Butlleti 53

Colombins
BUTLLET DEL CENTRE DESTUDIS COLOMBINS, NMERO 53, OCTUBRE 2010
sumari
xpfol
Qui fou R.L. de Corbaria episcopi Montispalusii?
Francesc Albardaner
Tres Beatrius Enrquez coetnies

Ernest Vallhonrat
Transcripci del testament de Caterina Bertran

Antoni Soler Parellada
La signatura den Colom segons Ramon Llull

M.Manubens/Miquel Rius
4 7 9 24 29 30
El defensor dels ndis i el tarragon Miquel Ballester

Ernest Vallhonrat
Colom no va salpar de Palos Noves hiptesis sobre Cristfor Colom

Jaume Aymar
10 11 12 13 31 32 33 34
americae
Lhome que no va descobrir Amrica
Un antropleg peru desxifra la Yupana, la misteriosa calculadora inca
22 22
exposici
35
histomon
El cap de Sant Jordi Els antics grecs ja van observar el pas del cometa Halley El mite i la realitat de les amazones
cathistria
La destroa de Pere II Miquel Manubens J. Vicens Vives: col.laborador de Franco i mentor de la classe poltica filocolonial a Catalunya
Enric Borrs
Arnau Mir de Tost, el Cid de les terres de Lleida

Jaume Fernndez
36 36 37
llibreria
Plantem cara La prdua de la sobirania catalana es va iniciar el 5 de juliol de 1487
Sota terra cau molt baix Lempremta catalana a Santa Maria de Cetines
38
Any XX, Nm. 53, octubre 2010
staff
2
Edita: Centre dEstudis Colombins, mnium Cultural. President: Miquel Manubens, vicepresident: Jordi Mar, tresorer: Reinald Benet, secretari : Ramon Navarro, vocals : Francesc Albardaner i Joaquim Arenas. Oficina del Centre: Jaume Canyades. Redacci: Diputaci, 276, 08009-Barcelona Tel. 93 254 66 59 web: www.cecolom.cat, e-mail:info@cecolom.cat Disseny grfic:bcngrafics.cat Ocells,34 09857-Vallirana Impressi: Casa Boada, Comptal, 26, 08002-Barcelona. Dipsit legal: B-16689/95 Amb la collaboraci de:
editorial
Els membres dassociacions culturals hem de lluitar contra massa adversaris. La notria i encara vigent mediocritat implantada pel franquisme en la nostra societat s la primera pedra on entropessar en la nostra desigual lluita: ens fa veure com a estranya tota iniciativa cultural, nascuda de les associacions, si no compta amb la benedicci apostlica dels mandataris de torn. L'anomenada protecci social implantada a Europa occidental d'en del final de la Segona guerra mundial (per aix combatre el comunisme amb les seves prpies armes), a casa nostra ha tingut un efecte pervers en crear-se al seu reds, escudats rere la gesti de les prestacions socials i les subvencions, una casta d'incapaos. Tots hem vist aquelles pellcules americanes on vries famlies de colons arribaven a una vall i shi installaven: els diumenges tot el venat els dedicava a la construcci dels serveis comuns, fossin lesglsia o lescola. Aquest esperit imperava tamb a Catalunya des de sempre, si ms no fins a la guerra incivil. Avui, la companyonia, la germanor espontnia, nascuda del poble i promoguda pels seus representants naturals, ha desaparegut. Hom no mou pea fins assegurar-se l'assistncia del lder estatal, regional o local. Estrany costum sobrevingut aquest, ali a la catalana tradici millenria. A ms a ms ha aparegut una casta quasi funcionria, present arreu, dirigint entitats suposadament associatives representant vs a saber quins interessos. D'aquesta mena de nous directius, alguns intenten surar en tots els frums poltics existents, i atesa la precarietat del moviment associatiu del pas, si vs i onze amics creeu dotze associacions o fundacions podran representar-les en alguns estaments existents al pascom si realment en fossin cent quaranta-quatre, perqu cadascun de la colla en representar una dotzena. Explicat aix sembla un acudit, per s fora ms real del que podrem imaginar: noms cal acudir a una assemblea dalguna plataforma de drets per adonar-sen. Probablement, si vs i els seus onze amics creadors de les dotze associacions o fundacions de les quals tots en sn membres, tenen bona comunicaci amb la casta enunciada al comen, podran accedir a les moltes subvencions atorgades per les diverses administracions on sn presents aquells incapaos. Cada associaci daquestes necessita una excusa per a rebre subvencions. L'objectiu o el motiu d'existncia de l'associaci s el menys important, per es necessari per a demanar diners i, s clar, per a justificar entrevistarse amb els poltics. Quan sigui lhora de la veritat, el directiu si conv claudicar davant qui els paga, i acceptar de rebaixar l'alada dels pilars creats per un patriota i gran arquitecte o sinventar motius per a renunciar als pinacles alats que els havien de coronar. Dites renncies no seran impediment per a que tal directiu aparegui a la TV afirmant que est molt enfadat amb els poltics perqu li ha costat molt d'aconseguir el seu (fictici) objectiu. La colla de gripaus com el de l'exemple, contaminants i subversors de la veritable societat civil, no existirien en una societat un xic civilitzada. Tornant als colons, la societat americana ha continuat el seu cam natural. Els EUA dediquen un 8,5 per cent del seu PIB a activitats culturals no lucratives, mentre que els pretesos cultes europeus no arriben ni a la meitat: Frana despn el 4,2 per cent i Alemanya el 3,2 per cent. A Europa la cultura s titella de les administracions pbliques que subvencionen als amics i negant-los-hi cap ajut castiguen els adversaris, mentre que als EUA s en mans privades. La cultura a Amrica funciona a base dels ingressos que genera (50 per cent), de les donacions privades (35 per cent) i noms en un minso 7 per cent del finanament pblic. Les empreses poden desgravar de limpost de beneficis les donacions a entitats culturals. [Vegeu La dictadura de la incompetncia, de Xavier Roig.] Potser lnica soluci es aconseguir una regeneraci democrtica profunda del pas, que faci que el nostre Parlament no estigui okupat (s, amb K dokupa) per un 68 per cent de diputats sorgits del sector pblic (i no sn precisament antics alts funcionaris -com s s el cas al Congreso espanyol-, sin de baix nivell). I aplicant-nos el conte, potser ja podrem comenar des del nostre CEC a cercar patrocinadors empresarials. Repassant els vells butlletins he trobat que al nm. 20 es fa esment que a lany 1996 mnium ja ens concedia el mateix import de subvenci donat actualment, i tamb a l'editorial del butllet 35, del 6 de juliol de 2005, el president daleshores, en Joaquim Arenas, es queixava de la manca de diners per a fer ms projectes. Lany proper tenim ms reptes, i si som prou cabuts per a investigar i trobar documentaci important, amb major motiu ho hem de ser per a continuar el cam sense tantes crosses.
Miquel Manubens
nota
El contingut dels articles s responsabilitat dels autors i no ha de coincidir necessriament amb els principis que regeixen lassociaci. Sautoritza la reproducci, parcial o total, dels articles publicats en aquest butllet, sempre que shi faci constar la procedncia. Agrairem que sens fes arribar un exemplar de les publicacions on els nostres treballs hagin estat reproduts o esmentats o fins i tot una fotocpia que identifiqui la publicaci i la data dedici. Tots els nostres butlletins els associats els podeu consultar a la nostra pgina web www.cecolom.cat, i els no associats ho poden fer un cop transcurregut un any. Imatge de coberta : Palams 1629-1630, Atles den PedroTexeira.
Butllet Centre dEstudis Colombins 53, octubre 2010
xpfol
Qui fou R. L. de Corbaria, episcopi Montispalusii ?
Per Francesc Albardaner
Avui reprenem un tema interessant, entre els molts relacionats amb la vida de Cristfor Colom, com s el dintentar esbrinar qui fou lautor de lepigrama que safeg al final de la carta de Colom a Gabriel Sanxis en la seva edici de Roma de lany 1493 i que apareix signada com a R. L. de Corbaria Episcopi Montispalusii . I diem que reprenem aquest tema, ja que fa molts anys que vrem escriure dos curts articles pel butllet n.4 del nostre Centre dEstudis Colombins, que, tot i aparixer relacionats en el sumari inicial daquest quart butllet no van ser adjuntats al text imprs. Aquests dos curts articles, o notes, vren aparixer publicats en el segent butllet del Centre dEstudis Colombins que duu la referncia 5-6, primer i segon trimestre de 1992. De tota manera, tampoc es varen publicar amb gaire fortuna, ja que el ttol del segon article que era Epigramma R.L. de Corbaria Episcopi Montispalusii , que havia dencapalar la pgina n.21 daquest butllet no va ser imprs i, per tant, el text daquest escrit sembla ser la continuaci de larticle anterior de la pgina n. 20 intitulat Seguint la pista de Leandre Cosc. Un cop aclarits aquests errors i, malgrat els divuit anys transcorreguts, ens refermem en tot all exposat en aquells escrits nostres, excepte en un punt, que s el motiu daquest present article. En primer lloc hem de reconixer honestament, que de lanotaci de la carta de Colom impresa a Roma en llat pel mes de maig de lany 1493 per Stephanus Planck i que diu textualment Epigramma RL de Corbaria Episcopi Montispalusii ad Invictissimum Regem Hispaniarum, no podem deduir, de manera ni senzilla ni segura, a quin nom fan referncia les dues lletres R i L. Malgrat aquesta dificultat, difcilment podrem acceptar la versi del episcopologi de Gams que ens parla dun Bernardo Leonardus Carninis, bisbe de Montepeloso, a la Basilicata, ja que ni Bernardo coincideix amb la primera erra inicial, ni el cognom Corbaria es pot interpretar com a Carninis. Hem de retenir, per, el nom Leonardo com el de un possible candidat a la representaci de la L usada. Tampoc ens fa feli la referncia de Conrad Eubel, quan ens parla de Leonardus (Carmini) de Cerbaria, clericus Barchinonensis en la seva Hierarchia Catholica Medii Aevi. La confusi de
Corbaria amb Cerbaria sembla ms acceptable i ja observem que el terme Carmini s posat en dubte per aquest darrer autor. Igualment, per, torna a sortir el nom de Leonardus com el nom autntic del bisbe de Montepeloso. Tamb ens plau molt, i considerem encertada, la qualificaci de Clericus Barchinonensis, ja que apropa els fets colombins a personatges catalans i, ms concretament de Barcelona. Per tant, actualment, hem reconsiderat que el nom ms probable del dit bisbe podria ser el de Leonardo de Corbera, Lleonard de Corbera en catal, i, per aix, hem repassat els llistats dels registres dordinacions de Barcelona i, efectivament, en els registres corresponents als anys 1452-1483, que sembla que havem passat per alt, de lArxiu Dioces de Barcelona es troba la segent entrada: 14 de Juny del 1467: Leonardo de Corbera, fill de Bernat de Corbera, mercatoris civis Barchinone. Per tant, sembla molt probable, que qui esdevindr el bisbe de Montepeloso fou aquest noi que hauria dhaver nascut a Barcelona lany 1457 i que lany 1493 tindria, doncs, 36 anys. Aix ens porta tamb a pensar que la R inicial es pugui referir a la abreviatura de Reverendo i que, per aix, no calgui buscar cap nom compost que ho complica molt tot, si no hi ha motius concrets per pensarho. La deducci anterior de la personalitat daquest bisbe de Montepeloso sembla molt ms lgica i correcta que no la que vrem proposar, massa alegrement, en el nostre article de fa divuit anys, quan fiem la identificaci daquest bisbe amb Llus o Ramon Llus de Corbera, fill de Joan de Corbera, militis, domiciliat a Barcelona i tonsurat el 7 de juny del 1449 a Barcelona, segon consta en el Registre dOrdinacions del perode 1437-1452 del bisbat de Barcelona. La identificaci de la L de la carta impresa amb el nom de Llus no sembla forassenyat, per si Gams i Eubel ens insinuen el nom de Leonardus, sembla que sigui molt forat recrrer a algun personatge que porti el nom de Llus. Per raons dedat, aquest Llus hauria nascut pels voltants del 1439 i lany 1493 tindria 54 anys, que no sembla una edat forassenyada per haver arribat a la dignitat de bisbe.
xpfol
Posats ja en aquest punt i repassant totes les tonsures de nens de cognom Corbera, en llat Corbaria, dels registres dordinacions del bisbat de Barcelona des de lany 1409 fins a lany 1483, resulta el segent llistat. Registres dordinacions 1409-1437: 15 de Mar 1427: Ludovicus de Corbera filius Leonardi de Corbera, mercatoris, Bcn. 09 de Juliol 1435: Franciscus de Corbera filius hon. Johannes de Corbaria, milites. Registres dordinacions 1437-1452: 21 Desembre 1437: Johannes de Corbaria, filius Johannis de Corbaria, militis, Bcn. 20 Desembre 1438: Johannis de Corbaria, filius Leonardi, mercatoris, civis Bcn. 07 Juny 1449 : Ludovicus de Corbaria, filius Johannis de Corbaria, militis, Bcn. Registre dordinacions 1452-1483: 14 de Juny 1467: Lehonardo de Corbera, filius Bernardus de Corbera, merc. Civ.Bcn. 07 de Juny 1468: Johannes de Corbaria, filius Manuelis de Corbaria, domitellus, Bcn. 26 de Mar 1477: Benet de Corbera, filius hon. Johan de Corbera, dominus cast. Cor. 15 de Juny 1478: Bernat Miquel de Corbaria, filius hon. Johannis de Corbaria. 24 de Mar 1481: Johannot de Corbera, filius mag. Dom. Petrus Antonio de Corbaria. En aquesta poca, de famlies Corbera nhi havia moltes i amb moltes branques, unes eren nobles i daltres no. Entre els progenitors esmentats en la llista precedent destaca la figura de Joan de Corbera, noble i governador general de Catalunya, pare de Francesc i de Joan de Corbera. Duna generaci ms tardana, apareix un altre Joan de Corbera, qui fou el senyor del castell de Corbera de la vall del Llobregat i pare de Benet i de Bernat Miquel de Corbera. Per ra de la lletra inicial del nom de pila, L, noms poden aspirar a la identificaci amb el bisbe de Montepeloso 3 persones: en Lleonard de Corbera, tonsurat lany 1467, en Llus de Corbera fill, del mercader Lleonard de Corbera, tonsurat lany 1927 i en Llus de Corbera, tonsurat lany 1449. El Llus de Corbera ms antic, havent nascut als voltants de lany 1417, tindria 76 anys lany 1493 la qual cosa ho fa fora improbable. El segon Llus de Corbera, nascut als voltants de 1439, que era qui defensvem fins ara en aquesta identificaci, com ja hem dit abans, tindria uns 54 anys lany 1493. Per aprofundir en el coneixement daquests
personatges i famlies, val molt la pena repassar un document, ja conegut per nosaltres grcies a les aportacions de Joan Grimal i Bonany, i que s el testament de Lleonard de Corbera passat davant el notari Esteve Mir el dia 8 de mar de lany 1468 i preservat a lArxiu Histric de Protocols de Barcelona (Esteve Mir 181/52; Pagina 23 verso) en el que sexpressen alguns extrems fora interessants com veiem a continuaci en el regest de Joan Grimal : Lleonard de Corbera, mercader i ciutad de Barcelona, en plena possessi de les seves facultats mentals atorga les seves ltimes voluntats. Tria com a marmessors i executors daquestes el venerable Joan de Cardona, mercader i ciutad de Barcelona, gendre seu; i madona Clara de Corbera, filla del testador casada amb Joan de Cardona. Primerament vol que tots els seus deutes siguin satisfets, restituint totes les injuries que el testador hagi pogut fer en vida per pagar-se sense dilaci i sumariament sempre que es puguin demostrar a traves de documents legtims. Tria esser sepultat al claustre del monestir de Framenors de la dita ciutat de Barcelona al carner que el difunt hi t. Deixa a lesglsia de Sant just de Barcelona don s parroqui per dret de parroquiatge 5 sous. Vol que siguin celebrades per la seva nima al dit monestir 20 misses de difunts per les que llega 20 sous. Al mateix monestir per les misses corresponents a les seves exquies 50 sous i a la Confraria de la Santa Trinitat de Barcelona 20 sous. A lhospital de la Santa Creu de la dita ciutat 10 sous. Deixa a cada un dels seus marmessors per les
xpfol
crregues de marmessoria 20 sous. Tamb a Clara, filla seva, a banda del llegat de la marmessoria, els drets legtims a ella pertanyents dels bns del finat i altres institucions, 50 lliures barcelonines. Al seu fill Joan de Corbera, mercader que s de viatge negociant i mercadejant a diverses zones dAlexandria i ms enll, a banda del que li va donar inter vivos per dret dinstituci i altres drets legtims, tant paterns com materns, i per tot altre dret 50 lliures de Barcelona i, a ms, vol que se li dongui al dit Joan de Corbera, fill seu, duo gatzofilacia sive cofrens, dos cofres amb certs bns mobles que sn dipositats en comanda a casa del testador, bns que hom vol que cregui simplement en la paraula del seu fill a lhora dentregar-los. A Llus de Corbera, doctor en ambds drets, ciutad de Montpeller, fill del testador legtim i natural, pels seus drets patern i matern de lheretat tant del testador com de la seva difunta mare, Ysabel, muller del testador, 11.000 sous de Barcelona perqu en pugui fer les seves voluntats. A cada un dels seus nts i ntes, nats el dia del seu bit 10 lliures barcelonines. A Ysabel muller de Francesc Ferrer, mercader i ciutad de Barcelona, 10, lliure barcelonines. Tots els seus altres bns i drets darreu els llega i concedeix a lhonorable Llus de Corbera, instituintlo hereu universal. Volent i ordenant, disposant i manant que si Bernat de Corbera, mercader i ciutad de Barcelona, fill del testador, el qual tot seguit no fos mort a la ciutat de Npols per causa de mercadejar i torns cap aquesta ciutat de Barcelona i fos obedient i fidel vassall del Serenssim senyor Regnati (taxat) Reinat,Rei dArag, que regna en aquests moments feliment, aix com fidel als seus successors, en tal cas el dit honorable Llus de Corbera, hauria de restituir tota la heretat a ell deixada de bns i drets al predit Bernat. Si aquesta fidelitat no es produs vol el testador que la heretat sigui per Llus i que aquest en faci les seves voluntats. Praeterea deixa com administrador, procurador, rector i governador del seus bns, heretat i drets a Joan de Cardona, gendre seu (ja que hem de recordar que el seu fill Llus, el possible hereu, es troba a Montpeller, linsubms Bernat a Npols i laltre fill Joan, mercadejant per Alexandria, en un viatge que acostumava a durar entre un i dos anys), gendre del finat i defensar per a Llus lheretat, rendint comptes de la procuradoria i administraci segons els usos de la present ciutat de Barcelona.
En primer lloc hem de destacar la forma Reinat per a denominar a Rn dAnjou, qui, en el moment de redactar-se aquest testament, era el legtim rei escollit per la Diputaci del General de Catalunya. En segon lloc, aquest document fa patent la divisi que la guerra civil catalana (1462-1472) va provocar en el s de moltes famlies, en les quals alguns membres defensaven a Joan II dArag com a rei legtim i daltres donaven suport als reis intrusos escollits pels catalans revoltats. I, finalment, considerem que aquest testament pot ben b tractar-se del testament de lavi del nostre bisbe de Montepeloso. Fixeu-vos com el fill insubms Bernat de Corbera era partidari del rei Joan II i, per tant, al finalitzar la guerra civil amb la victria daquest bndol, hauria dhaver recuperat lherncia paterna del seu germ Llus de Corbera i retornar a Barcelona. El nom de Lleonard no era precisament un nom de pila gaire freqent en aquell temps i seguint un costum bastant ests de que el net rebs el nom de lavi, considerem que no s gaire agosarat pensar que el Bernat de Corbera, pare del Lleonard de Corbera del document de tonsura, s el mateix Bernat de Corbera, insubms resident a Npols, fill i hereu de Lleonard de Corbera, testador i mercader de Barcelona. Diuen que rectificar s de savis, i ja que una nova lectura del Registre dOrdinacions del Bisbat de Barcelona, creuat amb un reps de la documentaci existent en el Centre dEstudis Colombins sobre diversos membres de la famlia Corbera, ens han obert els ulls a tenir molt en compte la figura daquest Lleonard de Corbera, fill de Bernat de Corbera, mercader de Barcelona, com a possible millor candidat a ser el Bisbe de Montepeloso i autor de lepigrama de la carta de Colom a Gabriel Sanxis, dara en endavant considerarem, en els nostres escrits, que aquest s el nostre home que tant hem cercat didentificar. El perfil de Lleonard de Corbera, membre duna famlia barcelonina partidria acrrima de la Diputaci del General de Catalunya en la guerra civil catalana i tonsurat i educat en el seminari de la catedral de Barcelona, precisament en el darrer perode daquesta guerra civil (1467-1472), ens ajuda molt a reforar la catalanitat de Cristfor Colom. La participaci de Leandre Cosc i de Lleonard de Corbera en la traducci i edici de la carta de Cristfor Colom a Gabriel Sanxis, impresa a Roma, aix com la destinaci exclusiva al rei dArag de lepigrama final, diuen molt a favor de la participaci dels catalans en el descobriment dAmrica, tot reforant la figura de Cristfor Colom com a participant en aquesta guerra en el bndol de Rn dAnjou, el bon rei Reynel dels catalans.
xpfol
Transcripci del testament de Caterina Bertran
Per Antoni Soler Parellada
Lany 1932 en Ricard Carreras i Valls donava a conixer el testament de Caterina Bertran (AHPB, Pere Pasqual, 191/71, ff. 68r-69v). Incloem tot seguit la transcripci daquest interessant document en qu hom pot observar -talment com passava en el meu escrit sobre en Pere Margarit- els estrets vincles familiars que hi havia entre els Bertran, els Colom i en Pere dez Torrent. Entre les diferents disposicions destaca la prohibici al seu hereu de vendre un llibre dhores que havia pertanyut a Jaume Colom i que, pel que sembla, havia estat empenyorat i, posteriorment, tornat a adquirir per la seva vdua. En nom de nostre senyor Du Ihesuxpist e de la (1) gloriosa madona Sancta Maria, mare sua, amn. Jo, Catherina, muller del honorable en Jaume Colom, qundam ciutad de Barchinona, qui fuy filla dels honorables mossn Ffrancesch Bertran, qundam cavaller, e de la dona na Catherina, primera muller de aquell, deffunts, sana per grcia de Du de cors e de pensa jatsia sia posada en gran senectut, fas e ordon mon testament, en lo qual pos e elegesch marmessors e de aquest meu derrer testament exequdors los honorables en Guillem Colom, ciutad, Ffrancesch Colom, canonge e ardiacha de Valls en la Seu de Barchinona, Johan e Luis Colom, cavallers fills meus, madona Angelina, germana mia, muller del honorable en Pere dez Torrent, ciutad de la dita ciutat, mossn Ramon Bertran, canonge de la dita seu, e mossn Anthoni Rosseta, prevere en la sglsia de Sancta Maria de la Mar de Barchinona benefficiat. Los quals com pus carament puch prech que, si a mi covindr morir ans que faa o ordon altre testament, ells tots set, sis, sinch, quatre, tres o dos d.ells en absncia o deffalliment dels altre o altres complesquen e exequesquen aquest meu derrer testament segons devall trobaran scrit e ordenat; primerament e ans de totes coses vull e ordon que tots mos deutes que lo die del meu bit deur sien pagats e totes les injries a restituci de les quals jo sia tinguda sien restitudes e satisffetes breument, sumria e de pla, segons nuls se poran provar per cartes, testimonis o altres qualsevol legttims documents; elegint la sepultura fahedora al meu cors en la capella de Sent Ramon de la sglsia del monastir dels frares prehicadors de Barchinona e prenchme lo bbit dels frares del dit monastir, ab lo qual vull lo meu cors sia soterrat, pregant lo honorable prior e covent del dit monastir que aquell bit me vullen atorgar; ordonant que dotze frares del dit monastir porten lo meu cors a la sepultura, a casc dels quals vull que sien donats tres sous, e que sien fetes quatre gramayes e quatre capirons de drap negre de molada les quals porten quatre pobres qui porten quatre brandons lo die de la mia sepultura, a casc dels quals vull que sien donats per lurs treballs doble sou, e les gramayes sien donades per los dits meus marmessors a lur coneguda, e vull ms avant que un tros de semblant drap de molada tant quant ser manester sia posat sobre la caxa dins la qual ser lo meu cors dementre que ir a soterrar; e feta la dita mia sepultura sien donats a cascun pobre que lo die de la dita mia sepultura, en continent ser soterrat lo meu cors, vendr en casa mia demanant per amor de Du dos diners menuts exortant aquells que preguen Du per la mia nima; totes les altres coses toquants la mia sepultura sien fetes a coneguda dels dits mermassors meus; per satisffeci, emper, del bit demunt dit ab lo qual lo dit cors meu ser soterrat vull que sien donats cent sous, donantme algun bit de pocha vlua ab lo qual lo dit meu cors sia soterrat; e prohibesch als dits marmessors meus expressament que no sia posat algun drap d.or sobre lo meu cors dementre ser aportat a ecclesisticha sepultura, e que lo cors meu no sia soterrat de part de nit, mas vull que per los dits frares sia portat a la dita sglsia de part de nit e en la dita sglsia sia vellat segons seria vellat en casa mia e que en lo sendem sia celebrada la missa al dit cors meu; als quals frares qui vellaran lo meu cors vull los sia donat lo stipendi acustumat. tem leix al covent del dit monastir de / [f. 68v] prehicadors per piatana sinquanta sous. tem vull que lo die de la mia sepultura sien celebrades en lo dit monastir trenta tres misses de Sent Amador per caritat de les quals vull que sien donats trenta tres sous. tem leix a la obra de la Seu de Barchinona, per amor de Du, sinch sous. tem leix a la sglsia de Sancta Maria de la Mar de Barchinona, per dret de parroquiatge, sinch sous e al bac dels pobres vergonyants de la dita sglsia tres sous. tem leix a la obre de cascuna de les altres sglsies parroquials de la dita ciutat dos
xpfol
sous. tem leix al bac de catius a rembre de la Merc deu sous. tem al hospital de Sancta Creu deu sous e a la casa dels masells tres sous. tem als pobres presos en la cort del veguer tres sous. tem a la sglsia de Sancta Maria de Ihess sis flaades noves de borres. tem vull sien celebrades en la sglsia dels frares menors de la dita ciutat lo die de la mia sepultura o lo sendem les misses apel.lades de Sent Gregori ab la caritat acostumada. tem a la confraria de Sant Nicholau de la qual s confraressa deu sous. tem leix a cascun covent dels frares e monges mendicants de Barchinona, per amor de Du, dos sous. tem a cascun marmessor, per crrech de mermassoria, vint sous. tem leix a la dita honorable madona Angelina, germana mia, ultra la lexa de la mermassoria, trenta sous. tem leix al dit honorable en Guillem Colom, fill meu, per dret de instituci e per tota part, heretat, legttima e altre qualsevol dret a ell pertanyent en mos bns per qualsevol causa cent sous. tem leix al dit honorable en Luis Colom, fill meu, per semblant rah, altres cent sous. tem leix al dit honorable mossn Francesch Colom, canonge fill meu, per semblant rah e encare ms per complir la sepultura mia segons devall trobar scrit, tot aquell censal mort de pensi annual de sinquanta sous e sis diners e de preu de quoranta sis lliures lo qual lo honorable mossn Jaume March, cavaller domiciliat en la ciutat de Barchinona, e alguns altres com a fermances, me fan cascun any a XI de ffabrer e ms li leix qualsevol quantitats les quals (2) lo die del meu bit yo haur ax en la taula com de comptants e ms avant li leix e remet qualsevol quantitats en que.m sia obligat fins lo die del meu bit. Les dites lexes emper fas al dit honorable mossn Ffrancesch Colom, fill meu, sots pacte, forma e condici que, en continent seguida la mia mort, sia tingut paguar ntegrament e complida totes les coses toquants e necessries a la mia sepultura e a les lexes pies per mi en lo present meu testament ordonades segons d'ell plenament confiu; e si per ventura, pagades les dites lexes e sepultura, restar alguna cosa de aquelles per mi a ell lexades, vull que tot o qui restar lo dit Ffrancesch Colom torn e restituescha al hereu meu devall scrit, retenguts vers ell cent sous barchinonesos. tem leix a la dita honorable madona Catherina, muller del honorable mossn Jaume Vicen, qundam cavaller de Barchinona, neboda mia, cent sous. tem a la honorable madona Catherina, nore mia, muller del dit honorable en Guillem Colom, trenta sous (5). tem leix al dit honorable mossn Johan Colom, fill meu, per dret de instituci e per tot altre dret
a ell pertanyent en mos bns per qualsevol rah o causa, vint sous en los quals vint sous e en lo que jo li don en temps de son matrimoni ell a mi hereu instituesch. tem leix a.n Miquel de Gualbes, nt meu, vint sous. tem leix a na Catherina, nta mia, germana del dit Miquel de Gualbes, cent sous los quals li sien liurats en temps de son matrimoni e no abans, e ms li leix / [f.69r] a totes ses voluntats les perles ab un safir e un balaix que ella ha acustumat de aportar e t en son poder. tem leix a na Catherina, donzella nta mia, filla del dit honorable mossn Johan Colom, deu liures barchinoneses les quals li sien liurades en temps de son matrimoni e no abans, e ms avant li leix a totes ses voluntats totes les mies joyes ax anells, correges, perles, patrenostres ax de ambre com altres, sis culleres de argent que.m lex an Lop, qui stava en casa mia, com encare altres joyes en qualsevol spcie stiguen. tem leix a la honorable na Elienor, nora mia, are muller del dit mossn Luis Colom, trenta sous. tem leix a.n Bernart Montargull, per diversos serveys per ell a mi fets, trenta sous. tem leix a.n Mart, qui fou sclau del dit marit meu, onze sous. tem leix a na Martra, nudria d'en Jaume, nt meu, que fou serventa de mossn Johan de Sau, altres onze sous. tem leix a casc dels fills e filles del dit honorable en Guillem Colom, fill meu, nts meus, sinch sous. Tots los altres bns meus ax mobles com immobles, drets e accions, ontsevulla sien, leix, consent e atorch a.n Jaume Colom, nt meu, fill del dit honorable en Johan Colom, fill meu, si lo die del meu bit viur. Instituint lo dit Jaume Colom, nt meu, a mi hereu universal sots tal emper condici que lo dit honorable mossn Johan Colom, fill meu, sia tingut liurar tots los bns de la mia heretat al dit Jaume e faa aquell dispost en rebre aquella encontinent com lo dit Jaume ser en edat de XVIII. anys, e encare que lo dit Jaume no puxa fer alguna fermana, a qualsevol persona ne per qualsevol contractes, en la qual los bns de la mia heretat sien o puxen en algun temps sser obligats. E si per ventura lo dit Jaume, nt meu, lo die del meu bit no viur o viur e a mi hereu no ser, per o com no.u volr o no por, o hereu meu ser e la dita heretat mia dins la dita edat de XVIII anys vers si no haur, o haur i alguna fermana far en la qual los bns meus, en tot o en part, obliguer e morr quant que quant sens infants de legttim e carnal matrimoni procreats, subtituesch en aquell e a mi hereva universal instituesch la dita Catherina, nta mia, germana
xpfol
del dit Jaume e filla del dit honorable mossn Johan Colom, si lo die del meu bit viur e ab semblants condicions, o s que lo dit mossn Johan li sia tingut donar la dita mia heretat dins semblant temps de XVIII. anys e hage feta aquella disposta per rebre aquella dins lo dit temps (6) e no puxa fer alguna fermana en la qual, segons dit s, los bns de la dita heretat mia, en tot o en part, resten o poguessen sser obligats; emper, si per ventura la dita Catherina en lo dit cars no viur, o viur e a mi hereva no ser per o com no.u volr o no por, o a mi hereva ser e les condicions demunt dites no observar, o observar e morr quantquequant sots la dita forma, o s, sens infants hu o molts de legttim e carnal matrimoni procreats, substituesch an aquella e a mi hereu universal instituesch en Guerau Colom, nt meu, fill del dit honorable en Guillem Colom, fill e marmessor meu, a totes ses voluntats fahedores. tem pos a memria que he en la heretat mia, entre les altres coses, unes hores que foren del dit qundam marit meu ab un gra d'or o can d'or ab dues perles, les quals yo he comprades per mij de corredor e costaren-me, al parer meu, deu fflorins o entorn, les quals he paguades de bns meus propris les quals dites hores no puxen per los dits meus hereus qui la dita heretat tenen vincclada / [f. 69v] sser alienades. Aquesta s la mia derrera voluntat, la qual lou, approu, ratiffich e confirma, e la qual vull que vlegua per dret de testament; la qual, si per ventura no podie valer per dret de testament, vull almenys que vlegua per dret de codicil o de nuncupatiu o de altre qualsevol dret de derrera voluntat per la qual millor puxe valer e tenir. Ms avant revoch, infringesch, cas e anul.la tots e qualsevol testaments, codicils e altres qualsevol derreres voluntats per mi fins ac fetes, encare que en aquells o aquelles sien contingudes qualsevol paraules derogatries, dels quals testaments e paraules derogatries m.e penit haver fetes e aquelles per no fetes vull sser (7) hagudes. E vull que del meu present testament sien fetes e liurades a aquells de qui ser inters tants originals testaments o clusules quants demanats ne seran o requests (8). Actum est hoc Barchinone decimaoctava die mensis marcii anno a nativitate Domini millesimo quadringentesimo septuagesimo Sig+num Catherine testatrisis predicte que hoc meum testamentum laudo, concedo et firmo Testes vocati et rogati huius testamenti sunt discreti Ffranciscus Oliva et Ffranciscus Jull, prebiteri benefficiati in ecclesia (9) Beate Marie de Mari civitatis Barchinone. Noverint universi, quod anno a nativitate Domini millesimo quadringentesimo septuagesimo, die scilicet sabbati prima mensis septembris anni eiusdem intitulatis, instantibus et requirentibus (10) honorabilibus Guillermo Columbi, Johanne et Ludovico Columbi, civibus, Raymundo Bertrandi, canonico ecclesie Barchinone, manumissoribus et exequtoribus (11) una cum aliis absentibus testamenti seu ultime voluntatis honorabilis domine Catherine, quondam uxoris honorabilis Jacobi Columbi, quondam civis dicte civitatis Barchinone, tradito corpore dicte deffuncte ecclesiastice sepulture, fuit publicatum testamentum eiusdem honorabilis domine Catherine in domo sua, in dies suos clausit extremos, presentibus honorabili Jacobo Cesavasses, cive, et Ffrancisco Fexes, clerico Barchinone, testibus ad hec vocatis specialiter et assumptis.
(1) Clausum traditum, al marge esquerre (2) Bistraxit infrascriptus heres X solidos, postil.la al marge esquerre (3) Segueix, cancel.lat, sua (4) Segueix, cancel.lat, les quals (5) sous, interlineat (6) Segueix, cancel.lat, emper si per ventura la dita Catherina en lo dit cars (7) sser, interlineat (8) Segueix, cancel.lat, A fou fet en Barchinona a devuyt de mar del any de la nativitat de nostre Senyor mil quatrecents setanta (9) Segueix, cancel.lat, Sanc (10) Segueix, cancel.lat, dictus man (11) Segueix, cancel.lat, test
La signatura den Colom segons Ramon Llull

