MATARÓ

INDEX

Pàgines

1. PRESENTACIÓ 2

2. OBJECTIUS GENERALS 3

3. EL MEDI FÍSC: 4

3.1 Introducció: El Maresme

Mataró
3.2 Situació geogràfica: El relleu
El clima
3.3 Flora i fauna del Maresme
3.4 Mataró, flora i fauna

4 EL MEDI HISTÒRIC 18

5 BIBLIOGRAFIA 26

1
 MATARÓ

1. PRESENTACIÓ DEL Treball de Síntesi: MATARÓ

1) EL MEDI FÍSIC:

La situació de Mataró a la comarca del Maresme. A través de l’estudi del medi físic que
configura la comarca, i per tant, Mataró, l’alumne descobrirà les conseqüències
d’aquestes característiques físiques: l’arribada dels primers pobladors, els primers
assentaments humans i d’entre ells els Laietans, que donen el nom al crèdit i que, poc a
poc, han anat configurant la nostra història actual.

2) EL MEDI HISTÒRIC:

L’objectiu és que els alumnes assoleixin unes idees bàsiques sobre la nostra història: la
base de la nostra cultura (Iluro) i la història més actual que ha donat lloc a la ciutat tal com
la coneixem ara.
Tot això inserit en la nostra societat actual i a fi que en aquesta línia del temps, l’alumne/a
en valori l’evolució i la importància del passat en la configuració del present i, per tant, del
futur, tot ajudant-lo en la seva inserció social.

2
 MATARÓ

2. OBJECTIUS

1. Descriure les principals característiques de Mataró a l’antiguitat i a l’edat

contemporànea, tot caracteritzant les fomes de vida que hi havia.

2. Identificar en el paisatge els components naturals i humans.

3. Percebre l'espai i adquirir consciència espacial (orientació, situació i localització), sent

capaç de comunicar-lo utilitzant tècniques cartogràfiques.

4. Obtenir, seleccionar, tractar i comunicar informació utilitzant les fonts en què

habitualment es troba disponible.

5. Relacionar-se amb altres persones i participar en activitats de grup, adoptant actituds

de flexibilitat, solidaritat, interès i tolerància, per superar inhibicions i prejudicis i
rebutjar tot tipus de discriminacions.

6. Fomentar l’hàbit d’observar, reflexionar, valorar i actuar sobre l’entorn immediat.

7. Comprendre i interpretar informacions.

8. Descobrir unes formes de vida del passat, per tal d’entendre el nostre present.

9. Identificar algunes de les causes i conseqüències que poden derivar-se d’una situació,
acció o fet històric.

10. Utilitzar els coneixements lingüístics per elaborar textos amb correcció.

11. Produir missatges orals i escrits.

12. Presentar acuradament els treballs realitzats.

13. Desenvolupar i valorar actituds cíviques.

14. Afavorir i desenvolupar la capacitat d’autonomia en l’organització del treball individual, i

també de cooperació i col·laboració en el treball en equip.

3
 MATARÓ

3. EL MEDI FÍSIC

3.1 Introducció

El Maresme

Estat : ...............................................
Autonomia: ..................................................
Província: ......................................................
Capital: .......................................................
Gentilici: .....................................................
Superfície: 398,91 km²
Població (2008): ..............................................
Densitat: 1.054,18 hab/km²
Coordenades: 41° 35′ 56″ N, 2° 30′ 29″ E / 41.59889, 2.50806(i)
Forma de govern: Consell Comarcal
Municipis: ..............................................................

- 30
- Catalunya
- 420.521 habitants.
- Mataró.
- maresmenc, maresmenca.
- Espanya
Relació de municipis: - Barcelona

Tordera Palafolls
Malgrat de Mar Santa Susanna
Pineda Calella
Sant Cebrià de Vallalta Sant Pol de Mar
Sant Iscle de Vallalta Arenys de Munt
Arenys de Mar Caldes d'Estrac
Sant Andreu de Llavaneres Dosrius
Sant Vicenç de Montalt Argentona
Orrius Mataró
Cabrera de Mar Cabrils
Vilassar de Mar Vilassar de Munt
Premià de Mar Premià de Dalt
Teià Alella
Tiana El Masnou
Montgat Canet de Mar

4
 MATARÓ

LOCALITZACIÓ DE MATARÓ DINS EL MÓN

Objectius de l’activitat:
a) situar geogràficament la comarca del Maresme.
b) Interpretar de forma correcta els diferents tipus de mapes.

1. Ressegueix i pinta el continent europeu amb retolador de punta fina vermell. Escriu
els noms dels altres continents (sense pintar) i els oceans del món.

2. Situa l’estat espanyol dins el continent europeu.

3. Escriu els límits d’Europa.

5
 MATARÓ

4. Situa al mapa d’Espanya la situació de Catalunya.

5. Escriu el nom de les comunitats autònomes que limiten amb Catalunya.
6. Situa la mar mediterrània, Portugal i França.

7. Pinta la comarca del Maresme i marca la seva capital: Mataró.

8. Acoloreix les comarques que limiten amb la comarca del Maresme: Escriu el nom i
la seva capital.

6
 MATARÓ

Patrimoni monumental i atractius turístics:

Mataró: basílica de Santa Maria amb notables elements barrocs (Antoni Viladomat),
cases modernistes (Puig i Cadafalch), parc municipal, Museu de Mataró restes romanes
de Torre Llauder, port esportiu.
Argentona: església del gòtic tardà, masies (can Cabanyes), torres modernistes (Puig i
Cadafalch), Museu del Càntir, fonts medicinals.
Cabrera de Mar: lloc d'estiueig. Castell de Burriac.
Sant Andreu de Llavaneres: port esportiu (el Balís) i camp de golf.

