Santuaris de Catalunya

SANTUARIS DE CATALUNYA
UNA GEOGRAFIA
DE LLOCS SAGRATS
Generalitat de Catalunya Departament dInnovaci, Universitats i Empresa
Biblioteca de Catalunya. Dades CIP:
Rosell, Magda Santuaris de Catalunya : una geografia de llocs sagrats. (Guies turstiques de Catalunya) ISBN 9788439382867 I. Catalunya. Departament d'Innovaci, Universitats i Empresa II. Ttol III. Collecci: Guies turstiques de Catalunya 1. Santuaris cristians Catalunya Guies 2. Catalunya Guies 726.54:914.671(036)
Generalitat de Catalunya Departament dInnovaci, Universitats i Empresa Secretaria de Comer i Turisme Direcci General de Turisme Direcci: Subdirecci General de Programaci Turstica Disseny: Ideem Mrketing i Comunicaci, S.L. Text: Magda Rosell Realitzaci: Spiens, s.c.c.l. / Ara Llibres, s.c.c.l. Cartografia: Vctor Hurtado / Pere Arriaga Fotocomposici: Atona, S.L. Imprs a Gramagraf, s.c.c.l. ISBN: 978-84-393-8286-7 Dipsit legal: B-48.189-2009 Crdits de les illustracions: Direcci General de Turisme de Catalunya: p. 13, 36, 42, 77, 78 i 79; Miguel Raurich (p. 62); Manent (p. 18); Toni Vidal (p. 43, 54 i 66); Jordi Pareto (p. 29, 52, 69 i 70); Servicios Editoriales Georama (p. 21, 34, 40 i 74); Claudio Aventi (p. 42) Jordi Folch: p. 12, 14, 16, 19, 20, 22, 23, 25, 28, 31, 32, 37, 45, 47, 49, 50, 51, 53, 55, 56, 57, 58, 60, 61, 63, 64, 65 i 75 Llus Roqu: p. 15, 26, 30, 33, 35, 68, 71, 72, 73 i 76 Ramon Manent: p. 17 Ajuntament de Vilaller: p. 38 Ajuntament de Penelles: p. 44
Santuaris de Catalunya
ndex
Presentaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . s i contingut daquesta gua . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Itineraris . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4 6 9
Arquebisbat de Barcelona . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12 Bisbat de Terrassa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19 Bisbat de Sant Feliu de Llobregat . . . . . . . . . . . . . . . . . 21 Bisbat de Girona . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26 Bisbat de Lleida . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 36 Bisbat dUrgell . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 39 Bisbat de Solsona . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 47 Arquebisbat de Tarragona . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 58 Bisbat de Tortosa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 66 Bisbat de Vic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 67 Altres llocs dacolliment . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 78
Presentaci
La Catalunya sacra: una guia de santuaris
Amb aquestes ratlles tinc el plaer de presentar la guia Santuaris de Catalunya , una publicaci ms de la collecci Guies Turstiques de Catalunya, que en el moment present ja arriba als set nmeros publicats, que actualitza i posa al dia una petita publicaci anterior de la Direcci General de Turisme. Els santuaris, de la mateixa manera que els castells, els grans monestirs o les petites ermites que aqu i all configuren el perfil caracterstic dinnombrables cims i serralades del pas, esdevenen un dels elements ms destacats de la geografia catalana, essent tamb aquells llocs que des de sempre han atret la devoci popular i tota mena de pelegrins i viatgers. Sn llocs que criden latenci de manera especial perqu solen estar situats en els indrets i paratges ms bonics del pas, daqu que sen derivi tamb la seva gran importncia turstica, que justifica plenament la publicaci daquesta guia. El concepte de santuari remet directament a lloc sagrat o de culte, sovint dun origen antiqussim, la major part de les vegades precristi, i gaireb sempre associat a paratges i llocs geogrfics singulars que tradicionalment han atret latenci de la gent de lentorn, sigui per la seva bellesa natural o b per la seva espectacularitat i singularitat. Entre els grecs i els romans, com tamb en les cultures asitiques i precolombines, els santuaris eren un lloc habitual de culte al qual es desplaaven pelegrins de totes les procedncies, atrets en uns casos per la seva fama de ser lloc de remeis i cures miraculoses i, en daltres, per ser lindret on el pelegr trobava simplement consol o consell, com en el conegudssim temple de Delfos, a la Grcia clssica. El cas s que des de lantiguitat ms remota hom ha buscat en aquests llocs i paratges sagrats situats habitualment en tota mena de muntanyes i cims, cingleres i penyals, coves i avencs, deus i fonts daigua calenta o medicinal manifestacions de les forces
de la naturalesa, del mn sobrenatural i de tot all que associem amb la religiositat i la devoci popular. Una devoci vinculada gaireb sempre amb la figura femenina, primer associada a la mare terra i a la natura i, desprs, amb larribada del cristianisme, vinculada amb la Mare de Du. El cas s que a Catalunya, pas duna geografia molt variada i complexa, amb profusi de muntanyes, cims i paratges singulars, hi trobem tamb una notable profusi de santuaris i llocs de culte. En uns casos sn petites capelles acompanyades dhumils hostatgeries, en daltres han esdevingut importantssims llocs de culte i pelegrinatge per a gent de tot el pas i ultra de ms enll, tal com passa amb el santuari de la Mare de Du de Montserrat, principal referent espiritual del pas i una muntanya sagrada i mtica de limaginari catal. Els santuaris sn llocs sagrats, centres de devoci popular i lloc de romiatge i per aix mateix llocs daplec, de reuni i de trobada, que configuren en primera instncia una geografia religiosa de Catalunya, per tamb una geografia daquells llocs que tenen una especial significaci per a un bon nombre de catalans. No hi ha dubte que aquest conjunt de circumstncies fa particularment adequada la publicaci daquesta guia. Josep Huguet Conseller dInnovaci, Universitats i Empresa
s i contingut daquesta gua

Els santuaris que es presenten en aquesta guia sorganitzen per bisbats, enumerats per ordre alfabtic. O sigui, els bisbats histrics de Barcelona, Girona, Lleida, la Seu dUrgell, Solsona, Tarragona, Tortosa i Vic, als quals cal afegir els nous bisbats de Sant Feliu de Llobregat i de Terrassa, resultat de la divisi recent de la dicesi de Barcelona. De cada santuari descrit a la guia es fa una petita ressenya histrica i geogrfica, amb indicaci del bisbat, la comarca i el municipi de pertinena, seguida de la informaci prctica habitual duna guia turstica: manera darribar al santuari, serveis disponibles i adreces i telfons dinters. A la guia hi ha ressenyats cinquanta quatre de santuaris catalans, que comprn des dels grans santuaris de Montserrat o de Nria, coneguts per tots els catalans i que atreuen centenars de milers de pelegrins i turistes cada any, fins als santuaris ms modestos com el de la Mare de Du de les Sogues, a lUrgell, o b el de Montgarri, a la Val dAran, entre molts altres santuaris, units tots ells pel denominador com de la seva localitzaci geogrfica excepcional i la seva significaci religiosa i popular. Catalunya t, naturalment, molts ms santuaris que els que hi ha ressenyats en aquesta guia que, necessriament, t una extensi limitada. La tria dels santuaris que hi figuren sha fet dacord amb uns criteris mnims de notorietat, accessibilitat i hospitalitat. Notorietat, en el sentit que el santuari sigui conegut com a mnim a escala comarcal. Accessibilitat, entesa en el doble sentit de possibilitat darribar-hi en vehicle, malgrat que en algun cas, com Cabrera o Bellmunt, shagi de fer una petita caminada per acabarhi darribar; i accessibilitat entesa tamb en el sentit que el lloc pugui ser visitat amb una garantia mnima dhorari dobertura. Finalment, sha tingut en compte lhospitalitat, o sigui la possibilitat de fer estada al santuari en celles o habitacions. A part, indiquem igualment algunes caracterstiques daltres santuaris que, tot i no oferir totes les condicions anteriors de
confort i facilitat daccs, sn punts de referncia obligats per al coneixement del pas i la seva cultura. Els santuaris, com les fonts, els castells, els monestirs, les ermites o altres fenmens particulars del paisatge, sn un dels elements visuals de la geografia que contribueixen ms decididament a perfilar amb un aire personal les caracterstiques humanes, culturals i religioses de cada pas. Sota el concepte de santuari, duna antiguitat remota, se sol trobar una gran varietat dedificacions, capelles, recintes o simplement llocs, generalment dedicats a un o altre culte dun sant, la Mare de Du o alguna figura religiosa o de la divinitat. Laparici de tot santuari sol anar associada a un paratge o un indret singular de carcter ms o menys sagrat per la grandesa i el recolliment que inspira, per latracci que suscita i una forma de reconeixement de forces superiors. Els santuaris, doncs, sn centres de devoci, de romiatge i per aix mateix, daplec popular i de prometena, probablement a partir del fet que, des del temps ms antics ja des de la prehistria, la cultura humana ha trobat en certs accidents o signes espectaculars de la naturalesa la manifestaci duna fora sobrenatural i un punt dadmiraci particulars. Aix es podria convenir a veure santuaris en un gran nombre de coves, penyes, deus i fonts, manifestacions aqutiques o termals fonts i banys daigua calenta, deus medicinals o minerals, punts associats a les llegendes de la figura femenina de laigua, i altres accidents o senyals excepcionals de la geografia. Per configuraci tipolgica, certs espais naturals semblen particularment aptes per a la installaci de santuaris; nhi ha exemples reconeguts en altituds que, amb un accs relativament cmode o possible, ofereixen grans visions panormiques i en paratges que desperten lespiritualitat de la persona i de la collectivitat. Entre els grecs i els romans, com tamb en les cultures asitiques i americanes, els santuaris ja van ser i sn una realitat habitual, i la cultura occidental contempornia no ha tancat aquesta associaci entre paisatge, naturalesa i veneraci dssers i forces sobrehumanes. s sabut que el concepte de santuari admet diferents variants i manifestacions. Si en lantiguitat se nestabliren en forma daltars a laire lliure, de dlmens i talaiots, de concentracions de
determinades espcies arbries, avui en general no s habitual de considerar ms que els que han aglutinat i consolidat una devoci permanent, unes formes de concentraci popular en ocasi duns moments determinats del cicle de lany lligats a les manifestacions de la religiositat collectiva. Els santuaris que es descriuen tot seguit shan popularitzat en general sota diferents advocacions de la devoci mariana i sn un exemple daquella vinculaci de geografia, grandesa tellrica o paisatgstica, punt de recolliment i centre daplec popular que en general els identifica. Catalunya t naturalment ms santuaris que els que aqu breument es ressenyen: aquesta tria, limitada, respon al fet que shi donin les condicions mnimes que hi facin assequible i confortable lestada i les condicions de vida, com s ara el nombre i les condicions de les celles o habitacions, la facilitat daccs, un perode destada no limitat, etc. A part, indiquem igualment algunes caracterstiques daltres santuaris que, tot i no oferir totes les condicions anteriors de confort i facilitat daccs, sn punts de referncia obligats per al coneixement del pas i la seva cultura.
ITINERARIS
SANTUARIS DE CATALUNYA
Mair de Diu de Montgarri
Mare de Du de Riupedrs
Lord (Mare de Du de Lord)
El Miracle (Nostra Dona del Miracle) Monestir de les Avellanes Santa Maria de Pins El Sant Crist de Balaguer La Verge del Remei Sant Ramon de Portell
Mare de Du de les Sogues Santa Teresa de lInfant Jess
Monestir de Vallbona de les Monges El Tallat (Mare de Du del Tallat)
La Bovera (Santa Maria de la Bovera)
Mare de Du de la Serra Mare de Du de Loreto Paretdelgada (Santa Maria de Paretdelgada) La Misericrdia de Reus Mare de Du de la Roca La Fontcalda (Mare de Du de la Fontcalda) El Cam (Mare de Du del Cam)
Mare de Du de Puigcerver
10
Mare de Du de Lourdes de la Nou Mare de Du de Nria Paller (Mare de Du de Paller) Montgrony (Mare de Du de Montgrony) Mare de Du de la Salut de Terrades Mare de Du del Mont
Falgars (Mare de Du de Falgars) Mare de Du Els Oms dels Arcs (Mare de Du dels Oms) Santa Maria de Queralt La Gleva (Nostra Senyora de la Gleva) Puig-lagulla (Mare de Du de Puig-lagulla) Santa Maria del Castell (Mare de Du de lEcologia)
Mare de Du del Collell Nostra Senyora de la Font de la Salut Rocacorba (Mare de Du de la Pera) Mare de Du del Far Mare de Du dels ngels Mare de Du del Coll
Mare de Du de Cabrera Bellmunt (Mare de Du de les Alades) Mare de Du de Rocaprevera Mare de Du dels Munts La Sagrada Imatge del Vilar
Mare de Du de Puiggracis Sant Andreu del Far
Mare de Du de Montserrat
Mare de Du de la Salut Mare de Du de la Cisa Sagrat Cor del Tibidabo Mare de Du de la Merc
La Misericrdia El Corredor (Mare de Du del Socors)
Mare de Du de la Fontsanta
Bisbats Lleida Vic Barcelona Sant Feliu de Llobregat Tarragona Urgell Girona Terrassa Solsona Tortosa
11
Arquebisbat de Barcelona
BARCELONA Mare de Du de la Merc
Santuari de la Mare de Du de la Merc Dels captius mare i patrona

La Merc es troba situada a reds de la Rambla i el monument a Colom. En els encontorns de lesglsia dedicada a la patrona de Barcelona, conviuen establiments propis del segle XXI amb antics palaus i cases i comeros vells.
UNA
MICA DHISTRIA
La Mare de Du de la Merc, copatrona del bisbat de Barcelona, deu el seu nom a lorde religiosa dels mercedaris. La histria explica que Pere Nolasc va fundar aquest orde al principi del segle XIII en veure la situaci desclavatge en qu havien caigut els seus compatriotes presoners del poder sarra. Nolasc va decidir invertir el seu patrimoni en el rescat dels captius, per, tot i que tenia una gran fortuna, ben aviat va veure que aquesta sexhauria. Aleshores, la Mare de Du saparegu a Pere Nolasc i li encoman la creaci de lorde dels mercedaris amb la missi de redimir els seus compatriotes cristians captius. La primera esglsia de la Merc, destil gtic, es va aixecar el 1267 en el mateix lloc on hi ha baslica actual. Aquest temple primitiu i el convent que allotja la Capitania General els frares van ser exclaustrats el 1835 formaven el recinte del vell establiment mercedari. Avui sen conserven lesglsia, un magnfic claustre del segle XVII i el pont bastit damunt el carrer de la Merc que unia la baslica amb el convent. Lesglsia actual va ser construda entre el 1765 i el 1775 i s obra de Josep Mas i Dordal; s un edifici inspirat en el classicisme francs que cont alguns elements barrocs. T Faana principal de lesglsia de la Merc, planta de creu llatina amb quatre que es troba al bell mig del nucli antic capelles laterals i una capella del de Barcelona.
Santssim. Sn destacables els altars de Santa Maria de Cervell i de Sant Pere Nolasc. Sobre laltar major hi ha lobertura del cambril, on la imatge de la Mare de Du de la Merc presideix el presbiteri.
Goigs de la Mare de Du de la Merc

Dels captius Mare i Patrona, puix del Cel ens heu baixat: Princesa de Barcelona, protegiu vostra ciutat.
Mare de Du de la Merc.
La cpula que sala sobre el creuer va ser refeta lany 1888 per larquitecte Joan Martorell. La corona una gran imatge de la Mare de Du de la Merc, obra de Maxim Sol, que va haver de ser refeta pels germans Oll desprs de 1940. A la porta principal de la baslica es pot llegir la inscripci Princesa de Barcelona, protegiu vostra ciutat, que recorda la devoci dels barcelonins per la seva patrona.
PATRONA
DE
BARCELONA
La Mare de Du de la Merc va ser nomenada patrona de Barcelona en senyal dagrament per haver protegit la ciutat de la terrible plaga de llagostes que assol el pas lany 1637. Daleshores fins ara la devoci cap a aquesta Mare de Du es fa evident cada 24 de setembre, diada de la Merc, en qu molts ciutadans sapropen a la baslica per retre-li homenatge.
Guia prctica
EMPLAAMENT Pl. Merc, 1 Barcelona Tel.: 933 105 051 i 933 152 756 Horari: De 10 a 13 h i de 18 a 20 h COM ARRIBAR-HI Transport pblic: Metro L4 (estaci Jaume I) o b L-3 (estaci Drassanes). SERVEIS Hostatgeria: No Restaurant: No CELEBRACIONS 24 de setembre: la Merc. MS INFORMACI Oficina de Turisme de Catalunya a Barcelona Palau Robert Passeig de Grcia, 107 Barcelona Tel.: 932 388 091 Oficina de Turisme Pl. Catalunya, 17 soterrani Barcelona Tel.: 932 853 834
13
BP-1417
Collserola
C-16
Sagrat Cor del Tibidabo
Santuari del Sagrat Cor del Tibidabo La muntanya mgica de Barcelona

