DIVENDRES, 23 D’ABRIL DEL 2010
Redacció i Seu social:
Com un pacte no
escrit...
A i J es coneixen de fa temps,
de quan van cursar el batxi-
llerat al mateix institut, però
pel sol fet d’anar en classes se-
parades no van intimar gaire
en aquella etapa. És més, du-
rant l’última dècada, en què
han anat coincidint esporà-
dicament en diferents ac-
tes socials, el seu tracte amb
prou feines ha superat la sa-
lutació. Fins avui, que es re-
troben per casualitat en una
festa al piset d’una amiga en
comú i per primer cop en tots
aquests anys senten la inex-
plicable necessitat de parlar.
Mai abans l’havien tingut,
en gran part perquè J sempre
s’havia comportat com un an-
tisocial. Però aquesta nit és
diferent, s’intueixen un in-
terès recíproc que no poden,
ni volen, ignorar. De sobte, es
troben conversant com si fos-
sin 2 íntims amics que s’estan
posant al dia de les respecti-
ves vides, totalment alienats
de la resta d’invitats. Mentre
enraonen, sorpresos per la
confiança i la sinceritat amb
que ho fan, descobreixen que
tenen més en comú del que
inicialment pensaven. Tots
2 han sacrificat la vida perso-
nal en favor de la trajectòria
professional: J va crear la seva
pròpia empresa mentre que
A va preferir marxar a viu-
re a Alemanya per progres-
sar en la seva especialitat. I
és precisament per aquesta
absoluta dedicació a l’activi-
tat laboral que no tenen gai-
res oportunitats de conèixer
possibles parelles. Ell perquè
treballa en un món tan in-
dustrial i poc femení com el
de la construcció, ella perquè
exerceix en un país estranger
per les armes.
El Casal de Barcelona, que
havia cobert 540 anys des del
moment que Guifré el Pelós
va pujar al poder (870) fins la
mort de Martí l’Humà (1410),
deixava pas al Trastàmara de
Castella.
Joan Santacana Andreu
Els Monjos
Calafell x Xile
Estem arribant a la recta final de
la promoció del nostre projecte
Calafell x Xile, projecte que,
sense cap mena de dubte, serà
Afers interns
Jaume Mitjans
dissenyador industrial
Mai abans l’havien
tingut, en gran part
perquè J sempre
s’havia comportat
com un antisocial.
Però aquesta nit és
diferent, s’intueixen
un interès recíproc
que no poden, ni
volen, ignorar
un èxit, per molts motius.Hem
aconseguit un equip humà amb
una sensibilitat tan gran que
ens aporta totes les seves forces
i el més important: el seu cor.
Des del primer moment, hem
tingut clar els nostres objectius,
l’ajuda directa al lloc més neces-
sitat sense intermediaris, que
l’aportació del nostre Calafell x
Xile arribi on ha d’arribar amb
totes les garanties. Per aquest
motiu, hem contactat amb el
Sr. Gastón Saavedra, alcalde de
Talcahuano, poble afectat pel
terratrèmol i tsunami.
on el contacte social fora de
la feina és escàs. Però, mal-
grat la soledat que comporta
mantenir el seu estatus i la
seva independència, no estan
disposats a renunciar-hi per
ningú, no després de tot l’es-
forç que li han dedicat. Sens
dubte, l’evident atracció que
senten neix d’aquesta empa-
tia, de la comprensió de les
pròpies limitacions, del to-
tal respecte mutu, de tenir la
certesa que si comencen una
relació no serà un simple rot-
llo d’una nit, i sobretot, que
en cap cas es recriminaran el
fet de prioritzar la feina a la
parella. Aspectes que sumats
a la circumstància que no són
uns perfectes desconeguts,
converteix un a l’altre en el
candidat ideal per resoldre les
respectives carències afec-
tives. No ho poden evitar,
s’imaginen fent l’amor apas-
sionadament i no com un mer
exercici aeròbic, gaudint de
cada trobada, satisfent amb
escreix una necessitat vital
que feia temps que no supli-
en. I és que ambdós han arri-
bat a un punt de les seves vi-
des en què es poden permetre
d’assumir una relació per pura
conveniència sense l’obliga-
ció de justificar-se ni tampoc
la d’adquirir un compromís. A
més, la distància que els sepa-
ra no seria problema, al con-
trari, ho simplificaria tot, ja
que n’evitaria l’obligació d’un
contacte constant i a la llarga
feixuc. Així doncs, es veurien
només en dates concretes i
sempre de previ acord. Total,
un altre deliri de la ment fan-
tasiosa, malaltissa i perversa
d’en J que es quedarà en res. O
potser aquesta vegada no...
El nostre acte Calafell x Xile
aglutina un equip humà que,
amb la música, la dansa, la poe-
sia, el menjar i la beguda típica
d’aquell lloc serà capaç d’omplir
el nostre Teatre Municipal el
pròxim dia 25 d’abril.
