment com a llengua vehicular i daprenentatge.
1. Conixer i utilitzar la llengua catalana per comunicar missatges senzills, orals i escrits, de fets i experincies de la vida quotidiana.
1. Expressar duna manera correcta en llengua catalana, oralment i per escrit, missatges de dificultat creixent. 2. Comenar a organitzar la informaci elaborant treballs i informes senzills.
6. Conixer la llengua castellana en els mbits oral i escrit de manera que pugui utilitzar-se apropiadament com a font dinformaci i vehicle dexpressi. 7. Comprendre i expressar en llengua estrangera missatges senzills dintre dun context.
1. Iniciar-se en laprenentatge de la llengua castellana per comunicarse oralment i per escrit en missatges senzills referits a aspectes de lentorn ms prxim. 1. Iniciar-se en la comprensi i expressi en llengua estrangera de formes i vocabulari referits a entorns propers.
1. Conixer la llengua castellana en els mbits oral i escrit per utilitzarla com a vehicle dexpressi i de relaci personal i social.
1. Progressar en la comprensi i lexpressi en llengua estrangera de formes i vocabulari dentorns ms amplis.
1. Comprendre i expressar en llengua estrangera missatges senzills dins dun context.
30
PROJECTE CURRICULAR

8. Comprendre el medi fsic i natural i els principals mecanismes que el regeixen a partir de lobservaci rigorosa de fets i fenmens senzills, i la importncia que la seva conservaci i millora t per a la humanitat.
Cicle Inicial
1. Iniciar-se en la comprensi del medi fsic i natural ms proper i familiar. 2. Observar, directament i indirectament, els fets i els fenmens senzills que es manifesten en lentorn ms prxim. 3. Contribuir a la conservaci del medi natural fsic ms proper.
Cicle Mitj
1. Comprendre les relacions entre el medi fsic i natural de la localitat i la comarca. 2. Aplicar lobservaci rigorosa i sistemtica de la realitat amb tcniques i instruments ms precisos. 3. Diferenciar actuacions de millora i deteriorament del medi ambient i prendre posici a favor dactituds per conservarlo. 1. Conixer els elements del medi natural, social i cultural de la comunitat autnoma de Catalunya. 2. Participar en les manifestacions culturals de la Comunitat i valorar la importncia de sentir-se membre dun territori. 1. Valorar i progressar en el respecte i la conservaci dels recursos materials, tcnics i naturals de Catalunya. 1. Dominar els conceptes i les relacions matemtics elementals. 2. Dominar totes les operacions bsiques. 3 Iniciar-se en la utilitzaci del llenguatge matemtic per representar i interpretar lespai, situacions i experincies.
Cicle Superior
1. Comprendre les relacions entre el medi fsic i natural globalment. 2. Observar i utilitzar instruments de mesura per comprendre i interpretar fenmens fsics. 3. Representar grficament els fets i els fenmens observats del medi. 4. Participar duna manera activa en la conservaci del medi fsic i natural. 1. Conixer els elements del medi natural, social i cultural catalans com a medi definidor de la identitat nacional i personal. 2. Aprofundir en el sentiment de pertinena i estimaci a Catalunya duna manera activa i participativa. 1. Participar duna manera activa en la conservaci dels recursos materials, tcnics i naturals de Catalunya i de la humanitat. 1. Aplicar els conceptes i les relacions matemtics elementals. 2. Dominar i saber explicar les operacions matemtiques elementals. 3. Expressar-se amb llenguatge matemtic per representar i interpretar lespai, situacions i experincies.
9. Conixer els trets fonamentals de Catalunya en els seus aspectes naturals, socials, culturals i histrics, com a medi definidor de la identitat nacional i personal, i progressar en el sentiment de pertinena al pas.
1. Iniciar-se en el coneixement dels trets fonamentals de Catalunya i dels seus aspectes naturals, socials i culturals ms propers. 2. Gaudir de les manifestacions socials del barri i participar-hi, i descobrir el sentiment de pertinena a una comunitat. 1. Respectar el material com de lescola, de la famlia i de lentorn ms proper.
10. Mostrar actituds de respecte, conservaci i s correcte dels recursos materials, tcnics i naturals. 11. Utilitzar els conceptes i les relacions matemtics elementals i dominar les operacions bsiques per tal de representar i interpretar lespai, les situacions i les experincies, mitjanant el llenguatge matemtic.
1. Conixer i entendre els conceptes i les relacions matemtics elementals. 2. Dominar les operacions bsiques, sumar i restar, i iniciar-se en la multiplicaci. 3 Situar-se en lespai.
12. Comunicar-se a travs dels mitjans dexpressi verbal, corporal, visual, plstic i musical, i desenvolupar la sensibilitat esttica, la creativitat i la capacitat per gaudir de les manifestacions artstiques.
1. Fer produccions artstiques senzilles. 2. Descobrir la importncia de desenvolupar la sensibilitat esttica i creativa, i la capacitat per gaudir de les prpies manifestacions artstiques.
1. Desenvolupar la capacitat de fer produccions artstiques i ampliar el repertori de recursos dexpressi. 2. Valorar la sensibilitat esttica i creativa i la capacitat de gaudir de les prpies manifestacions artstiques i daltri. 1. Identificar i valorar el patrimoni cultural de la localitat i la comarca. 2. Ser conscient de la importncia que t conservar el patrimoni cultural de Catalunya. 3. Respectar les persones del grup social ms proper amb una cultura diferent de la prpia. 1. Aplicar correctament estratgies sistemtiques per resoldre problemes, utilitzant tcniques i procediments coneguts. 1. Aplicar metodologies de treball intellectual ms complexes, seguint pautes i orientacions generals. 2. Usar lordinador a laula i a casa per cercar, arxivar, tractar i presentar la informaci.
1. Comunicar-se mitjanant produccions artstiques, utilitzant recursos dexpressi verbal, corporal, visual, plstic i musical. 2. Gaudir de les prpies manifestacions artstiques i daltri. 1. Diferenciar el patrimoni cultural de Catalunya del patrimoni cultural de lEstat espanyol i dEuropa. 2. Conservar el patrimoni cultural catal. 3. Respectar les persones amb cultures diferents de la prpia.
13. Conixer el patrimoni cultural i gaudirne, participar en la seva conservaci i respectar la diversitat lingstica i cultural dels pobles i les persones.
1. Descobrir i reconixer el patrimoni cultural del barri, la ciutat i el poble. 2. Conservar el patrimoni cultural ms proper. 3. Demostrar inters per conixer cultures daltres pobles.
14. Aplicar els coneixements adquirits per resoldre duna manera creativa problemes diversos amb els recursos apropiats coneguts. 15. Aplicar, individualment i en equip, metodologies de treball intellectual, inclosa la utilitzaci dels recursos de les tecnologies de la informaci, que estimulin laprenentatge i la creativitat i permetin reduir tasques rutinries.
1. Aplicar estratgies bsiques per resoldre dificultats de la vida quotidiana i demanar ajuda a un adult en cas de necessitat. 1. Aplicar metodologies de treball intellectual senzilles, duna manera molt pautada i guiada. 2. Iniciar-se en ls de les TIC i descobrir algunes de les seves possibilitats.
1. Crear i aplicar estratgies personalitzades per resoldre dificultats i problemes que es plantegen diriament. 1. Aplicar metodologies personals de treball intellectual. 2. Utilitzar lordinador duna manera responsable a casa i a laula per cercar, arxivar, tractar, presentar i explicar la informaci obtinguda.
31
2. OBJECTIUS GENERALS I OBJECTIUS PER CICLE DE LREA DE LLENGUA CATALANA
Guia Didctica

1. Tenir competncia comunicativa plena en el llenguatge oral com a mitj de realitzaci personal i social, com a base de la fixaci del pensament i com a punt de referncia per a ladquisici i enriquiment del llenguatge escrit.
Cicle Inicial
1. Consolidar la competncia comunicativa en el llenguatge oral com a mitj de realitzaci personal i social amb lentorn immediat (famlia, escola, companys), com a base dels coneixements que sadquireixen i com a punt de referncia en ladquisici de lescrit.
Cicle Mitj
1. Millorar la competncia comunicativa en el llenguatge oral com a mitj de realitzaci personal i social amb lentorn (escola, famlia, companys, barri o poble...), com a base de fixaci del pensament i com a punt de referncia per a la millora i lenriquiment del llenguatge escrit.
Cicle Superior
1. Adquirir plena competncia comunicativa en el llenguatge oral com a mitj de realitzaci personal i social amb lentorn, com a base de fixaci del pensament i com a punt de referncia per a la millora constant i lenriquiment permanent del llenguatge escrit.
2. Comprendre i expressar-se amb adequaci al mitj oral o escrit, al tipus de missatge i a les necessitats escolars i socials de ledat.
2a. Comprendre i expressar-se duna manera adequada tenint en compte si el mitj s oral o escrit. 2b. Adequar les estratgies de comprensi i dexpressi al tipus i complexitat del missatge. 2c. Utilitzar els recursos lingstics que es van aprenent per donar resposta a les necessitats comunicatives de ledat (escolars i socials). 3a. Adquirir lhabilitat lectora sabent descodificar diferents tipus de textos. 3b. Avanar en fludesa lectora i en comprensi lectora. 3c. Sentir el plaer de llegir i de conixer noves coses mitjanant la lectura.
2a. Comprendre i expressar-se duna manera adequada en contextos orals i escrits bsics i tenint en compte el tipus de missatge i si s ms ms o menys complex. 2b. Utilitzar els recursos lingstics per atendre les necessitats comunicatives escolars i socials de ledat.
2. Comprendre i expressar-se en diversos contextos orals o escrits, amb adequaci al tipus de missatge i a la seva complexitat, i donant resposta a les necessitats de comprensi i dexpressi escolars i socials de ledat.
Adquirir lhabilitat lectora i, a partir de diverses fonts impreses, avanar progressivament en la fludesa i en la bona comprensi del text escrit com a font de plaer i de coneixements i com a ampliaci del repertori lingstic.
3a. Consolidar lhabilitat lectora comprenent duna manera general i especfica diverses classes de textos. 3b. Guanyar fludesa lectora. 3c. Reconixer el plaer de la lectura per ell mateix i per adquirir nous coneixements i ampliar el repertori lingstic.
3a. Demostrar duna manera suficient lhabilitat de comprensi lectora i de fludesa en la lectura en tota mena de textos adequats a ledat. 3b. Explicitar el plaer de la lectura tant per ell mateix com per adquirir nous coneixements i ampliar el repertori lingstic.
Conixer les convencions grfiques de lescriptura i aplicar-les gradualment en tot tipus de producci escrita.
4. Aplicar gradualment convencions grfiques i ortogrfiques bsiques que es van aprenent en els textos escrits.
4a. Aplicar duna manera sistemtica les convencions grfiques (disposici del text en lespai, puntuaci...) en els textos que shagin descriure. 4b. Conixer i aplicar les normes ortogrfiques apreses en textos escrits. 5. Ampliar el lxic que es va adquirint per diversos procediments: lectures, consulta al diccionari, etc.
4a. Aplicar sistemticament les convencions grfiques i les normes ortogrfiques en els textos escrits. 4b. Verificar mitjanant recursos diversos la correcci dels textos que sescriguin.
5. Assegurar el lxic fonamental i ampliar-lo i enriquir-lo en la mesura que es diversifiquen els seus coneixements i els seus mbits dexpressi personal.
5. Demostrar bon domini del lxic fonamental que es va adquirint en les diverses rees destudi.
5. Ampliar i enriquir el repertori lxic amb la utilitzaci sistemtica de recursos com la lectura, el diccionari, la relaci entre paraules per la forma i pel significat...
32
PROJECTE CURRICULAR
Objectius generals de l rea

6. Observar el funcionament de la llengua tant per organitzar lexpressi, segons la seqncia lgica de les idees, com per adonar-se de totes els possibilitats expressives i ldiques del llenguatge.
Cicle Inicial
6a. Iniciar-se en lobservaci del funcionament de la llengua per organitzar lexpressi segons una seqncia lgica didees. 6b. Observar i percebre algunes possibilitats expressives i ldiques del llenguatge.
Cicle Mitj
6a. Observar el funcionament de la llengua per millorar lexpressi seguint la seqncia lgica didees. 6b. Adonar-se de possibilitats expressives i ldiques del llenguatge.
Cicle Superior
6a. Observar duna manera habitual el funcionament de la llengua per organitzar coherentment lexpressi segons la seqncia lgica didees. 6b. Ser conscient de les possibilitats expressives i ldiques del llenguatge. 7a Expressar-se per escrit amb tcniques variades: narraci, descripci, instruccions, dilegs, cartes, exposicions, argumentacions... 7b Utilitzar lescrit amb finalitats diverses: narrar un fet, expressar una vivncia, adequar-se a una situaci comunicativa real o simulada, expressar un fet imaginat...
7. Expressar-se per escrit utilitzant tcniques diverses (descripci, dileg, carta...) amb finalitats tamb diverses (fabulaci, simulaci de situacions comunicatives, expressi de vivncies...).
7a. Iniciar-se en lexpressi escrita fent servir tcniques apreses: narraci, descripci, carta... 7b. Expressar-se amb finalitats diverses: expressi de vivncies, simulaci de situacions comunicatives, fabulaci...
7a. Expressar-se per escrit amb tcniques variades: narraci, descripci, instruccions, dilegs, cartes... 7b. Utilitzar lexpressi escrita amb finalitats diverses: narraci de fets, expressi de vivncies, situacions comunicatives reals o simulades, fabulaci...
8. Descobrir en el llenguatge i en les seves manifestacions orals, escrites i audiovisuals, un vehicle daccs i participaci en el patrimoni cultural catal, i, a travs daquest, introduir-se en altres cultures.
8. Descobrir i comprendre en les manifestacions orals i escrites una de les bases del patrimoni cultural catal i un mitj per accedir-hi.
8a. Descobrir en les manifestacions orals, escrites i audiovisuals del llenguatge un mitj daccs i de participaci en el patrimoni cultural catal. 8b. Utilitzar les manifestacions anteriors com a base per introduir-se en altres cultures.
8a. Descobrir en el llenguatge i en les seves manifestacions orals, escrites i audiovisuals un mitj per accedir al patrimoni cultural catal i participar-hi. 8b. Utilitzar les manifestacions anteriors com un mitj per introduir-se en altres cultures.
9. Conixer i fer servir adequadament el catal i el castell, bo i eliminant progressivament interferncies entre els sistemes lingstics esmentats.
9. Conixer i fer servir adequadament el catal mirant deliminar interferncies del castell en aspectes bsics: vocabulari i pronncia.
9. Conixer i fer servir adequadament el catal i el castell eliminant interferncies entre ambds sistemes lingstics en aspectes lxics, morfolgics i fontics.
9. Conixer i fer servir adequadament el catal i el castell eliminant progressivament les interferncies en aspectes lxics, morfosintctics i fontics.
10. Mostrar sensibilitat, respecte i inters per les manifestacions lingstiques i culturals que facilitin el domini daltres llenges, tot ampliant les modalitats de relaci i de millora de la capacitat intellectual.
10a. Mostrar sensibilitat, respecte i inters per les manifestacions lingstiques i culturals. 10b. Ampliar, per mitj del llenguatge, les modalitats de relaci i millorar la capacitat intellectual.
10a. Mostrar sensibilitat, respecte i inters per les manifestacions lingstiques i culturals que ajudin a aprendre altres llenges. 10b. Interessar-se per noves modalitats de relaci i per millorar la capacitat intellectual.
10. Mostrar sensibilitat, respecte i inters per les manifestacions lingstiques i culturals que facilitin laprenentatge daltres llenges, tot ampliant les modalitats de relaci i de millora de la capacitat intellectual.
11. Reflexionar sobre la llengua i el seu s, i despertar el sentit crtic envers expressions que comporten discriminaci per ra de classe, raa, sexe, creences, etc.
11. Iniciar-se en la reflexi sobre ls de la llengua i adonar-se dalgunes expressions lingstiques que puguin comportar discriminaci.
11. Consolidar la reflexi sobre ls de la llengua i despertar sentit crtic per expressions que comportin discriminaci per ra de classe, raa, sexe, creences, etc.
11. Reflexionar sobre ls de la llengua i manifestar sentit crtic envers expressions discriminatries per raons de classe, raa, sexe, creences, etc.
33
3. CONTINGUTS DE LREA DE LLENGUA CATALANA PER AL CICLE SUPERIOR

S I COMUNICACI: LLENGUA PARLADA Procediments Fets, conceptes i sistemes conceptuals
1. Elements no lingstics: missatges sonors, gestuals i visuals. 2. Conceptes de la comunicaci: emissor, receptor, funcionalitat i context. 3. Tipus dactivitats orals: conversa, taula rodona, conferncia, dramatitzaci. 4. Diferncies text oral-text escrit.
Guia Didctica
Actituds, valors i normes

1. Constncia en laudici atenta i crtica. 2. Cura en lexpressi oral tenint en compte la dicci. 3. Inters per participar i fer-se entendre en diverses situacions comunicatives. 4. Conscincia i respecte de les variants dialectals utilitzades pels parlants. 5. Gaudi davant una manifestaci literria. 6. Respecte al torn de paraules. 7. Valoraci de les intervencions i de les idees dels altres. 8. Actitud favorable per participar en dramatitzacions. 9. Actitud crtica davant els diversos nivells de llenguatge.
1. Execuci de seqncies dordres. 2. Comprensi de relats amb interacci diversa. 3. Comprensi dexplicacions i argumentacions. 4. Participaci en una conversa amb plantejaments diferents. 5. Narraci de contes i de relats curts i inventats estructurats a partir del plantejament, el nus i el desenlla. 6. Descripci delements. 7. Elaboraci de definicions. 8. Exposici ordenada sobre temes diversos. 9. Dramatitzaci de situacions diverses. 10. Representaci dobres teatrals destructura poc complexa. 11. Execuci de jocs lingstics de memria, agilitat, creaci i precisi. 12. Lectura expressiva de tota mena de textos coneguts. 13. Memoritzaci de poemes i textos relacionats amb la cultura i les tradicions prpies de Catalunya i daltres zones de parla catalana. 14. Recitaci de poemes i daltres textos. 15. Elaboraci de missatges orals a partir de missatges escrits de tipologia diversa, i a linrevs.
34
PROJECTE CURRICULAR
S I COMUNICACI: LLENGUA ESCRITA Procediments

1. Lectura mental de textos de tipologia diversa i dobres breus de diferents autors. 2. Lectura expressiva de textos de tipologia diversa. 3. s destratgies i habilitats per a laplicaci de diferents tcniques expressives. 4. Reconeixement de la idea fonamental en textos i llibres. 5. s de diferents estratgies per a lestudi: resum, subratllada, comprensi de mapes conceptuals... 6. Lectura per a la recerca dinformaci. 7. Identificaci i s dels indicadors externs dun llibre. 8. s de diferents tipus de biblioteques. 9. s de la llengua escrita com a vehicle de comunicaci de missatges. 10. Aplicaci de tcniques de reescriptura en textos de tipologia diversa. 11. Producci de textos escrits: poemes, explicacions, narracions, descripcions, dilegs, partint de diversos models. 12. Producci de textos creatius. 13. Elaboraci de textos tot seguint pautes de presentaci prviament establertes, especialment referides a poesia i prosa. 14. Execuci de jocs lingstics de memria, agilitat, reescriptura, creaci i precisi. 15. Lectura i utilitzaci desquemes, grfics, retolacions i altres codis comunicatius. 16. Combinaci de diversos recursos comunicatius: cartell, mural, auca, cmic, diari, revista, audiovisuals.
Fets, conceptes i sistemes conceptuals

1. Textos literaris i cientfics. 2. Estructura del text. 3. La idea fonamental dun text o dun llibre. 4. Els diferents codis comunicatius. 5. Relaci text-imatge-veu: cartell, mural, cmic...

1. Valoraci de la lectura com a font de plaer i de coneixement. 2. Inters pel funcionament duna biblioteca. 3. Gust per escriure diferents tipus de textos. 4. Valoraci positiva de lesttica en la presentaci dels treballs escrits. 5. Actitud favorable i crtica davant els mitjans de comunicaci orals i escrits.
TREBALL SISTEMTIC DE LLENGUA: FONTICA I ORTOGRAFIA Procediments

1. Classificaci de diversos trets fonemtics: sord-sonor, tancat-obert... 2. Relaci grafia-so en qualsevol tira fnica amb ladequaci a les possibles variants dialectals. 3. Reconeixement de la sllaba tnica. 4. Identificaci de diftongs. 5. Accentuaci de mots aguts, plans i esdrixols. 6. Accentuaci de diacrtics. 7. Diresi de mots bsics. 8. Memoritzaci de la grafia de mots cientfics, tcnics..., i de les estructures gramaticals ms freqents. 9. Ampliaci de normes ortogrfiques bsiques: plurals, contracci, emmudiments, amb/hem/em, b/v, s/z/ss//c, h, ll, dgrafs (tj, tg, tx). 10. s de diversos recursos per comprovar la correcta escriptura de les paraules: diccionaris, enciclopdies i altres materials de consulta.

1. Sons voclics i consonntics. 2. Relaci fontica-ortografia: sord-sonor, tancat-obert... 3. Laccentuaci. 4. Fixaci de normes ortogrfiques bsiques: plurals, dgrafs.

1. Valoraci positiva de la pronncia correcta. 2. Conscincia de la importncia de la correcci ortogrfica en lexpressi escrita.
35
TREBALL SISTEMTIC DE LLENGUA: GRAMTICA Procediments

1. Establiment de la concordana entre diferents categories gramaticals. 2. Identificaci, classificaci i s de diferents classes de noms, adjectius i verbs. 3. s i conjugaci verbals. 4. Puntuaci de diferents tipus de frases. 5. s de connectors: conjuncions i preposicions. 6. Aplicaci de la substituci pronominal. 7. Distinci del nucli i dels complements del sintagma nominal i del sintagma verbal.

1. Diferents tipus de frases: enunciativa, imperativa, interrogativa i exclamativa, i la seva puntuaci. 2. Categories gramaticals: determinant, nom, adjectiu; verb, adverbis de quantitat i de temps.

1. Valoraci positiva de la correcci gramatical en lacte comunicatiu.
Guia Didctica
TREBALL SISTEMTIC: LXIC Procediments

1. Utilitzaci de vocabulari propi de ledat i especfic daltres contextos. 2. s dalguns afixos: prefixos (in-, re-), sufixos (gentilicis i altres), infixos. 3. s de mots derivats i compostos. 4. Identificaci i s de mots i estructures polismics. 5. s de sinnims i antnims adients a diversos contextos. 6. s de la comparaci i la metfora. 7. Identificaci, memoritzaci i s de locucions, refranys i frases fetes. 8. Aplicaci, en contextos diversos, dels diferents sentits real i figurat dels mots. 9. Maneig del diccionari..

1. Relaci dels mots per la forma i pel significat. 2. Prefixos i sufixos.

1. Rigor en la precisi lxica. 2. Valoraci positiva de lenriquiment lingstic. 3. Constncia en ls del diccionari.
36
PROJECTE CURRICULAR
4. OBJECTIUS REFERENCIALS DE LREA DE LLENGUA CATALANA PER AL CICLE SUPERIOR
S I COMUNICACI: LLENGUA PARLADA

1. Interpretar ordres que comportin una ordenaci en les activitats a realitzar. 2. Comprendre relats, explicacions i argumentacions de models i estructures de complexitat diversa, amb presncia i absncia de lemissor i amb suport visual o sense. 3. Reconixer els diferents factors que defineixen una situaci comunicativa: emissor, receptor, funcionalitat i context en qu es produeix. 4. Identificar el paper que fan els factors que intervenen en cada tipus dactivitat oral: conversa, conferncia, taula rodona, assemblea, dramatitzaci, exposici oral... 5. Produir missatges orals (conversa, narraci, descripci, exposici de temes...) emprant una dicci, una entonaci i una postura corporal adients al registre de llengua utilitzat. 6. Ser conscient de les diverses variants dialectals dels parlants i respectar-les. 7. Tenir una actitud favorable per participar en dramatitzacions. 8. Planificar i dramatitzar situacions de la vida quotidiana. 9. Fer representacions improvisades de contes, acudits, adaptacions de narracions i peces teatrals breus. 10. Prendre un actitud crtica raonada davant les comunicacions en les quals lalumnat fa de receptor: dramatitzacions, exposicions dun tema, audicions. 11. Sentir la necessitat de saber escoltar per comprendre, per informar-se correctament i poder participar en les converses posteriorment. 12. Descriure oralment, amb precisi i concisi, objectes i situacions coneguts, i saber-ne fer ampliacions. 13. Llegir en veu alta, amb la preparaci necessria, textos escrits utilitzant lentonaci i la dicci adequades. 14. Memoritzar poemes, textos breus i canons especialment relacionats amb la cultura i les tradicions prpies de Catalunya i daltres zones de parla catalana. 15. Recitar poemes, textos breus i canons. 16. Resumir, seguint pautes, un missatge oral narratiu o una exposici breu. 17. Adonar-se de les diferncies que hi ha entre el text oral i el text escrit. 18. Reconixer i interpretar els missatges sonors, visuals i gestuals que acompanyen els missatges orals, i assenyalar la relaci que shi estableix. 19. Tenir en compte lordre, la claredat i la coherncia en lexpressi oral. 20. Mostrar sensibilitat davant les manifestacions literries. 21. Transformar un mateix missatge dacord amb les diferents situacions comunicatives. 22. Utilitzar diferents mitjans audiovisuals per a la producci dactivitats dexpressi oral.
37
S I COMUNICACI: LLENGUA ESCRITA

1. Llegir mentalment textos, en prosa o en vers, de diferents autors. 2. Llegir duna manera expressiva qualsevol text en prosa o en vers. 3. Identificar els diferents tipus de textos segons la funcionalitat i la presentaci: literaris i cientfics. 4. Utilitzar les estratgies i les habilitats necessries per a laplicaci de diferents tcniques expressives. 5. Reconixer la idea fonamental en textos i llibres.
Guia Didctica
38
6. Utilitzar els indicadors externs dun llibre o text (ttol, ndex) que faciliten la recerca dinformaci i la comprensi. 7. Practicar la lectura i la recerca dinformaci amb ls de diferents tipus de biblioteques. 8. Valorar positivament el text escrit com a instrument de comunicaci. 9. Apreciar la lectura com a font de plaer i de coneixements. 10. Interessar-se per conixer el funcionament de la biblioteca. 11. Redactar textos escrits de tipologia diversa a partir de diferents models. 12. Expressar per escrit un relat seguint les parts fonamentals duna histria (presentaci, nus, desenlla). 13. Descriure llocs, objectes i personatges utilitzant diferents recursos descriptius. 14. Aplicar tcniques de reescriptura en textos de tipologia diversa. 15. Confeccionar per escrit lexposici dun tema. 16. Utilitzar diferents tipus de registres i codis comunicatius en les produccions escrites: avisos, anuncis, notcies periodstiques, retolacions... 17. Elaborar textos espontanis, creatius i dimaginaci. 18. Practicar el sentit crtic i el respecte davant les diferents produccions escrites. 19. Aplicar els aspectes formals en les produccions escrites, especialment en les referides a poesia i prosa. 20. Fer atenci a lorganitzaci dels textos propis tenint en compte espais, ttol, calligrafia... 21. Elaborar produccions combinant diferents recursos comunicatius: murals, auques, revistes... 22. Identificar els elements lingstics i no lingstics que intervenen en les produccions dels mitjans de comunicaci. 23. Tenir una actitud favorable i crtica davant els mitjans de comunicaci orals i escrits. 24. Representar esquemes, grfics..., i utilitzar-los com a tcniques destudi. 25. Executar i elaborar jocs lingstics de memria, agilitat, reescriptura, creaci i precisi. 26. Reconixer lestructura de diferents tipus de textos.
TREBALL SISTEMTIC DE LLENGUA: FONTICA I ORTOGRAFIA

1. Comparar i classificar els diferents sons voclics i consonntics: sord-sonor, tancat-obert. 2. Relacionar grafia-so en la tira fnica. 3. Valorar positivament la pronncia correcta. 4. Identificar tots els sons voclics i consonntics. 5. Reconixer els diftongs. 6. Aplicar les normes daccentuaci grfica en paraules agudes, planes i esdrixoles, i tamb les de laccent diacrtic. 7. Aplicar les normes bsiques de la diresi. 8. Memoritzar la grafia de mots cientfics i tcnics. 9. Memoritzar la grafia de les estructures gramaticals ms freqents. 10. Induir normes ortogrfiques fent s de lobservaci de les regularitats en lescriptura. 11. Utilitzar i fixar normes ortogrfiques bsiques: plurals, amb/hem/em, b/v, s/z/ss//c, h, ll, contraccions, emmudiments, dgrafs (tj, tg, tx) i ensordiments. 12. Ser conscient de la correcci ortogrfica en lescriptura i apreciar-la. 13. Ser conscient de la necessitat de recrrer a diferents fonts de consulta. 14. Utilitzar recursos diversos per comprovar lescriptura de les paraules: diccionaris, enciclopdies i altres materials de consulta.
PROJECTE CURRICULAR
TREBALL SISTEMTIC DE LLENGUA: GRAMTICA

1. Identificar dins la frase les categories gramaticals de determinant, nom, adjectiu, verb i adverbis de quantitat i de temps. 2. Observar i comprovar la relaci de concordana dins la frase: determinant-nom-adjectiu, nom-verb, pronom personalverb. 3. Classificar, comparar i puntuar diferents tipus de frases: enunciativa, imperativa, interrogativa, exclamativa. 4. Aplicar la forma verbal adient dins la frase. 5. Relacionar i destriar, dins la frase, el nucli i els complements del SN, i el nucli i els complements del SV. 6. Llegir, observar i distingir diferents tipus de frases i textos aplicant-hi la puntuaci adequada. 7. Fer substitucions pronominals. 8. Precisar i ampliar una idea amb ls de connectors (preposicions, conjuncions) i daltres recursos lingstics (adjectivaci, complementaci). 9. Valorar positivament la correcci gramatical en lacte comunicatiu.
TREBALL SISTEMTIC DE LLENGUA: LXIC

1. Utilitzar amb precisi i correcci el vocabulari propi de ledat i lespecfic daltres rees. 2. Valorar positivament lenriquiment lingstic. 3. Identificar les relacions dels mots atesos la forma i el significat. 4. Utilitzar els recursos lingstics que generen nou vocabulari: afixos. 5. Utilitzar la composici i la derivaci per tal dampliar el valor semntic dels mots. 6. Utilitzar la comparaci i la metfora per tal dampliar o especificar el significat dun mot o duna frase. 7. Reconixer i utilitzar sinnims i antnims adients a diversos contextos. 8. Ampliar el significat de les paraules amb ls de prefixos i sufixos. 9. Interpretar i utilitzar les locucions i les frases fetes ms conegudes. 10. Aplicar en contextos diversos els diferents sentits, reals o figurats, dun mot. 11. Manejar diccionaris per trobar el significat de les paraules i ampliar-ne el coneixement. 12. Ser constant en ls del diccionari.
39
PROGRAMACI DAULA
1. Continguts de Llengua catalana de cinqu dEducaci Primria 2. Programacions, suggeriments i propostes de treball, i solucionari
1. CONTINGUTS DE LLENGUA CATALANA DE CINQU DEDUCACI PRIMRIA

s i comunicaci Llengua parlada i escrita Llegim Una trucada telefnica 6 Treball sistemtic de la llengua Fontica i ortografia Practiquem lortografia Les majscules Dictat preparat 10 Gramtica Estudiem la llengua El nom 14
Guia Didctica
Unitat 1
LOriol 22
Unitat 2
Una granota-granota 38
26 La sllaba, els dgrafs i els diftongs Ls del punt Dictat preparat: els dgrafs i els diftongs Sllaba tnica i sllaba tona Ls de la coma Dictat preparat: la coma 42
Els determinants (1)
30
Els determinants (2)
46
Unitat 3
Una auca ecologista 54
Unitat 4
Amors de mar endins 70
58 Com saccentuen les paraules? Ls de linterrogant i lexclamaci Dictats preparats: linterrogant i lexclamaci Laccentuaci de les paraules 74 agudes, planes i esdrixoles Ls dels dos punts i els punts suspensius Dictat preparat: laccentuaci Lapostrofaci i la contracci 90 Joc de llengua Dictat preparat: lapostrofaci i la contracci 106 Les grafies B i V Reps del punt Dictat preparat: les grafies B i V 122 La grafia H Reps de la coma Dictats preparats: la grafia H 138 Les grafies G i J Reps de linterrogant i lexclamaci Dictat preparat: les grafies G i J Les grafies C/QU i QU/Q 154 Reps dels dos punts i els punts suspensius Dictat preparat: les grafies C/QU/Q 170 La grafia X Reps del gui i els parntesis Dictat preparat: la grafia X 186
Ladjectiu
62
Els pronoms personals
78
Unitat 5
De quin color la vols? 86
El verb (1)
94
Unitat 6
Una can de bressol 102
El verb (2)
110
Unitat 7
Els poemes 118
Unitat 8 Unitat 9 Unitat 10

La vida al pol Nord 166 Rmul i Rem: la fundaci de Roma 134
Loraci (1)
126
Loraci (2)
142
Primera carta dIvan
150
Estructura del sintagma nominal
158
Unitat 11
Laventura del bosc 182
Estructura del sintagma verbal
174
Unitat 12
Les grafies G/GU i GU/G Jocs de llengua Dictat preparat: les grafies G/GU/G
Els enllaos
190
42
PROGRAMACI DAULA
s i comunicaci Lxic Aprenem vocabulari El diccionari (1) 16 Llengua escrita Escrivim La narraci 18 Llengua parlada Escoltem i parlem Loficina dobjectes perduts (1) 20
Tcniques destudi Ens organitzem Lagenda (1) 21
Formaci de paraules. Els sufixos
32
El text descriptiu
34
Com circulen els rumors?
36
Lagenda (2)
37
Formaci de paraules. Els prefixos
48
El dileg teatral i narratiu
50
Largumentaci
52
El lloc destudi
53
Paraules sinnimes
64
Una auca actualitzada
66
Com expliquem un fet viscut?
68
Em planifico lestudi
69
Paraules polismiques (1)
80
El conte
82
Dileg entre personatges
84
Em planifico i morganitzo
85
El diccionari (2)
96
Instruccions a partir dimatges
98
Loficina dobjectes perduts (2)
100
Treballo la memria
101
Paraules polismiques (2)
112
El llenguatge potic
114
Jocs de paraules inventades
116
Memria visual
117
Famlies de paraules
128
Els poemes que es veuen
130
Instruccions dun joc de taula
132
Tcniques per escoltar i atendre
133
Paraules derivades. Sufixos 144 i prefixos
La narraci fantstica
146
Entonaci. Lectura dun poema
148
Els llibres
149
Sentit real i sentit figurat
160
Escriure una carta
162
Dileg a partir duna imatge
164
La fitxa de biblioteca
165
Frases fetes i refranys
176
La idea principal i les idees 178 secundries
Vendre a domicili
180
Llibres de consulta
181
Les comparacions
192
El cmic
194
Com sha dexplicar una pellcula?
196
La biblioteca
197
43
2. PROGRAMACIONS, SUGGERIMENTS I PROPOSTES DE TREBALL, I SOLUCIONARI

