Autgraf de Colom a Gaspar de Gorricio

40
Butllet del Centre dEstudis Colombins Any XIV / Nm. 40 / juny 2007 / Preu: 2 euros

BUTLLET DEL CENTRE DESTUDIS COLOMBINS ANY XIII / Nm. 40, juny 2007 Director: Joaquim Arenas i Sampera Secretaria de redacci: Jaume Caadas Editor: mnium Cultural Imprimeix: Casa Boada. Carrer Comtal, 26. 08002-Barcelona Dipsit Legal: B- 16689/95

NOTA
El contingut dels articles s responsabilitat dels autors no ha de coincidir necessriament amb els principis que regeixen lAssociaci. Sautoritza la reproducci, parcial o total, dels articles publicats en aquest butllet, sempre que shi faci constar la procedncia. Agrairem que sens fes arribar un exemplar de les publicacions on els nostres treballs hagin estat reproduts o esmentats o fins i tot una fotocpia que identifiqui la publicaci i la data dedici.

Sumari
Editorial Vida del Centre Tribuna El secreto templario de Coln.
Article publicat a la revista Ms All de la Ciencia, nm. 217 de mar de 2007.

Editorial
La incansable i meritria editorial Publicacions de lAbadia de Montserrat acaba de presentar el llibre Llegendes de Barcelona. Lautor ns Joan de Du Prats. Una recopilaci que mostra limaginatiu del poble amb referents histrics, tot plegat ple de mgia i que suscita un inters per conixer lanima de la Ciutat. Fem aquesta referncia perqu lautor en la seva obra, per cert ben acurada, inclou un apartat amb tres llegendes barcelonines referides a Colom. La primera tracta sobre els orgens barcelonins del Descobridor que alg del poble va imaginar en el seu moment, veritablement sorprenents per cert. En el segon text, recull la tradici de quan Colom fou rebut pels sobirans a la plaa del Rei i com es meravellaren a causa dels productes que havia portat de les ndies Occidentals i tamb de veure els indis que lacompanyaven. El Fort Farell constitueix la tercera llegenda colombina. Relaciona aquest gegant amb un indi tamb de corpulncia similar amb el qual sost una baralla. s evident que els textos sn rics en episodis que ara i aqu no cal esmentar. Les llegendes s un gnere de la cultura popular que no es fa per al poble, sin que en surt, del poble. Constitueixen una part del mn fabuls i que, tot i contenir referents histrics, les vibracions dels sentir popular enriqueix amb la seva aportaci creativa i irreal en cada moment.

Articles
Colom vist a travs de la seva escriptura. Per David Garrido i Valls Troballes de Ramon Navarro a lArxiu Histric de la ciutat de Barcelona. Per Per Francesc Albardaner i Llorens

Bibliografia La tomba de Cristbal Coln. Per Francesc Albardaner i Llorens Autor: Miguel Ruiz Montas Editor: Ediciones B. 1 Edici : Octubre 2006 Jornades destudi i debat Tarragona a lpoca de Colom. Arxiu Histric de Tarragona ( 8 i 9 de novembre de 2007)

La tradici popular tamb ha tingut cura de referir-se en forma de llegenda a un Cristfol Colom catal. Sortosament la teoria de la naturalesa catalana de Colom t una base slida i cientfica basada en la histria i en les seves cincies auxiliars. En el camp de la cincia histrica la tesi de la naturalesa catalana de Colom ha emergit des del s. XVIII, quan en fa esment el cronista catal Pere Serra i Postius. La veu popular, per, molt anteriorment, ha mantingut la tradici que el Descobridor era catal, com ens recorda Joan de Du Prats en recollir les tres llegendes en el seu nou llibre. Modernament, per, podem comprovar, que el poder imaginatiu de lsser hum continua fabulant, creant noves llegendes, que en el cas de Colom i referint-se als seus orgens, poden esdevenir un llibre sencer, amb cert xit editorial i tot. I s que sovint al poble li agrada sentir i llegir all que voldria que fos i no s. La bellesa de la llegenda mai, per, ha dofuscar la histria. Joaquim Arenas i Sampera

aportacions de les teories portugueses a la teoria catalana de Cristfor Colom a crrec del senyor Jordi Mar i Salvad. En un proper Butllet publicarem el seu contingut. El 8 de maig, el senyor Emilio Lpez Prez, consoci i estudis colomb va dictar la conferncia Colom, ese desconocido.

Necrolgica
En memria de Josep Maria Sol i Fa Desprs de llarga malaltia ha traspassat l'amic i company Josep Maria Sol i F, colombista tarragon i soci del Centre d'Estudis Colombins des de la seva fundaci al 1990. Va ser un habitual assistent dels nostres actes i particip amb un treball al llibre "Colom i el Mn Catal". Home treballador i geners ens ha deixat el millor record. Ernest Vallhonrat i Llurba.

Vida del Centre

Conferncies
El 12 de febrer, a la sala dactes dmnium el nostre vice-president Francesc Albardaner i Llorens va dictar la conferncia Miscellnia colombina: noves troballes de la qual en parlem en un dels articles daquest Butllet. El 12 de mar, tamb a la sala dactes dmnium, el senyor Ramon Navarro Sandalinas va dictar la conferncia Colom i els Arxius: passat, present... i final?. Daltra banda, el dia 16 dabril tingu lloc la conferncia Colom portugus: les

Tribuna
A la revista Ms All de la Ciencia del mes de mar del 2007 ( N 217) shi han publicat dos articles sobre la possible relaci de Cristfor Colom amb lOrde del Temple. Entenem que no s gens casual aquest fet amb la publicaci a lestat espanyol del darrer llibre de Ruggero Marino. Cristbal Coln, el ltimo de los templarios per leditorial Ediciones Obelisco. Labrupte final de lOrde del Temple ha donat peu a infinitat de teories , ms o menys inversemblants, moltes delles basades en una suposada continutat daquest orde a nivell secret al llarg dels segles fins a lactualitat. No volem tractar ara aquest tema, si no tan sols destacar alguns apartats de larticle del Sr. Javier Navarrete. Com podreu observar lautor dona per segures unes dades de les que no es disposa cap document i es que amb Cristfor Colom tothom shi atreveix! Us donem a continuaci la seva traducci al catal:

convertir en el principal assentament de lOrde de Temple, que trasllad aqu la seva seu central i els seus arxius generals. Aquest fou el regne en defensa del qual Colom es va iniciar com a navegant, donant inici a una carrera martima que continu per les mateixes rutes de tradici templera. Un cop avesat a les arts del mar, Colom naveg com a corsari al servei de lOrde Hospitalera de Sant Joan de Jerusalem i de Rodes, on el catal Pere Ramon Sacosta fou el seu gran mestre. Aquesta orde va estar tan vinculada a la conquesta de Terra Santa com lOrde del Temple. Quan el Papa Calixte V va abolir lOrde del Temple va establir que totes les seves propietats fossin transferides a lOrde Hospitalera de Sant Joan, de manera que, en temps de Colom, a aquesta orde pertanyien les fortaleses i els bens del Temple ubicats a Xipre. EL REI REN DANJOU El futur descobridor continu envoltat i defenent els interessos de personatges que tenien alguna relaci amb Jerusalem i amb el misteri del Sant Grial. De 1467 a 1470 va actuar com a corsari al servei de Ren dAnjou, i s difcil trobar en aquesta poca una figura ms representativa dins del context del Grial. Entre molts dels seus ttols nobiliaris figuraven els de Rei de Npols, duc dAnjou, de Bar i de Lorena i comte de Provena. Pertanyia a lestirp que Wolfram dEschenbach va definir com a la esclarida estirp dels Anjou en la seva obra Parzival, vertadera Bblia grilica. En aquesta obra hi inclou els herois del Grial, suposadament hereus de Jess i de Maria Magdalena. De manera que per les venes de Ren corria la sang dinstica del rei David. Per altra banda, Provena, en territoris actualment francesos, s la geografia on es va desenvolupar la tradici del Grial, aquella que narra larribada de Maria Magdalena a les costes de Marsella portant a la filla engendrada amb Jess de Natzaret, donant aix continutat a lestirp sagrada del tron de Jerusalem. Un dels avantpassats del bon rei Ren, com era conegut popularment, fou el comte Fulko dAnjou, cavaller templer i rei de Jerusalem lany

EL SECRETO TEMPLARIO DE COLN

XIPRE, EL REGNE TEMPLER Den que lilla de Xipre fou conquerida lany 1191 pel rei dAnglaterra Ricard Cor de Lle, lilla es convert en una poderosa base templera. El rei Ricard la va vendre a Guiu de Lussignan, convertint-se la seva famlia en la dinastia secular de Xipre. A ms, Guiu fou rei de Jerusalem, de la mateixa manera que el seu germ petit, Amalaric II. Des daquestes remotes dates els Lussignan varen mantenir el seu dret al ttol del regne jerosolimit, encara que aquest ja noms exists de nom. De fet, la reina Carlota de Xipre, en suport de la qual navegava un jovenssim Cristfor Colom de 14 anys, ostentava tamb els ttols de reina de Jerusalem i dArmnia. Xipre era un lloc estratgic on es concentraven els reis cristians abans de salpar amb els seus exercits de creuats a la conquesta de Terra Santa. Desprs de la caiguda de San Joan dAcre , lilla es va

1131. Ren tamb ostentava el ttol de Rei de Jerusalem i, el ms important, va ocupar el crrec de Gran Mestre del Priorat de Si. Com es ben sabut, sobretot den que Dan Brown va popularitzar aquesta histria en el seu conegut llibre El Codi da Vinci, el Priorat fou lorde secret fundat per Godofred de Bouillon, conquistador de Jerusalem en la primera creuada, orde que movia des de lombra el fils del Temple i que la seva principal missi consistia en protegir els descendents de lestirp del rei David. Aquesta tradici estava ms que viva en el segle XV i Ren dAnjou era molt conscient del llinatge al qual pertanyia. Es diu que era propietari duna copa que havia estat utilitzada a les evangliques Noces de Canaan i que tenia la inscripci segent: Aquell que begui b, veur a Du. Aquell que begui dun sol glop, veur a Du i a la Magdalena. Al servei daquest notable personatge estava Cristfor Colom com a corsari. La seva relaci no era fortuta, ja que les famlies Salvago, Doria i Spinola, totes elles parentes del genovs, eren partidries del rei Ren i li donaven suport en els seus enfrontaments amb el monarca aragons Joan II per la corona de Npols. La relaci entre els Doria i els Anjou era tan estreta que, quan Ren va anar a Npols lany 1438 per a ser-hi coronat com a rei, es va installar a la casa dels germans Bartolomeo i Lamba Doria. Al abandonar el regne lany 1462 (sic), sendugu amb ell a Marsella a Ludovico Doria, cos de Cristfor Colom, nomenant-lo conseller de la seva cort. Aquest Ludovico es convert en un poders i ric comerciant de Provena. De manera que la presncia del futur almirall entre les forces corsries del rei Ren dAnjou, gran mestre del Priorat de Si i suposat descendent de Jess i Maria Magdalena, no era simplement pel fet de guanyar-se un jornal. No hem doblidar que el seu cos Ludovico era fill dImperiale Doria, aquell amb qui Colom es va embarcar per donar suport a la reina Carlota de Xipre. Tampoc era aquesta la nica, ni la primera, relaci de la famlia de Colom amb les zones de tradici grilica. El futur almirall tenia parents a la Champagne des que en el

segle XIII un avantpassat seu, Bernardo Scotto, establs importants relacions comercials amb aquesta regi que el duguessin a establir-se a Paris. De la Champagne procedia el noble Hug de Payens, fundador de lOrde del Temple i primer gran mestre daquest lany 1118. El seu senyor, el comte Hug de Champagne, fou un dels primers cavallers templers. A Troyes, seu del comtat, es va celebrar lany 1229 el concili que va reconixer al Temple com a orde religis i militar. Daquesta ciutat va sorgir el fams autor d El conte del Grial , un dels principals romanos artrics que narra la recerca del simblic calze. Es deia Chrtien de Troyes i va dedicar la seva obra al comte Felip de Flandes, cos germ i suposat hereu del rei de Jerusalem Balduino IV. De manera que estem parlant duna altra regi que fou bressol del Temple i del misteri del Grial.

