SARRIA_ 74 13/12/10 17:19 Página 1

SARRIA_ 74 13/12/10 17:19 Página 2

SARRIA_ 74 14/12/10 08:54 Página 3

sumari
TEMA DE PORTADA Festa Major 4
EDITORIAL

AJUNTAMENT. Critèrium 14
L’aprenentatge
Mijac
ENTITATS Ràdio Sarrià
16
18
20
Anna M, Fornells
OPINIÓ. La gespa artificial, al nou camp de fútbol 21
La sentència del TC 24
CULTURA La biblioteca Emília Xargay 27

Exposició col·lectiva d’artistes locals
Exposició: Els reflexos de la realitat
Emergent
El tai-txí Txuan
“El Benefici”
Amin Maalouf
Afers exteriors
L’spotify, la nova manera d’escoltar música
Espais de memòria: una proposta
DOSSIER D’HISTÒRIA Un segle de transformacions
El transport a Sarrià de Ter
ENTREVISTA Jaume Hom Tarrats
QUADERN D’APUNTS
ESPAI ESCOLAR. Escola Bressol Confetti
AMPA CEIP Montserrat
CEIP Montserrat
VIATGES Camí Inca al Machupichu
SALUT Dispèpsia
ESPORTS. UES
THE SARRIÀ NEWS
parlemDESARRIÀ
Consell de Redacció: Josep Brugada, Ivan Bustamante, Dani Cañi-
gueral, Joaquim Carreras, Roger Casero, Àngel Garcia, Quim Llu-
nell, Assumpció Vila, Eva Martínez, Josep M. Sansalvador, Josep
Rodeja.
Correcció lingüista: Toni Ruscalleda
Agraïments: Ajuntament de Sarrià de Ter, Diputació de Girona
Han col·laborat en aquest número: Roger Torrent, Raimon Cros,
AAVV Sarrià de Dalt, AAVV La Rasa, AAVV Sarrià de Baix, Amics
Gegants Sarrià de Ter, Jordi Paretas, Lluís Aymerich, Esplai PL,
Ràdio Sarrià, Sergi Torrentà, Cristina Vicedo, Anna Sala, Enric
Saguer, Xavier Maluquer, Mònica Sala i Mònica Singla, Ampa
CEIP Montserrat, Montse Asencio, Marc Tarradas, Emili Marco,
Guillem Mallola.
Disseny i maquetació:
Mercè Soler / Estudi Gràfic David Coll · Tel.972 220 154
Impressió: Impremta Pagès
Subscripció anual: 10 euros
Tiratge: 1.500 exemplars.
e-mail: revista@sarriadeter.cat
Dipòsit Legal: GI-255-94 - ISSN 1139/9732
Portada: Anna M. Fornells. Foto de Quim Llunell
LA REVISTA JA ÉS A INTERNET: www.parlemdesarria.org
AGRAïM LA COL·LABORACIÓ DE LES ENTITATS COMERCIALS
NOTA: La revista l’edita el grup G.E.R.D.S. de TER (Grup editor de la
revista de Sarrià de Ter, Consell de Redacció) amb el suport i financia-
ció de l’Ajuntament de Sarrià de Ter.
El consell de redacció de Parlem de Sarrià no es responsabilitza
necessàriament de les opinions signades.
A
28
quest estiu ha estat ben rar. Primer varen
29
30 començar a desaparèixer llibres per ser emma-
31 gatzemats a l’edifici Rafel Masó. Després varen
32 encapsar els ordinadors i un dia, ja ens vàrem
33
trobar la biblioteca tancada i sense les prestat-
35
36 geries. Han deixat les taules, les cadires i el taulell, rere el
38 qual, l’Anna M. Fornells ens ha atès els darrers vint anys. De
40 tan ben acostumats que estàvem que no ens adonàrem que
43 també tancava el nostre punt de reunió i que l’Anna Maria, el
48
50 nexe dels lectors de la revista, persona afable que recollia
51 encàrrecs i suggeriments, també s’acomiadava amb una ben
52 merescuda jubilació.
53 Fins que la nova biblioteca rutlli, fins que ens hàgim adequat
55
60 als horaris i sapiguem trobar les novetats en el nou espai,
62 aquest esllanguiment se’ns està fent etern.
63 De tots els vessants de la professió de bibliotecària que en
Josep M. Sansalvador s’atreveix a definir, “cal estar al
corrent de les novetats, conèixer a fons la col·lecció, fer de
consellera personal, cangur d’infants, psicòloga, especialista
en manualitats, amfitriona de convidats, presentadora d’ac-
tes, constructora de pessebres, editora de contes infantils,
senyoreta de repàs, informàtica circumstancial, confident,
bona amiga” professions que l’Anna M, ha realitzat amb ani-
mositat i bona disposició, hi podríem afegir el de formigueta
de la col·lecció local. Cada dia al matí, l’Anna donava un repàs
als diaris i a les revistes que li arribaven a la recerca de la notí-
cia publicada sobre Sarrià de Ter. I així, desant, arxivant, ha
aconseguit tenir un bon dossier de la vida del poble dels
darrers anys.
Per molts, la nova biblioteca era un somni, sobretot un equi-
pament generós d’espai, on es podria encabir tot el que l’An-
na M. anava comprant, adequant el fons a les necessitats
dels lectors i del poble, esgarrapant euros d’ací i d’allà. Hem
gaudit d’un espai acollidor i d’una persona que ha fet, d’a-
quest racó, un reducte íntim i generós, però google i el twit-
ter estan arraconant, a velocitats supersòniques, hàbits que
fins ara crèiem indestructibles: abans d’estrenar-se, la nova
Enciclopèdia Catalana que l’Anna M. servava com un tresor
per a la nova biblioteca ha quedat obsoleta, víctima de la
viquipèdia.
Aquests dies estem vivint uns moments d’incertesa. Tanca
una etapa, un espai del carrer Major, obert fins ben tard, que
l’Anna M. sabia omplir amb molt carisma, posant-nos al dia
de les novetats literàries, de les notícies, de la vida local, i
n’obre un altre amb una perspectiva més àmplia, segura-
ment prou atractiva per a un públic més global.
La iniciativa de l’Ajuntament que l’Anna M. Fornells fos la
pregonera de la Festa Major ha estat molt ben rebuda i cele-
brada per tos els que vàrem gaudir del pregó d’una “bibliote-
cària de poble” com té a bé definir-se. Ara, quan ja fa un
temps d’aquell dia joiós, volem recordar l’Anna M. i fer-li el
nostre particular homenatge amb la foto de la portada a qui
ha estat l’ànima de la vida local de Sarrià de Ter, amb la seva
presència i la seva professionalitat davant d’una humil biblio-
teca.
p DS_3
SARRIA_ 74 13/12/10 17:20 Página 4

TEMA DE PORTADA [Festa Major

“ELS LLIBRES SEGUIRAN FORMANT

PART DE MI”
Josep M. Sansalvador
jsansalvador@sarriadeter.cat - http://blocs.mesvilaweb.cat/jmsansalvador

S i repassem la història de la biblioteca de Sarrià, els darrers de contes infantils, de senyoreta de

dels pregons i pregoners vint, à càrrec de l'Anna Maria, han repàs, d'informàtica circumstancial,
de la Festa Major de recollit l'arribada de canvis que s'han de confident i de bona amiga… És allò
Sarrià de Ter, no crec succeït a una velocitat impensable. de fer de bibliotecària o de ser biblio-
que sigui possible trobar-ne d'altre L'ofici basat en l'ordre, el rigor, la sis- tecària que tan bé expressava el
que hagi passat tantes i tantes vega- tematització, la bona recomanació, l'o- pregó. La professió té una forta càrre-
des per sota el balcó de l'Ajuntament rientació amb bon criteri, sempre serà ga vocacional, de compromís social.
com l'Anna Maria Fornells, la nostra deutor d'aquests fonaments. S'actua- Tots els que estàvem reunits
bibliotecària, la nostra pregonera d' litza el contingut i canvien les eines i a aquell vespre festiu del 3 de setembre
enguany. El dia 3 de setembre, al ves- l'Anna Maria li ha tocat viure el pas al carrer Major i vam escoltar les
pre, el balcó municipal estava guarnit “del Capitán Trueno a Harry Potter”, seves paraules, entre ballades de
de gala i a l'Anna gegants i cremat i
Maria només li va fal- havaneres, som cons-
tar salvar l'escàs des- cients, donem fe que
nivell que separa la l'Anna Maria Fornells
balconada del lloc on ha estat la bibliotecà-
ha estat al peu del
ria de referència de
canó, cada dia, durant
tot Sarrià de Ter. Que
els últims vint anys.
el seu taulell farcit de
Feia un mes i mig que
material de lectura als
l'Alcalde li havia cau-
baixos de l'Ajunta-
sat un sobresalt tre-
ment ha estat un
mend amb l'encàrrec
del pregó. Tot encaixa- focus de cultura, d'i-
va: la biblioteca Emília dees, un fer-se convi-
Xargay es traslladava dar a créixer de la mà
a la nova ubicació, a de la lletra impresa.
l'Anna Maria li arribava “Els llibres seguiran
Anna M. Fornells, pregonera de la Festa Major d’enguany. Foto: Quim Llunell
el moment de deixar formant part de mi”,
les obligacions laborals, i es necessita- de veure com les fitxes bibliogràfiques fins i tot després de la jubilació, asse-
va una figura que s'adrecés al poble i les targes de préstec es convertien gura. Les sarrianenques i sarrianencs
en clau íntima per donar inici als actes en matèria primera per a les bases de seguirem fent ús de la nova biblioteca
de la Festa del 2010. Com a les bones dades dels ordinadors, i de constatar i dels nous serveis que oferirà i frisem
novel·les que ella ha recomanat, pres- com els personalíssims i artístics ex pel moment de la inauguració. Creua-
tat i cuidat durant tants anys, els cer- libris es transformaven en codis de rem l'autovia, vindrem de qualsevol
cles es tanquen. barres asèptics i freds. Signes dels barri i accedirem a un edifici equipat
Tot pregó té un component ele- temps. amb les instal·lacions més modernes i
vat de sentiments, d'emocions i de En un poble com Sarrià de Ter, la dotat de material editorial de primera.
records: “Recordar és tornar a viure”. plaça de bibliotecària marxa de les Però en passar pel carrer Major, és
Va evocar aquelles festes majors de fa funcions habituals de la professió. És possible que ens creuem amb una
cinquanta anys, les de l'ofici solemne, necessita un perfil polièdric: cal estar senyora que passeja els néts. I la salu-
els entremesos i el rostit, de ballades al corrent de les novetats i conèixer el darem amb afecte. I explicarem a qui
de sardanes i feixines a la Font de Can fons de la col·lecció, però també cal
ens acompanyi que aquella senyora és
Nadal. Va recordar els seus anteces- fer de consellera personal, de cangur
l'Anna Maria, que un dia va fer el pregó
sors a la tasca bibliotecària: el senyor d'infants, de psicòloga, d'especialista
de la Festa Major, però que per
Sala i la Rosa Dachs; i va desgranar en manualitats, d'amfitriona de convi-
damunt de tot ha estat la nostra biblio-
una mínima porció d'anècdotes viscu- dats, de presentadora d'actes, de
tecària de capçalera. ■
des. Dels cinquanta-cinc anys de vida constructora de pessebres, d'editora

4_pDS
SARRIA_ 74 13/12/10 17:20 Página 5
BIBLIOTECÀRIA DE POBLE
Roger Torrent Ramió
Alcalde de Sarrià de Ter
U
n no sap mai quins
seran els escenaris
importants en la seva
vida. Desconeixem, a
priori, allò que ens marcarà per sem-
pre. Els que creuen en l'atzar diran
que això és qüestió de sort. Per con-
tra, els que són més partidaris del
destí, afirmaran que tot està escrit.
Que res no passa per casualitat.
Sigui fruit de l'atzar, sigui conse-
qüència del destí, el que és clar és que
el dia que l'Anna Maria Fornells va
entrar per primera vegada a la Bibliote-
ca Emília Xargay, la seva vida va can-
viar. Llavors no sabia que no en sorti-
ria fins vint anys després. Estic con-
vençut que en aquell precís instant
desconeixia que aquell espai i aquella
feina la marcarien per a la resta dels
seus dies.
Però la història, la petita història
de la nostra biblioteca, ha anat així.
Durant dues dècades l'Anna Maria ha
estat la nostra bibliotecària. Ha estat la
cara, la veu, les mans amables que hi
havia darrera el taulell d'aquest racó
de l'ajuntament. Fent préstecs, reco-
manant llibres, impulsant tallers per a
la mainada, creant una atmosfera prò-
pia al carrer Major, 71. Ha fet de tot,
com correspon a una bibliotecària de
poble (així es defineix). Però no hi ha
estat mai sola, evidentment. Encara
que passessin moments sense usua-
ris de carn i ossos, tenia la sort de ser
companya de feina de Shakespeare,
Tabucchi, Pla, Martí i Pol o fins i tot
d'en Teo. Vist així, jo m'ho imagino
com la casa d'en Sisa. Benvinguts,
passeu, passeu. Hi entràvem i sempre
hi érem ben rebuts.
Tots els usuaris, què dic!, tots els
veïns en tenim experiències, de la
Biblioteca. Hi hem estudiat, hi hem fet
treballs (quan recórrer a l'Enciclopèdia
era una obligació), ens hem posat ver-
mells quan ens renyaven per xerrar o,
ja de més grans, hem descobert
novel·les d'escriptors d'altres països
L’Anna M. signa en el llibre d’honor de l’Ajuntament esguardada per l’alcalde Roger
amb narracions que ens transporta-
ven. Apropar-se als llibres sempre té
avantatges. El gest d'obrir les tapes
d'un exemplar que fa l'olor del paper
vell hipnotitza. La lectura esbiaixada
d'una contraportada flamant ens des-
perta l'excitació pel nou volum. Exal-
tats amb el nou, enamorats del vell.
Llegir sempre és una experiència
captivadora. Un ritual romàntic que té
una litúrgia pròpia. I és clar, uns san-
tuaris: les biblioteques. És en aquest
espai, on els i les bibliotecàries s'en-
treveuen com a mestres de cerimò-
nia, suggerint, facilitant, evocant,
transmetent les millors lectures al
conjunt dels mortals. Una feina, certa-
ment, enriquidora en si mateixa. Apro-
par la cultura i el coneixement a
tothom ha de ser un luxe. Tant és així,
que la mateixa Anna M. ens deia en el
seu pregó de la Festa Major d'en-
guany: “el màxim plaer que pot sentir
algú que, com jo, ha treballat envolta-
da de cultura és saber que has contri-
buït a posar-la a l'abast de tothom”. I
més fer-ho en un poble com el nostre
on coneix tots els usuaris. A aquell li
agradarà més aquella d'intriga, a aque-
lla altra, per contra, preferirà aquesta
nova entrega històrica.
Afirma Fornells que tots els ser-
veis són importants. Però que tenir
una biblioteca a la nostra mà és un pri-
vilegi. Un privilegi històric. La cultura i
el coneixement ordenat i sistematitzat
TEMA DE PORTADA [Festa Major
Torrent. Foto: Quim Llunell
en aquests petits artefactes fets de
paper és probablement la prova més
clara de civilització. Com no pot ser
d'altra manera, des de l'antiga Alexan-
dria al modern Sarrià de Ter, les biblio-
teques s'han associat a les societats
avançades. Llegir ens fa savis, ens fa
lliures.
En aquest ordre de coses, doncs,
les bibliotecàries són (podríem dir-ho
així) com una espècie de baluard del
coneixement i la raó. Per tant, són
imprescindibles. Com ho són les
biblioteques. La televisió havia de
matar la ràdio, el cinema les novel·les,
internet els diaris i la modernitat a tot
plegat. I ves per on que tot es troba en
les biblioteques, que s'han anat adap-
tant als nous temps.
Ara, obrim un nou període. L'An-
na Maria ens ha ajudat a preparar-la.
S'ha esforçat amb il·lusió per engegar-
la. Ella, però, tanca una etapa. És un
plaer haver conviscut -de diferents
maneres- amb ella aquests vint anys.
Tots tindrem records de la Biblioteca
Municipal Emília Xargay, i en molts
d'aquests (gairebé en tots) hi haurà el
somriure de la bibliotecària.
Fornells afirma que ella és biblio-
tecària de professió, però també per
devoció. Aquesta etiqueta no l'aban-
donarà mai. Esperem que no. Que
sempre sigui la nostra bibliotecària,
part de la nostra petita història. Anna
Maria: per molts anys i molta sort. ■
pDS_5
SARRIA_ 74 13/12/10 17:20 Página 6

TEMA DE PORTADA [Festa Major

Festa Festa de l’escuma del Pla de l’Horta. Foto: Raimon Cros

MAJOR 2010
Raimon Cros.

A ra que tinc el moment d'escriure aquestes ratlles sobre la Festa Major, de sobte, em
venen al cap un munt de flaixos d'aquesta passada edició, però que evidentment
miraré d'ordenar amb cura, això si, si m'ho permeteu, ho faré amb el grau emocio-
nal que implica tornar a viure els records de la nostra festa major.
Tot va començar el divendres dia tres de setembre amb la inauguració de les exposicions, pri-
mer la col·lectiva d'artistes de Sarrià de ter i seguidament l'exposició de pintura “els reflexes de la
realitat”de l'artista sarrianenc Miquel Angel Cros Arribades les nou, va començar el pregó, un pregó
que no va deixar indiferents als assistents, la protagonista és una persona tan entranyable com
coneguda per la majoria dels veïns i veïnes del nostre poble Anna Maria Fornells, L'Anna Maria
se'ns jubila i ens va fer un recull de moltes vivències, va recordar els anys de dedicació amb anèc-
dotes inclosos dels bons moments que ha passat treballant a la biblioteca de Sarrià. Acabat el pregó
van començar a sonar les havaneres, interpretades pel grup Terra Endins, tot això com no podia ser
d'una altra manera acompanyat d'un bon cremat, cremat preparat per en Domingo Infantes i en
Jordi Pujadas que en qüestió de cremats són tota una garantia d'èxit. Mentrestant al pavelló ja
sonava el concert jove i les barraques obrien les portes.

6_pDS
SARRIA_ 74 13/12/10 17:20 Página 7
El dissabte dia quatre a les vuit
del matí puntualment sonaven les
matinades, per anunciar que a arri-
bat la Festa Major. A primera hora
de la tarda ja començaven els pre-
paratius de la segona Fira de la
joguina de segona mà al Passeig
del Riu, l'associació organitzadora
començava a col·locar les taules per
fer les paradetes que servirien com
a aparador per poder triar i remenar
entre un bon assortiment de jogui-
nes. A les set puntuals començaven
les sardanes, que enguany aprofi-
tant que la fira tenia lloc al Passeig
del Riu van concentrar-hi molts
veïns i veïnes.
El diumenge era el dia amb l'o-
ferta d'actes mes gran, des del con-
curs de pesca a primera hora del
matí, passant per la passejada amb
bicicleta i l'arrossada de Sarrià de
dalt i per tancar la tarda la 23ena
trobada de gegants que van enfilar
el recorregut des de la Plaça Renai-
xença fins a la Plaça dels Gegants
de Sarrià de baix..
Aquest any la Festa Major
també ha coincidit amb dos caps de
setmana, donat que les dates certa-
ment s'hi avenien, el segon cap de
setmana de la festa, el dissabte dia
onze, diada nacional de Catalunya,
tot començava al matí amb l'esmor-
zar popular de la diada, i la ballada
de sardanes, després a les dotze
hores començava l'acte institucio-
nal de la diada, que tenia lloc al
remodelat pati del Patronat, amb la
intervenció de l'Enric Saguer, tan-
TEMA DE PORTADA [Festa Major
Cercavila gegantera pels
carrers de Sarrià de Ter.
Foto: A.Vila
Pere Sala i Ramon
Corominas, autors del
grup d’espantaocells que
commemora els gegants
del poble. Foto: Raimon
Cros
Sardanes al Passeig del
Riu. Foto: A.Vila
cava l'acte una mag-
nifica interpretació
dels cantaires de
Sarrià, amb un
matí esplèndid tan
pel que fa al temps
com a la qualitat
dels actes. A la
tarda la baixada
de carretons tor-
nava a triomfar
amb una partici-
pació rècord, i
mes tard, al vespre el
sopar espectacle i el ball
de nit, tancaven el
penúltim dia de Festa
Major.
El diumenge va
començar amb la festa
de l'escuma que degut a
les altes temperatures
semblava un acte fet a
mida per refrescar al
personal i passar-ho
pipa amb el grup d'ani-
mació. A les cinc de la
tarda amb les sardanes
a la Plaça de l'Obra i el concert de del municipi són indispensables per
Festa Major interpretat per la poder garantir, primer la qualitat
orquestra Empòrium de Girona, dels actes i després la participació
seguidament el ball de nit donava dels veïns i veïnes del poble, tenim
per acabats els actes de la festa exemples com la iniciativa del tre-
major 2010. net, la dels espantaocells, la fira de la
Podem assegurar que tots els joguina i molt d'altres.
actes organitzats per les entitats han Vull aprofitar per agrair a totes
estat un gran èxit de participació, les associacions i entitats organitza-
això ens reafirma en la intenció de dores i col·laboradores que han fet
seguir en aquesta línea, perquè les possible la Festa Major de Sarrià de
iniciatives aportades per les entitats Ter. ■
pDS_7
SARRIA_ 74 13/12/10 17:20 Página 8

TEMA DE PORTADA [Festa Major

BAIXADA DE
CARRETONS
CONCURS
ESPANTAOCELLS
I ARROSSADA DE
FESTA MAJOR
AAVV Sarrià de Dalt

I magineu per un moment que heu de prepa-

rar un arròs per vint. Segurament no tindríeu
a casa la paella de la mida adequada, hi posa-
ríeu més sofregit del que cal, el costelló i el
calamar justejarien, sobrarien musclos i no acaba-
ríeu de trobar el punt d’aigua i us sortiria caldós.
Per sort, de l’arrossada de la Festa Major se n’enca-
rrega una empresa especialitzada, però quan els
vàrem comentar que seríem 600 encara els sentim
xiular. I va ser un èxit de públic i de gana. La gran
paella va quedar ben escurada, senyal que devia
agradar.
De la resta, d’engalanar el parc de la Coope-
rativa amb els tendals per evitar la insolació,
de parar les taules i cadires, ens n’encarre-
guem els de l’associació, veïns i veïnes i entitats
com Dones més que mai.L’arrossada és, ara per ara, l’ac-
te que aplega més gent de tota la Festa
Major i no val a quedar malament!
Els espantaocells alegren els
carrers de tot Sarrià. Cal dir que la festi-
va iniciativa ha quallat i de molts bal-
cons en pengen ninots. Uns quants
carrers es varen posar d’acord, per fer
un mateix espantaocells, fantasmagòric,
però si hem de destacar un ninot que
hauríem d’indultar, aquest és el d’en
Pere Sala i en Ramon Corominas, una
rèplica dels gegants de Sarrià, en Cinto,
la Maria i en Quimet, que enguany fan
deu anys. En Pere i en Ramon els han
construït, tête à tête, esmerçant-t’hi mol-
tes hores tot l’any i posant l’enginy en un
giny mecànic que els feia girar. Tota una
meravella!
El trenet va voltar tot el diumenge
5 de setembre per tots els carrers del
poble, de manera que tothom va poder
gaudir d’un viatge ben entretingut i
observar els més de 70 espantaocells,
de motius ben diversos, festius i rei-
vindicatius, que lluïen als balcons.
Ara que, riure, riure de debò, ho

