Piec 2005

Consell Catal de lEsport
PIEC
Pla director dinstallacions i equipaments esportius de Catalunya
Maig 2005

Maig 2005
Coordinador Director Equip redactor
Francesc Fbregas Bosch Mariano Bordas Mon Carlos Lpez-Jurado Gonzlez Carles Giralt Grau Pilar Mart Pi Agust Boixeda de Miquel Agust Carretero Palau Anna Moreno Tarrag Josep Albert Mgica Miralles Llus Paluzie i Mir David Pol Joana Roch Izard
Collaboradors
Tamb hi han participat els membres de la Comissi Tcnica i de la Comissi de Seguiment, els autors dels estudis de base i el personal del Servei dEquipaments Esportius del Consell Catal de lEsport. El Decret 95/2005, de 31 de maig, pel qual saprova el Pla director dinstallacions i equipaments esportius de Catalunya, ha estat publicat al DOGC 4397 de 2 de juny de 2005.

2 / Memria
ndex
Memria
1 INTRODUCCI .......................................................................................................................7 1.1 Convenincia i necessitat del Pla director.................................................................. 7 1.2 Finalitat bsica i objectius generals............................................................................ 9 1.3 Metodologia de treball .............................................................................................. 11 MARC I ANTECEDENTS......................................................................................................17 2.1 Marc legal ................................................................................................................. 17 2.2 mbit del Pla director ............................................................................................... 19 2.3 Antecedents del planejament ................................................................................... 20 2.4 Factors condicionants............................................................................................... 22 2.4.1 Territori............................................................................................................... 22 2.4.2 Demografia......................................................................................................... 28 2.4.3 mbits territorials ............................................................................................... 35 2.4.3.1 Taula dmbits territorials ............................................................................ 39 2.4.4 Anlisi i avaluaci de la prctica fisicoesportiva ................................................ 59 2.4.4.1 Lassociacionisme esportiu a Catalunya ..................................................... 61 2.4.4.2 Caracterstiques de la prctica fisicoesportiva a Catalunya ........................ 63 2.4.4.3 Prospectiva del sistema esportiu................................................................. 72 2.4.5 Anlisi dels equipaments esportius.................................................................... 77 2.4.5.1 Concepte dequipament esportiu................................................................. 78 2.4.5.2 Dotaci d'equipaments ................................................................................ 84 2.4.5.3 La gesti dels equipaments......................................................................... 90 2.4.5.4 Aprofitament dels espais naturals ............................................................... 96 LES XARXES DEQUIPAMENTS ESPORTIUS.................................................................103 3.1 Introducci .............................................................................................................. 103 3.2 Classificaci de les xarxes ..................................................................................... 105 3.3 Caracterstiques dels equipaments esportius......................................................... 108 3.3.1 Normativa tcnica dequipaments esportius .................................................... 109 3.3.1.1 Normativa general ..................................................................................... 111 3.3.1.2 mbit d'aplicaci........................................................................................ 114 3.3.1.3 Requeriments tcnics ................................................................................ 116 3.3.1.4 Criteris per a la construcci dequipaments esportius ............................... 124 3.3.2 Mduls d'installacions de la xarxa bsica ....................................................... 133 3.3.3 Installacions dels centres educatius ............................................................... 139 3.4 Gesti i s dels equipaments esportius.................................................................. 140 3.4.1 Consideracions generals de gesti i s ........................................................... 144 3.4.2 Requeriments especfics ds de la xarxa bsica ............................................ 146 3.4.3 Criteris per a la utilitzaci despais no estrictament esportius ......................... 148 3.4.3.1 Espais naturals .......................................................................................... 149 3.4.3.2 Parcs, carrers i altres infraestructures....................................................... 154 3.5 Procediment metodolgic general per a la determinaci de les xarxes ................. 160

Memria / 3
DETERMINACI DE LA XARXA D'INTERS NACIONAL............................................... 165 4.1 Introducci .............................................................................................................. 165 4.2 Anlisi de la demanda............................................................................................. 167 4.3 Anlisi de l'oferta..................................................................................................... 171 4.4 Balan entre l'oferta i la demanda........................................................................... 174 DETERMINACI DE LA XARXA BSICA........................................................................ 175 5.1 Introducci .............................................................................................................. 175 5.2 Anlisi de la demanda............................................................................................. 177 5.2.1 Activitats fisicoesportives.................................................................................. 178 5.2.2 Practicants........................................................................................................ 179 5.2.3 Intensitat de prctica ........................................................................................ 182 5.2.4 Espais de prctica ............................................................................................ 184 5.3 Anlisi de loferta..................................................................................................... 186 5.3.1 Dotaci dinstallacions ..................................................................................... 186 5.3.2 Utilitzaci de les installacions .......................................................................... 188 5.3.2.1 Nivell d's actual ........................................................................................ 188 5.3.2.2 Nivell ds potencial ................................................................................... 193 5.4 Clcul de les necessitats ........................................................................................ 198 5.4.1 Necessitats de pista ......................................................................................... 200 5.4.1.1 Quantificaci de les necessitats de pista ................................................... 200 5.4.1.2 Usos necessaris de pista poliesportiva (POL) ........................................... 207 5.4.1.3 Usos necessaris de pavell poliesportiu (PAV) ......................................... 209 5.4.2 Necessitats de sala .......................................................................................... 211 5.4.2.1 Quantificaci de les necessitats de sala .................................................... 211 5.4.2.2 Usos necessaris de sala esportiva (SAL) .................................................. 214 5.4.3 Necessitats de camp ........................................................................................ 216 5.4.3.1 Quantificaci de les necessitats de camp.................................................. 216 5.4.3.2 Usos necessaris de camp poliesportiu (CAM) ........................................... 219 5.4.4 Necessitats de piscines cobertes ..................................................................... 221 5.4.4.1 Quantificaci de les necessitats de piscina coberta .................................. 221 5.4.4.2 Usos necessaris de piscina coberta (PCO) ............................................... 224 5.4.5 Necessitats de camp datletisme ...................................................................... 226 5.4.5.1 Quantificaci de les necessitats de camp datletisme................................ 226 5.4.5.2 Usos necessaris de camp datletisme (ATL).............................................. 229 5.4.6 Usos necessaris per mbit territorial ................................................................ 231 5.4.6.1 Taula dusos necessaris per rea bsica territorial (ABT) ......................... 231 5.4.6.2 Taula dusos necessaris per agrupaci (AGR) .......................................... 239 5.5 Concreci dels dficits ............................................................................................ 241 5.5.1 Dficit de pavellons poliesportius ..................................................................... 242 5.5.2 Dficit de pistes poliesportives ......................................................................... 248 5.5.3 Dficit de sales esportives................................................................................ 254 5.5.4 Dficit de camps poliesportius.......................................................................... 260 5.5.5 Dficit de piscines cobertes.............................................................................. 266 5.5.6 Dficit de camps datletisme............................................................................. 272 DETERMINACI DE LA XARXA COMPLEMENTRIA ................................................... 279 6.1 Introducci .............................................................................................................. 279 6.2 Procediment metodolgic ....................................................................................... 280 6.2.1 Aplicaci del procediment metodolgic ............................................................ 280 6.2.2 Exemples d'aplicaci del procediment metodolgic ......................................... 282

4 / Memria
RGIM ECONMIC I FINANCER ......................................................................................287 7.1 Introducci .............................................................................................................. 287 7.2 Valoraci del dficit de la xarxa bsica .................................................................. 288 7.3 Valoraci del dficit de la xarxa complementria ................................................... 302 7.4 Valoraci del dficit global del Pla director............................................................. 303 7.5 Programes d'actuaci ............................................................................................. 304 7.5.1 Criteris per a la prioritzaci de les actuacions ................................................. 305 7.5.2 Concessi d'ajuts ............................................................................................. 306 7.6 Pla d'etapes ............................................................................................................ 309 7.7 Estudi econmic i financer...................................................................................... 311 7.7.1 Avaluaci econmica dels programes ............................................................. 312 7.7.2 Finanament del Pla director ........................................................................... 317 7.7.2.1 Avaluaci dels recursos de la primera etapa del Pla director.................... 317 7.7.2.2 Programes de la primera etapa ................................................................. 319 DESPLEGAMENT DEL PLA DIRECTOR ..........................................................................321 8.1 Introducci .............................................................................................................. 321 8.2 Directrius urbanstiques.......................................................................................... 322 8.2.1 Caracterstiques de l'emplaament.................................................................. 323 8.2.2 Reserves de sl ............................................................................................... 328 8.2.2.1 Dimensionament dels terrenys .................................................................. 329 8.2.2.2 Estndards orientatius............................................................................... 333 8.2.3 Integraci i valoraci d'impactes ..................................................................... 334 8.3 Instruments complementaris per al desplegament ................................................. 341 8.3.1 Cens d'equipaments esportius......................................................................... 342 8.3.2 Estudis de localitzaci de les installacions de la xarxa bsica ....................... 344 8.3.3 Plans de la xarxa complementria ................................................................... 346 8.3.4 Mapa dinstallacions i equipaments esportius del municipi............................. 348 8.3.5 rgans de coordinaci i seguiment.................................................................. 351
Normes
Captol 1 Disposicions de carcter general .............................................................................1 Captol 2 Determinacions ..........................................................................................................3 Captol 3 Programes dactuaci i concessi dajuts ...............................................................5 Captol 4 Desplegament .............................................................................................................6

Memria / 5

6 / Memria
1 INTRODUCCI
1.1 Convenincia i necessitat del Pla director
En els darrers anys, la prctica fisicoesportiva ha esdevingut un fenomen social universal i, actualment, s un instrument de relaci, dequilibri, de formaci i dintegraci de les persones en el mn que les envolta. Els equipaments esportius, en aquest context, sn un pilar fonamental del sistema esportiu, ja que, a ms de possibilitar la prctica fisicoesportiva, formen part de les infraestructures que una societat necessita per millorar la seva qualitat de vida i facilitar una utilitzaci adequada del lleure, del qual lactivitat fisicoesportiva s un dels principals components. La Llei de lesport de Catalunya reconeix aquest fet i estableix que correspon al Consell Catal de lEsport redactar i tramitar el Pla director dinstallacions i equipaments esportius de Catalunya (PIEC), que s linstrument jurdic i tcnic mitjanant el qual el Govern de la Generalitat planifica, fomenta i coordina tant la seva actuaci com la de la resta dinstitucions, organismes i entitats, adreades a dotar Catalunya dels equipaments que facilitin a tots els ciutadans la prctica fisicoesportiva i contribueixin a fomentar, divulgar i implantar arreu de Catalunya lesperit que aquestes prctiques comporten. En aquesta lnia, s un Pla director que, per una banda, fixa les necessitats mnimes i determina les prioritats per assolir lequilibri territorial pel que fa als equipaments esportius bsics, i per altra banda, estableix les directrius que permetran, als municipis i altres entitats, determinar les seves prpies necessitats i completar les establertes com a bsiques per a tot el territori. Aquest Pla director t carcter de Pla territorial sectorial i desplega, juntament amb altres plans sectorials, el Pla territorial general de Catalunya que ha elaborat el Departament de Poltica Territorial o Obres Pbliques de la Generalitat de Catalunya, i que sajusta al que estableix la Llei 23/1983 de poltica territorial. Tal com estableix aquesta Llei, els plans territorials sectorials han de contenir una estimaci de les necessitats i dels dficits territorialitzats, aix com dels recursos disponibles en el sector corresponent. Tamb han de contenir la determinaci de les prioritats dactuaci i les normes de distribuci territorial. Aquests plans, quan fan referncia als equipaments, hauran de definir la dotaci i el tipus dequipament que correspon a cada mbit territorial segons la demanda previsible, aix com les necessitats de sl i els parmetres i dimensions que ha de tenir per ubicar-hi l'esmentada dotaci i els seus requeriments de localitzaci. El PIEC ha de ser una eina que permeti tenir un coneixement exhaustiu de la realitat present en matria dequipaments esportius a Catalunya al mateix temps que estableixi les necessitats futures en funci dunes previsions contrastades i duns criteris establerts. El coneixement daquesta realitat passa tant per lanlisi de les actuacions dels poders pblics com pel reconeixement del paper destacat de lassociacionisme, tradicionalment instaurat a Catalunya, com a part vital de lestructura impulsora de lesport catal. No sha Pla director dinstallacions i equipaments esportius de Catalunya
Memria / 7
doblidar per la creixent presncia dempreses privades que ofereixen serveis esportius, principalment en el sector desport doci i salut, on lesport s negoci. La planificaci s sempre una eina necessria, ja que permet conixer a priori quins sn els equipaments que es necessiten en un territori, per esdev una exigncia quan ja es disposa duna part daquests equipaments i cal completar la xarxa amb criteris de reequilibri territorial, rendibilitat social i viabilitat econmica per tal de permetre un desenvolupament sostenible, respectus amb el medi ambient. La programaci concreta daquestes necessitats estableix els dficits i les prioritats, i permet seqenciar en el temps les diferents actuacions que es volen dur a terme. Els municipis com a entitats ms properes a les necessitats particulars de cada indret, a partir de les especificacions del PIEC, concretaran i ajustaran les necessitats d'equipaments esportius a la realitat prpia. Al mateix temps el Consell Catal de lEsport proposar la localitzaci dels equipaments dmbit supramunicipal en els municipis ms adients i vetllar per la seva utilitzaci per part de tots els ciutadans de lmbit territorial corresponent.

8 / Memria
1.2 Finalitat bsica i objectius generals

Atesos els objectius bsics que estableix la legislaci actual i a fi de fer realitat el dret de tot ciutad a desenvolupar o exercitar les seves facultats fsiques, intellectuals i morals, mitjanant el lliure accs a una formaci fsica adequada i a la prctica de lesport, la finalitat bsica del Pla director dinstallacions i equipaments esportius de Catalunya es concreta a planificar i programar les xarxes dequipaments esportius que fomentin lactivitat fisicoesportiva i possibilitin les diferents prctiques en els seus vessants diniciaci, competici, lleure i salut, i que potencin lassociacionisme esportiu i els esports ms arrelats tradicionalment a Catalunya. Els objectius del PIEC semmarquen en lobjectiu territorial com que el Pla territorial general de Catalunya (PTGC) estableix per al conjunt de plans sectorials dequipaments. Aquest objectiu com pretn fer coherents les diferents poltiques i actuacions sectorials i alhora aconseguir una mxima igualtat territorial, posant les bases per a la racionalitzaci dels equipaments, determinant els objectius de cobertura del territori i distribuint-los de forma equilibrada. Lobjectiu territorial, com per a tots els plans sectorials dequipaments que defineix el PTGC, pretn: Potenciar els centres i subcentres comarcals com a nuclis primaris per a la prestaci dels serveis en la seva rea dinfluncia, cosa que permetr una distribuci ms homognia de lequipament i una proximitat ms gran a la poblaci. Corregir els dficits de cada tipus dequipament, tenint en compte les caracterstiques especfiques de cada zona (installacions existents, clima, estructura i mobilitat de la poblaci, etc.). Establir criteris i quantificar les reserves de sl per a lequipament corresponent, perqu sigui recollit en el planejament urbanstic general en el moment de la seva elaboraci, modificaci o revisi.
Com a conseqncia dels objectius que assenyala la Llei de lesport i dels que marca el PTGC de Catalunya, els objectius que finalment estableix el Pla director dinstallacions i equipaments esportius de Catalunya pel seu mbit dactuaci sn: Distribuir harmnicament els equipaments esportius per tal de promoure un desenvolupament equilibrat del territori. Millorar la qualitat de vida dels ciutadans, dotant-los dels equipaments necessaris i vetllant per assolir un nivell de qualitat escaient. Establir les directrius per a laprofitament adequat del medi natural com a suport de les activitats esportives, especialment les desplai i lleure, respectant el patrimoni natural. Completar la xarxa dequipaments esportius existents, potenciant els de titularitat pblica, els dels centres educatius i els de les entitats esportives.

Memria / 9
Definir uns models tipolgics dinstallacions esportives i establir unes normes i recomanacions referents al disseny i la construcci per aconseguir un nivell alt de qualitat, optimitzant costos de construcci i de manteniment. Establir les condicions necessries per a un aprofitament ptim dels equipaments, mitjanant la millora de la seva gesti i el seu condicionament.
Quan shagin assolit els objectius determinats en el PIEC, qualsevol ciutad de Catalunya disposar d'unes installacions esportives bsiques de referncia en el seu propi mbit territorial. El PIEC, dacord amb all que estableix la Llei de lesport, ha de determinar: El nombre d'equipaments, aix com el seu carcter bsic i prioritari. La localitzaci geogrfica dels equipaments esportius dinters general. Les tipologies tecnicoesportives de les installacions que shan de construir. Les etapes necessries per executar les previsions.
El Pla director tamb t en compte la perspectiva de gnere i de les dones en les poltiques referents a la planificaci dinstallacions i equipaments esportius, i promou lequitat de gnere en ls dels equipaments, adequant les normatives tcniques a la normativa jurdica internacional, europea i interna vigent sobre la dona i lesport. En definitiva, el PIEC s una eina bsica i referencial que permet a lAdministraci esportiva de la Generalitat, optimitzar i prioritzar les seves actuacions i subvencions per a la construcci i el condicionament dels equipaments esportius, amb la finalitat dequilibrar i completar la xarxa d'equipaments, i atendre les necessitats especfiques del conjunt dactivitats fisicoesportives en els diferents mbits territorials de Catalunya.

10 / Memria
1.3 Metodologia de treball

Tot i que la planificaci en el camp de les installacions esportives no s quelcom nou en el marc del planejament actual, el rang normatiu que la Llei de lesport confia al PIEC, representa un repte sense precedents que fa imprescindible establir un esquema metodolgic acurat per a la formulaci i el desenvolupament del Pla director. Aquest esquema metodolgic dna una importncia especial a la fase prvia, caracteritzada per la realitzaci destudis, la recollida i el tractament de les dades i la informaci, centra bona part dels seus esforos en la fase de redacci i descriu la fase d'aplicaci del Pla director amb el desplegament de les diferents etapes i el control i avaluaci dels diferents programes en funci de la consecuci dels objectius fixats. La necessitat de tenir un punt de referncia on establir les previsions ha fet necessari fixar l'any 2015 per obtenir les dades demogrfiques, escolars, esportives i econmiques a partir dels estudis realitzats pels respectius departaments. Aix, el PIEC s'ha redactat preveient les necessitats dequipaments esportius amb un horitz de deu anys. Aquest termini permet fer una previsi raonable de l'evoluci de la societat i de la prctica fisicoesportiva i possibilita una aplicaci programada de la correcci dels dficits existents a Catalunya. Tot i aix, el Pla director t una durada indefinida fins a complir els objectius i cobrir les necessitats i ser revisat cada 5 anys per tal de mantenir-lo actualitzat tal com estableix el punt 7 de larticle 51 del text nic de la Llei de lesport. Aquesta durada indefinida respon a les caracterstiques prpies del funcionament del Consell Catal de l'Esport que no t, normalment, un paper executor, sin que t la missi de fomentar i coordinar les accions realitzades pels diferents agents promotors dequipaments esportius, a ms de collaborar-hi, i establir els mecanismes necessaris per a la correcta realitzaci i distribuci d'aquestes accions. Aquesta previsi en el temps garanteix una aproximaci fiable i permet programar les inversions necessries per facilitar l'assoliment dels objectius en etapes. Aquestes etapes responen al procs de realitzaci de les obres per sn independents de la revisi cada 5 anys establerta legalment. L'esquema metodolgic s'estructura en tres fases seqencials en el temps, per molt relacionades entre si: la fase prvia, la fase de redacci i tramitaci i la fase d'aplicaci. Fase prvia
La fase prvia presenta tres blocs ben diferenciats: Establiment de les estructures de realitzaci i seguiment de la redacci del Pla
Aquest bloc constitueix la primera pedra en l'elaboraci del PIEC. Les tres accions principals que semmarquen en aquest bloc sn la designaci de l'equip redactor, la creaci d'una Comissi tcnica formada per representants dels diferents serveis del Consell Catal de Pla director dinstallacions i equipaments esportius de Catalunya
Memria / 11
l'Esport i l'establiment d'una Comissi de seguiment de redacci del PIEC formada per representants de tots els departaments de la Generalitat de Catalunya. Quadre/taula 1.3.1.1.2 Fase prvia Establiment de les estructures de realitzaci i seguiment Aportaci dels agents implicats Estudis monogrfics Esquema metodolgic de la redacci
Tractament de la informaci Fase de redacci Definici dobjectius Marc i antecedents Anlisi i avaluaci Determinaci de les necessitats i dficits Programaci de les etapes Tramitaci i aprovaci Fase daplicaci Aprovaci dels plans complementaris Desplegament de les etapes Control i avaluaci dels programes Actualitzaci
Lequip redactor est format pels tcnics del Servei d'Equipaments Esportius del Consell Catal de lEsport, especialistes en els diferents mbits que contempla el Pla director: planificaci, gesti, disseny, construcci, etc. El coordinador del PIEC s el cap del Servei d'Equipaments Esportius del Consell Catal de lEsport, que s lencarregat de cercar els recursos necessaris, coordinar amb lequip directiu del Consell Catal de lEsport les directrius a aplicar en lactualitzaci i mantenir les relacions amb les institucions : diputacions, consells comarcals i ajuntaments. Tamb forma part de lequip redactor del Pla director.

12 / Memria
El director del PIEC s el cap de la Secci Tcnica del Servei d'Equipaments Esportius del Consell Catal de lEsport, que lidera lequip redactor, del que tamb forma part. s lencarregat de distribuir i supervisar les tasques, de vetllar per la coherncia de la metodologia i del procs, i el responsable de la coherncia de la redacci i de lelaboraci dels informes que es sollicitin respecte a qualsevol aspecte del Pla director. La Comissi tcnica, de carcter operatiu, est formada pels tcnics redactors i per un representant de cada servei del Consell Catal de l'Esport. Aquesta comissi t la funci de mantenir informats tots els serveis, i alhora permet recollir els suggeriments i necessitats dels diferents serveis per tal que quedin reflectits en el PIEC. La Comissi de seguiment t la funci de garantir la coordinaci entre tots els departaments de la Generalitat durant l'elaboraci del PIEC. Aquesta Comissi est formada per un representant de cada departament, proposat pel secretari general corresponent. Aquesta comissi t carcter d'rgan assessor de l'equip redactor, assessorament que s'ha fet mitjanant contactes personals entre l'equip redactor i els seus diversos membres. Aquestes collaboracions han tingut un paper fonamental en la recollida d'informaci i l'obtenci de dades bsiques en l'elaboraci del treball. Una vegada aprovat el PIEC desapareixen totes les estructures de realitzaci i seguiment dels treballs i es crea la Comissi Assessora, encarregada de coordinar el desplegament del Pla director. Aportacions dels agents implicats
La informaci i documentaci necessria per a la redacci del Pla director ha estat aportada pels organismes pblics, les entitats del mn associatiu i la resta d'organismes implicats, ja sigui directament o a travs dels seus rgans representatius. Per donar compliment a larticle 54 del text nic de la Llei de lesport, la Secretaria General de lEsport entre els anys 1992 i 2004 ha requerit la informaci oportuna a les entitats afectades segents: Diputacions Consells comarcals Ajuntaments Associaci de Municipis de Catalunya Federaci Catalana de Municipis Federacions esportives catalanes Consells esportius Uni de Federacions Esportives Catalanes
Estudis monogrfics
El darrer bloc de la fase prvia est constitut per tots els estudis i treballs monogrfics realitzats com a base per a la redacci del PIEC. Aquests treballs han tingut un paper fonamental en la determinaci dels diversos factors que han intervingut en la formulaci de les propostes del planejament. Entre aquests treballs s'han d'esmentar: - L'enquesta dels hbits esportius de la poblaci de Catalunya (anys 1990, 1998 i 2004).

Memria / 13
- L'enquesta sobre el nivell d's d'installacions esportives a Catalunya (any 1989), amb estudis especfics de pavellons (any 1997) i piscines cobertes (any 1998). - La recopilaci de textos legals. - L'anlisi dels equipaments esportius de Catalunya mitjanant l'explotaci estadstica de les dades del cens d'equipaments. - L'estudi sobre la planificaci d'equipaments esportius en diferents pasos d'Europa. - L'estudi sobre les diferents tipologies d'equipaments esportius. - L'anlisi de la influncia dels factors climtics en la planificaci d'installacions. - L'anlisi de les previsions del Mapa escolar de Catalunya. - Lestudi sobre les previsions demogrfiques de Catalunya (anys 1990, 1999 i 2004). - L'anlisi de les realitzacions de la Secretaria General de l'Esport en matria d'equipaments esportius. - L'anlisi de la gesti de les installacions esportives a Catalunya. - L'anlisi de les installacions actuals de la xarxa bsica per mbit territorial.
Fase de redacci
Amb aquesta documentaci prvia, i definits els objectius, s'ha redactat el PIEC. El Pla director es compon dels documents bsics segents: a) La memria: recull la proposta del PIEC amb el marc de referncia, els factors condicionants (geografia, clima i poblaci), la metodologia, les necessitats, els dficits, lestudi econmic i financer, les directrius urbanstiques i la forma de desplegament del Pla director. b) Les normes: sn el document normatiu del PIEC. Per altra part, complementen aquesta documentaci, els estudis monogrfics realitzats com a base per a la seva redacci. Una vegada redactat el Pla director, sinicia la tramitaci que, fins a la seva aprovaci, haur de seguir les etapes segents: Informe del Comit Executiu del Consell Catal de lEsport. Informe previ de les entitats i els rgans previstos en la Llei de l'esport i dels departaments de la Generalitat afectats. Estudi de les allegacions i elevaci de la proposta que prepari l'equip tcnic redactor sobre aquestes allegacions, al Comit Executiu del Consell Catal de lEsport, el qual adoptar la resoluci pertinent. Elevaci del PIEC a la Comissi Directiva del Consell Catal de l'Esport per al seu assessorament i informe. Resoluci del secretari general de l'Esport que aprovi provisionalment el PIEC. Informe del Grup Expert i de la Comissi Assessora del PIEC.

14 / Memria
Tramesa del PIEC a lInstitut Catal de la Dona. Tramesa del PIEC a la Comissi de Cooperaci Local Tramitaci del PIEC al Govern de la Generalitat per a la seva aprovaci definitiva. Fase d'aplicaci
Lltim punt de lesquema metodolgic fa referncia a laplicaci prctica del PIEC. El desplegament en etapes permetr assolir els objectius marcats segons els diferents programes dactuaci. Parallelament, es preveu la redacci i laprovaci, si escau, dels plans complementaris previstos. Aquests plans complementaris sn de tres tipus: Estudis de localitzaci de les installacions de la xarxa bsica. Plans de la xarxa complementria Mapes dinstallacions i equipaments esportius dels municipis
El Comit Executiu del Consell Catal de lEsport i la Comissi Assessora del PIEC, amb la collaboraci del Grup Expert, sn els rgans competents per al seguiment i control del desplegament del Pla director dinstallacions i equipaments esportius de Catalunya. Finalment, cada 5 anys es revisar el Pla director. El procs de revisi siniciar als quatre anys de la seva aprovaci fent una avaluaci dels objectius assolits i una valoraci de la metodologia utilitzada. A la vista de lanlisi efectuada i en funci del sistema esportiu imperant, de les tendncies de levoluci prctica fisicoesportiva i de les prospeccions de futur es procedir a lactualitzaci del Pla director dinstallacions i equipaments esportius de Catalunya o a la seva modificaci. El procs de revisi i la seva aprovaci seguir el mateix trmit que el seguit en laprovaci de lactual.

