Preguntes ms habituals

Resum de les qestions que ms sovint es realitzen

2011-12

Preguntes ms habituals Zona de regles 2010

1
En aquest document trobareu resposta a les preguntes ms habituals sobre regles i normes administratives que es reben a la bstia de preguntes del Canal rbitre Abans denviar preguntes podeu consultar aquest document on trobareu les qestions classificades en cinc grans apartats:

Normes administratives Reglaments FCBQ Minibsquet Passarelle Reglament Fiba Criteri

Versi 02: Novembre 2011

Preguntes ms habituals Zona de regles 2010

Normes administratives
Pregunta (P): Un jugador vestit de carrer pot ser inscrit a lacta com jugador?
Resposta (R): Els jugadors vestits de carrer poden ser inscrits a l'acta com a jugadors.
Larticle 166 del Reglament Jurisdiccional de lFCBQ: Un jugador o entrenador per poder ser inscrit a l'acta oficial d'un partit, cal que se li hagi tramitat la corresponent llicncia federativa a favor de l'equip amb el qual s'inscriu o b que se li hagi lliurat 'autoritzaci provisional que justifiqui que la t en curs de tramitaci. No obstant el que disposa el pargraf anterior, en lacta de joc tamb es podran inscriure els jugadors amb llicncia federativa a favor de qualsevol dels equips dedat inferior del seu mateix club; i dels seus equips de la mateixa edat, per que participin en una competici dinferior categoria. Acord de lAssemblea de lFCBQ del 30 de juny de 2007: A les competicions dmbit catal, entenem per acompanyants dequip a: directors tcnics, delegats de camp (en camp contrari) jugadors vestits de carrer, metges, fisioterapeutes, sempre que disposin de la llicncia o lautoritzaci corresponent.

Per tant no hi ha cap regla que impedeixi que un jugador vestit de carrer pugui ser inscrit com a jugador a lacta del partit. Ser decisi de lentrenador triar si el jugador s inscrit a lacta com a jugador o seu a la banqueta com acompanyant.

P: Un jugador vestit de carrer pot actuar com capit?

R:En el cas del capit, es tracta d'un tema diferent, ja que s el representant de l'equip al terreny de joc, i per aquest motiu ha de ser un jugador en disposici de jugar, per tant nicament podran actuar com a capitans aquells jugadors vestits amb roba desport.
Article 6.1 de les Regles de Joc de la Fiba: El Capit (CAP) s un jugador designat pel seu entrenador per representar el seu equip en la pista de joc.

P: Lentrenador sollicita inscriure jugadors que estan vestits de carrer o que no hi son presents. Hi han vegades que no esta present el jugador per que ve de un altre partit i en el moment de la inscripci no hi s.
R: Tal com diu larticle 166 del Reglament Jurisdiccional un jugador pot ser inscrit a lacta del partit si disposa duna llicncia en regla, en cap lloc diu que un jugador cal que estigui present o vestit amb roba desport per poder ser-hi inscrit. s decisi de lentrenador inscriure o no a un jugador a lacta, i per tant pot inscriure a jugadors vestits de carrer. La nica limitaci existent s la dapuntar dotze jugadors en lacta i que hagin un mxim de cinc acompanyants.

Inscripci a lacta com a jugadora OK

Preguntes ms habituals Zona de regles 2010

P: La figura de director tcnic pot ocupar el crrec dentrenador de qualsevol dels equips del seu club? Actua com acompanyant o pot fer les funcions de qualsevol entrenador del seu club?
R: Efectivament el director tcnic pot ocupar el lloc dentrenador o ajudant dentrenador de qualsevol dels equips del seu club. La seva llicncia tamb li dona dret a actuar com a acompanyant de qualsevol dels equips dels seu club.

P: Si durant un partit de promoci, un dels dos equips es presenta tan sols amb el trptic vigent, per sense documents acreditatius, els jugadors han de ser inscrits a l'acta?, el partit es pot jugar?
R: Un jugador pot ser inscrit presentat el trptic. Els jugadors noms presentant el trptic podran ser inscrits, per no podran participar al partit fins que s'identifiquin mitjanant un document amb fotografia. Si els jugadors no s'identifiquen l'rbitre pot suspendre el partit. Aix si, els jugadors han d'estar inscrits a l'acta i s'ha de realitzar el corresponent informe al dors de l'acta.
Reglament Jurisdiccional Article 168.- El jugador o entrenador que hagus estat inscrit en l'acta oficial de joc mitjanant l'autoritzaci provisional justificativa de tenir la llicncia en curs de tramitaci, o mitjanant una llicncia, en les quals no dugui la seva fotografia degudament segellada per la Federaci, abans dactuar durant el joc, caldr necessriament que s'identifiqui mitjanant qualsevol dels documents esmentats a l'article anterior d'aquest Reglament. El jugador que no s'identifiqui de la manera que fixa el pargraf anterior d'aquest mateix article, malgrat haver estat inscrit en l'acta oficial de joc, no podr participar en el partit.