M.Manubens (BCN) / Miquel Rius (Viena)
Llegeixo que Ramon Llull a l'Art Demostrativa atribueix valor a les lletres. Em poso en contacte amb l'amic Miquel Rius, especialista lulli a Viena i m'explica els significats: A =Du; S =nima humana; X =lliure albir o predestinaci , i Y = veritat. Tamb hi ha la figura "T" (principis), la
xpfol
"V" (virtuts i vicis) i la "Z" (falsedat) en l'Ars Demostrativa. La "M" s l'nica lletra de la signatura de Colom que no s una figura. En canvi si que apareix com a concepte dins de les figures "A" (significant "justcia"),"T" (significant "igualtat" formant part d'una triada junt amb "majoritat" i "minoritat"), "S" la voluntat amant o odiant, "V" orgull i "X" "defecte". Encara que "M" sigui lnica lletra que no s una figura, crida latenci que aquesta lletra estigui collocada al mig i si Colom sinspir en Llull, el lloc seria adequat pel que signifiquen, "justcia" i "igualtat", com a conceptes que indiquen equilibri. Elevant el concepte de justcia a categoria de figura, era possiblement una manera de donar expressi al seu desig de ser tractat "justament" per arribar a una situaci d'"igualtat" i equilibri. Posats a especular, parlant denigmes, tenim que la teoria "M" sembla ser la teoria "divina" que ho explica tot, la teoria que uneix la de la relativitat amb la quntica. Noteu el detall que la "m" s l'nica lletra que escriu en minscula. Potser ho fa precisament perqu Llull no la defineix. Aix, doncs, haurem dafegir una nova teoria sobre la signatura d'en Colom, la que parteix dels coneixements lullians de l'Almirall. morir el 1486 per tant no pot ser la Beatriz Enrquez que anys desprs es casaria amb Galcern de Requesens, Capit General de lArmada del rei dArag, Ferran el Catlic. El 1487, Galcern va acudir amb la seva armada al bloqueig de Mlaga en ajut del parent del rei, Enric Enrquez de Velasco, IV Almirall de Castella i Comte de Palams, esps dAnna de Cabrera. Lestudiosa gironina Dolors de Gual, en un article sobre el llinatge dels Requesens publicat en el nmero 51 del Butllet del Centre dEstudis Colombins corresponent al mes dabril de 2010 escriu: Sabem que Galcern de Requesens Corbera va participar com a capit general de lArmada de Ferran el Catlic en la conquesta de Mlaga. Es va casar amb Beatriz Enrquez, la historia oficial afegeix de Velasco. Aquesta dada s del tot incorrecte perqu, segons el seu epitafi al monestir de San Francisco de Palncia, consta que va morir el 1486. De Gual, va comentar amb ironia que seria la primera difunta que pars, i una vegada comprovada la genealogia dels Enrquez, noms coincideix amb: Beatriz Enrquez de Arana. Quant a la tercera Beatriz Enrquez de Cabrera va nixer el 1435 i va morir centenria el 1538. Si aquesta fos la muller de Galcern de Requesens quan va nixer la que hagus estat filla seva, la mare tindria ms de 55 anys dedat, o sigui, seria una via. En lestudi de Miquel Manubens sobre lescut darmes dHernando Coln publicat tamb en el mateix nmero daquella publicaci, diu que en lescut que va dibuixar en el seu testament el fill de lAlmirall, el ms important s que el llenol de lescut es idntic al dels Enrquez, Almiralls de Castella. Es veuen tres quarters copiats de lescut del pare amb una orla que cont el text Nuevo Mundo dio Coln a Castilla y a Len, figurant en els dos quarters superiors de lescut un lle i una torre, smbols dels dos regnes castellans amb que sidentifiquen els Enrquez, i al quarter inferior hi ha una bola del mn coronada per una creu i envoltada de set illes que identifiquen ambds els llinatges dHernando, com sn el dels Enrquez i el de Colom. Ambdues troballes la de Dolors de Gual respecte la identificaci de Beatriz Enrquez de Arana muller de Galcern de Requesens, i la de Miquel Manubens que identifica lescut dHernando, amb els dos llinatges, el dels Enrquez i el de Colom- confirmen que Beatriz Enrquez de Arana pertanyia a lestirp dels Almiralls de Castella.
Tres Beatrius Enrquez coetnies

