Queralt Gonfaus, Toms Winand i Joan Puig

Nom i cognoms Grup

racionals
2

racionals
3





NDEX

1. Reps general 4

2. Definici i classificaci dels nombres racionals 15

3. Suma de fraccions 17

4. Resta de fraccions 21

5. Multiplicaci de fraccions 25

6. Divisi de fraccions 28

7. Operacions combinades 29

8. Potenciaci de fraccions 31

9. Vocabulari 45

10. Soluci dels exercicis 46


Aquest tema el vareu comenar el curs passat i, per tant, hi
haur molts conceptes que us sn coneguts. Amb tot, intentarem
aprofundir-ne algun al mateix temps que en presentarem daltres de
ms complexos que es fonamenten en els que ja sabeu.

En acabar el dossier heu de saber:
Trobar lexpressi decimal duna fracci arrodonint si s
necessari el resultat.
Classificar els nombres racionals segons la seva expressi
decimal.
Sumar i restar fraccions utilitzant la tcnica de reducci a
denominador com amb el mcm.
Realitzar operacions elementals amb fraccions en qu
denominador i numerador sn nombres enters.
Resoldre operacions combinades de forma ordenada.
Operar amb potncies amb exponent negatiu.

Edici 2011-2012
racionals
4

1. Reps general

Concepte de fracci

Lexpressi que tenim a continuaci s una fracci.

3
2


Podeu distingir les diferents parts duna fracci:

El nombre de dalt sanomena

i el nombre de baix, sanomena


Una fracci s una divisi entre dos nombres enters on

el dividend s el

i el divisor s el

i, posats a repassar, com sanomenen les parts assenyalades en el segent
esquema duna divisi?









Vegem diferents casos que es poden presentar en dividir dos nombres enters.

15 : 3 = 5
3
15
= 6 : 2 = 3
2
6
=

...... : ...... = ......
2
16
=

14 : (7) = ......
......
......
=

racionals
5
Cal que no oblideu:

1. La regla dels signes que heu aprs amb els nombres enters.

2. Dos signes no poden anar mai seguits; per aix, el que fem s
posar els parntesis darrere del signe de divisi.


s a dir, per fer una divisi entre dos nombres enters:

1. Dividim els seus valors absoluts.

2. Posem el signe que li pertoca segons la
regla dels signes.


2 : 5 = 10 : 4 =


17 : (5) = 5 : (4) =


25 : 3 = 84:7 =


La divisi de dos nombres enters dna, en alguns casos, un nombre enter, i en
altres dna un nombre decimal.
El smbol de la divisi sn els dos punts (:) o b un petit segment horitzontal
() o una mica inclinat (/).
Les divisions per zero no tenen sentit, aix que cal que en una fracci el
denominador sigui sempre diferent de zero.
No nhi ha prou amb els nombres enters per a expressar quantitats que ens
trobem habitualment. Sutilitzen les fraccions per referir-nos a una part dun tot
o per expressar quantitats en qu dividim una unitat triada. Per exemple, per
expressar diverses parts duna hora:
la meitat duna hora ' 3
0
h
2
1
= =
una quarta part duna hora ' 1
5
h
4
1
= =
una tercera part duna hora 2
0
'
h
3
1
= =
tres quartes parts duna hora 4
5
'
h
4
3
= =
cinc quartes parts duna hora h
4
1
1
h
7
5
'
h
4
5
+ = = =
racionals
6
El denominador duna fracci s el nombre de parts iguals en qu dividim la
unitat, mentre que el numerador s el nombre de parts que sagafen.
4
3
dhora =
dividir lhora en quatre parts
iguals i agafar-ne tres = 45
Una fracci s, doncs, una part duna quantitat. Quan s 2/5 parts de 100? Has
de dividir 100 en cinc parts i agafar dues daquestes parts:
2
0
5
1
0
0
= i agafar dues vegades 20 = 2 20 = 40
Aix, doncs, 2/5 parts de 100 s 40. Dividir 100 per 5 i multiplicar el resultat per
2 s el mateix que multiplicar 2/5 per 100:
4
0
5
2
0
0
1
0
0

5
2
1
0
0
d
e
5
2
= = =
En definitiva, per a calcular la fracci duna quantitat cal multiplicar la fracci
per la quantitat.
Quant s 4/5 parts de 350?
2
8
0
5
1
4
0
0
5
3
5
0
4
3
5
0

5
4
= = =
I, si duna quantitat desconeguda en coneixem el valor duna fracci, com saber
la quantitat?
Per exemple, la meitat duna quantitat s 75; quina s aquesta quantitat?
2
1
duna quantitat = 75
s clar que la quantitat s 2 75 = 150. s a dir, multiplicar 75 per 2, que s la
fracci inversa de 1/2.
En definitiva, per a calcular una quantitat de la qual coneixem una fracci, cal
multiplicar la inversa de la fracci pel valor conegut.
De quina quantitat les seves 3/4 parts s 150?
2
0
0
3
6
0
0
3
1
5
0
4
1
5
0

3
4
= = =
Exemples: Un avi ha recorregut 1106 Km que sn 5/7 parts del recorregut
total que ha de fer. Quants quilmetres li falten per acabar el seu recorregut?



Dels 33 companys del meu bloc, ahir en van faltar 5. Quina fracci del total s?
Quin percentatge de companys van faltar ahir?



Un objecte t un preu de venda de 352 al qual shi ha dafegir el 18% de lIVA
(impost sobre el valor afegit). Quin s el cost final de lobjecte per al
comprador?
racionals
7
Arrodoniments

A vegades, en dividir una fracci, apareixen molts decimals que fan carregs
treballar amb aquest nombre. Una opci s no utilitzar tots els decimals que t i
quedar-nos amb una aproximaci que sacosti prou al nombre que hem
calculat. Daix sen diu arrodonir.
Hi ha diversos mtodes per arrodonir un nombre; nosaltres utilitzarem el que
sanomena arrodoniment simtric.