Busca informació i imatges sobre:

- La basílica de Santa Maria.
- Puig i Cadafalch i la seva obra arquitectònica (imatge de la casa
Coll i Regàs).
- Castell del Burriac.

Pots trobar informació a: http://ca.wikipedia.org/wiki/Portada

Exemple: - Tipus: Edifici religiós.

- Període: segle XVI-XVII
- Estil: barroc
- Autor: Ercole Turelli.
- Situació: Plaça de Santa
Maria (Mataró)

Edifici construït a partir del 1675 substituint l'antiga

església gòtica, de la qual només en resta la base del
campanar. Abans d'aquesta hi va haver una església
romànica, documentada des del segle XI, i encara abans
un temple d'origen romà.

Té planta de creu llatina. A banda i banda hi ha capelles

laterals obertes amb arc apuntat. Sobre el portal principal
cal destacar-hi el monumental orgue, del 1927.

Nom: Josep Puig i Cadafalch

Data de naixement: ……………………………………………………………………………..
Lloc de naixement: ………………………………………………………………………………
Ofici: ……………………………………………………………………………………..
Nom dels principals edificis: …………………………………………………………………
Adreça de la casa Coll I Regàs a Mataró: ……………………………………………......
Descripció de la casa Coll i Regàs (Com és?): ……………………………………………
7
 MATARÓ

Nom: Castell de Burriac

Situació (on el podem trobar?): …………………………………………………………
Està situat a ………………….. metres sobre nivell del mar.
Població: ……………………………………………………………………………………..
………………… va escriure un document l’any ……………………on apareixia el nom del
castell de Burriac.
Dues famílies propietàries del castell: ……………………………………………......
Segle en el qual va deixar de fer-se servir: ……………………………………………

Gastronomia:

Prestigi dels pèsols de Llavaneres, patates de Mataró, mongetes i tomàquets de les

hortes, maduixons... plats de peix a les poblacions costaneres, especialment a Arenys
(subhastes de peix), restaurants d'anomenada...

Activitats:

- has d’anar a la pàgina web www.gastroteca.cat

- A la dreta hi ha un mapa de Catalunya on pots trobar on pots menjar o comprar el
producte que estàs buscant.
- Has de seleccionar el producte: maduixes del Maresme i prémer el botó cercar.
- A la pàgina següent has de clicar a l’opció: Maduixes del Maresme (de color
vermell).
- Digues si les següents afirmacions sobre les maduixes del Maresme són
certes/verdaderes o falses.

LES MADUIXES DEL MARESME Verdader Fals

1. Les maduixes del Maresme són de color vermell pàlid.
2. Les maduixes del Maresme fan molt bona olor.
3. La varietat anomenada “pájaro” és pitjor que les altres.
4. Aquestes maduixes es poden comprar a qualsevol
supermercat.
5. Les maduixes del Maresme NO es poden trobar al
supermercats d’altres països.
6. la pàgina web proposa cinc receptes.
7. Per a fer la macedònia NOMÉS necessites maduixes.
8. Necessites 100 grams de maduixes per fer Maduixes
amb vi i sucre.
9. Les maduixes han d’estar netes i tallades per fer
Maduixes amb vi i sucre.

- Has de tornar a la pàgina web principal www.gastroteca.cat i buscar a quins

restaurants podem menjar de postres maduixes del Maresme.
a) .......................................................................
b) .......................................................................
8
 MATARÓ

c) .......................................................................

- A la pàgina principal hi ha una pestanya a la part de dalt. Clica a la secció

RECEPTES.
- De la A a la Z: clica sobre la lletra S: essa.
- Busca una recepta molt típica de Mataró: Sèpia amb pèsols.
- Quins ingredientes necessites?

- De la recepta:

a) subratlla els verbs i escriu el seu infinitiu.

b) Canvia els verbs (imperatiu) per la construcció d’obligació: HAVER DE+INFINITIU.

Netegeu (NETEJAR) i talleu la sèpia, poseu-la en una cassola tapada i deixeu que vagi evaporant l’aigua
que desprèn.
Tot seguit afegiu-hi una mica d’oli i els grans d’all, i un cop rossos, afegiu-hi els tomàquets.
Quan sigui tot sofregit, cobriu-ho amb aigua.
Quan arrenqui el bull afegiu-hi els pèsols i deixeu-ho fins que estiguin cuits.
Abans d’acabar afegiu-hi la picada deixatada amb suc de la cocció.

- Ara clica a l’opció FIRES: trobaràs el calendari de fires 2009. Has d’omplir la
informació següent:

a) localitat: Mataró
b) Comarca: Maresme

- Ara clica a baix de tot on diu: cerca en llistat abreujat.

