Poemes de la Tardor /

Poemas del Otoño

Muntatge: Sàlvia
BPM Cocentaina
Tardor 2008

http://bibliopoemes.blogspot.com
 Un dia de tardor

Filtra la fulla
la llum que l'acarona,
ocre rogent de tardor,
branques robustes
de paciència mil·lenària,
en el temps efímer de la tarda,
aquest temps
inabastable que camina.

Inuit
La tardor
Els arbres es muden
de roig i de groc,
les fulles tremolen
sota un sol de foc.
El vent les fa caure,
les duu fins al port.
Quan surtis de casa,
trepitja-les fort!
Les mosques s’amaguen,
l’hivern és a prop.
Les flors espantades,
es tanquen de cop.

Bofill, Puig, Serrat

 Ball de tardor
Avui, he vist un ball
que mou a la tardor,
ballaven mil dansaires
tots de semblant color

Uns baixen molt de pressa,

altres, a poc a poc,
uns semblen neguitosos,
els altres sense por.
És un ball que comença
JJ.Roca amb un sol ballador,
ell marcarà el camí,
després aniran tots.
La dansa serà lliure,
el temps indefinit
i, amb l'últim compàs,
jeuran, plegats, all llit.
 Cançó de tardor

Patina per l'aire,

rellisca, ja és vent,
arriba i és lladre
del sol estiuenc.

Carrega magranes,
bolets i castanyes,
s'amaga pels núvols,
escurça els dies
i estira les ombres.

Es vesteix de pluja,
pinta al cel la tristor
quan dicta els seus mots
el poema de tardor.

Isabel Barriel
 Goig de tardor

La tardor és avançada,
al novembre anem a entrar
i en la tarda assolellada
a l´indret de la finestra,
els ocells sento cantar.
Són rossinyols o són merles?
o potser són uns pinçans ?
però el missatge que ens envien,
aquest sí, el sento ben clar.

S´esforcen cara a la terra

per dir-li a la humanitat
que el tresor de la natura
l´aprenguem a disfrutar.
Veure un vol d´unes ocelles
o un prat d´un verd molt clar,
o un riu, o unes estrelles,
i mirar-se un a elles
i de la pau disfrutar.
Joan Barceló Subirana
Tardes de tardor

Cadascú sap on camina

cada capvespre de tardor
mentre les hores pasegen
fan un festival de color

Blau lila amb taronja roig

lila més fort blau fosc
i les estrelles blanques
que m'omplen de goig

Allà sempre quietes

Poesia de Jordi
IES Pius Font i Quer
 Ya se fue el verano
Y el invierno llega.
Como lluvia de oro
Caen las hojas secas.
Ya cubren la tierra
Cual dorada alfombra,
Que, bajo los pasos,
Se estremece y llora.
Con las hojas secas
Alfonso Marín
Haremos hogueras;
Que su luz alumbre
Bosques y praderas.
 Tardor: temps i ritme

Plou grisament i lleugera,

i una gota, com els ulls,
es tiny de verd, a una fulla
que és com un cor i que es gronxa.
Cau la gota que fou cor
com un plor i regalima,
i la fulla, sense pes,
alleujada ja, es redreça.
Ara tu, envidreït,
dius cor verd, mirada verda,
gota verda, verd record,
i saps de la meravella
de quan la gota i el cor
foren la mateixa cosa.
Un temps altre esdevé el temps
i batec i escletxa i ritme.

Antoni Català
 Cançó de tardor

Ja ha arribat la tardor
vestida de groc i marró,
cauen branques, cauen fulles
que després trepitgem tots.
Ja ha marxat la calor,
vent i pluja se l'han endut,
nits més llargues, més silenci,
flaires que recordem tots.
La natura ens durà
pomes i raïm del bo,
molts bolets, també castanyes
que ens agraden molt a tots.
Ja ha arribat la tardor
vestida de groc i marró,
ara anem a passejar
que això agrada a tothom.

Noé Rivas
Otoño
Vuelan al viento,
como pájaros,
hojas secas de otoño.
Tapiz de colores,
patinas,
sobre el húmedo campo.

Colores sobre la tierra

jugosa y escarchada,
relegando en lejania,
olvidado,
su verde esplendor.

Dormita el viejo árbol

en un sueño profundo,
desnudo,
M.D.I
sin saber nada.
BONA TARDOR I MOLTA POESIA!!!