UNITAT 1. UNA TRUCADA TELEFNICA
PROGRAMACI
Guia Didctica
OBJECTIUS DIDCTICS 1 Llegir duna manera expressiva un text narratiu amb dileg. 2 Demostrar comprensi lectora contestant un qestionari sobre el text llegit, responent V o F a unes afirmacions sobre el text i relacionant un dibuix amb el text. (CB) 3 Escriure correctament en majscula noms propis. 4 Memoritzar paraules dun text per ser dictat. 5 Reconixer noms substantius i classificar-los en diferents classes segons el significat. 6 Identificar el gnere i el nombre de noms substantius. 7 Reconixer les diferents parts duna entrada de diccionari. 8 Ordenar alfabticament paraules. 9 Conixer les principals abreviatures duna entrada de diccionari. 10 Identificar els elements bsics dun text narratiu: plantejament, nus i desenlla; tipus de narracions; personatges, espai... (CB) 11 Elaborar un text narratiu a partir duna pauta donada. 12 Descriure un objecte perdut. (CB) 13 Reconixer les diferents parts de lagenda i organitzar-la.
CONTINGUTS
1. Llengua oral
Procediments Lectura expressiva i mental dun text narratiu. Comprensi lectora. Producci dun text narratiu a partir de models. Reescriptura dun text narratiu variant-ne el final. s de diferents estratgies per a lestudi: lagenda. Fets, conceptes i sistemes conceptuals Elements bsics dun text narratiu: estructura (plantejament, nus i desenlla), espai, personatges, temps.... Actituds, valors i normes Valoraci de la lectura com a font de plaer. Gust per escriure diferents tipus de textos.
2. Llengua escrita
Procediments Descripci dobjectes. Actituds, valors i normes Cura en lexpressi oral atesa la dicci.
4. Gramtica
Procediments Formaci de variants de gnere i nombre dun nom. Conceptes El nom: morfemes de gnere i de nombre. Diferents classes de nom. Actituds, valors i normes La correcci gramatical.
3. Fontica i ortografia
Procediments Prctica del dictat preparat. Aplicaci de normes ortogrfiques bsiques. Fets, conceptes i sistemes conceptuals Majscules i minscules. Fixaci de normes ortogrfiques. Actituds, valors i normes Conscincia de la importncia de la correcci ortogrfica en la llengua escrita.
5. Lxic
Procediments Maneig del diccionari. Ordenaci alfabtica. Fets, conceptes i sistemes conceptuals Parts duna entrada de diccionari i abreviatures emprades en un diccionari. Actituds, valors i normes Constncia en ls del diccionari.
44
Transversals Educaci per a la salut: conscienciaci de la importncia de les metzines per a la prevenci de contagis i epidmies. (CB) Objectius de competncies bsiques ACTIVITATS DENSENYAMENT -APRENENTATGE 4 Compleci dun text amb noms propis i comuns . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .15 Abans de llegir 1,2 Resposta a preguntes . . . . . . . . . . . . . . . . .6 5 Identificaci del gnere i el nombre de noms comuns . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .15 Lectura 6 Elements morfolgics sobre els noms . . . . .15 Lectura mental i expressiva del text Una trucada telefnica . . . . . . . . . . . . . . . . . . .6-8 Aprenem vocabulari 1 Explicitaci dabreviatures del diccionari . .17 Desprs de llegir 1 Resposta a un qestionari obert sobre la 2 Ordenaci alfabtica de paraules . . . . . . . .17 comprensi de la lectura . . . . . . . . . . . . . . .9 3 Identificaci de la forma dalgunes paraules 2 Resposta a un qestionari tancat sobre la dun text en el diccionari . . . . . . . . . . . . . .17 comprensi de la lectura . . . . . . . . . . . . . . .9 Escrivim 3 Elecci dun dibuix sobre la lectura . . . . . . .9 1 Elaboraci del plantejament, la continuaci o el desenlla dun text seguint una pauta . . . .19 Practiquem lortografia 1 Reescriptura dun text posant-hi les Escoltem i parlem majscules . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .10 1 Descripci dun rellotge seguint una pauta 2 Escriptura de majscules i classificaci de donada . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .20 noms propis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .11 Ens organitzem 3 Identificaci de monuments i escriptura de 1 Revisi de lagenda . . . . . . . . . . . . . . . . . . .21 noms . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .11 2 s de lagenda en un supsit donat . . . . .21 4 Escriptura de noms de pasos . . . . . . . . . .11 5 Escriptura i classificaci de noms . . . . . . .12 B. QUAC 6 Prctica de la regla de les majscules en Llengua noms propis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .12 parlada Fontica i i escrita ortografia Gramtica Lxic 7 Correcci dun text collocant-hi les majscules . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .12 Consolidaci 1 2 3 4 8 Escriptura de noms de muntanyes i rius . .12 Estudiem la llengua 1 Observaci dimatges i etiquetes . . . . . . . .14 2 Compleci detiquetes buides . . . . . . . . .14 3 Escriptura i classificaci de noms comuns . .14
Refor 5 6 7 8
A. Llibre de lalumnat
Ampliaci
10
11
12
AVALUACI Avaluaci contnua. Qu en sabem? Unitat 1 Avaluaci sumativa. Qu hem aprs? Unitats 1, 2, 3, 4 TEMPORITZACI Per a la realitzaci daquesta unitat es proposen entre 12 i 13 hores.
45
SUGGERIMENTS I PROPOSTES DE TREBALL

LLEGIM Pgines 6-9
ABANS DE LLEGIR, PG. 6
Guia Didctica
46
Realitzaci de les activitats

Lactivitat 1 t per objecte fer diverses prediccions sobre el text. Estaria b fer-la oralment amb tot el grup classe. Les aportacions fetes per lalumnat el poden enriquir molt. Per a lactivitat 2, deixeu un temps prudencial a lalumnat perqu miri la lectura, sense llegir-la; solament shan de fixar en les paraules ms destacades. Algunes daquestes paraules els poden donar noves pistes
Suggeriments
Podem anotar algunes de les prediccions a la pissarra, per anar veient, a mesura que llegim, si es compleixen, si les modificarem, quines han estat les claus que han determinat el nostre canvi. En la segona qesti podem fer fer una exposici al grup classe. Es podria establir una conversa amb tot el grup classe sobre la importncia del telfon en les relacions socials, de com pot arribar, de vegades, a substituir les trobades personals.
LECTURA, PG. 6-8

Es far la lectura del text posant una atenci especial en les paraules remarcades.
DESPRS DE LLEGIR, PG. 9

Es recomana que lalumnat faci individualment lactivitat 1. Desprs en podem fer una correcci oral entre tota la classe. Les activitats 2 i 3 les podem fer oralment, desprs de deixar una mica de temps a lalumnat perqu les resolgui.
Suggeriments
En la resposta a la pregunta 2 (oberta), cal veure si lalumnat ha donat una resposta coherent amb la trama de la lectura, si ha estat capa didentificar-se amb el personatge. En els apartats dexercicis de refor, ampliaci i nivell trobareu ms propostes sobre la lectura. PRACTIQUEM LORTOGRAFIA Pgines 10-13

Podem comenar lapartat sondejant qu en sap lalumnat. Aquest s un apartat que ja sha treballat en el Cicle Mitj. Aqu hi afegim la norma de: desprs dels signes dadmiraci i dinterrogaci, si assenyalen final doraci, tamb escrivim majscula. Les activitats 2, 3, 4 i 5 tenen com a finalitat fer practicar la normativa vista abans. Han de treballar textos en qu han desaparegut les majscules i que cal que corregeixin. Han de completar classificacions de noms propis
Suggeriments
Estaria b que lalumnat pogus consultar amb facilitat la normativa ortogrfica que es treballa al llarg del llibre. Proposem la idea descriure cada norma en un full de llibreta (de butxaca). El fet de tenir-la sempre a m li permetr consultar-la davant un dubte, desprs dun escrit
Per ampliar les activitats 6, 7, 8 proposem aquest joc: Dibuixeu a la pissarra una graella com aquesta:
noms persona pas ciutat riu ..........
Es demana a alg que digui una lletra de labecedari. Sha domplir la graella amb noms que comencin per aquesta lletra. El primer que acaba diu STOP i es comprova la graella. Si s correcta, el noi o la noia que ha acabat diu una altra lletra. Podeu jugar-hi tantes vegades com vulgueu. ESTUDIEM LA LLENGUA Pgines 14-15

Podem comenar la classe demanant a lalumnat que completi els exercicis 1 i 2. En el Cicle Mitj ja sha parlat del nom.Tamb recordarem les variacions morfolgiques del nom: el nom com una paraula variable. Lexercici 5, que poden resoldre individualment, ens ajuda a practicar aquest aspecte. Acabem amb un quadre que resumeix els aspectes treballats sobre el nom.
Suggeriments
La correcci daquests exercicis, que podem fer oralment, ens pot ajudar a definir el nom com una paraula que determina la realitat.Volem acostar-nos al nom fent una reflexi sobre les seves caracterstiques semntiques. Ens hi ajudaran els exercicis 3 i 4. Seria bo que lalumnat interioritzs b aquest concepte ja que es treballar al llarg del curs. APRENEM VOCABULARI Pgines 16-17

La presentaci duna pgina del diccionari ens pot servir dexcusa per recordar els conceptes del diccionari i veure el grau dassoliment que en tenen. En lactivitat 1, lalumnat ha de descobrir el significat de determinades abreviatures utilitzades en el diccionari. En lactivitat 2, es tracta dordenar alfabticament en la llibreta una llista de paraules. En lactivitat 3 han de llegir un text i esbrinar quina s la forma que podem trobar en el diccionari de les paraules marcades en negreta. Finalment, es tanca la pgina amb un recordatori sobre el diccionari.
Suggeriments
Els exercicis 1, 2 i 3 s millor que els facin individualment. La correcci la podreu fer oralment entre tots. Cal parar atenci als aspectes segents: treball dabreviatures, reps de lordenaci alfabtic i manera de trobar noms, adjectius i verbs en el diccionari. Tanquem la pgina amb un recordatori.
47
ESCRIVIM Pgines 18-19

Lactivitat introdueix la narraci i les seves caracterstiques. Lalumnat ha de triar entre escriure el plantejament duna novella seguint unes pautes, escriure el segon captol de Les rates malaltes o inventarse el desenlla duna novella.
Guia Didctica
48
Suggeriments
Cal ensenyar que, per a la majoria de nosaltres, el procs descriure passa per tres moments diferents: primer moment: pensem, busquem idees; segon moment: escrivim les idees, les ordenem i busquem com explicar-les; tercer moment: corregim el text i el deixem acabat. Seria interessant introduir aquests moments a mesura que presentem a lalumnat textos escrits. Potser ara tamb seria un bon moment per utilitzar lesborrany com a eina que ens ajudar a buscar idees, a ordenarles...; en definitiva, ens ajudar en lacte descriure. ESCOLTEM I PARLEM Pgina 20

En aquesta activitat es far una descripci dobjectes. Cal tenir present la capacitat dobservaci i de precisi de vocabulari per qualificar (amb adjectius) un rellotge.
Suggeriments
Es pot preparar, tant individualment com en grup, una llista dadjectius que poden ser tils per fer la descripci. Si la llista es fa abans de fer lexercici, caldr valorar ls que es fa dels adjectius; si es fa desprs, es pot repetir lexercici i comparar qu ha estat ms efectiu. Lobjectiu de lexercici s aconseguir globalment una exposici clara, ordenada i precisa que ens porti a lobjecte sense errors. ENS ORGANITZEM Pgina 21

Som al comenament del curs. Lobjectiu daquest apartat s ressaltar la importncia de lagenda com a eina per ajudar-nos a organitzar la feina.
Suggeriments
Si es creu convenient, es pot parlar entre tota la classe dels apartats que t lagenda, de la funci de cada un, de quan i com sapunten els deures, de si els funciona...
SOLUCIONARI Pg. 9
1. Li truca lajudant del Dr. Mortell, el Dr.Tercer. En el laboratori on treballen shan escapat unes rates malaltes. Activitat oberta. Resposta a criteri del mestre o de la mestra. Lencarregat de la neteja i lalimentaci de les rates. Donant-los una metzina que tenen preparada per a aquests casos. En el despatx del Dr. Mortell. Quan sha adonat del que passava, ja hi havia rates per tot arreu i solament sha pogut refugiar en el despatx del Dr. Mortell. Que, per contagi, sescampi la malaltia que porten les rates. La clau dun armari on guarden les metzines. El Dr.Tercer llanar un fil per la finestra i en Tori hi lligar la clau. 2. La portera Noms s vertadera la frase que diu: Tens el berenar preparat a la cuina. Diu la teva mare que comencis a treballar, que ella torna de seguida. El Dr.Tercer Noms s vertadera la frase que diu: s una clau de serreta, petita, amb el nmero 125 gravat a cada banda. En Tori Noms s vertadera la frase que diu: El meu pare no arriba mai fins a les deu tocades. 3. Activitat oberta. Resposta a criteri del mestre o de la mestra.
Pg. 10
1. Aquesta s la histria del calors estiu de Cigino Malapesta i de la seva colla. s una histria daventures, perqu a Cigino Malapesta no li agradava gens la vida tranquilla. No li agradava i per aix no esperava mai que els problemes li arribessin pel seu compte, de cap manera!, sempre anava ell mateix a cercar-los.
Pg.11
2. 3. 4. Activitat oberta. Resposta a criteri del mestre o de la mestra. a Torre Eiffel, Pars; b Big Ben, Londres; c Esttua de la Llibertat, Nova York; d Sagrada Famlia, Barcelona anglesos: Anglaterra; francesos: Frana; italians: Itlia; portuguesos: Portugal; susses: Sussa; holandeses: Holanda; daneses: Dinamarca; gregues: Grcia
Pg. 12
5. rius: Llobregat,Ter, Francol, Onyar, Bess muntanyes: Montserrat, Puigmal, Montsec, Pedraforca,Tibidabo, Montsant ciutats o pobles: Barcelona, la Seu dUrgell, Lleida, Badalona 6. Quan comena un text. Desprs de punt..
49
En els noms propis. Desprs del signes dadmiraci (!) i dinterrogaci (?) si assenyalen final doraci. 7. Doncs, fins ara mateix, i moltes grcies. Si hi ha algun entrebanc, trucam. Jo no em puc moure. No en parlis amb ning! Far el que pugui. Adu..., com et dius?
Guia Didctica
50
Tori. Adjutori, per vull que em diguin Tori. Repeteixo: moltes grcies, Tori. Jo sc el doctor Tercer, ja en deus haver sentit parlar al teu pare... Segur que ens hem vist algun cop per casa teva. No men recordo... B, sort! Si no dius res, tespero. Sort! I penj.
Pg. 14
2. 3. nena, vaixell, cor, serp, gent Activitat oberta. A criteri del mestre o de la mestra.
Pg. 15
4. El senyor Hoppy vivia en un piset enlairat en un edifici alt de formig.Vivia sol. Sempre havia estat un home solitari i den que shavia jubilat estava ms sol que mai. A la vida del senyor Hoppy hi havia dos amors. Un eren les flors que feia crixer en el seu balc [...]. El segon amor del senyor Hoppy era un secret que havia guardat gelosament per a ell sol. 5. melmelada: femen, singular cadires: femen, plural excursions: femen, plural tren: mascul, singular jugadors: mascul, plural desig: mascul, singular 6. El nom s un tipus de paraula que serveix per designar persones, animals o coses. s un tipus de paraula que t gnere i nombre. Com que hi ha noms que poden variar el gnere i el nombre, direm que el nom s una paraula variable, encara que tots els noms no ho facin igual.
Pg. 17
1. a.: adjectiu m.: mascul sing.: singular m.: mascul
ex.: exemple f.: femen pl.: plural 2. 3. au; auca; audici; auspici; auto; castell; elefant; empipat; energia; enfads; enfarfec; enfonsar; enfora; preu; reixa; tiratge autors: autor; ofensius: ofensiu; tracta: tractar; gossos: gos; recull: recollir
Pg. 19
1. Activitat oberta. Resposta a criteri del mestre o de la mestra.
Pg. 20
1. Activitat oberta. Resposta a criteri del mestre o de la mestra.
Pg. 21
1. 2. Activitat oberta. Resposta a criteri del mestre o de la mestra. Activitat oberta. Resposta a criteri del mestre o de la mestra.
51
UNITAT 2. LORIOL
PROGRAMACI
OBJECTIUS DIDCTICS 1 Llegir expressivament un text narratiu amb fragments descriptius i de dileg. 2 Contestar qestions sobre el text, dibuixar un personatge i relacionar dibuixos amb el text. (CB) 3 Separar les sllabes de diversos mots. 4 Classificar els mots pel nombre de sllabes. 5 Reconixer els dgrafs duna paraula. 6 Identificar els diftongs decreixents i creixents. 7 Utilitzar el punt en la separaci de frases. 8 Destriar els principals determinants dun text. 9 Separar un mot derivat en arrel i sufix. (CB) 10 Formar paraules derivades aplicant determinats afixos a una arrel. (CB) 11 Reconixer un text descriptiu. (CB) 12 Elaborar descripcions de personatges imitant models donats. (CB) 13 Explicar una histria oralment i analitzar els canvis que shi produeixen. (CB) 14 Utilitzar abreviatures en lagenda.
Guia Didctica
CONTINGUTS
1. Llengua oral
Procediments Comprensi de relats amb interacci. Narraci dun fet per comprovar les diferncies de transmissi. Fets, conceptes i sistemes conceptuals El rumor. Actituds, valors i normes Constncia en laudici atenta i crtica. Cura en lexpressi oral atesa la dicci. Inters per participar i ferse entendre en situacions comunicatives diverses.
Fets, conceptes i sistemes conceptuals Estructura del text descriptiu. Textos literaris descriptius de persones. Actituds, valors i normes Gust per la lectura. Gust per escriure diferents tipus de textos.
Identificaci i classificaci de determinants: articles, demostratius i possessius. Concordana entre determinants i noms. Fets, conceptes i sistemes conceptuals Tipus de frases i puntuaci. Signes de puntuaci. Articles, demostratius i possessius. Formes i funci. Actituds, valors i normes Valoraci positiva de la correcci gramatical.
Procediments Reconeixement de la sllaba tnica i classificaci de mots. Identificaci de diftongs. Ampliaci de normes bsiques: els dgrafs. Fets, conceptes i sistemes conceptuals Sons voclics i consonntics. Els dgrafs. Actituds, valors i normes La pronunciaci correcta. La correcci ortogrfica en lexpressi escrita.
5. Lxic
Procediments s de sufixos bsics: -er/ -era, -aire, -essa, -ista, -dor/dora, -ant/-anta... Separaci darrel i sufixos en paraules derivades. Fets, conceptes i sistemes conceptuals La derivaci. Arrel i sufixos. Actituds, valors i normes Valoraci positiva de lenriquiment lingstic.
2. Llengua escrita
Procediments Lectura expressiva i mental dun text narratiu. Relaci text-imatges a partir de la lectura. Creaci de textos descriptius. Reescriptura dun text descriptiu. Lagenda.
4. Gramtica
Procediments El punt per separar frases.
52
Transversals Diversitat intercultural: valoraci positiva de la diferncia entre persones. (CB) Objectius de competncies bsiques ACTIVITATS DENSENYAMENT -APRENENTATGE Aprenem vocabulari 1 Formaci de paraules derivades donada la Abans de llegir forma primitiva . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .33 1-3 Activitats de prelectura sobre un personatge de la lectura . . . . . . . . . . . . . .22 2 Identificaci de larrel de paraules derivades .33 3 Emmarcament de larrel de paraules i Llegim subratllada de sufixos . . . . . . . . . . . . . . . . .33 Lectura mental i expressiva del text LOriol 22-24 4 Relaci de definicions . . . . . . . . . . . . . . . . .33 5 Classificaci de paraules per larrel . . . . . .33 Desprs de llegir 1 Definici de laparena dun personatge . .25 6 Observaci de paraules i resposta a preguntes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .33 2 Resposta a un qestionari tancat sobre la lectura . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .25 Escrivim 3 Dibuix dun personatge de la lectura . . . . .25 1 Identificaci de trets en personatges descrits35 4 Relaci de dibuixos amb personatges del 2 Descripci i dibuix dun personatge . . . . .35 text . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .25 3 Descripci dun company de classe . . . . . .35 Practiquem lortografia Escoltem i parlem 1 Escriptura de paraules i classificaci segons el 1 Joc sobre rumors orals . . . . . . . . . . . . . . . .36 nombre de sllabes . . . . . . . . . . . . . . . . . .26 2 Separaci de sllabes en paraules . . . . . . .26 Ens organitzem 1 Abreujament de paraules per a lagenda . .37 3 Reps de conceptes sobre sllabes . . . . . .26 2 Escriptura dabreviatures per enviar un 4 Separaci de sllabes i classificaci de missatge per un telfon mbil . . . . . . . . .37 paraules . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .27 5 Identificaci de dgrafs en paraules . . . . . .27 B. QUAC 6 Identificaci de dgrafs en un text . . . . . . .28 Llengua parlada Fontica i 7 Identificaci de diftongs en paraules . . . . .28 i escrita ortografia Gramtica Lxic 8 Subratllada de diftongs. . . . . . . . . . . . . . . .28 Consolidaci 1 2, 3 4, 5, 6 7 9 Descoberta de frases amagades . . . . . . . .29 10 Reescriptura dun text . . . . . . . . . . . . . . . .29 Estudiem la llengua 1 Recerca i classificaci dels determinants dun text . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .31
Refor 8 9 10 11
Ampliaci
12
13, 14
15
16
53

LLEGIM Pgines 22-25
Guia Didctica
54

Les preguntes inicials de la lectura poden tenir respostes totalment obertes. Caldria fomentar les argumentacions a les diferents respostes per tal de motivar adequadament la lectura. Per tant, sha de ser molt flexible i no donar respostes niques o tancades.
Suggeriments
Sha dintentar que quedin prou interrogants per mantenir latenci durant la lectura i, al final, poder comprovar quines eren les respostes ms adequades a cada pregunta.
LECTURA, PG. 22-25

Es far la lectura del text posant una atenci especial en les paraules remarcades.
Suggeriments
Es pot demanar a lalumnat que faci descripcions de persones que coneixen o es pot descriure alg de la classe i endevinar qui s.

Amb aquests exercicis sest preparant indirectament el tema de la descripci de persones.
Suggeriments
Cal ser acurat i molt respectus en les percepcions particulars de lalumnat en les respostes ms obertes, per exemple, en el moment de fer comentaris sobre els dibuixos que representin lOriol. PRACTIQUEM LORTOGRAFIA Pgines 26-29

Aqu es repassa el concepte de sllaba. Sanalitza una mica ms a fons. Lalumnat ha de saber quins elements formen la sllaba, a part de saber-ne la definici. Per treballar els diftongs a fons caldr repetir la mateixa metodologia que per treballar la sllaba abans dentrar en la teoria de la seva formaci. Aniria b que descobrissin que, en un diftong, hi ha dues vocals que shan unit, primer oralment i desprs ja per escrit. Finalment caldr ajudar-los a recordar duna manera fcil quines vocals formen diftong, perqu, si oralment no els ha quedat clar, tinguin un bon suport per descobrir-ho grficament.
Suggeriments
Sha de tenir present aquell alumnat que t dificultats en el concepte de la sllaba ja que aix afectar altres conceptes que es treballaran ms endavant. (Vegeu les activitats que es proposen en el Quac.) El dgraf no s un concepte difcil, dentrada, per costa recordar els que se separen dels que no. Pot ser molt
interessant que, per reforar-lo, sen faci un treball que sigui molt visual (dibuixar-los, pintar-los, resseguir-los, manipular-los). A part dels exercicis que proposem en aquest llibre, es pot treballar la classificaci de paraules segons el nombre de sllabes, com tamb el concepte per si mateix, de maneres molt diverses. Per exemple: Agafar qualsevol instrument de percussi i repetir un ritme que correspongui a paraules de 2, 3, 4... sllabes, en qu la tnica sempre estigui en la mateixa posici. Busqueu oralment paraules que corresponguin al ritme. Dibuixar, segons qualsevol codi inventat, paraules dun nombre determinat de sllabes i buscar paraules que corresponguin al codi. Moures segons el ritme que t una paraula. ESTUDIEM LA LLENGUA Pgines 30-31

Tot el treball de gramtica del llibre permet preparar un material que pot ser til al llarg del curs. Dependr de molts factors que sigui ms o menys necessari (nivell de lalumnat, inters pels temes, temps, disponibilitat...); per, tant si es fa en grup com si es proposa individualment, el considerem duna gran utilitat. Es tractaria danar confeccionant, amb cartolines, paper plastificat..., amb colors diferents per a cada categoria de paraula, molts models, que facilitarien tenir clar el concepte doraci i lanlisi posterior.
Suggeriments
Es comena pels determinants articles, demostratius i possessius. Us proposem, doncs, que, com que sn limitats, els copieu tots amb les seves variacions en el material que hgiu triat (cartonets s com els anomenarem nosaltres). Al mateix temps, podeu comenar a colleccionar noms. Els noms els podeu repetir si tenen variaci de gnere i nombre, o noms indicar-ne la variaci. Ara ja shi pot comenar a jugar.
el la meva aquell els gat-s gata-es gossa-es tren-s gel-s
Com ms ampli sigui aquest material, ms b es podr manipular. Sha danar classificant segons la categoria gramatical en capses en qu hi hagi el ttol: det. articles, det. demostratius, noms... APRENEM VOCABULARI Pgines 32-33

La formaci de paraules s un apartat que propiciar la capacitat danlisi de lalumnat. Descomponent paraules derivades i identificant-ne els elements, anirem millorant la capacitat dobservaci de lalumnat, cosa que desprs aplicarem a altres apartats. A poc a poc, es va entrant en lanlisi de les paraules, ara des del significat. Es recorda i es repassa el concepte de famlia de paraules sense explicitar-lo. Al mateix temps, es va familiaritzant lalumnat amb la terminologia prpia de la formaci de paraules.
Suggeriments
s important tenir en compte, a lhora davaluar-los, si relacionen el vocabulari (arrel, sufixos) amb el seu significat propi.
55
ESCOLTEM I PARLEM Pgina 36

Es tracta de preparar el joc Com circulen els rumors? per tal de reflexionar sobre la importncia de la llengua parlada.
Guia Didctica
56
Suggeriments
Cal donar a lexpressi oral la importncia que t en realitat. Per aquest motiu, els exercicis que proposem sn pensats perqu lalumnat simpliqui cada cop ms en el treball oral de classe i valori la correcci oral, tant pel que fa a la correcci en ls com pel que fa a la comunicaci. Perqu el grup classe pugui fer un seguiment de lactivitat podem: Donar-los una fotocpia, amb espais interlineats fora amplis, que els facilitin poder fer-hi anotacions, marques, etc. del text. Separar-los en tants grupets com nois i noies hagin sortit de laula. Cada grupet far lobservaci, seguint la fotocpia del text, dels canvis, les modificacions que fa cada company o companya que ha sortit de classe. Al final de lactivitat, cada grupet comentar el que ha observat. ENS ORGANITZEM Pgina 37

Ls de lagenda pot entorpir o facilitar en gran manera el funcionament i lautonomia de lalumnat. En aquest apar tat es pretn, sobretot, que vagin prenent conscincia de la impor tncia dun sistema dordre que els facilitar la feina i que no els crea dependncies (daltres companys, dels mestres, dels pares...).
Suggeriments
Lalumnat pot crear una agenda personal sobre qu fan durant les vacances. Cal que utilitzin el llenguatge propi duna agenda aprs en aquest apartat.
SOLUCIONARI Pg. 22
1. 2. 3. Activitat oberta. A criteri del mestre o de la mestra. Activitat oberta. A criteri del mestre o de la mestra. Activitat oberta. A criteri del mestre o de la mestra.
Pg. 25
1. negres foscos i brillants no gaire no, s molt prim 2. 3. 4. Sembles el cul den Jaumet. Activitat oberta. A criteri del mestre o de la mestra. a) Adri; b) Adri; c) Adri; d) Oriol; e) Adri; f) Oriol; g) Oriol; h) Adri
Pg. 26
1. 2. 3. Activitat oberta. A criteri del mestre o de la mestra. gi-ra-fa; ca-sa; fi-nes-tra; carn; riu; co-co-dril; pa-pa-llo-na; pa-ta-ta; a-la; ra-to-l Una en cada sllaba, tres en cada paraula. S. No. S. S.
Pg. 27
4. monosllabes: sol, bosc bisllabes: pi-la, dis-quet, gor-ra, cac-tus trisllabes: ar-ma-ri, pi-lo-ta, mun-ta-nya, ga-lli-na ms de tres sllabes: par-ti-cu-lar, or-di-na-dor 5. aranya, bruixa, metge, torre, guitarra, dutxa, galleda, pellcula, tassa, esquema
Pg. 28
6. Tot el cap de setmana van estar viatjant amb cotxe. Anaven asseguts dos a davant i dos a darrere. Anaven preparats per comenar una aventura. Sabien que podien trobar guineus o les seves petjades.Tamb sabien que havien destar-se ben callats, si volien veure ocells. A darrere del cotxe hi portaven des de canyes de pescar fins a olles i cassoles per cuinar. cuina; ciutat; xerraire; remei; taur; boira; dijous; clau; correu; eina; viure; neu ai-gua; guant; quatre; boina; qesti; aguantar; europeu; piragista; aqfer
7. 8.
57
Pg. 29
9. Aquest mat han entrat dues abelles a classe. / La mestra les volia fer sortir per la finestra que estava oberta. / En Pau i en Mart lhan volguda ajudar i ha estat pitjor. / Les abelles no han sortit fins que han volgut. / Hem fet una classe molt divertida. LOriol era un nen molt belluguet.Tenia deu anys i, descomptant les hores que havia dormit, no havia parat de moures durant totes les altres. Ell sho passava molt b, per la gent que el voltava sospirava i deia: Noms de veurel ja quedem esgotats.
10.
Guia Didctica
58
Pg. 31
1. En Jaume i la seva cosina sempre van amb la bicicleta per aquest carrer. Els seus amics els esperen sota aquells arbres de la plaa.Tamb sn els meus amics, per la meva mare no em deixa anar amb ells perqu em diu que sc petit. Les mares sn aix. I aqu estic jo, jugant amb les meves construccions.
Pg. 33
1. 2. 3. 4. Activitat oberta. A criteri del mestre o de la mestra. Activitat oberta. A criteri del mestre o de la mestra. dependenta; castanyera; alcaldessa; cistellera; rellotger; corredor; guitarrista; president; futbolista; teixidora; joier; mongetera sufix: s la part de la paraula que varia i que permet formar paraules noves, amb significats que sassemblen. arrel: s la part de la paraula que no varia, que es repeteix en totes les paraules duna mateixa famlia i t el mateix significat. 5. picador / picadura / picads joier / joiell / joieria llimonerar / llimonada / llimoner fruitera / fruiteria / fruiterar 6. 9 sufixos: -ador; -er; -erar; -era; -ell; eria; -ada; -ura; -s S: -erar, -ell, -eria, -ada, -ura,-s
Pg. 35
1. 2. Activitat oberta. A criteri del mestre o de la mestra. El personatge era alt i ben plantat, masss, bru. Tenia la cabellera llarga i negra. Al cap duia un mocador blau. Tenia les dents molt blanques. El bigoti era esps i la barba, retallada, fosca. Duia la camisa espellingada sense color i les calces eren verdes, estripades i brutes. Li penjava un manyoc de cordills, ferros i ganivets. Hi duia una pea morada; devia ser una capa o una manta Locell de foc. 3. Activitat oberta. A criteri del mestre o de la mestra.
Pg. 36
1. 2. Activitat oberta. A criteri del mestre o de la mestra. Activitat oberta. A criteri del mestre o de la mestra.
Pg. 37
1. Solucions possibles: Lect. pg. 58 cat. Acab. tr. mat. dl. Ex. 1r, 2n, 3r pg. 24 ll. nat. Exp. oral angl. Pep, Marta, Maria 2. Activitat oberta. A criteri del mestre o de la mestra.
59
UNITAT 3. UNA GRANOTA-GRANOTA
PROGRAMACI
OBJECTIUS DIDCTICS 1 Llegir expressivament un text dialogat. 2 Llegir mentalment el mateix text responent preguntes danticipaci informativa. (CB) 3 Demostrar comprensi lectora responent un qestionari sobre el text. (CB) 4 Representar un text dialogat memoritzant el paper dun personatge. 5 Diferenciar la sllaba tnica de les tones. 6 Classificar mots segons la sllaba tnica. (CB) 7 Reconixer monosllabs tnics i tons. 8 Formar definicions a partir delements. 9 Identificar determinants numerals, quantitatius i indefinits. 10 Separar una paraula derivada en prefix i arrel. (CB) 11 Formar mots derivats amb prefixos. (CB) 12 Convertir un text dramtic en narratiu. 13 Elaborar un conte a partir duna pauta donada i convertir-lo en text dramtic. 14 Expressar oralment arguments a favor o en contra dun tema. (CB) 15 Conixer les condicions adequades per al lloc destudi.
Guia Didctica
CONTINGUTS
1. Llengua oral
Procediments Conversa per convncer: producci de textos argumentatius orals. Fets, conceptes i sistemes conceptuals La dramatitzaci. La conversa. Emissor, receptor i funcionalitat del text. Actituds, valors i normes Inters per fer-se entendre en situacions comunicatives diverses. Respecte al torn de paraules. Valoraci daltres intervencions i idees.
Dramatitzaci duna obra teatral destructura senzilla. Producci de textos dramtics a partir de textos narratius i viceversa. Reescriptura de textos dramtics i narratius. Condicions del lloc destudi. Fets, conceptes i sistemes conceptuals Estructura del text. Diferncies text oral-text escrit. Caracterstiques dels textos dramtics i narratius. Signes de puntuaci propis dels textos dialogats: Actituds, valors i normes La lectura: font de plaer. Actitud favorable per participar en una dramatitzaci. Gust per escriure diferents tipus de textos.
tnica i de les tones. Reconeixement de monosllabs tnics i tons. Fets, conceptes i sistemes conceptuals Relaci fontica-ortografia: sllaba i mots tnics i tons. Actituds, valors i normes Valoraci positiva de la pronncia correcta.
4. Gramtica
Procediments Concordana entre determinants i noms. Identificaci i classificaci dels numerals, quantitatius i indefinits. Fets, conceptes i sistemes conceptuals Els determinants numerals, quantitatius i indefinits. Actituds, valors i normes Valoraci positiva de la correcci gramatical.
2. Llengua escrita
Procediments Lectura expressiva i mental dun text dialogat. s destratgies danticipaci dinformaci en la comprensi lectora. Comprensi lectora.
Procediments Reconeixement de la sllaba
5. Lxic
Procediments Formulaci de definicions.
60
s de prefixos bsics: en-, a-, in-, des-, con-, re-, pre-... Separaci darrel i prefixos en paraules derivades.
Fets, conceptes i sistemes conceptuals La derivaci. Arrel i prefixos.
Actituds, valors i normes Rigor en la precisi lxica. Valoraci positiva de la correcci gramatical.
Transversals Educaci ambiental: valoraci de la necessitat de no trencar lequilibri de lecosistema. (CB) Objectius de competncies bsiques ACTIVITATS DENSENYAMENT -APRENENTATGE 2 Abans de llegir 3 1-3 Activitats de prelectura . . . . . . . . . . . . . . .38 4 5 Lectura Lectura mental i expressiva del text Una granota-granota . . . . . . . . . . . . . . . . . .38-40
Formaci de derivats amb prefixos . . . . . .48 Classificaci de mots amb la mateixa arrel .49 Formaci de sries de mots amb prefix . .49 Lectura dun poema i formaci de paraules derivades inventades . . . . . . . . . . . . . . . . . .49
Escrivim 1 Reescriptura dun text dramtic . . . . . . . .51 Desprs de llegir 1-9 Preguntes de comprensi lectora . . . . . .41 2 Elaboraci de largument dun conte a partir duna pauta i escriptura dun text dramtic .51 Practiquem lortografia 1 Classificaci de mots pel nombre de sllabes42 Escoltem i parlem 1 Argumentaci a favor i en contra dun tema 52 2 Escriptura de paraules relacionades amb parts del cos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .42 2 Debat sobre ls del mbil . . . . . . . . . . . .52 3 Identificaci de la sllaba tnica i classificaci Ens organitzem de paraules... . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .43 1 Comparaci de dos dibuixos i identificaci de condicions ptimes per a lestudi . . . . .53 4 Pronunciaci i discriminaci de paraules segons la sllaba tnica . . . . . . . . . . . . . . .43 2 Comentari en grup sobre les condicions del lloc destudi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .53 5-6 Formaci de paraules derivades . . . . . . .44 7 Identificaci de monosllabs tnics i tons 44 B. QUAC 8 Collocaci de comes en frases . . . . . . . . .45 Llengua parlada Fontica i 9 Compleci de llistes de paraules . . . . . . .45
i escrita ortografia Gramtica 1 2, 3 4, 5 Lxic 6
Estudiem la llengua 1 Identificaci de numerals en un text . . . . .46 2 Identificaci i classificaci de determinants quantitatius i indefinits dun text . . . . . . . .47 Aprenem vocabulari 1 Identificaci del prefix de mots derivats . .48
Consolidaci
Refor
10
Ampliaci
11
12, 13
14
15
61

LLEGIM Pgines 38-40
Guia Didctica
62

La primera activitat dAbans de llegir serveix per fer ressaltar les diferncies formals del text dramtic (aquell text escrit per poder-se representar) respecte dels altres tipus de textos. Lactivitat 2 ens ajuda, a partir del ttol, a fer prediccions sobre la histria. Lactivitat 3 obligar a fer noves prediccions a partir duna ullada als noms en versaleta.
Suggeriments
Ser millor fer aquestes activitats entre tots.
LECTURA, PG. 38-40

Hem creat lapartat Durant la lectura amb la finalitat dajudar a crear lhbit en el lector de fer prediccions mentre llegeix, de continuar llegint amb la intenci de comprovar si aquestes prediccions es compleixen o si, en canvi, hi ha nous indicis que ens porten a fer noves prediccions.
Suggeriments
Cal fer una lectura activa per aconseguir-ne una bona comprensi.