El mot Tibidabo prov de lexpressi llatina tibi dabo, que significa et donar. Est extreta de levangeli segons sant Mateu, i alludeix a la tercera temptaci que Satans va fer a Jess en el desert: Et donar tot aix digu el diable si ajupint-te als meus peus madores. Els monjos jernims van imaginar que el diable podria haver temptat Jess des del cim del Tibidabo, oferint-li tota la riquesa de la ciutat de Barcelona que sestn als peus daquest cim emblemtic. La muntanya del Tibidabo, amb 518 metres daltitud, s el cim ms alt de la serra de Collserola i un mirador privilegiat de la ciutat, amb el mar com a tel de fons. Aqu, encimbellat entre els colls de Vallvidrera i Serola, sala el gran temple neogtic del Sagrat Cor. Ledifici actual, projectat per Enric Sagnier Villavecchia, es va construir entre el 1902 i el 1961. Es tracta duna esglsia monumental coronada per una esttua de bronze del Sagrat Cor, obra de Josep Miret, amb 7 metres daltura i un pes de gaireb cinc tones.
BARCELONA
Vista del temple del Sagrat Cor, al cim de la muntanya del Tibidabo.
Guia prctica
EMPLAAMENT Cim de la muntanya del Tibidabo. Barcelona Tel.: 934 175 686 i 934 174 904 www.templotibidabo.org COM ARRIBAR-HI Transport pblic: s lopci ms fcil i permet gaudir del trajecte. Cal prendre els Ferrocarrils de la Generalitat (L7) fins a la parada de lavinguda del Tibidabo. All, sagafa el Tramvia Blau que deixa al peu del funicular del Tibidabo; funciona cada dia, excepte l1 de gener, el 6 de gener, el 25 de desembre i el 26 de desembre. SERVEIS Restaurant: S Hostatgeria: S (Noms per a grups de 12 persones)
14
Santuari de Puiggracis El mirador dels Sots Ferstecs
El santuari de Puiggracis, situat en el terme municipal de Figar-Montmany, es va edificar entre els anys 1701 i 1711 a lindret on segons la tradici es va trobar una imatge de la Mare de Du. Ledifici semplaa aturonat en un indret que ofereix unes vistes impressionants del Valls; des de lesplanada de lesglsia tamb es divisa el Montseny i els cingles de Bert. El santuari t una gran anomenada entre la gent del Valls. El temple t planta de creu llatina, amb una cpula al creuer, cor i el cambril que allotja la imatge de la Mare de Du de Puiggracis. De la faana exterior destaca el campanar, despadanya, i la casa de lermit. Completa el conjunt una petita capella, situada en el punt exacte on, segons la tradici, un pastor i un bou van trobar la imatge duna marededu. Es tracta duna bonica talla gtica dalabastre datada entre finals del segle XIV i principis del XV.
Figar
BV-1489
Montmany
Mare de Du de Puiggracis
Bigues
C-17
la Garriga lAmetlla del Valls
Imatge gtica de la Mare de Du de Puiggracis.
Guia prctica
EMPLAAMENT Montmany El Figar (Valls Oriental) COM ARRIBAR-HI Cotxe: Per lautovia C17, sortint a lAmetlla del Valls, des don parteix el vial daccs al santuari. Autocar: Autocars Sagals, fins a lAmetlla del Valls; www.sagales.com Amb tren: Lnia Vic-Puigcerd (estaci de la Garriga); www.renfe.es SERVEIS Restaurant: No Hostatgeria: No CELEBRACIONS 25 de mar: aplec del dia de la festa de lAnunciaci de la Mare de Du.
15
Cabrera de Mar Vilassar de Dalt Premi de Dalt T ei Cabrils
Santuari de la Mare de Du de la Cisa Dels mariners invocada
A la comarca del Maresme i situat entre les poblacions de Premi de Dalt i Vilassar de Mar, Vilassar de Mar C-32 sala el santuari de la Mare de Du de la Cisa. Premi de Mar N-II Ledifici actual, obra del segle XVIII , es va el Masnou construir en estil barroc sobre una antiga edificaci de lany 1545 incendiada durant la guerra de Successi per les tropes borbniques. El nou edifici va ser acabat el 1759.
Mare de Du de la Cisa
La faana de lesglsia, de coronament corbat, presenta una porta rectangular, al damunt de la qual hi ha una imatge de la Mare de Du del segle XV. Els esgrafiats que recobreixen els murs del temple daten del 1925. Ledifici va patir greus desperfectes amb motiu dels fets revolucionaris del 1936 per la qual cosa, acabada la guerra, va haver de ser restaurat. Lany 2009 es van celebrar els 250 anys de la nova capella del santuari.
Faana del santuari de la Mare de Du de la Cisa.
Guia prctica
EMPLAAMENT Premi de Dalt (Maresme) SERVEIS Restaurant: No Hostatgeria: No COM ARRIBAR-HI Cotxe. Agafar la C-32 i sortir a Premi de Dalt/Premi de Mar/Vilassar de Dalt/ Cabrils. Tren: Lnia 1 de rodalies fins a lestaci de Premi de Mar. All cal prendre lautobs que connecta Premi de Mar amb Premi de Dalt (Lnia C-14); www.renfe.es CELEBRACIONS Laplec de la Cisa se celebra cada 1 de maig. MS INFORMACI Ajuntament de Premi de Dalt Tel.: 937 523 186 www.premiadedalt.org
16
Santuari de Sant Andreu del Far A cavall del Maresme i el Valls
Vilalba Sasserra Llinars del Valls
El masss del Corredor, integrat en el Parc Natural AP-7 Sant Andreu del Far del Montnegre i el Corredor, es caracteritza per B-510 tenir una vegetaci frondosa formada per boscos de ribera en els fondals, i per alzinars, pinedes Dosrius i rouredes en els vessants muntanyosos. s enmig daquest fronds paisatge boscat de la serra de Marina on semmarca el santuari de Sant Andreu del Far o dAlfar, situat en el terme municipal de Dosrius, a la comarca del Maresme. Lesglsia est documentada des del 1164, tot i que ledifici actual, destil gtic, va ser aixecat al segle XVII. T planta de creu llatina i un absis poligonal amb la faana principal coronada per un campanar de torre, el qual fa actualment dannex amb la vena masia restaurant Can Guinart. En aquest santuari es venera una imatge dalabastre del segle XV, que representa la Mare de Du del Far.
Interior de Sant Andreu del Far.
Guia prctica
EMPLAAMENT Dosrius-Alfar (Maresme) MASIA CAN GUINART Carretera de Dosrius Cam del Corredor Alfar Tel.: 937 916 426 COM ARRIBAR-HI Cotxe: Des de Matar, per la C-60 en direcci a la Roca del Valls. Des daquesta poblaci cal prendre la B-510 en direcci a Dosrius i Llinars del Valls. A Dosrius cal continuar per la B-510, deixant a lesquerra el trencall de Cardedeu; al coll de Can Bordoi arrenca el vial que mena a Sant Andreu del Far. SERVEIS Restaurant: S Hostatgeria: No
17
Vilalba Sasserra Llinars del Valls

AP-7
Santuari del Corredor El mirador del Maresme
El santuari del Corredor, dedicat a la Mare de Du dels Socors, est situat en plena serralada B-510 Litoral o de Marina, pertany al municipi de Dosrius i s un dels llocs ms coneguts del Parc Dosrius Natural del Montnegre i el Corredor. El santuari sala en els replans del cap de la serra, a 632 metres daltitud. El configuren diversos edificis adossats presidits per un robust campanar de base quadrada. Lesglsia data del segle XVI i est construda en estil gtic tard sobre la base dun temple anterior; t una sola nau i dues petites capelles laterals. A linterior hi ha un notable altar major renaixentista.
El Corredor (Mare de Du dels Socors)
El santuari s un centre dexcursions pel Parc. Diversos senders senyalitzats permeten fer passejades enmig dun fronds paisatge caracteritzat per pinedes de pi pinyoner en el vessant martim, i per alzinars, rouredes i suredes en el vessant del Valls. Les vistes sn esplndides.
El santuari del Corredor, situat a la serra del mateix nom.
Guia prctica
EMPLAAMENT Dosrius (Maresme) COM ARRIBAR-HI Cotxe: Des de Llinars del Valls, per la B-510, fins a arribar a la desviaci que porta al Parc i continua fins al santuari. Tren: una opci s pujar a peu des duna de les estacions de Renfe ms properes, de la lnia de la costa (per Matar) o de la de linterior (per Granollers i Sant Celoni); www.renfe.es. Autobs: Transports Barba; Tel.: 938 671 038; Sagals; Tel.: 938 707 860 SERVEIS Restaurant: S Tel.: 608 322 304 i 937 434 142 Hostatgeria: No CELEBRACIONS Aplecs del Dilluns de Pasqua, de Dosrius, de Canyamars i de Tardor. MS INFORMACI Oficina del Parc del Montnegre i el Corredor Esglsia, 13, 2n 08471Vallgorguina Tel.: 938 679 452i938 679 092 Horari:de dilluns a divendres de 9 a 13 h.
18
Bisbat de Terrassa
Santuari de la Mare de Du de la Salut La patrona de Sabadell
B-124 C-1413A B-142
El santuari de la Salut est situat a lempara de Mare de Du de la Salut la serra de Sant Iscle, a lesquerra del riu Ripoll, C-155 Poliny molt a prop de la ciutat de Sabadell, situada a SABADELL C-58 la riba oposada del riu. La seva fundaci es Sant Quirze del Valls remunta al principi del segle XIV, poca en qu en el mateix lloc hi havia una ermita on es veneraven els germans mrtirs Iscle i Victria, cristians cordovesos martiritzats en temps de lemperador Diocleci. Segles ms tard, quan Sabadell patia els efectes de les pestes i el clera, lesglesiola va ser condicionada com a morberia. Durant el segle XVII, arran de la troballa de la imatge de la Mare de Du de la Salut, a la qual satribuen curacions miraculoses, la morberia esdevindria lloc de pelegrinatge.
La llegenda de la troballa de la Mare de Du de la Salut

Segons diu la tradici, la troballa de la Mare de Du de la Salut de Sabadell es va produir un dia de lany 1652 en qu lermit del lloc va anar a buscar aigua a la font propera del torrent de Canyameres. En arribar a la font va trobar una petita imatge de la Mare de Du amagada entre les bardisses, que va recollir i sendugu a lermita. Ben aviat la imatge va ser objecte de culte i veneraci perqu el poble li atribua les guaricions extraordinries que es produen en el lloc. Aix va comportar que ladoraci dels sants mrtirs, Iscle i Victria, als quals estava dedicada lermita originria del segle XI, ceds el lloc a la de la Mare de Du de la Salut. Aix, des del segle XVII, el santuari va rebre el nom de Mare de Du de la Font de la Salut, que va ser proclamada patrona de la ciutat de Sabadell el 19 doctubre de 1947.
19
Faana oriental del santuari de la El santuari s una vistosa construcci Mare de Du de la Salut. moderna; molt a prop hi ha les restes de la lantiga ermita de Sant Iscle (s. XI) i de la gran mansi iberoromana dArraona. Lesglsia del santuari es va inaugurar lany 1882 i la imatge original, que shavia perdut, va ser substituda el 1927 per una de lescultor Vallmitjana. Tant la nova imatge com el santuari van resultar incendiats i destruts lany 1936, al comenament de la Guerra Civil. Del santuari, noms en quedaren quatre parets, per es va tornar a reconstruir. A linterior de lesglsia destaquen les pintures al fresc dAntoni Vila Arrufat i uns vistosos vitralls.
Avui el santuari de la Mare de Du de la Salut semmarca en lentorn dun parc urb dotat de zones desbarjo i de lleure. Molt a prop hi ha les restes duna villa romana que, segons els experts, fou un centre de producci vincola; sen conserven vestigis de magatzems, forns i obradors de cermica. A la part residencial de la villa, un bonic paviment de mosaic mostra el du Nept i una tritonessa.
Guia prctica
EMPLAAMENT Ctra. de Caldes C-1413, km 24 Sabadell Tel.: 937 251 382 COM ARRIBAR-HI Cotxe: Des de Sabadell cal prendre la carretera que porta a Caldes de Montbui (C-156); una vegada travessat el riu Ripoll, cal estar atent a la senyalitzaci que indica la direcci del santuari. Tren: Renfe o Ferrocarrils de la Generalitat. SERVEIS Restaurant: S Hostatgeria: No CELEBRACIONS Celebraci dun aplec el segon diumenge de maig.
20
Bisbat de Sant Feliu de Llobregat

Santuari de la Mare de Du de Montserrat La muntanya sagrada dels catalans
BP-1103 BP-1122
La muntanya de Montserrat acull el santuari de C-55 Mare de Du la Mare de Du de Montserrat, patrona de de Montserrat el Bruc Catalunya. Lloc sagrat i smbol de Catalunya, A-2 tant per la seva significaci excepcional com pel Collbat nombre de pelegrins i de visitants que hi pugen cada dia. El santuari s tamb un monestir benedict, fundat per labat i bisbe Oliba a linici del segle XI. Una de les seves institucions ms destacades s lescolania, un dels cors descolans ms antics dEuropa. El topnim Montserrat, evoca una muntanya serrada, vinculaci present en tota la iconografia montserratina. La muntanya es drea verticalment sobre la riba dreta del Llobregat, essent una formaci geolgica espectacular. Hi ha ms de 1.000 metres de desnivell entre el curs del Llobregat, a Monistrol, i el cim de Sant Jeroni, punt culminant del masss (1.236 m). Es tracta dun masss de conglomerats de lera terciria que milions danys enrere conformava el delta dun gran riu. La seva fesomia actual es deu a la combinaci de moviments tectnics, els canvis climtics i lefecte de lerosi.
Monistrol de Montserrat
LA
LA
PUJADA AL MONESTIR I LA VISITA A
MORENETA
El primer lloc de visita obligada s la gran baslica, que acull el cambril de la Moreneta. Shi arriba seguint el passeig de lEscolania, on trobem les parades de productes tpics elaborats pels pagesos de lentorn. El passeig acaba a la plaa de la Creu; des daqu saccedeix a la plaa de lAbat Oliba, presidida per una esttua del fundador del monestir, on creixen uns cedres centenaris portats del Lban que emmarquen ledifici de Nostra Senyora, construt entre el 1895 i el 1904, on es mostra laudiovisual Montserrat portes endins. Ledifici acull les celles Abat Oliba i Abat Marcet, on troben allotjament visitants i pelegrins.
El santuari de Montserrat es troba plenament integrat al masss muntanys.
21
Una desviaci a la dreta permet encarar la pujada fins a la plaa de Santa Maria, obra de larquitecte Josep Puig i Cadafalch i presidida per lentrada a la gran baslica, que conserva un fragment de lantiga muralla i del vell portal dentrada. A m esquerra queda laccs al Museu de Montserrat i lhotel Abat Cisneros. Al Museu es poden admirar des de peces arqueolgiques de gran valor fins a una collecci pictrica extraordinria que cont obres de pintors catalans com Casas, Rusiol, Dal i de Picasso.
LA
BASLICA DE
MONTSERRAT
La gran baslica, dedicada a la Mare de Du de Montserrat s un edifici de tradici gtica i renaixentista, consagrat el 1592 i refet a finals del segle XIX. Linterior cont importants obres dart. A banda duna gran rosassa del 1894, amb la imatge de la Mare de Du, en destaquen el retaule destil modernista i fusta sense policromar, obra de sant Josep de Calassan; laltar major, esculpit el 1959 en un bloc de pedra de Montserrat de vuit tones de pes; el cambril de la Mare de Du, obra de larquitecte Francesc de Paula Villar (1882), o els vitralls dAntoni Rigalt. Dins el cambril, el tron de la Mare de Du s de plata, dissenyat el 1947 per larquitecte Francesc Folguera. Lescultura de la Moreneta ha superat tota mena dadversitats grcies a la salvaguarda dels monjos benedictins, que lhan custodiat durant mil anys.
Montserrat: bressol de llegendes i tradicions

Temps era temps, vivien a Montserrat unes encantades a les quals disgustava que la gent pugs a visitar la muntanya. Feien tot el possible per evitar-ho. Aix, al llarg dels camins que hi menaven van plantar-hi unes pomeres amb un fruit prou bonic com per temptar els caminants que saventuraven a la serra. Qui queia en la temptaci i agafava una poma per menjar-se-la era capturat per les encantades i convertit en pedra. Diuen que les formes escultriques dels cims i roquers de Montserrat sn persones que un dia pujaren a visitar la muntanya i tastaren el fruit temptador.
22
LEXTERIOR
DEL MONESTIR
La muntanya de Montserrat s un
masss de conglomerats que es Litinerari del viacrucis: Un recorregut remunta a lpoca terciria. que transcorre per lantic cam de Collbat, per on arribaven antigament els pelegrins a Montserrat. El viacrucis monumental actual s obra de Francesc Folguera; lanterior, obra dels arquitectes Enric Sagnier i Eduard Mercadal, va ser destrut durant la Guerra Civil i noms en queda la capella de la Dolorosa, de 1916, de Sagnier. El cam transcorre molt a prop del santuari i no presenta cap dificultat.
La Santa Cova: La imatge de la Moreneta es va trobar lany 880 dins duna cova. Un recorregut de prop de dues hores permet apropar-se a lindret de la troballa, on hi ha una capella adossada a la roca de finals del segle XVII o principis del XVIII. Tamb shi pot arribar a prop amb el funicular de la Santa Cova. El cam fins al lloc ofereix, a banda de magnfiques panormiques, la possibilitat de gaudir de les obres escultriques que conformen els misteris del Rosari. En destaquen dos monuments: el cinqu
El masss de Montserrat, un parc natural