Tot i que el reglament s clar en aquest sentit, en les categories de promoci lrbitre ser sensible davant la presncia de jugadors/es sense identificaci. Si lentrenador ho desitja permetr que juguin signant i fent el corresponent informe al dors de lacta. Ha de quedar clar que lequip que fa jugar jugadors no identificats comet una infracci, per no ha de ser lrbitre sin el Comit de Competici qui valori aquest fet.

P: Amb quins documents es pot identificar un jugador? Sn vlides les fotocpies sense compulsar?
Oficialment un jugador noms es pot identificar amb un document on consti fotografia, data de naixement i nmero de DNI. En categories de promoci es pot permetre disputar el partit a jugadors-es que sidentifiquin amb carnets escolars, club super 3... En el cas de les fotocpies o documents en suport digital (dni o llicncia escanejats, fotografia del dni...) seran vlids sempre que lrbitre pugui identificar al titular sense cap mena de dubte. En qualsevol cas lrbitre ho far constar i el jugador-a (entrenador-a) signar al dors de lacta.
Regl. Jur. Article 167.- El jugador o entrenador que no exhibeixi abans de comenar el partit ni la seva llicncia federativa ni l'autoritzaci provisional justificativa de tenir-la en curs de tramitaci, per poder ser inscrit en l'acta oficial de joc caldr necessriament que prviament signi al dors d'aquella acta i s'identifiqui, mitjanant el seu DNI., perms de conduir o qualsevol altre document on consti la seva fotografia, la data de naixement i el nmero del seu DNI.

Preguntes ms habituals Zona de regles 2010

P: Quines categories tenen taula oficial designada per lFCBQ?

R: Les categories que disposen de taula oficial sn les segents: Snior Copa Catalunya Primera Catalana Segona Catalana Tercera Catalana CC B Territorials Sots 21 pref. i Nivell A Snior Copa Catalunya Primera Catalana Segona Catalana Tercera Catalana CC B Junior Preferent Primer Any Interterritorial Nivell A i B Cadet Preferent Primer Any Interterritorial Infantil Infantil A

Mascul

P: En partits amb taula no federada, pot el delegat dirigir-se a la taula per realitzar algun tipus de consulta de lacta, marcador? Pot lrbitre xiular una tcnica per fer-ho, sense que hi hagi cap tipus de discrepncia per cap de les parts implicades?
R: En partits sense taula federada, lequip visitant t dret a tenir un collaborador del seu equip realitzant la funci de cronometrador. Segons el reglament de basquetbol de la FIBA nicament lentrenador (o ajudant dentrenador) es podran dirigir a la taula quan el rellotge de partit estigui aturat. Tanmateix en les categories de promoci, on sovint no hi ha marcador electrnic, sha de tenir una certa tolerncia amb els delegats, sempre que no interfereixin el normal discrrer del partit.
Disposicions generals per als Campionats de promoci de la territorial de Barcelona (4.30).Les funcions de taula seran realitzades per collaboradors dambds equips. En cas de no existir acord entre els mateixos per designar les funcions, el collaborador local portar a terme lanotaci de lacta i el visitant es far crrec del cronometratge. Si no hi ha collaboradors lrbitre del partit designar les persones que cregui convenient per dur a terme aquesta funci.

P: Quins nmeros es poden fer servir? s possible tenir a pista alhora un parell de jugadors amb els nmeros 44 i 45.
R: Els nmeros que es poden fer servir en totes les categories del bsquet catal sn: del 4 al 25, del 30 al 35, del 40 al 45 i del 50 al 55 No existeix cap impediment perqu dos jugadors amb nmeros legals estiguin a pista alhora.

Femen

Junior Preferent Interterritorial Nivell A

Cadet Preferent Interterritorial

Infantil Infantil A

Preguntes ms habituals Zona de regles 2010

P: Quan de temps sha desperar a un equip que arriba tard?

R: El reglament diu que els equips shan de presentar com a mxim quinze minuts desprs de lhora oficial dinici de partit. En cas de que un equip arribi amb ms retard dels quinze minuts lrbitre podr decidir jugar el partit fent constar al dors de lacta el retard amb que sinicia el partit i el motiu del retard que expressa lequip.
Article 20 de les Regles de Joc de la Fiba: Un equip perdr un partit per incompareixena si: Quinze (15) minuts desprs de lhora prevista per comenar el partit, lequip no s present o no pot presentar cinc (5) jugadors preparats per a jugar.

