AUTONOMY PROGRAM FOR

UNACCOMPANIED IMMIGRANT
MINORS

AUTHOR’S NAME: SANDRA CARRERAS MASCORT

FUNDACIÓ RESILIS: C/Garrotxa, 7 - 17006 Girona / Tel. 972 24 50 90 – Fax 972 24 51 91

resilis@resilis.org – www.resilis.org
Índex

1. INTRODUCCIÓ (aquest punt modificat en el document en anglès)

2. FUNDACIÓ PLATAFORMA EDUCATIVA

3. FUNDACIÓ RESILIS
3.1 L’ENTITAT
3.2 SERVEIS I PROOJECTES

4. CENTRE D’ACOLLIDA MAS GARRIGA

4.1 DEFINICIÓ
4.2 ELS USUARIS
4.2.1 Els usuaris MENA’s

5. UNITAT DE FOMENT DE L’AUTONOMIA

5.1 JUSTIFICACIÓ
5.2 DEFINICIÓ D’UNITAT DE FOMENT DE L’AUTONOMIA I EMANCIPACIÓ
5.3 ELS USUARI
5.4 ELS RECURSOS
5.5 MODALITAT DE GESTIÓ
5.6 OBJECTIU GENERAL
5.7 OBJECTIUS ESPECÍFICS RELATIUS ALS JOVES RESIDENTS
5.7.1 Àrea socio-afectiva
5.7.2 Àrea formativa
5.7.3 Àrea laboral
5.7.4 Àrea de la voluntat
5.7.5 Àrea cultural
5.7.6 Àrea de la vida quotidiana

6. CONCLUSIONS
6.1 DIFICULTATS
6.2 REPTES

FUNDACIÓ RESILIS: C/Garrotxa, 7 - 17006 Girona / Tel. 972 24 50 90 – Fax 972 24 51 91

resilis@resilis.org – www.resilis.org
1.INTRODUCCIÓ

Aquest document pretén contextualitzar breument la Fundació Plataforma Educativa i les diferents entitats i
serveis que se’n deriven, especialitzades en projectes i serveis adreçats principalment a col—lectius socialment
desafavorits.

Ens centrem en la Fundació Resilis, concretament en el projecte del Centre d’Acollida Mas Garriga i la UFA
(Unitat de Foment de l’Autonomia). L’experiència viscuda en aquests serveis, ens permet parlar del fenomen
migratori dels menors estrangers no acompanyats (MENA) un cop entren dins la xarxa de protecció de
menors en el nostre territori. Aquests serveis compten amb un alt percentatge de MENA’s, per això, hem
intentat sintetitzar el treball que es dur a terme amb aquests usuaris per tal de donar-ho a conèixer.

Per finalitzar, aportem una reflexió sobre les dificultats en les que ens trobem en el nostre treball diari,
proposant-nos així, alguns reptes pendents d’aconseguir.

FUNDACIÓ RESILIS: C/Garrotxa, 7 - 17006 Girona / Tel. 972 24 50 90 – Fax 972 24 51 91

resilis@resilis.org – www.resilis.org
2. FUNDACIÓ PLATAFORMA EDUCATIVA1

La Fundació Plataforma Educativa desenvolupa projectes i serveis adreçat principalment a col—lectius

socialment desafavorits amb necessitats d’inserció laboral, persones amb disminució, intel—ligència límit,
immigrants, infants i joves en risc social o d’exclusió.

Fundació Plataforma Educativa té els seus orígens en l’Associació Plataforma Educativa 3 Esses.

Fundació Plataforma Educativa és una entitat sense afany de lucre, que es dedica a l’activitat d’educació
social des de 1994. Té afectat el seu patrimoni a la realització de fins d’interès general, en el camp de l’acció
social vers les persones, principalment en risc d’exclusió, i estableix acords de col—laboració amb entitats
anàlogues amb les quals poder desenvolupar un treball conjunt.

L’any 2002, es pren la decisió de transformar l’associació en fundació, data a partir de la qual passa a estar
dirigida per un patronat de 12 persones.

Es troba inscrita al Registre de Fundacions de la Generalitat de Catalunya amb el número 1790.

Com a Organització no Governamental de Desenvolupament (ONGD), està inscrita en el Registre de la
Agencia Española de Cooperación Internacional (AECI), en data 26 d’abril de 2006. Així mateix està inscrita a
l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, amb el número de registre 89 i en data 10 de juliol de
2006.

Plataforma Educativa és la marca d’un projecte que, sota el lideratge de Fundació Plataforma Educativa,
agrupa entitats complementàries amb un fort sentit d’equip i valors individuals, per aprofitar el màxim els
avantatges d’innovar i treballar plegats.

Missió

Dissenyar, Crear i Desenvolupar programes i serveis, que millorin la qualitat de vida de la persona i de
col—lectius en situació d’exclusió social i/o en risc de patir-ne.

Visió

Ser una Plataforma d’Entitats referent que, amb criteris d’economia d’escales i de forma socialment
responsable i innovadora, generi equips professionals amb l’objectiu de desenvolupar serveis propers i
especialitzats, orientats a la millora de la qualitat de vida de les persones.

Valors Institucionals

JUSTÍCIA. Creiem en la possibilitat de viure en un món més just, treballant amb responsabilitat, fomentant la
qualitat de vida i la igualtat social.

1
Memòria Grup Plataforma Educativa 2009

FUNDACIÓ RESILIS: C/Garrotxa, 7 - 17006 Girona / Tel. 972 24 50 90 – Fax 972 24 51 91

resilis@resilis.org – www.resilis.org
COMPLEMENTARIETAT. Treballem per integrar els agents del territori i desenvolupar serveis de proximitat
adaptats a les necessitats del territori i de la seva gent

COMPROMÍS. Volem ser una entitat ètica, professional i respectuosa amb les persones i el medi ambient.

INNOVACIÓ. Optem per treballar amb iniciativa, amb mentalitat oberta, creativa i dinàmica, fomentant la
investigació i l’anàlisi permanent de necessitats.

TRANSPARÈNCIA. Cerquem una acció basada en la confiança en la persona, actuant amb responsabilitat i
total transparència cap a la societat.

Per dur a terme la nostra missió, i a partir dels nostres valors, volem caracteritzar la nostra organització per
l’optimització, la capacitat de gestió compromesa i la participació.