Memria / 15

16 / Memria
2 MARC I ANTECEDENTS
2.1 Marc legal
El text nic de la Llei de l'esport (Decret legislatiu 1/2000, de 31 de juliol) regula la formulaci del Pla director dinstallacions i equipaments esportius de Catalunya (PIEC). Correspon al Consell Catal de lEsport redactar i tramitar el PIEC i al secretari o secretria general de lEsport aprovar el projecte del Pla director. Laprovaci definitiva correspon al Govern de la Generalitat. Per tant, la formulaci de l'esmentat Pla director respon al mandat legal contingut en aquestes normes que han estat aprovades pel Parlament de Catalunya, en s de les competncies que en aquesta matria li atorga l'article 9.29 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya. No s aquesta l'nica referncia legal, ats que el PIEC t el carcter de pla territorial sectorial i, per tant, es regula, en all que no preveu la Llei de l'esport, per la Llei 23/1983, de 21 de novembre, de poltica territorial, i per la Llei 1/1995, de 15 de mar, per la qual saprova el Pla territorial general de Catalunya, amb les modificacions introdudes per la Llei 24/2001, de 31 de desembre, de reconeixement de l'Alt Pirineu i Aran com a rea funcional de planificaci, mitjanant la modificaci de l'article 2 de la Llei 1/1995. Tamb per la Llei 31/2002 de mesures fiscals i administratives modifica la Llei 23/1983 i crea la figura de Pla director territorial per a determinats plans supramunicipals. Per altra part, la Secretaria General de l'Esport va dictar la Resoluci, de 18 de setembre de 1991, modificada per la de 23 de mar de 1993, per la qual s'estableixen les directrius que s'han d'observar per a l'elaboraci del PIEC, i que, per tant, constitueix el referent immediat que s'ha tingut en compte per redactar el Pla director. A ms, hi ha altres disposicions de rang legal que incideixen sobre el PIEC, i que, per tant, aquest ha d'observar per tal d'adequar-se per complet al marc de la legalitat vigent, entre les quals cal destacar les segents: El Decret legislatiu 2/2003, de 28 d'abril, pel qual s'aprova el Text refs de la Llei municipal i de rgim local de Catalunya, com a norma bsica de les seves relacions amb els ens locals i especialment amb els municipis. El Decret legislatiu 4/2003, de 4 de novembre, pel qual s'aprova el Text refs de la Llei de l'organitzaci comarcal de Catalunya. La Llei 5/1987, de 4 d'abril, sobre el rgim provisional de les competncies de les diputacions provincials, i mentre no s'hagi produt el trasps de competncies al qual es refereix la disposici addicional primera de la Llei de l'esport. La Llei 2/2002, de 14 de mar, d'urbanisme (modificada per la Llei 10/2004, de 24 de desembre), la qual ha de ser observada pels ens locals en tot all que afecta la formulaci dels seus instruments urbanstics corresponents, per tal de possibilitar que

Memria / 17
s'efectun, en cada cas, les reserves de sl que siguin escaients per a equipaments esportius, ateses les caracterstiques tcniques que les installacions esportives exigeixen, d'acord amb les normes tecnicoesportives que estableix el mateix PIEC. La Llei 22/1998, de la Carta Municipal de Barcelona, amb relaci a la participaci de lAjuntament de Barcelona en lelaboraci dels plans territorials sectorials que afectin el seu territori municipal.
El PIEC, per altra banda, comporta la cooperaci de l'Administraci de la Generalitat en les inversions locals, per tal de dur a terme els seus objectius. En aquest sentit, el marc legal de referncia s la Llei 23/1987, de 23 de desembre, per la qual s'estableixen els criteris de finanament del Pla nic d'obres i serveis de Catalunya i les bases per a la selecci, la distribuci i el finanament de les obres i els serveis a incloure-hi, mentre el Govern de la Generalitat no aprovi el Pla director d'inversions locals de Catalunya, d'acord amb les previsions que formulen sobre aquest punt l'article 186 i segents, del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d'abril, pel qual s'aprova el Text refs de la Llei municipal i de rgim local de Catalunya. Un altre referent normatiu del PIEC s el Decret 336/1988, de 17 d'octubre, pel qual s'aprova el Reglament del patrimoni dels ens locals, en all que sigui d'aplicaci a la necessitat de la seva observaci, quan aquells hagin d'efectuar les aportacions necessries de terrenys per poder construir les installacions i els equipaments inclosos en el Pla director. En conseqncia, el PIEC t un marc estatutari, legal i reglamentari ben definit, i dins del qual s'insereix plenament el seu redactat, per tal de proporcionar l'instrument de programaci ms adient al Govern de la Generalitat de Catalunya, i que s alhora, plenament respectus amb les competncies sectorials d'altres rgans de l'Administraci de la Generalitat que incideixen en la matria, i a les normes dels quals es remet en tot moment. Aix mateix, s plenament respectus amb les competncies dels ens pblics i privats, que sn els beneficiaris directes de l'acci de govern en els seus mbits respectius, de tal manera que en tot moment el desplegament del Pla director observa les disposicions legals que siguin d'aplicaci.

18 / Memria
2.2 mbit del Pla director

El Pla director dinstallacions i equipaments esportius de Catalunya considera tots els equipaments esportius ds collectiu que es troben dins del territori de Catalunya. No obstant aix, els equipaments dels quals sn titulars les entitats de carcter pblic i les entitats privades inscrites o adscrites al Registre dentitats esportives de la Generalitat de Catalunya i tots aquells equipaments de titularitat daltres entitats gestionats per aquests collectius, quedaran afectats per les determinacions del Pla director, sense perjudici del compliment de les altres disposicions legals aplicables. Les determinacions del PIEC, els programes dactuaci que el desenvolupin i els programes especials dactuaci sn daplicaci preferent per a lAdministraci pblica de Catalunya i shan de portar a terme dacord amb les prescripcions establertes en les disposicions que els aprovin. Les entitats de carcter pblic i les entitats esportives privades registrades al Registre d'entitats esportives de la Generalitat de Catalunya, poden acollir-se als ajuts del Consell Catal de lEsport, pel que fa a la construcci o al condicionament dequipaments esportius, sempre que sadeqin a les previsions i a les determinacions establertes pel PIEC i les bases de la corresponent convocatria.

Memria / 19
2.3 Antecedents del planejament

L'eclosi de les activitats fisicoesportives, com a instauraci d'hbits higinics per a la millora de la salut ciutadana aix com la seva lenta per continuada introducci a l'escola, va crear a principis de segle la necessitat dels primers equipaments esportius a Europa. Desprs de la Segona Guerra Mundial, es va fer palesa la necessitat de revisar la forma de concebre i de construir els equipaments esportius d'acord amb les noves tendncies. En diversos pasos europeus es van desenvolupar normes orientatives per a la planificaci (Normalien a Sussa, Normes de l'Associaci Olmpica Alemanya (DOG), etc.). Aquesta planificaci, adreada a cobrir les necessitats de les modalitats esportives pioneres (nataci, gimnstica, jocs d'equip, etc.) dels escolars, joves i adults, va utilitzar com a instrument operatiu els estndards basats en una previsi de superfcie d'espai esportiu per habitant. Les primeres recomanacions urbanstiques alemanyes van ser elaborades el 1955-56 per l'Associaci Olmpica Alemanya (Normes DOG), fruit de la collaboraci entre representants de l'administraci local i representants del mn de l'esport, per resoldre les mancances d'espais de joc infantils i d'installacions esportives a les escoles i nuclis urbans. Va ser a partir de l'inventari de les installacions existents (1959) i dels dficits observats que l'Associaci Olmpica Alemanya va elaborar una srie de directrius, a llarg termini, conegudes amb el nom de Pla d'or per a la salut, el joc i l'esbarjo (1960-1975). L'any 1967 i el 1976 es van modificar les normes i saugmentaren alguns dels valors estndards inicialment previstos. Aquesta planificaci a llarg termini va permetre reservar els espais necessaris en els llocs ms adients, tot combinant les realitzacions ms prioritries amb les previsions futures i facilitant als municipis la programaci de les inversions. Pel que fa a l'Estat espanyol, cal esmentar com a primer intent de racionalitzaci en la construcci d'equipaments, el Plan ideal de instalaciones deportivas que, promogut per la Delegacin Nacional de Educacin Fsica y Deportes i elaborat per una consultoria privada, va aparixer a finals dels anys seixanta. Aquest document, que no incloa dades sobre el cens que hi havia fins aleshores, quantificava les inversions necessries i evidenciava uns dficits i costos tan grans que van bloquejar la seva utilitat prctica. Aquest pla va ser actualitzat l'any 1974 per la mateixa Delegacin, per els resultats no es van arribar a fer pblics. L'aparici de les autonomies i el trasps de competncies en matria esportiva, comporta un canvi en la poltica intervencionista de l'Estat i l'any 1980 apareixen les normes NIDE, que recullen de forma millorada els estndards europeus, i deixen a criteri de les diferents comunitats autnomes la seva aplicaci.

20 / Memria
Aix, l'any 1983 apareix la Primera aproximaci a un mapa d'equipaments esportius a Catalunya. Aquest treball, promogut per la Direcci General de l'Esport, fa una proposta d'aplicaci de la normativa NIDE amb algunes adaptacions. Ms tard es van afegir altres comunitats autnomes en la mateixa lnia. Destaquen els treballs realitzats a Astries (1983), Castella-Lle (1984), Madrid (1984), Andalusia (1986), etc. L'aparici d'aquests estndards millorats, tenia en compte la grandria de la poblaci, la climatologia, la poblaci escolar i els practicants federats i s'hi donaven criteris de localitzaci i dimensionament. Avui dia s'ha arribat a un punt en el qual aquesta eina de planificaci resulta insuficient, ja que no permet prioritzar les actuacions, ni reequilibrar el territori ni donar soluci a les necessitats territorials quan superen les municipals. En aquest sentit, diverses comunitats autnomes estan desenvolupant els respectius plans dequipaments esportius adaptats a les seves necessitats especfiques i en funci del mandat de les corresponents lleis de lesport.

Memria / 21
2.4 Factors condicionants

2.4.1 Territori
"El territori constitueix una referncia que es transforma lentament". Amb aquestes paraules el Pla territorial general de Catalunya inicia l'apartat que analitza la geografia i el clima de Catalunya. Tot i aix, el territori s'ha de veure com un conjunt de diferents aspectes. Un primer aspecte que cal analitzar s el relleu i les diferncies climtiques que aquest provoca. Un segon aspecte, s l'assentament hum. Catalunya, amb gaireb 7 milions d'habitants, s un territori densament poblat, amb una poblaci semblant a la d'ustria o Noruega, i presenta uns valors de densitat mitjana de 210 h./km2. La divisi territorial de Catalunya tamb es veu condicionada per la seva geografia. Cal estudiar els diferents mbits territorials i analitzar les caracterstiques que han de permetre millorar l'administraci i els serveis en el conjunt del territori.
Geografia
El territori de Catalunya comprn una extensi de 31.895,3 km2 i presenta unes caracterstiques fsiques que condicionen en gran mesura la seva planificaci. Catalunya apareix, d'entrada, com un territori predominantment muntanyenc, solcat de petites planes. Les dues terceres parts del territori sn superfcies amb importants pendents que dificulten l'assentament hum, l'agricultura i la major part de les activitats econmiques. Aquestes condicions fan difcil tamb la urbanitzaci i encareixen considerablement la implantaci de les infraestructures, per permeten que Catalunya disposi d'uns espais poc modificats per lactivitat humana i d'importants recursos naturals que constitueixen el seu pulm verd. La gran superfcie muntanyenca es pot diferenciar en dos grans blocs: els Pirineus i les serralades litorals. Els Pirineus cobreixen el ter nord del Principat i representen l'rea ms extensa i accidentada de la geografia catalana. Malgrat que no tenen una altura considerable, alguns cims de l'extrem nord-oest superen els 3.000 metres. Les serralades litorals ocupen fora part del litoral per presenten unes caracterstiques ms suaus que les dels Pirineus i es disposen de forma ms segmentada. Entre aquestes dues masses muntanyenques, es troba l'anomenada depressi central catalana que es perllonga cap a ponent fins a la depressi de l'Ebre. Malgrat tot, nicament les terres de Lleida presenten un relleu marcadament pla.

22 / Memria
La resta es compon de valls i altiplans ms o menys accidentats, com ara les planes d'Osona, del Bages o del Bergued i els altiplans del Lluans, el Moians o la Terra Alta. s important destacar que entre les accidentades muntanyes dels Pirineus i Prepirineus hi ha petites planes i riberes que, malgrat la seva reduda extensi, s que sn de gran importncia per a lactivitat humana. Entre aquestes cal destacar, per la seva relativa extensi, la plana Cerdana. Les serralades Litoral i Prelitoral presenten algunes discontinutats fora importants per al desenvolupament de les activitats humanes del Principat. El relleu accidentat de la costa sols respecta petites rees planes com el Maresme, el Barcelons i el Baix Llobregat, punts que han concentrat al llarg de la histria les activitats i, en conseqncia, la poblaci. Tot i aix, trobem al nord, fregant els Pirineus, la plana empordanesa i al sud, sobre terrenys guanyats al mar, les planes del delta de l'Ebre. Entre la serralada Litoral i la Prelitoral apareix un corredor on s'assenten les planes relativament extenses de la Selva, el Valls, el Peneds i el camp de Tarragona, que constitueixen un dels principals eixos de comunicaci. Entre aquest entramat de muntanyes, planes i valls, els equipaments esportius s'adapten a les diferents orografies, per l'aspecte geogrfic ms important del territori, pel que fa als equipaments esportius, s l'aprofitament dels espais naturals per a la prctica fisicoesportiva. Catalunya disposa d'una gran varietat d'espais naturals, aptes per a la prctica de diverses activitats. Un 20,4% del territori est considerat com a espai natural protegit. Definits pel Pla d'espais d'inters natural (PEIN), aquests espais, lluny de limitar el seu s, garanteixen el manteniment, la conservaci i, en alguns casos, la millora d'uns espais de lleure on el seu aprofitament no en faci perillar la integritat i riquesa biolgica. Aquests espais naturals protegits apareixen per assegurar-ne la permanncia com a conseqncia de la utilitzaci que ha tingut el territori. Les terres de conreu sn un 28,6% del territori, els prats i pastures sn el 10,7% i el 9,7% sn altres superfcies agrcoles, s a dir que un 49,0% de la superfcie est vinculada a l's del sector primari. Les superfcies urbanitzades representen el 6,7% del territori. La resta, el 44,3%, est constitut per terrenys forestals (1.387.182 ha) i rius i llacs (25.780 ha). La xarxa fluvial catalana s molt desigual. A grans trets, es pot establir una divisi de rius i conques: els que s'integren a la gran conca de l'Ebre i els que desguassen directament al mar. La conca de l'Ebre est formada essencialment per la conca del Segre i de les Nogueres (Noguera Pallaresa i Noguera Ribagorana). El Segre neix a la Cerdanya francesa, i desprs de travessar aquesta depressi i l'Urgellet, s'obre pas per les serres prepirinenques, tot formant congostos i estrets fins a les planes de ponent. Per la dreta rep les aiges de les Nogueres, fet que determina un cabal important al seu pas per Lleida. Poc abans de desguassar a l'Ebre s'uneix amb el Cinca. Dels rius que desguassen directament a la Mediterrnia, destaquen el Llobregat i el Ter. Els dos tenen la capalera en les serres plujoses dels Pirineus, per mentre el Llobregat Pla director dinstallacions i equipaments esportius de Catalunya
Memria / 23
desguassa al sud de Barcelona, el Ter gira bruscament en entrar a la plana de Vic i desguassa a la Costa Brava, al nord de Pals. Tots aquests rius constitueixen la gran reserva d'aigua de Catalunya, ja que recullen les aiges de territoris amb precipitacions elevades i sn aprofitades per a la producci hidroelctrica i per al regadiu. La resta sn cursos d'aigua amb escs cabal, per destaquen de nord a sud, la Muga, el Fluvi, la Tordera, el Bess, el Foix, el Gai, el Francol i el riu de la Snia. Pel que fa als estanys, cal dir que es poden agrupar en tres grans tipus. Els d'origen glacial, on destaquen l'estany de Certescans amb una fondria de 140 metres; o l'estany de Rius, d'uns 2.400 metres de llargada; els d'origen litoral, en deltes i aiguamolls; i els d'origen crstic, on destaca l'estany de Banyoles per la seva importncia i el seu s esportiu i ldic. Si a tot aix afegim els 580 km de costa es pot comprovar la importncia que aquests recursos han tingut en el desenvolupament d'algunes activitats fisicoesportives. Catalunya concentra en un mateix territori la possibilitat de realitzar la major part de les prctiques esportives que es practiquen en l'entorn natural. Es pot passar en poques hores de navegar per la costa mediterrnia a esquiar en els cims ms alts del Pirineu. Clima
Les grans unitats del relleu condicionen i defineixen uns tipus de clima especfics que accentuen les diferncies paisatgstiques i que, a la vegada, van modulant el relleu. El clima mediterrani de la costa contrasta amb el clima continental de les comarques de ponent i, a la vegada, tots dos es diferencien encara ms de les condicions alpines que s'imposen al Pirineu. Tot i aix, la situaci geogrfica de Catalunya condiciona l'estabilitat climtica i, a ms, la seva orografia accidentada s'encarrega de provocar uns contrastos climtics ben definits. Les condicions alpines o subalpines amb hiverns llargs i estius plujosos noms es donen als Pirineus centrals i en alguns punts culminants de la resta de muntanyes. Les condicions continentals de considerable sequera i temperatures extremes es donen al centre de la plana de Lleida i en algunes rees meridionals. Les condicions prpies del clima mediterrani, suavitat de les temperatures i poc contrast estiu-hivern, van acompanyades d'importants diferncies de precipitaci entre les zones nord (ms humides) i les zones sud (ms seques). Entre els factors que condicionen el clima a escala local podem destacar: la distncia respecte al mar, l'altitud i l'orientaci. Les zones properes al mar presenten unes condicions ms suaus i humides que la resta. Aix passa perqu l'aigua del mar canvia de temperatura ms lentament que la terra. Aquest fenomen evita les gelades a l'hivern i refresca les temperatures a l'estiu. Per contra, les zones allunyades de la costa pateixen canvis de temperatura importants, tant durant el dia com durant l'any, i en general sn zones de gran sequedat. La proximitat o llunyania de la Pla director dinstallacions i equipaments esportius de Catalunya
24 / Memria
costa no depn nicament de la distncia en km, tamb hi influeixen les barreres fsiques que dificulten l'entrada de masses d'aire vers l'interior. Aix, a Catalunya, com a conseqncia de la serralada Litoral, hi ha zones properes a la costa que presenten diferncies climtiques importants. El segon factor del clima local s l'altitud. Per regla general, hi ha un gradient de temperatura en variar l'alada que provoca el descens d'entre 1,0 i 0,50 graus de temperatura cada 100 m d'ascensi, en funci de la humitat de l'aire. Aquesta regla general presenta importants excepcions en molts indrets on, a causa de les condicions topogrfiques, es produeix el fenomen anomenat inversi trmica. Aquesta inversi es produeix pel refredament de les masses d'aire que estan en contacte amb la terra durant la nit. En el moment de la inversi trmica, els vessants situats a ms alada, registren temperatures superiors als fons de les valls. Els efectes de la inversi sn palesos en la vegetaci i els conreus i no s estrany que la inversi duri dies o setmanes en algunes planes com la de Lleida o la de Vic, cobrint nit i dia extenses rees sota una espessa boira i a una temperatura molt baixa. A ms de l'altitud, el relleu determina canvis climtics per l'orientaci dels vessants i l'exposici d'aquests a la radiaci solar. A Catalunya, com en tot l'hemisferi nord, els vessants que miren cap al sud, sn exposats al sol i reben ms radiaci solar que els vessants orientats al nord. Per tant, l'orientaci sud s, en general, ms seca i clida. Un altre aspecte important de l'orientaci s la procedncia dels vents humits. A Catalunya, per regla general, els vents humits sn de llevant o del sud, per als Pirineus els vents humits del nord-oest deixen precipitacions als vessants nord. En les comarques litorals, els vents humits de llevant provoquen les pluges al vessant est i provoquen que l'aire procedent del Mediterrani arribi sec a les comarques interiors. Els dos elements ms importants per mesurar la repercussi que pot tenir el clima en la planificaci dels equipaments esportius, i dels quals es disposa de ms dades, sn: la temperatura i les precipitacions. Pel que fa a la temperatura, cal dir que els valors que s'utilitzen normalment sn les mitjanes mensuals. Aquestes mitjanes donen una referncia vlida de la temperatura en cada zona i perode. Els valors de temperatura condicionen tant la vegetaci de cada zona com els tipus i caracterstiques de les infraestructures o equipaments d'una zona. Per conixer les caracterstiques que hauran de tenir els equipaments, cal tenir en compte la temperatura mitjana dels mesos ms extrems. A Catalunya, el mes ms fred de mitjana s el gener tot i que el mes de febrer acostuma a registrar les temperatures ms extremes. Pel que fa al mes ms calors acostuma a ser lagost. Al gener, la zona costenera presenta temperatures mitjanes entre els 8 i 10. Les zones interiors valors entre els 3 i 6 i temperatures sota 0 a les zones ms altes de muntanya. La disminuci de les temperatures amb lallunyament del litoral fa palesa lacci termoreguladora del mar. Pel febrer els valors sn similars al mes de gener amb un lleuger increment termomtric d1 per fora desigual. Mentre el litoral i les planes centrals mantenen increments dentre 1 i 2, al Pirineu i Prepirineu les temperatures sn molt similars. Les temperatures extremes, Pla director dinstallacions i equipaments esportius de Catalunya
Memria / 25
especialment les mnimes, acostumen a ser ms baixes que al gener, en part pel refredament de laigua del mar que redueix lefecte termoregulador que t al gener. Per altra banda a lagost, les temperatures mitjanes ms altes es registren a la zona del delta de l'Ebre i a les planes de Lleida amb valors per sobre dels 25 mentre que a la resta del territori les temperatures mitjanes oscillen entre els 22 i els 24, tret de les zones de muntanya on els valors estan sempre per sota dels 20 de mitjana. L'altre element important per a la valoraci climtica sn les precipitacions. Una anlisi rpida permet detectar relacions entre el relleu i la quantitat de pluja caiguda. Pel que fa a la mesura de les precipitacions, les dades s'acostumen a expressar en millmetres (mm) i s'obtenen valors de precipitacions mitjanes anuals, o per estacions (primavera, estiu, tardor, hivern). Les precipitacions mitjanes anuals permeten diferenciar dues zones a Catalunya. Una pertany a lanomenada Ibria plujosa i es caracteritza perqu se superen els 700 mm de precipitaci anual encara que alguns sectors poden arribar als 1.200 mm. Laltra part, ms extensa, pertany a la Ibria seca i es mant per sota dels 700 mm per en cap cas presenta precipitacions inferiors als 300 mm. La zona ms seca forma un triangle a lextrem occidental de la Depressi Central amb mitjanes que se situen entre 350 i 400 mm, mentre la ms plujosa es localitza al Pirineu amb valors superiors als 1.250 mm. Per sota de leix que divideix la Ibria seca de la plujosa, hi ha zones com els ports de Beseit o la serra de Prades on se superen els valors propis daquesta zona i sarriba en alguns casos als 800 mm. Per contra, a la zona plujosa, hi ha dos sectors que reben precipitacions bastant inferiors a les de les terres que lenvolten i fins i tot menys de 700 mm de manera que constitueixen dues ombres pluviomtriques ben definides. Una es localitza a la depressi de la Cerdanya i a les terres de lAlt Urgell ms properes al riu Segre abans dagafar una direcci marcadament sud. Aix a la Seu dUrgell la precipitaci mitjana anual voreja noms els 600 mm. Laltra ombra, menys marcada, se situa prop de la divisria entre la Catalunya plujosa i la seca, al centre de la comarca del Bages entre Cabrianes, Manresa i Sallent, amb mitjanes que amb prou feines arriben als 550 mm. Pel que fa al rgim pluviomtric estacional, la distribuci de les precipitacions s fora irregular. La zona de la Val dAran no t cap mes sec i presenta un gran equilibri entre les quatre estacions. A la resta del Pirineu, lhivern acostuma a ser lestaci amb menys precipitaci i normalment en forma de neu, mentre que els estius solen ser plujosos, tot i que les pluges sn locals, curtes i en forma de tempesta. A excepci dels Pirineus i la regi d'Olot, el rgim pluviomtric de Catalunya es caracteritza per un estiu marcadament sec. Malgrat aix, la sequera estiuenca s ms marcada al litoral sud. Els mxims pluviomtrics se situen, a excepci dels Pirineus, a la primavera o a la tardor. Al litoral el mxim es produeix a la tardor, normalment al setembre o a l'octubre. Cap a l'interior, el mxim es dna a la primavera, normalment al mes de maig. Tot i que aquestes dades sn de gran inters, cal dir que no expressen la freqncia de les pluges i, per tant, no permeten conixer el nombre de dies a l'any que plou. Aquesta Pla director dinstallacions i equipaments esportius de Catalunya
26 / Memria
freqncia s la dada que ms pot condicionar les caracterstiques que hauran de tenir els equipaments, per les dades disponibles dels observatoris catalans no permeten disposar duna cartografia ajustada i coherent per a tot el territori. Tot i aix hi ha una relaci bastant estreta entre el nombre de dies i la precipitaci mitjana anual. El nombre mitj anual de dies amb precipitaci apreciable (pluja o neu) oscilla entre poc ms de 50 dies en alguns punts del sud del Segri i la cubeta de Mra dEbre i uns 125 dies a la Val dAran i als cims propers del Pirineu occidental. Noms en algunes zones del Pirineu i als cims del Montseny els dies de neu en alguns mesos hivernals poden superar els de pluja.

Memria / 27
2.4.2 Demografia
La histria de la poblaci catalana als darrers anys es pot dividir en tres perodes ben diferenciats. El primer perode, entre 1960 i 1975, va suposar un creixement notable de la poblaci de Catalunya, que va passar en 15 anys de menys de 4 milions a 5,7 milions d'habitants. El segon perode, del 1975 al 1996, s'ha caracteritzat per un estancament relatiu del creixement demogrfic que ha mantingut la poblaci al voltant dels 6 milions d'habitants durant les dcades dels vuitanta i noranta. El segle XXI comena amb forts increments de poblaci que trenquen la tendncia dels darrers anys del segle XX. Les fonts d'aquesta situaci cal cercar-les en els forts canvis ocorreguts en els components demogrfics que ms afecten l'estructura i l'evoluci de les poblacions: la fecunditat i els fenmens migratoris. Pel que fa a la fecunditat, l'evoluci ms recent, des de 1996, es caracteritza per un increment del nombre de naixements i respecte a les migracions, s'ha trencat la tradici immigratria procedent de la resta dEspanya dels anys seixanta, per a partir de finals dels anys 90 sinicia una nova onada migratria, en aquest cas procedent de lestranger. L'evoluci de la poblaci a Catalunya des dels anys seixanta presenta un fort canvi a partir de l'any 1975. En el perode 1960-1975, el creixement demogrfic s molt considerable, ja que en 15 anys la poblaci augmenta de ms d1.750.000 persones, amb una taxa de creixement anual acumulatiu del 2,53% o dit d'una altra manera, que la poblaci creixent a aquest ritme es duplicaria en tan sols 28 anys. Per contra, de l'any 1975 al 1996, s'observa una relativa estabilitat numrica de la poblaci amb un creixement de 430.000 persones, que recull una taxa de creixement anual del 0,38%, que vol dir que la poblaci necessitaria 183 anys per duplicar-se. A partir de l'any 1996, on lndex anual de creixement toca fons amb un 0,03%, s'observa un canvi de tendncia i un nou creixement de la poblaci de gaireb 250.000 persones en 5 anys situant la taxa de creixement anual en el 0,83%. A partir del 2001 lincrement s ms notable i les taxes de creixement anual superen el 2% cosa que no passava des de lany 1975. Al mateix temps, en aquests darrers anys s'han produt canvis importants en l'estructura per edats de la poblaci de Catalunya a causa del descens de la natalitat fins a meitat dels anys noranta que s'ha tradut en una disminuci de la proporci de nens i de joves i en un augment de la d'adults i vells. s a dir fins lany 1996, s'ha produt una forta reducci de la base de la pirmide i un augment dels efectius presents a la seva cspide i per tant, hi ha hagut un progressiu procs d'envelliment de la poblaci catalana que ha estat originat tant per la caiguda de la fecunditat (envelliment de la base) com pels progressius guanys en l'esperana de vida (envelliment de la cspide de la pirmide). En termes relatius, la poblaci de menys de 20 anys ha passat del 29,8% al 18,9% entre 1986 i 2003, mentre que la de ms de 60 anys ha incrementat, i ha passat del 17,6% al 21,6% en el mateix perode. Aquestes transformacions experimentades per la poblaci catalana amaguen l'existncia de fortes diversitats en l'evoluci i en l'estructura per edats de les comarques i unitats territorials.