P: A quines categories s necessria la pista reserva en cas de suspensi per causes climatolgiques?
R: A segona catalana masculina i a infantil A-1 s obligatori disposar de pista reserva sempre. A segona catalana femenina i tercera catalana masculina noms s obligatria la pista reserva quan el partit enfronti a equips de diferent territorial o es tracti dun partit prviament susps per pluja. En tots els casos shaur de disposar de la pista reserva abans de les 3 hores segents a lhora oficial dinici del partit. En el cas dels prviament suspesos el temps mxim per disposar de pista ser de 2 hores.

P: Quins informes cal que siguin signats per lrbitre?

R: Lrbitre ha de signar tots els informes que es realitzin al dors de lacta. A ms tots els informes han de portar capalera amb les dades del partit.

P: Un directiu pot fer de delegat de camp? El delegat de camp pot actuar com acompanyant dequip?
R: La llicncia de directiu dona dret a actuar com a delegat de camp de qualsevol equip del seu club. Per una altra banda els delegats de camp poden actuar com acompanyants dequip tant a casa com fora, sempre que no realitzin a la vegada les funcions de delegat de camp.

Preguntes ms habituals Zona de regles 2010

P: Quan sha de retirar la llicncia de lentrenador?

R: Sempre que lentrenador sigui desqualificat a causa de dues faltes tcniques de tipus C es retirar la seva llicncia i es far constar en un informe al dors de lacta. En els casos dentrenador desqualificat per 3 faltes tcniques de tipus B o 2 faltes tcniques de tipus B i una de tipus C no sha de retirar la llicncia ni fer informe al dors de lacta, tot i que lentrenador haur dabandonar la banqueta.

P: Sha de retirar la llicncia dun jugador que s sancionat amb dues faltes antiesportives? Pot estar durant el partit a la banqueta? Sha de fer informe?
R: Quan un jugador es sancionat amb dues faltes antiesportives resta desqualificat, per tant ha dabandonar la banqueta i ha de marxar al vestidor o abandonar el camp. Tanmateix a nivell disciplinari aquesta desqualificaci no es t en compte (equival a una expulsi per cinc faltes personals) i no sha de fer informe ni retirar la llicncia.

P: Es pot suspendre un partit per incidents del pblic?

R: Lesperit de les normes de lFCBQ s que es faci tot all que sigui possible per disputar els partits. En aquest cas abans de suspendre el partit shan de prendre totes les mesures possibles per que no es suspengui. En primer lloc sha de demanar al delegat de camp que intervingui per aturar els incidents. En cas que aquesta mida no sorgeixi efecte shaur de demanar al delegat de camp que reclami la presncia de les forces dordre pblica. Si aquestes no es presenten o no poden reconduir la situaci llavors es podr suspendre el partit.
Article 139 Reglament Jurisdiccional: Els rbitres tindran cura i intentaran per tots els mitjans al seu abast que es celebri el partit que hagi estat oficialment programat, i noms el podran suspendre per alguna de les causes segents: c) Per l'actitud greument perillosa del pblic envers la seguretat de l'equip arbitral o dels jugadors.

P: Si els partits es juguen amb retrs que sha de fer?

R: Sempre que es produeixi un retard sigui pel motiu que sigui sha de fer constar a lacta del partit de joc lhora real del comenament del partit i a linforme al dors de lacta els motius del retard. nicament es podran reclamar dietes en el cas que shagi fet informe en tots els partits que es juguen en una mateixa franja horria en una pista de joc.
Article 139 Reglament Jurisdiccional: Els rbitres tindran cura i intentaran per tots els mitjans al seu abast que es celebri el partit que hagi estat oficialment programat.

Preguntes ms habituals Zona de regles 2010

P: Un entrenador que no estigui present pot ser inscrit a lacta?

R: Si un equip presenta la llicncia (o altre document vlid) del seu primer entrenador, i sinforma als rbitres que arribar tard, aquest haur de ser inscrit a lacta i tan bon punt arribi i sidentifiqui podr realitzar la seva funci. Mentre no arribi, el segon entrenador (si nhi hagus) o el capit realitzaran les seves funcions i signaran lacta per donar conformitat a lalineaci i el cinc inicial.

P: Si lentrenador o el delegat dun equip no est dacord amb larbitratge, poden fer un escrit al darrere de lacta?
R: Lnica persona que pot fer informes al dors de lacta s lrbitre principal. Si lequip vol mostrar la seva disconformitat amb qualsevol aspecte relacionat amb el partit el capit de lequip pot signar lacta sota apellaci i presentar un escrit al Comit de Competici a les 48 hores posteriors a la disputa del partit. En aquest cas lrbitre ha de recollir en un informe al dors de lacta aquest fet.

P: En cas de coincidncia del color de la samarreta quin equip ha de canviar luniforme?