Ernest Vallhonrrat
En el segle XV trobem tres Beatriz Enrquez coetnies: la de Arana (n. 1467 ? - + 1521); la de Velasco (n. ? - + 1486), i la de Cabrera (n. 1435 - + 1538). De Beatriz Enrquez de Arana (o Harana, nom que al dictat transforma la fontica andalusa) la histria oficial diu que s una dama espanyola del segle XV nascuda a Crdova, pertanyent a una famlia noble i antiga famlia, encara que sense bns de fortuna, que va ser dona senzilla i de bons costums. Entre 1485 i 1488, van comenar les seves relacions com a amant de Cristfor Colom, del qui va tenir un fill de nom Hernando. Posteriorment es casaria amb el navegant catal Galcern de Requesens, amb el que va tenir tres filles, Joana, Isabel i Maria.
10
De Beatriz Enrquez de Velasco sabem que va

xpfol
El defensor dels ndis i el tarragon Miquel Ballester
Ernest Vallhonrrat
El que va ser encomendero i desprs benedict i cronista, Fra Bartolom de las Casas (1474-1566) -fill de Pere Casaus, dascendncia catalana i que va viatjar amb Colom en el seu segon viatge- ha estat un dels personatges ms polmics de la histria dEspanya i Amrica. Discutit a la seva ptria, va ser profeta al nou mn. Mentre al seu pas dorigen va ser un proscrit per als de tradici conqueridora i colonialista, en canvi la seva memria ha estat exaltada i fins i tot venerada a Hispanoamrica. Vint anys desprs del Descobriment del Nou Mn, el pare Las Casas ja va qestionar els drets dels colonitzadors denunciant letnocidi. La Controvrsia de Valladolid s la denominaci habitual del clebre debat que va tenir lloc el 1550 i 1551 al Collegi de Sant Gregori de lesmentada ciutat, dins lanomenada polmica dels indgenes americans o indis. Va enfrontar dues formes antagniques de concebre la conquesta dAmrica, interpretades romnticament com la dels defensors i la dels enemics dels indis. La primera representada per Bartolom de las Casas, considerat avui pioner de la lluita pels drets humans, i la segona, per Juan Gins de Seplveda, que defensava el dret i la convenincia del domini dels conquistadors sobre els indgenes, als qui a ms a ms consideren naturalment inferiors. No va haver-hi una resoluci final. Per si ho hem de jutjar per les posteriors evidncies institucionals els arguments del pare Las Casas inspiraren la Declaraci dels Drets Humans en el segle XVI, molt abans de la Revoluci Francesa el 1789. Actualment, la figura noble i generosa del frare defensor dels indis sengrandeix cada vegada ms. Illustres historiadors americanistes i literats dEuropa i Amrica han estudiat i reivindicat la vida i lobra del pare Las Casas, entre ells lhispanista francs Marcel Batailln i el professor Andr Saint-Lu, a travs duna mplia selecci de textos del benedict situats en el context duna poca. Referent a Fra Bartolom de las Casas, Batailln, diu: Per fs qual fs, en el pla concret de la importncia i de la durada dels seus resultats, lxit del combat entestat per Las Casas, el nom i la seva acci han marcat la histria amb el seu segell, i el testimoni de Las Casas continua sent viu en els nostres dies.
De les nombroses obres escrites per Fra Bartolom de las Casas, potser la ms coneguda sigui Historia de las Indies, per a la confecci de la qual va utilitzar documents i textos de la famlia Colom, de membres de la qual en va ser amic. Va comenar a escriure aquesta obra estant a Sevilla lany 1532 i la va finalitzar a Valladolid, trenta-quatre anys desprs. Las Casas va establir en el seu testament que no es publiqus fins a quaranta anys desprs de la seva mort, que va tenir lloc el 17 de juny de 1566. Lobra no va ser publicada fins passats trescents anys, el 1885, encara que els seus textos en aquest temps van poder ser consultats i revisats. El pare Las Casas sobre el tarragon Miquel Ballester, amic i company de Cristfol Colom, va deixar escrit: Miguel Ballester, cataln natural de Tarragona viejo y muy venerable persona i afegint tot seguit: esta es su carta y bien parece que era cataln porqu hablaba imperfectamente: pero hombre virtuoso y honrado y de voluntad sincera y simple. Yo le cognosci mucho . El tarragon Miquel Ballester, a lilla de La Hispaniola, va ser alcaid de la fortalesa de la Concepci i desprs, de la ciutat de Bonao en lpoca de la cerca de lor. Va ser mitjancer en la rebelli del trador Francisco Roldn i la seva gent contra lAlmirall; va acompany Cristfol Colom en el seu viatge quan va ser encadenat i enviat a Castella per Bobadilla. Va ser tutor i marmessor testamentari de Diego, el fill primognit de lAlmirall. Va ser, tamb, introductor de la canya de sucre a Amrica i el primer en extreuren el seu suc. En el Repartimiento de Encomiendas dAlbuquerque consta que el 1514, Miquel Ballester tenia una encomienda en La Buenaventura amb trenta-dos naboras o servents domstics lliures, no esclaus. Quan es recorda lhistric personatge Miquel Ballester, amic i company de Cristfol Colom, s just no oblidar a qui ha salvat i transms la seva memria, Fra Bartolom de las Casas.
11
xpfol
Colom no va salpar de Palos Agncia EFE
Un estudi revelat en el Simposi Internacional d'Histria Iberoamericana ha indicat que el navegant es va incorporar a les caravelles a La Rbida i no a Palos de la Frontera.
Segons un estudi fet pblic avui en el Simposi Internacional d'Histria Iberoamericana, que se celebra a Huelva, Cristfor Colom es va incorporar a les tres caravelles que van viatjar a Amrica a La Rbida, provncia de Huelva, i no en la vena localitat de Palos de la Frontera tal com sost la histria tradicional. L'estudi ha estat donat a conixer per Julio Izquierdo Labrado, membre del Grup de Recerca d'Histria Iberoamericana de la Universitat de Huelva i secretari de l'Associacin d'Estudios Iberoamericanos y Colombinos Rbida. Les investigacions apunten que les caravelles, que van navegar el riu Negre des de Palos de la Frontera a La Rbida, estaven obligades per les Ordenances Municipals de la primera localitat a ancorar enmig del riu per evitar el contraban. L'estudi constata que Cristfor Colom es va incorporar al Moll de la Rbida a l'expedici desprs d'haver pernoctat en el convent francisc d'aquesta localitat. Des d'all les embarcacions van partir de la Barra de Salts, des d'on, segons diu el Diari de Colom: "Partim divendres tres dies d'agost de 1492 de la
barra d'Salts, a les vuit hores. Vam navegar amb forta marinada fins el posar del sol cap al Sud seixanta milles, que sn quinze lleges; desprs al Sud-oest i al Sud quarta del Sud-oest, que era el cam per a les Canries". Els participants en el Simposi han dut a terme avui l'itinerari de sortida de les embarcacions colombines el 3 d'agost de 1492, navegant des del riu Tinto fins a la desembocadura. Entre les personalitats convidades figuren especialistes en histria iberoamericana procedents de pasos com ustria, Estats Units, Frana, Portugal i Amrica Llatina.
12
xpfol
Noves hiptesis sobre Cristfor Colom
Per Jaume Aymar
Tot i que havia estudiat la qesti de la versemblant rebuda dels reis catlics a Colom al monestir de Sant Jeroni de la Murtra (Badalona) (1), mai no mhavia preocupat massa dels orgens de lAlmirall. Per un seguit dinformacions recents que sembla que tinguin certa consistncia mhan motivat a fer-ho. El professor nordameric Charles Merril conclou el seu llibre [Colom of Catalonia: Origins of Christopher Columbus revealed, 2008] dient que: per molt interessants que siguin les teories valencianes, balears i rosselloneses sobre els orgens de Colom, em sembla que lAlmirall va pertnyer a la famlia Colom, els membres ms importants de la qual van viure a Barcelona al segle XV (2). Per, em pregunto, Cristfor Colom, es cognominava en realitat aix? El Pare Las Casas diu: Tuvo por sobrenombre Colon [sense accent] que quiere decir poblador de nuevo, el cual sobrenombre le convino en cuanto por su industria y trabajos fue causa que descubriendo estas gentes, infinitas nimas dellas, mediante la predicacin del Evangelio [...]hayan ido y vayan cada da poblar de nuevo aquella triunfante ciudad del cielo (3). Pres al peu de la lletra, Colom (o Colon) no es deia aix, s un sobrenom. Convers o criptojueu? Diversos autors han apuntat els orgens jueus de lAlmirall (4). Un dels arguments a favor daquesta hiptesi s que moltes personalitats que donaren suport a la seva empresa eren dorigen hebreu: Llus de Santngel, Alfons de la Cavalleria, Luis i Juana de la Torre, Isaac Abravanel, Abraham Zacuto, Lus de la Cerda, Gabriel Sanxs, Joan de Coloma... Un altre fet incontestable a favor de la condici conversa de lAlmirall s que el termini de la sortida dels jueus no convertits al judaisme era el 2 dagost de 1492. Les naus de Colom van sortir la matinada del 3 dagost de 1492, per Colom va demanar que tots els mariners estiguessin a bord el dia 2 a les 11 de la nit. A les naus hi viatjava un intrpret hebreu. Per qu? s que lAlmirall anava a buscar una nova ptria pels jueus? Cal subratllar tamb que el 2 dagost, dins del calendari jueu, era un dia de dejuni i daflicci perqu commemorava la destrucci del primer Temple de Nabucodonosor i del segon Temple per Titus. Era conscient Colom del valor simblic daquestes dades? Tenia la voluntat de reedificar el Temple de Jerusalem? s sabut que ja el 1391 molts jueus que van optar per batejar-se van canviar el nom i el cognom. Alguns mantenien el cognom per exemple Isaac Abraham Ardit que passa a dir-se Pere Ardit. Per la majoria daltres canviaren completament nom i cognom. Aix mestre Abraham Coffeu passa a dir-se Arnald de Rosanes, Juceff Abraham passa a dir-se Bernat Casals, Bonastruch Alcarav s Joan Bertran; Suclam Astruch passa a dir-se Ramon de Gualbes, Vives Astruch passa a dir-se Joan de Crulles... No fora, doncs, gens estrany que hi hagus un jueu convers (o una famlia de jueus conversos) que passessin a cognominar-se Coln o Colom (5). Afegim tamb que ladministrador de les rendes reials de Castella, el jueu Abraham Senior de Segvia, que gaudia de gran prestigi per la seva sagacitat, es va entrevistar amb diversos grans del regne per inclinar-los al matrimoni de la infanta Isabel amb el seu cos Ferran. Abraham Senior saconsellava amb el jurista de ms anomenada del regne catalano-aragons, Jaume Ram, fill dun rab de Monzn i amic personal del prncep. Ram va lliurar a Ferran 20.000 sous perqu es pogus desplaar a Castella (6). Anys desprs, el 1505, Joan Ram i la seva muller Isabel Saplana senyors de la vila de Tous, tracten el trasps de la titularitat del seu castell a benifet de la comunitat de Sant Jeroni de la Murtra. En aquestes negociacions hi intervingu el jernim fra Pere Benejam (cognom tamb de convers) que tenia molt bones relacions amb els reis Catlics (7). Pel testimoni de Fra Ramon Pan, ermit jernim, sabem que Colom a La Hispaniola es resistia a batejar tants indgenes com ell li proposava (8): Era una reminiscncia de la seva antiga religi jueva? La mesura de lilla i els punts de referncia A la carta que Cristfor Colom envi a Gabriel Snchez o Sanxis, tresorer general de la Corona
13
xpfol
dArag, publicada a Roma per Stephanus Planck el maig de 1493, Colom hi diu que la circumferncia de lilla que va anomenar La Hispaniola (que haurem dentendre com la petita Hispnia o la Hispnia xica) s ms que tot Espanya des de Colonia (o Cologna) fins a fontem rabidum . Es clar que aquesta ltima s Hondarribia o Fuenterraba per amb quina poblaci es pot identificar aquesta Colonia o Colnia: Colnia? La Corunya? Cotlliure? No podia ser Colonico que esdev Coloniens, Colonja, Calonge (9) ? A la carta a Llus de Santngel, Colom escriu Colonya, pot ser encara ms clarament Colonja, Calonge (10). Relacions entre la vila de Calonge i el context de Colom Quin motiu tindria lAlmirall per citar aquesta poblaci del Baix Empord? s perqu en ella hi havia un barri jueu o s perqu sestava adreant a criptojueus com Santngel o Sanxs? s perqu ell mateix era dall o dun indret proper a all? No hi ha constncia a Calonge de lexistncia dun barri jueu, per s de famlies jueves (11). El carrer del Ccul en el nucli de la vila de Calonge, avui restaurat, s un curis passads estret i fosc que fa pensar en els calls: t cinc voltes de pedra picada sobre les quals salcen les cases i a la part de migdia sobservaven mostres defensives per tal demparar lentrada (12). Sabem que en algunes poques els accessos es van aparedar (13). Molt a prop de lentrada de migdia hi ha la masia anomenada can Jofre amb una faana de finals del segle XVI on hi ha lescut de la famlia Salam, tamb conversos. Lesglsia parroquial de Sant Mart de Calonge va ser consagrada el 1423 pel bisbe Andreu Bertran (Valncia ?- Barcelona, 1433), jueu convers; originriament es deia Astruc Levi o Halorqui, segons Bofarull o rabbi Mosse segons Eubel (14). Fill de Calonge era fra Francesc Vidal, dominic i un dels confessors de Ferran el Catlic que fou vicari general de la Provincia dominicana i que el juny de 1483 va morir de pestilncia a Barcelona (15). Daltra banda a Calonge, a la desembocadura de lAubi, prop de lindret des monestri (corrupci de monestir, referint-se al de benedictines de Santa Maria del Mar) hi havia lanomenada torre Colomina. Terra Rubra Segons el P. Las Casas, Colom signava: Christophorus Columbus de Terra Rubra (terra vermella). Diu el P. Las Casas cual fuese, donde naci o que nombre tuvo el tal lugar, no consta la verdad dello ms de que se sola llamar antes que llegase al Estado que lleg, Cristbal Columbo [Colon] de Terra-rubra, y lo mismo su hermano Barlom Colon. El cognom Rotllant s dorigen jueu, els Rotllan sn els Rodland, alemanys, un cognom que significa precisament terra vermella (16). Al pla de Calonge hi ha el mas Rotllant (17), el ms important de la contrada, t una extensi de cent vessanes i encara est en ple rendiment. Els seus orgens es remunten a lpoca visigtica (18). Diversos hereus dels s.XV-XVI porten el nom dAntoni. Segons lhistoriador Pere Trijueque de Palams hi ha tamb dues escriptures sobre una famlia Rotllan propietria d'una casa al carrer Major de Palams. En una del 1600 es fa referncia a una casa de Pau Llampis que afronta a llevant amb el carrer de Munt (ara carrer Pags Ortiz), per ponent amb el carrer Major, pel sud amb Sebasti Areu i pel nord amb Jaume Rotllan. En una altra del 1636, la mateixa casa es ven a Bartomeu Pau i ara pel nord afronta amb Cristfol Rotllan, segurament fill den Jaume Rotllan. La masia que avui es diu Can Pontons de Badalona, antigament pertanyia tamb a la famlia Rotllant de Girona. Per tradici sabem que el 1493 Cristfor Colom es va aturar en aquesta masia danada o de tornada a Sant Jeroni de la Murtra on va ser rebut pels Reis Catlics. Una cermica antiga, darrera els cups de la masia mostra un Sant Antoni de Pdua i les tres caravelles colombines. A Barcelona hi ha un Antoni Rotllant documentat el 1431 com a sastre de Girona. Els jueus solien exercir aquesta professi. La guerra civil catalana La vila de Calonge fou escenari dimportants enfrontaments durant la guerra civil catalana. A les corts de Lleida de 1460 i degut a lempresonament del prncep de Viana obrat per son pare es va gestar un greu enfrontament entre la Diputaci del General de Catalunya (Generalitat) i el rei Joan II, germ dAlfons IV que havia mort el 1458. El 1460 el prncep de Viana mor, segons la brama popular, emmetzinat per la seva madrastra. Aix va motivar lesclat de la guerra dels remences. El 18 dagost de 1460, Mart Guerau de Crulles i de Blanes va fer homenatge al batlle del Castell de Colonge de Martim, amb els seus termes i pertinences. Quedaven exclosos els alous i els censos adquirits en el terme de dit castell. Aquest senyor del castell de Calonge estava
14
xpfol
molt relacionat amb la reialesa: havia estat conseller reial i va ajudar en lalliberament del prncep de Viana, del qual fou camarlenc i negociador del seu frustrat matrimoni amb Isabel de Castella, la futura Reina Catlica. El perode de 1462 al 1472 s, segurament el ms complicat de la histria de Catalunya. Sarrib a un enfrontament armat, guerra civil o guerra dels remences. Per un costat els lleials a Joan II, rei per drets hereditaris; i per laltre loligarquia de la Generalitat que va destronar Joan II i que va entronitzar com a rei de Catalunya Enric IV (1462). Com diem Calonge tingu un paper destacat en aquesta guerra. Els ltims dies de juliol de 1462 es concentraren a la vila, procedents de la Vall dAro, les tropes que manaven Mart Guerau de Crulles el senyor de Calonge- i Berenguer de Senesterra, fugitius de les forces de la Generalitat, comanades pel Comte de Pallars, que els havia sorprs a Llagostera, i de les columnes franceses de Llus XI que avanaven des del Rossell. La vila de Calonge, contrria a Joan II, es va revoltar i forces i capitostos es van haver de refugiar al campanar. Per les portes foren cremades, i tots Mart Guerau entre ells- foren fets presoners i portats a Hostalric on la poblaci els va rebre amb crits i improperis (19). Desprs Mart Guerau fou bescanviat (1463) i va continuar lluitant com a cap reialista contra els seus parents de Peratallada i va defensar Castell dEmpries. El rei, per no va aconseguir mai de restituir-li la baronia de Calonge (20). Girona tamb va estar des del principi de part del rei Joan II. El bisbe i els remences protegien i donaren asil a la reina Joana i a linfant Ferran des del 1462. Joana i Ferran, shavien amparat a la Fora Vella . La reina va procurar reunir efectius de varis municipis i universitats. El 12 de maig de 1462 va demanar la tramesa de gent armada a Sant Feliu de Guxols, Calonge i Palams. Mart Guerau va passar al bndol de Joan II i va defensar Girona. Joan II veient el perill en qu es trobava la seva esposa, va entrar a Catalunya, tot violant la Capitulaci de Vilafranca i la Generalitat, per aquesta intromissi va declarar els reis enemics pblics. Palams, en canvi, tan a prop de Calonge, sempre va estar dins la zona dinfluncia de la Generalitat. La possessi de Palams era molt important en el desenvolupament de la guerra. Palams, com altres viles de lEmpord, no va voler lliurar-se als realistes i per aix la Generalitat va enviar rpidament per mar reforos dhomes i material per resistir els primers embats. Estant sota la jurisdicci del rei Enric IV a la vila hi havia gent partidria dun i altre bndol i en una guerra civil afloren sempre tots els rancors (21) . Aix va provocar lassassinat de Joan Tavell, jurat en cap i capit de la vila, a mans de tres palamosins: Nicolau Bofill, Miquel Coll i Guillem Pomato. Lestada de la reina i linfant a Girona i els jueus El call de Girona s el ms important dEuropa desprs del de Burdeus. Diu lhistoriador Rovira i Virgili que tant a la Cort de Joan II com desprs a la de Ferran II hi van abundar conversos amb crrecs importants. Lescriv reial Joan de Sant Jordi, ladvocat Jaume Taravau, el regent de la cancelleria Antoni Bardax, el vicecanceller Alfons de la Cavalleria, el regent del tresor Jaume de Casafranca. De Taravau[sogre de Llus de Santngel] diu Carreres Candi: Micer Taravau, regent de la reial cancelleria de Catalunya no sesforava a dissimular les seves inclinacions judaques i juntament amb daltres oficials de Joan II es reunia amb daltres adherits o professants de la religi hebrea. En comenar la guerra de Catalunya contra Joan II, Taravau va seguir la Cort de la reina Joana Enrquez. Ms tard quan va comparixer el duc de Lorena amb els seus exrcits, Taravau es trobava en les proximitats de Girona assetjada pels francesos- treballant per aconseguir la rendici de la ciutat i la seva comarca. Aix li va valdre dintroduir-se en el Consell de Lorena i percebre una pensi de mil florins anuals. Mort el duc de Lorena i perduda la causa de Renier (Renat) dAnjou, lex-jueu va canviar de camp i va tornar al costat de Joan II (...) restablerta la pau, el sobir va nomenar Taravau regent de la reial cancelleria (22). El fet s que, com diem, entre 1461 i 1468 la reina Joana Enrquez es va refugiar a la Fora Vella de Girona amb el seu fill Ferran, futur rei catlic. Aleshores foren moltes les famlies converses de Girona que lluitaren a favor de la Corona. Vicens Vives troba entre aquests defensors Bernat dAla i la seva muller, els Falc, els Mercader i els Vidals Samps. Daquests ltims, el paraire Joan Vidal Samps s recompensat pels seus serveis a la Casa Reial durant el setge i el seu fill s el que descobreix una mina que els assetjadors han perforat prop de la porta del Call i per la qual haurien pogut entrar i apoderar-se fcilment de la reina i de linfant. Un quart de segle ms tard, Vidal i el seu fill i llurs respectives famlies han de fugir de la Inquisici, sostinguda pel nou rei Ferran i llurs bns confiscats sn venuts el 13 de setembre de 1491 als encants pblics de Girona. Una sort semblant pateix el convers giron Lloren Bads que lany 1462, en ple setge de la fortalesa
15
xpfol
gironina, s nomenat metge de la casa del prncep Ferran. Ms tard s designat protofsic i sincorpora efectivament al seguici reial, t cura del rei Ferran durant llargues malalties i rep dell tota mena de mercs. Per lany 1488 la seva dona, Joana Badossa, s condemnada pel tribunal de la Inquisici de Barcelona lany 1488 i cremada desprs dhaver estat escanyada pel botx. El 10 dagost de 1503 s condemnat per la Inquisici el propi Lloren Bads (23). En aquest context giron no podem oblidar Joan Margarit i Pau (Girona, 1422-Roma, 1484), humanista (24) , nebot de Bernat de Pau, fou ambaixador enviat per Joan II al Papa Pius II al congrs de Mntua per als afers de la croada contra els turcs i de la poltica de la corona dArag a Itlia. Nomenat bisbe dElna (1453-1462), tot i que residia habitualment a Perpiny, el 1460 ja havia concedit quaranta dies dindulgncia a la imatge del Sant Crist venerada a Sant Jeroni de la Murtra (25). Intervingu en les corts de Barcelona de 1454 a 1458 amb un discurs memorable. El rei Joan II el va premiar amb la mitra de Girona. Fou preceptor del fill daquest, Ferran dArag, i li adre la Corona regum un tractat humanstic escrit en llat dedicat a leducaci del futur rei Catlic. Joan Margarit constru el seu discurs partint dun dels smbols ms emblemtics de la monarquia, la corona. Efectivament, al voltant de la significaci de la corona reial, articul el seu pensament poltic i moral que el portaren a traar un programa pedaggic per al prncep mitjanant el conreu de les virtuts. Margarit ofereix a Ferran una corona formada per trenta pedres engastades, cadascuna de les quals simbolitza una virtut necessria al governant, sia virtut moral, cardinal, heroica o teologal (26). La seva testa apareix probablement en una de les mnsules del claustre de Sant Jeroni de la Murtra. A la mitra hi porta dues margarides i tamb al fermall de la capa pluvial. Com hem vist, els seus familiars per lnia materna, els Pau, estigueren vinculats al monestir.s versemblant que la comunitat, havent volgut enaltir el 1491 la figura del rei Ferran posant la seva testa en pedra a lala de ponent del monestir, tamb hagus volgut immortalitzar el seu preceptor que, recordem-ho, havia visitat tamb el cenobi. Pere el Conestable i Carles Antoni Setant, capit del castell de Calonge per ordre de Joan de Lorena. Enric IV renunci al tron el 1464. Desprs de la renncia les institucions catalanes van oferir la corona el tron va ser ofert a Pere el Conestable de Portugal, nascut el 1429, nt de Jaume dUrgell (anomenat Pere IV a Catalunya, Pere V a Arag). Regn noms a Catalunya, tot i ser tamb rei dArag i va crear una nova moneda, el pacfic. Home culte i refinat va tenir un cert sentit trgic de la vida i de latzar de la fortuna que queda reflectit en la divisa que lidentific i que apareix en nombrosos llocs: paine pour joie. Va morir de malaltia a Granollers el 29 de juny del 1466, envoltat dun grup de fidels portuguesos i catalans. Tenia 37 anys i fou enterrat a Santa Maria del Mar. Lany 1466 el rei Pere va nomenar a Carles Antoni de Setant (27) capit del castell de Calonge.La famlia Setant van tenir relaci amb la famlia Colom de Barcelona (28). Joan II havia ofert la pau a la Generalitat, per a la mort del rei Pere i malgrat la desfeta en tots els fronts, la Generalitat ofer novament la corona a Ren (Renat) dAnjou, Renat I de Npols dit Renat el Bo. Renat que tenia setanta anys i que era cec, va enviar el seu fill, Joan de Lorena a lEmpord al front dun exrcit. Joan, cavaller de gran fama, va entrar a Barcelona el 31 dagost de 1467 i va rebre la investidura en nom del seu pare. El 5 dabril de 1468, des del seu campament vora Empries, en qualitat de lloctinent del seu pare, va confirmar precisament als habitants de Sant Mart de Calonge, les grcies i els privilegis que ja els havia concedit el seu antecessor el rei Pere. Per el 20 de maig del mateix any, es va repensar i va revocar aquesta concessi per considerar-la perjudicial als drets del jove capit Carles Antoni Setant. Segons es desprn duna ordre de Joan dAnjou del maig de 1468 adreada a Grau i Antoni Vallmanya, poderosos batlles de sac del Castell i partidaris de Joan II i de Mart Guerau de Crulles, Carles Antoni Setant shavia enfrontat a ells. Lordre disposava que dintre dun terme de quinze dies es presentessin davant del regent de Cancelleria, ja que Carles Antoni Setant havia presentat pugna de pau i guerra contra ells. En un altre document datat el dia 27 del mateix mes, Joan dAnjou conced al capit Setant la tercera part de les rendes del lloc de Calonge, a fi de guardar millor el castell. I encara dna una tercera a les autoritats perqu empresonin els germans Vallmanya i aix a Calonge quedi amb les mans lliures Setant (29). Diversos autors asseguren que s possible que Cristfor Colom, en algun moment del conflicte bllic
16
xpfol