28 / Memria
La histria de la segona meitat del segle XX de la poblaci de Catalunya s la d'un primer procs de concentraci vers l'rea de Barcelona i el seu entorn i en els darrers anys una desconcentraci cap a les corones metropolitanes cada vegada mes allunyades. Fins l'any 1960, la zona de creixement ms gran era la ciutat de Barcelona, a la dcada dels seixanta i principis dels setanta era la primera corona metropolitana i a partir de la segona meitat dels setanta i els vuitanta la concentraci s'aplegava en la segona corona metropolitana. Parallelament al conjunt del pas es donava una tendncia similar encara que d'una intensitat molt menor amb importants concentracions a l'entorn de les capitals provincials, de la majoria de les capitals comarcals i de l'eix litoral i prelitoral. Aquest model de poblament s'esgota a finals dels vuitanta quan el procs de mxim creixement es trasllada cap a municipis ms petits situats al voltant de les ciutats i de les rees fins aleshores ms dinmiques. De forma semblant es troba l'existncia d'una gran disparitat d'estructures per edats, des de comarques amb una estructura molt jove (menys d'un 15% de poblaci major de 64 anys al 2003, com el Baix Llobregat, 12,8%) fins a comarques molt envellides com la Terra Alta, 28,9%, o el Pallars Juss, 29,3%, el mateix any. Aquesta diversitat s'origina d'un costat, pel despoblament de les rees rurals de Catalunya, i de l'altre, per la progressiva concentraci de la immigraci en les zones urbanes, industrials i turstiques. A conseqncia de l'evoluci de la mortalitat i de la natalitat s'ha produt una reducci de la taxa de creixement natural, que s'ha situat al voltant del creixement natural 0, concretament, ha passat de l'11,2 per 1.000 de l'any 1975, al 1,70 per 1000 de lany 2002 passant pel 0,03 per 1.000 de l'any 1995, on va tocar fons. L'altre fenomen important s el del saldo migratori. Les migracions han estat un fenomen demogrfic clau en l'evoluci de la poblaci de Catalunya. Durant els anys 1960-1975, el creixement total est prop d'1.740.000, dels quals 950.000 sn per migraci, bsicament de la resta dEspanya. En canvi, entre els anys 1975 i 1996, el creixement s de 430.000 persones i les migracions presenten un saldo negatiu de 25.000 persones. Del 1996 al 2003 el saldo de les migracions amb la resta dEspanya es mant proper al 0 ja que en el perode 1996 1999 va ser negatiu, per del 2000 al 2003 ha esta positiu. Altre cosa sn les immigracions de la resta del mon ja que des de lany 1996 no han parat daugmentar any rera any i el 2003 sarriba a la xifra dels 543.008 immigrants empadronats a Catalunya. En resum, la situaci actual es caracteritza per un saldo migratori positiu que no para daugmentar. Possiblement no cal esperar canvis significatius a curt termini, tot i que el saldo migratori s un component incert i pot variar molt en funci de levoluci de la situaci econmica i poltica en un mon tan globalitzat. L'estructura actual de la poblaci de Catalunya recull el procs de caiguda de la fecunditat i la tendncia a l'envelliment de la poblaci. L'envelliment actua al mateix temps com a causa d'altres fenmens demogrfics. L'envelliment pot accelerar els corrents d'emigraci i de natalitat. A Catalunya, el perode 1975-1996 presenta una reducci de 535.000 joves d'edats compreses entre 0 i 14 anys, caiguda comparable a la de la taxa de fecunditat que passa de 79,6 naixements a lany per cada 1.000 dones entre 15 i 49 anys, a 34,4. Del 1996 al 2003 la poblaci de 0 a 14 anys ha augmentat lleugerament (31.200) per la de 15 a 19 anys ha perdut 117.400 joves. Els percentatges continuen baixant per la taxa de fecunditat sha recuperat fins a situar-se al voltant dels 44 naixements a lany per cada 1.000 dones entre 15 i 49 anys, lany 2003.

Memria / 29
La poblaci adulta entre el 1975 i el 1996 es veu incrementada en 573.000 efectius i els ms grans de 65 anys, en 391.000. s a dir, s'incrementa un 15,8% i un 67,6%, respectivament. Del 1996 al 2003 els increments sn menors per significatius: un 14,5% els adults i un 15,9% els majors de 65 anys. La pirmide de l'any 2003 mostra aquestes modificacions que en general sn: important reducci de la base de la pirmide amb una recuperaci ja en les edats de 0 a 5 anys, eixamplament en els grups d'adults que corresponen a les generacions "plenes" nascudes als seixanta i principis dels setanta, i l'increment de la zona alta de la pirmide especialment pel que fa a les dones. Si es t en compte el marc territorial, hi ha unes zones que presenten una estructura poblacional ms jove, unes zones amb una estructura poblacional intermdia i unes zones envellides. Les comarques ms envellides, amb ms del 25% de la poblaci major de 65 anys, corresponen a zones afectades pel despoblament rural, com alguna comarca del Prepirineu (Pallars Juss), les terres d'agricultura seca de Lleida i Tarragona (Garrigues i Terra Alta), aix com alguna comarca d'antiga tradici industrial (Bergued). Aquestes comarques es caracteritzen pel fet de tenir una proporci de majors de 65 anys que gaireb duplica la poblaci de menys de 19 anys i unes edats mitjanes de la poblaci superiors als 44 anys. Quadre/taula 2.4.2.1.1
100 90 80 70 60 50 40 30 20 10 edat 350.000
Pirmide dedat de lany 2003
250.000
150.000
50.000
50.000
150.000
250.000
350.000
homes
dones
Les comarques madures, amb un percentatge de majors de 65 anys entre el 20 i el 25%, comprenen tant comarques agrcoles ms afectades pel despoblament (Baix Ebre, Montsi, Solsons, etc.), com comarques d'economia ms diversificada (Bages, Alt Urgell, Pla dUrgell, etc.) o comarques de muntanya menys envellides com lAlta Ribagora i el Pallars Sobir. Sn en general rees amb unes edats mitjanes, entre 40 i 45 anys. Les comarques intermdies, tenen entre el 15 i el 20% de majors de 65 anys, sn les que van experimentar un fort creixement en el perode 1960-1975 (Baix Empord, Alt Peneds,

30 / Memria
Osona o Anoia), aix com el Barcelons, on hi ha una forta dualitat entre les capitals envellides i la resta de municipis amb una estructura jove. Les mitjanes dedat comprenen dels 38 als 40 anys. Les comarques joves, amb percentatges de vells inferiors a la mitjana de Catalunya, sn les que van tenir les taxes d'immigraci i de natalitat ms elevades, i es troben situades prop de Barcelona, a l'rea de creixement tarragonina i a l'rea Girons-Selva. Es caracteritzen per unes mitjanes dedat per sota dels 38 anys. Per analitzar les perspectives de la poblaci catalana en el futur, cal tenir en compte les previsions que el PTGC fa per al conjunt del territori. Aquestes perspectives estan fetes en un horitz fora lluny i estableixen quina ser la poblaci en els diferents mbits, aplicant els criteris de reequilibri. Tanmateix, per analitzar les previsions que requereix el PIEC, s'ha pres com a data d'horitz l'any 2015, basant-se en les projeccions de poblaci de Catalunya fetes per lInstitut dEstadstica de Catalunya lany 2004. En aquests 12 anys la poblaci de Catalunya tindr una variaci important, tant pel que fa als valors absoluts de poblaci, com a l'estructura per edats de la poblaci i en la seva distribuci territorial. La poblaci de Catalunya passar de tenir 6.704.146 habitants el 2003, segons el Padr als 7.723.744 l'any 2015, previstos en lescenari mitj alt. Aquest creixement de 1.019.598 habitants representa aproximadament, en valors percentuals, un augment del 15,21% en 12 anys i un creixement anual acumulatiu de l1,30%. Aquest nivell de creixement representa un manteniment, tot i que atenuat, de la tendncia iniciada l'any 2000 en passar de taxes de creixement inferiors al 0,5% a taxes superiors al 2%. Aquest fenomen t el seu origen en una recuperaci dels nivells de fecunditat i un escenari migratori que planteja el manteniment del lleuger saldo positiu amb la resta dEspanya i molt especialment del saldo migratori amb lestranger, el ms important daquest darrers anys. Si s'analitza aquesta evoluci per unitats territorials es pot comprovar un grau de disparitat important entre les diferents comarques, ja que hi ha comarques, com ara el Garraf o el Baix Peneds, que tenen un augment de poblaci superior al 30% i d'altres, com ara el Barcelons, inferior a l1%. Noms hi ha dues comarques que perden poblaci, tot i que tant percentualment com en dades absolutes no s massa significativa. Es traca de la Ribera dEbre amb un petit detriment del 0,5% i el Pallars Juss amb un 4%, per tot plegat no representa ms de 600 habitants. Les unitats que ms poblaci guanyen en termes absoluts sn les comarques que envolten l'rea de Barcelona, el Valls Occidental (+188.730 habitants), el Baix Llobregat (+163.427 habitants), el Valls Oriental (+101.319 habitants) i el Maresme (+96.927 habitants). A fora distncia es poden trobar les comarques del Tarragons, el Baix Camp, el Garraf, el Girons i Osona amb augments que van dels 30.000 als 50.000 habitants. Per altra part, el creixement baix o moderat (<3%) que afecta poques comarques (Alta Ribagora, Ripolls, Terra Alta, Bergued), est fortament concentrat a la comarca del Barcelons, que en termes absoluts noms guanya prop de 16.500 habitants que representa un increment del 0,8%. Pla director dinstallacions i equipaments esportius de Catalunya
Memria / 31
Les variacions relatives poden donar una visi ms bona de les rees de creixement i decreixement. A escala comarcal, s'observen diferncies entre les comarques que augmenten significativament de poblaci, > del 20% (17), comarques que creixen moderadament, entre el 10 i el 20% (13), comarques prcticament estancades <10% (13) i comarques que la veuran reduda (2). Quadre/taula 2.4.2.1.2 Creixement comarcal
Poblaci 2003 Projecci 2015 Creixement 37.744 45.213 19,8% 110.743 130.083 17,5% 86.306 109.755 27,2% 20.106 20.940 4,1% 3.687 3.789 2,8% 98.581 122.679 24,4% 161.561 186.847 15,7% 156.312 194.711 24,6% 70.373 81.275 15,5% 112.553 133.940 19,0% 730.111 893.538 22,4% 69.083 90.244 30,6% 2.192.450 2.209.045 0,8% 38.955 39.446 1,3% 15.540 18.711 20,4% 19.401 22.761 17,3% 117.436 153.830 31,0% 19.315 20.161 4,4% 49.625 55.963 12,8% 149.297 184.375 23,5% 377.608 474.535 25,7% 60.728 71.063 17,0% 35.705 38.682 8,3% 135.871 168.191 23,8% 12.563 12.057 -4,0% 6.396 7.333 14,6% 26.720 32.244 20,7% 30.934 36.699 18,6% 9.335 10.026 7,4% 22.464 22.358 -0,5% 26.138 26.765 2,4% 19.710 23.900 21,3% 173.092 193.702 11,9% 131.730 160.405 21,8% 12.047 13.604 12,9% 196.387 249.100 26,8% 12.322 12.582 2,1% 32.498 38.360 18,0% 8.373 10.437 24,7% 773.800 962.530 24,4% 340.546 441.865 29,8% 6.704.146 7.723.744 15,2%
COMARCA Alt Camp Alt Empord Alt Peneds Alt Urgell Alta Ribagora Anoia Bages Baix Camp Baix Ebre Baix Empord Baix Llobregat Baix Peneds Barcelons Bergued Cerdanya Conca de Barber Garraf Garrigues Garrotxa Girons Maresme Montsi Noguera Osona Pallars Juss Pallars Sobir Pla de l'Estany Pla d'Urgell Priorat Ribera d'Ebre Ripolls Segarra Segri Selva Solsons Tarragons Terra Alta Urgell Val d'Aran Valls Occidental Valls Oriental TOTAL

32 / Memria
Un altre aspecte que varia considerablement en aquests 12 anys s l'estructura per edats de la poblaci. Si es compara l'any 2003 amb el 2015, s'observa com el grup d'edat de 0-14 anys tindr 424.939 efectius ms al 2015, per la poblaci ms gran de 65 anys haur incrementat el seu volum en gaireb 255.914 efectius. En termes relatius, significa un increment del 46% per als ms joves i del 22% per als majors de 65 anys. El grup de gent adulta entre els 15 i 64 anys, tot i que augmentar de volum (338.745), perdr pes relatiu ja que passar de ser el 69% de la poblaci al 64%. Quadre/taula 2.4.2.1.3
100 90 80 70 60 50 40 30 20 10 edat
400.000 300.000 200.000 100.000 0 100.000 200.000 300.000 400.000
Pirmide dedat de la projecci 2015
homes
dones
Els grups d'edat que reduiran els efectius sn els que, potencialment, ms demanaran l's d'equipaments esportius. Les edats que perden poblaci van dels 20 anys als 35 anys amb prdues al voltant del 30%. En canvi, el grup de 0-10 anys s previsible que presenti un increment del 48,6% respecte a l'any 2003. En relaci als mxims increments, superiors al 75%, cal dir que es produeixen en el grup de ms de 85 anys, amb increments que poden arribar al 117% en els majors de 95 anys. En resum, la pirmide demogrfica de l'any 2015 reflecteix el progressiu envelliment de la poblaci, originat tant per l'increment de la poblaci d'edat avanada com per una caiguda de la natalitat, que redueix la base, tot i que aquesta sembla tornar a recuperar-se lentament. Si es creuen les dues variables, territori i edat, es veuen les diferncies ms significatives i es troben les qestions ms rellevants per a la posterior planificaci dels equipaments.

Memria / 33
Les rees amb un percentatge ms elevat de poblaci jove (0-14 anys), al 2015 se situen a les comarques del Camp de Tarragona i de Girona. Per contra, els menors percentatges es troben a les comarques de lAlt Pirineu i a les Terres de lEbre, que ja en el 2003 eren les zones que tenien els percentatges ms baixos. Pel que fa al grup de 15-19 anys, que pot considerar-se un dels principals consumidors d'installacions esportives, presenta una evoluci semblant al grup anterior, tot i que les diferencies sn menors i la seva distribuci s ms repartida pel territori. Fet fora remarcable s la disparitat de situacions que coexisteixen a l'rea metropolitana de Barcelona. Hi ha unitats territorials amb uns mxims, com ara Sant Cugat del Valls, Sant Pere de Ribes o Castelldefels i unitats amb uns mnims, com ara Santa Coloma de Gramenet, l'Hospitalet o Esplugues de Llobregat. El grup de poblaci jove entre 20 i 29 anys, el segon grup ms important en el consum dels equipaments esportius, presenta una clara tendncia decreixent del nombre dels seus efectius. Aquest detriment s produeix a la majoria de les unitats territorials, fins i tot en aquelles que en general presenten un important creixement de poblaci. El grup de poblaci adulta entre 30 i 64 anys presenta una clara tendncia a l'increment del nombre defectius. Aquest augment s reflex del creixement a la majoria de les unitats territorials. En el grup de 65 i ms anys s'aprecia una evoluci creixent en tot el territori, ms important quanta ms poblaci t la unitat considerada i menys envellida est al 2003. En termes relatius, els increments ms grans es donen en comarques dinmiques com el Garraf, el Baix Peneds, que incrementen ms del 30% la poblaci jubilada, ja que al 2003 tenien un percentatge baix de poblaci en aquestes edats. Per contra, els increments ms baixos o els negatius es donen en comarques que ja tenien percentatges alts de poblaci jubilada com el Pallars Juss o la Ribera dEbre. En conclusi, el focus d'atenci sobre les possibles modificacions en la demanda d'installacions esportives com a conseqncia dels fenmens demogrfics, s'haur de centrar sobre dos aspectes. El primer, sobre la diversitat d'evolucions de la poblaci a les diferents comarques i municipis, i relacionar-lo amb el model actual de poblament, on els majors increments relatius de poblaci es donaran a les ciutats mitjanes i petites de les rees ms dinmiques. El segon, en els canvis que es produiran en l'estructura per edats de la poblaci i com afectaran certs nivells i tipus de demanda. Aquestes variacions en l'estructura d'edats poden comportar algunes contradiccions, com per exemple que tot i augmentar els hbits de prctica d'alguns grups d'edat, la forta davallada dels seus efectius suposi un menor nombre de practicants en el futur.

34 / Memria
2.4.3 mbits territorials

Catalunya, tot i tenir un territori de dimensions redudes, presenta una gran complexitat administrativa, en bona part, a causa de l'orografia que condiciona les comunicacions internes. El Pla territorial general de Catalunya (PTGC) estableix que l'estructura territorial d'un determinat mbit es fonamenta en el sistema urb que el vertebra, especialment en les societats modernes en qu el fet urb assoleix una influncia decisiva. s per aquest motiu que el PTG crea uns sistemes de proposta que recullen aquestes relacions. El pas de l'antiga societat rural a una societat industrial primer, i postindustrial darrerament, comporta l'adopci per la majoria de la poblaci d'un model de vida urb arreu del pas. Aquest model de vida comporta el pas de la ciutat-mercat a la ciutat-indstria i la conseqent absorci de poblaci. A mesura que aquestes ciutats es massifiquen, comencen a aparixer nuclis de poblaci residencial al voltant, que configuren la ciutat real ms enll de qualsevol divisi administrativa. Els nexes entre poblacions s'incrementen i s'amplia el concepte de ciutat real, exponent d'una societat moderna en qu tant els seus individus integrants com els mbits territorials suportants, cada cop estan menys tancats en si mateixos i ms relacionats entre s, per diversos motius, dins d'unes rees funcionals ms o menys mplies segons el subjecte i la localitzaci. Tal com estableix el PTGC, aquestes rees funcionals se superposen a qualsevol divisi administrativa i permeten accedir a la comprensi de la repercussi del fenomen urb i del seu poder d'atracci. Els parmetres estudiats per determinar aquestes rees sn: Les relacions de base no diria (compres no quotidianes, s de serveis professionals, s d'equipaments socials, etc.). Relacions de base diria (compres quotidianes i mobilitat obligada per motius d'estudi o laborals, etc.).
La difusi de l'autombil i la millora de la xarxa de comunicacions han estat responsables d'un augment considerable de la mobilitat de la poblaci, especialment en municipis rurals. Aix ha provocat una concentraci d'activitats i serveis amb lobjectiu d'aconseguir una rendibilitat ms gran, tant social com econmica, per com a conseqncia ha comportat la dependncia d'uns municipis ms petits respecte a uns altres que actuen com a centres prestadors d'aquests serveis. Amb aquestes consideracions, i tenint en compte la poblaci resident i la poblaci flotant, s'ha establert una estructura territorial que doni viabilitat als diferents equipaments. Aquesta estructura, que respecta la realitat administrativa del territori, estableix una gradaci que va del municipi al conjunt del territori catal.

Memria / 35
Catalunya t 946 municipis amb unes competncies ben definides i uns lmits territorials que responen normalment a les condicions geogrfiques de l'entorn. Aquests municipis poden estar formats per ms dun nucli de poblaci, o tenir altres divisions territorials amb autonomia administrativa o singularitats especfiques. A diferncia d'altres pasos europeus, els municipis de Catalunya sn divisions molt petites, aix 180 municipis tenen menys de 10 km2; 242, en tenen entre 10 i 20 km2; 336, en tenen entre 20 i 50 km2;139, entre 50 i 100 km2; i 49 municipis tenen ms de 100 km2, tot i que en zones rurals i de muntanya els municipis acostumen a tenir una mida ms gran i, sovint, estan formats per diferents entitats locals menors. Si es classifiquen els municipis per mida de poblaci, es pot comprovar el desequilibri territorial que hi ha, aix com els problemes que genera tenir tal quantitat de municipis amb una poblaci reduda. Segons les dades del Padr de lany 2003, 353 municipis tenen menys de 500 habitants; 383, entre 500 i 2.000 habitants; 208, entre 2.000 i 10.000 habitants; 79, entre 10.000 i 50.000 habitants; i 23, amb ms de 50.000 habitants. Per tant, es pot dir que mentre el 57% de la poblaci viu en 23 municipis, el 43% restant es distribueix en 923 municipis. Aquesta desproporci fa que en molts casos la divisi administrativa no sigui suficient per establir un determinat nivell d'equipament i calgui agrupar-los per aconseguir llindars de poblaci que facin viable la dotaci d'equipaments. Amb aquesta finalitat el PTGC proposa un segon nivell d'mbit que anomena rees bsiques territorials (ABT). Aquestes ABT responen a un criteri d'agrupaci de municipis que t en compte les relacions funcionals de mobilitat obligada diria (treball i estudi), aix com la poblaci resident, la poblaci flotant i les facilitats de comunicaci entre els diferents municipis i el nucli principal, que coincideix amb el de major poblaci. Amb aquest criteri es pot subdividir el territori en 363 rees. Lagrupaci de municipis en rees bsiques territorials proposada pel PTGC, s el punt de partida per a la determinaci dels diferents mbits que fa el PIEC, per atenent a la realitat canviant dels sistemes urbans, shan actualitzat i poden modificar-se en el desplegament del Pla director mitjanant el procediment especfic establert. Lobjectiu daquesta divisi s poder establir un mbit funcional mnim on situar els nivells dequipaments bsics que superen lmbit municipal. Aquestes rees sn importants per tal de fer que augmenti la qualitat de vida en totes les rees del territori, de manera que el nivell dequipaments sadeqi a les necessitats i el nivell mnim nestigui assegurat i distribut equilibradament arreu del territori. Moltes d'aquestes ABT (177) es componen d'un sol municipi, i la resta sn constitudes per conjunts de municipis que actuen relacionadament com a unitat funcional. Aquestes ABT tenen un llindar de poblaci mitj al voltant dels 9.000 habitants. Si ordenem les rees bsiques per tamany de poblaci, 9 ABT tenen ms de 100.000 habitants, 15 ABT tenen entre 100.000 i 50.000 habitants, 21 ABT tenen entre 50.000 i 25.000 habitants, 65 ABT tenen entre 25.000 i 10.000 habitants, 82 ABT tenen entre 10.000 i 5.000 habitants i 171 ABT tenen menys de 5.000 habitants. Aix com les ABT formen part de la proposta del PTGC i son de referncia obligada en els plans territorials sectorials, quan les necessitats de distribuci territorial de determinats equipaments ho requereixin, el mateix PTGC dna la possibilitat de crear mbits de tamany Pla director dinstallacions i equipaments esportius de Catalunya
36 / Memria
superior per a la creaci d'mbits funcionals que s'adaptin a les exigncies dels diferents tipus dequipaments. El PIEC proposa, seguint els criteris establerts en el PTGC, lagrupaci dABT dins del seu mbit comarcal o subcomarcal, atenent a criteris de mobilitat obligada no diria. Per a la seva determinaci s'ha tingut en compte tant la poblaci resident com les facilitats de comunicaci, tot analitzant els diferents sistemes dassentament al territori. El Pla director agrupa els municipis en 64 Agrupacions (AGR) que respecten tant la divisi comarcal actual, com l'mbit territorial inferior, que s l'ABT. Per tant, hi ha agrupacions que comprenen el total de la comarca i agrupacions unimunicipals. Si s'ordenen les agrupacions per tamany de poblaci, hi ha 6 agrupacions amb menys de 10.000 habitants, 7 entre 10.000 i 20.000 habitants, 21 entre 20.000 i 50.000 habitants, 20 entre 50.000 i 150.000 habitants i 10 amb ms de 150.000 habitants. Els diferents mbits territorials considerats en el PIEC, sacullen als sistemes de proposta establerts al PTGC i sn rees de planificaci que es tenen en compte per al clcul de les necessitats. La Comarca s el segent nivell de divisi territorial. Catalunya sestructura en 41 comarques amb criteris histrics, fsics, econmics i socials. 38 comarques es definiren el 12 doctubre de 1932. Lany 1988 es revisa la divisi comarcal de 1932 i shi afegeixen 3 comarques ms: l'Alta Ribagora, el Pla de lEstany i el Pla dUrgell. Cal fer especial esment de la comarca dEra Val dAran, de la que l'Estatut dautonomia de Catalunya va establir que seran reconegudes i actualitzades les peculiaritats histriques de la seva organitzaci administrativa interna. Dacord amb aquest manament, la Llei 16/1990, de 13 de juliol, sobre el rgim especial de la Val d'Aran, va restablir l'organitzaci administrativa prpia d'aquesta entitat territorial reconeixent personalitat jurdica prpia i plena capacitat i autonomia per al compliment de les seves funcions. Aquesta divisi administrativa presenta diferncies importants tant en la superfcie com en la poblaci de les diverses comarques. Aix, trobem comarques de redudes dimensions, com ara el Barcelons (144,72 km2), o el Garraf (185,28 km2), i comarques molt extenses com ara la Noguera (1.784,06 km2) o l'Alt Urgell (1.447,48 km2). Resumint, es pot dir que hi ha 10 comarques que tenen menys de 500 km2, 22 comarques que tenen entre 500 i 1.000 km2, i 9 comarques que tenen ms de 1.000 km2. Si s'estudien les comarques per trams de poblaci, tenint en compte les dades demogrfiques de lany 2003, es pot dir que 11 comarques no arriben a 20.000 hab., 10 comarques es troben entre els 20.000 i 50.000 hab.; 5 comarques entre 50.000 i 100.000 hab.; i 15 comarques amb ms de 100.000 hab. Tot i aix, una dada que relaciona la superfcie amb la poblaci ens pot permetre entendre millor la realitat territorial i els desequilibris que hi ha. Aix, si la densitat mitjana del territori s de 210 hab./km2, nicament hi ha 10 comarques per sobre de la mitjana, i les 3 comarques que superen els 1.000 hab./km2 (Barcelons, Valls Occidental i Baix Llobregat) concentren ms del 55% de la poblaci.

Memria / 37
El PTGC preveu set mbits supracomarcals amb lobjectiu daplicaci dels plans territorials parcials. Aquests mbits funcionals territorials son els segents: a) mbit Metropolit: lAlt Peneds, el Baix Llobregat, el Barcelons, el Garraf, el Maresme, el Valls Occidental i el Valls Oriental. b) mbit de les Comarques Gironines: lAlt Empord, el Baix Empord, la Garrotxa, el Girons, el Pla de lEstany, el Ripolls i la Selva. c) mbit del Camp de Tarragona: lAlt Camp, el Baix Camp, el Baix Peneds, la Conca de Barber, el Priorat i el Tarragons. d) mbit de les Terres de lEbre: el Baix Ebre, el Montsi, la Ribera dEbre i la Terra Alta. e) mbit de les Comarques Centrals: lAnoia, el Bages, el Bergued, Osona i el Solsons. f) mbit de Ponent: les Garrigues, la Noguera, la Segarra, el Pla dUrgell, el Segri, i lUrgell.
g) mbit de lAlt Pirineu i Aran: lAlta Ribagora, lAlt Urgell, la Cerdanya, el Pallars Juss, el Pallars Sobir i la Vall dAran. Per ltim, l'mbit territorial ms extens fa referncia a la totalitat del territori de Catalunya, el centre d'atracci d'aquest mbit se situa a la ciutat de Barcelona, que s la capital de Catalunya. Per Barcelona no es pot entendre per si sola, s el nucli central dun continu urb i dun territori que t carcter de conurbaci, que demana coordinaci, entesa i laplicaci de criteris comuns en mbits diversos, tal com reconeix la Carta Municipal de Barcelona.