- Contesta les següents preguntes:
a) Quan és la fira de Sant Ponç? ................................................
b) A quina població del Maresme es fa? .......................................................
c) Quants dies dura la fira? ........................................................

- Busca a internet quins productes pots comprar a la fira de Sant Ponç?

- Busca alguna imatge de la fira de sant Ponç, copia-la i enganxa-la al teu treball.

9
 MATARÓ

Festes i actes culturals:

Aplec de Pasqua al santuari del Corredor (Dosrius), aplec de la sardana a Calella (juny),
catifes de flors per Corpus a Argentona, retaule dels Sants Màrtirs a Vilassarde Dalt
(juliol), Missa de les Santes a Mataró (fi de juliol), Ball de la plaça a Arenys de Mar
(agost), Festa de la verema a Alella (setembre), Fira de Tordera (desembre)...

L’artista Mònica Vilert serà la creadora del cartell de Les Santes 2009

El jurat l’ha escollida com a successora de Martí Anson, autor del cartell de la darrera edició de la Festa
Major

per V. B. - 17/03/2009 13:26

L’artista mataronina Mònica Vilert serà l’autora el cartell de la Festa Major de Les Santes 2009, segons ha pogut
saber capgros.com. Vilert va ser escollida pels membres de la Comissió reunida a finals de la setmana passada,
com a successora de Martí Anson, que es va encarregar de la imatge de l’anterior edició de la festa. Vilert (Mataró,
1966), docent de l’escola Cor de Maria, és una artista que acumula un destacat currículum expositiu, que va iniciar
l’any 1988 amb una mostra a la galeria Minerva de la capital maresmenca. Les seves obres, de tall abstracte i
molt arrelats als moviments creatius contemporanis, s’ha pogut veure a espais com la galeria Tertre i a la biblioteca
Pompeu Fabra de Mataró, i a diverses galeries de Catalunya, en especial de Barcelona, on ha exposat en
nombroses ocasions. A més, és l’autora, juntament amb Jaume Simon, del Monument al Cooperativisme (1996)
que es troba a la Plaça Forn del Vidre, i ha participat com a jurat a la Mostra d’Art Jove que organitza l’IMAC. Vilert
va ser designada com a autora del cartell l’any 2002, però va rebutjar l’encàrrec en mostrar-se contrària a que els
creadors del citat cartell no rebessin cap contraprestació econòmica. Des de 2006, l’Ajuntament va decidir donar
un tomb a la situació i remunerar el cartell amb 2.000 euros.

1. pàgina web: ......................................................................................................

2. sinònim de “professor/a”: ....................................................................................
3. que és de Mataró/ escriu el masculí:.............................................................
4. sinònim d’exposició: ........................................................................................
5. sinònim de “artistes”: ..............................................................................................
6. més d’una/moltes: ...........................................................................................
7. Verb que vol dir “no acceptar una cosa”: .........................................................
8. Pagar a algú la feina que ha fet/recompensar: ................................................
9. que no parteix de la representació de la realitat visual ni hi arriba: Ab_ _ _ _ _ _ e
10. un nom propi: .........................................

10
 MATARÓ

1. Busca en el text exemples de verbs en:

a) present:
b) pretèrit perfet (passat recent):
c) pretètit perfet perifràstic (passat llunyà):
d) futur:

2. Escriu l’infinitiu corresponent de cada verb. Continua la taula que tens a

continuació:

Exemples del text infinitius

Serà 3a persona del singular. Verb SER.
Ha pogut 3a persona del singular. Verb PODER.

11
 MATARÓ

Mataró
- Mataroní, mataronina
- Barcelona
Estat : ....................................................................
- Joan Antoni Baron
Autonomia: ............................................................. Espinar (PSC)
Província: .................................................................. -
Espanya
Comarca: ................................................................... -
El Maresme
Gentilici: ..................................................................... -
Capgròs, capgrossos
Malnom: ..................................................................... -
Catalunya
Superfície : .................................................................... 22,53 km²
-
Població (2009): 121.722 hab.
Densitat : 5.402,66 hab./km²
Altitud: 28 m
Coordenades: 41° 32′ 31″ N 2° 26′ 43″ E:
Alcalde: ..............................................................................................
Festa major: Les Santes Patró/Patrons Santa Juliana i Santa Semproniana

Municipi i cap de la comarca del Maresme, al vessant de mar de la Serralada Litoral (23
km; (2009): 121.722 hab.

El relleu principal és constituït per una serralada de poca elevació - el Corredor- de

contextura granítica, que ha donat lloc a la formació dels turons que la coronen.

El clima és benigne, amb un règim plujós irregular.

Antigament la riquesa agrícola del terme es basava en la vinya. Actualment, a més de les
hortalisses, té força importància la floricultura i, en menor mesura, el conreu de les
patates.

El mar com a factor econòmic hi resta avui inoperant. Hi ha ara una moderna drassana i
hom ha construït recenment un important port esportiu.

La branca principal de l'economia mataronina és la indústria del gènere de punt. A Mataró

també hi ha altres empreses del sector industrial: metal.lúrgiques, químiques, adoberies,
del vidre, ceràmiques, de detergents, del paper i d'arts gràfiques, entre les principals.
Basicament però la ciutat s'ha convertit, sobretot, en un centre comercial i terciari
d'importància creixent.