R: Si a judici de lrbitre el color dels uniformes de joc es confon lequip visitant haur de canviar lequipatge.
Article 162 Reglament Jurisdiccional: En el cas que, a parer dels rbitres, el color dels uniformes de joc dambds equips puguin ocasionar confusions, caldr canviar la samarreta de lequip visitant, que per si de cas, caldr que es desplaci sempre amb loport recanvi duniforme.

Preguntes ms habituals Zona de regles 2010

Reglaments FCBQ
Reglament Minibsquet Reglament Passarella Alineacions
P: Per no perdre temps entre perode i perode, lentrenador pot signar totes les sortides a final del partit?
R: No, el reglament s molt clar en aquest sentit.
Art 7.4 del Reglament de Minibsquet i 6 del Reglament de Passarella: Lentrenador facilitar, verificar i signar la sortida del segent perode en el moment que finalitzi el perode anterior.

Amb la signatura lentrenador manifesta que est dacord amb les dades de les sortides de lacta, per aquest motiu s necessari que signi abans de comenar cada perode.

P: Es poden fer substitucions en minibsquet?

R: S, per noms en el 8 perode (perodes extres) de forma lliure, excepte en els casos danar a jugar amb 12 jugadors. Llavors 1 daquests estar jugant el seu tercer perode i per tant no podr ser substitut.

P: Es poden fer substitucions en passarella?

R: S, per noms en els perodes 7 i 8 (i perodes extres), on lalineaci s totalment lliure, i es segueix la normativa FIBA per concedir substitucions.

P: Si un jugador ha disputat 5 perodes (sense comptar el vuit) i es produeix una prrroga pot jugar sense incomplir la norma dalineaci?
R: Al reglament de minibsquet lalineaci als perodes extres s totalment lliure i no afecta de cara a possibles alineacions indegudes. Un jugador que ja ha disputat 5 perodes sense tenir en compte el vuit pot tornar a jugar al perode extra. De fet a lacta no shan dapuntar les sortides corresponents a aquests perodes.

Preguntes ms habituals Zona de regles 2010

P: Si en un partit de mini, lequip es presenta amb vuit jugadors, i un jugador fa cinc faltes es perd el partit per alineaci indeguda?
R: En el cas de que lequip es presenti amb vuit o ms jugadors i es produeixi una substituci sigui pel motiu que sigui, incomplint la normativa dalineaci lrbitre ho ha de fer constar darrera de lacta i el Comit de Competici s el que pren una decisi sobre el resultat del partit.

P: Pot un equip decidir jugar amb quatre jugadors per no fer alineaci indeguda?
R: Als partits que es disputen amb reglament mini o passarella els equips estan obligats a jugar amb cinc jugadors, sempre que en tinguin disponibles. El fet de jugar amb quatre jugadors comportar la prdua del partit. En aquest cas lrbitre ho far constar al dors de lacta i el Comit de Competici ser lencarregat de prendre la decisi sobre el resultat del partit.
Art 6.5 del Reglament de Minibsquet i 6 del Reglament de Passarella: Qualsevol incompliment de la norma dalineaci incls el fet que un equip jugui amb menys de cinc jugadors tenint daltres disponibles, comportar la prdua del partit per infracci de la normativa que regula el joc.

P: Si en un partit de minibsquet o passarella, un equip noms es presenta amb cinc jugadors i volen jugar un partit ambds equips poden posar-se dacord i realitzar un partit de dos parts de 15 minuts i poder fer canvis cada vegada que es vulgui.
R: Quan un equip es presenta amb menys de vuit jugadors els dos equips han dacordar quin format de partit volen disputar. Lrbitre far constar al dors de lacta aquest fet, i els equips disputaran el partit. En cas que un equip es negui a jugar el partit, o labandoni sense finalitzar el temps acordat, lrbitre ho far constar al dors de lacta.

P: Si un jugador inscrit a lacta de joc no est present en el moment diniciar-se el partit pot ser tatxat tot i que lentrenador ja hagi signat lacta?
R: Un cop lentrenador ha signat lacta donant laprovaci a la relaci de jugadors inscrits aquesta ja no pot ser modificada. En el cas que un jugador no estigui present shaur de realitzar el corresponent informe, per no podr ser tatxat de lacta de joc. A les categories de promoci amb norma dalineaci s recomanable esperar fins al darrer moment per fer els entrenadors signar lacta ja que en moltes ocasions no saben si un jugador arribar o no per jugar fins el moment diniciar-se el partit.

10

Preguntes ms habituals Zona de regles 2010

P: Un jugador de categoria infantil pot jugar els tres primers perodes?