38 / Memria
2.4.3.1
Comarca Alt Camp
Taula dmbits territorials

AGR ABT Codi INE Agrupaci rea Bsica 101 101 43161 Valls 43160 43119 43098 43010 43134 43066 102 43005 43124 43080 43091 43083 103 43108 43036 43113 43120 43059 104 43170 43165 43001 43034 43132 43089 Vallmoll Puigpelat Nulles Ali Rourell, el Garidells, els Alcover Riba, la Mas, la Mont-ral Mil, el Pla de Santa Maria, el Cabra del Camp Pont d'Armentera, el Querol Figuerola del Camp Vila-rodona Vilabella Aiguamrcia Brfim Rodony Montferri Figueres Llers Vilamalla Cabanes Pont de Molins Sant Climent Sescebes Far d'Empord, el Santa Llogaia d'Alguema Masarac Boadella d'Empord Biure Sant Lloren de la Muga Siurana Terrades Albany Roses Palau-saverdera Vilajuga Pau Jonquera, la Agullana Maanet de Cabrenys Darnius Municipi Poblaci Padr 2003 21.649 1.337 706 379 376 309 173 4.197 681 287 166 160 1.727 709 551 320 292 1.061 795 672 600 434 163 36.338 1.068 868 811 464 423 404 299 251 236 232 177 176 174 116 14.719 1.068 1.013 471 2.849 723 700 519
Alt Empord
201
201
17066 17093 17226 17030 17135 17158 17005 17182 17100 17029 17234 17171 17052 17196 17003
202
17152 17120 17223 17128
203
17086 17001 17102 17060

Memria / 39
Comarca
AGR Agrupaci
ABT rea Bsica
Codi INE 17042 17041 17014 Capmany Cantallops Vajol, la Llan Port de la Selva, el Colera Selva de Mar, la Cadaqus Portbou Castell d'Empries Forti Vila-sacra Riumors Vilafant
Municipi
Poblaci Padr 2003 481 265 114 4.232 913 613 202 2.612 1.399 8.165 534 452 174 4.482 955 793 541 524 345 328 240 232 1.413 798 702 374 172 154 149 142 6.997 386 1.604 747 668 616 378 291 844 708 313 215 160 131 86 33.381 1.479 1.334 1.173
204
17092 17140 17054 17188
205 206 207
17032 17138 17047 17074 17230 17151
208
17221 17012 17111 17088 17026 17115 17228 17031 17051
Avinyonet de Puigvents Navata Llad Borrass Ordis Vilanant Cabanelles Cistella Peralada Vilabertran Garriguella Espolla Mollet de Peralada Rabs Vilamaniscle Pedret i Marz Escala, l' Viladamat Sant Pere Pescador Armentera, l' Ventall Sant Miquel de Fluvi Torroella de Fluvi Vilamacolum Bscara Saus Garrigs Ponts Sant Mori Vilar Palau de Santa Eullia Vilafranca del Peneds Granada, la Avinyonet del Peneds Olesa de Bonesvalls
209
17132 17214 17077 17064 17106 17143 17227 17129
210 211
17062 17217 17178 17011 17210 17175 17198 17225
212
17016 17187 17075 17136 17176 17222 17119
Alt Peneds
301
301
8305 8094 8013 8146

40 / Memria
Comarca
AGR Agrupaci
ABT rea Bsica
Codi INE 8304 8206 8154 8027 8249 Vilob del Peneds
Municipi
Poblaci Padr 2003 944 814 701 603 334 2.569 1.842 1.297 450 5.545 1.562 1.497 2.578 10.708 2.112 1.906 1.638 1.138 893 376 4.929 1.838 2.665 11.726 829 803 766 396 332 200 181 153 125 98 54 1.872 385 265 954 577 275 115 2.165 952 570 34.391 1.037 599 281
Sant Cugat Sesgarrigues Pacs del Peneds Cabanyes, les Santa Fe del Peneds Sant Mart Sarroca Torrelles de Foix Font-rub Pontons Santa Margarida i els Monjos Castellet i la Gornal Castellv de la Marca Olrdola Sant Sadurn d'Anoia Sant Pere de Riudebitlles Sant Quint de Mediona Mediona Torrelavit Pla del Peneds, el Puigdlber Gelida Sant Lloren d'Hortons Subirats Seu d'Urgell, la Ribera d'Urgellet Valls de Valira, les Montferrer i Castellb Als i Cerc Valls d'Aguilar, les Vansa i Frnols, la Josa i Tuixn Pont de Bar, el Estamariu Arsguel Cava Oliana Peramola Bassella Organy Coll de Narg Fgols i Aliny Cab Pont de Suert, el Vall de Bo Vilaller Igualada Sant Mart de Tous Jorba Copons
304
8227 8288 8085 8168
305
8251 8058 8065
308 302 302 303
8145 8240 8232 8236 8122 8287 8164 8174
306 307 Alt Urgell 401 401
8091 8222 8273 25203 25185 25239 25140 25005 25906 25909 25910 25030 25088 25032 25071
402
25149 25165 25044
403
25155 25077 25908 25061
Alta Ribagora
501
501
25173 25043 25245
Anoia
601
601
8102 8226 8103 8071

Memria / 41
Comarca
AGR Agrupaci
ABT rea Bsica
Codi INE 8008 8133 8297 8185 8021 Argenola Montmaneu Veciana Rubi Bellprat
Municipi
Poblaci Padr 2003 202 193 168 131 92 9.236 884 102 10.793 10.869 1.611 3.110 530 350 217 192 191 153 6.209 5.111 1.111 727 2.737 441 2.794 1.874 721 145 1.379 67.269 405 224 6.342 9.688 1.417 1.097 5.610 670 6.154 679 5.312 7.101 3.256 2.049 1.018 649 4.696 781 623
602
8250 8104 8257
Santa Margarida de Montbui Llacuna, la Santa Maria de Miralles Vilanova del Cam Piera Hostalets de Pierola, els Calaf Prats de Rei, els Sant Mart Sesgueioles Castellfollit de Riubregs Calonge de Segarra Pujalt Sant Pere Sallavinera Masquefa Capellades Vallbona d'Anoia Cabrera d'Igualada dena Castellol Torre de Claramunt, la Pobla de Claramunt, la Carme Orp Bruc, el Manresa Rajadell Aguilar de Segarra Sant Fruits de Bages Sant Joan de Vilatorrada Calls Fonollosa Santpedor Castellnou de Bages Sria Sant Mateu de Bages Cardona Sallent Balsareny Aviny Santa Maria d'Ol Sant Feliu Sasserra Arts Calders Monistrol de Calders
603 604 605
8302 8161 8162 8031 8170 8228 8060 8036 8176 8189
606 607
8119 8044 8292 8028
608 609
8143 8063 8286 8165 8048 8152
610 Bages 701 701
8025 8113 8178 8002
702 703
8213 8218 8038 8084
704 705 706 707 708 709
8192 8062 8274 8229 8047 8191 8018 8012 8258 8212
710
8010 8034 8128

42 / Memria
Comarca
AGR Agrupaci
ABT Codi INE rea Bsica 711 8138 Moi 8079 712 8140 8139 8277 713 714 715 716 717 718 8262 8061 8053 8242 8127 8141 8090 8182 8098 8059 43123 43042 43011 802 803 43145 43003 43031 43128 43007 43081 804 43129 43088 43033 43127 43053 43017 808 43116 43039 43057 809 43009 43169 43015 Estany, l' Navarcles Mura Talamanca
Municipi
Poblaci Padr 2003 4.647 408 5.442 225 114 7.334 1.066 3.080 245 2.559 5.629 155 2.838 2.390 389 94.407 1.722 1.017 4.507 230 1.686 1.033 750 496 5.462 1.535 831 746 187 154 579 119 60 1.393 528 122 23.555 1.369 4.642 646 7.897 447 192 31.164 910 6.839 377 1.240 843
Sant Vicen de Castellet Castellgal Castellbell i el Vilar Marganell Monistrol de Montserrat Navs Gai Pont de Vilomara i Rocafort, el Sant Salvador de Guardiola Castellfollit del Boix Reus Castellvell del Camp Almoster Selva del Camp, la Albiol, l' Borges del Camp, les Riudecols Aleixar, l' Maspujols Riudoms Montbri del Camp Botarell Riudecanyes Duesaiges Argentera, l' Prades Capafonts Febr, la Alforja Vilaplana Arbol Cambrils Vinyols i els Arcs Vandells i l'Hospitalet de l'Infant Pratdip Mont-roig del Camp Vilanova d'Escornalbou Colldejou Tortosa Tivenys Roquetes Alfara de Carles Xerta Benifallet
Baix Camp
801
801
802
805 806 807
43038 43178 43162 43118 43092 43167 43045
Baix Ebre
901
901 902 903
43155 43149 43133 43008 43052 43025

Memria / 43
Comarca
AGR Agrupaci
ABT rea Bsica
Codi INE 43006 43102 Aldover Pals Deltebre Aldea, l' Camarles Ampolla, l' Ametlla de Mar, l' Perell, el Bisbal d'Empord, la Forallac Cor
Municipi
Poblaci Padr 2003 814 625 10.697 3.590 3.060 2.133 5.835 2.246 8.651 1.684 1.174 1.168 401 230 19.635 1.749 3.748 2.143 288 287 168 9.393 893 619 321 176 165 1.145 607 348 348 332 303 206 199 179 167 144 15.968 549 8.282 19.456 7.905 3.522 41.543 82.817 46.447 29.982 14.809
904 905 906 907 908 909 Baix Empord 1001 1001
43901 43904 43903 43906 43013 43104 17022 17902 17057 17901 17130 17205
Crulles,Monells,St.Sadurn de l'Heura Pera, la Ullastret Palafrugell Mont-ras Begur Pals Regencs Palau-sator Torrent Torroella de Montgr Ull Bellcaire d'Empord Gualta Serra de Dar Fontanilles Verges Albons Parlav Jafre Tallada d'Empord, la Foix Colomers Ultramort Rupi Vilopriu Garrigoles Palams Vall-llobrega Calonge Sant Feliu de Guxols Castell-Platja d'Aro Santa Cristina d'Aro Sant Feliu de Llobregat Cornell de Llobregat Esplugues de Llobregat Sant Joan Desp Sant Just Desvern
1002 1003 1006
17117 17110 17013 17124 17144 17121 17197
1009
17199 17204 17018 17081 17191 17070
1010
17211 17004 17126 17085 17195 17068 17055 17203 17153 17232 17076
1002
1004 1005 1007 1008 1011
17118 17209 17034 17160 17048 17181 8211 8073 8077 8217 8221
Baix Llobregat
1101
1101 1108 1109 1110 1111

44 / Memria
Comarca
AGR ABT Codi INE Agrupaci rea Bsica 1102 1112 8089 Gav 1113 1114 1115 1122 1123 1124 1127 1103 1102 1103 1104 1106 1107 1116 1118 1125 1126 1128 1104 1105 1117 1119 1120 1121 1129 8020 8056 8301 8169 8200 8244 8204 8123 8072 8068 8263 8295 8196 8157 8158 8289 8905 8114 8066 8001 8208 8147 8076 8069 43163 43002 43024 43030 1202 43016 43020 43074 43137 1203 1204 1205 1206 43037 43051 43140 43028 43090 43079 Begues Castelldefels Viladecans Prat de Llobregat, el
Municipi
Poblaci Padr 2003 42.304 5.023 52.405 59.343 63.312 80.738 6.212 3.233 21.958 10.903 6.848 26.008 11.110 23.307 8.544 3.518 4.115 2.898 24.549 1.281 9.166 5.783 19.800 19.403 2.752 26.820 1.780 1.532 424 3.977 1.862 1.821 1.637 15.883 7.339 2.422 2.349 784 453 1.582.738 246.415 214.440 116.012 32.845 15.437 515 498 138 70
Sant Boi de Llobregat Santa Coloma de Cervell Sant Climent de Llobregat Molins de Rei Corbera de Llobregat Cervell Sant Vicen dels Horts Vallirana Sant Andreu de la Barca Pallej Papiol, el Torrelles de Llobregat Palma de Cervell, la Martorell Castellv de Rosanes Abrera Sant Esteve Sesrovires Olesa de Montserrat Esparreguera Collbat Vendrell, el Albinyana Bellvei Bonastre Arbo, l' Banyeres del Peneds Lloren del Peneds Sant Jaume dels Domenys Calafell Cunit Santa Oliva Bisbal del Peneds, la Montmell, el Maslloren Barcelona Hospitalet de Llobregat, l' Badalona Santa Coloma de Gramenet Sant Adri de Bess Berga Vilada Borred Castellar del Riu Capolat
Baix Peneds
1201
1201
Barcelons
1301 1302 1303
1301 1302 1303 1304 1305
8019 8101 8015 8245 8194 8022 8299 8024 8050 8045
Bergued
1401
1401

Memria / 45
Comarca
AGR Agrupaci
ABT rea Bsica
Codi INE 8057 8216 Castell de l'Areny
Municipi
Poblaci Padr 2003 66 27 4.908 896 154 146 70 2.119 937 325 270 240 225 30 1.359 197 4.225 1.547 192 1.376 155 50 1.935 457 270 121 8.034 376 347 271 205 81 1.297 419 211 203 159 1.689 531 256 215 86 1.160 6.388 412 399 3.687 1.054 145
Sant Jaume de Frontany Gironella Olvan Santa Maria de Merls Sags Quar, la Bag Guardiola de Bergued Saldes Vallcebre Sant Juli de Cerdanyola Gsol Gisclareny Pobla de Lillet, la Castellar de N'Hug Puig-reig Casserres Viver i Serrateix Cercs Nou de Bergued, la Fgols Avi Montmajor Espunyola, l' Montclar Puigcerd Ger Guils de Cerdanya Bolvir Isvol Meranges Alp Fontanals de Cerdanya Prats i Sansor Urs Das Bellver de Cerdanya Montell i Martinet Lles de Cerdanya Prullans Riu de Cerdanya Llvia Montblanc Blancafort Vilaverd Espluga de Francol, l' Vimbod Vilanova de Prades
1402
8092 8144 8255 8188 8177
1403
8016 8099 8190 8293 8903 25100 8093
1404 1405
8166 8052 8175 8049 8308
1406
8268 8142 8080
1407
8011 8132 8078 8130
Cerdanya
1501
1501
17141 17078 17082 17024 17084 17099
1502
17006 17069 25175 17206 17061
1503
25051 25139 25127 25179 25913
1504 Conca de Barber 1601 1601
17094 43086 43029 43172
1602
43054 43176 43168

46 / Memria
Comarca
AGR Agrupaci
ABT rea Bsica
Codi INE 43158 43146 Vallclara Senan Sarral Solivella Pira Barber de la Conca Rocafort de Queralt Passanant Fors
Municipi
Poblaci Padr 2003 113 35 1.481 574 440 434 277 217 60 2.880 180 172 130 128 123 72 57.300 8.548 2.485 24.741 1.737 22.625 5.365 429 259 253 186 113 777 589 428 378 351 188 165 2.992 962 512 224 842 826 600 233 233 115 2.295 29.546 1.554 411
1603
43142 43147 43107 43021 43130 43101 43061
1604
43139 43105 43159 43141 43073 43046 43143
Santa Coloma de Queralt Piles, les Vallfogona de Riucorb Pontils Llorac Conesa Savall del Comtat Vilanova i la Geltr Cubelles Canyelles Sant Pere de Ribes Olivella Sitges Borges Blanques, les Espluga Calba, l' Puiggrs Omellons, els Floresta, la Fulleda Granadella, la Juncosa Solers, el Bovera Bellaguarda Torms, els Granyena de les Garrigues Juneda Castelldans Albags, l' Cogul, el Cervi de les Garrigues Albi, l' Vinaixa Pobla de Crvoles, la Vilosell, el Tarrs Arbeca Olot Preses, les Riudaura
Garraf
1701
1701 1704 1705
8307 8074 8043 8231 8148 8270 25058 25081 25180 25153 25092 25097
1702
1702 1703
Garrigues
1801
1801
1802
25101 25118 25206 25056 25170 25224 25105
1803
25119 25067 25006 25076
1804
25073 25009 25255 25169 25253 25218
1805 Garrotxa 1901 1901
25029 17114 17139 17149

Memria / 47
Comarca
AGR Agrupaci
ABT Codi INE rea Bsica 1902 17019 Besal 17200 17010 17098 17162 17021 17154 1903 17185 17208 17046 17109 17165 1904 1905 17207 17133 17161 17183 1906 17184 17105 17079 17155 17163 17040 17172 2004 2005 2006 17186 17049 17025 17067 17168 17087 17173 17097 2007 17044 17038 17157 2008 2009 2010 2011 2012 17089 17020 17142 17090 17215 17002 17169 17050 17166 17216 2013 17073 8121 8009 8153 2111 8197 Tortell Argelaguer Mai de Montcal Sant Ferriol Beuda Sales de Llierca Sant Joan les Fonts Vall de Bianya, la
Municipi
Poblaci Padr 2003 2.112 713 406 346 209 139 109 2.718 1.172 984 839 764 2.565 1.728 1.190 292 1.481 347 81.220 24.513 2.590 519 487 3.858 3.072 1.422 900 419 262 191 188 8.150 338 144 6.293 3.525 2.586 504 2.099 587 2.240 702 630 167 1.691 111.879 10.302 350 8.450
Castellfollit de la Roca Montagut Sant Jaume de Llierca Vall d'en Bas, la Planes d'Hostoles, les Sant Feliu de Pallerols Sant Aniol de Finestres Santa Pau Mieres Girona Salt Sant Gregori Canet d'Adri Sant Mart de Llmena Sarri de Ter Celr Bordils Fla Sant Joan de Mollet Jui Sant Mart Vell Madremanya Cass de la Selva Campllong Sant Andreu Salou Llagostera Bescan Quart Llambilles Vilablareix Aiguaviva Sant Juli de Ramis Cervi de Ter Sant Jordi Desvalls Viladasens Fornells de la Selva Matar Argentona rrius Sant Andreu de Llavaneres
Girons
2001
2001 2002 2003
Maresme
2101
2109 2110

48 / Memria
Comarca
AGR Agrupaci
ABT Codi INE rea Bsica 2123 8029 Cabrera de Mar 2125 8075 8118 8126 8003 8282 8281 8172 8230 2106 2107 2122 8219 8214 8030 8163 8035 8235 8203 8006 8040 8007 8193 2124 2127 8264 8032 8110 8284 8155 8261 43014 43078 43062 2202 2203 2204 43136 43902 43138 43063 43068 2205 2206 2207 43004 43044 43077 43156 25040 25240 25062 25156 25069 25002 25037 25035 2302 25034 25250 25079 Dosrius Masnou, el Montgat Alella Tiana Tei Premi de Mar Premi de Dalt Vilassar de Mar Vilassar de Dalt Cabrils Pineda de Mar Calella Sant Pol de Mar 2101 2102 2103 2104 2120
Municipi
Poblaci Padr 2003 3.869 3.504 21.001 8.775 8.847 6.519 5.724 27.326 9.543 18.321 7.814 5.703 22.843 15.400 4.276 2.195 13.431 11.722 6.977 995 4.326 2.310 15.614 10.850 6.329 2.413 17.759 1.005 391 12.095 3.296 3.541 754 728 8.738 5.737 687 5.997 14.068 1.511 886 822 570 497 475 469 3.413 423 381
2102
2103
2105
2104
2115 2116 2117 2128
Sant Cebri de Vallalta Arenys de Mar Canet de Mar Arenys de Munt Sant Iscle de Vallalta Sant Vicen de Montalt Caldes d'Estrac Malgrat de Mar Tordera Palafolls Santa Susanna Amposta Masdenverge Freginals Sant Carles de la Rpita Sant Jaume d'Enveja Santa Brbara Galera, la Godall Alcanar Snia, la Mas de Barberans Ulldecona Balaguer Vallfogona de Balaguer Camarasa Os de Balaguer Castell de Farfanya ger Avellanes i Santa Linya, les Sentiu de Si, la Artesa de Segre Vilanova de Mei Cubells
2105
2112 2113 2114
2106
2118 2119 2121 2126
Montsi
2201
2201
Noguera
2301
2301

Memria / 49
Comarca
AGR Agrupaci
ABT rea Bsica
Codi INE 25094 25022 Foradada Als de Balaguer Albesa Algerri Ivars de Noguera Ponts Baronia de Rialb, la Oliola Vilanova de l'Aguda Cabanabona Tiurana Bellcaire d'Urgell Penelles Bellmunt d'Urgell Trmens Menrguens Torrelameu Montgai Preixens Vic
Municipi
Poblaci Padr 2003 209 167 1.523 507 340 2.366 285 283 256 96 30 1.215 538 232 1.394 830 578 819 522 35.354 866 361 250 5.469 2.593 906 191 86 2.704 1.192 1.141 616 577 364 287 263 125 104 89 6.155 833 6.486 283 3.280 2.741 195 2.049 2.098 1.778
2303
25008 25015 25112
2304
25172 25042 25150 25249 25060 25222
2305
25047 25164 25049
2306
25220 25134 25231
2307 Osona 2401 2401
25138 25177 8298 8247 8129 8111
Santa Eullia de Riuprimer Muntanyola Malla Taradell Sant Juli de Vilatorta Viladrau Espinelves Sant Sadurn d'Osormort Prats de Lluans Olost Sant Bartomeu del Grau Orist Sant Boi de Lluans Perafita Alpens Llu Sant Mart d'Albars Sant Agust de Lluans Sobremunt Centelles Sant Mart de Centelles Tona Collsuspina Baleny Seva Brull, el Gurb Calldetenes Folgueroles
2402 2403
8278 8220 17220 17063 8241
2410
8171 8149 8199 8151 8201 8160 8004 8109 8225 8195 8271
2412 2413 2414 2415 2416 2417
8067 8224 8283 8070 8017 8269 8026 8100 8037 8083

50 / Memria
Comarca
AGR Agrupaci
ABT rea Bsica 2420
Codi INE 8303 8246 8112 8285 8183 8116 8237 8131 8272 8253 17212 Vilanova de Sau
Municipi
Poblaci Padr 2003 335 1.995 18.549 12.543 5.361 697 1.963 851 198 184 157 3.119 2.922 198 2.247 354 143 277 2.231 1.869 242 5.518 1.197 346 303 183 158 156 106 2.912 685 426 319 154 100 1.924 558 360 335 330 295 270 215 128 106 75 705 414 342
Santa Eugnia de Berga Manlleu Torell Roda de Ter Masies de Roda, les Sant Quirze de Besora Montesquiu Sora Santa Maria de Besora Vidr Sant Hiplit de Voltreg Masies de Voltreg, les Santa Ceclia de Voltreg Santa Maria de Corc Rupit i Pruit Tavertet Tavrnoles Sant Pere de Torell Sant Vicen de Torell Ors Tremp Isona i Conca Dell Talarn Gavet de la Conca Abella de la Conca Llimiana Castell de Mur Sant Esteve de la Sarga Pobla de Segur, la Torre de Cabdella, la Conca de Dalt Sals de Pallars Sarroca de Bellera Senterada Sort Rialp Baix Pallars Vall de Cards Soriguera Llavors Alins Lladorre Trvia Farrera Esterri de Cards Esterri d'neu Alt Aneu Guingueta d'Aneu, la
2402
2405 2406 2407 2408
2409
8215 8117 8243
2411
8254 8901 8280
2417 2418 2419 Pallars Juss 2501 2501
8275 8233 8265 8150 25234 25115 25215 25098 25001 25128 25904 25196
2502
25171 25227 25161 25190 25201 25202
Pallars Sobir
2601
2601
25209 25183 25039 25901 25208 25126 25017 25123 25221 25089 25087
2602
25086 25024 25903

Memria / 51
Comarca
AGR Agrupaci 2801
ABT rea Bsica 2801
Codi INE 25082 Espot Banyoles Fontcoberta Seriny Vilademuls Esponell Crespi Cornell de Terri Palol de Revardit Porqueres Cams
Municipi
Poblaci Padr 2003 339 16.244 1.152 901 770 422 231 1.918 417 3.803 661 201 10.625 1.741 1.433 1.248 1.111 721 697 570 2.464 2.137 651 2.068 679 2.213 1.781 795 2.595 596 519 465 401 345 311 304 293 250 223 197 196 147 140 140 124 114 110 863 501
Pla de l'Estany
17015 17071 17190 17218 17065 17058
2802 2803
17056 17123 17137 17035 17174
Sant Miquel de Campmajor Mollerussa Palau d'Anglesola, el Golms Miralcamp Vilanova de Bellpuig Fondarella Castellnou de Seana Vila-sana Linyola Bellvs Poal, el Bell-lloc d'Urgell Sidamon Torregrossa Ivars d'Urgell Barbens Falset Mar Masroig, el Porrera Capanes Cabacs Guiamets, els Bellmunt del Priorat Molar, el Bisbal de Falset, la Gratallops Vilella Baixa, la Pradell de la Teixeta Torroja del Priorat Torre de Fontaubella, la Figuera, la Margalef Lloar, el Vilella Alta, la Cornudella de Montsant Ulldemolins
Pla d'Urgell
2701
2701
25137 25158 25099 25135 25248 25093 25068 25252
2702 2703 2704 2705 2706 Priorat 2901 2901
25122 25052 25168 25048 25205 25230 25113 25041 43055 43076 43082 43114 43040 43035 43070 43023 43085 43027 43069 43174 43115 43154 43151 43058 43075 43072 43173
2902
43049 43157

52 / Memria
Comarca
AGR Agrupaci
ABT rea Bsica
Codi INE 43112 43096 Poboleda
Municipi
Poblaci Padr 2003 325 176 4.847 1.124 781 3.084 1.790 893 807 505 4.051 1.339 406 1.635 724 478 10.754 262 213 3.374 239 3.602 255 2.343 656 511 442 333 192 2.049 292 192 159 146 124 8.424 564 467 281 188 180 147 146 98 4.138 646 573 206 176
Morera de Montsant, la Mra d'Ebre Benissanet Miravet Mra la Nova Tivissa Ginestar Rasquera Garcia Flix Riba-roja d'Ebre Palma d'Ebre, la Asc Torre de l'Espanyol, la Vinebre Ripoll Llosses, les Vallfogona de Ripolls Campdevnol Gombrn Sant Joan de les Abadesses Ogassa Camprodon Sant Pau de Segries Llanars Vilallonga de Ter Moll Setcases Ribes de Freser Planoles Queralbs Toses Pardines Campelles Cervera Sant Ramon Ribera d'Ondara Talavera Montoliu de Segarra Oluges, les Granyena de Segarra Granyanella Montorns de Segarra Guissona Torrefeta i Florejacs Plans de Si, els Massoteres Sant Guim de la Plana
Ribera d'Ebre
3001
3001
43093 43026 43084
3002
43094 43150 43067 43121 43065
3003
43060 43125 43099
3004
43019 43152 43177
Ripolls
3101
3101
17147 17096 17170
3102 3103 3104
17036 17080 17167 17112 17039 17177 17091 17224 17107 17192
3105
17145 17134 17043 17201 17125 17037
Segarra
3201
3201
25072 25194 25905 25216 25141 25152 25104 25103 25143
3202
25110 25907 25911 25132 25197

Memria / 53
Comarca
AGR Agrupaci
ABT rea Bsica 3203 3204
Codi INE 25219 25192 25085 25223 25191 25055 25114 Tarroja de Segarra
Municipi
Poblaci Padr 2003 160 1.031 193 1.227 469 241 155 118.035 691 1.306 738 456 444 320 305 289 258 4.903 1.754 1.059 607 5.702 1.079 3.481 2.872 1.986 782 643 2.881 4.672 2.218 947 595 461 2.138 1.077 347 1.899 1.133 904 1.318 1.092 269 1.879 1.552 9.741 362 2.430 1.707
Sant Guim de Freixenet Estars Tor Sanaja Biosca Ivorra Lleida Alams, els Albatrrec Sudanell Montoliu de Lleida Sarroca de Lleida Alfs Torrebesses Sunyer Alcan Alcarrs Sers Granja d'Escarp, la Massalcoreig Almacelles Gimenells i el Pla de la Font Almenar Alguaire Rossell Vilanova de Segri Portella, la Alfarrs Alpicat Aitona Maials Llardecans Almatret Torrefarrera Benavent de Segri Torre-serona Alcoletge Corbins Vilanova de la Barca Artesa de Lleida Puigverd de Lleida Aspa Torres de Segre Soses Santa Coloma de Farners Brunyola Vilob d'Onyar Riudellots de la Selva
Segri
3301
3301 3302
25120 25004 25007 25211 25142 25200 25014 25226 25212 25010
3303 3304
25011 25204 25102 25131
3305 3306 3307
25019 25912 25021 25016 25189 25251 25174
3308 3309 3310 3311
25013 25023 25038 25133 25125 25020
3313
25228 25053 25233
3314
25012 25078 25254
3315
25033 25182 25036
3316 Selva 3401 3401 3402
25232 25210 17180 17028 17233 17150

54 / Memria
Comarca
AGR Agrupaci
ABT Codi INE Municipi rea Bsica 3403 17103 Maanet de la Selva 3404 3406 3407 3408 17193 17148 17009 17027 17083 8082 17159 17101 3409 17008 17903 17116 3410 3412 3414 3415 3416 3417 17007 17194 17213 17033 17164 17146 17189 17095 17023 17202 25207 25151 25167 25146 25186 25129 25124 25166 25064 25075 25136 3502 25193 25148 25163 25111 Sils Riudarenes Arbcies Breda Hostalric Fogars de la Selva Sant Feliu de Buixalleu Massanes Angls Sant Juli del Llor i Bonmat Osor Amer Susqueda Vidreres Caldes de Malavella Sant Hilari Sacalm Riells i Viabrea Cellera de Ter, la Lloret de Mar Blanes Tossa de Mar Solsona Olius Pins Navs Riner Llobera Lladurs Pinell de Solsons Castellar de la Ribera Clariana de Cardener Molsosa, la Sant Lloren de Morunys Odn Coma i la Pedra, la Guixers Tarragona Constant Morell, el Vilallonga del Camp Pobla de Mafumet, la Pallaresos, els Secuita, la Perafort Renau Vila-seca Salou Torredembarra
Poblaci Padr 2003 4.524 3.512 1.432 5.599 3.543 3.019 920 722 567 5.049 1.009 437 2.189 107 5.559 4.602 5.375 2.541 2.064 25.457 34.477 4.786 7.925 585 303 274 274 223 220 204 162 153 119 925 273 242 165 121.076 5.314 2.420 1.283 1.270 2.811 1.150 710 81 14.377 16.952 12.113
3402
3405 3411 3413
Solsons
3501
3501
Tarragons
3601
3601 3602 3605
43148 43047 43095 43166 43109
3607
43100 43144 43103 43122
3602 3603
3603 3604 3606
43171 43905 43153