Articles
COLOM VIST A TRAVS DE LA SEVA ESCRIPTURA Per David Garrido i Valls
1. INTRODUCCI Lany 2006 ha estat lany Colom -en que les efemrides del seu trasps a Valladolid (Castella), el 20 de maig de 1506- han caracteritzat un any marcat per la recerca del professor Jos Antonio Lorente, director del Laboratori dIdentificaci Gentica de la Universitat de Granada, que si b ha esclarit que les restes de lalmirall reposen a Sevilla, la qesti de lorigen continua sent un misteri, o b no satreveixen a reconixer -alguna filtraci ja hi ha hagutque Colom, efectivament, no era genovs. Vet ac la gran qesti, una nacionalitat de convenincia per ocultar una realitat que calia mantenir en la foscor. Aix, Colom ha esdevingut un dels personatges ms hermtics de la histria, que el seu enigma continua fins avui i la qesti de la seva nacionalitat suscita intensos debats, amb

una bibliografia en progressi geomtrica on cada bndol replica fins a la sacietat al contrari, tot argumentant raons segadores sobre la veracitat de cadascuna de les asseveracions. I, atenci!, que la qesti colombina no solament implica historiadors titulats, que la seva figura ha aconseguit portar a les palestres de lerudici gents de tot pelatge i condici, totes elles coneixedores quasi a la perfecci de la vida i miracles de lalmirall, per incapaces de moment desbrinar el gran enigma, que la veritable nacionalitat de Colom encara ens roman vedada, tot i que shan fet grans aportacions, les quals si alguna cosa demostren s, precisament, i aix s que podem deixar-ho ben clar, que no era genovs.1 El comte Roselly de Lorges fou el primer que sugger una nacionalitat diferent a la genovesa per a lillustre navegant. Roselly de Lorges, aristcrata francs, afirm el 1856 que Colom era francs; ull viu! Ms aviat occit, daquella Frana meridional de llengua doc i no pas dol. La tesi era arriscada i no trig en reaccionar lespanyolisme ms ranci, en boca ni ms ni menys que de linsigne intellectual Marcelino Menndez y Pelayo, en aquest cas molt ms preocupat de salvaguardar la integritat de les glries ptries que no pas de cercar la veritat. La tesi de Roselly de Lorges amb el temps caigu en loblit, per i aix s que s una contribuci rellevant apunt la possibilitat que Colom hagus servit en larmada de Renat dAnjou, comte de Provena i rei intrs de Catalunya i Arag (1466-72). Vet ac que lombra de la guerra civil catalana (1462-72) surt a relluir i la possibilitat que Colom milits en el bndol contrari a Joan II, rei i pare de Ferran II el Catlic, una taca en la biografia del navegant que, en canvi, Colom
Tanmateix, aix no s vist aix des de les Espanyes, on esgarrifa noms la possibilitat que Colom no fos de la Ligria. All ells! Lltim pamflet que ha arribat a les meves mans s El enigma de Coln y los descubrimientos de Amrica, Barcelona, 2006, de lescriptor colombinista de circumstncies Juan Eslava Galn, un autor que gaudeix fent mofa de tot aquell que no combregui amb la idea del Colom genovs.
1

no ocult. Lany 1495, en carta tramesa a Ferran i Isabel, reconegu que senrol en larmada de Renat dAnjou i lluit contra les galeres del rei catal, en concret cita la persecuci duna galera de Ferran de Npols de Sardenya a Tunis. Colom sencarreg desborrar tot rastre del seu passat, els seus motius tindria, de tal manera que ni els seus fills saberen ben b qui era llur pare. Hernando Coln no aporta res de nou en la Historia del almirante que pugui ajudar a resoldre lenigma, ms aviat enfosqueix ms lorigen del seu pare. De ms a ms, alguna cosa del seu passat no devia especialment agradar, o afectava directament a la monarquia, fins al punt que lemperador Carles V li prohib continuar amb les perquisicions en 1523: ...algunos que quieren oscurecer su fama dicen que proceda de Nervi, otros de Cugureo y otros de Bugiasco..., ...otros que quieren ensalzarlo ms dicen que era de Savona, o de Gnova; los ms exaltados lo hacen de Plasencia.... Hernando cerc la petja de la seva famlia a Ligria, per com ell admet fou debades, que la faula dels orgens humils es deu a Agostino Giustiniani (genovs i bisbe de Nebbio a Crsega) i acaba amb la cita extreta de la carta que hi ha qui considera apcrifa que el seu pare tramet a Juana Torres, nodrissa del prncep Joan de Castella: Yo no soy el primer Almirante de mi familia. Que me llamen como quieran, porque, a fin de cuentas, David, rey sapientsimo, haba sido pastor y se convirt en rey de Jerusaln. Y yo siervo soy del mismo Seor que lo llev a l a tal estado.2 I en mig de tot lembolic, la possibilitat el cognom ho s que Cristfol Colom, descobridor dAmrica, fos catal. Com s ben conegut, fou el peru Luis Ulloa el primer en constatar la possible nacionalitat catalana de Cristfol Colom.3 s Ulloa qui tamb ens recorda la possibilitat que Colom
Vegeu els captols primer i segon de la Historia del almirante. La darrera edici, quan redacto aquesta conferncia, s leditada a cura de Manuel Carrera Daz i prleg dHugh Thomas, Barcelona, 2006. 3 Colomb catalan. La vraie gense de la dcouverte de lAmerique, Pars, 1927.
2

hagus de servir de corsari a larmada de Renat dAnjou, la taca del passat que, tanmateix, s coneguda. Malgrat ser un peru lautor de la hiptesi, la paternitat aviat fou atribuda al nacionalisme catal i consegentment atacada per la intransigncia de lespanyolisme, ben arrecerat a les aules de les universitats catalanes. Val a dir que no ajuda a resoldre lenigma lesclat dautors de dubtosa credibilitat em nego a reconixer-los com a historiadors que escombren cap a casa amb descarada desimboltura, acompanyada ltimament de cert xit meditic consentit, que sempre hi haur pblic assedegat de faules. Nogensmenys, malgrat laparici dintrusos de darrera hora, la tesi del Colom catalanoparlant s slida i compta amb la solvncia de molts historiadors de prestigi (Carreras i Candi, Serra i Pags, Ferran Soldevila), malgrat el rebuig interessat del Congrs dAmericanistes dHamburg de 1930. I s que els catalanismes sn part intrnseca de la prosa de Colom, com tamb les referncies toponmiques, menyspreades potser per no fer referncia a les costes del Cantbric o a al litoral andals, que potser ens desvetllen lorigen ocult.4 Per no vinc jo avui a parlar-los de lorigen de Colom, malgrat que comparteixo en lessencial les tesis del Colom catalanoparlant, sin a incidir en un aspecte que considero despecial importncia per les informacions que ens pot desvetllar, com s lescriptura emprada per lalmirall. Colom parlava, s clar, i tamb escrivia, i Hernando i... Per, com escrivien? Hernando ja reconeix a la biografia del progenitor que el seu pare era home destudis, que no un vulgar teixidor. Aix, doncs, Cristfol Colom aprengu de lletra en algun lloc, una calligrafia que lacompany tota la vida malgrat la diversitat grfica de lpoca que li toc viure i els pasos que visit i on visqu. Vet ac que una cincia, amb poca ressonncia en els estudis colombins, necessriament surt a la palestra amb modstia cientfica, que no descobrirem la pedra filosofal, certament, per s collaborarem a desfer
Com, per exemple, el llibre de Nito Verdera, De Ibiza y Formentera al Caribe: Cristbal Coln y la toponimia, Granollers, 2000.
4

torts, que si b no hi ha empremta del dialecte genovs en els escrits de Colom, tampoc hi ha resta de grafia de la Itlia septentrional.5 Ultra aix, lanlisi dels escrits colombins posen al descobert un signes crptics a manera dinvocatio que, convenientment analitzats, resulten ser carcters cursius hebreus. Ja la tenim, que s difcil ha estat admetre la possibilitat dun Colom catal, fixeu-vos ara si fos un criptojueu o, senzillament, un convers o de famlia conversa. Tanmateix, a les cartes dirigides al seu fill Diego les grafies bet he hi apareixen, com a possible abreviaci de la frase hebrea baru haem alabat sigui el Senyor (segueixo la transliteraci de lEnciclopdia Catalana). No ser el primer cop que surt a la palestra la qesti del Colom jueu, que ja pensava aix Salvador de Madariaga i tamb el hebraista Simon Wiesenthal. Ms recentment el darrer llibre de linvestigador eivissenc Nito Verdera torna a tractar la qesti,6 que ha esdevingut la veritable espasa de Damocles, ensems amb la qesti de la catalanitat lingstica, dels defensors del Colom genovs. Aix, lestudi acurat de les escriptures colombines demostren que difcilment lescriptura del descobridor es pot encabir en els usos descriptura del nord dItlia. Altrament, tampoc la seva cursiva, amb excepci dalgunes cartes que podien ser duna m diferent, sadiuen amb les formes imperants a Castella al segle XV. Aix, doncs, en qu escrivia Colom? Heus ac la interessantssima qesti, a la qual ja vaig
Lanlisi de lescriptura colombina ja meresqu latenci de diversos autors, que resumeix la ressenya de la XII Tertlia Colombina Josep Maria Castellnou, dedicada a La llengua de Colom i la teoria del pare Streicher, vegeu Butllet del Centre dEstudis Colombins (9, 1993), p. 3. s interessant tamb laportaci de Gabriel Roura, A propsit de lescriptura de Cristfol Colom, a I Colloqui Internacional dEstudis Colombins, Barcelona, 1993, IV, p. 6. 6 Un llibre amb el suggeridor ttol Cristbal Coln, originario de Ibiza y criptojudo, editat pel Consell Insular dEivissa i Formentera, 1999.
5

fer una primera aportaci el passat mes dabril a Eivissa7 de la qual aquesta conferncia s fruit i que tractar de respondre, en la mesura de les possibilitats per la mancana documental, en la dissertaci que segueix. 2. COLOM I CASTELLANES LES ESCRIPTURES

Derivaci de la cortesana s lescriptura processal, que tindr una vida molt llarga, prcticament fins al segle XVIII. s lescriptura tpica dels notaris, que es mantindr opaca a qualsevol influncia humanstica Spain is different! i que evolucionar en el seu grau de cursivitat fins al punt desdevenir inintelligible per a aquells no hi estiguin versats. s, per entendrens, la lletra que reprova Cervantes al Quixot, concretament quan el cavaller de la trista figura acomiada Sancho amb la carta per a Dulcinea i li diu: t tendrs cuidado de hacerla trasladar en papel de buena letra en el primer lugar que hallares donde haya maestro de escuela de muchachos, o si no, cualquier sacristn te la trasladar; y no se la des a ningn escribano que hacen la letra procesada que no la entender Satans. En definitiva cortesana i processal, les escriptures que conegu Colom, no sn ms que variants duna mateixa escriptura derivada de la cursiva gtica emprada en terres castellanes des del segle XII. Conv distingir entre majscules i minscules, que les primeres poden adoptar les formes tpiques de la capital romana, encara que tamb predominen carcters uncials o b lengrandiment de la prpia minscula.

Atenci! Si misteris encara resulta lorigen del navegant, igual de misteriosos sn els seus escrits abans de lany 1485, quan Colom arrib a Castella desprs de la negativa de Joan II de Portugal de recolzar el seu projecte de viatge transocenic. Colom escriur en aquell castell aprs a Portugal on era llengua de la cort tan caracterstic, tan farcit de catalanismes, que per a la majoria de colombinistes castellans sn mostres duna lingua franca misteriosa, una mena daliatge lingstic on cap tot. A la manera del personatge Salvatore dIl nome de la rosa dUmberto Eco, que parla totes les llenges i cap. Vaja, nhi ha per llogar-hi cadires, per aix creuen ulls clucs a les Espanyes. La qesti, per, no s tan esotrica com alguns pretenen fer-nos creure. Per centrem-nos en la qesti de lescriptura, que el particularisme grfic medieval encara persistia a lEuropa del segle XV, malgrat sser a les portes del Renaixement. La Pennsula Ibrica encara vivia culturalment sota els efectes del gtic tard i el ress de la cultura humanstica italiana era encara una extravagncia. A Castella, entre els anys 1400 i 1425, es desenrotll lescriptura anomenada cortesana, un nom paleogrficament acceptat i que prov de la terminologia de lpoca, per a una lletra que s una derivaci de la gtica cursiva. Es convert en lescriptura de la documentaci privada i tamb sempr en lescriptura de cdexs, sobretot en vulgar.

Majscules tpiques de lescriptura castellana del segle XV

Es tracta de la meva ponncia Lescriptura de Colom, presentada al Simposio Internacional Ibiza 2006. La lengua materna de Cristbal Coln, Eivissa, 10-12 dabril de 2006. En premsa.