R: El reglament de Passarella diu que en els sis primers perodes tots els jugadors inscrits a lacta han dhaver estat alienats en un mnim de 2 perodes des de linici i que sense cap mena dexcepci ha de jugar 4 perodes dels sis primers. Per tant un jugador pot disputar sense cap problema els 3 primers perodes, o fins i tot els quatre primers perodes i descansar la resta del partit sense incomplir la norma dalineaci.

P: Si en un partit amb reglament passarella, un equip que ja ha perdut de 50 punts al 6 quart, lentrenador vol fer entrar a pista un jugador que ja ha jugat quatre perodes, sense cap motiu, ni cinquena falta jugador de pista, ni lesi..., sin que ho vol fer per fer-lo jugar ms minuts, se li ha de permetre incomplir la norma dalineaci? De totes maneres el partit ja el t perdut.
R: NO. El punt 14 de la Disposici Addicional Tercera de les Regles de Joc de Minibsquet diu: Quan la diferncia sigui de 50 punts aquell tempteig ser el resultat final del partit i lanotador deixar danotar els punts aconseguits. Aix vol dir que apart de no anotar els punts, el partit continua exactament igual amb larrossegament de punts congelat, les faltes de jugador shan de continuar anotant i sancionant, les reglamentacions de les alineacions i substitucions shan de respectar, pel que la decisi final sobre qui ha guanyat el partit correspon al Comit de Competici de lFCBQ

Normatives especfiques
P: En quines categories saplica la norma de 50 punts de diferncia?
R: En els partits de categoria de reglament Passarella (Pre infantil i Infantil,incls nivell A) saplica la norma dels 50 punts. Un cop un equip guanya per 50 punts de diferncia aquest s el resultat final del partit i el marcador mostrar un resultat de 0-0. R: Als partits que es juguen amb reglament de minibsquet (mini i passarella) cada perode sinicia amb el resultat de 0-0 i al final del partit el resultat final ser la suma de tots els parcials. En el cas que al tempteig final hi hagi una diferncia ms gran de 50 punts el resultat de lequip guanyador es calcular afegint 50 punts al resultat de lequip perdedor.

P: Quan sha de canviar de camp en les noves regles de mini o de passarella?

R:Tots dos reglaments es disputen amb reglament de vuit perodes. Entre el 4t. i 5. perode sha de realitzar el canvi de camp.

11

Preguntes ms habituals Zona de regles 2010

P: Shan de pintar les lnies de 3 punts en les regles del minibsquet?

R: No hi ha lnia especial de 3 punts en el minibsquet. Les lnies de la mateixa ampolla de 3 segons faran aquesta funci. Es considera un llanament de tres punts quan un jugador efectua un llanament des de fora de lrea restringida i cau amb els dos peus fora daquesta rea.

P: Shan de pintar les lnies de 3 punts en les regles del passarella?

R: Els partits que es juguen amb reglament de passarella es disputen a pista gran, i fan servir la lnia de 6,25 per als llanaments de tres punts (normativa FIBA)

P: En un partit de mini (o passarella) un equip feia un dos contra un al jugador que volia intentar rebre la pilota desprs dels serveis de fons. s legal aquest tipus de defensa?
R: Cap article del reglament prohibeix fer dos contra un, noms estan prohibides les defenses zonals, i el fet de fer dos contra un no s cap tipus de defensa zonal. Els dos contra un, ja sigui al jugador amb pilota o sense pilota no es poden considerar com defenses zonals. El concepte de defensa zonal no t res a veure amb el fet de fer dos contra uns. Resten prohibides en aquestes categories les defenses zonals de qualsevol tipus, incloses les zones press, que en alguns casos poden ser confoses amb defenses de 2x1 o saltar a la pilota.

P: Quan es poden demanar temps morts en minibsquet?

R: Sen poden demanar dos per equip repartits com lentrenador decideixi, sempre que no es demanin en un mateix perode. Es podr concedir un temps mort sempre que xiula lrbitre, per tant no es poden demanar temps morts desprs de cistella. Aix doncs, si sarriba a lltim perode sense haver-ne demanat cap, noms es tindr dret a 1. Si es disputen perodes extres cada equip disposar dun per perode extra.

P: Quan es poden demanar temps morts en passarella?

R: Sen poden demanar dos per equip repartits com lentrenador decideixi, sempre que no es demanin en un mateix perode. Es podr concedir un temps mort seguint la normativa FIBA. Si es disputen perodes extres cada equip disposar dun per perode extra.

12

Preguntes ms habituals Zona de regles 2010

P: El reglament de minibsquet diu que es juguen 8 parts i a lacta noms surten 6 columnes?
R: Cada vegada que finalitza un quart es tanca el perode i a la mateixa columna es torna a comenar el segent amb marcador de 0 a 0.

P: Quan un equip est guanyant per molta diferncia (o fins i tot si lacta sha tancat per 50 punts de diferncia), est perms fer pressi a tota la pista?
R: Les diferncies entre reglaments no inclouen aquest apartat, per tant s legal continuar pressionant desprs dhaver tancat el marcador, tot i que es recomana no ferho.