8_pDS
SARRIA_ 74 13/12/10 17:20 Página 9

TEMA DE PORTADA [Festa Major

vàrem fer amb els carretons. Això ja es

tota una altra litúrgia. Els pares solen
engrescar la mainada i la mainada
solen demanar als pares invents del
tipus Ferrari per poder pilotar com l’A-
lonso, però aquí entrem amb allò dels
coneixements de mecànica, dels ele-
ments disponibles, de les ganes de
cadascú i al final hi ha de tot: bicicletes,
motos, sofàs, biscuters, invents que
roden, giren i fins i tot frenen!
Vàrem tenir
25 participants i
entre ells, el camió
d’Anglès, i un grup
de Bescanó que
escenificaven uns
lladres i serenos,
amb el cotxe dels
mossos d’esquadra
empaitant una pare- Baixada de carretons.
AAVV Sarrià de Dalt i
lla d’autoestopistes.
Quim Llunell
Espectacle dins l’es-
pectacle, fer riure,
entretenir-nos, passar-
nos-ho bé, és Festa
Major! ■
pDS_9
SARRIA_ 74 13/12/10 17:20 Página 10
TEMA DE PORTADA [Festa Major
PEDALEM A SARRIÀ PER LA FESTA MAJOR
AAVV La Rasa
L a passejada en bicicleta
de la Festa Major de
Sarrià de Ter és una tradi-
ció molt arrelada. Una
mostra molt clara d'aquest fet és que
enguany ha celebrat la seva majoria
d'edat. Efectivament, 18 edicions de
bicicletes omplint els carrers del nos-
tre poble i donant un caire festiu a un
matí de diumenge al setembre. Són
moltes edicions visitant els diferents
barris que conformen Sarrià, i que
amb els anys s'ha anat modificant el
recorregut per incorporar els nous
carrers que han anat sortint a mida
que creixia el poble.
La passejada fa que moltes famí-
lies s'animin a agafar les bicicletes i a
sortir junts. Es pot aprofitar els carrers
10_pDS
sense cotxes per circular amb tran-
quil·litat i sense haver de patir pels
més menuts de la casa. El ritme és
lent i això fa possible que tothom el
pugui seguir sense problemes. És un
goig veure tantes bicis omplint els
carrers i veure tantes cadiretes de
nens petits que seran els futurs parti-
cipants. Tothom s'ho passa d'allò més
bé i aprofita per fer una mica de salut.
Aquest any el detall que s'ha
donat als 290 participants inscrits ha
estat un mocador amb dos dels colors
del nostre poble: el groc i el blau.
Aquestes persones han pagat per
poder participar en el sorteig d'un xec
regal que serveix per poder comprar
qualsevol cosa a Motos Llach. El
guanyador sempre està molt content i
fa un bon ús d'aquests diners.
Totes les edicions han
transcorregut sense inci-
dents remarcables, però
aquest any vam tenir un petit proble-
ma. Vam tenir una sortida falsa !!! El
policia que encapçalava la passejada
va sortir abans que ningú per veure el
recorregut. Com que ja era l'hora pre-
vista de la sortida i la policia sempre va
la primera, els participants que ja esta-
ven en formació van començar a
pedalar i a seguir el policia. Quan ell
se'n va adonar, va intentar que tornes-
sin enrere i una gent sí que va tornar i
altra gent va continuar endavant. Això
va provocar un petit caos i que la gent
no sabia ben bé què fer. Però gràcies
a tots els que ajudaven en l'organitza-
ció i anaven en bicicleta, van poder
reorganitzar la gent i que tots es tro-
bessin altra vegada. Una anècdota per
explicar més en aquesta llarga tradició
de bicicletades pel nostre poble.
Donem les gràcies a tots els par-
ticipant per haver vingut i per la seva
paciència enguany amb la sortida
“falsa”. A tothom que ens dóna un
cop de mà en l'organització. A l'Asso-
ciació de Veïns de Sarrià de Dalt, que
ens organitzen molt eficientment l'avi-
tuallament que ens serveix de punt de
reorganització de totes les bicicletes. I
enguany, al Club Ciclista Sarrià, que
ens va ajudar en el moment de tallar
carrers i “controlar” que no es perdés
ningú. Ells també van participar en la
passejada i es van donar a conèixer
com a nova entitat en el nostre
poble.
Finalment volem animar
tothom perquè vingui a
pedalar. És una activitat
molt divertida, es pot
compartir amb tothom i
és una manera de conèi-
xer els diferents racons
del poble i de descobrir-
ne de nous. Us hi espe-
rem l'any que ve! ■
SARRIA_ 74 13/12/10 17:23 Página 11
Imatges de la Fira de la Joguina que
es va celebrar al Passeig del Riu.
Fotos: A.Vila
II FIRA DE LA JOGUINA
Daniel Coll i Muñoz
President de l’AAVV Sarrià de Baix
A
quest estiu, des de
l’Associació de Veïns
de Sarrià de Baix hem
tornat a organitzar el
“Sopar del Soci” repetint, per segon
any, emplaçament al Passeig del Riu,
on els veïns del nostre barri i tots
aquells que varen voler ajuntar-s’hi
varem poder gaudir d’un sopar- ball a la
fresca a finals del mes d’agost.
Aquesta és una activitat que ja
hem consolidat i que ens permet
retrobar-nos i comentar les inquietuds
que afecten als nostres veïns més pro-
pers. Volem expressar la nostra satis-
facció ja que hem consolidat aquesta
activitat ajuntant al voltant de la taula
vora 200 veïns.
En segon lloc i no menys impor-
tant, hem realitzat la segona edició de
la Fira de la Joguina usada, acte que
s’incardinava dins els actes de la Festa
Major. Les nostres pretensions i
expectatives s’han vist clarament
superades amb escreix, no solament
per l’elevat nombre de participants,
TEMA DE PORTADA [Festa Major
sinó per que aquests provenien de tots
el barris del nostre poble, cosa que
entenem com un agermanament entre
els barris que el conformen.
Enguany varem traslladar la Fira al
Passeig del Riu a l’efecte de que els
veïns d’altres barris poguessin tenir un
contacte amb aquest indret, convi-
dant-los a gaudir-lo.
Aprofitem l’avinentesa per posar-
nos a disposició dels veïns del nostre
barri per tot el que necessitin. ■
pDS_11
SARRIA_ 74 13/12/10 17:23 Página 12
TEMA DE PORTADA [Festa Major
ESTIU GEGANTER
Amics dels Gegants de Sarrià de Ter
E
ls mesos de juliol,
agost i setembre són
els que concentren
una major activitat
gegantera arreu de les comarques,
ja que en aquestes dates se celebren
la major part de festes majors, cele-
bracions i fires diverses. La nostra
temporada d'estiu ha estat molt
activa i us farem un petit resum de
les sortides que els Amics dels
Gegants de Sarrià de Ter hem fet,
passejant els nostres gegants i cap-
grossos pel món i animant les cerca-
viles amb el ritme dels nostres tim-
bals i gralles.
El mes de juliol ens van convi-
dar a dues activitats. La primera va
ser la trobada de gegants de Flaçà
(11 de juliol), on vam participar jun-
12_pDS
Trobada Gegantera a Vic. Foto: Amics dels Gegants
tament amb moltes altres colles
habituals en aquestes celebracions.
A Flaçà, població a la qual ens uneix
el Ter i la indústria paperera, sempre
hi som molt ben tractats. El 23 de
juliol, en vigílies de Sant Jaume,
vam poder participar altra vegada a
la trobada de Vilaür, que té la parti-
cularitat de ser nocturna i desfilar
pels característics carrers d'aquell
poblet amb tanta personalitat. La
colla de Vilaür, ben coneguda a
Sarrià per participar a la nostra tro-
bada i a les matinades, disposa
d'un dragó gegantí, batejat en
aquesta ocasió, i compta amb el
suport dels grallers i timbalers de
Palau de Santa Eulàlia.
Durant el mes d'agost, l'activi-
tat va centrar-se en la sortida gegan-
tera al Port de la Selva, a la qual
vam poder anar col·lectivament en
autocar (7 d'agost). Els gegants es
van plantar arran d'aigua i la cerca-
vila va discórrer pels carrers del
poble i pel passeig marítim, enmig
dels meravellats estiuejants. També
durant el mes d'agost vam ser con-
vidats des de Cervià de Ter a la seva
festa major, on vam animar la cerca-
vila sortint de l'ofici i ens van oferir
un esplèndid esmorzar.
L'agenda del mes de setembre
va ser ocupada per la festa major de
Sarrià: vam organitzar les matina-
des del dissabte dia 4, amb les quals
es va poder despertar musicalment
la població. Volem agrair la partici-
pació de les colles de grallers i tim-
balers que ens van ajudar, així com
SARRIA_ 74 14/12/10 09:04 Página 13
la dels veïns, particulars i comerciants
que tan amablement ens van proveir
de begudes i delicadeses durant el
recorregut. L'endemà, diumenge 5,
tingué lloc la trobada de gegants de la
festa, amb la participació de múltiples
colles vingudes de diferents punts.
Vam fer la tradicional cercavila pels
carrers del poble, sortint de la Coope-
rativa, i vam concloure amb el sopar de
germanor a l'exterior del pavelló espor-
tiu. L'activitat de la festa major va allar-
gar-se fins a la Diada Nacional de Cata-
lunya, on també vam ser presents a
l'acte institucional.
TEMA DE PORTADA [Festa Major
A propòsit de la
Festa Major de Sarrià
de Ter, hem deixar
constància del propò- Gegants i grallers a Vic i pels carrers de Sarrià de Ter.
sit que ens havíem fer Fotos: Amics dels Gegants
de muntar barraca al de Vilablareix (26 de setembre), on ja
pavelló durant els dies festius. Una hem acudit en d'altres ocasions. En
pèssima gestió de l'empresa proveïdo- aquelles dates sempre solem tenir
ra de begudes, que ens havia de facili- algun ensurt meteorològic. Aquest
tar les neveres i taulells, va impossibi- any, l'amenaça molt fonamentada de
litar aquesta iniciativa contra la volun- pluja ens van fer retirar precipitada-
tat dels Amics dels Gegants. Un altre ment d'una plaça plena a vessar de
any serà… públic i participants. Coses del mal
El mes de setembre es va cloure temps…La tardor comença i encarem
amb una nova visita a la Fira de Tardor la recta final de la temporada. ■
pDS_13
SARRIA_ 74 13/12/10 17:23 Página 14
AJUNTAMENT [Criterium
CRITÈRIUM ESPORTIU
Jordi Paretas i Falgàs
Regidor d'esports
S
arrià de Ter, el Critè-
rium Esportiu marca l'i-
nici de temporada dels
nostres clubs. Ja fa
onze anys que aquest esdeveniment
és el tret de sortida d'un nou curs i
alhora esdevé el reconeixement a la
tasca feta en els anteriors. En aques-
ta edició, però, hi ha hagut novetats
importants. I és en aquest sentit que
cal destacar el fet que per primera
vegada hi han participat onze enti-
tats esportives del nostre municipi.
Onze entitats que treballen per i en
pro de l'esport de base. Onze enti-
tats que estan representades en el
nostre Consell Esportiu Municipal i
que des d'allà van aportar totes les
idees per fer un Critèrium una mica
diferent, amb novetats com la desfi-
lada de la nostra bandera portada
per un esportista de cada entitat o
també l'espectacle visual. Ara bé, el
més important en aquest critèrium
és que presentàvem tres noves enti-
14_pDS
Imatges de l’entrega de premis del Critèrium Esportiu i
de l’espectacle presentat pel Club Gimnàstica Sarrià.
tats esportives, com són els Wolves
de Sarrià, el Club Ciclista Sarrià o el
Funky Sarrià. Tres nous clubs que
corresponen, també, a tres noves
modalitats esportives: flag football,
ciclisme i la dansa i que se sumen a
les altres entitats que ja formaven
part de la rica i potent vida esportiva
sarrianenca.
Ho solem dir però no és un tòpic,
és una realitat: pocs pobles tenen el
privilegi de ser tan esportistes com
Sarrià de Ter. Les dades ens recolzen,
més d'un deu per cent de la població
practica esport federat. Xifra que fa
que no sigui gens estrany saber que,
amb els nous, ja som onze clubs. En
aquests darrers anys, doncs, el pes de
l'esport ha anat creixent quantitativa-
ment i qualitativa, perquè no només
som més sinó que presentem més
èxits. I això és mèrit del treball de
base i, per tant, de l'esforç fet i demos-
trat pels clubs al llarg de totes aques-
tes temporades.
En definitiva, hem crescut, hem
evolucionat. I ho hem fet, també, en
un altre aspecte per mi molt impor-
tant: la feminització de la gestió
esportiva. Mai fins ara a Sarrià el
50% de les Juntes estaven presidi-
des per dones. Un fet determinant,
un exemple més que ens demostra
que estem -en aquest sentit- en una
bona línia. De fet, una d'aquestes
entitats amb forta presència femeni-
na són les Dones Més que Mai, que
per primera vegada va desfilar amb
tots i totes les esportistes. Aquesta
entitat està fent una tasca importan-
tíssima en l'esport per a la gent gran
i ens feia molta il·lusió veure el gran
nombre d'esportistes que mobilit-
zen. Perquè, evidentment, l'esport
no és només cosa d'homes com
tampoc no ho és un àmbit exclusiu
de les edats més joves. L'esport és (i
ha de ser) per a tothom.
Amb tot, com a regidor, donar
la benvinguda a les entitats esporti-
SARRIA_ 74 13/12/10 17:23 Página 15
ves de nova creació em fa especial
il·lusió, però també demanar el tre-
ball, l'empenta, l'esperit,...que any
rere any hi posen totes les entitats
esportives de Sarrià i que han marcat
un camí a seguir digne d'admirar.
Construint salut i construint millors
persones. Amb totes aquestes pre-
misses, doncs, no serem agosarats si
diem que l'esport a Sarrià gaudeix
d'una salut de ferro, una salut que
entre tots hem de cuidar, mimar i
defensar. L'esport és l'eina integra-
dora més important del nostre muni-
cipi ,però també és la principal eina
d'exportació de Sarrià de Ter arreu
del nostre país, i és per això que
l'hem de portar amb esportivitat i
respecte als altres.
I com cada any, tenim el plaer de
distingir una trajectòria en l'esport
sarrianenc. Una vida dedicada a fer
“esport i ciutadania”, a fer de Sarrià
de Ter un poble millor. I aquest any,
no podia ser d'altra manera ja que es
“jubilava” com a president, el reco-
neixement a la tasca feta dins l'es-
port Sarrianenc ha estat pel Sr.
Andreu Gómez. Una persona del
món del futbol, una persona estreta-
ment vinculada al FC Sarrià, però dei-
xeu-m'ho dir, una persona de casa,
que ha treballat per l'esport i pel
poble, que no ha escatimat temps ni
recursos pel club de la seva vida, el
FC Sarrià. Un amic. Aquestes ratlles
són per donar les gràcies a l'Andreu
des de l'Àrea d'esports per la seva
col·laboració.
Bé, i com fem sempre al final de
cada critèrium: només em queda desit-
jar als nostres esportistes, aquesta
vegada més esportistes que mai, una
bona temporada a tots plena d'èxits. ■
SARRIA_ 74 13/12/10 17:23 Página 16

AJUNTAMENT [L’aprenentatge

L'APRENENTATGE DE PETITS I GRANS

Lluís Aymerich Viñals
Primer tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Sarrià de Ter. Portaveu del grup municipal de CiU

É s important tenir clar que

l'aprenentatge no és
només una cosa de
petits, és una circums-
tància que ha d'acompanyar la perso-
na al llarg de tota la vida. Ja he esmen-
tat moltes vegades les paraules d'un
vell conegut professor que diu: “ens
resta per viure, tant com ens resta per
saber” . Certament és una frase plena
de contingut, però també és cert, mal-
grat que alguns homes de ciència ho
vulguin desmentir, que no som
immortals i per tant, aquesta frase,
sempre acaba sense complir-se; no
obstant això, ens convida a mantenir
la inquietud d'estar en constant apre-
nentatge mentre vivim.

APRENENTATGE AL LLARG DE
TOTA LA VIDA

Sarrià de Ter és un municipi amb gran

tradició en l'educació d'adults i n'és la
Rosa Maria Falgàs la seva principal
artífex, però no només en la formació
per formació d'adults a diferents · La responsabilitat municipal en
d'adults a Sarrià, sinó en tot el nostre
indrets de la Unió Europea. els programes de formació d'adults.
país; ella va ser la fundadora de l'Asso-
ACEFIR, com a organitzadora de Què és un Pla Local d'Aprenentatge?
ciació catalana per a l'educació, la for-
les jornades i comptant amb la promo- Anna Ferri, de la Diputació de Barcelona.
mació i la recerca (ACEFIR) de gran
ció de la consultoria cultural “COCU”, Tot i que l'assistència en nombre
prestigi en tot Europa, havent partici-
es posà en contacte amb l'Ajuntament de persones no va ser elevada, sí que
pat i organitzat infinitat d'activitats i
de Sarrià de Ter, el qual s'oferí incondi- va existir una respectable representa-
jornades en tota la geografia europea.
cionalment per acollir aquestes jorna- ció dels nostres municipis (Vidreres,
La Rosa Maria Falgàs és també autora
des, i efectivament “El Coro” era l'e- Castelló d'Empúries, Figueres, Riude-
d'un mètode d'aprenentatge del cata-
quipament municipal adequat per a llots de la Selva, Bescanó, Girona i
là per adults que amb el títol de “EL
l'esdeveniment. Sarrià de Ter) i d'altres representants
NOSTRE MÓN”, és i ha estat una
Durant les sessions dels dies 9, d'entitats i Centres relacionats amb la
important eina per a totes i tots els
13 i 14 de juliol, expertes en Formació formació d'adults.
mestres que, per vocació, porten a
d'Adults de Catalunya, Regne Unit i Va ser una gran experiència i vam
terme aquesta preeminent tasca d'al-
Holanda desenvoluparen les gaudir de les exposicions de persones
fabetització de persones immigrants.
següents ponències: expertes i coneixedores de la realitat
Enguany, com una activitat més
· La Formació d'Adults a Europa, del nostre país i d'Europa, havent
de tantes com ens tenen acostumats,
Rosa Maria Falgàs aconseguit el que jo sempre dic que
es comprometeren a organitzar unes
· La Formació d'Adults al Regne han d'aconseguir unes jornades com
jornades europees amb l'objectiu prin-
Unit, Margaret Davey aquestes: crear preocupacions i
cipal d'oferir als responsables munici-
· La Formació d'Adults a Holanda, inquietuds i desvetllar interès per
pals una visió àmplia de què s'entén
Lidwien Vos de Wael millorar l'statu quo. En aquest sentit

16_pDS
SARRIA_ 74 14/12/10 08:56 Página 17

AJUNTAMENT [L’aprenentatge

s'han recollit idees i possibilitats per- el taller de vestits de paper organitzat

fectament aplicables en els nostres per l'Associació de les Dones del Coro
municipis, malgrat les dificultats de i els cursos de Sardanes.
finançament, tot i poder constatar que
en el nostre poble estem anant pel ESCOLA DE MARES I PARES
bon camí en aquests temes.
El curs passat es varen organitzar set
EDUCACIÓ D'ADULTS A sessions de l'Escola de Mares i Pares,
SARRIÀ DE TER: CURSOS I
un programa que coordinat amb el de
TALLERS
tertúlies pedagògiques de l'IES Narcís
Xifra, varen tenir un èxit satisfactori.
Per un costat i pel que fa a la formació
Com a conseqüència, la regidoria d'e-
d'adults en sentit estricte, tenim els
ducació ja ha començat a fer les ges-
cursos organitzats al Centre Cívic La
tions necessàries per poder oferir una
Cooperativa, on s'imparteixen classes
continuïtat per aquest curs.
pels coneixements bàsics de llengua,
En definitiva, creiem important
matemàtiques, història, geografia,
digital, feltre, tall i confecció, astrono- que, sigui en la faceta que sigui, l'a-
introducció a la informàtica i altres
mia infantil, maquillatge, informàtica a prenentatge d'una persona no és
com els grups de conversa adreçats a
diferents nivells, Internet, fotoshop, i només en una determinada franja d'e-
persones no catalanoparlants o els
altres activitats destinades al manteni- dat, sinó que és al llarg de tota la vida
cursos de diferents nivells d'anglès,
ment de la persona, tant en l'aspecte i és per això que l'ajuntament ofereix
tast de vins, cuina des de diferents
físic com mental. A tot això cal afegir- possibilitats a totes aquelles persones
vessants, pintura, i tallers de ceràmica.
hi les activitats organitzades per a la que vulguin satisfer qualsevol de les
També comptem amb el desenvolupa-
gent gran en l'edifici “El Coro” i també seves sanes inquietuds.■
ment de tallers, com els de fotografia

FERRETERIA DECOFER
n FERRETERIA n PARAMENT PER LA LLAR
n JARDINERIA n PETIT ELECTRODOMÈSTIC
n PINTURA n MATERIAL ELÈCTRIC…
n REGALS n TAMBÉ FEM CLAUS

SERVEI A DOMICILI “OFERTES TOTS ELS MESOS”

TOT EL QUE NECESSITES PER CASA TEVA
ESTEM AL TEU SERVEI!