El 29 de gener de 1987 la Generalitat de Catalunya va declarar la muntanya de Montserrat parc natural per tal de protegir els seus ecosistemes i el seu paisatge singular. A ms de noms tradicionals com la Foradada, el Cavall Bernat o la Panxa del Bisbe, els escaladors i la imaginaci popular han batejat cada agulla i cada roca montserratina amb un nom que evoca la seva fesomia: els Gorros, la Trompa de lElefant, la Prenyada...
23
misteri de dolor, obra de Puig i Cadafalch i de lescultor Josep Llimona (1896), i el primer misteri de Glria, la Resurrecci, dissenyat lany 1916 per Antoni Gaud, amb escultures de Llimona i Renart. Ascensi a Sant Joan: Un altre funicular permet pujar fins a lermita de Sant Joan, des don sarriba fcilment als cims ms alts del masss, com el de Sant Jeroni; escampats per la muntanya es poden observar els vestigis dels conjunts eremtics on vivien ermitans i penitents.
Guia prctica
EMPLAAMENT Montserrat Tel.: 938 777 701 COM ARRIBAR-HI A peu: a travs dels senders que hi pugen des dels pobles vens (Monistrol, Marganell, Collbat i el Bruc). Montserrat s lloc de visita obligada per als pelegrins que fan el Cam de Sant Jaume de Galcia des de Catalunya, avui perfectament senyalitzat. Cotxe: per Monistrol (C-55 i desprs prendre BP-1121) i per Can Massana (BP-1101). Tenen sortida a Montserrat les autopistes AP-2 (Martorell), AP-18 (Montserrat) i A-2 (Montserrat). Autobs: Companyia Juli. Sortida de Barcelona des de la plaa dels Pasos Catalans. Tren: Ferrocarrils de la Generalitat. Des de la plaa dEspanya de Barcelona fins a lestaci de Monistrol, que enllaa amb el tren cremallera que puja fins al monestir. Aeri: Obert de 10 a 13.45 h i de 14.20 a 18.30 h. Enllaa amb els Ferrocarrils de la Generalitat (direcci Barcelona-Manresa) cada 30 minuts. Funicular de Sant Joan: Obert de 10 a 19 h. Funicular de la Santa Cova: Obert de 10 a 13 h i de 15.20 a 19 h. SERVEIS Restaurant: S Hostatgeria: S Actualment a Montserrat hi ha una zona dacampada, lHotel Abat Cisneros, lHotel Monestir i apartaments situats a les Celles Abat Marcet CELEBRACIONS Cada dia, a les 13 h, lescolania canta la Salve i el Virolai. A les 19.10 h es canta la Salve montserratina, alternant polifonia i gregori amb el cor de monjos i un motet polifnic. Lhorari dobertura del cambril de la Mare de Du s de 8 h a 10.30 h i de 12 h a 18.30 h. Dissabte i diumenge tamb obre de 19.30 h a 20.30 h. MS INFORMACI Central de Reserves i Informaci Montserrat Tel.: 938 777 701 www.abadiamontserrat.net
24
Santuari de la Mare de Du de la Fontsanta Mirador de lAlt Peneds
Sant Sadurn dAnoia
C-243b
Al costat del castell de Subirats, en un mirador AP-7 BP-2427 privilegiat del Peneds emmarcat pel tel de Sant Pau fons de Montserrat, trobem el santuari de la dOrdal Fontsanta, lloc de gran anomenada a lAlt Peneds. La tradici explica que la marededu de la Fontsanta fou trobada en una de les fondalades que envolten el castell de Subirats, al peu del pujol den Figueres i ben a prop del gran casal renaixentista de Torre-Ramona. Antigament, ledifici havia estat lesglsia de Sant Pere del Castell, documentada el 917, que fins al 1930 va ser la seu de la parrquia de Subirats. Aquell mateix any va esdevenir santuari, ats que shi va traslladar la imatge que es venerava a la capella de la Font de la Salut, situada al peu del castell. Lesglsia, duna sola nau i planta rectangular, s destil romnic tard; est coberta per una volta de can apuntada i capada per un absis semicircular. Exteriorment ledifici s coronat per un campanar de cadireta de dues obertures. La part ms antiga de temple data del principi del segle XI.
Escales daccs al santuari de la Mare de Du de la Fontsanta.
Mare de Du de la Fontsanta
N-340
Guia prctica
EMPLAAMENT Subirats (Alt Peneds) COM ARRIBAR-HI Cotxe: Shi pot accedir des de Sant Sadurn dAnoia o b des de la carretera N-340, prop de lOrdal. En tots dos casos cal prendre la carretera BV-2428 fins a arribar al nucli dels Casots; en aquest punt una pista asfaltada porta al castell de Subirats i el santuari de la Fontsanta. Transport pblic: Tren. Renfe, lnia C-4 en direcci a Vilafranca fins a lestaci de Lavern (situada a 1 km de Lavern i a 3 km de St. Pau dOrdal). SERVEIS Restaurant: No Hostatgeria: No CELEBRACIONS L1 de maig: aplec de la Mare de Du de la Fontsanta.
25
Bisbat de Girona
Mare de Du del Mont
Seguer Beuda Mai de Montcal
N-260 GIP-5237
Santuari de la Mare de Du del Mont El balc de Catalunya

Lestiu de 1884, Jacint Verdaguer arribava a llom duna mula al santuari de la Mare de Du del Mont. En aquell indret, a 1.150 metres daltitud, que domina les comarques de lAlt i Baix Empord i la Garrotxa, hi va trobar la inspiraci per escriure algunes de les seves obres ms emblemtiques.
Besal
C-66
El santuari del Mont, situat en el municipi dAlbany (Alt Empord), destaca enmig dun horitz de serres, agulles i cims. s una balconada, oberta als quatre vents, des don es gaudeix dun paisatge tan grandis com pic. Pel nord, es veu tot el Pirineu oriental, des del Puigmal fins al cap de Creus; shi albiren les restes del monestir de Sant Lloren de Sous, les terres planes ajagudes al peu del santuari i ms enll el mar i limponent Canig. En dies clars cap a llevant es divisa en les comarques de lAlt i Baix Empord i, a migdia, Banyoles i el seu estany, Girona, les Guilleries i el Montseny. Lhoritz de ponent el retallen les siluetes de Cabrera i el Puigsacalm, amb el lluny Pedraforca com a tel de fons.
EL
BASTIMENT DEL SANTUARI
La Mare de Du del Mont ha donat nom al santuari i a la muntanya. s una marededu trobada, venerada des del 1222 a lantic
La fundaci del Mont: una llegenda verdagueriana

Verdaguer va divulgar la rondalla que explica la miraculosa construcci del nou santuari al capdamunt de la serra. La tradici explica que labat de Sant Lloren va rebre en somnis instruccions per construir el nou temple de la Mare de Du del Mont en un lloc elevat. Dacord amb el somni, labat va decidir alar el temple al pla de Solls, situat una mica ms amunt del vell monestir per fora ms avall que el santuari actual. El cas s que lendem del primer dia de feina, els obrers es van trobar les eines al capdamunt de la serra, les van recollir i van tornar a treballar all on havien acordat. Per el fet prodigis es va repetir cada dia una i altra vegada fins que finalment tothom va interpretar que la Mare de Du desitjava que el santuari subiqus al capdamunt de la serra. I aix es va fer.
Lestada de Verdaguer al Mont

De lestada dun mes i mig que Jacint Verdaguer va fer al santuari del Mont daten alguns fragments del seu poema Canig, la Cobla de la Mare de Du del Mont i un relat sobre el santuari, la muntanya i la seva gent: Lermita del Mont. Lany 1986, a la banda de tramuntana del santuari, shi va aixecar un monlit commemoratiu del centenari de la publicaci del poema Canig; des de lany 1998 shi celebra una diada verdagueriana el mes de juny.
monestir romnic de Sant Lloren de Sous, originari del segle IX. Segons la tradici, un pastor que condua un ramat de bous va observar que un animal sentestava a furgar en un munt de pedres. El pastor, encuriosit, va retirar les pedres i va descobrir la cova on hi havia amagada una marededu. Va portar la imatge a Sant Lloren de Sous, on es va venerar fins al principi del segle XIV, poca en qu es va construir lesglsia actual. El temple s de traa romnica i en destaca el presbiteri, la faana barroca del cambril de la Mare de Du i una reproducci de la talla gtica original. La imatge original es troba al Museu dArt de Girona. La gran afluncia de peregrins va propiciar que entre els segles i XVIII es construs lhostatgeria, recentment reformada, per acollir els visitants, la majoria arribats per venerar la Mare de Du del Mont, considerada des de mitjan segle XIX Reina de lEmpord, Senyora de la Garrotxa i patrona del bisbat de Girona.
XVII
Guia prctica
EMPLAAMENT Carrer de les Cases Noves, 4 Viladamat Tel. hostatgeria: 972 193 074 Tel. rector custodi: 972 788 065 www.marededeudelmont.com /santuari.php COM ARRIBAR-HI Cotxe: Per lest, la carretera parteix de la A-26, de Figueres a Olot; al trencall de lHostal den Vilar cal desviar-se a lesquerra abans darribar al poble de Cabanelles en direcci a Sant Mart Sesserres. Pel sud, tamb shi accedeix des del llogaret de Seguer, al qual sarriba des de Beuda o des de Mai de Montcal. SERVEIS Restaurant: S Hostatgeria: S CELEBRACIONS Primer diumenge desprs del 8 de setembre: festivitat de la Mare de Du del Mont i diada de les marededus trobades.
27
C-63
C-32
GI-600
El tur del Vilar, amb 269 metres daltitud, s un del cims ms destacats de Blanes (Selva). En el seu punt ms alt saixeca el santuari de la GI-682 Sagrada Imatge del Vilar, un important centre Blanes de pelegrinatge i punt de trobada dels blanencs. Lorigen del santuari es remunta al segle XIV, si b ledifici actual data del 1951, en substituci del temple incendiat lany 1936. A la capella es conserven la imatge de sant Rafel, les rajoles de cermica de Josep Roig, que illustren la trobada Faana principal del santuari de la marededu per una pastora, i la de la Sagrada Imatge del Vilar. talla romnica original de la Mare de Du del Vilar, de fusta policromada.
Lloret de Mar
La Sagrada Imatge del Vilar
La Sagrada Imatge del Vilar El mirador de Blanes
Lentorn del santuari ofereix unes panormiques excepcionals sobre el mar i la comarca. Shi pot pujar a peu des de Blanes en una hora (hi ha 4 km). Lescriptor Joaquim Ruyra parla del Vilar en la seva obra senyera El rem de trenta-quatre. El rem est a la capella.
Guia prctica
EMPLAAMENT Blanes Tel.: 972 331 447 i 637 144 334 Horari: de 9 a 18 h (de novembre a abril) i de 9 a 20 h (de maig a octubre) COM ARRIBAR-HI Cotxe: Des Barcelona per la N-II fins al km 675,8, on cal prendre la desviaci a Palafolls i Blanes; per la C-32 fins a Palafolls i desprs direcci Blanes; tamb per la AP-7, sortida Hostalric, on cal prendre la direcci de Tordera i continuar fins a Blanes. Des de Girona per la AP-7 fins a la sortida LloretBlanes, en direcci a Blanes. Tren: Lnia C1 de rodalies, Barcelona-Blanes o BarcelonaMaanet-Massanes. SERVEIS Bar Restaurant Xajos, a lesplanada del santuari Tel.: 699 282 804 i 972 191 013 El santuari est equipat amb taules de pedra a lexterior i de fusta sota cobert; disposa tamb de fogons per cuinar amb carb. CELEBRACIONS Aplec de Sant Rafel a Blanes, ltim diumenge doctubre; aplec del Vilar, dimarts de Pasqua. MS INFORMACI Patronat de Turisme Passeig Catalunya, 2 (edifici de la Biblioteca comarcal) Blanes.Tel.: 972 330 348
28
Santuari de Nostra Senyora de la Font de la Salut Mirador de la Garrotxa
Sant Feliu de Pallerols
C-153 C-63
En ple Collsacabra a 1.030 metres daltitud, Nostra Senyora les Planes de la Font dHostoles dominant la vall del riu Brugent i amb unes de la Salut vistes grandioses sobre el Parc Natural de la Rupit Zona Volcnica de la Garrotxa, trobem el santuari de Nostra Senyora de la Font de la Salut. s un lloc duna qualitat paisatgstica excepcional, voltat de frondoses fagedes i rouredes, que ofereix unes vistes esplndides sobre bona part de les comarques gironines. En dies clars la panormica s excepcional. Lorigen del santuari de la Salut s una petita capella del segle XVII. Ms tard, durant el segle XVIII , shi va aixecar un santuari neoclssic i una hostatgeria, mentre que ledifici actual data del 1862. La Salut s avui punt de trobada de devots, pelegrins, excursionistes i amants de la natura.
Faana de lesglsia de la Salut.
Guia prctica
EMPLAAMENT Sant Feliu de Pallerols (Garrotxa) www.marededeudelafontdela salut.com Tel. mossn: 972 264 448 COM ARRIBAR-HI Cotxe: Shi accedeix a travs de lantiga carretera de Vic a Olot (C-153), tant des del cant de la Garrotxa (Olot) com des dOsona (Vic i Rupit i Pruit). Hi porta un curt brancal situat molt a prop de coll Condreu (1.010 metres daltitud). SERVEIS Restaurant: S Hostatgeria Santuari La Salut Carrer Verge de la Salut Sant Feliu de Pallerols Tel. hostatgeria: 972 444 006 CELEBRACIONS Festa major de Sant Feliu de Pallerols, festa tradicional dinters nacional.
29
AP-7
Pant de Boadella Boadella dEmpord
N-II
Santuari de la Mare de Du de la Salut de Terrades

Dominant lAlt Empord, amb unes vistes excepcionals sobre la comarca i especialment sobre el pant de Boadella, el santuari de la Mare de Du de la Salut de Terrades s un dels indrets ms visitats pels empordanesos.
Mare de Du de la Salut de Terrades

T errades
GI-510 GIV-5102
El santuari es troba situat a la muntanya de Santa Magdalena, dins el terme municipal de Terrades, a noms tretze quilmetres de Figueres. Des de la seva fundaci i consagraci, el 1681 per mossn Felip Olivet, ha acollit pelegrins de tot arreu. Des de fa uns anys disposa de servei dhostatgeria.
Faana del santuari de la Mare de Du de la Salut de Terrades.
Guia prctica
EMPLAAMENT Terrades (Alt Empord) www.salutdeterrades.com Tel. mossn: 972 569 232 Tel. hostatgeria: 972 569 021 COM ARRIBAR-HI Cotxe: Des de Figueres, cal sortir per la N-IIa en direcci a Frana i prendre la GI-510 en direcci a Llers i Terrades. Desprs de Terrades, cal seguir per la GI-511 en direcci a Sant Lloren de la Muga fins a arribar a lencreuament amb la carretera de Boadella (GI-504), que cal seguir fins a trobar la pista que puja al santuari. SERVEIS Restaurant: S Hostatgeria: S
30
Santuari de la Misericrdia Patrona del Maresme
Sant Iscle de Vallalta Sant Cebri de Vallalta Sant Pol de Mar
El santuari de la Mare de Du de la Misericrdia Arenys C-32 acull la patrona del Maresme. Est situat en una de Munt La Misericrdia Canet de Mar ampla esplanada ombrejada de pins que domina N-II la vila marinera de Canet de Mar. La devoci a Arenys de Mar la Verge de la Misericrdia est documentada des del 1520. Per aquells temps es va portar des de Trieste (Itlia) una imatge mariana que va presidir lesglsia nova que es va bastir a la vila lany 1591. Un segle ms tard, lany 1703, la Misericrdia va ser nomenada patrona del poble. Posteriorment, entre el 1853 i el 1857, es va construir el santuari actual, un edifici destil neogtic obra de larquitecte Francesc Daniel Molina. La faana principal t un magnfic arc gtic que emmarca lentrada, coronada per una gran rosassa. En el mateix parc de la Misericrdia, just al costat del santuari, hi ha ledifici homnim projectat per larquitecte Josep Puig i Cadafalch lany 1914. Aquest edifici s una mostra ms del ric patrimoni arquitectnic modernista del qual disposa aquesta poblaci del Maresme.
Santuari de la Misericrdia.
Guia prctica
EMPLAAMENT Canet de Mar (Maresme) COM ARRIBAR-HI Cotxe: Per la carretera N-II o b per lautopista del Maresme (C-32), amb sortida a Canet de Mar. Tren: Canet de Mar t estaci de ferrocarril de la Lnia C1 de rodalies. SERVEIS Restaurant: S Hostatgeria: No
31
Santuari de Santa Maria del Collell

GI-5243
Mare de Du del Collell
Sant Miquel de Campmajor Mieres
GI-5244 GI-524
El santuari de Santa Maria del Collell pertany a la parrquia de Sant Andreu del Torn, del municipi de Sant Ferriol. Situat en un antic priorat, comprn un conjunt dedificis presidits per una grandiosa esglsia neogtica, obra de larquitecte Josep Renom, que va iniciar-ne la construcci el 1915. Al seu interior, shi venera la marededu del Collell, patrona del clergat de Girona, que s una bonica talla romnica del segle XII. Explica la llegenda que un cavaller de la famlia Cartell, amo i propietari del mas Collell, va acudir a pregar a la Mare de Du per demanar-li la curaci del seu fill malalt amb la promesa de bastir una capella si sesdevenia el miracle de la curaci. Una vegada guarit linfant el noble va complir la seva paraula i aixec el santuari.
Interior de la nau central de Santa Maria del Collell.
El Collell: un escenari fams de la Guerra Civil

Durant la Guerra Civil els edificis del santuari van ser utilitzats per lexrcit republic com a pres de militars i poltics del bndol nacional, fet recreat en la novella de Javier Cercas Soldados de Salamina. Aquest fet sha recreat avui a travs de la Ruta de Salamina, que recorre els boscos del Pla de lEstany i lentorn del Collell.
Guia prctica
EMPLAAMENT Sant Ferriol (Pla de lEstany) www.elcollell.net Tel. mossn: 972 574 060 Tel. hostatgeria: 972 574 060 COM ARRIBAR-HI Cotxe: Des de Barcelona o Girona, cal sortir de lautopista AP-7 a Girona Nord, direcci Banyoles i Olot (C-66). En arribar a Banyoles prendre la sortida Banyoles SudPorqueres i continuar per la carretera fins a Mieres i Santa Pau (GI-524). SERVEIS Restaurant: S Hostatgeria: S Actualment El Collell funciona com a casa de colnies.
32
Santuari de la Mare de Du dels Arcs
A poc ms de dos quilmetres del poble de Santa Pau, en plena Garrotxa, trobem el santuari de la Mare de Du dels Arcs, situat en una frondosa vall de la serra de Finestres. El lloc t un origen molt antic, anterior al segle X, i molt probablement va ser construt per una comunitat benedictina que vivia a la muntanya de Sant Juli del Mont, situada molt a prop de la vila de Santa Pau.
OLOT Parc Natural de la Zona Volcnica de la Garrotxa
GI-524
Santa Pau
Mare de Du dels Arcs
La primera esglsia del santuari, dedicada a Santa Maria, hauria estat bastida entre els anys 866 i 877 i ben aviat va esdevenir lesglsia parroquial de la vall de Santa Pau. Aquesta primitiva esglsia romnica va resultar molt afectada pels terratrmols del 1428, que van assolar bona part de les comarques gironines, i el culte es va traslladar a la nova esglsia de Santa Pau. Un temps ms tard es va reconstruir el temple antic, en aquest cas com a santuari de la Mare de Du dels Arcs. Del primitiu temple romnic es conserva labsis i alguns murs.
Santuari de la Mare de Du dels Arcs.
Guia prctica
EMPLAAMENT Santa Pau (Garrotxa) COM ARRIBAR-HI Cotxe: Sarriba a Santa Pau des dOlot o des de Banyoles a travs de la GI-524. Si es ve de lltima poblaci, poc abans darribar a Santa Pau hi ha un trencall a lesquerra que porta al santuari. SERVEIS Restaurant: No Hostatgeria: No CELEBRACIONS Aplec el segon o tercer diumenge de setembre.
33
GI-5244 GI-524
Porqueres BANYOLES
Santuari de Rocacorba
El santuari de Rocacorba, situat a 929 metres daltitud sobre una roca imponent, ofereix unes vistes espectaculars sobre les terres gironines. Des del cim es distingeix clarament lestany i la ciutat de Banyoles, amb el tel de fons de la serra de lAlbera, la serra de Rodes, la badia de Roses, el Montgr i les Gavarres.
GIV-5247
Rocacorba (Mare de Du de la Pera)
El santuari est dedicat a la Mare de Du de la Pera, de la qual es conserva una reproducci dins el temple; la talla original es troba al Museu Dioces de Girona. Ledifici del santuari est situat dins el municipi de Canet dAdri; queda integrat en lespai dinters natural de les muntanyes de Rocacorba, zona de gran bellesa natural caracteritzada per frondosos boscos emmarcats per cingleres i Vista panormica del santuari, penyals. al cim de la muntanya de Rocacorba.
Guia prctica
EMPLAAMENT Canet dAdri (Girons) Tel.: 972 570 224 COM ARRIBAR-HI Cotxe: Des de Girona, cal prendre la carretera GI-531 que porta a Sant Gregori i desprs la GIV-5313 fins a Canet dAdri, on cal prendre la pista que puja al santuari. SERVEIS Restaurant: No Hostatgeria: No
34
Santuari de la Mare de Du dels ngels La corona de les Gavarres
C-66
Sant Mart Vell