Lescriptura castellana del segle XV no s un cas allat en el context grfic del segle XV. Levoluci al seu ambient cultural lha dotada duna morfologia prpia, que

comparada amb les grafies dels textos colombins, denota un esfor del nou vingut Colom descriure en castell i en les formes grfiques prpies daqueix idioma, per que no aconsegueix dominar del tot, que lescriptura eixida de la seva m ja presenta uns trets humanstics que lalmirall conegu per haver-se format en un context cultural diferent del castell, que no s ni el portugus molt influenciat per Castella ni litali. De ms a ms, la lectura de lescriptura cursiva castellana la complica lexistncia de gran varietat de nexes que deformen en gran mesura les grafies.8 Una lectura deficient pot condicionar errors dinterpre-taci que, en el cas que ens ocupa, determinar lorigen a partir destrangerismes del castell, pot determinar lxit o fracs dun determinat plantejament, car a les edicions dels textos colombins sovintegen massa els errors de transcripci, que condicionen sens dubte les recerques presents i futures. Tota recerca t unes limitacions i la que dna motiu a aquesta conferncia no ser una excepci, que lestudi, de moment lhem circumscrit a les cartes, suposadament escrites per Colom, al pare fra
El millor estudi de les escriptures castellanes de lpoca el lector el podr trobar en lobra de Agustn Millares Carlo Tratado de paleografa espaola, en tres volums, Madrid, 1983. Tamb daquest autor, interessantssim, el lbum de Paleografa Hispanoamericana de los siglos XVI y XVII, en dos volums, Barcelona, 1975. No podem obviar, per, altres tractats, que per ordre cronolgic sn Escuela paleogrfica o de leer letras antiguas desde la entrada de los godos en Espaa hasta nuestros tiempos de Andrs Merino (Madrid, 1780), Manual de paleografa diplomtica espaola de los siglos XII al XVII de Jess Muoz y Rivero (Madrid, 1817), Paleografa espaola de Zacaras Garca Villada (Madrid, 1923) y Curso general de paleografa y paleografa y diplomtica espaolas de Antonio Cristiano Floriano Cumbreo (Oviedo, 1946). Ms recent s el manual de la UNED Paleografa y diplomtica, en dos volums, realitzat per un equip de professors dirigits per Toms Marn Martnez i que continua reeditant-se per a s dels alumnes de la Universitat a distncia.
8

Gaspar de Gorricio, conservades a lArxiu de la Casa dAlba del Palau de Liria, a Madrid, i a les cartes que lalmirall adre al seu fill Diego de lArxiu General dndies, a Sevilla. De tota aquesta documentaci, noms una carta, i que dubtem si eix de m de Colom, es pot encabir dins de les caracterstiques de lescriptura castellana de lpoca, curiosament, en un document amb subscripci molt diferent en el ductus a les altres i on manca, sha de dir que est seccionat el cant dret del full, el bet he caracterstic de les cartes al fill Diego. De ms a ms, el signe dinvocatio + ac s substitut per la frmula Ihesuchristus cum Maria sit nobis in uia. De m de Colom? Sn set les cartes que lalmirall tramet a fra Gaspar de Gorricio, frare del convent sevill de Santa Mara de las Cuevas i amb qui escriv el Libro de las profecas. Per resulta que noms en una lalmirall escriu i signa de manera diferent a les altres sis. En aquesta carta podem trobar les caracterstiques de lescriptura castellana: la a traada dun sol cop de ploma i tancada, la d que adopta la morfologia uncial, la g amb forma de u amb tra caigut prolongat, la p en forma de 8, la q que lliga per lesquerra amb la lletra posterior, que en la resta de documents sempre s per la dreta, la r recta, en forma de z a final de paraula, la s, mai no la recta sin la de doble corba amb trets de la cortesana en espiral i la z en forma de 3. Aquests sn alguns dels molts trets que caracteritzen lescriptura desenvolupada a Castella durant el segle XV, com digual manera trobem a lautgraf de Colom, que signa amb la frmula Christo ferens conservat a lArxiu Colomb de Barcelona, una escriptura, tanmateix, aquesta ltima de lany 1504, amb una cursivitat pronunciada, per no arribant a les complicacions de la processal. manca, sha de dir que est seccionat el cant dret del full, el bet he caracterstic de les cartes al fill Diego. De ms a ms, el signe dinvocatio + ac s substitut per la frmula Ihesuchristus cum Maria sit nobis in uia. De m de Colom? Sn set les cartes que lalmirall tramet a fra Gaspar de Gorricio, frare del convent

sevill de Santa Mara de las Cuevas i amb qui escriv el Libro de las profecas. Per resulta que noms en una lalmirall escriu i signa de manera diferent a les altres sis. En aquesta carta podem trobar les caracterstiques de lescriptura castellana: la a traada dun sol cop de ploma i tancada, la d que adopta la morfologia uncial, la g amb forma de u amb tra caigut prolongat, la p en forma de 8, la q que lliga per lesquerra amb la lletra posterior, que en la resta de documents sempre s per la dreta, la r recta, en forma de z a final de paraula, la s, mai no la recta sin la de doble corba

amb trets de la cortesana en espiral i la z en forma de 3. Aquests sn alguns dels molts trets que caracteritzen lescriptura desenvolupada a Castella durant el segle XV, com digual manera trobem a lautgraf de Colom, que signa amb la frmula Christo ferens conservat a lArxiu Colomb de Barcelona, una escriptura, tanmateix, aquesta ltima de lany 1504, amb una cursivitat pronunciada, per no arribant a les complicacions de la processal.

Exemple descriptura cortesana de lany 1485, carta de Juan Alonso, escriv dels Reis Catlics al concejo de la ciutat de Palncia

Autgraf de Colom (9 de novembre de 1504)

Corona dArag i ms concretament als Pasos Catalans evolucionar de forma prpia i distinta, a partir de lelegant gtica catalana del segle XIII. La carolina, documental, ds a Catalunya des del segle X, tindr un desenvolupament local que la convertir en la lletra catalana de la cancelleria de Jaume I el Conqueridor i que perdurar fins a ben entrat el regnat de Pere III el Cerimonis (1336-87),9 que es veur afectada per la introducci de la bastarda francesa, la qual cosa propiciar el naixement duna semigtica que allargar la seva vida durant tota la centria del XV, progressivament substituda per la humanstica. La cancelleria catalanoaragonesa tan important tamb per a fixar el model de llengua actu com a element difusor dels models descriptura, que a mitjan segle XV experiment la introducci de lantiqua o escriptura de cnon humanstic procedent dItlia, que dels cdexs passar a les formes usuals i aviat inundar fins i tot les esferes privades. Conv tenir aix en compte, car durant anys coexistiran unes formes hbrides, de fais gtica per molt influenciades per la nova escriptura, que triomfar plenament en el segle XVI, mentre Castella continuar pertina en la processal. Nogensmenys, lescriptura humanstica encara compart presncia durant dcades amb la semigtica, molt cursiva quan es tracta de documents particulars, per que no trenquen tan durament la morfologia de les lletres com passa en les escriptures castellanes. Com a exemple, vet ac lescriptura de lalbar contingut al ms. 591 de la Universitat de Barcelona, manuscrit miscellani, precisament, escrit en un tipus

Lautgraf de lArxiu Colombi presenta una gran quantitat dabreviatures, per suspensi o apcope i per contracci, com la tpica Frcico per Francisco (primera paraula). Levoluci de les contraccions en lonomstica arribar a fer la comprensi summament complexa. Per aquest no s el cas del document de Gaspar de Gorricio.

Cristfol Colom a fra Gaspar de Gorricio, document en cursiva castellana conservat a lArxiu de la Casa dAlba del Palau de Liria, a Madrid

3. ELS USOS GRFICS CATALANS Alhora que Castella desenvolup unes formes descriptura prpies que afectarien sobretot les escriptures usuals a partir de levoluci de la semigtica documental forjada al segle XIV, lescriptura a la

Sobre ladopci de la nomenclatura catalana, s obvi perqu a Catalunya sorg, malgrat lanticatalanisme militant entre la historiografia hispnica, que sempre ha negat la catalanitat cultural medieval tot amagant-la sota el denominador com daragonesa. Passa una cosa semblant a la qesti colombina, que per tal que Colom no fos catal el farien natural del Camerun. Per aix, bviament, no s cincia. Catalana s com defineix lescriptura Francesco Cesare Casula, Breve storia della scrittura in Sardegna, Cller (Sardenya), 1978, pp. 93-100.

de gtica cursiva librria i que cont, entre daltres, De formula uitae de Sneca. El cdex fou adquirit per lhumanista barcelon i arxiver reial Pere Miquel Carbonell el 16 de febrer de 1476 a Pere Vicen, qui signa lalbar.10 Lescriptura del manuscrit cont les caracterstiques dun tipus descriptura que alguns autors han definit com a hbrida,11 perqu li atribueixen un origen a partir de la minscula cancelleresca (gtica cursiva usual a la cancelleria catalanoaragonesa) i la textual rodona (de tipus librari), a la qual cosa sha dafegir larrodoniment de les formes. Aquest tipus de grafia s lhabitual en els llibres en llengua vulgar, que no els llatins, que fan servir la gtica formata o quadrada. La nova escriptura humanstica substituir la gtica quadrada dels cdexs en llengua llatina, per no les formes gtiques dels textos en vulgar (catal i aragons). Lescriptura gtica catalana sexhaur durant el segon ter del segle XV tot desenrotllant uns models dextrema cursivitat, per sempre mantenint el ductus heretat de lescriptura elegant del segle XIII. Una escriptura, en definitiva, de gran claredat i que reb la revoluci humanstica com si duna evoluci prpia es tracts. Tanmateix, sha reconixer per al lector davui un elevat grau de complicaci, com descobrim a lalbar abans citat i que posa en evidncia lenorme diferncia existent entre aquella escriptura per a s librari de la de carcter ms usual i emprada en els usos comuns de les relacions humanes. Tamb aix s ben visible en el document signat per Joan Colom de lArxiu Histrica de Protocols de Barcelona. Malgrat les dificultats intrnseques de lectura per al lector davui, la utilitzaci de nexes i lligadures no t res a veure amb lescriptura
10

castellana coetnia. Aquest tipus descriptura es desenvolup tamb en ambients cultes, amb un inters creixent per les obres de lantiguitat clssica. Tanmateix, una cosa s lescriptura calligrfica i altra de ben diferent la comuna. Que a ning li estranyi, doncs, que amb el triomf de lescriptura humanstica continu existint aquesta diferenciaci. 4. LESCRIPTURA HUMANSTICA Leclosi de lescriptura humanstica signific una revoluci cultural que afect tot Occident. Paga la pena que ens referim, sobretot per les seves conseqncies als Pasos Catalans. I parlar de la introducci de lhumanisme a les nostres terres significa tenir ben present el regnat dAlfonso IV de Catalunya el Magnnim, forjador dun imperi mediterrani que abast tot el sud dItlia i veritable capdavanter de la importaci de lincipient Renaixement a la Pennsula Ibrica. Alfons succe el seu pare Ferran I dAntequera, en 1416, al front dels estats catalanoaragonesos i entr triomfalment a Npols, ciutat que convert en la seva capital, el 26 de febrer del 1443. Aviat simpregn de lesperit humanista, form una esplendorosa biblioteca12 i fu de mecenes de destacats humanistes, com Leonardo Bruni.13 La biblioteca, de la qual es t notcia dun scriptor adscrit en 1466, sincrement gradualment fins assolir el seu apogeu en poca del seu fill Ferrante, amb

12

Daquest cdex en parlo al meu article, Lescriptura humanstica al Principat de Catalunya, a Faventia, 25/2, 2003, pp. 139-69, treball al qual em remeto per a tot el referent amb la introducci dels models humanstics a Catalunya i per extensi a la Corona dArag. 11 Concretament Francisco M. Gimeno Blay i Josep Trenchs Odena, vegeu llur article La escritura medieval de la Corona de Aragn, a Anuario de Estudios Medievales, 21 (1991), pp. 233-49.

Giuseppe Mazatinti, La biblioteca dei re dAragona in Napoli, Rocca S. Casciano, 1897. Tammaro de Marinis, La biblioteca napoletana dei re dAragona, Mil, 1947-1953; Supplemento, Verona, 1969. Josep Alcina Franch, La biblioteca de Alfonso V de Aragn en Npoles, 2 volums, Valncia, 2000. 13 Josep-David Garrido i Valls, Correspondncia entre Alfons el Magnnim i Leonardo Bruni al voltant de la traducci dels llibres de La Poltica dAristtil: el ms. 388 de la Biblioteca General i Histrica de la Universitat de Valncia, XVI Congresso Internazionale di Storia della Corona dAragona. La Corona dAragona ai tempi di Alfonso il Magnanimo (Napoli-Caserta-Ischia 18-24 settembre 1997), Npols, 2000, pp. 14531462.

Ms. 591, f. 143v de la Biblioteca de la Universitat de Barcelona

Albar contingut al Ms. 591 de la Biblioteca de la Universitat de Barcelona, f. 144v, en gtica cursiva

Lletra de Joan Colom al notari Bartomeu Garau. Arxiu Histric de Protocols de Barcelona

larribada en massa de copistes majoritriament florentins a Npols: Cinic Giovanni Marco, Cante di Bonagio de Cantinis, Antonio Sinibaldi (que obtingu el crrec de bibliotecari), Mennio Giovanni Rainaldi di Sorrento, Pietro Ippolito di Luni, Gherardo di Giovanni Ciriagio, G.A. Curio, etc.14 Tamb cal assenyalar la presncia dels catalans Bartomeu Sim i Pere Fenollar.15 Dentre tot aquest grup destudiosos, pel que fa a la revoluci grfica que savenava, que Antonio Sinibaldi fos a Npols signific la introducci dels valors esttics de lantiqua la lletra humanstica segons el cnon florent, tot i que la presncia del parmes Giovanni Marco treballant per al rei Ferrante en 1467 permet albirar lexistncia daltres tendncies grfiques al Regne (Aristtil en vulgar de la Biblioteca Oratoniana de Npols, ms. 15, 6).16 Tanmateix, amb Mennio, es trasplantaren definitivament a Npols les formes calligrfiques de la ciutat de lArno. El resultat s una model dantiqua estilitzada i elegant, semblant a lexecutada per Sinibaldi, que es caracteritza per lescanyament del lligam de nexe ct, els
14

petits traos sobre les astes verticals descendents de b, d, h, l, arrodoniment del segon tra de h, i el desenvolupament de la tcnica florentina de prmer sobre la ploma en el traat dels arcs, amb lobjectiu dinfringir a les astes, sobretot en els traos verticals de m, n, f i s, un desenrotllament lleugerament tort. Aquesta escriptura, de caire dantuvi librari, aviat es far notar sobre la documental. Durant el regnat dAlfons el Magnnim sobserva a la cancelleria levoluci de les formes semigtiques utilitzades pels escrivans de registre fins a la humanstica dels ltims anys de regnat. Entre els secretaris reials destaca el barcelon Arnau de Fonolleda (1390-1475), home de gran cultura, que serv al regne napolit entre 1436-1448,17 que s el veritable introductor de la humanstica documental en els usos descriptura de la cancelleria, que contrasta amb la semigtica cancelleresca utilitzada per altres funcionaris reials, com Joan Olzina, predecessor en el crrec. Veritablement, Arnau Fonolleda ser un dels responsables de la revoluci grfica en terres catalanes. El secretari reial mantingu una intensa relaci amb els humanistes italians.18 Provenia duna famlia al servei
17

Vincenzo Federici, Paleografia latina, dalle origini fino al secolo XVIII, Roma, 19352, pp. 163-164. Giorgio Cencetti, Lineamenti di Storia della scrittura latina, Bolonya, 19972, p. 246. 15 Giorgio Cencetti, Lineamenti di Storia della scrittura latina, Bolonya, p. 248. 16 Giorgio Cencetti, Lineamenti di Storia della scrittura latina, p. 249.

