Renou Nº 56 SUMARI 3

ARTICUL AUTOR PAG.

• PORTADA (El Sexeni de Morella) 1

• PUBLICITAT 2

• SUMARI Redaccio 3

• PRESENTACIO Redaccio 4
• EDITORIAL Gonzalo Romero Casaña 5

• BASES PREMI OBRA LLITERARIA Redaccio 6

EN LLENGUA VALENCIANA

• ACTIVITATS Ferrando 7

• PER TERRES DE PORTUGAL I D’ESPANYA Santiago Vernia Martínez 8

• L’HISTORIA D’UN HOME SOMIADOR Joep Lluïs García Ferrada 9-10

• VALENCIA, TERRA DE RENEGATS Ramón Mingarro Traver 11

• LES MURALLES DE LA CIUTAT DE José Vicente Gómez Bayarri 12-13

CASTELLO

• EL RACONET DE LA LLENGUA VALENCIANA Joan Batiste Sancho/Redaccio 14-15

DENUNCIA

• ART I PATRIMONI: EL SEXENI DE MORELLA Marivi Ferrandis Olmos 16-18

• APUNTS DE GRAMATICA VALENCIANA Josep Mª. Guinot Galán 19

• ENTREVISTA A: D. CÉSAR VIDAL Mª Dolores Miralles Enrique 20-21

• L’ACTUALITAT DEL PENSAMENT DE Juli Moreno Moreno 22-24
JOSEP Mª BAYARRI

• ¿PER QUE LA SENYERA CORONADA ES LA Antoni Atienza Peñarroja

BANDERA DE TOTS ELS VALENCIANS? 25-26

• LO POLITICAMENTE CORRECTO ES Wenley Palacios Carreras

UNA TRAMPA MARXISTA 27-28

• LA REAL SEÑERA EN LA SIERRA ESPADÁN Ricardo García Moya 29

• LIBER ELEGANTIARUM Joan Ignaci Culla i Hernández 30-31

• MORELLA, DE SIS EN SIS Vicent Ramón Calatayud 32

• EL VALENCIANISME EXPLICAT A Joan Batiste Sancho 33-34

TRAVÉS DE LA DIALECTICA DE HEGEL

• HISTORIA DE LA LLENGUA VALENCIANA Josep Boronat Gisbert 35

• POESIA. Paco Brines/ Bernat Artola Josep Luïs Garcìa Ferrada 36

•PASSATEMPS Carlos Ros/ José Luís Cortés 37

•GASTRONOMIA/ SOLUCIONS Ana Vernia/S.Vernia/J.L.C. 38

•PUBLICITAT Publicitat Ajtt. CS 39

•CONTRAPORTADA:Defengam lo nostre. 40
4 PRESENTACIO Renou

Telefon (contestador) i Fax: 964 200 468 – Apartat Correus : 545 – www.cardonavives.com
Associacio Cultural “CARDONA VIVES” Carrer d’En Mig, 23, 9e, 27ª – 12001 Castello (Comunitat Valenciana)

¡Bon Nadal! COMENTARIS:

¡Feliç Any Nou!
Volem destacar en este numero de

V
a
RENOU la satisfaccio que nos produix
el poder traure una entrevista que per
nosatros tè gran importancia.
RENOU Nº 56 L’interlocutor es un HOME (si, en majuscu-
NOVEMBRE les) que sobreix del demes per la seua capa-
2006 citat intelectual i per la seua trayectoria
inequicoca en contra dels nacionalismes
intolerants i dogmatics com son el catala i
Revista cultural gratuïta. D. César Vidal el vasc. En este cas, existix un doble merit
Publicacio quatrimestral. a carrec de l’entrevistadora, Mª Dolores
EDITA: Miralles, amenaçada per la directora de
Associacio Cultural COPE de Castello per “intentar fotografiar-se
“Cardona Vives”
en D. César Vidal i voler fer-li una entrevis-
Director:
Gonzalo Romero Casaña ta”. A pesar de tot, abdos coses han pogut
Coordinador: tindre lloc, com se pot apreciar en pagines
Fernando Masip Loras interiors.
Consell assesor: En portada i en pagines interiors hem
José Luís Cortés destacat la recent celebracio del sexeni de
Eliseo Forcada Morella per la seua importancia cultural i
Sexeni de Morella turistica.
Josep Lluïs García Ferrada
Domingo Gimeno Volem deixar constancia d’una excursio
Javier Gimeno entranyable, organisada per Cardona Vives i
Mª Dolores Miralles feta a ultims d’octubre a la ciutat d’Elig. En
Fernando Puig el numero següent de RENOU possiblement
Enrique Sanchis ampliarem detalls. Volem senyalar que l’au-
Montage: tobus anava completamen ple, que se que-
José Luís Cortés daren sense poder anar varies persones per
Eliseo Forcada falta de lloc i que tots coincidiren en la satis-
Javier Gimeno faccio de poder haver vist a la DAMA D’ELIG,
Fernando Masip Excursio a Elig la autentica, en la poblacio on se trobare.
Fernando Puig
Enrique Sanchis
Impressio:
“Graphic Group, S.A.”
Redaccio i administracio: ¿PER QUÉ ES IMPORTANT FER-SE SOCI DE
Carrer d’En Mig, 23, 9e, 27ª “CARDONA VIVES”?
12001 CASTELLO
Tfn.i Fax: 964 200 468 * Esta associacio preten preservar els valors culturals i historics del nostre
www.cardonavives.com poble. No nos mou atra cosa que el propi amor per les costums valencia-
Deposit Llegal: nes, des d’Alacant hasda Castello passant per Valencia, com un conjunt
CS-1-1987 de pobles que formen l’actual Comunitat Valenciana, abans Regne de
NOTES: Valencia.
*Esta revista està escrita seguint * Per nomes 20,- euros a l’any, pots:
les Normes del Puig. · Estar informat, a traves de nostra revista RENOU, de la problematica actual
*L’Associacio Cultural “Cardona social del nostre territori, aixina com de la cultura historica valenciana.
Vives”, no subscriu, necessaria- · Assistir a les conferencies, sobre diverses materies, organisades per la
ment, el contingut dels articuls nostra entitat.
publicats en RENOU. · Prendre part de les excursions que periodicament fem a diferents punts del
*Revista patrocinada per Regne de Valencia.
l’Ajuntament de Castello. · Participar en qualsevol acte que puntualment organice la Cardona Vives.

PORTADA:
EL SEXENI DE MORELLA. Fotografia cedida pel Patronat
Provincial de Turisme de la Diputacio de Castello.
 Renou
EDITORIAL
Y
o soc d’un poble, vell en historia, bell en paisages,
bo en el clima, ric en sa terra, ple de gent manpre-
nedora, valenta, decidida, solidaria, acollidora, que
no espera a qu’els de fora li traguen les castanyes del
foc, un poble en raïls seculars, en un idioma i una cul-
tura propies per ell construïts.
Pero el meu poble, com tot, no es perfecte, m’agrada-
ria que ho fos, i encara que l’amor que senc per ell m’a-
lluerna a voltes, no puc evitar des de la reflexio, i una
pretessa objetivitat, - tal volta casi impossible -, vore-li
moltes mancances, que impedixen que siga tot lo gran
que es mereix.
El meu poble sobrat com
està de qualitats fisiques, oro-
grafiques, climatologiques,
humanes…, sol avegades obli-
dar-se, de tanta riquea interior,
per a deixar-se embobar per pre-
tesses i quimeriques histories,
que aquells que poc tenen, ens
venen com a eixemple de lo
gran que són al nostre costat.
La meua gent, o alguna d’e-
lla, massa voltes, pensa que el
veï, - si eixe que s’ha criat i a Foto: J.J. GÓMEZ
creixcut entre nosatros -, no pot ser mai tan sabut, com
aquell que fent lo mateix, ho fa millor, puix està més
llunt.
El deixar-se portar, sense més; el canviar-se el capell
de la conveniencia de cada moment; el no lluitar per lo
que es creu, i des d’on se creu que es deu portar a bon
fi eixa lluita; el optar per lo comodo, o no seguir una
estrategia conjunta, que beneficie a tots, provinguen ide-
ologicament del lloc on es sentixquen millor ubicats; l’u-
nio no es pot entendre mai com a una uniformitat ideo-
logica, pero si com una lluita per uns intreresos comuns,
i per la salvaguarda d’una dignitat popular que fa gran i
respetable, a un ent historic i territorial del que orgullo-
sament formen part.
El obcecar-se en destruir ad aquell que encara que
Renou PRESENTACIÓ
(...continuació de la pàgina anterior)
LOTERIA DE NADAL
Al igual que ferem l’any passat i seguint una tradicio
molt arraïlada en nostra regio, hem decidit comprar par-
ticipacions de Loteria de Nadal, apostant pel nº
54.880.
Si algu esta interessat en adquirir paperetes de la
mateixa, pot fer-ho en els següents establiments de
Castelló:
EDITORIAL 5
Gonzalo Romero Casaña
President de la “A.C. Cardona Vives”
defen en essencia lo mateix, ho fa de manera diferent, i
en un atra posicio a la nostra, es sense dubte, un dels
pijors mals endemics que patim els valencians. No des-
preciem, no vilipendiem, ni acossem, als nostres, son
moments de lluita massa definidors de lo que serà el
futur de la nostra terra; entenguem als que sobradament
han donat mostra de amor per lo nostre; i confluim les
forces en un objectiu comu; creure en nosatros, apostar
per lo nostre, no deu de ser un ensomi per a d’atres.
¿Saveu que m’agradaria d’aci uns anys?, puix, el
poder escriure esta editorial, parlant d’un poble, el meu,
ric, fabulos, en multitut de virtuts que tal vegada el feren
acomodatici davant el futur, pero
que front a l’amenaça de deixar
de ser lo que era i lo que fon, per
a no ser mai, canvià un dia de
cami, i prengué en les seues
mans el rumbo de l’historia que
estava per vindre, s’uní, apostà
per lo seu, i per a sempre demos-
trà al món sancer, lo gran que era
des de que, de veres, creia en ell.
El creure en nosatros; el estar
units, - com a minim, en lo basic,
lo que garantise un dema, que
seguixca el ahir, i al hui, construits, en la vida dels nos-
tres -; el tindre conciencia, de que la problematica
actual, no es resolt a soles en formes, encaminades a
poc més que marejar la perdiu; i el vore el fondo de la
situacio, que permitix l’adoctrinament de les noves
generacions, en valors socials i culturals, que trenquen
en la manera de ser, en l’historia, en la cultura, i en la
llengua d’un poble, que ara no es pot permetre el lux
d’adornar no més que en bones parules, un moment
decissiu per a la continuitat del poble valencià com a tal.
“Fets són amors, i no bones raons”.
Castello de la Plana, novembre de 2006.
* COTTON BLUE. Carrer Ruiz Zorrilla, 31.
* COPACABANA. Plaça del Real, 6.
* CHAPATA. Carrer Campoamor, 36.
* ESTABLECIMIENTOS EL CISNE. Carrer Ruiz Zorrilla, 33.
* IBERCAJA. Avinguda Rei En Jaume, 3.
* OFICINA. Carrer Barraques, 10.
 6 PREMI OBRA LLITERARIA
PREMIS DE L´ASSOCIACIO CULTURAL CARDONA
VIVES A LA MILLOR OBRA LLITERARIA I AL MILLOR
TREBALL SOBRE LA LLENGUA VALENCIANA
TEMA LLIURE, DOTAT EN 300 EUROS. AL
MILLOR TREBALL, EN PROSA, SOBRE HISTO-
RIA, COSTUMS I/O TRADICIO DEL POBLE
VALENCIÀ.
TEMA LLIURE, DOTAT EN 400 EUROS. AL
MILLOR TREBALL, EN PROSA, D’INVESTIGA-
CIO/ESTUDI SOBRE L’IDIOMA VALENCIÀ.
(RAÏLS /HISTORIA/ EVOLUCIO /ORIGE /SIN-
GULARITAT…)
BASES
1.- Els treballs que concursen al Premi hauran
d´estar escrits en Llengua Valenciana (Normes
del Puig) o en castellà, si be se priorisarà, a
igualtat de condicions, als escrits en Llengua
Valenciana.
2.- Es condicio precisa que siguen inedits, escrits en
paper DIN A-4, a dos espais i trenta pagines com
a minim; estaran unides entre si i numerades.
Els eixemplars es presentaran per duplicat.
3.- Seran admesos treballs hasda el 12 de maig de
2007, a les 20 hores i hauran de ser presentats
o remitits a la Secretaría de l’Asociacio Cardona
Vives, Carrer d’En Mig, nº 29, piso 9, porta 27
de Castello de la Plana (C.P.12001). Tel/Fax:
964 200468 (contestador) o, millor, a l’apartat
de correus nº 545.
4.- Els treballs no aniran firmats, pero portaran un
lema que es repetira en l´exterior d´un sobre tan-
cat, dins del cual es fara constar el nom, llina-
Renou
Renou
ges, D.N.I., telefon i domicili de l’autor.
5.- La Junta Directiva de l’Associacio Cultural
“Cardona Vives”, constituira un Jurat que s’enca-
rregara del desenroll del nomenat concurs. En tot
cas, la resolucio del Jurat, sera inapelable.
6.- El treball premiat no sera tornat, respectant la
propietat intelectual de l´autor qui, no obstant,
cedira els drets d´una primera edicio a
l’Associacio Cultural Cardona Vives i de la traduc-
cio a Llengua Valenciana en el cas que estiguera
escrit en castellà. Si en el determini d´un any el
treball no fore publicat, l´autor podra editar-lo a
les seues expenses, quedant obligat a comuni-
car-ho abans del començ de l´impressio i, en ser
publicat, fer entrega de vint eixemplars a
l’Associacio Cultural Cardona Vives. Els treballs
no premiats, podran ser retirats pels respectius
autors hasda el 28 de juliol de 2007.
7.- El Premis en metalic es rebran per part dels pre-
miats en l’acte que se celebrara el dia 1 de juny
de 2007, a les 22 hores, en el restaurant
“Celebrity Playa” del Grau de Castello, junt a la
celebracio de l’entrega de Premis Fadrí-Cardona
Vives 2007.
8.- Els autors que presenten treballs al present
Concurs, acataran les resenyades condicions.
9.- Per a tot lo que no s´haja previst en les condi-
cions abans nomenades, la Junta Directiva de
l’Associacio Cultural Cardona Vives podra deter-
minar lo que considere oportu.
Castello de la Plana, novembre de 2006.
La Junta Directiva de l’Associacio Cultural
“Cardona Vives”.
 Renou ACTIVITATS 7

ACTIVITATS DE LA CARDONA VIVES

13-06-06. Assistencia de membres de Cardona Vives a
la presentacio del llibre “VOLENT ARRIBAR” del nostre ben-
vollgut escritor valencianiste Vicent Ramón Calatayud, guar-
donat en el premi “Botanic Cavanilles” en els CXXII Jocs
Florals de la Ciutat i Regne de Valencia. El llibre fon presen-
tat en els salons de “Ámbito Cultural de El Corte Inglés” pel
president de la Cardona Vives, Gonzalo Romero. Va intervin-
dre Pere Astillero com directiu de l’editorial “Del Senia al
Segura” i tancà l’acte, en unes emotives paraules, l’autor
del llibre llegint algun passage molt aplaudit per la numero-
síssima concurrencia.
22-06-06. Presentacio, tambe en “Ámbito Cultural de El
Corte Inglés”, del llibre “TUSET, PINTOR DE SILENCIOS”de
Dª Mª Ángeles González Gudino i acompanyada tambe per
Pere Astillero, alt directiu de l’editorial “Del Senia al 25-09-06. Visita a l’alcalde.
Segura”.
05-08-06. Dia trist per a la Cardona Vives. La mort d’un
companyer sempre dol. En este cas es tractava de Manolo
Gómez, extesorer de la Cardona Vives, home bonissim i gran
valencianiste. Despres de llarga i penosa enfermetat, nos
deixava per a sempre. Recebixquen els seus familiars, prin-
cipalment la viuda Elisa i el fill Juanjo, tot l’afecte de les per-
sones de Cardona Vives que varem conviure molts anys en
ell.
25-09-06. Visita d’una notrida representacio de la Junta
Directiva de C.V. a l’alcalde de Castello, D. Alberto Fabra
Part.
06-10-06. Assistencia de membres de C.V. a l’exposicio
“El Crit de la Llengua Valenciana” en el Saló de Reines del
Palau dels Scala de la Diputacio de Valencia i presentacio
de la 3ª edicio del llibre “El Crit de la Llengua” de Mossen 09-10-06. Provesso civica en Valencia.
Alminyana.
06-10-06. Festa de Sant Donís en El Puig de Sta. Maria
organisat per Lo Rat Penat. Solemne Te Deum en el monas-
teri, Sopar en Huerto de Sta. Mª d’El Puig. Mocadorà, obse-
quis i presencia de la Regina dels Jocs Florals, la castello-
nenca Mª Fernanda Vidal Causanilles i la seua Cort d’Amor.
09-10-06. Assistencia en Valencia als actes de celebra-
cio del Dia de la Patria Valenciana.
19-10-06. Emissio en directe des de l’Auditori i Palau de
Congressos de Castelló de l’espai informatiu LA LINTERNA
que la COPE emet diariament. La direccio de LA COPE
CASTELLÓ va fer tot lo possible per a que la vicepresidenta
de Cardona Vives, Mª Dolores Miralles, no se fotografiare
junt a César Vidal ni que parlare en ell, aixina com el nostre
president Gonzalo Romero. En un alarde de valor i efectivi-
tat li arrancaren a D. César Vidal la promesa d’una entrevis-
ta que, orgullosament, els oferim en pagines interiors de 22-10-06. Excursio a Elig
l’actual numero de RENOU.
22-10-06. Excursio organisada per Cardona Vives a Elig.
El motiu era la visita a la verdadera “Dama d’Elig”, present
en esta localitat i a punt de concloure el plaç otorgat per a
la seua estancia en el lloc a on se trobare fa ya mes d’un
sigle. S’agotaren les places de l’autobus ya que l’excursio
havia despertat gran expectativa.
28-10-06. En l’Auditori Municipal de Vilarreal, l’orquesta
“El Micalet” de Lliria oferi un concert extraordinari en honor
a Sta. Cecilia i en obres de diversos autors, principalment
del villarrealenc Francisco Tárrega. La segona part se va
dedicar a obres del compositor local Manuel Martín Reverter
qui, extractant obres del seu llibre “Cançons d’amics”, nos
obsequià en les dedicades a la familia Vernia, Santiago, Mª
Dolores, Santi, Ana i a l’amic Garcia Ferrada, entre atres.
Ferrando
Reunio Coord. Ent. Cult. Regne Valencia. (1er esquerra, M. Gómez)
 8 COLABORACIO Renou