Els nostres agraïments a tots els
mtjans de comunicació que han
fet possible i estan fent possi-
ble comunicar el nostre pro-
jecte i els nostres sentiments.
Agrupació Recreativa
Cultural
Patricio Covarrubias
Calafell
Papiol, 1 - 08720
Vilafranca del Penedès
Tel. 93 892 10 35 Delegació Sant Sadurní:
93 892 02 03 Sant Antoni, 9
Fax 93 818 02 36 08770 Sant Sadurní
Publicitat Alt Penedès:
Tel. 93 892 10 35
d’Anoia
Tel. i Fax 93 818 35 01
publicitat@el3devuit.cat Delegació El Vendrell:
La Rambla, 16, 1r 4a
Publicitat Baix Penedès: 43700 El Vendrell
Tel. 977 66 28 93 Tel. i fax 977 66 41 61
Fa un any el canal 33 emetia
una de les sèries documen-
tals més ben fetes, pel meu
gust, dels darrers temps. Es
deia “A Pagès” i retratava
un seguit d’experiències de
trenta-tres dones que vivien
i treballaven en un entorn
rural i agrari. Per fi, un mitjà
de comunicació generalista i
amb seu a l’àrea metropoli-
tana relatava sense preju-
dicis la Catalunya rural de
la mà d’unes protagonistes
pròximes, dones d’alta mun-
tanya, que treballen en una
granja, o al mar, o fan artesa-
nia amb els productes propis
de la terra. La qüestió de gè-
nere i l’àmbit rural i agrari,
dos realitats massa sovint
amb poc espai als mitjans
de comunicació.
Ara aquesta sèrie s’ha plas-
mat en un llibre, també
anomenat “A Pagès”, gràci-
es a una petita editorial de
la Seu d’Urgell anomenada
Edicions Salòria, i vol donar
resposta a diferents inter-
rogants històrics, però en
planteja de nous: què és la
ruralitat? Quines mancan-
ces estructurals i culturals
tenen les dones que viuen
És demanar massa?
És demanar massa que els
ciutadans de Catalunya tin-
guem els mateixos drets que
tenen els de les altres comu-
nitats autònomes?
És demanar massa a l’actual
Govern de la Generalitat que
ens apliqui el mateix tracta-
ment per l’Impost de Suc-
cessió que s’està aplicant a la
resta de les comunitats?
Després de la manipulada
informació de com ha que-
dat l’Impost de Successions
a Catalunya amb l’entrada en
el 3 de vuit 31
Impressió:
Impressions
Intercomarcals, S.A.
Dipòsit Legal:
B-43447-1982 el3devuit.cat
Difusió controlada per http://www.el3devuit.cat
Membre de
el3devuit@el3devuit.cat
Donem suport a: esports@el3devuit.cat
L’altra Catalunya
a pagès? El llibre, com la sè-
rie, mostra com són i com
Bufar i fer se senten les hereves d’una
forma de vida que no vo-
ampolles len que es perdi i, al mateix
temps, com són d’avançades
en el temps, transgressores
i capaces de trencar tòpics
que encara queden cap al
món rural. Sens dubte, una
bona opció per a aquest Sant
Jordi.
El món rural té poca inci-
dència en les pàgines dels
principals mitjans del país i,
quan apareix, normalment
és per efectes negatius o
d’alarma (incendis, tractora-
des, ús ineficient de l’aigua,
increment dels preus dels
Gemma Urgell aliments…). És per això que
www.viniesfera.com són lloables i tenen molt de
mèrit projectes com A Pa-
gès, propostes que donen
un missatge més humanista
La qüestió de i no tan victimista; que ex-
pliquen que el món rural no
gènere i l’àmbit és només agricultura, sinó
rural, dos que també hi ha d’haver al-
tres polítiques desplegades
realitats sovint perquè els joves s’hi quedin,
amb poc espai que cal fomentar l’orgull de
pertànyer a la Catalunya no
als mitjans de urbana i posar en valor el
comunicació territori i la gent que hi viu.
vigor parcialment el gener de ci familiar per modest i/o poc
2010 i, progressivament fins rendible que aquest sigui,
a un any i mig després, o si- PAGARÀ 23.000 euros. La
gui, el juliol de 2011, la con- base liquidable es composa
clusió és la seguent: de la part no bonificable de
Una herència de pare/mare a l’habitatge habitual i/o ne-
fill: Amb una base liquidable goci familiar i/o saldo en un
de 250.000 euros paga “ara” cte. corrent.
a Catalunya 14.500 euros. És demanar massa al nostre
240 vegades més que a cana- President que diu estimar
rias on paguen uns 60 euros molt Catalunya, també esti-
més que balears, madrid, va- mi els seus ciutadans?
lència etc. on paguen entre Mª Josep Gual
400 i 600 euros. Sitges
I, a sobre, si part de l’herèn-
cia rebuda pel fill és un nego-