sembarqus, ja que sabem que va ser capit dun vaixell de Renat dAnjou, a la dcada de 1470. Coneixem la importncia que van tenir durant el perode posterior a la guerra diversos corsaris anomenats Colom, un dels quals podria ser el mateix Cristfor Colom (30). El mes de novembre de 1471, Joan II establ el seu campament de guerra a la Vall dAro i va combatre personalment a Sant Feliu de Guxols i Calonge. Palams va capitular sense lluita el dia 12 i tot seguit caigueren Palafrugell i Pals. Beatriz Enrquez de Arana Beatriz Enrquez de Arana (31), cordovesa tamb dorigen convers, potser filla natural de Joana Enrquez lesposa de Joan II, va ser lamistanada de Cristfor Colom i la mare dHernando Colom, el fill segon de lAlmirall. Amb molta probabilitat s la Beatriz Enrquez que desprs es va casar amb Galceran de Requesens, Batlle General de Catalunya. Els captols matrimonials de dona Beatris Henriquies ab lo Comte de Trivento apareixen citats en un memorial dels actes i altres escriptures que eren en poder de Jaume Als Colom, procurador general i agent dels negocis del Duc de Sessa i Comte de Palams (32). Cal dir que Galceran de Requesens havia obtingut el ttol de comte de Palams el 13 dabril de 1484 precisament per merc del rei Ferran II, el qual tamb li vengu la jurisdicci del castell de Calonge en pagament dels serveis que el monarca havia rebut dell (33) . Daquesta manera Beatriu esdevingu comtessa de Palams i baronessa de Calonge. Un document datat a Crdova el 28 de juny de 1490 i signat per Ferran II (desprs dit el Catlic), ordena que es restitueixin als habitants de Calonge tots els bns que sels havia ocupat i sels permets de vendre a lliure arbitri les seves rendes. Era, sens dubte, la poltica del rei de revocar les drstiques ordres del seu pare en contra de la poblaci i en aquest sentit Ferran atenia la splica dels habitants de Calonge (34), per podria respondre tamb a algun prec de Cristfor Colom en el sentit que el monarca afavors els seus presumptes i castigats convilatans? En aquell any Colom ja shavia entrevistat amb els Reis. Galceran mor el 1505 deixant una vdua, Beatriu, tres filles Elisabet, Joana i Maria i un fill, Dimas, que entr en religi. De 1538 s la dotalia dun benefici de Beatriu, per a laltar major de lesglsia de Santa Maria de Palams a favor de Dimas Requesens, fill seu de lordre de Sant Joan de Jerusalem, que es basa en part amb els rdits de Calonge (35). Buscava tamb aquest Dimes la restauraci del Temple que la seva mare, amistanada de Colom, li hauria inculcat? Elisabet de Requesens i Enrquez, filla de Galceran de Requesens i Beatriu Enrquez, es va casar amb el seu cos germ Ramon Folch de Cardona i Requesens, pimer duc de Sessa. Conv citar tamb ac a Bertran Enrquez de la Carra (o de Lacarra), noble de la cort dels Reis Catlics i canonge de la Catedral de Barcelona, ben documentat del 1491 al 1514, que ocup la rectoria de Santa Maria de Badalona. Precisament una de les obres que Hernando Coln va incorporar a la seva important biblioteca el juny de 1536 era el llibre Practicas e Custumes de la Rectoria de Badalona (del 17 de gener de 1449) que es troba a la Biblioteca capitular i colombina de Sevilla i que li va costar dos diners, com consta en el revers del darrer foli del manuscrit (36). Hernando es cognominava Enrquez per part de mare, sentn doncs que linteresss un llibre dun possible parent seu. Fra Dami Marruff, sastre i ermit (37) Fra Dami Marruff o Marrufo era natural de Gnova; el seu cognom sembla tamb el dun convers. Va ser tamb sastre a la comunitat de Sant Jeroni de la Murtra on havia fet diversos terns. Vivia mercs una aportaci que li havia fet el rei Ferran el Catlic. Desprs duns anys de professi, ja sacerdot, va demanar al pare general llicncia per retornar a Gnova per tal de tenir cura de la seva mare i dels seus germans. Quan era all va demanar un breu al Papa per fer dermit i sen va anar a Palams a lermita de Nostra Senyora de Grcia, fundada el 1506, s a dir el mateix any de la mort de Cristfor Colom: Quan el bisbe realitza la visita pastoral del 1517, la capella [de Nostra Senyora de Grcia] ja sha construt i en el seu interior, a part de laltar major, hi ha un altar dedicat a sant Antoni i un altra al Roser. Sencarregava del seu manteniment, almenys des del 1517 el frare Dami Marruff jernim de Sant Jeroni de la Murtra(38). El maig de 1543 fra Dami va convidar lEmperador Carles I que estava de pas per Palams a dinar a lermita i aquell va quedar tan content de lentrevista que li va donar una pensi de cent ducats. Durant aquesta estada, Carles escriv unes instruccions al seu fill Felip (39). Fra Marruff va retornar a la Murtra ja vell i cansat de la vida eremtica, on va fer una segona professi el 1551. Anava acompanyat dun criat. Va fer donaci de 600 ducats i va renunciar en favor de la comunitat a la pensi que tenia de lEmperador. Va morir el 1552.
17
xpfol
El mestre de cases Toms Bara Fra Marruff va coincidir a Palams amb Toms Bara un important mestre de cases occit, documentat entre 1514 i 1547. El 1514 Bara apareix esmentat en una carta de pagament efectuada per Vicent Orrit, prit en lleis i conseller del rei per lobra duna pica de pedra destinada al monestir de Valldonzella de Barcelona. Entre 1521 i 1525 era a Palams. Treballava amb ell els mestres de cases Joan Prats daquesta vila. Tamb eren membres del seu equip Antoni i Ramon de Fronyac, procedents de Eynar de Cars del Regne de Frana. Sn els autors de la portalada de llevant de lesglsia parroquial de Santa Maria de Palams(40). Entre 1526 i 1533, Bara va construir el temple parroquial de Sant Iscle i Santa Victria de Dosrius. A partir de 1536 treballa a lEstudi General de Barcelona que estava a la part alta de la Rambla, a lindret conegut com a Pes de la Palla. La primera pedra daquest edifici beneda pel bisbe Joan de Miralles. Daquest Estudi General es conserven lescut de la faana (al Paraninf de lactual edifici de la Universitat) i sis escultures de grgoles que representen monstres diversos i que es conserven al MNAC. El bisbe Miralles era auxiliar de Tessalnica una importantssima colnia jueva. s sabut que els auxiliars sels assignen dicesis histriques ja inexistents, per no deixa de ser curis que assums precisament aquest ttol. Miralles a ms fou el qui va beneir la capelleta de Sant Cristfor al carrer de Regomir on una placa diu que va ser inaugurada el 1503, s a dir just quan feia deu anys de larribada de Cristfor Colom a Barcelona. El bisbe Miralles est enterrat al presbiteri de lesglsia conventual de Sant Jeroni de la Murtra. Toms Bara, potser a instncies de fra Marruff, va ser tamb lautor de lampliaci daquest temple. Els estudis del professor Gabriel Martn de Palams proven que Bara (o el seu equip) foren tamb autors de diverses mnsules del claustre. Seria lautor del retrat del claustre que creiem que s el de Cristfor Colom?. Un dels presumptes retrats
de Cristfor Colom s el que va pintar Sebastiano Luciani (Vencia, 1485- Roma, 1547) ms conegut com a Sebastiano del Piombo per haver ocupat a partir de 1531 el crrec de responsable dels segells del plom del Vatic. Protegit per Miquel ngel s un dels pintors ms admirats i influents del Renaixement. Si comparem el retrat de Piombo amb la mnsula de Sant Jeroni conclourem que es tracta duna mateixa persona: les faccions sn summament dures, prpies dun home que havia navegat arreu del mn. Curiosament una altra mnsula que hi ha a la part alta de la galeria est del claustre de Sant Jeroni de la Murtra sembla correspondres clarament amb un mercader veneci, s a dir de la mateixa ptria que del Piombo. Lescut de larrencament dels nervis daquest pilar on hi ha el retrat mostra esculpits un cofre i una ferradura. Els heraldistes que han estudiat el monestir no han identificat fins ara a quins cognoms pertanyien aquests senyals. Cal saber que les comunitats jueves de la corona catalano-aragonesa eren protegides pel rei a canvi dun ajut econmic. Els jueus passen a ser una propietat reial coffre e tresor del rei(41) ,implica que depenien exclusivament del poder reial, i que sels considerava una font de rendes del patrimoni privat del monarca a canvi de protecci. Quant a la ferradura s clar que respon al cognom Ferrer. Recordem que Jaume Ferrer de Blanes (Vidreres, 1445- Blanes, 1523) fou un important poltic i cosmgraf de la Corona dArag. Va treballar al servei del rei de Npols Ferran I a la tresoreria reial i en temes de comer martim, navegaci i cartografia fins els 1480 lany que va tornar a Catalunya i es va installar a Blanes des don va continuar connectat amb la Corona. Va intervenir en lelaboraci dun nou mapa de les terres i els oceans desprs de la descoberta dAmrica i va traar les delimitacions establertes al Tractat de Tordesillas. Uns anys desprs de la seva mort, a Blanes, hi feia dermita fra Mateu Blanc de Sant Jeroni de la Murtra.
18
xpfol
havia un continu moviment de naus cap a la resta de Catalunya, Itlia i indrets ms llunyans de la Mediterrnia. El 1457 van comenar els treballs de construcci del moll artificial i la paret de protecci que no es van culminar fins al 1494(43). Lesglsia de la Isabela Una altra coincidncia s que lesglsia de La Isabela, la primera ciutat dAmrica, fundada per Cristfor Colom mesurava 16 metres de llarga i 6 m. ample(44). Lesglsia de Sant Jeroni de la Murtra mesura: 24, 50 x 6, 41 [font Cuys Tolosa] per cal recordar que el presbiteri fou enfondit. Lamplada s prcticament la mateixa. Caldria comparar-les amb les mesures de lesglsia de Dosrius. Pallamos a la desembocadura del Orinoco i Calonge a Cuba Segons els treballs de Francesc Garrido hi ha un Palams (lit. Pallamos) a la desembocadura del Orinoco. Recordem que Colom en el seu tercer viatge, el 1498 va descobrir la illa de Trinidad, el riu Orinoco i part de lAmrica del Sud. Lautor aporta la dada que els habitants de Palams per referir-se a la poblaci, usen la l geminada: Pallams. Tamb a la illa de Cuba hi ha una localitat anomenada Calonge sense que en aquest moment tinguem ms informaci sobre la seva fundaci. El secret de laltar major de Calonge A finals de segle XVIII encara devia sser viva la memria de Cristfor Colom a Calonge. Si comparem les Armes de Colom al Libro de Privilegios i el relleu de ltic de laltar major de neoclssic de Calonge dissortadament desaparegut els primers dies de la guerra civil de 1936descobrirem que hi ha en com la torre, les ones, potser les illes a la bandera, i lncora que es troba en el seu escut i que s smbol tamb de lesperana. De la torre que s potser la torre Colomina o la torre de Sa Punta de Palams, en
Palos versus Palams s coneguda i mpliament divulgada la hiptesi que Cristfor Colom hagus sortit de Pals del Baix Empord i no de Palos (42). Els defensors daquesta tesi fonamenten entre daltres arguments, en que el riu Ter era navegable i que a Palos prop de Moguer no hi havia port. Lhistoriador Joan Yeguas ha suggerit per que Palos podria ser un apcope de Palams. Si Calonge era la vila nadiua de Colom o hi havia estat vinculat des de la infantesa, s versemblant tamb que Colom escolls sortir cap a les ndies o tornar-hi des del seu port nadiu, Palams. El port de Palams documentat ja en el segle XIII, agaf ben aviat una gran importncia, fins a convertir-se en el segon de Catalunya. Hi
19
xpfol
surt una bandera coronada amb una corona de llorer, smbol de la victria. Tamb hi ha una barca amb dues veles llatines que ben b pot ser una caravella. La descoberta dAmrica es va atribuir a la fe de Colom i les capitulacions amb ell foren signades a la poblaci de Santa Fe. Al retaule hi ha una imatge allegrica de la fe. Ocupa el lloc central de lalt relleu una imatge de la Mare de Du, potser la de Grcia, de tanta devoci entre els corsaris. Est asseguda en una muntanya de sal molt semblant a la de Cardona. La imatge est voltada de fulles de llorer i la corona una flor de lis emblema de la casa reial francesa. Segons Ulloa els Colom sempre es troben en relaci amb les cases franceses, parents, amigues o aliades dels Anjou(45). A la part dreta de lespectador (i esquerra de la Verge) hi ha un buirac amb fletxes i dues banderes retudes, una delles amb una mitja lluna. Probablement simbolitzen els infidels derrotats: els indis, els musulmans i els jueus. El retaule s posterior a 1777 data en la qual el bisbe orden que no es fessin de fusta (pel risc dincendis). s possible que senllests vers el 1792 coincidint amb el tercer centenari de Cristfor Colom per aquell s tamb lany de la Guerra Gran i per tant podria acabar-se amb posterioritat. s fora versemblant que patrocins la seva construcci el Duc de Sessa, Vicente Osorio de Moscoso Guzmn de la Cerda (1756-1816) quinz marqus dAstorga, va ser lhome que va acumular ms ttols en el seu temps, dotze grandeses dEspanya i una immensa porci de mayorazgos. Cal recordar que els Cardona havien emparentat amb els Colom: Cristbal de Cardona y Coln (+1583) fill de San Folc de Cardona i de Mara Coln, nta del primer Almirall, fou declarat hereu dels ttols de Colom i den daleshores s conegut com 5 Almirall de les ndies, 3r Duc de Veragua i Almirall dArag(46). Vicente Osorio de Moscoso fou bar de Calonge vuit anys, del 1776 al 1784. Ell fou el qui, lany 1777 va rebre la queixa de que amb lacabament de les obres de lesglsia de Calonge shavia enderrocat la Casa del Captol i lAula i el que els va atorgar al poble una torre del castell el 1779 (47). Tamb durant la seva baronia i, concretament els anys 1778-1782, fou reconstrut el magnfic palau neoclssic que els ducs tenien al carrer Ample de Barcelona, conegut desprs per Palau Larrard, amb profusa ornamentaci escultrica de Carles Grau i Bover (Barcelona, 1714-1798)(48) escultor i arquitecte que tamb va intervenir a la faana de la vena esglsia de la Merc. Aquesta reconstrucci fa pensar que el noble degu residir a Barcelona, si ms no algunes temporades. Lautor de la reconstrucci del palau fou el mestre dobres Josep Ribas i Margarit (49), encarregat tamb del projecte dampliaci del port de Palams, arran dels estralls esdevinguts lany anterior. El comte de Palams, representat pel seu procurador Joan de Ponsich i Als (50), va convocar un concurs pblic de lesmentada obra. El guanyador en feu un ltim projecte, juntament amb un tal Joan Fbregas (probable autor de laltar major de lesglsia de Sant Just i Pastor i tamb potser de laltar major de Calonge, que segons aquesta hiptesi tindria la imatge de Sant Vicen i no de Sant Esteve, com creiem fins ara, i tamb la de Sant Joan, nom del procurador) (51). Si els Cardona eren successors de lAlmirall s comprensible que volguessin enaltir el record del descobriment en un retaule finanat per ells. Conclusions Cristfor Colom era el sobrenom dun jueu convers o descendent de conversos natural de les comarques gironines probablement emparentat amb la famlia Rutllant de Calonge i Badalona que de jove va lluitar contra Joan II de CatalunyaArag i es va embarcar com a corsari a les ordres de Renat dAnjou vinculat tamb amb aquella poblaci per a la qual va anomenar capit a Carles Antoni de Setant. La referncia a Calonia o Colonya en les cartes que Colom escriu el 1493 als conversos Sanchz i a Santngel seria una prova daquesta filiaci colombina. Colom, assessorat en la seva magna empresa per un cosmgraf tamb del Baix Empord, Jaume Ferrer de Blanes, va partir (i/o va tornar) del port reial de Palams del qual Palos seria un apcope. La seva relaci amb Beatriz Enrquez, potser filla natural de la reina Joana Enrquez li va obrir les portes de la reialesa. Beatriz es va casar desprs amb Galceran de Requesens, almirall, governador general de Catalunya i senyor de Palams i Calonge. El retrat de Cristfor Colom que es troba a Sant Jeroni de la Murtra s obra probable del taller de Toms Bara, autor tamb de lesglsia de Santa Maria de Palams vila on vivia el genovs fra Dami Marruff frare jeroni de la Murtra, protegit per Ferran el Catlic i Carles I. En lantic retaule major de lesglsia de Sant Mart de Calonge, patrocinat pel Duc de Sessa, successor de lAlmirall, hi ha un alt relleu allegric del retorn de Cristfor Colom. Sn hiptesis que sotmeto a parers ms entesos.
1 Vg. el meu article Colom a Sant Jeroni de la Murtra a Colom i el mn catal. Textos dantologia i indagaci. Barcelona, Rafael Dalmau Editor, 1993, p. 213-223. 2 C.J.MERRILL, Colom 500 anys enganyats. Perqu samaga lorigen catal del descobridor dAmrica, Cossetnia Edicions, 2 ed. 2009 p. 189
20
xpfol
3 B. DE LAS CASAS, Historia de las Indias. Seleccin, edicin y notas de Jos Miguel Martnez Torrejn. Libro I, cap. II. 4 La qesti de Colom jueu, xueta o amb ascendents hebreus ha estat mpliament tractada: S.WIESENTHAL, Operacin Nuevo Mundo. La misin secreta de Cristbal Coln. Biblioteca de la Historia. Barcelona, Aym, 1973; S.MADARIAGA, Vida del muy magnfico seor Don Cristbal Coln. Espasa Calpe, Madrid, 1982; M.M.NAGY, Christopher Columbus in word literature. An Annoted Bibliography. New York et London, 1994 p. 164. D. CROUZET, Christophe Colomb. Heraut de lApocalypse. Biographie Payot. Pars, ditions Payot&Rivages, 2006. 5 L. MARCO i DACHS, Los judos en Catalua. Barcelona, Destino, 1977. Vg. especialment Relacin de los supervivientes del ataque al Call de Barcelona en el ao 1391, p. 261-265. 6 WIESENTHAL, p. 28 7 J.RIBA-JM.CUYS, El castell de Tous i el govern dels jernims a Tous, mil anys dhistria. Sant Mart de Tous, 1980, p. 151 a 216 8 J.AYMAR, Fra Ramon Pan i lunivers simblic ta. Amb una introducci sobre la filosofia de la histria en Miquel Batllori. Lli inaugural del Curs Acadmic 2009-2010. Facultat de Teologia de Catalunya, Barcelona, 2009, p. 829 Els habitants daquesta poblaci del Baix Empord continuen denominant el seu poble Colonge. 10 El litoral mediterrani fa 1663 km de longitud, 770 el cantbric i 735 els dos fragments nord i sud del litoral atlntic (fent excepci de Portugal) = 3.168 km de costa. Repblica Dominicana que ocupa la part oriental de lantiga Hispaniola, t 1.575 km de costa, Hait t 1.771 km de costes. Per tant Repblica Dominicana + Hait= 3.346 km de costa. Si hi restem els km de Calonge als Pirineus queden uns 3.246 km. 11 En els boscos de Rus, -paraula devident origen jueu: ruash esperit, vent- sobre una carena orientada a ponent hi havia lanomenat Carrer dels Sastres on hi ha les restes de quinze cases construides sense morter i completament en ruines. Estava estratgicament defensat per timbes i es veien les restes duna muralla. Lhistoriador local Pere Caner creia que era un poblat de lAlta Edat Mitjana, molt pobre (Vg. P.CANER, La Vall de Calonge, p.190). Els jueus solien exercitar lofici de sastres. 12 P.CANER, op. cit. , p. 194 13 Sobre la histria daquest carrer vg. tamb J.AYMAR, La cellera de Sant Mart de Calonge a EBE, 20 (2001) p. 57 i n. 25. 14 Episcopologio de la Sede Barcelonense. Barcelona, 1929, p. 297. I.PUIG ALEU, Una visita pastoral al Baix Empord als anys 1420-1423. Fundaci Noguera. Barcelona, 2006 15 J.M.COLL, OP, Tres confesores del Rey Catlico y la ciudad de Gerona a IEG, VII p. 149. 16 En la Italia medieval hi hagu tamb famlies Colom que no procedien dEspanya sin dAlemanya, cf. WIESENTHAL, op.cit. p. 83. 17 P.CANER, Les masies de Calonge. Contribuci a lestudi de la pagesia calongina. Anales del Instituto de Estudios Gerundenses vol. XXI (197273), p. 329-330. 18 Els seus hereus sn Ramon, 1336; Bernat, 1345; Arnau 1353; Nicolau, 1428; Nicolau, 1435; Joan 1493; Antoni 1509; Antoni, 1550; Antoni, 1592; Antoni, 1628; Domnech, 1699; Joan 1753; Miquel s.XVIII; Domnech, id.; Joan, segles XIX i XX; Toms, 1936. 19 J.PELLA i FORGAS, Historia del Ampurdn. Barcelona, 1883. CANERVILAR, p. 29. 20 Diccionari dHistria de Catalunya, Barcelona, 1992, p. 326. 21 J.TRIJUEQUE, Breu resum dhistria de Palams, Palams, 2000 p. 42 22 CARRERAS, Laljama de juheus de Tortosa, p. 108 Cf. MARCO, Los judos en Catalua, p. 222. 23 R.ALBERCH-N.J.ARAG, Els jueus a les terres gironines, Quaderns de la Revista de Girona, 1985, p. 45 24 Vg. el ben elaborat catleg de lexposici El bisbe Margarit i la seva poca, Fundaci Caixa de Girona, 2006, amb articles de Maringela VILALLONGA, Llus LUCERO, Isabel SEGARRA i Joan MOLINA. 25 FONT I CUSS, 172. 26 I.SEGARRA, op. cit. p. 19. 27 Els Setant eren una famlia de mercaders originria de la ciutat italiana de Lucca establerts a Barcelona on catalanitzaren el seu cognom primitiu, probablement Accettanti. Jaume de Setant (+1450) era considerat un dels mercaders ms rics i influents de lpoca que havia fundat una important societat pel comer de draps amb Npols i Palerm. Els seus fills Guillem, Llus i Franc van intervenir activament en la poltica municipal van ocupar diversos crrecs en la poltica municipal.Els Setant com els Gualbes o el Fivaller, formaven part de la Biga en contra de Joan II..Els Setant van collaborar tamb en la construcci del monestir Sant Jeroni de la Murtra on tenien sepultura, encara ben conservada, al passads que va des de la capella de Sant Sebasti a lesglsia major, on hi ha lliga del seu escut i una inscripci amb el nom de mossn Manel Cetant, cavaller i el vas de Veronica Coll, muller sua (any?) Els Setant com o els Descoll van contribuir a la construcci de Sant Jeroni de la Murtra. Lhistoriador Joan Vilaseca Segals, defensa que a Santa Coloma hi ha un parentiu entre els Bastida, els Descoll i els Setant. Hi identifica el Mas Setant amb la Torre Ribera (desprs casa destiueig dels frares de la Murtra) i diu que el Mas a Bastida podria haver estat el Mas Planella, actualment Can Zam. (p. 243). s un tema molt suggerent, que caldria investigar. 28 CATAL-ROCA, Quatre germans Colom.El 19 doctubre de 1449 davant d'Antoni Vinyes - notari molt vinculat a Sant Jeroni de la Murtra- Jaume Setant havia nomenat Guillem-Joan Colom procurador seu a la ciutat de Saragossa 29 J.AYMAR, Els Vallmanya, batlles de sac del Castell de Calonge. EBE, n. 8 , 1989, p. 139-148 30 L. ULLOA, Cristfor Colom fou catal, La veritable gnesi del descobriment, Barcelona, 1927, p. 147-148. MERRILL, op. cit. p. 192 31 Vg. El blog vidadelamemoria.com d Ernest VALLHONRAT. 32 AMPB: Notari Salvador Coll (475/96) plec de documentaci diversa 1601-1604. Agraeixo a Francesc Albardaner que mhagi proporcionat aquest document. 33 P.CANER, op.cit. p. 110. 34 Ibdem.110 35 Fons de la Comunitat de Preveres de Sta Maria de Palams, capsa 20 (Servei de lArxiu Municipal de Palams. Es tracta duna transcripci del segle XVIII dun document ms antic). Hi ha un Dimas Requesens gran prior de lOrdre de Sant Joan de Jerusalem del 1562 al 1567. 36 AYMAR, Colom a Sant Jeroni... p.221 37 He tractat daquest personatge a J.AYMAR, Ermitans jernims i Carles I, EBE, 19 (2000) p. 51-68 38 P. TRIJUEQUE, Breu recull de la histria de Palams. Palams, 2000, p. 51. 39 M. FERNNDEZ LVAREZ, Corpus Documental de Carlos V. Salamanca, 1975, t. II, pp. 90-103 40 Vg. Els treballs del professor Gabriel Martn 41 I.LLOP i JORDANA, Comunitats jueves de Girona i Vic al segle XIV. Annals de lInstitut dEstudis Gironins, vol. XLII [2001] p. 211 42 VAQUER, BILBENY, SANS i daltres. 43 TRIJUEQUE, Breu recull dhistria de Palams p. 22 44 C. DOBAL, Cmo pudo ser la Isabela (1492-1992). V Centenario del Descubrimiento y Evangelizacin de Amrica. Pontificia Universidad Catlica Madre y Maestra, 1992. 45 ULLOA, op. cit. p. 147-148 46 MERRILL, op. cit. p.113 47 J.AYMAR, Lesglsia parroquial de Sant Mart de Calonge, EBE, 1981, p.35 48 Deixeble de Pere Costa. Va treballar tamb al castell de Sant Ferran de Figueres, on feu la font de la plaa. A Barcelona va fer la capella de Santa Marta (1747) (avui a lhospital de la Santa Creu i de Sant Pau), lescultura de Sant Felip Neri (1755) a la faana de lesglsia de lOratori ( cf. J.LAPLANA, LOratori de Sant Felip Neri de Barcelona i el seu patrimoni artstic i monumental. Publicacions de lAbadia de Montserrat, 1978, p.128129), les imatges laterals de la faana de Sant Miquel del Port, avui desaparegudes, lescultura aplicada del palau de la Virreina (1775), la Merc, el Collegi de Cirugia. Vg. tamb A. CIRICI, Barcelona, pam a pam. Barcelona (7a ed.), 1985, p 194-195 49 Josep Ribas tenia una germana anomenada Josepa, casada amb un Jaume Aymar, avantpassat nostre. Ribas li va construir la casa situada al carrer de les Basses de Sant Pere de Barcelona, prop del monestir de Sant Pere de les Puelles. 50 La famlia Ponsich era de Sarri. Conserva la documentaci de Ramon de Ponsich i de Camps, apoderat del Comte dOate. 51 J.AYMAR, Lesglsia parroquial de Sant Mart de Calonge, Estudis del Baix Empord, 1, p. 50.
21
amrica
L'home que no va descobrir Amrica Braulio Garcia Jan (www.publico.es)
Amerigo Vespucci va donar el seu nom al continent descobert per Colom. Vespucci era agent del banquer que finanava les expedicions de Cristfor Colom. Un mapa del clebre cartgraf alemany Martin Waldseemller bateja el Nou Mn lany 1507.
lempresa del "senyor Almirall", com anomenava al descobridor, seguia sent una gran idea. El seu agent per es va aventurar en aquesta idea. Mundus Novus El 1499, Vespucci i un ex tripulant de Colom, Alonso de Ojeda, van salpar cap a Veneuela, on van arribar gaireb amb seguretat buscant els bancs de perles que Colom havia localitzat un any abans a Isla Margarita. Aix s el que van trobar o, almenys, el que va escriure Vespucci al seu retorn. Si s veritat o no, tant se val aquesta vegada, perqu no li va servir per tornar a comerciar amb perles. I va emprendre una ltima fugida cap endavant: es va fer cosmgraf. Ell estava convenut que vendria els seus serveis com a coneixedor dels mars i la geografia, encara que fins i tot en els seus errors es veu avui que repetia els clculs de Colom. "Vespucci no era en realitat un gran cosmgraf, per aconseguia convncer la gent que ho era", segons explica l'historiador britnic dorigen espanyol Felipe Fernndez Armesto en la presentaci de Amerigo Vespucci, obra de Stefan Zweig recuperada per l'editorial Capitan Swing Entre els convenuts, Matthias Ringmann, un poeta alsaci que va llegir el relat de Vespucci sobre les seves increbles gestes i descobriments, i que des del ttol Mundus Novus trasllueix el seu veritable inspirador. Ringmann al seu torn va convncer el cartgraf alemany Martin Waldseemller, que va imprimir 1.000 cpies del seu clebre mapa lany 1507. En la cpia redescoberta el 1901, es veu a Vespucci contemplant el mn, a manera de Ptolemeu renaixentista, des de la seva part superior. Va ser la primera vegada que es va dibuixar Amrica envoltada daigua, suggerint lexistncia de loce Pacfic i la primera vegada que, imprs sobre el que avui seria Brasil, es va usar aquest nom: Amrica. Quan sis anys desprs, Waldseemller va retirar aquest nom i va afegir una nota atribuint a Cristfor Colom el descobriment, era massa tard.
El quadern de bitcola encara no era un blog, les notcies trigaven anys en imprimir-se i alguns ms en publicar la fe derrates, encara que algunes de les seves conseqncies fossin ja, com avui, incorregibles. Existia, aix s, el plagi. Cristfor Colom va comandar lexpedici arribada a Amrica el 1492, per res va poder decidir sobre el seu bateig. En el primer mapa que anys desprs es va dibuixar, el Nou Mn porta el nom dun impostor. Amerigo Vespucci, proxeneta i comerciant de joies, predestinat a viure al servei de Lloren el Magnfic, va acabar canviant la branca de Los Medici per posar-se a lombra dun altre Lorenzo (di Pierfrancesco, aquest cop). Mai va aconseguir la recompensa que buscava acostant-se a Colom, amistat per que li va venir de perles. Va trobar el premi en una vida de copiota: el mapa de Waldseemller de 1507, imprs a Saint-Di des Vosges, al nord-oest francs, va batejar amb el seu nom el continent descobert per Cristfor. Vespucci va arribar a Sevilla, al voltant de 1490, amb lencrrec de Lorenzo di Pierfrancesco de sondejar els negocis del banquer Gianetto Bernardi, florent com ells, i les possibilitats de trobar en ell un nou soci. Sevilla era llavors una rica i floreixent ciutat on anys abans, com no pocs italians, havia arribat tamb el genovs. Bernardi finanava les expedicions de Colom, i Vespucci, convertit en agent del banquer, no trigaria a conixerlo. Bernardi va morir arrunat, per convenut que
Un antropleg peru desxifra la Yupana, la misteriosa calculadora inca