La ciutat és el centre de la comarca del Maresme. Mataró té places espaioses; la principal

és la de Santa Anna, que és el centre neuràlgic de la població, amb la Rambla i la Riera.
Dels espais verds sobresurten el parc municipal (1909) i el parc forestal del turó d'en Dori
(1975). La façana marítima mataronina és ocupada, tot al seu lllarg, per la via del
ferrocarril (1848) i per la travessia de la carretera de Barcelona a Girona (1957).

Entre els seus edificis sobresurt la basílica parroquial de Santa Maria (s XVI) i la capella
dels Dolors, amb pintures d'Antoni Viladomat (1737). Altres construccions religioses
antigues són l'església de Sant Josep (s XVI-XVII), el convent de les Caputxines (1741),
l'església de Santa Anna (1789) i l'ermita de Sant Simó (s XVI). Entre els edificis civils es

12
 MATARÓ

destaquen la casa de la ciutat (s XVIII), el Museu Comarcal del Maresme (s XVI),

l'Hospital de Sant Jaume i Santa Magdalena ( s XVIII), tots amb reformes posteriors.

3. 2 Situació geogràfica

El relleu

La comarca es pot dividir en tres grans unitats de relleu ben diferenciades que es
distribueixen paral·lelament entre si: la serralada, la plana i la franja litoral.

a) La serralada litoral està formada per suaus turons, està constituïda per diversos
massissos: la Conreria, Sant Mateu, Céllecs, el Corredor i el Montnegre, de tots, el
darrer, n'és el més destacat amb una alçada màxima de 762 m.

b) La plana concentra la majoria de les poblacions, l'activitat agrícola i industrial i la

pràctica totalitat de les infraestructures que travessen la comarca. A la part nord de la
comarca assoleix una amplada considerable a causa dels materials aportats per el riu
Tordera.

c) La franja litoral és la part més alterada de la comarca. Està farcida d'infraestructures

que trenquen la seva dinàmica natural (via del tren, N-II, ports, dics, escolleres i
espigons), i que com a conseqüència final ha portat a la regressió que pateixen avui
les nostres platges.

El clima

El relleu ha condicionat l'existència d'una gran diversitat climàtica. Aquesta diversitat és

determinada per la distància del mar, l'altitud, l'exposició i l'orientació en relació amb els
vents humits.

El Maresme posseeix un clima suau i benigne a causa en bona mesura de l'efecte

amortidor del mar.

Les pluges es concentren sobretot a la tardor i a la primavera, quan hi ha un gradient

tèrmic considerable entre les masses d'aire continental i oceànic. Aquestes són sovint en
forma de tempesta i produeixen danys de consideració. La distribució de les precipitacions
varia de manera clara amb l'altitud, establint-se un màxim al Montnegre amb 800 mm
anuals.

Pel que fa a les temperatures, aquestes presenten molt poca oscil.lació anual, a causa de
la proximitat del mar i a la presència de la Serralada Litoral que frena els vents freds que
provenen de l'interior.

Les mitjanes anuals són de 16,1ºC a Mataró, 15,1ºC a Tiana i 13,8ºC a la Conreria; les
mitjanes de juliol són, respectivament de 23,5ºC, 23,5ºC i 22ºC, i les de gener de 9,8ºC a
Mataró i de 6,5ºC a la Conreria. Cal comptar, doncs, amb la protecció orogràfica, contra
els vents freds del nord a l'hivern i amb la marinada refrescant a l'estiu.

13
 MATARÓ

3. 3 Flora i fauna del Maresme

La fauna d´un territori està lligada a la vegetació i clima que hi és present. Aquesta
comarca està situada dins de l´àrea de clima mediterrani.
A les costes del Maresme podem trobar al voltant de15 aus marines que viuen o hivernen
aquí. Entre les més comuns que podem observar destaquen: el corriol camanegre, el
mascarell, el corb marí, el gavià argentat, la gavina vulgar i el gavot.

Els ocells són els vertebrats que es poden veure amb més facilitat. Alguns moixons, com
el pinsà, s’alimenten de grans i llavors; altres com les mallarengues, són insectívors. Uns
altres ocells freqüents a l´alzinar són els rapinyaires, com el xorriguer o l´esparver; el
mussol o el gamarús són d´activitat nocturna.

Pel que fa als peixos, a tota la comarca de la Tordera n´hi ha set espècies: l´anguila, el
barb, la bagra, la truita i la carpa.

El delta de la Tordera és un lloc privilegiat per l´observació d´ocells; hi ha aus marines,

limícoles i d´aigua dolça [(ànecs, flamencs, fotges, becadells, etc.).

A la fauna forestal, hi ha abundants mamífers silvestres com el conill, l´esquirol, el ratolí

de bosc, el teixó, la mustela, la guineu, la geneta o gat mesquer, el liró, l´eriçó i el porc
senglar, que menja tot ei que troba furgant la terra amb el morro.

3.4 Mataró, flora i fauna

No només hi ha espècies vegetals autòctones, sinó que moltes són importades i s´han
adaptat al clima mediterrani.

Les espècies més comunes de l´arbrat de la ciutat són:

Espècies perennifolis:

Xiprer, pi pinyer, cedre, garrofer, alzina, surera, mimosa, olivera.