N-II GIV-6701
El santuari de la Mare de Du dels ngels es va GIRONA construir al segle XV al cim del Puig Alt (485 m). GIV-6703 Mare de Du Situat en el municipi de Sant Mart Vell dels ngels Palol dOnyar (Girons), lindret t unes vistes excepcionals sobre lEmpord i bona part de les comarques gironines. En els seus sis-cents anys dhistria el santuari ha sofert diversos saquejos i destruccions. Per tot aix ha hagut de ser reconstrut i reformat en nombroses ocasions. El temple que es visita actualment s resultat de la reconstrucci duta a terme desprs de la guerra napolenica. Lesglsia t dues capelles laterals i est presidida per la imatge de la Mare de Du dels ngels, talla de fusta policromada esculpida el 1943 per Josep Espelta.
Santuari de la Mare de Du dels ngels.
Anar als ngels a peu des de Girona

El cam surt de Girona per Sant Pere de Galligants i passa pel monestir de Sant Daniel, la font dels Lleons, Can Pol i la Casa de les Figues. El recorregut t unes dues hores de durada i est molt ben senyalitzat. Als voltants del santuari hi ha habilitades diverses zones de pcnic on poder reposar i renovar les forces per a la tornada.
Guia prctica
EMPLAAMENT Sant Mart Vell (Girons) www.marededeudelsangels.com Tel. mossn: 619 720 202 Tel. hostatgeria: 972 190 205 COM ARRIBAR-HI Cotxe: Des de Girona cal prendre la GIV-6703 que puja directament al santuari; el vial tamb es pot agafar des de la sortida de la variant de la N-II a Quart. Transport pblic: Girona. Transport interurb amb lempresa Sarfa. www.sarfa.com SERVEIS Restaurant: S Hostatgeria: S Per a informaci o reserves cal trucar al telfon 972 190 205. CELEBRACIONS 2 dagost: diada de la Mare de Du dels ngels. 8 de setembre: aplec del santuari.
35
Bisbat de Lleida
A-2 N-230
Santuari de Santa Teresa de lInfant Jess Patrona de Lleida
Cam del mar, abans de fusionar-se amb lEbre, el riu Segre descansa als peus de la ciutat de Lleida. Lantiga Ilerda romana, capital de la N-230 terra ferma, s la ciutat ms important del LL-12 ponent catal. Sovint convertida en camp de batalla, ha estat escenari de nombrosos enfrontaments al llarg de la histria, des de la dominaci romana fins a la Guerra Civil.
Santa Teresa de lInfant Jess
LLEIDA
UN
SANTUARI URB
A la part nova de Lleida, a lindret ms modern de la ciutat dotat amb grans espais verds, trobem el santuari de Santa Tereseta, molt venerada pels lleidatans. La histria del santuari s recent: t els mateixos anys que el retorn dels carmelites descalos a la ciutat, lany 1928. El santuari va ser remodelat i restaurat definitivament durant la dcada de 1980, a partir dun controvertit projecte de larquitecte Ramon Maria Reig. Parlem, doncs, dun edifici modern, senzill i auster.
Un recorregut per Lleida

La capital del Segri ofereix moltes sorpreses arquitectniques i paisatgstiques als visitants. s recomanable fer una visita al centre histric i, sobretot, pujar a la Seu Vella, el monument ms emblemtic de Lleida, la impressionant catedral medieval declarada monument historicoartstic. Tamb val la pena visitar el Museu de Lleida, que mostra una panormica artstica des de la prehistria fins al segle
XXI.
Aix
mateix, el castell de Gardeny recrea la histria templera de Lleida durant vuit segles. No es pot marxar de la capital del Segri sense visitar el palau de la Paeria, que acull lAjuntament. s lobra ms representativa de larquitectura civil medieval de la ciutat; les seves joies sn la Morra, una antiga pres del segle
XVI
situada al soterrani, larxiu municipal i el pati interior.
36
Ledifici est construt amb materials senzills i elements tradicionals amb la intenci de conferir-li un carcter familiar, que sorprn el visitant. El campanar s lelement ms original del conjunt, amb 33 metres daltura. A diferncia dels massissos campanars tradicionals, aquest s obert i transparent, fet que permet veure-hi al seu travs.
LESGLSIA
s recomanable entrar-hi per laccs porticat que dna a la plaa, lloc espais i tranquil. Baixant lescala sarriba a la porteria, punt dacollida dels pelegrins.
Altar de lesglsia de Santa Teresa.
Linterior de lesglsia s molt llumins pel fet que el presbiteri, situat en el centre del creuer, est just a sota duna doble cpula piramidal que deixa passar la llum natural, que es projecta directament sobre laltar. En destaquen els vitralls, amb allegories teresianes, obra de Pere Valldeprez, laltar major i el cambril de la Verge, que acull una talla de fusta policromada, obra de lescultor Claudi Rius i Garric. Rere el cambril hi ha un jard exterior, que simbolitza el parads. Sortint de lesglsia, una exposici biogrfica i un muntatge audiovisual sobre santa Teresa completen la visita al santuari.
Guia prctica
EMPLAAMENT Plaa de les Missions, 1 Lleida Tel.: 973 268 038 COM ARRIBAR-HI Cotxe: des de Barcelona, per la AP-2 fins a Lleida. Tren: Renfe; informaci i reserves: tel.: 902 240 202; www.renfe.es. Autobs: Alsina Graells. Tel.: 973 271 470; www.alsinagraells.com. SERVEIS Restaurant: No Hostatgeria: S CELEBRACIONS 1 doctubre: festa de Santa Teresa de lInfant Jess.
37
Mare de Du de Riupedrs
Vilaller
N-260
Santuari de la Mare de Du de Riupedrs

Al seu pas per Vilaller (Alta Ribagora), la Noguera Ribagorana acarona amb les seves aiges el recollit santuari de Riupedrs. Lermita semplaa a 981 metres daltitud, en plena vall de Barravs; est situada al marge dret del riu, a poc menys dun quilmetre aigua amunt del poble.
N-230
EL PONT DE SUERT
Faana principal del santuari de la Mare de Du de Riupedrs.
A la primitiva ermita, documentada ja al segle X, shi venerava la imatge de Nostra Senyora de Repers. Tant lermita com la talla originals, per, van desaparixer: lermita es va anar deteriorant amb els anys, fins que va ser inexplicablement enderrocada lany 1975; la talla original de la marededu va ser cremada durant la Guerra Civil. El santuari actual data del 1978; a linterior acull una reproducci de la imatge de la Mare de Du de Riupedrs. Des de Vilaller, shi pot arribar fent una agradable passejada vora el riu.
Guia prctica
EMPLAAMENT Vilaller (Alta Ribagora) Tel.: 973 698 159 COM ARRIBAR-HI Cotxe: des de Vilaller per la carretera N-230, on cal girar a 300 m del poble. Autobs: Alsina Graells. Tel.: 973 271 470 www.alsinagraells.com. SERVEIS Restaurant: No Hostatgeria: No CELEBRACIONS 16 dagost: romeria al santuari.
38
Bisbat dUrgell
Santuari de la Mare de Du de Nria La Verge de les Neus
Nria s un dels santuaris ms populars de Catalunya. Cada any, milers de pelegrins i excursionistes pugen a la vall de Nria, situada al cor mateix del Pirineu Oriental, a dos mil metres daltitud, atrets per la devoci a la Mare de Du o lamor a la natura i la muntanya.
Mare de Du de Nria
Cremallera de Nria
Queralbs
GIV-5217
SANT GIL, LOLLA
I LA CAMPANA, SMBOLS DE
NRIA
Nria t un origen llegendari. Diuen que cap a lany 700, labat sant Gil, originari de Grcia, va arribar a Nria. El sant es va installar en una cova on passava els dies meditant i elaborant icones, entre elles la imatge de la Mare de Du de Nria. Sant Gil convivia amb els pastors, als qui evangelitzava alhora que hi compartia el menjar que cuinava en una olla. Obligat a fugir a la Provena, va haver damagar els seus tresors: la imatge de la Mare de Du, una creu, lolla i una campana amb la qual avisava els pastors. Lany 1072, va arribar a la vall el pelegr Amadeu, al qual es va aparixer un ngel que li encoman construir una capella dedicada a la Mare de Du, indicant-li tamb que al costat duna pedra blanca trobaria els tresors de sant Gil. Amadeu va morir sense poder complir la tasca encomanada per va demanar als pastors que continuessin la recerca. Un temps ms tard, els pastors van observar que un brau colpejava insistentment una roca blanca i ho van interpretar com un senyal div. Van foradar la roca i hi van trobar la imatge de la Mare de Du, la creu, la campana i lolla de coure, els smbols de Nria.
Sant Gil, el patr dels pastors pirinencs

Una de les festes tradicionals i religioses ms importants de Nria s la diada de Sant Gil, l1 de setembre, patr dels pastors. Durant aquesta diada els pastors ofereixen a la Mare de Du els productes del bestiar: llana, formatges, mantega de llet dovella i un cap de bestiar. Aix mateix, per honorar sant Gil, els pastors de la vall traslladen en process la imatge de la Mare de Du de Nria fins a lermita de Sant Gil, on sentonen els goigs.
39
Lascensi a peu al santuari

Nria no t accs viari, de manera que cal oblidar el cotxe. Una bona opci s aparcar el vehicle a Queralbs i pujar-hi a peu, seguint el cam dels pelegrins. Aquest cam arrenca de Queralbs, t una longitud de 6,5 km, salva un desnivell de 700 m i est integrat en el GR11, perfectament senyalitzat. El recorregut no t complicacions, per cal estar en bona forma fsica, ja que lexcursi requereix prop de dues hores, depenent del ritme de cadasc. El cam, empedrat en molts trams, ressegueix el curs del riu Nria. La primavera i lestiu sn la millor poca per fer-lo; el riu baixa engruixit per laigua que prov del desgla i el paisatge es tenyeix dun verd espectacular. De parada obligada s la Creu den Riba, on es gaudeix de la primera vista del santuari emmirallat en el llac del davant, circumdat per un grandis amfiteatre de muntanyes. Nria s tamb un centre dexcursions: es pot pujar al Puigmal, sostre del Pirineu Oriental (2.913 m), i als pics que encerclen la vall, o b fer caminades pels voltants del santuari. En recomanem dues, la primera a Fontalba, de tres hores de durada i una dificultat baixa; i la segona a coma de Vaca, de cinc hores de durada i amb la possibilitat de dormir al refugi del mateix nom. Les dues rutes estan perfectament senyalitzades des del santuari perqu sn variants del GR11.
EL
SANTUARI DE
NRIA
Se sap que durant el segle XII ja hi havia a Nria una capella i un hospital que donava acolliment als vianants i els pastors que hi transitaven. Lhospital i la capella han estat refets diverses vegades pels vens de Queralbs, que des del segle XV tenen cura del santuari. Lesglsia actual i el conjunt del santuari sn de factura moderna. Van ser projectats per larquitecte Calixte Freixe el 1883 i es van inaugurar el 1911. Vint anys ms tard hi arribaria el tren cremallera (1931) i fins al 1946 no es va acabar la caracterstica faana neoromnica; consta dun campanar central adossat, per on es realitza lentrada al temple. Linterior t una gran nau central amb capacitat per a ms de mil persones. Fins al 1967 no es va decretar lentronitzaci cannica de la imatge de la Mare de Deu de Nria.
Santuari de Nria.
Nria i el do de la fertilitat
Des de molt antic, lolla i la campana de Nria shan relacionat amb la fertilitat. Segons Joan Amades, la pedra blanca on es va trobar la marededu podria ser un meglit que antigament hi havia a la vall. Segons les creences paganes, les dones que fregaven el seu cos amb el meglit tenien assegurada la fertilitat. El ritual que cal seguir per demanar aquest do s ben senzill: la dona ha de ficar el cap dins lolla mentre la seva parella toca la campana, instant en qu s precs formular el desig. Actualment, lolla i la campana estan situades dins el santuari, en el repl que dna entrada al campanar.
El santuari de Nria t una mplia oferta turstica. Hi ha establiments de restauraci i allotjament (hostatgeria, hotel, refugi i alberg) i es poden practicar un gran nombre dactivitats de lleure: esqu a lhivern i esports daventura la resta de lany (canoa pel llac artificial, hpica, tir amb arc), a ms dexcursions als cims que envolten el santuari.
Guia prctica
EMPLAAMENT Queralbs (Ripolls) Tel.: 972 732 020 www.valldenuria.com Horari (hivern i primavera, fins al 28 de juny incls): Dissabte i diumenge: a les 12 h, missa i cant dels goigs Dies feiners: servei religis a disposici dels pelegrins, prvia reserva Tel.: 972 732 039 COM ARRIBAR-HI A la vall de Nria noms sarriba a peu o amb el tren cremallera. Una bona opci s deixar el vehicle estacionat als aparcaments gratuts que hi ha a les estacions de Ribes Enlla, Ribes-Vila i Queralbs. Des de cada estaci es pot prendre el tren cremallera que puja fins a la vall. SERVEIS Restaurant: S Hostatgeria: S Hi ha diverses opcions dallotjament: a lhotel, en habitacions o apartaments o a lalberg del Pic de lliga. CELEBRACIONS 29 de juny: antigament era la data en qu els ramats ja havien pujat a la muntanya i es tornava a obrir el santuari; actualment es continua celebrant aquesta diada amb una missa solemne i la benedicci de pans i farinetes. 1 de setembre: diada de Sant Gil. 8 de setembre: aplec de la Mare de Du de Nria.
41
Mair de Diu de Montgarri

Pla de Beret
Santuari de Montgarri Mair de Diu de Montgarri, patrona de la Val dAran
Salard
En un altre temps, el santuari de Montgarri va ser un dels centres de devoci ms importants de lalt Pirineu. Pelegrins de totes les comarques C-28 venes shi apropaven per venerar la imatge de la Mare de Du, patrona de la Val dAran. Abans de la construcci de la carretera de la Bonaigua, lany 1923, Montgarri era tamb punt de trobada de traginers, pastors i vianants, ja que la vall esdev el pas natural ms baix entre el Pallars i lAran.
C-142b
El llogaret de Montgarri, situat a 1.650 metres daltitud, semplaa al bell mig de la vall de capalera de la Noguera Pallaresa, en un entorn proper al riu esquitxat de boscos i prats i encerclat per muntanyes imponents. El santuari se situa a prop del riu i, desprs duns anys daband, lantiga rectoria fa avui la funci de refugi. Ledifici actual data del segle XVI, per la seva fundaci es remunta al principi del segle XII (1117-1119), quan, segons la tradici, un pastor i un bou van trobar la imatge de la patrona de lAran. Montgarri s avui un poble abandonat. Noms rep la visita dels pelegrins i dels excursionistes. A lestiu hi arriben milers de caps de bestiar que pasturen els prats naturals que envolten el llogaret. Tot i aix, hi ha un dia a lany en qu Montgarri recupera la vida: la diada de laplec que shi celebra cada 15 dagost i hi reuneix gent dels dos vessants pirinencs.
Aplec de Montgarri.
Guia prctica
EMPLAAMENT Naut Aran (Val dAran) Tel.: 639 494 546 COM ARRIBAR-HI Shi pot arribar tant des del cant de la Val dAran, a travs de Salard i el pla de Beret, com des de la banda del Pallars Sobir, per Esterri dneu, Isil, Als dIsil i Montgarri. SERVEIS Restaurant: S Hostatgeria: S El refugi de Montgarri ofereix allotjament i pats casolans de gran qualitat. Cal reservar. CELEBRACIONS Aplecs el 2 de juliol i el 15 dagost.
42
Santuari del Sant Crist de Balaguer
C-12
Gerb
El santuari del Sant Crist de Balaguer semplaa El Sant Crist al cim del pla dAlmat o del Reial, un repl de Balaguer C-26 C-13 enlairat que domina la ciutat i el curs del Segre. BALAGUER El pla acull un magnfic conjunt arquitectnic C-53 format pel santuari del Sant Crist, el convent de Santa Clara i el castell Forms. Tot i que shi pot pujar fcilment amb cotxe, s recomanable atansar-shi caminant. Tamb shi pot accedir seguint un viacrucis monumental que puja des del pont de Sant Miquel fins al pla del santuari. El santuari del Sant Crist de Balaguer es va edificar al segle XVII a la vora de lesglsia de Santa Maria dAlmat, bastida sobre una antiga mesquita. Segons la tradici, un document, datat del 1585, explica que Nicodem, que juntament amb Josep dArimatea havia baixat el cos de Crist de la creu, va elaborar a Jerusalem una imatge de fusta del Sant Crist. La llegenda explica el llarg i accidentat periple que durant segles va fer aquesta imatge fins que finalment va arribar a Balaguer remuntant el curs del Segre. Ben aviat va crrer la notcia i es van atribuir a la imatge tota mena de guariments miraculosos, fet que portaria a la construcci del santuari del Sant Crist. La imatge original del Sant Crist va ser cremada lany 1936. La talla actual noms en conserva un peu original que es va salvar de les flames; s una obra de lescultor Joaquim Ros feta amb fusta de Flandes.
Santuari del Sant Crist.
Guia prctica
EMPLAAMENT Balaguer (Noguera) COM ARRIBAR-HI Cotxe: Per lautovia A-2 sortida Balaguer. Tren: Des de Lleida per la lnia de FGC que uneix la capital del Segri amb la Pobla de Segur, amb parada a Balaguer. SERVEIS Restaurant: S Hostatgeria: S CELEBRACIONS 9 de novembre: festa major del Sant Crist de Balaguer. MS INFORMACI Oficina de Turisme de lAjuntament Plaa Mercadal, 1 Balaguer Tel.: 973 446 606
43
Penelles
LV-3028
Santuari de la Verge del Remei