(Agncia EFE, Lima, Per)
Andrs Chirinos ha resolt el funcionament d'aquest sistema de sumar, restar, multiplicar i dividir amb pedres petites o teixits amb nusos.
Per resoldre el misteri al voltant del sistema de clcul inca o yupana, el peru Andrs Chirinos
22
amrica
noms va necessitar un dibuix del cronista Huamn Poma de Ayala i la mtica capacitat dels antics peruans per al cmput. "Era una endevinalla", va declarar aquest antropleg peru en recordar el procs que el va portar, sobre la base del dibuix de Poma d'Ayala i idees de la cultura indgena com " la simetria o els paral.lelismes", a elaborar la seva nova teoria. "Vaig trobar alguns valors que funcionaven, i em va entusiasmar, per no vaig arribar a imaginar el que podia ser", ha afegit. I s que encara que el sistema que va idear va ser fruit de moltes hores davant de la taula de fusta d'onze forats que va fabricar copiant el dibuix del cronista, el desenvolupament i perfeccionament de la seva teoria es va aconseguir grcies a l'aplicaci prctica d'aquesta. Chirinos va tenir la idea d'aplicar la yupana al projecte d'educaci bilinge a la selva peruana que dirigeix com a part dels treballs que l'Agncia Espanyola de Cooperaci Internacional per al Desenvolupament (AECID) t al Per. "No era tan difcil arribar a la meva teoria, no em vaig demorar tant, unes setmanes, i desprs ha estat la gran oportunitat d'estar en un projecte amb nens, amb mestres, el que ens ha donat la possibilitat de practicar", va explicar l'investigador peru. Dos anys i mig desprs d'introduir la yupana en el programa, ms de 600 docents ensenyen aquest mtode de clcul en 200 escoles de la regi selvtica de Loreto, on uns 14.000 nens i nenes s'han beneficiat de la idea de Chirinos. "Noms quan comena a ensenyar amb els nens, comencem a veure les formes d'accelerar els clculs que ens porten a on estem ara, que podem fer-ho tan rpid com si fos amb llapis i paper ", va resumir l'investigador. A ms de millorar la seva capacitat de clcul, el mateix Chirinos va explicar que ara pot fer mentalment divisions per a les que abans necessitava llapis i paper, i que el projecte permet desenvolupar l'autoestima de nens i mestres, ja que s un sistema que veuen com a part de la seva cultura i no portat i imposat pels europeus. Per Chirinos espera que la seva teoria no es quedi noms on est ara sin que serveixi com un avan ms en el treball que es realitza per desxifrar un altre dels grans misteris dels inques: els quipus, amb els quals la yupana guarda una gran relaci. Alguns quipus em donen la idea que hi ha una relaci ms ntima, alguns que juguen amb xifres que omplen la lnia completa (de la yupana)", va
explicar el peru, que per a estudiar aquests teixits cpia a casa seva les descripcions realitzades per estudis nord-americans. Cinquanta sn els quipus teixits pel mateix Chirinos, i que en alguns casos, aquells ms treballats i amb centenars de cordes, l'obliguen a treballar durant setmanes. Aix es deu al fet que una altra de les seves il.lusions s que algun dia es confirmi, i es desxifri, la manera en qu els inques utilitzen aquests teixits per a registrar no noms nmeros sin tamb noms d'autoritats, comunitats i fins i tot textos complets. "Conten en les crniques que aprenien pargrafs i textos sencers posant pedretes o fesols i la forma de posar-li feien memoritzar textos. Jo crec que aquest coneixement de la yupana ens pot portar a aix altre, per encara falta", ha subratllat. I com a exemple d'ells, va posar a l'escriptura maia, que es va desxifrar noms desprs que es difonguessin els textos d'una manera oberta. "El que ha codificat l'home un altre home ho pot descodificar", va sentenciar l'investigador.
23
cathistria
J. Vicens Vives: collaborador de Franco i mentor de la classe poltica filocolonial a Catalunya
Per Enric Borrs El dia 27 en Pere Ribot, mossn poeta desterrat a Riells del Montseny, far cinquanta-sis anys que casaria els meus pares. Tamb aquell novembre del 1954 aparegu el llibre Notcia de Catalunya: el seu autor seria el padr daquelles noces. No fou pas cap casualitat ats el retrobament, cinc anys enrere, del meu pare just sortit de la pres amb el seu antic mestre de Geografia a lInstitutEscola del Parc de la Ciutadella el curs 1932-1933. Jaume Vicens Vives li don feina quan no ning en volia saber res de lex presidiari rojo separatista. De primer noms eren correccions i alguna feina de redacci per a fer a casa i, des del 1952, ja treballant fix a lEditorial Teide, al Carrer de Regs de Barcelona. Fou aix com es coneixerien amb la meua mare perqu ella era, a la mateixa editorial i en aquell temps, secretria del soci i cunyat de Jaume Vicens Vives, en Frederic Rahola dEspona. Al 1954 el pare ja era, com li plaa recordar, la m dreta de Vicens, el qual noms a ell li confiava les traduccions de les seues obres. A casa dels meus pares en Jaume Vicens Vives era, senzillament, venerat. Amb aquests antecedents familiars podeu comprendre la dificultat descriure el present apunt: fa mesos em volta pel cap i lhe comenat pel davant i pel final diversos cops, i no men surto. Des del passat mes dagost, quan la senyora Nati Muoz Espinalt em fu arribar cpia dun article del seu pare, la necessitat denllestir aquest escrit sha fet urgent. I, sobretot, els actes i discursos al voltant del centenari del naixement de Vicens Vives promoguts pels adscrits i devots al sistema colonial que ens sotmet mhan apressat i collat ms i ms Voldria dir tantes coses al cas que necessitaria molts apunts. Anir a pams i far per desenvolupar el ms breument possible la meua tesi: Jaume Vicens Vives fou un destacat aliat de Franco, all que en altres temps sen deia botifler s a dir: collaborador, sense reserves, amb lenemic. Admeto el dubte raonable, potser molt al principi ho seria per necessitat, per aviat ho seguiria
essent noms per inters o per convicci, no sabria dir-vos qu s pitjor. Desprs de donar evidents mostres dadhesi a la dictadura de Franco, Vicens Vives cuit a obtenir reconeixements acadmics, envoltarse i organitzar deixebles que li fessin la propaganda i, arribat el moment oport, el lloessin a cor qu vols. Ara s el moment de rellegir els mots que ens deix nEsteve Albert Corp, el gran patriota de Dosrius: En aquella ocasi, per pronunciar la conferncia [1948, a l'Associaci d'Amics del Pas] va ser triat el catedrtic Jaume Vicens Vives, que de jove procedia del POUM (tot aix sha descriure molt b, perqu se spiga). [Miscellnia Homenatge a Carles M. Espinalt, seixanta-nou autors, pgina 21, Edicions M. E., maig del 1997, Barcelona).] Ai las! tota la vida oint a i lla (dit pels seus deixebles, la majoria marxistes): fixat, Vicens Vives, sense ser comunista i escrivia la histria com si fos un materialista, o aplicava a lestudi de la histria el mtode cientfic, s a dir, el materialisme histric (dialctic). Grcies a nEsteve Albert, i no a la patuleia dhistoriadors seguidors de Vicens, sabem que el reconegut renovador de la historiografia espanyola moderna era comunista si ms no de jove. Com s que sha callat, sha amagat tots aquests anys tal adscripci? Com s que tampoc no sha dit ara, aprofitant la corrua dactes per a commemorar el centenari del seu naixement (en gran part, sin tots, pagats amb diner pblic)? Sn prou conegudes les disputes de Jaume Vicens amb historiadors patriotes de la categoria de nAntoni Rovira Virgili o en Ferran Soldevila, els mateixos historiadors, quina casualitat, bescantats per romntics i falsejadors de la histria durant anys pels selectes cercles dhistoriadors marxistes afins a Vicens Vives. Sn aquests una mena dhistoriadors partidaris de reduir la Histria de Catalunya a un assumpte de lluites entre burgesos i classes populars, com si els eterns enemics de la Ptria no em cansar mai de dir-los pel seu nom: Vatic, Frana i Espanya no existissin o no haguessin influt gens en la nostra dissort i en
24
cathistria
determinats defectes de carcter nostrats adquirits desprs de patir els catalans centries de persecucions. La tesi dels dialctics coincidia, particularment, amb la preconitzada pel rgim franquista i, en general, amb lespanyolisme secular: com si aquells horribles enemics apareguessin noms a fi de b, a posar ordre entre aquella colla de catalans tocats del bolet i sempre barallant-se Un paradigma daquesta llopada de fidels servidors colonials veritables manifassers de la histria en seria Jordi Sol Tura, redactor de la prostituci espanyola (i per aquesta ra lazo de Isabel II), autor daquell llibre anti-catal producte de lautoodi titulat Catalanisme i revoluci burgesa (Edicions 62, Barcelona, 1967). Una altra cabdal qesti a tenir present i que tamb ha estat convenientment silenciada sobre Vicens s que public un llibre basat en tesis nazis en boga tamb a Espanya pel aleshores doble ministre Serrano Ser, qui amb els militars alemanys dinstructors i els militars espanyols daprenents ens volia aplicar als catalans la soluci final , Espaa. Geopoltica del estado y del imperio (Editorial Yunque, Barcelona, 1940), on lautor, sense manies, exposa el rovell de lou del seu pensament geopoltic: noms us en dono dues mostres cientfiques publicades el mateix any en qu milers de catalans moririen afusellats o de fam: Como fundadora de imperios y tierra de promisin de muchas ambiciones y codicias, Espaa ha sido y es, con Roma e Inglaterra, una de las grandes entidades geopolticas del Universo i la ms concloent: En los nuevos rumbos hacia las metas ancestrales, el idioma y la raza son los promotores de las energas geopolticas que crean e impulsan el movimiento histrico. En este sentido, el panhispanismo tiene slidos puntos de arranque en la Biologa y en la Historia. Aquell panhispanismo determinat per la biologia i la histria [sic]: el Goebbels es queda curt al seu costat ens mena a una altra perla de la personal concepci de la Geopoltica per a Jaume Vicens Vives i cal assenyalar-ho doncs s precursora de larnada Hispanidad : li fa anteposar el nom de Pennsula hispana (mot manllevat de lantic nom del territori, temps a venir, catal a lpoca prvia a la invasi romana: Hispnia) com a expressi de la unitat i uniformitat poltica del conjunt per a formar un sol espai vital peninsular (vegeu larticle de Vicens Teoria del espacio vital publicat 15 de juliol de 1939! en la revista dels feixistes catalans fugits a Burgos, Destino (nm. 104), i el contraposa (per a traurel de circulaci) al de Pennsula ibrica ats que aquest darrer apellatiu assenyalaria lexistncia de diversos pobles amb especfiques senyes didentitat, el desenvolupament de les relacions mtues dels quals podria suposar el reconeixement de formes dautogovern com finalment noms ha assolit Portugal. Lantecedent increble per cert de loriginal del llibre citat, Espaa. Geopoltica del estado y del imperio, s un encrrec directe a Vicens Vives fet a lany 1938 pel conseller de Cultura de la Generalitat, en Carles Pi Sunyer, per a mostrar la Histria de Catalunya seguint la geopoltica. Tot just acabada la guerra i per tal de congraciar-se amb Franco desprs dhaver estat depurat, Jaume Vicens aprofita aquell original pagat pel Govern catal, sobretot la cartografia base, segons Vicens, de tota cincia geopoltica i on deia Catalunya hi posa Espaa i es queda tan ample, resultant-ne ttols absurds i anacrnics: Caracteres geopolticos de la expansin mediterrnea de Espaa. Deu anys desprs, perduda la Segona guerra mundial pels seus [ex] amics alemanys, Vicens revisaria les seves tesis primignies i retocaria el text inicial del llibre aparegut al 1940, publicantlo de nou amb el ttol de Tratado general de Geopoltica (Editorial Teide, Barcelona, 1950); la 5a edici s del 1981, publicada per Editorial Vicens Vives, fundada un cop mort Vicens, en separarse la vdua Roser Rahola dEspona del seu germ bess Frederic i dividint el fons editorial originat a Teide. Del capteniment espanyolista de la senyora Rahola i dels seus cinc fills nhem tingut notcia fa quatre dies en ser rebuts tots sis en audincia pel Borb espanyol arran del pagament que la famlia de Jaume Vicens Vives li ha fet al reiet per la
Enric Borrs Cubells el meu pare al seu despatx de lEditorial Teide revisant amb Jaume Vicens Vives (que parla per telfon) un plec imprs Butllet Centre dEstudis Colombins 53, octubre 2010
25
cathistria
compra del ttol atorgat a la vdua de Vicens (de noranta-sis anys) i al seu hereu quan sescaigui, de baronessa de Perpiny Per a no perdre el fil, tornem a aquella conferncia del 1948 a lAssociaci dAmics del Pas que ens comenava a contar nEsteve Albert: [...] Doncs b, tota la conferncia va versar sobre dos aspectes: el pactisme i el fet que els catalans hem estat vctimes del nostre carcter, el qual ens ha fet bascular entre el seny i la rauxa. [...] Desprs dunes intervencions per fer alguna rectificaci o alguna pregunta, per en el fons, dadhesi a les tesis del conferenciant, es va aixecar un noi jove; era bastant endarrere. Es va posar a parlar i cada cosa que va dir llstima que no shagus agafat i fos enregistrada. Va comenar a dir:Del pactisme, ja en parlarem, per a lhora de pactar, quan ets a baix, venut atropellat, naturalment que qualsevol finestra que tobrin et sembla, ja, que et permet avanar. Per a causa del pactisme som i serem sempre a baix. Lestatut de Nria va ser producte daquest pactisme, i si en Maci shagus aguantat, daltra manera ens haurien anat les coses. Desgraciadament, per tal de fer-nos renunciar als nostres drets, ens varen enviar dos dels tres ministres catalans que hi havia a Madrid, acompanyats dun gran jurista que sho havia estudiat molt b, i que representava a ms a ms el moviment socialista espanyol, que en temps de Besteiro havia parlat de confederalisme, per que llavors ja ho havia oblidat. Jo vaig quedar paradssim de sentir dir tot aix a aquell jove, que no era ning ms que Carles Muoz Espinalt. Us he de dir que uns quants vrem comenar a aplaudir i la cara den Vicens Vives va canviar absolutament. [obra citada, Homenatge a..., pgina 22.] En aquest punt em sembla oport contrastar una altra versi dun tamb contemporani de Vicens Vives que podrem dir en fou el seu ms avantatjat subproducte poltic; s, ho heu encertat, el gran regionalista o filocolonial, Jordi Pujol Soley:El considero un dels meus mestres intellectuals. Em va donar una visi convincent i til no noms de la histria de Catalunya, sin de la naturalesa del nostre pas. La naturalesa, s a dir, manera de ser, juntament amb lexplicaci histrica, em va donar una manera dentendre el nostre passat collectiu i la direcci que el pas podia agafar i que convenia que agafs. I aix va anar agafant gruix. Jo mateix mhi vaig apuntar. [...] Poc o molt en Vicens Vives hi devia influir. Per ara aix ha fracassat. No s si definitivament o no. Per de moment aquesta idea den Vicens Vives, de lEspriu i de Sepharad, i tamb meva, ha fracassat. Jo mateix he escrit un article, El fracs de lEspriu. Per no critico en Vicens Vives, perqu va ser un plantejament geners i en ms dun aspecte, fructfer. Per pel que fa al gran dileg i a la gran entesa, ha fracassat. [Presncia, pgina 14, nm. 1993, 7 a 13 de maig del 2010.] El mateix Pujol admet a contracor, per ho reconeix, que la idea de lEspanya de tots i no sols com a resultant de lexpressi de limperialisme castell, menada o ajudada amb la collaboraci dels regionalistes catalans, ha estat un fracs total i absolut. Encara no gosa de donar la idea per morta, per el seu pessimisme s evident. El pitjor s que suposadament jubilat Jordi Pujol, la resta de seguidors poltics seus i els adversaris amb representaci al Parlament regional, segueixen pensant en els mateixos termes filocolonials. Un pens exemple lhem tingut avui mateix a la TVE3 en el debat entre els caps de fila dels partits regionals: la discussi es pot resumir en com poden tota la llopada colonial continuar lligant i sotmetent Catalunya (ni que sigui la Comunidad Autnoma de Catalunya) a Espanya. Quin trist espectacle! Reprs el fil i tornats a situar, ara per fi us puc copiar ntegre larticle Cincia o lirisme, den Carles M. Espinalt [qui us el pseudnim de Pere E. Baul, el mateix signant de l'estudi Del poble catal aparegut el tercer trimestre del 1953 a la Revue de Psychologie des Peuples ], publicat al nm. 31 de la revista mensual de lexili catal a Mxic Pont Blau (pgs. 164 i 165, maig del 1955). Llegiu-lo amb atenci, s una crtica a la manca de rigor, a la frivolitat i a les contradiccions de Vicens Vives les quals actituds el crtic, amatent, no sest pas dassenyalar-ho amb claredat, a ms a ms, servirien en safata de plata la falsria justificaci als partidaris de locupaci espanyola de la Ptria i a la dependncia i submissi de Catalunya a poders forans; fixeu-vos al final en lexplcita referncia dEspinalt avisat i informat com fou sempre a la geopoltica Pel seu inters indubtable, i tamb per contribuir a trencar la llei del silenci aplicada pels vicensvivistes fins avui mateix als quins de fa segles o encara en aquest mn enraonem i pensem en catal, paga la pena que el difongueu i el feu llegir a amics i coneguts: CINCIA O LIRISME? Com som els catalans? Heus ac una pregunta que es proposava contestar J. Vicens i Vives, professor
26
cathistria
de la Universitat de Barcelona, en el seu llibre Notcia de Catalunya. Hem dit es proposava, ja que, prcticament, no ha pas assolit lobjectiu. Lha trat el silenci imposat per la censura, el desconeixement de la psico-sociologia i una personal predisposici pel lirisme. Un lirisme de frases fetes, una mostra del qual per a millor situar-nos, s obligat de citar: Loligarquia es sentia b en les seves llars pairals, menjant perdius i truites saboroses i refrescant-se amb begudes refredades per la neu portada de les congestes pirinenques. Direu: Aix, res no implica, s una simple qesti destil. Per, justament, la musiqueta de lestil lric, tan renyit amb lobjectivitat cientfica, ha desorientat lautor, encaterinant-lo amb la paraula rauxa. Llavors, com veurem, comena lembolic i lobra perd tota consistncia. El professor troba que fa de bon to contrastar el seny i la rauxa. Considera que la rauxa s com una mena de mal que la nostra gent pateix. Tot plegat augmenta el lirisme i crea la gran paradoxa diu que informa lnima dels catalans. s evident que si Vicens i Vives hagus cercat, abans daplicar-lo, el significat psicolgic de la paraula rauxa, shauria adonat que la seva tesi de la gran paradoxa era falsa. A part daix, no hauria coms la inhabilitat de donar, sense voler, la ra als enemics de les nostres coses, que ara exclamen cofois: Us queixeu que us posen una camisa de fora; si sou uns orats, s natural que els vostres vens us lliguin en defensa prpia. La premsa castellana comenta elogiosament lobra del professor Vicens i Vives, bo i aprofitant la magnfica ocasi per a tractar-nos de dements i dexaltats. Una manera indirecta de fer rodar pel mn que, si ens governen, no s per oprimir-nos i beneficiar-sen impunement, sin perqu estem mancats de judici per valer-nos nosaltres sols. A travs de lescletxa de Notcia de Catalunya, tothom fa passar el clau per la cabota: diuen que, al costat del seny, tenim larrauxament, del arrebato y la enajenacin (Diario de Barcelona, 9-4-1955). dhuc hi ha qui ha glossat la tesi de Vicens i Vives afirmant: el hombre cataln pasa de una mansa aceptacin epicrea de la existencia a un desatinado impulso incapaz de ser refrenado (Lecturas, abril 1955). Els comentaris daquest tipus, que per llur semblana deixen entreveure la consigna oficial, es prodiguen a cor qu vols. La qual cosa fa que molta gent es pregunti: per ventura existeix un desdoblament de lnima catalana? El mateix Vicens i Vives, exhaurit fins la darrera munici de la seva intelligncia, no pot pas demostrar-ho. Prou sescarrassa a dir-nos que som un poble dissociat, que anem del seny a la rauxa, per no sap pas donar-nos cap prova tangible daquest desdoblament. Dexistir s natural que lautor de Notcia de Catalunya, essent com s dofici historiador, podria citar-ne un bon seguit dexemples. s ms, no sap ni escatir el significat exacte dels pols que formen la paradoxa. Considera que el seny s el no thi emboliquis: No thi emboliquis heus ac la divisa del seny ens recalca davant de qualsevol contingncia. Si el seny t per norma el quedar-se a casa davant de qualsevol conjuntura vital, Jaume I encara hauria danar a Mallorca i el professor Vicens i Vives no hauria escrit el llibre Notcia de Catalunya. O, potser, anar a Mallorca o escriure un llibre s ja la rauxa? Amb un concepte tan migrat de la paraula seny, s natural que Vicens i Vives trobi a cada cantonada lesbojarrament. dhuc arriba a considerar que tenim una tendncia congnita que ens predisposa a sser arrauxats. El que pot el lirisme! Descarta la teoria demostrada cientficament pels psiclegs que la causa de la incomoditat i el despit dels catalans cal cercar-la en la manca de normalitat produda per lopressi: No negar que alguns esdeveniments de la nostra histria restin esclarits per aquest pressupsit. Certes agitacions populars no sexpliquen sin per una absoluta manca deducaci social o per lesclat duna pressi injustificada. Per el fet que siguem vctimes propcies de la demaggia no es justifica per aquesta demaggia, sin per la nostra predisposici subconscient a actituds airades. Desprs del diagnstic, vol calmar-nos: Les rauxes, per, sn transitries. El seny s all que perdura. Amb tot, creu que les rauxes sn curtes, per dun poder tan fort que, talment, el lector t la sensaci que un cop asserenats ens passem la vida refent els plats trencats en el moment de la follia. Amb treballs assegura Vicens i Vives anem aixecant ledifici que desprs desfarem duna revolada. Ara b, per altra banda, considera lautor de Notcia de Catalunya que els catalans som un poble de
27
cathistria
pagesos. I descriu el nostre estament bsic de la manera segent: El pags catal ha estat poc amic de commocions i alaments subversius. El nha privat el seu sentit de la jerarquia de les coses. Com a classe social ha restat pacfic en tant que no ha experimentat en la prpia carn la ferida de la violncia o de la injustcia repetida. En qu quedem? Si el catal t una predisposici subconscient a les actituds airades, com pot sser que els pagesos que Vicens i Vives considera la base de la comunitat catalana, siguin poc amics de les commocions i pacfics, si no experimenten en la prpia carn la ferida de la violncia o de la injustcia repetida? La contradicci s manifesta. Notcia de Catalunya es contradiu constantment. Constatem-ho una vegada ms: Afirma Vicens i Vives que els catalans som fruit de diversos llevats i, per tant, cultural i biolgicament mestissos. Ms tard afegeix: El mestissatge no crea valors propis. Si som un poble de mestissos i el mestissatge no crea valors nous, com sexplica Vivens i Vives que Catalunya tingui una llengua prpia? s lgic que lobra comentada resulti un rosari de contradiccions. Lautor pretn escriure un llibre sobre la nostra personalitat sense saber psicologia. De conixer les lleis psquiques que expliquen lnima dun poble, de tenir noci de com es formen les psicosis collectives, de saber com es crea una mentalitat nacional, de poder distingir entre subconscient i inconscient, de tenir referncia de com els pobles petits superen llur sentiment dinferioritat, de poder conixer la influncia de lambient sobre el jo i de tantes altres coses que no saprenen en els llibres de geopoltica per s en els tractats de psico-sociologia el professor J. Vicens i Vives hauria escrit una altra mena dobra. PERE E. BAUL Noms em resta de fer un advertiment final per enllestir, si ms no per avui, aquest apunt. s innegable que els catalans som responsables de la nostra actual situaci de dependncia. Per tamb s indubtable que poderoses forces alienes influeixen en tot el que poden i ms per a que res no canvi i faci perillar la continutat del sotmetiment de Catalunya als vens cobejosos. Amb aix vull dir que desprs del proper 28-N i superades per fi les baralles per qui surt, o no, a la llista electoral de torn tindrem, els vers partidaris de la Independncia de Catalunya, tot el temps que vulguem per a posar-nos dacord a fi de dur-la a efecte sense interferncies de colonialistes o amics de lesclavatge. Aix sia.
28
Carles M. Espinalt. Dibuix original de Magda Folch Butllet Centre dEstudis Colombins 53, octubre 2010
cathistria
Plantem cara
Joan Sol
Article publicat al suplement de Cultura del diari AVUI del 28 de desembre de 2006
Ja nhi ha prou. Al cap duna setmana que el president de la Generalitat afirms que lnica llengua de Catalunya que necessita refor s la catalana, el Govern central ens imposava per decret una hora ms de castell. Tenim el pas ja del tot castellanitzat, i el catal que shi usa est extremament degradat, de manera que difcilment podrem salvar la situaci; doncs encara no nhi havia prou: calia estrnyer ms el caragol. I nosaltres, en el millor dels casos, a callar, a conservar la calma, a calcular si podem reclamar davant la llei, la llei del ms fort. Qui intenta destruir la llengua dun poble s un enemic daquest poble. Tots els governs espanyols han sigut enemics nostres: durant segles i sense treva han intentat destruir la nostra llengua de diverses maneres, amb lleis, amb refinada repressi e s c o l a r, a m b b o m b a r d e j o s e n v e r i n a n t
incansablement el pas amb tots els mitjans de comunicaci. Les primeres reaccions oficials del Govern de Catalunya a lesmentat decret van ser literalment escandaloses. Diguem-ho duna vegada i sense embuts, que la pacincia s el que ens ha dut al punt gravssim on som: si els nostres poltics, en lloc de defensar amb tots els mitjans i amb totes les conseqncies la llengua prpia del pas, intenten fer-nos empassar una cosa tan monstruosa com que aquest decret suposa un avan histric per a la llengua catalana, o si intenten fer callar el locutor de rdio que denuncia lagressi, aleshores sexposen que els considerem cmplices dels nostres enemics. La nostra societat est profundament desorientada perqu tots els nostres governs autonmics han tractat aquest assumpte amb una perillosa i ben perceptible actitud de subordinaci del nostre poble i de la nostra llengua a una altra entitat poltica i a una altra llengua. La mateixa campanya Dna corda al catal, per a una llengua millenria com la nostra, que ha tradut tota la gran literatura mundial i que nha produt tamb de primera categoria mundial, deixa una sensaci dhumiliaci intolerable: tan desvalguts ens hem de veure? Si, a ms a ms, va acompanyada duna frase castellana o ambiguament catalana (El catal va
29
cathistria
amb tu), aleshores lagressi que ens fem a nosaltres mateixos ja no t nom. No shauria trobat almenys una frase igualment atractiva per genunament catalana? Aqu hi ha, doncs, fonamentalment, una qesti de dignitat. Desprs no ens demanin a la gent del carrer que defensem la llengua, perqu no podem. Ha de ser el nostre Govern que planti cara duna vegada. Han de ser les nostres entitats cviques, acadmiques, culturals de tota mena que reaccionin amb contundncia. No pas amb lensima noteta de premsa. No pas amb una altra taula rodona sobre les enquestes lingstiques. No pas queixantse i pidolant com qui no gosa. Cal que diguem a la cara a qui correspongui que no podem tolerar ni un minut ms el sarcasme, la mentida, la humiliaci, lafebliment del nostre poble. No podem esperar ms. Plantem cara.
La prdua de la sobirania catalana es va iniciar el 5 de juliol de 1487