Una biografia daquest personatge a Maringela Vilallonga, La literatura llatina a Catalunya al segle XV, Barcelona, 1993, pp. 98101. 18 Joan Ruiz Calonja, Valor literario de los prembulos de la cancillera real catalano-

de la casa reial; el seu pare fou notari i escriv de Mart lHum i actu com a secretari dels compromissaris de Casp quan es decid el futur de la corona catalanoaragonesa. Arnau Fonolleda, des del 1431, apareix documentat com a escriv i notari pblic de la cort. El 1436 assol el crrec de secretari. En novembre daquest any acompany Alfons el Magnnim a Itlia. Entre el 1436 i el 1439 realitz diverses missions poltiques i diplomtiques. Redact cartes dirigides als ambaixadors del concili de Basilea, al duc de Mil i al papa. Tamb ocup el crrec de conservador del patrimoni reial a Siclia. Mantingu relaci amb Antonio Beccadelli i Lorenzo Valla, qui li dedic, el 1438, la versi llatina que fu de les faules dIsop (publicada a Valncia en 1480 i reimpresa en 1495). Giacomo Curlo inclogu una carta dArnau Fonolleda a continuaci de la traducci dArri que havia iniciat Bartolomeo Facio (Biblioteca Apostlica Vaticana, ms. Vat. lat. 5268). Tamb intercanvi correspondncia amb Leonardo Bruni i amb larquebisbe de Constantinoble. El 1446 fou nomenat batlle general del Principat de Catalunya i fins a la seva mort (vers el 1475) actu com a protonotari i conseller. Meresqu els elogis de Giovanni Battista de Trevio, qui el tracta de uir prestantissimus. Lorenzo Valla el defin com a uir litterarum amantissimus. Es conserva la carta que Alfons el Magnnim li envi (Arxiu de la Corona dArag, ms. 1826). Tamb li escrigu Bartolomeo Facio i el parmes Giovanni Francesco Bozino li dedic un poema (Parma, Biblioteca Palatina, ms. Parm. 28, f. 41). Lescriptura dArnau Fonolleda encara cont influncies gtiques, tot i que s ja humanstica, com es comprova per la singularitat de les lletres, la d semiuncial i la s final sempre llarga. Un exemple de la seva escriptura, la trobem a la carta que Alfons el Magnnim tramet a Leonardo Bruni, sollicitant la traducci dels llibres de la Poltica dAristtil (Arxiu de la Corona dArag, r. 2716, f. 56v), datada a Gaeta, el
aragonesa en el siglo XV, Boletn de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, 26 (1954-1956), pp. 205-234.

12 dagost del 1440.19 Encara que no assoleix larrodoniment de lantiqua librria, tampoc arriba al grau de cursivitat de lescriptura de del padu Bartolomeo Sanvito dels primers en desenvolupar la humanstica cursiva o de la humanstica cancelleresca desenvolupada a Itlia, representada pel Tcit de la Biblioteca Apostlica Vaticana (ms. Vat. lat. 3429).20 Aproximadament cap a lany 1440, com assenyala Luisa dArienzo21 i corroborem tot i que en un context itlic pel document citat dArnau Fonolleda, arriben a Catalunya els primers ecos de la nova escriptura,22 quan el futur descobridor dAmrica comptava quatre anys. Fonolleda tingu una importncia cabdal en la difusi de la humanstica als regnes

Reproduda per Beatriz Canellas i Albert Torra, Los registros de la Cancillera de Alfonso el Magnnimo, Madrid, 2000, p. 43. Fou editada per Andrs Gimnez Soler, Itinerario del rey don Alfonso de Aragn y de Npoles, Saragossa, 1909, p. 180. Lestudi de la cpia continguda al ms. 388 de la Biblioteca General i Histrica de la Universitat de Valncia, a Josep-David Garrido i Valls, Correspondncia entre Alfons el Magnnim i Leonardo Bruni al voltant de la traducci dels llibres de La Poltica dAristtil: el ms. 388 de la Biblioteca General i Histrica de la Universitat de Valncia. 20 Reprodut, f. 1r, per ngel Canellas, Exempla Scriptorarum Latinarum. Pars prior, Saragossa, 1967, nm. 63. 21 Luisa dArienzo, Alcune considerazioni sul passagio dalla scrittura gotica allumanistica nella produzione documentaria catalana dei secoli XIV i XV, a Francesco Cesare Casula i Luisa dArienzo, Studi di Paleografia e Diplomatica, Pdua, 1974, pp. 199-226. 22 No obstant aix, hi ha qui confon gtica cursiva amb humanstica, com M. Luz Mandingorra Llavata, en un article de ttol grandiloqent, La escritura humanstica en Valencia: su introduccin y difusin en el siglo XV, Estudis Castellonencs, 3 (1986), pp. 5-94. Lautora basteix la seva argumentaci a partir de lestudi de la documentaci dels hospitals de la ciutat de Valncia, que, veges tu!, en els casos que aporta, situats cronolgicament en el perode 1409-1469, no presenten en absolut les caracterstiques de lescriptura humanstica, sin els trets de les gtiques documentals catalanes del segle XV.

19

Carta dAlfons IV a Leonardo Bruni, escrita per Arnau Fonolleda

catalanoaragonesos, car tot i installat a Npols, viatj en diverses ocasions a Catalunya i el 1446 fou nomenat batlle general del Principat. La cancelleria catalana amatent a les modes dultramar adopt progressivament les formes humanstiques, caracteritzades per situar-se a mig cam de la rotunditat de lantiqua i la lleugeresa de la itlica, per sense abandonar les formes gtiques predominants. Tanmateix, Fonolleda escrigu fins al 1440 en la gtica prpia de la cancelleria catalana, que tampoc deix demprar posteriorment. Aix s, constatem, a partir de llavors, la cpia en els registres de documents amb trets grfics humanstics, intercalats entre documents en escriptura gtica, com el del registre 2716 de lACA, que cont la carta citada dAlfons el Magnnim a Leonardo Bruni. En opini de Soledat Farns, las escrituras documentales catalanas, especialmente las cancillerescas, superaron la confusin existente a principios del siglo XV para llegar a una escritura homognea y agradable.23 Aviat el ress de la
23

humanstica emanada des de la cancelleria afect les escriptures usuals. Aix, en la documentaci eixida de la cancelleria reial a Npols la proliferaci dels usos grfics humanstics s cada cop major, la qual cosa, de moment, no afect les lloctinncies24 ni les altres institucions catalanes, que continuaren utilitzant la gtica. De ms a ms, laparici de les renovades grafies carolines (que la
doctoral, indita, dirigida per Josefina Mateu Ibars, Universitat de Barcelona, 1985, p. 336. 24 Des de la marxa dAlfons el Magnnim a Itlia, en 1432, les transformacions administratives de la monarquia tingueren el seu ress a la cancelleria, amb laparici dels registres de les lloctinncies. La reina Maria, fou nomenada lloctinent del Principat de Catalunya i el Regne de Mallorca, mentre linfant Joan, rei de Navarra, exerc la lloctinncia dels regnes dArag i Valncia. La derrota de Ponza (1435) impos la reina com a lloctinent de tots els regnes ibrics, per a partir del 1445 de nou linfant Joan ocup les lloctinncies que tenia. Entre 1453 i 1454 la lloctinncia catalanobalear pass a Galceran de Requesens i des de 1454 fins a la mort del rei (1458) linfant assum el govern de tots els estats ibrics.

Soledat Farns Juli, La escritura literaria en Catalua. Del gtico al Renacimiento, tesi

humanstica, en definitiva, s un retorn a lantiga escriptura carolina), a Npols, tamb s perceptible en les matrius sigillars, amb laparici de la llegenda en carcters majsculs humanstics, enfront de la tradicional llegenda en gtica epigrfica minscula, que descompon les corbes en traos rectes.25 Un exemple daquest tipus de segell amb llegenda humanstica s el nm. 89 de la Sigillografia Catalana de Ferran de Sagarra, una butlla dor que validava un document datat a Npols, el 2 de juny del 1445.26 Ara b, no tots els segells sortits de la cancelleria napolitana del Magnnim utilitzaran les grafies humanstiques. Ls de la humanstica als segells napolitans, per, es generalitz durant el regnat de Ferrante.27 En canvi, les cancelleries dels regnes patrimonials ibrics continuaren fent servir les grafies gtiques en les llegendes sigillars, fins a ben entrat el regnat de Ferran II.28 La permanncia en exclusiva de les grafies gtiques marcar encara el regnat de Joan II (1458-1479), tot i que lescriptura dels registres de cancelleria presenta influncies de la humanstica cancelleresca,29 similar a lutilitzada per altres institucions catalanes,
Aquest tipus de lletra apareix a la primera meitat del segle XIV a Alemanya (catedral de Magncia, 1320-1328). Vegeu sobre aix, Robert Favreau, pigraphie mdivale, Turnhout, 1997, p. 85. A la cancelleria catalanoaragonesa est documentada amb finalitat sigillar a partir del regnat de Joan I (1387-1395). Vegeu Ferran de Sagarra, Sigillografia Catalana. Inventari, descripci i estudi dels segells de Catalunya, 3 volums, Barcelona, 1916-1922-1932, I, lmines 35-36, segells nm. 68-72 (Joan I). 26 El document en qesti, era un quadern en pergam de vuit fulls que contenia el jurament de fidelitat dAlfons IV el Magnnim al papa Eugeni IV, per la possessi de les ciutats de Benevento i Terracina. Ferran de Sagarra, Sigillografia Catalana, I, pp. 221-222 i lmina 44. 27 Ferran de Sagarra, Sigillografia Catalana, I, nm. 249-250. 28 El primer exemple datat, recollit per Sagarra, s del 1483. Sigillografia Catalana, lmines 51-54. 29 Sn un total de 68 registres, els que del regnat de Joan II es conserven a lArxiu de la Corona dArag, del 3324 al 3493.
25

com el consell barcelon, que fins a 1504 no fu servir la humanstica als seus registres.30 Nogensmenys, durant el regnat del rei intrs Pere IV (1464-1466),31 conestable de Portugal, elegit rei de Catalunya i Arag per la Generalitat rebel a Joan II, s quan hom constata ls generalitzat duna humanstica cancelleresca plenament formada, ja present en la documentaci dEnric I (IV de Castella),32 com a rei dels catalans (1462-1463). La documentaci de Pere de Portugal,33 home illustrat i influenciat per les idees esttiques humanistes, reflecteix ja un canvi destil grfic, tot i que mantenint certs trets de lescriptura hbrida de transici, per encara gtica, del regnat de Joan II. La singularitat en el traat de les lletres i ls, entre altres, de la d semiuncial ja no de forma tmida, aix plenament ho acredita. Quan Ferran II el Catlic acced ls de la humanstica cursiva ja plenament consolidat en els catalanoaragonesos, que lacci
30

al tron estava regnes de la

A partir del 8 de novembre del 1504 s quan tenim documentat ls de lhumanstica als registres de deliberacions del consell barcelon. Arxiu Histric de la Ciutat de Barcelona, 1B-II37 (66-II-37), f. 50r. 31 Entre 1462 i 1472 la Generalitat de Catalunya, enfrontada a Joan II, eleg tres reis: Enric de Castella (1462-1464), Pere de Portugal (1464-1466) i Renat dAnjou (1466-1472). Els registres de les seves respectives etapes de govern sagrupen en lanomenada srie dintrusos de lArxiu de la Corona dArag, car llur documentaci fou conservada per Joan II un cop finalitzada la guerra civil, encara que enquadernada dantuvi amb cobertes negres, per traslluir llur intrusisme. 32 Sobre els usos grfics de la cancelleria catalana dEnric IV de Castella, serveix dexemple el document, en una humanstica clarssima amb algun tret de la cortesana, que reprodueix Filemn Arribas Arranz, Paleografa documental hispnica, Valladolid, 1965, lmina 89. 33 Aquesta documentaci fou catalogada per Jess-Ernest Martnez Ferrando, Catlogo de la documentacin de la cancillera regia de Pedro de Portugal (1464-1466), Madrid, 1953. Vegeu tamb del mateix autor, Pere de Portugal rei dels catalans vist a travs dels registres de la seva cancelleria, Barcelona, 1936.

catalanoaragonesos, car tot i installat a Npols, viatj en diverses ocasions a cancelleria reial sempre fou determinant. De ms a ms, ja sha apuntat ms amunt, ladopci de la nova escriptura no signific cap trauma ni per a la burocrcia ni per a la poblaci que sabia de lletra. Hi ha veritablement una evoluci, un trnsit de les formes gtiques a la itlica, una escriptura,

ara s, hbrida, com la que mostra Colom en les altres sis epstoles trameses a Gaspar de Gorricio. Lalmirall, certament, demostra en els seus escrits ser un home format en un ambient cultural elitista no pas el dun humil teixidor que abandonava els vells usos descriptura, encara gtics, pels nous dempremta humanista.