A Sarrià de Ter, la teva Ferreteria

Ens trobaràs al Pla de l’Horta, Pça. Vila Romana, 4 - Tel. 972 17 00 52

pDS_17
SARRIA_ 74 13/12/10 17:23 Página 18
ENTITATS [MIJAC
L’ESTIU DE L’ESPLAI
Monitors de l’Esplai PL.
A quest estiu ens ho
hem passat genial!
Tant els monitors com
els nens i nenes de
l'esplai hem tingut l'oportunitat de fer
un munt d'activitats molt divertides i
variades.
Com?, que no t'ho creus? Doncs
continua llegint, que us ho explicaré
CASAL D'ESTIU
Quina il·lusió! Per fi aquest any ens
han acceptat el projecte de Casal d'
Estiu. El nostre propi casal! Els moni-
tors d'esplai PL, els mateixos que fem
diverses activitats durant l'any amb els
nens i nenes del poble com ara esplai
18_pDS
Colònies a Granollers de Rocacorba. Foto: Monitors Esplai.
d'hivern, Casal de Nadal, colònies de
Setmana Santa, etc., érem els que tira-
ríem endavant aquest projecte. Va ser
tota una feinada, però tant els moni-
tors com els directors ens vam posar
les piles i vam decidir que aquell casal
havia de funcionar, que els nens i
nenes s'ho havien de passar d'allò
més bé. De fet, ho hem aconseguit, n'
estem molt orgullosos i amb ganes de
tornar-hi a ser l'any que ve.
A part del casal d'estiu, que va
durar de finals de juny a principi de
setembre, els monitors i les monitores
havien preparat colònies, campa-
ments, camp de treball i ruta per tots
aquells nens i nenes que hi volguessin
participar.
COLÒNIES
Els més petits van anar 9 dies de colò-
nies a la Casa de Granollers de Roca-
corba, com cada estiu - és que ens
agrada tant...-, i allà van començar les
aventures. Com cada any, hi havia un
centre d'interès que s'anava desenca-
denant al llarg dels nou dies; aquest
concretament s'anomenava “La Festa
Major de Santa Tuf d'Alquímia”. I com
a tota Festa Major no hi va faltar el
pregó, les fires, l'arrossada popular,
paradetes, el concurs d'engalanar bal-
cons - o habitacions en aquest cas- el
triatge de la pubilla i l'hereu, les obres
de teatre dels ciutadans i el Ball de Fi
de Festa, entre d'altres moltes activi-
SARRIA_ 74 13/12/10 17:23 Página 19
El porxo de la casa de Granollers és un dels llocs preferits per
preparar activitats de lleure. Foto: Monitors Esplai.
tats. A part, no ens vam oblidar de fer
una samarreta de record molt xula i la
pista americana en la qual vam aprofi-
tar per embrutar-nos d'allò més!
CAMPAMENTS
Aquest any els de campaments hem
anat a les Lloses, Ripoll. El camp on
vam acampar era força gros i al costat
hi havia unes gorgues magnífiques.
Durant els dies que vam estar-hi
feia molt de sol al matí i plovia durant
la tarda. Tot i això ens ho vam passar
molt bé, ja que el grup de nens i els
monitors vam connectar molt. Per
nosaltres els campaments són molt
importants, ja que són un seguiment
de l'esplai i del voluntariat.
CAMP DE TREBALL I RUTA
Camp de treball
Des de ja fa uns anys, també duem a
terme camps de treball i ruta, per tal de
continuar amb el projecte d'educar els
més grans. Aquesta activitat tracta de
reconstruir, de conservar, o de millorar la
casa del castell de Granollers de Roca-
corba. La feina més dura, que és la de
treballar, la fèiem als matins - sense per-
dre el punt de diversió! - i a les tardes,
realitzàvem dinàmiques, jocs, etc, en els
quals els nois i noies haguessin de tren-
car-se una mica el cap fomentant així la
reflexió sobre determinats temes. I per
últim, a la nit tranquil·litat i relaxació fent
jocs o mirant una pel·lícula que també
els fes pensar una miqueta...
ENTITATS [MIJAC
El camp de treball i ruta és una
activitat que uneix els joves del poble i
que veuen que gràcies al seu esforç i
dedicació, poden arribar a fer coses
molt maques i molt profitoses!!!
Ruta
Aquests joves també realitzen una ruta
per Setmana Santa, una proposta que
va sorgir d'ells i que es va dur a terme
per primera vegada l'any passat, fent
la ruta Olot - Sarrià de Ter passant per
la serralada de Finestres. Aquesta és
una altra activitat que fa que els nois i
noies creïn, entre ells, bones relacions
o fins i tot fortes amistats, ja que en
aquestes activitats se sol crear un
ambient inigualable per fomentar les
relacions humanes. ■
pDS_19
SARRIA_ 74 13/12/10 17:23 Página 20

ENTITATS [Ràdio Sarrià

FESTA DE LA RÀDIO

A
quest any trobarem a faltar una incan-
sable col·laboradora d'aquesta festa,
que va estar sempre al peu del canó,
fins que va poder.
Per aquest motiu volem dedicar
un petit homenatge amb un fort aplaudiment per la
Rosa Viella Massegur.

PREMI

Qui ho havia de dir, va conèixer al qui seria el seu marit,

l'Andrés, en motiu de la inauguració del nou pont de
Sarrià (el 4 de febrer de 1940).
Segurament seria un auguri del que esdevindria
poc temps més tard: amb motiu del concurs de tras-
llats de mestres, el seu marit va obtenir la plaça de
mestre a Sarrià i des d'aleshores ella hi ha viscut i no
vol marxar-hi de cap manera, malgrat molts oferi-
ments dels seus fills i filles.
Ella diu que és de Sarrià, només faltaria, però li
agrada recordar que va néixer a Rupià i que va viure a
Aiguaviva amb estades a Girona quan era joveneta.
Durant molts anys va participar en activitats diver-
ses lligades a la vida parroquial i educativa. Va col·laborar
amb l'escola, amb el coro parroquial, era de la Junta
parroquial, participà en l'inici de l'handbol a Sarrià, va for-
mar part de la junta del Patronat de Pares de Família, fou
presidenta de la mesa de Sarrià per recaptar fons per la
lluita contra el càncer, va ser cuinera durant anys a les
colònies d'estiu de Granollers de Rocacorba, va formar
part de la junta de l'Associació de Veïns de Sarrià durant
els anys de l'annexió amb Girona lluitant per la indepen-
dència de Sarrià i s'ha compromès en la vida social i polí-
tica del poble. Sempre la trobareu a primera fila dels
actes electorals i dels esdeveniments polítics i culturals
a Sarrià.
Mai deixa d'informar la seva família dels esdeve-
niments sarrianencs: ella sap que s'estimen el poble
com ella ho fa i si voleu saber quin caràcter té, pregun-
teu-ho a les seves companyes quan van a caminar
cada dia. Té un esperit de lluita i una voluntat que ens
ha d'esperonar a tots. ■

RÀDIO SARRIÀ ATORGA EL PREMI AL MÈRIT CUL-

TURAL I SOCIAL 2010 A LA SRA. CONXITA VIDAL
I GRAU
La Sra. Conxita Vidal, emocionada, va rebre el premi al Mèrit Cultural i Social
que aquest 2010 es va entregar el 10 de juliol.

20_pDS
SARRIA_ 74 13/12/10 17:26 Página 21

OPINIÓ

Camp de futbol de La Rasa. Foto: Roger Casero

LA GESPA ARTIFICIAL,
AL NOU CAMP DE FUTBOL
Roger Casero Gumbau
Regidor i portaveu del grup municipal del PSC a l'Ajuntament de Sarrià de Ter
www.rogercasero.cat

S
arrià de Ter necessita un camp de futbol amb gespa artificial. Aquesta és una
afirmació que avui, penso, ningú posa ni pot posar en dubte. Aquesta neces-
sitat no és exclusiva del barri de la Rasa ni del FC Sarrià, tot i que, especial-
ment per al FC Sarrià, amb una activitat molt vinculada a la vida del barri de
la Rasa, disposar d'un camp de gespa artificial ha esdevingut, aquestes
darreres temporades, una qüestió vital!

EL PSC RESPECTE LA GESPA DEL CAMP DE FUTBOL

La posició del grup municipal del PSC a l'Ajuntament de Sarrià de Ter respecte a la gespa
artificial del camp de futbol municipal de la Rasa ha estat i és la mateixa tan al govern
com a l'oposició: la gespa artificial s'ha de fer en un camp nou, no en el camp actual.
Aquesta posició, aquest plantejament, fa que les accions que des del nostre punt de
vista s'haurien d'haver fet difereixen de les accions i plantejaments que aquests darrers
tres anys s'han fet des del govern.

pDS_21
SARRIA_ 74 13/12/10 17:26 Página 22
OPINIÓ [La gespa artificial al nou camp de futbol
Aquest posicionament (la gespa
artificial s'ha de fer en un camp nou,
no en el camp actual) l'hem fet sem-
pre basat en dos arguments princi-
pals:
1. L'ajuntament no és propietari de la
totalitat del terreny de l'actual camp
de futbol, per la qual cosa hi ha una
dificultat afegida de caràcter urbanístic
que afegeix complexitat a la gestió
d'inversions.
És cert que els darrers mesos el
govern ha mantingut converses amb
la propietat de part del terreny per
pactar una cessió d'ús per a garantir
futures inversions, però cal valorar
també quina és o serà la contrapartida
de la cessió.
2. El camp de futbol actual no com-
pleix les mides reglamentàries i en el
seu emplaçament actual no es podria
remodelar el camp de futbol en un
futur segons els estàndards de cons-
trucció actuals (mides reglamentàries,
seguretat...).
Aquest segon argument reforça el
primer en el sentit que, més enllà de la
possibilitat de posar gespa artificial al
camp de futbol actual, la necessària
remodelació d'aquesta instal·lació
22_pDS
Futbol Flag al camp de la Rasa.
esportiva no es podrà fer en aquest
mateix espai, sinó que, tal i com hem
defensat des del PSC de Sarrià de Ter,
el nou camp de futbol s'ha de fer a la
nova zona esportiva que ha de néixer
al sector del Pla de Dalt, encara per
definir i desenvolupar.
La posició del PSC respecte al
camp de futbol és i ha estat sempre
molt clara: la inversió de la gespa arti-
ficial del camp de futbol cal fer-la en el
nou camp que s'ha de construir al sec-
tor del Pla de Dalt.
I és en aquesta línia que des del nostre
grup, en cas d'haver governat durant
aquest mandat, hauríem avançat:
● Accelerant la redacció i aprovació
del POUM (Pla d'Ordenació Urbana
Municipal), definint al Pla de Dalt la
creació d'una nova zona d'equipa-
ments esportius amb el nou camp de
futbol, de gespa artificial, entre ells
(també una pista coberta).
● Paral·lelament a la tramitació del
POUM, disposar, via conveni amb la
propietat, del solar destinat a equipa-
ments públics al sector més proper a
la Rasa del Pla de Dalt per a la cons-
trucció del nou camp de futbol, aquest
sí, amb gespa artificial.
● Orientar i prioritzar les inversions
municipals (Fons Estatal i altres sub-
vencions de la Generalitat i la Diputa-
ció) en inversions per a la construcció
del nou camp de gespa artificial.
ELS ERRORS DEL GOVERN RES-
PECTE A LA GESPA DEL CAMP DE
FUTBOL
El posicionament i, per tant, les
accions del govern no han anat en
aquesta línia. El govern municipal va
situar la gespa artificial a l'agenda polí-
tica d'aquest mandat amb la incorpo-
ració al Mapa d'Instal·lacions Esporti-
ves Municipals (MIEM) d'aquesta
acció: “pavimentació amb gespa artifi-
cial de l'actual camp de futbol de la
Rasa”
El MIEM, recordem-ho, es va ela-
borar a finals del 2008 i es va aprovar
l'any 2009. Pel que fa a aquesta acció,
el MIEM la definia amb aquests ter-
mes:
El MIEM quantificava la inversió
per pavimentar de gespa artificial l'ac-
tual camp de futbol, finançada al
100% per l'ajuntament, en 474.150 €,
i en preveia la seva execució durant el
mateix any 2009.
És a dir, a l'any 2009 el govern
municipal prenia el compromís, no
només davant el F.C. Sarrià, el prenia
davant els veïns i veïnes a través de la
proposta i aprovació del MIEM, de
pavimentar amb gespa artificial el
camp actual.
Però curiosament, al mateix
temps que el govern proposava
incloure aquesta acció i, per tant, pre-
visió d'inversió, al MIEM, també es
plantejava quines havien de ser les
inversions prioritàries per a presentar
als Fons d'Inversió Estatal del 2009,
dotat a Sarrià de Ter amb poc més de
733.000 €, però en la d'inversió del
govern la pavimentació del camp de
gespa no es va considerar prioritària.
L'argument del govern va ser
que davant la inversió per la gespa
artificial del camp de futbol actual prio-
ritzava la construcció de la nova roton-
da de la Via Augusta i aquí penso que
el govern va cometre un error.
I l'error no va ser construir la
rotonda, l'error va ser fer-la amb la
SARRIA_ 74 13/12/10 17:26 Página 23
inversió del Fons Estatal, quan a crite-
ri nostre penso que s'hauria d'haver
seguit amb la via de negociació que el
PSC havíem obert amb Abertis, el
Ministeri de Foment i la Generalitat de
Catalunya, perquè fossin ells qui
paguessin la nova rotonda com a com-
pensació de l'ampliació a 8 carrils de
l'autopista al seu pas per Sarrià de Ter.
Però aquesta va ser una via de nego-
ciació política que l'actual govern va
tallar, tot i el nostre oferiment per
seguir-la i mantenir-la viva.
Alliberant la inversió de la roton-
da del Fons Estatal del 2009, el govern
hauria pogut destinar inversió per la
pavimentació del camp de futbol amb
gespa artificial.
Em sembla que aquí el govern va
cometre un error estratègic: va situar
a l'agenda política la gespa artificial del
camp de futbol, però no va saber jugar
bé, a criteri nostre, les cartes. I l'opor-
tunitat, si volia i la treballava política-
ment, hi era.
Malgrat deixar passar aquesta
oportunitat, el govern ha seguit dirigint
les seves energies a pavimentar amb
gespa el camp de futbol actual: per un
costat en la recerca de finançament
(previsió de 100.000 € als pressupos-
tos de l'Estat per al 2011, acords ver-
bals amb la Generalitat) i per l'altra,
com ja he indicat abans, per la resolu-
ció urbanística de la propietat d'un tros
del terreny de l'actual camp de futbol.
Des del meu punt de vista, des
del punt de vista del PSC de Sarrià de
Ter, penso que on caldria destinar
energies, temps i gestió política és,
coincidint en la necessitat de cercar
finançament, en establir un acord
OPINIÓ [La gespa artificial al nou camp de futbol
urbanístic al sector del Pla de Dalt per
avançar, donat el retard en la tramita-
ció del POUM, en la cessió de l'espai
destinat a equipaments públics.
I és que una altra de les dificul-
tats afegides ha estat la demora del
govern en la tramitació del POUM,
instrument urbanístic que ha de definir
la creació d'aquesta nova zona espor-
tiva del Pla de Dalt amb el nou empla-
çament del camp de futbol.
Al final, si el govern continua amb
la voluntat de fer inversió al camp
actual, hom podria tenir la percepció
que estem invertint en un camp de
futbol que no tindrà futur.
EL PRESENT ÉS INCERT; COM
SERÀ EL FUTUR?
La meva percepció és que si realment
el govern ho hagués volgut, avui la
pavimentació amb gespa artificial del
camp de futbol de la Rasa seria una
realitat. Va situar a l'agenda política
aquesta necessitat però no hi va posar
els mitjans per executar-la.
La realitat és, com he comentat a
l'inici, que per al FC Sarrià disposar d'un
camp de gespa artificial és una qüestió
vital. Són els actuals moments crítics,
molt crítics per al FC Sarrià. Al voltant
del nostre poble (Girona, Fornells,
Quart...) s'han anat fent camps de
gespa artificial, quedant-nos, Sarrià de
Ter i especialment el FC Sarrià, en una
situació de desavantatge respecte d'al-
tres municipis i els respectius clubs de
futbol. La sagnia de baixa de jugadors
en les diverses categories del FC Sarrià
és, d'un temps ençà, imparable.
Però el camp de gespa artificial no
flors
Emília Cristina
A Sarrià des de 1970
Gràcies per la seva confiança
Carrer Major, 9 · 17840 Sarrià de Ter · Telèfon 972 170 447
és només una necessitat del FC Sarrià;
a dia d'avui també és una demanda del
futbol flag (Wolves Sarrià de Ter), una
nova modalitat esportiva que aquests
darrers anys està arrelant amb força i
amb èxit al nostre poble i que necessi-
ten també disposar d'un camp de
gespa, artificial en aquest cas.
Aquesta situació crítica del FC
Sarrià, aquesta necessitat dels Wol-
ves Sarrià de Ter, es veu agreujada, a
més, amb el context de crisi econòmi-
ca que afecta directament a la capaci-
tat d'inversió municipal, així com
també de les altres administracions. I
cal fer-nos aquesta pregunta: prioritza-
rà encara la Generalitat les inversions
per a pavimentar camps de gespa arti-
ficial en el proper mandat, després de
la despesa feta els darrers anys (on
realment ha estat una prioritat) i
davant altres necessitats d'inversió
que pugui prioritzar?
Sense possibilitat,a dia d'avui, de
respondre a aquesta pregunta, sí que
em sembla, que ens sembla des del
PSC de Sarrià de Ter, que cal treballar,
des d'ara i sobretot en el proper mandat
municipal, per a fer realitat la nova zona
esportiva del Pla de Dalt i començant
pel nou camp de gespa artificial. Em
sembla que és aquí on hem de dirigir
totes les nostres energies i esforços.
Seran majors els esforços que hau-
rem de fer per fer realitat el desig de dis-
posar, a Sarrià de Ter, del camp de futbol
que ens mereixem. El PSC de Sarrià de
Ter estem i estarem disposats a fer
sempre aquest esforç, a treballar inten-
sament, des de la política, des de l'Ajun-
tament de Sarrià de Ter, per tenir la
gespa artificial al nou camp de futbol. ■
pDS_23
SARRIA_ 74 14/12/10 09:13 Página 24

ENTITATS
OPINIÓ [La[Gegants
sentènciaa del
la tardor
TC

Els Magistrats del Constitucional als toros.

CATALUNYA JA NO SERÀ
NI RICA NI PLENA
Josep Brugada
Professor de llengua i literatura catalanes

L a sentència del Tribunal

Constitucional (juny 2010)
contra alguns articles de
l'Estatut de Catalunya
aprovat per majoria parlamentària del
respectable Parlament de Catalunya el
12 de setembre de 2006, em sembla
l'atemptat polític més greu a la demo-
cràcia catalana d'ençà de la recupera-
ció de la soi disant democràcia a l'àm-
bit de la pell de brau. Davant d'aquesta
sublim anormalitat, he de significar-vos
una petita anècdota: durant l'any 2006
en què hom debatia en ponència l'arti-
culat del nou Estatut i ja estava quasi
enllestit, un amic de Barcelona em deia
bastant seriós: “el president Maragall
s'equivoca amb les seves cuites per
tirar endavant i aprovar el nou Estatut”.
Jo li deia a l'amic: “–Vols dir?, Ara no
t'entenc?” “Doncs sí, -em deia ell-
abans d'aprovar l'Estatut s'hauria de
maldar i fer tots els esforços possibles
per reformar la Constitució Espanyola.
Si no és així, estem perduts.”
–Per què em deia això, l'amic?
Doncs perquè veia amb gran clarividèn-
cia que si tots plegats no érem capaços
de reformar la Constitució Espanyola
de 1978 podria sortir algú que ens tom-
bés el nostre entusiasme i la nostra
il·lusió col·lectiva i tot se n'anés a mal
borràs -com així ha estat. És lògic.
Davant d'un projecte de tanta
envergadura algú hauria d'haver
pensat què passava, què havia de
passar si l'operació estatutària fra-
cassava.
S'ha frustrat una vegada més una
il·lusió col·lectiva, com es va frustrar
també l'any 2004 l'aprovació del Tractat
per a una Constitució Europea. Recor-
do que en uns cursos d'estiu sobre for-
mació europea a la vila aragonesa de
Jaca, algú va apuntar que el projecte de
Constitució Europea si no el ratificaven
tots els països que aleshores formaven
la Unió Europea podia fer aigües. Jo en
aquells temps pensava, no pot ser que
fracassi un projecte legislatiu de tanta
importància i ambició, del qual se n'ha
fet tant de proselitisme i del qual s'ha
parlat tant perquè és un marc legislatiu
que convé als països de la Unió. No pot
ser, no és creïble que no l'aprovin tots
els països. I així va ser... de la Constitu-
ció Europea no se n'ha cantat mai més
ni gall ni gallina.
No sabeu pas el greu que em sap
rellegir les paraules que el presi-