Castellser
C-53
La Verge del Remei

LV-3344
la Fuliola
Al cor de la plana urgellenca, dins el terme municipal de Penelles, trobem el santuari de la Verge del Remei. El conjunt, situat en el magnfic entorn del castell del Remei, t un gran estany on neden necs i oques. El lloc s ple de vinyes, amb les quals selaboren els reconeguts vins que pertanyen a la denominaci dorigen Costers del Segre.
La tradici explica que uns pastors del poble ve de Bold van trobar una imatge de la Mare de Du dins la pica de la font on abeuraven els animals. Ben aviat el poble va comenar a venerar la imatge i va bastir una petita ermita per poder acollir la imatge de la Mare de Du. Amb el pas dels anys va anar augmentant lafluncia de visitants que arribaven al centre, sobretot el dia de laplec, fet que va obligar a ampliar el recinte religis. El nou santuari va ser inaugurat el 13 de juny de 1954. s obra de larquitecte Anton Fisas i en el seu interior hi ha unes pintures de Josep Obiols molt notables.
Faana del santuari de la Verge del Remei.
Guia prctica
EMPLAAMENT Carrer nic, s/n Finca Castell del Remei. Ivars dUrgell Tel.: 973 580 200 www.castelldelremei.com COM ARRIBAR-HI Cotxe: Per lautovia A-2; cal prendre la sortida 495, a laltura de Bellpuig, i seguir desprs en direcci a Ivars dUrgell. SERVEIS Restaurant: S Hostatgeria: No Hi ha una masia habilitada com a restaurant de cuina catalana casolana. Tel.: 973 718 165
44
Santuari del Tallat Un mirador excepcional
LP-2335
Belltall
T-233
Montblanquet
LV-2338
El Tallat (Mare El santuari del Tallat semplaa a 788 metres de Du del Tallat) daltitud, en el punt ms alt de la serra del TV-2336 Solivella mateix nom, que separa les conques del Segre i TV-2338 el Francol. El lloc pertany al terme municipal C-14 Blancafort de Vallbona de les Monges i t unes vistes espectaculars sobre els territoris circumdants, tant de la Conca de Barber i les muntanyes de Prades com de les planes lleidatanes. El santuari est situat molt a prop de Montblanquet i Rocallaura, pobles que hi mantenen una forta vinculaci.
La imatge de la Mare de Du va ser trobada lany 1475 amagada al costat de la font propera al santuari. Ben aviat la marededu va ser objecte de culte i el lloc va adquirir una gran anomenada. Del 1509 al 1822, el santuari va dependre del monestir de Santa Maria de Poblet, fins que el 1835, amb la desamortitzaci de Mendizbal, el santuari i els seus terrenys van ser subhastats. Actualment, del vell edifici gtic noms queden els panys de les parets mestres. La desamortitzaci de ledifici va comportar la dispersi dels seus elements arquitectnics ms valuosos. Tot i aix, els vestigis conservats del santuari permeten ferse una idea de la grandiositat i sumptuositat que va arribar a tenir. El lloc forma part actualment de la ruta del Cister, que es pot seguir a peu a travs del GR-175.
Restes del santuari gtic del Tallat.
Guia prctica
EMPLAAMENT Vallbona de les Monges (Urgell) COM ARRIBAR-HI Cotxe: Cal situar-se a la carretera de Montblanc a Trrega (C-14) i arribar a Belltall. Aqu cal prendre la direcci a Rocallaura, on una pista porta al Tallat. Tamb shi arriba des de Vallbona de les Monges, prenent tamb la direcci a Rocallaura. SERVEIS Restaurant: No Hostatgeria: No CELEBRACIONS Penltim diumenge dagost: aplec del Tallat.
45
Trmens
C-13
Santuari Mare de Du de les Sogues Patrona del Pla dUrgell

El santuari de la Verge de les Sogues sala entre els pobles de Bellvs dUrgell i els Arcs, al peu duna carretera poc transitada. El topnim Bellvs, que prov del llat bellu visu (bella vista), es pot estendre sense recels al santuari.
Mare de Du de les Sogues

Bellvs
LV-3311
Lorde dels trinitaris va fer-se crrec del santuari des del 1583 fins a la desamortitzaci del 1835, en qu ledifici quedaria desert i abandonat. Aix va romandre fins que el 1977 un grup de voluntaris va decidir recuperar-lo. De lantic santuari noms queden alguns vestigis, com ara la planta de lesglsia romnica, dels segles XII i XIII, i algunes sepultures. El 1983 es va construir al costat del santuari un casal en forma de barca, segons un projecte de Jordi Mir, on es guarden moltes daquestes troballes.
La llegenda de les Sogues

Una nit de lany 1190, Joan Amors, pags de Sidamon, va invocar la Verge mentre queia amb la seva mula carregada de farina al fons del bassal de la font del Prat de Bellvs. La Mare de Du el va salvar, per li deman a canvi que el poble de Bellvs li construs un santuari en honor seu. I perqu ning poss en dubte la seva paraula va marcar amb la seva m la cara del pags. Bellvs va alar una capella a la Mare de Du, popularment coneguda com el Miracle, i a prop seu va aixecar el santuari de les Sogues, anomenat aix en record de les sogues que calgu tallar per descarregar la mula caiguda i que, segons la tradici, van tornar a quedar unides miraculosament per intercessi de la Verge. El testimoni mut de la histria s un pilar de pedra situat a cent passes del lloc. T ms de vuit segles dantiguitat i marca el lloc on el pags va invocar la Mare de Du.
Guia prctica
EMPLAAMENT Bellvs (Pla dUrgell) COM ARRIBAR-HI Cal prendre lA-2 (LleidaBarcelona), sortir per Bell-lloc dUrgell i dirigir-se a Bellvs. SERVEIS Restaurant: No Hostatgeria: No CELEBRACIONS Primer diumenge de maig: aplec.
46
Bisbat de Solsona
Santuari de Santa Maria de Queralt El balc de Catalunya
La serra de Queralt es drea abruptament al nord de la ciutat de Berga. Just al fil de la carena, sobre les roques de les cingleres, saixeca el santuari de Santa Maria de Queralt, a una altitud de 1.200 m. Des daquest punt alters les vistes sobre el Bergued i bona part de Catalunya sn espectaculars.
BV-4242
Cercs
C-16
Santa Maria de Queralt

BV-4241
BERGA
C-26
Avi
LA
VISITA A LA
MARE
DE
DU
DE
QUERALT
Els edificis que conformen el santuari de Queralt se situen al capdamunt de la serra, en el lloc on segons diversos historiadors temps enrere saixecava el castell de Guillem de Bergued. El conjunt arquitectnic est configurat per tres edificis: lestaci dun petit funicular, lhostatgeria i el santuari on es venera la imatge de la Mare de Du de Queralt, que s objecte duna gran devoci a tot el Bergued i molt particularment a la ciutat de Berga. Lesglsia s un edifici destil renaixentista construt al segle XVIII i conformat per una nau central i dues de laterals. Damunt la sagristia hi ha el cambril amb la imatge de la Mare de Du, una petita talla de fusta destil gtic, duns 50 cm dalada, que representa la verge asseguda amb el seu fill. La imatge sost Santuari de Santa Maria de Queralt, al fil de la carena. una oreneta amb la m dreta,
47
A Queralt a peu
Una de les millors maneres de gaudir de la bellesa del paisatge i les vistes impressionants que ofereix la serra de Queralt s fer a peu el cam de pelegrinatge que puja al santuari des de Berga. Lexcursi dura al voltant duna hora. La sortida arrenca de la plaa de Sant Pere de Berga i puja per lanomenat Trencacames per enfilar el cam vell de Queralt. En arribar a lHostal de Sant Marc hi ha lopci de pujar pel dret o b continuar per la carretera, resseguint les fonts i gaudint de lobaga de Queralt. Durant el recorregut el visitant trobar capelles dedicades a diferents sants. En arribar al cim de Queralt cal parar atenci a les Tres Creus, aixecades en record de les tres avemaries que el pelegr resava quan arribava al santuari.
que ha esdevingut el smbol de Queralt. Una mica ms enll del santuari hi ha la cova de Santa Helena. Segons conta la llegenda, un pastor de Vilaformiu que cercava un bou esgarriat va trobar en aquest indret la imatge de la Mare de Du. Des de la cova es pot fer una agradable passejada pel cam que voreja la muntanya i arriba fins a la font del Bou. All hi ha una representaci de la llegenda que explica la trobada de la marededu. Resseguint el cam, sarriba a la capella de Sant Joan i ms endavant al balc den Garreta, amb magnfiques vistes sobre la ciutat de Berga.
Guia prctica
EMPLAAMENT Berga (Bergued) Tel.: 938 222 380 (capell custodi) Tel.: 938 210 605 (vigilants) COM ARRIBAR-HI Cotxe: Des de leix del Llobregat (C-1411/E-9) cal sortir per Berga Nord i seguir per la carretera de Sant Lloren de Morunys (BV-4241) fins a lentroncament amb la carretera que porta al santuari de Queralt (BV-4242) i als Rasos de Peguera (BV-4243). A laparcament de Queralt es pot prendre el funicular que puja al santuari; funciona tots els dies tret del dilluns. La pujada a peu sha de fer per les escales que voregen la cinglera. SERVEIS Hi ha servei de bar. Tel.: 938 212 838 Lhostatgeria roman tancada. CELEBRACIONS 8 de setembre: la Gala de Queralt. 25 dabril: festa de Sant Marc, antic vot de poble.
48
Santuari de Sant Ramon de Portell
L-324
Sant Ramon
Sant Ramon de Portell El santuari actual fou bastit el 1695 i est dedicat C-25 a sant Ramon Nonat, frare mercedari que va les Oluges dedicar la seva vida a la redempci de captius N-141 durant el segle XIII. s un conjunt monumental LV-1003 impressionant, anomenat popularment lEscorial CERVERA A-2 de la Segarra. Lesglsia, duna sola nau, destaca per la seva faana barroca. Les quatre columnes de la porta estan separades de la paret, un fet nic a Catalunya. A laltar major hi ha un retaule barroc monumental i al cambril, on antigament hi havia el cos de sant Ramon Nonat, espoliat lany 1936, hi ha una relquia del sant. El claustre consta de 28 columnes cilndriques de pedra de base jnica, rematades amb capitells. Sobre el claustre, hi ha un segon claustre amb vuit balcons uniformes de grans dimensions, amb voltes de mig punt.
Santuari de Sant Ramon de Portell.
Sant Ramon Nonat

La llegenda conta que linfant que esdevindria sant Ramon Nonat no va nixer, ents aquest mot en el seu sentit literal, sin que va arribar al mn en ser extret amb una espasa del ventre de la seva mare morta pel vescomte de Cardona.
Guia prctica
EMPLAAMENT Portell (Segarra) COM ARRIBAR-HI Cotxe: Sant Ramon queda a tocar de leix transversal (C-25), equidistant de Calaf i Cervera. El santuari s lelement arquitectnic ms destacat del poble. Tren: Lnia de Barcelona a Lleida, per Manresa i Cervera, amb estaci a Sant Guim. SERVEIS Restaurant: No Hostatgeria: No CELEBRACIONS 31 dagost: festa de Sant Ramon Nonat. MS INFORMACI Ajuntament de Sant Ramon Plaa de la Bassa Sant Ramon Telfon: 973 524 018 www.turismesegarra.com Tel.: 973 314 130
49
C-14
El santuari de la Bovera se situa uns 2 km a ponent del poble de Guimer, emplaat al cim T-241 Ciutadilla dun tossal de 589 metres daltitud que saixeca Guimer L-234 sobre la riba dreta del riu Corb. Lindret s un mirador privilegiat de la vall del Corb i de la Passanant comarca de lUrgell. De tradici eremtica i mariana, lactual santuari va ser anys enrere una antiga abadia cistercenca femenina batejada amb el nom de Santa Maria de la Bovera, lligada al cenobi de Vallbona de les Monges. Sobre els vestigis de lantiga ermita romnica es va construir el monestir, amb una torre documentada des del 1438. Lesglsia i les dependncies monacals es van convertir posteriorment en un santuari fortificat. Al Museu Dioces de Vic hi ha dipositat el retaule gtic, de final del segle XV i procedent de la Bovera, que recrea la troballa de la marededu per un bou i un pastor. Actualment, el conjunt monumental format pel monestir i lhostatgeria de la Mare de Du de la Bovera esdevenen un lloc ideal per fer-hi trobades i estades. El santuari de la Bovera, conjuntament amb les runes del convent de Vallsanta i el poble monumental de Guimer, sn punts de referncia bsics de la ruta del Cister en terres urgellenques.
Santuari de la Bovera.
La Bovera (Santa Maria de la Bovera)
Santuari de la Bovera
Guia prctica
EMPLAAMENT Guimer (Urgell) Tel.: 626 037 799 i 973 303 215 COM ARRIBAR-HI Cotxe: Cal arribar al poble de Guimer, on un cam venal en bones condicions porta al santuari. Es pot arribar a Guimer des de la C-14, de Trrega a Montblanc; en arribar a Ciutadilla cal prendre la carretera L-241 fins a Guimer. SERVEIS Restaurant: S Hostatgeria: S CELEBRACIONS Aplec a la Bovera tots els dilluns de Pasqua.
50
Santuari de Lord
Situat sobre un tossal inexpugnable de 1.175 metres daltitud que domina el poble de Sant Lloren de Morunys, trobem el santuari de la Mare de Du de Lord, que dna nom a aquestes valls de la capalera del Cardener. La vall de Lord ocupa el nord-est de la comarca del Solsons, un territori de trets netament pirinencs, encapalat per la vila de Sant Lloren de Morunys.
L-401 LV-4012
Sant Lloren de Morunys
Lord (Mare de Du de Lord)

Pant de la Llosa del Cavall
El primer document que fa una referncia explcita al santuari data de finals del segle IX i shi refereix com a principal centre espiritual de la vall de Lord. La marededu, una talla romnica del segle XIII , que representa una verge bruna amb el seu fill, fou trobada per un bou i un bover lany 870. El santuari va ser destrut durant la primera guerra carlina i Faana posterior del santuari de la Mare de Du de Lord. refet novament el 1870. Est integrat per diferents edificis connectats entre si: lesglsia, el santuari i la torre del campanar. Linters del santuari rau tamb en la seva situaci excepcional dalt dun tossal allat per cingleres de 150 metres daltura.
Guia prctica
EMPLAAMENT Sant Lloren de Morunys (Solsons) COM ARRIBAR-HI Cotxe: Sarriba al santuari des de Sant Lloren de Morunys a travs dun cam venal. Des de Solsona hi ha dues opcions per anar a Sant Lloren: a travs de la carretera del coll de Jou (LV-4241) o b per lembassament de la Llosa del Cavall. Tamb shi arriba des de Berga per la carretera BV-4241 que arrenca de la C-16. SERVEIS Restaurant: No Hostatgeria: No MS INFORMACI Oficina de Turisme de la Vall de Lord Carretera de Berga, s/n Sant Lloren de Morunys Tel./Fax.: 973 492 181 www.lavalldelord.com
51
Santuari de Falgars
B-402
Guardiola de Bergued
C-16
Falgars (Mare de Du de Falgars)
Els goigs de la Mare de Du de Falgars expliquen la histria de la troballa de la marededu, que segons la tradici va ser localitzada per un bover amagada sota unes falgueres. A mitja obaga de Falgars hi ha la cova, que assenyala lindret on es va trobar la imatge.
El santuari de Falgars est situat en plena serra del Catllars, a 1.288 metres daltitud. s un lloc cobert per grans boscries que ofereix unes perspectives esplndides dels cims pirinencs que lenvolten, des del Puigmal fins al Moixer, el Cad i el Pedraforca. En un indret anomenat dels falgars, que vol dir lloc de falgueres, es va construir lany 1646 ledifici actual, sobre les restes duna antiga esglsia romnica. Shi venera la imatge gtica de la Mare de Du de Falgars, esculpida en alabastre.
El santuari de Falgars, datat del segle