Document de Pere IV de Catalunya el Conestable de Portugal. Barcelona, Arxiu de la Corona dArag, Autgrafs I-6-B

5. LEVOLUCI GRFICA A ITLIA I FRANA Aix, a despit dels detractors, alguna cosa sensumava el comte Roselly de Lorges per assenyalar que Colom seria francs, que de fet, i la hiptesi sembla reafirmada per estudis recents, Colom tingu relaci amb el comte de Provena Renat dAnjou, o sia Renat I de Catalunya i Arag (1466-72). Efectivament, lany 1856 Roselly de Lorges escrigu Vie et voyage de Christophe Colomb. Daprs des documents authentiques tirs dEspagne et dItalie, un llibre que exacerb la passi hispana de Marcelino Menndez y Pelayo, com ja he

remarcat, car, a lEspanya castellana mai no li interess esbrinar el veritable origen de qui els lliur Amrica en safata. Ja li anava b, i avui dia les coses encara no han canviat, que fos genovs i fill dhumils teixidors. Per com, introduts en el bosc de grafies europeu del segle XV, la qesti avui plantejada s lanlisi de lescriptura dels documents colombins, la primera conclusi a la qual arribem s que ni les cartes a Gaspar de Gorricio ni ladreada al seu fill Diego presenten les caracterstiques de les escriptures cursives en s al nord i centre dItlia daleshores. Aix, si nasqu a Itlia

almenys no shi educ, una conclusi bastant bvia, que per molts idiomes que parli un individu que tampoc ho sabem amb certesa en el cas de Colom difcilment podr trastocar del tot la lletra apresa. Colom genovs? Mireu, a Itlia, llavors, existien dos tipus de cursiva i tingueu en compte que el navegant nasqu en 1436, abans de la definitiva substituci per lescriptura carolina: la gtica cancelleresca italiana i lanomenada escriptura mercantil o mercantesca, que per ser home de mar el Colom genovs hauria de estar-hi versat. Tanmateix, anem amb compte!, que parlem de paleografia llatina i duns signes grfics que a tota la Romnia sn els mateixos, lalfabet llat, i que finalment seran els elements danlisi paleogrfica (sobretot forma, ductus i tra) els que determinaran les caracterstiques dun determinat fenomen grfic en un mbit geogrfic especfic. Si ens fixem en la primera de les escriptures esmentades, la minscula o gtica cancelleresca, aquesta forma descriptura estengu la seva influncia per totes les regions dItlia, inclosa la Ligria. s una escriptura que com a trets rellevants t la rodonesa del cos de les lletres, el ductus cursiu i el tra flut. Ds librari per als cdexs en vulgar, s lescriptura de Petrarca la lletra luxuriosa que fatiga els ulls i contra la qual sengeg la reforma grfica humanstica.

un tipus de cursiva que predomin, per no dir fou lnica, en totes les escriptures dels grans mercaders italians, inclosos els genovesos. s una escriptura que es desenvolupa a partir daquella que s apresa en la infantesa a les escoles de primeres lletres i una escriptura, bviament, per a la documentaci i tamb la literatura en vulgar. La mercantesca, aix s denominada pels palegrafs italians, s una escriptura de tra llarg, uniforme i sense clarobscur, de fesomia rodona, de mdul aixafat i poc desenvolupament de les astes. s lescriptura, en definitiva, que tot genovs lletrat degu conixer. Entre les lletres ms caracterstiques cal assenyalar la a (amb asta superior horitzontal), la e (com si fos una doble c unida cc) i la h (amb forma de 8 amb lull inferior obert). Un nexe caracterstic s el de la doble l, en adopta la forma de a minscula de gran mdul.34 Tanmateix, una escriptura que Colom el genovs desconeix. Aix, s totalment inversemblant creure que lalmirall tingus en la joventut tracte amb la realitat grfica de la Itlia septentrional. Si hagus estat aix, la petja restaria en la documentaci, car la mercantesca hauria estat per algun temps lescriptura usual del descobridor dAmrica.

Exemple de minscula cancelleresca de mans de Petrarca. Biblioteca Apostlica Vaticana, Ms. Vat. lat. 3196

Altrament, durant els segles XII i XIII viuen el ressorgir de lactivitat mercantil al nord i centre dItlia. Les corporacions i gremis, primer a la Toscana i desprs a tota la vall del Po, desenvoluparen una escriptura particular, professional i austera,

34

Sobre les caracterstiques de les escriptures gtiques italianes, vegeu el manual dArmando Petrucci, Breve storia della scrittura latina, Roma, 1989, concretament els captols 27 i 28.

un tipus particular de minscula cancelleresca de tra anguls, inclinada cap a la dreta, de mdul gros i astes acabades en punta. Caracterstica daquesta escriptura, dita lettre btarde, s la lletra s, sempre recta. Esdevingu la preferida per als manuscrits en llengua vulgar, francs i occit, i aviat tamb lletra documental, que fins i tot arrib a traspassar les fronteres pirenaiques: introduda a Catalunya durant el regnat de Joan I el Caador (1387-95) i lletra usual a la Navarra regida pels monarques de la casa francesa dvreux. Laparici de la humanstica acab per desplaar-la, per deix lempremta en la nova escriptura, una humanstica cursiva de lletres allargades, que abusa poc de nexes i lligams, tot i que aquests, com el de la y, sn molt caracterstics. 6. COLOM I ELS ANGEVINS Lescriptura de lescriv del bisbe de Marsella, com veiem a lexemple, comparteix trets morfolgics amb la que Colom fa servir per escriure a Gaspar de Gorricio i tamb al seu fill Diego. Fos natural don fos, sembla que Colom tingu relaci amb la Provena de Renat dAnjou i hem dafegir que de ben jove. Cal, doncs, escorcollar la Historia del almirante del seu fill Hernando, de gran inters malgrat les mancances, per intentar albirar la resposta a lenigma. En cuanto al origen y motivo de la llegada del Almirante a Espaa y de su entrega a las cosas de la mar, fue causa un sealado hombre de su apellido y familia llamado Coln, muy conocido en los mares, por razn de la armada que diriga contra los infieles y [los enemigos de] su patria. Hernando Colom, Historia del almirante, cap. 5.35

Exemple de mercantesca librria de lany 1456 dun cdex florent de la Sfera de Goro Dati. Florncia, Biblioteca Nazionale Centrale, II, II, 83, c, f. 194v.

Si a Itlia, abans de la reforma humanstica, les escriptures habituals sn la minscula cancelleresca i la mercantesca, que Colom mai no us, al migjorn del regne francs, s a dir Occitnia, la situaci s ben distinta, que les caracterstiques morfolgiques de les grafies sacosten bastant als documents de factura colombina. Potser resulti prematur extraure una conclusi sense lexamen dun major nmero de testimonis grfics, en la qual cosa treballem a hores dara, per dantuvi la recerca efectuada permet constatar que hi ha trets en com amb els documents de Colom estudiats. El regne francs no fou una excepci en el maremgnum de particularitats grfiques baix medieval, que al seu si es desenvolup

35

Seguim ledici citada a la nota 2.

Exemple descriptura cursiva provenal. El bisbe de Marsella Ogier escriu als cnsols de Marsella (1496). Arxiu Municipal de Marsella, Correspondncia episcopal, GG 14

Transcripci Messieurs [l]es consuls vous tant de bon cueur comme je puys me reccommende, je receu vols [lettr]es et suys bien joyeulx de la bonne diligence que faytes touchent la [cari]tat de votre cit. Je suys content de fayre se que me escripves ; mays se que tout aille bien par ordre et par rayson, je ne escrips mon official comme verres. Donns ly mes lettres et il vous expdira incontinent. Je escrips aussi a messieurs de Sainct-Victor, comme verres, et croy que ferontz leur devoir. Faytes leur donner les lettres. A Dieusyas, que vous doint se que dsires. De Oriol, le XXIXe de Janvier. Le tout votre, Ogier, vesque de Masseille Qui era aquest sealado hombre de su apellido y familia llamado Coln? Es tracta de Coln dit el Mozo, Colombo il Giovane, o Georges Bissipat a Frana, un exiliat bizant a la cort de Llus XI de Frana, que serv en larmada reial francesa, en la qual exercia de comandant en cap lany 1475. Dos anys ms tard escort de Frana a Portugal el rei portugus Alfons V, el fill del qual Joan II, anys ms tard, tract Cristfol Colom de vell amic. Georges Bissipat influ en la introducci del seu parent Cristfol a la cort portuguesa, que noms aix pogu casar amb laristcrata Filipa Moniz de Perestrello. Bissipat tamb trasllad de Frana a Anglaterra, en agost de 1485, el duc de Richmond, el futur Enric VII dAnglaterra. Vet ac, que desprs langls rebs sense problemes el germ de Cristfol, Bartolom Bartomeu, quan aquest li propos el projecte de travessar lOce. Un altre mar de prestigi, potser tamb de lentorn familiar de Cristfol Colom, fou Guilhm de Casanova Colom el Vell Colomb le Vieux, natural del comtat de Foix i amb arrels familiars a lEmpord. Vicealmirall de Frana des del 1461, sota el seu comandament navegaren Colom el Jove (marit de la germana de la mare de Cristfol) i Cristfol Colom. Des del 1466 els Colom tindrien un paper destacat en la flota corsria de Renat dAnjou, en lluita contra Joan II de Catalunya i Arag. Un cop acabada la guerra les activitats pirtiques

continuaren i, aix, trobem un Colom corsari comandant set naus armades a Alacant, que atac les naus del comte de Prades, Joan Ramon Folc III de Cardona, el 29 de setembre de 1473.36 La guerra civil havia finalitzat, per la qesti de la Catalunya Nord, envada per Frana, restava pendent. El corsari Colom amenaant davant les costes dAlacant seria Colom el Jove, a les ordres del qual servia Cristfol. Latzar, per, don fi a les aventures corsries quan quatre galeres venecianes toparen amb les dels Colom en 1476, entre el cap de Sant Vicent i Lisboa i enviaren a les profunditats la nau corsria de Cristfol. Segons el seu fill Hernando, Cristfol Colom salv la vida tot aferrant-se a un rem que li permet arribar nedant a Portugal, on iniciar una nova vida en collaboraci amb els mercaders genovesos. Desconeixem el resultat final del combat, que Colom el Jove torn a Frana. Mor en 1496, envoltat dhonors, quan ja el seu jove parent havia descobert el Nou Mn. Sigui com sigui, aquell corsari angev ocult per convenincia el seu passat, inclosa la nacionalitat, que noves oportunitats li oferia lestada a Portugal. Potser el mite del Colom genovs nasqus ara, que ms adient era presentar-se com a comerciant de la repblica ligur que no pas com el pirata dantany. Colom progress a Lisboa i cas amb una dona de famlia benestant, Filipa Moniz, que li permet accedir a les cartes de navegaci del sogre Pedro Moniz, qui fos governador de lilla de Porto Santo a Madeira. No hi ha dubte que Colom veges tu un teixidor! era un home versat en les arts de navegaci, que a larribada a Portugal ja feia anys que navegava. Tanmateix, resta lenigma del seu pas per Portugal, que cap ni un rastre documental ha deixat. Hi ha qui el fa portugus i fins i tot li dna el nom de Salvador Fernandes Zarco, per lestada de Colom a Portugal, ms enll de les notes aportades pel seu fill Hernando a la
36

Historia del almirante, continua sent en gran part un misteri. Altrament, sembla clar que pretengu assolir el favor del rei portugus Joan II per travessar lAtlntic. Colom present, efectivament, el seu projecte davant el rei, per aquell envi una expedici parallela que result debades. El projecte de Colom, finalment, fou rebutjat, la seva muller mor en gener de 1484 i ple de rbia abandon Portugal en el ms enigmtic secret. Sacaba aix una part obscura de la seva biografia i imprescindible per a lesdevenidor. Colom quan arriba a Castella ja s, doncs, Cristfol Colom, per continua sent el mateix home crptic i gels del misteri del seu passat. Ara, per, si vol continuar endavant haur de entendres amb el fill del vell enemic. Potser Colom entrs en la cort portuguesa merc les bones relacions de Colom el Jove Georges Bissipat amb aquella monarquia,37 s possible, per aix no explica per qu silenci del tot el seu passat. De fet, la relaci entre Bissipat i el seu parent senllest en aquell combat de 1476 on Colom perd el seu vaixell consumit per les flames. Bissipat arribar a almirall de larmada francesa, en canvi Colom romandr dincgnit a Portugal, per qu? Una qesti ms, irresolta, per afegir al munt de preguntes que acaparen la figura del clebre navegant. Colom, per, continu viatjant i, quan, finalment, abandon Portugal envia el seu germ Bartolom a Anglaterra, dubts que el seu projecte de travessar loce pogus recaptar latenci de la reina de Castella i molt menys del rei de Catalunya i Arag. I vet ac de nou la qesti, per qu Castella i no anar directament al rei Ferran II. La resposta s bvia, un antic enemic dels Trastmara catalanoaragonesos difcilment podria obtenir el favor regi. S, en canvi, si es presentava com el comerciant genovs, visionari de nous mns per descobrir. Colom era un home empaitat pel seu passat fosc, que decid mantenir per sempre en lanonimat.
37

Avs dun cossari appellat Colom, document publicat per Francesc Carreras i Candi al Butllet del Centre Excursionista de Catalunya, juliol de 1927.