PER TERRES DE PORTUGAL I ESPANYA

Santiago Vernia Martínez
st estiu hem anat la meua dona i yo a fer un viage fan bufar l’aigua i donen un sentit espectacular al terri-

E “per terres de Portugal i d’Espanya”, com se titu-

lava un llibre molt interessant de Miguel de
Unamuno.
Viajar per Portugal deuria de ser un eixercici obligato-
ri per als espanyols, degut a que el nostre país veí te uns
parametres i uns plantejaments similars als nostres,
pero en un desfase de temps i de circumstancies que fan
possible estudiar si nosatros anem
be o malament.
No me detindré ací en fer un
panegiric dels paisages ni de la
gastronomía de Portugal, encara
que seríen motiu per ad atres arti-
culs.
Pero si que vullc nomenar la
nostra visita al Cap de Sant Vicent,
punta mes occidental del continent
europeu.
Aquella punta o cap te tres bran-
ques: una es el propi Cap de Sant
Vicent, que se diu aixina perque allí
va fer cap, damunt d’una nau, el
cos martirisat del Sant mort en
Valencia i patró del Cap i Casal del
Regne. El depositaren en una ermi-
teta que hi havia entre aquells
Sant Vicent Ferrer
acantilats espantosos i uns corps
el vigilaren durant varios sigles,
hasta que fon traslladat a Lisboa.
Una atra de les branques es la de Sagres, on Don
Enrique el Navegador fundá l’Escola de Navegació que
va supondre la renovacio total dels conceptes humans, cianisme quan venen eleccions, i despres no tenen ver-
geografics i cientifics de la epoca i en consequencia va
fer que la Nautica deixara de ser una magia per a con-
vertirse en ciencia practica.
Aixina i tot, l’eleccio del lloc on va fundar l’Escola no
deixa de tindre components de misteri i de por: les tor-
mentes que hi ha en aqull extrem del Mon son espec-
taculars, i per baix de la peninsuleta hi ha coves que
tori. Tot ho aprofitava Don Enrique el Navegador per a
que allo fora un lloc mitic i sense igual.
Per a mí, eixe es el raser que nos diu si un politic veu
el hui i la coyuntura inmediata, o es capaç de vore el
demá i el pervindre.
Don Enrique el Navegador va ser qui canviá els des-
tins de Portugal i va fer una nació capdavantera durant
sigles.
I yo me preguntava: ¿On estan
els politics valencians? ¿Com es
que no aprofiten el fet mitic de que
el nostre Sant Vicent donara sentit
ad estes terres mítiques i no fan una
germanor que fertilise a dos pobles
distants en kilometros pero tan pro-
xims en necessitats i carencies com
son el poble portugues i el poble
valenciá? ¿Qué farien atres pobles,
en atres politics, si tingueren un
Sant que dona nom a terres tan llun-
tanes, i en un sentit historic tan acu-
sat? ¿S’imaginen quina d’actes i de
banderes, de cobles i de mocado-
rets flamejant al vent si en conter
de dir-se Cap de Sant Vicent se
diguera d’alguna manera mes nor-
tenya?
Eixa pobrea d’iniciatives es la
que despres nos fa lamentar que atres nos neguen
aigua o nos vullguen robar una llengua que es nostra.
Pero els nostres politics, que nomes fan us de valen-
gonya d’ajudar a una AVL en sous millonaris mentre a
nosatros nos obliguen a demanar caritat, eixos matei-
xos politics no saben sembrar en el camp on pertoca.
Mentres el valencians no sapiam a qui tenim que
votar, totes les nostres manifestacions seran de protes-
ta, quan be podríen ser de goig.

Renou

La llengua te vida propia independent, lliteratura propia i pot formar la seua historia
d’evolució morfológica desde que s’emancipa de sa mare. El dialecte no pot tindre
vida independent, ni molt menys lliteratura propia; per lo tant, rigause d’aquells que
sostenen que el valenciá es un pur dialecte; eixos no han llegit nostres clássics del
sigles XIV, XV, XVI, i XVII. Pare Lluïs Fullana i Mira (1916)
 Renou
L’HISTORIA D’UN HOME SOMIADOR
l protagoniste d’esta historia era un home “trasnocha-
E dor”. No se sap be perquè, certa nit se va gitar mes
pronte de lo habitual mogut per certs instints inaclara-
bles. Seria raspant les dotze quan no feya mes que pegar
voltes pel llit sense poder-se dormir, i, en conter de dedicar-
se a contar borregos, que es lo que se sol fer en els casos
en que la son se fica punyetera, se li va ocórrer cabilar pen-
sant que per a be que fora, perque hi ha que vore lo llargues
que se fan les nits quan la son no acodix quant toca.
En primer lloc se va penedir d’estar fent-se major, transi-
tant pels setantes, i creía que havia copulat poc i, per mes
voltes que al tema li pegava no arribava a clarificar el perquè
de la baixa incontinència que l’apurava i que a les altures de
la seua vida tant li dolia. A mida que anà perdent interès pel
seu greu problema sexual, en conter de dedicar-se a contar
borregos, se li va ocórrer cabilar,
quan pensar -baix del domini d’un
govern del que se desconeixia que
entre les seus adscripcions sensiti-
ves, tinguera la virtut de eixercitar el
pensament-, no era mes que una
utopia. I, es clar, li vingueren al cap
una sèrie d’adveniments recents
que, des de l’inopinada arribada al
poder d’una colla de polítics de con-
fusa naturalea, havia segut, com si
diguerem, el pá nostre de cada jor-
nada.
I, se’n recordà de la catàstrofe Terrorisme. Foto: Revista Lo Rat
ferroviària que tingué lloc en els dies
de les passades eleccions i en qui s’inventà la frase lapida-
ria en contra del govern que convocava aquells comicis, que
afirmava, descaradament, i sense cap “mesura” de l’equitat
mes ofensiva, ni cap prova, que els espanyols no se merei-
xien un govern que diguera mentiroles. I, el nostre amic, va
esbossar un cruent somriure, al recordar les tantissimes fal-
setats que des de que estos confusos estaven en el govern,
nos intentaren embotir en calzador.
En un atre moment dels cabilejos, va recordar que a
Rodríguez, a la saó president per la catàstrofe, se li va ficar
entre cella i cella fer memòria de la guerra civil, de tants
ingrats resultats per a uns i per ad atres, sols perque ell se
quedà sense els seu yayo. I, ad este respecte, va repassar
lo que dia el periodiste Cesar Alonso de los Ríos: “¿Seria
excesivo esperar de Zapatero un gesto de solidaridad para
Renou
Acaba la Biblia molt vera e catholica, treta de una biblia del noble mossen Berenguer
Vives de Boil, cavaller, la qual fon trellada de aquella propia que fon arromançada, en
lo monestir de Portacoeli, de llengua latina en la nostra valenciana.
COLABORACIO 9
Josep Lluïs García Ferrada
con los miles de religiosos asesinados durante la República?
I, ¡plaf!, acabava: ¿Puedo decir de ZP que es un verdadero
peligro público? Respecte de la negociació en la banda terro-
rista, montada en l’escusa de la pau, -¿quina pau?-, per ZP,
assegurava este mateix periodiste, revestit de certa autori-
tat: “…los negociadores del Gobierno, además de inmora-
les, son unos pardillos”. “Tengo la seguridad de que
Zapatero ira quedando desnudo ante el electorado, aunque
no sé si en términos suficientes. Si no es así, se entregarà
a todas las exigencias de ETA”. “Zapatero se viene equivo-
cando constantemente, pero, en este caso, el error es dema-
siado grave”. “¿Acaso no dijo éste que, más que de izquier-
das era rojo?
El nom de Martín Ferran, també aparegué per la memò-
ria del nostre home major, tan desilusionat per no haver man-
chat prou en la seua vida, com
queda dit, aixina que se va recodar
de lo que havia llegit, escrit per este
columniste: “Este gobierno es inca-
paz”. “…el PSOE, pierde la fuerza
por la boca”. “Zapatero navega en la
dirección del infraestado. Nada de
hacer política, sencillamente, ocupar
el poder”. “Rodríguez Zapatero, el
presidente que sonríe sin que nadie
consiga averiguar por qué…està
atrapado en una maraña de embus-
tes con los que ha ido parcheando
su difícil situación de poder..”.
“Zapatero miente; ETA, a su sombra,
nos va comiendo la merienda. “Zapatero se reviste con el
manto de salvador de la Patria que nadie le adjudicó”.
“Zapatero, siempre con el lirio en la mano…”. “…todos ser-
vimos para algo, solo nos queda averiguar cual es la gracia
de Zapatero”. “Es un genio este Zapatero. Tras su original
chapuza constitucional…tiene el desparpajo de saltarse a la
torera el Articulo 1º de la Constitución y cambiar la forma
política del Estado”. “A Zapatero, a quien un puñado de eta-
rras le ha birlado la credibilidad y el respeto... le falta fuste i
después de dos años de gobierno, se le nota”.
Ficats en la defenestració de la vella guardia socialista:
Maragall, Vazquez, Bono, Ibarra, Redondo Terreros, etc, cert
periodiste, tractava a ZP, de “el asesino de la sonrisa”; des-
près parlaria, també, de “la noche de los cuchillos largos” i
dels que varen vore “la pata empolvada del lobo de León”.
Bonifaci Ferrer (1355-1
10 COLABORACIO
L’HISTORIA D’UN HOME SOMIADOR
Ben recordades totes estes opinions, li passà pel cap al
nostre somiador nocturn, lo que escrivia Carmen Martínez
Castro, qui, ¡cataplam!, dia aixina, la senyora: “Zapatero nos
ha rendido ante la ETA. Todo un plan en el que el Gobierno
sólo desea poner la cama”.
En totes estes coses cabilava el nostre amic, quan
esbossà un atre cruent somriure que no sabría dir si era de
ràbia o de cachondeo. De moment, els pensaments li bara-
taren i se li n’anaren camí de l’hipoteca que havia firmat el
seu fill feya escassos dies i, pensà, molt seriament, que
eixa sería l’herència que els deixaria als d’ell, o siga, als
nets del nostre protagoniste. I se ficà tristot. Pensà en les
qüestións hipotecaries perque en un editorial de feya pocs
dies, havia llegit: “la familia empieza a sentir el peso de la
deuda, de unos tipos de interés más elevados y de sínto-
mas crecientes de que el mercado
inmobiliario puede entrar en crisis con
efectos imprevisibles”, i casi es fica a
plorar, soles pensant en lo que podia
ocorrer alla per mitan del sigle, quant
les hipoteques, ara firmades, arribaren
a venciment i en com reaccionarien els
seus nets, pobrets.
Se va endormiscar un poc, perque
cabilar adorm mes que contar borre-
gos, i va vore, en el somi, a Ana
Patricia i a son pare, passejar-se pels
carrers d’una gran ciutat i, escoltà com
el banquer li dia a la filla: “entrem en eixa casa, Ana Patricia,
al fi i al cap es nostra”; a lo que la filla li digué, “no papai-
to, entrem en l’atra que es mes bonica”. Don Emili, llavors,
va formular varies preguntes tècniques de filosofia bancària,
entre elles, una fonamental: “¿què quines son les nostres
cases?”. I, Ana Patri, li va respondre, “totes papà, totes.
Tots tenien hipoteques en les nostres sucursals i, per falta
de pago, nos hem apropiat de les cases i dels pobles”. I el
nostre protagoniste va comprovar, al voltant de la seua
modorra somiadora, cóm les famílies, en una ma darrere i
en l’atra davant, en la vista perduda per l’espai infinit del
mon mundial, vagabundejaven, tontament, sense saber ben
be en qué se podia convertir el seu pervindre, mentres pel
Renou
“Hacemos inolvidables sus grandes momentos
Playa del Gurugú
Frente Aeródromo
Renou
seu costat, soles se creuaven negrets africans i gent dels
països de l’est que encara no parlaven espanyol i, en con-
trast, una barra de polítics ben mudats i en el rostre maqui-
llat.
Total que en la seqüència següent, -contava ell, yo no
m’invente res, convé que se sapia-, va poder comprovar com
uns “buldòzers” mastodontics, front a la consigna de que,
si a primeries de sigle se necessitava sol per a construir,
ara, a mitat del sigle, lo que fea falta era terra blanca per a
sembrar. Aixina, que no tenien mes remei que derribar.
Perque, damunt, no hi havia compradors per ad aquelles
cases propietat dels bancs i, s’arriscaven a que els extran-
gers se convertiren en ocupes i inutilisaren les edificacións
a base de deposicions, -perdó pel parejat-.
Sense massa retart, la banca ordenà a les maquinorres,
que arramblaren en totes les cases
construïdes. En presencia dels afri-
cans i dels bosnios i d’un notari de
Madrit, deixaren constància escrita,
casi sense acabar-se de creure lo que
estaven veyent. ¿I què era?: que els
espanyols, doblant l’espina, arregla-
ven la terra, i la mesclaven en la turba
mes adequada per a sembrar. Al seu
temps, allí plantaren: tomates, cogom-
bros, fesols de garrofa i carabasses.
No se decidiren per plantar moniatos
perque ad estos tubèrculs, els veyen
passejar-se tan tranquils per la ciutat i assistint, despreocu-
pats als devindre’s de l’Espanya Goyesca, la que eixempla-
risaren la casta dels Ordoñez en la plaça de bous de Ronda.
I, a conter d’esta correguda, Antonio Burgos, va apuntar:
¿Les parece poca Goyesca esta España rota y avergonzada,
donde cada noche, en la Moncloa, fusilan a la verdad y al
buen gobierno? Menuda Goyesca es esta España del No
Pasa Nada.
¿Peixquen perquè els tuberculorus-moniatorus, -perdó
per la llatinada-seguixen caminant?
Post Data definitiva. Totes les cites cabilades pel nostre
amic somiador, son reals i autentiques, “como la vida
misma” i, seleccionades del diari ABC.
Restaurant ~ Salones para banquetes
Reservas Tel. 964280302
Avda. Ferrandis Salvador, 400 - 12100 GRAU CASTELLÓ
 Renou OPINIO 11

REFLEXIONS.
VALENCIA TERRA DE RENEGATS
Ramón Mingarro Traver

T
inc quaranta i tants tacos i, açò, ya em dona d’allí mamaren que l’idioma es el mateix (o siga
alguna perspectiva històrica. Recorde quan català, mai valencià), i que lo seu, per lo manco, era
tenia 15 anys i vaig anar alguna vegada a igual que lo dels demés. Damunt, com l’idioma es
Valéncia, la capital del nostre vell Regne, marejat i confon en moltes etapes de l’historia, puix d’estos
desorientat, que com no pillares a u de poble com contestataris a la vergonyosa situacio actual valen-
yo, en valencià no t’entenia ningú o no volien enten- ciana, ixquè este “all i oli”, en el que estem immer-
dre’t. Això me fea sentir-me estrany en ma pròpia sos. Yo no soc llingüiste pero així com abans em
casa, lo que et donava una sensació interior prou dolia el cor quan veya renegar del valencià, puix ara
amarga. Inclús te donava vergonya parlar en valen- resulta que estem igual i, ara, els que s’erigixen en
cià. D’açò fa 20 ó 30 anys. valencians també reneguen del seu idioma i utili-
Totes eixes cir- cen: sortir per eixir, aga-
cumstancies te feyen far per agarrar, atxa per
sentir animadversió con- astral, garatge per
tra eixa gent asfàltica garaig, bombeta per
que creïes els teus homò- pera, butxaca per bolja-
legs. En fi, els meus ca, etc. No conec a un
recorts son amarcs. En sol catalaniste que s’ha-
aquella situacio te pre- ja atrevit a qüestionar
guntaves cóm una socie- una sola paraula de lo
tat pot arribar ad eixos lli- que ordenen els filolecs
mits de vergonya per lo des de Catalunya.
seu. Recorde, puix yo ho Mostreu’m-ho.
he vixcut que, matrimonis Pensant-ho be, estem
valencià-parlants, prohi- pijor, puix abans estava
bien a sos fills parlar “la clar que teníem un idio-
seua llengua” i, els repri- ma, pero ara la societat
mien quant no parlaven està enfrontada, uns
castellà. Per tot això, diuen que es la mateixa
sempre m’he sentit, Torres de Serrans. Valencia, capital del Regne llengua i, atres, que son
diguem mal, com els que dos. En fi que “els valen-
s’erigien valencians i cians d’a peu”, estem
defenien el valencià, pero la realitat es veya molts condenats a anar a la nostra i parlar el “valencià
“valencianos”, pero pocs “valencians”. dels nostres pares”. Abans corríem front als grisos
I, suponc que aquelles situacions dugueren i ara, davant dels catalanistes.
estos llots. En resposta a tot allò, ixqueren els Ni abans vaig parlar castellà ni ara vaig a
“neo-valencians” que ya no tenien la referència en parlar català. Intentaré aguantar com el vulgar
sa casa i en l’autoestima i se n’anaren a buscar valencià, com Joanot Martorell. Encara que sigam
referències fora i, clar, lo mes fàcil era Catalunya i, els últims de Filipines.