Per aquest motiu, Fundació Plataforma Educativa assumeix els següents compromisos:

- Centrar l’acció orientada a la Persona i la Comunitat, en concret els col—lectius més vulnerables
vetllant pels drets humans.

- Treballar per aconseguir la màxima satisfacció dels nostres clients, donant resposta a les necessitats i
requisits d’aquests alhora de desenvolupar els serveis.

- Fer del Capital humà instrument d’acció, garantint i promovent la igualtat. Vetllant per la millora constant de
les condicions laborals basades en l’estabilitat l’equitat retributiva, la conciliació, la seguretat i la salut en el
treball. Es potenciarà el desenvolupament del projecte professional, a través de la formació i la promoció.

- Gestionar amb Qualitat i respecte al Medi Ambient i seguint el nostre codi ètic, garantint l’assoliment dels
objectius, la funcionalitat dels diferents comitès i l’operativitat.

- Treballar pro-activament la reducció de l’impacte mediambiental negatiu i potenciar el beneficiós, reduint,

reciclant i reutilitzant els recursos, minimitzant el consum material i
d’energia.

- Ús i promoció de bones pràctiques i comunicació de la gestió per tal de treballar per la sostenibilitat,
diversificant les fonts de finançament i els recursos, gestionant-los amb rigor, optimització i
complementarietat, per tal d’obtenir el màxim rendiment amb la mínima acció incidint positivament vers
l’entorn.

- Convertir als proveïdors amb aliats estratègics i complementaris de la nostra acció que promoguin l’acció
local.

- Fer de les finances una eina d’optimització i multiplicació de l’acció desenvolupada.

- Fer de la recerca un instrument de generació de recursos que possibilitin els nostres fins.

- Crear sistemes de comunicació, reflexió i opinió que facilitin la participació, la transmissió i la socialització de
la nostra acció, creant i participant en xarxes i organitzacions que ho

FUNDACIÓ RESILIS: C/Garrotxa, 7 - 17006 Girona / Tel. 972 24 50 90 – Fax 972 24 51 91

resilis@resilis.org – www.resilis.org
possibilitin.

- Treballar des de la innovació i la complementarietat com eix del nostre treball, facilitant la participació i la
valorització de les propostes.

Plataforma Educativa agrupa les entitats Fundació Plataforma Educativa, Fundació Resilis, Fundació Astres,
Fundació Infància i Família, Fundació Gentis, Fundació Utopia, Eina Activa empresa d’inserció SL, Associació
Acciona’t i Associació Acció Social Terres de l’Ebre.

FUNDACIÓ RESILIS: C/Garrotxa, 7 - 17006 Girona / Tel. 972 24 50 90 – Fax 972 24 51 91

resilis@resilis.org – www.resilis.org
FUNDACIÓ RESILIS: C/Garrotxa, 7 - 17006 Girona / Tel. 972 24 50 90 – Fax 972 24 51 91
resilis@resilis.org – www.resilis.org
3. FUNDACIÓ RESILIS2

3.1-
3.1- L’ENTITAT

Fundació Resilis, inscrita al Registre de Fundacions de la Generalitat de Catalunya, amb el número 2336, es
constitueix, sense ànim de lucre, el 8 de novembre de 2006 amb CIF G17925215. El domini social i els
serveis administratius estan ubicats al carrer Garrotxa, 7 -17006 de Girona.
La nostra MISSIÓ és: Oferir serveis d’atenció integral a infants i joves, especialment en situació de risc social,
ajudant a millorar la seva qualitat de vida.
La nostra VISIÓ és: Esdevenir un referent en l’àmbit d’atenció a la infància en situació de risc, tant a nivell
català com estatal.
Objectius principals:

La Fundació té com a finalitat, estimular les capacitats resilients de la població que atén, sense oblidar el
caràcter protagonista de cada individu/a en la seva història i en el seu camí cap a una vida autònoma i plena.
La promoció de la igualtat d’oportunitats, el benestar i la qualitat de vida, així com els processos d’autonomia
de les persones que atenem esdevenen l’eix vertebrador del conjunt de les nostres accions. El desenvolupem
atenent-les de forma individualitzada, vetllant sempre per l’acompliment dels drets de l’infant i la promoció de
la persona dins la societat.

L’entitat també es marca com a objectiu difondre els drets de la infància a través de l’organització d’activitats
en què es faci participar la societat, per donar a conèixer una realitat propera però alhora desconeguda com
és la infància i la joventut en risc, exclusió o greus dificultats.

3.2-
3.2- SERVEIS I PROJECTES

Dissenyem i desenvolupem de manera innovadora, projectes, programes i/o serveis, tant residencials com
socials, dirigits a l’atenció d’infants i joves en situació d’exclusió, risc o greus dificultats. Aquesta feina la
portem a terme en col—laboració amb les diferents administracions locals, comarcals i autonòmiques que ens
han fet confiança a través de diferents concerts, convenis o contractes de gestió. Els serveis amb els que
compte la Fundació Resilis són:

CRAE- Centre Residencial d’Acció Educativa:

Són serveis d’acolliment residencial, per a la guarda i educació dels infants i joves, on resideixen
temporalment amb la mesura administrativa d’acolliment simple en institució.

CREI- Centre Residencial d’Educació Intensiva:

Són serveis residencials d’acolliment d’estada limitada que disposa de mesures estructurals de protecció, per
a la guarda i educació dels infants i joves, tutelats/des per l’Administració de la Generalitat de Catalunya, i que
tenen com a objectiu donar resposta educativa i assistencial a adolescents que presenten alteracions
conductuals, que requereixen d’uns sistemes d’educació intensiva.

2
http://www.resilis.org

FUNDACIÓ RESILIS: C/Garrotxa, 7 - 17006 Girona / Tel. 972 24 50 90 – Fax 972 24 51 91

resilis@resilis.org – www.resilis.org
CA- Centre d’Acollida:
Són serveis residencials d’estada limitada i transitòria, que tenen per objecte realitzar l’observació i el
diagnòstic de la situació o risc de desemparament de menors respecte llurs familiars, per tal d’elaborar la
corresponent proposta de mesura, quan és impossible o inconvenient realitzar l’estudi en el territori.