Memria / 55
Comarca
AGR Agrupaci
ABT rea Bsica
Codi INE 43111 43097 43135 43164
Municipi Pobla de Montorns, la Nou de Gai, la Salom Vespella de Gai Altafulla Roda de Bar Creixell Catllar, el Riera de Gai, la Gandesa Pinell de Brai, el Corbera d'Ebre Bot Caseres Prat de Comte Batea Vilalba dels Arcs Pobla de Massaluca, la Horta de Sant Joan Arnes Fatarella, la Trrega Anglesola Verd Vilagrassa Guimer Ciutadilla Nalec Fuliola, la Castellser Tornabous Agramunt Puigverd d'Agramunt Oss de Si Bellpuig Sant Mart de Riucorb Belianes Preixana Vallbona de les Monges Mald Omells de na Gaia, els Vielha e Mijaran Brdes, es Vilams Arres Naut Aran Bossst Les Canejan
Poblaci Padr 2003 1.682 404 363 236 3.710 4.127 2.326 2.847 1.135 2.805 1.075 1.040 793 323 187 2.063 736 426 1.189 501 1.184 13.616 1.273 1.112 424 346 233 92 1.227 1.123 833 5.071 265 244 4.224 690 611 427 268 266 153 4.547 218 159 63 1.543 1.011 676 105
3608 3609 3610 3611 Terra Alta 3701 3701
43012 43131 43050 43043 43126 43064 43106 43048 43032 43041 43117
3702
43022 43175 43110
3703 3704 Urgell 3801 3801
43071 43018 43056 25217 25027 25242 25244 25109 25074 25145
3802
25096 25070 25225
3803
25003 25181 25157
3804
25050 25902 25046 25176 25238 25130 25154
Val d'Aran
3901
3901
25243 25057 25247 25031
3902 3903
25025 25059 25121 25063

56 / Memria
Comarca
AGR Agrupaci 4001
ABT rea Bsica 4001 4002 4003 4005 4006 4007 4008 4009 4018 4019
Codi INE 25045 Bausen Sabadell Barber del Valls Castellar del Valls
Municipi
Poblaci Padr 2003 51 191.057 27.153 18.934 11.919 5.514 14.720 20.652 6.402 14.553 2.166 200 184.829 1.340 7.423 6.639 3.467 547 55.731 30.354 32.429 64.848 9.791 63.132 55.913 13.701 14.121 11.435 5.529 8.362 5.175 6.400 13.803 4.897 12.634 957 2.206 239 6.757 2.168 452 446 77 13.870 7.631 524 4.189 13.759 1.597
Valls Occidental
8187 8252 8051 8156 8167 8238 8260 8267 8904 8223 8087 8279 8290 8120 8300 8291 8179 8266 8125 8180 8184 8054 8205 8096 8041 8086 8107 8108 8181 8248 8023 8033 8210 8088 8134 8014 8276 8005 8064 8055 8239 8095
Palau-solit i Plegamans Poliny Sant Quirze del Valls Santa Perptua de Mogoda Sentmenat Badia del Valls Sant Lloren Savall Gallifa Terrassa Ullastrell Matadepera Viladecavalls Vacarisses Rellinars Cerdanyola del Valls Montcada i Reixac Ripollet Rub Castellbisbal Sant Cugat del Valls Granollers Canovelles Franqueses del Valls, les Lli d'Amunt Lli de Vall Roca del Valls, la Santa Eullia de Ronana Bigues i Riells Caldes de Montbui Sant Feliu de Codines Garriga, la Figar-Montmany Aiguafreda Tagamanent Ametlla del Valls,l' Castellterol Castellcir Sant Quirze Safaja Granera Cardedeu Llinars del Valls Vilalba Sasserra Sant Antoni de Vilamajor Sant Celoni Vallgorguina
4002
4010 4012 4013 4020
4003
4014 4015 4016
4004
4004 4011 4017
Valls Oriental
4101
4101 4102 4103 4104 4105 4107 4108 4109 4110 4111 4112 4113 4114 4118
4102
4115 4116 4117 4125
8046 8106 8306 8198 8202 8294

Memria / 57
Comarca
AGR Agrupaci
ABT rea Bsica
Codi INE 8097 8081 8039 Gualba Fogars de Montcls Campins
Municipi
Poblaci Padr 2003 912 368 313 7.318 1.699 310 2.155 3.039 13.484 50.001 12.630 4.915 709 8.754 15.752 6.852 2.796 1.697 6.704.146
4126
8259 8207 8137
Santa Maria de Palautordera Sant Esteve de Palautordera Montseny Cnoves i Samals Sant Pere de Vilamajor Montorns del Valls Mollet del Valls Llagosta, la Martorelles Santa Maria de Martorelles Montmel Parets del Valls Sant Fost de Campsentelles Vilanova del Valls Vallromanes
4127 4128 4103 4106 4119 4120 4121 4122 4123 4124 4129 Total general
8042 8234 8136 8124 8105 8115 8256 8135 8159 8209 8902 8296

58 / Memria
2.4.4 Anlisi i avaluaci de la prctica fisicoesportiva

Lactivitat fisicoesportiva d'un poble s un punt de referncia clar del desenvolupament de la seva societat. Les seves transformacions socioculturals es reflecteixen tamb en aquest tipus d'activitat com ha succet al llarg de la histria. Des dels seus orgens, les persones han fet s del seu cos per desenvolupar lactivitat diria, inicialment, com a necessitat de supervivncia. A mesura que la seva qualitat de vida va anar millorant, va crear activitats corporals orientades, principalment, envers el domini de destreses i habilitats o a la manifestaci d'unes capacitats fsiques notables. El seu caire ldic s el que va donar peu a l'accepci etimolgica original del concepte d'esport (diversi, esbarjo), denominaci amb qu habitualment, i per extensi, es coneixen en l'actualitat aquests tipus d'activitats. Les formes que van prendre al llarg del temps, van sser molt variades i es corresponien amb el marc social i cultural del moment. En el cas concret de Catalunya, el desenvolupament de qualsevol activitat fisicoesportiva de caire competitiu, es produeix duna manera semblant a la d'altres pasos. Amb el desenvolupament industrial, arriben els "esports anglesos", encara que s'incorporen als diversos grups socials de maneres ben diferents. Inicialment, comencen a practicar-se entre les classes socials ms altes i, posteriorment, es van estenent a altres categories socials. Alhora, es produeix una selecci de les prctiques ms afins, per les seves caracterstiques i necessitats, per part de cadascun d'aquests collectius, procs que s'ha mantingut al llarg de molt temps i que es correspon amb la classificaci social sorgida de la societat industrial. Daltra banda, els canvis experimentats en la societat del segle XX, especialment a partir dels anys seixanta, tamb s'han deixat sentir pel que fa a les prctiques fisicoesportives. Com a conseqncia del procs d'alliberament social i a partir de la dcada dels setanta, es produeix una diversificaci de les activitats fisicoesportives aix com del seu plantejament. Al competitiu, predominant fins aleshores, s'hi afegeixen altres prctiques que donen lloc a la seva multiplicaci i transformen lactivitat fisicoesportiva en un fenomen complex. Avui es pot parlar de diferents vessants de lactivitat fisicoesportiva: educatives, recreatives, competitives, teraputiques, etc. en funci dels seus objectius i caracterstiques. Actualment, lactivitat fisicoesportiva ocupa un paper molt important en la nostra societat. La possibilitat de disposar de ms temps lliure, d'una banda, i l'increment d'un treball i un tipus de vida cada vegada ms sedentaris, d'una altra, han ocasionat que amplis segments de la poblaci cerquin en aquestes activitats un complement i una compensaci a la rutina diria. En alguns casos, participant-hi de manera activa i convertint-se en el propi protagonista, ja sigui nicament per fruir-ne, ja sigui per assolir un benestar fsic i psicolgic, i en altres, participant com a espectador d'un esdeveniment esportiu. La repercussi social de l'esport, com a espectacle de masses, s un fet innegable i que va en augment parallelament al de la difusi dels mitjans de comunicaci audiovisual actuals. El seu mxim exponent es veu en els Jocs Olmpics reinstaurats pel bar Pierre de Coubertin a finals del segle XIX. Manifestacions d'aquest tipus sn les que han contribut a l'aparici de la figura de l'esportista que rep algun tipus de compensaci per assolir unes metes concretes. Per tamb ha suposat que els grans campions i campiones esdevinguin personatges populars que alimenten els somnis i les aspiracions dels joves que sn la base dels futurs practicants. La societat reconeix les gestes d'aquests esportistes d'alt nivell. Els

Memria / 59
mitjans de comunicaci i el prestigi social envolta unes persones que no tenen res a envejar als actors, msics o altres celebritats. La dimensi del fenomen esportiu no es limita a aquests dos aspectes: esport de masses o esport d'alt nivell. La importncia de lactivitat fisicoesportiva com a part de la formaci integral de l'individu est reconeguda totalment. L'educaci corporal de la persona leducaci fsica- forma part del currculum dels diferents nivells educatius, a l'igual de l's de lactivitat fisicoesportiva dins de la reeducaci o recuperaci d'individus amb deficincies o malalties que tamb t, a la nostra societat, un valor innegable. A Catalunya, cal destacar de forma notable la participaci de la societat civil en l'organitzaci i el foment de l'esport i de lactivitat fisicoesportiva en general. El paper destacat que els clubs i les associacions han tingut en el seu desenvolupament sn ben palesos en la potent xarxa associativa que hi ha.

60 / Memria
2.4.4.1
Lassociacionisme esportiu a Catalunya
Parlar de lassociacionisme a Catalunya s entrar en un dels aspectes definitoris ms caracterstics i fonamentals del seu desenvolupament. Parlar de lassociacionisme esportiu en concret s entrar en aquell punt que explica en gran part el naixement, la realitat i el futur de l'esport a Catalunya. La realitat inqestionable s que la societat civil, mitjanant les entitats esportives privades, ha portat a terme a travs dels anys una tasca difcil i generosa per al foment i la implantaci de la prctica fisicoesportiva en el seu sentit ms ampli. El decurs del temps ha portat a situacions canviants en el desenvolupament d'aquestes entitats, per sempre han mantingut com a objectiu bsic el foment i la implantaci de la prctica fisicoesportiva. Les administracions han vetllat, en major o menor intensitat per tal que aix fos possible, i actualment se'ls reconeix sense cap discussi el mrit indiscutible de la seva tasca. La situaci actual s molt dinmica. Els clubs tradicionals conviuen amb noves entitats, i tots treballen conjuntament per adaptar-se al fet esportiu que, per les seves caracterstiques, s sempre viu i no permet quedar-se estancat en estructures antiquades, sin que obliga a ajustar-se a les noves tendncies de la prctica fisicoesportiva. La Llei de l'esport de Catalunya recull perfectament aquesta situaci de manera que reconeix el paper que les associacions han tingut en el desenvolupament de l'esport i marca, com un principi rector de la Llei, el foment, la protecci i la regulaci de lassociacionisme, en totes les seves manifestacions, com a marc idoni per a la prctica fisicoesportiva. No s'entendria una planificaci d'equipaments esportius a Catalunya que no tingus especialment en compte en la seva elaboraci aquest fenomen. La importncia de lassociacionisme esportiu, aix com la convenincia del seu manteniment i potenciaci, es fa palesa a partir de les dades que s'exposen a continuaci. Un estudi fet a Catalunya lany 1998 indica que les persones associades a una entitat esportiva representen un 19,6 % de la poblaci. Cal destacar que un 7,5% de la poblaci manifesta ser soci dun club noms com a espectador de les competicions esportives. Daltra banda, un 10,5 % dels enquestats manifesta formar part del collectiu dusuaris dels centres esportius privats. Cal dir, per, que la consideraci de soci o abonat s en molts casos una qesti difcil de diferenciar i, per tant, cal considerar globalment el percentatge de persones vinculades a algun tipus dentitat amb la finalitat de practicar activitats esportives o de collaborar a la seva prctica (30,1%). No hi ha massa diferncies entre grups dedat per cal destacar la davallada considerable que presenta lndex dassociacionisme en les persones ms grans de 60 anys (11%). Pel que fa al sexe cal destacar les diferncies que es produeixen entre persones associades a un club de futbol noms com a espectadors ja que 8 de cada 10 sn homes, mentre que a la resta de clubs esportius els percentatges sequilibren (59% homes, 41% dones) i entre les persones abonades a un centre esportiu privat, un 50,4% sn dones i un 49,6%, homes.

Memria / 61
Els principals motius per estar associat continuen sent les possibilitats de prctica i la relaci, seguides de la possibilitat dassistir a espectacles esportius. Per edats, cal remarcar que entre els mes joves (15 a 19 anys) i els ms grans (> 60 anys) saccentuen les possibilitats de relaci mentre que al grup de 20 a 24 anys s on predomina lactitud ms prctica i el principal motiu s que permet fer lesport que un vol. En el Registre d'entitats esportives del Consell Catal de lEsport consten un total de 12.428 entitats esportives registrades. Hi ha la UFEC, 64 federacions esportives i 6 unions esportives de clubs, 46 consells esportius, 11.451 associacions inscrites amb finalitat exclusivament esportiva i 977 entitats amb altres finalitats. D'acord amb la documentaci disponible, l'entitat esportiva registrada ms antiga es va constituir l'any 1838 per no s fins el 1876 que es funda l'Associaci Catalanista d'Excursions Cientfiques, veritable primer club esportiu catal. Tot i aix, el 70,6% de les entitats registrades s'han creat desprs del 1975. Aix dna una idea de la importncia i la vitalitat de lassociacionisme esportiu en el moment actual. Pel que fa referncia a les installacions i equipaments esportius d'aquestes entitats, cal dir que tot i que noms sn propietries d'un 10,1% del total d'espais esportius censats a Catalunya, sn gestores del 31,2%, la qual cosa les converteix en un dels primers agents gestors de Catalunya. Totes aquestes dades reflecteixen el protagonisme d'aquest sector, i s una mostra del reconeixement de la seva tasca en el foment de l'esport a Catalunya. Lassociacionisme esportiu tradicional es troba immers en un procs de canvi i d'adaptaci als nous models de prctica fisicoesportiva. Han de combinar els models tradicionals amb l'aprofitament del temps d'esbarjo; la necessitat d'incrementar la relaci i la comunicaci entre la gent, la millora del benestar fsic i psquic; el contacte amb la natura, entre altres noves demandes de la societat. Com a conseqncia d'aquesta situaci apareixen noves caracterstiques en l'evoluci de les associacions. Aix, veiem l'augment del nombre de clubs i de practicants, la professionalitzaci de les funcions tcniques i gerencials, la transformaci progressiva del treball voluntari en treball remunerat, i una sensibilitat i flexibilitat ms grans en resposta a la demanda, seguint les regles del mercat que s'orienten cap a la diversificaci de les activitats i un increment de l'oferta de serveis esportius de lleure. Aix ho constata tamb el socileg alemany Heineman en els seus estudis sobre lassociacionisme esportiu a Alemanya.

62 / Memria
2.4.4.2
Caracterstiques de la prctica fisicoesportiva a Catalunya
La prctica esportiva entesa com la manifestaci espontnia de considerar-se esportista, ha passat en els darrers 6 anys del 36,3% lany 1998 al 47,57% lany 2004; s lndex de prctica interioritzada. Respecte dels resultats anteriors cal dir que si es comparen els mateixos trams dedat la prctica passa del 34,6% lany 1990, al 39% lany 1998 i al 49,6% lany 2004. Aquest progressiu increment sembla fruit de la continutat de la prctica a partir dels 18 anys, punt on abans es produa un abandonament massiu, i duna major conscienciaci de la prpia activitat fsica com a prctica esportiva. Independentment de la prpia consideraci desportista, un 77,1% de la poblaci ha declarat que fa alguna activitat fsica de manera regular durant tot lany. Sn els practicants regulars dactivitat fisicoesportiva. Una part daquests, 44,8% de la poblaci, ja havien manifestat espontniament fer esport i la resta, un 32,3%, han manifestat practicar-lo de forma regular desprs de ser preguntats detalladament sobre una llista mplia dactivitats. Aquests ltims es poden considerar com a esportistes que no tenen interioritzada la seva prctica. Quadre/taula 2.4.4.2.1 Nivell de prctica fisicoesportiva
No han practicat cap activitat l'ltim any 5,3% Han fet alguna activitat espordicament 6,1% Fan alguna activitat temporalment 6,1%
Mai han practicat cap activitat 5,4%
Declaren fer esport regularment 44,8%
Fan alguna activitat regularment per no declaren fer esport 32,3%
Practicants regulars Practicants ocasionals No practicants
77,1% 12,2% 10,7%

Memria / 63
Daltra banda un 12,2% practica esport de manera ocasional, b sigui perqu ho fa espordicament (6,1%), b perqu ho fa noms durant una poca determinada de lany (6,1%). Sn els practicants ocasionals. Cal dir que del 10,7% denquestats que no practiquen en lactualitat nhi ha una part que no ho ha fet mai (5,4%), per una part sn persones que nhan abandonat la prctica (5,3%). Ambds seran considerats com a no practicants. El nombre de persones que mai no ha practicat una activitat fisicoesportiva sha redut considerablement en els darrers 15 anys ja que el percentatge a lany 1990 era del 21,3%. Per sexes les diferncies entre practicants regulars no sn prou significatives (78% dhomes i 76% de dones), per s pel que fa a la seva interioritzaci: un 44,7% de les dones declaren espontniament fer esport per un 50,6% dels homes. Aquest fet sexplica perqu les activitats que ms dones practiquen sn les que globalment presenten un percentatge dinterioritzaci ms baix. S que es troben diferncies significatives entre els grups que mai no han fet cap activitat fisicoesportiva ja que les dones doblen en percentatge els homes: per un 7,2% de dones hi ha solament un 3,4% dhomes. Es constata que la prctica esportiva disminueix a mesura que augmenta ledat, noms el 6,9% de la poblaci entre 15 i 19 anys no s practicant, aquest percentatge arriba al 15,6% entre els ms grans de 64 anys. Tot i aix, aquesta disminuci s molt inferior a la que es donava lany 1990 i lany 1998, la qual cosa fa pensar que tant la reducci de labandonament com la incorporaci de nous practicants sn un fet evident. Quadre/taula 2.4.4.2.2 Nivell de prctica fisicoesportiva per edats
Practicants regulars Practicants esporadics de 55 a 64 anys de 30 a 44 anys de 20 a 29 anys de 15 a 19 anys 0% 20% 40% 60% 80% 100% No practicants
ms de 64 anys
Cal destacar que la regularitat va augmentant amb l'edat, especialment a partir de 30 anys. Per tant el percentatge de practicants ocasionals s molt redut entre els ms grans, ja que la major part s'acumulen entre els 15 i els 29 anys. Un 47,4% dels catalans diuen haver caminat amb la intenci de fer exercici fsic de forma regular, s a dir, com a mnim un cop per setmana. Pel que fa a la nataci recreativa, els percentatges globals indiquen que un 29,8% de la poblaci l'ha practicada, per la seva regularitat s baixa ja que noms un 11,1% la practica regularment. La gimnstica de manteniment s la tercera activitat en nombre de practicants, 14,8% de la poblaci, per 8 de cada 10 ho fa regularment. La quarta s anar en bicicleta amb el 14,4% de practicants, per amb una regularitat que no arriba a la meitat. Pla director dinstallacions i equipaments esportius de Catalunya
64 / Memria
Altres activitats practicades per ms del 5% de la poblaci sn: l'excursionisme, la bicicleta esttica, crrer i lesqu alp. En el grup dactivitats que sn practicades entre el 2 i el 5% de la poblaci, trobem esports ms tradicionals com ara el futbol, futbol sala, tennis i bsquet; o altres activitats com laerbic o el ioga que destaquen per lalt ndex de regularitat. La resta d'activitats mantenen percentatges globals de prctica per sota del 2% de la poblaci. Quadre/taula 2.4.4.2.3 Activitats que ms gent practica
Caminar Nataci recreativa Gimnstica de manteniment Bicicleta (anar en bici) Excursionisme Bicicleta esttica Crrer Esqu alp Billar Futbol Aerbic Futbol sala Tennis Jocs de taula Basquetbol Balls de sal Bicicleta de muntanya Ioga 0% 14,81% 14,44% 9,55% 6,92% 6,91% 6,14% 5,36% 5,29% 3,97% 3,94% 3,81% 3,57% 3,29% 3,26% 3,16% 2,95% 10% 20% 30% 29,76%
53,66%
ocasionals regulars
40% 50% 60%
Si comparem aquestes dades amb les corresponents a lanterior enquesta, cal dir que noms hi ha dues activitats que incrementen el percentatge de practicants com sn: el caminar i la nataci recreativa. Per contra entre les activitats amb un elevat nombre de practicants que baixen significativament en percentatge cal destacar la bicicleta de muntanya, el futbol sala i el billar. Si tenim en compte la interioritzaci de la prctica cal dir que en cap de les activitats amb ms practicants, el percentatge no arriba al 50%. Aix significa que ms de la meitat dels practicants dun esport no es consideren esportistes. nicament el futbol, el futbol sala i laerbic superen el 40%; mentre que lesqu alp, anar en bicicleta i els balls de sal no arriben al 10%. Si fem una anlisi de les activitats que ms gent practica per edats podem apreciar com en la major part dactivitats la prctica es va reduint amb ledat cosa que passa lgicament en el Pla director dinstallacions i equipaments esportius de Catalunya
Memria / 65
percentatge global de prctica. Tot i aix el fet de caminar com a exercici fsic evoluciona positivament amb ledat i curiosament la gimnstica de manteniment, que mant una evoluci descendent, es recupera lleugerament a partir dels 64 anys. Quadre/taula 2.4.4.2.4
80% 70% 60% 50% 40% 30% 20% 10% 0% de 15 a 19 anys de 20 a 29 anys de 30 a 44 anys
NATACI RECREATIVA EXCURSIONISME
Evoluci de les activitats ms practicades amb ledat
de 55 a 64 anys
ms de 64 anys
CAMINAR (COM A EXERCICI FSIC) BICICLETA (ANAR EN BICI)
GIMNSTICA DE MANTENIMENT BICICLETA ESTTICA (SPINING)
Cal dir que tot i que lactivitat que ms gent practica s caminar, no s fins a partir dels 30 anys que ocupa aquest lloc en lanlisi per edats. Entre els ms joves (15 a 19 anys), per davant de caminar trobem activitats com la nataci recreativa o anar en bicicleta. Tamb es dna entre els ms joves una major diversificaci de les activitats practicades ja que prop del 40% dels joves entre 15 i 19 anys fan ms de 3 activitats diferents mentre que entre els ms grans de 65 anys prop del 65% en fan una o dues i ms del 15% no en fa cap. Aquestes activitats analitzades per sexes presenten algunes diferncies significatives tant pel tipus de prctica com pel percentatge de persones que les practiquen. Aix, entre les activitats ms practicades per les dones apareixen laerbic, el ioga i la bicicleta esttica mentre que el futbol sala, el futbol i crrer perden protagonisme. Per el ms interessant s la presncia dhomes i dones en cada una de les activitats i si analitzem les activitats que tenen un nombre de practicants considerable podem destacar lequilibri que presenta la nataci recreativa. Per contra, entre les que majoritriament sn practicades per les dones destaquen laerbic i laiguagim amb ms del 90% de dones, seguit de la dansa i el ioga amb ms del 80%, la bicicleta esttica i els balls de sal amb un 60% i en menor mesura el caminar i la gimnstica de manteniment amb un 58% i un 57%, respectivament. Pel que fa a les que majoritriament sn practicades per homes podem destacar el futbol sala i el futbol, amb ms del 90% dhomes; i crrer, amb el 79%.

66 / Memria
Quadre/taula 2.4.4.2.5
Activitats que ms gent practica per sexes
AERBIC AIGUAGIM (GIMNSTICA A L'AIGUA) DANSA IOGA BICICLETA ESTTICA (SPINING) BALLS DE SAL CAMINAR (COM A EXERCICI FSIC) GIMNSTICA DE MANTENIMENT NATACI RECREATIVA EXCURSIONISME JOCS DE TAULA (DOMINO, CARTES) ESQU ALP TENNIS BICICLETA (ANAR EN BICI) BILLAR BASQUETBOL BICICLETA DE MUNTANYA ESCACS (AJEDREZ) CRRER (FUTING) DARDS CICLISME DE CARRETERA TENNIS DE TAULA (PING- PONG) PESCA FUTBOL FUTBOL SALA
0%
20%
40%
60%
80%
100%
homes
dones
Si sagrupen les activitats que es poden fer en installacions esportives (prescindint dalgunes activitats com el caminar o les activitats a la natura) per tipus dinstallaci, es poden analitzar millor algunes tendncies en aquests 14 anys. El fet ms destacable s la davallada de les activitats que s poden fer en pistes i camps i lincrement de les que es poden fer en sales i piscines. Les activitats que tenen com a marc altres espais, sobretot espais singulars, tamb presenten una davallada significativa. Quadre/taula 2.4.4.2.6
60,0% any 1990 50,0% 40,0% 30,0% 20,0% 10,0% 0,0% Camps Pistes Piscines Sales Altres espais any 1998 any 2004
Evoluci de les activitats agrupades per tipus dinstallaci.

Memria / 67
Mentre un 42,1% manifesta com a principal motiu de prctica, millorar la salut o mantenir-se en forma, un 27,7% ho fa per diversi. Aquestes motivacions han anat variant amb el pas del temps i la diversi com a motiu principal ha passat del 46% al 28% mentre que la salut en un concepte ampli passa del 34% lany 1990 al 56% lany 2004. Les raons esttiques, tamb han anat creixent, tot i que amb un percentatge inferior. Quadre/taula 2.4.4.2.7 Principal motiu per practicar esport % pract.04 % pract.98 % pract.90 42,10% 43,60% 32,52% 27,68% 42,50% 45,86% 13,82% 4,80% 2,02% 3,23% 1,70% 1,83% 3,11% 0,50% 3,84% 0,42% 1,10% 8,04% 0,21% 0,50% 0,66% 0,10% 0,10% 0,20% 8,89% 4,10% 3,24% 0,43% 1,20% 1,80% 100,0% 100,0% 100,00%
Motiu Per mantenir-se en forma o millorar la salut Per diversi, li agrada, per passar el temps Per recomanaci mdica Per mantenir la lnia (raons esttiques) Perqu li agrada competir Per trobar-se amb els amics Perqu lobliguen a lescola o als estudis Perqu est de moda Altres motius Ns/nc Sobre total de practicants desport
Aquestes dades presenten diferncies si sanalitzen per edats ja que lgicament entre els ms joves predomina la diversi (42,4%) mentre que entre la gent gran, un 73,4% es decanta per la millora de la salut o la recomanaci mdica. Per sexes, si b ambds destaquen el mantenir la forma (42%), les dones prioritzen la recomanaci mdica i les raons esttiques per sobre de la diversi (23% - 21%) mentre que els homes fan el contrari (10% - 34%). Entre els motius de manca de prctica o abandonament, destaquen la manca de temps per a un 38,1% dels no practicants i els problemes de salut per al 31,9%. La mitjana dedat dabandonament se situa sobre els 33 anys la qual cosa indica que sha allargat moderadament la vida esportiva de la poblaci. Tot i aix hi ha dos moments clau que sn al voltant dels 30 anys (8,5% dels abandonaments al 30 anys) i sobre els 18 anys (6,5% als 18 anys). Lany 90 el percentatge de no practicants que havien abandonat la prctica al final de letapa escolar (15 a 20 anys) se situava en el 25,5% i lany 1998 havia baixat al 20,4% mentre que actualment en aquesta etapa labandonament sha redut al 19,1%. Per contra, en letapa dels 25 als 35 anys actualment abandona el 30,7% mentre que lany 1998 aquest percentatge era del 26,4% i lany 1990 del 23,4%. No es veuen diferncies significatives entre sexes i solament cal destacar que la mitjana dedat dabandonament dels homes (31 anys) s lleugerament inferior a les dones (36 anys), i tamb que a partir dels 45 anys les dones no practicants superen significativament els homes. Entre els practicants dels esports que necessiten installacions esportives, un 52% utilitza algun tipus d'installaci pblica, mentre que prop del 30% ho fa en un centre esportiu privat. Noms l11% manifesta fer lactivitat en installacions dun club o associaci.