Vegeu el llibre de Nito Verdera Cristbal Coln, originario de Ibiza y criptojudo, op. cit., p. 21.

Document que recull les peripcies de larmada de Colom davant Alacant

Frmula dinvocatio colombina, amb els carcters bet he en cursiva

7. LS DE GRAFIES HEBREES Ls de grafies hebrees en alguns documents signats per Colom permeten albirar un passat unit a la religi de lestel de David, potser un criptojueu quan els redact, o, el que s ms fcil, un convers que remembrava elements de lantiga fe. Tanmateix, no es tracta ara i ac desbrinar la possible o no procedncia hebrea del descobridor dAmrica, sin de certificar, si escau, la presncia de trets judaics a les seves cartes, com pareix ser ocorre per ls que Colom fa de les lletres hebrees de formes cursives bet i he. Aquestes grafies hebraiques les trobem al marge superior esquerre de la correspondncia dirigida al seu fill Diego. Es tracta duna forma dinvocatio que ens descobreix una personalitat oculta, realment apassionant. De fet, totes dues lletres apareixen en carcters sefardites, un tipus descriptura cursiva amb moltes connexions amb la nord-africana, per diferenciada de loriental i de leuropea.38
38

Arribats ac, potser vingui b una petita explicaci sobre lescriptura cursiva hebrea, la qual, en contraposici a la quadrada, t el seu origen en el perode asmoneu tard (vers el segle I a.C.). La cursiva antiga, clarament identificable amb la quadrada perdur fins al segle X, moment en el qual la cursiva es desenvolupa de forma independent, adopta lligams i la seva lectura es fa ms complexa. Distingim fonamentalment tres tipus de cursiva: oriental, nord-africana i europea. La nordafricana alhora se subdivideix en dos grups, el magrib i el sefard. Aquest darrer, concretament, s lestil de la invocatio colombina, que no pas leuropeu, vigent a les comunitats del nord itali, Frana i Alemanya. De ms a ms, la lletra hebrea colombina reprodueix perfectament les caracterstiques vigents a Catalunya a lEdat Mitjana.

Per a totes les qestions derivades de la paleografia hebrea, seguim el manual de Mara Jos Cano y Jos R. Magdalena, Epigrafa y paleografa hebrea. Desde los orgenes del alfabeto hasta la difusin de la imprenta

hebrea. Introduccin a la codicologa habrea medieval, Granada-Barcelona, PPU, 1993.

 Bet cursiva He cursiva: inicial i final

Aix, la bet cursiva del tipus nord-afric sefardita lliga amb la lletra segent, mentre que la he es transforma totalment en posici final, tot esdevenint una mena de ww rab, sempre lligada amb la lletra anterior. Colom a la invocatio de les seves cartes uneix, doncs, bet i he, evidentment escrites de dreta a esquerra, com s com a les escriptures semtiques.

No sc jo, ni molt menys, el primer que posa de rellevncia aquest fet, que ja Salvador de Madariaga39 apunt alguna cosa i tamb, ms recentment, linvestigador eivissenc Nito Verdera, que mai no ha reparat en recursos per trobar la veritable identitat de lalmirall, qui sadon de la presncia de lletres hebrees als escrits colombins i no dubt en recaptar lopini de doctes hebraistes de les universitats Givat Ram i Hebrea de Jerusalem. Fins i tot, deman la collaboraci de la policia cientfica espanyola, que certific lautoria de la mateixa m en tots els casos citats.40 Amb les dades que tenim no podem afegir res ms, per la possibilitat dun Colom amb relaci ntima amb els jueus s quasib la conclusi a risc de semblar agosarat ms important de lanlisi paleogrfica de la documentaci colombina, a ms dels trets en com que lescriptura de m de Colom t amb les formes desenvolupades a lactual sud de lEstat francs a la fi de lEdat Mitjana. 8. CONCLUSI Desprs del nostre recorregut per la histria de lescriptura als Pasos Catalans, Espanya, Frana i Itlia, la primera conclusi que podem extraure s que Colom de cap de les maneres es form en primeres lletres en un mitj itali o italianitzant. S, desprs utilitzar un model hbrid ditlica humanstica cursiva, per aquesta li vindr per un conducte cultural diferent de litali, b catal o b occit. Fins i tot hem vist un exemple descriptura colombina en lletra cortesana castellana, per potser fos de m dun copista, que lautntica lletra de lalmirall s la consignada en sis de les set epstoles trameses a fra Gaspar de Gorricio i les onze cartes que tramet al seu fill Diego.

Lligam cursiu de bet i he

Ens trobem, doncs, davant duna de les caracterstiques diplomtiques dels documents eixits de la ploma del descobridor, com s la utilitzaci de labreviatura de la frmula hebraica baru haem alabat sigui el Senyor en el protocol inicial del document, a manera dinvocatio ensems amb la creu cristiana. Cristi nou? Jueu? Criptojueu? El que s es cert i no es pot negar, a la vista est, s la relaci de Cristfol Colom amb alguna forma de judaisme, tot i que fos testimonial.

39

Salvador de Madariaga, Vida del muy magnfico seor don Cristbal Coln, Madrid, 1940. 40 Cristbal Coln, originario de Ibiza y criptojudo, op. cit., pp. 38-41 i 137-49.

Detall duna de les cartes trameses per Colom a Gaspar de Gorricio

Subscripci de la carta a fra Gaspar de Gorricio en lletra cursiva castellana

Una altra qesti que ens ha cridat fora latenci, a partir de lanlisi diplomtica, s la validatio de lescatocol o protocol final de cadascuna de les epstoles, la signatura s la mateixa en tots els documents, llevat del document escrit en cortesana castellana, que sembla fins i tot duna m diferent. Per un costat notem la fora duna signatura que prescindeix de les abreviatures, mentre que en laltra, lescrita segons patrons castellans, copsem una manca dintensitat que resta compensada per la cerca de la claredat calligrfica, amb abreviatura de carcter general inclosa. En ambds casos Colom signa com El almirante, on no manquen, per, les misterioses lletres S / SAS / XMY.

Subscripci duna de les epstoles trameses a fra Gaspar de Gorricio

Subscripci duna de les cartes trameses per Colom al seu fill Diego. A la part dreta la frase tu padre que te ama como a si.

Com veiem, en tots tres casos posats com a exemple de subscripcions, les dues formes que apareixen a les cartes dirigides a fra Gaspar de Gorricio com en les cartes enviades a Diego Colom, la m que ha escrit el document ha emprat formes grfiques diferents, potser cap de les tres era del puny i lletra de lalmirall, tot i que sembla ver que les adreades al religis s que sn de lalmirall. En resum, un Colom ja madur, que sn els escrits que shan conservat, que utilitza una escriptura hbrida humanstica amb influncies de les escriptures gtiques desenvolupades a les terres catalanes i tamb a la Provena angevina i per extensi a Occitnia. Pels seus escrits, no sadverteix aquell Colom dorigen genovs que des de Castella es reivindica una i altra volta. Colom era catal? Potser. Catal orind de les Balears i les Pitises? No es pot dir que no. Jueu? Si no ho era ell, potser els seus avantpassats s, que quan lexpulsi dels jueus decretada pels Reis Catlics el 31 de mar de 1492, pocs jueus restaven a les terres de la Corona dArag, que els progroms de 1391 significaren la quasi extinci del judaisme als territoris catalanoaragonesos.

TROBALLES DE RAMON NAVARRO A LARXIU HISTRIC DE LA CIUTAT DE BARCELONA Per Francesc Albardaner i Llorens
Fa uns tres anys, el nostre consoci Sr. Ramon Navarro va decidir fer un buidatge en profunditat dels documents arxivats a lArxiu Histric de la Ciutat de Barcelona, arxiu conegut popularment com a Casa de lArdiaca. Cal destacar la seva gosadia i, sobretot, tenacitat en aquesta rdua tasca, ja que aquest arxiu ja havia estat objecte de diferents estudiosos colombins des dels anys trenta del segle passat fins els nostres dies. Volem recordar la magnfica tasca de Joan Grimal i Bonany, que va ser un dels darrers investigadors relacionats amb el nostre Centre dEstudis Colombins que hi va menar una fructfera recerca. El Sr. Navarro ha fet un reps sistemtic a tots aquells fons dels segles XV i XVI, que semblaven poder gaudir de ms possibilitats de tenir dades relacionades amb Cristfor Colom o b la famlia dels Colom de Barcelona-Cardona i ha pogut comprovar com amb anterioritat no estaven a disposici dels estudiosos tots els fons daquest arxiu i que, de mica en mica, un cop restaurats molts dells, es posen a disposici pel seu estudi pel pblic interessat. Passem a continuaci a fer una petita relaci de diferents troballes fetes pel Sr. Ramon Navarro en aquest arxiu.

Consolat de Mar de Barcelona i, per tant, resulta lgic, que aquesta missiva estigus registrada en el llibre de deliberacions daquest organisme. Per, fins a la actualitat, tothom que hi feia referncia es basava en el document trobat per aquest investigador, que la seva famlia va dipositar en el Arxiu dHistria de la Ciutat de Barcelona desprs del seu decs. Una de les moltes colleccions buidades pel Sr. Ramon Navarro en aquest arxiu ha estat precisament la que aplega tot de documents relatius al Consolat de Mar i molt especialment el seu Llibre de Deliberacions. Ha estat en el foli 19, recto i verso, del registre de deliberacions (Consolat de Mar, 1-I, I-2) on hi ha registrat el document original que va donar origen a tots aquests avisos de perill que varen ser emanats des del Consolat de Mar de Barcelona en relaci a unes fustes que manava un corsari apellat Colom. Passem a fer la transcripci daquest document:

AVIS DE UN COSSARI APPELAT COLOM

Un dels documents que han fet corre ms la tinta dels estudiosos catalans ha estat un document que va trobar el Sr. Francesc Carreras i Candi als anys vint del segle passat i que tractava sobre un corsari denominat Colom i que fou la base del seu article Colom i altres corsaris atacant les costes catalanes (1473-1474), article que fou publicat al Butllet del Centre Excursionista de Catalunya del juliol de lany 1927 (Pgina 244). El document trobat pel Sr. Francesc Carreras i Candi s un full solt, una de les moltes lletres davs que foren enviades per tota la costa catalana en el seu moment. Lavs de perill partia del

Pgina 19, Recto: Avis de un cossari appellat Colom qui menave VII naus armades. Los Consols de la mar de la Ciutat de Barchinona als molt honorables tots e sengles batles jurats e prohomens de qualsevol viles Castells e lochs de la costa de Lacant fins a Cadaquers inclusive. Patrons sotapatrons e altres offcials de qualsevol Naus galeres e altres fustes

No cal dir que nosaltres recomanem a tots aquells lectors que vulguin aprofundir en aquest important episodi naval el llibre intitulat UN CORSARI ANOMENAT COLOM del nostre eminent consoci Sr. Pere Catal i Roca (Editorial Rafael Dalmau; Episodis de la histria n. 287Barcelona 1991), ja que en ell trobaran tota mena de detalls i interpretacions complementries daquest fet histric. A les pgines 25 i 26 daquest llibre ja hi ha publicada la transcripci del document del Sr. Carreras i Candi, la qual cosa ens permet veure que s prcticament idntica a la versi del registre del Consolat de Mar amb lexcepci de que ja no es cita a Galceran de Besal, detall que podia ser interessant per als membres del Consolat de Mar, per que no tenia cap inters pels destinataris de lavs de perill posterior. En realitat no es va complir la suposici del Consolat de Mar de que el corsari Colom far la volta dassi e aix discorrera tota la costa tot tornant al seu cau de Marsella, ja que sabem que a loctubre del 1473 el corsari Cazenove Coullon navegava entre Gibraltar i Almeria. (P. Catal i Roca; Un corsari anomenat Colom pg. 34). En realitat, doncs, sembla clar que el corsari que menava aquest estol de naus armades era el vice-almirall de Frana Guillaume de Cazenove Coulhon, qui des de Marsella va circumnavegar tota la pennsula ibrica per retornar al seu autntic port de dest i campament base com era Honfleur. Aix no vol dir que Cristfor Colom no pods navegar en aquesta armada francesa, ans tot el contrari si seguim all que diu Hernando Coln en les seves Historie. El que sempre volem destacar daquest atac a larmada del compte de Prades s el fet de que el corsari Colom es va prendre la molstia denfonsar aquestes naus i aix no s en cap cas un acte de corsarisme o de pirateria, sin que es tracta dun autntic acte de guerra, de revenja per com estava acabant la guerra civil catalana, ja que, al meu entendre, ni Ren dAnjou ni el Rei de Frana la consideraven acabada. En realitat tampoc la considerava acabada el propi Joan II dArag fins que no es resolgus el tema del Rossell. Aquesta indefinici del final de la guerra civil catalana fou el que va donar peu a uns altres atacs de Cazenove