UFA- Unitat de Foment de l’Autonomia:

Vinculat al CA Mas Garriga, és un servei

SPAE-Servei de Promoció de l’Autonomia i Emancipació:

Agrupa els serveis adreçats a joves en risc que estan immersos/es en processos d’emancipació. Està format
pel Servei de Pisos Assistits: Servei d’habitatge de caràcter assistencial i educatiu per a joves entre 16 i 18
anys. Es considera necessari iniciar un procés de desinternament progressiu per assolir la majoria d’edat amb
la capacitat suficient per obtenir la integració social, tot i mantenint-se la tutela i control per part de l’entitat
pública de protecció de menors.

CO-Centres Oberts:
Són serveis diürns, fora de l’horari escolar, que donen suport, estimulen i potencien l’estructuració i el
desenvolupament de la personalitat, la socialització, l’adquisició d’aprenentatges bàsics i l’esbarjo, i
compensa les deficiències socioeducatives de les persones ateses.

Equip de Diagnòstic/EVAMI-Equip de Valoració del Maltractament Infantil:

L’Equip de Diagnòstic està format per un/a psicòleg/oga, un/a treballador/a social i un/a pedagog/a, que
realitzen el diagnòstic dels casos atesos a la Llar Infantil La Misericòrdia de Girona. Servei de valoració de
maltractaments infantils: integrat per psicòleg/oga i treballador/a social. Aquest equip assessora, valora i
informa els casos de maltractaments o sospita de maltractaments notificats a l’organisme competent des de
l’àmbit sanitari.

FUNDACIÓ RESILIS: C/Garrotxa, 7 - 17006 Girona / Tel. 972 24 50 90 – Fax 972 24 51 91

resilis@resilis.org – www.resilis.org
4. CENTRE D’ACOLLIDA MAS GARRIGA3

4.1.- Definició

EL Centre d’Acollida Mas Garriga, gestionat per la Fundació Resilis, forma part de la xarxa de Centres
d’Acollida de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència. Des del 6 de maig de 2002, atent la
franja de menors nois d’entre 12 i 18 anys de les comarques gironines que estan en situació d’alt risc social i
que han de ser atesos amb urgència fora del seu context familiar. Al llarg de tots aquests anys, el nostre
servei ha sigut objecte de diferents transformacions, modificacions i ampliacions, degut a les diferents
necessitats derivades de la nostra pràctica educativa.

El Centre d’Acollida Mas Garriga és un servei integrat a la xarxa de Centres d’Acollida de Catalunya. Com a
tal té per objecte acollir de forma immediata els menors que, per motius justificats, requereixen una atenció
urgent i es trobin en una situació de risc i cal una separació del seu context familiar i/o social, a fi d’exercir la
funció substitutòria temporal de la família i de realitzar l’observació i el diagnòstic de la seva situació personal i
familiar i elaborar la corresponent proposta de mesura.

El Centre d’Acollida Mas Garriga garanteix un entorn educatiu i assistencial pels menors acollits i resta obert a
les urgències detectades els 365 dies de l’any, les 24 hores del dia.

El nostre servei, té capacitat per atendre 30 menors nois d’entre 12 i 17 anys que provinguin o hagin estat
detectats a les comarques gironines en situació de desprotecció. En tant que el nostre servei exerceix la
guarda automàtica dels menors des del moment que arriben, procura facilitar-los una resposta a les
necessitats materials, físiques, psíquiques i socials que presenten. La nostra intervenció sempre va
encaminada a potenciar les necessitats dels menors a partir d’una aproximació acollidora, seguritzant i
estructuradors, i vetlla també perquè la funció educativa sigui garantitzadora dels drets i necessitats dels
menors. En aquest sentit entenem que contribuir al procés de socialització dels menors passa per la
transmissió d’uns valors, hàbits i normes que facilitin la seva integració.

En la seva vessant diagnòstica el Centre d’Acollida disposa d’un Equip Tècnic format per diferents
professionals (psicòleg, treballador social, pedagog) que treballen seguint les línies de l’interdisciplinarietat,
amb l’objectiu principal d’avaluar i diagnosticar possibles situacions de desemparament i desprotecció infantil.
També formen part de l’Equip Tècnic el tècnic de primera acollida, el traductor, el tutor i el metge.

El tècnic de primera acollida és la persona encarregada de fer una primera valoració de desemparament dels
menors que ingressen al nostre centre, entenent aquests menors la situació de desprotecció dels quals es
regeix segons la instrucció 1/2007, de la DGAIA, dins la qual es procedeix a declarar l’atenció immediata i
ingrés en un centre quan cal assignar un recurs residencial per atendre un menor que ha estat posat a
disposició de la DGAIA per qualsevol autoritat, agent o ciutadà (mossos d’esquadra, familiars...) o que de
manera excepcional ha acudit voluntàriament a la DGAIA.

3
- Projecte Educatiu de Centre 2008
- Memòria Mas garriga 2009

FUNDACIÓ RESILIS: C/Garrotxa, 7 - 17006 Girona / Tel. 972 24 50 90 – Fax 972 24 51 91

resilis@resilis.org – www.resilis.org
El tutor participa de l’estudi que realitza l'ETCA aportant els seus coneixements i la informació que disposa
gràcies a les tasques diàries d’atenció al menor. Aportarà aquesta informació en forma de diagnòstic i
conclusions. Participa també en la valoració diagnòstica sobre les lesions, danys o efectes que sobre l’estat
de salut del menor hagi produït la situació de desprotecció. Valora la presència o no de factors d'alt risc social
catalogats en el Decret 2/1997, que concorren en la situació de desprotecció infantil en què es troba el menor
per avaluar si aquesta situació és, també, de desemparament. Segueix els criteris tècnics i administratius que
marca la normativa per a fonamentar i elaborar la proposta de mesura de protecció administrativa més adient.

El centre compta amb dos traductors d’àrab i un d’anglès que faciliten el procés d’estudi mitjançant contactes
telefònics i entrevistes a familiars o altres.

El nostre servei compta amb un metge propi a temps parcial que té com a principal encàrrec realitzar una
revisió mèdica inicial que es realitza durant la primera setmana d’estada del menor al centre. Un cop feta, fa
les derivacions a especialistes que consideri oportunes i fa un seguiment de les incidències mèdiques que es
puguin produir durant l’estada del menor al nostre centre. El metge elabora un informe mèdic de cada menor
que s’adjunta a la síntesi avaluativa.

La intervenció de l’Equip Tècnic es duu a terme a través d’entrevistes diagnostiques amb la família i el menor,
així com amb coordinacions amb altres professionals relacionats amb el cas. La participació de la família és
fonamental per l’estudi interdisciplinari de la situació familiar i la posterior proposta de protecció infantil més
idònia.