Renou
Jaume Roig, autor de “L’Espill”, obra de 16.359 versos. En els versos 686-690 diu:
“...sera en romanç, noves rimades, comediades (...) al pla teixides de l’algemia e
parleria de Paterna, Torrent, Soterna...”. Si aço pareix poc, afegir que esta obra fon
denunciada a l’Inquisicio en 1792, el llibre passà de ma a ma dels religiosos del
Tribunal, apareix lo següent: “adjunto libro impreso en IDIOMA VALENCIANO, intitulado
Libre...”, fins a once voltes en quinze folis.
12 HISTORIA Renou

LES MURALLES DE LA CIUTAT José Vte. Gómez Bayarri

Academic R.A.C.V.
DE CASTELLO
l noble Ximén Pérez de Arenós, segons Martí de Consell municipal de Castello que aludixen a les muralles i

E Viciana, al fundar la poblacio de Castello en el pla, la

disenyà de forma quadrangular, circumdada de mur en
huitcentes quarantacinc braçades de contorn, en moltes
fortificacio de la vila son numerosos. Arreplegarem nomes
alguns d’ells.
Un acort del Consell de Castello de 1386 determinà que
torres que es construiren en el mur, configurant la muralla es triaren diversos prohoms, concretament u per cada una
migeval. de les parroquies, per a que intervingueren en tot lo que es
(…) Y por ende la nueva villa tomo por insignias referix a la fortificacio de la vila.
y armas en sus sellos y escudos un hermoso casti- (…) E com sobre la ordenacio de murs, valls e
llo con tres torres. Este muro que diximos ha sido portals de la dita villa, obra e regiment d’aquells
después por los moradores de la villa con grandes hagues electes ya certes persones.
gastos reparado y fortalecido con muchos baluar- Un atre acort pres en 1389 senyala que davant de la
tes y otros reparos (1). possibilitat que gents estranyes penetren en el Regne, el
Pla que mostra l’emmurallament de la ciutat de “lochtinent de governador” afirma que les obres de repara-
Castello cio de la muralla de la vila han de reprendre’s.
segons ilustracio de la Cronica de Martí de Viciana (…) e que continuament entenent en les obres
del mur de la Vila e altres forniments necesaris a la
En la muralla s’obriren tres portes, la denominada de dita Vila.
Valencia, en direccio cap al sur; la de Tortosa, orientada cap Aixi mateix, el Consell de Castello aprova en 1390 que
al nort; i la el municipi
que portava correga en
a les pobla- els gastos
cions de l’in- de reparar
terior, a l’Hospital
l’oest de la de Trullols,
c i u t a t . en ocasio
Queda cons- de reparar
tancia de la muralla.
que la U n s
poblacio de anys mes
Castelló fon tart, en
refortificada 1416, el
a finals del Bayle de la
segle XIV. Trams de la muralla migeval de Castello. Foto cedida per l’autor vila trans-
Els vesti- met la
gis descoberts i rehabilitats de la Torre dels Alçament son necessitat de reparar la muralla i avisa que si el Consell
restes castrals de la fortificacio migeval. La seccio conser- municipal no ho fera la repressio del Monarca caiga contra
vada de la torre dels Alçaments correspon a un dels por- el municipi.
tals del recinte murallat del segle XIV. Realisada l’excavacio (…) Item fon proposat en lo dit Consell per l’on-
les troballes es troben exposades en un aula del museu, en rat en Pasqual Ferrando, batlle de la dita Vila, que,
acces per la Plaça de les Aules. com la Torra del Portal d’en Pasanant del mur fos
Trams de la muralla migeval de Castello. derrocada, que plagues al honrat Consell que aque-
Es localisen en l’aparcament subterrani de la Plaça les lla plagues fer e tornar (…).
Aules Per a que es complixca l’acort el Consell nomena un vee-
En els segles migevals es construiren valls, muralles i dor que vigile la reparacio de torres i muralles.
torres defensives per a protegir la vila. Estes fortificacions El 12 de setembre de 1423 el Consell acorda tapar tots
foren destruïdes en el segle XIX per a favorir l’eixamplament els forats que hi haguera en la muralla i torres del seu recin-
de la ciutat. te, ordenant que facen lo propi els veïns en les seues
Els acorts presos a lo llarc dels segles XIV i XV pel cases.

Renou

Es la lengua valenciana la primera lengua romance literaria de Europa, de cuyos clási-

cos no sólo aprendieron catalanes sino incluso castellanos.
Menéndez Pidal
Renou
LES MURALLES DE LA CIUTAT DE CASTELLO
(…) Item lo dit honrat Consell provehi e accorda
que per lo sindich fossen tancats tots los forats del
mur e de les torres, de dins e de fora.
Per mandat del monarca Alfons el Magnanim, el Bayle de
la vila ordena en 1424 que es repare la muralla.
(…)Item fon proposat per l’onrat Pascual
Ferrando, batle, que com los murs e les torres de la
Vila segueissen mal arçades, ço es, les torres cava-
leres e alguns cabirons que eren podrits; per ço, de
part del senyor rey, requeri lo dit Consell que lo dit
mur e torres fossen acabades e lo Consell acorda
que.l dit mur e torres d’aquell fossen acabades.
Hauriem de ressaltar que als gastos de reparacio de les
muralles havien de contribuir tots els ciutadans, com es
posa de mani-
fest en el
següent acort
de 7 de març de
1456, en el que
s’estipula que si
el clero de la
vila no vol cola-
borar en els
gastos de la
reparacio de la
muralla, el
Consell farà
Llenç de la muralla lliberal de Castello. Foto cedida per l’autor
execucio dels
seus bens.
(…) lo dit honorable Consell provehi e ordena
que, si los preveres no volen pagar graciosament
segons se son concordats ab la Vila, que sien exe-
cutats de la quantitat que an acordat ab la Vila (2).
La muralla migeval en el segle XV seguia el següent iti-
nerari: al W., per la plaça del Rei; al N., pels carrers de
Clavé i Sant Lluís; al O., pel carrer Governador, i al S., per
les de Gasset, Porta del Sol, Ruiz Zorrilla i Escultor Viciano.
Recinte murallat que tenia sis portes nomenades: en
Pasanant, o l’Om -sur del carrer Major; en Ramón de Pauls
o del Spital -nort carrer Major-; Jussana o en Rubio -nort
carrer Enmedio-; en Guardiola o dels Gascons -sur carrer Al
mig-; la de la Fira -oest-, i la de l’Aigua o Sant Agusti -este-.
Renou
HISTORIA 13
Existien, aixi mateix, alguns portons de chicotetes dimen-
sions com el del Moli Roder o del Roser -S.E-, i el de la Illeta
o en Pons -carrer Núñez Arce-, que donaven eixida a l’horta
per la part oriental de la muralla de Castello (3).
La Muralla del XIX o muralla “Lliberal de Castello” va
constituir el segon recinte murallat. Es va construir com a
conseqüencia de l’esclat de les Guerres Carlistes. El seu
traçat determinà les rondes de la ciutat i la tendencia al pla
romboïdal que presenta la poblacio.
Les dos cares del llenç de la muralla Lliberal de
Castello. (s. XIX)
La trama urbanistica de Castello ha segut analisada per
J. Quereda i V. Ortell i han exposat un estudi detallat del
creixement i fisonomia urbana de la ciutat des de la Baixa
Edat Mijana als
nostres dies,
examinant el
proces evolutiu
de la seua con-
figuracio.
1. MARTÍN DE
VICIANA, R.,
Crónica de la íncli-
ta y coronada ciu-
dad de Valencia.
Reimpresio facsi-
mil de l’edicio de 1564. “Estudi preliminar” de Sebastián García
Martínez. Departament d’Historia Moderna de la Universitat de
Valencia. Publicada en la serie Monografies i Fonts. Valencia 1564-
1972. Llibre tercer, foli CXXXXVI v., p.308.
2. ARCHIU MUNICIPAL DE CASTELLO (A.M.C). Llibre de Consells,
ROCA TRAVER, F., i FERRER NAVARRO, R., Historia de la Cultura
Valenciana (1263-1400). Documentos para un estudio. L’obra
mencionada compila els documents que citem. Fon publicada
per la R.A.C.V. Valencia, 2004.
3. QUEREDA SALA, J., i ORTELL CHABRERA, V., La Plana de
Castellón. Estudio Geográfico. Castello, 1993, pp.74-88.
14 LLENGUA VALENCIANA Renou

EL RACONET DE LA Joan Batiste Sancho

4. LLENGUA VALENCIANA
FONETICA COMPARADA:
Professor de Llengua Valenciana

oberta), u), destacant sobre-

per Lo Rat Penat

tot que el catala pronuncia

CATALA-VALENCIÀ. totes les [o] atones com una
DIFERENCIES VOCALIQUES (2) [u], independentment de la
seua posicio dins la paraula:
“Perque l’idioma es el parlat i no l’escrit. Per
aixo se li diu llengua per ser esta orgue indis- NO CORRESPONDENCIA
pensable per a parlar. La llengua escrita es la ENTRE [O] I [U] ATONA
reproduccio grafica de la parlada com el el
retrat ho es de la persona. I aixina com l’es- [o] (valencià) à [u] (català)
sencia humana es la persona i no el retrat, VALENCIÀ CATALA o arcaic
l’essencia de l’idioma es el parlat i no l’es- [portaré] [purtaré]
crit…La llengua parlada es anterior a l’escri- [dolor] [duló]
ta…La base de la llengua valenciana es la [corona] [curonØ]
parlada i no l’escrita” [carro] [carru]
[burro] [burru]
(Miquel Adlert Noguerol, [content] [cunten]
En Defensa de la Llengua Valenciana, 1977) [horrorós] [hurrurós]
[bolleti] [butlleti]
Nota preliminar: [chocolate] [xuculata]
Per a facilitar la comprensio dels llectors no necessaria- [Poder] [pudé]
ment entrenats en la transcripcio fonetica, anem a prescin- [montanya] [muntanya]
dir dels signes fonetics i en el seu lloc s’escriuran les [bofetà] [bufetada]
vocals comparades entre corchets ([ ]) tal i com es pronun- [soport] [suport]
cien. [torment] [turment]
a e e oberta i o o oberta u
[a] [e] [È] [i] [o] [Ò] [u] NO CORRESPONDENCIA ENTRE [A] i [E] ATONES
pa voler vert vi bort brosa dur
A començament del s.XX, es crea l’Institut d’Estudis
Acabarem l’anterior articul veent que els valencians Catalans (IEC) en l’encarrec d’una ortografia per a la llen-
hem pronunciat des de temps immemorials vocables com gua catalana en la consigna de fugir tot lo mes posible
“Valencia” en [e] tancada, i mai en [È] oberta com els cata- del castella. Aço es converti en una obsessio que es
lans, per tant, tingam sempre present que es una aberra- materialisaria, en uns casos, en el canvi de la vocal [e]
cio la grafía València per a la nostra llen- per la [a] conseqüencia de la pronuncia-
gua. cio barcelonina en la que s’obri la [e] fins
a pronunciar-la [a] no sempre d’orige eti-
A continuacio mostrarém que les mologic.
lleis de l’evolucio fonetica a lo llarc dels
segles no han actuat d’igual manera en [e] (valencià) à [a] (catala)
el parlar valencià i catala i que per tant,
han anat apareguent diferencies foneti- VALENCIÀ CATALA o arcaic
ques molt significatives, com la marca- [assessí] [assassí]
da tendencia a la claritat i purea en el [serdenya] [sardenya]
valencià dels 7 sons vocalics (a, e, è (e [embaixada] [ambaixada]
oberta), i, o, ò (o oberta), u), mentres [rencor] [rancor]
que en catala predomina una foscor i [evaluar] [avaluar]
indeterminacio dels 8 sons vocalics (a, [averia] [avaria]
e, è (e oberta), Ø (neutra), i, o, ò (o

Renou

Subsistix a Espanya no sols la diversitat de lleis sino tambe d’ idiomes. Es parla enca-
ra en gallec, en bable, en vasc, en catala, en mallorqui i en Valencià.
Pi i Margall
 Renou LLENGUA VALENCIANA 15
EL RACONET DE LA LLENGUA VALENCIANA
En uns atres casos, s’ha de pronunciar [a] i no [e], per de la parla coloquial”. Hem de rebujar la politica llingüistica
ser la primera la forma viva en la llengua valenciana. Nos de l’actual Govern Autonomic i per extensio la dels dos ents
recorda Miquel Adlert que “fon Pompeu Fabra qui introduix publics: la AVLL i la Radio Televisio Valenciana (RTVV) que
la grafia [e] perque en Barcelona fan neutra eixa vocal, quan seguixen contribuint a la confusio i l’engany per no utilisar
a tots sona [a], començant pels propis catalans que, ans les formes genuïnes, mes quan es comprometeren a la
de fabra escrivien [a]” defensa, promocio i us del valencià. ¡Tan facil que els resul-
taria parlar i pronunciar be!
[a] (valencià) à [a] (catala) Donem-nos conte del nivell d’ocultacio i manipulacio al
que nos someten, i lo que es mes greu, la situacio d’agra-
VALENCIÀ CATALA o arcaic vi i despreci al signe mes caracteristic de la nostra cultura
[Micalet] [Miquelet] i personalitat com a poble, la llengua valenciana, la qual
[amprar] [emprar] forma part del patrimoni cultural mes genuï dels que hem
[Ampar] [Empar] naixcut o vivim en esta terra, hui per fi reconeguda com a
[Desamparat] [Desemparat] nacionalitat historica.
[naixer] [néixer] Esta es la situacio que nos ha tocat viure, pero no vix-
[Traure] [treure] cam enganyats ni nos resignem a que nos enganyen.
[charrar] [xerrar] Les noves generacions de valencians i valencianes,
[Assamblea] [assemblea] entre les que estan els nostres fills i nets, estan indefen-
[monasteri] [monestir] sos a no ser que els ensenyem l’engany al que estan sot-
[Jagant] [gegant] mesos diariament en les escoles i a través dels mijos de
[sancer] [sencer] comunicacio i demes poders mediatics (llibres, revistes,
prensa, radio, TV, internet…) que invadixen la vida qüotidia-
Es important estar atents ad este fenomen distintiu de na. En este sentit, pren una importancia capital la nostra
no correspondencia fonetica [a]/[e] entre el catala i el llavor, el nostre testimoni i el propi eixemple depurant i
valencià, el qual, s’intenta bandejar des dels sectors unita- usant correctament la llengua valenciana, dins i fora de les
ristes de les llengües catalana i valenciana afirmant que es nostres families si volem transmetre-la a les proximes
tracta unicament “d’un fenomen d’influencia castellana en generacions de valencians.
els valencians”. Qualsevol chiquet en edat escolar i/o per- En l’implicacio de tots i cada u de nosatres radica l’es-
sona que prepare els examens de la Junta Qualificadora es perança que mai hem de pedre.
trobarà en que les referides diferencies fonetiques son trac-
tades i presentades com “erros que s’han d’evitar en (L’Eliana, 17 d’octubre de 2006)
nivells formals i estandarts” i per tant, “son caracteristics

Renou DENUNCIA

n els centres d’Educacio Primaria de la Comunitat Espanya i atres tres, oficials en les seues “nacionali-

E Valenciana s’estan usant llibres escrits en català i

alliçonadors al pensament de l’integrisme català.
Per a mostra, comentem
tats”, com son el gallec, el basc i el català o valencià.
En la pagina 152 se resenya la biografia de Ausias
March. Se fa mencio a la
hui el llibre de quint de relacio familiar en Joanot
Primaria titulat “Valencià” Martorell pero li canvia el
de l’editorial “Milotxa seu nom popularissim de
Mágica de Terra Nostra- Joanot pel de Joan i quan
Edelvives. cita la seua conegudissima
Quan els pares dels chi- obra de “Tirant lo Blanch” li
quets compren els llibres lleva la “h” del seu llinage,
del curs academic correspo- batejant-lo com “Tirant lo
nent, no poden triar. En la Blanc” ya que en català el
llibreria ya tenen establit grafisme “ch” no existix si
quín es el llibre a suminis- exceptuem llinages com
trar. El colege ya ho ha deci- “Castellblanch” o “Vichy”
dit pel seu conter sense per allo de… “la pela es la
contar en l’opinio dels pares que no tenen mes remei pela”. Acaba la biografia albant la purea en que utilisà
que “passar pel aro” d’un sistema rigit, militarisat i el català.
enfocat al proselitisme catalaniste.
En el llibre citat, podem vore en la pagina 10 que se
citen quatre llengües oficials. Una, el castellà, oficial en (continua a la pàgina següent...)
16 ART I PATRIMONI Renou

EL SEXENI DE MORELLA Marivi Ferrandis i Olmos

Professora de Llengua Valenciana per Lo Rat Penat
a fidelis, fortis et prudens ciu- i els jurats varen votar la celebració perpètua, cada sis

L tat de Morella és un compen-

di d’art, d’història i de cos-
tums i tradicions. Com que en
anys, d’un novenari per tal que recordara este esdeveni-
ment. En este sentit cal resenyar un paràgraf que fa alu-
sió a este fet:
unes atres ocasions ya hem fet “El Justicia, Jurats, Consell de Morella tenen a bé
refència al primer aspecte, ara donar gràsies a la Imperatrís de totes les creatures y
nos centrarem en les celebracions Senyora nostra la Verge de Vallivana ara, i en tot temps
que tenen lloc en esta bellíssima en un novenari de sis en sis anys, pel benefici de la salut
i atraent ciutat. I sense dubte, les alcanzada en l’any passat… i que comence lo primer de
del Sexeni són les més impor- maig de l’any 1678, fent dit novenari per conte de la pre-
tants i significatives de les que hi sent vila un dia de festa, i los restants per devots parti-
Cartell anunciador es celebren, les quals han segut culars, que al present se oferiren y cofrades y oficis, dei-
declarades com a Festes xant esta disposició al(s) Mag(nífics) Jurats que es tro-
d’Interés Turístic Nacional. baran”. (1)
Des de 1684, en el mes agost, se celebra cada Així puix la primera festa sexenal fon celebrada
sis anys el Sexeni en honor a la Mare de Deu de en maig de 1678, les segones de 1684 ya foren en
Vallivana, el santuari de la qual està ubicat a uns 24 qm. agost, i d’esta manera han continuat fins als nostres dies
de la ciutat. només en dos excepcions: la
L’estàtua de la Mare de guerra de Successió i l’invasió
Deu està feta en fanc cuit poli- napoleònica.
cromat, data del segle XV i té 29 L’esquema bàsic de la
cm d’altària. En eixa época hi festa com ara la romeria i el tras-
hagué una forta tradició maria- llat, la processó i la novena i la
na evidenciada per l’existència festa municipal-gremial s’ha
de l’ermita que albergava a la mantingut en fidelitat a lo llarc
verge, pero la festa tindrà un dels segles.
orige posterior ya que serà a I es que la paraula SEXE-
mijan del segle XVII, quan la NI en Morella ens evoca un con-
comarca veu perillar la seua junt de connotacions ben suge-
població arran de les diverses rents i sugeridores: festa, folclor,
calamitats que l’assolaven Vista de Morella danses, arrelades tradicions,
(pesta, fam…). Així puix els colorit, vistositat, barroquisme,
morellans decidiren traslladar l’image a la ciutat per tal triomfalisme, religiositat…
que els protegira. Seria l’any 1673 quan al pas de l’ima- Esta festa exultant està molt recent en la nostra
ge pels carrers, els malats milloraven i l’epidèmia va memòria perqué el passat mes d’agost es va viure en la
remetre. Degut a este fet, els llauradors demanaren fer ciutat el 52 Sexeni. Els carrers tornaren a vestir-se de
una festa solemne a la Mare de Deu en acció de gràcies. gala per tal de celebrar una festa que barreja l’aspecte
Així, traslladaren la petició al consell de la Vila, el justícia religiós en el profà, en la qual es respira per tot arreu la