Es tracta dunes activitats relacionades amb el text. Obliguen l'alumnat a fer una lectura atenta i comprensiva.
Suggeriments
Les sis primeres activitats les poden respondre individualment. La correcci la podem fer oralment entre tota la classe: s molt ms rica, podem confrontar diferents solucions En lactivitat 7 podem fer una dramatitzaci. Podem avaluar els aspectes segents de la dramatitzaci: to de veu, gesticulacions, memoritzaci del paper; i posada en escena: decorats, vestuari, caracteritzaci dels personatges Lavaluaci la poden fer els mateixos companys i companyes. PRACTIQUEM LORTOGRAFIA Pgines 42-45

Es fa un treball teric i prctic sobre la sllaba tnica i la sllaba tona amb activitats.
Suggeriments
En comenar el tema s important detectar lalumnat que no identifica correctament les sllabes tniques. Els podem fer fer exercicis de refor, com ara picar sllabes amb les mans; introduir el moviment (caracterstica dintensitat) per ajudar-los a diferenciar-les. Els infants sn molt cinestsics i aix els ajuda molt. Poden fer activitats com ara pronunciar les paraules sllaba a sllaba i saltar quan pronuncin la tnica, caminar i fer un pas per cada sllaba i, quan pronuncin la tnica, acotar-se
En lactivitat 3, cal ressaltar la importncia dindicar el lloc de la sllaba segons lordre en qu sescriu. Pel que fa la 4, es pot fer oralment entre tota la classe. Poseu lmfasi en la relaci entre el canvi de sllaba tnica i el canvi de significat. Podeu demanar a lalumnat que busqui ms paraules que presentin aquesta caracterstica. En lactivitat 7 es parla dels monosllabs amb la intenci de desfer la idea que tenen molts infants daquesta edat que els monosllabs, pel fet de tenir una sola sllaba, sn sempre tnics. Seria convenient que, en la resoluci daquest exercici, lalumnat pogus tenir la llista de monosllabs per poder-la consultar. ESTUDIEM LA LLENGUA Pgines 46-47

Sintrodueixen els determinants numerals, quantitatius i indefinits.
Suggeriments
Recolliu les idees del tema anterior. Ressalteu la relaci estreta en els mbits semntic i morfolgic que presenten amb el nom. Introduu els determinants numerals, quantitatius i indefinits.Vegeu els matisos semntics que aporten cada un. En els exercicis de nivell trobarem un joc per practicar-los. APRENEM VOCABULARI Pgines 48-49

Es presenta la derivaci com a recurs per formar noves paraules. En aquest apartat treballarem el prefix. Cal relacionar-lo amb el concepte de sufix i diferenciar-los segons el lloc que ocupen. En lactivitat 3, demanarem a lalumnat que identifiqui larrel de la paraula i, a partir daqu, en trobi el prefix. En la 4, els demanarem que afegeixen diferents prefixos a una arrel com a mecanisme per variar-ne el significat. Presentem un joc, originari de Gianni Rodari, amb lobjectiu que lalumnat treballi la creaci de paraules noves fent servir la derivaci.
Suggeriments
Per aconseguir lobjectiu dels exercicis 1 i 2, seria bo que lalumnat els solucions individualment. Amb el joc de lactivitat 5, lalumnat ha de fer servir el mecanisme de la derivaci, ja que se li demana que cre paraules noves. El fet de fer-ne una exposici (mural) a la classe s un factor motivador de lactivitat. Presentem el mateix joc en els exercicis dampliaci. ESCRIVIM Pgines 50-51

Lobjectiu que pretenem amb aquest apartat s diferenciar el text dramtic del dileg que pot aparixer en les narracions. Lexercici 2 els demana que transformin un text narratiu en un text dramtic. Lobjectiu dels exercicis 1 i 2 s que lalumnat practiqui aquests dos tipus de textos.
Suggeriments
Es poden treballar els aspectes de puntuaci que diferencien aquests tipus de textos: gui, parntesis
63

Lobjectiu daquest apartat s presentar largumentaci a lalumnat. Cal ressaltar que la finalitat de tota argumentaci s convncer. Cal que lalumnat comenci a veure la importncia de generar arguments convincents i lgics, i de buscar raons que actun a favor seu. Cal introduir el fet que cada argument t el seu contraargument i cal ajudar-los a preveurels per tal de poder-los contrarestar. Els pot ajudar: fer una llista d arguments; fer-ne la valoraci; ordenar-los per ordre dimportncia.
Guia Didctica
Suggeriments
Aqu proposem diferents taules dobservaci segons lobjectiu triat.
1. Largumentaci. Tema: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . argument noms preparaci clar s convincent no s clar no argument
2. Expressi oral. Tema . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pronncia fludesa verbal vocabulari
exp. elaborada
ritme adequat
ritme tallant
exp. simple
fa falques
correcta
ric i variat
adequat
errors
64
pobre
noms
3. Expressi oral. Participaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . intervencions participaci
algunes vegades
moltes vegades
inadequades
inoportunes
poques vegades
ENS ORGANITZEM Pgina 53

Lobjectiu daquest apartat s que lalumnat dedueixi, a partir de la comparaci dels dos dibuixos, quines sn les millors condicions que ha de tenir un lloc de treball.
Suggeriments
La resoluci dels exercicis potser demana un primer moment de resoluci individual i, desprs, una poada en com amb tota la classe.
cap vegada
adequades
oportunes
irregular
regular
noms
65
SOLUCIONARI Pg. 41
1. Protagonistes principals: princesa, granota, rei Protagonistes secundaris: guerrers, rei ve, gats, savi
Guia Didctica
66
2. 3. 4. 5. 6. 7.
Perqu la granota, desprs que la princesa li fes un pet, no sha convertit en prncep. Al rei, als soldats, als patges, als cavallers... a tothom. Volen castigar la granota. El reialme queda sense granotes i, com a conseqncia daquest fet, ple de mosquits. Les granotes tornen al reialme a canvi que la princesa no digui ms bestieses. Al rei li cal anar en compte amb la seva filla perqu t un carcter especial. No contrariar la princesa. Els gats passen gana. El concert s el soroll de les granotes.
8. 9.
Perqu era una granota que noms era granota i no pas un prncep encantat. Activitat oberta. A criteri del mestre o de la mestra.
Pg. 42
1. monosllabes: riu, mes bisllabes: llapis, taula trisllabes: finestra, telfon tetrasllabes: retolador, esperana 2. Solucions possibles: monosllabes: cap, cul, dit bisllabes: boca, cama trisllabes: esquena, avantbra tetrasllabes: esqueltic, torcica
Pg. 43
3. ltima sllaba: vianant, quiosc, badoc, estranger, qualitat, avs, anorac, futbol penltima sllaba: cuina, prssec, simptic, taxista, geni, atmosfera, futbolista antepenltima sllaba: msica, qumica, colnia 4. Activitat oberta. A criteri del mestre o de la mestra.
Pg. 44
5. 6. 7. terra, terrapl; plat, platerets; neu, nevada; pl, pelatge; ferro, ferrer; rata, rateta; ratlla, ratllar calor, calors; truita, truiteta; cos, cosset; dotze, dotzena; punxa, punxegut; rosa, rosat; naci, nacional; futbol, futbolista Un pinxo va dir a un panxo:
Vols que et punxi amb un punx? I el panxo va dir al pinxo: Punxam, per a la panxa no. Duc pa sec al sac, massec on sc, i el suco amb suc. Sota el pont hi ha una nina que renta un davantal de cotolina, que la flor trau, que la flor tria, que la flor tria, que la flor trau.
Pg. 45
8. El meu avi cria canaris, periquitos, caderneres i diamants mandarins. Lliga, que s un animal carnvor, est en perill dextinci. 9. Activitat oberta. A criteri del mestre o de la mestra.
Pg. 46
1. Arribo la primera cada dia. Mhe menjat un quart de pasts. El meu germ t tretze anys. Vull mitja dotzena de gots. Val cent setanta-sis euros.
Pg. 47
2. tots / algun / prou / moltes / una / tanta / massa
Pg. 48
1. 2. empaperar, enfosquir, imprudent, incert, abaixar, despenjar Activitat oberta. A criteri del mestre o de la mestra.
Pg. 49
3. envernissador / verns / envernissar; gla / gla / glaada / desglaar; desencaixar / caixonera / encaixar/ caixa; mscara / desemmascarar / emmascarador; enllaar / llacet / lla / llaada pedra: empedrar / desempedrar motlle: emmotllar / desemmotllar 5. rampa: enrampar /desenrampar bena: embenar /desembenar
4.
Activitat oberta. A criteri del mestre o de la mestra.
Pg. 51
1. 2. Activitat oberta. A criteri del mestre o de la mestra. Activitat oberta. A criteri del mestre o de la mestra.
67
UNITAT 4. UNA AUCA ECOLOGISTA
PROGRAMACI
OBJECTIUS DIDCTICS 1 Llegir duna manera expressiva una auca. 2 Comprendre lauca parafrasejant i resumint cada rodol, captant el significat global i el missatge de lauca, i diferenciant els tipus de rodolins. (CB) 3 Conixer els trets bsics duna auca. (CB) 4 Aplicar duna manera segura les normes daccentuaci en les lletres a, i i u. (CB) 5 Accentuar les lletres e i o, desprs de verificar-ne la pronncia. (CB) 6 Practicar el dictat amb un company/a. (CB) 7 Reconixer adjectius en un text. 8 Formar les diferents formes (mascul, femen, singular, plural) dun adjectiu. (CB) 9 Reconixer mots sinnims en un text. (CB) 10 Utilitzar mots sinnims en lexpressi personal. (CB) 11 Elaborar una auca amb els passos indicats. 12 Explicar oralment un fet viscut seguint una pauta donada. (CB) 13 Planificar la feina destudi amb lagenda.
Guia Didctica
CONTINGUTS
1. Llengua oral
Procediments Exposici ordenada dun fet viscut. Fets, conceptes i sistemes conceptuals Elements no lingstics: expressi corporal... Entonaci, articulaci clara. Actituds, valors i normes Cura en lexpressi oral tenint en compte la dicci. Inters per fer-se entendre en situacions comunicatives diverses.
Redacci de rodolins. Planificaci del temps destudi. Fets, conceptes i sistemes conceptuals Relaci text-imatge: lauca. Idea fonamental. Diferents codis comunicatius. Rima i ritme en els rodolins. Actituds, valors i normes Valoraci de la lectura com a font de plaer i de coneixement. Actitud favorable i crtica davant els mitjans de comunicaci. Gust per escriure diferents tipus de textos. Lesttica en la presentaci de treballs escrits.
Memoritzaci de mots per escriurels correctament. Fets, conceptes i sistemes conceptuals Relaci fontica-ortografia: obert i tancat. Laccentuaci. Actituds, valors i normes Importncia de la correcci ortogrfica en lexpressi escrita.
4. Gramtica
Procediments Concordana entre determinants, noms i adjectius. Identificaci dadjectius i classificaci segons caracterstiques morfolgiques. Fets, conceptes i sistemes conceptuals Categories gramaticals: adjectius. Gnere i nombre de ladjectiu. Actituds, valors i normes: Valoraci positiva de la correcci gramatical.
2. Llengua escrita
Procediments Lectura expressiva i mental duna auca. Comprensi lectora a partir dimatges i del text. Reconeixement de la idea fonamental duna vinyeta i dun rodol. Elaboraci duna auca com a forma de combinaci de diversos recursos comunicatius.
Procediments Classificaci de sons voclics oberts i tancats. Accentuaci segons el so i la lletra.
68
5. Lxic
Procediments s de sinnims en diversos contextos.
Fets, conceptes i sistemes conceptuals La sinonmia. Actituds, valors i normes
Valoraci positiva de lenriquiment lingstic. Constncia en ls del diccionari.
Transversals Educaci ambiental: interioritzaci de la conducta per protegir el medi ambient. (CB) Objectius de competncies bsiques ACTIVITATS DENSENYAMENT -APRENENTATGE 2 Identificaci de mots sinnims en frases . .64 Abans de llegir 3 Elaboraci de frases amb sinnims . . . . . .65 1-3 Activitats de prelectura . . . . . . . . . . . . . . .54 4 Recerca de sinnims i escriptura doracions .65 Abans de llegir 5 Relaci de mots sinnims . . . . . . . . . . . . . .65 Lectura mental i expressiva dels textos Una 6 Distinci entre mots aparentment sinnims 65 auca ecologista i Lauca de Josep Pla 54-56 7 Reps del concepte de sinnim . . . . . . . . .65 Desprs de llegir Escrivim 1 Resum de cada vinyeta duna auca . . . . . .57 1 Lectura de rodolins . . . . . . . . . . . . . . . . . .67 2-11Resposta a preguntes obertes i tancades 2 Anlisi dels rodolins . . . . . . . . . . . . . . . . . .67 sobre lauca . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .57 Escoltem i parlem Practiquem lortografia 1 Explicaci dun fet viscut a partir duna pauta 1 Accentuaci de paraules . . . . . . . . . . . . . . .58 donada . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .68 2, 3 Accentuaci de paraules dun text . . . . .59 Ens organitzem 4 Accentuaci de paraules i escriptura 1 Compleci dun horari destudi . . . . . . . . .69 doracions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .59 2 Planificaci de la feina duna setmana . . . .69 5 Escriptura de paraules acabades en -i . . .60 6 Identificaci de gentilicis en una sopa de lletres . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .60 B. QUAC 7 Correcci dun text collocant-hi els Llengua interrogants i les exclamacions . . . . . . . . . .61 parlada Fontica i 8 Resoluci duns mots encreuats . . . . . . . . .61 i escrita ortografia Gramtica Lxic Estudiem la llengua 1 Elaboraci duna descripci canviant els adjectius dun text i dibuix . . . . . . . . . . . . .62 2 Compleci de sries dadjectius . . . . . . . . .63 3 Joc per practicar ls dadjectius . . . . . . . . .63 Aprenem vocabulari 1 Reescriptura dun text amb sinnims . . . .64
Consolidaci 1, 5, 6, 7 2 3 4
Refor
10
11
Ampliaci
12
13
14
15
AVALUACI Avaluaci contnua. Qu en sabem? Unitat 4 Avaluaci sumativa. Qu hem aprs? Unitats 1, 2, 3, 4 TEMPORITZACI Per a la realitzaci daquesta unitat es proposen entre 12 i 13 hores
69

LLEGIM Pgines 54-57
Guia Didctica
70
Formular-se preguntes abans de llegir augmentar linters de lalumnat i crear expectatives. Poden ser les que es proposen en el llibre o altres que es creguin ms interessants en el moment anterior a la lectura.
Suggeriments
s important no tancar cap de les idees plantejades per part de lalumnat ni donar respostes concretes fins al final de la lectura.
LECTURA, PG. 54-56

Es tracta de mirar atentament els diferents dibuixos i llegir els rodolins les vegades que faci falta.
Suggeriments
Es pot demanar a lalumnat que aporti ms idees sobre el que es podria fer per millorar i cuidar la nostra vida, per ser un bon ecologista.

Es tracta dunes preguntes relacionades amb el text. s una manera important dadonar-se si lalumnat ha comprs la lectura
Suggeriments
Cal que aprofundeixen en el significat de lauca i que sadonin que, tant en linici de lauca com en el final, els missatges van dirigits directament als infants de la seva edat. En aquest apartat de lectura es pretn noms posar-los en contacte amb una forma de text particular. Ms endavant, en les pgines 64 i 65 de la mateixa unitat, es proposar aprofundir-hi una mica ms i intentar entendre el perqu daquest tipus de text. PRACTIQUEM LORTOGRAFIA Pgines 58-61

Aprenem dos nous conceptes: el de laccent obert o greu i el de laccent agut o tancat. Els practicarem amb lajuda dunes activitats en les quals es demana de posar els accents a uns mots. Ens fixarem en laccentuaci de les lletres a, i, u.Tamb practicarem laccentuaci amb les lletres e, o i aprendrem la utilitzaci de linterrogant i lexclamaci amb exercicis i un dictat.
Suggeriments
Per tal de complementar el treball dels conceptes daquest apartat dortografia (accent obert i accent tancat), aniria b de fer un reps de discriminaci auditiva dels sons voclics.Tamb es podria reforar fent fer a lalumnat una observaci detallada de les diferents posicions de la boca en pronunciar els sons voclics. A aquell alumnat que encara tingui dificultats de discriminaci auditiva dels sons voclics, els ajudar a reforar els conceptes el fet de facilitar-los la memoritzaci de la norma.
Caldr buscar recursos que els ajudin a associar la posici daccent tancat i daccent obert (pot anar b relacionar-ho amb alguna part del propi cos...). ESTUDIEM LA LLENGUA Pgines 62-63

En aquest apartat, estudiarem ladjectiu duna sola terminaci i ladjectiu de dues terminacions.
Suggeriments
Ara seria el moment de continuar ampliant els cartonets amb una bona llista dadjectius. Amb el material que tenen fins ara ja poden comenar a jugar i, sense anomenar-lo, estaran constituint un SN, ja que combinaran determinants, noms i adjectius. Caldr fer-los observar que no tots els adjectius tenen el mateix nombre de terminacions. Si es continua preparant el material de cartonets (categories de paraules), anir b decidir de quina manera es fa i, de mutu acord, si es decideix anotar-hi les diferents variacions dels adjectius. APRENEM VOCABULARI Pgines 64-65

En aquest apartat es torna a parlar dun concepte que lalumnat coneix prou b. Es pretn aprofundirhi una mica ms procurant ser cada cop ms precisos en ls dels sinnims. s important remarcar que el fet de saber usar els sinnims s un recurs que els pot ser molt til tant en lexpressi escrita com en loral.Tamb cal remarcar que lobjectiu principal s aconseguir ampliar i enriquir el vocabulari.
Suggeriments
En els exercicis de respostes ms obertes, cal parlar de les diferents solucions i veure quina s la ms adequada, per sense tancar possibilitats, sempre que tinguin bones argumentacions. ESCRIVIM Pgines 66-67

Aqu es proposa a lalumnat que faci una auca. Per aquest motiu hem preparat un full que pot ajudarlos a preparar-la, que trobareu en lapartat dexercicis de color verd de la guia. Les activitats 1 i 2 pretenen motivar lalumnat a entendre el ritme i la rima dels rodolins. Shauria de fer com a treball previ al de lauca per tal de complementar la preparaci que es proposa en la pgina anterior.
Suggeriments
Val la pena que, abans de fer lauca, es resolguin els exercicis de la pgina 67. En lexercici 1 el mestre o la mestra pot ajudar lalumnat a llegir aquests incomprensibles versos per remarcar-ne millor el ritme i la rima, si s que lalumnat no ho aconsegueix per si mateix
71

Com a idea important proposem que els infants puguin preparar-se lexercici dexpressi oral explicant-se entre ells el que volen exposar. Abans, per, caldr remarcar la importncia de pensar b qu es vol explicar i com es vol explicar (vegeu el requadre del llibre de lalumnat Recorda). Cal que lalumnat comprengui qu sn els fets viscuts: una cosa que ens ha passat a nosaltres en realitat. Pel que fa a la preparaci individual, s necessari seguir lordre de les pautes donades en el llibre de lalumnat: 1 Presentar la situaci. 2 Exposar qu va passar per ordre cronolgic. 3 Explicar com va acabar el fet presentat i exposar-ho ordenadament. 4 Exposar com es van sentir davant aquest fet.
Guia Didctica
Suggeriments
A part que lalumnat sautoavalu, cosa que els ajudar a reflexionar, el mestre o la mestra pot prendre nota dels diferents moments de lexposici. Aqu proposem una graella dobservaci: no explica o no sap explicar com es va sentir
no ho presenta amb claredat

Pensem que seria interessant oferir la possibilitat que lalumnat pogus intercanviar les agendes per valorar altres tipus dorganitzaci.
Suggeriments
Es pot obrir un dileg per comentar si la forma proposada en el llibre (comenar per les activitats urgents, continuar amb les difcils i deixar les altres per al final, procurant, si es pot, variar dactivitats) es considera vlida per a tothom o hi ha altres formes igualment efectives.
72
explica detalladament com es va sentir
exposa els fets ordenats
exposa els fets sense ordre
el final queda clar
ho presenta amb claredat
el final no queda clar o no sexplica
noms
SOLUCIONARI Pg. 57
1. Els resums podrien ser aquests, per cal ser obert i flexible, ja que resumir costa fora. 1 Encara que siguis petit, mira de tenir cura del mn. 2 La Terra tamb s teva: no facis res per malmetre-la. 3 Estalvia aigua, quan et rentis les dents, et dutxis o et banyis. 4 No llencis papers i mira que els altres tampoc no ho facin. 5 Llena els papers i altres coses a la paperera. 6 Selecciona les deixalles. 7 Llena les deixalles als contenidors de reciclatge. 8 No fumis; hi ha molts motius per no fer-ho. 9 Laire fresc encomana bones sensacions. 10 Si comences tenint cura de les teves coses acabars cuidant el mn, que tamb s teu. 2. 3. 4. 5. 6. 7. Cal que tinguem cura del planeta on vivim. Als nenes i les nenes, en general. 1, 3, 4, 5, 6, 7, 8 i 10 1 i 2 9 i 10 Grcies als dibuixos sabem qu expressen les paraules.
8 a 11. Activitat oberta. A criteri del mestre o de la mestra.
Pg. 58
1. dem; gimnstica; fcil; pgina; pltan
Pg. 59
2. 3. 4. Vam veure un gurdia que corria per all baix, mentre estvem parlant amb un americ que no sabia on era la farmcia del poble. pasts / cos / pellcula / alg / pblic / passads / avs / ve / famlia difcil; ning; nvia; coix; ltim. Loraci, a criteri del mestre o de la mestra.
Pg. 60
5. Activitat oberta. A criteri del mestre o de la mestra.
6.
LEmpord, empordans; la Garrotxa, garrotx; el Pallars, pallars; el Solsons, solson; el Bergued, bergued; la Selva, selvat; la Cerdanya, cerd; el Girons, giron; el Tarragons, tarragon
73
E X G A R
M P
O R D A N E U I G F I
S I
A A N J D L R E L
M N Q P N H F I S
Z N
G D V O I G
A S
N O R E N A L
Guia Didctica
C R B E S
R A R
O S T X I B
N O S
O S
M Q M U Y E L R G U E V A T A
C R D A P T
V B S E
Pg. 61
7. 8 Aviat tornar a estar amb tu, iaia! Quines ganes tinc de veuret! Em fars macarrons, per donar-me la benvinguda? I pollastre amb panses i pinyons? Un pet molt fort del teu Joanet! a exclamaci (escrit a linrevs); b parntesis; c interrogant; d coma; e punt; f gui
Pg. 62
Pg. 63
2. 3. coixins tous; nenes boniques; taula rodona. Activitat oberta. A criteri del mestre o de la mestra.
Pg. 64
1. De Matilda, el bonic era que si te la trobaves per ventura i xerrveu, hauries dit que era una nena normalssima. No mostrava signes de brillantor i no presumia mai. Vet aqu una nena fora assossegada i sensible. Va menjar un boc de pasts. Ahir a la tarda va escriure un fragment del conte. Li va oferir un esquitx de taronjada. Dun pl no va aprovar el control.
2.
Pg. 65
3. Cada setmana comprem un fascicle al quiosc per completar la collecci. Lenciclopdia t ms dun tom. Per resoldre els dubtes de geografia, sha de consultar un atles. La seva via consultava el receptari de cuina quan volia fer un plat especial. Va comprovar la frmula daquella substncia en el manual de qumica. 4. 5. Activitat oberta. A criteri del mestre o de la mestra. llombrgol / melic; eixida / sortida; escombraries / brossa; fumeral / xemeneia; pica / aigera; galleda / poal; passads / corredor; habitaci / cambra; estora /catifa; espurna / guspira
74
6 7.
Activitat oberta. A criteri del mestre o de la mestra. Paraules sinnimes sn aquelles que tenen un significat semblant Tant si en fem servir una com una altra, el significat global del text no canvia.
Pg. 67
1. 2. Activitat oberta. A criteri del mestre o de la mestra. Res. / S. / S. / No. Activitat oberta. A criteri del mestre o de la mestra.
75
UNITAT 5. AMORS DE MAR ENDINS
PROGRAMACI
OBJECTIUS DIDCTICS 1 Llegir un text narratiu fantasis. 2 Llegir mentalment el text i respondre preguntes danticipaci dels fets narrats. (CB) 3 Demostrar comprensi del text contestant un qestionari sobre el text i ordenant unes illustracions que shi refereixen. (CB) 4 Demostrar comprensi duna expressi del text aplicant-la a altres situacions. 5 Buscar informaci a propsit dun element del text i elaborar-ne un text expositiu. 6 Aplicar les regles daccentuaci. (CB) 7 Memoritzar algunes paraules amb accent diacrtic i utilitzar-les correctament. (CB) 8 9 10 11 12 13 14 15 16 Usar els dos punts i els punts suspensius. Identificar els pronoms personals forts text. (CB) Utilitzar els pronoms personals forts. Reconixer mots polismics. (CB) Consultar el diccionari per saber el significat dun mot polismic en un context determinat. Conixer les diferents parts dun conte. (CB) Elaborar un conte seguint un gui predeterminat. Representar un dileg observant lentonaci i altres elements de lexpressi oral. Conixer tcniques destudi.
Guia Didctica
CONTINGUTS
1. Llengua oral
Procediments Lectura expressiva dun dileg. Fets, conceptes i sistemes conceptuals Diferncies text escrit-text oral: entonaci, modulaci... Actituds, valors i normes Constncia en laudici atenta i crtica. Cura en lexpressi oral tenint en compte la dicci. Actitud favorable per participar en un dileg.
a altres situacions. Recerca dinformaci i elaboraci dun text expositiu. Producci dun conte seguint pautes donades. Estratgies per a lestudi: autoavaluaci de lorganitzaci. Fets, conceptes i sistemes conceptuals Estructura dun conte. Actituds, valors i normes La lectura com a font de plaer i de coneixement. Gust per escriure diferents tipus de textos.
Fets, conceptes i sistemes conceptuals Laccentuaci. Actituds, valors i normes La correcci ortogrfica en lexpressi escrita.
4. Gramtica
Procediments Aplicaci dels dos punts i els punts suspensius. Identificaci i classificaci de pronoms personals tnics. Aplicaci de la substituci pronominal. Fets, conceptes i sistemes conceptuals Signes de puntuaci. Pronoms personals tnics. Actituds, valors i normes Valoraci positiva en la correcci gramatical.
2. Llengua escrita
Procediments Lectura expressiva i mental dun text narratiu. s destratgies danticipaci dinformaci en la comprensi lectora. Comprensi lectora. Relaci text-imatges. Reescriptura dun text aplicant algunes expressions
Procediments Classificaci de sons voclics oberts i tancats. Accentuaci de mots. Accentuaci de diacrtics. Memoritzaci de la grafia dalguns mots amb accent.
5. Lxic
Procediments Utilitzaci del vocabulari
76
propi de ledat i especfic daltres contextos. Mots polismics. Maneig del diccionari.
Fets, conceptes i sistemes conceptuals La polismia. Actituds, valors i normes
Constncia en ls del diccionari. Valoraci positiva de lenriquiment lingstic.
Transversals Educaci per la igualtat de sexes. s del llenguatge evitant qualsevol discriminaci per ra de sexe. (CB) Objectius de competncies bsiques ACTIVITATS DENSENYAMENT -APRENENTATGE
A. Llibre de lalumnat 3 Dibuix dels significats de mots polismics . . .81 Abans de llegir 4 Relaci de significats dun mot polismic . .81 1-3 Activitats de prelectura . . . . . . . . . . . . . . .70 5 Escriptura de frases amb diversos significats dun mot polismic . . . . . . . . . . . . . . . . . . .81 Lectura Lectura mental i expressiva del text Amors Escrivim de mar endins . . . . . . . . . . . . . . . . . . .70-72 1 Relaci de dibuixos amb el seu significat . .83
Desprs de llegir 1 Resposta a un qestionari sobre el text . . .73 2 Ordenaci de dibuixos referents al text . .73 3 Elaboraci de textos explicant una situaci donada . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .73 4 Redacci de textos imaginatius . . . . . . . . . .73 2 Resposta a una pregunta sobre el conte . .83 3 Identificaci de les diferents parts dun conte 83 4 Elaboraci dun conte a partir de la pauta donada . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .83 Escoltem i parlem 1 Lectura expressiva dun text dialogat . . . . .84
Practiquem lortografia Ens organitzem 1-6 Accentuaci i escriptura de paraules 74-76 1 Resposta a un test dautoavaluaci sobre 7 Recerca de paraules esdrixoles accentuades76 lestudi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .85 8 Coneixement de mots amb accent diacrtic 76 9 Resoluci duna sopa de lletres . . . . . . . . .77 B. QUAC 10 Puntuaci doracions . . . . . . . . . . . . . . . . .77 Llengua Estudiem la llengua 1 Identificaci del subjecte elidit duna forma verbal relacionant-la amb el pronom personal tnic .79 2 Conjugaci dun temps verbal . . . . . . . . . .79 Aprenem vocabulari 1 Recerca de diferents significats de mots polismics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .80 2 Escriptura doracions . . . . . . . . . . . . . . . . . .80
parlada Fontica i i escrita ortografia Gramtica Consolidaci 1 2 3 Lxic 4
Refor
Ampliaci
10
11
12
77

LLEGIM Pgines 70-73
Guia Didctica
78
Lobjectiu de demanar que lalumnat faci una ullada rpida al text s facilitar-li que obtingui unes pistes que guin les primeres prediccions. Les activitats 1, 2 i 3 tenen com a finalitat refermar aquestes prediccions o crear-ne de noves.
Suggeriments
Es recomana que resolguin aquestes activitats oralment entre tota la classe. Laportaci dinformacions segur que els fa ms capaos de comprendre b la lectura.
LECTURA, PG. 70-72

Hi ha lactivitat Durant la lectura, que t per objecte ajudar a crear lhbit danar-se interrogant mentre es llegeix, com si sestabls una conversa sobre el relat amb lautor.
Suggeriments
Cal ajudar a fer una lectura activa per fer-ne una bona comprensi i parar una especial atenci a les paraules remarcades.