P: Quin reglament es fa servir a infantil nivell A?

R: Tots els partits de categoria infantil i pre infantil es disputen amb el reglament de joc de passarella, de vuit perodes de cinc minuts amb rellotge aturat.

P: Saplica la regla dels 50 punts de diferncia de marcador en la categoria dinfantil nivell A?

R: S. De la mateixa forma que en tots els partits que es juguen amb reglament de Passarella.

13

Preguntes ms habituals Zona de regles 2010

P: Es pot defensar en zona en partits de reglament minibsquet o passarella?

R: No est perms realitzar cap tipus de zona en els partits que es disputen amb qualsevol daquests reglaments.

P: En aquests reglaments s'especifica que no es pot fer zona-press a tota la pista. Aix vol dir que no es pot fer defensa individual a tota la pista?
R: El reglament prohibeix les zones encara que siguin en tota la pista. Abans estaven permeses zones press a tota la pista, el nou reglament mini noms permet defensar en individual. Aix no vol dir que no es pugui fer en tota la pista.

P: En aquests reglaments no es pot defensar en zona, per es pot fer zona press a tota la pista?
R: Qualsevol tipus de defensa en zona s prohibida, incloses les zones pressionants a tota la pista. Al reglament mini i al passarella noms s permesa la defensa individual.

P: En passarella i minibsquet alguns equips fan bloquejos. s legal?

R: Cap article del reglament prohibeix que es realitzin pantalles. Per tant s legal realitzar-les en totes les categories, passarella i mini incloses. Pantalla s el nom tcnic que correspon a un bloqueig legal, el reglament defineix el bloqueig com un tipus de falta.

P: Cal aplicar la regla de 8 per passar pista a minibsquet?

R: A minibsquet no saplica ni la regla de 8 ni la de 24. En comptes daix existeix la regla de joc passiu.

14

Preguntes ms habituals Zona de regles 2010

Reglament FIBA
P: Com funciona la regla dalineaci als cadets de promoci.
R: A la categoria cadet no existeix la norma dalineaci. Els partits es realitzaran amb acta FIBA i no es controlar les sortides per perodes, tot i que es aconsellable que tots els jugadors participin al partits.

P: Si a la categoria cadet de promoci un jugador no juga el partit, lrbitre far informe?

R: No, en aquesta categoria no saplica cap norma dalineaci. Si un equip es presenta amb menys de vuit jugadors no cal fer cap tipus dinforme.

P: En quines categories existeix la regla dels 24 i 8?

R: En les categories de infantil nivell A, cadet de qualsevol nivell, jnior, sots 21 i sniors cal aplicar la regla dels 24 i dels 8. No saplica en premini, mini, preinfantil i infantil de promoci.

P: En quines categories ha dhaverhi operador de 24?

R: s obligatria la presncia doperador de 24 en els segents categories: Snior mascul de Copa Catalunya i Primera Catalana, Snior femen de Copa Catalunya i Campionats preferents masculins i femenins jnior i cadet. A la resta de categories on saplica el compte de 24 aquesta tasca la dur a terme manualment el cronometrador del partit.

P: En cas derrada a larrossegament de punts a lacta de joc, es pot rectificar?

R: Si es detecta una errada a larrossegament dels punts en qualsevol moment del partit aquesta haur de ser rectificada. El partit saturar tan aviat com sigui possible i es comunicar a lrbitre principal lerrada, i es procedir a rectificar-la.

15

Preguntes ms habituals Zona de regles 2010

Criteri
P: Els dos equips estan en bonus, i l'equip que est atacant comet falta en atac. En aquest cas l'equip defensor traur de banda o llenar dos tirs lliures?
R: Quan un equip amb control de pilota comet una falta personal, aquesta ser sancionada amb un servei de banda.
Art. 41.2.2 del Reglament de joc de la FIBA: "En cas que una falta sigui comesa per un jugador mentre el seu equip t el control de la pilota o b si l'equip disposava de la pilota per fer un servei, la falta personal es sancionar amb un servei dels adversaris"

P: Quan entra la pilota i la xarxa la treu, s cistella?

Per considerar vlida una cistella la pilota ha dentrar i travessar la cistella (anella i xarxa) o quedar-se dins. Si torna a sortir per sobre dalt sense que ning la toqui la cistella no ser considerada vlida.
Art. 16.1.1 del Reglament de joc de la FIBA: una cistella s reeixida quan una pilota viva entre en la cistella per la part superior, is s'hi queda o b hi passa a travs.

