Tcnica del trepatge

1. El trepatge
El trepatge s un procs de mecanitzat utilitzat en totes les rees de fabricaci i reparaci dels vehicles. El trepatge profund o trepatge de can , s un procs de fabricaci utilitzat per fer forats relativament profunds, ja siguin aquests oberts o tancats. En aquest procs el dimetre del forat es crea seguint l'eix lineal o sigui en forma axismtrica (Simtric amb relaci a un eix).

Trepant m bil.

Trepant fix.

 El trepatge s molt usat em els treballs de substituci delements fixos de la carrosseria, pilars, sostres, etc. per perforar i desfer els punts de soldadura que uneixen la pea a la carrosseria. En aquesta operaci, susa una broca especial de treure punts.

Broques.

La mquina que susa en el procs de trepatge s el trepant, ja sigui en la seva versi porttil o fixa. El seu moviment principal de tall s el de rotaci, i utilitza com a eines de tall la broca, la fresa i el mandr.

Mandr o escairador.

1.1Eines per al trepatge

En funci del treball a realitzar, es poden elegir com a eines de tall les broques, les freses i els mandrins.

Broques.

s una eina de tall fabricada en acer i aliat amb metalls durs. Serveix per realitzar orificis arrencant i buidant el material. La seva forma es cilndrica i el seu cos porta practicades dues o ms ranures helicodals que finalitzen en arestes o fils tallants a la punta ( llavis ).

Una broca s una pea metllica de perforaci utilitzada amb una eina mecnica anomenada trepant, filaberqu o una altra mquina af (depenent de la

seva grandria), que fent girar la broca s normalment emprada per a crear orificis o forats en diversos materials. La gran diversitat de broques, com la gran quantitat d'indstries que fan servir aquest tipus de peces, fa que hi hagi broques especfiques per a usos especfics.

Parts de la broca.
A la broca podem diferenciar les parts segents:

Punta o boca: s la part de tall de la broca, en la qual es troben dos fils: el fil de transversal guia, que

rasca la pea, i el fil principal o llavi, que s el que inicia el tall de la broca. Entre aquests dos fils es forma un angle aproximat de 55. Cos: es denomina cos la secci entre fil i el mnec de la broca. El cos porta mecanitzades dues ranures de forma helicodal per fer avanar les escapadures que acaben en un fil denominat faixaguia. Mnec: tamb anomenat cua, s la part que permet la fixaci a la mquina de perforar. Hi ha dos tipus de mnecs: els cilndrics, per a mquines de perforar amb fixaci per portabroques, i els cnics, per a trepants amb fixaci cnica. Coll: es troba entre el mnec i el cos de la broca. Generalment, al mnec es troben gravades les caracterstiques tcniques de les broques.

Angles de les broques.

A les broques podem diferenciar principalment dos angles: langle del vrtex i langle dhlix. Langle del vrtex s langle que formen els dos llavis de tall. Aquest angle varia en funci del tipus de material qu es treballa. Langle dhlix s el que forma lhlix de la broca amb el seu eix vertical. El seu valor ronda entre els 20 i 40, depenent del tipus de material a perforar.

Afilament de la broca.
Com que la broca pot perdre efectivitat de tall pel desgast, s necessari afilar-la quan el seu treball no sigui correcte. Lafilament es realitzar amb una mola abrasiva. Per realitzar aquesta operaci, haurem de tenir en compte una srie de recomanacions:

-Durant lafilament sha de tenir recolzada la broca en el suport de la mola abrasiva, per tal devitar que es mogui. -Situarem la broca a la pedra amb un angle igual a la meitat. De langle del vrtex. Els llavis han de guardar el mateix angle respecte leix de la broca. -Per ltim, girarem la broca cap a la dreta i lesquerra, de manera que es formi una superfcie cnica a la punta fins a realitzar un destalonament correcte. Langle de destalonament el formen el fil transversal i els dos llavis, i ha de ser de ms o menys 55. Si la broca est ben afilada, quan es realitza un trepatge, les escapadures han de sortir arrissades i contnues. Aquestes escapadures sn tallants i shan de retirar amb molt de compte.

Material de les broques.

Els materials ms utilitzats per a la fabricaci de les broques sn:

Acer al carboni HS. El percentatge de carboni oscilla entre el 0,65 i l1,56%. El tant per cent dels metalls aliats es molt petit: 0,35% de mangans i 0,35% de silici.