Es recomana que facin individualment lactivitat 1. La correcci la podem fer en veu alta entre tota la classe. El fet de poder comparar respostes sempre enriqueix lactivitat. Hi ha preguntes de resposta oberta en qu es demana a lalumnat que sidentifiqui amb els personatges i doni una resposta coherent amb la narraci que acaba de llegir. Lexercici 2 tamb el poden fer individualment. Els exercicis 3 i 4 sn de resposta oberta. Shi demana creativitat. Lalumnat ha de ser capa, a partir de situacions relatades en la lectura, de crear-ne de paralleles.
Suggeriments
Es pot demanar a lalumnat que aprofiti els exercicis per parlar dels seus somnis ms extravagants i originals.Tamb es pot fer com una activitat escrita, a classe o a casa. PRACTIQUEM LORTOGRAFIA Pgines 74-77

Es pot comenar lactivitat amb una avaluaci inicial. Lalumnat ja ha treballat els conceptes de paraules agudes, planes i esdrixoles. Els exercicis 1, 2 i 3 tenen com a objectiu que lalumnat sapliqui en la normativa de les paraules agudes. Lexercici 4 t com a finalitat que lalumnat practiqui laccentuaci de les paraules planes i lexercici 5, la de les paraules esdrixoles.
Suggeriments
s important aclarir que les paraules agudes saccentuen quan acaben en -as, -es, -is, -os, -us i no en -s. De vegades hi ha infants que pateixen aquesta confusi. En lapartat dexercicis de nivell, refor i ampliaci trobareu ms exercicis.
Pel que fa a laccent diacrtic, cal remarcar-ne la funci: ajudar a distingir el significat duna paraula del de les altres. Lalumnat ha darribar a entendre que s un signe totalment arbitrari. Hem procurat que les paraules treballades siguin les que formen part del seu vocabulari bsic. A ms a ms dels exercicis del llibre, pot demanar-se a lalumnat que busqui, en publicacions al seu abast diaris, llibres, revistes exemples de ls de laccent diacrtic. ESTUDIEM LA LLENGUA Pgines 78-79

Lobjectiu daquest apartat s recuperar el concepte de pronom. Cal introduir el treball del pronom personal. s aconsellable introduir-lo a partir de la unitat bsica de comunicaci.Tamb presentem les formes de tractament vost i vosts. En lexercici 2, lobjectiu s que treballin la relaci que sestableix entre el pronom personal i les formes del verb conjugat.
Suggeriments
Tamb podem presentar lexercici 2 a linrevs: donar un seguit de temps verbals a lalumnat i que hagi de dir-nos la forma del pronom personal. APRENEM VOCABULARI Pgines 80- 81

Lobjectiu daquest apartat s que lalumnat detecti, fent servir el diccionari, que hi ha un seguit de paraules que tenen ms dun significat.
Suggeriments
Lexercici 1 s aconsellable fer-lo en parelles o en petit grup. El fet que hi pugui haver discussi, debat ajudar lalumnat a adonar-se de la relaci que hi ha entre els diferents significats de les paraules i del context en qu es fa servir cada una. En lexercici 3, podem fer un mural a classe amb els diferents dibuixos que aporti lalumnat de les paraules polismiques. ESCRIVIM Pgines 82-83

Lobjectiu daquest apartat s reprendre el treball fet sobre la narraci i les seves parts.Tota la classe pot fer oralment lexercici didentificar les parts de la narraci (plantejament, nus i desenlla) en un conte fora conegut (La Caputxeta vermella). Seria bo fer lanlisi de la informaci que ens aporta cada part: plantejament: qui, com, quan, a quin lloc; nus: quines situacions es donen i com evolucionen; desenlla: com acaba.
Suggeriments
En lexercici que presentem, lalumnat ha de treballar especialment el desenlla. Poden fer-ho individualment o fer una pluja didees a classe, escriure-les a la pissarra i que cada noi i noia nagafi una.
79

Lobjectiu daquest apartat s presentar la lectura expressiva. Per fer una bona lectura expressiva, cal que lalumnat adeqi lentonaci al tipus de frase exclamativa, interrogativa i que faci les pauses i lentonaci adequades a cada signe de puntuaci. Pot repartir-se el text en grups en qu cadasc tingui un personatge i en qu hi hagi un narrador. Deixeu-los una mica de temps per preparar-se la lectura i llegiu-la a classe. Pautes davaluaci: s Respecta els signes de puntuaci. Pronuncia les paraules amb prou claredat. Fa concordar cada signe de puntuaci amb la seva entonaci. Identifica cada personatge amb el seu to de veu. no
Guia Didctica
80
Suggeriments
Per treballar lentonaci es poden presentar exercicis com ara: 1. Donar-los una frase no gaire llarga: Has vingut, filla meva. A partir daquesta frase, cal que lalumnat faci una pregunta, una exclamaci, un dubte, una afirmaci, una ironia 2. Dir un seguit de vegades una frase neutra: Dem anirem a una estrena de teatre, i cada cop imprimir-hi un sentiment diferent: rbia, por, alegria, tristesa, indiferncia, preocupaci ENS ORGANITZEM Pgina 85

Lobjectiu daquest apartat s que lalumnat faci una autoavaluaci de com planifica, organitza i tira endavant la seva feina.
Suggeriments
s important fer-ne una resoluci individual en un primer moment i desprs obrir un dileg amb tota la classe. Per fer aquesta activitat, pot aprofitar-se una classe de tutoria.
SOLUCIONARI Pg. 73
1. El Sr. Eduard i el Sr. Ferran consultaven un arxiu a loficina municipal de Voramar. Amb la intenci dempadronar-se. En Xim havia sortit amb la barca, com de costum, quan, prop dels esculls dAiguamaragda, li caigu al mar el prssec que duia per esmorzar i, al cap duna estona, la m de la sirena lagaf. En Xim, en veure la sirena, gir en rod la barca mig espantat reacci plenament lgica. Activitat oberta. A criteri del mestre o de la mestra. Activitat oberta. A criteri del mestre o de la mestra. 2. 1, a; 2, b; 3, d; 4, f; 5, e; 6, c
3 i 4. Activitat oberta. A criteri del mestre o de la mestra.
Pg. 74
1. 2. 3. dem; francs; arrs; pergam; fog; tornavs; autobs; pags; estaci; americ urb; mel; tovall; xins; caf; submar Activitat oberta. A criteri del mestre o de la mestra.
Pg. 75
4. 5. tomquets; crvol; bolgraf; telfon; tnel guila; clnica; quilmetre; repblica; spia; mquina; sandlia; colnia; tcnica; molstia; famlia; espcie
Pg. 76
6. 7. 8. 1, sndria; 2, ambulncia; 3 esglsia; 4, gbia; 5, dmino Activitat oberta. A criteri del mestre o de la mestra. La nta dels senyors Padilla sempre va neta com una patena. El juny s el mes de lany que ms magrada. Aquella senyora t una amiga que pren te a totes hores. Aquell pastor va creure que feia b de vendre els seus bens a la cooperativa del poble. A lantiga Roma adoraven entre deu i vint dus. Vaig veure un s que rosegava un os en un documental.
81
Pg. 77
9.
A S E C D M I R A C I D F O D P U G A H R D A G E E R J E E S
Z C J O K
B U U N T D S G H J
T K E
Guia Didctica
A I A U T
K N E E N
O C O B N U M R H T P U I I A P P U U Y E U R U S T N I S N J
L U M G L
N A G O R
R E V J
O U A A C E
10.
Pg. 79
1. Quan arribis, truca: tu No ens hem recordat de dur la llibreta: nosaltres No havien arribat encara: ells / elles Passeu pel carrer de dalt, si no voleu trobar embussos: vosaltres Diu que hi ser a les nou del mat: ell / ella 2. nosaltres mirem; ells miren; ella mira; tu mires; ell mira; vosts miren; vosaltres mireu; jo miro; elles miren; vost mira.
Pg. 80
1. Activitat oberta. A criteri del mestre o de la mestra. Us en donem, per, alguns exemples: bra: extremitat; bra duna grua; bra duna butaca; bra de mar; meitat del travesser o patbul de la creu...; gat: animal; gat hidrulic; gnere de peixos...; boca: la de la persona i els animals; boca del metro; boca dincendis... 2. 3. Activitat oberta. A criteri del mestre o de la mestra. Activitat oberta. A criteri del mestre o de la mestra.
82
Pg. 81
4. ull - ull de bou; ploma dels ocells - ploma estilogrfica; caixa destalvis - caixa de fusta; peu de la persona - peu de rei (eina); taula (moble) - taula (monument prehistric); ala dels ocells ala dun edifici. La resta, a criteri del mestre o de la mestra. Activitat oberta. A criteri del mestre o de la mestra.
5.
Pg. 83
Al conte de La Caputxeta vermella. 2. 3. Activitat oberta. A criteri del mestre o de la mestra. Activitat oberta. A criteri del mestre o de la mestra.
Pg. 84
Pg. 85
83
UNITAT 6. DE QUIN COLOR LA VOLS?
PROGRAMACI
OBJECTIUS DIDCTICS 1 Llegir duna manera expressiva un text instructiu. 2 Demostrar comprensi lectora del text responent un test sobre el text, identificant el tipus de text i indicant els materials que sempren en el procs descrit. (CB) 3 Aplicar correctament les normes de lapostrofaci i de la contracci. 4 Classificar objectes per lhipernim (aparells, recipients, estris, mquines). 5 Elaborar definicions amb mots hipernims. 6 Reconixer els verbs en frases i textos. 7 Conixer la concordana subjecte-verb. (CB) 8 Fer s del diccionari de sinnims i antnims. 9 Substituir mots pel seu sinnim. (CB) 10 Ordenar alfabticament una llista de mots. 11 Elaborar textos instructius a partir dimatges de lobservaci de la realitat. (CB) 12 Descriure un objecte personal. (CB) 13 Memoritzar un text narratiu i completar-lo.
Guia Didctica
CONTINGUTS
1. Llengua oral
Procediments Descripci oral dobjectes. Actituds, valors i normes Cura en lexpressi oral tenint en compte la dicci.
Relaci text-imatge. Codis comunicatius. Idea fonamental dun text. Estructura del text instructiu. Actituds, valors i normes Valoraci de la lectura com a font de coneixement. Gust per escriure diferents tipus de textos. Lesttica en la presentaci de treballs escrits.
classificaci. Establiment de la concordana entre el subjecte i el verb. Fets, conceptes i sistemes conceptuals El verb. Actituds, valors i normes Valoraci positiva de la correcci gramatical.
2. Llengua escrita
Procediments Lectura expressiva i mental dun text instructiu. Relaci text-imatge com a estratgia de comprensi. Reconeixement de la intencionalitat i de la idea fonamental del text. Producci de textos instructius s de la llengua escrita com a vehicle de comunicaci de missatges. Combinaci de recursos comunicatius (text imatge) en un text instructiu. Jocs lingstics de memria i reescriptura dun text. Fets, conceptes i sistemes conceptuals Estructura del text instructiu.
5. Lxic 3. Fontica i ortografia

Procediments Normes ortogrfiques en lapostrofaci i la contracci. Memoritzaci dalgunes paraules que sn excepcions de les normes de lapstrof. Conceptes Apostrofaci i contracci. Actituds, valors i normes La correcci ortogrfica en lexpressi escrita. Procediments Elaboraci de definicions emprant mots hipernims. Maneig del diccionari de sinnims i antnims. Fets, conceptes i sistemes conceptuals Parts de lentrada dun diccionari de sinnims i antnims. La sinonmia i lantonmia. Actituds, valors i normes Constncia en ls del diccionari. Valoraci positiva de lenriquiment lxic.
4. Gramtica
Procediments Identificaci del verb i
84
Transversals El consum. Possibilitat destampar una samarreta un mateix sense haver de consumir. (CB) Objectius de competncies bsiques ACTIVITATS DENSENYAMENT -APRENENTATGE
Abans de llegir 1-3 Activitats de prelectura: suggeriments sobre el ttol, nmeros i relaci dibuixos i text . .86 Lectura Lectura mental i expressiva del text De quin color la vols? . . . . . . . . . . . .86-88
7 Correcci de frases restablint la concordana entre subjecte i verb . . . . . . .95 8 Compleci de frases amb la forma adequada del verb . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .95
Aprenem vocabulari 1 Escriptura de frases amb paraules del diccionari de sinnims i reescriptura amb sinnims . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .97 Desprs de llegir 2 Reescriptura de paraules substituint 1-4 Resposta a preguntes sobre la lectura . .89 paraules per sinnims . . . . . . . . . . . . . . . . .97 5 Indicaci de materials necessaris per als processos vistos en la lectura . . . . . . . . . . .89 3-4 Ordenaci de mots per ordre alfabtic . .97 Practiquem lortografia 1 Formaci del SN amb la preposici de / d .90 2 Classificaci del SN (art + N) per deduir-ne la regla i excepcions de lapstrof . . . . . . . .90 3 Reps de regles i excepcions en ls de lapstrof en els articles . . . . . . . . . . . . . . . .91 4 Compleci despais buits de frases amb el / la / l . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .91 5 Compleci despais buits de frases amb contraccions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .92 6 Joc de la pirmide . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .93 Estudiem la llengua 1 Identificaci de verbs en una llista de mots .94 2 Identificaci de verbs en un text . . . . . . . .94 3 Escriptura de cinc verbs (accions) . . . . . . .94 4 Escriptura de tres accions per a objectes . .94 5 Relaci del SN amb el SV per trobar frases amb sentit . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .95 6 Escriptura de frases amb verbs donats . . . .95 Escrivim 1 Elaboraci dun text instructiu . . . . . . . . . .99 Escoltem i parlem 1 Descripci oral dun objecte personal seguint una pauta donada . . . . . . . . . . . . .100 Ens organitzem 1 Compleci dels buits dun text a partir dun altre . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .100
B. QUAC
Llengua parlada Fontica i i escrita ortografia Gramtica Consolidaci 1, 6 2, 3 4
Lxic 5
Refor
10
Ampliaci
11
12
13
14
85

LLEGIM Pgines 86-89
Guia Didctica
86
Les preguntes daquesta pgina ens porten a fer observar a lalumnat que ens trobem davant un tipus de text especial pel que fa al format, el text instructiu. Generalment, aquest tipus de text combina les explicacions (numerades o separades per passos) amb imatges (fotos o dibuixos) que les complementen. Sense un dels dos recursos (explicaci, imatge) el text instructiu, en la majoria dels casos, seria incomplet.
Suggeriments
Es pot demanar a lalumnat que construeixi un text similar per realitzar qualsevol activitat manual.
LECTURA, PG. 86-88

Estampar una samarreta. Podem prendre aquest text noms com a text i llegir-lo i comprendrel, o b ens podem embrancar a fer lestampaci de la samarreta entre tots. Tenyir una samarreta. Les propostes que es fan per a lestampaci sn igualment vlides per a aquest text.Tant en un cas com en laltre, caldr que lalumnat comprengui totalment el text.
Suggeriments
Tamb es pot donar el text perqu lalumnat realitzi el que proposa, individualment, a casa, sempre que els pares lautoritzin a fer-ho.

Aquests exercicis pretenen remarcar les caracterstiques dun text instructiu i la seva funcionalitat.
Suggeriments
Si lalumnat est motivat, seria convenient passar directament a la pgina 98 i fer les activitats que shi proposen per escriure un text instructiu. PRACTIQUEM LORTOGRAFIA Pgines 90-93

Repassem i aprofundim una mica ms el concepte de lapostrofaci, primer de la preposici de i desprs, de larticle. La metodologia que es fa servir per al treball de lapostrofaci s igualment vlida per al de la contracci.
Suggeriments
En el cas de larticle, caldr remarcar la importncia de distingir amb facilitat els noms femenins dels masculins. Si no s aix, recomanen repassar aquest concepte (vegeu la unitat 1 del llibre de lalumnat). Recordar aquesta normativa sobre lapostrofaci ser duna gran utilitat a lalumnat. Per aquest motiu, recomanem utilitzar a classe algun tipus de suport visual que ajudi a interioritzar la norma (posar models fcils de recordar, acordar quins sn els que van b com a model i remarcar-los...).Tamb es pot preguntar a lalumnat quins mtodes t per aconseguir retenir mentalment informacions. Aix pot do-
nar idees diferents i cadasc pot escollir la que consideri ms vlida. Cal valorar positivament que es faci aquest exercici dinterioritzaci abans de realitzar lexercici 4. ESTUDIEM LA LLENGUA Pgines 94-95

Comencem el treball duna nova categoria de paraula: el verb. s el moment dampliar el material iniciat amb els noms i els determinants, i seguit pels adjectius. Ara toca als verbs (en el cas que shagi fet; si no s aix, tamb es podria iniciar en aquest moment). Els cartonets han de permetre veure les diferents variacions de la conjugaci verbal. Caldr acordar, doncs, quina forma es far servir. Per exemple: posar noms larrel i desprs tenir els diferents morfemes per poder-los combinar amb tots els verbs. cant-o salt-es dorm-a corr-s
Ara es comena a relacionar el verb amb el context en qu el trobem, per arribar a parlar de la concordana (sen tornar a parlar ms endavant). En veure el verb dins loraci, es fa ms fcil remarcar les variacions que experimenta. Cal posar mfasi en aquest aspecte, ja que aquesta idea pot ajudar molt lalumnat a reconixer amb ms facilitat aquesta categoria de paraula dins un text.
Suggeriments
Caldr fer adonar lalumnat de la capacitat de variaci que t el verb, sense parlar de tots els morfemes (temps, aspecte, nombre, persona i mode). Es pot anomenar linfinitiu nom del verb, que s com el trobem en el diccionari, tot i que, a lhora dusar-lo, fem servir formes molt diverses. APRENEM VOCABULARI Pgines 96-97

Abans de comenar a treballar aquest apartat que parla del diccionari de sinnims, recomanem que es tingui una quantitat de diccionaris suficient per tal que tot lalumnat els pugui manipular.
Suggeriments
Caldr tenir present la terminologia prpia dun diccionari. Per aquest motiu, convindria que sincits a fer s daquesta terminologia, que ja sha vist en el mateix apartat de la unitat 1. Aquestes activitats es poden realitzar individualment, per creiem que s recomanable i ms motivador fer-ho en parelles o en petits grups. ESCRIVIM Pgines 98-99

Totes aquestes activitats estan pensades per veure la utilitat daquest tipus de text, linstructiu. Desprs s important que nescriguin un.
87
Suggeriments
No cal fer totes les activitats. Entre les tres primeres aniria b escollir-ne una, la que sajusta millor al grup. Pel que fa a la 4 s una proposta per escriure un text, que serveix com a model, per que caldria adaptar als interessos del grup. ESCOLTEM I PARLEM
Guia Didctica
Pgina 100

En diferents apartats shan treballat diversos aspectes que sn la base per a aquesta activitat dexpressi oral: descripci (a partir de lobservaci detallada), ampliaci de vocabulari...
Suggeriments
Us proposem que feu la vostra prpia observaci de com sexpressa el vostre alumnat prenent nota de com ho fa en una graella. Nosaltres us en donem un model. Descripci objecte Noms Mida Com s? Recupera De qu lobjecte s fet?
No recu- Compleix No comComenles pera pleix les taris lobjecte condicions condicions

Continuem treballant recursos per tal de millorar leficcia i el rendiment de lalumnat.
Suggeriments
En aquest apartat, cal donar-los temps per a lautoavaluaci, per a la reflexi, individual o collectiva (aix dependr de cada grup o de la metodologia de cada escola), per a la posterior correcci o reconducci dall que podem millorar. Aquesta activitat presenta sota el ttol de Treballo la memria un exercici divertit que ens vol fer veure la importncia de captar correctament les informacions, especialment si desprs nhem de fer algun s. Per tant, a part dexercitar la memria, sintenta mostrar el parallelisme que t amb latenci que posem o hem de posar en altres activitats de lescola o de la vida en general.
88
SOLUCIONARI Pg. 89
1. 2. 3. 4. 5. Donar-te instruccions per estampar o tenyir, si ho vols, una samarreta. Els materials necessaris. Lordre que has de seguir. Un text instructiu. got amb aigua: estampar ganivet esmolat: estampar sal: tenyir plat: estampar palangana: tenyir pintures destampar: estampar guants de goma: tenyir pinzell: estampar samarreta de cot blanca: estampar / tenyir tisores: tenyir diari: estampar bales: tenyir motlle de tallar galetes: estampar cordill: tenyir
Pg. 90
1. 2. una truita despinacs; un jugador de futbol; un jugador dhoquei; un jugador dhandbol; una fusta de roure; una fusta dolivera; una fusta de pi noms masculins l: lnec, lhipoptam, lou, lhome, lheroi, loli, litali, lhelicpter noms femenins l: lilla, lungla, loliva, lesglsia, lvia, lherba noms femenins la: la universitat, la hiena, la humanitat, la hisenda, la histria
Pg. 91
3 masculins amb l: lnec femenins amb l: lvia femenins amb la: la hiena 4. Lestudiant va agafar lautobs que el portava a la universitat. LElena descansava a lhabitaci de lhotel. Van traslladar la indstria de camions a lndia. Lvia de lErnest era la infermera de lhospital comarcal. La Isabel no volia portar luniforme que li van donar a loficina del cap de personal. Lungla del peu va amargar el debut de lArnau.
89
Pg. 92
5. Va rebre una postal del pare. Va escriure una carta als amics. Es va quedar tot sol al pati. Van tornar satisfets del concert.
Guia Didctica
90
Treu la llibreta del calaix. Pels voltants de Nadal anirem a Berga. Passarem pel tnel del Cad. Passeja el gos pel jard.
Pg. 93
Pg. 94
1. 2. 3. 4. canta; renta; dorm; gronxa; sap; diu; infla Activitat oberta. A criteri del mestre o de la mestra. Activitat oberta. A criteri del mestre o de la mestra. Activitat oberta. A criteri del mestre o de la mestra.
Pg. 95
5. b 1: Els escombriaires semporten la brossa en un cami. c 5: Un fantasma volia espantar els nens. d 2: El cambrer ens va servir lesmorzar. e 4: La domadora va ficar el cap a la boca del lle. 6. 7. Activitat oberta. A criteri del mestre o de la mestra. Les ulleres eren sobre la taula. La mestra els demana que callin. La balena neda pel mar. Nosaltres no tenim deures per dem. Tu tenfilars a dalt de tot. 8. Jo dino cada dia a la una. A quina hora dines tu? En Pere dina a les tres el diumenge. Els meus pares i jo dinem a les dues el dissabte. A casa teva, a quina hora dineu? Els meus avis dinen a les dues sempre.
Pg. 97
1. 2. Activitat oberta. A criteri del mestre o de la mestra. imparcial, raonable...
cistell, paner... vara, garrot... exacte, precs... pervers, dolent... 3. abella, cid, acadmia, acomodador, acordar, alfabet, alzina, arrel, arreplegar, avet dlia, dansa, desgastar, diferent, digestiu, disbarat, dit, doctor, dubte, duplicar 4. Activitat oberta. A criteri del mestre o de la mestra.
Pg. 99
Pg. 100
Pg. 101
91
UNITAT 7. UNA CAN DE BRESSOL
PROGRAMACI
OBJECTIUS DIDCTICS 1 Llegir duna manera expressiva poemes en forma de can de bressol. 2 Reconixer el ritme dun poema. 3 Aplicar les regles de b/v. (CB) 4 Memoritzar mots bsics amb b i v. (CB) 5 Escriure un text dictat preparat abans. (CB) 6 Separar els morfemes gramaticals de larrel en una forma verbal. 7 Classificar formes verbals en present/passat/ futur. 8 Reconixer les diverses accepcions duna paraula polismica. (CB) 9 Distingir mots polismics i homnims desprs de consultar el diccionari. (CB) 10 Saber els elements bsics dun poema. (CB) 11 Escriure poemes senzills seguint un procs predeterminat. 12 Llegir un text en veu alta. 13 Experimentar els canvis dentonaci relacionats amb el significat. 14 Memoritzar paraules visualment.
Guia Didctica
CONTINGUTS
1. Llengua oral
Procediments Lectura expressiva dun text i de frases relacionant entonaci i significant. Creaci de missatges orals a partir de missatges escrits. Fets, conceptes i sistemes conceptuals Elements suprasegmentals: modulaci de frases... Text oral-text escrit. Actituds, valors i normes Cura en lexpressi oral, tenint en compte la dicci. Actitud crtica davant els diversos nivells de llenguatge.
Jocs de memria. Fets, conceptes i sistemes conceptuals Can de bressol: estructura. Ritme. La poesia. Actituds, valors i normes Gust per la lectura. Gaudi davant una manifestaci literria oral. Respecte per les variants dialectals. Gust per escriure diferents tipus de textos.
Actituds, valors i normes La correcci ortogrfica en lexpressi escrita.
4. Gramtica
Procediments Identificaci i classificaci del verb segons el temps. s i conjugaci verbals. Fets, conceptes i sistemes conceptuals Formes verbals. Actituds, valors i normes Valoraci positiva de la correcci gramatical.
Procediments Aplicaci de les regles de b/v. Memoritzaci de les grafies de paraules usuals amb b/v. s del diccionari per comprovar la correcta ortografia de les paraules. Prctica del dictat textual. Execuci de jocs lingstics dagilitat i de reescriptura. Fets, conceptes i sistemes conceptuals Regles de b/v.
5. Lxic
Procediments Identificaci i s de mots polismics. Maneig del diccionari. Fets, conceptes i sistemes conceptuals La polismia. Actituds, valors i normes Constncia en ls del diccionari. Valoraci positiva de lenriquiment lingstic.
2. Llengua escrita
Procediments Lectura expressiva de canons de bressol. Comprensi lectora. Recerca dinformaci sobre canons de bressol. Elaboraci duna can de bressol. Producci de poemes. Elaboraci de textos potics seguint pautes.
92
Transversals La diversitat intercultural. Inters per les llenges i el patrimoni cultural diferents del propi. (CB) Objectius de competncies bsiques ACTIVITATS DENSENYAMENT -APRENENTATGE
Abans de llegir 1-4 Resposta a un qestionari didees prvies sobre canons de bressol . . . . . . . . . . . .102 Lectura Lectura mental i expressiva del text Una can de bressol . . . . . . . . . . . . . . .102-104 Desprs de llegir 1 Recerca i escriptura de canons de bressol 105 2 Exposici de canons de bressol . . . . . . .105 3 Elaboraci en grup duna can de bressol 105 4 Cerca del ritme duna can de bressol . .105
Aprenem vocabulari 1 Explicaci del significat dun mot polismic .112 2 Identificaci dels significats dun mot polismic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .112 3 Pronunciaci dun embarbussament i identificaci dels diversos significats dun mot polismic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .113 4 El concepte de mot homnim . . . . . . . .113 5 Identificaci dels significats dun mot polismic i homnim . . . . . . . . . . . . . . . .113 Escrivim 1 Identificaci del nombre destrofes i de versos dun poema . . . . . . . . . . . . . . .115 2 Formaci de rimes a partir de mots donats115 3 Invenci de rodolins . . . . . . . . . . . . . . . . .115 4 Compleci de rodolins . . . . . . . . . . . . . .115
Practiquem lortografia 1 Escriptura de paraules amb b/v . . . . . . . .106 2 Classificaci de paraules amb mb/nv . . . .106 3 Compleci de buits amb b/v . . . . . . . . . .107 Escoltem i parlem 4 Compleci de sries de paraules . . . . . .107 1 Audici atenta de la lectura dun text per 5 Escriptura de formes verbals en ava . . .107 copsar-ne lentonaci . . . . . . . . . . . . . . . .116 6 Compleci despais dun text amb b/v . .108 2 Dicci duna frase amb diverses entonacions116 7 Classificaci de paraules amb b/v . . . . . .108 Ens organitzem 8 Identificaci de paraules amb b/v en 1 Observaci dun dibuix i resposta a un una sopa de lletres . . . . . . . . . . . . . . . . . .108 qestionari per treballar la memria visual .117 9 Relaci dels tipus de punt i la seva funci .109 B. QUAC 10 Correcci dun text . . . . . . . . . . . . . . . . .109 Llengua parlada Fontica i 11 Ordenaci duna notcia . . . . . . . . . . . . .109 Estudiem la llengua 1 Identificaci de formes verbals en un text .110 2 Compleci de frases amb el verb agafar 110 3 Compleci de sries verbals en present, passat i futur . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .111 4 Reescriptura dun text canviant-ne els temps verbals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .111
i escrita ortografia Gramtica 1 2 3 Lxic 4 Consolidaci
Refor
Ampliaci
10
11
12
93

LLEGIM Pgines 102-104
Guia Didctica
94

Lobjectiu de les activitats dAbans de llegir s obtenir informaci sobre les canons de bressol, un tipus de can inclosa en les canons populars, de clara transmissi oral, que t com a finalitat fer dormir els infants.
Suggeriments
Es podria portar a classe alguna casset de canons de bressol musicades, potser daquelles ms conegudes per lalumnat.
LECTURA, PG. 102-104

Presentem la Can de bressol de Piringuilndia amb el clar objectiu de fer una introducci al tema de la poesia des dun vessant ldic.
Suggeriments
Fem jugar lalumnat amb la musicalitat, amb les paraules per tal de produir-li sensacions, emocions Aquest seria lobjectiu de les activitats daquesta pgina. Lalumnat pot treballar en petit grup. En algunes daquestes activitats interv un element de la personalitat: la vergonya, que cal respectar.

Els exercicis 1 i 2 tenen com a objectiu fer un treball de recerca o dinvestigaci sobre les canons de bressol. En lexercici 3, lalumnat sha dinventar una can de bressol.
Suggeriments
Si els fem fer un treball de recerca, seria bo parlar, abans diniciar-lo, de les fonts que poden consultar. Si parlem dInternet, caldria donar-los criteris per identificar les pgines que sn fiables a lhora de consultar-les: les dels organismes oficials, les de les editorials reconegudes, les de revistes fiables, etc. En lactivitat 3, lalumnat hauria de tenir molt present la finalitat de les canons de bressol: ajudar la mainada a agafar el son. Pot ser el criteri davaluaci daquesta activitat. PRACTIQUEM LORTOGRAFIA Pgines 106-109

En els exercicis 1-4 es repassa una normativa que lalumnat ja ha treballat en cursos anteriors. Lexercici 4 t com a objectiu que lalumnat treballi el canvi de grafia que es produeix en paraules de la mateixa famlia. Lexercici 5 t com a finalitat que lalumnat treballi la grafia de les terminacions de passat. Els exercicis 6 i 7 tenen per objecte que lalumnat apliqui les diferents normes que ha treballat sobre les grafies de la b i la v.
Suggeriments
Seria bo que la resoluci daquests exercicis es fes individualment. La correcci es pot fer en grup i oralment a classe. En els apartats de refor, ampliaci i nivell podem trobar altres tipus dexercicis.
ESTUDIEM LA LLENGUA Pgines 110-111

Pot iniciar-se el tema recordant els conceptes treballats en la lli anterior. Amb aquesta finalitat shan plantejat els exercicis 1 i 2 d aquesta pgina. Lobjectiu que treballa lexercici 3 s el concepte de temps, com a informaci que ens dna el morfema verbal. Parlarem del temps com a present, passat i futur. No parlarem encara de les diferents formes del passat, per estaria b deixar obert aquest apartat. En lexercici 4 es pretn veure els canvis que experimenta un text quan sen varia el temps de les formes verbals.
Suggeriments
Quan es fa referncia a la persona del verb, estaria b relacionar-la amb els conceptes de pronoms personals que ja hem treballat en la unitat 5. APRENEM VOCABULARI Pgines 112-113

Lobjectiu de lexercici 1 s treballar la polismia situant la paraula dins un context. Aix facilitem a lalumnat lobservaci dels significats diferents que pren la paraula en cada cas. En lexercici 2 es parla de la varietat de significats que pot tenir una paraula. En lexercici 3, lobjectiu s que lalumnat vegi que la polismia s un bon recurs, una bona estratgia per formar embarbussaments. En lexercici 4 fem la introducci del concepte de paraules homnimes. s fcil que, consultant el diccionari, el mateix alumnat shagi adonat de lexistncia de paraules que sescriuen igual per que tenen un significat diferent. Si no sha donat el cas, sempre el pot provocar el mestre o la mestra.
Suggeriments
Lexercici 2 el poden fer en parelles; aix facilitem la consulta del diccionari. Pel que fa a lexercici 3, es pot proposar a lalumnat que busqui diferents embarbussaments en qu, com en lexemple del llibre, es fan servir diferents significats duna mateixa paraula. ESCRIVIM Pgines 114-115

Durant la lectura ja hem treballat duna manera ldica la poesia. Lobjectiu daquest apartat s fer-ne una aproximaci ms seriosa, identificar-ne els aspectes formals (vers, estrofa). En lexercici 1, es proposa fer una recerca de diferents poemes que hagin agradat a lalumnat. En lexercici 2, lobjectiu s treballar la rima. En els exercicis 3 i 4 tornem a treballar el rodol per introduir el concepte de rima.
Suggeriments
En lexercici 1, es poden recollir els poemes de tota la classe, fer-ne un recull i, desprs, una llegida. En lexercici 2, podem fer una referncia al treball de lauca.
95

Lobjectiu s veure com els canvis dentonaci influeixen en la comunicaci. Podem comparar-la amb el paper que fa la puntuaci en lexpressi escrita. Cal veure quina aporta ms informaci. s possible transcriure tota la informaci que ens aporta lentonaci?... Podem recordar exercicis proposats en la unitat 5.
Guia Didctica
96
Suggeriments
Per treballar lentonaci es poden presentar exercicis com ara els segents: 1. Donar una frase no gaire llarga a lalumnat: Has vingut, filla meva, i, a partir d aquesta frase, fer que la converteixi en pregunta, en exclamaci, en dubte, en afirmaci, en ironia... 2. A partir d una frase neutra: Dem anirem a una estrena de teatre, fer-la dir un seguit de vegades i, en cada una, imprimir-hi un sentiment diferent: rbia, por, alegria, tristesa, indiferncia, preocupaci ENS ORGANITZEM Pgina 117

Volem remarcar el treball de la memria visual. Cal tenir present que hi ha alumnat que fa servir molt, com a canal d informaci, la memria visual. Fer-los conscients d aquest aspecte s facilitar-los laprenentatge.
Suggeriments
Desprs de resoldre lexercici sen pot fer un comentari entre tota la classe. Podem comenar amb preguntes com aquestes: Mha estat fcil? Mha costat? Sc capa de visualitzar els objectes que em presenten?, etc.
SOLUCIONARI Pg. 105

1 a 4. Activitats obertes. A criteri del mestre o de la mestra.
Pg. 106
1. barca; moble; banyera; bra; escombra; arbre; fbrica; tambor; banc; ambulncia Davant de r i l sescriu sempre b. 2. mb: bomber; rambla; bombeta nv: canvi; invent; conversa Davant de b sescriu m. Davant de v sescriu n.
Pg. 107
3. 4. enviar; invitar; embolicar; convncer; convidar; ombra; envs; cambra; embolic; enverinar; recanvi; embenar meu teu seu meva teva seva meus teus seus meves teves seves cap rep sap cabia rebia sabia cabr rebr sabr
Sescriu b quan alterna p amb b en paraules de la mateixa famlia. Sescriu v quan alterna u amb v en paraules de la mateixa famlia. 5. ara abans salto saltava nedes nedava menja menjava agafem agafava aneu anava canten cantava
Els verbs acabats en -ava sescriuen sempre amb v. Exemples: saltava, nedava, menjava...
Pg. 108
6. Tothom al poblet temia en Berenguer Malfs, el senyor del castell. I lAdela tamb. En Berenguer era dolent i obligava els camperols a treballar moltssim perqu paguessin els impostos que ell exigia. La mquina sacostava fent un soroll ensordidor. Des del seu amagatall, lAdela va veure passar com un llampec un jove assegut en una butaca. La noia mai no havia vist res semblant. Per fer anar una carreta calia un bou o un cavall. Per lestranya butaca corria sense que ning no larrossegus. I corria dall ms! El jove sagafava ben fort per no caure. Per el pendent de la baixada al poble era molt costerut... 7. Segueixen una norma Sescriuen amb b: poblet, tamb, obligava, semblant. Sescriuen amb v: obligava, sacostava, sagafava.
97
No segueixen cap norma Sescriuen amb b: treballar, butaca, bou, ben, baixada. Sescriuen amb v: va veure, jove, vist, cavall. 8. trobat / bo / vell / cabells / vegades / meva / bressol / servir / vespre / ball.
N L A L T R S S L L L L M A O B A T
Guia Didctica
B V
O M I E V E E
V C H S P S X R E Q I R
C A B E V E
N V
Q Z V P R O R S R Z E D E S E V P
R Z A P B P E I B U L G A C D R E
A A E V E Q V L R
R Q F S S
M V B
O L
Pg. 109
9. punt i seguit: separa dues oracions del mateix pargraf. punt i a part: separa dos pargrafs. punt i final: acaba el text. 10. El poblat es trobava immers en plena sabana africana. Els homes i les dones daquell pas vivien felios i contents perqu tenien tot el que necessitaven. Es dedicaven a lagricultura i conreaven mill, cot i cacauets. Tamb tenien ramats i fins i tot podien pescar peixos al riu. TORNA EL TEATRE LLUSOS DE GRCIA A la ciutat de Barcelona tornar a lactivitat lhistric teatre Llusos de Grcia. Cada darrer diumenge de mes hi haur una funci de titelles. El proper dia 30 actuar el grup LEnsumanassos. El 28 doctubre ho far El Forat del Niu. El 25 de novembre,Titelles Naip i el 30 de desembre, Marduix Titelles. Per a ms informaci, podeu trucar al telfon 938 679 444.
11.
Pg. 110
1. 2. Per ex.: tenia, va deixar, sabia, havia fet, va buscar, has vist. Mentre tu agafes la cartera, jo obrir la porta. LAnna agafa lautobs de les 8 cada dia. No us agafeu a la barana, que no s segura. Jo agafo el paraigua perqu veig que plou. Si agafes aquest carrer, hi arribarem abans. Els clips agafen els papers perqu no caiguin.
98
Pg. 111
3. ara canto bufo arribo continuo aprofito ahir cantava bufava arribava continuava aprofitava dem cantar bufar arribar continuar aprofitar
ara arreglo arrenco ajudo bereno
ahir arreglava arrencava ajudava berenava
dem arreglar arrencar ajudar berenar
4.
De sobte, el conductor del vehicle es gira cap on sc jo. Intutivament, desplao la mirada tan rpidament com puc tot simulant que llegeixo. De rell, per, observo que el paio assenyala amb el dit en la meva direcci. Sem fa un nus a la gola.
Pg. 112
1. 2. Activitat oberta. A criteri del mestre o de la mestra. ull de la cara / rgan de la visi ull de lescala / espai buit al mig duna construcci ull de bou / finestra ovalada o circular ull de poll / durcia ull dun mol / sot don brolla aigua ull de pany / forat ull duna planta / brot, naixent
Pg. 113
3. 4. 5. Trobem tres significats de cap: cap, negaci; cap, del verb cabre; cap, part superior del cos. Cap: en direcci a. Proximitat. 1; 3; 2; 1; 1; 3
Pg. 115 - 117