68 / Memria
Malgrat que un 83,8% de la poblaci no desitja practicar cap altre esport que no pugui practicar actualment, un 16,2% cita algun esport que actualment no pot fer per manca dinstallacions. En general es pot afirmar que un 5% de la poblaci voldria practicar la nataci, per no ho pot fer per manca de piscines cobertes i per zones, aquest percentatge arriba al 9% a les comarques de Lleida i al 7% a les de Tarragona i Girona. Cal dir que lopini dels catalans sobre la suficincia de les installacions esportives existents presenta importants variacions en funci de la tipologia i del context on es viu. Les tipologies que presenten un major percentatge dinsuficincia sn els camps datletisme i les pistes de tennis amb percentatges superiors al 40% Camp, pavellons, sales i pistes poliesportives son les tipologies ms esteses i per tant en cap cas sarriba al 30%. Les piscines tant cobertes com a laire lliure se situen al voltant de la mitjana i per tant deixen de ser les tipologies ms insuficients que apareixien en anteriors estudis. Tot i aix, en municipis petits i mbits no metropolitans, les piscines cobertes presenten percentatges dinsuficincia molt superiors a la mitjana general. En relaci als equipaments cal dir que malgrat aquestes opinions, ms del 50% dels practicants desport no utilitzen cap installaci esportiva. Aquest percentatge augmenta amb ledat, per no presenta diferencies entre sexes. Quadre/taula 2.4.4.2.8 Tram dedat de 15-29 anys de 30-44 anys de 45-64 anys ms de 65 anys Total general Percentatge de practicants desport que utilitzen installaci Homes 66,9% 59,1% 36,4% 22,4% 48,9% Dones 63,0% 54,4% 43,0% 32,8% 48,9% Mitjana 65,0% 56,8% 39,7% 28,3% 48,9%
Pel que fa a l'esport federat, malgrat el seu relatiu pes especfic en el conjunt de la poblaci, t una gran importncia a l'hora de calcular les necessitats prpies, ja que la seva prctica s fora regular i molt intensa. Dels 483.893 esportistes federats a Catalunya l'any 1993, s'ha passat a 600.217 federats l'any 2003, un 24% dincrement. Increment que no es manifesta de la mateixa manera en les diferents federacions esportives catalanes. Aix, algunes federacions com la de Taekwondo, Patinatge i Karate, han vist reduda notablement la xifra de federats tant en nombres absoluts com en percentatge. Per contra, les de Golf, Motociclisme i Pesca, destaquen perqu han ampliat notablement el nombre de llicncies en deu anys. Les federacions amb ms nombre de llicncies: Futbol i Basquetbol, mantenen lhegemonia en aquest perode, per cal destacar el contrast entre laugment considerable del nombre de llicncies de la Federaci de Futbol i la constant davallada del Bsquet.

Memria / 69
Evoluci de les llicncies per federacions

Any 1993 9.923 2.527 5.938 1.784 297 83.943 955 1.400 1.103 374 62.665 9.421 1.456 274 220 11.636 5.704 289 1.629 11.405 1.705 309 87.742 705 1.962 13.230 269 7.400 1.450 2.144 3.811 6.485 174 2.725 251 10.108 17.356 642 13.323 12.457 2.052 567 45 640 2.089 645 17.739 40.987 2.058 1.085 12.811 4.324 1.660 483.893 Any 1995 11.272 2.602 4.428 1.694 187 81.813 1.729 1.650 1.283 401 69.877 12.187 1.164 280 190 569 10.350 5.639 365 1.412 1.175 1.360 842 333 92.680 841 1.208 16.867 375 7.791 1.350 3.611 4.940 7.722 230 2.367 302 11.894 11.060 554 14.840 12.559 1.915 499 48 610 1.857 197 13.315 36.678 2.052 784 9.000 6.986 2.045 479.979 Any 1997 12.250 1.745 3.762 1.709 172 73.299 1.583 1.010 1.372 753 69.698 13.912 1.061 264 495 400 9.339 5.742 465 1.285 10.735 2.085 4.307 750 334 99.150 1.126 1.356 23.634 219 5.474 1.263 2.299 6.500 6.557 120 2.234 290 9.248 243 12.186 587 16.669 14.760 2.125 586 53 631 2.095 375 330 11.093 31.327 2.026 939 11.000 8.159 2.662 495.843 Any 1999 12.211 1.779 3.995 2.513 479 89.115 1.690 804 1.288 742 64.541 12.821 984 280 362 503 13.349 6.037 539 1.139 11.324 1.160 4.452 772 264 153.330 1.474 2.046 31.174 240 6.436 1.431 3.459 6.350 5.367 154 212 2.874 194 9.629 260 10.281 41 28.029 14.833 2.219 641 57 828 2.109 304 400 10.071 29.858 2.005 984 11.000 654 9.609 3.350 585.046 Any 2001 12.817 2.564 3.994 3.067 546 74.970 1.877 725 1.624 808 64.830 553 7.502 895 298 482 583 17.076 6.542 564 1.298 11.505 1.254 4.508 1.336 227 456 155.319 1.443 2.879 40.143 173 5.745 1.362 4.085 6.500 4.580 1.516 415 6.678 156 10.587 294 10.730 105 29.090 15.279 2.172 730 72 1.360 1.928 2.220 2.400 10.142 33.532 1.556 1.112 12.583 762 325 4.047 3.197 598.118 Any 2003 11.614 2.412 4.216 1.606 582 65.470 808 673 2.054 637 64.316 1.090 7.340 906 327 516 714 20.008 6.858 478 1.550 11.387 1.388 3.430 1.648 278 582 153.015 1.812 2.622 45.172 158 6.287 4.377 4.173 4.863 5.005 2.212 467 6.544 147 10.690 346 11.525 137 29.507 15.128 2.387 969 75 1.626 2.038 2.192 2.435 9.697 34.797 1.588 1.484 12.618 939 415 4.789 3.167 1.926 600.217
Federaci FC d'Activitats Subaqutiques F Aria Catalana FC d'Atletisme FC d'Automobilisme FC de Bdminton FC de Basquetbol FC de Beisbol i Softbol FC de Billar FC de Bitlles FC de Boxa Amateur FC de Caa FEC dels Cecs i Deficients Visuals FC de Ciclisme FC de Coloms Esportius FC de Coloms Missatgers F de Curses d'Orientaci de Catalunya FC de Dards F d'Entitats Excursionistes FC d'Escacs FC d'Esgrima FC d'Espeleologia FC d'Esports d'Hivern FC d'Esports de Minusvlids Fsics FC d'Esports per a Disminuts Psquics FC d'Esquaix i Racquetball FC d'Esqu Nutic FC de Fsic-Culturisme FC de Futbol FC de Futbol Americ FC de Gimnstica FC de Golf FC d'Halteroflia FC d'Handbol FC d'Hpica FC d'Hoquei FC de Judo i D.A FC de Karate FC de Korfbal FC de Lluita FC de Motociclisme FC de Motonutica FC de Nataci FEC dels Paralitics Cerebrals FC de Patinatge FC de Pentatl Modern FC de Pesca FC de Petanca FC de Pilota FC de Piragisme FC de Polo FC de Rem FC de Rugbi FC de Salvament i Socorrisme FE de Sords de Catalunya FC de Taekwondo FC de Tennis FC de Tennis de Taula FC de Tir amb Arc FC de Tir Olmpic FC de Triatl FEC de Twirling FC de Vela FC de Voleibol FC de Pdel Total

70 / Memria
Per valorar la incidncia sobre la planificaci dels equipaments esportius es poden agrupar les llicencies en sis grans grups. Daquesta manera saprecia millor levoluci de lactivitat federada que es fa en els diferents espais. En aquesta anlisi shan eliminat les llicencies de Caa i Pesca ja que sn dues activitats on la llicencia s obligatria i per tant distorsionen el bloc dactivitats a la natura. Tot i aix la incidncia de les grans federacions, Futbol als camps i Basquetbol a les pistes, condicionen el fet ms notable que s el creixement dels esports de camp i la davallada dels esports de pista o pavell. Quadre/taula 2.4.4.2.10 Evoluci de les llicncies per tipus dequipaments
180.000 160.000 140.000 120.000 100.000 80.000 60.000 40.000 20.000 0 ANY 93 ANY 95 Camps Altres convencionals ANY 97 Pistes Espais singulars ANY 99 ANY 01 Sales Natura ANY 03

Memria / 71
2.4.4.3
Prospectiva del sistema esportiu
Dins el Pla director dinstallacions i equipaments esportius de Catalunya, s'ha considerat adient fer una prospecci de les prctiques, amb la intenci de tenir elements que permetin valorar de quina manera evolucionar la prctica fisicoesportiva dins el marc social de referncia. Aquesta prospectiva de les prctiques pot, tamb, contribuir a ajustar millor les previsions del PIEC, ats que qualsevol tipus d'activitat haur d'associar-se, necessriament, a uns tipus d'espais determinats. Variables que determinen l'evoluci del sistema esportiu
Les diferents investigacions realitzades en els pasos europeus que han estudiat la prospectiva permeten constatar que aquesta depn, cada vegada ms, de les tendncies socials generals. Les transformacions socials ms significatives que es poden destacar sn les segents: El nou rgim demogrfic: estancament o descens de la fecunditat, increment de les famlies monoparentals i de l'esperana de vida, etc. Fet que modificar l'estructura d'edats, tot incrementant la poblaci adulta-anciana i disminuint la poblaci infantil, amb la consegent incidncia sobre les taxes de prctica de lactivitat fisicoesportiva. Tamb caldr tenir en compte la concentraci de la poblaci en ciutats mitjanes i grans i els efectes incerts dels fenmens migratoris. L'evoluci productiva i laboral generar, simultniament, ms oportunitats i ms obstacles per a la prctica fisicoesportiva. La creixent automatitzaci del treball i la vida quotidiana fomentar la recerca de compensacions fsiques al sedentarisme, recerca que es veur afavorida per la disminuci de la jornada laboral i l'increment del temps lliure, per dificultada per les alternatives existents per a l'ocupaci d'aquest temps lliure. Aquesta evoluci tamb comportar una major mobilitat de les persones tant per raons de treball com per a l'oci. Els canvis de valors. La progressiva instauraci de l'individualisme, la recerca del plaer, de l'equilibri fsic i el desenvolupament personal, s'estan traduint en un creixent inters per lactivitat fisicoesportiva, alhora que en canvis de preferncies de les activitats, de formes d'organitzaci i d'espais esportius. S'observen increments en l'autoorganitzaci de la prctica, en els esports individuals, en les activitats practicades en el medi natural, en les activitats recreatives i de manteniment o desenvolupament de la forma fsica. Contrriament, s'aprecia una estabilitzaci en la prctica fisicoesportiva competitiva.
El conjunt d'aquests canvis, previstos dins un context de lent creixement econmic, suposaran una srie de reptes per als agents promotors de l'esport. Les opcions que es prenguin, quant als objectius i criteris d'actuaci, configuraran el futur del sistema esportiu al segle XXI. Prenent com a base l'exposici feta fins ara, es pot establir una hiptesi sobre l'evoluci de l'esport. L'augment economicosocial en desenvolupament produeix el creixement i la diversificaci de les necessitats esportives, aix com dels recursos inherents als seus processos de satisfacci, entre els quals hi ha els tipus i els espais de prctica.

72 / Memria
Tendncies en l'evoluci del sistema esportiu a Catalunya
Els estudis realitzats sobre la prospectiva de la prctica fisicoesportiva a Catalunya permeten apuntar les conclusions segents: L'entorn en el qual s'integra la prctica fisicoesportiva dins el marc social s favorable, especialment en el medi urb. L'esport federat t ms incidncia en els municipis ms petits, especialment els de menys de 10.000 habitants. Les societats amb ms prctica fisicoesportiva sn les que tenen un nivell de desenvolupament industrial ms alt, i tamb sn les societats ms urbanes i amb un nivell elevat d'instrucci, fet que mostra aix una correlaci forta entre urbanitzaci i prctica fisicoesportiva. Per tant, es pot dir que l'entorn per integrar la prctica fisicoesportiva en el marc social de Catalunya s favorable, especialment en el medi urb.
La progressiva introducci de lactivitat fisicoesportiva i l'esport en els hbits d'un nombre creixent de ciutadans, es veu reflectit clarament en l'evoluci que ha experimentat la taxa de prctica. Des de l'any 1990 fins el 2004, s'ha incrementat en un 40% el nombre de ciutadans que fa una o ms activitats fisicoesportives durant el seu temps lliure, ja sigui de manera regular o ocasional.
Previsions de futur
L'evoluci futura de les prctiques esportives, tal com es pot deduir a partir de l'anlisi estructural, no depn nicament i en exclusiva dels canvis que puguin produir-se en el sistema esportiu. Es veu condicionada tamb per les variacions demogrfiques, socials i econmiques, tant pel que fa a Catalunya com a l'entorn ms proper. Si s'analitzen les tendncies futures en aquests aspectes, es podr realitzar una projecci sobre la incidncia que poden tenir en el sistema esportiu, i en la prctica fisicoesportiva i la seva evoluci. Les tendncies demogrfiques mostren que els grups d'edat que experimentaran un decreixement ms significatiu a la propera dcada sn els situats per sota dels 30 anys. Aquest collectiu s on es concentra la majoria de la poblaci practicant actualment. D'altra banda, tamb s'ha constatat el fet que, a mesura que avancen els anys, un mateix grup de poblaci mant uns nivells de prctica similars amb una petita tendncia a la baixa dins d'aquest mateix grup, per sempre amb valors superiors als collectius precedents. Aix vol dir que el grup de poblaci on se situen els nivells de prctica ms elevats, d'aqu deu anys, mantindr unes taxes semblants encara que situats en edats superiors. La progressiva incorporaci de la dona a la prctica fisicoesportiva, i el fet que aquest sexe sigui majoritari a mesura que l'edat s'incrementa, ha d'augmentar tamb les taxes de prctica i obligar a conformar una oferta en sintonia amb la demanda. Igualment, l'augment important de la poblaci situada a la "tercera edat", tamb suposar l'oferta de ms activitats adequades a les necessitats i caracterstiques d'aquest collectiu. Pla director dinstallacions i equipaments esportius de Catalunya
Memria / 73
El efectes que la immigraci pot tenir en la prctica dactivitats esportives sn incerts, per s possible que les activitats ms populars en els seus pasos dorigen siguin les que ms fcilment es desenvolupin inicialment. En aquest cas s previsible que el futbol, el bsquet i en menor mesura latletisme, shi vegin afectats positivament. Les tendncies econmiques tamb tenen la seva influncia sobre lactivitat fisicoesportiva. Ja s'ha comentat el fet de la progressiva terciaritzaci de la poblaci ocupada. Aix suposar tamb l'aparici d'una oferta ms important de serveis vinculats a la prctica fisicoesportiva, concentrada majoritriament en les noves demandes de cura de l'esttica corporal i de la forma fsica. L'increment d'aquesta oferta es produir mitjanant una participaci ms elevada de l'oferta privada. Si salenteix el creixement econmic, el sector privat s'encarregar de satisfer gran part de les demandes esportives, vinculades tant al model de prctica tradicional, com a les noves prctiques. En aquest sentit, igual que ha succet amb els tipus de prctica, es detecta una evoluci en les caracterstiques de lassociacionisme esportiu. S'est passant dels clubs tradicionals, amb una oferta uniforme, molt orientada a garantir la prctica dels seus equips o dels socis practicants de sempre, a entitats ms obertes per atendre altres demandes. Cada vegada sn ms freqents els clubs que presenten ofertes intermdies a les que s'han exposat anteriorment. Amb tot aix, caldr que els diferents tipus d'associacions esportives (o relacionades amb l'oferta esportiva) es plantegin els reptes estratgics segents: Aconseguir o augmentar considerablement l autofinanament. Ampliar i diversificar els serveis envers les necessitats de prctica no vinculades a l'assoliment del mxim rendiment. Millorar lorganitzaci.
Tanmateix, les administracions tamb tindran un paper molt important en tota aquesta evoluci, pel suport que poden proporcionar. Encara que hi ha lnies molt diferenciades en relaci amb lassociacionisme esportiu a les diferents administracions locals, s'aprecien signes evidents de canvi. Cada vegada ms, els tipus d'ajuts emprats per les administracions no es tradueixen en subvencions econmiques, sin en altres tipus de collaboraci (assessorament tcnic, formaci de personal, material esportiu, etc.). Tots aquests ajuts poden ser determinants per al creixement adequat, la transformaci i la consolidaci del teixit associatiu esportiu. I encara ms a les comarques i municipis amb escassa tradici associativa. Cal no oblidar la creixent presncia del sector empresarial, que ha trobat un nou mercat emergent en els serveis fisicoesportius destinats a la cura de la salut i la millora de lesttica corporal. Donada la mancana de solars dequipaments esportius en centres urbans, es habitual que oferixin fer-se crrec de la gesti dinstallacions esportives de titularitat municipal mitjanant la concessi administrativa. Fins i tot arriben a promoure-les amb el comproms de finanar la construcci de complexos esportius, que habitualment disposen de piscina coberta, si sels cedeix el seu s per un perode que permeti amortitzar la inversi. Aquesta collaboraci tamb es dona en associacions esportives que mitjanant convenis han sollucionat les seves dificultats econmiques cedint parcialment ls de les seves installacions, passant de ser socis del seu club a abonats dun servei ofert per una empresa.

74 / Memria
Aproximacions a un escenari futur
Un cop exposades les tendncies envers les quals es mou el nostre marc social i les repercussions que poden tenir amb relaci a la prctica fisicoesportiva de la poblaci, es pot establir una situaci, o escenari, per a la primera dcada daquest segle. Les lnies definitries d'aquest escenari serien: Estancament dels ndexs de prctica fisicoesportiva entre la poblaci, amb un lleuger increment de la prctica regular en detriment de locasional. Evoluci dels tipus de prctica envers formes ms ldiques allunyades del concepte d'esport tradicional i ms properes a l's de lactivitat fisicoesportiva com a medi d'aconseguir un bon estat de salut o una esttica corporal ms bona. Una diversificaci dels interessos ms elevada, que donar peu a una diversificaci ms mplia de les prctiques. Incorporaci de la dona a la prctica regular durant el seu temps lliure. Factors com una perspectiva de vida ms llarga, la disminuci del nombre de fills i la independncia econmica, poden ser determinants d'aquest fet. Disminuci relativa de la taxa de practicants joves, i increment molt important de la poblaci adulta. Existncia d'una oferta ms variada i ms gran de serveis dins l'mbit de lactivitat fisicoesportiva. En molta mesura condicionada per l'increment de practicants i la diversificaci ms mplia dels tipus de prctica. Protagonisme de ladministraci local com a principal promotora dequipaments esportius. Important intervenci de lassociacionisme esportiu per poder satisfer la varietat de demandes existents. Caldr, per, un suport important de les administracions, perqu el teixit associatiu pugui portar endavant aquesta tasca. Suport que no necessriament cal que es tradueixi en ajuts de tipus econmic. Presncia creixent del sector empresarial com a promotor i gestor dinstallacions pbliques lligades a la salut i loci, on es posible obtenir benefici econmic de la seva explotaci, habitualment lligada a les piscines cobertes situades en zones urbanes densament poblades.
Anem, doncs, cap a un sistema esportiu molt ms obert, on els espais de prctica tindran un paper fonamental. Assaig de quantificaci de la prctica fisicoesportiva pel cas de Catalunya
Partint de l'exposici feta fins ara, s'ha intentat fer una quantificaci de la prctica fisicoesportiva entre la poblaci, per a la segona dcada del segle, a Catalunya. Tot i que aquest assaig de quantificaci cal valorar-lo amb precauci i amb les limitacions que determina el fet de no poder controlar totes les variables que la poden afectar. Pla director dinstallacions i equipaments esportius de Catalunya
Memria / 75
La prctica fisicoesportiva total entre la poblaci catalana, si aquesta experimenta una evoluci similar a la dels darrers sis anys, globalment es situar entre el 85% i el 90% de la poblaci, sense entrar en detall sobre la seva freqncia i intensitat. Per edats, es preveuen increments ms importants a mesura que augmenta l'edat. Fins i tot, els nivells existents actualment entre practicants i no practicants a les franges superiors de la pirmide d'edat podrien arribar a invertir-se. s difcil poder fer una previsi, pel que fa a les activitats. Tanmateix, s que es pot augurar, segons la informaci disponible i les tendncies observades, una estabilitzaci de practicants dins l'esport competitiu. D'una banda, el descens de la poblaci en edat escolar, la qual cosa implica una reducci dels participants en l'esport escolar, i d'una altra, el descens de la poblaci jove, majoritriament usuari d'aquest tipus d'activitats, permeten preveure un significatiu manteniment de les taxes actuals. S'incrementar molt la prctica fisicoesportiva de manteniment, que arriba a valors propers al 50% dels practicants, especialment a causa de la incorporaci de la dona a la prctica regular i de la gent gran en la prctica especfica. En aquest sentit, tamb cal considerar l'evoluci que ha de seguir la preocupaci per la salut i la consegent demanda de prctica fisicoesportiva encaminada a millorar-la. No perdr fora la prctica des d'un punt de vista ldic, que podria arribar a valors propers al 40% de la poblaci practicant. En resum, les activitats aqutiques, la gimnstica de manteniment en totes les seves formes i les activitats de lleure com caminar, crrer o anar en bicicleta; seran probablement les que experimentaran un major creixement entre el global de la poblaci practicant desport. Les activitats de formaci es preveu que mostrin taxes prcticament del 100% de la poblaci en edat escolar, ats que tamb es preveu que el nivell d'instrucci de la poblaci millori. Cal preveure, per, que les variacions a les xifres proposades poden produir-se per altres qestions alienes a la prctica fisicoesportiva, per que al llarg de l'exposici realitzada en apartats anteriors, s'ha demostrat que hi tenen una influncia directa. Aix, els canvis econmics i socials poden produir aquestes variacions. Es preveu una situaci econmica millor, que es traduir en una millor qualitat de vida de la poblaci, que suposar, alhora, ms disponibilitat de temps i de mitjans per a la prctica fisicoesportiva. D'altra banda, els canvis socials que es puguin experimentar, especialment des del punt de vista de valors socials, fan pensar que l'inters i la motivaci envers la prctica permetran assolir els nivells indicats en l'exposici anterior.

76 / Memria
2.4.5 Anlisi dels equipaments esportius

El concepte dequipament esportiu ha tingut diferents interpretacions i s'ha utilitzat de manera molt diversa. El concepte ms ampli s el que fa referncia a dotar o proveir un mbit territorial determinat d'espais per a la prctica esportiva. Una altra concepci, no tan mplia, s la que entn un equipament esportiu com una installaci destinada a fer esport. Finalment, tamb amb aquest terme es designen els estris o materials que s'utilitzen en la prctica esportiva. L'evoluci de les prctiques ha marcat histricament les caracterstiques dels equipaments esportius. Els investigadors socials, mitjanant anlisis de tipus factorials, arriben a relacionar la dotaci i el tipus dequipament amb trets significatius dels diferents conjunts i teixits socials, s a dir que, els equipaments com a suport de diferents prctiques socials, permeten l'anlisi conjuntament amb altres factors de caire sociolgic, geogrfic, econmic i, fins i tot, etnolgic. El PIEC estableix, a partir de l'anlisi de la situaci actual, una definici dequipament esportiu. Tamb proposa una classificaci dels equipaments esportius, dels espais esportius i dels espais complementaris. L'estudi i lanlisi de les caracterstiques, el nombre, la distribuci i lestat dels equipaments esportius, es mostra avui dia com una eina bsica per avaluar les futures necessitats. L'explotaci del Cens d'equipaments esportius de Catalunya (CEEC) permet tenir una visi de la dotaci actual de la xarxa d'equipaments de Catalunya i s una eina imprescindible per arribar a la concreci dels dficits i per portar un seguiment acurat del desplegament del Pla director. Un dels principis rectors establerts en la Llei de lesport s daprofitar adequadament el medi natural per a les activitats esportives i especialment desplai i lleure que li siguin ms idnies. Per tal darribar a laprofitament ptim dels espais naturals se nanalitza la utilitzaci a tot Catalunya.