1. Qu passa si ens volem quedar amb un nombre de decimals i el primer que
volem desestimar s superior a 5?

Exemple
Volem arrodonir el nombre 3,45698 noms amb tres decimals.
Com que el primer decimal que volem desestimar s 9 (superior a
5), la xifra anterior saugmenta en una unitat: 3,457

Arrodoniu els nombres decimals segents noms amb dos decimals:

5,237 6,128234

7,9861111 1,29777


2. Qu passa si ens volem quedar amb un nombre de decimals i el primer que
volem desestimar s inferior a 5?

Exemple
Volem arrodonir el nombre 3,45628 noms amb tres decimals.
Com que el primer decimal que volem desestimar s 2 (inferior a
5) ens quedem amb els tres primers decimals: 3,456

Arrodoniu els decimals segents noms amb dos decimals:

5,234 7,9811111

6,123234 0,236

3. Finalment, i si el primer decimal que volem desestimar s igual a 5?

Exemple
Volem arrodonir 3,45658 noms amb tres decimals. Es poden
aplicar qualsevol de les dues opcions anteriors.

3,45658

3,457
3,45658

3,456
racionals
8
exercici 1
Escriu cada una de les divisions en forma de fracci. Troba el quocient de cada
una.

Fracci
Resultat del quocient
aproximant amb 3
decimals
a. 15 : 4 =



b. 3 : 2 =




c. 5 : (3) =



d. 100 : (4) =




e. 35 : 10 =




f. 25 : (5) =




g. 7 : (1) =



h. 27 : (100) =




i. 110 : (3) =



j. 7 : (6) =




k. 10 : 1000 =



l. 15 : 35 =



racionals
9
exercici 2
Calcula les fraccions de les quantitats indicades:
3
1
de 300 =
3
2
de 300 =
4
3
de 120 =
4
1
de 120 =
4
5
de 120 =
2
3
de 120 =
5
2
de 12300 =
7
3
de 2100 =

Quina fracci representa cada nmero respecte de la quantitat indicada?
100 respecte de 200: 200 respecte de 300:
11 respecte de 55: 45 respecte de 60:
250 respecte de 125: 8 respecte de 12:
600 respecte de 125: 5 respecte de 15:

Calcula la quantitat de la qual en cada cas en coneixes la fracci:
3
2
parts de ........ = 16
4
3
parts de ........ = 300
2
5
parts de ........ = 120
8
7
parts de ........ = 35
7
2
parts de ........ = 20
4
1
parts de ........ = 60
3
7
parts de ........ = 49
5
4
parts de ........ = 280


Fraccions equivalents
Si dues fraccions expressen la mateixa part de la unitat, sanonemen
equivalents.

3
2

duna unitat s dividir-la
en 3 parts iguals i
agafar-ne 2

6
4
3
2
=
6
4

duna unitat s dividir-la
en 6 parts iguals i
agafar-ne 4


racionals
10
Si dues fraccions sn equivalents es compleix que el producte del numerador
de la primera pel denominador de la segona s igual al producte del
denominador de la primera pel numerador de la segona.
c b d a
d
c
b
a
= =
Per obtenir fraccions equivalents a una fracci donada es multiplica o es
divideix el numerador i el denominador de la fracci per un mateix nombre
enter, diferent de zero.
9
6
3
2
1
5
1
0
3
0
2
0
6
4
3
2

Simplificar una fracci vol dir trobar-ne una altra dequivalent amb els enters
del numerador i del denominador ms petits. Aix saconsegueix, com acabem
de dir, dividint el numerador i el denominador pel mateix nombre enter. En una
srie de fraccions equivalents, sanomena fracci irreductible aquella en qu
el numerador i el denominador no tenen factors o divisors comuns. Per obtenir
una fracci irreductible cal descompondre en factors primers el numerador i el
denominador i eliminar els que sn comuns (la divisi dun nombre per ell
mateix dna la unitat).

Exemples
4
7
4 3
7 3
1
2
2
1
= =
fracci irreductible
equivalent a la inicial
5
2
5 3 2
3 2
1
8
0
7
2 2 2
2 3
= =
fracci irreductible
equivalent a la inicial

72
36
18
9
3
1
2
2
2
3
3
180
90
45
15
5
1
2
2
3
3
5


exercici 3
Busca el valor de x perqu cadascun daquest parell de fraccions siguin
equivalents:

4
2
x
7
1
3
=

x
1
5
1
2
3
0
=
1
0
2
x
1
=

3
x
x
4

racionals
11
Simplifica les fraccions segents:

9
1
5
2

1
0
5
6
0

8
4
6
4

2
8
1
6

3
6
2
4

1
8
4
2

7
8
1
1
7

4
8
0
3
6
0


exercici 4
Troba la fracci irreductible de cadascuna de les fraccions segents:

a.
10
14








b.
450
72

c.
15
360








d.
10000
1000


e.
70
250








f.
14
38



g.
75
2735








h.
75
133



racionals
12
Fraccions amb el denominador com (el mateix denominador)

Recordeu que per a sumar o restar dues fraccions cal que aquestes tinguin el
mateix denominador. La forma dobtenir-lo s
1. Trobar el mcm (mnim com mltiple) dels dos denominadors
2. Arreglar els numeradors per tal que, amb el denominador com
obtingut en el pas 1, siguin equivalents a les fraccions de partida.