XVII,
es troba
a la serra de Catllars.
Guia prctica
EMPLAAMENT La Pobla de Lillet (Bergued) COM ARRIBAR-HI Cotxe: Des de Berga per la C-16 fins a Guardiola de Bergued. Aqu cal prendre la carretera de la Pobla de Lillet (B-402); a lentrada de la Pobla hi ha un indicador que assenyala el cam del santuari. Autobs: Alsina Graells. Ms informaci: www.alsa.es Tel.: 938 210 259 i 938 730 518 Tren: Es pot anar amb tren fins a Campdevnol i desprs prendre lautobs que fa la lnia de Campdevnol a la Pobla de Lillet (www.autocarsmir.com. Tel.: 972 703 012) SERVEIS Restaurant: S Hostatgeria: S CELEBRACIONS El primer diumenge de setembre desprs del dia 8: festa major del santuari. MS INFORMACI El santuari resta tancat alguns mesos. Per confirmar trucar a: tel.: 938 236 146
52
Santuari del Miracle
C-451 C-55
Llobera T el seu origen en laparici de la Mare de Du Riner a uns infants lestiu del 1458. Poc temps desprs lindret es convertia en lloc de culte i shi va LV-3002 El Miracle construir una primera capella sota ladvocaci de (Nostra Dona del Miracle) Nostra Dona del Miracle, que esdevindria el nucli primitiu del santuari actual. De lantiga esglsia gtica noms queden alguns vestigis. El conjunt actual, encara inacabat, s una obra barroca dels segles XVII i XVIII formada per lesglsia, el monestir adossat al temple i lhostatgeria. La gran esglsia barroca s un edifici duna sola nau amb sis capelles laterals; a lexterior destaca la faana barroca, i a linterior, un retaule goticorenaixentista del 1531 i la talla de la marededu, del segle XV. La pea ms destacada s el retaule barroc del segle XVIII de Santuari del Miracle, imatge Carles Moret. del conjunt inacabat.
Guia prctica
EMPLAAMENT El Miracle (Solsons) www.santuarielmiracle.com www.santuarielmiracle.cat COM ARRIBAR-HI Cotxe: Shi arriba des de Solsona i des de Cardona. A Solsona cal prendre la carretera que porta a Su i seguir fins al santuari. Autobs: La companyia Alsina Graells t lnia regular amb Solsona, que surt des de Barcelona i des de Lleida (Tel: 973 271 470 i www.alsinagraells.com). Taxi: Des de Solsona al Miracle hi ha 12 km. Servei de taxi, Tel.: 630 111 639 i 973 483 917 SERVEIS Restaurant: S Hostatgeria: S Els caps de setmana es pot menjar al bar del santuari. Tel.: 973 480 323. Tamb hi ha oferta de restauraci al poble de Su, situat a 6 km. El santuari t diverses modalitats dallotjament. Informaci i reserves: tel. 973 480 045. Hi ha celles i apartaments a disposici de famlies i grups. Telfon dinformaci i reserves: 973 480 002. CELEBRACIONS Primer divendres desprs del 3 dagost: festa major. Primer diumenge doctubre: aplec de Sant Gabriel.
53
Santuari de Paller
La devoci a la Mare de Du de Paller, patrona de Bag, es remunta al segle XIII, temps en qu Bag ja existia un primer santuari, anomenat el Paller B-402 Guardiola de Dalt, que va ser substitut per lactual del de Bergued segle XVIII. El santuari queda a poc menys de dos C-16 quilmetres de Bag. El temple i lhostatgeria annexa formen un sol edifici cobert a dues aiges situat en un paratge de gran bellesa, al cor del Parc Natural del Cad-Moixer. Lesglsia s destil neoclssic i duna sola nau coberta amb volta de mig punt; a linterior destaca el retaule barroc presidit per la Mare de Du de Paller.
Paller (Mare de Du de Paller)
Santuari de Paller.
Rodejat de boscos, el santuari de Paller s punt de partida de nombroses rutes a travs del Parc Natural del CadMoixer i tamb lloc de pas del popular sender anomenat cam dels Bons Homes. s recomanable visitar la font de lAdou, naixement del riu Bastareny. Tamb es recomana visitar Bag i gaudir del seu nucli antic, a ms de les diferents esglsies romniques que esquitxen la vall del Bastareny.
Guia prctica
EMPLAAMENT Bag (Bergued) Reserves i informaci: tel.: 650 812 924 Reserves restaurant: tel.: 937 441 041 COM ARRIBAR-HI Cotxe: Shi accedeix des de Bag, on sarriba a travs de leix del Llobregat (C-16). El cam de Paller est perfectament indicat a la rotonda dentrada a Bag. SERVEIS Restaurant: S Hostatgeria: S CELEBRACIONS Primer diumenge de setembre: aplec de la Mare de Du de Paller.
54
Santuari de Santa Maria de Pins
El santuari de Santa Maria de Pins, situat en el terme municipal de Pins, al Solsons, est configurat per un conjunt dedificis on sobresurt el castell del mateix nom, el santuari i lantic monestir de lorde dels Cavallers de lHospital de Sant Joan de Jerusalem. Lesglsia s un edifici romnic duna nau i dues capelles laterals i es venera la imatge de la Verge de Pins.
Ardvol
Santa Maria de Pins

Vallmanya
Pins
B-300
Prades
La tradici explica que un romeu, de cam a Sant Jaume de Galcia (Santiago de Compostella), va fer nit en una casa propera al lloc on ara sala el santuari. Durant la nit el pelegr va esculpir una talla de la marededu, que els vens van trobar al mat segent, batejant-la amb el nom de Santa Maria de lAlba.
Santuari de Santa Maria de Pins.
Pins: centre geogrfic de Catalunya

Una vegada situats al santuari de Pins s molt recomanable atansar-se al centre geogrfic de Catalunya. El lloc est emplaat a la part ms alta de la serra, a 930 m daltitud; shi arriba a travs dun itinerari ben senyalitzat des del santuari. La vista des del cim s excepcional; una taula amb la rosa dels vents permet que el visitant pugui reconixer la direcci en qu es troben els principals referents geogrfics dels pas.
Guia prctica
EMPLAAMENT Pins del Solsons (Solsons) COM ARRIBAR-HI Cotxe: Shi arriba per un trencall senyalitzat de la carretera de Tor de Riubregs a Solsona (LV3005). SERVEIS Restaurant: No Hostatgeria: No
55
Sant Jaume de Frontany
Santuari dels Oms
Sant Jaume de Frontany, a 1.080 m daltitud i un cens de 30 habitants, se situa a lalt Castell de lAreny Bergued. El nucli urb est format per una BV-4656 vintena dedificis disposats en dos carrers que suneixen davant lesglsia i formen la plaa de Vilada Borred C-26 lAjuntament. En aquest petit indret, a lempara del puig de les Forques, saixeca el santuari dels Oms, del segle XVIII, construt sobre un antic edifici romnic del segle XIII. Lesglsia consta duna sola nau amb dues capelles laterals situades a banda i banda del presbiteri. Aquest espai, de grans dimensions, acull el cambril de la Mare de Du, on es venera una talla gtica restaurada. Linterior est ornamentat amb pintures murals, que representen una gran process que va tenir lloc un any en qu una plaga de llagostes va destruir les collites dels pagesos de Sant Jaume.
Els Oms (Mare de Du dels Oms)
Esglsia dels Oms, construda al segle XVII.
Guia prctica
EMPLAAMENT Sant Jaume de Frontany (Bergued) COM ARRIBAR-HI Cotxe: Des de Ripoll o Berga, a travs de la C-26, que cal seguir fins a Borred. Aqu cal prendre la BV-4656, que en 9 km porta a Sant Jaume de Frontany. Des daqu un cam ben indicat arriba al santuari. Autobs: Barcelona-ManresaBerga-Borred; empresa Atsa. www.atsasl.com. Tamb la Hispano Igualadina (932 656 592 i 932 656 866). SERVEIS Restaurant: No Hostatgeria: No A 1,5 km del poble hi ha una casa de colnies de la fundaci Pere Tarrs amb una capacitat mxima de 128 places. CELEBRACIONS Aplec del dilluns de Pasqua Florida.
56
Santuari de Lourdes de la Nou
BV-4002
Mare de Du de Des del final del segle XIX, la gran devoci a Nostra Lourdes de la Nou Senyora de Lourdes de Tarbes (Frana) va motivar Cercs Pant de Vilada la Baells la construcci arreu de Catalunya de diversos C-26 C-16 santuaris amb aquesta advocaci mariana. El primer de tots va ser el de la Mare de Du de BERGA Lourdes de la Nou, erigit per Antoni Comellas lany 1881, al peu de la serra de Catllars, en un lloc on tamb brolla una font daigua amb fama de guaridora.
El santuari de Lourdes de la Nou, voltat de natura, va ser construt amb motiu del centenari de les aparicions de Lourdes de Frana.
El temple s un edifici de lnies neoclssiques que recorden el santuari francs original. Va ser reformat el 1958, en complir-se el centenari de les aparicions de Lourdes. En un dels braos del creuer de la nau principal hi ha encastada una pedra que prov del santuari original francs. El santuari s punt de partida de magnfiques excursions per la serra de Catllars; una de les ms caracterstiques puja al cim del Sobrepuny, des don sobt una panormica excepcional sobre mig Catalunya, des dels Pirineus fins al mar.
Guia prctica
EMPLAAMENT La Nou de Bergued (Bergued) COM ARRIBAR-HI Cotxe: des de Berga per la C-16 en direcci al tnel del Cad; passada la central trmica de Cercs cal trencar a la dreta i prendre la BV-4022 fins a la Nou. SERVEIS Restaurant: No Hostatgeria: No CELEBRACIONS 19 de juliol: aplec tradicional
57
Arquebisbat de Tarragona
Santuari de la Mare de Du de la Serra
C-14 N-240
lEspluga de Francol
AP-7
Mare de Du de la Serra
MONTBLANC
C-14
En un petit tur situat als afores de la vila ducal de Montblanc, capital de la Conca de Barber, saixeca el santuari de la Mare de Du de la Serra. El santuari semplaa fora muralles, al sud de la vila de Montblanc. Shi entra per la plaa de la Serra. Des daqu es gaudeix duna excellent panormica de la comarca.
La miraculosa arribada de la Mare de Du de la Serra a Montblanc

Corria lany 1296 i la princesa grega Irene de Lscaris va passar per Montblanc de cam cap a Saragossa per portar una imatge de la Mare de Du. En arribar a Montblanc, just en el punt on hi havia una creu de terme verda, els bous que estiraven el carruatge es van aturar sobtadament, sense que ning aconsegus fer-los avanar de nou. La tossuderia dels bous va ser interpretada com un senyal enviat per la Mare de Du per indicar que volia romandre per sempre ms a Montblanc. Aleshores, la princesa va impulsar la construcci del temple que havia dallotjar la imatge, que seria custodiada per una comunitat de clarisses.
Lesglsia s una obra del segle XIV construda sobre la base duna ermita ms antiga. s un temple senzill, destil gtic, adossat al convent de clarisses, que des del segle XIII ha custodiat la marededu. El temple sha refet en diverses ocasions; a linterior destaca la capella del Sant Crist, que es treu en process cada Divendres Sant i, al peu del presbiteri, la Creu Verda, anomenada durant ledat mitjana Creu de les Virtuts. s una creu de terme romnica de ms de dos
Faana principal del santuari de la Mare de Du de la Serra.
58
metres daltura, datada entre els segles XII i XIII i tallada en jaspi verd. Darrere laltar major trobem el cambril de la Mare de Du, una talla gtica policromada dalabastre itali; t 170 cm daltura i pesa 371 kg, essent datada de finals del segle XIII i atribuda a lescola de Florncia o de Siena. La Verge va ser coronada cannicament el 1906 i des daleshores se celebra una festa commemorativa cada 25 anys.
Monestirs reials de la Ruta del Cister

Montblanc s un punt bsic i inexcusable de la Ruta del Cister, que, sobre la base dels grans monestirs reials de Santes Creus, Poblet i Vallbona de les Monges, recorre els pobles i els monuments de les comarques de lAlt Camp, la Conca de Barber i lUrgell. La ruta tamb es pot fer a peu i en BTT a travs del sender de gran recorregut GR-175, aprofitat tamb pel brancal del cam de Sant Jaume que va de Tarragona a Lleida, passant per Montblanc i els monestirs reials. Per a ms informaci: http://www.larutadelcister.info/
Guia prctica
EMPLAAMENT C. Riber, 17 Montblanc COM ARRIBAR-HI Cotxe: Shi arriba a travs de lautopista AP-2 (sortida 9) o a travs de la carretera N-240, de Tarragona a Lleida. Tren: Renfe. Informaci i reserves: tel.: 902 240 202. www.renfe.es Autobs: Lnies regulars: Lleida-Tarragona (Vibasa. Tel.: 902 101 363). Montblanc-Barcelona (Hispano Igualadina. Tel.: 902 447 726). Montblanc-Andorra (Hispano Igualadina. Tel.: 902 447 726). SERVEIS Restaurant: No Hostatgeria: No CELEBRACIONS 8 de setembre: festa major en honor a la Verge de la Serra. Setmana del 23 dabril: Setmana Medieval de la Llegenda de Sant Jordi. MS INFORMACI Setmana Medieval de Montblanc Associaci Medieval de la Llegenda de Sant Jordi Carrer Poblet i Teixidor, 10, 1r Montblanc Tel.: 977 862 956 www.setmanamedieval.org Oficina Municipal de Turisme Antiga esglsia de Sant Francesc, s/n. Montblanc Tel.: 977 861 733 Horari: de dilluns a dissabte, de 10 a 13.30 h i de 15 a 18.30 h; diumenge i festius, de 10 a 14 h
59
C-242
Santuari de la Mare de Du de Loreto

Mare de Du de Loreto
El poble dUlldemolins semplaa a la capalera del riu Montsant, en una vall reclosa i protegida Albarca per la serra la Llena i els vessants septentrionals C-242 del Montsant. Explica la llegenda que un pelegr, Cornudella la Morera de tornada cap a casa seva des del lluny santuari de Montsant de Montsant itali de Loreto, va fer nit a Ulldemolins, en un indret conegut com la font del Llorito. En marxar lendem al mat el pelegr es va oblidar en el lloc la imatge de la Mare de Du que havia portat dItlia. En adonar-sen, va tornar a Ulldemolins a buscar-la per els habitants del lloc se lhavien fet seva i van voler que es queds al poble. Des daleshores la marededu sha venerat a Ulldemolins; primer en una petita capella i desprs en una ermita aixecada a lentrada del poble, a lindret anomenat el Pi Gros.
Santuari de la Mare de Du de Loreto.
Ulldemolins
Ledifici actual del santuari s destil barroc, amb una nica nau coberta amb volta de can. A la paret central del presbiteri hi ha una obertura que comunica amb el cambril de la Verge. Actualment, continua essent un important centre de pelegrinatge.
Guia prctica
EMPLAAMENT Ulldemolins (Priorat) COM ARRIBAR-HI Cotxe: Des de Reus per la N-420 (Borges del Camp) i per la C-242 (per Cornudella). Des de Falset per la N-420 i la T-7401 (per Porrera), la T-7402 (per La Venta den Pubill) i la C-242. Des de la Granadella (les Garrigues) per la C-242 i des de Margalef per la T-7130 i la C-242. SERVEIS Hostatgeria: No. Restaurant: No CELEBRACIONS El vot del poble que es va efectuar a finals del segle XVII continua renovant-se any rere any durant la diada de Loreto, el 10 de desembre. MS INFORMACI Oficina de Turisme del Priorat Sant Marcel, 2 Falset Tel.: 977 831 023 Ajuntament dUlldemolins Tel.: 977 561 578
60
Santuari de Misericrdia de Reus
C-14
Destil renaixentista, el santuari de Misericrdia s el ms gran, fams i important de la ciutat de T-11 REUS Reus. Linterior cont pintures al fresc de Josep Franquet, Joaquim Juncosa i Joan Juncosa. La Misericrdia de Reus Lorigen del santuari es remunta als primers anys C-14 del segle XVII (1602), quan es va construir una capella dedicada a la Mare de Du de Betlem, en el lloc on suposadament la Verge Maria es va aparixer a una pastoreta. Amb el pas dels anys, la devoci a la Mare de Du de Misericrdia va anar augmentant fins al punt que es va decidir la construcci dun santuari, les obres del qual acabarien lany 1683. Cap al final del segle XIX, els responsables del santuari van encarregar la remodelaci de lesglsia a Gaud, per el seu projecte va ser rebutjat en considerar-lo massa atrevit per a lpoca. El 2004 es va celebrar el centenari de la coronaci de la Verge de Misericrdia.
Imatge del imponent santuari de Misericrdia, que es remunta al segle XVII.
Guia prctica
EMPLAAMENT Carrer Bernat Metge, 6 Reus COM ARRIBAR-HI Cotxe: Els principals accessos a la ciutat sn a travs de les carreteres N-420, C-14 i AP-7 (sortida 34). Tren: Renfe; tel.: 902 240 202, www.renfe.es/ave. Autobs: Hispano Igualadina; tel.: 977 770 698, www.igualadina.com. Alsa; www.alsa.es. Plana; www.autocarsplana.com. SERVEIS Restaurant: No Hostatgeria: No CELEBRACIONS Les festes de Misericrdia. MS INFORMACI Oficina dInformaci i Turisme de Reus Tel.: 977 010 670
61
la Selva del Camp
Santuari de Paretdelgada
Vilallonga del Camp el Morell
Paretdelgada (Santa Maria de Paretdelgada)