P: Un jugador comet la seva cinquena falta personal, que s de tir. Ning sadona i el jugador continua a pista. Un cop llanat el primer tir lliure la taula danotadors detecta lerror i es realitza la substituci. Shan de llanar els dos tirs lliures una altre vegada, o noms el segon?
R: En aquest cas es realitzar la substituci i noms shaur de llanar el segon tir lliure. El reglament recull la possibilitat que un jugador amb cinc faltes continu a pista per error, i diu que totes les accions que succeeixen mentre estigui en pista seran vlides. nicament en el cas que lanotador fes sonar la seva senyal mentre el jugador llana el tir lliure caldria repetir-lo.

P: Un jugador realitza un servei des de la lnia de fons i la pilota surt per la lnea de banda a lalada de la banqueta sense que cap jugador la toqui. Des don es realitza el nou servei?
R: El servei es realitzar des de la lnia de fons. Sempre que la pilota surti fora directament en realitzar un servei de banda, el nou servei es realitzar des del lloc del servei original.

16

Preguntes ms habituals Zona de regles 2010

P: L'rbitre dna fora de banda a favor d lequip A, per s lequip B el que fa efectiu el servei sense que ning incloent-hi l'rbitre ho detecti. L'equip B fa cistella, en aquest moment l'rbitre sadona de lerrada. Es pot aturar el partit, rectificar els punts a l'acta i donar la pilota a lequip A perqu faci efectiu el fora de banda,o no es possible aquesta rectificaci?
R: Aquesta jugada no es tracta d'un dels cassos d'errada rectificable prevista al reglament, per tant no es pot anular la cistella. Heu d'anar en compte abans de fer el servei i no permetre que el realitzi l'equip equivocat.

P: El jugador A es va fer una autopassada fent-li un tnel al defensor, la qual cosa va fer que perds el control de la pilota ja que aquesta va avanar uns metres sola. Quan el jugador va arribar a la posici de la pilota, la va agafar amb les dues mans i va continuar votant. Sn dobles?
R: Un regat comena quan el jugador (que t control de la pilota) la deixa anar de las mans i finalitza quan la pilota es tocada simultniament amb les dues mans o la pilota resta (agafada) en una o les dues mans. La jugada que comentes sn dobles ja que el jugador agafa la pilota amb les dues mans (finalitza el regat) i torna a botar. Si en comptes dagafar la pilota amb les dues mans continues fent un bot picant la pilota amb una ma es tractaria duna jugada legal.

P: Si un jugador esta botant la pilota i el rbitre se li creua pel mig, toca la pilota i aquesta surt fora de banda, per qui s el servei?
R: L'rbitre forma part del terreny de joc, i per tant quan la pilota toca a l'rbitre s com si toqus el terra. En cas de que la pilota surti fora del terreny de joc desprs de tocar a l'rbitre, el responsable ser l'ltim jugador en haver tocat la pilota.

P: Existeix la regla de tres segons a totes les categories, o hi ha algun criteri de lFCBQ per tal de no xiular-los?
La regla dels tres segons s d'aplicaci a totes les categories i no hi ha cap directriu per tal de no sancionar aquesta jugada per part de la direcci tcnica de lFCBQ.

P: Es poden senyalar tres segons a la lluita per un rebot dun tir que queda curt i no toca lanella.
En un tir a cistella, encara que no toqui anella, no es poden assenyalar tres segons, ja que es tracta duna situaci de rebot.

17

Preguntes ms habituals Zona de regles 2010

P: A5 realitza un llanament a cistella. Mentre la pilota es troba en laire, A3 fa una falta sobre B3. La pilota entra a cistella. Com sha de solucionar aquesta jugada?
R: Segons larticle 15.1.2 una acci de tir finalitza quan la pilota ha deixat les mans del jugador. Larticle 14.1.3 diu que el control per part de lequip finalitza quan la pilota deixa destar en contacte amb la ma o mans del tirador en un llanament a cistella. Per tant la si la pilota ha sortit de la ma del llanador i es xiula falta desprs, la cistella ser vlida i la falta no es considerar en atac, per aquest motiu la falta es sancionar amb un servei de banda o tirs lliures si lequip es troba en situaci de bonus.

P: Si un jugador fa un tir, rep un tap, i el tirador i el defensor cauen a terra amb la pilota agafada, sn passes del tirador?
R: Aquesta interpretaci fa referncia a la jugada en que el jugador que rep el tap i el que el realitza cauen a la vegada amb la pilota agafada. Es tracta d'una situaci de salt entre dos ja que ambds jugadors tenen la pilota agafada i per tant segons aquesta interpretaci no es pot deduir que el tirador tingui el control de la pilota. El cas en que un jugador fa un llanament a cistella, rep un tap mentre t la pilota agafada, el defensor deixa anar la ma de la pilota i el jugador que ha realitzat el tir torna a caure al terra es diferent, ja que en aquest cas el llanador cau a terra amb el control de la pilota i s una situaci de passes.