Exemple
Volem obtenir unes fraccions equivalents a les segents i que tinguin el
mateix denominador

4
3
i
1
4
5



Quin ser el denominador com? Calculem el mcm dels dos
denominadors. Recordeu que per calcular el mcm de diversos nombres
cal descomposar-los en factors primers i multiplicar els factors comuns i
no comuns obtinguts que tinguin el major exponent.


1. Feu la descomposici en factors primers dels dos denominadors.

14 = 4 =



2. Agafeu els nombres que surten a totes les descomposicions amb
lexponent ms gran i els que noms surten en alguna de les
descomposicions, tamb amb lexponent ms gran.

El 2 surt als dos llocs.
A la descomposici del 14, t exponent 1.
A la descomposici del 4 t exponent 2.
Per tant, ens quedem el 2
2
.

El 7 surt noms a la descomposici del 14. Tamb ens el quedem.


3. Multipliqueu tots aquests nombres i obtenim el mcm.

mcm (14, 4) =


Per tant, el denominador com ser el 28.

racionals
13
Quin numerador tindran?
Ara es tracta de trobar unes fraccions equivalents a
4
3
i
1
4
5
per que
tinguin denominador 28.

1
4
5

2
8
?

4
3

2
8
?


Per passar del 14 al 28 hem multiplicat per 2. Per tant, el numerador
lhaurem de multiplicar per 2 en la primera fracci. En canvi, a la segona hem
hagut de multiplicar el denominador per 7: el mateix haurem de fer amb el
seu numerador.


14
5
=
28
10

4
3

=
28
21





Una fracci negativa la podem escriure de tres maneres diferents.

2
8
2
1
=
2
8
2
1

=
2
8
2
1

s a dir, el signe negatiu pot saltar del davant, al numerador o al denominador i
no canvia la fracci. Si el numerador i el denominador tenen el mateix signe
(tant si s positiu com si s negatiu), la fracci s positiva. Si, en canvi, tenen
diferent signe, llavors la fracci s negativa.





racionals
14
exercici 5
Calcula el mcm de

a. 24 i 40








b. 50 i 125

c. 75 i 12




d. 15 i 18








e. 16 i 32

f. 12 i 30

exercici 6
Escriu aquestes fraccions amb el mateix denominador i digues quina s ms
gran.

7
5
i
4
3









12
5
i
8
3

12
5
i
36
7










6
5
i
4
3


racionals
15
2. Definici i classificaci dels nombres racionals

Siguin a i b dos nombres enters amb b 0. El quocient entre ells
b
a
sanomena
nombre racional. Un nombre racional s, doncs, una fracci. Un nombre
racional pot ser positiu o negatiu segons siguin els signes del seu numerador i
denominador. Exemples de racionals sn:

5
3
,
14
7
,
1
8
,
33
254

,
100
10



Els nombres racionals es classifiquen segons el resultat de fer el quocient que
els defineix

Enter:
quan la divisi s exacta i dna un nombre enter



Decimal exacte:
quan la divisi dna un nombre finit de decimals


Decimal peridic pur:
quan la divisi dna un nombre infinit de decimals per que es
repeteixen duna manera fixa immediatament desprs de la coma
decimal

3 0
,
0
,
3
3
3
.
.
.
3
1
)
= =

= = 1
5
3
,
3
,
1
5
1
5
.
.
.
9
9
3
1
2


Decimal peridic mixt:
quan el resultat de la divisi dna un nombre decimal amb infinits
elements que es repeteixen duna manera fixa per no immediatament
desprs de la coma decimal.

2 0
,
3
0
,
3
2
2
2
.
.
.
9
0
2
9
)
= =


Com sabeu, el nombre o nombres que es repeteixen peridicament
sassenyalen amb el barret .




6
3
18
=

2
,
5
4
1
0
=

racionals
16
exercici 7
Completa la taula segent

Fracci Quocient Tipus de racional
1. 35 : (7) =



2. 2 : 5 =




3. 17 : 6 =




4. 14 : 3 =




5. 1 : 9 =




6. 4 : 33 =




7. 30 : 9 =




8. 55 : 10 =




9. 2 : 20 =




10. 15 : 300 =




11. 12 :14 =




12. 38 : 18 =




13. 43 : 5 =




14. 3 : (10) =




15. 100 : 25 =




racionals
17
3. Suma de fraccions

Dues fraccions noms es poden sumar si tenen el mateix denominador. En el
cas que no sigui aix, caldr transformar-les en daltres dequivalents que si el
tinguin.


Mateix denominador
Si dues fraccions tenen el mateix denominador, noms cal que
1. deixem el denominador com

2. i sumem els numeradors


Exemples


=

+ )
7
12
(
7
5
= |

\
|
+ +
4
5
4
1
4
3








Diferent denominador
Aleshores caldr buscar les fraccions equivalents amb el denominador com.
Per fer-ho, seguirem els passos segents:

1. Fem que els denominadors siguin positius.

2. Busquem el mnim com mltiple dels denominadors el qual ser el nou
denominador com.

3. Posem el denominador com i arreglem els numeradors, de forma que
les fraccions que obtinguem siguin equivalents a les que tenem.

4. Ara ja podem sumar els numeradors i deixar el denominador com.
racionals
18

Exemples

= +

4
2
6
3






= +

4
3
12
5







= +

9
3
6
1
3
2







=
|

\
|
+
2
1
4
3







=
5
13
6
5
3
7







=
|

\
|
+
4
6
3
5





Clcul del denominador com
racionals
19
Propietats de la suma

COMMUTATIVA
Loperaci de sumar dos nombres racionals la podem fer amb lordre que
vulguem i obtindrem sempre el mateix resultat.

Exemple

=

+
3
5
4
3
= +
4
3
3
5







ASSOCIATIVA
Per sumar tres nombres racionals, podem sumar els dos primers i, al
resultat, sumar-li el segent o b, sumar el segon i el tercer i el resultat el
sumem al primer.