Tanmateix, i segons la instrucció 1/2007 de la DGAIA també haurà d’emetre un informe proposta amb
indicació del termini (72 hores / 15 dies) únicament pels casos en què es produeix un ingrés d’urgència i no hi
ha antecedents del cas, en el decurs dels quals haurà de verificar, contrastar si es desprenen indicis que el
menor es pot trobar en una situació de desemparament.

Amb aquest treball el que es pretén no és només proposar la millor mesura administrativa de protecció pel
menor sinó també treballar pel canvi en la dinàmica familiar i social que facin possible la millora de les
relacions entre pares i fills. Això, a través de l’elaboració de plans de millora vers la família i el propi menor
que duran a terme sota la supervisió dels Equips d’Atenció a la Infància i Adolescència (EAIA) corresponent
un cop el menor inicia la mesura proposada.

4.2.- ELS USUARIS

Per aproximar-nos a la tipologia d’usuaris del servei, presentem unes dades recollides en la memòria de
2009.

MENORS ATESOS L’ANY 2009 PER EDATS:

edat ingressos
12 6
13/15 45
16/17 52
totals 103

FUNDACIÓ RESILIS: C/Garrotxa, 7 - 17006 Girona / Tel. 972 24 50 90 – Fax 972 24 51 91

resilis@resilis.org – www.resilis.org
Pel que fa a les edats, com indiquen les xifres no hi ha moviments significatius en relació a la proporció de les edats en
els diferents anys, però sí es constata però una tendència clara que es manté constant amb el pas del anys, i es que hi
ha més nois dels 15 anys als 17 (total 44) que de 12 als 14 (21). El Centre d’Acollida tradicionalment atén el doble de
menors grans que de infants.

MENORS ATESOS L’ANY 2009 PER NACIONALITATS

nacionalitat ingressos
Espanya 31
Marroc 47
Mali 4
Algèria 3
França 2
Romania 1
Ghana 3
Equador 1
Rússia 1
Brasil 2
Gàmbia 2
Bolívia 1
Ucraïna 1
Portugal 1
Xina 1
Itàlia 1
Anglaterra 1
total 103

Mali (3) Altres (5) Marroc (33)

4% 7%
Espanya (20)
Gàmbia (6)
9%
Marroc (33) Gàmbia (6)
50%
Espanya (20)
30% Mali (3)

Altres (5)

Pel que fa a la procedència dels menor, les nacionalitats de nois ingressats en el Centre d’Acollida es
divideixen clarament en tres tendències: en primer lloc els nois marroquís (que amb aquesta sola nacionalitat
suposa 33 nois, el 50% de la població del Centre al llarg del 2009) després els nois nacionals, catalans (20

FUNDACIÓ RESILIS: C/Garrotxa, 7 - 17006 Girona / Tel. 972 24 50 90 – Fax 972 24 51 91

resilis@resilis.org – www.resilis.org
casos, el 30%) i la resta de nacionalitats amb predomini de Gàmbia (6) i Mali (3). Pel que fa les nacionalitats
minoritàries hem tingut 1 ingrés de: Hondures, Brasil, Portugal, Ucraïna i Anglaterra.
L’estadística i la gràfica de les procedències dels menors il—lustren molt clarament la casuística en que es
troba el C.Acollida, i per extensió l’àmbit la atenció immediata i urgent de la protecció de menors de edats de
12 a 18, a Girona i segurament a la resta de Catalunya i és la importància transcendental del fenomen
migratori: de la població atesa al C.A. “Mas Garriga”, només el 30 % pertany a població directament
autòctona, mentre que el 70 % restant de nois ingressats provenen directa o indirectament de la migració, i
dins d’aquesta molt marcadament pel fenomen marroquí.

4.2.1 els usuaris MENA’s

Entre els menors MENA’s, a diferència dels autòctons, l’ingrés està associat a un projecte migratori. Aquest
projecte normalment ve avalat per la família al país d’origen i persegueix unes millors expectatives de futur
que passen per la seva inserció laboral. Podríem enumerar les següents característiques:

Coneixement escàs i/o nul de la llengua catalana i/o castellana.

Situació documental irregular. Generalment els menors arriben sense cap tipus de documentació o
amb la documentació necessària per tramitar el passaport.

Expectatives poc realistes respecte al seu mateix projecte.

Diferències culturals entre el país d’origen i el país de rebuda. Xoc cultural.

Desconfiança respecte a les institucions

Possibilitat d’haver mantingut contacte amb col—lectius marginals previs a l’ingrés.

Nivell baix de formació escolar i/o prelaboral al país d’origen.

Manca d’hàbits generals i especialment d’hàbits laborals i desconeixement de la cultura del treball al
nostre país.

La situació documental, el desconeixement de la llengua i la manca externa de recursos, fa que el Centre

d’Acollida hagi creat recursos per donar resposta a les necessitats d’aquests menors. Davant la impossibilitat
de derivació a recursos ordinaris, de forma temporal els menors poden assistir a activitats de taller i aula dins
el mateix centre.

AULA: Dotada amb una mestra, té com a objectiu principal l’aprenentatge de la llengua vinculat amb
situacions laborals, familiars i/o personals que es podran trobar els menors MEINA’s en un futur pròxim.

TALLER: Dotat amb dos professionals d’oficis, inicien als menors en el món laboral a través d’activitats
d’horta, paleteria, electricitat,... L’objectiu principal és començar a conèixer les dinàmiques laborals,
l’adquisició d’hàbits i el llenguatge específic dels diferents oficis.

En l’apartat anterior, s’explicava que el Centre d’Acollida té una capacitat per a 30 menors. Durant l’any 2010,
davant l’augment dels ingressos, s’ha fet una ampliació de 10 places creant la Unitat de Foment de
l’Autonomia (UFA), adreçada sobretot a aquells menors MENA’s que estan a punt de complir la majoria d’edat
i que necessiten fer un procés d’inserció a marxes forçades. Aquest projecte depèn del CA Mas Garriga i
l’expliquem a continuació.

FUNDACIÓ RESILIS: C/Garrotxa, 7 - 17006 Girona / Tel. 972 24 50 90 – Fax 972 24 51 91

resilis@resilis.org – www.resilis.org
5. UNITAT DE FOMENT D’AUTONOMIA4
5.1.- JUSTIFICACIÓ

Els joves acollits per la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència, i que estan sota les diferents
mesures que contempla la llei 37/91 i el seu desplegament en el decret 2/1997 de 7 de gener, sobre
“mesures de protecció de menors desemparats i de l’adopció” poden gaudir d’aquests recursos fins la
majoria d’edat.