24_pDS
SARRIA_ 74 13/12/10 17:26 Página 25
dent de la Generalitat, l'honorable
Sr. Pasqual Maragall, escrivia al
pròleg de l'Estatut de 2006 –m'ima-
gino que a vostès lectors també–:
“L'Estatut del 2006 és una obra
col·lectiva. Hem demostrat una vega-
da més que Catalunya és forta quan
els catalans expressem lliurement la
nostra voluntat. Hem escrit una gran
pàgina de la nostra pròpia història.”
Estic convençut que hi va haver
ments que ja varen preveure que la
cosa podria topar amb murs infranque-
jables, potser el mateix president de la
Generalitat i tot, però tots ens en vam
refiar. No hi havia pla B. Les pàgines
de la nostra pròpia història, la història
que les catalanes i els catalans més
recentment hem volgut debatre,
escriure i votar, malauradament han
acabat essent paper mullat. Ningú va
preveure seriosament les possibilitats
que el projecte quedés esguerrat.
Penso per mi que en tot moment,
quan hom emprèn un projecte, de la
naturalesa que sigui, major, menor, ha
de saber valorar les possibilitats que
té de perdre. Tothom s'hauria de pre-
guntar, i bé, què pot passar si no ens
surt bé? Estem preparats per si algú
ens esmena la plana?
I amb l'Estatut de 2006 havíem
d'haver intuït que podíem perdre el
que se'n diu bous i esquella. Irre-
missiblement hem perdut una oca-
sió, la qual a curt termini serà irre-
petible. Costarà molt poder ampliar
de nou el marc competencial, legis-
latiu, necessari per al desenvolupa-
ment de tot ordre de Catalunya i
d'Espanya.
La veritat és que jo, momentània-
ment, no vaig caure en la qüestió de la
prèvia reforma de la Constitució
Espanyola i, aleshores, em semblava
magnífic que al Parlament de Catalun-
ya, els grups polítics de més denomi-
nador comú catalanista estiguessin
discutint l'articulat de la nova norma i
acabessin per posar-se d'acord. Em
semblava magnífic que a la fi s'arribés
a un consens general entre les forces
polítiques catalanes catalanistes per la
reforma de l'Estatut gairebé trenta
anys després de l'Estatut de 1979.
Em va semblar plausible i l'escenifica-
ció del setembre de 2005 quelcom
d'engrescador, quelcom per donar-nos
ànims col·lectivament com a país i
albirar així un futur amb optimisme. Tal
vegada per aquelles dates es va insis-
tir molt també socialment, davant la
ciutadania, perquè tothom impulsés
una renovació de l'Estatut i el votés a
favor. Fins i tot em semblava massa
insistent el proselitisme estatutari.
Veia massa eufòria, ja us ho dic. En fi,
tot va bé si acaba bé. Però no ha estat
així. Ningú va preveure que podrien
sorgir de sota les pedres escurçons
negres, repel·lents i perillosíssims,
elements conspiradors que conduïs-
sin el carro pel pedregar, i van ser els
“impresentables” del Partido Popular
els causants de la frustració política
col·lectiva més gran que en democrà-
cia hagi patit el poble català. Ja m'ex-
cusaran la meva vehemència, però he
d'expressar-me amb aquests termes.
He d'expressar-me -com moltes cata-
lanes i catalans- amb total indignació
davant el recurs que els membres del
Partido Popular van presentar als no
menys impresentables senyora i sen-
yors del Tribunal Constitucional Espa-
ñol. Ja s'ha dit que els membres del
Tribunal Constitucional (entre els quals
hi havia un català “progressista”, ai
las!), han donat la més lamentable
mostra de mercenarisme i de vilesa;
primera per estar grillejant i potinejant
durant quatre anys amb l'Estatut d'Au-
tonomia de Catalunya 2006, aprovat
per àmplia majoria pel respectable i
teòricament sobirà Parlament de Cata-
lunya. En segon terme, els membres
d'aquest Tribunal Constitucional no
mereixen cap respecte ni per la forma
ni per l'estètica amb la qual han proce-
dit i s'han presentat davant del mateix
poble espanyol, davant del poble cata-
là i davant de la concurrència europea.
No ens poden merèixer cap deferèn-
cia uns senyors que es deixaren
retratar a la plaça La Maestranza de
Sevilla en una “corrida de toros”,
fumant puros i al cantó d'humoris-
OPINIÓ [La sentència del TC
tes “cutres” de televisió de baixa
estofa com “Los Morancos”.
En quin país d'Europa uns magis-
trats de la més alta instància de l'Estat
donarien una imatge pública com
aquesta? On s'és vist que membres
de la més alta magistratura de l'Estat
-després de dictar una sentència d'a-
questa categoria- s'atreveixin a mos-
trar-se públicament i davant de la
societat de manera tan poc “estèti-
ca”? Això no passaria mai en un país
com la Gran Bretanya, o Alemanya,
França o els Estats Units, on d'antuvi
la magistratura ha estat sempre algu-
na cosa molt seriosa i presentable.
Això només pot passar a l'Espanya
tronada i retrògrada que pretén si us
plau per força el Partido Popular.
Que ningú se m'esquinci les
vestidures! Com els milers de catala-
nes i catalans que el dia 10 de juliol
ens vam manifestar pacíficament a
Barcelona, vull parlar clar. M'agradaria
pensar que a Catalunya, a Espanya i a
Europa existeixen opcions polítiques
de tall conservador; penso en alguns
respectables conservadors britànics i
alguns conservadors de la pròpia his-
tòria d'Espanya. Gran respecte! Però a
dia d'avui, no puc qualificar de conser-
vadors els membres del Partido Popu-
lar, no m'ho semblen gens ni mica de
conservadors, en tot cas el conserva-
dorisme el veig com una ideologia
més intel·ligent; per contra l'ideari i els
membres del Partido Popular, els veig
essencialment desvalguts intel·lec-
tualment i sobretot vils i de baixa esto-
Los Morancos
pDS_25
SARRIA_ 74 14/12/10 09:14 Página 26
OPINIÓ [La sentència del TC
La manifestació del 10 de juliol, en rebuig de la
sentència del TC.
pa. Com ha dit recentment el senyor
Alfredo Pérez Rubalcaba, vicepresi-
dent del govern, en relació a les des-
afortunades declaracions de l'alcalde
de Valladolid, hi ha quelcom que
“rechina” o sigui que “grinyola” en la
mentalitat dels senyors del PP. No hi
puc fer res, els veig així també.
Per tant, ha de saber tothom a Cata-
lunya -una vegada més- que els cau-
sants de la frustració del desenvolu-
pament legislatiu, polític i nacional
de Catalunya, els qui han trencat la
il·lusió personal i col·lectiva de Cata-
lunya, han estat les dones i els
homes del Partido Popular.
Han estat ells, únicament ells, els
qui han barrat el pas al desenvolupa-
ment legislatiu i polític de la nostra
nació i a la il·lusió col·lectiva catalana.
Fixeu-vos què us dic: “il·lusió col·lecti-
va”. Crec que això és molt seriós. Si
un país no té il·lusió col·lectiva és un
país en via morta. Que ho sàpiga
tothom, que no se n'oblidi ningú i
menys davant d'uns nous comicis
electorals que se'ns aproximen. Qui
ha menyspreat la sobirania de les ins-
titucions catalanes, la llengua pròpia
de les catalanes i els catalans, la figu-
ra dels presidents de la nostra Genera-
litat, han estat els seqüaços del Parti-
do Popular. Ho dic i ho escric ben alt i
sense cap complex, i si no els agrada
el que escric que facin el que tinguin
per pertinent (tampoc els donaré
idees ara jo, que vagin al botavant!).
De moment, i si no canvien les
coses, Catalunya doncs, ja no serà ni
més rica ni més plena perquè als
26_pDS
Josep Brugada, present a la manifestació.
conspicus del Partido Popular, absolu-
tament tots, no els va donar la gana de
rectificar ni de retirar el seu maleït
recurs al Tribunal. No va sorgir cap veu
discrepant, absolutament cap, del Par-
tido Popular que maldés per retirar i/o
annul·lar el recurs. Altrament, per ver-
gonya del mateix Tribunal Constitucio-
nal Español, mentre varen estar mare-
jant la perdiu durant quatre anys!, ni
Catalunya ni en general els espanyols
sensats van tenir grans problemes
amb l'encaix polític que des de l'any
1979 hem vingut desenvolupant, ho
ha escrit magníficament el professor
Javier Pérez-Royo des d'Andalusia en
diverses ocasions.
En la relació Catalunya/Espanya,
han estat, doncs, quasi trenta anys
amb llums i ombres, és veritat, però
també és cert que en el seu conjunt
Espanya s'ha desenvolupat, ha cres-
cut i s'ha modernitzat i també natural-
ment ha progressat Catalunya (o és
que Espanya no s'ha desenvolupat
també gràcies a Catalunya?) (Tindrien
autonomia i determinades competèn-
cies polítiques comunitats com
Madrid, Andalusia, Castilla-La Manxa,
Múrcia, Canàries, per exemple si no
hagués estat pels passos endavant
Senyera de Catalunya desplegada
durant la manifestació
fets i pensats des d’una nació
històrica com Catalunya?)
Hi ha hagut uns temps
per a la il·lusió. Ara -jo crec-
que no n'hi ha. Si durant aquests
trenta anys ens havíem fet a la idea
que malgrat tots els esculls i tots els
entrebancs Catalunya anava progres-
sant i Espanya mica en mica ens
anava entenent, ara com ara, tinc la
sensació que tornem estar -des del
punt de vista de la psicologia política,
des del punt de vista progrés legislatiu
que es pot donar i s'ha de donar en tot
país civilitzat- com a finals del fran-
quisme.
No cal que hi donem més voltes,
el Partido Popular i altres retrògrades el
nom dels quals silenciaré són els cau-
sants de la frustració nacional catalana
i de retruc els qui han frustrat la idea
d'una Espanya plural, moderna, saneja-
da, airosa, federal i de progrés. Llavors,
que no es queixin si no ens sentim o no
ens dóna la gana de sentir-nos espan-
yols en el sentit modern de la paraula.
Em sentiré espanyol en el sentit
modern de la paraula el dia que hi hagi
algú que deixi de posar traves a la
modernitat, a l'esparpillament i amb
una idea d'Espanya federal en amb-
dues direccions: Catalunya/Espanya,
Espanya/Catalunya, en una Europa
Unida sanejada i vivaç i de progrés.
Que no comptin amb mi per “cutra-
des” de país com han fet amb el con-
tingut polític del País Valencià, amb la
seva llengua i amb la seva cultura per
exemple. No voldria per res del món
que el meu país, la meva nació acabés
sociològicament i culturalment com el
País Valencià.
Sapigueu que essencialment són
autèntics enemics de Catalunya de la
seva llengua i de la seva cultura la
gent vinculada al Partido Popular o
gent vinculada a mixtures estranyes
com Ciudadanos i altres carallotades
que m'estalviaré d'esmentar, que
entre altres incongruències pretenen
intervenir en llengua castellana a la Tri-
buna del Parlament de Catalunya. Fins
aquí podríem arribar! ■
SARRIA_ 74 13/12/10 17:26 Página 27
cultura ÀREA DE CULTURA: EXPOSICIONS, BIBLIOTECA, “EMERGENT”,
CENTRE CÍVIC LA COOPERATIVA
Sergi Torrentà, tinent d'alcalde i regidor de Cultura / Cristina Vicedo, Àrea de Cultura / Dani Barco,
Centre Cívic La Cooperativa / Anna Sala, Biblioteca Emília Xargay
La biblioteca Emília Xargay
L
a biblioteca
Emília Xargay
ja fa uns mesos
que està prepa-
rant el trasllat a
la nova biblioteca, que està
situada a l'avinguda de Fran-
ça. Un trasllat és una tasca
que cal fer de manera molt
acurada i que sovint necessi-
ta l'ajuda i l'assessorament
d'experts en la matèria, en el
nostre cas, la Central de
Biblioteques de Girona.
El pas previ a la realitza-
ció d'un trasllat comença amb l'es-
porgada de llibres, tasca tan neces-
sària com difícil de fer en qualsevol
biblioteca. Esporgar consisteix,
d'una banda, a triar els llibres que
han de continuar formant part de la
nostra col·lecció i també de tots
aquells als que cal cercar una nova
ubicació. Aquesta tasca ens ha de
permetre tenir més espai per a
noves adquisicions i que la col·lec-
ció mantingui una homogeneïtat i
interès més enllà de la simple acu-
mulació de llibres i més llibres.
Aquesta tasca es va realitzar
amb l'ajuda, col·laboració i assesso-
rament tècnic de l'equip de bibliote-
caris de la Central de Biblioteques de
Girona. Ells van encarregar-se d'es-
porgar aquell fons que es considera-
va vell, inadequat, deteriorat i obso-
let. Nosaltres ens encarregarem de
distribuir-lo entre les entitats, esco-
les, associacions, ... del poble. De fet,
el fons infantil ja fa dies que està al
CEIP Montserrat per tal que mestres
i educadors decideixin quin ús volen
donar a aquests llibres.
Una vegada seleccionat el fons
es va procedir a recatalogar-lo, pre-
Biblioteca, així com visites
guiades per a grups: esco-
les, llars d'infants, escola
d'adults, ... però també
individuals.
SERVEI DE CONSULTA A
SALA
La biblioteca disposarà de
més 90 títols de revistes
de diverses temàtiques,
subscripció a 5 diaris
La nova Biblioteca Emília Xargay. Foto: A.Vila
generals, locals i espor-
parar-lo per a l'automatització, tius, CD, DVD, CD-ROMS i
incorporar-hi les noves adquisi- més de 10.000 llibres sobre temes
cions i distribuir-lo en les dues plan- diversos, enciclopèdies, diccionaris,
tes del nou edifici. atles, novel·les, poesia, viatges, lli-
El nou edifici ocupa una super- bres científics i tècnics, contes
fície total de 840,54 m2 i es distri- infantils, novel·les juvenils, ... Tots
bueix en dos espais: un destinat al aquests materials es podran consul-
públic adult, i l'altre als infants i als tar lliurement a la biblioteca i també
adults que els acompanyen. es podran endur en préstec.
La Biblioteca posarà al vostre
abast un ampli fons disciplinari de SERVEI DE PRÉSTEC
més de 13.000 documents en dife-
rents suports (llibres, revistes, diaris, Per accedir a aquest servei només cal
mapes, CD, DVD i CD-ROM) adequats tenir el carnet de la biblioteca, que es
per a totes les edats. I oferirà un ampli gratuït i es farà al moment només
ventall de serveis de tot tipus d'entre presentant el DNI o passaport. El ser-
els que cal destacar els següents: vei de préstec ens permetrà endur-
nos a casa un total de 30 documents
SERVEI D'INFORMACIÓ per un període de 30 dies distribuïts
de la següent manera:
La Biblioteca posa a disposició dels · 15 llibres
usuaris un equip de professionals · 5 DVD
per atendre de forma personalitza- · 5 CD
da o a través de telèfon o de correu · 5 revistes
electrònic les vostres consultes. Podreu continuar gaudint del
Consultes que poden anar des d'in- servei de préstec interbibliotecari.
formació general i local, recerques És a dir, demanar documents d'al-
bibliogràfiques, orientació sobre el tres biblioteques . I oferirem condi-
funcionament de la Biblioteca, ... cions de préstec especials i més fle-
També s'oferiran sessions for- xibles per a escoles, entitats, asso-
matives sobre l'ús de recursos de la ciacions, ... del poble.
SARRIA_ 74 13/12/10 17:26 Página 28

CULTURA [exposicions

fi a totes les instal·lacions ALTRES SERVEIS

La vella Biblioteca s’ha anat buidant paulatinament de llibres i ordina-
dors per omplir el nou equipament. Foto: Ajuntament Sarrià de Ter
SERVEI MULTIMÈDIA
La Biblioteca oferirà als usuaris 14
ordinadors per accedir a la informació
a través de les noves tecnologies. En
aquests ordinadors es podrà consultar
el catàleg, accedir a Internet, accedir a
bases de dades en línia, utilitzar el
paquet office, ... El servei d'Internet
serà de lliure accés i gratuït per a
tothom. L'objectiu del servei és garan-
tir la possibilitat d'accés a Internet de
tota la població i potenciar-ne la utilit-
zació i el coneixement.
També es disposarà de servei Wi-
perquè els usuaris es
puguin connectar lliure-
ment a Internet des del
seu propi portàtil.
La biblioteca també
posarà a disposició dels
usuaris que ho vulguin
aparells per reproduir
DVD i CD.
ACTIVITATS
La Biblioteca promourà i acollirà activi-
tats culturals i de foment de la lectura
per a totes les edats i obertes a
tothom amb l'objectiu d'incentivar la
lectura, el diàleg social i la participació
ciutadana. Us convidem a participar a
les nostres:
· Tertúlies literàries
· Hores del conte
· Audicions musicals
· Conferències
· Exposicions
· Concursos
A la Biblioteca també podreu reproduir
documents mitjançant fotocopiadora,
impressora i escàner.
La Biblioteca disposarà de web
pròpia des de la qual podreu consultar
les novetats que es vagin adquirint,
podreu reservar ordinadors, podreu
consultar el catàleg de la biblioteca,
conèixer les activitats que es faran, ...
en definitiva estar al dia del funciona-
ment diari de la Biblioteca.
La Biblioteca també disposarà
d'una aula d'estudi i/o d'activitats en
grup que posarà a disposició dels
usuaris que ho necessitin i ho dema-
nin.
La Biblioteca espera ser un refe-
rent cultural, educatiu, social pel poble
de Sarrià de Ter. És per això que des
de la Biblioteca us animem a venir a
conèixer-nos, a visitar les noves ins-
tal·lacions, a utilitzar els nostres ser-
veis i a participar en les nostres activi-
tats. ■

Exposició col·lectiva d’artistes locals

U
na nova edició de l'ex- ideal i donar-li forma. I després, el
posició col·lectiva dels millor de tot, voler-ho compartir i gau-
artistes de Sarrià de dir-ne amb tot el poble
Ter. Una cita que cada en aquesta exposició
any, per la Festa Major, col·lectiva.
tothom espera. Segur que tots ells ja
En ella podem veure com els artistes estan treballant per l'ex-
van avançant en la seva tècnica. Com posició de l'any que ve.
van millorant dia a dia. Però també Que sàpiguen que ja ho
com evolucionen, en alguns casos esperem. ■
abandonant temes i endinsant-se per
nous objectes, situacions i paisatges.
Es tracta d'una exposició on, en un
mateix espai, conviuen estils ben
diversos però en tot cas amb un
objectiu comú. Tothom vol donar a
Exposició col·lectiva a
conèixer i compartir amb els altres allò
la sala de La Caixa.
en què hi ha esmursat tanta il·lusió, Fotos: Ajuntament de
dedicació i energia. Ja sigui una pintu- Sarrià de Ter.
ra a l'oli, una complicadíssima feina de
ganxet, una delicada reproducció en
guix o una aquarel·la. Tant se val, la
importància radica en la superació per-
sonal, la constància, en perseguir un

28_pDS
SARRIA_ 74 13/12/10 17:26 Página 29
Exposició “Els reflexos de la realitat”
E
n Miquel Àngel Cros va
sorprendre gratament
els visitants de la seva
exposició “Els reflexos
de la realitat”. Els
comentaris més escoltats eren els
que incidien en la meravellosa sensa-
ció de realitat que desprenen els seus
quadres. Tothom afirmava sentir-se
transportat a aquells jardins, o inte-
grar-se en aquells paisatges.
Entre el públic de l'exposició hi
havia gent que ha fet les seves incur-
sions en la pintura, però també perso-
nes que només admiren l'art. Tots,
però, coincidien a intuir la gran tècnica
desenvolupada per en Miquel A. Cros.
Les hores i hores passades darrera de
cada obra. Hores d'observació de la
realitat que l'envolta i de com el pas
de la llum incideix en cada un dels
objectes. Temps per captar els mínus-
culs detalls que després es trasllada-
ran a la tela i atorgaran vida, llum i
color a tot allò que observa l'ull avesat
de l'artista.
Temps també d'estudi dels efec-
DE PAPER, FERRALLA I METALL AMB SERVEI DE CONTENIDORS
MAGATZEM I OFICINA
Avda. de França, 155-157 - 17841 SARRIÀ DE TER
Tel. i Fax 972 17 15 57
CULTURA [exposicions
tes i l'aplicació dels
pigments per acon-
seguir allò desitjat.
No és per casualitat,
doncs, que en Miquel
A. Cros aconsegueix
captar tots els mati-
sos colorístics de les
cases de l'Onyar, ni
els seus reflexos a
l'aigua del riu. Ni la
immensitat de verds
que ofereixen els jar-
dins de Santa Clotilde
a la primavera. Miquel Àngel Cros, davant un dels seus quadres.
L'aplicació del Foto: Ajuntament Sarrià de Ter.
color, matisada suau-
ment en funció de la llum que rep, ens més part del quadre, com si personal-
transporta a l'observació d'un indret ment es passegés pels carrers empe-
de manera que, fins i tot, podríem drats de Peratallada o pugés escales a
assegurar rellotge en mà en quin munt per la pujada de Sant Domènec.
moment del matí o la tarda ho fem. L'exposició ha estat un èxit de
Evidentment hi intervenen més visitants que s'han endut un bon
factors, però és sempre la mà de l'artis- record d'aquesta pintura i aquest bon
ta amb el seu domini de la perspectiva, fer de Miquel Àngel Cros, a qui enco-
la que fa que quan un admira l'obra ratgem a seguir investigant, treballant
d'en Miquel Àngel se senti com si for- i reflectint la seva, la nostra, realitat. ■
pDS_29
SARRIA_ 74 13/12/10 17:26 Página 30

CULTURA [espectacles

Emergent 2010

Fotos: Quim Llunell

n any més vam acollir ra gran actua-

U el Festival d'Arts Escè-

niques Emergent orga-
nitzat conjuntament
amb el Consell Comar-
cal, l'associació Fringe i els diferents
Ajuntaments que hi participem, en
ció de la nit
amb la música
de Litus, alt
nivell musi-
cal, vam tenir
el plaer d'escoltar un
aquest cas el de Sarrià de Ter. dels músics més
Aquest any, però, vam optar per prestigiosos que
un canvi de dia i d'ubicació. Parlant tenim al país, i mes
amb els programadors vam decidir prestigiosos no per-
anar a un emplaçament més gros i què se'l coneix com a
canviar-lo de data i passar-lo a la nit. músic sinó com a
Per tant vam decidir de fer-ho del compositor. Litus és
carrer Major davant l'ajuntament a fer- un dels compositors
ho a l'entrada del parc del centre cívic que la cantant Beth
de Sarrià de Dalt ha fet servir per posa
I realment va funcionar, ja que temes al seu primer
vam doblar l'assistència d'altres anys, disc en català i la pri-
i amb una programació de luxe, mera sorpresa de la
La nit va començar amb Most, nit és quan Litus va
els guanyadors del concurs intro , invitar a Beth a cantar
seguidament vam tenir el grup Lluna- un dels seus temes i
tics, grup sorgit de l'escola de teatre la primera gran ovació de la nit. Des- dre tots els assistents amb un deliciós
d'El galliner i les danses orientals prés vam riure amb el gran Clown el i romàntic concert acústic.
d'una alumna de la prestigiosa escola Loco Brusca i per acabar la nit una de Una vetllada formidable per una
de Munique Neith. les poques actuacions de Beth a les de les nits d'estiu i que esperem que
A continuació vam tenir la prime- comarques gironines, on va sorpren- el proper any puguem repetir. ■

30_pDS
SARRIA_ 74 13/12/10 17:27 Página 31
El Tai-txí Txuan
E
l Tai-txí Txuan (Taijiquan)
va néixer a Xina ara fa
300 anys, un país que
vivia anys convulsos,
envaït per potències
estrangeres i amb sublevacions dels
camperols. En aquest context, el tai-
txí es va estendre com una nova
forma de boxa entre la gent del poble.
Inicialment, aquesta boxa era
coneguda com “Boxa de les tretze
formes” perquè es composava de vuit
postures bàsiques de les mans i cinc
variants principals. Al llarg dels anys el
Tai-txí va anar evolucionant. A finals
del s. XVIII un dels grans Mestres de
les Arts Marcials, Wang Zongyue, va
fer un resum sistemàtic del nou estil i
el va relacionar amb la filosofia xinesa
clàssica del Yin i el Yang. D'ell arranca
formalment el nom de Tai-txí Txuan.
Hi ha diverses escoles i maneres
de practicar-lo, però totes compartei-
xen unes característiques comunes. En
tots els casos, la postura del tronc ha
de mantenir la verticalitat ben recte, cal
moure'l amb naturalitat i agilitat. El cos
s'estira i relaxa de manera natural, per-
seguint sempre la seva flexibilitat.
Els moviments han de ser àgils i
lleugers, evitant que la musculatura
c/ Major, 146 - Sarrià de Ter - Girona - jcomasllado@hotmail.com
CULTURA
s'endureixi o es quedi
rígida. No s'ha de confon-
dre tot això amb la feble-
sa, ans al contrari, cal
combinar a la perfecció
els moviments vigorosos
amb la suavitat de la seva
execució.
Però a l'hora de
practicar el Tai-txí també
és fundamental el paper
de la ment. Tots els movi-
ments han de ser efec-
tuats conscientment,
amb una perfecta combi-
nació d'entrenament
físic, mental i respiratori.
Si es practica totalment
concentrat, els movi-
ments seran més segurs, produint-se importants beneficis per a la salut de
així un major efecte fisiològic. les persones.
Finalment destacarem la impor- Potser una bona manera de resu-
tància de la coordinació dels movi- mir aquesta pràctica seria utilitzant la
ments. En el Tai-txí els punts princi- descripció que en van fer els classics
pals del recolzament són la cintura i xinesos:
les cames. De manera que les mans, “En donar un pas llarg, cal com-
els ulls, el cos i els membres es portar-se amb la mateixa tranquil.litat
mouen com un tot, tenint les cames que un gat, i quan la força s'exerceix
com a base i la cintura com a eix. cap a endavant cal fer-la amb tanta
El Tai-txí coneix una gran popula- suavitat que ha de ser similar a quan
ritat en l'actualitat, donats els seus es treu la seda del capoll” ■
LAMPISTERIA
JOSEP COMAS
Tel. 972 17 02 52 - mòbil 607 26 89 68
pDS_31
SARRIA_ 74 13/12/10 17:27 Página 32