Pgina 19, Verso. de vassalls subdits e ben volents de la M. Del S.R. Saluts e honor. Vostres savieses certifficam com per letra del honorable en Luys Marti mercader de Valencia dirigida e tramesa per correu pper a Galceran de besalu, mercader de la present Ciutat stata en Valencia a XXVIIII del passat havem nova certa com per un correu rebut per los Jurats de Valencia havien sabut com un Cossari appellat Colom ab VII Naus armades es arribat a Lacant son les Naus dues naus de M botes cascuna. Tres de VII botes cascuna e dos baleners qui voguen com a galeres que han donat cassa a les galeres del Comte de Prades e les han cuydat metre a fons. Creuse lo dit cossari fara la volta dassi e aixi discorrera tota la costa e totes les mars. E per tant havem desliberat fer vos les presents affi quen avisen tots los Navilis e fustes que poreu e vostres circumvehins per tal que avisats mal ne dan no puxats pendre, si a deu sera plasent. E tingueus la santa trinitat en la sua continua proteccio e guarda pregants vos si del dit cossari sentieu altra nova vos placia donar nos avis. Scrites en Barchinona a III de octubre del any de la nativitat de nostre senyor M CCCC LXXIII a VI hores de nit.

Coulhon a diverses galeres del rei de Siclia, el propi Ferran, lany 1474, que provocaren unes cartes de protesta davant el rei de Frana. Per les respostes daquest rei francs sembla clar que per ell no estava acabada la guerra i que per tant considerava legtims aquests atacs com ens fa saber G. W. Leibniz. (Prodromus dels seus escrits poltics II). La recerca de Ramon Navarro en els documents del Consolat de Mar de Barcelona tamb ens aporta unes dades que ens recorden la estreta relaci de moltes famlies patrcies catalanes amb aquesta instituci. Famlies que, alhora, estan estretament vinculades a la famlia Colom de Barcelona/Cardona com sn els Bertran o els Cessavasses. Aix en el Registre de Deliberacions ens apareix repetides vegades Jacme Bertran com un del prohomens de cada reuni del Consolat i, a vegades, ostentant el crrec de jutge dapells. Un altre dels prohomens citat s Jacme de Sesavasses i un darrer s Joan Bertran (Consolat de Mar, 1I-I1, foli 154 verso). Dins de la secci denominada de Poltica i Guerra, Consellers, 1C III,3, Ramon Navarro ens assabenta de la presncia de diversos personatges de llinatge Casanova que poden ser dinters a tots aquells estudiosos que intenten trobar lligams familiars entre els Colom i aquesta famlia. Aix en un registre dallistament (Document 44, Foli 8 recto) de lany 1461 hi apareixen un Arnau de Casanova i un Johan Casanova, gasch, i en un altre document de lany 1462 (N. 47, segon pargraf, lnia n.6) hi surt esmentat un Bernat Casanova. Per retornant al document n. 44 direm que es tracta dun Registre Civil dAllistaments de data 28 de mar del 1461 en el que es fa una relaci del repartiment de soldats i capellans forans entre la poblaci de Barcelona. En aquesta relaci hem de destacar un gran nombre de gascons i de castellans. A continuaci posem un breu llistat dalguns daquests soldats que shostatgen a la casa dalgun personatge histric ja conegut per nosaltres: Pg. 3: Andrs de Salamanca, castell sta amb Mossn Joan Colom

Johan Garcia, castell, sta amb en Pardo, mercader. Miguel de Durango, biscah, st amb en Balester a la plaa Nova. Johan de la Gasseta, biscah, amb Johan Safont, mestre de cases. Diego de la Redonda, castell, st amb Miguel de Gualbes, ciutad. Pg. 12 surt un Johan Casanova, gasch. Pg. 14: Guillem de la Costa o Cossa, gasch, st amb Guillem Comelles. Johan de la Costa o Cossa, st amb Baltesar Bosch, conestable. Pg. 15: Arnau de Casanova, gasch, sta amb lo Sr. Bisbe de Vic Pg. 18: Peyrot, F.Forto, Gasto; stan amb lo honorable mossn Pere del Bosch. Dins de la mateixa capsa de documents (Consellers, 1C III,3) hi trobem el document nm. 47 que tracta precisament de la constituci duna comissi per tractar amb el rei el tema de lalliberament del prncep de Viana amb data de 13 de mar del 1462, sortint un Bernat de Casanova entre els negociadors. Hem de destacar tamb el document n.50 que parla dels acords que tracten dels Pagesos de Remensa en el perode 1463 a 1467. Aquestes cartes o decrets estan signats per Pere Lombard, A. Solzina, Antoni Lombard, Johan May,doctor en lleis i del 1465 fins el 14 de gener del 1467 per Francesc Colom, ardiacha. No cal dir la importncia que poden tenir tots aquests documents pels estudiosos de laixecament remena. Per aquesta capsa de documents encara ens ha aportat altres sorpreses interessants com s el document n.79 que parla de la arribada del rei de Portugal a Coblliure el dia 14 de setembre del 1470 (?). Entenem que la darrera xifra est equivocada o mal escrita i que deu ser lany 1476. La notcia es deu a un tal Pere Fabrer que estant a Perpiny diu que vengu nova que lo Rey de Portugal era vengut ab XVII fustes o es calandes e naus ab la sua gent... Malauradament aquest document no parla

de cap almirall, capit ni corsari anomenat Colom ni Cazenove Collon. Aquesta notcia torna a sortir al document n.122 que du per ttol: Lo Rey de Portugal arriba a Coplliure amb XXVII veles..... La data daquest segon document ja s de lany 1476, per com veieu hi han deu vaixells de diferncia entre la primera notificaci i la segona. El document n. 94 s un pagament a Guillem a Coma fet lany 1473. Sempre hem estat intentant didentificar al Guillermo Coma de la historiografia castellana que feu una relaci del segon viatge de Colom al Nou Mn i encara no lhem pogut identificar dins de cap famlia catalana, tot i que es diu que fou un metge catal. Qualsevol data sobre aquest personatges ser sempre del nostre inters. Finalment hem de destacar que dins daquesta capsa hi ha un document de lany 1472 que sn , ni ms ni menys, que lesborrany de les capitulacions fetes al monestir de Pedralbes amb el Rei Joan II i que posaren fi a la guerra civil en el principat de Catalunya. El document comena aix: Capitulacions per les turbacions de Cathalunya. Die Veneris XVI Octobris MCCCCLXXII In monasterio de Beate Marie de Petris Albis territoris barchinonensis. Al nostre entendre, i ens podem equivocar, aquest document sn les capitulacions originals, s a dir el text manuscrit que es va estar negociant en presncia del rei Joan II, ja que hi han nombroses correccions, afegitons i eliminacions de paraules i pargrafs sencers que sn del mxim inters ja que demostren com van anar evolucionant aquestes negociacions. Per la part perdedora varen signar Llus Satant i Joan Mateu. Hem sollicitat al personal de lArxiu dHistria de la Ciutat de Barcelona una protecci especial per tan important document. Per Ramon Navarro tamb ha tingut prou coratge com per enfrontar-se amb el buidatge duna srie documental tan rida com s la que correspon al Clavari (Clavaria 1B XI, vol. 65 al 128). Aquesta documentaci presenta alguns ndexs o llistats de noms que poden ajudar a localitzar els personatges desitjats, tot i que no sempre les indicacions es corresponen a

la realitat. Donem a continuaci una relaci dels documents que li han semblat ms interessants: Volum 65 (1450): P. Bertran (foli 142), Guillem Colom (21.v.), Berenguer Bertran (3.r.), Bertomeu Bertran (12.r.) Ramon Bertran, prevere (34.r.) Volum 66 (1450-1): Bertran (7.r.), Berenguer Bertran (126.r.). Volum 71 (1458): Bernat Casanoves, candeler (81.v.) Volum 73 (1460): Andreu Casanoves (ndex) Volum 74 (1462): Bernat Casanoves, candeler (90.r.) Volum 76 (1464): Bernat Casanoves, candeler Volum 77 (1465): Angelina Sesavasses i Isabel Mir, monges de Pedralbes (51.r.) Volum 78 (1465): Mossn Francesc Colom (ndex), Angelina Sessavasses i Isabel Mir (Index). Joan Casanoves, mercader (9.v i 10.r.) Honorable mossn Guillem Colom (28.r) Jacme Sesavasses, mercader (73.r.) Volum 79 (1466): Joan Casanoves, (121.r i 121.v) Volum 81 (1467) : Angelina Sesavasses i Isabel Mir (52.v) Joan Casanova (8,9,141,142,143), Andreu Casanovas (76.v.). Volum 83 (1468): Jacme Sesavasses (72.v.), Angelina Sasevasses i Isabel Mir, monges (73,v.) Volum 84 (1469): Guillem Colom (53.r) Volum 90 (1475) : Constana, que fou muller de Joan Sesavasses, quondam. ciutad (66), Angelina Sesavasses i Isabel Mir, monges de Pedralbes i Jacme Sesavasses (58.r.) Honorable mossn Guillem Colom (67.r.) Volum 95 (1478): Mossn Jacme Sesavasses, ciutad (57 i 64), Mossn Ramon Bertran, Canonge (79). Volum n. 96 (1478-9): Angelina Sasevasses i Isabel Mir, monges de Pedralbes (50.r). Constana, muller del honorable Joan Sesavasses (56.r) De tota aquesta relaci de persones que cobraven censals a la Taula de Canvi de la Ciutat de Barcelona, volem destacar a les dues monges de Pedralbes Angelina de

Sesavasses i a Isabel Mir, ja que la primera era cosina germana del canonge Francesc Colom, per ser filla de Johaneta Colom, germana de Jaume Colom, casat amb Caterina Bertran, i del venerable Johan de Cessavasses. Isabel Mir ens s coneguda, ja que apareix en el testament del canonge Francesc Colom amb una deixa important. Segons Enric Mitjana de les Doblas, Isabel Mir era parenta directe dels Sesavasses. Ambdues eren monges de clausura del convent de clarisses de Pedralbes i, per tant, qui anava a cobrar per elles era un procurador seu de nom Gabriel Folch, prevere. Un altre dels fons documentals estudiats per Ramon Navarro ha estat el fons dit Del Veguer. Ha trobat diversos documents que tenen inters pels estudiosos colombins com els que esmentem a continuaci: Arxiu del Veguer VII, vol.9, foli 8 verso: Dimecres 10 de mar de lany 1473. Es tracta duna declaraci de deute den Bernat Ballester, teixidor de veles i de Caterina muller sua, ciutadans de Barcelona. Aquest document constata lexistncia duna nissaga Ballester a Barcelona. Arxiu del Veguer. Vol 11., foli 20 recto: Dilluns, 22 abril 1476 Es tracta duna declaraci de deute den Bernat Colom de la parrquia de Sant Boi del Llobregat. Aquest s un dels membres daquesta nissaga que ha tingut continutat fins els nostres dies al Baix Llobregat. Arxiu del Veguer XX, Volum 1, foli 21, verso: Dissabte ,onze de febrer de 1486. Es un altre declaraci de deute dels Clariana a Jaume Cabot de la parrquia de Sant Boi del Llobregat. Cal destacar, i considerem motiu dun estudi ms aprofundit, la coincidncia de les famlies Colom i Cabot a Sant Boi del Llobregat. Arxiu del Veguer, VII, Vol. 12, foli 41 recto, 1479: Divendres 8 doctubre de 1482. Es tracta tamb duna declaraci de deute de set lliures de Barcelona dun tal Salvador Colom, taverner i ciutad de Barcelona, de qui mai nhavem sentit a parlar. Aquest

nom de Salvador associat al llinatge Colom noms lhem trobat a la famlia Colom de Sant Boi del Llobregat. Aix, en el llibre Contractes de Matrimoni al Delta del Llobregat el Sr. Jaume Codina ens parla dels captols matrimonials entre Salvador Colom i Eullia Beulov lany 1450 i els de Salvador Colom i Elionor Palaudries lany 1555. Podria ser que aquest Salvador Colom ciutad de Barcelona fos originari de Sant Boi del Llobregat i que posteriorment sestabls a Barcelona. Arxiu del Veguer, VII, vol.7, foli 218 verso: Dimarts, 17 dabril del 1453. Reconeixement de deute de Johannes Colom , teixidor de llana i ciutad de Barcelona de nou sous de Barcelona al traginer Bernat Plana, tamb ciutad de Barcelona. Arxiu del Veguer, VII, vol.9, foli 9 recto, 1948. Reclamaci de deute de Na Bernabeua, muller de lhonorable en Miquel de Roda a en Johan Colom, lias Cutxello. Sembla interminable la llista dels homes Colom que es deien Joan. Aquest personatge, que ja ens era conegut daltres documents de larxiu dioces de Barcelona, mereix una especial atenci per aquest mal nom de Cutxello, ja que podria ser un catal lligat a la cort dAlfons el Magnnim a Npols. En una altre lligall del fons del Veguer, XXXVI,59-60,de lany 1494 es parla de Johan Colom, lias Cotxello, fill de lhonorable Johannis Colom , lias Cotxello, quondam, mercatoris civis Barchinone en el que tamb apareix un Anthonius Ballester. En el document hi surt tamb una Elisabeth, germana del Joan Colom, alies Cotxello. Arxiu del Veguer, VII, vol.12, foli 119, recto: Dilluns, 8 de novembre del 1479. Reconeixement de deute de Gabriel Turell, representat per Pere Galzeran Des Coll, a lhonorable Guillem Joan Colom, miles, de trenta lliures. Arxiu del Veguer, XX, Vol 1, Caixa 0104, foli 36 verso: Dissabte, 14 de Mar del 1486