Exemple



=

+ +
2
7
5
1
3
2






ELEMENT NEUTRE
s aquell nombre racional que sumat a qualsevol altre racional no ens el
modifica, el deixa igual. Aquest nombre s el 0 (el zero), i en forma de
fracci sescriu: ...
3
0
,
2
0
,
1
0
. s a dir, sescriu com a zero dividit pel nombre
que vulguem excepte el 0 (recorda que les fraccions no poden tenir
denominador 0).




ELEMENT OPOSAT
El nombre racional oposat dun altre s la mateixa fracci per canviada
de signe. Si un racional s positiu el seu oposat s negatiu i viceversa.
La suma dun racional i el seu oposat s el nombre racional neutre, el
zero.
=

+ |

\
|
+
2
7
5
1
3
2

= |

\
|
+ +
2
7
5
1
3
2

racionals
20

exercici 8
Calcula i simplifica els resultats sempre que sigui possible.

a. = |

\
|
+
6
7
18
13











b. = + |

\
|
+
16
4
16
3
16
1
=



c. = + ) 5 (
9
4










d. = +
10
3
5
2




e. = |

\
|
+
2
5
4
5









f. = +
7
3
2


g. = + + +
4
7
12
7
) 2 (
6
5









(Recorda que quan un
nombre no t denominador
s el mateix que si fos el
nombre de numerador i
denominador 1)
racionals
21
4. Resta de fraccions
La resta de dues fraccions s la suma de la primera amb loposada de la
segona.
Dues fraccions noms les podem restar si tenen el mateix denominador. En cas
negatiu caldr transformar les fraccions en daltres dequivalents que tinguin el
denominador com.

Mateix denominador
Si dues fraccions tenen el mateix denominador, noms cal que:

1. Canviem la resta per suma i la segona fracci la substitum per la seva
oposada

2. Deixem el mateix denominador i

3. Sumem els numeradors

Exemples
=
8
12
8
33
=

8
12
8
33







Diferent denominador
Aleshores caldr buscar el mateix denominador.
Per fer-ho, seguirem el mateix mtode que en les sumes:

1. Canviem la resta per suma i la segona fracci per la seva oposada.

2. Busquem el mnim com mltiple dels denominadors.

3. Posem el mcm trobat com el denominador com i arreglem els
numeradors, de forma que les noves fraccions siguin equivalents a les
que tenem inicialment.


Exemples
=

12
4
6
5
= |

\
|

12
4
14
3







racionals
22
Quan tenim una barreja de sumes i restes de fraccions es fa de la mateixa
manera: primer aconseguim que totes les fraccions tinguin el mateix
denominador que ser el mcm dels denominadors inicials i, llavors, sumem i/o
restem els numeradors. s recomanable, primer, passar tots els possibles
signes negatius dels denominadors als numeradors.


Exemple
= |

\
|
+
10
3
2
7
5
3








exercici 9
Calcula i simplifica els resultats sempre que sigui possible:
a. =

12
1
5
3










b. = ) 1 (
3
7











c. =

+ |

\
|

4
3
2
1
3
2





racionals
23
d. =

1
3
4
4
3







e. =
10
3
5
2








f. = |

\
|

2
3
4
7







g. =
2
5
7
12






g. = ) 1 (
5
1







i. = + +
6
2
3
1
) 1 ( ) 2 (
10
2




racionals
24
exercici 10
Calcula |

\
|
|

\
|
|

\
|
|

\
|

3
1
5
2
i
5
2
3
1
. Observant els dos resultats, pots dir si la
resta de racionals compleix la propietat commutativa? Sempre passa que un
resultat s loposat de laltre?




exercici 11
Calcula
a.
4
15
) 3 (
8
5
4
3
+ + |

\
|
=



b.
10
7
3
5
5
1
1 |

\
|
+ |

\
|
=



c. Recorda que en les operacions combinades amb parntesis, primer es
resolen els parntesis des del ms interior cap al ms exterior

|

\
|
+ |

\
|
+ |

\
|
+
4
5
3
1
2
3
4
7
3
1
1 =




exercici 12
Calcula
a. = + |

\
|

2
1
5
1
3
7



b. = +
2
5
10
3
100
1




c. = |

\
|

2
1
15
7
3
1

racionals
25
5. Multiplicaci de fraccions

El resultat de multiplicar dues fraccions s una altra fracci que t la
multiplicaci dels numeradors per numerador i la multiplicaci dels
denominadors per denominador. Cal que recordis la regla dels signes en la
multiplicaci denters. La regla dels signes, per, lhas daplicar dues vegades:
la primera, amb els numeradors i la segona, amb els denominadors.

Exemples
=

7
5

3
2





= ) 5 (
8
2

=

4
3
3
2




=

4
3
3
5
3
2



Els exemples que vnen a continuaci sn una mica diferents. Tenim un
nombre decimal que cal que transformem en forma de fracci. Ho farem de la
manera segent:
1. Comptem els decimals que t.
2. Escrivim una fracci que t com a numerador el nmero, per, sense la
coma i, com a denominador, un 1 seguit de tants zeros com decimals
tenem.