Renou DENUNCIA
(...continuació de la pàgina anterior) Ha estat mare “ “ ha segut mare
Cercle “ “ circul
No hi ha una sola pagina on no hi hagen paraules Col-leccio “ “ coleccio
catalanes del estil de: Nombrós “ “ numeros
Gespa en conter de herba Missatge “ “ mensage
Xafava “ “ “ chafava Esquirol “ “ farda
Amb “ “ “ en Veure “ “ vore
Jo “ “ “ yo Desenvolupar “ “ desenrollar
Serveix “ “ “ servix Joves “ “ jovens
Avia “ “ “ yaya …… i un llarc etc.
Xiquet “ “ “ chiquet
Aquestos “ “ “ estos Per favor, no nos prenguen el pel. ¿Aço es “valen-
Utilitzar “ “ “ utilisar cià?
Tenir “ “ “ tindre Redaccio
 Renou ART I PATRIMONI 17

EL SEXENI DE MORELLA

profunda i sentida fe que el more- en la Mare de Deu i la festa. La junta de de festes s’ocu-
llans professen a la seua volguda pa de tot lo que siga d’interés comú i supervisa l’activi-
Mare de Deu de Vallivana, l’image tat dels gremis, està formada per diversos representats
religiosa més venerada de tota la de tots els estaments socials ( ajuntament, iglésia, asso-
comarca d’Els Ports. ciacions veïnals, turisme, etc.) presidits per l’alcalde de
(1) SEGURA BARREDA, J. la ciutat.
Morella y sus aldeas. Imprenta de La festa s’organisa de manera estamental i gre-
F. Javier Soto. 1868. mial ya des del segon sexeni. Així puix cada gremi prepa-
Tot seguit farem referència de ra un dia de festa i contribuix a les despeses generals.
manera més detallada a les dos Estos gremis han variat molt poc respecte als seus orí-
parts importants de la festa: gens, pero s’han afegit d’atres nous.
Cartell anunciador l’Anunci i el Sexeni. L’orde actual de la celebració del novenari no
L’ANUNCI s’ha modificat des de 1940: el primer dia correspon a l’a-
L’any anterior a cada celebració sexenal té lloc juntament i al clergat, el segon a la noblea –representa-
l’Anunci, que significa el preludi, el pregó del solemne da als nostres dies per la cambrera de la Mare de Déu,
Sexeni. És una festa on destaca l’explosió del confeti la marquesa de Fuente el Sol, el tercer dia correspon al
dins una batalla divertida on es barregen la música, el gremi de llauradors i ramaders, el quart a la colònia
colorit i l’entusiame, al costat d’una extraordinària mos- morellano-catalana, el quint a la colònia de morellans
tra de l’artesania popular de Morella. L’Anunci, que es absents (estes dos colònies i el gremi de la joventut afe-
convertix en una alegre i vistosa celebració que fa vibrar gits més tart), el sext al gremi de professions, indústria i
tant a propis com a forà- transport, el sèptim al gremi
neus, des de 1903 ha seguit de comerç, l’octau al d’arts i
bàsicament l’actual esque- oficis, i el nové al gremi de la
ma de celebració. Així, els joventut.
tres primers dumenges d’a- Actualment el fet novenal
gost es planten els ninots i s´ha ampliat en uns atres
el quart dumenge es realisa actes com ara: l’entrada de
la festa major, la desfilada les colònies (dos dies abans
de les carrosses i el rosari de l’arribada de la Mare de
de la nit. Deu), acte que inicia la festa.
El dia de l’Anunci, Com a actes significa-
quan es conclou la missa tius i representatius de la
major, des de la trona de l’i- festa destaquem:
glésia archiprestral es fa el Elaboracio de tapissos. Foto: Domingo Gimeno El trasllat de la Verge de
pregó solemne de les festes Vallivana des de l’ermita a la
de l’any següent. A continuació el gaiter (dolçainer) i el ciutat.
pregoner, a cavall, acompanyat per croats i per la banda El dia anterior a l’arribada de la Mare de Deu te lloc
de música, recorren els carrers de la ciutat. la rogativa a Vallivana, la processó que arreplegarà l’ima-
Per la vesprada, quan conclou la cavalcada de les ge de la patrona al santuari. Des de les nou del matí es
carrosses –on es protagonisa una verdadera lluita de recorren els vintiquatre quilòmetros que separen l’iglésia
confeti i serpentines- queda proclamat l’any sexenal i, a de l’ermita. La processó s’inicia en la bandera blanca,
partir d’este moment, els veïns hauran de començar el després els romers i enmig es situa la bandera de sant
seu treball d’organisació i de creació. Antoni. Darrere va la creu processional i en últim lloc el
Per citar alguns canvis que s’han produït en els sacerdot que porta l’urna que sempre està en l’iglésia i
actes direm que la part principal de l’Anunci consistia en que es quedarà en Vallivana mentres la verdadera image
la realisació de passacarrers en el gaiter, la música, des- estiga en Morella. Acompanyen també a l’image els sis
filades i balls. Posteriorment anaren afegint-se nous ele- alets de la confraria de la Santíssima Trinitat i de Sant
ments com són els ninots apareixen en el segle XVIII, les Antoni.
cavalcades en cavalleries i carros decorats –primerament Durant el camí de baixada hi ha unes parades rituals
en fullage i ara en paper arrissat-. I, com a curiositat, cita- i eixe dia, per la nit, té lloc la “plantà” de les decoracions
rem que en l’any 1897 s’utilisaren per primera vegada el de carrers. En el transcurs de l’itinerari, només els alets
confeti i les serpentines, elements ben imprescindibles duen antorches enceses, i quan entren a Morella les
en l’actualitat per a l’avís de la festa. duran tots els romers, mentres canten el rosari. La pre-
LA FESTA DEL SEXENI sència de la dòna en la rogativa fon reconeguda l’any
L’organisació de la festa la realisen oficialment 1982.
els elets o alets, dels gremis i la junta de festes.Els alets La processó general.
gremials s’encarreguen de totes les coses relacionades Es celebra el dumenge, dia de festa major i primera
18 ART I PATRIMONI Renou

EL SEXENI DE MORELLA

jornada del novenari. En este, un totes les danses i atraccions que els gremis consideren
dels actes centrals, participen convenients.
tots els gremis, les danses i els Per tal de concloure en la descripció de la festa,
grups figuratius, els quals realisen només citaré l’enorme treball que els veïns del poble rea-
la volta general pel poble, a mijan lisen per tal d’abillar els carrers, ornamentacions que són
vesprada. La primera notícia el resultat de l’esforç conjunt de tot un any i d’una bona
sobre el cerimonial és de l’any mostra de l’artesania popular. Des de fa un segle, els
1707 i les alegories i danses dels veïns de cada carrer per a on passa la processó dissen-
gremis començaren a participar yen, preparen i creen els motius que utilisaran en la
l’any 1780. decoració, la qual admet tota classe de materials i textu-
Esta processó es molt pare- res, contant inclús en llums, ròtuls, peces de ceràmica,
Cartell anunciador guda a la del Corpus i arreplega teles etc. I el dia de la “plantà” es coneixerà i, de segur,
un gran número de participants. es valorarà com cal, tot este treball realisat en secret
Durant este acte es lligen durant tot un any.
“relacions” o versets dedi- Antigament, els carrers
cats a la Mare de Deu. que no formaven part de l’iti-
Tots el dies que succei- nerari de la processó erigien
xen al de la processó es altars alusius a la troballa de
componen del mateix progra- la Mare de Deu, pero hui
ma básic d’actes, com ara només es conserven dos
missa solemne, retaule pro- templets: el del Pla dels
cessional, processó i activi- Estudis i el de l’Hostal Nou.
tats lúdiques. A més d’estos Per finalisar i dins del
cal que en destaquem uns capítul de les danses, ele-
atres més específics, com ments típics dels Sexeni,
ara el rosari d’antorches del citarem les que actualment
segon dia, actuacions de es conserven, totes interpre-
castells, correfocs, etc. Atres tades per mig del tabal i una
actes pirotècnics, musicals i Provesso. Foto: Domingo Gimeno o dos veus de dolçaina, de
deportius completen el pro- senzilla realisació i en pas-
grama que conclou el dia posterior a la novena, dedicat sos bàsics, nometas “caragols”.
a la memòria dels difunts morellans. La dansa dels Torners
- El Retaule. La dansa dels Llauradors
És el passacarrer que antigament servia als alets La dansa dels Teixidors
per a arreplegar diners destinats a la festa. Este acte té La dansa dels Oficis
lloc tots els dies, després de la missa major. En ell des- Així puix, a la riquea de constrats geogràfics s’unix a
filen el gaiter, els jagants i les danses o quadros figura- la colorista i tadicional cultura popular morellana, combi-
tius del gremi que s’encarrega de la festa. De la mateixa nació que convida irresistiblement a visitar esta encanta-
manera també hi participen personages bíblics, alegories dora vila.
com l’Àliga, símbol de l’autoritat municipal de la ciutat, i

Renou
 Renou
APUNTS DE GRAMATICA
VALENCIANA (...continuacio)
EL PRONOM.
PRONOMS PERSONALS
Hi ha un pronom neutre, invarie-
ble, en valencià, que no te existencia
pareguda en castella, pero sí en
catala: el pronom HO que tampoc te
relacio etimologica en els d’atres
persones. Este pronom es sempre
aton i s’usa unes vegades com com-
plement d’acusatiu: ¿qui ha dit aixo
–Ho ha dit mon pare. ¿No compres lo que te dic? –No ho
compre. Atres vegades s’usa com atribut predicatiu,
expressat per un nom o un adjectiu en oracions atributi-
ves (ab ser, estar o un atre verp copulatiu), Eixemples:
creia que era Pere i no ho era; eres fals i no ho aparen-
tes.
En gran part de la regio valenciana es pronuncia HEU
davant del verp i HU darrere del verp quan este acaba en
vocal. Esta pronunciacio no s’ha de portar a l’escritura.
Existix tambe en valencià un pronom adverbial
Renou
LLENGUA VALENCIANA 19
D. Josep Mª Guinot i Galán
Academic de numero de la RACV
Fundador de “Cardona Vives”
desconegut en castellà i que presenta dos formes: EN i
HI.
a) El pronom EN te forma plena, reduida, elidida i inver-
tida. EN ‘N, N’ i NE. Eixemples: En tinc moltes; no n’agar-
res; ne menges massa. Les regles per a l’us d’estes
formes son les mateixes que per a l’elisio i inversio dels
pronoms debils o atons.
b) El pronom adverbial HI no sofrix cap modificacio, i
s’usa per a substituir una determinacio circumstancial de
lloc o un complement preposicional que no siga la
preposicio DE. Eixemples: no m’hi veig, no m’hi trobe.
Esta forma ha vengut tant a menys en la regio valen-
ciana que ha desaparegut, excepte en unes poques fras-
es tradicionals, com son les que hem posat per eixemple,
i el valencià actual evita tot lo que pot l’us d’esta forma,
excepte per al verp haver en que s’usa correntment.
Eixemples: No hi ha rao ni justicia; n’hi hauria molts si els
pagaren be.
Quan EN o HI van en combinacio dels pronoms
personals ME, TE, estos solen posar-se davant d’aquells:
Eixemple: me’n, t’hi, etc.
(continuarà en el numero següent...)
20 ENTREVISTA Renou

ENTREVISTA A: Mª Dolors Miralles Enrique

Vicepresidenta de la “A.C. Cardona Vives”
D. CÉSAR VIDAL
El passat 19 d’octubre en l’Auditori i Palau de Congressos de Castello va tindre
lloc un programa extraordinari, dins de l’espai La Linterna que la cadena COPE oferix a
tota Espanya. Este programa protagonisat per Cesar Vidal que es va desplaçar en tot
el seu equipo a la nostra capital, va tindre una multitudinaria acollida dins de la socie-
tat castellonenca que va respondre a la fama ben guanyada de Cesar Vidal com a escri-
tor i comentarista de radio. Membres de l’Associacio Cultural Cardona Vives varen

D. César Vidal
asistir a est acte i tingueren ocasio de contactar en l´ilustre protagonista.

Con motivo de su estancia en Castellón ,y debido al enorme inte-

rés que su visita despertó en nuestra capital agradecería de su ama-
D. Cesar Vidal. Doctor en bilidad y sobretodo de su paciencia que pudiera responder brevemente
Historia ,Teologia , Filosofia y a unas preguntas que le formulo, a fin de poderlas reflejar en nuestra
Licenciado en Derecho. Nació
revista RENOU.
en 1958. Ha ejercido la docencia
en diversas universidades de 1) ¿En que lugar nació? [Cesar Vidal] La verdad es que
Europa y America. En la actuali- [Cesar Vidal] En Madrid. no lo sé con seguridad, pero
dad es columnista del diario La 2) ¿Donde cursó sus primeros estu- debió de suceder a finales de
Razón. Colabora en medios dios? los setenta.
como la cadena COPE en [Cesar Vidal] La verdad es que ZP y 6) ¿Considera que
Madrid dirigiendo el Programa En las Escue- España esta pa-
las pías de
el PSOE están manifestan- sando de ser un
La Linterna que todos los dias
se ofrece a las 20 horas. San Antón en do una actitud hacia la País vertebrado
Defensor infatigable de los Madrid. Comunidad Valenciana que por autonomías a
derechos humanos ha recibido 3) ¿Qué le inclinó a es indecente e intolerable. un País roto?
diversos galardones por distin- estudiar la [Cesar Vi-
tas organizaciones tanto abogacía? dal] Dá esa im-
Europeas como Americanas, a [Cesar Vidal] Hubiera preferido presión, sí.
su incesable labor que lo consti- estudiar Historia, pero mi padre - 7) Cree que esa actitud de sumisión
tuyen como una de las personas que se había sacrificado mucho del Gobierno Zapatero a las
más galardonadas de nuestra para que pu- voluntades de Ca-
sociedad española. Su infatiga- diera estudiar - Le privan (a la C.V.) del taluña y Vascon-
ble creación como escritor nos me dijo aque- gadas podría ter-
impide reflejar aquí todos los
agua, de las infraestructu-
llo de “te vas a minar con la es-
títulos de sus obras publicadas morir de ham- ras, del respeto a una de sus tructura política de
que van aproximándose al bre”. lenguas... Es obvio que de- la España de las
numero de doscientas. Con una 4) ¿A que edad sean hundirla, humillarla, Autonomías e in-
gran aceptación por su diversi- escribió su pri- machacarla para convertirla cluso poner en
dad y profundidad en los temas, mer libro? peligro un sistema
podemos citar algunas como [Cesar Vidal] en una presa fácil del nacio- democrático?
“La mandrágora de las doce Con diez-once nalismo catalán. Sin duda, [Cesar Vi-
lunas”, “El Testamento del años. Lo es- es una de las mayores feloní- dal] Sí, ambos
Pescador”, “El ultimo tren a cribí en el as que ha cometido este riesgos son más
Zurich”, “España frente al colegio y tuve que probables y,
Islam”, “El medico de Se- gobierno.
mis primeros por desgracia, se
parad”, “De Isabel a Sofia. lectores entre trata de un proce-
Medio milenio de reinas de compañeros de clase. so en el que ya hemos entrado.
España”, etc,,,, 5) ¿Cuál fue su primera intervención 8) Esta actitud del actual Gobierno
radiofónica? español ¿Puede hacer peligrar
 Renou
ENTREVISTA A D. ALBERTO FABRA PART
Es repugnante ver
cómo el nacionalismo cata-
lán contempla a la Comu-
nidad Valenciana como
Hitler veía a Checoslova-
quia
la identidad política, cultural,
social y por lo tanto económica
de la Comunidad Valenciana?
[Cesar Vidal] La verdad es que
ZP y el PSOE están manifes-
tando una actitud hacia la
Comunidad Valenciana que es
indecente e intolerable. Le
privan del agua, de las infraes-
tructuras, del respeto a una de
sus lenguas... Es obvio que
desean hundirla, humillarla,
machacarla para convertirla en
una presa fácil del nacionalis-
mo catalán. Sin duda, es una
de las mayores felonías que ha
cometido este gobierno.
9) Valencia esta sometida a unas
presiones enormes desperso-
nalizadoras por parte de la
Autonomía Catalana con el
beneplácito del Gobierno socia-
lista de la Nación.
¿Cree que todavía le quedan
recursos para defenderse?
¿Cree que al final podrá preva-
lecer la identidad de todo un
pueblo milenario de verdad?
[Cesar Vidal] Creo que sí,
pero es repugnante ver cómo
el nacionalismo catalán con-
templa a la Comunidad Valen-
ciana como Hitler veía a Che-
Renou
Jaume Roig, autor de “L’Espill”, obra de 16.359 versos. En els versos 686-690 diu:
“...sera en romanç, noves rimades, comediades (...) al pla teixides de l’algemia e parle-
ria de Paterna, Torrent, Soterna...”. Si aço pareix poc, afegir que esta obra fon denun-
ciada a l’Inquisicio en 1792, el llibre passà de ma a ma dels religiosos del Tribunal, apareix lo
següent: “adjunto libro impreso en IDIOMA VALENCIANO, intitulado Libre...”, fins a once
voltes en quinze folis.
coslovaquia. En mi próximo
libro, “Mentiras históricas... de
uso común”, analizo algunas
de las falsedades que el cata-
lanismo ha propalado a costa
del antiguo Reino de Valencia.
Es un pequeño tributo a todos
los valencianos que se enfren-
tan con esa presión vergonzo-
sa del nacionalismo catalán.
10) Parece ser que va usted a publi-
car un libro sobre verdades y
D. César Vidal con la vicepresidenta de c. Vives
mentiras históricas ¿Cuándo va
a salir a la luz?
[Cesar Vidal] Dios mediante,
será a mediados de noviembre
y como ya le adelantaba la his-
toria valenciana aparece en
varias ocasiones.
11) ¿Qué opina de Castellón? ¿Qué
impresión le produjo?
[Cesar Vidal] Me encanta
Castellón como, en general,
me sucede con toda la
Comunidad Valenciana. Tenga
en cuenta que fue en esa parte
de España donde yo descubrí
el mar con diez años y no se
ENTREVISTA 21
puede usted imaginar lo que
era para un crío del interior
encontrarse con aquello por
primera vez. Recuerdo que mi
hermano pequeño y yo estába-
mos tan emocionados que, en
plena tarde, no pusimos a
hacer un hoyo en la arena de la
playa.
12) ¿Qué opina de la Comunidad
Valenciana y de los valencianos
en general?
[Cesar Vidal] Siempre he teni-
do unos sentimientos muy
entrañables hacia ellos. Son
gente emprendedora, trabaja-
dora, acogedora... Bueno, le
diré que hace décadas incluso
tuve una novia valenciana que
era una criatura deliciosa y si
la cosa no cuajó fue por mi
mala cabeza.
Muchas gracias. Hasta
siempre
En mi próximo libro,
“Mentiras históricas... de
uso común”, analizo algu-
nas de las falsedades que el
catalanismo ha propalado a
costa del antiguo Reino de
Valencia. Es un pequeño
tributo a todos los valencia-
nos que se enfrentan con
esa presión vergonzosa del
nacionalismo catalán.
22 OPINIO Renou