Reconeixement de deute de Joan Buadella al honorabilis Ludoviso Colom, milites, de sis lliures i dinou sous. Arxiu del Veguer, XX, vol 1 foli 18 verso: 29 de gener del 1486 A la mateixa plana hi ha el cobrament de dos censals per part de Jaume Riera com a causndic , procurador i actor dElionor Beneta, muller de Guillem Colom milites, civis barchinone i tudriu de Guillem Pere Benet fill daquests conjugues a Arnaldo Bastida per una casa In vico vulgariter dicto Call sub dominio et alodio dicti Colom, en el primer cas, i a Beneta dona del venerable Johan de Copons per una casa In vico vulgariter dicto de Sant Honorat sub dominio et alodio dicti Colom. Daquests dos documents queda clar que Guillem Colom i Bertran ja era difunt abans de lany 1486 i que el seu hereu Guillem Pere Benet Colom era menor dedat, ja que la seva mare li feia de tudriu. Arxiu del veguer, XXXVI,59-60 : Dilluns, 26 de novembre de lany 1498. Transcrivim la part del document que hem pogut llegir: De part del honorable Regent lo veguer de barchinona e del Consell del Seor.... Geroni Albanell, doctor en cascun dret,... la senyora Elionor muller.....la heretat e bens del magnfic mossen Luis Colom cavaller en Barchinona domiciliat, deffunt, obligat en lo censal dels mencionats que de la dita heretat e bens.......... Monsenyor Gabriel Sams, ciutad de Barcelona aquelles XV lliures barceloneses de les quals es pot fer ... al dit censal venut per los magnfichs Johannes fivaller e per lo dit mossen Luis Colom cavallers e altres a la senyora Johanna Aldonsa, muller del honorable Franci Guerau de Vallsecha, ciutad de barchinona a la qual.... lo dit mossen franci guerau de Vallsecha.... de lany 1461.....Elionor Coloma........ Per aquest document queda clar que lhonorable Mossn Llus Colom i Bertran ja era difunt abans del 26 de novembre de 1498. Serveixi com avs per navegants a aquells que juguen a la confusi i a la mentida identificant a aquest personatge amb Bartolom Coln. Res a veure, com ja sabem.

Aquests resultats que publiquem sn el fruit dun treball constant i tena de ms de tres anys de recerca a un arxiu catal per Ramon Navarro i Sandalinas. Com fins ara ha passat, ell no ha trobat cap document decisiu que ens permeti relacionar de forma indubtable a Cristfor Colom amb alguna famlia concreta catalana, ni tan sols amb la famlia dels patricis Colom de CardonaBarcelona, de qui, com hem pogut comprovar, ha trobat diversos documents prou interessants. Malgrat la manca de resultats espectaculars el cam s aquest en lesperana de que algun dia salti la llebre que tots desitgem. Encoratgem a tots els nostres consocis a continuar buidant els nombrosos arxius medievals encara no esporgats de casa nostra.

Bibliografia
LA TOMBA DE COLOM (Novella) Autor: Miguel Ruiz Montas Editor: Ediciones B 1 Edici : Octubre 2006
Per Francesc Albardaner i Llorens La vida de Cristfor Colom t tots els ingredients necessaris per esdevenir una novella i de manera especial una novella policaca o negra. Aquest s el cas del llibre que presentem avui i que acaba de sortir a les llibreries del nostre pas en versi catalana i en versi castellana alhora. Fa ben poc que vrem parlar de la novella portuguesa O Codex 632, que tamb era una novella negra orientada a difondre una de les teories que fan a Colom portugus. Tant una com laltre segueixen la pauta marcada pel fams llibre de Dan Brown El Codi Da Vinci , ja que sinicien amb un delicte, ja sigui un assassinat, ja sigui el robatori al mateix temps de les restes de Coln a Santo Domingo i a Sevilla. En totes aquestes tres novelles esmentades apareixen misterioses ordes secretes pluricentenries , que vetllen per la preservaci dun secret importantssim, etc.,etc..

En el llibre que ens ocupa, la acci no s tan trepidant com era desperar i, sobretot cal destacar que no aporta idees originals respecte a possibles noves hiptesis sobre els secrets i la vida de Colom. Hem de destacar alguna frase com la segent: Contra teories que apuntaven a un origen portugus, francs o dun altre pas europeu, les tesis ms consolidades i sobre les quals sest investigant avui dia es dirigeixen a un origen catal o balear. (Pg. 33 de la versi catalana). En un altre punt del llibre es diu (Pg. 68) : Em sembla que la existncia en la actualitat del cognom Colom a Catalunya i, sobretot, les paraules en catal que lAlmirall va emprar en algun dels seus manuscrits, podrien revelar algun dia que el mar va nixer a Catalunya. Per tant, podria ser que la teoria del Colom catal fos la ms plausible. Serveixin aquestes dues cites per demostrar com la teoria de la catalanitat de Colom va fent forat , si ms no, entre els autors que estudien i escriuen sobre el descobridor dAmrica. Malgrat que lautor faci molt dmfasi en el criptograma de la signatura de Colom, i que s un dels leit-motifs del llibre, la nostra decepci s molt gran quan, en el moment lgid de la narraci, ens vol sorprendre descobrint-nos el secret o significat daquest criptograma, ja que ho fa en la coneguda forma: Sum, Servus, Altissimi Salvatoris, Xriste, Maria, Yav. No veiem que daquesta interpretaci es pugui treure cap conseqncia prctica i molt menys que aquest fet pugui servir dajuda per determinar on es troba el suposat tresor de la Vizcaina (una de les naus del quart viatge de Colom). Lautor explota tamb la inscripci misteriosa que hi ha en el Llibre de les Profeces que diu all de : Mal hizo quien hurt de este libro...etc. , ja que fa aparixer les pgines que foren arrencades al dit llibre en mans dun gngster internacional de trfic de peces arqueolgiques, que les utilitza per a localitzar el tresor de la nau Vizcana i fer xantatge als tres protagonistes daquesta novella.

Un fil que es desenvolupa en tot el llibre s el de lestudi de les inscripcions que hi han a diversos monuments a Colom en tot el mn, que sembla que hagin de portar a ajudar a resoldre lenigma, sense que en realitat serveixin finalment per gaire cosa. Tampoc no ens sembla gens raonable que la secta secreta multisecular que vol vetllar per la digna memria de Cristfol Colom i major honra de la Repblica Dominicana, vagi entaforant documents originals i plnols del descobridor a les bases de tots aquests monuments, per tal que qualsevol despistat o desaprensiu que toqui per casualitat el mecanisme que dona accs a la base del monument els pugui prendre de qualsevol manera. Tampoc compartim amb lautor el seu desig de revaloritzar la figura de Colom de la mateixa manera que ja es va fer a finals del segle XIX. Els herois romntics ja han passat a unes altres esferes de la historiografia i Colom i les seves circumstncies mereixen una anlisi molt ms complexa i primfilada. Hem de ser sincers i acceptar pblicament que aquest llibre ens ha decebut molt. No lhem trobat interessant ni com a simple novella negra, ni com a pluja didees entorn dels misteris de Colom. No val la pena perdre ms temps amb aquesta obra, de la que desaconsellem la seva lectura des del punt de vista que pot interessar als estudiosos colombins.

NOVES JORNADES COLOMBINES

LArxiu Histric de Tarragona i la Universitat Rovira i Virgili estan preparant unes jornades colombines amb la collaboraci del nostre Centre dEstudis Colombins pels dies 8 i 9 de novembre 2007. Malgrat que encara no estiguin ultimats tots els detalls, ja disposem del programa ben definit i de la confirmaci dels participants anunciats. Aquest esdeveniment el considerem molt important per la trajectria del nostre Centre i de la teoria sobre un possible origen catal de Cristfor Colom, ja que s bo que diversos organismes acadmics vagin prenent part en aquest llarg i ampli debat des de posicionaments rigorosament cientfics. Si a aix hi afegim el fet de que aquestes jornades ens podran ajudar a comprendre millor la personalitat de Miquel Ballester, company i amic de Colom, i de les circumstncies que el varen envoltar en terres Tarragonines, considerem que haurem ampliat els nostres coneixements sobre una rea que fins ara ha merescut linters de pocs dels nostres associats. Volem remarcar la ponncia de la Dra. Montserrat Sanmart sobre lescriptura de Cristfor Colom, que vindr a ratificar tot el que fins ara han apuntat altres estudis anteriors sobre aquest tema com els de Mossn Gabriel Roura, director de larxiu de la catedral de Girona, i el professor David Garrido i Valls. Anunciem, doncs, el fet de que sestan preparant aquestes jornades, per tal de que les tingueu en compte en les vostres agendes. Els detalls definitius i la inscripci a aquestes jornades els podreu conixer i fer amb tot detall a principis de la tardor.

JORNADES DESTUDI I DEBAT TARRAGONA A LPOCA DE CRISTFOR COLOM Arxiu Histric de Tarragona 8 i 9 de novembre de 2007
PRIMERA JORNADA DATA: Dijous 8 de Novembre del 2007 LLOC : Sala dActes de lArxiu Histric de Tarragona PROGRAMA MAT:
De 9:30 a 10:00 Recepci dels participants. Lliurament de la documentaci i petit servei desmorzar al vestbul. 10:00 Benvinguda i presentaci : Representant Generalitat, Representant Centre Estudis Colombins, Director de lArxiu Histric de Tarragona, Representant Universitat Rovira i Virgili i Representant de la Fundaci Repsol.. 10:30 11:30 Ponncia 1 : Panormica de lEuropa del s. XV. La necessitat duna expansi. Dr. Llus Navarro Miralles. Universitat Rovira i Virgili. 11:30 12:00 Pausa 12:00 13:00 Ponncia 2 : La Tarragona del segle XV. Consolidaci dun centre econmic. Dra. Maria Bonet Donato. Universitat Rovira i Virgili. 13:00 14:00 Debat

TARDA:
16:00 17:00 Ponncia 3 : El comer del blat a Tortosa i Tarragona al segle XV. Sr. Albert Curto. Director Arxiu Comarcal de les Terres de lEbre. 17 :00 17 :30 Pausa 17 :30 18 :30 Ponncia 4 : La Inquisici a Tarragona al segle XV : el cas dAndreu Colom. Dr. Joan Bada i Elas. Universitat de Barcelona. Facultat de Teologia de Catalunya. 18:30 19:30 Taula Rodona: Dr. Llus Navarro Miralles, Dra. Maria Bonet, Sr. Albert Curto i Mossn Joan Bada i Elias. Moderadora: Sra. Maria Porter Moix.

SEGONA JORNADA DATA: Divendres, 9 de Novembre del 2007 LLOC : Sala dActes de lArxiu Histric de Tarragona ( o Auditori del Port?) PROGRAMA MAT:
9:30 10:30 Comentari de documentaci de la Tarragona del segle XV conservada a lArxiu Histric de Tarragona. Dra. Isabel Companys i Farrerons. Arxiu Histric de Tarragona. 10:30 11:00 Pausa 11:00 12:00 Lescriptura de Cristfor Colom : una mostra de catalanitat Dra. Montserrat Sanmart i Roset. Universitat Rovira i Virgili. 12:00 13:00 Debat

TARDA:
16:00 17:00 Projecci del documental Enigma Coln de Discovery Channel. 17:00 17:30 Pausa 17:30 18:30 Miquel Ballester, el tarragon fidel amic i company de Colom. Sr. Ernest Vallhonrat i Llurba. Centre dEstudis Colombins Els Colom de Tarragona. Sr. Antoni Soler i Parellada. Centre dEstudis Colombins. 18:30 19:30 Taula Rodona. Dra. Isabel Companys, Dra. Montserrat Sanmart, Sr. Ernest Vallhonrat I Sr. Antoni Soler i Parellada. 19:30 20:00 Cloenda de les Jornades i presentaci del Premi de Recerca Histrica 2008