Memria / 77
2.4.5.1
Concepte dequipament esportiu
L'espai esportiu, el lloc de realitzaci de les diverses prctiques fisicoesportives, pot ser gaireb tot el nostre entorn, amb l'nic requeriment previ que marquin les normes o els estris necessaris per a la prctica especfica de cada activitat. La natura, les infrastructures, els carrers, els parcs o els espais especficament adaptats, sn susceptibles de suportar prctiques esportives. De fet, per al desenvolupament d'una prctica fisicoesportiva, noms es necessita un practicant, al que anomenem esportista, i un espai fsic on aquesta es desenvolupi, que anomenarem espai esportiu. A part, podem necessitar altres espais que donen suport a la prctica esportiva i permeten que lactivitat es desenvolupi ptimament, als que anomenem espais complementaris. Amb aquests plantejaments, amb una universalitat potencial dels espais de prctica, en primer lloc, cal diferenciar clarament un equipament esportiu de la resta d'espais susceptibles d'acollir prctiques fisicoesportives. Des d'una concepci mplia del terme es pot dir que un equipament esportiu s l'espai, el lloc i les estructures que fan possible la realitzaci de les diverses prctiques de carcter fsic o esportiu. La naturalesa, les infraestructures, els carrers, els parcs i les installacions esportives sn susceptibles de suportar prctiques esportives i per tant poden considerar-se, sota determinades condicions, com un equipament esportiu. Lequipament esportiu el diferenciem de la resta d'espais potencials de prctica perqu s'hi ha fet una actuaci concreta que permeti una prctica determinada. Aix, es defineix lequipament esportiu com a espai adaptat per al desenvolupament de les diferents prctiques fisicoesportives. Aquestes adaptacions poden tenir una vocaci de permanncia o ser temporals. Tamb les adaptacions poden ser mnimes, com es el cas de la senyalitzaci de senders, o comportar la construcci despais esportius i complementaris. Les installacions esportives sn equipaments que shan construt especficament per al desenvolupament dactivitats fisicoesportives, ja siguin espais esportius o espais complementaris. Una installaci esportiva estar formada per aquells espais esportius i complementaris que estiguin situats en un recinte com i tinguin un funcionament dependent i homogeni. Varies installacions esportives connexes poden formar part dall que es denomina com a complex esportiu. Per exemple, en un embassament es poden realitzar diverses prctiques esportives sense cap tipus d'adaptaci. Aquest embassament es pot convertir en un equipament esportiu temporal si un dia es posen balises i s'adapta per fer-hi una prova nutica. En el moment que hi construm, un embarcadors o un magatzem amb caire permanent, apareix una installaci esportiva. Si al costat construm nous espais esportius i complementaris, com pot ser una piscina amb els seus vestidors, o un camp de golf, estem davant dun complex esportiu. La classificaci tipolgica de les installacions esportives s'ha limitat tradicionalment als tipus ms usuals segons el model establert per la normativa NIDE (Normativa sobre Instalaciones Deportivas y para el Esparcimiento) editada pel Consell Superior dEsports l'any 1979,

78 / Memria
enfocada cap a la normativa reglamentria i de projecte dels equipaments esportius relacionats bsicament amb la competici. Amb un carcter ms general, podem dir que els tipus dinstallacions esportives venen definits principalment pel tipus de lespai esportiu i per les seves caracterstiques tcniques i ambientals. Un mateix espai esportiu pot donar lloc a tipologies diferents dinstallacions en funci de si est en un espai obert (a laire lliure o noms est cobert) o en un recinte tancat (cobert i tancat lateralment). Aix, per exemple, un o ms vasos de piscina a laire lliure amb els seus espais complementaris formen una piscina a laire lliure, i amb els vasos situats en un recinte tancat, donen lloc a una installaci a la que coneixem comunament com a piscina coberta. Espai esportiu
En un primer nivell es diferencien dos classes despais esportius, per una part, aquells que shan construt especficament per al desenvolupament de prctiques esportives, per tant, tenen una utilitzaci bsicament esportiva i una voluntat de permanncia; i per laltra, els espais no estrictament esportius per que es fan servir com a suport daquestes prctiques. Atenent a aquest criteri, a les caracterstiques dimensionals i a la implantaci al nostre pas, els espais esportius es classifiquen en tres grups: 1. Espais convencionals Espais construts per a la prctica esportiva corresponents a les tipologies ms tradicionals. Disposen de referents reglats amb dimensions establertes encara que no en tots els casos s'ajusten a les mateixes. Actualment representen la gran majoria dels espais existents i la seva construcci no est condicionada per la demanda o per la topografia, per la qual cosa presenten una distribuci bastant homognia pel territori. Els espais convencionals sn els espais de prctica caracterstics d'installacions com: pistes, pavellons, frontons, camps, piscines a laire lliure, piscines cobertes, sales, veldroms, pistes d'atletisme, etc. Atenent a les caracterstiques fsiques i dimensionals del diferents espais convencionals es diferencien els segents subgrups: Pistes - Espais esportius de forma rectangular definits pel paviment o delimitaci perimetral. Normalment incorporen els elements i marcatges de les activitats que shi poden desenvolupar. Les pistes poliesportives sn les que permeten la prctica de diversos esports (bsquet, futbol-sala, handbol, voleibol, ). Les especialitzades tenen unes caracterstiques adaptades per a la prctica d'un determinat esport (tennis, gel, petanca, ). Les pistes situades en recintes tancats, juntament amb els seus espais complementaris donen lloc a pavellons. Les pistes tenen una limitaci de superfcie, normalment a partir dels 1.500 m2 comencen a considerar-se com a camps. Pistes amb paret - Espais esportius com les pistes per que disposen d'una o diverses parets que s'utilitzen per al desenvolupament de lactivitat. Les pistes poliesportives amb front tenen com a mnim dues parets que permeten la prctica de diversos esports, de pista i de front. Els frontons, esquaixos, trinquets i les pistes de tennis de pala sn pistes especialitzades amb caracterstiques adaptades a la prctica de determinats esports. Camps - Espais esportius de forma rectangular definits pel paviment o tanca perimetral que normalment incorporen els marcatges de les activitats que shi poden Pla director dinstallacions i equipaments esportius de Catalunya
Memria / 79
desenvolupar. La superfcie dels camps normalment supera els 1.500 m2. Els camps poliesportius permeten la prctica de diversos esports (futbol, hoquei, rugbi, ). Els camps especialitzats tenen unes caracterstiques adaptades per a la prctica d'un esport (futbol, futbol-7, rugbi, hoquei, beisbol, ). Espais longitudinals - Espais esportius que es caracteritzen perqu lactivitat es desenvolupa seguint un recorregut, per aix la longitud s determinant i predomina sobre l'ample. Semmarquen en aquest grup els veldroms, patindroms, les pistes datletisme i la resta despais longitudinals d'atletisme. Vasos de piscina - Espais esportius que es caracteritzen perqu lactivitat es desenvolupa al medi aqutic, per aix a part de la longitud dels vasos esportius, s fonamental el coneixement de la profunditat i el tancament de lespai. Els vasos en un recinte tancat donen lloc, juntament amb els seus espais complementaris, a piscines cobertes. Els vasos esportius tenen unes dimensions molt definides pels reglaments de la competici, la resta de vasos s'adapten als requeriments de les activitats que shi desenvolupen (educatives, recreatives, de salut,). Sales - Espais esportius on es desenvolupen activitats en recinte tancat que no tenen els requeriments dimensionals de les pistes, per tant poden ser irregulars o fins i tot tenir pilars o columnes si no interfereixen amb lactivitat concreta que es desenvolupa a la sala. Les sales polivalents permeten el desenvolupament de diferents activitats (activitats dirigides, educaci fsica, aerbic, ), les sales especialitzades estan adaptades a un s especfic (musculaci, cardiovascular, arts marcials, esgrima, ). 2. Espais singulars - Espais construts per a la prctica esportiva, que encara que pugui estar reglada, presenten unes dimensions i caracterstiques adaptades a cada tipus. Sn espais ms especfics i generalment tenen unes condicions de demanda i uns requeriments espacials que fan que la seva distribuci sigui desigual sobre el territori. Els espais singulars sn els espais de prctica caracterstics d'installacions com: camps de golf, estacions d'esqu, circuits de velocitat, carrils de bicicleta, camps de tir, etc. Tot i que aquests espais sn molt nombrosos i variats, atenen a la seva implantaci i les caracterstiques especfiques, es poden diferenciar els segents subgrups: Espais de golf - Camps i espais construts per a la prctica del golf en les seves diferents modalitats. camps de golf, Pitch and putt, camp rstic, camp de prctiques. Circuits de motor - Circuits i espais construts especficament per a la prctica d'activitats relacionades amb el motor (circuit de velocitat, motocrs, karts, ). Circuit de cursa a peu - Circuits i recorreguts construts especficament per crrer i caminar, poden disposar o no d'estacions intermdies per a realitzaci d'exercicis o d'obstacles en el recorregut. Circuit de bicicleta - Circuits i carrils de bicicleta construts especficament per a aquesta activitat. Canal de rem i piragisme - Canals i installacions artificials per a la prctica del rem i el piragisme (canals daiges tranquilles, d'aiges braves, ). Espais desports d'hivern Espais esportius relacionats amb la prctica desports dhivern ( pistes d'esqu, trampolins, pistes de surf de neu, circuit de fons i tir, ). Espais d'hpica Espais esportius relacionats amb lhpica ( pistes de curses hpiques, pistes de doma, picadors, pistes de salts,). Pla director dinstallacions i equipaments esportius de Catalunya
80 / Memria
Rocdroms - Estructures artificials construdes per a la prctica d'esports de muntanya i escalada (rocdroms, boulders, etc). Espais de monopat i pat en lnia - Espais esportius construts per a la prctica dactivitats relacionades amb el monopat i pat en lnia (pistes, skate park,). Espais de modelisme Espais esportius construts per al desenvolupament dactivitats dautomodelisme o aeromodelisme. Camps de tir - Espais esportius construts per al desenvolupament dactivitats relacionades amb el tir en les seves diferents modalitats (camps de tir vol, al plat, precisi,). Espais per a jocs populars o tradicionals - Espais esportius construts per al desenvolupament de jocs populars o tradicionals (Pistes de bitlles, calva,). Altres espais singulars Resta despais esportius construits per al desenvolupament dactivitats no considerades en els apartats anteriors (camps de minigolf, bowling, camp de pesca simulada, banc fix de rem amb bassa,). 3. rees d'activitat - Espais no estrictament esportius, com sn les infraestructures o els espais naturals, sobre els que es desenvolupen activitats fisicoesportives perqu s'han adaptat per al seu desenvolupament. La indefinici dels lmits i caracterstiques especfiques d'aquestes rees, dificulta el seu dimensionament i la recollida de dades de les mateixes. Les rees d'activitat sn els espais de prctica caracterstics d'installacions com: ports esportius, refugis, aerdroms, etc. Bsicament les rees dactivitat es poden classificar segons el mitj on es desenvolupa lactivitat: rees terrestres Espais naturals o infrastructures en el medi terrestre que han estat adaptats per al desenvolupament dactivitats fisicoesportives (zones d'escalada, vies ferrades, rutes eqestres, cavitats, vies verdes, senders, zones amb itineraris de BTT, ) rees aries - Espais en el medi aeri que es fan servir habitualment o estan reservats per al desenvolupament dactivitats fisicoesportives relacionades amb el vol (vol amb motor, aerosttic o sense motor ) amb rampes d'enlairament i/o camps d'aterratge. rees aqutiques Espais en el medi aqutic que es fan servir habitualment o estan reservats per al desenvolupament dactivitats fisicoesportives en aquest medi (zones de vela, zones d'activitats a motor, zones de rem i piragisme, zones d'activitats subaqutiques, zones d'activitat en platges i rius, barrancs, Una mateixa installaci pot estar formada per espais esportius dels tres tipus. Per exemple, una estaci d'esqu pot tenir espais convencionals (pista de gel, vas de piscina, sala...), espais singulars (pista d'esqu alp, pista de fons, rocdrom...) i rees d'activitat (senders, recorreguts senyalitzats, rea de vol,...). Espais complementaris
Els espais complementaris de la installaci estan en relaci directa amb el desenvolupament de lactivitat esportiva. Alguns sn generals a tots els tipus d'installacions, s el cas dels vestidors, els magatzems de material esportiu, les grades d'espectadors o els Pla director dinstallacions i equipaments esportius de Catalunya
Memria / 81
serveis de pblic. D'altres, sn especfics de determinades tipologies, s el cas dels refugis de muntanya, ports esportius, aerdroms, etc. A les installacions amb rees d'activitat, s freqent que els espais complementaris siguin els nics espais construts i sn els que possibiliten la realitzaci de les diferents activitats. Un mateix espai complementari pot donar servei a ms d'un espai esportiu, un bloc de vestidors pot ser com a diverses pistes poliesportives, unes grades poden ser comunes a una pista d'atletisme i a un camp de futbol situat al seu interior. Les installacions esportives tamb poden disposar daltres espais o oferir altres serveis, que no estan relacionats directament amb la prctica esportiva (guarderia, perruqueria, bar, etc.) que es denominen espais o serveis auxiliars. Quadre/taula 2.4.5.1.1 Estructura de les installacions esportives
Instal laci esportiva
Espais esportius
Convencionals
Espais complementaris Serveis auxiliars

Generals
Singulars rees dactivitat
Especfics
Tancament de lespai esportiu
Amb carcter general, cal considerar que un espai esportiu es troba en un recinte tancat quan disposi d'un tancament perimetral i d'un cobriment que poden ser fixos o mbils. En cas que siguin mbils, han de permetre el seu tancament immediat per mitjans mecnics. El tancament perimetral de l'espai ha d'arribar almenys fins a les dues terceres parts de l'altura per poder considerar que l'espai s tancat, llevat de les piscines cobertes que ha de ser complet. Per tant, la resta d'espais que no disposin d'un tancament perimetral en les condicions establertes o que el seu cobriment sigui estacional, es consideraran com a espais oberts. Aix, un vas de piscina a l'aire lliure, que es tanca a l'hivern amb un globus pressosttic, continuar essent tipolgicament una piscina a l'aire lliure, si pel contrari, t un tancament mbil mecanitzat o fix, ser una piscina coberta. s a dir, les caracterstiques de l'espai esportiu i el seu tancament determinaran el tipus d'installaci.
Tipus dinstallaci
Les caracterstiques de lespai esportiu, el seu tancament i els espais complementaris sn els tres elements que defineixen les installacions esportives, per s l'espai esportiu, com a lloc de realitzaci de la prctica esportiva, el determinant bsic del tipus d'installaci Pla director dinstallacions i equipaments esportius de Catalunya
82 / Memria
Tot i que en funci de les combinacions daquests parmetres el tipus dinstallacions resultants s molt extens i variat, les installacions formades pels espais ms convencionals estan clarament definides: pistes, frontons, pavellons, sales, piscines a laire lliure, piscines cobertes, camps, camps datletisme, etc. Hi ha installacions que adopten com a models tipolgics estandarditzades a bastament repetits els darrers vint-i-cinc anys, tant a Catalunya com a la resta dels estats de la Uni Europea, que provenen de les propostes del pla alemany dequipaments esportius, que van ser recollits pel Consell Superior dEsports lany 1979 en la normativa NIDE (Normativa sobre instalaciones deportivas y para el esparcimiento). Aquestes propostes on es defineixen tant les caracterstiques de l'espai esportiu com les dimensions i condicions que han de reunir els espais complementaris. Es tracta de les installacions esportives modulades. El Consell Catal de lEsport ha anat actualitzant aquest models en les seves fitxes tcniques dequipaments esportius, que han anat evolucionant amb lexperincia de lobra construda. En elles es proposen uns mduls especfics de pistes, pavellons, sales, camps, camps datletisme i piscines cobertes, adequats per a oferir un servei pblic en les condicions exigibles de seguretat, funcionalitat i habitabilitat. Cal recordar que el concepte de convencional o singular es pot referir a l'espai esportiu o la installaci en el seu conjunt. Aix, una installaci determinada pot ser molt singular, pel seu disseny o per la gran capacitat d'acollir espectadors, per l'espai esportiu pot ser tan convencional com ho s una pista poliesportiva.

Memria / 83
2.4.5.2
Dotaci d'equipaments
S'ha vist al punt anterior que hi ha una important diversitat d'espais que, especficament adaptats o no, poden acollir potencialment prctiques fisicoesportives. Aquest fet obliga, per apropar-se al coneixement de la dotaci d'equipaments esportius a Catalunya, a concretar la recerca en aquells equipaments esportius que sn permanents. Aquesta caracterstica, la permanncia en el temps, permet el seu recompte, el coneixement de les seves particularitats i la seva distribuci territorial. La Secretaria General de l'Esport disposa, des de l'any 1986, del Cens dequipaments esportius de Catalunya (CEEC). Es tracta d'una base de dades informatitzada que recull les dades bsiques dels equipaments esportius d'arreu de Catalunya. Aquest cens t el seu origen en el Cens Nacional dInstallacions Esportives (CNID), promogut i finanat pel Consell Superior dEsports (CSD) a escala de tot el territori espanyol, amb la collaboraci de les diferents comunitats autnomes, que van revisar els treballs realitzats l'any 1985-1986. Lany 1997 el CSD va encarregar lactualitzaci del cens que va donar com a resultat el II Cens Nacional dInstallacions Esportives (CNID-1997). Actualment, a causa de les dificultats del funcionament dels mecanismes d'actualitzaci de dades del CNID-1997, s'ha posat de manifest el desfasament entre les installacions reflectides en el cens i les existents en l'actualitat a Espanya. Per altra part, l'evoluci dels ndexs de prctica d'activitats fsicoesportives tamb ha comportat l'aparici constant de nous tipus i espais de prctica. D'altra banda, determinades CC.AA. han realitzat l'actualitzaci dels seus respectius censos adaptant-los a les seves necessitats especfiques, com s el cas de Catalunya. Tot aix ha fet patent la necessitat de realitzar un nou cens, que a part d'avaluar l'evoluci de la dotaci d'installacions esportives, s'adapti a les noves necessitats. Tamb ha de plantejar i superar els problemes d'actualitzaci i divulgaci de dades del CNID-1997, fent un salt qualitatiu, mitjanant la utilitzaci d'un sistema d'informaci amb accs a travs dinternet que permeti una gesti automatitzada de la base de dades. En aquest context, el CSD en collaboraci amb les CC.AA. ha posat en marxa la realitzaci de l'actualitzaci del CNID que hauria de ser operatiu l'any 2005 (CNID-2005). Fins lany 1985 els censos havien estat criticats i havien fracassat per diversos motius (falta d'exhaustivitat, limitats a les installacions pbliques, excessiva complexitat, etc.). La virtut del CNID va ser la de definir-se, precisament, com un cens bsic que recollia certa informaci de tipus quantitatiu i algunes de les variables qualitatives ms significatives (vestidors, illuminaci, tipus i estat del paviment, any d'inauguraci, etc.) que permeten fer una avaluaci global sobre el nombre i estat dels equipaments esportius del pas. Aquesta informaci bsica, per completa, es pot ampliar i millorar en funci dels interessos i les competncies de cadascuna de les administracions. En el cas de Catalunya, la Secretaria General de l'Esport va realitzar un treball d'implementaci informtica de l'antic cens del CSD que, prviament revisat, va ser distribut repetidament a tots els municipis i consells comarcals perqu en prenguessin coneixement i es pogus actualitzar peridicament. Aquest cens tamb serveix de base de dades informativa per a la realitzaci de diferents tasques: Internet, explotaci estadstica, Pla director dinstallacions i equipaments esportius de Catalunya
84 / Memria
planificaci, informaci al pblic, etc. Aquesta funci sexplicita a la Llei de lesport recull entre les funcions del Consell Catal de lEsport la dactualitzar el cens dequipaments esportius. Per altra banda, la Llei de l'esport estableix que correspon als municipis portar un cens de les installacions esportives del seu territori. El CEEC estableix una base metodolgica que ha de ser nica i homognia amb els censos municipals per tal de permetre la compatibilitat, l'actualitzaci i l'intercanvi de les dades i per evitar la duplicitat d'esforos de les diferents administracions en aquest camp. Aquesta actualitzaci permanent del CEEC, basada en l'intercanvi de dades amb la dels respectius censos municipals, ser una eina bsica per fer un seguiment acurat del desplegament del PIEC. El municipi s l'mbit territorial sobre el qual sestructura el cens. En un segon nivell, apareixen les installacions esportives situades en cada terme municipal i, finalment, els espais esportius i els espais complementaris que conformen la installaci i que sn les unitats censals bsiques. Amb aquesta estructura, l'mbit del CEEC es concreta segons les premisses segents: Les dades recollides es refereixen sempre a installacions esportives, per tant, les zones potencials de prctica o els equipaments sense voluntat de permanncia no entren dins l'mbit del CEEC. Les installacions censades han de ser d's collectiu, s a dir, que no siguin d's exclusiu unifamiliar. Poden ser, per tant, pblics o privats. Les dades censals es refereixen tant a les caracterstiques tcniques dels espais esportius com als espais complementaris, no al seu nivell d's. Una installaci esportiva pot incloure un o ms espais esportius i espais complementaris, situats en un recinte com i amb funcionament homogeni. Si lespai esportiu de la installaci s una rea d'activitat esportiva, donada la seva indefinici dimensional, l'espai complementari ms representatiu s el que defineix la installaci. Resten exclosos expressament d'aquest cens els espais que pertanyen a equipaments assistencials o hospitalaris (destinats exclusivament a rehabilitaci, fisioterpia, etc.) i els espais de carcter extraesportiu ben definit (salons recreatius, salons de bellesa, etc.). Perqu una installaci estigui censada, ha d'estar construda o en fase de construcci (obra comenada). Les dades, en aquest ltim cas, correspondran a les del projecte. Quantificaci de la dotaci global d'equipaments esportius
En el 93% dels municipis de Catalunya consten censades installacions esportives al CEEC. En total, ms donze mil installacions esportives que agrupen 31.440 espais esportius (dades de setembre de 2004), es a dir, cada installaci est formada per gaireb tres espais esportius de mitjana. Cal destacar, que lany 1986, quan es va fer el primer CNID, es van censar a Catalunya tan sols 17.572 espais esportius, gaireb la meitat dels que avui dia tenim. La qual cosa dna idea de la vitalitat del sector en aquests ltims anys, principalment fins al 1992, desprs la tendncia de creixement sha estabilitzat a un ritme de construcci dentre 400 i 450 esportius nous cada any. La distribuci comarcal d'aquestes dades s molt heterognia. Les comarques ms poblades lgicament acumulen la major part dels espais esportius censats, aix el

Memria / 85
Barcelons t 1.682 installacions i 5.210 espais esportius, per contra, l'Alta Ribagora, la menys poblada, sols disposa de 26 installacions amb 80 espais. Tamb les ms poblades sn les que comparativament tenen ms proporci d'espais convencionals. Les comarques costaneres i pirinenques ms turstiques, presenten els percentatges d'espais esportius singulars i rees dactivitat ms elevats. Quadre/taula 2.4.5.2.2 Propietat i gesti dels espais esportius
altres privats 34,9% 43,5% pblics
11,5% 10,1% privat esportiu associatiu
El sector pblic s el principal propietari dels espais esportius, prop de la meitat tenen aquesta propietat. Ms concretament, els ajuntaments es destaquen amb diferncia, un 38% dels espais esportius sn de propietat municipal. El privat associatiu (clubs esportius i associacions sense nim de lucre) i el privat esportiu (empresa privada del sector esportiu) tenen un pes similar, sn propietaris duna desena part dels espais esportius cadasc. Cal destacar que el privat esportiu concentra la seva oferta en dos tipus despai molt determinat, on sapropa a loferta del sector pblic, aix un 34% de les sales i un 31% dels vasos recreatius en piscina coberta pertanyen a aquest sector. Ara b, aquesta oferta privada no s homognia en el territori i es concentra bsicament en les comarques ms poblades i s gaireb inexistent en els municipis petits. Cal destacar tamb que ms duna tercera part dels espais sn propietat dentitats privades amb finalitats no estrictament esportiva, com s el cas del sector turstic i residencial, tot i que la seva oferta es concentra principalment en piscines a laire lliure i pistes de tennis. La gesti daquests espais presenta notables diferencies, apareixen dos nous agents. El primer s l'educaci pblica, formada pels centres de primria, generalment de propietat municipal, i pels centres de secundria propietat de la Generalitat. El segon, est format pels centres educatius privats, que poden tenir una entitat no esportiva o una instituci religiosa com a propietari, ens englobats en l'apartat d'altres privats.

86 / Memria
Gesti dels espais esportius
pblics altres privats 17,3% ensenyament pblic
23,6%
11,6% privat esportiu 9,4% 7,0% ensenyament privat associatiu
31,2%
Aquest ltim fet explica que la gesti presenti notables diferncies respecte a la propietat; part dels espais esportius de propietat pblica passen a ser gestionats pels centres educatius pblics o pel privat associatiu. Aix, els ajuntaments gestionen directament menys de la meitat dels espais esportius de qu sn propietaris i per contra, el privat associatiu gestiona ms del doble dels espais dels quals s propietari. L'oferta comarcal d'installacions esportives
No es poden extreure conclusions definitives de l'anlisi territorial de les dades del CEEC sobre els dficits o la idonetat de lequipament esportiu ofertat en un determinat mbit. s clar que l'oferta d'installacions esportives no es pot mesurar sols avaluant el nombre d'unitats existent en cada municipi o comarca. Tampoc no es poden fer lectures directes dels parmetres que relacionen el nombre d'unitats amb la poblaci d'un mbit determinat (e.e./hab., m2/hab., hab./e.e., etc.), ats que aquests parmetres sempre resulten desfavorables per a les comarques ms poblades. Hi ha factors com la diversitat dels tipus, l'estat d's, la propietat, l'agent gestor, el clima o la prpia localitzaci geogrfica que tenen incidncia sobre el nivell i les caracterstiques d'utilitzaci dels equipaments que s'ofereixen i que, per tant, han de ser analitzats ms detalladament. Atenent a criteris tipolgics i dimensionals, en el segent quadre shan agrupat els espais esportius per comarques i segons els tipus dinstallaci segents: Pla director dinstallacions i equipaments esportius de Catalunya
Memria / 87
POL TEN FRO CAM PAV SAL ATL PAE PAR PCE PCR CON SIN AEP
Pistes poliesportives a l'aire lliure (>400 m2) Pistes de tennis (> 400 m2) Frontons (>200 m2) Camps (poliesportius, futbol, rugbi, hoquei i beisbol >4000 m2) Pistes poliesportives en pavellons (>400 m2) Espais esportius en sales (> 50 m2) Pistes d'atletisme (200, 300 i 400 metres de corda) Vasos esportius de piscines a l'aire lliure (llargada de 25, 33 i 50 m) Vasos complementaris de piscines a l'aire lliure (>50 m2) Vasos esportius de piscines cobertes (llargada de 25, 33 i 50 m) Vasos complementaris de piscines cobertes (>50 m2) Altres espais convencionals (pistes de petanca, esquaix, veldroms, etc.) Altres tipus singulars i rees dactivitat (circuits, esqu, golf, refugis, etc.) Altres espais petits i no reglamentaris (petanca, vasos petits, etc.)
La distribuci comarcal de loferta s molt heterognia i respon a la prpia diversitat tant geogrfica com poblacional de la divisi comarcal, per cal destacar que noms hi ha 22 comarques que disposin almenys dun espai de cada tipus. Malgrat aix pistes poliesportives, pistes de tennis, camps, pavellons, sales i piscines a laire lliure sn presents en totes les comarques. En canvi, quinze comarques no tenen cap pista datletisme i sis no disposen de cap vas en piscina coberta. Les pistes de petanca (4.119), les sales o gimnasos (4.140), les pistes a laire lliure (3.866), les pistes de tennis (3.447) i els vasos de piscina a laire lliure (3.302) sn els espais esportius ms nombrosos i estesos per tot Catalunya. Cal destacar tamb per la superfcie que ocupen, la existncia de 1.181 camps, el 95% dels quals sn camps de futbol.

88 / Memria
COMARCA Alt Camp Alt Empord Alt Peneds Alt Urgell Alta Ribagora Anoia Bages Baix Camp Baix Ebre Baix Empord Baix Llobregat Baix Peneds Barcelons Bergued Cerdanya Conca de Barber Garraf Garrigues Garrotxa Girons Maresme Montsi Noguera Osona Pallars Juss Pallars Sobir Pla de l'Estany Pla d'Urgell Priorat Ribera d'Ebre Ripolls Segarra Segri Selva Solsons Tarragons Terra Alta Urgell Val d'Aran Valls Occidental Valls Oriental Total Catalunya
Distribuci comarcal per tipus dels espais esportius censats

SAL 17 74 49 15 3 58 139 96 27 91 478 41 29 19 10 78 17 26 116 197 34 22 99 12 8 18 18 2 17 16 10 98 59 11 102 3 29 12 520 214 PAE PAR PCE PCR 13 19 13 11 0 26 45 49 25 8 35 35 32 11 8 14 5 15 13 14 37 14 22 30 12 6 5 14 20 16 12 8 33 31 7 42 13 13 1 53 55 11 124 35 9 13 18 28 72 25 329 287 54 94 29 25 8 116 19 16 25 367 26 22 47 13 20 10 13 5 8 21 9 42 214 15 98 3 15 12 80 90 1 4 2 0 0 3 3 5 2 3 29 1 66 2 1 0 3 0 1 6 13 1 1 2 1 0 1 1 0 0 1 1 5 3 0 7 0 1 1 26 14 1 8 1 1 1 1 5 4 1 10 35 3 67 6 4 0 3 0 2 5 8 1 0 2 0 1 0 1 0 0 0 1 3 12 0 11 0 1 2 30 17 248 ATL CON 1 2 1 0 1 1 1 5 1 1 10 1 17 0 0 0 2 1 1 3 9 1 0 5 1 0 0 0 0 2 0 0 4 2 0 5 0 0 0 15 7 25 70 47 22 4 43 207 17 12 96 840 56 39 72 4 121 10 25 48 678 4 12 116 6 11 11 24 3 2 5 10 46 120 10 102 0 13 5 557 514 SIN 8 109 9 27 35 28 50 45 27 142 107 27 33 167 7 51 8 29 28 114 28 17 36 10 125 18 14 10 7 37 7 33 86 41 45 11 11 94 97 87 AEP TOTAL 42 225 100 29 10 95 159 142 59 298 824 140 77 57 39 164 34 69 168 667 40 71 150 19 34 54 40 39 32 52 24 164 214 33 250 23 49 21 507 316 206 935 430 152 80 459 920 735 313 1.431 3.808 554 322 420 137 726 174 310 661 2.730 245 271 771 105 240 184 196 116 146 205 120 751 1.059 175 1.053 91 202 170 2.749 1.878
POL TEN FRO CAM PAV 40 88 78 17 5 77 127 116 69 91 452 48 689 46 18 27 63 32 52 120 192 48 47 95 14 11 29 23 24 27 16 27 159 77 22 152 15 28 7 398 200 27 130 38 12 5 51 80 121 33 285 493 98 329 21 37 10 89 15 28 56 320 22 23 97 6 15 16 11 3 12 25 8 75 159 20 160 8 17 9 259 224 5 8 4 0 0 12 10 7 2 17 78 24 61 6 0 1 11 4 7 6 38 5 4 6 1 3 2 6 0 1 3 2 14 21 7 19 2 2 0 54 33 10 61 38 6 2 31 40 35 23 41 82 18 127 15 8 11 13 16 35 35 53 14 22 57 5 4 14 14 9 17 7 8 50 38 5 42 9 14 3 90 59 5 13 15 3 1 15 26 21 7 19 58 8 8 4 6 7 3 6 31 37 7 8 29 5 2 6 17 1 5 10 5 25 23 4 18 4 9 3 63 48
103 1.256
1.101 147 1.121 5.210
3.866 3.447 486 1.181 688 4.140 835 2.467 211
100 5.108 2.012 6.651 31.440

Memria / 89
2.4.5.3
La gesti dels equipaments
La millora de la dotaci general d'equipaments esportius, amb un important creixement en els ltims anys, ha de comportar en la mateixa proporci un increment en la preocupaci de la gesti acurada d'aquests equipaments. Tot i aix, la millora de la gesti s un repte que avui dia es manifesta com un dels objectius principals dels promotors d'equipaments esportius tant pblics com privats. Tant el promotor com el gestor, han d'optimitzar els seus mecanismes organitzatius, de seguiment i de control per tal de rendibilitzar esportivament all que tenen, com a pas previ per estudiar la viabilitat de noves inversions. El PIEC, en aquest camp, t com a objectiu la millora de la gesti dels equipaments. Lestudi de les formes de gesti i laprofundiment en el coneixement dels mecanismes organitzatius de lagent gestor sn imprescindibles per poder establir unes propostes relatives a la gesti dels equipaments que formen part de les diferents xarxes del Pla director. El projecte de gesti es presenta com una eina imprescindible per atendre el funcionament dun equipament esportiu. Aquest document s bsicament un estudi complet dall que es vol, com sha dutilitzar i qu costar el seu manteniment; tamb ha dharmonitzar els interessos de tots els agents implicats, crrecs pblics, dirigents esportius, usuaris, constructors, personal tcnic, personal de manteniment, etc. Anlisi i avaluaci de la gesti
Fer una anlisi de la gesti dels equipaments esportius suposa conixer el seu marc d'ubicaci amb les formes de gesti que estableix el marc legal, estudiar l'organitzaci de l'agent gestor, analitzar la utilitzaci actual dels equipaments i avaluar els problemes que sen deriven. En lnies generals, es pot afirmar que la gesti dels equipaments esportius ha esdevingut la principal preocupaci dels agents socials implicats en un moment que el nombre d'equipaments esportius comena a ser fora elevat. Tot i les diferncies que hi ha entre els tipus d'agents gestors, hi ha alguns parmetres de referncia obligada per a tots ells. La gesti actual dels equipaments t per objecte principal aconseguir la seva rendibilitat social, esportiva i econmica. En general els objectius fisicoesportius de la gesti dels equipaments esportius sn: Apropar l's real a l's potencial de lequipament. Oferir un ampli ventall d'activitats. Oferir activitats de la mxima qualitat possible.
En el camp econmic, els objectius generals de la gesti dels equipaments esportius sn: Disposar d'un pressupost que cobreixi les despeses necessries per al funcionament correcte de lequipament i per al manteniment de l'edifici. Mantenir i augmentar el grau d'autofinanament o de rendiment econmic de lequipament.