Passat aquest període s’ha d’haver proporcionat al jove les eines necessàries perquè pugui assumir la seva
autonomia personal o la seva derivació al recurs més adient per les seves característiques, on pugui
desenvolupar al màxim les seves capacitats.

Malgrat això, la realitat ens diu que molts dels joves que la nostra entitat acull al Centre d'Acollida Mas
Garriga, resten molt de temps esperant al Centre abans no es fa efectiva la seva nova mesura. Molts
d’aquests nois estan pendents d’ingressar en un CRAE però aquest fet no es pot viabilitzar per diferents
motius.

Molts dels joves, d’entre 16 a 18 anys, i tutelats no gaudeixen de l’experiència ni dels recursos necessaris per
viure de forma totalment autònoma tot i que n’estarien preparats. El motiu principal es el temps que passa
entre l’ingrés del jove al C.A. , la realització de l’estudi i la viabilització de la posterior proposta. Aquest fet pot
fer trontollar les seves expectatives, així com minvar el desenvolupament de les capacitats assolides pel
treball realitzat amb el jove. Alhora que eternitza l’estada del jove al servei, amb la dificultat conseqüent de
saturació de places al centre.

Conscients d’aquesta realitat volem oferir un tipus de recurs als joves que es troben en aquesta situació per
tal de garantir la seva òptima integració social i posterior vida autònoma mentre esperen la seva resolució
administrativa o la plaça més definitiva.

Creiem imprescindible proporcionar als joves un medi favorable, amb un ventall d’aprenentatges, estratègies i
recursos que facilitin que el pas a la vida autònoma sigui el menys traumàtic possible.

En aquest sentit, la Fundació Resilis, te l’experiència en la gestió CRAE, Pisos Assistits i d’una UFA.

En un elevat nombre dels casos que passen pel centre , quan s’arriba a la majoria d’edat no s’ha fet efectiva
cap altra orientació de vida en família (ja sigui en la pròpia o en altra) i la seva situació personal no és prou
madura per a desenvolupar una vida totalment autònoma, i els falta aquest pas entremig, el pont entre el
centre i la vida plenament autònoma.

Si en lloc d’estancar aquest procés amb una estada massa llarga al C.A. podem acompanyar-lo en el procés
d’emancipació facilitarem la millor resolució de la seva situació personal.

4
Projecte UFA 2010, annex a Mas Garriga

FUNDACIÓ RESILIS: C/Garrotxa, 7 - 17006 Girona / Tel. 972 24 50 90 – Fax 972 24 51 91

resilis@resilis.org – www.resilis.org
Des de l’Equip Tècnic del Centre d’Acollida juntament amb la Direcció del C.A. S’ha detectat que existeixen
forces menors d’edats compreses entre els 16 i els 18 anys, que estan incorporats a la vida laboral i que
mantenen una autonomia suficient com per valorar que podrien restar en una dinàmica paral—lela al centre.

L’experiència ens diu que els recursos assistits afavoreixen i motiven la responsabilitat, maduració personal i
l’autonomia global en aquells joves tutelats menors de 18 anys que hi poden accedir a partir dels 16 anys.

L’entitat disposa dels recursos i de l’experiència per poder garantir l’aplicació efectiva d’aquest projecte.

Les principals diferències entre aquest tipus de recurs que plantegem i els pisos assistits són :

– La unitat de foment de l’autonomia disposa de presència física continuada d’un/a educador/a durant
totes les hores en que els joves estan al pis.
– Beneficia als joves que estan pendents d’una mesura administrativa que reguli la seva situació.
Mentrestant gaudeixen de la unitat de foment de l’autonomia fins que la mesura s’executa. Quan
aquesta es compleix el nivell d’autonomia que té el jove és molt superior al que es pogués esperar de
la seva estada en dinàmica de C.A.
– Aquest unitat afavoreix que els joves estiguin més preparats en els seus respectius projectes
personals ja que el tipus d’intervenció que es realitza amb ells respon molt millor a les seves
expectatives.
– Facilita l’establiment d’una xarxa social que pot acompanyar al jove en el seu procés d’independència
i maduresa personal.

5.2.- DEFINICIÓ DE LA UNITAT DE FOMENT D’AUTONOMIA I EMANCIPACIÓ

Aquesta unitat parteix de l’objectiu que cada jove pugui arribar a la seva plena autonomia amb les màximes
garanties i quan abans millor.

En aquest sentit la unitat es planteja com un servei dependent del Centre d'Acollida i adreçat a aquells joves
que mostren més habilitats, aptituds i voluntat per dirigir el seu projecte personal vers la consecució d’uns
objectius d’habitatge, laborals i socials. Va adreçat a joves de 16 a 18 anys que estan tutelats per
l’Administració, Direcció General d’Atenció a la Infància i Adolescència (DGAIA), i resten pendents de mesura
administrativa.

Aquest projecte pretén ser el pont per aquells joves que no compten amb els recursos propis suficients per
assolir l’autonomia global personal, entre la seva estada al C.A. I la mesura òptima plantejada per
professionals.

Amb aquest servei, s’ofereix als joves un seguiment de la seva inserció laboral, acompanyament en el seu
procés d’autonomia des d’un habitatge autònom amb presència continua d’educadors/es. Alhora es vol
proporcionar-los les eines i recursos necessaris per portar a terme una vida el màxim autònoma possible.

La voluntat i el compromís del jove són dos requisits bàsics i fonamentals per avalar la seva estada a la unitat.
En cas que el jove no respongui als objectius plantejats retornaria al Centre d'Acollida.

FUNDACIÓ RESILIS: C/Garrotxa, 7 - 17006 Girona / Tel. 972 24 50 90 – Fax 972 24 51 91

resilis@resilis.org – www.resilis.org
Per tal que el jove pugui restar a la unitat cal un permís específic d’estada, emès per part de la Cap dels
Serveis Territorials d'Atenció a la Infància i Adolescència de Girona, on s’especificarà clarament que
s’autoritza al jove a incorporar-se a la unitat i pernoctar al pis fins que no s’executi la proposta idònia
elaborada per l’equip tècnic corresponent i s’emeti la resolució que així ho faci constar.