L’ACTUALITAT DEL PENSAMENT DE

JOSEP Mª BAYARRI Juli Moreno Moreno
a proximitat de la festa vixcuda del 9 d’Octubre, prevendes i manteniment d’estatus de les classes diri-

L dia de la Patria Valenciana, es un motiu per a refle-

xionar sobre la situacio del nostre poble, una
societat que personalment considere poc cohesiona-
gents o intelecualment mes preparades. En el s. XVI
fon la castellanisacio qui arraconà lo propi infravalo-
rant-ho, en el s. XX ha segut el model uniformisador
da i prou desvertebrada, lo que conseqüentment du a potenciat per la dictadura i les falses vies de recupera-
la poca implicacio dels valencians/de les valencianes, cio oferides pel pancatalanisme absorcioniste. Tot aço
d’arreu del territori, en valorar lo que nos es propi i d’a- ha creat una societat complexa, en general no educa-
rribar a sentir el compromis de que la da en els seus referents, ni coneixedo-
seua conservacio, potenciacio i trans- ra d’ells, i en dificils identificadors que
missio son essencials per a seguir la fan debil i voluble, la fan facil presa
sent poble valencià i contribuir de pas de cultures proximes, aparentment
a enriquir la pluralitat cultural. mes potents i enlluernadores.
Precisament eixa falta de zel i de Si la fi del segle XIX i els inicis del
compromis ha fet que la bicefalia con- s.XX supongueren un resorgiment i
ceptual sobre el ser valencià/valencia- una vitalisacio del valencianisme, com
na confonga, desapassione i cree una a corrent sociocultural i inclus politica,
quasi nula ilusio entre les novelles que treballava des d’una concepcio
generacions, mes motivades per les autoctonista, igualment aço anà acom-
noves tecnologies i els efectes de la panyat per una atra visio, una concep-
globalisacio que pel conreu de lo que cio interessada que, en pla revisionis-
dificilment els hem sabut trasmetre les te, nos pretenia fer vassalls feudals
generacions predecesores. Els possi- d’un imperi que unicament existia en
bles esterils enfrontaments entre una les ments dels teorics del catalanis-
concepcio autoctonista, que fa als Josep Mª Bayarri, retrat. me. Si en els anys 70 i 80 es dona un
valencians protagonistes del seu devin- Foto proporcionada per nou aflorament, despres d’un periodo
l’autor de l’articul
dre, i una atra intervencionsita, que uniformisador, del absorcionisme pan-
nega la propia existencia d’eixa condi- catalanista, no es menys cert que ya
cio, han dividit la nostra societat i en molts casos han hi hague personalitats a les que esta qüestio no els
espantat a molts conformistes. passà desapercebuda. A finals del s. XIX ya ho denun-
Esta situacio que es planteja per a res es nova, ciava Gaeta Huguet Breva, alhora que feya una extraor-
l’intrusisme, l’absorcionisme cultural o l’intent de dinaria labor de culturalisacio valencianisadora, igual-
substitucio cultural es una qüestio que venim patint ment ocorriria en els anys 30 del passat segle, en este
des de que perguerem el protagonisme com a poble cas descolla la figura de Josep Mª Bayarri i Hurtado. La
per a anar a abraçar atres models; aixo sí a base de figura d’este ultim personage, que s’ha intentat silen-

Renou
 Renou
L’ACTUALITAT DEL PENSAMENT DE JOSEP Mª BAYARRI
ciar i desqualificar, despertà i manté vives passions i
odis, segons la lectura que es vol fer de la seua obra i
trayectoria. La nostra aci, procurant evitar lo passional,
sera acostar al llector la figura i l’obra d’un gran valen-
cianiste, compromes en les seues llengua i cultura.
I. Josep Maria Bayarri
Josep Maria Bayarri, escritor i escultor, naixque en
Valencia en 1886, ciutat en la que tambe mori l’ any
1970. Quedà orfe de mare sent menut i la seua forma-
cio primaria l’adquiri entre Alboraya i Valencia. Entrà
d’aprenent en un taller de joguets i en l’imprenta del
diari El Correo de Valencia a on va
coneixer de redactor a Maximilià
Thous; tambe treballà en un taller de
fusta en els germans Capuz-Julio. Es
matriculà en l’Escola de Belles Arts de
Sant Carles, en la qual cursà estudis, i
entrà en el taller de Romero Tena, a on
tindrà de mestres a Capuz, Ballester,
Palacios i Coret, pero realment el seu
mestre sera Alfredo Badenes i, en
anar-se’n este a Colombia, passarà
per diferents estudis destacant el
d’Ureña i Carbonell i el de José Tena.
En lo referent a la seua faceta artisti-
ca esculpi molta imagineria per a tem-
ples de la ciutat de Valencia, per a dife-
rents localitats valencianes i capitals
espanyoles i tambe treballà per a Portada del poemari
Valéncia”. Foto proporcionada per
America. Fon catedratic d’Anatomia l’autor de l’articul
Artistica i professor d’Estetica i
d’Historia de l’Art en l’Escola Superior de Belles Arts
de Sant Carles. Pero Bayarri fon un home polifacetic
que treballà en la Companyia de Tramvies i Ferrocarrils
Economics, tambe ho feu com a corresponsal del
Diario Español de la Havana, com a corrector lliterari
de Las Provincias o com a professor de dibuix en els
Capuchins de Godella. Pero tal volta lo que mes nos
interessa d’ell es la seua faceta lliteraria i especial-
ment aquella en la que nos mostra el seu pensament
sobre el seu valencianisme. Els seus inicis lliteraris es
poden vincular a les tertulies del Patronat de la
Joventut Obrera, d’on sería bibliotecari, i sera en este
lloc a on es relacionaria en Esteve Victoria, Caballero o
Asins. Colaborarà, com a sindicaliste en Juan Reig
Caballero i escriurà en El Pueblo Obrero.
Fundà diverses publicacions de poesia i d’art, obra, fins a l’ultima etapa de la seua vida en que retor-
entre les quals destaquen la coleccio de “Poetes
valencians contemporanis” (1915) i les revistes El vers
valencià (1934) i Ribalta (1935). Tambe edità una
Historia de l’art valencià en 1957 i diverses biografies
COLABORACIO 23
d’artistes valencians i encara un poema dramatic titu-
lat Roger de Flor (1926). La seua obra poetica es
extensissima, fins a mes de 60 llibres publicats de
mes o menys calitat lliteraria. Destacar les seues pri-
meres obres Precs de pau i Llaus lírics de 1915, a l’i-
gual que la seua obra Esta es Valencia, un poemari
que s’agrupa baix la trilogia jocfloralesca de patria, fe
i amor, un amor que de manera desbordant plasma per
la Patria Valenciana i tot lo valencià.
Es autor de Els cavallers de Vinatea1, (1928), un
“llibre de prosa valenciana, sugeridor d’amples pers-
pectivas patriòtiques”, definit aixina pel seu prologuis-
te Ignaci Villalonga i Villalba. Es tracta d’un cant a la
personalitat valenciana i a les seues
mes plurals manifestacions. En el
mateix prolec seguix dient Villalonga
“L’inflamat parlament de Bayard el
patriota, al peu de la estatua de l’alt
Rei Jaume, servix a l’autor per a con-
densar els seus conceptes sobre la
Patria en un sentit predominantment
politic i històric,…”2. “El nom de
Vinatea segella el llibre, i és aquest
nom una vera i oportuna evocacio en
aquests temps, per l’alt exemple de
valor civil que ens oferix. Sapiam, els
valencians, ser dignes de tan noble
ascendencia i el respete als nostres
drets i la salvaguarda dels nostres
interessos será la recompensa”.
“Esta es Tampoc, en este cas, escapa la pre-
sent obra ad aquells que la tilden de
pamflet politic, com tambe ho faran
sobre El perill catalá 3, i nomes pel fet
de que denuncia i posa en alerta al respecte d’unes
concepcions que involucren als valencians en hipoteti-
ques i quimeriques fantasies historiques i culturals.
Bayarri tambe va ser inspirador d’una proposta
ortografica per a la llengua valenciana, que podriem
qualificar de poc rigorosa, puix encara que proponia
que s’escrivira la llengua tal qual es parlava, les solu-
cions ortografiques i en algun cas el lexic que usaria
en el seus escrits no estaven suficientment fonamen-
tades i s’apartaven completament de les solucions
mes o menys acceptades en el moment. La seua
Qartilla valenciana, publicada en 1966, arreplega
estes propostes que contaren en poquissims segui-
dors i que inclus ell apenes les utilisaria en alguna
na sobre esta radical proposta. Son conegudes com a
“Normes del 22”, ya que fon l’any 1922 quan les
redactà, just en el moment en que ocupava la presiden-
(passa a la pag. següent)
24 HISTORIA
L’ACTUALITAT DEL PENSAMENT DE JOSEP Mª BAYARRI
cia de la Seccio de Lliteratura de Lo Rat Penat. Tambe
es coneixen com a “Cuàqueres” pel predomini del
fonema /k/. Estes regles tenien una base exclusiva-
ment fonetica i tendien a eliminar les grafies que no
sonaven i simplificar les homofones g/j, c/q, s/c o
inclus la b/v.
Entre destacades distincions i tituls, descollen el
de Mestre en Gai Saber otorgat per Lo Rat Penat i el
seu nomenament, en 1948, d’Academic de la Real
Academia de Belles Arts de Sant Carles.
Una de les seues obres fonamentals, a la vegada
que trascendents per al valencianisme
militant es El perill catalá. Valguen les
paraules del prologuiste de l’obra,
Rafael Raga, per a que os fem una
idea del contingut i de la finalitat per-
seguida pe Bayarri en escrirue’l i publi-
car-lo en 1931:
“… Es un crit d’angoixa de
qui sent prop el perill, de que a
pretext d’atres germanors quede
minvada la personalitat valencia-
na.
No vol ser el llibre de Bayarri
un crit de combat; no dú enclosa
cap hostilitat envers pobles que
històricament considerem d’un
comú orige; pero sí coral adverti-
ment de que jamay podem entre- Portada de “Els cavallers de
gar la gloria de nostre passat; Vinatea” Foto proporcionada per
sols compartirla. l’autor de l’articul
A despit de totes les unitats
que s’hajen proclamat, per mes que nostres
terres siguen incluídes entre les terres catalanes,
estem verament convençuts que sols hi farem
vibrar a nostre poble, redimintlo de l’actual apoca-
ment, parlantli de: terres valencianes, llengua
valenciana, niçaga valenciana. Son problemas
d’orde sentimental que deuen comprendre els
catalans, renunciant a l’imperialisme que llur
explendorós renaiximent contemporani disculpa,
pero que may pot ser grat a Valencia; encara que
no hi falten intelectuals atrets per la superioritat
política de Catalunya i ben avinguts ab aquelles
4 4. Ibidem. Prolec, pp. 14, 15.
tendencies” .…
“Surgida nostra nació lliure, ab característi-
Renou
L’acta del Compromis de Casp (6 de juny de 1412) està escrita
“in ydiomate valentino”.
Renou
ques sustantives de mans del invicte rey Jaume,
ab una potenta economía, la més independent
entre tots els pobles d’Espanya; aquell explendo-
rós passat i esta força actual son els mijans per
a bastir en lo esdevenidor lo nostre Estat. De
Catalunya sols cal pendre com a eixemple enco-
ratjador la virtud de la perseverancia.”5
En una proxima colaboracio nos comprometem a
acostar al llector al contingut d’este treball, que hauria
de ser una obra basica en qualsevol biblioteca valen-
ciana i imprescindible en la d’un valencianiste/ d’una
valencianista.
NOTAS
1. Bayarri, J.Mª. Els cavallers de Vinatea. Valencia
1928. Prolec de Ignaci Villalonga, pp.11 a 14.
2. En la pagina 77 inicia el seu parlament Bayard,
sobre identitat, cultura i sentiment, historia….
Nomes destacar algunes paraules, d’un text digne
d’analisis, el qual nos descobrix al Bayarri teoric del
valencianisme:
“S’aguaitava l’hora en que un deslliurament
de les trabes materials que nos oprimien posara en
ejercici la ordenació política.
Nosatros ya erem!, en la mes esencial, en la
única esencial existencia que delimita un Poble. I
així, la plasmació objectiva, en la delimitació formal
d’un estat orgànic que servira les necesitats de la
Patria, vingué al temps, i per obra de la empenta de
Jaume I d’Aragó i Catalunya. S’etablí el contacte i l’e-
lement espiritual d’identitat manifesta, i a mes, el
deciciu adjutori del braç i el seny del nostre deslliura-
dor d’ara, fon l’inici i la fortificació d’una fraternitat
política perdurable i del major progrés impulsora.
El Poble – millor, els dos Pobles-invasors,
pels mijans d’una constitució llegislativa democràti-
ca, en un reconeiximent públic de la personalitat de
Valencia, del Poble deslliurat, concurriren a la plena
efectivitat del dret de Valencia, en quin ejercici dins sa llibertat, pronte,
el nostre Poble fon capdavanter dels de la Confederació.
Valencia reseguía sa linia ferma portant als costats Catalunya i Aragó, al
darrere sa intensa i inmensa concatenació històrica i de tradicions i al
davant la vissió propia de ses esperances i son destí.
Valencia, indivisible, inagregable i suficient!”. pp. 80 i 81.
En referir-se al nom de la nacionalitat i del territori tambe ho te clar:
“Establirem la linia certa sobre la que s’escola la íntima vissiò que con-
crete Valencia –no la estricta- la total” p.78, o “La historia estricta de
Valencia –no la estricta si no tot el Regne- comporta aquella seguritat
de unitat i suficiencia en sí, natural i suavísima”. P. 79. Queda clar que
en el primer “estricta” en negatiu no vol referir-se a la ciutat de
Valencia, sino a la Patria Valenciana en el seu conjunt. Usa el terme
Valencia puix per a referir-se a tota la nacionalitat, a tot l’historic Regne
de Valencia.
3. Bayarri Hurtado, Josep Maria. El perill catalá. Consell Valencià de
Publicacions. Valencia, 1931
5. Ibidem. Prolec, p. 16.
 Renou HISTORIA 25

¿PER QUÉ LA SENYERA CORONADA ES Antoni Atienza

LA BANDERA DE TOTS ELS VALENCIANS? Historiador. Autor de “La
Real Senyera. Bandera
nacional dels valencians”

bans de tot, cal recordar que la Senyera és una que els cavallers de la ciutat devien seguir a la Senyera1.