Acer rpid HSS. s un acer amb poc carboni, del 0,75 al 0,95%, aliat amb crom, del 3,5 al 4,5%; amb molibd, del l1 al 9%; amb vanadi, de l1al 2%; amb wolfram, del2 al17 %, i amb cobalt, del 5 al 8,75%. Acer rpid HSS titani rectificades. Estan recobertes dun aliatge de titani, permeten molta precisi en el trepatge, i permeten trepar acer inoxidable. Acer rpid HSS cobalt rectificades. Sn les broques de mxima qualitat; estan pensades per treballar els materials ms durs i suporten molt b les altes temperatures.

Tipus de broques.
Existeixen nombrosos tipus de broques en funci del material sobre el qual es treballa i de les caracterstiques de l operaci del trepatge. La diferncia rau en la disseny de la punta, en la forma, en el tipus de material de la broca, etc. Al quadre segent, veurem algunes de les broques ms caracterstiques.

Design aci

Tipus de broques

s Per trepar metalls (acers al carboni HS, acers rpids)

Broques per a metall

Bro que s per a fust a

Per trepar fusta.

Broques per a parets

Per trepar formig, ciment, pedra i vidre.

Broques per a vidres

Per trepar cristall i vidre.

Broca de puntes de centrar

Per trepar punts de tornejar.

Moviment, velocitat i avanada de tall.

En el trepatge, la broca realitza dos moviments: un moviment rotatiu que permet el tall de les escapadures i un altre moviment rectilini, davanada, que introdueix la broca a la pea. La velocitat de tall s la velocitat de rotaci que assoleix la broca, mesurada des de qualsevol punt que es trobi al seu dimetre exterior. Aquesta velocitat es troba multiplicant el dimetre exterior de la broca, pel nmero de revolucions de gir de la broca i per pi= 3,14, i tot aix dividit entre 1000. La unitat de mesura ser metres per minut. Hem de tenir en compte que la velocitat de tall variar en funci dels materials de la pea i de la broca,per, com a norma general, com ms gran sigui la broca, menor ha de ser el seu nmero de revolucions. Lavanada s lespai que recorre la broca en anarse introduint a la pea, i depn del material de la pea, del dimetre i del material de la broca. Est expressat en millmetres per volta.

Taula de RPM per a acer suau Dimet re de la broca Materi al de la 3 Acer al 1.275 5 765 8 475 10 425 12 320

carbo ni HS broca Acer rpid 1.700 1.020 640 656 425 HSS Quan la broca es refrigera correctament, la velocitat de tall es pot augmentar dun 1,5 a un 20%

1.1 Trepant
El trepant s la mquina que transmet el gir de rotaci a la broca per tal que realitzi loperaci de tall. Depenent del treball, es podr elegir entre trepants fixos o porttils.

Trepants fixos.
Sn eines que faciliten loperaci de trepatge, permetent que es duguin a terme amb comoditat i precisi. Disposen dun sistema de politges per variar la velocitat de gir i duna manovella per tal es produeixi lavanada de la broca. Nhi ha de dos tipus: de columna i de sobretaula. Al seu torn, aquests trepants poden ser manuals i mecnics. Les parts principals del trepant de columna sn:

trepant de columna/parts dun trepant fix de columna. La diferncia principal entre els trepants de sobretaula i el de columna s que aquets ltims sn ms grans i permeten realitzar perforacions en peces majors. Als trepants de sobretaula per a broques majors de 13 i 15 mm de dimetre se substitueix el portabroques per cons Morse.

Trepants porttils.
Permeten realitzar broques en qualsevol lloc, sense necessitat de tenir una installaci. Poden ser manuals, elctrics i pneumtics. Els trepants de m, anomenats filaberquins, aconsegueixen el moviment a partir dun sistema de transmisi i de l esfor propi de l operari, del qual dependr la velocitat de gir de la broca.

filaberqu.

Els trepants elctrics han de estar connectats a una xarxa elctrica per realitzar el gir. Alguns daquests trepants permeten modificar la velocitat de gir.

trepant elctric. Tamb hi ha trepants elctrics per bateria, que no necessitan estar connectats a la xarxa elctrica, sin que tenen uan certa autonomia dutilitzaci, de forma que peridicament ser necessari recarregar aquesta bateria.

trepant per bateria. Els trepants pneumtics necessiten una installaci daire comprimit per al seu funcionament. Aquests trepants sn silenciosos i econmics, i tenen menor pes que els anteriors. Linconvenient daquests trepants s que shan de lubricar per tal d evitar loxidaci dels deus components, ja que a les installacins pneumtiques es condensa aire comprimit, que fins i tot pot arrivar a linteroior del trepant. Susen majoritriament amb broques de despuntejar en treballs de carrosseria.

trepant pneumtic.