Si bé el jove pot ser responsable del seu procés d’autonomia, l’educador/a referent l’acompanya en aquest
procés. Els seguiment socioeducatiu i laboral ofereix el suport i acompanyament en els diferents àmbits de la
personal: emocional-relacional, laboral, social, vida quotidiana, econòmic, de salut... i en la promoció social.

Per donar continuïtat a la tasca iniciada al CA es potencia la tasca d’acceptació, per a cadascun dels joves,
de llurs respectives realitats familiars, per tal que les puguin anar entenent i assumint com a part de la seva
història.

5.3.- ELS USUARIS

La gran majoria dels usuaris de la UFA són menors estrangers no acompanyats que a través de la seva
institucionalització volen iniciar un procés de regularització i d’inserció laboral en el nou territori.

Un cop els MENA arriben al nostre país, la via més utilitzada és recórrer a institucions. Normalment
acostumen a saber els avantatges que té la legislació de menors i cada vegada és més freqüent que es
presentin a les dependències dels Mossos d’Esquadra demanant ajuda. Hi haurà desconfiança cap a les
institucions si s’han viscut episodis previs en els que se’ls ha parlat de repatriació. La majoria dels MENA que
ingressen a Centre d’Acollida fan aquest procés. Després de passar pocs dies al carrer, es presenten a
Mossos d’Esquadra o els intercepten, i a partir d’aquí és comença a activar tot el sistema de protecció de
menors; de la comissaria passaran a ingressar al Centre d’Acollida on s’estudiarà detalladament la seva
situació. Moltes vegades, tot i tenir familiars, acaben recorrent a les institucions per legalitzar la seva situació,
ja que a nivell familiar és més complicat. Acostumen a ocultar la presència de familiars al territori, perquè es
declari la seva situació de desemparament i siguin tutelats per l’administració.

5.4 UBICACIÓ I ARRELAMENT A L’ENTORN

La unitat de foment de l’autonomia s’ubica al carrer Montorró, 10 del barri de Sant Daniel a Girona, en una
situació privilegiada ja que té un accés ràpid als recursos que ens ofereix la ciutat i està ben comunicat amb el
C.A. Sant Daniel és un barri tranquil, on la llengua habitual és el català. Hi ha poc trànsit i està envoltat
d’espais naturals.

La relació dels joves amb altres joves de la seva edat es promourà a partir de la participació en activitats, ja siguin
de lleure i oci, esport, formatives,... que es duen a terme en el barri o ciutat.

El coneixement dels recursos de la xarxa (salut, serveis socials, seguretat social, educació,...) és important en el
desenvolupament de la seva autonomia.

La participació en esdeveniments socioculturals de la ciutat promouen el coneixement de la realitat en que viuen.

FUNDACIÓ RESILIS: C/Garrotxa, 7 - 17006 Girona / Tel. 972 24 50 90 – Fax 972 24 51 91

resilis@resilis.org – www.resilis.org
Amb tot això es pretén que els joves coneguin i entenguin la realitat que els envolta, les possibilitats i recursos
que els ofereix i també les seves mancances, i els permeti posicionar-se de manera crítica i participativa i
sàpiguen articular-s’hi satisfactòriament.

Igualment es vetlla, perquè cada jove visqui de manera digna i favorable les pròpies arrels siguin quines siguin,
així com perquè les diferències culturals s’articulin de manera harmònica i enriquidora, el respecte mutu i els drets
humans.

La unitat de foment de l’emancipació i autonomia ofereix fins a 10 places i permet a cada jove disposar d’un
espai idoni i dels espais comunitaris (menjador, cuina, WC).

5.5 MODALITAT DE GESTIÓ

El procés de presa de decisions pel que fa a la gestió de la unitat es portarà a terme des de la Direcció del
C.A. Mas Garriga conjuntament amb el responsable de la UFA, tenint en compte les aportacions i
informacions de l’equip educatiu del servei.
L’equip educatiu del servei es reunirà setmanalment, i si cal de manera extraordinària.

En el disseny del marc d’organització i gestió interna del servei s’acorden els criteris següents:

Creativitat: Els membres de l’equip educatiu assumeixen el compromís d’aportar la seva creativitat i suport
per a dur a terme les decisions que es prenguin.

Corresponsabilitat i consens: els membres de l’equip educatiu són corresponsables de dur a terme la tasca
encomanada. S’intentarà arribar al consens en la presa de decisions.

Coordinació:
1. de l’equip educatiu: l’articulació del treball amb cada jove suposa la coordinació necessària entre cada
membre de l’equip educatiu.
2. Amb professionals i entitats: caldrà assegurar la coordinació tan amb professionals dels altres serveis
que intervenen amb els joves i/o famílies, com amb les empreses on treballin o amb altres serveis i
entitats amb els quals es relacionin.

Fluïdesa, s’estableixen i usen els canals de gestió i comunicació clars i simplificats i dinàmics, perquè
l’organització sigui fluida.

Eficàcia: Per tal d’assegurar la qualitat i l’eficàcia de la tasca educativa, es garanteix la preparació i disposició
de l’equip educatiu mitjançant la formació permanent, la supervisió de casos i l’aprofitament òptim dels
recursos existents (publicacions, conferències, trobades amb altres professionals,...)

Participació dels residents, es potenciarà la necessitat de fer periòdicament una reunió entre tots ells –
l’assemblea – per tal de tenir l’espai per posar-se d’acord en tots aquells temes que interessin.

FUNDACIÓ RESILIS: C/Garrotxa, 7 - 17006 Girona / Tel. 972 24 50 90 – Fax 972 24 51 91

resilis@resilis.org – www.resilis.org
5.6 OBJECTIU GENERAL

Que cada jove pugui arribar amb les màximes garanties d’èxit a la seva plena autonomia personal, en tots els
àmbits.