Exemples

2
9
1
0
4
5
4
,
5
= =

0,2436 =
27,32 =

0,01 =

Exemples

3
5
3
5
6
1
0
3
2
2
5
3
2
1
0
2
5
3
2
2
,
5
=

3
4
0
,
5


=

1
,
2
5
3
2

racionals
26
Propietats de la multiplicaci

La multiplicaci o producte de nombres racionals verifica les propietats
segents:

1. COMMUTATIVA
L'ordre amb que es fa la multiplicaci de dos nombres racionals no afecta el
seu resultat.
b
a

d
c
d
c

b
a
=


2. ASSOCIATIVA
Per multiplicar tres racionals es poden agrupar de la forma que es vulgui de
manera que el resultat no canvia.

|

\
|
=
|

\
|
=
f
e

d
c

b
a
f
e

d
c

b
a
f
e

d
c

b
a


3. ELEMENT NEUTRE
s aquell nombre racional que multiplicat per qualsevol altre no ens els
modifica, s a dir, dna aquest mateix nombre. Lelement neutre, per la
multiplicaci, s el nombre 1 i sanomena element unitat.

b
a
1
b
a
=


4. ELEMENT INVERS
Lelement invers dun nombre racional s el racional amb el numerador i
denominador intercanviats (el numerador passa a ser el denominador i el
denominador passa a ser el numerador). Lelement invers de
b
a
s
a
b
. Si
es multiplica un racional pel seu invers dna el neutre, s a dir, dna 1.



5. DISTRIBUTIVA respecte de la SUMA
El producte dun racional per una suma de racionals s igual a la suma dels
productes del primer per cadasc dels segons.

f
e

b
a
d
c

b
a
f
e
d
c

b
a
+ =
|

\
|
+

1
a
b

b
a
=
racionals
27
exercici 13
Calcula les multiplicacions segents i, si s possible, simplifican els resultats.

a. = |

\
|

3
4
7
2





b. =

39
10
19
13

c. =

25
81
4
5






d. =
6
5
2
e. 2,5 =
2
1





f. 0,25 (2,5) =
g. 2 0,5 =






h. 0,25 =
4
2

i. 3,25 =
8
1





j. 2 = |

\
|

8
3

k. 5 =
5
1





l.
2
3
= |

\
|
3
2


m. 7,2 =
3
1





n. 0,15 = |

\
|

4
3



racionals
28
6. Divisi de fraccions

El resultat de dividir dos nombres racionals s la multiplicaci del primer per
linvers del segon.
bc
ad
c
d

b
a
d
c
:
b
a
= =


El resultat de la divisi s, doncs, el resultat de multiplicar en creu les dues
fraccions.
bc
ad
d
c
:
b
a
=


Exemple
15
14
15
14
7
5
:
3
2
=

= |

\
|

= ) 5 ( :
8
2

= |

\
|

2
1
:
3
1


5: =
7
1


exercici 14
Calcula les divisions segents i, si s possible, simplifican els resultats.

a. =

3
4
:
7
2




b. =

3
10
:
19
13
c. =

25
81
:
64
75

d. =

6
5
: 2


e. 2,5 : =
2
1


f. 0,25 : (2,5) =


g. 2 : 0,5 = h. 0,25 : =
4
2





exercici 15
Calcula i simplifica el resultat
a. =
2
5

3
8
b. =
2
7
:
5
2


c. =
4
13
5 , 2 d. = 2 :
2
3


racionals
29
7. Operacions combinades

En les operacions combinades (suma, resta, multiplicaci i divisi) amb
nombres racionals:
1r Cal resoldre els parntesis i els claudtors de dins cap a fora

2n Dins i fora dels parntesis hi ha unes prioritats:
Primer fem les multiplicacions i divisions en lordre en qu
apareixen
Desprs les sumes i restes.

3r Les operacions es fan desquerra a dreta


exercici 16
Calcula les operacions combinades segents:

a. =
3
4
4
1
5
3
3
2









b. = |

\
|
2 :
3
1
1 1
c. = |

\
|
1
3
4
2
1
4
5









d. = + |

\
|
+
5
8
5
8
:
3
1
2
e. = +
5
8
4
3
2
1
8
5








f. =
3
5
:
3
8
4
1
2
1


racionals
30
exercici 17
Recorda que el signe de loperaci divisi sn els dos punts (:) o b un petit
segment horitzontal o inclinat ( , /). Efectua les operacions de nombres
racionals segents:
a) = |

\
|
|

\
|
2
1
3
1

2
1

b) = |

\
|
+ 7
2
5
3
2

c) =
3
5
3

d) =
5
2
3
1

e) =
+

5
1
2
1
4
1

f) =
4
2
2
1

g) =
+

5
6
2
3
1
1

h) =
3
5
3



racionals
31
8. Potenciaci de fraccions

LA POTNCIA
Recordeu que una potncia s una expressi matemtica que t aquesta
forma:

|

\
|

3
2





- La base pot ser qualsevol nombre enter, racional ... i tamb pot ser el
zero.

- El significat de la potncia no canvia pel fet que la base sigui un nombre
racional. Lexponent ens diu el nombre de vegades que sha de multiplicar
la base.

Per tant, per saber el valor duna potncia, multiplicarem la base per ella
mateixa, tantes vegades com ens indiqui lexponent que, de moment, s un
nombre natural (s a dir, sempre s positiu).

n vegades



n vegades n vegades

Per fer la potncia duna fracci elevada a un exponent, cal elevar el
numerador i el denominador a aquest exponent.