Minitrepants o rotolines.

Sn trepants que arriven a un gran numero de revolucins i sutilitzen per a treballs dajust i de precisi. Per realitzar els treballs, utilitzen broques de mida compreses entre 0,5 i 2,5 mm i petites freses abrasives desmeril.

Els portabroques.
Constitueix un element de la fixaci de la broca. La subjecci de leina es realitza a traves duna clau especial que permet el tancament de les mordasses. En alguns trepants, el portabroques s desmontable i es pot intercanviarper altres de diverses mides.

portabroques.

Con Morse.
Sn cons de diferent dimetre que s encaixen entre si. La transmissi de l moviment de la mquina a la broca es realitza per l ajust dun con amb un altre.

Susen per acoblar broques crniques i portabroques. Els cons es numeren de l 1 al 6 i designen amb dues xifres: la primera indica el nmero corresponent al con Morse interior i la segona, el nmero del con Morse exterior. Con Nm. Mors 1 e Broqu 15 es de mm fins a

Nm. 2

Nm. 3

Nm. 4

Nm. 5

Nm. 6

De 15 De 24 De 33 De 51 De 81 a 23 a 32 a 50 a 80 a 100 mm mm mm mm mm

1.3 Procs de trepatge

Per tal dexplicar el procs de trepatge, en realitzarem un sobre una platina. El procs ser el segent: Traarem el centre de la broca a la pea mitjanant dos eixos que sentrecreuin entre si. Per fer-ho, utilitzarem la punta de traar, ajudats de rosset i esquadres. Per tal devitar que la broca patini i el forat es desvi, marcarem amb un contrapunx i un martell el punt del centre traat que servir darrencada per al trepatge.

 Fixarem la pea en un cargol de banc de forma que no es pugui moure. En peces que vagin subjectes a conjunts mecnics, si aquests permeten moviment, utilitzarem mordasses o gats de fuster per subjectar-les. Si el forat que hem de fer es major de 10 mm, s convenient que primer es realitzi amb una broca dun dimetre corresponent a la meitat del dimetre final. Abans de comenar a perforar, seleccionarem la velocitat adequada. En aquest cas, el metall s d acer suau i el dimetre de la broca s de 10 mm. Segons el quadre de velocitats, correspon a una velocitat de 425 rpm. Aproximarem la velocitat a la disponible de la mquinaria; per exemple, 400 rpm. Efectuarem l ajust de la profunditat en funci del tipus de forat a trepar. Si la mquina porta ajust, el realitzarem per mitj daquest; si no en porta, utilitzarem un topall de broca o calcularem la profunditat desitjada i enganxarem un tros de cinta allant a la broca, de forma que en quedi marcat el lloc mxim de penetraci. Comenarem el forat comprovant en tot moment si linici s ladequat. En cas afirmatiu, seguirem trepant i refrigerarem la broca amb emulsi de tall.

1.4 Lubricaci en loperaci de trepatge.

En loperaci de talles produeix un fregament provocat pel contacte entre la broca i la pea. Aquest fregament genera una gran quantitat de calor, que fins i tot pot arribar a destrempar la broca i a deteriorar la pea. Per tal devitar-ho, s necessari refrigerar les superfcies en contacte. La refrigeraci augmenta el rendiment de les broques i els mandrins fins a un 20%.

Material a mecanitzar Acer Foses Metalls tous Bronze

2.

Tipus de lubricant Emulsi de tall Oli emulsionant En sec Petroli Aigua amb sab En sec

El fresatge.

El fresatge consisteix en una operaci de tall que permet realitzar fresats i aixamfranats de forats. Aquesta operaci es realitza, per exemple, per fresar broques per tal que permetin allotjar els caps de reblons i cargols. Tamb sutilitza en orificis que desprs shan de roscar, per tal dafavorir-ne la fixaci del mascle.

Fresa de fresar o fresadora.

Les freses de fresar o fresadores sn eines de tall o abrasi cnica, normalment fabricades amb una o ms estries i amb una mida especfica de langle del fil de tall. Els angles de tall de les freses de fresar dependran del tipus de fresatge que shagi de realitzar; el ms habituals sn els de 45, 60, 75 i 90. La fresadora pot tenir un mnec cilndric, un mnec petit o mnecs especials segons la subjecci requerida, per a subjeccions molt fortes o per a treballs durs.