Espècies caducifolis:

Castanyer, morera negra, plàta, pollancre, desmai, alber, til·ler, lledoner

Palmiformes:

Palmera de dàtils, palmera de Canàries, palmera Washintònia.

14
 MATARÓ

Els assentaments humans a Mataró, han representat la destrucció del hàbitats naturals i
la formació de nous ambients. Aquets ambients creats de nou són aprofitats per alguns
animals i plantes que viuen i s´alimenten en aquests hàbitats creats per l´home.
Dintre dels ocells cal destacar: la tòrtora turca, el colom, l´oreneta, el falciot, la merla, la
mallarenga, la cadernera, el mosquiter, gamarús, rata pinyada i pardal entre d´altres.
Les aus marines que podem observar a Mataró no crien al Maresme, sinó que són aus
migradores que passen l´hivern a les nostres platges.
Dintre dels mamífers es troba el ratolí mediterrani, molt comú a les àrees d´influència
humana. La rata comuna viu a les clavegueres, soterranis i rieres contaminades.
Els rèptils més comuns són la sargantana i el dragò.
Entre els invertebrats els més comuns són: mosquit, formiga, aranya, papallona,
libèl·lula, cargoll, eruga i marieta.

15
 MATARÓ

ACTIVITATS DE CIÈNCIES SOCIALS: El Maresme i Mataró

Objectius:

• Percebre l'espai i adquirir consciència espacial (orientació, situació i

localització), sent capaç de comunicar-lo utilitzant tècniques cartogràfiques.
• Descriure, a partir de l'observació directa o indirecta, les característiques del
relleu, aigües, climatologia i unitats paisatgístiques segons la intensitat i tipus
d'acció antròpica soferta.

Activitats:

1. En el mapa polític del Maresme situa correctament tots els pobles i ciutats de la nostra
comarca.

16
 MATARÓ

2. Completa aquesta taula sobre Mataró, cal especificar:

Comarca a la que
pertany:

Pobles i ciutats de
la comarca:

Comarques
limítrofes:

Latitud i longitud
de Mataró:

Altitud de Mataró:

Extensió de
Mataró (Km):
Nombre
d’habitants de la
comarca:
Nombre
d’habitants de
Mataró:
Clima de Mataró:

Tipus de
vegetació:

17
 MATARÓ

4.EL MEDI HISTÒRIC

ACTIVITATS DE CIÈNCIES SOCIALS

1. Fes una línia cronològica dels 5 fets més importants de la teva vida:

Vaig venir a viure

Els meus pares a Mataró al juliol
es van casar al Va néixer el
meu germà de 2001
1987
Vaig néixer a el 21 de febrer
Egipte al de 1997
setembre de
1992 Vaig conèixer el meu
millor amic aquest curs,
al 2009

2. Situa en una línia del temps, per ordre cronològic, els següents fets històrics
de Mataró:

- Primer ferrocarril construït a Espanya (Barcelona-Mataró) any 1848.

- Ciutat romana d’Iluro. any 75 a. de C.
- Laietans.
- Destrucció d’Iluro pels àrabs (s.VIII).

3. Fes una línia cronològica de la història del teu país/ciutat d’origen.

4. Busca al diccionari les definicions de les següents paraules:

- precari: ........................................................................................................
- democràcia: .................................................................................................
- fonament: ....................................................................................................
- clavegueram: .......................................................................................
- muralla: ..................................................................................................................
- tribu: .......................................................................................................................
- vila: ...........................................................................................................................
- industrialització: .........................................................................................................
- fàbrica: ......................................................................................................................
- tèxtil: ..........................................................................................................................

18
 MATARÓ

- artesanal: ...................................................................................................................

5. Ordena cronològicament els següents fets de la història de Mataró.

- Actualment, està vivint una segona arribada d'immigrants, provinents del Magrib,
Xina, l'est d'Europa i Sud-Amèrica.

- La capital del Maresme va viure un gran creixement industrial, que va comportar

l'arribada de milers d'immigrants durant les dècades dels anys 60 i 70, quan
desenes de milers d'immigrants provinents de Múrcia, Andalusia i Extremadura
(principalment), van instal·lar-se a la perifèria de Mataró, creant els barris de
Cerdanyola, Cirera, Rocafonda i la Llàntia, entre altres. Aquests nous barris van
viure situacions molt precàries, donat que l'Ajuntament mataroní no els prestava
cap atenció. Amb la restauració de la democràcia, es va aconseguir millorar les
infraestructures de la ciutat i aconseguir la connexió entre els diferents barri.

- La industrialització de la ciutat va arrancar l'any 1839, quan s'instal·là el primer

motor a vapor per a accionar una fàbrica tèxtil. Des d'aquest moment el sector
tèxtil, d'antiga tradició artesanal, se situà al centre de l'activitat econòmica.

- La ciutat de Mataró té el seu origen a l'època romana, quan es va fundar Iluro.

S'han trobat nombroses restes arqueològiques de la vila romana, sobretot al nucli
antic de la ciutat, on s'han descobert fonaments de les cases romanes i zones de
clavegueram. Al barri del Pla d'en Boet es conserven les restes de la Vil·la Torre
Llauder, de finals del segle I aC, que quedava fora de les muralles de l'antiga Iluro.