Exemples
8
1
2
5
2
5
2 2 2
5 5 5
2
5

2
5

2
5
2
5
3
3
3
= = = =
|

\
|

2
5
1
5
1

5
1
5
1
2
=
|

\
|

\
|
=
|

\
|

2
7
8
3
2

3
2

3
2

3
2
3
2
3
3
3
= =
|

\
|

\
|

\
|
=
|

\
|

1
6
4
9
4
7
2
=
|

\
|



De qu depn el signe del resultat duna potncia? Si la potncia t base
positiva, el resultat ser positiu. Per, si la potncia t base negativa, el
resultat ser positiu si lexponent s parell i negatiu si lexponent s senar.
2 exponent



base
racionals
32

Exemples

= |

\
|

2
5
7




= |

\
|

3
23
17

= |

\
|
3
13
7




= |

\
|

8
14
8



INVERS DUN NOMBRE RACIONAL

Quin s linvers dun racional
b
a
? s el racional
a
b
(numerador i denominador
intercanviats) ja que daquesta manera es compleix que el seu producte s el
nombre 1.

a
b
s linvers de
b
a
ja que 1
a b
b a
a
b

b
a
= =

Per exemple, linvers del racional
3
5
s
3
5
ja que

1
1
5
1
5
5
3

3
5
= = |

\
|
|

\
|


Linvers dun racional tamb es pot expressar com la divisi de 1 pel racional en
qesti:

5
3
3
5
: 1
3
5
1
3
5
d
e
i
n
v
e
r
s
=

7
8
8
7
: 1
8
7
1
8
7
d
e
i
n
v
e
r
s
= = =





racionals
33
OPERACIONS AMB POTNCIES

Potncies amb igual base

Les propietats de les operacions amb potncies sn les mateixes que heu vist
amb les potncies amb un nombre enter com a base.

El producte de potncies amb la mateixa base s una altra potncia que t:

la mateixa base i

exponent igual a la suma dels exponents.

Exemple
5 2 3
3
2
3
2

3
2
|

\
|
=
|

\
|
|

\
|


El quocient de potncies amb la mateixa base s una altra potncia que t:

la mateixa base i

per exponent, la resta dels exponents.

Exemple
5
1
5
1
:
5
1
2 3
=
|

\
|
|

\
|



La potncia duna potncia s una altra potncia que t
la mateixa base
i dexponent, el producte dels exponents.


Exemple
6
3
2
5
3
5
3
|

\
|
=
|
|

\
|
|

\
|



racionals
34
Potncies amb exponent negatiu

Fins ara hem fet potncies de nombres racionals amb exponents nombres
naturals. Les potncies tamb poden tenir per exponent nombres enters
negatius. Presentem-ho amb un exemple: volem fer la divisi de les potncies
2
3
5
|

\
|
i
4
3
5
|

\
|
. Seguirem dos camins diferents:
=
|

\
|
|

\
|
4
2
3
5
3
5

2 4 2
3
5
3
5

|

\
|
=
|

\
|
=
I, duna altra manera,
2
2
2
2
2 4
2
5
3
3
5
1
3
5
1
3
5
1
3
5

3
5

3
5

3
5
3
5

3
5
3
5
3
5
|

\
|
=
|
|
|
|

\
|
=
|

\
|
=
|

\
|
= =
|

\
|
|

\
|

Arribem a dos resultats que sn iguals:
2 2
5
3
3
5
|

\
|
=
|

\
|


Una potncia dexponent negatiu s igual a una altra potncia de base el
nmero invers a linicial i dexponent el nombre oposat a lexponent inicial.
2
2
2
4 4 3 3
7
1
7
1
7 ;
2
5
5
2
;
3
4
4
3
=
|

\
|
=
|

\
|
=
|

\
|

\
|
=
|

\
|




Ms qestions doperacions amb potncies

Potncies especials

- Qualsevol nombre racional positiu o negatiu elevat a zero s 1

Exemple

= |

\
|

0
45
1
1

- Qualsevol nombre racional elevat a 1 s el mateix nombre.

Exemple

123
12
123
12
1
= |

\
|

s un quocient de
potncies amb la
mateixa base
racionals
35
Potncies amb diferent base

Qu passa quan les potncies tenen bases oposades?

4 3
3
5
3
5
|

\
|

|

\
|
o b
5 3
4
3
4
3
|

\
|

\
|

Com que no tenen la mateixa base no es pot aplicar la propietat del producte,
per no costar gaire obtenir la mateixa base. Per obtenir la mateixa base
primer convertim les bases negatives en positives:
Si lexponent s parell podem eliminar el signe,

6 4 2 4 2
3
5
3
5

3
5
3
5

3
5
|

\
|
=
|

\
|
|

\
|
=
|

\
|

\
|



Si lexponent s senar el signe pot sortir fora de la potncia.

8 5 3 5 3
4
3
4
3

4
3
4
3

4
3
|

\
|
=
|

\
|
|

\
|
=
|

\
|
|

\
|

5
5
5
5
1
5
2 3
2
3
= =
|

\
|



Qu passa quan les potncies tenen base inversa?
Si tenen base inversa, noms cal recordar que podem invertir qualsevol
fracci si canviem el signe de lexponent

3
2
3
2

3
2
2
3

3
2
2 3 2 3
= |

\
|
|

\
|
= |

\
|
|

\
|




Qu passa quan les potncies tenen base oposada i inversa?
Doncs haurem dinvertir alguna de les fraccions i desprs canviar les
bases per tal que totes siguin positives.