5.7 OBJECTIUS ESPECÍFICS RELATIUS ALS JOVES RESIDENTS

5.7.1 àrea socio-afectiva

a) Que cada jove s’impliqui en el seu procés de creixement, desitgi assolir la plena autonomia i culmini
responsabilitzant-se totalment d’ell mateix.

b) Assegurar l’establiment d’un vincle afectiu entre el jove i l’educador/a referent que permeti i afavoreix la
seva tasca de mitjancer en el procés del jove.

c) Ajudar al jove en l’elaboració del dol que suposa abandonar el marc afectiu de referència.

d) Potenciar en cada jove l’autoconsciència , l’autoestima i la seguretat en ell mateix, així com la capacitat
d’expressar els sentiments i d’efectuar correctament demandes. Ajudar-lo a desenvolupar la seva capacitat
d’estimar, de ser estimat i d’establir vincles afectius.

e) Promoure un clima de convivència, respecte i solidaritat entre els joves que estan gaudint de la unitat.

f) Orientar cada jove perquè pugui utilitzar el seu temps lliure en funció de les seves afeccions, gustos i
capacitats. Si cal ajudar-lo a fer els passos necessaris per conèixer nous recursos i ampliar el seu àmbit de
relació. Potenciar les relacions amb joves fora del pis assistit.

g) Potenciar una visió de futur clara i realista.

h) Proporcionar al jove informació, consell i suport davant les seves necessitats i interrogants en matèria de
sexualitat, tot defugint qualsevol tipus de tabú. Ajudar-lo a viure-la com a forma de comunicació afectiva i de
realització personal, sempre amb una perspectiva de respecte i consideració vers l’altre com a persona i vers
ell mateix.

i) Donar suport a cada jove perquè es responsabilitzi de la seva salut, física i psíquica, segueixi les visites
mèdiques establertes, segueixi el tractament prescrit i assisteixi a les sessions terapèutiques, quan s’escaigui.

5.7.2 àrea formativa

a) Afavorir la participació de cada jove en activitats formatives que li permetin assolir els continguts i/o titulació
d’escolarització bàsica, si no els té, així com en totes aquelles que li puguin ser d’utilitat de cara al seu futur
laboral o que li interessin particularment.

b) Proporcionar recolzament i facilitats als joves que hagin decidit continuar els seus estudis més enllà de
l’educació primària, per tal que puguin compaginar-los amb la seva ocupació laboral.

FUNDACIÓ RESILIS: C/Garrotxa, 7 - 17006 Girona / Tel. 972 24 50 90 – Fax 972 24 51 91

resilis@resilis.org – www.resilis.org
c) Fomentar l’interès dels joves per totes aquelles activitats - lúdiques, esportives, culturals...- que afavoreixin
el seu desenvolupament com a persones.

5.7.3 àrea laboral

a) Que cada jove tingui una feina remunerada. Que en vegi la necessitat i s’impliqui per mantenir-la, millorar-
la o trobar-ne una altra.

b) Transmetre el concepte del treball com una forma de realització personal i com una aportació als altres, a
més de com un mitjà per obtenir retribucions econòmiques.

c) Conèixer i utilitzar els canals públics, privats i personals per la obtenció d’una ocupació, la seva orientació i
inserció en el món laboral.

d) Valorar i desenvolupar la motivació i interès per el món laboral, essent coneixedor del seu rol com a
treballador i dels seus drets i obligacions com a tal.

e) Prendre consciència de la utilitat d’una formació laboral i de la necessitat de la seva articulació a fi de

superar-se en el seu espai professional.

5.7.4 àrea de la voluntat

a) Fomentar la capacitat d’autovaloració, la consciència crítica envers hom mateix, els altres i la societat en
general, així com la participació responsable en la col—lectivitat.

b) Ajudar els joves a expressar allò que són i les seves opcions i valors, per tal que siguin capaços d’inserir-se
a la societat de forma activa i creativa amb les màximes garanties de realització personal.

c) Garantir que els joves estiguin en tot moment informats de llurs respectives realitats personals i socials,
perquè les entenguin i puguin extreure’n eines per afrontar els esdeveniments presents i futurs. Donar-los
suport en tot aquest procés.

d) Potenciar en els joves la capacitat de crítica i patrons de consum realistes i alhora enriquidors enfront dels
que proposen habitualment l’entorn social i els mitjans de comunicació a través de la publicitat.

5.7.5 àrea cultural

a) Potenciar en cada jove el coneixement i la vivència de les pròpies arrels culturals, qualsevulla que siguin,
així com les del nostre país.

b) Promoure el coneixement, el respecte i l’articulació harmònica de les diferents cultures que es puguin donar
entre els joves del grup.

c) Ajudar cada jove a participar activament i crítica en els engranatges d’una societat democràtica.

5.7.6 àrea de la vida quotidiana

FUNDACIÓ RESILIS: C/Garrotxa, 7 - 17006 Girona / Tel. 972 24 50 90 – Fax 972 24 51 91

resilis@resilis.org – www.resilis.org
a) Que cada jove participi i col—labori al manteniment del recurs. Que sigui conscient del compromís signat a
l’hora del seu ingrés.

b) Que els joves es responsabilitzin del funcionament quotidià del pis assistit con a grup humà. Donar-los
suport perquè trobin les vies per fer-ho, sempre de cara a l’autonomia personal de cadascun d’ells.

c) Garantir el respecte als espais comuns i a la normativa bàsica existent.

FUNDACIÓ RESILIS: C/Garrotxa, 7 - 17006 Girona / Tel. 972 24 50 90 – Fax 972 24 51 91

resilis@resilis.org – www.resilis.org
6. CONCLUSIONS

6.1 THE RESULTS

Tot i que no tenim uns resultats quantitatius, seria mentir, afirmar que el tancament de la intervenció
administrativa es fa amb un gran nombre d’èxits i que molts dels MENA que atenem acaben amb recurs
laboral i un desenvolupament favorable per adaptar-se a la nostra societat. Si bé és cert, que hi ha un gran
nombre de MENA’s que assoleixen els objectius que s’han proposat, n’hi ha un gran nombre, també, que no
aconsegueixen amb èxit les perspectives que s’havien marcat.

El tancament de la intervenció educativa amb els MENA s’acostuma a fer quan assoleixen la majoria d’edat.
Després del seu pas pel Centre d’Acollida o la UFA, han estat derivats a altres serveis de més llarga estada si
no han complert la majoria d’edat. En principi, hauran pogut aconseguir regularitzar la seva situació a nivell
documental, laboral i personal.

Com que el projecte és molt nou, tenim com a propòsit fer una valoració exhaustiva a partir de l’any que ve,
de la situació dels MENA que han passat per aquest projecte. L’objectiu de fer aquesta valoració és per
millorar en tots aquells aspectes que han mancat en la intervenció educativa. Podem dir que actualment, hi ha
alguns joves que han complert la majoria d’edat i tenen una bona situació social, laboral i documental, però
també ens ha arribat, que alguns d’ells es troben desemparats sense saber què fer.