C-14 TP-7013 TP-7225
REUS
Constant
La patrona de la Selva del Camp es venera al santuari de Santa Maria de Paretdelgada, aixecat a pocs quilmetres daquesta poblaci del Baix Camp. Segons la tradici el santuari va ser fundat pels templers. Shi accedeix per una sinuosa carretera que segueix la traa de lantic cam de la Mare de Du.
Detall de lenteixinat del santuari de Paretdelgada.
El santuari va ser bastit cap al final del segle XII sobre la base duna villa romana, en el lloc on un pastor havia trobat una marededu amagada a la soca duna alzina. El conjunt est format per diverses edificacions: lesglsia, la casa de lermit, les cavallerisses i altres dependncies annexes originries del segle XVI . Lesglsia original data del segle XIV i va ser ampliada a mitjan segle XVIII amb una capella i un cambril destil barroc. Lany 1936, com molts altres santuaris del pas, va patir saquejos i incendis en el transcurs dels quals resultarien destruts uns retaules medievals pintats sobre fusta i tela de gran valor artstic. Passada la guerra, el santuari de Santa Maria de Paretdelgada es va tornar a refer.
Guia prctica
EMPLAAMENT Selva del Camp (Baix Camp) COM ARRIBAR-HI Cotxe: Sarriba a la Selva del Camp per la C-14, don parteix la carretera que puja fins al santuari de Paretdelgada (TV-7223). SERVEIS Restaurant: No Hostatgeria: No
62
Santuari de la Mare de Du de Puigcerver
Alforja
El santuari de la Mare de Du de Puigcerver est C-242 situat al lmit entre el Baix Camp i el Priorat; Mare de Du de Puigcerver pren el nom del cim del Puigcerver (835 m), les Borges N-420 del Camp situat dins el municipi dAlforja. El complex Riudecols dedificis semplaa al bell mig del bosc i la seva construcci est documentada des de lany 1227. La imatge de la Mare de Du que shi venerava era una talla romnica que va resultar destruda durant la Guerra Civil. Explica la tradici que la imatge de la Mare de Du de Puigcerver, que donaria peu a laixecament del santuari, va ser trobada pels vens dAlforja. Conta la llegenda que des del poble es veien grans resplendors i lluminries que baixaven del cel en forma de llenges de foc i es projectaven damunt el bosc de Puigdarenes. Veient que les lluminries embolcallaven el Santuari de la Mare de Du de Puigcerver, situat entre cim del Puigcerver, els vens el Baix Camp i el Priorat. saproparen al lloc per tal de desentrellar el misteri i all hi descobriren la imatge duna marededu. La van portar al poble, on bastiren una capella per venerar-la, per la imatge va desaparixer, fins que la retrobaren novament en el lloc don sortien les resplendors. Aquest fet prodigis es va repetir tres vegades, ra per la qual els vens decidiren aixecar el santuari en el lloc on el podem veure avui.
Guia prctica
EMPLAAMENT Alforja (Baix Camp) COM ARRIBAR-HI Cotxe: A Reus cal prendre la N-420 en direcci a les Borges del Camp i desviar-se per la C-242, en direcci a lAlforja. Aqu un indicador mostra el cam del santuari. SERVEIS Restaurant: No Hostatgeria: No CELEBRACIONS El diumenge ms proper al 5 dagost: festa de la Mare de Du de les Neus.
63
Vila-seca
AP-7 N-340 C-14
Santuari del Cam Patrona de Cambrils
El santuari del Cam, esmentat ja el 1214, pertany al municipi de Cambrils (Baix Camp). Salou Cambrils Fins fa ben poc semplaava al bell mig del camp, just al pas del cam reial de Tarragona a Tortosa, per a poc a poc ha anat quedant integrat dins el nucli urb de Cambrils. El santuari est situat al costat duna torre de defensa del segle XV que antigament vigilava la costa i protegia el cam ral. Segons la llegenda, els treballadors que construen el santuari van collocar la marededu desquena al mar. El cas s que cada mat, en tornar a la feina, els treballadors trobaven la imatge girada cap al mar. Daqu neix la devoci que els mariners tenen per la Mare de Du del Cam. Lesglsia, barroca, consagrada el 1778, t un aspecte imponent per les seves grans dimensions. En el seu interior acull la imatge de la patrona de Cambrils.
El Cam (Mare de Du del Cam)
TV-3147
Torre de defensa situada al costat del santuari.
Guia prctica
EMPLAAMENT Cambrils (Baix Camp) COM ARRIBAR-HI Cotxe: El santuari esta situat just al peu de la carretera N-340 (Barcelona-Valncia) al seu pas per Cambrils; el poble t sortida prpia des lautopista AP-7 i es comunica amb Montbri del Camp, Vinyols i els Arcs i Salou. SERVEIS Restaurant: No Hostatgeria: No CELEBRACIONS Cada any, el 8 de setembre Cambrils celebra la festa major del Cam. MS INFORMACI Ajuntament de Cambrils Plaa de lAjuntament, 4 Cambrils Tel.: 977 794 579 www.cambrils.cat
64
Santuari de la Mare de Du de la Roca
A Mont-roig del Camp, situat al cim dun alters penyal de roca roja modelat per lerosi, saixeca el santuari de la Mare de Du de la Roca, que esdev un magnfic mirador de la part meridional del Camp de Tarragona, amb el mar com a tel de fons. Ubicat en aquest lloc dexcepcional bellesa, sota la capella de Sant Ramon, el santuari no va passar desapercebut a un jove Joan Mir que, durant la llarga temporada que va passar a Mont-roig del Camp, va plasmar amb gran realisme la seva arquitectura i el seu paisatge.
Riudecanyes Vilanova dEscornalbou Colldejou
T-322
Mare de Du de la Roca
Mont-roig del Camp
T-310 T-323
Corria el segle XII quan, segons conta la llegenda, un pastor va trobar amagada en una de les nombroses coves de la muntanya la imatge Santuari de la Mare de Du de la Roca. duna marededu. Ben aviat va ser objecte de veneraci popular, fet que va comportar la construcci del santuari de la Roca, saquejat per les tropes franceses el 1811 i reconstrut, ampliat i reformat en diverses ocasions.
Guia prctica
EMPLAAMENT Carretera de Colldejou Mont-roig del Camp (Baix Camp) Tel.: 977 837 760 COM ARRIBAR-HI Cotxe: Shi accedeix per una carretera de poc menys de 4 km que surt del poble de Mont-roig; sarriba al poble per lAP-7 (sortida 35) i per la N-340. Autobs: Autocars Plana, www.autocarsplana.com. Hispano Igualadina, www.igualadina.com. SERVEIS Restaurant: No Hostatgeria: No CELEBRACIONS 8 de setembre: festa i ball de coques. MS INFORMACI Ajuntament Carretera Colldejou, s/n Mont-roig del Camp www.mont-roig.com
65
Bisbat de Tortosa
N-240
GANDESA
Santuari de la Fontcalda
TV-3531
Saixeca en plena vall del riu de la Canaleta, a la Terra Alta, en un espai natural dun gran valor La Fontcalda geolgic, amb cims i cingleres de roca calcria. (Mare de Du Bot de la Fontcalda) El santuari semplaa al marge esquerre del riu, T-361 molt a prop de la font daigua termal que dna nom al lloc, coneguda com la font dels Xorros. Prat de Comte La Mare de Du de la Fontcalda es venera en aquest lloc des del segle XIV. El temple actual data del 1753; s un edifici neoclssic duna sola nau coberta amb volta de can i rematada amb un petit creuer, cpula i cimbori.
La via verda del vell ferrocarril de Tortosa a Alcanys

Es pot arribar a la Fontcalda seguint la via verda de lantic ferrocarril de Tortosa a Alcanys, tamb conegut amb el nom de ferrocarril de la Val de Zafn. Actualment, la via verda s transitable des de Tortosa, fins a Arnes. El seu recorregut ressegueix lEbre i remunta desprs la vall del riu de la Canaleta travessant els estreps del masss dels Ports i de la serra de Pndols. Es pot recrrer a peu, amb bicicleta i a cavall travessant uns paisatges excepcionals.
Guia prctica
EMPLAAMENT C-43, entre els quilmetres 10 i 11 Gandesa Tel.: 977 428 306 i 977 420 854 COM ARRIBAR-HI Cotxe: Des de leix de lEbre (C-12); a Benifallet cal prendre la carretera C-43 que porta a Gandesa; passat Pinell de Brai un desviament a lesquerra porta a la Fontcalda. A peu o amb bicicleta: a travs de la via verda del ferrocarril Tortosa-Alcanys, tant provenint de Xerta (Baix Ebre) com des de Bot i Prat de Comte (Terra Alta). SERVEIS Restaurant: S Hostatgeria: S CELEBRACIONS Primer diumenge de maig: romeria a la Fontcalda. MS INFORMACI Oficina Municipal de Turisme Av. Catalunya, 3-5 Gandesa Tel.: 977 420 910 www.gandesa.altanet.org
66
Bisbat de Vic
Santuari de la Gleva
les Masies T orell de Voltreg El santuari de Nostra Senyora de la Gleva, BV-5224 patrona de la plana de Vic, semplaa al bell C-17 C-37 mig de la plana sobre un tossal que domina el Manlleu curs del Ter. Als seus peus hi ha anat creixent la Gleva Gleva amb el pas del temps el nucli urb de la Gleva, (NostraLa Senyora de la Gleva) del municipi de les Masies de Voltreg, situat al pas de lantiqussim cam ral i de la carretera moderna que histricament ha unit Barcelona amb Vic, Ripoll i Puigcerd.
Diu la tradici que un dia del segle IX una pastoreta del mas Codines, mentre condua el bestiar, va veure com un bou no parava de furgar en un punt determinat del puig del Terrer. Encuriosida, va apropar-se al lloc i dins dun forat va trobar una marededu. La imatge estava protegida per dues columnes de terracota que aguantaven la gleva que li servia de sostre, essent aquest el nom que donaren a la Mare de Du. La llegenda explica que tot seguit la imatge va ser portada a la propera esglsia de Sant Hiplit, on havia de ser custodiada, per va desaparixer miraculosament del temple, essent trobada de nou en el lloc on la pastora lhavia descobert. Aquest fet prodigis va ser interpretat com la voluntat de la Verge Maria de romandre al cim del puig del Terrer, de manera que els vens de Sant Hiplit van decidir construir-hi un petit oratori per tal dallotjar-hi la imatge.
Temps de joia i pres de mossn Cinto Verdaguer

La biografia de Jacint Verdaguer est molt vinculada amb el santuari de la Gleva i les terres de Voltreg. Mossn Cinto hi va arribar per primer cop lany 1871 per prendre possessi de la vicaria de la propera parrquia de Sant Esteve de Vinyoles dOrs. Durant la seva estada a Vinyoles va escriure LAtlntida i La passi de nostre senyor Jesucrist. La segona vegada que va retornar a les Masies de Voltreg va ser lany 1893, al santuari de la Gleva, per donar compliment al retir imposat pel bisbe de Vic. El poeta havia estat allunyat de Barcelona amb un diagnstic de follia. El confinament a la Gleva es va allargar dos anys, fins que va fugir per installar-se novament a Barcelona.
67
Faana principal del santuari de la Gleva.
La primitiva esglesiola del santuari es va mantenir fins a lany 1327, en qu comenaren les obres dun temple ms gran que encara sampliaria ms en el segle XVII. Sota del presbiteri hi havia la cripta que segons la tradici coincidia amb el punt exacte on va ser trobada la marededu. Malauradament, lany 1759 un llamp va destruir el campanar i una gran part del temple. La reconstrucci va comenar lany 1763. Es tracta dun grandis edifici barroc de planta oval, dotat de capelles radials, cpula i un vists campanar. En cossos annexos hi ha la rectoria i lhostatgeria. Lesglsia allotja una reproducci del majestus retaule barroc de Pau Sunyer (1660-1668) i la imatge de la marededu del segle XIII. En defensa prpia descriu el confinament de Verdaguer a la Gleva. All el poeta tamb va escriure El roser de tot lany, La fugida dEgipte, Veus de bon pastor i el poema del Bon Du, que va ser adoptat com a himne del santuari.
Guia prctica
EMPLAAMENT La Gleva Les Masies de Voltreg Tel.: 938 570 028 www.lesmasiesdevoltrega.cat COM ARRIBAR-HI Cotxe: Per lautovia C-17 fins a la sortida de la Gleva i Sant Hiplit de Voltreg. Tren: Des de lestaci de Manlleu, lnia de Barcelona a Puigcerd, que queda a menys de dos quilmetres del santuari. SERVEIS Restaurant: S Hostatgeria: No A la vora hi ha el restaurant del santuari de la Gleva: Marqus de Palmerola, 9 (Les Masies de Voltreg) CELEBRACIONS 8 de setembre: festivitat de les marededus trobades. MS INFORMACI Consorci de Turisme Paisatges del Ter dOsona Carrer Enric Prat de la Riba, 17 Torell Tel.: 938 504 915 Consorci de Turisme dOsona Eix Onze de Setembre, 11 Vic Tel.: 938 851 715 www.osonaturisme.com Ajuntament de les Masies de Voltreg Can Bondia, s/n Les Masies de Voltreg Tel.: 938 570 028 i 938 570 055
68
Santuari de la Mare de Du del Far
Emplaat al Collsacabra, just al caire duna cinglera imponent que domina el curs del Ter a les Guilleries, hi ha el santuari de la Mare de Du del Far. El lloc pertany al terme de Susqueda (Selva) i, des duna altitud de 1.112 m, esdev una gran balconada sobre bona part de les terres gironines. Tot i que queda molt lluny del mar, la llegenda explica que el nom del Far prov del fet que uns mariners que estaven a punt de naufragar van poder salvar-se en albirar la llum que sortia del caire del cingle on hi ha el santuari. Els mariners van fer la prometena que si se salvaven aixecarien en aquell lloc una ermita en honor de la Mare de Du.
C-153 C-63
les Planes dHostoles
Rupit
Mare de Du del Far