( )
7 4 3 4 3 4
3
2
1
2
1

2
1
2
1

2
1
2
1
2
|

\
|
=
|

\
|
|

\
|
=
|

\
|
|

\
|
=
|

\
|

racionals
36
exercici 18

a. = |

\
|
|

\
|
|

\
|

2
1

2
1

2
1
3 2





b. = |

\
|
|

\
|
2 3
3
1
:
3
1






c. = |

\
|
|

\
|
3 2
5
2
:
5
2






d. = |

\
|
|

\
|

3 1
4
1
:
4
1






e. = |

\
|
|

\
|

5 4
5
4
:
5
4






f. = |

\
|
|

\
|

4 3
5
2
:
5
2







racionals
37
exercici 19
Resol i expressa el resultat en forma duna sola potncia


a. 10
2
10
3
0,1 =





b. 3
4

3
3
1
|

\
|
=





c. = |

\
|
|

\
|
2
3
:
2
3
3





d.
(
(

\
|
|

\
|
3
2
5
:
5
2
=





e.
(
(

\
|
|

\
|
2
2
5
:
5
2
=





f. =
(
(

\
|
|

\
|
2
2
5
:
5
2






racionals
38
exercici 20
Calcula i simplifica


a.- = +
15
6
5
2




b.- = |

\
|
+
5
4
15
6
3
2




c.- = +
7
2
2



d.- = + |

\
|
+
2
) 2 (
2
5
3
6
5
2
1



e.- = |

\
|

2
4
1
2
1
3
1




f.- = |

\
|
|

\
|
4
3
3
11

2
1
:
3
2





g.- = |

\
|
+
24
1
3
5
5
1





h.- = |

\
|
|

\
|

2
7
11
2
12
3
1
3
7
5



racionals
39
exercici 21
a.- Completa la taula de classificaci dels nombres racionals
Si a i b sn nombres enters i b s diferent de 0, aleshores la fracci
b
a
s
un nombre racional.




a : b
b
a









b.- Posa un exemple de cada un dels diferents tipus de nombres racionals que
hi ha.
exemple: el nombre 23 s un nombre enter.

el nombre .............................. s un nombre ............................................

el nombre .............................. s un nombre ............................................

el nombre .............................. s un nombre ............................................

c.- Classifica segons el quadre anterior els racionals segents:

3
1




4
2

6
5




3
1

7
4




21
7


7
4




2
4


2
4




13
10


racionals
40
exercici 22
Resol les operacions amb potncies segents:


a. = |

\
|
|

\
|
|

\
|

2
1

2
1

2
1
3 2






b. = |

\
|
|

\
|
2 3
3
1
:
3
1



c. = |

\
|
|

\
|
3 2
5
2
:
5
2





d. = |

\
|
|

\
|

3 1
4
1
:
4
1



h. = |

\
|
|

\
|

5 4
5
4
:
5
4





f. = |

\
|
|

\
|

4 3
5
2
:
5
2



exercici 23
Resol

a. 20
2
20
4
0,2 =



b. 4
4

3
3
1
|

\
|
=

c. = |

\
|
|

\
|
2
3
:
2
3
3




d.
(
(

\
|
|

\
|
3
2
5
:
5
2
=

e.
(
(

\
|
|

\
|
2
2
7
7
2
=



f. = |

\
|
|

\
|
2
4
:
2
4
3


g.
(
(

\
|
|

\
|
2
2
6
:
6
2
=


h.
(
(

\
|
|

\
|
8
3
5
5
3
=

racionals
41
exercici 24
Calcula quina fracci de la unitat representa

a) la meitat de la meitat:


b) la meitat de la tercera part:


c) la tercera part de la meitat:


d) la meitat de la quarta part:



Agafant com unitat la superfcie dun cercle, ombreja cadascun dels anteriors
resultats a travs de sectors circulars









exercici 25
La Merc va de compres amb 80 a la cartera. Sen gasta
5
4
parts del que
porta. Quants diners li queden?







exercici 26
Fa uns anys, en Pere tenia 24 anys que sn les
3
2
parts de ledat que avui t.
Quina s la seva edat?
racionals
42
exercici 27
Dos autombils han de recrrer el mateix trajecte de 522Km. Lautombil A
porta recorregut els
11
5
quan el B ha recorregut els
13
8
del mateix. Quants Km
han recorregut cadascun? Quin dels dos va primer?






exercici 28
Amb motiu de linici de les vacances destiu regales un llibre a cada un dels
membres de la teva famlia (pare, mare i germ). Els compres en una llibreria
que et fa el 15% de descompte. Si limport del llibres s de 55, quant pagars?







exercici 29
La meitat de la meitat dels 3500 espectadors dun concert de Brams ha entrat
amb invitaci. Quants han pagat lentrada?









exercici 30
Una samarreta de 8 est rebaixada el 30%.
Quina fracci del total et rebaixen?
Quina fracci del total haurs de pagar?
Quin ser limport a pagar?
racionals
43
exercici 31
Una traductora cobra 2 per pgina traduda i un 15% ms per tot el treball.
Si tradueix un llibre de 450 pgines, quant cobrar?










exercici 32
Una mare reparteix 180.000 entre els seus tres fills. Al ms gran li dna
9
4

parts de la quantitat,
3
1
part al mitj i la resta al ms petit. Quina fracci del
total rep el ms petit? Quina quantitat rep cadasc?












exercici 33
Les terres del Mas de Cal Bover shan dividit en quatre parts. La primera s un
quart de la superfcie total, la segona,
9
2
parts i la tercera un ter del total.
Quina fracci del total s la quarta part restant?



racionals
44
exercici 34
A les eleccions locals celebrades en una ciutat el 33% dels vots van ser pel
partit A, el 20% pel B, el 23% pel C i la resta pel partit D. El total de vots ha
estat de 15400 (no nhi ha hagut en blanc ni nuls).
Calcula:
a) el nombre de vots obtingut per cada partit
b) labstenci (absoluta i en percentatge) sabent que els votants han estat les
8
5
parts del cens electoral.






exercici 35
La Maria ha collocat
30
1
de les peces dun trencaclosques i, desprs, lAndreu
nha posat les
100
3
. Quan ning no mirava, en Joan, el germ petit, nha tret
50
1
de totes les peces del trencaclosques. Quina fracci del trencaclosques
est feta? Si el trencaclosques era de 1200 peces, quantes peces falten
collocar?








exercici 36
En Jofre llegeix un llibre. La primera setmana llegeix
7
3
parts del total de
pgines del llibre i la segona setmana, en llegeix
5
4
parts de la resta. Si encara
li queden 48 pgines per acabar el llibre, quantes pgines t el llibre? Quina
setmana ha llegit ms?
racionals
45
9. Vocabulari