Xavier Borrs, per a nacidigital.cat L'historiador Francesc Albardaner ho afirma durant la commemoraci a mnium Cultural de la descoberta catalana d'Amrica La cita era prou explcita. El Centre d'Estudis Colombins, una associaci acadmica, creada com a delegaci d'mnium Cultural, convidava ahir 12 d'octubre, a Barcelona, els seus socis i amics a commemorar la data de la descoberta d'Amrica, iniciada pel catal Cristfol Colom, per saber, per boca de l'historiador Francesc Albardaner, "Quan vrem comenar a perdre la nostra sobirania". Tamb, era la manera que mnium tenia de no fer festa en la celebraci espanyola de la "fiesta nacional". Segons Albardaner, que va ser presentat pel president del CEC, Miquel Manubens, la data precisa fou la del 5 de juliol de 1487, quan una comitiva amb el pen reial es va fer crrec del Palau Reaial major obsequi de Ferran II, l'actual Tinell, des d'on es va iniciar "la mquina de fer diners i de terror de la Inquisici castellana". De fet, en aquest moment Barcelona perd la seva capitalitat nacional i l'edifici de la Plaa del Rei esdev un sinistre indret d'empresonament, tortura i mort. El 1483, Ferran II va decidir estendre la Inquisici castellana als regnes de la Corona d'Arag. Aquest
fet va provocar una important resistncia per part de les institucions catalanes, que temien, amb ra, que el nou tribunal esdevindria una eina al servei de l'autoritarisme monrquic i de la castellanitzaci i que, a ms, veien amb preocupaci l'afebliment del collectiu convers, en un context de crisi econmica. Cal tenir en compte que, al Principat, jueus i conversos eren collectius poc nombrosos, i que aquests darrers es trobaven en una fase molt avanada d'assimilaci cultural. Tanmateix, el monarca va aconseguir imposar-se, i el 1487, els inquisidors castellans van entrar a Barcelona. Entre aquesta data i el 1505, el tribunal de Barcelona va processar ms de mil persones, ms de la meitat de les quals ja s'havien exiliat en els anys anteriors; noms vint-i-cinc van ser absoltes. L'oposici de les institucions al nou tribunal es va prolongar, per, en els segles segents. Fins i tot, com comenta Albardaner en aquest vdeo, els corredors de coll (corredors de comer de l'poca) eren comminats per la Inquisici a confessar els bns que administraven dels fugitius declarats heretges per manera que el tribunal se'ls pogus apropiar. Albardaner ha aportat, documentaci indita de
30
cathistria
les llistes que feia la Inquisici de la m d'Alonso de Espina, nomenat per Torquemada per eliminar fsicament els "heretges" catalans o confiscar-ne els bns, fins i tot havent mort anys enrere, una manera de fer que recorda, quasi fil per randa, l'actuaci que quatre-cents cinquanta anys desprs iniciaria el govern feixista espanyol amb Ramon Serrano Ser al capdavant, ideleg de la repressi contra Catalunya i dels anomenats Papers de Salamanca.
La destroa de Pere II
Per Miquel Manubens
Han passat ja unes setmanes des de lemissi a TV3 del documental Anatomia dun re i (http://www.tv3.cat/videos/3089930) dedicat a lexhumaci de les restes del comte-rei Pere II, i si he deixat passar aquest temps ha estat per a esperar a que sem refredes el temperament, doncs el meu enuig per tot el que vaig veure a lemissi de lesmentat documental va ser molt gran. Els resultats de la suposada investigaci van ser trobar un pinyol de ram, un pollen de noguera, la possibilitat que en Pere II tingus tuberculosi, malaltia crnica habitual fins fa pocs anys, i poca cosa ms. A canvi daquets resultats tenim que shan malms les niques restes reials fins ara intactes de tota la nostra histria. Duna mmia venerable embolcallada ens hem quedat desprs de tallar-
la a troos, com qui no sap ni pelar una taronja, amb una calavera. Desprs de passar per lescner la mmia, s precs, contrriament al que es fa amb mmies egpcies de milers danys, desmuntar el cap per fer una recreaci de la cara, quan en les mmies egpcies tot aix sha fet sense desmuntar ni malmetre res. Potser pensareu que els nostres tcnics o els nostres mitjans encara no arriben a aquests nivells de sofisticaci tecnolgica i per aix som tan matussers. Doncs no, els nostres mitjans tcnics sn tant bons com els millors del mn i pel que fa als tcnics sha tirat tant de beta com sha volgut. Per analitzar les robes de lembolcall reial sha arribat a contractar, pagant naturalment, a la conservadora de la Sindone i altres especialistes de categoria internacional. La meva conclusi s que shan llenat 800.000 Euros en una operaci de propaganda tripartita duna Conselleria de Cultura que ens t acostumats a la mediocritat amb un cost cultural ms gran encara que el dels diners llenats. Mentre veia el documental no ha parat de venirme al cap el magnfic treball de la historiadora Mariona Ibars amb la identificaci de les restes den Carles de Viana. Recordava el que s del treball de la Mariona, observava el documental i el meu enuig anava augmentant exponencialment. La Mariona Ibars va emprendre fa bastants anys lestudi den Carles de Viana. Aquest estudi ha estat seguit amb especial inters pels colombistes perqu de la seva identificaci en depenia la possible comparana amb lADN den Cristfor Colom, prova irrefutable per a poder desmentir la peregrina teoria mallorquinista que fa a Colom fill
31
cathistria
bastard den Carles i duna Colom de Felanitx. El pressupost que ha tingut la senyora Ibars per a la seva investigaci ha estat duns 150.000 Euros, 30.000 donats per la Obra Social de Caixa Peneds, 4.800 de la Fundaci Jaume I, 48.000 obtinguts per la historiadora dels drets dautor de la novella Carles, Princep de Viana, i la resta procedents dun crdit pont que la historiadora va haver de demanar per a que no es pars linvestigaci esperant cobrar els drets dautor de lemissi de la srie Carles, Princep de Viana produda per TV3, i basada en la seva novella (com molt b sindica en els crdits del vdeo), i de la qual lautora encara espera cobrar. Amb aquest pressupost tant minso, (i copio directament dun email que he demanat a lautora per no deixar-me res) a ms de la investigaci de la mmia den Carles feta per la prof Malgosa, la part de lADN, i per lamic Miguel C. Botella de la U. De Granada, el peritatge forense, sha realitzat l'estudi antropolgic de l'ossari del Ducs de Cardona (sanejar-los i ordenar-los en caixes de metacrilat); un estudi gentic de l'ascendncia i descendncia de la reina Blanca I de Navarra, mare del Prncep, que ens ha perms trobar l'nica ADNmt que hi ha al mn que cobreix 800 anys de nissaga femenina (del 1220 fins l'actualitat), i que ha perms fer a la Dra. Malgosa, de la Universitat Autnoma de Barcelona, i de forma totalment desinteressada, lidentificaci de les restes, que finalment no sn del Prncep de Viana, i la elaboraci d'un web per informar als ciutadans www.pobletpviana.com, de la qual ara el FC Barcelona patrocinar la seva traducci en catal. De la presentaci del resultats daquets estudi teniu la crnica a: http://xpoferens.blogspot.com/ 2008/09/identificaci-de-carles-de-viana.html Aix, tenim, doncs, per comparana, l'exemple de com funciona aix de la cultura a casa nostra. Per una part com es llencen els nostres diners quan els gestionen politics, i com s linvestigador qui queda amb els deutes quan s liniciativa privada qui empren laventura. Per lnica cosa que podia servir obrir la tomba del rei Pere era per a obtenir el seu ADN, i a partir daquest ADN fiable, catalogar i ordenar totes les tombes reials de Poblet. Aquest objectiu era lnic que hagus justificat obrir la tomba, per mirin, del ADN, al documental, res de res. I per a aix no hagus fet falta malmetre res. Obrint un forat al mausoleu, fent entrar dos tubets, i per laparoscpia aconseguir la mostra, hagus estat suficient. Per clar, aix no val 800.000 Euros amb que omplir-se la boca, ni tampoc dna per a gaires minuts de documental televisiu.
Arnau Mir de Tost, El Cid de les Terres de Lleida