CULTURA [lectura

“EL BENEFICI”
d'Àlex Rovira i Georges Escribano
Eva Martínez i Escobosa

lex Rovira i ·Baix rendiment del per-

À Georges
Escribano
ens presen-
ten un mèto-
de per millorar el clima labo-
ral de les organitzacions.
sonal, de la producció i de
les vendes
·Rumors
·Retards importants a les
entregues
·Problemes de control de
El llibre narra la història qualitat en els productes o
del seu protagonista, en Víc- serveis
tor, que és el director gene- Àlex Rovira Georges Escribano ·Descontent dels clients
ral de l'empresa “Innova ·Angoixa generalitzada del
Business Corporation”. Es Es fa una anàlisi de tots els tipus personal: pessimisme, bloquejos i
troba en una situació molt delicada en de personalitat per poder-les gestionar conflictes en les relacions
què està a punt de presentar la seva a través de la Psicosocioeconomia, ·Baixes laborals per angoixa, estrès,
dimissió degut al mal clima laboral que que és la teoria de la personalitat i de assetjament i diverses malalties
viu diàriament a la feina. Mentre les organitzacions basada en el vincle ·Increment dels comportaments d'e-
redacta la seva dimissió, li ve recança entre la psicologia humana i l'econo- vasions: absentar-se de la feina, criti-
perquè està renunciant al somni de la mia i és un mètode d'intervenció per car per criticar, oblits importants per
seva vida i li arriba un mail d'una noia aquelles organitzacions que volen deixadesa o descuit…
que es diu Ariadna. A partir d'aquí, implantar canvis i el creixement. La solució a tot aquest laberint és
comença a rebre correus electrònics S'arriba a la conclusió que hi ha acomiadar els dos directius que origi-
d'aquesta persona que li dóna instruc- un virus entre dos directius i això com- nen el mal ambient laboral, fer canvis
cions per salvar l'empresa. porta els següents símptomes: dins de l'empresa i donar més respon-
L'empresa està formada pel con- sabilitat a la resta de personal per
seller delegat, director general, direc- motivar-los.
tor financer, director de màrqueting, Finalment, en Víctor és nomenat
director d'I+D, directora de RRHH, nou conseller delegat passats sis
directora comercial i l'antic director mesos de la seva incorporació. El
que encara assisteix a les reunions del benefici és guanyar i afecta a l'empre-
Consell, el Sr. George Caplan. sa, empleats, clients, proveïdors,
Com que hi ha un mal ambient accionistes, societat i medi ambient.
laboral, els treballadors/es tenen por, La conclusió és que una empresa
pateixen estrès i angoixa. Si se'ls o organització amb un bon ambient de
donés més confiança, treballarien treball dóna un millor rendiment dels
amb més entusiasme, humor, creativi- treballadors i augment de la produc-
tat i il·lusió. ció, i els treballadors reben un reconei-
Es distingeix entre el significat de xement a la seva feina i treballen més
virus i anticossos. El virus és la por motivats, amb més il·lusió i entusias-
que es reflecteix amb l'estrès, patolo- me i, per tant, donen el millor de si
gia i pèrdua. I en canvi, els anticossos, mateixos.
signifiquen confiança, compromís, Us felicito pel vostre llibre, que
qualitat, reconeixement a les perso- m'ha fet entendre els comportaments
nes, atrauen talents i recursos i el humans i crec que algunes empreses
benefici és comú a tots els nivells: s'haurien de conscienciar de tenir un
econòmic, psicològic, social i ecològic. bon clima laboral. ■

32_pDS
SARRIA_ 74 13/12/10 17:27 Página 33

CULTURA [lectura

AMIN MAALOUF
Premi Príncep d'Astúries 2010
Àngel Garcia

À
quest any el premi
Príncep d'Astúries de
les Lletres ha estat
atorgat a l'escriptor
Amin Maalouf de 61
anys. Autor d'origen francolibanès, ha
estat guardonat per tractar en la seva
obra la complexitat de la condició
humana i perquè en la seva forma d'es-
criure transmet una voluntat de recon-
ciliació en el marc de la interculturalitat
que suposa la zona mediterrània.
A l'acta de lliurament del premi,
el jurat va argumentar la seva candida-
tura amb aquestes paraules: “Amb un
llenguatge intens i suggerent, Maalouf
ens situa en el gran mosaic mediterra-
ni de llengües, cultures i religions per
a construir un espai simbòlic de troba-
da i enteniment”.
Amin Maalouf va néixer el 1949 al
Líban en una família d'origen cristià.
Després d'acabar els estudis i seguint
la tradició paterna, va fer de periodista i
va viatjar per diversos països com l'Ín-
dia, Bangladesh, Etiòpia, Somàlia,
Kènia, Iemen o Algèria, treballant en
ocasions com a corresponsal de guerra.
Poc després de començar la gue-
rra civil al Líban, s'instal·là a París, ciu-
tat on continua vivint.
A partir del 1985, Maalouf es dedi-
ca plena i exclusivament a l'escriptura.
Nombroses de les seves novel·les par- Una de les seves obres més per- és el meu vocabulari. La paraula arrels
len de l'Orient Mitjà, l'Àfrica i la Medite- sonals és Orígens, una extraordinària no m'agrada i la imatge encara menys.
rrània sempre amb un denominador història familiar seguint el fil de les Les arrels s'enfonsen a terra, es retor-
comú: la lluita per la coexistència i la persones, dels costums i de les idees cen dins el fang, es propaguen en les
tolerància de les diferents cultures. Ha d'un territori molt mal conegut. tenebres; mantenen l'arbre captiu des
rebut el premi Mediterrani 2004 per A Orígens, Amin Maalouf, autor que neix i l'alimenten a canvi d'un xan-
“Orígens”, el Premi Goncourt 1993, un també de Lleó l'africà i Samarcanda tatge: Si t'alliberes, et moriràs!”
dels premis literaris més importants de entre d'altres, explica els orígens de la Rebuscant en l'arxiu familiar,
França, per la seva obra “La Roca de seva família en un llibre extens on allò troba documents i cartes dels seus
Tanios”, i el premi Maison de la Presse més important és, no ja la història dels avantpassats, -els uns emigrats a
1988 per “Samarcanda”. seus, sinó les vicissituds dels seu Cuba i d'altres com el seu avi Botros,
Fou investit Doctor Honoris poble. fundador al propi país de l'Escola Uni-
Causa per la Universitat Rovira i Virgili Tal i com diu al principi: “Algú versal, una escola progressista i inte-
l'any 2006. que no fos jo hauria parlat d'arrels. No gradora, avançadíssima pel seu

pDS_33
SARRIA_ 74 13/12/10 17:27 Página 34
CULTURA [lectura
temps- a través de les quals va
reconstruint el seu arbre genealògic i
la història de la seva família; en defini-
tiva la història del seu país.
Els seus avantpassats es definei-
xen com a libanesos, sirians i turcs. I
explica que si bé l'estat turc tal i com
el coneixem actualment va néixer des-
prés de la Primera Guerra Mundial
sobre la ruïnes de l'imperi Otomà, ja
feia temps que es coneixia comuna-
ment com a Turquia. Així indistinta-
ment es definien com a otomans liba-
nesos o sirians. Segons el seu esque-
ma mental, pertanyien a l'estat de Tur-
quia, la llengua era l'àrab, vivien a la
província de Síria i la seva pàtria era el
Líban. Hi havia una certa fluïdesa en
les denominacions i fronteres que es
va perdre amb l'ascens dels naciona-
lismes. “Fa cent anys escassos, els
cristians del Líban deien que eren
sirians; els sirians buscaven un rei a la
Meca; els jueus de Terra Santa es pro-
clamaven palestins i el meu avi es
considerava otomà. Encara no existien
els estats de l'actual Pròxim Orient i el
nom d'aquesta zona encara no s'havia
inventat: es parlava de la Turquia d'À-
sia. Des d'aleshores, molta gent ha
mort per pàtries pretesament eternes;
i molta més en morirà demà.” Una
alliçonadora i valenta reflexió que pot-
ser haurien de fer més d'un.
Orígens no és ben bé una
34_pDS
novel·la ni és tampoc una biografia: és
una història familiar amb personatges
singulars fora del comú, és un retrat
d'una zona del món molt poc conegu-
da, és segurament la recerca dels orí-
gens del mateix autor i amb ells els
del seu poble.
Samarcanda és el segon llibre
de la trilogia sobre el Pròxim Orient
que comença amb Lleó l'africà i acaba
amb Els jardins de llum. La ciutat, que
fou punt neuràlgic de la Ruta de la
Seda, està situada a l'actual Uzbequis-
tan, va ser conquerida per Alexandre
el Gran al segle II a.C. i a partir del
segle VIII, ja sota domini dels àrabs, va
viure èpoques de gran rellevància i
prosperitat.
A finals del segle XIX, un estu-
diós nord-americà ressegueix el fil per-
dut d'un manuscrit emblemàtic del
segle XI, l'autor del qual és Omar
Khayyam, un poeta, filòsof i astrònom
que s'instal·la a Samarcanda i que viu
l'època convulsa de l'expansió de l'im-
peri persa en lluita contra l'imperi turc
i fins la invasió dels mongols. L'autor
ens narra la vida d'aquest home de
pau que es nega a servir cap dels dife-
rents governants amb qui té relació,
relatant-nos també les lluites de les
diferents faccions i la implantació d'un
règim de terror, el de la secta dels
"assassins", similar al dels talibans i
altres fanàtics integristes actuals: és la
realitat escruixidora d'aquelles terres i
d'aquella època.
A Lleó l'africà Amin Maalouf ens
presenta la història d'un personatge
nascut a la Granada de l'any 1488,
musulmà errant, instruït i prudent, que
juga un important paper en els afers
diplomàtics del seu temps. Home
creient però no fanàtic, és capaç de
fer d'intermediari entre Roma, l'Impe-
ri Otomà, el rei de França i els solda-
nats del Magrib. En canvi a Samarcan-
da l'autor repassa, amb una prosa
extraordinària, rica i suggerent, la his-
tòria antiga de Pèrsia a través de la
persona de Omar Khayyam i la itine-
rant possessió del seu manuscrit en
mans de diferents personatges de l'è-
poca, i a la darrera part del llibre, expli-
ca la història no menys convulsa de
principis del segle XX, on la dependèn-
cia dels russos i dels britànics hipote-
cava el futur i l'autonomia de l'actual
Iran.
Ambdós llibres són un retrat de la
història de tota aquella zona, però a
més són, sobre tot, un cant a l'esperan-
ça i en contra de qualsevol dogmatis-
me a l'hora de resoldre els conflictes,
que lliga amb la tradició de l'autor de
presentar-nos sempre una posició de
diàleg en les històriques i interminables
lluites en aquest convuls territori.■
SARRIA_ 74 13/12/10 17:28 Página 35

AFERS EXTERIORS:
un èxit!
a crida feta en el número 72 d'aquesta revista ha rebut una considerable

L resposta per part dels lectors. Moltes gràcies a tothom: han estat molts
els que han afegit un exemplar de Parlem de Sarrià al seu equipatge de
vacances, s'han fet una fotografia en
un escenari representatiu i ens l'ha
fet arribar de tornada. Us presentem
una selecció d'imatges que demos-
tren que la nostra revista no té fron-
teres. Parlem de Sarrià: cap a l'infinit
i més enllà!

Berta Mitjans, des del Pantocràtor de Taüll

Amade
u
dels Alp Serra visità le
s suïsso s valls
s.

b PdS,
al Louvre: am
Virgínia Pueyo ab le s.
és suport
intenacional. les cues són m
motorista
st a : c o n centració
Jordi Co to (Itàlia)
Monferra
Celler de

a
oadas v
a n s a lv ador i B de fades.
ília S a de con
tes
La fam
Trobada d'enigmistes a la Pineda Fosca
fe in a i es deix
(Cassà de la Selva) per

Mamen i M.Mercè a l'Arc de Triomf,

sota els noms de Roses i Girona

Des de Lisboa, Assumpció Vila no es deixa perdre

la seva revista preferida

cillas, a peu de
Anna i Jordi Torre pDS_35
l.
Josep Brugada amb la Lali a Florència romànic, a Taül
SARRIA_ 74 13/12/10 17:28 Página 36
CULTURA
L'SPOTIFY,
una nova manera d'escoltar música
Roger Casero Gumbau
www.rogercasero.cat
À
ulls de les meves
filles, de 4, 8 i 11 anys
respectivament, que
jo escolti música amb
el tocadiscs, amb un
disc de vinil, és un anacronisme; i més
ho és, paradoxalment, que ho faci
amb una cinta de casset. Al cap i a la
fi els discs de vinils són encara pre-
sents en el món i la indústria de la
música, bé com a raresa, amb la publi-
cació encara d'elapés (Long Play) d'e-
dició limitada, bé com a un dels ele-
ments bàsics de l'scratching dels dis-
cjòqueis (DJ).
Les cintes de casset han passat a
la història, que no vol dir que hagin
desaparegut, però és molt simptomà-
tic l'anunci de l'empresa Sony de dei-
xar de fabricar walkmans, la versió
arcaica de l'mp3 actual...
La tecnologia ha estat clau en
aquest procés de transformació del
suport dels continguts musicals, pas-
sant del vinil a la cinta magnetofònica
(casset) i sobretot amb la digitalització
dels arxius musicals a partir de l'apari-
ció de disc compacte (CD), el qual
malgrat la seva joventut respecte als
seus predecessors, sembla tenir,
segons alguns, els dies comptats.
Però la tecnologia no ha canviat
només el suport dels continguts d'àu-
dio, sobretot els musicals, la tecnologia
també ha transformat els nostres
hàbits de consumir aquests continguts:
com els escoltem i, sobretot, com els
adquirim. Qui s'havia d'imaginar pocs
anys enrere, per exemple, que el telè-
fon mòbil (o potser ara hauríem de par-
36_pDS
lar del dispositiu mòbil)
seria un dels aparells on
s'escolta més música?
La revolució digital
dels darrers anys, amb
l'eclosió d'internet i el
procés de democratit-
zació i accés a les
noves tecnologies, han
transformat, ja no els
suports i els hàbits de
consum, sinó fins i tot
la indústria musical (i
també l'audiovisual).
Des de la perspectiva
de la indústria, la pirate-
ria és l'enemic a batre.
Els arxius informàtics d'àudio (musi-
cals) es poden copiar i reproduir fàcil-
ment, i la seva comercialització priva-
da, més enllà de ser un fet delictiu,
deixa a la indústria de la música
(autors, productors, discogràfiques,
comerços i empreses secundàries) en
una situació realment crítica, necessi-
tant (exigint) en ocasions l'empara de
l'administració en forma, per exemple,
del polèmic cànon digital.
Les discoteques, els nostres par-
ticulars arxius de música, han passat
d'estar composades per discs de vinil
a cintes de casset, per passar poste-
riorment al disc compacte. Però d'un
temps ençà les discoteques no ocu-
pen un espai físic en un racó de les
nostres llars, al costat de l'equip de
música, sinó que són carpetes infor-
màtiques que contenen arxius musi-
cals que desem al disc dur de l'ordina-
dor o en discs durs externs. Canvia el
format però al cap i a la fi fem el
mateix: recopilar i apilar arxius de
música que, si bé no ocupen un espai
físic a les nostres llars, sí que ocupen
espai (bytes) de la memòria dels nos-
tres ordinadors.
I si abans, també ara, comprà-
vem música, ara el que és habitual és
descarregar-se-la, sigui legalment, fins
i tot pagant, o de manera il·legal. Però
de la mateixa manera que l'espai des-
tinat a les nostres llars és limitat,
també és limitada la capacitat dels
nostres dispositius, de la memòria
dels nostres dispositius (discs durs,
terminals mòbils, reproductors de
música...) d'emmagatzemar arxius
musicals. I arribats a aquest punt hom
es pot preguntar: cal seguir necessà-
riament col·leccionant arxius musicals
que, d'una manera o altra, ocupen
espai? Té sentit tenir al disc dur de
l'ordinador mil, dos mil o trenta mil
cançons?
SARRIA_ 74 13/12/10 17:28 Página 37

CULTURA

o per discs i el seu tant amb més de 10 milions de can-

Si la resposta és no, la solució és
l'streaming. L'streaming és una tecno-
logia que permet la distribució de con-
tinguts d'àudio (també de vídeo) a tra-
vés d'internet sense necessitat de
descarregar-los prèviament; és a dir,
ens permet escoltar música, a través
d'internet, sense necessitat de desca-
rregar-nos l'arxiu musical. És a dir, em
permet la possibilitat d'escoltar la
música que jo vull quan jo vull, però
sense necessitat de descarregar-me-
la, de manera que no m'ocupa espai
de memòria del meu dispositiu (pc,
iphone...).
Malgrat que aquesta tecnologia
és present ja des de mitjans dels anys
noranta del segle passat, qui l'està
revolucionant i s'està posicionant d'un
temps ençà com a líder a nivell musi-
cal és l'Spotify.
L'Spotify és una aplicació infor-
màtica que permet, via streaming,
escoltar música. A l'Spotify la música
es pot trobar per autors, per cançons
accés és gratuït en la
seva versió bàsica,
encara que la gratuïtat
té per peatge la inser-
ció de falques publici-
tàries. A més, a l'Spo-
tify pots elaborar les
teves pròpies llistes
de reproducció.
Mesos enrere l'S-
potify va variar la seva
carta de serveis i
actualment ofereix
aquestes tres opcions:
Spotify Open: accés directe
(sense invitació) a la música, amb una
limitació de 20 hores al mes i, natural-
ment, amb les falques publicitàries.
Spotify Unlimited: música
sense limitació de temps i sense
publicitat per 5 € al mes
Spotify Premium: música sense
limitacions de temps i sense publici-
tat, mode offline per les llistes de
reproducció, Spotify al mòbil i una
major qualitat del so entre d'altres, per
9,99 € al mes.
Es manté encara l'Spotify Free,
que era la versió gratuïta, via invitació,
que ofereix música sense limitacions
amb falques publicitàries i, com les
altres dues de pagament, ràdio.
Spotify no és l'únic servei d'stre-
aming de música disponible, però sí
que és dels millors posicionats, comp-
çons. A més l'Spotify ha esdevingut
més social, permetent, entre d'altres,
la connexió d'Spotify amb Facebook,
de manera que es poden veure, a tra-
vés de l'Spotify, la biblioteca pública
de música que tenen els teus amics
de Facebook.
Per utilitzar l'Spotify només cal
accedir al seu web (www.spotify.com) i
descarregar l'aplicació al teu ordinador.
Però més que aquesta aplicació
en concret, el més rellevant és el
canvi en els hàbits de consum de
música. Possiblement les meves filles
no tindran a les seves llars un espai
físic en un racó de casa seva destinat
a la seva particular discoteca; possible-
ment tampoc aniran comprant més i
més discs durs per desar i arxivar mul-
titud d'arxius musicals (i de vídeo, i
documents, etc)... La vida serà, de fet
ja pot ser-ho ara, on line, amb la possi-
bilitat de disposar de discs durs on line
o, simplement, de consumir i compar-
tir via streaming i a través de les xar-
xes socials, diversitat de continguts.
La qüestió de fons és que no
serà, que no és necessari tenir en pro-
pietat i anar acumulant música, la
qüestió és poder-ne consumir sense
necessitat d'emmagatzemar-la, i
sobretot consumir-la a través de dife-
rents dispositius connectats a inter-
net: l'ordinador, el telèfon, la televisió,
el cotxe i, si s'escau, per què no, la
nevera! ■

C/ de Veïnat de la Banyeta nova

17843 Palol de Revardit

C/ Vilallonga, 84 • 17600 Figueres

Tel. 972 508100
Fax 972 508143
PINTURA I ANNEXES CARROSSERIA E-mail: admin@totcolor.es
MAQUINÀRIA I DECORACIÓ info@totcolor.es

pDS_37
SARRIA_ 74 13/12/10 17:28 Página 38
CULTURA
ESPAIS DE MEMÒRIA: UNA PROPOSTA
Assumpció Vila
www.avilasimon.blogspot.com
l pont de Torroella de
A Montgrí sobre el Ter
s'hi ha instal·lat un
plafó, amb fotos i tex-
tos que expliquen que
fou reconstruït el 1940 per soldats
republicans presoners de la Guerra
Civil. El tipus de plafó s'inscriu en la
línia que promou el Memorial Demo-
cràtic de la Generalitat de Catalunya,
dins la xarxa d'espais de memòria que
s'està estenent per tot el país en els
llocs on ocorregueren fets rellevants
de la Guerra Civil.
El Pont de l'Aigua que uneix
Sarrià de Ter amb el Pont Major fou
enderrocat pels soldats republicans
en la seva retirada i, en el seu lloc, s'hi
reconstruí l'actual, erigit per preso-
ners de guerra, excombatents republi-
cans. Aquesta història, la nostra histò-
ria volguda o no, es pot explicar i
exposar en el lloc on ara hi campen
uns contenidors que donen una pèssi-
ma imatge de l'entrada al poble. Els
38_pDS
Plafó situat prop del pont de Torroella de Montgri que creua el riu Ter. Foto: A.Vila
contenidors bé es poden situar en un 2. Imatge del Pont de l'Aigua
dels laterals de la Via Augusta i deixar
lliure aquest espai per usos més
lúdics i formatius.
Del material fotogràfic de què
disposem s'hi ha d'afegir dues noves
imatges de l'agència Magnum, obtin-
gudes per Robert Capa durant la reti-
dels anys 30.
3. Pont de l'Aigua enderrocat.
Vista des del Pont Major. Foto cedida
per Joan Cos.
4. Soldats presoners que varen
reconstruir el Pont de l'Aigua. Foto
cedida per Damià Aguirre.
rada dels soldats republicans, i dues
del Pont de l'Aigua que prevenen d'un Les altres dues fotos podrien fer-
se en plafons individuals i situar-se a
particular de Palafrugell. Totes ens
prop d'on estan preses:
han estat facilitades per Joan Cos.
En un plafó, situat a la placeta es
5. Soldats republicans dalt d'un
podrien reproduir aquestes imatges,
camió durant la retirada, al carrer
amb text explicatiu de la voladura del
Major de Sarrià de Ter. Robert Capa.
Pont de l'Aigua pels soldats republi- Agència Màgnum
cans i de la seva reconstrucció. El
pont es va inaugurar el 4 de febrer de El 30 de juny de 1937, avions feixis-
1940, un any després de ser volat. tes provinents de la base de Mallorca
1. Entrada a Sarrià de Ter amb un varen bombardejar Sarrià de Ter, provo-
cartell de França, just on ara hi ha la cant la mort de 5 civils i enrunant 3 cases.
placeta, amb les vies del tren i l'edifici
que es cremà quan l'incendi del Carri- 6. Casa enrunada pel bombar-
let el 1938. Robert Capa Agència deig al carrer de l'Església. Revista
Màgnum. Estel. ■
SARRIA_ 74 13/12/10 17:28 Página 39