A bandera, i que té un orige migeval. Les banderes

migevals eren, sobre tot, instruments de guerra i
de poder. També cal senyalar que fins al segle XV –i
A principis del segle XIV, la força armada valenciana, de
la qual la principal contribució era la de la ciutat de
Valéncia, hagué d’eixir en diverses ocasions per a defen-
segons moles, fins al XVIII- no existien dre els drets de la Ciutat i de les Viles
banderes de “nacions”, ni de regnes. Reals, contra els abusos dels nobles.
Les banderes eren derivats dels escuts Per privilegi d´Alfons I, la milicia no
(escut=senyal=senyera), i els emble- podia lluitar fora del Regne, i per tant
mas heràldics eren privatius de l’aristo- devia de combatre dins de les nostres
cràcia i dels monarques. A soles a par- fronteras: era una força defensiva. En
tir del segle XIII comencen a aparèixer eixa època, la Senyera ya era coneguda
emblemes de les ciutats, utilisats sobre com “del Rei e de la Ciutat”.
tot en sagells. Figura fonamental per a entendre
El Regne de Valéncia no tingué una l’heràldica valenciana, fon el rei Pere II
repoblació ràpida. Durant molt de de Valéncia “el Ceremoniós”. El monar-
temps fon un territori de frontera, atacat ca va reinventar l’història dels blasons.
en freqüència pels musulmans des La bandera barrada, fins a eixe
d’Almeria i Granada, i més tart, el moment, no tenia un numero fixe de
Magreb. Per a defendre esta frontera, i barres; el seu orige havia segut obra de
ofegar les revoltes dels musulmans que Ramon Berenguer IV, comte de
habitaven el Regne, es varen organisar Barcelona i princip d’Aragó, quan ya
milícies, grups de ciutadans armats que La Senyera Valenciana en la Guerra tenia abdos tituls. Per tant, hui per hui,
en cas d´atac, eren avisats per a pren- Civil, davant de l’anarquista, la comu- l’opinió dels heraldistes més prestigio-
dre les armes i lluitar. No eren tropes nista i socialista, la republicana i la sos és que les barres son tant catala-
del Rei, puix el Rei no les pagava, sino del poble. Del llibre “Senyera nes com aragoneses. Puix be, Pere II
milicians, cridats per la seua ciutat, i en Valenciana. La bandera de tots” va establir que les barres eren l’emble-
armes pròpies, municipals o dels gre- ma dels primitius comtes de Barcelona
mis. Era l’Host, una força militar convocada pel Rei, –quan el de Ramón Berenguer III era una creu roja en
segons la costum feudal, pero no organisada per ell. Per camp blanc-; i per a Aragó, es va “inventar” un escut
tant, no lluitaven baix els colors del monarca, sino de la blau en una creu blanca. Cap a 1360, va manar que les
ciutat que els mantenia i les proporcionava les armes. barres dels seus escuts serien quatre. Zelós de que cap
La formació d’esta milicia es feu durant el regnat de atra persona ni ciutat lluïra el seu blasó personal, feu
Jaume I, i consta en els Furs de Valéncia, a on s´establix que Valéncia portara com a distintiu una corona damunt

Renou

Promoción 10 adosados
2ª fase de adosados en ALQUERÍAS DEL NIÑO PERDIDO
CALIDAD DE VIDA
A SU JUSTO PRECIO
26 COLABORACIO
¿PER QUÉ LA SENYERA CORONADA ES LA BANDERA DE TOTS ELS VALENCIANS?
de blau, en recort del color real d’Aragó. D’esta manera
naixqué cap a 1365 la Senyera de Valéncia, en la qual la
Corona representa per un costat el Regne –“perque és
cap de Regne”-, i l´aliança entre el monarca i el seu
poble. Pero Valéncia volgué subrallar que la Senyera era
també “bandera del Rei”, bandera real, i posà damunt de
l’asta l’emblema personal de Pere II: el drac, que a par-
tir del segle XVI es convertiria en una rata penada. Aixina
es mantenia la dualitat: Senyera del Rei i de la Ciutat.
En cas d´invasió del Regne, el punt per a concentrar
l’Host devia de ser la ciutat de Valéncia, el Cap i Casal.
Cal meditar que vol dir açó de “Cap i Casal”… Per a avi-
sar a pobles i ciutats, s’enviaven men-
sagers i s´hissava dalt del Portal dels
Serrans –la vía natural que s´obri cap
a Castella- la Senyera, en un ceremo-
nial que anà complicant-se en els
anys. I ací està la clau del problema.
Si la Senyera de Valéncia, la Senyera
custodiada per Valéncia, encapçalava
les tropes de tot el Regne de Valéncia,
¿no seria llògic considerar-la bandera
del Regne de Valéncia, en una època,
repetim, en la qual no existien “bande-
res d´Estats”?
La convocatoria d´Host del Regne
es feu d´una manera molt clara i docu-
mentada durant el regnat de Joan II.
Normalment, els monarques de la
Corona d’Aragó preferien que els seus
regnes i estats, en conte de convocar
un eixèrcit que ells no controlaven, Monumental estatua de la Senyera en
redimiren el servici en diners. Pero Vilarreal. Del llibre “Senyera
Joan II es va trobar en dos ocasions, Valenciana.La bandera de tots”
en 1462 i 1476, necessitat de convo-
car l´Host, i es feu ordenant el propi monarca que les
viles reals acodiren en les seues tropes a Valéncia per a
“seguir la Senyera”. La Senyera va dirigir a les tropes de
tot el Regne –de les viles reals i dels nobles aveïnats en
el Cap i Casal o en viles reals- cap als seus objectius, eli-
minar en els dos cassos les rebelions dels Jaumes
d’Aragó, pare i fill, barons d’Arenós. També ho feu en
1526, contra els moriscs de la Serra d’Espadà; i en
1650, extraordinàriament, l´Host ixqué del Regne captu-
rant Tortosa, i bandejant als francessos que ocupaven
Catalunya. Deu d´entendre’s que parlem de la Senyera
conservada en Valéncia, puix sabem que existiren atres
Senyeres, més o menys paregudes a la de Valéncia, en
corona damunt de blau, i en les barres reals, i de les
2
quals encara conservem la de Capdet . Per tant, docu-
mentalment, podem dir que gent de Borriana, de
Morella, de Castelló, o de Vila-Real, lluitaren seguint a la
Senyera. I si ho feren seguint a les banderes barrades
del Rei, ho feren com a mercenaris, com a soldats
pagats pel Rei, i no com a hómens que complien un
deure emanat de les lleis i costums de les seues ciu-
Renou
tats.
Perque cal recordar que la bandera quatribarrada
representava al Rei3, a un poder autócrata, i la Senyera
valenciana, a les Ciutats, illots a on el poder feudal com-
petia en les llibertats forals. ¿Per qué tantes i tantes ciu-
tats del Regne adoptaren escuts pareguts al del Cap i
Casal4? ¿Per qué moltes atres l’incorporaren al seu
blasó? Si l´escut de Valéncia –corona i barres- dona
orige a la Senyera –corona i barres-, ¿quina deuria ser,
seguint la llògica heràldica, les Senyeres de Castelló, de
Vila-Real, d´Alzira, d’Agullent…?
Les banderes se duen en el cor, i discutir sobre
elles, sentimentalment, és impossi-
ble. Pero no es poden negar les evi-
dències, que postren a la Senyera
coronada com la bandera de tots els
valencians. No es pot negar el quadre
de Vicent Salvador, que representà a
uns soldats valencians del XVII en
una Senyera un tant extranya, ni es
pot oblidar el quadre de Bernat
Ferrándiz en les Senyeres presents en
una processó del poble; no es poden
amagar els poemes de Teodor
Llorente, de Constantí Llombart, ni de
Carles Salvador, les paraules enfla-
mades de Francesc Almela i Vives, de
Faustí Barberà, de Gaetà Huguet, o
d’Eduart Martínez Ferrando; ni la hui
desapareguda Senyera de la Joventut
Valencianista que va presidir actes i
aplecs organisats per Vicent Tomàs i
Martí.
Notas
1 “Furs e ordinacions fetes per los gloriosos reis d´Aragó als regni-
cols del Regne de Valencia”, Edició de Llambert Palmart, 1482, lib, IX,
rubrica XVIII, “Del Batle e de la Cort”, num. VI, fol. 30.
2 En canvi, no es guarda cap bandera quatribarrada, a banda del
Penó de la Conquista: la de Sagunt és dels anys 1920, i és una còpia del
Penó de la Conquista. El Penó és una bandera extrañilla, i mai s´ha estu-
diat a fons per a poder determinar en exactitut la seua època.
3 La bandera quatribarrada fon un estandart personal del Rei
d´Aragó, Valéncia, Mallorca i Comte de Barcelona. A principis del segle XIV
el Rei de Mallorca va establir una bandera per a la Ciutat i Regne de
Mallorca –la franja morada en castell d’argent-, conservant ell el seu
estandart barrat. Pero el número de barres no fon fixat en quatre fins a
1360, aproximadament. Jaume I duia normalment dos barres a soles, pero
no era un número fixe. A partir del segle XV, per les invencions heràldiques
de Pere II, es va establi que l’escut de Catalunya eren les barres, i d’ahí
es derivà que l’estandart català era el mateix que el real. Les barres pas-
saren a ser una bandera del Rei d’Espanya després del matrimoni de
Ferran d’Aragó i Isabel de Castella: trobem banderes quatribarrades en els
galeons de la Gran Armada de 1588. En qualitat d’aixó, banderes del Rei
d’Espanya, figuren en les pintures del Palau de la Generalitat de Valéncia.
4 Inclús en el segle XIX, com a mostra de l’avorriment que sentien
cap als seus senyors feudals, Bunyol i Mislata adoptaren escuts en barres
i corona. Mislata va decidir fa uns anys abandonar-lo i reprendre una heràl-
dica senyorial, en l’oposició significativa d’Esquerra Unida.
 Renou
LO POLÍTICAMENTE CORRECTO
ES UNA TRAMPA MARXISTA
a denomación Comunidad Valenciana es fruto del
L consenso de los grandes partidos, entre País y
Reino de Valencia, para evitar que la sangre llega-
se al río. El valenciano de la nefasta AVL, que ya debía
haber dinamitado el Consell, llevándose por delante la
carcoma catalanista que corroe a nuestra sociedad,
es el catalán con algún modismo de esta tierra. Otro
apaño indigno, que nos da espectáculos bochornosos
como el reciente proceso de elección a la Presidencia.
El ceder, la debilidad siempre redunda en perjuicio de
nuestras esencias.
Lo políticamente correcto es un concepto mar-
xista, ideado cuando decidieron ocultarse bajo el eufe-
mismo de progresistas para
disimular la marcha a su trasno-
chado, cruel, tiránico y fracasa-
do pasado de la dictadura del
proletariado.
Se puede ser firme en
los planteamientos y hacerlo
con educación, simpatía y res-
peto a los demás. Es es demo-
cracia y libertad. Lo políticamen-
te correcto es una trampa para
que renunciemos a nuestro
derecho –inanielable- a la liber- El Palleter. Del llibre “Atlas visual de la C.V.”
tad de expresión.
Cuando se agrede a los participantes en un
mitin político, aunque lo organice un partido minorita-
rio se está faltando a la libertad, al respeto a quien
disiente. La minoria tiene derecho a expresarse, pero
no tiene derecho a gobernar, como está ocurriendo
ahora, donde el 8% de los ciudadanos que votan en
España tratan de imponer su destrucción, aliados con
un Presidente de Gobierno, torpe pero malo, dispues-
to a arriar sus pantalones, creyendo que gana votos,
cuando solo pone su culo al aire.
En nuestro Reino de Valencia, la gente puede
hablar, porque es libre, como le de la gana, en ruso,
en swahili o en catalán. Todo vale con tal que sus
interlocutores le entiendan y puedan comunicarse.
Pero la lengua de nuestra tierra es el valenciano, no
Renou
Las cualidades de la lengua valenciana son: su brevedad, la abundancia de monosíla-
bos, la suavidad y la cantidad de palabras de origen árabe, griego y latino. Carlos
Ros Hebrera
COLABORACIO 27
Wenley Palacios Carreras
ese deplorable dialecto del oc, rebautizado hace cien
años, trufado de palabras francesas, por Prat de la
Riba, que quieren imponernos como lengua en nues-
tro Reino. Fernando Giner, Presidente de la Diputación
de Valencia, hace todo lo que puede. Recientemente
ha inaugurado una magnífica exposición sobre la
Historia del Valenciano. A veces no ha sido bien mira-
do en su propio partido, pero ha conseguido ser una
de las banderas, precisamente por su defensa del
valenciano, en la próxima campaña electoral del P.P.
Todos debemos defender nuestra lengua, aun-
que sea desde distintas posiciones, según el carácter
y las posibilidades de cada quien. Unos en institucio-
nes científicas, donde guardan
la esencia, la pureza y el
esplendor de nuestra lengua, lo
que puede que sea, en un futu-
ro, necesario para volver a edu-
car a nuestros niños y jóvenes
en el auténtico valenciano que,
aún hoy, hablan sus padres y
abuelos. Algunos se doblan a lo
políticamente correcto y, todo lo
más, logran pactos humillantes
con los que imponen el llamado
oficialmente valenciano, convir-
tiéndolo en un dialecto del cata-
lán, con algunos modismos admitidos como localis-
tas. Lo políticamente correcto, la trampa ideada por
los marxistas, les lleva a destruir nuestra lengua. Pero
otros se fajan, plantan cara, adoptan posiciones, que
simbólicamente defino como poner barricadas en el
río Cinca. Son los nuevos Tirantes dispuestos a blan-
dir su espada en defensa del Reino. Estos no permi-
ten que los nacionalistas catalanes campen aquí a
sus anchas. A quien lo hace se lo afean y a quien
impone le desobedecen y combaten, en legítima
defensa contra la agresión del norte.
Es hora, pues las elecciones autonómicas y
municipales están muy próximas, de exigir al partido
que pueda hacer útiles nuestros votos, que en su pro-
grama defienda el auténtico valenciano y luche contra
28 OPINIO
LO POLÍTICAMENTE CORRECTO ES UNA TRAMPA MARXISTA
la invasión catalanista y su deseo de integrarnos en
su País -ellos nunca han sido Reino- para convertirnos
en catalanes de segunda, en sus esclavos. Si ahora
nos niegan incluso el agua, qué harían con los valen-
cianos si no tuvieramos personalidad jurídica como
Reino -o Comunidad- para defender-
nos.
Los hombres libres somos
dueños de nuestro destino y no nos
someterán si ejercemos nuestra
libertad en cada momento, sin
decaer, luchando en los medios de
comunicación, en los tribunales, en
las plazas públicas y denunciando
las tramas y políticas de invasión
catalanista. Protestando, por ejem-
plo, que el dinero de nuestros
impuestos, a través del Ayun-
tamiento, vaya al Instituto de
Estudios Catalanes que lo emplea
para catalanizarnos. Ahora nos enví-
an el Correllenguas y pronto nos
correrán a zurriagazos. Hay que
impedirlo.
Esta no es una postura de
derechas o de izquierdas. El primer Tirant Lo Blanch. Foto proporcionada per Guerra Civil y luego cuantas veces
imperialista catalán ha sido Jordi l’autor de l’articul
Pujol un hombre nada progresista.
Empezó como presidente de Banca Catalana, utilizan-
do sus dineros en propagar el catalán por Valencia y
Mallorca y difundirlo en el extranjero como la supues-
ta lengua única de lo que llama Paises Catalanes. Él
arruinó aquel Banco, cuyos fondos en gran parte
hemos tenido que reponer, con nuestro dinero, todos
los españoles. Y cuando accedió a la Generalitat,
ignorando la política de Tarradellas, que nunca quiso
saber de expansionismos, ni de nada ajeno a los lími-
Renou
Renou
tes de Cataluña, utilizó el dinero de la Generalitat para
seguir con sus conquistas. Están convencidos que el
día que todos admitamos que en Valencia y en
Baleares se habla catalán, seremos todos una nación
y será más fácil una independencia o cuasi indepen-
dencia. Pujol y su partido nunca han
pretendido una independencia com-
pleta, porque el día que rompieran
sus lazos con el resto de España,
habrían cortado el conducto de
donde chupan al resto de los espa-
ñoles, se les habría secado la teta.
Esa teoría de que los impuestos
que pagan ellos nutren a las otras
Comunidades, por que son todas
más pobres, es una falacia, no está
demostrado. Todo lo contrario, han
sido las industrias del resto de
España las que se llevaron y alimen-
taron el progreso de Cataluña, no
hace muchos años. Y es constante
en todas las épocas -con Franco
también, al que adulaban y aclama-
ban multitudinariamente en su
entrada en Barcelona durante la
ha ido- especialmente tras el bodrio
anticonstitucional de su nuevo
Estatuto.
Es hora de que ante los discursos de los catala-
nistas, les afeemos su conducta, les llamemos a la
cara invasores, traidores al Reino de Valencia y les vol-
vamos la espalda. En ti, lector de RENOU, está la deci-
sión de permanecer alentando los meritorios estudios
de los centros de cultura y el auténtico valenciano o
dar un paso más y plantar cara a los invasores, como
hizo Tirant Lo Blanch ante los otomanos.
 Renou COLABORACIO 29

LA REAL SEÑERA EN LA Ricardo García Moya

SIERRA DE ESPADÁN
oy, 9 de octubre, es una ocasión propicia para recor- del Reino, no equivalía a un concejal del actual Ayuntamiento