- Els Laietans eren una tribu que habitava al nostre territori a l'època ibèrica, abans
de l’arribada dels romans. Ocupaven les actuals comarques del Maresme, el
Barcelonès, el Vallès i el Baix Llobregat.

- Al segle XVI, Mataró era una petita vila edificada al voltant de l'església de Santa
Maria i de la Plaça Gran. El seu important i progressiu creixement econòmic i
demogràfic va fer necessari i a la vegada possible la construcció d'una segona
muralla i la incorporació de nous espais urbans.

- La capital del Maresme va viure un gran creixement industrial, que va comportar

l'arribada de milers d'immigrants durant les dècades dels anys 60 i 70, quan
desenes de milers d'immigrants provinents de Múrcia, Andalusia i Extremadura
(principalment), van instal·lar-se a la perifèria de Mataró, creant els barris de
Cerdanyola, Cirera, Rocafonda i la Llàntia, entre altres. Aquests nous barris van
viure situacions molt precàries, donat que l'Ajuntament mataroní no els prestava
cap atenció. Amb la restauració de la democràcia, es va aconseguir millorar les
infraestructures de la ciutat i aconseguir la connexió entre els diferents barri.

19
 MATARÓ

LA VIL.LA ROMANA DE TORRE LLAUDER:

De tots els jaciments arqueològics coneguts fins ara al Maresme, el més espectacular és,
la vil.la suburbana d’Iluro de “Torre Llauder”, nom que li ve donat de la casa pairal dels
Llauders, antic llinatge.

La casa dels Llauder, i per consegüent la vil.la, es troba situada al Pla d’en Boet, a
l’entrada de Mataró.

Activitats:

Busqueu informació en aquesta pàgina: http://www.viaavgvsta.anonai.com/VVTLL2.html

a) De quina època data aquesta vil.la?

b) Per què rep el nom de Torre Llauder?
c) Descriu els colors utilitzats, la composició i els temes dels mosaics o paviments.
d) Quines són les restes més importants que podem trobar a la vil.la romana d’Iluro?
e) Defineix:

atrium:
impluvium:
termes:
tesel.les:
llànties:
ànfores:
f) Com funcionaven les termes de la vil.la.
g) Quin tipus d’activitats realitzaven els habitants d’aquesta vil.la romana?
h) Dibuixa un dels paviments o objectes que més t’hagi agradat de la vil.la romana de
Torre Llauder.

20
 MATARÓ

SEGLE XX

Descobreix la teva ciutat. Coneixes la teva ciutat? GRUP 2

- El professor repartirà a cada grup fotografies antigues de destacats llocs de

Mataró.
- Quina fotografia correspon a:

a) La Rambla (principis del segle XX).

b) La Riera (principis del segle XX): 2 fotografies.
c) l’ Estació del ferrocarril (principis del segle XX).
d) Plaça dels Burots, ara Granollers (al 1928).
e) la plaça de Cuba (als anys 60).
f) La Rambla (al 1964).

RECORDA! Has de fer servir el pretèrit imperfet en aquest exercici perquè estàs
descrivint en el passat. -
-
A partir de les fotografies descriu com era Mataró abans.
- Compara com eren aquests llocs abans (pret.imperfet) i com són ara (present).

RECORDA! Quan parlem de fets hipotètics/irreals fem servir el Condicional.

- Com seria la teva vida si visquessis a Mataró a principis de segle.

21
 MATARÓ

SEGLE XX (bis)

- Coneixes el teu barri?

- La fusió de dues cultures: Ciutat d’origen / ciutat d’acollida.

1. Explica els trets més significatius (urbanisme, comercials, paisatgístics....) del teu barri.

2. Què trobes a faltar del teu país d’origen que no pots trobar aquí? (costums, menjars,
paisatge, clima, amics, família…).

3. Quines coses t’agraden de Catalunya/Mataró que incorporaries al teu país/ciutat de

naixement?

4. Com creus que les persones nouvingudes influiran o canviaran aquesta ciutat i la
societat en general.

RECORDA! Per respondre aquestes preguntes correctament has de fer servir el temps
futur.

- Com canviaran els barris i el casc antic de la ciutat?

- Quina serà la procedència dels habitants de cada barri?
- Quin tipus de botigues hi haurà ?
- Quins nous costums s’hauran implantat ?
- Quins costums continuaran com ara?
- Quines llengües es parlaran? Quina serà la llengua predominant. Per què?
- Què es menjarà?
- Quins productes podrem comprar que ara no hi ha als supermercats?
- Com anirà vestida la gent?

22
 MATARÓ

MATARONINS IL.LUSTRES I POPULARS

Escriptors: Joan Pujol, Francesc Xavier Llampilles, Antoni Puigblanch, Thos i Codina,
Poeta Punsola, Tomàs Viñas, Alexandre Satorras, Joaquim Casas, Nèstor Lujan, Toni
Cabré, Jaume “Perich” Escala , ...

Músics: Jaume Isern, Manuel Blanch, Enric Torra..

Arquitectes: Josep Puig i Cadafalch, Jeroni de Boada, Manel Brullet, Manel de Torres ...