Activitats obertes. A criteri del mestre o de la mestra.
99
UNITAT 8. ELS POEMES
PROGRAMACI
OBJECTIUS DIDCTICS 1 Llegir poemes duna manera expressiva. 2 Comprendre poemes llegits i relaccionar-los amb un ttol, fent-hi un dibuix, etc. (CB) 3 Classificar poemes pel tema de qu parlin. 4 Memoritzar mots amb h i escriurels b. 5 Puntuar correctament i relacionar alguns signes de puntuaci amb lentonaci. 6 Reconixer loraci com a unitat de sentit i conjunt de paraules ordenat. 7 Distingir paraules primitives i derivades, i formar la famlia lxica duna paraula. (CB) 8 Reconixer calligrames i poemes visuals, i explicar-ne la forma i el significat. (CB) 9 Elaborar un calligrama i un poema visual a partir de models donats. (CB) 10 Elaborar un text instructiu a partir dimatges. 11 Conixer tcniques per escoltar i estar atents a classe.
Guia Didctica
CONTINGUTS
1. Llengua oral
Procediments Lectura expressiva, memoritzaci i recitaci de poemes. Elaboraci oral dun text instructiu i de missatges orals a partir dimatges. Laudici atenta a classe. Fets, conceptes i sistemes conceptuals Poema visual i calligrama. Actituds, valors i normes Gust per la declamaci. Constncia en laudici atenta i crtica.
Fets, conceptes i sistemes conceptuals Relaci text-imatge-veu en poemes. La poesia. Actituds, valors i normes Gaudi davant una manifestaci literria. Gust per escriure diferents tipus de textos 3. Fontica i ortografia Procediments Aplicaci de les regles de la h. Memoritzaci de grafies de paraules i estructures amb h (a / ha; em / hem; i / hi; o / ho). s del diccionari per comprovar la correcta ortografia de paraules. Fets, conceptes i sistemes conceptuals Regles de la h. Actituds, valors i normes Importncia de lortografia en lexpressi escrita.
4. Gramtica Procediments Els signes de puntuaci. Reconeixement de loraci com a unitat de sentit i conjunt ordenat de mots. Fets, conceptes i sistemes conceptuals Relaci puntuacientonaci. Loraci: trets bsics. Actituds, valors i normes La correcci gramatical.
5. Lxic
Procediments Formaci de famlies bsiques. Mots primitius i derivats. Fets, conceptes i sistemes conceptuals La famlia lxica. La derivaci. Actituds, valors i normes s del diccionari. Lenriquiment lingstic.
2. Llengua escrita
Procediments Comprensi lectora de poemes. Classificaci de poemes pel tema i per lautor. Reescriptura dun poema. Elaboraci de poemes visuals i calligrames.
Transversals Educaci ambiental: reconeixement i valoraci de la bellesa de la natura. (CB) Objectius de competncies bsiques
100
ACTIVITATS DENSENYAMENT -APRENENTATGE
Abans de llegir 1, 2 Resposta a preguntes sobre els poemes .118 Lectura Lectura mental i expressiva del text Els poemes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .118-120
formar oracions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .127 6 Formaci duna oraci amb el salt del cavall127 7 Participaci en un joc descriure paraules desordenades i formar-ne oracions . . . . .127
Aprenem vocabulari 1 Escriptura de paraules de la mateixa famlia 129 2 Relaci de paraules de la mateixa famlia 129 Desprs de llegir 3 Relaci de paraules amb la fotografia 1 Intitulaci dels poemes llegits . . . . . . . . . .121 corresponent . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .129 2 Dibuix sobre un poema llegit . . . . . . . . . .121 4 Identificaci del lexema de mots derivats 129 3 Musicaci dun poema llegit . . . . . . . . . .121 5 Classificaci de paraules per famlies . . . .129 4 Recerca i classificaci de poemes segons 6 Resoluci duna endevinalla . . . . . . . . . . .129 diversos criteris . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .121 Escrivim 5 Reescriptura de diversos versos . . . . . . .121 1 Formaci dun calligrama . . . . . . . . . . . .131 Practiquem lortografia 2 Escriptura dun acrstic . . . . . . . . . . . . . .131 1 Mots encreuats i escriptura doracions . .122 3 Elaboraci dun poema visual . . . . . . . . .131 2 Escriptura de paraules amb h . . . . . . . . . .122 Escoltem i parlem 3-5 Escriptura de frases amb formes verbals 1 Elaboraci dun text instructiu . . . . . . . .132 amb h del verb haver . . . . . . . . . . . .122-123 2 Elaboraci dun text instructiu per 6 Compleci dendevinalles amb ha o a . . .123 explicar un joc sense imatges . . . . . . . . . .132 7 Redacci de normes ortogrfiques . . . . .123 Ens organitzem 8 Distinci i / hi en frases . . . . . . . . . . . . . .124 1 Observaci i cpia en un dibuix de lactitud 9 Redacci de normes ortogrfiques . . . . .124 dels que escolten i dels que no ho fan . .133 10 Distinci o / ho en frases . . . . . . . . . . . . .124 11 Redacci de normes ortogrfiques . . . . .124 B. QUAC 12 Indicaci de funcions de la coma . . . . . .125 13 Reescriptura doracions . . . . . . . . . . . . . .125 Llengua Estudiem la llengua 1 Formaci doracions a partir dun conjunt de paraules desordenat . . . . . . . . . . . . . .126 2 Elecci de la frase amb ms sentit de les anteriors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .126 3 Escriptura de frases a partir de mots donats126 4 Discriminaci doracions . . . . . . . . . . . . .127 5 Ordenaci de conjunts de paraules per
parlada Fontica i i escrita ortografia Gramtica Consolidaci 1, 2 3 4 Lxic 5
Refor
Ampliaci
10
11
12
13
101

ABANS DE LLEGIR, PG.118
Guia Didctica
102

Aquestes preguntes ens serveixen per introduir el tema de la poesia i informar-nos fins a quin punt lalumnat est familiaritzat amb aquest tipus de text.
Suggeriments
Es pot demanar a lalumnat que reciti algun poema que conegui o que exposi la seva opini sobre la poesia en general.
LECTURA, PG.118-120

El tema de la poesia ja sha vist en la unitat anterior. Ara, en aquestes pgines, volem que lalumnat es recre en la musicalitat dels poemes, com tamb en la capacitat interpretativa del que en recita (tant escoltant-los en el CD com escoltant el mestre o la mestra o alg que nosaltres hgim convidat a ferho). Creiem que lalumnat pot comprendre globalment els poemes escollits, per, si no s aix, no ens entretindrem gaire en la comprensi del vocabulari, sin que el que haurem de pretendre s veuren el significat global i la relaci que t aquest significat amb el ritme de cada poema.
Suggeriments
Proposem que, desprs descoltar la lectura daquests poemes, lalumnat sen prepari un, el que tri, i que el llegeixi davant la classe. Posteriorment, shauria de comentar la manera com shan expressat.Tamb es pot buscar la relaci entre lentonaci i lexpressivitat amb el contingut de cada poema.

Les respostes de tots els exercicis que proposem sn obertes, menys la primera. Amb la primera activitat es pretn fer la comprensi global dels poemes a partir de la lectura. Dalgun poema no s fcil trobar-ne el ttol que hi correspon; per aix shauran de rellegir i buscar les pistes que ens confirmin quin s. Les altres activitats tenen la intenci, molt pretensiosa, de crear una actitud de predisposici a la lectura de poemes entre lalumnat, que el faci sentir ms obert a lhora descriuren.Volem aprofitar aquesta oportunitat per fer que els nens i les nenes puguin usar aquesta forma dexpressi tan rica.
Suggeriments
Es podria fer escoltar a lalumnat canons de poemes. La poesia musicalitzada sempre s ms fcil dapreciar i molt ms divertida. PRACTIQUEM LORTOGRAFIA Pgines 122-125

Els exercicis dortografia de la h ens serveixen per reconixer diferents paraules que la porten i que els nens i les nenes hauran de memoritzar per aprendre-les. Desprs es proposa un exercici que porta a ls de la h en el verb haver. Comena per un Recorda, que diu que totes les formes del verb
haver sescriuen amb h. Caldr donar temps a lalumnat perqu puguin memoritzar la norma. Les formes que ara proposem sn ms aviat ds corrent, per solen crear confusi en molts casos: a o ha, i o hi. Shauria de seguir la mateixa metodologia que porta a interioritzar models que desprs serviran a lalumnat per aplicar-los en diferents situacions. Convindria anar recordant la norma quan, en altres situacions, aparegui el dubte.
Suggeriments
Tot el que siguin exercicis de refor per a lalumnat, tant visual com auditiu, ser duna gran ajuda per a aquest treball dortografia, per exemple: repetir les paraules lletra per lletra en veu alta, escriure-les lletra per lletra tants cops com convingui... ESTUDIEM LA LLENGUA Pgines 126-127

La primera i la segona activitats que es proposen sn manipuladores. En els exercicis 4, 5 i 6, comencem proposant noms la primera condici perqu hi hagi oraci, el concepte dordre. En lexercici 7, si es vol, es pot fer servir el material prviament elaborat per fer oracions, i jugar a desordenar-les i ordenar-les.
Suggeriments
De fet, si heu confegit el material que es proposa des de la primera unitat, lalumnat tindr un avantatge important en el moment dentrar en el concepte doraci, que s el que aqu sinicia. En els exercicis 4, 5 i 6, suggerim que es doni una estona suficient a lalumnat perqu pugui manipular oracions i veure la importncia de lordre. APRENEM VOCABULARI Pgines 128-129

Es torna a treballar el concepte de famlia de paraules, per ara fent-ne explcit el nom (famlia de paraules). Ja sha parlat de morfemes derivatius (sufixos i prefixos), de larrel o el lexema duna paraula, i ara shi introdueixen dues paraules ms: primitiva i derivada. Els exercicis daquesta pgina tenen un doble objectiu. Duna banda, es pretn consolidar la idea de famlia de paraules i, de laltra, sintenta anar filant ms prim en lanlisi de les paraules: lexema i morfemes.
Suggeriments
Convindria fer un treball oral per recordar i especificar tota la terminologia que gira entorn daquests conceptes: famlia de paraules, arrel o lexema, morfemes derivatius (prefixo i sufixos), paraules primitives i paraules derivades. ESCRIVIM Pgines 130-131

Abans de posar-se a escriure, creiem que s important parlar de les sensacions que ens creen els diferents poemes, amb la forma que sigui, que shan llegit o shan vist en les unitats en qu es parla de poesia. Per fer els exercicis, seria recomanable trobar, a priori, tants models com es pugui de calligrames i de poemes visuals.
103
Suggeriments
Partir de les impressions que ens crea una imatge, un objecte, un animal... s un bon comenament per deixar-se anar i fer poesia. Potser seria interessant recordar que tothom t poesia, que el que cal s que trobi la manera de sortir. Es pot demanar a lalumnat que visiti una biblioteca per tal de trobar models de calligrames i poemes visuals. ESCOLTEM I PARLEM Pgina 132
Guia Didctica

Per poder donar les instruccions per seguir un joc, o el que sigui, sha dutilitzar un llenguatge que no sigui ambigu. La proposta dexplicar un joc a partir dimatges ens pot fer veure qui t realment facilitat o dificultat per destriar all que s imprescindible del que no ho s.
Suggeriments
Tant en lexercici 1 com en el 2 (o noms en un dells) us proposem que observeu aquest aspecte de lexpressi que porta a triar els missatges ms precisos i imprescindibles en lexplicaci dun joc.
seqncia dels passos presenta el joc
vocabulari
exposici no sentn el joc
Aquest pot ser un model, per sen pot confeccionar un altre amb les observacions que nosaltres vulguem fer.

Aquesta pgina pretn que els nens i les nenes reflexionin sobre la importncia destar atents a les classes. Les respostes a la pregunta sn obvies. No es tracta, doncs, que les respostes siguin correctes, sin de donar-los temps per fer aquesta reflexi i poder analitzar les conseqncies de prendre dife-
104
sentn el joc
no t ordre
poc precs
t ordre
noms
precs
rents actituds a classe.Tamb pretenem fer veure a lalumnat que aquesta qesti de latenci, en la majoria dels casos, s noms a les seves mans.
Suggeriments
Cal implicar-los en el procs daprenentatge ajudant-los a ser responsables dall que els pertoca a ells. Les indicacions del final de la pgina ens porten a fer efectiva la responsabilitat duna manera ms concreta i assequible en lautoavaluaci dels nens i les nenes.
105
SOLUCIONARI Pg. 121

1. 1r poema / Lamor jardiner; 2n poema / Silenci; 3r poema / Flors i ratolins; 4t poema / La margarida; 5 poema / La primavera; 6 poema / Marina; 7 poema / Qui t ms ra!
2 a 5. Activitat oberta. A criteri del mestre o de la mestra.
Guia Didctica
106
Pg. 122
1. 2. 3. 4. a. aleshores; b ahir; c histria; d hivern; e tothom; f habitaci; g vehicle; h prohibir Activitat oberta. A criteri del mestre o de la mestra. a La Marina ha saltat a corda. b El Roger ha menjat un entrep. c El Gens i la Marta han jugat a tennis. Activitat oberta. A criteri del mestre o de la mestra.
Pg. 123
5. 6. Activitat oberta. A criteri del mestre o de la mestra. Un galant enamorat, que sempre diu la veritat i aix que mai no ha parlat: mirall. Noms navego a lestiu i per mi tothom reviu: ventall, vano. Un camp ben llaurat que punta de rella no hi ha tocat: teulada. Qu fa larbre a la muntanya?: ombra. 7. Fem servir la forma a quan s preposici. Fem servir la forma ha per a les formes del verb haver.
Pg. 124
8. Hi anirem tots junts. A taula hi falta un plat. Va saludar lavi i lvia. Li agraden molt les magdalenes i la xocolata. La Roser i en Pau hi van sovint. La Maria i la Joana seuen juntes. Allar i protegir volen dir el mateix. 9. La forma i serveix per unir dues expressions. La forma hi s un pronom que substitueix un nom o un complement. 10. No sap si vol estudiar viol o piano. Vols ajudar-me a buscar-ho? Ho vol explicar tot. La pellcula dura dues hores o tres. Vns amb mi o amb el teu oncle? No ho veuen gaire clar. Si ho expliques et sentirs millor.
11.
La forma o uneix dues formes de les quals hem descollir-ne una. La forma ho es tracta dun pronom que substitueix aix, all o tota una oraci.
Pg. 125
12. 13. Talla una oraci. / Separa paraules. / Separa paraules. / Talla una oraci. El petit prncep arrenc tamb, amb una mica de recana, els ltims baobabs que acabaven de nixer. Tots aquests treballs familiars li van semblar, aquell mat, molt agradables. Si sn ben nets, els volcans cremen a poc a poc.
Pg. 126
1. Uns pescadors han trobat una balena blanca. 2. i 3. Activitats obertes. A criteri del mestre o de la mestra.
Pg 127
4. 5. s una oraci. / No s una oraci. / No s una oraci. / s una oraci. / s una oraci. / No s una oraci El seu amic ha llogat una bicicleta. La famlia va entrar al restaurant. Un munt de revistes va caure a terra. El seu germ petit era el metge del poble. 6. 7. Per Sant Jordi regalem llibres i roses. Activitat oberta. A criteri del mestre o de la mestra. Si es vol, es pot fer servir el material prviament elaborat per fer oracions i jugar a desordenar-les i ordenar-les.
Pg. 129
1. 2. 3. 4. Activitat oberta. A criteri del mestre o de la mestra. S, perqu tenen la mateixa arrel o lexema, i un significat semblant. 1a foto: carret; 2a foto: carro; 3a foto: carretera; 4a foto: carrer camisa, camisola, descamisat, camiseria part, partir, partici, repartiment negre, negrs, ennegrir, negrenc flor, florista, florir, florera, floral 5. 6. teula / teulada / teulad / teuleria // taulada / entaular-se / tauleta / taulell / taula / taul Barret.
Pg. 131-133
Activitats obertes. A criteri del mestre o de la mestra.
107
UNITAT 9. RMUL I REM: LA FUNDACI DE ROMA
PROGRAMACI
OBJECTIUS DIDCTICS 1 Llegir un text narratiu llegendari. 2 Respondre un qestionari obert i relacionant personatges del conte. (CB) 3 Aplicar correctament les grafies g/j. (CB) 4 Conixer excepcions de la regla g/j. (CB) 5 Definir paraules derivades a partir del significat del sufix. (CB) 6 Reconixer loraci com la uni de dos blocs bsics: subjecte i predicat. (CB) 7 Conixer la relaci de concordana entre subjecte i verb. (CB) Identificar paraules derivades i separar-ne larrel de lafix (prefix o sufix). (CB) Usar els principals sufixos de la llengua. (CB) Conixer els elements bsics duna narraci fantstica. (CB) Elaborar una narraci fantstica. Llegir en veu alta un poema. Identificar els elements externs i interns bsics dun llibre.
Guia Didctica
8 9 10 11 12 13
CONTINGUTS
1. Llengua oral
Procediments Memoritzaci i recitaci de poemes. Fets, conceptes i sistemes conceptuals Lentonaci. Emissor, receptor, funcionalitat i context. Actituds, valors i normes Gaudi davant una manifestaci literria. Cura en lexpressi oral.
Fets, conceptes i sistemes conceptuals Textos narratius: estructura, narrador, personatges... Actituds, valors i normes La lectura com a font de plaer i dinformaci. Gaudi davant una manifestaci literria. Gust per escriure diferents tipus de textos.
Distinci del subjecte i el predicat en una oraci. El nom com a nucli del subjecte i del verb com a nucli del predicat. Establiment de la concordana subjecte-verb. Fets, conceptes i sistemes conceptuals Subjecte i predicat. Actituds, valors i normes Valoraci positiva de la correcci gramatical.
3.Fontica i ortografia
Procediments Aplicaci de les normes de g/j i excepcions. Memoritzaci de les grafies dalgunes paraules amb g/j. s del diccionari per comprovar la correcta ortografia de paraules. Fets, conceptes i sistemes conceptuals Fixaci de normes ortogrfiques: g/j, tj/tg, ig. Actituds, valors i normes La correcci ortogrfica en lexpressi escrita.
2. Llengua escrita
Procediments Lectura expressiva i mental duna llegenda. Comprensi lectora. Recerca dinformaci. Producci duna narraci fantstica. Elaboraci dun text narratiu seguint una pauta prviament establerta. Identificaci i s dels indicadors externs dun llibre. Lectura i utilitzaci de retolacions i altres codis comunicatius.
5. Lxic
Procediments Formaci de definicions segons el significat de sufixos en mots derivats. Distinci arrel-sufixos. s dafixos per indicar diversos conceptes. Fets, conceptes i sistemes conceptuals La derivaci (els sufixos) Actituds, valors i normes Rigor en la precisi lxica. Valoraci positiva de lenriquiment lingstic.
4. Gramtica
Procediments
108
Transversals Educaci per la pau. Posici dactituds pacfiques davant dactituds belligerants. (CB) Objectius de competncies bsiques ACTIVITATS DENSENYAMENT -APRENENTATGE
Estudiem la llengua 1 Coneixement del nucli del SN (nom) i del Abans de llegir nucli del SV (verb) . . . . . . . . . . . . . . . . . .142 1-5 Activitats de prelectura: idees prvies sobre Roma i els romans . . . . . . . . . . . . .134 2 Identificaci de nuclis del SN i del SV . . .143 3 Formaci doracions amb mots donats . .143 Lectura Lectura mental i expressiva del text Rmul 4 Reescriptura doracions . . . . . . . . . . . . . .143 i Rem: la fundaci de Roma . . . . . .134-137 Aprenem vocabulari Desprs de llegir 1 Identificaci de paraules derivades . . . . .144 1, 2 Distinci de fets reals i imaginaris en 2 Identificaci de larrel en paraules derivades144 el text llegit . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .137 3 Classificaci de mots derivats pel significat .144 3 Identificaci del tema de la lectura . . . . .137 4 Formaci de mots derivats amb sufixos 4 Relaci entre personatges de la lectura .137 donats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .145 5 Relaci dels dus de la lectura . . . . . . . . .137 5 Substituci de paraules per derivats . . . .145 6 Relaci de dus i llocs concrets . . . . . . . .137 6 Identificaci de falsos diminutius . . . . . . .145 7 Resposta a preguntes . . . . . . . . . . . . . . . .137 Escrivim 8 Relaci de la lectura amb lorigen de Roma137 1-3 Compleci dun quadre sobre Practiquem lortografia 1 Discriminaci del so j . . . . . . . . . . . . . . . .138 2 Escriptura de paraules amb g/j . . . . . . . . .138 3 Compleci de paraules amb g/j . . . . . . .138 4 Recerca de paraules amb g/j en un text .139 5 Identificaci dobjectes el nom dels quals tingui g/j . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .139 6 Formaci de derivats amb g/j . . . . . . . . .140 7 Compleci de paraules amb g/j . . . . . . . .140 8 Formaci de plurals alternant g/j . . . . . . .140 9 Escriptura dels mesos de lany . . . . . . . . .140 10 Identificaci dactivitats corresponents a alguns mesos de lany . . . . . . . . . . . . . . . .140 11 Classificaci doracions pel seu signe . . .141 12-13 Collocaci de signes en un text . . . .141 14 Escriptura de preguntes . . . . . . . . . . . . . .141 personatges, llocs i elements . . . . . . . . .147 4 Escriptura de les parts duna narraci . .147 5 Elaboraci duna narraci fantstica . . . .147 Ens organitzem 1 Resposta a diverses preguntes sobre el llibre de catal . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .149
B. QUAC
Llengua parlada Fontica i i escrita ortografia Gramtica Consolidaci 1 2 3 Lxic 4
Refor
Ampliaci
10
11
12
AVALUACI Avaluaci contnua. Qu en sabem? Unitat 9 Avaluaci sumativa. Qu hem aprs? Unitats 9, 10, 11, 12 TEMPORITZACI Per a la realitzaci daquesta unitat es proposem entre 12 i 13 hores.
109

Guia Didctica
110

Lobjectiu de les preguntes s centrar-nos en el tema de la llegenda: narraci oral o escrita, daparena ms o menys histrica, per que, en realitat, t una proporci, gran o petita, delements imaginatius.
Suggeriments
Estaria b parlar del concepte de llegenda. Si a laula hi ha un mapa, podeu indicar-los on s Roma.

Es far la lectura del text, posant una atenci especial a les paraules remarcades.
Suggeriments
Es pot parlar daltres llegendes i demanar a lalumnat que busqui documentaci en lenciclopdia o a Internet. Desprs es comentar a classe.

Els exercicis 1 i 2 es poden resoldre duna manera individual i per escrit. En la correcci, es pot parlar de les caracterstiques de la llegenda com a text. Lexercici 3 ser de resoluci individual. Es demana a lalumnat que sigui capa de sintetitzar la informaci que li ha aportat el text per tal de triar-ne el ttol ms adequat. Lexercici 4 tamb sha de resoldre individualment i per escrit. Si lalumnat s capa destablir totes les relacions que hi ha entre els personatges de la llegenda, segur que nha fet una bona comprensi. Els exercicis 6, 7 i 8 es poden resoldre en petit grup.
Suggeriments
Si ens s possible, podem demanar que facin un treball de recerca sobre aquest tema portant documentaci a classe. PRACTIQUEM LORTOGRAFIA Pgines 138-140

Treball d un nou so: el de la j de jaqueta. En els exercicis 1 i 2, lobjectiu s treballar la discriminaci del so. Per aquest motiu, es proposa la manipulaci oral dels sons. Desprs, amb el recordatori, pretenem que lalumnat vegi la relaci del so amb la grafia corresponent, i en pugui inferir la norma. Lobjectiu de lexercici 3 s que lalumnat apliqui la norma. En lexercici 4, lalumnat ha de redactar laplicaci de la norma. En el 5 es demana a lalumnat que posi en prctica el treball fet fins ara. La resoluci daquest exercici el poden fer en parelles. Els exercicis 6, 7 i 8 tenen com a objectiu donar estratgies a lalumnat davant els dubtes que se li poden presentar en el moment daplicar la norma ortogrfica treballada: en els casos de les paraules acabades en ig i els seus derivats, i en els casos dels plurals dalgunes paraules.
Suggeriments
La resoluci dels exercicis shauria de fer individualment i per escrit. La correcci la podem fer oralment a classe. ESTUDIEM LA LLENGUA Pgines 142-143

Lobjectiu daquest apartat s destacar la importncia del verb com a arquitecte de loraci. Ser el que en determinar la forma. Sense verb no hi ha oraci. Presentarem loraci com un tot format per dos blocs. Entenem com a bloc el conjunt de paraules que tenen un nucli. Si el nucli s un nom, ser el bloc del nom i, si s un verb, ser el bloc del verb. En lexercici 2 s important que lalumnat identifiqui el subjecte (nucli del bloc del nom) i el predicat (nucli del bloc del verb) a partir dels trets flexius de nombre i persona (concordana). En lexercici 3 es far una manipulaci del bloc del verb: se lha de fer crixer. Lexercici 4 s per ajudar a destacar la idea de concordana com a relaci que s estableix i que determina, condiciona
Suggeriments
Lexercici 1 ser de resoluci individual i per escrit. La correcci entre tota la classe ens permetr veure els coneixements previs de lalumnat. s important continuar usant la manipulaci dels cartonets. APRENEM VOCABULARI Pgines 144-145

Lobjectiu s treballar la derivaci com a recurs del qual disposa la llengua per crear un gran nombre de paraules noves. Els exercicis 1, 2 i 3 tenen per objecte els aspectes de derivaci que ja hem treballat al llarg del llibre. Cal veure quin grau dassimilaci nha fet lalumnat. La resoluci dels exercicis sha de fer individualment i per escrit. Lobjectiu dels exercicis 4, 5 i 6 s fer practicar a lalumnat els derivats.
Suggeriments
Lalumnat podria portar a classe dibuixos que representessin paraules derivades i desprs fer dos murals, un de paraules amb sufixos i un altre de paraules amb prefixos. ESCRIVIM Pgines 146-147

Presentem un altre tipus de narraci: la narraci fantstica. Els diferents exercicis que proposem en aquesta unitat estan encaminats a repassar el plantejament, el nus i el desenlla, treballats en unitats anteriors. Ara demanarem a lalumnat que cre una narraci fantstica.
Suggeriments
Estaria b que, abans diniciar les activitats, es fes un comentari entre tota la classe amb la finalitat de recordar tot el que hem treballat sobre cada un dels apartats.
111

Possibilitat duna audici de poemes. A partir de laudici, comenteu les impressions entre tota la classe. Destaqueu els aspectes formals de laudici: to de veu, entonaci, pronncia de les paraules, com tamb els aspectes no tan formals: sensacions provocades per laudici, importncia de lambient on sha desenvolupat laudici Desprs caldr donar les pautes que ha de tenir una bona audici i fer la lectura del poema.
Guia Didctica
112
Suggeriments
Podem donar diferents recursos per preparar laudici: 1 Aprendres el poema. Buscar el significat de les paraules que no es coneixen. 2 Entrenar larticulaci de les paraules difcils per no encallar-se durant la dicci. 3 Posar senyals en el text que ajudin en la dicci. 4 Saber variar el to. 5 Marcar els silencis ENS ORGANITZEM Pgina 149

Presentaci de les parts dun llibre. Lobjectiu es facilitar-los la recerca dinformaci. Lexercici 1 proposa un treball amb lndex.
Suggeriments
Es pot resoldre oralment entre tota la classe. Feu que lalumnat busqui altres situacions en qu faria servir lndex
SOLUCIONARI Pg. 137

1. Fets reals Lexistncia dun riu que es diu Tber, la fundaci duna ciutat: Roma, i el nom de Roma, que prov de Rmul. 2. Fets imaginaris Lexistncia dels dus: Mart,Vesta,Tiberinus, i que una lloba allets Rmul i Rem 3. 4. Llegenda sobre lorigen de Roma Amuli....germ de....Numitor Rmul....germ de.... Rem Amuli.....oncle de....Rea Silvia Mart....pare de....Rmul i Rem Rea Silvia....mare de.....Rmul i Rem Faustulus....pare adoptiu de...Rmul i Rem lloba....mare adoptiva de....Rmul i Rem Laurentia....mare adoptiva de...Rmul i Rem Faustulus.....home de....Laurentia Rea Silvia....dona de....Tiberinus Rea Silvia.....filla de....Numitor Tiberinus.....du del....riu Encara es poden trobar ms solucions. 5. 6. 7. Vesta, deessa del foc sagrat. / Mart. / Tiberinus, du del riu. Activitat oberta. A criteri del mestre o de la mestra. Exemple:Tiberius / Tber. Perqu les terres on regnava Numitor es van anar poblant i calia una nova colnia. Rmul va ser el rei de la nova ciutat: per aix es va dir Roma. Est situada a la riba del Tber. El riu Tber S. 8. Els orgens de la ciutat de Roma es confonen amb els de la llegenda de Rmul i Rem.
Pg. 138
7. esponja, pluja, girafa, rellotge, jutgessa, mitj, gerani, pijama Sha fet servir j davant de a, o, u, i g, davant de e i i. 3. collegi; rajola; targeta; viatjar; joia; pgina; prestatge; pujada; enginyer; lleuger
Pg. 139
4. amb g: germans, enginyar, protegissin, gens, legtim.
113
amb j: injustcia, ja, menjars, joves, ajudaven 5. Sescriuen amb g: girafa, segell, rellotge, gelat, gerani, targeta Sescriuen amb j: pijama, joc, mitj, injecci, jersei
Pg. 140
6. sorteig: sortejar, sortejos roig: roges, roja boig: bogeria, bojament passeig: passejar, passejos bateig: batejos, batejar raig: rajos, rajol 7. 8. 9. ajudar, jutge, mongeta, geografia, taronja, pitjor taronja, taronges; barreja, barreges; granja, granges; mitja, mitges; platja, platges; tija, tiges; tarja, targes; monja, monges Sescriuen amb j: juny, juliol Sescriuen amb g: gener, maig, agost Sona com general: gener Acaba en -ig: maig 10. Activitat oberta. A criteri del mestre o de la mestra.
Guia Didctica
Pg. 141
11. Per indicar sentiments de sorpresa, entusiasme o por: exclamaci Per fer preguntes: interrogant Si vols demanar lhora o alguna informaci a alg: interrogant Per expressar lalegria per un fet positiu: exclamaci 12. 13. Lnica persona que havia pogut substituir els ossos havia de ser precisament un arqueleg. Quin? El doctor Yll? En Ramon? Un dels que havia marxat? I sobretot: per qu? Mi-tel que savi! Tot fos aix! Planxa! Mhe ficat de peus a la galleda! 14. Activitat oberta. A criteri del mestre o de la mestra.
Pg. 142
1. s una oraci Est ordenada Plovia. La pluja queia suau sobre les teulades. Paraigua. En Pere no duia paraigua. En Pere, sabates molles i vestit xop. Va quedar moll com un nec. x x x x x x x T verb x x x No s una oraci
114
Pg. 143
2. El gos sha espantat. LAnna llegeix. En Quim corre molt. Lvia dorm. 3. 4. Activitat oberta. A criteri del mestre o de la mestra. Uns camions sn a la vora de la carretera. / Un cami s a la vora de la carretera. La neu ho tapa tot. Nosaltres no hem fet aix. Uns lladres van ser atrapats per la policia.
Pg. 144
1. 2. 3. Activitat oberta. A criteri del mestre o de la mestra. trob - (a)dor; ca - (a)dor; flot - (a)dor; indic - (a)dor; classific - (a)dor; esperan - (a)dor; pesc - (a)dor; eixord - (a)dor objectes: radiador / flotador / indicador / classificador oficis: trobador / caador / pescador qualitats (adjectius): esperanador / eixordador
Pg. 145
4. 5. clar: clarssim; llest: llestssim; rpid: rapidssim; just: justssim; bo: bonssim Sempre anava encorbatat. El sostre era arcat. Feia un dia assolellat. Tot el moble estava corcat. Duia el vestit arrugat. 6. pit, pitet; m, maneta; paper, paperina; taula, taulell; fil, filet; coll, collaret; bra, braalet; barret, barretina: xinxa, xinxeta
Pg. 147
1. reals: un gos / una policia / un pastor... fantstics: un follet / lnec Donald / la Ventafocs... reals o fantstics: un drac / un mag... 2. reals: el mar / un tnel / un armari / una ciutat... fantstics: el centre de la Terra / planeta X2Y / illa Terraestranya / pas de Piringuilndia... reals o fantstics: un bosc / una casa / un castell... 3 a 5. Activitats obertes. A criteri del mestre o de la mestra.
Pg. 149
1. Comena en la pgina 70. / En la unitat 4. / En la pgina 53. / El llibre t 12 unitats.
115
UNITAT 10. PRIMERA CARTA DIVAN
PROGRAMACI
OBJECTIUS DIDCTICS 1 Llegir duna manera expressiva un text narratiu en forma de carta. 2 Comprendre el text anterior responent preguntes danticipaci durant la lectura. (CB) 3 Reconixer un text escrit en ordinador en forma de missatge electrnic. 4 Diferenciar cartes, correus electrnics i altres maneres de trametre informaci. (CB) 5 Identificar els elements bsics de la comunicaci en els missatges anteriors. 6 Aplicar correctament les regles de c/qu/q. 7 Memoritzar auditivament un text dictat. (CB) 8 Reconixer lestructura del SN i identificarne el nucli. (CB) 9 Formar SN amb elements donats. 10 Distingir els sentits real i figurat dels mots. (CB) 11 Utilitzar frases fetes i locucions amb sentit figurat. (CB) 12 Saber els elements bsics de la carta. (CB) 13 Escriure una carta a partir dun model. 14 Mantenir un dileg oral a partir duna imatge. 15 Conixer els elements bsics de la fitxa de biblioteca.
Guia Didctica
CONTINGUTS
1. Llengua oral
Procediments: Elaboraci de missatges orals a partir de missatges escrits i imatges (cmic). Fets, conceptes i sistemes conceptuals Relaci text-imatge-veu (cmic). Actituds, valors i normes Actitud favorable i crtica davant els mitjans de comunicaci.
Fets, conceptes i sistemes conceptuals Tipus de missatges escrits. Estructura del text. Els canals comunicatius. Emissor, receptor i funcionalitat del missatge. La carta. Actituds, valors i normes Valoraci de la lectura com a font dinformaci. Actitud favorable i crtica davant els mitjans de comunicaci oral i escrita. La biblioteca.
Procediments Identificaci del SN. Reconeixement del nom com a nucli del SN. Distinci del nucli i els complements en el SN. Elaboraci del SN. Fets, conceptes i sistemes conceptuals SN: nucli i complements. Actituds, valors i normes La correcci gramatical en lacte comunicatiu.
2. Llengua escrita
Procediments Lectura expressiva i mental dun text narratiu en forma de carta i dun text en forma de correu electrnic. La tcnica del resum. Cartes personals/comercials. Elements duna carta i reconeixement de la disposici en lespai. Producci duna carta. Elaboraci duna fitxa de biblioteca.
5. Lxic
Procediments Aplicaci dels sentits propi i figurat dun mot. s de locucions i frases fetes amb sentit figurat. Maneig del diccionari. Fets, conceptes i sistemes conceptuals Sentits propi/figurat. Locucions i frases fetes. Actituds, valors i normes Lenriquiment lingstic. s del diccionari.
Procediments C/qu/q i memoritzaci de mots amb la grafia qua-. Fets, conceptes i sistemes conceptuals Normes ortogrfiques bsiques: c/qu/q. Actituds, valors i normes La correcci ortogrfica en lexpressi escrita.
4. Gramtica
116
Transversal Les tecnologies de la informaci: reconeixement de leficincia del correu electrnic. (CB) Objectius de competncies bsiques ACTIVITATS DENSENYAMENT -APRENENTATGE
10 Escriptura de signes de puntuaci . . . . .157 Abans de llegir 11 Confecci duna llista . . . . . . . . . . . . . . .157 1-3 Resposta a preguntes de prelectura . . .150 Estudiem la llengua Lectura 1 Reescriptura dun SN canviant tots els Lectura mental i expressiva del text elements possibles . . . . . . . . . . . . . . . . . .159 Primera carta dIvan . . . . . . . . . . .150-152 2 Identificaci del SN en un text . . . . . . . .159 Desprs de llegir 3 Formaci del SN combinant mots donats .159 1, 2 Resposta a preguntes sobre els textos Aprenem vocabulari llegits . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .153 1 Relaci entre dibuixos i expressions 3 Identificaci de diverses maneres de en sentit real i figurat . . . . . . . . . . . . . . . .160 transmetre un missatge escrit . . . . . . . . .153 2 Relaci frases fetes/expressions sinnimes .161 4 Relaci de diversos tipus de missatges escrits 3 Consulta del diccionari per trobar frases amb la situaci i els gustos dels companys .153 fetes o sentits figurats . . . . . . . . . . . . . . . .161 5 Identificaci de quan fem servir un tipus 4 Joc dendevinar una frase feta a partir de missatge . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .153 de la mmica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .161 6 Resum dels dos textos llegits . . . . . . . . . .153 Escrivim 7 Compleci duna graella . . . . . . . . . . . . . .153 1 Creaci duna carta personal o comercial 163 8 Identificaci del context en qu es 2 Correcci duna carta personal o produeixen dos missatges escrits . . . . . . .153 comercial dun company o companya . . .163 9 Dibuix dun sobre . . . . . . . . . . . . . . . . . . .153 Escoltem i parlem Practiquem lortografia 1 Elaboraci dun dileg entre dos 1 Observaci de la pronunciaci personatges a partir duna imatge . . . . . .164 i lescriptura de paraules . . . . . . . . . . . . . .154 2 Deducci duna regla ortogrfica . . . . . . .154 B. QUAC Llengua 3, 4 Compleci de paraules amb c o qu . . .154 parlada i Fontica i 5 Recerca dobjectes que tinguin c o qu escrita ortografia Gramtica Lxic i que sonin com la c de casa. . . . . . . . . . .155 Consolidaci 1 2 3 4 6 Escriptura de diresi . . . . . . . . . . . . . . . . .156 7 Escriptura de plurals . . . . . . . . . . . . . . . . .156 Refor 5 6 7 8 8 Escriptura de singulars i construcci de frases . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .156 9 Compleci de paraules amb c, q, qu o q 156
Ampliaci 9 10 11 12
117

Guia Didctica
118

Lobjectiu daquestes preguntes s centrar-nos en la redacci duna carta, un text diferent daltres tipus de narracions.
Suggeriments
Seria bo que lalumnat redacts una carta personal a un amic o amiga, i que es coments lesquema a seguir.