Sant Mart Sacalm
El temple actual es va aixecar el segle XV en estil gtic. s un edifici Interior del santuari de la Mare de Du del Far. de planta rectangular i duna sola nau coberta amb volta apuntada. La imatge de la Mare de Du del Far s una bonica talla gtica dalabastre del segle XV que dna el pit al nen Jess (hi ha estudiosos que sostenen que el nom del santuari seria el Fart, atesa la relaxada expressi de sacietat del nen Jess). Desprs de patir uns anys dabandonament, el santuari va ser refet i restaurat els anys setanta del segle XX. Al costat mateix de lesglsia hi ha lantiga hostatgeria, convertida en un restaurant on es pot fer un bon pat mentre es gaudeix de les impressionants vistes sobre la vall del Ter i les Guilleries.
Guia prctica
EMPLAAMENT Carretera Comarcal de Vic a Olot km 38,5 Carretera del santuari del Far Susqueda Tel.: 972 190 415 www.condreu.com COM ARRIBAR-HI Cotxe. Cal prendre lantiga carretera de Vic a Olot (C-153) fins al coll de Condreu, don surt una pista asfaltada de 4 km que porta al santuari. SERVEIS Restaurant: S Hostatgeria: S
69
Sant Pere de T orell
Hermosa vall, bressol de ma infantesa/ blanc Pirineu,/ marges i rius, ermita al cel suspesa,/ per sempre adu! En els primers versos de Sant Vicen de T orell lEmigrant, Jacint Verdaguer descriu molt b la C-37 sensaci que provoca al visitant la visi de T orell Bellmunt. Sortit talment de les cingleres sobre les que se sost, el santuari saixeca en el punt ms alt de la serra que li dna nom, a 1.246 m daltitud. Cal destacar-ne la terrassa del repl de davant de lesglsia, que ofereix unes panormiques excepcionals sobre els Pirineus, les Guilleries, el Montseny i la plana de Vic.
BV-5224
Bellmunt (Mare de Du de les Alades)
Santuari de Bellmunt
El santuari, altrament designat com la talaia de la plana, va ser inicialment la capella de lantic castell de Sa Reganyada, aixecat en el tur ve, del qual es t constncia des de lany 1020. En aquest mateix indret hi ha el pedr de la Mare de Du de les Alades, anomenat aix perqu cada any, a finals destiu, hi van a morir grans eixams de formigues alades. Exterior del majestus All, segons la tradici, es va trobar la santuari de Bellmunt, imatge de la Mare de Du, a qui es ret que tant va impressionar Verdaguer. culte des del 1219. Amb el pas del temps, el santuari ha sofert nombroses reformes i restauracions. La darrera data del 1982, quan va tirar endavant la renovaci de lhostatgeria, que funciona des del 1990.
Guia prctica
EMPLAAMENT Sant Pere de Torell Tel.: 937 447 107 COM ARRIBAR-HI Cotxe. Sarriba a Sant Pere de Torell des del nou eix Vic-Olot (C-37), amb sortida senyalitzada a Torell, continuant desprs per la BV-5224. En arribar a Sant Pere cal prendre la pista asfaltada que puja fins a laparcament del santuari; lltim tram sha de fer a peu. Cal parar atenci: la pista que puja al santuari s vertiginosa. SERVEIS Restaurant: S Hostatgeria: S MS INFORMACI Ajuntament de Sant Pere de Torell Carrer Verdaguer, 18 Sant Pere de Torell Tel.: 938 584 024 www.stpere.cat
70
Santuari de Puig-lagulla
El santuari de Puig-lagulla semplaa al capdamunt de la serra que domina el llogaret de Vilalleons, just en el punt de contacte entre la plana de Vic i les Guilleries.
Folgueroles
VIC
Calldetenes Santa Eugnia de Berga Sant Juli de Vilatorta
C-25 B-520
Puig-lagulla (Mare de Du de Puig-lagulla)
T aradell
Corria el segle XV quan, segons la tradici, un ermit i cinc lleons van trobar la imatge duna marededu a la font de Puig-lagulla. En commemoraci del fet es va aixecar en aquell indret un pedr, que es convertiria en una capella lany 1661. En arribar el segle XVIII, la gran afluncia de pelegrins va comportar la construcci duna gran hostatgeria i la renovaci del santuari. s un edifici barroc que conserva una reproducci de la imatge original del segle XVII, que va ser destruda el 1936.
El santuari de Puig-lagulla s un centre de pelegrinatge mari destil renaixentista consagrat a finals del s. XVIII.
Guia prctica
EMPLAAMENT Sant Juli de Vilatorta (Osona) Santuari obert cada dia, mat i tarda, excepte els dimecres COM ARRIBAR-HI Cotxe: Per lEix Transversal, Lleida-Girona (C-25), sortida 187: Sant Juli de VilatortaCalldetenes-Folgueroles. El santuari queda a 4 km de Sant Juli; shi accedeix per una pista des de Vilalleons. Tren: Fins a Vic, lnia de rodalies i lnia de Barcelona a Puigcerd. www.renfe.es Autobs: Lnia Vic-FolguerolesVilanova de Sau. Empresa Sagals, 938 892 577. SERVEIS Restaurant de Puig-lagulla Tel.: 938 888 210 Vilalleons-Sant Juli de Vilatorta Hostatgeria: No CELEBRACIONS Dilluns de Pasqua: aplec.
71
La comarca del Lluans ocupa el nord del gran altipl que sala airs a ponent de la plana de Vic. Forma un paisatge contrastat, en el qual Mare de Du dels Munts els camps salternen amb frondoses pinedes i BV-4608 Sant Boi rouredes. El santuari, situat al municipi de Sant de Lluans Agust de Lluans, ocupa el cim del tossal acinglerat de la serra dels Munts, una talaia de 1.059 metres daltitud, que sala imponent per damunt de les boires de la plana propera. La perspectiva des del cim s excepcional, permet dominar tot el Lluans i la plana de Vic.
BP-4654
C-17
Santuari dels Munts
Sant Quirze de Besora
La histria del santuari es remunta al segle XIII, tot i que lesglsia actual data del 1695, en substituci duna construcci ms antiga destil romnic. El santuari s un temple senzill duna sola nau. A linterior conserva un retaule major destil neoclssic i en un templet amb la imatge de la Mare de Du, del segle XIII , que va ser restaurada el 1929. Al costat de lesglsia hi ha lantiga hostatgeria, convertida en un restaurant.
Faana principal i campanar del santuari dels Munts.
Guia prctica
EMPLAAMENT Sant Agust de Lluans Tel.: 938 527 742 COM ARRIBAR-HI Cotxe: Per la C-17 fins a Sant Quirze de Besora; aqu cal seguir la carretera BP-4654 en direcci a Sant Agust de Lluans. A larribar a la crulla del collet de Sant Agust, cal seguir la direcci de Sant Boi de Lluans per la carretera BP-4653 fins a la crulla de lHostal del Vilar, don surt el vial que puja al santuari. Tamb sarriba al santuari des de Sant Boi de Lluans i Perafita. SERVEIS Restaurant: S Hostatgeria: No MS INFORMACI Consorci del Lluans Carrer Vell, 3 Santa Creu de Jotglar Tel.: 938 880 050 Ajuntament de Sant Agust de Lluans Carrer Alou, 6 Sant Agust de Lluans Tel.: 938 527 001
72
Santuari ecolgic de Santa Maria del Castell de Gallifa Un cant a la natura
Sant Quirze Safaja
Sant Feliu
Gallifa de Codines El castell de Gallifa, encinglerat dalt del tur que BP-1241 Santa Maria domina el poble homnim, acull lnic santuari del Castell (Mare de Du ecolgic del mn. Durant la reconstrucci de la de lEcologia) C-59 capella romnica del castell, originria del s. XI, es va trobar a les golfes duna masia dels voltants dOlot la talla duna Mare de Du medieval de la qual no es coneixia ni el nom ni lorigen. Donat que la imatge de lermita de Gallifa havia desaparegut durant la Guerra Civil, hom va traslladar-hi la talla olotina, que adoptaria el nom de Mare de Du de lEcologia.
Lermita romnica forma part del millenari castell de Gallifa, del qual es conserven alguns panys de muralla i una torre. A lesplanada del santuari hi ha un mirador que ofereix una vista impressionant sobre les muntanyes de lentorn i al seu costat, una font anomenada de Sant Galderic. El visitant que shi apropa pot gaudir durant els vespres destiu dun espectacle de llum i so, amb cants originals i un esclat de color i de llum que fa refulgir les muntanyes de lentorn. La vetllada se celebra durant els mesos de juliol i agost i juga amb el simbolisme de la vida i la mort. La vida es representa per una esttua de pedra de la deessa grega rtemis, i la mort, per un tronc revellit.
Imatge del santuari de Gallifa.
Guia prctica
EMPLAAMENT Gallifa (Valls Occidental) www.santuariecologic.com Obert tot lany. Consulteu la possibilitat de visites guiades; tel.: 937 442 016 COM ARRIBAR-HI Cotxe: A Gallifa shi arriba a travs de la BP-1241, que uneix Sant Lloren Savall amb Sant Feliu de Codines. SERVEIS Restaurant: No Hostatgeria: No
73
Situat al bell mig de les Guilleries, a uns 825 metres daltitud dalt la carena de la serra que Pant de Susqueda separa les valls dOsor i de Susqueda, trobem el C-63 Mare de Du santuari de la Mare de Du del Coll. El lloc era del Coll originriament un priorat benedict, fundat el Osor GI-542 segle IX, que va dependre del monestir dAmer fins a la desamortitzaci del 1835. Actualment, lesglsia i lantiga casa prioral pertanyen al terme dOsor, mentre que lhostatgeria pertany a Susqueda.
Absis de lesglsia de la Mare de Du del Coll, situada entre les valls del Ter i la riera dOsor.
Sant Mart Sacalm (Susqueda)
Amer
Santuari de la Mare de Du del Coll
Lesglsia s una sbria construcci romnica del final del segle XII, duna sola nau capada per un absis semicircular. A linterior hi ha una reproducci de la talla romnica de la Mare de Du del Coll i una reproducci del frontal daltar, del segle XII (les dues peces originals estan dipositades al Museu Episcopal de Vic; el retaule s considerat una obra mestra de la pintura romnica catalana). De la faana de ledifici destaca, sobretot, el campanar despadanya de dos pisos, situat sobre la porta. Els voltants del monestir sn un mirador excellent del poble dOsor, la vall de Susqueda i els imponents cingles del Collsacabra (de Tavertet, Rupit i el Far), amb el rerefons dels Pirineus.
Guia prctica
EMPLAAMENT Osor-Susqueda (Selva) COM ARRIBAR-HI Cotxe: Osor es comunica amb Angls i Sant Hilari Sacalm a travs de la GI-542; al poble neix la carretera daccs al santuari. Autobs: Osor t servei diari dautobs amb Girona (companyia Hispano Hilarienca). SERVEIS Restaurant del Santuari del Coll Tel.: 972 190 191. Obert de dimecres a diumenge Hostal Santuari del Coll Tel.: 972 190 191 CELEBRACIONS L1 de maig: aplec del Coll.
74
Santuari de Montgrony
Montgrony (Mare de Du En les terres encantades pel comte Arnau, a N-152 de Montgrony) 1.408 m daltitud, enmig dun superb paisatge dalta muntanya, trobem esculpit a la roca el Gombrn GI-401 santuari de Montgrony. Elevat per sobre del poble de Gombrn i el llegendari castell de Campdevnol Mataplana, el lloc ofereix unes vistes fabuloses de la vall i els cims que lencerclen. El santuari actual va ser aixecat entre el 1650 i el 1652. A la capella, shi venera una marededu negra, reproducci duna talla original del segle XIII. El santuari va ser reformat lany 2001 i es va convertir en hostatgeria i restaurant.
La petjada del comte Arnau Hi ha moltes versions de la llegenda del comte Arnau i gaireb totes parlen de la seva relaci amb Montgrony. Una delles, recollida per Joan Amades, explica que eren tantes les malifetes del comte que superaven les del mateix diable. Per aix Llucifer, tement que el cavaller acabs suplantant-lo, se lemport a linfern.
Faana del santuari de Montgrony, que t com a mur nord la paret de roca viva.
Guia prctica
EMPLAAMENT Gombrn (Ripolls) Tel.: 972 198 022 COM ARRIBAR-HI Cotxe: per la C-17 fins a Campdevnol, don surt la carretera C-401, de Campdevnol a Guardiola de Bergued; en arribar a Gombrn cal prendre la desviaci que puja al santuari. Cal seguir lindicador de lhostatgeria (4 km aprox.). SERVEIS Restaurant: S Hostatgeria: S MS INFORMACI Hostatgeria-Restaurant Gombrn Tel.: 972 198 022
75
Ors
Sant Vicen de T orell

C-37
Santuari de Rocaprevera
El santuari de la Mare de Du de Rocaprevera semplaa a la plana de Vic, gaireb a tocar del T orell Mare de Du nucli urb de Torell, aixecat sobre la riba les Masies de Rocaprevera de Voltreg esquerre del Ter. La histria del santuari BV-5224 C-17 C-37 comena al segle XIII, temps en qu es va erigir Manlleu un petit oratori dedicat a la marededu del lloc, situat a tocar del cam que duia el nom de roca prebera, per larbre pebrer que creixia al seu costat. Una llegenda nexplica lorigen: diuen que en temps passats un capell es va veure obligat a enfrontar-se amb el diable, que va resultar venut grcies a la invocaci de la Mare de Du, que se li va aparixer en el lloc on desprs aixecaria un primitiu oratori. La primitiva imatge de la Mare de Du de Rocaprevera, que sembla que ja es venerava en el segle XIII , va desaparixer lany 1936. Amb el pas del temps, el santuari ha conegut dos enderrocaments i moltes reconstruccions. Ledifici actual s una obra moderna, inaugurada el 1924, i projectada per larquitecte Josep M. Pericas. s un temple modern rematat per un gran absis i dotat datri, cambril, cimbori i un vists campanar.
Mare de Du amb Nen que es venera al santuari de Rocaprevera.
Guia prctica
EMPLAAMENT Torell (Osona) COM ARRIBAR-HI Cotxe. Cal arribar a Torell, per la C-17 o b pel nou Eix Vic-Olot (C-37). Saccedeix al santuari pel carrer de Rocaprevera. Tren: A travs de la lnia Barcelona-Puigcerd, que t estaci a Torell. www.renfe.es. Autobs: www.sagales.com SERVEIS Restaurant: No Hostatgeria: No CELEBRACIONS Tercer diumenge de setembre: aplec.
76
Santuari de la Mare de Du de Cabrera
C-37
Situada al punt ms alt de la serra del seu nom, Mare de Du de Cabrera a 1.300 m daltitud, i dominant la plana de Vic C-153 des del caire duna cinglera imponent, saixeca lesglsia del castell de Cabrera, documentada Santa Maria de Corc des del 1144 i esdevinguda santuari el segle XVIII. BV-5207 Shi venera la Mare de Du de Cabrera, objecte de gran devoci popular al Collsacabra i a les terres circumdants; la imatge actual s una reproducci de la talla de marbre original del segle XIII, que va ser destruda el 1936. El lloc s tamb el primer casal de la nissaga dels Cabrera, uns dels grans llinatges de la Catalunya medieval. Arribar al santuari requereix un cert esfor. De primer cal seguir una pista de vuit quilmetres que arrenca de la carretera de Vic a Olot (C-153), al pont de les Perxes, i puja fins al coll del Bram. Des daqu cal continuar a peu. Hi ha dues opcions: la primera, pujar directament al santuari per unes escales vertiginoses tallades a la mateixa cinglera; la segona, seguir el cam de les Marrades, fora ms planer i ombrejat.
Santuari de la Mare de Du de Cabrera.
Guia prctica
EMPLAAMENT Santa Maria de Corc (Osona) COM ARRIBAR-HI Cotxe: Des de lantiga carretera de Vic a Olot (C-153). A mig cam de Santa Maria de Corc tamb dit lEsquirol i de Cantonigrs, a lindret del pont de les Perxes, surt la pista que puja fins al peu del santuari, on cal deixar el cotxe. SERVEIS Restaurant: S Hostatgeria: S Lantiga casa dels ermitans sha habilitat com a restaurant i hostatgeria. Tel.: 937 447 033 i 938 565 055. CELEBRACIONS Aplec de la Santssima Trinitat.
77
Altres llocs dacolliment

les Avellanes
MONESTIR
DE LES
AVELLANES
A la comarca de la Noguera, en el terme municipal dOs de Balaguer, tot envoltat de boscos i vinyes, Os de sala el monestir de les Avellanes, original del segle Balaguer L-910 XII. Lindret forma part del conjunt territorial dels Monestir de les Avellanes Aspres del Montsec, porta dentrada del Prepirineu. C-12 LV-9046 El punt ms caracterstic de la zona s la serralada del Montsec, travessada pels rius Noguera Pallaresa i Noguera Ribagorana, que al seu pas modelen paratges de gran bellesa, com els congostos de Terradets i el de Mont Rebei. En destaquen el claustre romnic, del segle XII, que s la part ms antiga del monestir, i la sala capitular, del segle XIII. Tamb s interessant lesglsia gtica, del segle XIV, on hi ha el pante dels comtes dUrgell. Fundat i construt per lorde dels monjos premostratencs, el monestir s custodiat des del 1910 pels germans maristes. El conjunt arquitectnic t servei dhostatgeria, que permet passar una estada agradable, gaudint de la tranquilitat i encant de la zona. Tamb hi ha servei de restaurant.
Monestir de les Avellanes.
Guia prctica
EMPLAAMENT Os de Balaguer (Lleida) COM ARRIBAR-HI Cotxe: Des de Barcelona, cal agafar lA2 en direcci Lleida i prendre el trencall de la sortida 504, que enllaa amb la C53 en direcci a Balaguer. Passat Balaguer sha de continuar per la C12 que enllaa amb ger. Abans darribar a aquesta poblaci, al km 181 sala el monestir. SERVEIS Restaurant: S Hostatgeria: S CELEBRACIONS El 15 dagost shi celebra la festa major. MS INFORMACI Monestir de les Avellanes C-12 de Balaguer a ger, km 181 Os de Balaguer Tel.: 973 438 006 www.monestirde lesavellanes.com
78
MONESTIR
DE
VALLBONA
DE LES
MONGES
Mald Vallbona de les Monges
El monestir cistercenc femen ms important de de Vallbona LP-2335 Catalunya i un dels centres religiosos ms Monestir de les Monges populars i visitats al nostre pas. Fou fundat en Montblanquet el segle XII per Ramon de Vallbona. Lany 1175 L-232 els homes integrants de la comunitat benedictina que en tenia cura es traslladaren al Montsant i noms hi rest la comunitat femenina, que aviat sincorpor a lorde del Cister. Del conjunt medieval destaca lesglsia, duna sola nau, amb planta de creu llatina i una coberta de creueria ogival, que data del segle XIV. La porta principal s del segle XIII i destaca pels relleus de Santa Maria. Aix mateix, el cimboricampanar, en forma de llanterna octogonal acabada en pirmide, s nic a Catalunya. A la dreta de laltar hi ha el sarcfag de la reina Violant dHongria, Monestir de Vallbona de les Monges. muller de Jaume I el Conqueridor, i al davant es troba la tomba de la princesa Sana dArag, filla dambds. Lany 1931 el conjunt monstic fou declarat B Cultural dInters Nacional.
L-220
Guia prctica
EMPLAAMENT Vallbona de les Monges COM ARRIBAR-HI Cotxe: Des de Barcelona cal agafar lA2 en direcci a Lleida fins a Trrega. Des daquesta poblaci cal agafar la carretera comarcal C-240 en direcci Reus. Desprs de passar el Belltall cal desviar-se per la carretera local que arriba al municipi de Vallbona de les Monges. Una alternativa s seguir la carretera local LV-2014 que surt de Trrega direcci Mald, on cal desviarse per agafar la T-233 fins a arribar a Vallbona, desprs de Lloren de Rocafort. SERVEIS Restaurant: No Hostatgeria: S CELEBRACIONS La festa major s del 15 al 18 de setembre. MS INFORMACI Monestir de Santa Maria de Vallbona Carrer Major, s/n Vallbona de les Monges. Tel.: 973 330 266 www.vallbona.com
79
Generalitat de Catalunya Departament dInnovaci, Universitats i Empresa

Santuaris de Catalunya

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Santuaris de Catalunya

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

SANTUARIS DE CATALUNYA

Generalitat de Catalunya Departament dInnovaci, Universitats i Empresa

Biblioteca de Catalunya. Dades CIP:

s i contingut daquesta gua

Lord (Mare de Du de Lord)

Mare de Du de les Sogues Santa Teresa de lInfant Jess

Monestir de Vallbona de les Monges El Tallat (Mare de Du del Tallat)

La Bovera (Santa Maria de la Bovera)

Mare de Du de Puiggracis Sant Andreu del Far

La Misericrdia El Corredor (Mare de Du del Socors)

Santuari de la Mare de Du de la Merc Dels captius mare i patrona

Goigs de la Mare de Du de la Merc

Sagrat Cor del Tibidabo

Santuari del Sagrat Cor del Tibidabo La muntanya mgica de Barcelona

la Garriga lAmetlla del Valls

Imatge gtica de la Mare de Du de Puiggracis.

Cabrera de Mar Vilassar de Dalt Premi de Dalt T ei Cabrils

Santuari de la Mare de Du de la Cisa Dels mariners invocada

Faana del santuari de la Mare de Du de la Cisa.

Interior de Sant Andreu del Far.

Vilalba Sasserra Llinars del Valls

Santuari del Corredor El mirador del Maresme

El santuari del Corredor, situat a la serra del mateix nom.

La llegenda de la troballa de la Mare de Du de la Salut

Bisbat de Sant Feliu de Llobregat

PUJADA AL MONESTIR I LA VISITA A

El santuari de Montserrat es troba plenament integrat al masss muntanys.

Montserrat: bressol de llegendes i tradicions

El masss de Montserrat, un parc natural

Sant Sadurn dAnoia

Santuari de la Mare de Du del Mont El balc de Catalunya

BASTIMENT DEL SANTUARI

La fundaci del Mont: una llegenda verdagueriana

Lestada de Verdaguer al Mont

La Sagrada Imatge del Vilar

La Sagrada Imatge del Vilar El mirador de Blanes

Faana de lesglsia de la Salut.

Pant de Boadella Boadella dEmpord

Santuari de la Mare de Du de la Salut de Terrades

Mare de Du de la Salut de Terrades

Faana del santuari de la Mare de Du de la Salut de Terrades.

Santuari de Santa Maria del Collell

Mare de Du del Collell

Sant Miquel de Campmajor Mieres

Interior de la nau central de Santa Maria del Collell.

El Collell: un escenari fams de la Guerra Civil

Mare de Du dels Arcs

Santuari de la Mare de Du dels Arcs.

Rocacorba (Mare de Du de la Pera)

Sant Mart Vell

Santuari de la Mare de Du dels ngels.

Anar als ngels a peu des de Girona

Santuari de Santa Teresa de lInfant Jess Patrona de Lleida

Un recorregut per Lleida

situada al soterrani, larxiu municipal i el pati interior.

Santuari de la Mare de Du de Riupedrs

Faana principal del santuari de la Mare de Du de Riupedrs.

SANT GIL, LOLLA

Sant Gil, el patr dels pastors pirinencs

Lascensi a peu al santuari

Mair de Diu de Montgarri

Santuari de Montgarri Mair de Diu de Montgarri, patrona de la Val dAran

Santuari del Sant Crist.