Ra









Fracci

Nombre racional

Fraccions equivalents






Fracci irreductible






Tipus de nombres racionals






Mnim com mltiple de nombres (mcm)






Oposat dun nombre racional





Invers dun nombre racional




racionals
46
10. Soluci dels exercicis

1. 3,75 ; 1,5 ; 1, 6
)
; 25 ; 3,5 ; 5 ; 7
0,27 ; 36, 6
)
; 1,16
)
; 0,01 ; 0, 42857

2. 100 , 200 , 90 , 30 , 150 , 180 , 4920 , 900

3
1
,
4
3
,
3
2
, 2 ,
4
3
,
5
1
,
3
2
,
2
1


24 , 400 , 48 , 40 , 70 , 240 , 21 , 350

3. 78 , 6 , 5 , 6

7
4
,
2
1
8
,
7
4
,
7
4


4
3
,
2
3
,
3
7
,
3
2


4. a)
5
7
; b)
25
4
; c) 24 ; d)
10
1

e)
7
25
; f)
7
19
; g)
15
547
; h)
75
133



5. a) 120 ; b) 250 ; c) 300 ; d) 90 ; e) 32 ; f) 60

6.
7
5
4
3
> ;
12
5
8
3
< ;
12
5
36
7
< ;
6
5
4
3
<


7. 1) 5 2) 0,4 decimal exacte 3) 2,83
)
peridic mixt
4) 4, 6
)
peridic pur 5) 0, 1
)
peridic pur 6) 0,12 peridic pur
7) 3, 3
)
peridic pur 8) 5,5 decimal exacte 9) 0,1 decimal exacte
10) 0,05 decimal exacte 11) 0,857142 peridic pur 12) 2, 1
)
peridic pur
13) 8,6 decimal exacte 14) 0,3 decimal exacte 15) 4 enter

8. a)
9
4
, b) 0 , c)
9
41
, d)
10
1
, e)
4
5
, f)
7
11
, g)
6
7


9. a)
60
41
, b)
3
10
, c)
12
5
, d)
12
13
, e)
10
1
, f)
4
13
, g)
14
59
, h)
5
6
, i)
5
6


10. Loperaci resta no verifica la propietat commutativa. Els resultats sn,
sempre, nombres racionals oposats.

racionals
47
11. a)
8
5
; b)
6
19
; c)
6
29


12. a)
30
91
; b)
100
221
; c)
30
11


13. a)
21
8
; b)
57
10
; c)
20
81
; d)
3
5
; e)
4
5
; f)
8
5
; g) 1
h)
8
1
; i)
32
13
; j)
4
3
; k) 1 ; l) 1 ; m)
5
12
; n)
80
9


14. a)
14
3
; b)
190
39
; c)
1728
625
; d)
5
12
;
e) 5 ; f)
10
1
; g) 4 ; h)
2
1


15. a)
3
20
; b)
35
4
; c)
8
65
; d)
4
3


16. a)
15
1
; b)
3
2
; c) 0 ; d)
120
367
; e)
40
3
; f)
5
1



17.
5
1
,
3
9
1
0
, 1 ,
4
4
1
5
,
6
5
,
5
9
,
6
1
3
3
,
1
2
1


18. a)
4
1
2
1
2
= |

\
|
; b)
3
1
; c)
2
5
5
2
1
= |

\
|

; d) ( ) 256 4
4
1
4
4
= = |

\
|

e)
5
4
5
4
1
= |

\
|
; f)
7 7
5
2
5
2
|

\
|
= |

\
|


19. a) 10
2
=
2
10
1
|

\
|
; b) 3
7
; c)
2
2
3
|

\
|
; d)
4
5
2
|

\
|
; e)
4
5
2
|

\
|
; f)
4
5
2
|

\
|


20. a) 0 ; b)
15
16
; c)
7
12
; d)
10
51
;
e)
48
13
; f)
9
35
; g)
40
73
; h)
147
2995


21. c)
decimal peridic pur , decimal exacte , decimal peridic mixt
decimal peridic pur , decimal peridic mixt , decimal peridic pur
decimal peridic mixt , enter , enter , decimal peridic mixt

racionals
48
22. a)
4
1
2
1
2
= |

\
|
; b)
3
1
; c)
2
5
5
2
1
= |

\
|

; d) ( ) 256 4 4
4
1
4 4
4
= = = |

\
|

e)
5
4
5
4
1
= |

\
|
; f)
7 7
5
2
5
2
|

\
|
= |

\
|


23. a)
2000
1
; b)
6912
1
; c)
4
9
; d)
625
16

e)
2
7
; f) 4 ; g)
27
1
; h)
7
3
5
|

\
|


24. a)
4
1
; b)
6
1
; c)
6
1
; d)
8
1


25. 16

26. 36 anys

27. A: 237,37 Km , B: 321,23 Km

28. Et fan un descompte de 8,25, per tant, pagars 46,75

29. 2625 espectadors

30. a)
10
3
; b)
10
7
; c) 5,6

31. 1035

32. G: 80000 , M: 60000 , P: 40000

33.
36
7
de les terres del Mas.

34. A: 5082 ; B: 3080 ; C: 3542 ; D: 3696. Abstenci 9240, 37,5%

35. Sha fet el
300
13
del trencaclosques. Se nhan posat 52 peces, per tant en
falten 1148.

36. La primera setmana llegeix
7
3
de les pgines i la segona
35
16
de les
pgines del llibre. En total ha llegit
35
31
de les pgines del llibre. El llibre t
420 pgines. Ha llegit ms la segona setmana.