Per Jaume Fernndez
Arnau Mir de Tost s el personatge histric ms important de lalta edat mitjana a les Terres de Lleida.
Tot i que no hi ha imatges de la seva figura, el territori conserva vestigis de les seves gestes en els que fa mil anys eren els seus dominis. Arnau Mir de Tost va nixer poc desprs de lany 1000, als dominis de Tost, en una vall fora desconeguda actualment de lAlt Urgell. La seva famlia, pertanyent a la poderosa jerarquia del comtat dUrgell, li garant formaci i posici que el jove noble aprofit excellentment. Orfe de pare, de ben jove tingu aviat un important paper a la cort comtal dErmengol II. Lany 1031 va prendre per muller Arsenda, tamb de llinatge noble. esprs del matrimoni, la parella va marxar cap a la frontera amb la intenci destablir-shi. Arnau Mir, jove i emprenedor, volia aprofitar la debilitat dels sarrans, que desprs de cruentes guerres civils havien perdut el poder del califat, deixant un panorama de regnes de taifa allats i debilitats. Arnau Mir de Tost i la seva decidida esposa compraren al comte dUrgell el llavors humil castell de frontera de Llord. All establiren la base de lempresa de conquesta. Arnau Mir transform el castell de Llord en la fortalesa ms poderosa de la Catalunya comtal, i lempr com a eficient mquina de guerra per preparar les seves operacions contra Al-Andalus. En poc temps assol el ple control de la Conca Dell i arrib als contraforts del Montsec. Ben aviat
32
cathistria
comprengu que la clau de volta del sistema defensiu andalus era la poderosa alcassaba dger. Aix, doncs, amb resoluci i perseverana, expugn la vila dger per dos cops, ja que davant la bellicositat andalusina, que sabia de la importncia dger, hagu de reconquerir-la als sarrans. Un cop esvat el perill musulm, Arnau Mir, nomenat senyor dger pel comte dUrgell, es va lliurar a una febril tasca de repoblaci i ordenaci del territori conquerit. Va fortificar la vall i va atreure, mitjanant avantatjoses cartes de poblaci, nous contingents de gent a la frontera. Fou el responsable de la repoblaci i lestructuraci del Pre-pirineu lleidat. El Montsec esdevingu leix vertebrador de les noves terres incorporades per Arnau Mir de Tost a la Catalunya comtal. Els dominis dArnau Mir, bastits manu militari, sestenien des dels castells de Vallferosa i Biosca al Solsons, passant per lalta Noguera, en llocs com Montmagastre i Artesa de Segre, resseguint a banda i banda del Montsec cap a ger, fins a internar-se en loccidental Montsec dEstall, arribant als castells de Purroi i Llaguarres. Ms de trenta castells i nombroses possessions agrries conferiren a Arnau Mir de Tost la condici de vescomte, senyor dun poders Estat dins el comtat dUrgell. No en va, Arnau Mir, senyor de la guerra, es convert en la principal espasa de la Catalunya comtal. A causa de la seva provada capacitat militar, i duna fama que ja sestenia fins a la Santa Seu, es va erigir en el general dels exrcits confederats dUrgell i Barcelona. Sota la bandera del comtat de Barcelona conquer les importants viles de Camarasa i Cubells. I fou llavors, en el cimal de la seva fama, que vei la possibilitat de fer realitat un ambicis projecte: conduir una expedici conjunta de les hosts cristianes per conquerir la poderosa ciutat andalusina de Barbastre. Desprs daconseguir el ple suport papal, lany 1064 lider els exrcits dUrgell en el que fou la primera croada de la histria, molt abans que la primera croada a Jerusalem del 1099. Malgrat que Barbastre fou capturat, la reacci andalusina el recuper, i li cost la vida a Ermengol III, comte dUrgell. Arnau Mir de Tost vetll pel comtat dUrgell fins a la majoria dedat del comte Ermengol IV. Lany 1072, desprs de pelegrinar a Sant Jaume de Galcia, redact el seu important testament. Just abans demprendre el darrer viatge, el poders cavaller urgellenc lament profundament que la vida no li hagus donat ms dies per poder conquerir les somiades ciutats de Balaguer i Lleida, encara a les mans dels sarrans. Temut pels seus enemics, respectat pels seus amics, Arnau Mir de Tost basteix els fonaments catalans de les Terres de Lleida.
"Sota terra" cau molt baix