H dar acciones protagonizadas por nuestro máximo

símbolo vexilológico. Una de éstas fue la ejecutada
por el ejército del Reino de Valencia, presidido por la Real
de Valencia, sino al de un alto mando del ejército. Así, cuan-
do en las Germanías sale la Real Señera a Campaña, se
ordena a las tropas de las ciudades “que obedescan (sic)
Señera, para sofocar el alzamiento morisco en la Sierra de por Capitán General al Jurado en Cap de Valencia” (Viciana,
Espadán en 1526. Los sublevados -más de 5.000 con la MS. 46. Bib. de S. Cruz. Valladolid). Respecto al traslado
incorporación de moros aragoneses o “tagarinos”- se de la Real Señera, por su excesivo peso y cuando el trayec-
habían adueñado del abrupto lugar, saqueando los arrabales to lo requería, el Justicia Criminal cabalgaba a la “estradio-
de Segorbe, Onda y Vall de Uxó. EI 20 de mayo, un mensa- ta”, obteniendo estabilidad para portar la enseña.
jero de Onda llegaba a Valencia pidiendo auxilio, y con la noti- No hay duda que si otras regiones norteñas hubieran
cia del degüello de los habitantes de Chilches. tenido un estandarte como la Real Señera y una compañía
La capital no podía dejar indefenso a su territorio. EI 7 armada para su custodia, habrían recuperado la tra-
de junio se activó la maquinaria bélica del Reino con la proto- dición de la manera más fastuosa y, además, se encargarí-
colaria colocación de la Real Señera en las Torres de an de divulgar sus peculiaridades “en todas las
Serranos; acción que significaba la declaración de guerra “a Universidades del mundo”, (como dicen ellos). Aquí sucede
sang y foc”. Durante los días en que la lo contrario: terroríficas mentes aniquilan
bandera estuvo expuesta en las con chimeneas de chatarra y hexaedros
torres -mientras las fuerzas del Reino de cemento el casco histórico donde
iban organizándose-, jamás permaneció nuestros antepasados vivieron días de
sin custodia: “la guardaren de dia y de nit gloria.
vint homens del Centenar de la Ploma”. Tras la victoria en Espadán, la
Parece que no existía en la Corona entrada triunfal de la Real Señera en
de España -y puede que en ningún otro Valencia (25 de septiembre de 1526) fue
reino europeo- una bandera que tuviera apoteósica: cuatro mil alemanes de
para su defensa una compañía armada, cinco en cinco en hilera, con escopetas,
como sucedía con la Real Señera. Sobre picas y “espases de tres palms, amples
el aspecto que ofrecía en 1526, si obser- com tres dits” formaban la vanguardia
vamos su imagen en los portulanos de la del desfile; después “venien los tabals,
Hispanic Society of America, vemos que L’eixercit valencià arribà a Onda el 19 de trompetes y ministres” y el Justicia
era idéntica a la actual, con barras coro- juliol de 1526 on se manà quedar la Criminal con la Real Señera o bandera
nadas sobre la franja azul; sólo difiere de Real Senyera i la Companyia del del Rat Penat junto a “Hieroni
Centenar de la Ploma en la campanya
la medieval (Biblioteca Nacional de París, Cabanyelles”, governador general del
contra els moros sublevats d’Espadà.
Ms. GE. 8.8268) en que Ilevaba cuatro Del llibre “Tratado de la Real Señera” de Reyne de Valencia, ab oficials reals e lo
barras, no dos como la del manuscrito R. G. Moya capitá dels alamanys Rogondolfo” y las
parisino. compañías valencianas.
EI ejército valenciano Ilegó el 19 de julio a Onda; Tanta expectación como los alemanes -especial-
donde quedó custodiada la Real Señera en el cuartel gene- mente la compañía armada con “espases de dos
ral. Hay que decir que nuestras fuerzas no se habían recu- mans”- despertaba en el ejército del Reino los famosos
perado totalmente del varapalo de la Germanía, especial- cañones de Xàtiva, artillería de campaña que ya estuvo pre-
mente de la matanza que tropas catalanas y castellanas -al sente al comienzo de la sublevación en el cerco de
servicio de la nobleza- cometieron con los valencianos el Benaguacil: “las dos bombardas de Xátiva; la que se llama
18 de julio de 1521, cuando “entre Almenara y Morvedre el Buey y la que se dice el Puerco”. Precisamente en la
quedaron tantos muertos como cepas de viñas”. En conse- solemne entrada de la Real Señera en la catedral, y en el
cuencia, en el asalto a la Sierra de Espadán, el ejército del ceremonioso ingreso en la Sala del Archivo, se dispararon
Reino -debilitado por el mal de Almenara- contó con el grandes cañones: “Quan arribá la Bandera a la Seu y a la
refuerzo de 4.000 lasquenetes alemanes, cedidos por el Sala, tiraren grans bombardes”.
rey Carlos I de Valencia. Por tanto, en 1526 la Real Señera fue acompañada
Precisamente, los alemanes tuvieron el honor de por miles de lasquenetes alemanes y compañías valencia-
acompañar a la Real Señera por el regreso triunfal a nas, grandes cañones de Xàtiva, cuerpo armado del
Valencia, “entrárenla per damunt lo portal dels Serrans”, Centenar de la Ploma y el Virrey, música marcial de atabales,
merced concedida por el gobernador del Reino Don Hieromi pífanos y trompetas. Y no es por molestar. ¿Pero, hubo en
de Cabanyelles, al tener autoridad sobre el protocolo de la alguna de las que ahora se titulan “comunidades históricas”
regnícola enseña. (Cataluña, País Vasco, Galicia...) una bandera equipara-
Hay muchos detalles que han sido interpretados ble a la Real Señera en cuanto valor material, histórico y pro-
erróneamente en nuestros días. Un Jurat en Cap de 1526, tocolario? Sospecho que no.
de los que acompañaban a la bandera junto al gobernador
30 OPINIO
LIBER ELEGANTIARUM
El primer diccionari impres en
llengua romanica, estava escrit
en llengua valenciana
oan Esteve, notari de Valencia, edita en Venecia, el 3 d’oc-
J
tubre de 1489, el Liber Elegantiarum, diccionari llati-valen-
cià, considerat el primer impres en llengua romanica. La
magnitut de l’obra es tal que uns (els castellans) l’han obviat,
destacant al de Nebrija, i atres (els catalans) l’han convertit en
un dels pilars basics a on se sostenta, la llengua catalana. Si
l’autor estiguera viu es remouria en la seua tumba, no per l’ig-
noracia d’estos ultims, sino per la manipulacio que fan del seu
llibre, en benefici d’una maquiavelica unitat de la llengua, que
tant els agrada als del nort, com als apesebrats i enemics de
la llengua valenciana de l’AVLl.
Abans d’entrar en les particularitats del llibre, convindria
aclarir que l’argumentacio que anem a donar no es fruit de
l’apassionada defensa del valencianisme cultural (que
tambe), sino de posar damunt de
la taula una injusticia que va mes
alla de lo politicament correcte, i
desacredita a l’autor en tots els
estaments.
Tambe hem de recordar, per lo
que mes abans destacarem, el fet
de que Joan Esteve fora notari
public per autoritat real (regie auc-
toritate notarii publici). Si ya de per
si un notari es l’home public auto-
risat per donar fe en qualsevol Transcripcio del colofo del llibre
document, un notari public “per
autoritat real”, era lo maxim que es
podia alcançar, el zenit dins de la carrera notarial, ya que
tenia jurisdiccio en tot el Regne de Valencia i en tots els
dominis de la Corona d’Arago, per a pendre part en l’emis-
sio de documents oficials. En cas de faltar a la veritat, no a
soles acabava en la seua exitosa carrera, sino que podia dur-
lo al desterro.
Una volta aclarit aixo, es de especial importacia llegir lo
que diu l’autor en el colofo de la seua obra: “Explicit liber ele-
gantiarum Johannis Stephani, viri eruditissimi, civis
Valentiani, regie auctoritate natarii publici, latina et valentia-
na lingua: exactísima diligentia emendatus: Opera atque
impesa Pagani de Paganinis Brixiensis Venteéis impresus.
Inno. VIII summo pontífice. Augustino Barbadico, Venetiarum
principe. Anno a natali christiano M.CCCCLXXXVIIII.
v.vero.no.Octobris.”
Renou
Joan Esteve, Venecia 1489, publicà el “Liber Elegantiarum”, escrit en latina et
valentiana lingua. El ”Liber Elegantiorum” es el primer diccionari d’una llengua
romanica.
Renou
Joan Ignaci Culla
President de Renaixença Valencianista
Es a dir, Joan Esteve, com hem reproduit, deixa clar, el
seu orige, la seua professio i la denominacio de la llengua
en la que escrivia: latina et valentiana lingua, i aixina ho rati-
fiquen distints experts:
Joseph Rodríguez en Biblioteca Valentina (1747): “Juan
Esteve, natural y notario de Valencia, escribió: “Dictionarium
et phasilogium duarum linguarum Valentinae et Latinea.
Inscriptum: Librum elegantiarum” (p. 253).
D. Nicolau Antonio, en la Biblioteca Hispana Vetus, diu:
“Joan Esteve va escriure un Dictionarium quodmanet phrasi-
logium daurum liguarum Valantinae vulgaris et Latinae, quod
Librum Elegantiarum inscriptum. I afirma que ell mateix va
vore un eixemplar en ma de N. Amigo, D. Hipólito Samper
(Lib. 10, cap. 12, fol. 200, nº 647).
Vicente Ximeno, en Escritores del Reino de Valencia
(1747), diu: “Juan Esteve, natural de Valencia, notario públi-
co (encara que ell pensa despres que fon mege, segurament
per la dedicatoria o per confundir-lo, segons Pastor Fuster, en
Jaime Esteve) y sugeto (sic) muy
versado en la lengua Latina.” (...)
“Ay en Valencia en la librería del
Marqués de Villatorcas un ejem-
plar de esta obra impresa en
letra calderilla. Viene a ser un
Diccionario de vocablos y frases
Valencianas y Latinas...” (T. I, p.
55).
Pastor Fuster, Biblioteca
Valenciana (1830), ademes de
confirmar tot lo anterior i corregir
a Ximeno sobre la professio
(notari), diu que la dedicatoria
“confirma mi anterior sospecha, de ser reimpresión la referi-
da obra...” (T. I, p. 35).
Ribelles Comín, en Bibliografia de la Lengua Valenciana
(T. I, 1920), indica: “... muy estimado por la rareza de los
vocablos que contiene, es una nutrida colección de frases y
dicciones valencianas y latinas, y no sólo es anterior a
Nebrija, sino que es el primer diccionario que se ha impreso
en lengua románica...” (p. 162).
Tambe fan referencia d’este llibre J. Vives Ciscar, en Los
diccionarios y vocabularios valencianos, copiant a Ximeno,
pero enquivocant-se d’any, ya que fica 1479 (p.18), i
Genoves, Catalech Descriptiu de les Obres Impreses en
Llengua Valenciana, (T.I, p.8), que copia a Ciscar.
Queda clar, puix, tan per el propi autor, com per tots els
prestigiosos bibliografs que, el primer diccionari impres en
 Renou
LIBER ELEGANTIARUM
llengua romanica, estava escrit per un notari valencià, i en
latina et valentiana lengua.
L’importancia del Liber Elegantiarum ve perque es un
any anterior a l’Universal Vocabulario latín y en romance
d’Alonso de Palencia (Sevilla, 1490), i sobre tot, com hem dit
abans, al d’Antonio Nebrija, qui imprimix en 1492 el seu
Lexicon llatí-espanyol. Tambe existix un Vocabulaire frances,
editat per Loys Garbin, en Ginebra el 1487.
¿I per que el valencià es el primer (1489), si el frances es
de 1487? La resposta nos la dona la dedicatoria de l’obra de
Joan Esteve al mege Ferrer Torrella, ya que esta datada en
1472: “Johannes Stephanus, Ferrario Torrella: medicine pro-
fessori eximio”, finalisant dient: “Vale,
mei menor. Valentiae, nonas januarii
Anno mil. CCCLXXII” (Adeu, no m’obli-
des. Valencia, a cinc de giner, de 1472).
Ximeno, Ribelles i Pastor mencio-
nen que n’hi ha quatre eixemplars que
es coneixen, tots sense portada, i aixi-
na tambe ho ratifica Josep Albinyana
en el “Crit de la llengua” (E. Valencia
2000, 1981): U en la nostra
Universitat de Valencia, dos en
Barcelona (L’Ateneu i Institut d’Estudis
Catalans), i el quart el cita Gallardo en
Imprenta primitiva
el nº 2.143 del seu assaig. Aixo fa pen-
sar, i aixina ho ratifica Pastor Fuster,
que l’edicio de 1489, es la segon, i dona les següents
raons: 1ª) Perque la dedicatoria com hem dit abans data de
1472; 2ª) perque el colofo diu que el llibre fon revisat: “exac-
tísima diligentia emmendatus”, lo que vol dir que li va prece-
dir una atra edicio que ara es millora; i 3ª) perque Eduart
Cañibell, director de la Biblioteca Arús de Barcelona, diu que
va vore un eixemplar d’est obra en una magnifica portada en
poder de Isidre Bonshoms, del cual Ribelles dona conter (p.
171-172).
Per atra part, en 1472 no es podia publicar en Espanya
ya que l’imprenta no apareix fins al 1474, precisament en
Valencia, el primer llibre impres es “Troves en lahors de la
Verge Maria”. I pareix ser, com aixina ho confirmen tots els
Renou
OPINIO 31
biografs, que es va publicar en Venecia per evitar la censura
d’algunes paraules o vocables referits a temes: “amorosos,
d’amistat, de guerra o pestilencia, que per aquells temps
abundaven (Ribelles, p.162).
Pero com tota regla te la seua excepcio, arriba el cobra-
dor de dietes del catalanisme, el ¿cientific valencià? Germà
Colón, i en el seu Estudi preliminar de l’edicio facsimil de
1988, impresa a Barcelona i patrocinada (com diu en el lli-
bre), per la Conselleria de Cultura i Ciencia de la Generalitat
Valenciana, la Diputacio de Castello i l’Ajuntament de
Castello, el confirma com a primer, pero obedint la veu del
seu amo (IEC), diu: “….és la reproducció facsímil del primer
repertori que recull la faisó més o
menys completa la llengua parlada a
València a mitjans i a caballes del segle
XV. Per tant és el degà dels diccionaris
catalans…” (p. 9). I continua en els
seus desproposits diguent: “Per l’abun-
dor dels materials de primera mà i per
la documentació anticipatòria de tot un
lèxic localitzat en terres de València, el
Liber elegantiarum esdevé un instru-
ment de capital importancia per la lexi-
cografia catalana i àdhuc per la lexico-
grafia romànica en general” (p. 15). ¿A
vore com se menja aixo?
Es a dir, que per a este titere de fira
de productes catalans, l’autor, com a notari real, quan dona
confirmacio en el seu colofo de que l’escriu en valencià, esta
enganyant ademes de donar fals testimoni, perque lo que
realment vol dir, ya que no sabia lo que dia, es que estava
escrivint en catala.
I, per si no teniem suficient en este “cientific”, ara la
Generalitat Valenciana governada per el PP, contribuix a man-
tindre la manipulacio de l’obra, subvencionant a un atre “illu-
minat”, José Hinojosa Moltalvo, qui segurament influenciat
per l’efecte mimetic dels que fan d’un burro el seu emblema
identitari, publica el seu Diccionario de historia medieval del
Reino de Valencia (Biblioteca Valenciana, 2002), que ade-
mes de dir-nos secessionistes, i parlar de l’hipotetica “len-
(continua a pagina següent...)
32 COLABORACIO
MORELLA, DE SIS EN SIS
uan en les acaballes d’agost s’enramen els
Q carrers de forma tan especial; quan per les fines-
tres aguaita el domàs dels vells cobertors, en la
tìpica Morella, com si l’aroma del carrer entrara en els
cossos, per a demanar-los, en justa correspondència i
cap a fòra, un esplet especial també. Perque solament
s’exigix de sis en sis anys. I per això les ampuloses i
coloristes carroces, en suma de vehículs i tamany des-
compassat dels mateixos per a
carrers tan singulars, estranya a
tants forasters com cada nou
tram de sexeni. I prenen en
més furia l’amurallada població,
capçalera de la reconquesta
cristiana de Valéncia. Ells van a
ser testimonis de que allò que
s’anuncia, que s’haurà de
celebrar en tanta solemnitat,
boato i alegria, com amenaça
tot lo que de bestreta llancen
al carrer, més que apenes puga
percebre’s paper i color, pero
Mare de Deu de la Vallivana en la provesso del
en toll de 80 tonellades. En l’a-
Sexeni. Foto: Domingo Gimeno
nunci del 52 sexeni en el que hi
hagué el propi pregó, per a des-
filar ixqueren al carrer 42 carros triumfals i participaren
més de 2000 persones, quasi tantes com ne té el cens
poblacional. ¿Quantes coses no alcança l’ilusió comu-
na darrere d’un fet gratuït? ¿Quantes voluntats no
suma allò que, sense amo, ni jornal, simplement crida
a Patria, Fe i Amor? La brega, el repte, la satisfacció és
el poder dir i demostrar “¡yo encara més!”, perque
segurament, al remat, lo que té valor real serà lo efímer,
lo que no pot contar-se, ni guardar-se per a intercanvi, lo
Renou LIBER ELEGANTIARUM
(...continua de pagina anterior)
gua valenciana” (T. II, p. 618), considera el Liber elegantia-
rum: “El primer diccionario catalán y posiblemente el más
antiguo léxico en lengua romance” (T. II, p. 179).
En definitiva, per mes que s’empenyen els que se tenen
que apropiar de les obres i autors valencians, per a poder
presentar algo relevant a la per a d’ells “mare catalana”, no
Renou
“El llibre és força i valor
és poder, és aliment
antorcha del pensament
i manantial de l’amor “
Renou
Vicent Ramon Calatayud
que passa en un bufit, i encara més lo que s’aguarda
pacient sis anys per a espletar. I concretament ara
espletarà de nou..
La festa, com ya deveu saber, és a mijan agost i
la primera semana de setembre, en honor de la Mare de
Deu de la Vallivana, image miraculosament trobada. De
l’alberc que té en la singular ermita, d’enclau preciós,
serà traslladada a Morella. Des de l’ermitori ya a la
vista les imponents muralles que
la defenen, ara molt poc, de l’in-
vasió de turistes de tota guisa, que
la prenen tumultuosament cada
dia, i cada sis anys de modo
desaforat. Senyal de que alguna
cosa ben singular els atrau i estim-
ula, perque les carreteres no conv-
iden. Encara que han millorat
enormement. Davant d’esta image,
que salvà a la població de pesta en
1673 es prometé celebrar festa
extraordinària cada sis anys i,
segons conten, aixina és. Aixina
s’ha fet enguany, més que mai i
molt ne sons testimonis.
Per als que encara no han
anat, perdent-se l’ocasió d’enguany, dir-les que pren-
guen tanda per al 2012, que si Deu vol tornarà la festa.
Pero yo recomanaria, a qui no conega la zona, que s’es-
campe ben be per la comarca, que vaja ans, passe un
parell de jornades, menge i bega, s’empape de tot i
quan arribe eixos dies, que ne són per lo manco quinze,
apenes s’estiga per a captar la magia, ser-ne testimoni
!i avant!, que allí ya no ne caben més.
podran contravindre lo que afirmaven tots els autors que
feren de les lletres valencianes un sigle d’Or, per mes que
els pese als catalans: “valentina llengua, vulgar valenciana,
llengua valenciana...”.
Els valencians, podem estar orgullosos que el primer
diccionari impres en llengua romanica, estava escrit per un
notari valencià, i en: latina et valentiana lengua.
Rubén Dario.
 Renou OPINIO 33

EL VALENCIANISME EXPLICAT Joan Batiste Sancho

A TRAVÉS DE LA DIALECTICA Professor de Llengua Valenciana
per Lo Rat Penat
DE HEGEL
na de les majors aportacions de Georg Wilhelm moviment politic-cultural presenta unes carencies i unes