CULTURA

3 4

Casa enrunada pel

bombardeig al carrer de
l’Església. Revista Estel 6
pDS_39
SARRIA_ 74 13/12/10 17:28 Página 40
DOSSIER D’HISTÒRIA
UN SEGLE DE
TRANSFORMACIONS
SOCIALS EN EL CAMP
CATALÀ (1880-1980)
Enric Saguer Hom
E
ntre la dècada de 1880 i
l'entrada d'Espanya a la
Comunitat Econòmica
Europea (1986), es varen
produir una gran quanti-
tat de transformacions de signe divers
que varen modificar enormement les
condicions de vida, les formes de tre-
ball i les relacions socials al món rural.
Es va passar d'una agricultura on pro-
duir per l'autosubsistència tenia un
pes important, a una agricultura mer-
cantil que produeix per vendre i que
necessita comprar per produir. La
terra, que havia estat el factor deter-
minant de la desigualtat i de l'estratifi-
cació social, va anar perdent aquest
paper i ha acabat tenint una importàn-
cia secundària com a factor de produc-
ció. Els hereus de les nissagues terra-
tinents que havien senyorejat en tots
els pobles de pagès varen anar evolu-
cionat cap altres formes de rendisme
que res tenen a veure amb el món
rural i en alguns casos varen deixar de
comportar-se com una classe ociosa
per convertir-se en empresaris agríco-
les o directament en agricultors. Les
transformacions del segle XX han
estat radicals a nivell demogràfic, eco-
nòmic, tecnològic i social.
Vist en perspectiva històrica, es va
tractar d'un període de fortes convul-
40_pDS
sions, que va començar amb un seguit
de crisis agràries, que va tenir el seu
punt culminant durant la segona Repú-
blica amb tot el debat sobre la reforma
agrària i, en l'àmbit català, amb les dis-
cussions entorn la Llei de contractes de
conreu (1934), i que, després de la pau
forçada del primer franquisme, aques-
tes convulsions varen tendir a dissoldre-
's a través de l'èxode rural i l'abandona-
ment de l'activitat agrària que va
començar a ser important a partir les
dècades de 1950 i 1960.
Durant la dècada de 1880 va
esclatar una successió de crisis que
varen afectar els principals cultius
mediterranis i que, globalment, es
coneixen amb la denominació de crisi
agrària finisecular. De fet, no es va
tractar d'una sola crisi, sinó d'unes
quantes que varen coincidir en el
temps. La viticultura, el motor més
dinàmic de l'agricultura catalana, va
entrar en crisi a causa de la fil·loxera.
L'olivera va haver de competir amb a
l'aparició de greixos sintètics que
substituïen l'oli com a lubricant natural
o com a combustible per a la il·lumina-
ció. Els cultius cerealícoles, principal-
ment el blat, varen patir una altra crisi
provocada per la globalització dels
mercats, un fenomen que sembla molt
actual, però que té el seu primer capí-
tol a finals del segle XIX quan la revolu-
ció en els transports, primer ferroviaris
i després marítims, va fer possible l'a-
rribada de cereal barat als ports euro-
peus procedent de països com Austrà-
lia, Argentina o els Estats Units.
La rellevància d'aquest episodi
de crisis sobreposades és que va ser
el primer capítol d'una nova situació
per a l'agricultura, una situació marca-
da per una tendència persistent a la
baixa dels preus, que amb alts i bai-
xos, es va perllongar durant bona part
del segle XX. Tot i que aquesta baixa
dels preus agraris va tenir el seu ves-
sant positiu, perquè va permetre aug-
mentar el nivell de vida al conjunt de la
població, també va tenir un preu i
aquest el varen pagar els diferents
agents implicats en la producció agrà-
ria: propietaris, masovers, petits page-
sos, jornalers agraris,... A tots ells els
va caldre córrer molt tan sols per que-
dar-se en el mateix lloc on estaven.
Córrer molt implicava diverses
coses: canviar els cultius, especialit-
zar-se, augmentar el rendiment de la
terra, millorar la productivitat del tre-
ball, controlar la comercialització de la
producció,... Tot plegat sembla senzill,
però va ser un procés llarg i costós
que, en algunes ocasions es va afron-
tar en solitari, però que sovint va cal-
SARRIA_ 74 14/12/10 09:02 Página 41
El professor d’Història Econòmica de la UdG, Dr. Enric Saguer Hom, membre del grup d’història de les societats rurals, va ser l’encarregat
de donar contingut a l’acte institucional que cada any es celebra per la diada de Catalunya al pati del Patronat, amb una conferència sobre la
masoveria catalana. Foto: Ràdio Sarrià
dre agrupar-se. El primer terç del
segle XX va ser un període d'esclat de
l'associacionisme agrari. A l'abric de la
llei de sindicats de 1906 varen aparèi-
xer moltes iniciatives locals de caràc-
ter associatiu i cooperatiu. Al darrera
d'aquestes associacions no només hi
havia la voluntat de resoldre proble-
mes de caràcter econòmic. Una part
important d'elles, especialment les
impulsades pels grans propietaris
agraris, buscaven enquadrar ideològi-
cament els petits pagesos, rabassai-
res i masovers per frenar l'expansió
de les associacions de classe. Des de
finals del segle XIX, els propietaris
estaven perdent capacitat de control
social, i alguns varen reaccionar impul-
sant la creació de cambres, sindicats i
cooperatives que alhora que atreien
els pagesos amb l'oferta d'un seguit
de serveis cooperatius, també prete-
nien neutralitzar el conflicte social i
reforçar els lligams clientelars. I en la
recerca d'aquesta pau social a través
d'organitzacions interclassistes, els
propietaris varen coincidir amb alguns
sectors de l'església catòlica.
Les transformacions del món
rural varen ser especialment impor-
DOSSIER D’HISTÒRIA [Un segle de transformacions
tants en tres àmbits: en la demografia,
en l'estratificació social i en l'organit-
zació social de la producció agrària. En
la demografia un dels principals canvis
va ser la urbanització de la població.
En el decurs del segle XX la població
es va desruralitzar. El 1880 la població
rural equivalia a les 4/5 parts de tota la
població catalana, mentre que un
segle més tard només era 1/5 part.
Viure a pagès cada vegada volia dir
menys que un feia de pagès. A finals
del segle XIX, més de la meitat de la
població treballava en el sector agrari,
mentre que el 1980 ja només era el
5,5%. Aquesta disminució dels actius
agraris en una etapa en què, simultà-
niament, estava creixent la població
total implica que la productivitat dels
treballadors agraris va créixer molt
ràpid i que el seu grau de mercantilit-
zació, de vinculació dels pagesos amb
el mercat, va créixer en consonància.
Es va passar d'una agricultura on la
producció per l'autoconsum era
important, a un model d'agricultura
comercial, orientada al mercat.
L'estructura social del camp
també va transformar-se en diversos
sentits. En termes generals, va simpli-
ficar-se i les desigualtats a l'interior del
món rural varen reduir-se. El pes dels
assalariats rurals (mossos o jornalers)
cada vegada va ser menor, especial-
ment després de la I Guerra Mundial,
quan els salaris varen créixer molt pel
damunt del preu dels cereals. A partir
d'aquell moment es va reforçar més el
model d'agricultura familiar que ja
caracteritzava l'agricultura catalana.
La mecanització de les feines agràries
va acabar-ho de sentenciar i després
de 1950 la presència de mossos als
masos va quedar com un fet residual.
Una de les conseqüències impor-
tants de la caiguda tendencial dels
preus agraris va ser l'ensorrament de
les bases econòmiques que sustenta-
ven als propietaris rurals. Davant el
declivi de la renda i davant les oportu-
nitats obertes en altres sectors econò-
mics, molts hisendats varen tendir a
diversificar les seves inversions i a
adquirir de forma creixent actius
industrials, financers i urbans. En una
primera fase, fins les dècades de
1950-1960, la renda de la terra va ten-
dir a caure degut a la pèrdua de valor
de les rendes fixes que es cobraven
en moneda (com els censos emfitèu-
pDS_41
SARRIA_ 74 13/12/10 17:29 Página 42
DOSSIER D’HISTÒRIA [Un segle de transformacions
tics) a causa dels processos inflaciona-
ris, a la baixada relativa dels preus dels
productes que percebien de les fin-
ques que tenien cedides en règim de
parceria i també de la seva poca impli-
cació en tot el procés de transforma-
ció agrària, fet que comportava que
tampoc poguessin recollir part dels
guanys que els seus arrendataris i
masovers varen aconseguir. Durant
aquest període, molts hisendats ja
varen començar a ser conscients que
el seu món s'estava acabant i varen
reaccionar de maneres diverses. Una
d'elles fou donar carrera universitària
al fill hereu -fins aleshores havia estat
cosa dels fills segons, que havien de
tenir un ofici per guanyar-se la vida al
marge del patrimoni familiar.
En una segona fase, des de finals
dels anys cinquanta, comencen a tenir
problemes per trobar masovers i mol-
tes masoveries s'abandonen i es tan-
quen. Poc després s'hi afegeix un
altre fet que dóna el cop de gràcia: l'a-
rribada del butà, que substitueix el
carbó com a combustible domèstic i
que elimina una de les produccions
importants dels seus boscos. La renda
de la terra, els ingressos dels propieta-
ris, aleshores entren en una fase de
forta caiguda. En aquest context, l'hà-
bit de viure sense treballar va fer-se
cada vegada menys viable. Els hereus
dels grans patrimonis varen començar
a treballar, en alguns casos fora de la
seves finques i en altres convertint-se
en agricultors, en ramaders o, si es
vol, en empresaris agraris.
La decadència dels propietaris
rendistes va propiciar alguns canvis en
ESPECIALISTES EN NETEJA DE LLARS DE FOC I CALDERES DE GASOIL
Sant Jordi, 18 - SANT JULIÀ DE RAMIS - Gironès
42_pDS
la distribució de la propietat de la terra.
Un bon nombre de propietaris va
posar en venda parts del seu patrimo-
ni i en aquesta ocasió els compradors
ja no varen ser altres propietaris ren-
distes o inversors urbans, sinó que
pagesos i, amb una certa freqüència,
els propis masovers que havien culti-
vat fins aleshores les terres. Josep
Pla, el 1952, donava fe que s'estava
produint aquest fenomen i el qualifi-
cava de “permanent, callada, positiva
revolució”. La imatge que ens trans-
met Pla, però, és en part enganyosa,
ja que aquesta pretesa revolució va
tenir uns efectes limitats.
En l'àmbit de l'organització de la
producció, es varen produir grans can-
vis en la masoveria, la institució agrària
que havia articulat i organitzat la socie-
tat rural a Catalunya des del segle XVI.
Durant el segle XX, es van produir can-
vis substancials en la fórmula de parce-
ria al terç que havia dominat històrica-
ment en el camp gironí. Poc a poc, la
masoveria parciària va anar convertint-
se en un arrendament, en bona mesu-
ra per la demanda i la pressió dels
masovers, que buscaven uns tractes
que els deixessin més lliures per res-
pondre a les noves condicions poste-
riors a les crisis agràries de finals del
XIX. En aquells masos on varen conti-
nuar els tractes de parceria, les coses
també varen canviar, especialment
algunes regles bàsiques sobre com es
distribuïen els costos d'explotació. En
general, els propietaris van estar dispo-
sats a compartir, en proporció a la
renda, la despesa que comportaven els
canvis que repercutien directament
NETEJA XEMENEIES
GIRONA
Tel. 972 17 17 33
sobre un augment de la collita _adobs,
pesticides,..._, tot i que es van mostrar
molt més reacis a sufragar altres cos-
tos que van anar fent-se cada vegada
més importants, i especialment varen
rebutjar les despeses associades a la
mecanització del treball agrari,
La crisi en l'oferta de masovers
oberta a finals dels anys 50 va accen-
tuar encara més la tendència a suavit-
zar les obligacions exigides als maso-
vers: el pes de la renda va tendir a
reduir-se; molts pagaments monetaris
es varen fossilitzar o varen evolucionar
per sota de la inflació que els desvalo-
ritzava; moltes obligacions que tenien
un component servil -des del lliura-
ment anual d'un porc o de volateria,
fins a determinats serveis en favor del
propietari- varen desaparèixer. En
algunes àrees, especialment en zones
boscoses o de muntanya, es va per-
metre als masovers de residir fora del
mas, a la vila. Molts masovers, sense
deixar de menar el mas, varen com-
prar cases al poble i acabaren vis-
quent-hi de forma permanent.
El corol·lari final d'aquest procés,
tanmateix, ha estat la pràctica desapa-
rició de la masoveria i dels masovers.
Avui ja no queden masovers i els pocs
que encara reben aquest qualificatiu
tenen poc a veure amb el treball agra-
ri i molt amb el servei domèstic. Des-
prés d'un segle de córrer molt, des-
prés d'un segle de profundes transfor-
macions tant en l'àmbit productiu com
en l'àmbit social, els problemes del
sector agrari no semblen haver-se
resolt i més que mai el futur de l'agri-
cultura està en qüestió. ■
SARRIA_ 74 14/12/10 08:43 Página 43

DOSSIER D’HISTÒRIA [El transport a Sarrià de Tera

Carret -tartana petita- de Can Rosari fotografiat a la plaça d'en Nadal, al costat de la Font de Can Nadal, a Sarrià
de Dalt, amb capacitat per a 4 places més el tartaner, dos per cada banda; al darrera hi ha el primer camió comprat
per Transports Oliveras, un International

EL TRANSPORT
A SARRIÀ DE TER:
la història de la família
Oliveras, “can Rosari”
Xavier Maluquer
http://historiatransportcat:blogspot.com

A companyat d'en Joan Mercader i en Miquel Patinyo, vaig conèixer al senyor Martí
Oliveras, llur muller i llur fill Joan. En Martí Oliveras és un transportista jubilat del
municipi de Sarrià de Ter, amb adreça al carrer Major de Sarrià 69, conegut popu-
larment com "can Rosari".
En Martí Oliveras representa la tercera generació de transportistes iniciada per llur avi Josep Oli-
veras i Ventura l'any 1880, qui cobria la línia regular de viatgers entre Sarrià de Ter i Girona amb
tartana i també duia els treballadors de la fàbrica tèxtil Sociedad Anónima Grober SA, empresa
centenària de Bescanó (Gironès).

pDS_43
SARRIA_ 74 13/12/10 17:29 Página 44
Josep Oliveras amb la seva dona. Maria Peracaula i la seva fills Dolors, al carrer
Major de Sarrià i el camió Chevrolet al darrera.
L'any 1925 el succeeix al capda-
vant de l'empresa llur fill, Emili
Oliveras i Ventura, qui continua
prestant el servei regular amb tar-
tana entre Sarrià de Ter i la Girona.
En aquells anys també inicia el
servei de paqueteria amb carro.
Durant els anys 1930 i 1940
es continua el servei de paquete-
ria amb carro i cavall. Cap a l'any
1953 s'incorporen al negoci els
dos fills de l'Emili, en Josep i en
Martí Oliveras Teixidor, un cop
varen tornar del servei militar. Es
decideix abandonar la línia regular
entre Sarrià de Ter i Girona i cen-
trar-se en el transport de paquete-
ria i fàbriques. Amb la incorpora-
ció dels dos fills al negoci s'adqui-
reixen els primers camions, un
International i un Chevrolet.
Sarrià de Ter tenia una impor-
tant indústria paperera centrada
44_pDS
Dolors Oliveras damunt del camió Chevrolet.
en tres empreses principals: can
Butiñà, avui dia desapareguda;
Manipulados del Ter SA, conegu-
da com a can Pons, avui dia pro-
pietat del grup italià Fedrigoni, i
Emília Vila, S.C., que l'any 1976 va
Dolors Oliveras
esdevenir Vila Tarradell S.A., amb davant el camió
dues fàbriques, a Besalú International,
(Garrotxa) coneguda com matricula B-45132,
Papelera La Confianza al carrer Firal
SA, i l'altra fàbrica a
Sarrià de Ter. Aquestes
tres empreses i els
tallers auxiliars que hi
treballaven al seu
redós van generar una
important activitat
econòmica.
L'any 1953, un
cop retornat en
Martí Oliveras del servei militar,
es va comprar un International
amb matrícula B-45132, desti-
SARRIA_ 74 13/12/10 17:29 Página 45
La tartana de l'Emili Carreras (can Rossa), al carrer Ballesteries de Girona, una tartana com la que tenien a can Rosari per al transport de
nant-lo al servei de paqueteria entre
Girona i Sarrià de Ter. Aquest camió el
conduïa en Martí Oliveras i fou adqui-
rit a l'empresa Transports Vilaró de
Vilablareix. En aquells anys el reparti-
ment dels paquets pel nucli urbà de
Sarrià de Ter era amb carro i cavall.
L'any 1955 es va comprar a l'em-
presa Transports Domingo Peraferrer
un camió Chevrolet destinat al servei
de fàbriques, principalment les indús-
tries papereres de Sarrià de Ter i pobles
de l'entorn com Can Vila, Can Butiñà i
Manipulados de Ter SA. Aquest camió
DOSSIER D’HISTÒRIA [El transport a Sarrià de Ter
era un autocar que es va transformar
en camió aprofitant la part davantera
per a construir la cabina. La seva matrí-
cula era GI-5119, i equipava un motor
diesel Perkins. Amb el temps, se li va
canviar la cabina per la d'un Internatio-
nal. Aquest camió era conduït per en
Josep Oliveras i Teixidor.
L'any 1967 es va comprar un
Pegaso Comet nou al concessionari ofi-
cial Autoremolcs Girona SA, La caixa de
fusta que muntava fou aprofitada d'un
altre camió. Va substituir el camió Nazar
A i treballava per a l'empresa paperera
persones i el repartiment de paqueteria.
Emília Vila, SA. Aquest Pegaso Comet
el conduïa en Josep Oliveras.
Per a substituir el Chevrolet es va
adquirir un Ebro B-45 en una subhasta
publica convocada pel Ministeri d'O-
bres Públiques per a alienar els vehi-
cles de la base de Vidreres. Aquest
Ebro muntava un bolquet sobre el qual
se li va instal·lar una vela. Se li va assig-
nar una nova matrícula GI-77607 que
reemplaçava la del Ministeri d'Obres
Públiques. Fou conduit per en Martí
Oliveras i es dedicava a paqueteria.
L'any 1974 es va estrenar un
pDS_45
SARRIA_ 74 13/12/10 17:29 Página 46

DOSSIER D’HISTÒRIA [El transport a Sarrià de Ter

Fotografia del carrer Major de Sarrià, en aquells anys Avinguda José Antonio, amb
la via del "Tren pinxo" que enllaçava el barri de Pedret a Girona i es bifurcava en
dues línies fins a Banyoles (Pla de l'Estany) i fins a Palamós (Baix Empordà)

Josep Oliveras, Maria Peracaula, Dolors i Margari-

ta Oliveras poden davant el camió Nazar

GI-3175-AL. Va substituir el Pegaso

El camió Ebro B-45 amb el bolquet del M.O.P. cobert per una vela al
carrer Firal.
Pegaso 1065 "Europa" al concessiona-
ri oficial de Girona, Autoremolcs Giro-
na SA, amb matrícula GI-6985-E. Mun-
tava una caixa de poliester fabricada
pel carrosser Terradas de Riudarenes.
Treballava per la fàbriques papereres.
L'Ebro B45 procedent del Ministe-
ri d'Obres Públiques (MOP) fou substi-
tuït l'any 1980 per un altre EBRO E90,
comprat a l'empresa Pedra Amer SA.
Va donar un resultat excel·lent i fou
conduït per en Martí Oliveras per a
cobrir el servei de paqueteria. Llur
matrícula era GI-0208-G.
L'any 1988 es va comprar un
Pegaso Tecno 1331-26 al concessio-
nari oficial Autoremolcs Girona SA,
amb matrícula GI-2118-AH. Muntava
un bolquet fabricat pel carrosser Terra-
das de Riudarenes i treballava per
l'empresa Papelera la Confianza SA de
Besalú (Garrotxa). Fou conduit per en
Josep Oliveras i Peracaula, represen-
tant de la quarta i darrera generació,
nebot d'en Martí.
El darrer camió d'aquesta empre-
sa centenària fou aquest Pegaso
Mider 260, de 2 eixos, amb matrícula
1065 "Europa" i fou conduït per en
Josep Oliveras i Teixidor fins a llur jubi-
lació.
Avui dia la família Oliveres con-
serva una tartana curosament restau-
rada que participa en les jornades del
paper de Sarrià de Ter, i ferramentes
usades pels carros i les tartanes que
el senyor Martí Oliveras ha recollit i
restaurat, en una mostra de l'estima
que té per llur ofici.
Gràcies a l'amabilitat de la família
Oliveras i d'en Joan Mercader i en
Miquel Patinyo, hem pogut redactar la
història d'aquesta empresa familiar
centenària de transports del Gironès,
la qual constitueix també la petita his-
tòria d'aquest país, i que permet de
capir les causes perquè Catalunya va
protagonitzar una revolució industrial i
avui dia encara manté un important
teixit industrial de petites i mitjanes
empreses malgrat les dificultats de
tota mena que ha hagut de superar. ■

46_pDS
SARRIA_ 74 13/12/10 17:30 Página 47

DOSSIER D’HISTÒRIA [El transport a Sarrià de Ter

Martí Oliveras, al pati de casa seva.

El camió Ebro E90 estacionat a Sarrià de Ter

El Pegaso Europa amb en Josep Oliveras Peracaula, al carrer Firal

Pegaso Tecno

Josep Oliveras i llur muller

davant del Pegaso Mider a
Sarrià de Ter

pDS_47
SARRIA_ 74 13/12/10 17:30 Página 48
ENTREVISTA
Assumpció Vila
www.avilasimon.blogspot.com
A bans de començar
l'entrevista, en Jaume
em va adreçar a la
seva web, www.briar-
blocks.com. Tants anys de veïnatge i
no en sabia res de res de com en
Jaume “de les pipes” feia la seva
feina, i això que la web és molt il·lus-
trativa. A la pàgina hi ha penjat un
anunci d'una villa a Bali, una casa que
el seu fill, també Jaume Hom, casat
amb una noia balinesa, lloga tot l'any
tret de l'agost. A Internet res et sor-
prèn, ni que la pàgina només estigui
en anglès,....
Des que el seu fill va preparar
aquesta senzilla però pràctica web, el
negoci ha tornat a remuntar. “Vaig
tenir una dècada molt difícil, del 1985
al 1995, vaig anar d'un costat a l'altre,
vaig inventar la “mini-grill”, una barba-
coa d'un sol ús que es venia a les boti-
48_pDS
Jaume Hom
Tarrats
gues de pesca, a les ferre-
teries, a Sarrià la podies
trobar a ca la M. Lluïsa
Vidal, que les comercialit-
zava als mercats; vaig
muntar l'empresa de dis-
seny gràfic, vaig ser vene-
dor de taps de suro d'una empresa de
Cassà de la Selva... al final m'he dedi-
cat al que més sé fer, al que em va
ensenyar el meu pare”.
El seu pare, en Martí Hom Padro-
sa, fill de Santa Coloma de Farners,
casat amb la Carme Tarrats de Sus-
queda, tenia un dret d'aigua en aquest
poble, ara sota el pantà, que li perme-
tia fer corrent contínua per alimentar
una serradora, on tallava la rabassa de
bruc i el boix.
El bruc és un arbust que només
creix al Mediterrani, se'n troba a Itàlia,
Grècia, Espanya, Marroc i Algèria. La
BRUC,
BRUGUÉ,
BRUGUERA,
BRIAR
Jaume Hom amb un escalaborn de bruc, al seu taller.
rabassa s'aprofita per les pipes i de les
branques, se'n fa, encara, escombres
o feixines. La fusta és apreciada per
cremar, però per contra, la peculiaritat
d'aquesta fusta és que la pipa no s'en-
cén, crema el tabac, però el foc no
agafa la pipa de bruc.
L'aiguat de l'any 40 els va inun-
dar les instal·lacions i es varen traslla-
dar al poble del Pasteral. El 30 de
novembre de 1946 neix en Jaume
Hom Tarrats, el fill tercer, després de
la Conxita i la Montserrat. Amb el
temps, la família es traslladarà al Pont
Major, tot seguint la Conxita que havia
muntat una perruqueria. Cap a 1970
SARRIA_ 74 13/12/10 17:30 Página 49

ENTREVISTA [Jaume Hom Tarrats

Companys de
feina, treballadors
de la rabassa.