Pintors: Rafel Estrany, Josep Mària Rovira-Brulll, Eduard Alcoy....

Escultors: Damià Campeny

Religiosos: Josep Manuel Peramàs, Mn. Felix Castella, Dr. Samsó, ...

Polítics: Melcior de Palau, Abat Francesc Dorda, Melcior de Peramàs, Joan Majó ...

Negociants i promotors: Joan Aranau Palau, Miquel Biada, Josep García Oliver, Ramon
Arabia, Manuel de Bofarull i de Palau, ...

Periodistes: Sílvia Cópulo, Josep Ma. Fàbregas, Jordi Tardà...

Actors: Joan Pera, Eduard Soto...

Esportistes: Sílvia Parera, Joaquim Fernández, Jordi Soler, Pere Estrems...

Activitat:
1. D’aquests personatges busca informació sobre:

MIQUEL BIADA

JOAN PERA

• Descriu en tres línies els aspectes que més destaquen d’ells.

• Busca una imatge per cada un dels personatges triats.
• A partir de la informació escollida sobre aquests personatges elabora/inventa la seva
infantesa. Recorda que has de fer servir el pretèrit imperfet d’indicatiu.

23
 MATARÓ

ACTIVITATS DE MATEMÀTIQUES .Grup 1

Objectius:
c) Resoldre problemes de la vida diària aplicant els coneixements adquirits.
d) Treballar en grup i buscar estratègies per resoldre diferents qüestions.
e) Interpretar diferents tipus de plànols i gràfics.

Activitats:

1. Reparteix en parts iguals els habitants de Mataró entre els seus barris.

2. L’amo d’una peixateria d’Arenys de mar ven cada dia 88kg. De lluç, 172 kg de
sardina i 48kg de musclos. Si el peix li porten en caixes de 28 kg, quantes caixes
haurà rebut en 15 dies?

3. En un restaurant de Mataró tenen 9 menjadors, a cada menjador hi ha 7 taules i

cada taula hi caben 5 persones. Quantes persones hi caben en aquest restaurant?
Si cada dia s’omple el restaurant i el preu del menú és de 6’5 euros. Quants euros
guanyarà a la setmana? I al llarg d’un any?

4. Un pagès de la comarca del Maresme ha collit 283’17 kg. de pebrots i el doble de

tomàquets. Pel camí ha perdut 13’26 kg de tomàquets. Quants kg li queden en
total?

ACTIVITATS DE MATEMÀTIQUES. Grup 2

5. Observa el mapa de tarifes i horaris de Renfe i respón:

- Quant trigareu en arribar a Plaça Catalunya si agafeu el tren a Mataró a

les 8:29 hores.

- Quin bitllet sortirà més barat per anar i tornar 4 persones? Bitllet senzill o bonotren?
Per què?

- Quantes zones ha de tenir el bitllet?

- Escriu el nom de les poblacions que hi ha entre l’estació de Mataró i Barcelona.

6. Observa el plànol de la ciutat de Mataró.

- Escriu el nom dels barris de Mataró.

- A quin barri vius tu?

- Pregunta als teus companys de classe i escriu el nombre d’alumnes que viu a cada
barri.

24
 MATARÓ

- Calcula el tant per cent d’alumnes que viu a cada barri. Fes els càlculs i després
escriu els resultats.

- Quin barri és el que té major nombre d’alumnes.

- Pregunta als teus companys de classe i escriu el nombre d’alumnes que viu a cada
barri.

- Calcula el tant per cent d’alumnes que viu a cada barri. Fes els càlculs i després
escriu els resultats.

- Quin barri és el que té major nombre d’alumnes?

La numeració romana
Els antics romans ens van deixar la seva numeració.
És un sistema de numeració que utilitza 7 lletres majúscules a les quals se’ls ha assignat
un valor numèric:

I=1 V=5 X = 10 L = 50 C = 100 D = 500 M = 1000

Apareixen en rellotges, enciclopèdies, capítols de llibres, monuments, en els noms

d’emperadors, reis i Papes, en els actes i escenes d’una obra de teatre, en la designació
d’olimpíades i congressos, etc.

Regles d’escriptura:
1. Els símbols I, X, C i M no poden repetir-se més de tres cops seguits.
2. Els símbols V, L i D només es poden escriure una vegada en cada número.
3. Si a la dreta d’una xifra romana s’escriu una altra igual o menor, el valor d’aquesta
es suma a l’anterior.
4. Si a l’esquerra d’una xifra romana s’escriu una altra menor, el valor d’aquesta es
resta de la major.
5. Si entre dues xifres qualsevol n’existeix una altra menor, aquesta restarà el seu
valor a la següent.
Regla d’addició: Exemple: XI = 10 + 1 =11

1. Seguint les regles de numeració romana divideix les xifres que et

donem a continuació i posa la seva correspondència en la nostra
numeració actual:

II = + =

VI = + =

XV = + =

25
 MATARÓ

XVI = + + =

VII = + + =

XII = + + =

XVII = + + + =

XX = + =

XVIII = + + + + =

XXX = + + =

LXII = + + + =

LXXVI = + + + + =

2. Associa cada nombre romà amb el seu valor:

XXVII III XXX VI XVI XXVI VIII CX MC DCC LX MM

30 1100 27 60 2000 6 16 700 3 110 8 26

3. Ordena de més petit a més gran:

XXVII III XXX VI XVI XXVI VIII CX MC DCC LX MM

4. Elimina els nombres que estan mal escrits:

XLIII CCCXXXIII CCLL MMDD

XXXX VVII XXXIII CCCXCIX

5. Fem càlculs. Escriu la solució correcta:

DCC + CCC = CCXC

LXX + IX = DCX 26
 MATARÓ

CCL + XL = LXIX

D-C= M

DCII + VIII = CDXXX

LX + IX = CD

CD + XXX = LXXIX

6. Sopa romana: Per resoldre-la, primer has de transformar els nombres

en números romans. Després, troba’ls a la sopa romana.