U Friedrich Hegel a l’historia de la filosofia occidental

va ser el seu concepte de dialectica.
Hegel pensava que l’evolucio de les idees i el pro-
amenaces que en Valencia donen lloc a un moviment con-
trari: el valencianisme (batejat tambe com blaverisme) o
antítesis, que genera una conflictividad interna en la socie-
grés es produix a través d’un proces dialectic, es a dir, un tat valenciana.
concepte s’enfronta al seu opost i com a resultat d’este Tesis i antitesis començaren a lluitar entre si en
conflicte, s’alça un tercer, la sintesis. quant tingueren el mes minim contacte, donat que l’exis-
La sintesis es troba mes carregada de veritat que tencia d’una amenaçava l’existencia de l’atra, arribant al
els dos anteriors oposts. punt mes alt en lo que s’ha vengut
De forma tradicional, esta a denominar: la Batalla de
dimensio del pensament hegelia Valencia.
s’ha analisat en termens de tesis, Les dos, tesis i antitesis, llui-
antitesis i sintesis. taren durant un llarc periodo de
La sintesis supera el conflic- temps sense que ninguna de les
te conciliant en un pla superior la dos conseguira aniquilar definitiva-
veritat contenguda en la tesis i la ment a l’atra, i la batalla evolucionà
antitesis. Esta sintesis es conver- cap un tercer tipo de societat dife-
tix en una nova tesis que genera rent constituida per una mescla de
una atra antitesis, donant lloc a les dos, un sistema hibrit o tercera
una nova sintesis, conformant-se via nomenat sintesis que ha acabat
aixina el proces de desenroll inte- absorbint-ho tot. Es tracta d’una
lectual o historic. idea ambigua que ha han acabat
A pesar de que Hegel no va establint l’actual classe politica
gastar mai els dits conceptes, dominant valenciana que prete
resulten molt utils per a compen- almalgamar tant al pancatalanisme
dre el proces dels moviments his- com al valencianisme.
torics.
Aplicant el raonament de ¿Com està actualment el
Hegel a l’historia d’Europa, es com- Nou d’ctubre de 1979. La quatribarrada (la valencianisme?
prén que en els conflictes entre els “marfega”) fon cremada en el balco de El valencinaisme (tant en la
pobles i les nacions sempre s’ha l’Ajuntament. Es la Batalla de Valencia. vertent politica com en la cultural)
produit la confrontacio d’una tesis Foto: revista SOM carix de dos dels principals factors
contra una antitesis fins desembo- per a fer-se realitat i impondre’s en
car en la societat europea actual: el poble valencià: primer, carix d’un
una sintesis que abarca les succes- numero suficient de conjurats en capacitat (persones com-
sives herencies paganes, grecorromanes i cristianes acumu- promeses en la capacitat requerida) que abarquen tots els
lades durant segles i que, dominada pel cristianisme, la fronts de la societat valenciana, i segon, carix d’un bon pla
monarquia i la lliure empresa, s’agrupa genericamnet baix el valencianiste per a movilisar a les masses que recolcen
nom de societat occidental. les seues idees.
L’esforç ha de ser tambe doble, per una banda s’ha
¿Com pot aplicar-se el raonament d’arribar a les masses socials valencianes per a convencer-
hegelia al cas del poble valencià? les de les bondats del pla valencianiste, i per atra, i sobre
La tesis podria ser una idea o un movimient historic tot, s’ha d’evitar que la gent deixe de recolzar el valencia-
com el nacionalisme catala i els països catalans. Tal idea i nisme per cansanci o per por.
(continua a pagina següent...)
Renou

Diu Salvador Faus que es en l’epoca arap quan la nacionalitat valenciana es consolida
adquirint forma i fondo propis, produint-se un desenroll cultural que fa que la llengua
valenciana siga reconeguda per tot lo mon.
34 OPINIO Renou
EL VALENCIANISME EXPLICAT A TRAVÉS DE LA DIALECTICA DE HEGEL
(...de la pagina anterior) han establit els actuals dirigents politics- una especie de
tercerviisme o blaverisme i catalanisme mesclat- i conver-
¿Com conseguir-ho? tir-lo en una nova tesis. Aço a soles es pot fer per mig de
En l’actualitat es dispon de molts mijos, inimagina- la creacio d’una nova antitesis, es dir una nova idea contra-
bles fa mes d’un segle, per a transmetre el mensage: cine, ria a l’imposta actualment, lo suficientment poderosa com
radio, televisio, internet, per a amenaçar l’hegemonia
libres, diaris, revistes, asso- d’esta pero no tant com per a
ciacions de tota clase, sindi- destruir-la. Despres s’haura
cats, partits politics i atres de mantindre una segona
organisacions socials…i tota Batalla de Valencia entre
la publicitat directa i indirecta elles que dure per lo manco
possible en tots i cada un una decada per a que les
d’ells. masses d’un i atre bando,
L’atomisacio i la disper- agotades, reclamen a crits “la
sio del mon valencianiste pau” i l’enteniment novament
podria pensar-se que es un entre la societat valenciana.
inconvenient, pero en realitat Aço desembocaria en una
no ho es. El verdader inconve- nova sintesis, un nou model
nient es la dificultat per a con- de societat valenciana i con-
seguir unificar una unica estra- traria al model de societat
tegia i dispondre d’unes direc- actual establida.
trius que siguen acatades per El proces sera llarc i
Nou d’octubre recent. Continua la lluita.
tots els grups dispersos de la Foto: Revista SOM
complexe, perque no existix
societat valenciana. actualment res paregut a la
nova antitesis que fa falta per
¿Quin pot ser el futur? a canviar el model de societat
valenciana actualmenet establida.
El cami a seguir deuria estar clar. Es imprescindible
Com dia Hegel:”el conflicte provoca el canvi i el con-
arrebatar de la societat valenciana l’idea de sintesis que
flicte planificat provocarà el canvi planificat”

Renou
 Renou
HISTORIA DE LA LLENGUA VALENCIANA.
(DEL SEU LLIBRE “POMELL DE VALENCIANITAT”)
¿EL NOM DE CATALA APLICAT AL
PROPI IDIOMA?
“Ningú no ha negat mai la unitat de la llengua
parlada a tots aquestos països, si bé... s’ha dispu-
tat...” (p.21).
“El nom de català aplicat al propi idioma, l’ad-
meten de bon grat tots els rossellonesos i els
eivissencs, i també els mallorquins i els menorquins
culetes; perè els valencians generalment s’hi
resisteixen. Mallorca presenta alguns exemples
medievals de la introducció del nom de català per a la
llengua, però Valencia no cap”.(pp.
21-22).
Mai introduit el nom de
catala en Valencia.
A pesar de ser cata-
lanisador, S.G. va puntualisar una
cosa molt be: eixemples d’intro-
duccio, en temps passats, del nom
catala en Valencia, no cap. Ni un cas. Als intents d’in-
troduir este nom, els valencians sempre s’han resis-
tit.
Hem tingut que arribar a ben entrat el sigle XX
per a vore alguns brots d’una especie biologica mai
coneguda en terres valencianes: persones naixcudes
en elles, que han fet lo que ningu havia fet mai en tots
els sigles passats, nomenar catala a la seua llengua,
la llengua valenciana, la nostra llengua.
Renou
SURVEYORS
COMISARIOS AVERIAS DE CASTELLÓN, S.L.
Paseo Buenavista, 34 - 6º F
12100 GRAO DE CASTELLÓN
LLENGUA VALENCIANA 35
Josep Boronat Gisbert
(...continuació)
Els valencians no admitim el nom de catala
aplicat a la nostra llengua.
Es que els valencians hem tingut sempre
consciencia de que la llengua que hem parlat i par-
lem, mai ha segut importada: es autoctona.
Vejam qué diu el mateix S.G., contradient-se
ell mateix, en unes pagines anteriors: “El País
Valencià, el Poble valencià, té una personalitat ben
definida pels quatre factors abans esmentats:
Geografia, Història, Economia i Cultura pròpies. Té
també un idioma autocton”. “Som valencians i el nos-
tre idioma és el valencià”.
I afegix una frase que
ben be podia haver-se-la aplicat i
que hui poden aplicar-se els cata-
lanisadors valencians: “Qui renun-
cia a la seua llengua (¡i al seu
nom!, postille yo)... és com el qui
renega de la seua mare. Un insat-
isfet, un desgraciat, que mai no
podrà aspirar a ser altra cosa que
un metec (= extranger o foraster).
Mereix l’aspre dicteri amb què
l’increpà un altre dels nostres
poetes, Martí Dominguez:
“Ai del poble que talla els seus boscs mil.lenaris
i abandona els solcs patris de les pròpies collites!...
Més que per la neixença s’és bord si es balafia
l’heretat patrimoni.”
(continuarà en el numero següent...)
Fax 964 73 70 79
Móvil 609 87 61 14
36 POESIA Renou

PACO BRINES BERNAT ARTOLA

(Castello de la Plana, Regne de
(Oliva, Regne de Valencia, 1932-) Valencia, 1904-1958)

Des de fa una bona cantiat de números

de RENOU, venim publicant fragments de
poesia valenciana, quasi totalment dedicada
a la del nostre sigle d’Or. Pensem que s’han
donat ya, suficients eixemples de la magnitut
d’aquella poesia i d’aquells poetes. Hui,
volem començar per donar a conèixer la poe-
sia d’uns atres poetes valencians que consti-
tuixen la vanguardia de la poesia espanyola en l’actualitat. La millor
poesia espanyola en castellà es de poetes valencians. Per a dur a cap
tal decisió, comencem per Paco Brines, aprofitant que la Generalitat EL SABATER DEL CANTÓ
l’ha tornat a distinguir en u dels premis que otorga tots els anys el 9 (3ª part)
d’Octubre. I, ho farem per un dels poemes del llibre “l’Otony de les Tinc un veí sabater
roses”, per mig del que li otorgaren el Premi Nacional de Poesía. que du les sabates tortes
Paco Brines es d’Oliva, com Mayans. Va nàixer en 1932. Va fer puix l’home és tan malfainer,
la seua carrera de dret en Deusto, Valéncia i Salamanca on se va lli- que’s passa les hores mortes
cenciar. Va ser llector d’espanyol en Oxford. Es considerat u dels poe- a la porta del carrer.
tes mes significatius i punters de la poesia espanyola actual. I, perque
———————————
a Brines no se li coneix poesia en valencià, la seua llengua, tambe, com
Està tocat del perol
la espanyola, li traduïm, lliteralment, en RENOU, un dels poemes que
hem seleccionat de “l’Otony de les roses”, llibre dels punters del nos- i li va molt bé el negòci,
tre poeta. perque fa tot lo que vol
Josep Lluïs García Ferrada i no necessita sòci
que li puga fer la col.
Tirarà un dia i el tir
EL PACTO QUE ME QUEDA. EL PACTE QUE ME QUEDA.
li eixirà per la culata,
¿Y como devolver a mi vida la luz ¿I com tornar-li a ma vida la llum puix algú li farà dir
de la mañana, las lágrimas nocturnas, del mati, les llagrimes nocturnes, per qué cull lo que no mata
el asombro del mar, l’assombro de la mar, si a matar va i no a cullir.
los silencios del mirlo, els silencis de la merla, Però ¡no hi haurà remei!
el tiempo de una tarde inacabable? el temps d’una vesprada inacabable? i el dia que faci figa,
com no respecta cap llei,
no’l creuràn per més que diga
¿Y cómo devolver sus diferencias ¿I cóm tornar-li les seues diferencies
que té paraula de Rei.
al dolor y a la dicha, al dolor i a la felicitat, En un home tan <<mirat>>
y ser los dos amados por igual, i ser els dos amats per un igual, serà un cas inapelable,
pues completan los dos puix completen els dos perque tots veuen pecat
el sabor encendido de la vida. el sabor encès de la vida. si es fà l’acte reprobable
poc graciòs i descarat.
Cuando la edad es ya desventurada Quan l’edat es ya desventurada Ell, però, viu molt a gust,
y es un pétalo el día, i es un pètal el dia, i a tot festeig es convida.
y apenas quedan rosas, i a penes queden roses, No faria més que lo just
no es posible que el mundo no es possible que el mon per a viure la gran vida
pueda ser recobrado. puga ser recobrat. sense tindre cap disgust.
Per res del món no es fa groc
Acógete a unos ojos, sólo jóvenes, Acullt-te a uns ulls, a soles jovens, i diu que tot és enveja,
puix com treballa tan poc,
y descubre con ellos el mundo que perdiste. i descobrix en ells el mon que vares pedre.
sempre li sobra correja
Y que te mire luego, para ser aún el mundo. I que te mire desprès, per a ser encara el mon. per a poder fer-se el sòc.
 Renou CULTURA VALENCIANA/PASSATEMPS 37
PINTURA VALENCIANA ANTICS REFRANS VALENCIANS

Los plors, i dols, en diners son menys

Lo que sa de vendre, no cal empenyarho
Larbre de chiquet sadreça
Lo peix gros, se menja al flaquet
Lo mal de les rates, lo fan unes i lo paguen atres
Les veritats amarguen
Lo bon pagador, es senyor de bolsa datre
La amistat no te preu
L’amich en l’ausensia, es veu
La ocasio fa al lladre
La pasio pot molt
“Alegoria”. Autor el caste-
llonenc José Camarón
Lo barato es car
Boronat. 1731 (Sogorp)- La dona en casa, i l’home en la plaça
1803 (Valencia) (Se conserva l’ortografia original) Carlos Ros

Renou PASSATEMPS ENCREUAT

HORISONTALS
1. Atraurà ad algu per a servir-se d’ell.
2.Posa adorns a les vores de teles o
vestits (pero en e). Un tros de vert
en el desert.
3. Comarca de la part alta de Castello.
Simbol quimic d’el oxigen.
4. Segon lletra de l’abecedari.
Experimentarà sensacions bones
fent alguna cosa.
5. La mes vibrant. Accio Catolica. Per
damunt d’algo.
6. Fallar en algo. Simbol quimic del
fosfor. Dins del plaer.
7. Plural d’ovella de color rogenc i
llana grossa. Abreviatura de doctor.
8. Al reves, excomunio, censura, estig-
ma. Nota musical.
9. De cabell paregut al color de l’or.
Viscós.
10. Simbol quimic d’el radi. Fluit aeri-
forme. Simbol quimic del calci.
VERTICALS José Luis Cortés Lloréns
1. Sacrament de l’eucaristia per als
malalts.
2. En este moment. Parladuria.
3. Agarraries alguna cosa de terra.
4. No estas d’acort. La gravetat.
5. Segon vocal. Familiarment voste.
Part de l’abre.
6. Titul honorific per a un angles. Que
incomoda.
7. Dalia esta un poc destarifada. La
vocal esta enmig de dos plurals.
8. Ferramenta per a tallar llenya.
Escomença la tos.
9. Un riu molt curtet. Peix paregut a la
sardina que servix per a fer
anchoves.
10. Al reves casi la femella de l’orso.
Nom d’una dona.

Renou PASSATEMPS ENREDRALLENGÜES/ACROSTIC

ENREDRALLENGÜES ACROSTIC
Utilisant la primera lletra de la paraula corresponent a la
definicio donada se podra llegir el nom d’un notable valen-
Ordena les lletres d’estes
cianiste naixcut en Castello que el definix totalment el
paraules per a trobar toponims següent pensament d’ell...” Despertar a l’estudiosa joven-
de pobles del Regne de Valencia. tut valencianista lliure de tuteles que, QUAN MES AFINEN
MES TAQUEN I DESHONREN”.
1. Obtindre per heretat.
CHIBELAR ________ 2. Orgue de la visio.
BOLARAYA ________ 3. Fabricant o venedor de gabies.
4. Lloc per a on ix aigua subterranea.
ARROJACAT _ _ _ _ _ _ _ _ _ 5. Planta trepadora que s’apega molt fort a les parets.
6. Instrument musical que acompanya a la dolçaina.
RIOBROL _______ 7. Animal domestic que d’ell s’aprofita tot.
OSEJAN ______ 8. Instrument per a rallar pa, formage...
9. Conduir l’aigua per les canals.
AMALNEAR ________ 10. Femella del bou.
11. Transcurs d’un any.
38 GASTRONOMIA VALENCIANA / SOLUCIONS Renou

LA CUINA LA BODEGA
CAÇOLETA DE PEIX DE MONCOFAR Ana Vernia VIVERE EST BIBERE
Santiago Vernia
ncara que Moncofar no siga estricta-

E P
er a par-
ment un poble de peixcadors, qui el lar de
coneixca sabrá lo molt mariners i vins que
aigua-mollers que son els seus habitants. estiguen en
Aixina que vaig a donar una formuleta que
combinacio en
vaig dependre allí, en casa d’uns amics
que volen permaneixer en l’anonimat. el plat de peix,
S’agarra una caçola adequada al hui recomana-
numero de menjadors. Se li posa be d’oli. ré un vi blanc
Se talla una ceba a rodanges i se coloca “Bibiss de
com a fondo. Damunt d’aixó, una capa de l’any 2005”.
pebrera tallada menudeta. I damunt d’ai- Es un vi
xó una atra capa de tomata. molt pur per-
Se posa el peix, que pot ser sarc, o oraeta o rap, pero també anguila a que s’ha criat mig any en barrica y manté
trocets.
tota l’acidea i la força de la verema mes-
Se cobrix tot en una capa de creïlla a lonches.
Entre cada capa de les dites se posa pebre roig, sal i pinyonets. clant l’olor de fruita i els tons especiats de
Se posa a foc lent i tapadet per a que s’eixamore tot i traga el suc del la fusta, com canella i tabaco.
conjunt. No cal dir que hi ha que beure-lo fres-
Quan tot está casi fet, s’afig vi blanc per a que dure un total d’una hora quet.
la coccio. Te un gran equilibri entre el alcohol,
¡Bon Profit! els tanins dolços i l’acidea.

SOLUCIO ALS PASSATEMPS Renou

SOLUCIO A SOLUCIO A L’ENCREUAT SOLUCIO A L’ACROSTIC
L’ENREDRALLENGÜES

ALBERICH
ALBORAYA
CATARROJA
BORRIOL
SONEJA
ALMENARA

Renou

L´individualitat de la llengua valenciana dins de la familia de les llengües occitanes,

cap que tinga una mija cultura, la pot posar en dupte. Manuel de Montoliu