Segurament ser fcil deduir quin tipus de text t lalumnat al davant. La lectura daquesta carta crea algunes incgnites que caldr esbrinar per deducci, ja que no sn gaire explcites. Proposem un srie de preguntes per ajudar a la comprensi de la carta, que es troben al marge dret, en lapartat Durant la lectura. Caldria llegir-les i donar-los temps per respondre-les. No shaurien de donar respostes tancades mentre quedin hiptesis per comprovar.
Suggeriments
Al llarg de la primera pgina es poden generar moltes hiptesis en relaci amb els personatges que hi apareixen. Si sobserva que la comprensi per part de lalumnat no s fcil, caldria anar a poc a poc i deixar-los exposar les seves idees en relaci amb els protagonistes. En la pgina segent podran anar trobant la resposta a tots els interrogants. A part de fer la comprensi lectora oralment, seria convenient ressaltar les caracterstiques daquest tipus de text, com tamb la utilitat que pot tenir en lactualitat. Recomanem fer la comprensi lectora que trobareu en els exercicis de lapartat verd de la guia del mestre/a. De ben segur que la majoria de lalumnat coneix el format del missatge electrnic o algun de semblant.Tant si s aix com si no ho s, estaria b poder utilitzar un ordinador i mostrar un missatge semblant en la pantalla. s important parlar del contingut del missatge, de les lnies que ocupa, de la funcionalitat... Desprs seria molt interessant conversar a la classe per comparar els dos models de missatge que es presenten en el llibre: la forma, la utilitat, la confidencialitat... Sels podria preguntar quan usarien ells cadascun daquests missatges.

Les activitats que proposem aqu sn la versi escrita de les proposades en la lectura.
Suggeriments
Per tal de preparar les activitats de Desprs de llegir, convindria esmentar tots els tipus diferents de missatges que existeixen: correu electrnic, carta, postal, telegrama, missatge del mbil (SMS), fax..., i esbrinar quins coneixen, quins fan servir... Ser molt positiu realitzar-les per acabar de consolidar el que ja sha treballat oralment en relaci amb els diferents tipus de missatges que podem trobar actualment. Seran especialment indicades per a aquell alumnat que, enmig de la conversa oral en el gran grup, pot perdre el fil i la reflexi individual li s imprescindible.
PRACTIQUEM LORTOGRAFIA Pgines 154-157

A partir de la discriminaci del so [k] auditivament, tornem a repassar les grafies que poden representar-lo: la c i la q/qu. En lexercici 1, cal recordar, una vegada ms, que lortografia ha de treballar-se tenint sempre en compte la totalitat de lalumnat, tant si s auditiu com visual; per tant, els suports per a la seva interioritzaci han de ser visuals i auditius. Hi apareix la norma de ls de c, davant de a, o, u, i ls de qu davant de e, i. En lexercici 3 noms cal aplicar la norma, per caldria reforar el fet que tenir un bon mtode s ms efica. Per tant, recomanem que sindiqui a lalumnat que s ms convenient intentar retenir la norma i comprovar amb lexercici 3 si ho hem aconseguit. Si no es fa aix, la utilitat de lexercici s fora dubtosa. En lexercici 4 apareix una variaci de la norma, ja que, davant de la u, podem escriure c o q. Cal recrrer en aquests casos a la famlia de paraules; si no recordem com sescriu cap paraula de la mateixa famlia, shaur de consultar el diccionari.Tamb repassem ls de la diresi en la u, quan va darrere una q i davant una e o una i. Els exercicis que proposem (6, 7) ajuden a poder interioritzar la norma exposada. Caldr recordar a lalumnat que han de fer servir el mtode que els sigui ms adequat per aconseguir-ho. Lexercici 9 recull totes les normes presentades en aquest apartat dortografia i pot ser molt til per a lautoavaluaci de lalumnat o per a lavaluaci del mestre o la mestra.
Suggeriments
Amb algunes de les paraules que apareixeran a partir del dibuix, podem preparar algun dels tipus de dictats que es proposen en els apartats de Juguem amb la llengua (unitats 1, 4, 7 i 10).Tamb en podeu incloure en els dictats sistemtics que habitualment prepareu. La norma que complementa lexercici 4 de la pgina anterior la trobem desprs del dibuix. Les paraules ms usuals shaurien de tenir en compte a lhora davaluar lortografia, tant en moments de lliure expressi escrita com en qualsevol producci escrita que faci lalumnat. ESTUDIEM LA LLENGUA Pgines 158-159

s molt important que lalumnat pugui manipular els elements del SN. Si tenen confeccionat el material que recomanvem en la unitat 1, podran utilitzar-lo i ampliar-lo per entendre aquesta estructura. El SN t els constituents segents: determinants, nom i CN. Les activitats que apareixen en aquesta pgina es podran fer fcilment desprs que lalumnat hagi ents prviament com es constitueix el SN, amb el mtode que cadasc cregui ms oport. Per tant, es poden presentar de manera que portin a lautoavaluaci de lalumnat, si es fan individualment, i comptant noms amb el que un ha interioritzat.
Suggeriments
Per tal de poder jugar amb els diferents CN que aqu presentem, ser necessari elaborar cartonets nous amb preposicions (bsicament de), ms adjectius i expressions senceres (frases comenades per que). Si no es disposa daquest material, igualment es pot elaborar a partir de diferents SN, que es poden retallar segons els elements del SN (det., nom, CN).Tamb poden ser leina per interioritzar-los.
119
APRENEM VOCABULARI Pgines 160-161

Creiem de summa importncia fer prendre conscincia que, amb les propostes daquest apartat, podem ampliar i enriquir el nostre vocabulari. Cal estimular lalumnat a fer seves paraules o expressions que entengui i pugui aplicar, comenant per lescola i desprs en la seva vida fora de lescola. Les activitats daquesta pgina ajudaran a consolidar la idea del sentit figurat en oposici amb el sentit real. Caldr usar aquesta terminologia dara endavant per tal que lalumnat lacabi de fer seva: sentit real, sentit figurat.
Guia Didctica
120
Suggeriments
Us recomanem que feu referncia al que aqu es treballar (sentit real i sentit figurat) en qualsevol moment en qu aparegui loportunitat, dins i fora de la classe de llengua. Cal llegir amb atenci el text i intentar que sel facin seu, deixant-los dir expressions semblants, que, encara que no facin servir, senten dir a alg. ESCRIVIM Pgines 162-163

Les cartes encara sn una forma usual denviar missatges, de comunicar-nos. En aquesta pgina es presenta una carta de tipus personal, com la de la lectura de la mateixa unitat, en qu hi ha tots els elements formals que lhan de conformar. Sha de fer veure a lalumnat que hi ha aspectes invariables (posar la data, el lloc de procedncia, la salutaci, el comiat, la signatura) i que nhi ha daltres que seran totalment diferents depenent de cada carta (contingut, to, llargada...).Tamb es presenta un altre tipus de carta, la comercial. s un tipus de carta que t molts elements semblants a la carta personal, per varia substancialment pel que fa al contingut i al to. s bo que, per contrast, vegin la importncia de luna i de laltra.
Suggeriments
Lalumnat podria redactar una carta en qu exposs la seva opini sobre lescola: queixes i reclamacions, per exemple. Desprs, es pot fer un debat entre tota la classe. ESCOLTEM I PARLEM Pgina 164

A partir dunes imatges del Cavall Fort, proposem de fer un dileg per ser representat. Seria molt interessant de poder veure com tot lalumnat passa per aquesta experincia davant el grup, ara o en un altre moment, ja que en podem observar aspectes molt importants, tant de comprensi dimatges com dexpressi oral i dinterpretaci (actituds).
Suggeriments
Podria anar b preparar-se una graella dobservaci dels aspectes que ms ens interessin.

Dependr de cada escola com es treballi aquest apartat de La fitxa de biblioteca. Recomanem, perqu considerem que s summament educatiu i interessant, visitar una biblioteca o facilitar les dades a lalumnat per tal que en visiti una (en petits grups, amb germans, amb els pares...).
Suggeriments
Si es disposa duna estona de biblioteca, es pot oferir a lalumnat la possibilitat de fer un tertlia literria, en qu pugui recomanar llibres que ha llegit, fer preguntes sobre els que es recomanen, fer comentaris i tenir converses sobres lectures que tots han fet... Pot ser una estratgia per fomentar el gust per la lectura i afavorir lhbit de llegir.
121
SOLUCIONARI Pg. 153

1 i 2. Activitats obertes. A criteri del mestre o de la mestra. 3. Per enviar una comunicaci urgent des de lestranger: un telegrama. Per comunicar-se entre empreses de manera rpida: un fax Per quedar amb una amic o una amiga aquesta tarda: un missatge per un mbil Per explicar de manera detallada una cosa que thagi passat: una carta Per comunicar-te amb alg de manera rpida i a travs de lordinador: un correu electrnic Per mostrar a alg un paisatge o una ciutat que has vist durant les vacances: una postal 4 a 6. Activitats obertes. A criteri del mestre o de la mestra. 7. qui lescriu ? a qui lescriu ? quan lescriu ?
Guia Didctica
primer text
Ivan
Mireia
No queda clar
segon text
Pere
Carme
10-oct-2002 a les 7:58
8 i 9. Activitats obertes. A criteri del mestre o de la mestra.
Pg. 154
1. 2. Activitat oberta. A criteri del mestre o de la mestra. Davant de a, o, u escrivim.....c Davant de e, i escrivIm......qu 3. 4. cabell; quedar; cursa; capella; queviures; quiet; contrari; cultura; cobrellit; queixar-se; quiosc; quitr; quinze; curis; qumic; calaixera quadern; cuacurt; quadre; cueta; cuinar; qualitat; quart; cuiro; cuassa
Pg. 155
5. Sescriuen amb c:: casa / caador / msic / helicpter / vaca / coix / cartera / fbrica / banc / parc / tanca / canastra / escopeta / colom... Sescriuen amb qu: quaderns / quiosc / quadre / esquirol / taquilla...
Pg. 156
6. 7. 8. 9. aqeducte; pasqes; qesti; freqncia; conseqncia Pasqua, Pasqes; vaca, vaques; seca, seques; crnica, crniques; roca, roques; taca, taques; cmica, cmiques; msica, msiques; foca, foques comarques, comarca; butxaques, butxaca; marques, marca; boques, boca; barques, barca; llesques, llesca Cal no confondre la qualitat amb la quantitat.
122
La freqncia del pas dels autocars en aquest punt s molt alta. Van veure una obra cmica anunciada al quiosc de la cantonada. A un quilmetre de la finca hi havia una fbrica de substncies qumiques molt txiques. Les conseqncies de lincendi sn catastrfiques.
Pg. 157
11. Batut pigat. Ingredients: dos kiwis, dues rodanxes de pinya en almvar, un pltan, el suc duna taronja. Empedrat. Ingredients: mongetes cuites, tomquets, ceba, olives negres, ous durs, bacall esqueixat, oli, vinagre i sal. 12. Activitat oberta. A criteri del mestre o de la mestra.
Pg. 159
1. 2. Activitat oberta. A criteri del mestre o de la mestra. Els alumnes de cinqu La biblioteca pblica Una bibliotecria fantstica Tots els llibres publicats El curs passat Els ttols interessants Unes carpetes noves El nom de la biblioteca 3. Activitat oberta. A criteri del mestre o de la mestra.
Pg. 160
1. Primer dibuix: Ha caigut i sha fet mal al cap. Segon dibuix: La Maria s als nvols. Tercer dibuix: No escolta, ja fa temps que ha perdut el fil de la conferncia. Quart dibuix: Per acabar de cosir la camisa, necessito ms fil. Cinqu dibuix: Lavi vola pels nvols. Sis dibuix: No el fareu canviar; s massa dur de cap. 2. a 6; b 3; c 2; d 7; e 1; f 5; g 4
Pg. 163
Pg. 164
123
UNITAT 11. LA VIDA AL POL NORD
PROGRAMACI
OBJECTIUS DIDCTICS 1 Llegir un text expositiu. 2 Demostrar comprensi del text llegit identificant-ne elements bsics. (CB) 3 Aplicar les regles de les grafies x/ix. 4 Puntuar un text. 5 Reconixer lestructura del SV i identificarne el nucli o verb. (CB) 6 Crear oracions amb verbs i complements. 7 Conixer i utilitzar frases i refranys. 8 Identificar la idea principal dun text. 9 Elaborar un text expositiu a partir de frases donades. 10 Descriure oralment un objecte i argumentarne els avantatges i inconvenients per vendrel o no comprar-lo. (CB) 11 Saber elements bsics dels llibres de consulta.
Guia Didctica
CONTINGUTS
1. Llengua oral
Procediments Descripci oral dobjectes. Elaboraci dun text argumentatiu oral. Dramatitzaci dun dileg de la vida quotidiana. Actituds, valors i normes Constncia en laudici atenta i crtica. Cura en lexpressi oral, atesa la dicci. Inters per participar i ferse entendre en situacions diverses. Respecte al torn de paraules. Valoraci i respecte per les idees dels altres. Actitud favorable per participar en dramatitzacions.
dinformaci. Creaci dun text expositiu a partir didees donades. Identificaci i s dindicadors externs i interns dun llibre. Fets, conceptes i sistemes conceptuals El text expositiu. Idea fonamental del text i dun pargraf. Actituds, valors i normes Valoraci de la lectura com a font de coneixement. Inters pel funcionament dun biblioteca. Gust per escriure diferents tipus de textos.
Relaci fontica-ortografia: x/ix. Fixaci de normes ortogrfiques bsiques: x/ix. Actituds, valors i normes La correcci ortogrfica en lexpressi escrita.
4. Gramtica
Procediments Identificaci del SV. Reconeixement del verb com a nucli del SV. Distinci entre nucli i complements en el SV. Fets, conceptes i sistemes conceptuals SV: verb i complements. Actituds, valors i normes La correcci gramatical en lacte comunicatiu.
Procediments Aplicaci de les regles de x/ix/tx. Memoritzaci de les grafies de mots usuals amb x/ix. Escriptura correcta de mots amb el dgraf tx. s de diccionaris per comprovar la correcta ortografia de mots. Fets, conceptes i sistemes conceptuals
5. Lxic
Procediments Identificaci, memoritzaci i s de frases fetes i refranys. Fets, conceptes i sistemes conceptuals El sentit figurat. Actituds, valors i normes Lenriquiment lingstic.
2. Llengua escrita
Procediments Lectura expressiva i mental dun text expositiu. s destratgies per a la comprensi lectora. La idea fonamental. El mapa conceptual. Lectura per a la recerca
124
Transversals Educaci ambiental: valoraci de la necessitat de la protecci mediambiental de la vida al pol Nord. (CB) Objectius de competncies bsiques ACTIVITATS DENSENYAMENT -APRENENTATGE
dun text . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .175 Abans de llegir 4 Formaci del SV . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .175 1-4 Activitats de prelectura: idees prvies Aprenem vocabulari sobre el pol Nord . . . . . . . . . . . . . . . . . .166 1 Identificaci de frases fetes en un text . .176 Lectura 2 Relaci de frases fetes amb expressions Lectura mental i expressiva del text La vida sinnimes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .176 al pol Nord . . . . . . . . . . . . . . . . . . .166-168 3 Explicaci del significat de frases fetes . . .177 Desprs de llegir 4 Relaci de frases fetes amb el significat . .177 1, 2 Resposta a preguntes sobre lorganitzaci 5 Comentari de situacions que permeten del text en pargrafs . . . . . . . . . . . . . . . . .169 emprar determinades frases fetes . . . . . .177 3, 4 Intitulaci de cada pargraf . . . . . . . . . .169 6 Uni de dues parts dun refrany . . . . . . .177 4 Explicaci de paraules en negreta del text 169 Escrivim 5 Mapa conceptual del text . . . . . . . . . . . .169 1 Elaboraci dun text expositiu a partir Practiquem lortografia duna illustraci de cmic . . . . . . . . . . . .179 1 Identificaci i classificaci dobjectes Escoltem i parlem el nom dels quals cont x o ix . . . . . . . . .170 1 Elaboraci dun text argumentatiu oral . .180 2 Reps de la regla de x/ix . . . . . . . . . . . . .171 Ens organitzem 3, 4 Compleci de paraules amb x/ix . . . . .171 1 Resposta a preguntes sobre lndex temtic 5 Formaci de derivats de paraules amb x/ix 171 dun llibre de consulta . . . . . . . . . . . . . . .181 6 Escriptura de paraules amb tx . . . . . . . . .172 2 Resposta a preguntes sobre lenciclopdia .181 7 Classificaci de mots amb el so (xeix/ics) .172 8 Compleci de paraules amb x o s . . . . .172 B. QUAC 9 Formaci de frases . . . . . . . . . . . . . . . . .172 Llengua 10 Definici de signes. . . . . . . . . . . . . . . . . .173 parlada i Fontica i Gramtica Lxic 11 Reescriptura de frases. . . . . . . . . . . . . . .173 escrita ortografia 12 Escriptura dels signes dun text . . . . . . . .173 Consolidaci 1, 13 3 2 4 Estudiem la llengua 1 Reescriptura de frases canviant lordre dalguns elements . . . . . . . . . . . . . . . . . . .175 2 Reescriptura dun text completant-lo amb alguns SV . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .175 3 Identificaci dels complements del verb
Refor
Ampliaci
10
11
12
AVALUACI Avaluaci contnua.Qu en sabem? Unitat 11 Avaluaci sumativa. Qu hem aprs? Unitats 9, 10, 11 i 12 TEMPORITZACI Per a la realitzaci daquesta unitat es proposen entre 12 i 13 hores.
125

Guia Didctica
126

Lobjectiu de lAbans de llegir s veure quina informaci t lalumnat sobre el tema.
Suggeriments
Podem demanar que escriguin en un full tot el que saben del pol Nord abans de llegir la lectura. Guardarem el full i, al final de la lectura, amb color diferent, hi afegirem el que hem aprs. s una manera visual de veure quin ha estat laprenentatge que han fet sobre el tema.

Es far la lectura del text, posant especial atenci a les paraules remarcades.
Suggeriments
Estaria b portar a classe un vdeo del pol Nord, perqu lalumnat es fes una idea de limpressionant que s aquesta zona.

Lexercici 1 t com a objectiu treballar els aspectes formals del text expositiu: idea de ttol i apartats. Els exercicis 2 i 3 tenen com a objectiu treballar la idea de pargraf. Cal fer-los observar que hi ha diferents tipus de pargrafs segons la informaci que ens aporten: pargraf que ens aporta una idea, pargraf que ens posa un exemple Lexercici 4 t per objecte remarcar lexistncia en els textos expositius de conceptes clau. Lobjectiu de lexercici 5 s fer-nos relacionar els conceptes clau dun text. Si en som capaos, segur que hem ents el text.
Suggeriments
Feu-los crear mapes conceptuals. Remarqueu la importncia tant del concepte, que encerclarem, com dels nexes, paraules que escriurem per anar relacionant els conceptes. Els mapes conceptuals tant ens poden servir per estudiar com per comprovar el que sabem. PRACTIQUEM LORTOGRAFIA Pgines 170-173

En lexercici 1 es fa la presentaci dun nou so: el de la x de xocolata. Com tota presentaci dun nou so, seguim els mateixos passos: primer, discriminaci-realitzaci del so; segon, relaci so-grafia; i tercer, normativa. Els exercicis 2, 3 i 4 tenen com a objectiu que lalumnat treballi el nou so.Tamb repassem el gui i el parntesi.
Suggeriments
Millor que es faci la resoluci dels exercicis duna manera individual i per escrit. Desprs, la correcci la farem oralment entre tot el grup classe. Ls del gui i dels parntesis no sempre resulta fcil. Es pot donar un text sense puntuar com un deure per fer a casa.

Amb aquest apartat podem comenar fent una manipulaci del SV. Podem dir a lalumnat que faci ms llarg el SV, que canvi la posici de les paraules que el componen... Lobjectiu daquesta manipulaci s consolidar la idea de sintagma com a grup de paraules construdes entorn dun nucli, en aquest cas, un verb. Lobjectiu dels exercicis 1, 2 i 3 s que lalumnat posi en prctica el treball fet sobre el SV.
Suggeriments
s recomanable que la resoluci dels exercicis es faci duna manera individual i per escrit. APRENEM VOCABULARI Pgines 176-177

Lobjectiu daquest apartat s que lalumnat prengui conscincia de la frase feta com un recurs expressiu que es fa servir habitualment en diverses situacions comunicatives. En lexercici 1, lobjectiu s que lalumnat sigui capa de reconixer les frases fetes que surten en un text. En el 2, lobjectiu s veure la quantitat de frases fetes que hi ha entorn dalgunes paraules. En els exercicis 3, 4 i 5, es proposa un treball amb frases fetes.
Suggeriments
Parallelament a aquest treball, i si el mestre o la mestra ho creu convenient, podem engegar un treball de recerca. La classe pot fer una recerca de frases fetes, refranys: anotar en quina situaci shan fet servir i quina significaci tenen. Sen pot fer una exposici a classe. Lobjectiu de lexercici 6 s presentar el refrany: frase sentenciosa divulgada, proverbi. ESCRIVIM Pgines 178-179

Lobjectiu daquest apartat s que lalumnat cre un text expositiu.
Suggeriments
El treball fet en lapartat de la lectura ens hi pot ajudar. Aqu es donen un seguit de pautes que ajudaran lalumnat en la creaci del text. ESCOLTEM I PARLEM Pgina 180

Lobjectiu s que lalumnat treballi largumentaci. Per aix li proposem una activitat de joc de rol. Lalumnat haur dinterpretar o b un venedor o b un comprador. Sels deixa una mica de temps perqu preparin els arguments i la rplica als possibles arguments de laltre. Un cop ja els tenen preparats, es tria, per qualsevol mtode datzar, un alumne que representi el venedor i un altre que representi el comprador, i sescenifica a classe. Sha de demanar que la resta de la classe estigui en total silenci.
127
Els companys i companyes poden tenir una pauta d avaluaci: Nombre darguments que ha fet servir el venedor Nombre darguments que ha fet servir el comprador Quants contraarguments ha formulat el ..? Quin ha estat largument del. ms adient?
Guia Didctica
128
Quin ha esta largument del . ms inadequat?
Suggeriments
Estaria b fer observacions sobre els aspectes conatius del missatge: Quin impacte produeix el missatge a qui el rep? Qu influeix en aquests aspectes? Quin dels dos personatges t ha convenut ms? Per qu? Transmetia seguretat? (To de veu; replicava rpidament; no dubtava; claredat en lexposici...) Transmetia inseguretat? ENS ORGANITZEM Pgina 181

Lobjectiu daquest apartat s acostar lalumnat als llibres de consulta.
Suggeriments
Si s possible, podem realitzar els exercicis daquest apartat en la biblioteca de lescola. Aix lalumnat tindr llibres de consulta a la seva disposici.
SOLUCIONARI Pg. 169

1. Ttol: La vida al Pol nord Apartats: La banquisa / Foques / La morsa / Els submarins del gel / Ls polar, senyor del Gran nord 2. T 5 pargrafs. Com s el pelatge de la foca? El pelatge de la foca. 3. 4. 2 Alimentaci i caa de les foques; 3 Immersi de la foca; 4 Visi quan est bussejant; 5 Respiraci de les foques Estan ressaltades en negreta perqu sn els conceptes ms importants. Paraules: pelatge; crustacis i peixos; ocell mar; algues; pupilles oculars; forats a la banquisa; respirar; descansar 5. Ls polar s un carnvor; s un gran depredador grcies a les seves urpes, que sn esmolades i grcies a una fina oda i a una potent mandbula; t com a presa preferida la foca. Ls polar t un pelatge que s gruixut; el protegeix del fred. Ls polar pot nedar grcies al greix que t al llom i grcies a les potes, que sn llargues.
Pg. 170
1. Porten x: taxi; cotxe; planxa; xampiny; xofer; xinxeta; xemeneia; xiprer; xocolata; xurro; xiulet, xarxa Porten ix: vaixell; dibuix; calaix; maduixa; peix; caixa; reixa; coix; coix; aixeta
Pg. 171
2. Escrivim x a principi de paraula. Exemples: xemeneia, xocolata, xampiny... Escrivim x desprs duna consonant i desprs de i. Exemples: xarxa, guix... Escrivim ix desprs de vocals i al final de paraula. Exemples: peix, faixa, caixa... 3. 4. maduixa, coix, greix, teixit, xrif, marxa, xutar, conixer, gronxador Un peix enorme va xuclar tot el vaixell. Es va treure un feix de bitllets i els va deixar a prop de la xemeneia. s tan ximple que no distingeix un calaix dun caix. Els anys bixestos o de trasps sn cada quatre anys. A la panxa del peix hi havia un xiulet. Dnam el xarop per a la tos. Cada barra de xocolata portava una faixa que lembolicava per fora. El gronxador era al costat de la reixa.
129
5.
baix, abaixar; bruixa, bruixot; coix, coixesa; cuixa, cuixot; clenxa, clenxinat; fluix, afluixar; faixa, enfaixar; xoc, xocant. (Poden haver-hi altres solucions).
Pg. 172
6. 7. sandvitx; petxina; despatx; fletxa; motxilla; butxaca; dutxa; remolatxa Com xeix: xofer; guix; xocar; xemeneia Com ics: exercici; fix; xit; exigir; exemple; taxista 8. expressar; expressionista... explotar; explotador... 9. estranger; estrangerisme... excursi; excursionista
Guia Didctica
130
Pg. 173
10. En un text dramtic: parntesis. En un dileg: gui. 11. Ui, quina calor! Quan fa tanta calor, el millor s prendre fruita. Per s que mastegar fa suar. Doncs no la masteguis; beu-te-la! Beurem la fruita? Com? Doncs, batuda. (Al cap duns dies.) Tenies ra, amb els batuts mha passat la calor. 12. (Samaguen i tot seguit entren Cad i Dola.) C AD: Ja els tenim tancats i barrats. El vaixell es troba novament en el nostre poder. (Entra un pirata per laltre cant.) C AD: No importa! Ara veurem de deb qui val ms dels dos! (Es treuen les espases i lluiten.)
Pg. 175
1 i 2. Activitats obertes. A criteri del mestre o de la mestra 3. eren per poder fer un viatge de final de curs a Frana. tenien ganes de fer una reuni per preparar el viatge. Van convncer els seus pares que els ajudessin a organitzar-ho tot. ajudessin a organitzar-ho tot. comprarien tot el que les falta per anar de cmping. ajuntarien els estris que tenien entre tots tenien entre tots. 4. Activitat oberta. A criteri del mestre o de la mestra
Pg. 176
1. 2.
cantar-te-les clares; cara de tres dus; pell de gallina; sortir de polleguera; perdia els estreps; ens picava la cresta a tots; la cua entre cames; engegat a dida; agafats pel ganyot Costar un ull de la cara - Ser molt car Tenir els ulls al clatell - No veure el que s evident Ser tot ulls - Estar atent Tenir ulls de pua - Fer els ulls molt petits Treure, a alg, la bena dels ulls - Desenganyar alg Menjar-se una cosa amb els ulls - Mirar amb molt de desig Fer uns ulls com unes taronges - Obrir els ulls exageradament Ser la nineta dels ulls - Ser el preferit dalg
Pg. 177
3. donar un cop de m: ajudar picar de mans: fer soroll picant una m contra laltra significant complaena rentar-sen les mans: no voler saber-ne res tenir manetes: sser traut posar la m al foc: estar-ne molt segur 4. Posar la m: cooperar Untar les mans: subornar, comprar una persona. Tenir-hi la m trencada: ser molt hbil en una feina. Tenir les mans foradades: ser una persona malgastadora. Parlar amb el cor a la m: ser sincer. 5. Qui vol peix que es mulli el cul: qui vol obtenir alguna cosa, cal que sesforci. Estar com al peix a laigua: estar cmode. El peix gros es menja el petit: el ms fort guanya. Valer ms la salsa que el peix: valer ms all accessori que all essencial. Donar peixet: tctica de simular afavorir laltre. Estar peix: no saber-ne res. 6. Bon vent i barca nova. El patr, de la barca s el senyor. Si vols pescar peix, vs-hi tu mateix. A patr jove i a barco vell, no hi fis la teva pell.
Pg. 179 i 180

Activitats obertes. A criteri del mestre o la mestra.
Pg. 181
1. 2. Activitat oberta. A criteri del mestre o la mestra. Trobar informaci sobre les balenes en el volum 4 i sobre linnatisme en el 13.
131
UNITAT 12. LAVENTURA DEL BOSC
PROGRAMACI
OBJECTIUS DIDCTICS 1 Llegir un text narratiu que relata laventura dun personatge. 2 Demostrar comprensi del text llegit relacionant-lo amb el cmic i completant les bafarades de les vinyetes. (CB) 3 Crear un text narratiu a partir del text llegit. 4 Aplicar correctament les regles de g/gu/g. 5 Crear mots compostos amb elements donats. 6 Identificar els enllaos o nexes (preposicions i conjuncions) que uneixen mots i frases. (CB) 7 Usar preposicions i conjuncions. (CB) 8 Identificar estructures de comparaci com a recurs descriptiu o expressiu. 9 Formar expressions lexicalitzades en forma de comparaci. 10 Conixer els elements bsics del cmic. (CB) 11 Relacionar un text amb un cmic. 12 Fer un cmic senzill amb un model donat. 13 Explicar oralment una pellcula seguint els passos que sindiquen. (CB) 14 Conixer lorganitzaci duna biblioteca.
Guia Didctica
CONTINGUTS
1. Llengua oral
Procediments Explicaci oral ordenada duna pellcula seguint una pauta donada. Actituds, valors i normes Cura en lexpressi oral, atesos lordre i la dicci
Diferents codis comunicatius. Relaci text-imatge: cmic. Elements bsics dun cmic. Actituds, valors i normes Valoraci de la lectura com a font de plaer. Actitud favorable i crtica davant els mitjans de comunicaci. Escriptura de textos diversos. Inters pel funcionament duna biblioteca.
4. Gramtica
Procediments Identificaci denllaos entre mots i entre frases, i el seu s en sintagmes i frases. Fets, conceptes i sistemes conceptuals Els connectors. Actituds, valors i normes La correcci gramatical en lacte comunicatiu.
2. Llengua escrita
Procediments Lectura expressiva i mental dun text narratiu daventures. Relaci text narratiu-cmic. Comprensi lectora. Reescriptura del final dun text narratiu. Comprensi lectora dun cmic i compleci dun com a recurs comunicatiu. s de diferents tipus de biblioteques. Fets, conceptes i sistemes conceptuals Estructura del text narratiu.
Procediments Aplicaci de les regles de g/gu/g i memoritzaci de mots amb aquestes grafies. Fets, conceptes i sistemes conceptuals Normes bsiques de g/gu/g. Actituds, valors i normes La correcci ortogrfica en lexpressi escrita.
5. Lxic
Procediments Creaci de mots compostos. Locucions de comparaci. Fets, conceptes i sistemes conceptuals La composici. Sentit figurat en les comparacions. Actituds, valors i normes Valoraci positiva en lenriquiment lingstic.
Transversals Consum. Reconeixement de la biblioteca com a espai doci alternatiu a la televisi.
132
(CB) Objectius de competncies bsiques ACTIVITATS DENSENYAMENT -APRENENTATGE
oportuns . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .190 Abans de llegir 3 Identificaci del nucli i dels complements 1-3 Activitats de prelectura: coneixement dun de diversos sintagmes . . . . . . . . . . . . . . . .191 personatge de cmic, histries daventures, 4 Formaci de frases tenint en compte anticipaci del contingut del text . . . . . .182 lenlla donat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .191 Lectura 5 Reescriptura de frases enllaant-les amb Lectura mental i expressiva del text la preposici o conjunci adient . . . . . . .191 Laventura del bosc . . . . . . . . . . . .182-184 6 Escriptura de frases amb un enlla donat 191 Desprs de llegir 7 Compleci dun text amb els enllaos 1 Escriptura del text dun dileg en un cmic185 corresponents . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .191 2 Explicaci del significat de noms compostos Aprenem vocabulari inventats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .185 1 Identificaci de comparacions en un text 3 Invenci i dibuix de dues fruites . . . . . . .185 llegit . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .192 4 Continuaci oral del text en una situaci 2 Formaci de comparacions . . . . . . . . . .193 diferent . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .185 3 Relaci dadjectius amb les corresponents Practiquem lortografia 1 Reps de la regla de les grafies g/gu . . . . .186 2 Deducci de la regla anterior . . . . . . . . .186 3 Compleci de paraules amb g/gu . . . . . .186 4 Formaci de plurals alternant g/gu . . . . . .186 5 Formaci de singulars alternant g/gu . . . .186 6 Identificaci i classificaci danimals o objectes el nom dels quals contingui g/gu . . . . . . .187 7 Collocaci de diresi en paraules . . . . . .188 8 Formaci de paraules derivades amb g .188 9 Compleci de paraules amb g/gu/g . . . .188 10 Redacci de la regla de g . . . . . . . . . . .188 11 Indicaci de com s han format determinades paraules . . . . . . . . . . . . . .189 12 Invenci de fruites, professions i begudes 189 13 Joc dels paquets de paraules . . . . . . . . . .189 Estudiem la llengua 1 Reescriptura de sintagmes utilitzant els enllaos necessaris . . . . . . . . . . . . . . . . . .190 2 Compleci dun text amb els enllaos comparacions lexicalitzades . . . . . . . . . . .193 4 Creaci duna comparaci a partir dun dibuix . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .193 5 Explicaci de comparacions . . . . . . . . . . .193 Escrivim 1 Compleci dels dilegs dun cmic a partir duna histria . . . . . . . . . . . . . . . . .195 Escoltem i parlem 1 Explicaci duna pellcula seguint la pauta donada . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .196
B. QUAC
Llengua parlada Fontica i i escrita ortografia Gramtica Consolidaci 1, 5, 6 2 3 Lxic 4
Refor
10
Ampliaci
11
12
13
14
133

Guia Didctica
134

Aquestes preguntes ens permeten daproximar-nos a la literatura daventura, molt important quan es comena a llegir llibres. A ms, ens ajudaran a fer-nos una idea del text i del que sap lalumnat sobre el cmic en general.
Suggeriments
Es pot demanar a lalumnat que parli dels seus cmics o llibres daventures preferits, i que expliqui per qu se sent fascinat per aquests tipus dhistries.