M M M C L X X I I I C V M
L D M C X X I I I V D M C
27
 MATARÓ

L C C I I C C L X V C M X
C C I C C X L V C I I C I
C C I C C X L L V V X C V
C X L M D I I I M M L X V
X L D M D X L X X X X L V
X I D M L I I V V M V I M
X X X D X X X I I M I V M
M X I L X X I I L X I X X
D C C C X L L X I M I M M

84
6 0
34 73 8 2
9 31 53
224
4
14 5
5
11 15 6
4
03 2
2

28
 MATARÓ

ACTIVITAT DE VISUAL I PLÀSTICA

OBJECTIUS

• Aconseguir per part de l'alumne/a un aprofundiment en el coneixement de la seva

ciutat, mitjançant l'estudi de la escultura: "LAIA", representativa d'aquesta.
• Dirigir a l'alumne/a cap a una correcta presentació dels seus treballs, així com
provocar-li una reflexió de la interrelació de l'àrea amb les altres assignatures
estudiades.

ACTIVITAT nº1:

Fes un dibuix per il·lustrar la portada del dossier:

• procura que sigui un dibuix clar, i de visió ràpida, això vol dir, que has de mirar de
dibuixar pocs elements i ben treballats.

• Pots pintar-lo utiltzant la tècnica que vulguis (llapis de colors, rotuladors, pintures,
collage, etc)

• Pots deixar-lo en blanc i negre, però treballant les ombres amb el llapis nº1 o
resseguint el dibuix amb rotulador negre

• La portada ha de presentar-se ben neta, no la carreguis d'ornaments.

• El tema ha de tenir relació directa amb el tema del treball de síntesi.

• El dibuix ha de mesurar 15 cm x 10 cm. Pots posar-lo tant en posició vertical com

horitzontal, en una làmina DIN A4

ACTIVITAT nº2:

• Representa en una làmina DIN A4, en un sol color, i amb ombres l'escultura: LAIA

• A més contesta aquestes preguntes (a manera de fitxa):

- Saps el nom del seu autor?

- Digues on es troba situada exactament.
- En quin material s'ha realitzat? Amb quina Tècnica?
- Coneixes d'altres escultors famosos? Quins? I obres seves?

29
 MATARÓ

BIBLIOGRAFIA

"El Maresme, en viu" Museu Comarcal del Maresme. Mataró.

"Mataró, arbres i palmeres" Recull d'espècies 1995. Ajuntament de Mataró (Departament del
Medi Ambient)

Pep Andreu i Marga Cruz "Reflexos de Mataró" Editorial Columna, Barcelona 1996.

Joaquim Llovet “Mataró, dels orígens de la vila a la ciutat contemporànea” Edita Caixa
Laietana.

http://www.mataro.org/

http://www.ccmaresme.es/ Mapes físics, polítics, temàtics de la comarca del Maresme.

http://www.portalmataro.com/
Portal Mataró és un cercador de la ciutat de Mataró,que conté més de 4000 comerços, empreses,
restaurants, etc. ... La guia de Mataró, ... Cercador de Mataró. Te diversos fòrums d'actualitat i
debat local.

http://www.laguiademataro.com/
Aquesta web està disenyada per a trobar informació sobre la ciudat de Mataró, capital del
Maresme...

www.blauweb.es/ghc/
Mataró. Història, Art Romànic, Modernisme, Cultura. ...Informació d’Iluro, Art Romànic,
Barroc...

http://www.ciutat.net/mataro/
Alimentació. Automòbil i transports. Comerç (detall i major). Ensenyament.
Hostaleria, restauració i turisme. Manyeria, fusteria i mecànica industrial. ...

http://www.terra.es/personal8/portmataro/
La web del Port de Mataró.

http://www.infomataro.net/laciutat/quisom/mataro/index.php?lng=es
Una pinzellada sobre Mataró. Mataró CATALUNYA / SPAIN / COSTA DEL MARESME. Mataró
es la capital de la comarca del Maresme. ... Estudi de la població.

http://www.rutamodernisme.com/puig/c/mataro.html
Podràs trobar informació, descripcions, fotografies sobre el Modernisme a Mataró

http://www.blauweb.es/noindex/index.html
Molts enllaços a webs interessants sobre Mataró: imatges, dites populars, pàgines grogues,
resums, etc.

http://www.viaavgvsta.anonai.com/TLlauder4.html
Visita virtual al jaciment de la Torre Llauder.

30
MATARÓ

31