TENNESSEE WILLIAMS

UN TRAMVIA ANOMENAT DESIG

BLANCHE:

Jo també vaig estimar una persona, i la persona que estimava la

vaig perdre. Era un noi, un noi molt jove... i jo també ho era.
Quan tenia setze anys vaig fer el gran descobriment: l'amor.
D'una manera sobtada i molt intensa... massa intensa. Com si
de cop i volta encenguessis una llum cegadora sobre una cosa
que ha estat sempre mig a les fosques... així és com vaig
descobrir el món. Peró vaig tenir mala sort. Anava enganyada.
Aquell noi tenia alguna cosa especial, una inseguretat, una
suavitat i una tendresa que no eren gens própies d'un home, tot
i que el seu aspecte no era gens afeminat... però... però tenia
aquella cosa especial... Ell buscava la meva ajuda. Jo no ho
sabia. No vaig saber res fms després de casar-nos, després
d'haver fugit i d'haver tomat, i tot el que vaig poder aclarir va
ser que jo li savia fallat en alguna cosa misteriosa, i que no era
capaç de donar-Ii l'ajuda que necessitava... pero de la qual no
podia parlar! S'anava enfonsant en unes arenes movedisses i
s'aferrava a mi, peró jo no l'ajudava a sortir: jo m'enfonsava
amb ell! No sabia res. Només sabia que I'estimava tant que no
podia suportar-ho, pero que no era capas d'ajudar-lo ni d'ajudar-
me a mi mateixa. I al final ho vaig saber. I de la pitjor manera
possible. Entrant de sobte en una habitació on no em pensava
que hi hagués ningú... peró hi havia dues persones... el noi amb
qui m'havia casat i un home més gran, que era amic seu des de
feia anys...

[Se sent una locomotora que sacosta. Blanche es tapa les

orelles amb les mans i s'ajup. El far de la locomotora il.lumina
I'habitació i el tren s'allunya estrepitosament. Mentre es va
apagant el soroll, Blanche es torna a posar dreta poc a poc i
continua parlant. 1

Després vam fer com si no hagués vist res. Sí, vam pujar al
cotxe tots tres i ens en vam anar al casino de Moon Lake, molt
borratxos i sense parar de riure en tot el camí.

[En la distancia se sent música de polca, en to menor.]

Vam ballar la "Varsoviana"! De cop i volta, a mig ball, el noi

amb qui m'havia casat es va deixar anar i va sortir corrent del
casino. Al cap d'uns moments... un tret!

[La música para bruscament Blanche s'aixeca tota rígida.

Després torna a sonar la polca, en to major. 1

Vaig sortir com un llamp... tothom va sortir! Tothom va córrer, i

la gent es va quedar apinyada a la vora del llac! Hi havia tanta
gent que jo no m'hi podia acostar. Llavors algú em va agafar
pel brag. "No t'hi acostis més! Torna! Val més que no ho
vegis!" ¿Veure? ¿Veure què? I llavors vaig sentir veus que
cridaven: "L'Allan! L'Allan! El noi dels Grey!" S'havia ficat el
canó del revólver a la boca i havia disparat... i s'havia volat la
tapa del cervell!

[Fa tentines i es tapa la cara.]

Va ser perqué... a la pista de ball... no em vaig poder aguantar

i... de sobte li vaig dir: "Ho he vist! Ho sé! Em fas fastic..." I
llavors el reflector que il-luminava el món es va tomar a apagar,
i des d'aquell dia no hi ha hagut, ni per un sol moment, més
elaror que la que fa aquest... aquest tros d'espelma...