Lobjectiu daquesta lectura s contrastar un text narratiu en dos suports: el de text i el de cmic. Sha escollit el fragment duna lectura que pot ser adequada per a lalumnat daquesta edat: Les aventures den Massagran. Se nofereix un fragment primer en text escrit i desprs en dibuix.
Suggeriments
Recomanem de fer la lectura alhora que seguim el vocabulari del marge de la pgina per aclarir dubtes sobre el significat de les paraules.

Lexercici 2 de la pgina 185 t com a objectiu treballar la formaci de paraules compostes, en aquest cas inventades a partir del vocabulari de la lectura. Lexercici 3 fa fer una descripci. Caldr practicar-la parant atenci als detalls. Lexercici 4 pretn imaginar com acaba el text.
Suggeriments
Es pot demanar a lalumnat que cre, individualment o en grup, una tira de cmic amb les bafarades. Es far a casa i podeu baixar els dibuixos dInternet. PRACTIQUEM LORTOGRAFIA Pgines 186-189

Es treballen les grafies g/gu i gu/g en un intent daclarir les dificultats que hi pugui haver. El dibuix aporta moltes paraules amb g/gu que lalumnat ha de trobar.
Suggeriments
Recomanem de posar en prctica totes les indicacions sobre el treball dortografia que hem anat fent al llarg del llibre i daquesta mateixa guia, sobretot pel que fa a lalumnat auditiu. Especialment interessant s lactivitat 2, en qu es repassa la norma dortografia. Es pot fer lexercici oralment, entre tots, a classe, si ms no la resoluci. Ser important tornar a veure la norma dortografia sobre la diresi en les paraules amb g i fer que sadonin de les diferncies de pronunciaci. Sobretot caldr insistir en la formaci dels plurals.

Hi treballem els enllaos, concepte que va ms enll del de preposici i conjunci separadament. Es tracta de fer veure que hi ha uns elements en la llengua que permeten enllaar les paraules a diferents nivells. El treball es planteja des dun vessant eminentment prctic, amb una mnima explicaci terica. Caldria aplicar aquesta mateixa proposta dexercicis a textos lliures, a textos elaborats per a altres matries, etc.
Suggeriments
Seria important que lalumnat sadons que els enllaos sempre relacionen un nucli i un complement, i sabs descobrir quin s el nucli i el complement en cada cas. Un altre aspecte a treballar ser el de les relacions lgiques que marca cada enlla, per, tot i que es pot comenar a introduir aqu, potser valdr ms deixar-lo per al prxim curs. APRENEM VOCABULARI Pgines 192-193

Hi plantegem el treball de les comparacions, sempre interessant i divertit de fer amb lalumnat, no solament perqu hi descobreixen un nou camp de possibilitats expressives, sin tamb perqu augmenten el seu repertori i confirmen algunes expressions que potser han aprs o han sentit a altres persones, sobretot les comparacions lexicalitzades.
Suggeriments
Cal fer veure a lalumnat les possibilitats creatives i dimaginaci que ofereix aquest camp, ja que no tot han de ser comparacions ja conegudes. ESCRIVIM Pgines 194-195

Hi plantegem un resum del treball amb el cmic. Lobjectiu s doble: conixer els elements que formen un cmic (vinyetes, bafarades, onomatopeies, smbols...) i transformar un text narratiu en cmic i a linrevs. Es pot extrapolar el treball a altres casos: agafeu un text narratiu que shagi llegit en el llibre i feu-lo transformar en cmic. I al revs. De possibilitats no en falten.
Suggeriments
Recomanem de fer el treball en petit grup (2 o 3 infants) ja que sempre hi ha ms possibilitats de realitzar-lo millor: lalumnat que sap dibuixar i el que sap escriure formen un tndem ideal. ESCOLTEM I PARLEM Pgina 196

Lobjectiu daquesta activitat s que lalumnat desenvolupi la capacitat expressiva i narrativa explicant
135
als altres un pellcula oralment. s important que relacioni els diferents elements de lestructura duna pellcula amb els dun text narratiu qualsevol: plantejament, nus i desenlla.
Suggeriments
Abans de fer lactivitat, anir b que els llegiu i comenteu els passos que han de seguir i que lalumnat miri dinterioritzar-los per aplicar-los a aquesta activitat i a altres de semblants. ENS ORGANITZEM Pgina 197
Guia Didctica
136

Acabem el treball sobre la biblioteca (que hem anat desenvolupant en les darreres unitats) plantejant el funcionament i el que es pot trobar en una biblioteca moderna, com la majoria de les que hi ha en funcionament. Interessa que entenguin que una biblioteca avui ja no s solament un lloc on hi ha llibres, sin que s possible trobar-hi molts altres suports per a la informaci: CD, DVD, etc. Donem tamb una mostra de les activitats duna determinada biblioteca, que segur que es pot trobar en moltes altres.
Suggeriments
Caldria que el mestre, la mestre o lescola es plantegs una relaci amb la biblioteca de la ciutat, del poble o del barri per tal de fer conixer a lalumnat les activitats que shi fan.
SOLUCIONARI Pg. 185

1. 2. 3. 4. Activitat oberta. A criteri del mestre o de la mestra. Activitat oberta. A criteri del mestre o de la mestra. Activitat oberta. A criteri del mestre o de la mestra. Activitat oberta. A criteri del mestre o de la mestra.
Pg. 186
1. 2. aigua; galleda; guila; tobogan; gust; guix; gorilla; botiguera; mandonguilla Davant de e, i escrivim....gu. Exemples: guila, guix, botiguera. Davant de a, o, u escrivim....g. Exemples: galleda, gorilla, gust. 3. 4. 5. botiguer; sargantana; reguer; seguir; ning; esguerrar; singular; figuera; galta; ceguesa; lloguer; regal; cargol; lliguem; regular tortuga, tortugues; formiga, formigues; vaga, vagues; groga, grogues; crrega, crregues; amiga, amigues; arruga, arrugues; cega, cegues; botiga, botigues mnigues, mniga; pastanagues, pastanaga; mantegues, mantega; espigues, espiga; ligues, liga; grogues, groga
Pg. 187
6. Porten ga, go, gu: gavina, gorilla, cangur, llangardaix, tortuga, formiga, gasela, gat, gos, orangutan, sargantana, cigonya, cargol Porten gue, gui: guepard, guineu, formiguer
Pg. 188
7. 8. ambigitat; lingista; aiges; llenges Poden haver-hi altres exemples: paraigua: paraiges, paraiger, paraigeria.. ambigu: ambigitat lingista: lingstica, lingstic aiges: aigera, aigerol joguina: llenges: llengeta 9. Necessito que eixuguis els gots i els ganivets que hi ha a laigera. Emportat el paraigua i la gavardina, que sembla que far un bon aiguat. El capell del poble toca la guitarra i lorgue. Els vens van avisar que hi havia goteres a les golfes. El gurdia va multar el cotxe que hi havia aparcat davant el gual.
137
10.
Davant de e, i escrivim...gu. Exemples: orgue, eixuguis Davant de a, o, u escrivim...g. Exemples: gots, ganivets, gual
Pg. 189
Guia Didctica
138
11.
filferro: fil + ferro voravia: vora + via autopista: auto + pista fotocpia: foto + cpia
12. 13
Activitat oberta. A criteri del mestre o de la mestra. Activitat oberta. A criteri del mestre o de la mestra.
Pg. 190
1. 2. posta de sol; caf amb llet; cuina de gas; de tant en tant; amunt i avall; abans-dahir; com si res; fil per randa; esperit de vi Lametller A mig aire de la serra veig un ametller florit. Du te guard, bandera blanca, dies ha que the delit! Ets la pau que sanuncia entre el sol, nvols i vents... No ets encara el millor temps, pro en tens tota lalegria.
Pg. 191
3. telfon de paret N CN
nec amb taronges N CN
mes de novembre N CN
ulleres amb vidres foscos N CN
la ciutat de Barcelona N CN
4. 5.
Activitat oberta. A criteri del mestre o de la mestra. La Jordina er advocada i el seu germ era mecnic. Volien sortir a passejar, per va ploure i es van haver de quedar a casa. Deixam mirar el teu rellotge o diguem quina hora s. Ho volen aix? Doncs a mi tamb mest b.
6. 7.
Activitat oberta. A criteri del mestre o de la mestra. Anvem cap a Puigcerd i ens vam trobar una llarga cua entre Vic i Ripoll. Al principi estvem tranquils, per a mesura que passava lestona ens anvem posant neguitosos, ja que estar-se dins el cotxe asseguts i sense poder fer res era insuportable.
Pg. 192
1. i el Pum [semblava], un cuc de terra era ms grossa que una sndria que all semblava una pedregada
Pg. 193
2. s bo com un tros de pa / com el pa. Anava ms brut que la tinya Es va posar vermell com un pebrot Estava ms content que unes pasqes Era ms pobre que una rata Era ms llarg que un dia sense pa. 3. lleig com el pecat,com un s net com un mirall, com una patena, com una plata brut com un porc, com una guilla calent com un llard xix, com un torr 4. Lloro: xerrar com un lloro. Llebre: dormir com les llebres. Menjar: menjar com un lladre. Menjar: menjar com un pollet. Parlar: parlar com un llibre. 5. Xerrar com un lloro: xerrar molt. Dormir com les llebres: dormir amb un son lleuger, amb facilitat per despertar-se. Menjar com un lladre: menjar molt. Menjar com un pollet: menjar poc. Parlar com un llibre: parlar molt b.
Pg. 195
139
AVALUACI
1. Avaluaci inicial 2. Avaluaci contnua i formativa 3. Avaluaci final i sumativa
FEM MEMRIA
Nom: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Data: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
1. Dictat.
........................................................................................................................ ........................................................................................................................ ........................................................................................................................ ........................................................................................................................ ........................................................................................................................ ........................................................................................................................
2. Escriu un nom que vagi b darrere de cada article.

G G
la
......................................
G G
el les
........................................ .......................................
els . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
3.Tria la resposta correcta. Colloquem els adjectius darrere els noms per:
G G G G
Indicar don vnen els noms. Expressar una qualitat del nom. Assenyalar qu fa el nom. Jugar amb els noms.
s s s s
no no no no
4. Escriu cinc adjectius diferents que puguin acompanyar aquest nom: ocell
.................................. .................................. .................................. .................................. ..................................
FEM MEMRIA
Nom: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Data: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
5. Subratlla els verbs de les oracions segents:
G G G G
El peix vermell neda a lestany. La fornera elabora un pa molt bo. El pes dels llibres trencar els prestatges. La Marta beu llet amb cacau.
6.Torna a escriure aquestes oracions canviant les paraules ressaltades en negreta. Has de procurar que el sentit general de loraci no canvi.
G
La Maria era una noia bufona i simptica.

......................................................................................................................
Hi va haver molta gent que va anar a aquella festa.Va ser una festa molt divertida.
......................................................................................................................
Aquell senyor era professor de lescola del poble ve.

......................................................................................................................
7.Torna a escriure la descripci den Joan. Has daconseguir, canviant les paraules que creguis convenients, convertir en Joan en una persona totalment diferent de la que et descrivim. En Joan s un noi molt alt.T els ulls molt grossos i foscos. Fa la boca grossa i, quan riu, se li veuen unes dents llargues i molt blanques. Sempre sel veu content i rialler.Tots els nois de la classe el busquen per jugar. s un bon company.
........................................................................................................................ ........................................................................................................................ ........................................................................................................................ ........................................................................................................................ ........................................................................................................................ ........................................................................................................................
FEM MEMRIA
Nom: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Data: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
8.Tria una de les dues situacions segents: I Un grup de noies i nois van anar d'excursi a la muntanya amb autocar. I Un grup de noies i nois van anar d'excursi a la platja amb tren. Explica tot el que els va passar al llarg del dia.
........................................................................................................................ ........................................................................................................................ ........................................................................................................................ ........................................................................................................................ ........................................................................................................................ ........................................................................................................................ ........................................................................................................................ ........................................................................................................................ ........................................................................................................................ ........................................................................................................................ ........................................................................................................................ ........................................................................................................................ ........................................................................................................................ ........................................................................................................................ ........................................................................................................................
FEM MEMRIA
Nom: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Data: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
ORIENTACIONS PER A LAVALUACI INICIAL ORTOGRAFIA 1. Dictat.
G G G G
La Maria va a lescola caminant. Vaig anar a la biblioteca i hi havia un pobre home a la porta. Menjava pomes i peres per berenar. La campana de la catedral era immensa.
Es tindran en compte les errades comeses en les grafies ressaltades, que corresponen a:

plurals en -es verb haver terminaci verbal -ava apostrofaci
grups: br, bl, mm, mp majscules emmudiments finals
GRAMTICA Es pretn avaluar el reconeixement de les categories gramaticals: articles, noms, adjectius i verbs. Podem observar: Aspectes formals

La lletra s llegible. Lescrit presenta uns bons marges, hi ha prou espai entre lnies i s net i polit. El vocabulari s ric. El vocabulari s limitat. El vocabulari s precs i especfic. ben estructurat i ordenat. No hi ha errades morfosintctiques.
Lxic

Estructuraci del text

Text
Hi ha alguna errada dordenaci i morfosintctica, per no en dificulten la comprensi general. Hi ha errades dordenaci i morfosintctiques que en dificulten la comprensi general. Errades morfosintctiques

ordre de loraci; concordana temps verbal; loraci t tots els elements necessaris per entendre-la.
FEM MEMRIA
Nom: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Data: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
LECTURA Proposem lavaluaci inicial de leficcia lectora de lalumnat. Entenem que un noi o una noia t una bona eficcia lectora, seguint Juan Jos Brunet i altres en Tcniques de lectura efica, quan:

Llegeix rpidament. Comprn b el que llegeix. Adapta la velocitat i la comprensi lectores al tipus de text que llegeix i a la intenci i al projecte amb qu llegeix. Recorda b el que llegeix.
Per tal de fer aquesta avaluaci ens caldr: 1. Escollir un text (proposem la lectura del primer tema) que sigui interessant i motivador, i de dificultat adequada a ledat de lalumnat. 2. Es dna el text a lalumnat i se li diu que el llegeixi, en silenci, tan rpid com pugui, per tractant dentendrel, ja que, un cop acabat, haur de respondre un seguit de preguntes sobre el text. 3. Calculem la velocitat lectora i la comprensi del text. Per calcular la velocitat lectora, hem de fer el recompte de paraules del text (el nombre de paraules de la lectura de la unitat s de 808) i cronometrar el temps que triga a llegir-lo. Aix ho podem obtenir mesurant el temps que cada alumne destina a llegir-lo. Per determinar la comprensi lectora, elaborarem un qestionari que presentarem a lalumnat tan bon punt hagi acabat de llegir la lectura per tal que el contesti. (Si ens centrem en la lectura del primer tema, podem emprar el qestionari que hi ha en la prova de nivell.) Un cop disposem daquestes dades, ja podem calcular-ne leficcia lectora mitjanant les frmules segents: nombre de paraules 60 temps de lectura en segons = velocitat lectora
nombre de respostes encertades 5 = % de comprensi velocitat comprensi 100
= eficcia lectora
FEM MEMRIA
Nom: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Data: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
EXPRESSI ORAL Per fer lavaluaci inicial daquest apartat, proposem realitzar la primera activitat que hi ha en lapartat dexpressi oral de la unitat 1 del llibre. En la guia apareixen alguns suggeriments per a lavaluaci, que inclouen aspectes bsics, com ara lordre i la claredat en lexposici, com tamb la precisi en ls dun vocabulari adequat. Aqu us presentem una graella dobservaci ms general, ms indicada per a una observaci inicial. Dependr dels objectius que us proposeu fer-ne servir luna o laltra.
ordre de les idees noms

t ordre no en t
vocabulari
adequat pobre
expressi
clara poc clara
comentaris
QU HEM APRS?
UNITAT 1
Nom: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Data: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
1. Llegeix amb atenci aquest text. Un error dimpressi ha fet que no hi hagi cap majscula escrita. Posa-les on creguis que han danar. en xavier va mirar de tranquillitzar-lo.
tens
especialistes al teu voltant; ells ja saben el que fan. si sn els millors del pas! mira, sense anar ms lluny, pots ben guardar, els teus especialistes! no saben fer res ms que mirar-me, com si fos una bstia estraPAU JOAN HERNNDEZ. Tot et ser pres
el prestigi del doctor casaforta!

tels
nya, i treurem mostres de sang i quan els pregunto qu [...] Ara, completa: Sescriu majscula: I Quan
............................................................................... ............................................................................ ........................................................................ ...............................................................
I Desprs
I En els noms
I Desprs dels signes
2. Indica el gnere i el nombre daquests noms: noms carteres mestre nena gats lliteres rbia 3. Completa el text segent amb la llista de paraules que hi ha tot seguit: paret, color, habilitat, camaleons, fulla, terra, fulles, franges, arbre, Nadal s ben coneguda l. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . mimtica dels . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . , s a dir, lhabilitat damagar-se agafant el mateix . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . de les . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . o de la . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . en qu es troben. Noms el camale exhibicionista es comporta duna manera diferent. Si es troba en una . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . verda, esdev blanc amb . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . vermelles, si es troba en una .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . blanca es revesteix de coloraines i brilla com l. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . de . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . gnere nombre
QU HEM APRS?
UNITAT 1
Nom: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Data: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
4. Ordena aquesta llista de paraules seguint lordre en qu apareixen en el diccionari: ordre patata conjunt trnsit migrar guia govern espasa espcie espatlla guarnici gavardina espasme ordre
5. De les oracions segents, digues si trobarem en el diccionari les paraules en negreta tal com estan escrites.
G
Les nenes petites jugaven a cartes amb la Maria de Barcelona. Les gates de la Merc empaitaven tots els ratolins que trobaven.
s s
no no
6. Classifica aquests noms en la graella segent: taula, gos, angoixa, Anna, Pere, llibre, melanclic, alegria, gata, felicitat, muntanya, Oriol, llapis, nec, endevinalla coses animals sentiments persones
QU HEM APRS?
UNITAT 2
Nom: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Data: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
1. Separa per sllabes les paraules que hi ha a continuaci . Desprs classifica-les en el quadre de sota. Fixat b com shan de separar, ja que nhi ha que tenen dgraf. aranya, ordinador, dutxa, bicicleta, galleda, cactus, tassa, paperina, guinyol, viatges, carretera, nas, terrassa, bosc, cotxe, sol, bec, armari, particular, pi
monosllabes bisllabes
polisllabes trisllabes ms de tres sllabes
2. Completa: I Els dgrafs que no es poden separar sn: I Els dgrafs que shan de separar sn:
......................................
...........................................
3. Completa amb les paraules dgraf o diftong les definicions segents. Desprs tria lexemple que hi vagi b per a cadascun i escriu-lo. Exemples: cui-na, mun-ta-nya I Dues vocals pronunciades en una sola sllaba formen un I Un
.................. ..................
sn dues lletres que representen un sol so.
QU HEM APRS?
UNITAT 2
Nom: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Data: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
4. Amb les paraules segents elabora una classificaci dels determinants: els articles, els demostratius, els possessius, tipus de determinants, el, la, els, les, en, na, aquest, aquell, meu, teu, seu, nostre, vostre, seu tipus de determinants els articles
Completa la definici amb la paraula correcta: mostren, presenten, simplifiquen, causen. I Els determinants sn uns tipus de paraules que gaireb sempre van davant del nom i que el
..................
5. Observa amb atenci aquest grup de paraules: forn, forner, fornal, fornada, i respon: I La part que es repeteix en cada paraula i que t el mateix significat sanomena . . . . . . . . . . . . . . . . . . I La part que varia i que ha perms formar noves paraules que provenen de la primera es diu
..................
6. Forma paraules noves a partir de les paraules fruita, peix, paper, color.
G G
fruita: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . paper:
...................................
G G
peix:
...................................
color: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
7. Subratlla els sufixos de les paraules que hi ha a continuaci:

G G
maquinista ventilador
G G
cuinera rondinaire
G G
mestressa dentista
G G
dentista perruquer
G G
comediant carter
G batedora G cendrer
G G
vigilant paperam
8. Completa: I Els sufixos sn una part de la paraula que safegeix a larrel per
.....................................
QU HEM APRS?
UNITAT 3
Nom: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Data: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
1. En el text segent trobars un seguit de paraules marcades.Totes sn determinants. Cal que les classifiquis en el quadre de sota. Lpoca del primer emperador xins En el segle II aC, un monarca de la dinastia Oin Oin Shihuangdi, heret un petit regne a lsia. Lany 221 aC cre el primer imperi de la Xina. Hi havia una tribu brbara, els huns, que amenaava la Xina. Lemperador decid construir la Gran Muralla per protegir les seves fronteres. Man construir una carretera molt llarga que anava des de la capital fins a la Gran Muralla. Lemperador tenia uns dos-cents setanta palaus. Lemperador fou un gran tir que oblig milers dhomes a deixar les seves famlies per construir la muralla. Lemperador tenia molta por de la mort, per aix volia descobrir el secret de la immortalitat. Durant molts anys envi prou missatgers a parlar amb tots els savis i mags que trobessin. Consultava sovint els astrlegs []. Reporter Doc nm. 79. Xina: el primer emperador i la Gran Muralla (text adaptat) numerals quantitatius indefinits
2. Combina les lletres del requadre i repeteix-les tantes vegades com vulguis per formar noms que tinguin diferents nombres de sllabes. Desprs classificals ms avall tot separant-ne les sllabes. g a b n monosllabs bisllabs c s t d i l e p r d h o trisllabs polisllabs
QU HEM APRS?
UNITAT 3
Nom: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Data: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
3. Aqu tens un seguit de paraules. Forman paraules derivades afegint-hi un prefix. paraula clavar dir mbil just figurar 4. Completa: I El prefix s
...................................................................................................
derivada
paraula ocupar presentar produir conixer pensar
derivada
5. Descriu com s el teu lloc destudi.

................................................................................................................ ................................................................................................................ ................................................................................................................ ................................................................................................................ ................................................................................................................ ................................................................................................................
QU HEM APRS?
UNITAT 4
Nom: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Data: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
1. Classifica les paraules segents segons que tinguin laccent obert o tancat, i respon: pasts, cantvem, sortir, pblic, cos, telfon, caf, torr, Empord, t amb accent obert amb accent tancat
G G G G
Quines vocals porten sempre laccent tancat? Quina vocal porta sempre laccent obert? Quines vocals poden portar laccent obert o tancat?
a a a
e e e
i i i
o o o
u u u
Digues si sn vertaderes (V) o falses (F) les afirmacions segents: Escrivim accent obert o tancat sobre una vocal perqu la posici de la boca s oberta o tancada quan la pronunciem. La posici de la boca no t res a veure amb els accents oberts i tancats. Laccent obert tamb es pot anomenar greu. Laccent tancat no t cap altre nom. Noms hi ha una vocal que sempre s oberta. Totes les vocals poden ser obertes i tancades. V V V V V V F F F F F F
2. Completa la definici dadjectiu. I Ladjectiu s un tipus de paraula que Exemple: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3. Afegeix adjectius als noms segents:
G G G G G G
......................
el nom i nexpressa
...................
cotxes: pellcula: llops: ordinador: excursi: actrius:
......................................................................................................... ......................................................................................................... ......................................................................................................... ......................................................................................................... ......................................................................................................... .........................................................................................................
QU HEM APRS?
UNITAT 4
Nom: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Data: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
4. Completa el quadre dadjectius:
singular mascul alt femen bonica llargs mascul
plural femen
5. Qu sn paraules sinnimes? Marcan la definici correcta. Sn paraules amb un significat semblant. Tant si en fem servir una com una altra, el significat global del text no varia. Sn paraules que sassemblen tal com estan escrites. Si en fem servir una o una altra, el significat global del text varia. Sn paraules que tenen les mateixes lletres, per ordenades duna manera diferent. 6. Copia cada oraci canviant les paraules en negreta per unes altres de sinnimes.
G
He consultat el mapa en un llibre.

................................................................................................................
Ens explicaran noms un tros del conte.

................................................................................................................
Es va entrebancar amb una rajola del corredor.

................................................................................................................
Llena-ho a la brossa.
................................................................................................................
La cambra de lhotel tenia molta llum.

................................................................................................................
QU HEM APRS?
UNITAT 5
Nom: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Data: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
1. Les paraules segents han de dur accent.Accentua-les i classifica-les en el quadre de sota: fabrica, mati, autobus, cafe, boligraf, regim, neuroleg, porro, carreto, gairebe
agudes
planes
esdrixoles
2. Completa: I Les paraules agudes saccentuen I Les paraules planes saccentuen

................................................................... .................................................................... .............................................................
I Les paraules esdrixoles saccentuen
3. Llegeix el dileg entre aquests personatges, i fixat en les paraules ressaltades en negreta:
Qu ha passat? Perdoneu, per jo mhe endormiscat.
Ells...
Ells?
S, ells que diuen que nosaltres no vam complir el que havem proms.
Les paraules ressaltades en negreta substitueixen el nom duna persona i sanomenen

................
................
QU HEM APRS?
UNITAT 5
Nom: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Data: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
4. Inventat una oraci amb cadascun dels pronoms personals que coneguis.
G ....................................................................................................................... G ....................................................................................................................... G ....................................................................................................................... G ....................................................................................................................... G ....................................................................................................................... G ....................................................................................................................... G ....................................................................................................................... G ....................................................................................................................... G ....................................................................................................................... G .......................................................................................................................
5. Relaciona cada paraula polismica amb alguns dels seus significats.

G G
ploma gat peu
animal part del cos hum docell eina mecnica estri descriptura dun llum
G G G G
6. Completa la definici segent: I Les paraules polismiques sn aquelles que
....................................................
..............................................................................................................
7. Escriu les parts fonamentals dun conte. 1. 2. 3.

.................................................. .................................................. ..................................................
QU HEM APRS?
UNITAT 6
Nom: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Data: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
1. Escriu de o d davant de cada nom. Desprs completa les regles:
.....
oli, . . . . . formatge, . . . . . enrenou, . . . . . enciam, . . . . . peres, . . . . . broma, . . . . . dia, . . . . . alegria
I Escrivim de davant I Escrivim d davant
............................................................................. ..............................................................................
2. Completa les definicions sobre lapostrofaci de larticle.
I Larticle mascul el sapostrofa sempre que vagi davant dun nom que comenci per
.................
o o
.................
I Larticle femen la sapostrofa sempre que vagi davant de noms que comencin per
. . . . ., . . . . .
.....
.....,.....
. . . . .,
excepte si comencen per
. . . . ., . . . . ., . . . . ., . . . . .
tones.
3. Escriu la o l davant dels noms segents:

.....
illa, . . . . . ungla, . . . . . guardiola, . . . . . herba, . . . . . universitat, . . . . . ndia, . . . . . oliva, . . . . . indstria, . . . . . Isabel
4. Els noms segents estan en femen. Canvials per uns altres que siguin masculins. Fes totes les contraccions que calgui:
G G
Va a les festes. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Vinc de la feina.

..................................
G G
Passo per la vorera. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Passo per les escales. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
5. Busca els verbs de les oracions segents i subratllals.

G G
En Pere salta a corda. Els petits mengen purs de fruita.
G G
El cargol senfila per la fulla. LAnna juga a futbol.
6. Fes concordar els grups de paraules segents perqu siguin oracions. els equilibristes jo la meva tia aquest taxista
G G G G G G G G
jugo al parxs fan tombarelles a laire condueix amb prudncia em porta galetes fetes per ella
QU HEM APRS?
UNITAT 6
Nom: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Data: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
7. Perqu una oraci tingui sentit el verb ha de concordar amb el nom o el pronom personal que realitza el que el verb diu. Per, en qu han de concordar?
........................................................................................................................
8. Per tenir un vocabulari ric la llengua disposa de diferents recursos, com ara usar paraules sinnimes. On podem trobar paraules sinnimes daltres paraules? Qu hem de fer per buscar-les?
........................................................................................................................ ........................................................................................................................ ........................................................................................................................
9.Troba paraules sinnimes de les que hi ha en negreta i construeix una oraci amb cada una.
G
Els alumnes de tercer aprenen lalfabet de memria.

.....................................................................................................................
La decisi que han pres no s justa.

.....................................................................................................................
G Van
acordar que estudiarien les arrels del problema.
.....................................................................................................................
10. Ordena per ordre alfabtic les paraules segents: fracci, fum, frenar, fanal.
1a 2a 3a 4a
.................................. .................................. .................................. ..................................
QU HEM APRS?
UNITAT 7
Nom: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Data: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
1. Completa els buits de les oracions segents amb b o v segons convingui:
G G
La
....
. . . . . lanca
passa. . . . . a moltes estones llegint en aquella bi. . . . . lioteca.

.....
En Rafael era un gran in. . . . . entor. A la f. . . . . rica del seu pare hi funciona ents.
en molts dels seus in-
La me. . . . . a amiga Teresa treballa. . . . . a de co. . . . . radora en el metro de Barcelona.
2. Completa la regla segent: I Davant de b sescriu I Davant de v sescriu I Sescriu I Sescriu

............ ............
............ ..............
quan alterna u amb v en paraules de la mateixa famlia. quan alterna p amb b en paraules de la mateixa famlia.
............
I Sescriuen amb v les formes del verb acabades en
3. Indica la persona i el temps de les formes verbals segents: persona cantava dormir saltem havien cantat jugars menjo escriurem temps
QU HEM APRS?
UNITAT 7
Nom: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Data: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
4. Completa els espais buits amb les paraules polismiques adients.
G G G G
En Jordi t mal de
....................
Segurament dem no vindr a escola. de la camisa. de poll al dit petit del peu.
....................
La Merc es va tacar el
....................
En Ramon no caminava b.Tenia un
Li va entrar molta aigua a la cabina, perqu tenia l. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . de bou obert.
5. Torna a escriure aquest text, per passa els verbs del present al passat, com si la histria hagus tingut lloc ahir. El capit est cada vegada ms feble. Baixa i puja les escales, va amunt i avall, de la taverna a la sala i, de vegades, treu el nas per la porta per olorar el mar, es repenja per les parets per no caure i respira amb dificultat, com si pugs una muntanya. A mi no em fa gaire cas [...]. ROBERT LOUIS STEVENSON, Lilla del tresor
....................................................................................................................... ....................................................................................................................... ....................................................................................................................... ....................................................................................................................... ....................................................................................................................... ....................................................................................................................... .......................................................................................................................
6. Inventat dos rodolins. Posa-hi fora imaginaci!

G ................................................................ ...............................................................
G ................................................................ ...............................................................
QU HEM APRS?
UNITAT 8
Nom: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Data: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
1. Completa els espais buits amb la forma del verb haver que convingui. Tots nosaltres . . . . . . . . . . . . sortit dhora per arribar puntuals a lestaci del tren. Desprs . . . . . . . . . . . . anat a lactivitat de teatre que ens . . . . . . . . . . . . proposat els mestres de lescola. Els organitzadors . . . . . . . . . . . . fet un muntatge espectacular. Ens . . . . . . . . . . . . agradat molt. 2. Omple els buits amb a o ha i desprs completa la regla:
G
Anir
.....
comprar el regal
..... .....
.....
la botiga de la plaa.
G ..... G
vingut content
la festa. les tres en punt, sortirem abans.
Com que
arribat
.....
I Fem servir la forma ha quan I Fem servir la forma a quan 3. Completa els buits amb i o hi:
G
.............................................................................
..............................................................................
La Merc
.....
la Nria
.....
mengen cada dia. cabia.