Janot Guil , Barcelona, www.abc.es Un frau, encara que lleu, perpetrat per un actor ficat a paleontleg i un paleontleg que fa d'actor amb la connivncia de TV3? Vegem, com ells, les pistes que ens deixa el passat.
El passat 14 de juny, el programa Sota terra que emet TV3 cada dilluns, un espai creat per la productora Debatabat que de la m del paleontleg Eudald Carbonell i de lactor Ferm Fernndez rastreja els vestigis de la histria de Catalunya, va dedicar un captol als escenaris de la Guerra Civil espanyola, la Batalla de l'Ebre El lloc escollit: Corbera d'Ebre (Tarragona). Durant el programa, Carbonell i companyia presumeixen dhaver descobert una cova que servia de refugi antiaeri als brigadistes internacionals que van acudir a aquest front i que havia quedat enterrada amb el temps. A les parets de la cavitat, donen amb una inscripci gravada a la roca, dos noms: Owen i Yannick. Un gran descobriment Llavors, el programa explica com arriben a la conclusi -mitjanant consulta a bases de dades a Internet de la Guerra Civil, entre daltres fontsque el tal Owen era Owen Jefferson Smith, un soldat voluntari nord-americ que va venir a combatre a favor de la Democrcia en la nostra guerra i que va morir anys desprs al seu pas dorigen. Es va sucidar. Per no es van quedar aqu. Al final del captol com clmax emotiu, fan venir el fill d'Owen i el
33
cathistria
conviden a entrar a la cova. Owen jnior, dedat ja provecta, llegeix el nom del seu pare en la pedra i plora. s molt fort, balbuceja. Sap qui podia ser Yannick?, li inquireix Ferm Fernndez. Ni idea, respon. Doncs b, arribats fins aqu, si sha de fer cas a la versi dels fets de Daniel Talln, amo amb el seu germ lex dels terrenys on es troba la covarefugi, el cas no s de llgrima, sin de riure. I s que segons Talln, els noms Owen i Yannick corresponen als seus nebots, de 7 i 10 anys, els fills que el seu germ lex comparteix amb la seva ex dona, dorigen dominic. Van gravar els seus noms fa pocs anys, quan la cova que suposadament estava Sota terra desenterr de loblit portava temps oberta. La netegem nosaltres , sost. Talln es va adonar del suposat ridcul histric en veure el programa, encara que desprs va recordar que mesos enrere havia vist en els seus terrenys roderes sospitoses i terra remoguda. Perqu ms enll del d'Owen, el que lha portat a denunciar el cas davant els Mossos s que els responsables de Sota terra no li van demanar perms per filmar i excavar en les seves terres. Pel que sembla, segons va admetre Talln a ABC, hi ha un perms expedit pel Departament de Cultura per shi assenyala que els terrenys sn de propietat del parc elic que hi ha al costat (per a la construcci es van expropiar terrenys de Talln) i no dels propietaris. A aquest diari li va ser impossible contactar amb els responsables de Batabat per donar la seva versi. El seu gerent, Oriol Cortacans, no va respondre a la trucada. i castell per recordar un dels primers elogis sobre el monument ms visitat de Grcia. Va ser el bisbe Juan Boyl, que vivia en aquell moment a l'Acrpolis, qui va sollicitar al rei una gurdia per protegir-la, segons explica Eusebi Ayensa, un apassionat empordans, promotor de la placa, que dirigeix l'Instituto Cervantes d'Atenes. s llavors quan Pere el Cerimonis escriu la frase descoberta per l'historiador Antoni Rubi i Lluch (1856-1937). Diversos historiadors han ressaltat la importncia de lelogi, escrit abans del renaixement i, encara que em consta que ja es va intentar anteriorment, s ara quan les autoritats gregues han aprovat finalment la collocaci de la placa. Larribada dels almogvers La proposta d'Ayensa ha comptat amb el suport de Carmen Caffarel, directora de l'Instituto Cervantes, i dels arquelegs grecs Tassos Tanoulas i Alexandros Mandis, vinculats a l'Acrpolis. L'any 2011 es compliran 700 anys de larribada dels catalans a Atenes, apunta Ayensa. s llavors quan sinaugurar oficialment la placa, al costat duna exposici sobre la presncia catalana a l'Acrpolis, que es far a la seu de l'Instituto Cervantes, i un cicle de conferncies. La relaci dels catalans amb l'Acrpolis, que anomenaven Santa Maria de Cetines, t el seu origen en la Companyia Catalana d'Orient, formada el 1281 per mercenaris a les ordres de Roger de Flor per lluitar a Siclia a favor de la Corona d'Arag. Desprs de la victria, els almogvers van viatjar el 1303 a Constantinoble per ajudar lemperador bizant i, desprs de lassassinat de Roger de Flor, van devastar la regi, inclosos els monestirs del mont Athos. El 1311, la seva victria sobre els francs a la batalla del riu Cefis els va convertir en senyors d'Atenes, que van oferir a la Corona d'Arag. Aquesta va conservar els ducats d'Atenes i Neoptria fins a lany 1388. Un mal record per a Grcia La veritat s que els grecs conserven un record nefast dels catalans indica Ayensa, que ha estudiat el tema amb profunditat, que consideraven bruts, saquejadors i violents. A Neoptria hi vaig sentir una vella que deia: 'Tant de bo acabis sota lespasa dun catal!'. I hi ha frases despectives sobre els catalans. La placa, no obstant, est concebuda com un detall amb Grcia en uns moments difcils, com un petit gest que acosta els dos pobles. Al llarg de la histria, Grcia ha estat repetidament espoliada i humiliada, i encara t clavada lespina del saqueig dels marbres de l'Acrpolis per Lord Elgin. Per aix penso que s important destacar l'elogi de Pere el Cerimonis.
L'empremta catalana a Santa Maria de Cetines d'Atenes

X.M. per elperiodico.cat Pere el Cerimonis va escriure que l'Acrpolis era la pus richa joia qui al mont sia. Una placa al recinte reproduir l'elogi del rei.
Daqu unes setmanes es collocar una placa de marbre a l'Acrpolis, al peu dels Propileus i al costat de la porta de Beul, que reprodueix les paraules delogi que Pere el Cerimonis va escriure lany 1380, quan va ordenar que uns ballesters protegissin l'Acrpolis, en aquell temps en mans catalanes. El rei Pere va assenyalar llavors que l'Acrpolis era la pus richa joia qui al mont sia, una frase que es gravar en catal, grec, angls
34
exposici
SMBOLS DE FRANCO Espai memrial democrtic Laietana, 69 Fins el 13 de febrer
PICASSO ENFRONT DEGS Museu Picasso de Barcelona, Montcada 15-23 Fins el 16 de gener
IL.LUSI I MOVIMENT Fundaci Caixa Tarragona, Higini Angls, 5, Tarragona Fins el 16 de gener Aparells de la col.lecci den Josep Maria Queralt que fan possible la mgia en moviment: zootrops, praxionscopis, llanternes mgiques, i altres joguines piques.
WEBS
www.haltadefinizione.com Projecte que pretn digitalitzar totes les obres del Renaixement. Gratis fins el 29 de gener http;//publicacions.iec.cat Tots els anuaris de lInstitut dEstudis Catalans de 1907 a 1936 Accs lliure
BIBLIOTECA COLOMBINA DEL CEC

Recordem als nostres associats que el nostre fons bibliogrfic est dipositat a la Biblioteca del Museu Martim de Barcelona, constituint aix una Biblioteca Colombina de lassociaci. El llistat el podeu llegir a: http://www.box.net/shared/ih5ikg40l8 Qualsevol consulta la podeu fer a: bibliotecammb@gmail.com
35
histomon
El cap de Sant Jordi
Retalls del llibre Recerca i troballa del cap de Sant Jordi de Kenneth M. Setton (1974)
- J.B. Aufhauser (Miracula S. Georgii) afirm que la llegenda de Sant Jordi com a matador del drac apareix per primer cop a lart a la capella de Santa Brbara de Soganli (a la Capadcia) en uns murals del 1006 (o 1021). comenament del decenni del 1380, en que hom fund lOrde de Sant Jordi a Livdia, a Grcia, el comte-rei Pere III de Catalunya-Arag decret que els seus membres, tots nobles, portessin un mantell blanc amb una creu vermella. - Els catalans aconseguiren la relquia del cap de Sant Jordi desprs de la batalla de Cefs, el 15 de marc de 1311, que era a lesglsia del castell de Livadia (situada al cam entre Tbes i Delfos), al cor del Ducat catal dAtenes. - El cap de Sant Jordi s esmentat en ms duna vintena de documents catalans, provinents de la Cancelleria real, entre el 1354 i el 1409. - El mes de maig de 1382, hom deman a Pere III que establs un destacament de lOrde al castell de Livdia, fet que accept. - Perduts els ducats grecs, el rei Joan I deman al seu nebot Mart el Jove fes gestions per a comprar el cap a Bertranet Mota de Salahia, qui tenia el control de Livdia, i volia vendrel al rei Ricard II dAnglaterra. - El maig de 1395, un noble catal anomenat Aliot de Caupena adquir lilla dEgina, i tamb havia adquirit la testa de Sant Jordi, i el rei Mart I deman al seu fill Mart el Jove procures la compra de la relquia. El 27 de febrer, el rei Mart escriv a Aliot de Caupena demanant-li el cap. Insist el rei en una nova carta a Aliot del 26 de juny on li assegurava una entusistica benvinguda a la Cort Catalana a lo cap de mossn Sant Jordi e les altres relquies. - Alfons el Magnnim envi a Bernat de Vilamar a lilla Egina per aconseguir la relquia, i Bernat aconsegu (o aix ho cregu) emportar-sel, per una tempesta va aparixer noms partir de Egina. Sencomanaren a Sant Jordi i buscaren el cap a la nau per no el trobaren. Tornant a Egina, el cap tornava a ser al lloc que acostumava. - Els Caupena conservaren lilla dEgina fins 1425
en mans catalanes, i fins 1451 protegits pels venecians. El 1451 a la mort den Antoni de Caupena sense hereus, segons el seu testament, lilla passa a Vencia. - El 20 dagost de 1462 el Senat veneci orden portar la relquia a Vencia, on hi s des de desembre de 1462 a lesglsia de San Giorgio Maggiore. - Les pistes de la relquia es perderen amb la invasi austraca de 1851, i van ser retrobades per Kenneth M. Setton el maig de 1971 a San Giorgio Maggiore.
Els antics grecs ja van observar el pas del cometa Halley

Antonio Madridejos (barcelona) www.elperiodico.cat Uns investigadors atribueixen al fenomen astronmic una gran resplendor documentada al segle V abans de Crist
Un fenomen llumins observat pels antics grecs al segle V abans de Crist, citat entre altres per Aristtil i Anaxgores, podria ser el testimoni ms antic del cometa Halley. Aix s almenys el que sost un estudi dut a terme pel filsof Daniel Graham i lastrnom Eric Hintz, de la Brigham Young University, a Provo (Utah, EUA), que sha publicat a la revista Journal of Cosmology. El fenomen, que va ser observable durant ms de dos mesos, va estar acompanyat destrelles fugaces. Graham i Brigham van partir de l'anlisi d'un gran meteorit que es va estavellar al nord de Grcia entre els anys 466 i 468 abans de Crist i que es va convertir en una autntica atracci turstica, segons diversos relats conservats. Les dates i la trajectria coincideixen Els investigadors ho han atribut al pas del Halley a causa de les dates, de la trajectria descrita, de la magnitud i del temps en que va ser visible, uns 72 dies, encara que assumeixen que s difcil demostrar-ho. Aix s, diuen que els albiraments de cometes grans sn rars, de manera que el Halley s un "candidat ferm". Les dates sn molt discutides perqu les diverses ciutats estat feien servir el seu propi calendari. Els trnsits de 1682 i 1758 El 1705, lastrnom britnic Edmund Halley va determinar per primera vegada que una gran
36
histomon
resplendor vista el 1682 era en realitat un cometa peridic i va calcular que tornaria el 1757. Lencert va ser espectacular, ja que noms va fallar per un any, per el reconeixement noms va poder ser pstum perqu el cientfic va morir abans del pas del seu cometa. Una vegada determinada lrbita, que t un perode de retorn d'entre 74 i 79 anys, es va poder assegurar que altres fenmens similars observats el 1697 i el 1531 eren en realitat el mateix Halley. Fins a la data, lobservaci documentada ms antiga corresponia a un pas del Halley lany 240 abans de Crist que, segons sembla, va ser observat per astrnoms xinesos. Si Graham i Hintz tenen ra, els antics grecs van veure el Halley en un antepenltim pas. apareix equipada amb una destral de ferro, una daga i un arc amb fletxes. Lexposici ha comptat amb la collaboraci dinvestigadors de tot el mn especialitzats en lestudi de les amazones, figures llegendries de les que ja es feien ress nombrosos pobles de lantiguitat, sempre a mig cam entre la realitat i la ficci. Entre els objectes que sexposen tamb hi ha armes, escuts, collarets i pendents, aix com pintures i escultures que conviden a creure en lexistncia daquestes dones guerreres. A la mostra es poden veure igualment atuells gregues pintades amb motius dherois i llegendes, de vida i de mort, damor i de desgrcies. Es tracta duna exposici que, segons el mateix museu, presenta obres mestres de lantiguitat que ajuden a entendre el present a travs del reps a la histria. Entre les institucions que han aportat peces rellevants figuren museus d'Europa i d'sia Central, i hi ha objectes mai abans exposats davant el pblic. A la llista de donants temporals figuren el British Museum de Londres, el Museu Nacional de Kiev, el Ny Carlsberg Glypothek de Copenhaguen, l'Acadmia de Cincies russa o el Museu d'Art Antic de Basilea. Sempre han sorgit moltes preguntes al voltant de les amazones, des que larqueleg Heinrich Schliemann va descobrir les runes de la ciutat de Troia, que indicaven que aquell escenari va existir de veritat", indica el comissari de lexposici, Lars Brner. Les amazones van ser un smbol de dones segures i independents, i entre les ms conegudes hi trobem a Pentesilea, de qui es diu que va participar en la Guerra de Troia. Per a Brner, la histria daquestes dones guerreres s "summament interessant" i est "molt vinculada amb el nostre mn actual i amb la lluita de les dones per la igualtat". Amb la reflexi sobre aquestes dones guerreres, es realitza un reps "arqueolgic, histric, cultural i literari de lpoca, que fcilment pot vincular-se amb el present", afegeix. Lexposici estar oberta al pblic des del proper dia 5 fins al 11 de febrer de lany que ve.
FOTO: El taps de Bayeux, del segle XI, amb una illustraci sobre el pas del cometa Halley. MUSEU DE BAYEUX
El mite i la realitat de les amazones
Agncia EFE, Berlin Entre els objectes que sexposen hi ha armes, escuts, collarets i pendents, aix com pintures i escultures
La llegenda de les amazones, les dones guerreres que van viure entre Europa i sia milers danys enrere, es repassa en una exposici a la ciutat alemanya d'Espira, on sexposen objectes mai vistos amb els quals es indaga en la realitat i la ficci daquest mite. Sota el ttol d"AmazonesGuerreres misterioses", el Museu d'Histria del Palatinat-Espira mostra els resultats de les investigacions sobre les excavacions de tombes trobades a lestepa ms oriental d'Europa, i occidental d'sia, on es poden veure dones armades o fmines genets. Entre les peces ms destacades hi ha un doble enterrament escita de dos guerrers, home i dona, de Ak-alatxa, a les muntanyes d'Altai, en qu ella
mfora decorada amb una imatge de la batalla entre Hrcules i la reina amazona Hiplita, del Museu del Palatinat de Speyer / EFE/Roland Wittek Butllet Centre dEstudis Colombins 53, octubre 2010
37
llibreria
Amrico Vespuccio: la historia de un error histrico Stefan Zweig Capitan Swing Madrid 2010 L'emperador i els catalans Catalunya a l'imperi de Carles V Casals A. Granollers Editorial Granollers 2000 Barcelona Far West Jordi Sol Edicions Pmies El ADN de los escritos de Cristbal Coln Estelle Irizarry San Juan de Puerto Rico Ediciones Puerto, 2009 ISBN 9781934461778 Promarex, tel 932925198 promarex@arrakis.es Disponible tamb a amazon.com Larqueleg Mart Gironell Columna La mirada italiana, La huella espaola en Npoles: arte y memria Joan-Lluis Palos PUV, Valncia 2010
El mn no sen surt Tony Judt La Magrana
Loferiment de retrocessi del Rossell a Espanya: 1688-1677. Pau de la Fbrega Pallars Rafael Dalmau, Barcelona 1994. 64 p. (CAT XVII)
Felipe II, la biografia definitiva Geofrey Parker Planeta, Barcelona, 2010
23 pualadas Luca Canali Algaida, Sevilla 2010
Colom. 500 anys enganyats. Per qu samag lorigen catal del descobridor dAmrica Charles J. Merrill ISBN: 978-84-9791-567-0, Cossetnia Edicions Disponible a amazon.com en versi anglesa.
La nacin inventada: Una histria diferente de Castilla Arsenio Escolar
Legionario, manual del soldado romano Philip MatySak Akal, Madrid 2010
Histria de la Catalunya jueva Silvia Planas i Manuel Forcano Ambit
La guerra de Espartaco Barry Strauss Edhasa Barcelona 2010
Cristbal Coln, El libro de las falacias y relacin de cuatro verdades Nito Verdera ISBN: 978-84-611-8722-5 Barcelona, setembre 2007
38
El Centre dEstudis Colombins necessita nous associats. Si ja ets associat fes fotocpies daquesta pgina i reparteix-la entre els teus amics, coneguts i saludats. Si no ets associat del Centre, i vols col.laborar amb les investigacions histriques de Cristfor Colom, Amrica i Catalunya omple les dades i lliurans el full.
Nom Adrea Codi postal i poblaci telfon mbil fax e-mail tipus dassociat nm. compte
Notes: 1 La quota anual per socis col.laboradors s de 60 euros. La quota anual per socis honorfics s de 120 euros. 2 Les quotes es cobren en dos semestres, a labril i a loctubre. 3 Els socis col.laboradors reben el butllet per e-mail en format PDF. Els socis honorifics reben el butllet imprs a casa seva. Els no socis poden accedir al butllet al web del Centre, a lany de la seva publicaci. 4 Si ho desitgeu podeu deixar en blanc el camp del nmero de compte. Posteriorment contactarem telefnicament per completar les dades. 5 Les vostres dades no seran facilitades a cap organitzaci.
col.laborador
honorfic
Centre dEstudis Colombins, delegaci funcional dmnium Cultural Carrer Diputaci, 276 tel 93 319 80 50 08002 Barcelona
Colombins
Carrer Diputaci, 276 tel 93 319 80 50 08009 Barcelona
Centre dEstudis

Butlleti 53

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Butlleti 53

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Colombins

BUTLLET DEL CENTRE DESTUDIS COLOMBINS, NMERO 53, OCTUBRE 2010

Tres Beatrius Enrquez coetnies

Transcripci del testament de Caterina Bertran

La signatura den Colom segons Ramon Llull

El defensor dels ndis i el tarragon Miquel Ballester

Colom no va salpar de Palos Noves hiptesis sobre Cristfor Colom

Un antropleg peru desxifra la Yupana, la misteriosa calculadora inca

Arnau Mir de Tost, el Cid de les terres de Lleida

Plantem cara La prdua de la sobirania catalana es va iniciar el 5 de juliol de 1487

Butllet Centre dEstudis Colombins 53, octubre 2010

La signatura den Colom segons Ramon Llull

Tres Beatrius Enrquez coetnies

De Beatriz Enrquez de Velasco sabem que va

Butllet Centre dEstudis Colombins 53, octubre 2010

Butllet Centre dEstudis Colombins 53, octubre 2010

Butllet Centre dEstudis Colombins 53, octubre 2010

Butllet Centre dEstudis Colombins 53, octubre 2010

Butllet Centre dEstudis Colombins 53, octubre 2010

Un antropleg peru desxifra la Yupana, la misteriosa calculadora inca

Butllet Centre dEstudis Colombins 53, octubre 2010

La prdua de la sobirania catalana es va iniciar el 5 de juliol de 1487

Arnau Mir de Tost, El Cid de les Terres de Lleida

Butllet Centre dEstudis Colombins 53, octubre 2010

"Sota terra" cau molt baix

L'empremta catalana a Santa Maria de Cetines d'Atenes

Butllet Centre dEstudis Colombins 53, octubre 2010

SMBOLS DE FRANCO Espai memrial democrtic Laietana, 69 Fins el 13 de febrer

BIBLIOTECA COLOMBINA DEL CEC

Els antics grecs ja van observar el pas del cometa Halley

El mite i la realitat de les amazones

El mn no sen surt Tony Judt La Magrana

Felipe II, la biografia definitiva Geofrey Parker Planeta, Barcelona, 2010

23 pualadas Luca Canali Algaida, Sevilla 2010

La nacin inventada: Una histria diferente de Castilla Arsenio Escolar

Histria de la Catalunya jueva Silvia Planas i Manuel Forcano Ambit

La guerra de Espartaco Barry Strauss Edhasa Barcelona 2010

Butllet Centre dEstudis Colombins 53, octubre 2010

You might also like