Tipus de freses.
Les freses de fresar poden ser de diversos tipus: Freses dacer: estan fabricades en acer i a la part cnica porten una srie destries i fils per realitzar el tall. Freses abrasives: tamb es denominen moles abrasives. Aquestes freses es fabriquen amb pedra esmeril. El poder dabrasi dependr del seu gra. La durada daquestes pedres s limitada, ja que dependr de lestat de lesmeril.
3.

El mandrinatge.

Lacabat final que produeix una broca no s bo, i tampoc sen pot obtenir exactitud en la mida. Per aix, si es necessita realitzar les broques a una mida exacta i amb un acabat dalta qualitat, shaur de recrrer a la tcnica de mandrinar. Sentn per mandrinar loperaci de mecanitzat per arrencada descapadures amb la qual sobtenen

forats de gran exactitut de mida i amb un bon acabat superficial. En liperaci de mandrinatge, el dimetre final obtingut ser igual al dimetre del mandr, ja que el forat shaur perforat anteriorment amb una broca de menor dimetre. Les condicions ms eficaces de mandrinatge depenen de factors com laplicaci, el material, la qualitat de lorifici que es necessita, leliminaci del material o les escapadures i la lubricaci. Existeixen dos mtodes de mandrinatge: El mandrinatge a mquina es realitza amb mquines especials anomenades rectificadores dorificis o de cilindres. El mandrinatge manual es realitza grcies al moviment de rotaci del mandr, amb una eina anomenada giramascles.

El giramascles permet, per mitj de girs i avanada lenta i uniforme, que els fils del mandr arrenquin el material de la pea amb una gran precisi.

3.1 Mandr
s una eina de tall per arrencada descapadures, fabricada en acer trempat, que sutilitza per augmentar el dimetre de les broques o els orificis. El mandr permet allisar lorifici amb un acabat de major qualitat i exactitut que el que sobt amb un trepant.

Tipus de mandrins Els tipus ms corrents de mandrins tenen una espiral a esquerres, ja que les seves aplicacions prncipals sn de forats Tipus de mandrins Els tipus ms corrents de mandrins tenen una espiral a esquerres, ja que les seves aplicacions prncipals sn de forats passants amb unes escapadures que cal empnyer cap endavant. Per a forats cecs, es recomanen mandrins amb estries rectes o estries a dretes. Els mandrins es classifiquen en slids (amb mnec cilndric o cnic), buits per utilitzar en portaeines i dexpansi amb ganivetes de HSS per a treballs lleugers.

Procs de mandrinatge a mquina

3.2

Per tal dobtenir un bon resultat en loperaci de mandrinatge, sha de deixar a lorifici material suficient per treballar. Si a lorifici es deixa poc material abans de mandrinar, el mandr fregar

aviat, es desgastar i el resultat ser la prdua de dimetre. El procs de mandrinatge ser el segent: 1.Seleccionar el tipus ptim de mandr i les velocitats i els avanos ptims per a laplicaci. Assegurar-se que els forats preperforats siguin del dimetre correcte. 2.La pea de treball sha de subjectar rgida i el fuset de la mquina no ha de tenir joc. 3.El mandr en qu se subjecta una mandrinadora de mnec rgid ha de ser de bona qualitat. Si la mandrinadora patina en el mandr i lavanada s automtica, la mandrinadora es podria trencar. 4.En empnyer una mandrinadora de mnec cnic en un casquet, o en un maneguet o en el fuset de la mquina, sutilitzar sempre un martell de superfcie tova. Cal tenir cura que el mnec de la mandrinadora i el mnec o casquet encaixin b;en cas contrari, hi podria haver una mala alineaci i a mandrinadora tallaria ms del compte. 5.Mantenir al mnim el vol de leina respecte al del fuset de la mquina o del portaeines. 6.Utilitzar els lubricants recomanats per prolongar la vida til de la mandrinadora i assegurar-se que el fluid arribi als fils de tall.Quan es tracta de mecanitzat en sec, es pot utilitzar aire comprimit (per exemple, amb el mecanitzat de ferro colat gris). 7.No sha de permetre que les estries del mandr sembussin descapadures.

8.Abans de comenar a rectificar la mandrinadora, es comprovar la concentrcitat entre centres.En la majoria dels casos, noms caldr rectificar el pas del bisell. 9.Les mandrinadores shan de mantenir rectificades.La rectificaci freqent s bona, per s important entrendre que les mandrinadores noms tallen en els pasos de bisell i no en les superfcies entre estries.Per tant, noms cal rectificar aquestes superfcies.Lexactitut de la rectificaci s important per a la qualitat de lacabat de lorifici i la vida til de leina.