.....
G ..... G
volia anar, per no
.....
Magraden els primers plats
els segons plats daquell restaurant. Per aix
.....
vull anar.
I Fem servir la forma i quan
............................................................................... .............................................................................
I Fem servir la forma hi quan
4. Completa els buits amb o o ho:

G
No sap si vol anar a jugar
.....
quedar-se a casa.
.....
G .....
vol ensenyar a tothom. quedat, per tot no pots fer.

..... .....
G Vine . . . . . G
No
veig gens clar que noms sigui blanc
negre.
I Fem servir la forma o quan
.............................................................................. ............................................................................
I Fem servir la forma ho quan
QU HEM APRS?
UNITAT 8
Nom: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Data: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
5. Marca amb una creu si els grups de paraules segents sn una oraci o no ho sn: s una oraci El seu telfon mbil s molt petit. Pati salta galetes al i menja. Sabata nova s la corre. Les bicicletes baixen veloces el pendent. Cap daquests nombres no s trencat. no s una oraci
6. Qu has de fer amb aquest grup de paraules perqu sigui una oraci? els cientfics estan la Uns costums de investigant blanca europeus balena.
........................................................................................................................
Ara fes-ho:
........................................................................................................................
7. Qu s una famlia de paraules? Escriu-ho i posan un exemple.

........................................................................................................................
8. Classifica les paraules segents en famlies de paraules. Escriu primer la paraula primitiva i desprs, les derivades. A continuaci, subratllan tots els lexemes, encerclan els sufixos i emmarcan els prefixos. refredat, carretera, camisola, fredolic, carrer, refredar, carret, camiseria, descamisat, fred, carro primitiva: derivades primitiva: derivades primitiva: derivades
QU HEM APRS?
UNITAT 9
Nom: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Data: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
1. Escriu les paraules que corresponen a aquestes definicions.
G G G G G
Primer mes de lany: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Lloc destinat a realitzar-hi exercicis fsics: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Persona encarregada daplicar les lleis amb autoritat per instruir o sentenciar: Diversi, entreteniment: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Terreny on es conreen plantes ornamentals: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
........................
2. Completa la regla del so de la j de jaqueta: I Escrivim I Escrivim
........................ ........................
davant de a, o, u. Exemples: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . davant de e, i. Exemples: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
I En sn excepcions: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
3. Per qu els grups de paraules segents no sn oracions? Explica-ho.

G
Aquella noia petita de la mestra de catal.
........................................................................................................................
La canta amiga de Jlia a la coral.
........................................................................................................................
Lamic de la Mnica tenien molts cromos de la nova collecci.
........................................................................................................................
4. Destria el bloc que t com a nucli un nom del bloc que t com a nucli un verb en les oracions segents:
G
La noia canta a la coral de lescola. El lloro den Guifr sha escapat.
QU HEM APRS?
UNITAT 9 1
Nom: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Data: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
G
Dilluns que ve vindr el cos de la Marina. El cami va anar del poble a la ciutat en quinze minuts.
5. Descompon aquestes paraules seguint el quadre segent:
derivada aprimar nuvolada llibretera desvestir trasplantar
prefix
paraula primitiva
sufix
6. Inventat una narraci fantstica i escriu-la.

....................................................................................................................... ....................................................................................................................... ....................................................................................................................... ....................................................................................................................... ....................................................................................................................... ....................................................................................................................... ....................................................................................................................... ....................................................................................................................... ....................................................................................................................... ....................................................................................................................... ....................................................................................................................... ....................................................................................................................... ....................................................................................................................... .......................................................................................................................
QU HEM APRS?
UNITAT 10
Nom: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Data: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
1. Quines grafies escrivim davant de cada vocal per representar el so de la c de casa? Escriu dos exemples de cada cas.
G G G G G
a: e: i: o: u:
....................................................................................... ....................................................................................... ....................................................................................... ....................................................................................... .......................................................................................
2. Completa els buits amb c, qu o q segons convingui:

. . . . . uadern, . . . . . aador,
m. . . . . ina, pa. . . . . et,
. . . . . olumna, . . . . . ol, . . . . . alaixera, . . . . . uina, . . . . . uatre, . . . . . uris, . . . . . olom, . . . . . apella, . . . . . edar
. . . . . ursa, . . . . . apsa, . . . . . ontrari,
fbri. . . . . a, va. . . . . es,
3. Organitza els elements segents per escriure una frmula que representi com est format el sintagma nominal: complements del nom (CN), determinants (Det.), noms (N), sintagma nominal (SN)
.......................................................................................................................
4. Escriu cinc sintagmes nominals que segueixin aquest esquema: Det. + N + CN (adjectiu) nom CN (adjectiu)
determinant
QU HEM APRS?
UNITAT 10
Nom: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Data: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
5. Subratlla els sintagmes nominals de les oracions segents: Els nens despistats sobliden els deures. Cada dia esmorzo un entrep de tonyina. Arreglaran les cadires velles a la fusteria nova. Els telfons mbils sn cada vegada ms petits.
G G G G
6. Indica si les oracions segents tenen un sentit real o figurat.

G G G G
Et parlo amb el cor a la m, mhas de creure. La meva via ha perdut el fil de color negre. La Laura es passa el dia als nvols. Ens hem banyat en una piscina en qu el nivell de laigua ens arribava al coll.
real real real real real real real real
figurat figurat figurat figurat figurat figurat figurat figurat
G G G G
El carnisser mha donat un sac dossos. No ha ents res; ha perdut el fil noms comenar. No en traurs laigua clara, daquest problema. En Joan ha caigut i sha fet mal al cap.
QU HEM APRS?
UNITAT 11
Nom: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Data: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
1. Relaciona cada definici amb la paraula corresponent: Cop donat amb el peu a la pilota Moble amb calaixos per guardar-hi roba Anyell Vent del sud-est Jove de primera volada Home a qui satribueix un poder diablic Fruit de la maduixera Instrument de ferro o dacer que, un cop calent, serveix per allisar la roba 2. Completa la regla del so de xeix: I Escrivim I Escrivim I Escrivim
................ ................ ................ G G G G G G G G
G G G G G G G G
xai xitxarello planxa maduixa bruixot xaloc calaixera xut
a principi de paraula. Exemples: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . desprs duna consonant. Exemples: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . desprs de

................
i a final de
..........................................
I Exemples: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3. Escriu una oraci a partir de cada dibuix i assenyala el sintagma nominal, el verbal i el nucli de cadascuna.
.....................................................................
.....................................................................
QU HEM APRS?
UNITAT 11
Nom: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Data: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
.....................................................................
.....................................................................
.....................................................................
4. Escriu una situaci en qu es puguin aplicar les frases fetes segents:

G G G
Ser un manetes: Estar de mala lluna:
..................................................................... .....................................................................
Estar tocat del bolet: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
QU HEM APRS?
UNITAT 12
Nom: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Data: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
1. Quines grafies escrivim davant de cada vocal per representar el so de la g de gat? Escriu dos exemples per a cada cas:
G G G G G
a: e: i: o: u:
..................................................................... ..................................................................... ..................................................................... ..................................................................... .....................................................................
2. Completa amb g o gu els espais buits: formi. . . . . a,

. . . . . asela,
an. . . . . ila, gro. . . . . a, es. . . . . errar, . . . . . ila, re. . . . . al, oran. . . . . utan, espa. . . . . eti, re. . . . . ular, car. . . . . ol, can. . . . . ur, gro. . . . . enc, arru. . . . . a
llo. . . . . er,
. . . . . ineu, . . . . . rxo,
3. Posa diresi en les paraules que nhagin de dur:

G G
llengues joguina
G G
paraiguer linguista
G G
aiguera guitarra
G G
aigua pingu
4. Localitza en el text segent tots els enllaos que hi trobis i encerclals: La Merc de la carnisseria i la Ramona de la fruiteria van anar juntes fins a lajuntament a manifestar-se contra la nova organitzaci del mercat.Volien que, en comptes de recollir les escombraries una vegada al dia, ho fessin almenys dues vegades i duna manera selectiva, ja que, aix, el mercat quedava ms net, per tamb collaborava en la campanya de reciclatge. 5. Inventat oracions en qu surtin els enllaos segents: a, amb, de, per, que, i, per, o, sobretot, en comptes de
G G G G G
a: de: per:
............................................................................................................... .............................................................................................................
amb:
............................................................................................................... ...............................................................................................................
que: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
QU HEM APRS?
UNITAT 12
Nom: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Data: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
G G G G G
i: per: o: sobretot: en comptes de:
............................................................................................. ............................................................................................. ............................................................................................. ............................................................................................. .............................................................................................
6. Completa els espais buits amb lenlla que creguis convenient:

G G G G G
Vam sucar llesques de pa Tenien ganes de sortir Magrada molt crrer El llibre De tant
................ ................
................
tomquet.
................
el cotxe, . . . . . . . . . . . . . . . . sels va espatllar.

................
................
saltar. casa. fer escalada.
em vas deixar ahir el tinc tant vaig

................
7. Fes servir comparacions per dir que...:

G G G G G G
un nen menja a miques: alg est molt vermell: alg t molta pressa: fa molt de fred: una camisa s molt blanca: alg s espavilat:
.................................................................................... .................................................................................... .................................................................................... .................................................................................... .................................................................................... ....................................................................................
8. Qu volen dir les comparacions segents? Explica-ho:

G G G G G G
Latleta corre com una tortuga: Un noi s alt com el masss de Montserrat: Una moto rpida com un llamp: T les mans calentes com un torr: s tan prima com un full de paper: s espavilada com una llebre:
................................................................ ............................................................... ................................................................ ................................................................ ................................................................ ................................................................
QU EN SABEM?
UNITATS 1, 2, 3, 4
Nom: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Data: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
....
1. La persona que ha escrit aquest text sha deixat les majscules. Corregeix-lo i posa-les-hi tu. una vegada hi havia una donzella molt bonica que es deia wanjiku. es va prometre amb un jove molt atractiu el nom del qual era muthengi. van matar un bou i van fer una gran festa al poblat de kamuli per celebrar el seu prometatge. 2. Classifica les paraules segents segons el nombre de sllabes que tenen: pgina, sol, neu, muntanya, dijous, pastisseria, lbum, provncia, sab, msica, guitarra, dbil, gener, silenci, biblioteca, clau, pa, farmcia, papallona, avi monosllabes bisllabes trisllabes de ms de tres
3. Qu s un dgraf? Posan exemples de la llista de paraules de lactivitat 2:

....................................................................................................................... .......................................................................................................................
4. Qu s un diftong? Escriu-ne exemples de la llista de paraules de lactivitat 2:

....................................................................................................................... .......................................................................................................................
5. Observa les paraules segents i completa el quadre: sandlia, memria, acordi, caf, mol, crixer, msic Quan una paraula ha de portar accent grfic, he de tenir present que: I La a porta accent I La e porta accent I La i porta accent I La o porta accent I La u porta accent
.................................................................... .................................................................... .................................................................... .................................................................... ....................................................................
QU EN SABEM?
UNITATS 1, 2, 3, 4
Nom: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Data: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
6. Completa el text amb les paraules segents: cotxe, zoolgic, aquest, el, meu, verd, l, els, dos, sorolls, gran, xops
..................
....
mat plovia i he agafat
...............
paraigua
..................
per anar al
.................
Quan anava a agafar . . . . . . . . . . . . . . . . . . autobs, he vist que ja arribaven . . . . . . . . . . . . . . . . . . amics amb els quals havia quedat. Mentre ens espervem, un
.................. ..................
vermell i
..................
ha passat sobre un
bassal ple daigua i ens ha deixat els abrics
..................
7. Classifica les paraules de lactivitat anterior: determinants noms adjectius
8. Ordena aquestes paraules segons lordre alfabtic:

G G
bicicleta, barret, barraca, beisbol: domiciliaci, domstic, domiciliari, domicili:
..................................................................... .....................................................................
9. De les paraules derivades segents, destrian larrel dels sufixos i els prefixos, i desprs classificals: emmirallar, desordenar, llibreria, descartar, desarrelar, ingesti prefixos arrel sufixos
QU EN SABEM?
UNITATS 1, 2, 3, 4
Nom: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Data: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
10. Observa amb atenci el dibuix segent:
....
11.Tria els llocs i els personatges que tagradin ms i escriu la presentaci dun conte.
........................................................................................................................ ........................................................................................................................ ........................................................................................................................ ........................................................................................................................ ........................................................................................................................ ........................................................................................................................ ........................................................................................................................ ........................................................................................................................ ........................................................................................................................ ........................................................................................................................
QU EN SABEM?
UNITATS 5, 6, 7, 8
Nom: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Data: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
....
1. Algunes de les paraules segents shan daccentuar. Posa accent en les que calgui i justifica en cada cas la teva decisi:
cami examens carbo cocodril cadira manec Ramon frances centimetre ultim
Saccentua perqu s aguda acabada en vocal.
2. El text que et reprodum cont les faltes segents: 3 dapostrofaci, 2 de contracci i 6 relacionades amb b i v. Escriu el text corregit a continuaci: El ltim dia de el mes de avril vam anar a el Museu Arqueolgic de Ripoll.A la entrada ens va revre el director per explicar-nos les ltimes novetats i els projectes que volien dur a terme. Desprs vam visitar-lo.Va ser molt interessant. En sortir, vam anar a la bivlioteca municipal. Estaba plena de nois que preparaben un treball sobre els inbents.
....................................................................................................................... ....................................................................................................................... ....................................................................................................................... ....................................................................................................................... .......................................................................................................................
3. Algunes paraules daquestes oracions han perdut la lletra h. Corregeix-les:

G G G G
La seva amiga a anat a buscar el regal. O va dir a tothom i ning no sel va creure. I havia un gran enrenou i van avisar el porter. Vindrs avui o dem?
........................................................ ........................................................ ........................................................ ........................................................
QU EN SABEM?
UNITATS 5, 6, 7, 8
Nom: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Data: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
4. Omple el quadre amb les formes verbals corresponents: persona abans vas saltar dormin parlaren ells o elles ara canto desprs
....
nosaltres
5. Completa aquests grups de paraules i forma oracions.

G
Els venedors dordinadors dltima generaci
..................................................................
G ..........................................................................................
juguem al pati de lescola. cauen a la tardor.
G ..................................................................................................... G
Lhmster petit de la Mariona
.....................................................................................
6. Digues si les paraules en negreta sn verbs o no ho sn. Aleshores en Kemati va aixecar els ulls i va dir: Certament, venerable pare, per el somni era com un manament i la muntanya em crida. s per aix que he vingut. Digues, doncs, quin s aquest somni ms fort que la temena dels esperits dels avantpassats, ms fort, fins i tot, que la teva obligaci envers els pares. 7. Escriu dues oracions amb cada una de les paraules polismiques que hi ha a continuaci, per amb un significat diferent.
G
coll:
1 2
.......................................................................................................... ..........................................................................................................
ull:
1 2
.......................................................................................................... ..........................................................................................................
peu:
1 2
.......................................................................................................... ..........................................................................................................
QU EN SABEM?
UNITATS 5, 6, 7, 8
Nom: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Data: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
8. Completa la definici segent: I Les paraules polismiques sn
....
...........................................................................
9. Observa aquest grup de paraules i desprs respon: camisa, camisola, descamisat, camiseria
G G
s una famlia de paraules?
no
Com es formen les famlies de paraules?

......................................................................................................................
Tria una de les paraules segents i forman una famlia: taula, flor, carro.
...............................:......................................................................................
10.Tria qualsevol dels recursos potics que has estudiat per expressar el que et suggereixen, el que et fan pensar i el que et recorden aquestes imatges, i tamb el que timpressiona de cadascuna.
QU EN SABEM?
UNITATS 9,10,11,12
Nom: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Data: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
....
1. Amb les lletres de la graella, que pots repetir tantes vegades com vulguis, forma cinc paraules per a cada una de les columnes de ms avall. a o m t j f n l g i q p u e r s
so de la c de casa c
qu
so de la g de gat
g gu
so de la j de jaqueta
g j
2. Digues si sn vertaderes (V) o falses (F) les afirmacions segents: Quan tenim el so de la c de casa escrivim: c davant de e i i c davant de o qu davant de e i i Quan tenim el so de la g de gat escrivim: g davant de a, o, u g davant de e, i gu davant de a, o, u Quan tenim el so de la j de jaqueta escrivim: j davant de i j davant de o les paraules Jess i jersei sn una excepci a la norma V V V F F F V V V F F F V V V F F F
QU EN SABEM?
UNITATS 9, 10, 11, 12
Nom: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Data: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
3. Escriu x o ix en els espais buits segents: ca. . . . . a,
. . . . . ocolata, . . . . . emeneia,
....
cala. . . . . , dibu. . . . . , pe. . . . . , pan. . . . . a, rodan. . . . . a, madu. . . . . a.
4. Combina paraules dels diferents grups per formar-ne oracions. (Pots variar els gnere o el nombre de les paraules si et conv.) les el la un una l nosaltres vosaltres gat nen jordi animals del zoolgic de la Roser negre riallera de Vic bonica anirem mengen salta banyava s sadapten illa de Mallorca properes vacances cap de setmana ensamades piscina
G ...................................................................................................................... G ...................................................................................................................... G ...................................................................................................................... G ...................................................................................................................... G ...................................................................................................................... G ...................................................................................................................... G ...................................................................................................................... G ......................................................................................................................
5. Separa el sintagma nominal i el sintagma verbal daquestes oracions. Desprs marcan els nuclis i els complements. Dins el sintagma nominal senyala tamb els determinants.
G G G G
El jardiner del jard botnic de Blanes busca cargols quan plou. T un bon toc de pilota, el nou fitxatge de lequip del poble. Vosaltres anireu sols amb tren. Caminen pel desert.
QU EN SABEM?
UNITATS 9, 10, 11, 12
Nom: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Data: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
....
6. Relaciona els dibuixos amb les frases fetes segents:
Anar amb una sabata i una espardenya.
No dir ni ase ni bstia. Donar un cop de m. 2
4 5 Costar un ull de la cara. Fer la guitza.
QU EN SABEM?
UNITATS 9, 10, 11, 12
Nom: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Data: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
....
7. Completa els grups de paraules segents i forman comparacions:

G G G G
En Peret s alt
.................................................................................................... .............................................................................................. ........................................................................................
Tenia el nas vermell T els ulls negres
La pellcula era avorrida
................................................................................................
8.Tria una de les opcions segents: a. Escriu una carta a un amic o una amiga per explicar-li els darrers fets importants que has viscut i per convidar-lo a passar un cap de setmana amb la teva famlia. b.Escriu el final duna histria fantstica en la qual un extraterrestre aterra al nostre planeta just quan sest jugant un partit en un camp de futbol del teu barri o poble.
.................................................................................................................... .................................................................................................................... .................................................................................................................... .................................................................................................................... .................................................................................................................... .................................................................................................................... .................................................................................................................... .................................................................................................................... .................................................................................................................... .................................................................................................................... .................................................................................................................... .................................................................................................................... .................................................................................................................... .................................................................................................................... ....................................................................................................................
MS RECURSOS PER ENSENYAR LLENGUA

1. Conjugaci dels verbs regulars: primera conjugaci: cantar segona conjugaci: tmer segona conjugaci: perdre tercera conjugaci: dormir tercera conjugaci: servir 2. Conjugaci del verb auxiliar haver
CONJUGACI DELS VERBS REGULARS
1. Primera conjugaci: cantar
Indicatiu Present canto cantes canta cantem canteu canten Pretrit imperfet cantava cantaves cantava cantvem cantveu cantaven Pretrit perfet simple cant cantares cant cantrem cantreu cantaren Futur simple cantar cantars cantar cantarem cantareu cantaran Condicional simple cantaria cantaries cantaria cantarem cantareu cantarien Infinitiu simple: compost: cantar haver cantat simple: compost: Pretrit perfet perifrstic vaig cantar vas cantar va cantar vam cantar vau cantar van cantar Pretrit indefinit he cantat has cantat ha cantat hem cantat heu cantat han cantat Pretrit plusquamperfet havia cantat havies cantat havia cantat havem cantat haveu cantat havien cantat Pretrit anterior simple hagu cantat hagueres cantat hagu cantat hagurem cantat hagureu cantat hagueren cantat Futur compost haur cantat haurs cantat haur cantat haurem cantat haureu cantat hauran cantat Condicional compost hauria o haguera cantat hauries o hagueres cantat hauria o haguera cantat haurem o hagurem cantat haureu o hagureu cantat haurien o hagueren cantat Gerundi cantant havent cantat Pretrit anterior perifrstic vaig haver cantat vas haver cantat va haver cantat vam haver cantat vau haver cantat van haver cantat
Subjuntiu Present canti cantis canti cantem canteu cantin Pretrit imperfet cants cantessis cants cantssim cantssiu cantessin Pretrit perfet hagi cantat hagis cantat hagi cantat hgim cantat hgiu cantat hagin cantat Pretrit plusquamperfet hagus cantat haguessis cantat hagus cantat hagussim cantat hagussiu cantat haguessin cantat Imperatiu canta canti cantem canteu cantin (tu) (ell, ella) (nosaltres) (vosaltres) (ells, elles)
Participi cantat, cantada cantats, cantades
2. Segona conjugaci: tmer
Indicatiu Present temo tems tem temem temeu temen Pretrit imperfet temia temies temia temem temeu temien Pretrit perfet simple tem temeres tem temrem temreu temeren Futur simple temer temers temer temerem temereu temeran Condicional simple temeria temeries temeria temerem temereu temerien Infinitiu simple: compost: tmer haver temut Pretrit perfet perifrstic vaig tmer vas tmer va tmer vam tmer vau tmer van tmer Pretrit indefinit he temut has temut ha temut hem temut heu temut han temut Pretrit plusquamperfet havia temut havies temut havia temut havem temut haveu temut havien temut Pretrit anterior simple hagu temut hagueres temut hagu temut hagurem temut hagureu temut hagueren temut Futur compost haur temut haurs temut haur temut haurem temut haureu temut hauran temut Condicional compost hauria o haguera temut hauries o hagueres temut hauria o haguera temut haurem o hagurem temut haureu o hagureu temut haurien o hagueren temut Gerundi Simple: tement Compost: havent temut Pretrit anterior perifrstic vaig haver temut vas haver temut va haver temut vam haver temut vau haver temut van haver temut
Subjuntiu Present temi temis temi temem temeu temin Pretrit imperfet tems temessis tems temssim temssiu temessin Pretrit perfet hagi temut hagis temut hagi temut hgim temut hgiu temut hagin temut Pretrit plusquamperfet hagus temut haguessis temut hagus temut hagussim temut hagussiu temut haguessin temut Imperatiu tem temi temem temeu temin (tu) (ell, ella) (nosaltres) (vosaltres) (ells, elles)
Participi temut, temuda temuts, temudes
3. Segona conjugaci: perdre
Indicatiu Present perdo perds perd perdem perdeu perden Pretrit imperfet perdia perdies perdia perdem perdeu perdien Pretrit perfet simple perd perderes perd perdrem perdreu perderen Futur simple perdr perdrs perdr perdrem perdreu perdran Condicional simple perdria perdries perdria perdrem perdreu perdrien Infinitiu simple: perdre compost: haver perdut Pretrit perfet perifrstic vaig perdre vas perdre va perdre vam perdre vau perdre van perdre Pretrit indefinit he perdut has perdut ha perdut hem perdut heu perdut han perdut Pretrit plusquamperfet havia perdut havies perdut havia perdut havem perdut haveu perdut havien perdut Pretrit anterior simple hagu perdut hagueres perdut hagu perdut haguremperdut hagureu perdut hagueren perdut Futur compost haur perdut haurs perdut haur perdut haurem perdut haureu perdut hauran perdut Condicional compost hauria o haguera perdut hauries o hagueres perdut hauria o haguera perdut haurem o hagurem perdut haureu o hagureu perdut haurien o hagueren perdut Gerundi simple: perdent compost: havent perdut Pretrit anterior perifrstic vaig haver perdut vas haver perdut va haver perdut vam haver perdut vau haver perdut van haver perdut
Subjuntiu Present perdi perdis perdi perdem perdeu perdin Pretrit imperfet perds perdessis perds perdssim perdssiu perdessin Pretrit perfet hagi perdut hagis perdut hagi perdut hgim perdut hgiu perdut hagin perdut Pretrit plusquamperfet hagus perdut haguessis perdut hagus perdut hagussim perdut hagussiu perdut haguessin perdut Imperatiu perd perdi perdem perdeu perdin (tu) (ell, elles) (nosaltres) (vosaltres) (ells, elles)
Participi perdut, perduda perduts, perdudes
4. Tercera conjugaci: dormir
Indicatiu Present dormo dorms dorm dormim dormiu dormen Pretrit imperfet dormia dormies dormia dormem dormeu dormien Pretrit perfet simple dorm dormires dorm dormrem dormreu dormiren Futur simple dormir dormirs dormir dormirem dormireu dormiran Condicional simple dormiria dormiries dormiria dormirem dormireu dormirien Infinitiu simple: compost: dormir haver dormit simple: compost: Pretrit perfet perifrstic vaig dormir vas dormir va dormir vam dormir vau dormir van dormir Pretrit indefinit he dormit has dormit ha dormit hem dormit heu dormit han dormit Pretrit plusquamperfet havia dormit havies dormit havia dormit havem dormit haveu dormit havien dormit Pretrit anterior simple hagu dormit hagueres dormit hagu dormit haguremdormit hagureu dormit hagueren dormit Futur compost haur dormit haurs dormit haur dormit haurem dormit haureu dormit hauran dormit Condicional compost hauria o haguera dormit hauries o hagueres dormit hauria o haguera dormit haurem o hagurem dormit haureu o hagureu dormit haurien o hagueren dormit Gerundi dormint havent dormit Pretrit anterior perifrstic vaig haver dormit vas haver dormit va haver dormit vam haver dormit vau haver dormit van haver dormit
Subjuntiu Present dormi dormis dormi dormim dormiu dormin Pretrit imperfet dorms dormissis dorms dormssim dormssiu dormissin Pretrit perfet hagi dormit hagis dormit hagi dormit hgim dormit hgiu dormit hagin dormit Pretrit plusquamperfet hagus dormit haguessis dormit hagus dormit hagussim dormit hagussiu dormit haguessin dormit Imperatiu dorm dormi dormim dormiu dormin (tu) (ell, ella) (nosaltres) (vosaltres) (ells, elles)
Participi dormit, dormida dormits, dormides
5. Tercera conjugaci: servir
Indicatiu Present serveixo serveixes serveix servim serviu serveixen Pretrit imperfet servia servies servia servem serveu servien Pretrit perfet simple serv servires serv servrem servreu serviren Futur simple servir servirs servir servirem servireu serviran Condicional simple serviria serviries serviria servirem servireu servirien Infinitiu simple: compost: servir haver servit Pretrit perfet perifrstic vaig servir vas servir va servir vam servir vau servir van servir Pretrit indefinit he servit has servit ha servit hem servit heu servit han servit Pretrit plusquamperfet havia servit havies servit havia servit havem servit haveu servit havien servit Pretrit anterior simple hagu servit hagueres servit hagu servit hagurem servit hagureu servit hagueren servit Futur compost haur servit haurs servit haur servit haurem servit haureu servit hauran servit Condicional compost hauria o haguera servit hauries o hagueres servit hauria o haguera servit haurem o hagurem servit haureu o hagureu servit haurien o hagueren servit Gerundi simple: servint compost: havent servit Pretrit anterior perifrstic vaig haver servit vas haver servit va haver servit vam haver servit vau haver servit van haver servit
Subjuntiu Present serveixi serveixis serveixi servim serviu serveixin Pretrit imperfet servs servissis servs servssim servssiu servissin Pretrit perfet hagi servit hagis servit hagi servit hgim servit hgiu servit hagin servit Pretrit plusquamperfet hagus servit haguessis servit hagus servit hagussim servit hagussiu servit haguessin servit Imperatiu serveix serveixi servim serviu serveixin Participi servit, servida servits, servides (tu) (ell, ella) (nosaltres) (vosaltres) (ells, elles)
CONJUGACI DEL VERB AUXILIAR
1. Haver
Indicatiu Present he has ha hem heu han Pretrit imperfet havia havies havia havem haveu havien Pretrit perfet simple hagu hagueres hagu hagurem hagureu hagueren Futur simple haur haurs haur haurem haureu hauran Condicional simple hauria o haguera hauries o hagueres hauria o haguera haurem o hagurem haureu o hagureu haurien o hagueren Infinitiu simple: compost: haver haver hagut simple: compost: Pretrit perfet perifrstic vaig haver vas haver va haver vam haver vau haver van haver Pretrit indefinit he hagut has hagut ha hagut hem hagut heu hagut han hagut Pretrit plusquamperfet havia hagut havies hagut havia hagut havem hagut haveu hagut havien hagut Pretrit anterior simple hagu hagut hagueres hagut hagu hagut hagurem hagut hagureu hagut hagueren hagut Futur compost haur hagut haurs hagut haur hagut haurem hagut haureu hagut hauran hagut Condicional compost hauria o haguera hagut hauries o hagueres hagut hauria o haguera hagut haurem o hagurem hagut haureu o hagureu hagut haurien o hagueren hagut Gerundi havent havent hagut Pretrit anterior perifrstic vaig haver hagut vas haver hagut va haver hagut vam haver hagut vau haver hagut van haver hagut
Subjuntiu Present hagi hagis hagi hgim hgiu hagin Pretrit imperfet hagus haguessis hagus hagussim hagussiu haguessin Pretrit perfet hagi hagut hagis hagut hagi hagut hgim hagut hgiu hagut hagin hagut Pretrit plusquamperfet hagus hagut haguessis hagut hagus hagut hagussim hagut hagussiu hagut haguessin hagut Imperatiu Participi hagut, haguda haguts, hagudes
BIBLIOGRAFIA I ALTRES RECURSOS
ARNAU, J. Educacin en la segunda lengua y rendimiento escolar: una revisin de la problemtica general. SIGUAN, M (ed.). Enseanza en dos lenguas y resultados escolares. Barcelona: ICE (UB), 1985. ARNAU, J. et al. La educacin bilinge. Barcelona: ICE (UB/Horsori), 1992. ARNAU, J. Escola i llenges en contacte. Barcelona: Ceac, 1988. ARTIGAL, J. (coord.). Els programes dimmersi lingstica als territoris de llengua catalana. Barcelona: Fundaci Bofill, 1995. ARTIGAL, J. M. La immersi lingstica a Catalunya: consideracions psicolingstiques i sociolingstiques. Vic: Eumo, 1989. ARTIGAL, J. M. et al. Com fer descobrir una nova llengua.Vic: Eumo, 1984. BAETENS, H. Principis bsics del bilingisme. Barcelona: La Magrana, 1989. BAKER C. Fundamentos de educacin y bilingismo. Madrid: Ctedra. CASSANY, D.; LUNA, M. et al. Ensenyar llengua. Barcelona: Gra, 1993. CATAL, G. et al. Avaluaci de la comprensi lectora. Barcelona: Gra, 1996. CODINA, F.; FARGAS, A. Proposta de classificaci dels errors dortografia.Vic: Eumo, 1991. COLOMER,T. et al. Ajudar a llegir. La formaci lectora a Primria i Secundria. Barcelona: Barcanova, 1992. COLOMER,T.; CAMPS, A. Ensenyar a llegir, ensenyar a comprendre. Barcelona: Edicions 62, 1991. DIVERSOS AUTORS. El tractament de les llenges a lEducaci Primria. Generalitat de Catalunya. Departament dEnsenyament. ECOUEN, G. R. Formar infants productors de textos. Barcelona: Gra, 1992. RIVIRE, A. La psicologa de Vigotski. Madrid: Aprendizaje-Visor, 1985. SOL, I. Estrategias de lectura. Barcelona: Gra, 1992.

Catalan 5 Ballena Blanca

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Catalan 5 Ballena Blanca

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

uia Didctica

MS RECURSOS PER ENSENYAR LLENGUA

PROJECTE BALENA BLANCA

PROJECTE BALENA BLANCA

2. PRINCIPIS EDUCATIUS I DIDCTICS

Com hem concebut aquests materials? Com els hem organitzat?

Quines metodologies i didctiques utilitzem?

PROJECTE BALENA BLANCA

Com treballem els eixos transversals?

Com treballem la diversitat?

Com hem introdut les TIC?

4. MATERIALS PER A LREA DE LLENGUA CATALANA I LITERATURA. Cicle Superior

PROJECTE BALENA BLANCA

5. DIDCTICA I METODOLOGIA DE LREA DE LLENGUA CATALANA I LITERATURA

1. La llengua i les altres rees

PROJECTE BALENA BLANCA

PROJECTE BALENA BLANCA

PROJECTE BALENA BLANCA

5. El treball sistemtic de llengua

PROJECTE BALENA BLANCA

PROJECTE BALENA BLANCA

6. ORIENTACIONS PER A LAVALUACI

Avaluaci inicial: FEM MEMRIA

Avaluaci contnua i formativa: QU HEM APRS?

Avaluaci sumativa: QU EN SABEM?

PROJECTE BALENA BLANCA

7. ORIENTACIONS PER ATENDRE LA DIVERSITAT

8. ELS EIXOS TRANSVERSALS

PROJECTE BALENA BLANCA

9. LES TIC (TECNOLOGIES DE LA INFORMACI I LA COMUNICACI)

1. OBJECTIUS GENERALS DE LETAPA I OBJECTIUS PER CICLE DE LEDUCACI PRIMRIA

Objectius generals de letapa

1. Resoldre situacions quotidianes a partir de lobservaci, la identificaci i lexperimentaci dactivitats.

1. Progressar en la comprensi i lexpressi en llengua estrangera de formes i vocabulari dentorns ms amplis.

1. Comprendre i expressar en llengua estrangera missatges senzills dins dun context.

Objectius generals de letapa

2. OBJECTIUS GENERALS I OBJECTIUS PER CICLE DE LREA DE LLENGUA CATALANA

Objectius generals de letapa

Objectius generals de l rea

3. CONTINGUTS DE LREA DE LLENGUA CATALANA PER AL CICLE SUPERIOR

Actituds, valors i normes

S I COMUNICACI: LLENGUA ESCRITA Procediments

Fets, conceptes i sistemes conceptuals

Actituds, valors i normes

TREBALL SISTEMTIC DE LLENGUA: FONTICA I ORTOGRAFIA Procediments

Fets, conceptes i sistemes conceptuals

Actituds, valors i normes

TREBALL SISTEMTIC DE LLENGUA: GRAMTICA Procediments

Fets, conceptes i sistemes conceptuals

Actituds, valors i normes

TREBALL SISTEMTIC: LXIC Procediments

Fets, conceptes i sistemes conceptuals

Actituds, valors i normes

4. OBJECTIUS REFERENCIALS DE LREA DE LLENGUA CATALANA PER AL CICLE SUPERIOR

S I COMUNICACI: LLENGUA PARLADA

S I COMUNICACI: LLENGUA ESCRITA

TREBALL SISTEMTIC DE LLENGUA: FONTICA I ORTOGRAFIA

TREBALL SISTEMTIC DE LLENGUA: GRAMTICA

TREBALL SISTEMTIC DE LLENGUA: LXIC

1. CONTINGUTS DE LLENGUA CATALANA DE CINQU DEDUCACI PRIMRIA

Els determinants (1)

Els determinants (2)

Els pronoms personals

Unitat 8 Unitat 9 Unitat 10