L'encarregat, Jaume Anglada, amb una

rabassa de bruc.

varen comprar el solar del

carrer Ripollet a Sarrià de
Ter i varen fer el taller i la Jaume Hom i el seu pare Martí, amb l'holandès
Erik Nörding i un intèrpret, davant casa seva del
casa, en un barri sense ser-
carrer Ripollet. 1971
veis, amb fang als carrers.
En Jaume va estudiar ya. Quan en té una determinada quan-
peritatge mercantil i va entrar a treba- titat, les bull dins de xarxes, ja separa-
llar a Correus i Telègrafs on va apren- des segons la qualitat del bruc. El pro-
dre Morse. S'hi quedà uns tres anys i cés d'ebullició li extreu el taní, el que es
el 1975 va començar a treballar amb el quedava abans l'empresa Pagans per
seu pare al taller. Es va casar amb la fer el tint. Després s'assequen a l'aire,
Rosa Mulà i tenen tres fills, en Jaume, fins que s'envien al client.
l'Olga, la Laura, i una neta. Amb Internet, s'han obert noves
En aquells anys, havien tingut finestres: hi ha el client de bricolatge, a
fins a una dotzena de persones al qui ven unes quantes peces seleccio-
taller i una brigada al bosc de deu per- nades i que pot triar des de la pàgina
sones amb un capatàs a la recerca de web, peces no acabades del tot amb
les rabasses. No totes les peces són una part d'escorça per tal que qui fa les
aptes pel bloc. Com bé es descriu a la pipes les deixi amb un voraviu rústic; hi
web, si en una zona no surten bones, ha el client de peces de gamma alta
s'ha de canviar de lloc. La rabassa, (Europa, Rússia) que demana les
fins que no l'has oberta no saps què et millors peces i el client de gamma mit-
pot donar, si serà un bloc d'alta o de jana i baixa a qui ven els lots en palets
baixa qualitat. Aquesta feina l'han feta (Mèxic, Xina). La venda a l'estranger li
sempre bosquetans i gent de pagès ha permès a en Jaume conèixer Euro-
que hi entén. En Jaume augura la fi de pa, voltar amb la Rosa, per països que
la recollida una vegada ell plegui, tot i d'altra manera li hauria costat d'anar.
que encara queden algunes empre- A en Jaume li agrada el mar, anar
ses, en Soler d'Amer, una a València i a Llançà i sortir amb la barca a tirar la
una altra a Andalusia que es fan les canya. A l'estiu el bruc es deixa repo-
pipes i també el bloc del bruc. sar, “no es va al bosc quan la planta fa
Quan el bruc arriba al taller, el saba”, de juny a octubre, no s'extreu
manté humit fins a tallar-lo. De la peça la rabassa. Això li permet poder des-
en treu el tros més valuós on es mos- cansar dos mesos sencers, fins que
tren les vetes més fines i el cor. Només torna a tenir la rabassa al taller. I quan Imatges de les rabasses, naturals i
se n' aprofita un 20% i d'alguna peça, torna a Sarrià, o és al taller o volta en cuites i de les peces ja tallades.
ben res. Les restes serveixen per llen- bicicleta per desestressar-se. ■

pDS_49
SARRIA_ 74 13/12/10 17:30 Página 50
QUADERN D APUNTS
Josep M. Sansalvador
jsansalvador@sarriadeter.cat
Una caseta a Sarrià de Dalt
Moltes coincidències que anys
enrere s'atribuïen a la casua-
litat ara tenen la seva raó de
ser en les noves tecnologies,
la societat de la informació i
la quantitat de mitjans que hi
ha a disposició de qui té temps
i ganes de navegar digitalment.
M'escriu una noia que ara viu
molt lluny d'aquí, però que ens
coneixem de coincidir en una
xarxa social. Estirant fils
electrònics ha descobert
aquesta revista i em consta que
en llegeix les edicions en pdf,
amén de disposar dels últims
números en paper, que m'he cui-
dat de fer-li arribar. Quin
interès pot tenir una persona
que viu al Pirineu en qüestions
tan locals com les que plante-
gem a Parlem de Sarrià? M'es-
criu un breu i entranyable
relat on m'explica que la seva
família havia tingut una case-
ta a Sarrià de Dalt a finals
dels setanta/ primers vuitan-
ta. Vivien al Poblenou barcelo-
ní i buscaven un lloc per pas-
sar els caps de setmana en con-
tacte amb la natura. Van com-
prar una finca passat Sarrià de
Dalt, camí de la Mota, i van
edificar-hi una caseta que els
acollia en caps de setmana i
èpoques de lleure. Recorda pas-
sar per davant de l'església de
Sant Pau, que no tenien elec-
tricitat i ho feien anar tot
amb butà, que s'anaven a ban-
yar a la piscina de Sarrià de
Dalt i a comprar a la Coopera-
tiva, que visitaven un mas pro-
per per proveir-se d'ous, i
l'omnipresent fum de la fàbri-
ca Torras d'aleshores. En oca-
sions anaven a dinar a can
Xifra de Cartellà i al mercat
de la Devesa a Girona: imatges
50_pDS
d'infantesa i primera adoles-
cència. “Tinc molts bons
records d'aquella època….”, em
diu.
La parcel·la feia pendent:
anava d'un turonet fins a un
torrent on es mullaven els
peus. Recorda el nom del vene-
dor del terreny: un tal senyor
Raimon; i el d'uns veïns pro-
pers: els de can Ferinelli.
Sembla que l'actual propietari
hi té cavalls... Algú sabria
acompanyar-m'hi? La trobarem,
Berta, la trobarem...
Crònica negra
A mitjans de setembre, un
parell de notícies aparegudes a
la premsa -a les pàgines de
successos!- posaven el nom de
Sarrià de Ter a la primera
línia de l'actualitat. L'onze
de setembre (“el dia de la
diada”), el Diari de Girona
publicava la detenció de quatre
nois de Salt per recollir plan-
tes de marihuana al Pla d'en
Xuncla. Sembla que tenien la
plantació en alguna zona recòn-
dita propera a la riera i havia
arribat hora de collir. No sem-
bla pas que es pogués al·legar
allò del consum propi, ja que,
tal com informava el diari, en
portaven un Renault Espace
ple... Qui sap si a la vora de
la riera d'en Xuncla hi ha un
microclima que afavoreix
segons quin conreu...
Uns dies més tard, el 14 de
setembre, els diaris feien
ressò de la troballa de les
restes mortals d'un home a la
llera del Ter, sota el Pont de
l'Aigua. Uns veïns del Pont
Major que passejaven un gos van
protagonitzar la macabra des-
coberta. Les gestions judi-
cials d'aixecament del cadàver
i els treballs de recuperació
del cos van ser presents a tots
els mitjans d'informació.
Institut mediàtic
Aquesta nota ens toca i no ens
toca. De fet no tocaria, ja que
és fora del terme, però com que
dotzenes d'estudiants sarria-
nencs hi van cada dia, ens la
fem nostra. L' Institut Narcís
Xifra, del Pont Major, també ha
sortit a tots els mitjans
escrits, radiats i televisats
del país i de l'estat. Aquest
inici de curs han instal·lat un
sistema de control d'accés
electrònic, amb lectors de tar-
ges magnètiques i barreres com
les del metro. Totes les tele-
visions del món hi van enviar
corresponsals a fer cròniques
sobre l'entrada i la sortida de
l'alumnat. Tot molt tecnològic
i molt automatitzat però podem
dir -oficiosament- que a la
data de redacció d'aquesta
gasetilla la cosa encara no
funciona, que no està operati-
va, i que no acaba de pitar.
Però que ja funcionarà.
Escocells
És possible que aquest estiu
algú hagi sentit o llegit aques-
ta paraula per primera vegada:
escocells. No té res a veure amb
l'ornitologia, ni amb la cacera
de ploma ni és cap gentilici
d'Escòcia. Es tracta dels clots
que hi ha al voltant de la soca
dels arbres, que es deixen sense
pavimentar a fi que la planta
retingui l'aigua necessària.
L'Ajuntament ha destinat una
partida a adequar-los i a millo-
rar-los. És una paraula elegant
i sonora. En castellà encara és
més estranya. En diuen alcor-
ques.■
SARRIA_ 74 13/12/10 17:31 Página 51
LA IMPORTÀNCIA DEL CANVI DE BOLQUERS
EN ELS NADONS
Per Mònica Sala i Mònica Singla
Educadores de l'aula dels nadons
L’ infant necessita estar
net per sentir-se bé. Un
bon canvi de bolquers
no significa només tenir
la tovallola, el bolquer i
les tovalloletes a punt. És el moment
idoni per establir una relació individual
amb cada infant.
El canvi de bolquer és cert que es
tracta d'un acte rutinari, però cal donar
a les rutines la categoria que es merei-
xen. És important que adquireixin
importància perquè es repeteixen
diverses vegades durant el dia i durant
tots els anys que l'infant porta bolquer.
En el canvi de bolquer establim
una relació individual, íntima entre l'e-
ducadora i l' infant.
Les educadores ens adaptem al
ritme i als inicis de moviment de l' infant,
que es belluga mentre el canviem.
Abans d'agafar l'infant, preparem
l'espai on farem el canvi: posem la
tovallola (que les famílies han portat de
casa seva), el bolquer i les tovalloletes
en un costat. Llavors anem a buscar
l'infant que s'ha de canviar. Cada vega-
da que canviem un nen/a només
estem per ell, si durant el canvi neces-
sitem una muda neta, no ens movem,
li demanem a l'educadora de l'aula que
ens doni la bossa amb la muda.
Ens comuniquem amb els infants
a través de la paraula, del gest i de la
mirada. Posem paraules al que fem
perquè no es trobin sorpresos per cap
acció nostra inesperada. La verbalitza-
ció permet que l'infant interioritzi uns
fets que més tard pot representar i
anticipar.
Parlem de les seves sensacions:
“ja estàs net, pots anar a jugar”, a poc a
poc el nen/a entén el que li estem dient.
ESPAI ESCOLAR [Confetti
Meritxell, traiem el bolquer.
El canvi de bolquer constitueix un
dels moments on l'educadora té un
paper més actiu, però el Mariona, posem els pantalons.
protagonista n'és l' infant.
Abans de canviar el
bolquer avisem l'infant pel
seu nom, ens adrecem de
manera que ens pugui
veure i l'agafem suaument.
El primer que posem Guillem,
en arribar a la taula de canvi cordem
és el còccix, per assegurar el bolquer
que no perdi l'equilibri. A mentre ell
continuació li anirem dei- està dret.
xant la columna fins arribar
al cap, que l'acompanyarem
amb una mà.
Un cop estirat li traiem els panta-
lons, descordem el ”body” i el bol-
quer, demanem la seva participació
per aixecar les cames, i no li agafem
els dos peus.
Si s'ha embrutat l'esquena i cal
netejar-lo més amunt, li demanem
que es posi de costat.
Les variacions sobre el canvi de
bolquer les hem anat introduint a
poc a poc, basant-nos sempre en el Naia, recolz
ant el cos a
respecte cap a l' infant, un dels la taula de
canvi.
objectius principals d'Emmi Pikler. ■
pDS_51
SARRIA_ 74 13/12/10 17:31 Página 52
ESPAI ESCOLAR [AMPA CEIP Montserrat
L'AMPA 2.0 DE L'ESCOLA MONTSERRAT
PRESENT I REPTES DE FUTUR
Comissió de comunicació de la Junta de l'AMPA de l'Escola Montserrat
ampaceipmontserrat.blogspot.com
A principis de l'any
2009 la junta directi-
va de l'AMPA de l'Es-
cola Montserrat vam
decidir millorar la comunicació amb
les famílies de l'escola fent ús de
diverses eines web disponibles de
manera gratuïta a internet.
L'eix principal i vertebrador de
la nostra acció comunicativa a tra-
vés d'internet va ser la creació de la
pàgina web, en format bloc, “El bloc
de l'AMPA”, entès com un espai de
participació, comunicació i difusió
de les activitats de l'AMPA i de l'es-
cola. I precisament al voltant del
bloc, i per tal de reforçant-ne els
seus continguts, vam fer servir
altres eines web:
● El canal de vídeos de Youtube de
l'AMPA per a la publicació de vídeos.
● Els àlbums de fotos de Picasa de
l'AMPA per a la publicació de foto-
grafies
● L’aplicació Scribd de l'AMPA per a
la publicació dels menús, de la
52_pDS
revista “El Saberut”, de comunicats
i altres informacions d'interès
● El Google Docs de l'AMPA per a la
publicació de material descarrega-
ble com “El Saberut” o els menús
del menjador.
Totes aquestes eines web ens
permeten publicar continguts d'in-
terès per a les famílies i la comunitat
educativa, com notes informatives,
els menús del menjador o la revista
“El Saberut”. Però a més el seu
caràcter 2.0 ens permet interactuar
amb els pares i mares de l'escola,
recollint els seus dubtes, les seves
peticions de millora i, en la mesura
que podem, donar-hi resposta.
És amb aquesta voluntat de
servei, per exemple, que el Bloc de
l'AMPA va ser una de les pàgines
web de referència per les famílies
durant la nevada del passat 8 de
març per estar al corrent de les dife-
rents incidències que va generar.:
desallotjament de l'escola, aturada
de les classes, etc.
Des que a principis de l'any
2009, quan vam començar la nostra
aventura a la xarxa amb el bloc i la
resta d'eines web, fins ara a internet
han passat i canviat moltes coses,
entre elles i possiblement la més
destacada ha estat l'eclosió i gran
creixement de les xarxes socials,
espacialment Facebook però també,
els darrers mesos, Twitter.
Aquest serà, segurament, el
proper repte que la Junta de l'AMPA
de l'Escola Montserrat haurà d'a-
frontar, com ja han fet altres entitats
del poble, traslladant la nostra
voluntat de comunicació i d'interac-
ció amb les famílies a les xarxes
socials. Al cap i a la fi, si els pares i
mares fan ús i són presents en
aquestes xarxes socials, perquè no
l'AMPA?
I sobretot, que els espais de
comunicació de l'AMPA també servei-
xin per a promoure un ús segur i res-
ponsable de les eines web 2.0 i les
xarxes socials. Ens hi acompanyeu? ■
SARRIA_ 74 13/12/10 17:31 Página 53
1, 2, 3... SHOOT!
Montse Asencio
Coordinadora del PELE.
Escola Montserrat
E l curs 2010-2011 hem
engegat un nou Pla
Experimental de Llen-
gües Estrangeres a l'Es-
cola Montserrat, continuant l'experièn-
cia posada en pràctica amb el projecte
“Let's Start!”, gràcies al qual vàrem
introduir l'anglès a partir de P4.
El projecte es diu “1, 2, 3...
SHOOT!” i està basat en la metodologia
AICLE: Aprenentatge Integrat de Con-
tinguts en Llengua Anglesa. Es tracta
d'impartir una matèria no lingüística en
llengua anglesa a Cicle Superior, amb
una dedicació d'una hora setmanal.
Aquest projecte ofereix als alum-
nes la possibilitat d'entendre la llengua
anglesa des de diferents àmbits i fora
del context de la mateixa classe d'an-
glès, que principalment se centra en
aspectes més formals com la gramàti-
ca, vocabulari.
En el cas del nostre projecte, l'as-
signatura triada ha estat l'Educació
Visual, Artística i Plàstica, ja que consi-
derem que aquesta assignatura dóna
moltes possibilitats a l'hora de treballar
la llengua anglesa. Realitzant l'activitat
de plàstica en anglès, els alumnes no
només treballen el vocabulari necessari
per desenvolupar les activitats en
anglès, sinó que també aprenen noves
estructures i reforcen les que han après
a classe. En definitiva, es creen situa-
cions de comunicació que permetran
millorar la seva competència lingüística.
El projecte té una durada de tres
anys, en els quals es pretén estimular
l'ús de la llengua anglesa com a vehi-
cle de comunicació a l'aula i augmen-
tar la competència lingüística dels
alumnes en llengua anglesa, incre-
mentant el seu contacte amb la llen-
gua, tot realitzant, a més de les ses-
sions en anglès, una hora setmanal de
Plàstica en anglès.
El Projecte “1, 2, 3... SHOOT!”
treballa l'educació Artística, Visual i
Jocs, treballs manuals i conversa amb l’Àlvaro, l’auxiliar d’anglès. Fotos: CEIP Montserrat
Plàstica en tots els seus aspectes: tant
el dibuix, com la pintura o els treballs
manuals, i la realització de fotografies i
petites representacions audiovisuals,
alhora que treballa els aspectes més
importants de la llengua anglesa a
Cicle Superior emmarcats dintre d'un
context. Es treballa per projectes, que
van lligats amb els temes estudiats en
d'altres assignatures per tal que els
aprenentatges siguin més significa-
tius. Per exemple, en relació al Conei-
xement de l'Entorn, hem treballat els
arbres del pati de l'escola, hem cone-
gut els seus noms, les seves parts i
els hem dibuixat al natural.
Referent a la utilització de les
noves tecnologies, les pissarres digi-
tals interactives juguen un paper molt
important a les classes, ja que propor-
cionen molts recursos per a l'aprenen-
tatge de l'anglès: suport visual, activi-
tats interactives, accés a internet i apli-
cacions en línia, ...
A més, des de la comissió d'an-
glès de l'escola, s'ha posat en marxa
un bloc d'anglès per a potenciar la
comprensió i l'expressió escrita en
llengua anglesa, de tal manera que els
alumnes, especialment els de Cicle
ESPAI ESCOLAR [CEIP Montserrat
Superior, vagin fent petites aporta-
cions en llengua anglesa i pengin imat-
ges dels treballs realitzats a classe.
http://escolamontserratenglish.blo
gspot.com/
L'AUXILIAR DE CONVERSA
Aquest curs 2010-2011, també tenim
la sort de disposar d'un auxiliar de con-
versa, un recurs que ens ofereix el
Departament d'Educació per a la realit-
zació del Pla Experimental de Llengües
Estrangeres.
L'auxiliar de conversa no és un
mestre, sinó una persona nativa que
ajuda el mestre especialista d'anglès
en les seves classes, potenciant l'ús
oral de la llengua anglesa i dedicant
part de les classes a la conversa i l'ex-
pressió oral. S'encarrega de reforçar
el que els alumnes treballen a les clas-
ses d'anglès però d'una manera oral i
en petit grup, a través de jocs, activi-
tats orals, presentacions en Power
Point ...
L'auxiliar de conversa de la nostra
escola és l'Alvaro, un noi de Califòrnia
(Estats Units) que ha vingut a Catalun-
ya per a millorar el seu coneixement
pDS_53
SARRIA_ 74 13/12/10 17:31 Página 54
ESPAI ESCOLAR [CEIP Montserrat
d'espanyol i, de pas, aprendre també
el català. Treballa un total de 12 hores
a l'escola, les quals van dedicades, en
la seva majoria, a reforçar els coneixe-
ments dels alumnes de Cicle Superior.
Els continguts generals es treballen en
gran grup amb la mestra d'anglès, de
tal manera que quan disposem de l'au-
xiliar de conversa, l'Alvaro, és ell qui es
dedica a treballar la part oral de la llen-
gua en petits grups, i les mestres d'an-
glès poden dedicar més atenció a
54_pDS
aspectes tan impor-
tants com la compren-
sió i l'expressió escrita
en grups més reduïts.
L'auxiliar de con-
versa és, a més, un
bon referent a l'hora
d'ensenyar als alum-
nes aspectes de la cul-
tura anglesa (en el seu cas americana)
tals com festes i tradicions que no
celebrem a Catalunya (Halloween,
Thanksgiving, ...).
L'Alvaro no parla castellà ni cata-
là, amb la qual cosa els alumnes han
de fer un esforç per intentar comuni-
car-se amb ell en anglès. Aquest fet
resulta més difícil amb l'especialista
d'anglès, ja que sovint han d'impartir
més assignatures que no pas l'anglès i
els alumnes saben que parla
i entén perfectament el
català, per això de vegades
s'acomoden i no intenten
parlar en anglès. L'auxiliar
de conversa ha suposat un
canvi radical en l'actitud
dels alumnes cap a la llen-
gua anglesa parlada. Els pri-
mers dies la majoria tenien
algunes dificultats per
comunicar-se, però poc a poc han anat
adquirint més estratègies per a comu-
nicar-se en anglès i gairebé sense ado-
nar-se'n han anat convertint la llengua
anglesa en el vehicle principal de
comunicació en les classes de llengua
anglesa, que era un dels objectius prin-
cipals proposats amb aquest projecte.
D'aquesta manera també han pogut
veure la utilitat del que treballen a clas-
se, ja que han d'aplicar els coneixe-
ments adquirits per a poder comuni-
car-se amb d'altres persones en
anglès.
L'experiència, tant de realitzar la
Plàstica en anglès com de disposar
d'un auxiliar de conversa, ha estat molt
ben acceptada tant per l'escola en
general com per part dels alumnes, que
estan molt motivats amb el projecte. ■
SARRIA_ 74 13/12/10 17:31 Página 55
Camí Inca
al Machupichu
Marc Tarradas Riera
L’ any que ve, el 2011, farà 100 anys que un
nord-americà anomenat Hiram Bingham
descobrí les runes d'una antiga ciutat
abandonada dalt d'una muntanya dels
Andes Peruans, es tractava de la ciutat del
MachuPichu, que restà oculta al món durant més de 400
anys, fins i tot passant desapercebuda de la vista dels
Espanyols durant la conquesta del Perú l’anys 1530.
De fet, quedà desapareguda pel món, però no pas
per la gent local, habitants d'aquelles muntanyes que
seguien cultivant les feixes Inques de la ciutat i que el
VIATGES [Camí Inca al Machupichu
1911 guiaren a Hiram fins a les runes absorbides per la
vegetació de la selva. Però sí que va ser el nord-americà
el que es va encarregar d'estudiar, publicar i difondre a la
resta del món que allò estava allà, i especialment d'acon-
seguir que el món li donés la importància històrica que
es mereixia.
Cent anys després ens trobem que les runes han
estat totalment recuperades, estudiades, catalogades,
restaurades i... més que mai, explotades en favor de la
indústria turística del Perú.
osaltres, amants dels viatges per lliure, del caminar, del pai-
p
DS_55
Cami Inca amb muntanyes nevades de més de 5000 m al fons.
SARRIA_ 74 13/12/10 17:31 Página 56
Paisatge durant el segon dia de caminada, encara sense selva, a 4200 m d'alçada
N
satge i sempre inten-
tant trobar la part més
autèntica i salvatge
de les coses, ens tro-
bàrem amb la dificul-
tat de seguir les nostres filosofies
quan planificàvem aquesta part del
viatge pel Perú.
Volíem accedir al Machupichu
caminant a través de les muntanyes,
per l'anomenat Camí Inca, però això al
Perú està prohibidíssim fer-ho per lliu-
re, és obligació contractar una agència
amb guia local, és més, està restringi-
da l'entrada al Camí Inca a un màxim
de 500 persones al dia, pel que, al ser
mundialment famós, aquesta xifra es
queda molt curta. Cal reservar el trèc-
king amb tres mesos d'antelació.
Això... o no anar-hi.
Finalment claudicàrem a les nor-
mes del país i ens acollírem a la gran
oferta de packs turístics per visitar la
muntanya, buscant l'oferta que més
ens convingués, consistint a arribar al
Machupichu caminant des del Valle
Sagrado per l'antic Camí Inca, quatre
dies de caminada i tres nits de tenda.
Decidim passar pel tub i contrac-
tem el trècking amb entrada al Machu-
Durant el tercer dia, envoltats de selva.
pichu a través d'una agència de viat-
56_pDS
ges de Girona, més tard sabríem que
ens hauria sortit gairebé per la meitat
de preu si ho haguéssim fet directa-
ment a una agència del Perú. En
aquest cas els intermediaris varen ser
realment abusius, no tant per l'agència
de Girona sinó més per altres interme-
diaris del Perú que vàrem saber més
tard de la seva existència i que es dedi-
caven a passar-se els clients els uns
als altres, tot retenint-ne una comissió.
99 anys després de la troballa del
nord-americà, i després de passar per
Lima, Paracas, Illes Ballestas, Ica,
oasis de Huacachicca, Arequipa, trèc-
king pel Cañon del Colca, Puno, illa
Amantaní al llac Titicaca i Cusco, ens
plantem un grup de 12 persones for-
mat per anglesos, uruguaians, espan-
yols, francesos, canadencs i catalans
al Valle Sagrado, disposats a recórrer
els 42Km que ens separen de la ciu-
tat perduda ascendint a la cota màxi-
ma de 4.200m del Abra de Warmi
Wañusca o Cuello de la Mujer Muer-
ta el segon dia i Qochapata de
3.900m el tercer dia. Portem 2 guies,
un cuiner i 8 portejadors que portaran
les tendes, la cuina, el menjador amb
les taules i cadires, el menjar i tot el
necessari per passar les tres nits a la
SARRIA_ 74 13/12/10 17:31 Página 57
muntanya. Ens sembla exagerat, però
és el que hi ha, no es pot fer d'altra
manera, tothom ha de viure i quan arri-
ba el turista “Mr. Dolar” tothom en vol
sucar, consolem-nos en que tot aquest
servei rebut es paga amb uns diners
que ajudaran a tirar endavant un país
amb moltes diferències socials i eco-
nòmiques.
Oblidem-nos dels prejudicis! És
hora de caminar, gaudir del paisatge i
de les riques explicacions dels guies.
El Camino Inca és fantàstic, ple de
diversitat vegetal, començant per una
zona poc boscosa del riu Urubamba
arribant a una zona gairebé selvàtica i
molt humida. Passem per paisatges
C/. Major, 100 - 17840 Sarrià de Ter
Tel. 972 17 04 48
Runes Inques, una de tantes que ens trobem durant el cami.
verds de pel·lícula entre muntanyes
enormes sempre recobertes de vege-
tació i en alguns moments podem divi-
sar a la llunyania muntanyes nevades
encara més altes.
No trobem massa gent, cosa que
agraïm molt i ens recordem positiva-
ment de la limitació d'accés al parc.
Les caminades es fan agradables,
combinades amb les visites a les res-
tes Inques que trobem al llarg del
camí, llocs on només és possible arri-
bar-hi a peu, es tracta de petites ciu-
tats, feixes de cultiu i centres de con-
trol del camí, tots deshabitats i en prou
bon estat com per ser visitats. Els
guies ens expliquen les històries que
hi ha darrera cada troballa i ens és fàcil
viatjar en el temps per imaginar-nos
com vivia aquella antiga civilització tan
avançada en certes coses i tan enda-
rrerida en d'altres, ja que es comenta
que disposaven d'un gran coneixe-
ment dels astres i de les tècniques de
cultiu i millora de les espècies vegetals
mitjançant barreges genètiques, però
per contra no coneixien la roda, però
potser tampoc la necessitaven perquè
trobem que el camí és sovint molt dret
i ple d'escales de pedra.
Un clima humit, que algunes esto-
nes ens porta una pluja lleugera, i la
boira, ajuden a ambientar el paisatge
natural, a reforçar la vida vegetal i a fer-
pDS_57
SARRIA_ 74 13/12/10 17:31 Página 58
Vista de la ciutat del Machupichu amb la muntanya Wainapichu al fons.
nos sentir part d'ella. De tant
en tant un colibrí, de tant en
tant una orquídea salvatge o
unes llames pasturant a la llun-
yania són sempre bones excu-
ses per fer una parada i respi-
rar a fons, ja que la pujada i
l'alçada són considerables i la
falta d'oxigen es fa notar.
Quan es fa fosc, l'escas-
sa llum de les llanternes, l'aire
fred, sopars abundants i rialles
d'un grup ben avingut fan dels
vespres unes situacions
entranyables de bon recordar.
Matinades fresques dins
les tendes, ens desperten
amb un te calent a les mans, i
al treure el cap fora la tenda,
unes vistes increïbles a punt
per ser admirades.
L'últim dia ens llevem
més d'hora, fosc encara, però
disposats per caminar les últi-
mes dues hores fins a la Puer-
58_pDS
ta del Sol, punt on hem de divi-
sar a la llunyania la ciutat, però
no, en lloc de veure la ciutat,
una gran paret blanca d'espes-
sa boira s'aixecava davant nos-
tre. Esperem una mica, però
res, decidim baixar pel camí
que porta a la ciutat del
MachuPichu, i al cap d'una
estona el vent comença a
separar la boira i es comença a
divisar primer el cim del Way-
napichu, la muntanya que
acompanya la ciutat en totes
les fotos, i finalment apareixen
les estructures quadrangulars
que forment part de la ciutat,
poc falta per poder fer la foto
que tantes i tantes vegades
hem vist caracteritzant el Perú.
L'arribada a la ciutat és
meravellosa, per fi trobem la
ciutat perduda, després de
quatre dies caminant l'esforç
es veu recompensat. Urbanit- Una llama i dues alpaques pasturant les feixes de conreu del Machupichu.
SARRIA_ 74 13/12/10 17:31 Página 59