Perquè hagin pogut arribar a complir tots els objectius proposats, hi ha diferents factors que hauran jugat un
paper molt important:

6.1.1 DIFICULTATS

Temporalitat

Normalment aquest és el factor que incideix amb més pressió per decantar el procés cap a una lectura
positiva o negativa. Amb els nois que venen amb 17 anys disposem de poc temps per poder regularitzar la
seva situació documental, trobar un recurs protegit i poder començar una formació o un recurs laboral. Són
processos que requereixen molt de temps i no sempre se’n disposa.

Serà molt decisiva l’edat en què els menors entrin dins la xarxa de protecció de DGAIA. D’això dependrà que
abans de la seva majoria d’edat puguin tenir regularitzada la seva documentació i també que se’ls hagi pogut
inserir en la formació pre-laboral i laboral.

Les temporalitats de la intervenció administrativa és la principal mancança en que ens trobem. No es

compleixen les temporalitats recomanades legalment i en conseqüència, s’allarga tot el procés.

Un MENA que arriba al centre d’acollida pot estar un any fins no s’ha pogut regularitzar documentalment i per
tant, accedir al món laboral.

FUNDACIÓ RESILIS: C/Garrotxa, 7 - 17006 Girona / Tel. 972 24 50 90 – Fax 972 24 51 91

resilis@resilis.org – www.resilis.org
El fet que el procés sigui tant llarg genera en els MENA inseguretat i frustració que es poden derivar en
conductes problemàtiques o que, senzillament, decideixin buscar-se la vida pel seu compte.

Habilitats o recursos personals.

Al llarg de tot el procés que han d’afrontar els MEINA serà molt important les actituds i el comportament
d’aquests en relació al seu propi procés. Han de suportar moltes pressions i la suficient maduresa per anar
abordant les dificultats que els aniran sorgint. El procés serà més lent del que ells esperaven, i en alguns
casos, es trobaran amb la impossibilitat de derivació a recursos ordinaris de la xarxa. Per tant, hauran de tenir
la suficientment calma per saber esperar.

També han de créixer abans que molts dels adolescents que tenim al nostre territori i assumir les
responsabilitats dels adults amb només 17/18 anys. Han de ser capaços de mantenir una vida completament
autònoma i autosuficient amb poc marge per a les equivocacions. Són joves que en una edat molt avançada
han d’assumir càrregues d’adults, i que en alguns casos es fa molt feixuc. És difícil encaixar les frustracions i
educativament molts d’ells no estan preparats per a fer-ho. La curta temporalitat en una institució, fa que es
doni prioritat a l’estructura externa, a la situació documental i a la necessitat d’aprendre la nova llengua, però
no hi ha marge per enfortir emocionalment al jove. La pressió que senten per resoldre aquestes situacions,
impedeix poder abordar altres problemàtiques.

Per tant, és important que el treball educatiu amb els MENA vagi orientat a facilitar les habilitats i capacitats
per afrontar una vida completament autònoma i assertiva.

Hi ha diversos serveis que fan un acompanyament al final del procés i que van una mica més enllà de la
majoria d’edat. Són serveis com els pisos assistits, on hi ha un seguiment i suport educatiu per aquells
menors que s’acosten a la majoria d’edat i ja tenen una vida autònoma. Tot i això, aquests tipus de recursos
estan molt esgotats i són pocs els que tenen la “sort” de poder-hi accedir.

L’ideal del tancament de la intervenció amb el MENA seria poder haver treballat els hàbits d’autonomia, haver
regularitzat la documentació, garantir un lloc on viure, un recurs laboral i un enfortiment emocional amb
estratègies per poder ser un adult amb tan sols 18 anys . Cal dir però, que no acostuma a ser així i que
dependrà de les aptituds personals el que la seva migració acabi sent un èxit.

6.1.2 ELS REPTES

La majoria dels MENA’s tenen una escala de prioritats on la primordial és la regularització documental i va
seguida per aconseguir un lloc de treball per poder ajudar econòmicament les seves famílies. Moltes vegades
el seu pas per una institució dóna resposta a aquests objectius però sempre hem pensat que caldria poder
anar més enllà per aconseguir un procés d’autonomia sòlid, amb uns principis i objectius de desenvolupament
personal ja que molts menors acaben essent molt fràgils. Com s’explica en el punt anterior, la temporalitat no
permet incidir en d’altres aspectes i pensem que cal tenir en compte:

- La creació d’una xarxa social, per sentir-se membre actiu i tenir una identitat en el nou territori.
Molts menors MENA’s que compleixen la majoria d’edat, no han tingut temps de situar-se en el nou
entorn, conèixer els recursos, la cultura i integrar-se per poder dur un procés d’independència amb
facilitats.

FUNDACIÓ RESILIS: C/Garrotxa, 7 - 17006 Girona / Tel. 972 24 50 90 – Fax 972 24 51 91

resilis@resilis.org – www.resilis.org
 - Necessitat de suport psicològic, per encaixar de manera adequada les dificultats en les que un es
pugui anar trobant i tenir un equilibri emocional.

- Elaboració del dol migratori, molt important sobretot per els adolescents que han realitzat un procés
migratori, deixant enrere tot els seus referents i afrontant-se a un futur incert. És molt important
elaborar de manera adequada aquest procés de dol, sinó amb el temps, pot portar problemes. Hem
vist com el dol migratori té un paper central en l’emocionalitat dels nouvinguts durant un temps
important des de la seva arribada a la terra d’acollida. L’evolució d’aquest dol estarà determinada per
molts factors ( procés de migració, edat, aspectes personals, capacitat de resilència, ajuts a l’acollida
que generin el centres i educadors...) però la seva bona evolució serà capdal per tal de garantir la
incorporació a una societat multicultural respectuosa amb la diferencia però exigent en el respecte als
drets i llibertats fonamentals.

Seria un repte aconseguir suports posteriors a la majoria d’edat, que permetin incidir en aspectes que no
s’han pogut treballar, tots ells molt lligats, però amb necessitat d’acompanyament per tal de sustentar un
projecte de vida posterior a la institucionalització.

FUNDACIÓ RESILIS: C/Garrotxa, 7 - 17006 Girona / Tel. 972 24 50 90 – Fax 972 24 51 91

resilis@resilis.org – www.resilis.org