TOLERNCIES DE LA MANDRINADORA TOLERNCIA LMIT DIMETRE (mm) (mm) Ms de Fins a Alt + Baix + 3 O,008 0.04 3 6 0,010 0.05 6 10 0,012 0.06 10 18 0,015 0.08 18 30 0,017 0,09 30 50 0,021 0,012 50 80 0,025 0,014

3.3 Procs de mandrinatge manual.

El procs de mandrinatge manual s el segent:

 Trepar un orifici de menors dimensions que la mida final, tenint en compte el dimetre de la mandrinadora. Subjectar la pea a mecanitzar al cargol de banc amb lorifici en posici vertical. Acoblar fermament la mandrinadora pel seu quadrat al giramascles. Fer pressi sobre la mandrinadora mantenint-la alineada amb lorifici i amb un angle de 90 graus respecte de la pea. Aquesta operaci s de gran importncia, ja que depn la posici final de lorifici. Girar la mandrinadora uniformement i a una velocitat constant. Lubricar la mandrinadora per facilitar el tall del metall. Girar la mandrinadora en el sentit apropiat fins a finalitzar el treball, i fins i tot fins a la seva extracci del forat. Precauci: no s ha de girar la mandrinadora en sentit contrari, ja que es poden encunyar les vores de laresta de tall i deteriorar-se.

3.4 Problemes ms comuns en les operacions de mandrinatge.

En les operacions de mandrinatge, els problemes principals sn els segents:

Problema Roptura o torsi en lespiga o quadradet de subjecci. Majors dimensions del forat. Menors dimensions del forat.

Causa -Incorrectes condicions entre el mnec i el portaeines. -Forma ovalada de la eina. -El dimetre de leina est gastat i per sota de la seva mida. -Mal centratge entre leina i el forat.

Soluci -Comprovar que el mnec i el portaeines estan nets i no estan danyats. -Substituir o rectificar leina. -Inici incorrecte del forat. -Rectificar segons especificacions correctes. -Usar una mandrinadora de molt bona qualitat. -Posicionar correctament leina amb lajuda duna esquadra. -Substituir leina. -Utiltzar el lubricant recomanat. -Ajustar convenientment aquests parmetres. -Rectificar segons especificacions correctes. -Verificar i reemplaar o modificar leina. -Disminuir la quantitat de material a eliminar

Forats ovals o cnics.

Mal acabat del forat.

-Eina molt gastada. -Lubricant inadequat. -Avanada i/o velocitat massa baixa o massa alta.

-Eina molt gastada. -Amplada entre Leina es clava o es estries massa gran. trenca. -La perforaci s massa gran.

4. Normes de protecci i seguretat en les operacions de trepatge, fresatge i mandrinatge.

En les operacions de trepatge, fresatge i mandrinatge sutilitzar lequip de protecci individual adequat. Aquest equip consta duns guants protectors, ulleres de protecci facial o careta i mandril de cuir. Shan de fer servir guants adequats (cuir o lona) que impedeixin que es clavin a la pell les escapadures, ja que sn molt tallants. Tamb protegiran loperari de les altes temperatures de les eines de tall desprs de la seva utilitzaci. Per tal de evitar que les escapadures que salten en el mecanitzat arribin a la cara del operari, mentre es treballa cal usar ulleres o pantalles de protecci transparents. El mandril de cuir protegir a loperari de la projecci descapadures al cos. A ms, en les operacions de trepatge, fresatge i mandrinatge shan de tenir en compte les consideracions segents:

 Per tal devitar que la pea sescorri o es mogui i pugui provocar un accident o un mal mecanitzat, la pea ha de estar ben fixada al cargol de banc o a les mordasses. Shan de prestar especial atenci quan la broca surti de la pea. Aquest es el moment mes delicat i perills, ja que la broca es pot enganxar i trencar. En cap cas, shaur de subjectar amb les mans una pea en moviment. Desprs de finalitzar el mecanitzat, trepatge, fresatge o mandrinatge, no s ha de tocar leina, ja que estar calenta. Un cop acabada la feina, les eines i estris de tall es netejaran i semmagatzaran. Les restes de escapadures del mecanitzat es recolliran i semmagetzamaran en contenidors apropiats per al seu reciclatge.