VIATGES [Camí Inca al Machupichu

zació Inca, temples i monuments magnifiques de la ciutat, res a fer-

d'adoració, el misteri de l'antic, la
il·lusió d'una gran troballa, el pai-
satge, la fauna amb les seves lla-
mes, els elements únics i propis
d'aquesta civilització tan diferent
a com era la nostra en el mateix
moment de la història, i moltes
altres coses són raons que per si
soles justifiquen la visita.
La ciutat es troba dalt d'un
altiplà entre dues valls molt pro-
fundes i entre dues muntanyes,
una és el MachuPichu (Muntanya
vella) i l'altre el WaynaPichu
(muntanya jove), tot aquest
entorn li dóna un encant especial,
des d'allà tens paisatge a tot el
voltant, mirant amunt a les mun-
tanyes i mirant avall a les valls.
Intentem pujar al Waynapichu,
però un control d'accés restringit
a 200 persones/dia no ens ho
permet fer, doncs, o et plantes
molt d'hora a l'entrada i ets un
dels 200 afortunats, o hauràs
d'esperar un altre dia. Som
massa conscients del que ens
perdem al no poder pujar-hi, el
temple de la Lluna i unes vistes
hi, el control és massa dur, un
altre dia serà.
Tenim tot el dia per visitar
les restes de la ciutat, som cons-
cients que el 80% ha estat res-
taurat, però no perd l'encant,
tampoc la multitud turística que
ha vingut amb autobús ens
molesta, ja que poca és la gent
que viatja al Perú i no visita
Machupichu.
La tornada la fem tal com
l'ha programat l'agència, amb bus
de baixada fins al poble d'Aguas
Calientes, creat únicament a raó
de l'èxit turístic de les runes, i
amb tren fins a Cusco, antiga
capital Inca, aquesta sí que fou
descoberta pels espanyols,
també espoliada i víctima del que
ells anomenen “extirpación cultu-
ral”, on hi havia una vivenda Inca
ara hi ha un cortijo Andaluz, i on hi
havia un temple Inca ara hi ha una
església catòlica. En determinats
moments ens sentim orgullosos
de ser Catalans i que no ens
haguessin deixat anar a les Amè-
riques a fer tal destrossa. ■
RECOMANACIONS PER SI VOLEU
ANAR AL MACHUPICHU
● Contacteu amb una agència del Perú amb
referències, les trobareu a Internet, i feu-ho
amb més de tres mesos d'antelació al vos-
tre viatge.
● Per poc que pugueu i si esteu en forma,
lleveu-vos d'hora i aneu directament a pujar
el Waynapichu.
● Si us ve de gust caminar i teniu temps
contracteu el Camí Inca, val tant la pena
com la ciutat en si.
● Pel camí Inca, si no porteu sac de dormir,
llogueu-lo a la mateixa agència un cop esti-
gueu al Perú, us sortirà més econòmic.
● Deixeu tot l'equipatge que no necessita-
reu durant el camí a l'Hotel, ells us el guar-
daran sense problema, porteu a sobre l'únic
indispensable.
● Durant el camí Inca, cadascú s'ha de por-
tar el propi equipatge, però si ho desitgeu
podeu llogar un portejador, aquest serà
més econòmic si el llogueu un cop allà als
guies, i el primer i últim dia no és necessari
si porteu poc equipatge.
● Escolteu les explicacions dels guies, solen
ser molt interessants.

AUTOESCOLA
GIRONÈS
GIRONA: Av. Jaume I, 36 - Tel. 972 20 27 14
FONTAJAU: R. Xavier Cugat, 52 - Tel. 972 22 12 57
SARRIÀ: C/. Major, 11 - Tel. 972 17 06 52
e-mail: info@autoescolaapsa.com
www.autoescolaapsa.com

pDS_59
SARRIA_ 74 13/12/10 17:31 Página 60

SALUT [Dispèpsia

QUÈ ÉS LA DISPÈPSIA?
Emili Marco
Àrea Bàsica Salut Sarrià de Ter

L
a dispèpsia es altres malalties digestives,
tracta d'un dolor o com poden ser les llagues
molèstia localitza- d'estómac.
da en la part cen-
tral i superior de l'abdomen. QUINA ÉS LA CAUSA?

Hi ha dos tipus de dispèpsia: Les causes de la dispèpsia no

1. Dispèpsia orgànica, quan
és deguda a alguna lesió de
l'aparell digestiu, que origina
els símptomes (gastritis,
reflux, llaga, presa de medica-
ments...)
2. Dispèpsia funcional, quan
no existeixen causes orgàni-
ques que justifiquin els símp-
tomes. Sempre que parlem
de dispèpsia, ens referirem a
aquest tipus.
Es tracta d'una malaltia
molt freqüent, però absoluta-
ment benigne; no constitueix
un problema greu per la vida, però alte-
ra la qualitat de vida de les persones.
QUINS SÓN ELS SÍMPTOMES DE
LA DISPÈPSIA?
El símptoma principal és el malestar en
la part superior de l'abdomen, que es
pot calmar o no amb els menjars o amb
algun medicament (antiàcids o antise-
cretors); aquests símptomes poden
despertar la persona durant la nit.
Es poden associar a
● Sensació de plenitud o sacietat pre-
coç amb els àpats.
● Nàusees.
● Distensió abdominal. (“inflor”al ventre)
● Eructes, acidesa, regurgitacions i
vòmits
Els símptomes poden ser conti-
nus o intermitents, s'assemblen a
estan ben identificades. Es
pensa que és produeix per
diversos mecanismes:
● Trastorns de la motilitat gas-
trointestinal. Hi ha un desordre
dels moviments peristàltics o
un buidament gàstric lent.
● Trastorns de la secreció gàs-
trica.
● Trastorns Psicosomàtics.
Existeix una forta relació entre
les situacions d'estrès i l'agu-
dització dels símptomes (la
tensió, l'esgotament, el cansa-
ment i l'angoixa inhibeixen la
motilitat gastrointestinal).
En general, es pensa que els
pacients amb dispèpsia tenen aug-
mentada la sensibilitat del tub digestiu
(esòfag, estómac i duodè).
COM ES DIAGNOSTICA?
El diagnòstic de la dispèpsia funcional
és un diagnòstic per exclusió, s'ex-

RESTAURANT MAS NOU

CASAMENTS • BATEIGS • APERITIUS • BANQUETS
COMUNIONS • CONVENCIONS

MENÚ DIARI: De 13 a 16 h. i des de les 20 h.

Ctra. Palamós, km.1 - CAMPDORÀ - Tel. 972 21 70 43

60_pDS
SARRIA_ 74 13/12/10 17:31 Página 61
clouen la presència d'altres malalties
digestives que poden produir aquests
símptomes.
Per tant, és important fer una
bona història clínica, així com alguns
exàmens complementaris (analítica de
sang, radiologia d'abdomen i si s'es-
cau ecografia i endoscòpia).
QUIN ÉS EL TRACTAMENT?
Actualment no existeix un tractament
que sigui eficaç en tots els casos de
dispèpsia funcional, degut a l'escàs
coneixement de les seves causes. El
tractament a seguir ha de ser indivi-
dualitzat, en funció dels símptomes
que presenta el pacient. La clau està a
millorar la qualitat de vida, perquè la
dispèpsia és una malaltia crònica,
Generalment utilitzem dues línies
de tractament:
1. Mesures generals o tractament
no farmacològic.
● Evitar l'alcohol
SALUT [Dispèpsia
● Fer exercici físic moderat simptomatologia del pacient.
● Evitar menjar xiclets, que són respon- Procinètics: en aquelles persones en
sables de la ingesta d'aire (aerofàgia) què predominen les nàusees, sensa-
● Deixar de fumar ció de plenitud o pesadesa.
● Disminuir el sobrepès / ex. Cidine®
● Menjar a poc a poc, mastegant bé Inhibidors de la bomba de protons:
els aliments. Ingerir poc líquid durant si predominen molèsties similars a les
els àpats de la llaga d'estómac..
● Eliminar de la dieta els aliments que /ex. Omeprazol®.
ens produeixen desconfort: llet, grei- Tractament erradicador de l'Helicobac-
xos, picants, etc. ter pylori en funció de criteri mèdic
● Evitar menjars abundants. Menjar (bacteri que es troba a la mucosa gàs-
amb freqüència i en petites quantitats trica).
afavoreix el buidament gàstric
● Evitar les situacions
d'estrès pot ajudar a
millorar els símpto-
mes
● Evitar automedicar-
se i sense prescripció
mèdica de fàrmacs que poden
produir molèsties o lesions digestives
2. Tractament farmacològic (mèdic)
El metge prescriptor decidirà el medi-
cament més adient, dependent de la
pDS_61
SARRIA_ 74 13/12/10 17:31 Página 62

ESPORTS [UES

I TORNEIG CRITÈRIUM SARRIÀ DE TER

Guillem Mallola

E
ls passats 18 i 19 de
setembre es va celebrar
el I Torneig Critèrium
Sarrià de Ter, aquest tor-
neig el va organitzar la
Unió Esportiva Sarrià amb la col·labora-
ció de l'Institut Balmes i l'Ajuntament
de Sarrià de Ter i està emmarcat dins
la política de la UES de potenciar
l'handbol base.
Durant tot el dissabte es va dis-
putar el torneig infantil al pavelló
municipal de Sarrià de Ter amb la parti-
cipació del FC Barcelona, KH7 BM Gra-
nollers i CH Esplais, juntament amb
l'equip amfitrió l'Institut Balmes U.E.
Sarrià. Al pavelló Sarrià I va tenir lloc el
torneig en categoria cadet amb el FC
Barcelona, KH7 BM Grano-
llers, BM la Roca i l'Institut
Balmes U.E. Sarrià.
Tots els equips partici-
pants i acompanyants va fer
un dinar de germanor al parc
de la Cooperativa amb una
assistència de més de 300
persones.
Durant el diumenge al
matí es va jugar el torneig en
categoria juvenil amb la parti- Instant d'un partit del torneig.
cipació del KH7 BM Grano-
llers, CH Banyoles i l'Institut equips de fora de Catalunya.
Balmes U.E. Sarrià. Voldríem aprofitar l'ocasió per
L'èxit del torneig ja ens fa pensar donar les gràcies a tots els que han
en properes edicions i s'està pensant col·laborat en l'organització d'aquest
de fer-lo créixer i fer-lo extensiu a torneig.

COMENÇA UNA NOVA TEMPORADA

160 esportistes, 25 entrenadors, 12
equips, ... Comença una temporada
amb il·lusió, amb rècord d'equips i
esportistes. S'han doblat les catego-
ries benjamí i aleví, l'equip infantil i l'e-
quip cadet disputant la màxima cate-
goria, el juvenil ha aconseguit pujar a la
Primera Catalana i els tres sèniors par-
teixen com a clars aspirants a les posi-
cions capdavanteres de les seves res-
pectives categories.
Des d'aquestes línies volem
donar ànims a tots els jugadors, pares,
entrenadors, ... de cara a aquesta nova
temporada que ens espera.

Dos moments de la presentació del equips de la UES de la temporada 2010/2011.

NOVA ESTRUCTURA TÈCNICA DE BASE

Gràcies a l'acord de patrocini amb
l'Institut Balmes, la Unió Esportiva
Sarrià ha pogut dotar al club d'una
estructura tècnica més potent, s'ha
introduït la figura del coordinador, que
és l'encarregat de coordinar el treball
de base, d'ajudar els entrenadors del
club i de fer el treball de tecnificació
amb els jugadors.
Els entrenadors reben material
didàctic i esportiu per poder desenvolu-
par de la millor manera possible
el seu treball, i s'han establert
unes vies de comunicació clares
entre l'equip tècnic i la junta
directiva amb la creació de la
sotspresidència esportiva.
Tot això ha de servir perquè
l'handbol de base de la UES sigui
la clara referència de l'handbol
gironí i dotar al primer equip de
jugadors formats a Sarrià. ■ Els benjamins de la UES temporada 2010/2011.

62_pDS
SARRIA_ 74 13/12/10 17:31 Página 63
The Sarrià NewS
LA INFORMACIÓ MÉS IN·DEPENDENT
EN EL SUPLEMENT MÉS IM·PRESCINDIBLE
LA FRASE DEL DIA: Els avantatges del nudisme salten a la vista.
Editorial
Fer un editorial no és fàcil (fer una
editorial és encara més difícil: produir i
distribuir llibres, llegir manuscrits, fer
campanyes de difusió, contactar amb
llibreters...) Però tornem allà on érem.
No és fàcil perquè cal buscar un tema
de més o menys actualitat, debatre'l en
el si del Consell de Redacció valorant-
ne pros i contres, i expressar-ne
després la nostra mesurada opinió.
I ja ens agradaria, però com molt bé
sabeu, nosaltres, pobres, d'opinió no en
tenim. I menys, mesurada.
Sam Enfot,
Redactor sense cap, TSN.
Actualitat
Després de l'èxit aclaparador del cicle
de cafè-teatre “Les Nits del Coro”, ja es
prepara el cicle de carajillo-teatre “Les
Matinades del Coro” amb actuacions
dels coneguts grups Darrera l'Últim no
hi ha Ningú i Bufa Tu que Jo no Puc.
S'espera un èxit similar al de les
edicions anteriors. O més.
Laica Grangé, TSN,
Sarrià de Baix.
De banyes i bous
Vagi per endavant que no sóc taurí.
Tampoc sóc antitaurí. Però l'espectacle
del parlament prohibint les corrides de
toros i exaltant els correbous m'ha
recordat una d'aquelles xarlotades que
es feien a les grans places de toros.
Com ho saben ses senyories que el bou
no pateix? Els han posat mai unes boles
enceses de quitrà a les banyes (amb
perdó) per afirmar-ho amb tanta
rotunditat? Els han lligat mai a una
estaca i estirat per la cua?
Per què no s'ocupen de coses serioses
i deixen aquestes collonades per quan
tot vagi planer?
Hi ha moments que em sento foraster a
casa meva...
Josep Tomàs, TSN,
Plaça de bous.
Més sobre toros
Seguint amb el tema. Un cop presa la
decisió, el Parlament és sobirà i allò
que aprova va a missa (amb permís
dels capellans). El PP (Partit
Provocador) treu tota l'artilleria i
intenta frenar la iniciativa presentant
un recurs d'inconstitucionalitat i
declarant-la festa d'interès cultural o
alguna cosa així.
Curiosament l'any 1991 es van prohibir
a la Comunitat Canària i no hi va haver
cap rebombori. Potser perquè el
promotor de la norma fou el senyor
Miguel Cabrera, del PP!!
Ai! aquests PePeros! Com se'ls veu el
llautó.
Jaume Martí El Viti,
TSN, La Monumental.
Eleccions
Totes les enquestes vaticinen, aquí i allà,
nous governs amb majories absolutes.
No sabem si amb aquests nous governs
sortirem de la crisi, lligarem els gossos
amb llonganisses i no plourà més del
compte. Però el que sí és clar és que si
alguna cosa no fan bé (cosa que no
dubtem a posar en dubte, valgui la
redundància) no serà per desavinences
amb els socis de govern ni per culpa de
guirigalls i tripartits antinatura. La culpa
serà d'ells solets.
És el que té un govern monocolor: que
no es poden repartir culpes i te les has
d'engaltar totes.
Amadeu Vot,
TSN, analista.
Immigrants
Le Président de la République, el
senyor Nicolau Sarkozy, expulsa els
immigrants gitanos romanesos i la
presidenta del PePé català passeja una
ministra gal·la per barris amb forta
implantació d'immigrants a Badalona,
acusant-los de tots els mals.
Un fantasma recorre Europa, deien
Marx i Engels l'any 1848. Avui és un
Woody Allen
altre fantasma: el de les polítiques
d'ultradreta, la intolerància i la
xenofòbia. I d'altra banda, el de la
indiferència per part de la població.
Brecht deia en un conegut poema:
“Primer es van endur els jueus, però
com que jo no era jueu, no em va
importar”. Si no ens espavilem, aviat
faran fora els pèl-rojos i d'ulls blaus .
Sort que jo no sóc pèl-roig ni tinc els
ulls blaus.
Pierre Padequà,
TSN, París.
Ben estar
Europa, precursora (inventora?) de
l'estat del benestar i sumida ara en una
profunda crisi, comença a desmuntar-lo.
La rebaixa dels sous i l'augment de
l'edat de jubilació en són els primers
passos. Qui sap si després vindrà
l'augment de les hores de treball i la
privatització de les pensions.
Potser alguns de vosaltres sou de la
generació que ha vist néixer i morir
l'estat del benestar, però què
esperàveu? Viure en el paradís
eternament?
No, vailets. Anem de baixada i ara toca
el purgatori. Sort en tindrem de no
arribar a l'infern.
Marc Franc, TSN,
Analista.
La reivindicació
Recuperem la icona
de la gallina perquè
ja ens comença a fer
mandra haver de
repetir que no la
volem al Pont i que el seu millor destí
és la cassola.
Però ja ho hem tornat a dir. Si és que no
tenim remei... ■
samenfot.blogspot.com
pDS_63
SARRIA_ 74 13/12/10 17:31 Página 64

BOTIGUES A:
c/ Muntaner, 4 · 17005 Girona · Tel. 608 630 614
Plaça St. Pere, 1 · 17001 Girona · Tel. 609 009 345
Avda de França, 176 · 17840 Sarrià de Ter · Tel. 972 170 021
Poblat Típic - Pl. Església, 7 · 17487 Empuriabrava · Tel. 608 390 484