P: Els jugadors poden marxar a la banqueta abans de que lrbitre faci el senyal de temps morts?
R: Existeix una interpretaci a les regles de joc de la FIBA que diu que es permetr que els equips es retirin a la zona de banqueta tan aviat com s'aturi el temps de joc, si els equips sn conscients que s'ha demanat un temps mort, tot i que l'rbitre encara no hagi fet el senyal oficial.

P: Es produeix una baralla, A15 i A8 que estaven a la banqueta entren a la pista, motiu pel qual sn desqualificats. Tindr 4 tirs lliures i possessi lequip B? Sanoten les desqualificants a lentrenador de lequip A?
s

R: Sempre que es produeixi una situaci denfrontament, independentment del nmero de persones que entrin de la banqueta a la pista, noms es carregar una falta tcnica a la banqueta, encara que si que sapuntaran F als jugadors. En aquest cas noms shan de llanar dos tirs lliures tot i que participin dos jugadors del mateix equip.

18

Preguntes ms habituals Zona de regles 2010

P: Si es produeix una situaci de lluita i un dels jugadors trepitja la lnia de banda, es considera fora de banda o pilota retinguda?
R: Sempre que es produeix una pilota retinguda entre dos jugadors sha de xiular situaci dalternana, Una interpretaci del 2003 de la FIBA diu: A5 i B5 salten per agafar la pilota. Els dos jugadors retornen al terra amb la pilota fermament agafada, per A5 posa un peu fora del terreny de joc En aquest cas sha de xiular pilota retinguda ja que la situaci de pilota retinguda succeeix abans que A5 posi el peu fora del terreny de joc.

P: Es xiula una falta doble entre A15 i B8, s la setena falta de lequip A i la tercera de lequip B, tindr B dos tirs lliures?
R: En cap cas es sancionar amb tirs lliures una falta doble. Si al moment de xiular la falta doble un dels equips tenia el control de la pilota, aquest equip disposar dun servei de banda des del lloc ms proper a on es trobava la pilota, i el compte de 24 continuar amb el temps restant.

P: Desprs del salt inicial, la taula sadona que un jugador no pertanyent al cinc inicial est a pista.
R: En una interpretaci de la FIBA es diu que si es descobreix abans del inici del partit que un jugador no pertanyent al cinc inicial vol jugar, la taula ho comunicar a lrbitre, i aquest jugador ser substitut. En cas de descobrir-se un cop sha iniciat el partit aquesta errada signorar i el partit continuar.

P: Si un equip juga amb sis jugadors, fica cistella o fa una falta, qu sha de fer? Es xiula una tcnica a la banqueta?
R: El responsable que un equip jugui amb sis jugadors s lentrenador, i per tant quan es detecti lerrada lentrenador ser sancionat amb una tcnica de tipus B.

P: Si un jugador talla la pilota amb el peu de forma involuntria, per obt un clar avantatge de lacci, shan dassenyalar peus?
R: En cap cas, encara que sobtingui un clar avantatge, sha de sancionar violaci de peus si el jugador no colpeja la pilota de forma voluntria amb el peu.

19

Preguntes ms habituals Zona de regles 2010

P: Tocar la pilota amb el puny expressament s tcnica?

R: L'Article 13.2 diu que no es pot colpejar la pilota amb el puny, i que fer-ho s una violaci. Per tant si un jugador pica la pilota amb el puny es sancionar violaci i no falta tcnica.

P: Un jugador que ha de realitzar un servei de banda pot desplaar-se per realitzar el servei?
R: El jugador que realitza el servei de banda noms pot moures una distncia lateral total d1 metre, en una o ambdues direccions, des del punt on sha de realitzar el servei. Daltra banda es permet que sallunyi de la lnia de banda cap enrere tant com les circumstncies ho permetin.
Art. 17.3.1. del Reglament de joc de la FIBA: El jugador que fa el servei des de fora de la pista NO POT: ... Excepte els serveis a la prpia lnia de fons desprs duna cistella o tir lliure reeixit, no pot moures a una distncia total de ms dun (1) metre des del punt designat per realitzar el servei lateralment en una o ambds sentits, abans o mentre es produeix el llanament de la pilota. Daltra banda es permet de moures cap enrere perpendicularment a la lnia, sempre que les circumstncies ho permetin.

P: Si el contacte s lleu, s possible defensar posant les dues mans sobre loponent?
R: El fet de posar les dues mans sobre el contrari ha de ser sancionat amb falta personal al defensor per s illegal de mans, ja que coarta la llibertat de moviments del jugador atacant. Per tant el fet de posar les dues mans sobre latacant ha de ser sancionat amb falta personal de forma immediata.

20