90 / Memria
Adequar la poltica de preus a la qualitat i quantitat de serveis que s'ofereixen. Racionalitzar els costos i mantenir-los dins d'uns marges acceptables.
Organitzaci de l'agent gestor
En un equipament esportiu coincideixen diferents camps de treball: atenci al pblic, activitats, gesti, administraci, manteniment, seguretat, mrqueting, etc.; diferents espais: espais esportius, vestidors, jardins, oficines, bars i restaurants, etc.; i diferents interessos: esportius, socials, econmics, etc. s per tot aix que l'organitzaci de l'agent gestor t un paper fonamental en la gesti futura. L'organitzaci de l'agent gestor ha de ser el resultat d'un procs de planificaci que comena amb lestudi de viabilitat i continua amb el projecte de gesti, quan lequipament est per construir o s'ha de sotmetre a una important remodelaci i que passa en qualsevol cas pel pla de gesti. Estudi de viabilitat
Lestudi de viabilitat s leina de planificaci que analitza els condicionants de loperaci prevista i avalua la seva viabilitat esportiva, econmica, social i mediambiental. Es un document indispensable que ha dajudar a prendre la decisi dintervenir o no. No es pot afrontar la construcci o el remodelatge dun equipament sense comptar amb un estudi complet que pugui garantir el futur immediat de lactuaci. Els apartats que ha de contemplar tot estudi de viabilitat sn: Anlisi i diagnosi de la situaci actual. Descripci detallada de lactuaci a realitzar. Anlisi de la inversi necessria i del seu finanament.
Lestructura de lestudi de viabilitat s la segent: Una introducci on es plantegen els objectius de lestudi. Uns apartats danlisi tant des del punt de vista intern com extern que recullin la situaci actual a nivell urbanstic, econmic, dinstallacions, social, cultural, dorganitzaci municipal, de prctica esportiva, de competncia, etc. i la seva diagnosi. Un apartat descriptiu sobre la infraestructura a desenvolupar des del punt de vista fsic, urbanstic, i daccessibilitat, aix com del seu programa. Cal completar la descripci amb lanlisi de la inversi necessria i del seu finanament Un apartat que reculli el pla inicial de gesti amb una aproximaci al pla dactivitats, de mrqueting, de manteniment i de recursos humans i una primera hiptesi economicofinancera. Finalment un apartat de conclusions que plantegi tcnicament la viabilitat social, esportiva, econmica del projecte i els terminis necessaris per al desenvolupament correcte del projecte.
Projecte i pla de gesti

Memria / 91
El projecte de gesti s l'eina de planificaci que ha de donar les bases de la futura gesti de lequipament. El projecte de gesti s el document que ha d'acompanyar el projecte arquitectnic, tant en la nova construcci com en el remodelatge que sigui significatiu. No es pot afrontar la construcci i el remodelatge d'un equipament sense comptar amb un estudi complet d'all que es vol, com s'ha d'utilitzar i el cost del seu funcionament. Els apartats que ha de contemplar tot projecte de gesti sn: La utilitzaci. Els usuaris i les activitats que hi podran fer. El manteniment. Els recursos econmics necessaris i el personal. L'estructura administrativa. Tant prpia com de serveis contractats, l'organigrama de funcionament i les tasques administratives necessries que aniran de l'atenci al pblic a la planificaci financera.
Els criteris ms importants que cal adoptar en la realitzaci del projecte de gesti sn: Mxim aprofitament de l'espai Mnim cost de manteniment Mnim cost administratiu
L'estructura del projecte de gesti s la segent: Una introducci on es plantegen les necessitats i es justifica el projecte. Uns apartats sobre el model de gesti que ha d'incloure la forma de gesti escollida, les necessitats de personal, els serveis que cal contractar de forma externa, el pressupost amb balan econmic provisional i un compte de resultats provisional, tot resumit pel que fa a responsabilitats amb un organigrama funcional de l'equip gestor. Un apartat sobre la gesti d'activitats en qu s'especifiquin les activitats a realitzar, aix com els usuaris que es preveuen i classificats segons el collectiu al qual pertanyen. A ms, caldr fer una relaci del material esportiu necessari per desenvolupar aquestes activitats. Un apartat sobre la gesti del manteniment que, per la seva importncia i repercussi, cal especificar en totes les tasques i la seva periodicitat, aix com els consums ordinaris i extraordinaris de la installaci.
Daltra banda, el pla de gesti s la posada en prctica del projecte de gesti i, per tant, segueix les mateixes directrius. Recull tota la informaci necessria per regular el funcionament i solucionar qualsevol problema a ms de donar les bases normatives per a la utilitzaci correcta de les installacions. En el cas d'equipaments existents que no disposin de projecte de gesti, el pla de gersti haur de definir les lnies generals de la gesti. El pla de gesti s un document que s'ha de crear en el moment que aparegui una gesti responsable independentment de la construcci de la installaci. Tot pla de gesti ha d'incorporar tres grans documents: El pla d'utilitzaci. s el pla que regula les condicions d'utilitzaci com tamb una distribuci horria del potencial de la installaci i estableix unes normes bsiques d'utilitzaci en forma de reglament d's. El pla de manteniment. Estructura totes les tasques que fan referncia a la conservaci de l'edifici o lequipament.

92 / Memria
Els models organitzatius. Aquest document recull totes les necessitats d'organitzaci per a la gesti de lequipament des de l'ptica de l'organitzaci dels recursos humans i mitjanant l'estructuraci del pressupost.
Si noms es tingus en compte les rees de treball, es podria organitzar l'agent gestor en 3 grans rees: administrativa, de manteniment i tcnica. rea administrativa
Aquesta s l'rea de gesti que pot tenir ms repercussi en el funcionament global de lequipament. Es pot dividir en 3 subrees: Recepci. T una doble vessant informativa i distribudora. Les principals tasques del personal de recepci sn: donar informaci general de la installaci, inscriure-hi els nous socis, cobrar les quotes i controlar l'accs. Personal. Constitueix el pilar ms important de l'organitzaci interna de la installaci. La seva missi s la de coordinar i controlar el personal de la installaci i es preocupa alhora per la seva formaci i satisfacci personal. Pressupost i comptabilitat. Totes les empreses estan obligades a portar una comptabilitat detallada que es pugui resumir, a final d'any, en un balan i un compte de resultats. A partir de l'anlisi d'aquests documents cal preparar el pressupost per a l'any segent i presentar-lo a l'rgan competent perqu decideixi sobre la seva validesa i aplicabilitat.
L'rea administrativa tamb recull algunes subrees que tot i tenir una importncia destacable en la gesti, es mantenen en un pla d'assessorament. Assessorament comercial. Fa referncia a tots els aspectes d'imatge i difusi que poden i han d'envoltar tots els equipaments esportius des del punt de vista comercial. Assessorament jurdic. rea de suport fonamental en la gesti. Cada cop ms el mn de l'esport s tractat en la legislaci i bona part d'aquest tractament afecta la gesti dels equipaments esportius. Assessorament fiscal. La fiscalitat s la branca del dret financer que estudia els ingressos pblics. Aquests ingressos afecten tant els gestors pblics, condicionen les seves formes de recaptaci i estableixen algunes obligacions tributries, com els gestors privats, a causa de la complexa trama fiscal que regula la tributaci de l'esport i la gesti.
rea de manteniment
L'rea de manteniment t com a objectiu que lequipament esportiu es trobi en condicions de poder ser utilitzable al mxim possible al llarg del seu perode de vida til. Cal diferenciar les tasques de manteniment de les de rehabilitaci. El manteniment consisteix a conservar la construcci de la manera ms semblant a com va quedar en finalitzar-la. La rehabilitaci comporta els treballs necessaris per millorar o modificar la construcci inicial. En aquest apartat es tindran en compte tots els aspectes relacionats amb el manteniment, per no amb la rehabilitaci.

Memria / 93
Diversos estudis quantifiquen els desperfectes produts que es podrien evitar amb operacions de manteniment previstes peridicament, en un 30% del total que costen aquestes reparacions. Dins dels treballs propis de manteniment es poden diferenciar dos grans grups. Per una banda, aquells que poden ser objecte d'una conservaci preventiva i que inclouen la neteja, la desinfecci, la inspecci, la revisi, la conservaci i la reposici d'elements o equips (manteniment preventiu). Per una altra, aquells que impliquen treballs que no sn programables i que consisteixen en la reparaci d'elements o equips deteriorats amb les operacions necessries per posar-los de nou en funcionament. Es tracta del manteniment correctiu. El manteniment tamb pot ser ordinari o extraordinari. El manteniment ordinari s el que es fa en circumstncies normals durant el funcionament habitual de lequipament i inclou el manteniment preventiu i el correctiu. El manteniment extraordinari s el que es porta a terme abans o desprs d'activitats que surten de la normalitat i que representen un s curt i intens de lequipament. El manteniment es pot programar utilitzant exclusivament personal propi o, a l'extrem oposat, una empresa de manteniment contractada per fer aquesta tasca de manera integral. Entre aquestes dues posicions extremes, que no sn habituals, hi ha un ampli ventall de posicions intermdies en les quals una part del manteniment, com ara inspeccions, revisions, desinfeccions, reparacions, etc., la fa el personal propi i una part la fan empreses especialitzades en serveis especfics com ara neteja, calefacci, ascensors, etc. Totes les tasques de manteniment d'un equipament, aix com els mitjans humans i materials necessaris per dur-lo a terme, s'han de contemplar en el pla de manteniment. Per tal de conixer les dades necessries per a la seva redacci cal que el tcnic redactor del projecte executiu hi inclogui un estudi de manteniment. - Pla de manteniment. s el conjunt d'accions, programades per l'agent gestor, encaminades a preservar lequipament en les condicions d'utilitzaci adients per a les activitats previstes. En redactar el pla, l'rgan gestor ha de tenir en compte les directrius segents: Fer possible l's de lequipament a ple rendiment i amb les condicions de confort adients Optimitzar la utilitzaci dels espais esportius i complementaris Adaptar el pla als objectius generals de lequipament Garantir la seguretat i la higiene tant dels usuaris i espectadors com del personal propi de lequipament Aconseguir una relaci ptima entre la intensitat de l's i la durada de lequipament Controlar rigorosament i optimitzar les despeses relatives al personal, consum, subministraments i serveis contractats Respectar el pressupost de manteniment al llarg de l'exercici i actualitzar-lo anualment en funci de les necessitats
Tenir present que el manteniment s una eina per ajudar al bon funcionament de lequipament, per no s una finalitat en si mateix. El pla de manteniment ha de determinar Pla director dinstallacions i equipaments esportius de Catalunya
94 / Memria
els objectius, les tasques, la periodicitat i el pressupost de totes elles accions que tenen relaci amb el manteniment i la conservaci de lequipament. El pla es redacta a partir de les dades de l'estudi de manteniment, actualitzat en finalitzar les obres. La durada per a la qual es programa el pla hauria de ser d'uns cinc anys amb les corresponents actualitzacions anuals. rea tcnica
Aquesta rea s la que t una repercussi ms directa amb l'usuari i amb lobjectiu final de la installaci. L'expressi formal d'aquesta rea s el pla d'utilitzaci. Ha de recollir totes les condicions d'utilitzaci, horaris d'obertura i tancament i la distribuci horria per activitats, serveis o clubs, etc. s important controlar l's de les installacions per poder valorar l'eficcia del pla i fer-hi les modificacions pertinents. El pla d'utilitzaci ha de considerar: Una introducci que permeti situar lequipament dins el seu context. El reglament d'utilitzaci que ha de regular l's i el comportament dels usuaris de forma que permeti una bona gesti i afavoreixi la conservaci i el manteniment de lequipament. Aquest reglament ha de considerar i adaptar a lequipament concret els segents apartats: - Normes generals - Les activitats fisicoesportives - Altres activitats no esportives - La participaci en la gesti i el manteniment - L'accs i la imposici de tarifes o preus pblics - La distribuci horria dels espais esportius i els vestidors o serveis complementaris han de permetre saber en cada moment l's dels equipaments i evitar els problemes de simultanetat en l's d'alguns espais.

Memria / 95
2.4.5.4
Aprofitament dels espais naturals
L'aprofitament dels espais naturals s un camp d'importncia creixent en el marc dels equipaments esportius. Els espais de prctica esportiva en el medi natural constitueixen un puntal bsic per al desenvolupament d'una xarxa dequipaments que arribi a totes les activitats. Histricament, la prctica esportiva en espais naturals ha estat una constant en totes les civilitzacions, tant en activitats atltiques o gimnstiques com tamb en els orgens dels esports moderns. No es pot oblidar que el precursor del futbol i el rugbi, la soule, es jugava en un terreny de joc no definit que travessava camps, muntanyes i rius. Tot i aix, a causa d'una etapa en qu l'esport s reglamentat, es pot admetre que l'aprofitament natural per a activitats esportives es redueix, no en les nombroses modalitats esportives que estan obligades a fer s de l'espai natural com ara el rem, la vela o lexcursionisme, per s en moltes altres activitats. s potser per aquesta reducci, i pel protagonisme creixent que va adquirint l'esport espectacle realitzat en recintes tancats amb espais acomodats per a espectadors, que avui dia sembla extraordinari l's que es fa dels espais naturals per a la prctica esportiva. El fet extraordinari d'aquest s no s tant el nombre o tipus d'espais, que ja s'utilitzaven abans, sin la massificaci d'aquests espais que en molts casos no va associada a grans quantitats de practicants sin a ms practicants que els que accepta el medi. Per tant, cal analitzar, des del concepte de sostenibilitat, la utilitzaci daquests espais i les mesures de protecci que cal adoptar. Catalunya, a causa de les seves condicions geogrfiques, disposa d'un nombre important d'espais aptes per a la prctica de les diferents activitats que es desenvolupen en el medi natural. Per parlar d'aquests equipaments, es parteix de la classificaci genrica de terra, aigua i aire, com a grans blocs on centrar l'anlisi, tot i que hi ha activitats que, en alguns casos, sn difcils de classificar. Terra
Aquest bloc, terra, recull una gran diversitat d'espais i d'usos que tenen en com la utilitzaci predominant del medi terrestre com a espai esportiu i la utilitzaci duna xarxa important de refugis que dna suport a aquestes activitats. Pel que fa a l'escalada cal destacar, per una banda, les grans parets que ens han deixat la Noguera Pallaresa i la Noguera Ribagorana al seu pas per la serra del Montsec, per no es pot oblidar tot un conjunt de zones d'escalada que s'estenen des dels ports de Beseit fins al Montgr passant per la serra de Prades i, no cal dir-ho, per Montserrat, autntic bressol d'aquestes activitats a Catalunya. Els fenmens crstics tamb han dotat Catalunya d'un nombre important de coves i avencs que han perms el desenvolupament de lactivitat esportiva i cientfica dels espelelegs. Tot Pla director dinstallacions i equipaments esportius de Catalunya
96 / Memria
i no representar, en la gran majoria dels casos, importants dificultats, aquesta xarxa de cavitats ha perms la formaci i preparaci d'espelelegs que desprs han aconseguit fites importants en altres pasos o indrets. La distribuci de les formacions arreu del territori no s homognia i destaca especialment el masss del Garraf pel nombre elevat i la gran qualitat de les formacions, aix com pel seu caracterstic paisatge. Com a cavitats de certa envergadura, destaca la profunditat de la Cigalera de l'Obaga de Valeran (-320 m) al Pallars Sobir, i la longitud de la cova Cuberes (327 m) al Pallars Juss, que representa una de les cavitats conegudes ms llargues de Catalunya. Els Pirineus, malgrat la seva relativa altitud i un clima bastant benigne, tamb sn escenari habitual dels esports d'hivern. Pel que fa a l'esqu alp, les estacions del Pirineu oriental (Vallter 2000, Nria, la Molina, Masella) ms les del Prepirineu (Port del Compte, Rasos de Peguera) i les del Pirineu central (Port Ain, Super Espot, Tavascan, Baqueira Beret i Bo-Tall) constitueixen una xarxa d'installacions que donen servei a l'important volum d'esquiadors que hi ha en l'actualitat. La millora de les installacions i serveis s una constant en els ltims anys i la forta competncia de les estacions d'Andorra i el sud de Frana permet mantenir-hi un alt nivell de qualitat. Les estacions d'esqu catalanes donen servei a un bon nombre d'esquiadors de la resta de l'Estat, sobretot de les comunitats valenciana, balear i de Madrid. Tamb s important considerar l'impacte que moltes d'aquestes installacions han suposat en la zona dinfluncia a causa, principalment, del creixement del sector turstic i tamb motivat, en part, per les precries condicions de partida d'aquestes comarques tradicionalment deprimides. Un altre fenomen ms recent a Catalunya, per amb gran incidncia al centre d'Europa i als pasos nrdics, s l'esqu de fons. Catalunya disposa d'indrets amb bones condicions per a la prctica de l'esqu nrdic. Tot i no reunir les caracterstiques que tenen aquestes zones al centre d'Europa, s que han anat aprofitant els recursos naturals de Catalunya amb un esperit ms respectus vers el medi i un impacte ms petit sobre aquest. Zones com Sant Joan de l'Erm a l'Alt Urgell o el pla de Beret a la Val dAran van facilitar l'aproximaci d'aquest esport als catalans que, juntament amb altres estacions com ara Tuixent, Lles Arnser, Bonab i Guils, han anat configurant una xarxa ben equipada i preparada per potenciar una prctica que, malgrat que fa poc que es desenvolupa, ja est donant els seus fruts. La prctica de lesqu de muntanya, tot i ser una activitat que no requereix cap tipus dadaptaci, t com a principals espais indrets propers a les estacions tant desqu alp com desqu nrdic. Aquest fet est comportant alguns conflictes, ja que utilitzen alguns serveis de lestaci com aparcaments i pistes, i en algunes zones es comencen a implantar mesures com el pagament de taxes i la creaci de circuits alternatius. A ms de les activitats ms tradicionals, cal comentar que algunes prctiques introdudes a Catalunya al voltant de les estacions d'esqu, estan agafant un paper important. Els trineus amb gossos utilitzen preferentment les estacions d'esqu nrdic. Per altre part el surf de neu Pla director dinstallacions i equipaments esportius de Catalunya
Memria / 97
ha agafat una forta empenta en les desqu alp, fins al punt que les estacions adeqen espais especfics per aquest collectiu. Una de les activitats que tamb requereix uns espais condicionats, i la implantaci de la qual pot afectar duna manera important els espais naturals, s el golf. Catalunya disposa d'una xarxa de camps de golf important situats en les zones de ms demanda turstica que, sovint, no sn les que presenten millors condicions per a la seva implantaci. Les zones que presenten millors condicions sn les zones humides situades al ter nord de Catalunya, especialment les comarques de la Garrotxa, el Ripolls i la Cerdanya. Fins aqu s'ha parlat de l'aprofitament natural d'espais molt concrets per a unes activitats especfiques. Tot i aix, hi ha un bloc d'activitats important que no demana caracterstiques massa concretes dels seus espais de prctica per s que utilitza, i en alguns casos de forma abusiva, els espais naturals. s difcil delimitar unes zones on es realitzin aquestes activitats, ja que tenen com a caracterstica principal descobrir nous indrets. Aix, activitats com les marxes a peu, a cavall o en bicicleta de muntanya permeten un contacte directe amb una gran diversitat d'entorns naturals. Mentre que les activitats de caa resten ms condicionades a la riquesa cinegtica de cada indret, les curses, tant les de cros com les d'orientaci o les de muntanya, cerquen els indrets ms ptims en funci de les caracterstiques del terreny (desnivell) i del tipus de vegetaci o la xarxa de camins existent. La caa, amb una reglamentaci molt concreta a l'igual que la pesca, disposa de zones lliures, acotades i reserves en qu aquestes activitats es duen a terme amb el control que correspon en cada cas. Per la seva riquesa cinegtica especial i les possibilitats de prctica destaquen, per a la caa, la serra del Montsec en tota la seva extensi, la serra de Prades i el Montsant i els ports de Beseit. Tot i aix, cal recordar que moltes d'aquestes rees estan afectades per importants mesures de protecci en estar emmarcades en el Pla d'espais d'inters natural. En un altre nivell se situen les prctiques a motor que, amb una reglamentaci important i, per altra banda, un considerable impacte ambiental, veuen una allau de practicants que, lluny de les activitats federatives, busquen el propi plaer de gaudir de la natura no sempre amb el respecte o la responsabilitat suficients. Les activitats a motor que utilitzen per a la prctica esportiva espais naturals sn, bsicament pel que fa a les motocicletes, les proves d'enduro i trial i pel que fa als cotxes els rallis i els raids o travesses de 4x4. El motocrs, tot i tenir-hi una relaci directa, utilitza per a la seva prctica i entrenament installacions preparades que prviament hauran tingut en compte l'atenuaci de l'impacte ambiental que suposen. La resta d'activitats no tenen unes zones delimitades de prctica i s'escampen per tot el territori aprofitant els indrets ms favorables o els que menys oposici presenten. Les zones d's ms intens es concentren a les rodalies de grans capitals i en les zones turstiques, especialment les de muntanya. Pel que fa a les activitats excursionistes, cal dir que arreu del territori catal es troben bons indrets per portar a terme la realitzaci de travesses o excursions. Una xarxa de senders de gran recorregut i una infinitat de camins i viaranys estesos prcticament per la totalitat del territori, constitueixen l'espai esportiu preferent dels excursionistes. Entre aquests Pla director dinstallacions i equipaments esportius de Catalunya
98 / Memria
recorreguts, cal destacar el sender de gran recorregut que travessa els Pirineus, des del cap de Creus fins a la Val dAran, on enllaa amb el sender que arriba al Cantbric, i el sender 92 que recorre tot el litoral catal des de Portbou fins al Montsi, passant pels indrets naturals ms destacables de la costa i la serralada litoral. Les zones amb un aprofitament ms gran per a les activitats eqestres es concreten en paratges naturals propers a grans ciutats o amb un volum important de poblaci flotant. Aix, zones com ara Collserola, el Montseny i les rodalies de Girona, concentren bona part dels itineraris. Per tamb, i de forma ms temporal, molts indrets propers a les zones dinters turstic tenen un s intens en determinats perodes. El fenomen de la bicicleta de muntanya sha estes arreu i est afectant amb un s molt intens algunes rees de Collserola, el Montnegre i Sant Lloren del Munt, on ja existeix una regulaci de la seva prctica. Catalunya ofereix unes possibilitats inesgotables als amants d'aquesta prctica que tinguin possibilitat de desplaar-se lluny del lloc de residncia. Zones com ara la serra de Prades, el Montsec i, en general, tots els Pirineus i Prepirineu sn espais ptims per a una prctica que no requereix unes condicions massa exigents, per contra s que requereix el respecte i ladequaci a les normes de cada indret. Pel que fa a les modalitats atltiques, cal destacar el cros, molt popular a les comarques d'Osona, del Bages i de la Garrotxa, les curses de muntanya, amb escenaris semblants als de l'excursionisme, i les curses d'orientaci que requereixen terrenys boscosos i planers. Aquesta modalitat esportiva va comenar a aprofitar els terrenys catalans de la m dels esportistes suecs i noruecs que volien mantenir la seva prctica en els perodes de vacances a Catalunya. Actualment es disposa d'una xarxa important de terrenys amb mapes d'orientaci que en permeten la prctica, l'entrenament i la competici en unes condicions acceptables. Aigua
L'extensa franja litoral juntament amb algunes lmines d'aigua considerables que es distribueixen per l'interior del territori, han fet que els esports nutics tinguin un paper important dins el conjunt d'esports que utilitzen el medi natural com a espai de prctica. Cal esmentar que Catalunya disposa d'una xarxa important de ports esportius situats al llarg de la franja litoral i, en algun cas, en zones de l'interior. Aquests equipaments sn l'espai complementari d'unes rees difcils de limitar. Destaca com a port singular el de Sant Pere Pescador situat al riu Fluvi al seu pas per aquesta poblaci i a uns 3 km de la desembocadura en un tram navegable. El mar Mediterrani ofereix bones possibilitats per a la prctica de les modalitats de vela i algunes zones, com el golf de Roses o el delta de l'Ebre, sn conegudes per les condicions favorables de vent que presenten bona part de l'any. A l'interior hi ha lmines d'aiges tranquilles, com l'estany de Banyoles o l'embassament de Riba-roja, fora conegudes com a escenaris d'importants competicions de rem i piragisme, a ms d'alguns rius dels Pirineus, com ara la Noguera Pallaresa o el Segre, que ofereixen bones possibilitats per a la prctica dels esports d'aiges braves o les noves modalitats de descens en bot, hidrotrineu, etc. El departament de medi ambient est regulant els usos

Memria / 99
esportius dalguns trams de riu, per afavorir la convivncia entre les activitats i les espcies protegides. L'esqu nutic i la motonutica tamb tenen indrets naturals de prctica, tot i que darrerament la seva regulaci ha anat reduint el seu mbit a zones ms concretes. Destaquen, com a escenaris d'importants competicions, l'esmentat tram del riu Fluvi al seu pas per Sant Pere Pescador, pel que fa a l'esqu nutic, aix com alguns embassaments i algunes zones properes als ports esportius. En aquesta repassada de les activitats aqutiques, no es pot oblidar el fet que la Costa Brava i bon tros del litoral catal ofereixen unes condicions excepcionals per a la prctica de les activitats subaqutiques en qu, per la seva bellesa i el seu estat, destaca el fons mar que envolta les Illes Medes, espai protegit i de gran valor natural, on aquesta activitat disposa de regulaci especfica. Tamb pel que fa a la pesca cal considerar, a ms de la del litoral i la subaqutica que s'estenen al llarg de tota la costa, la de riu i en especial la riquesa dels principals rius dels Pirineus com ara la Noguera Pallaresa i el Segre que, malgrat la disminuci de la seva riquesa pisccola, continuen concentrant gran nombre de practicants. Tampoc no es pot deixar de banda, tot i que s una activitat a cavall entre l'aigua i la muntanya, les possibilitats que ofereixen alguns torrents per a la prctica del descens de barrancs, concentrant bona part del seu potencial el Prepirineu i especialment algunes zones del Solsons, la Garrotxa i el Pallars. Aire
Pel que fa a les activitats aries, cal dir que tot i ser les activitats esportives que tenen l'espai esportiu ms poc definit, s que hi ha algunes zones que, tant per les infrastructures que presenten (aerdroms, zones d'enlairament, escoles de vol) com per les condicions geogrfiques i atmosfriques que s'hi donen, cal mencionar especialment. Les modalitats de vol estan incloses en una nica federaci, per presenten diferncies importants que afecten tant el material necessari i la filosofia per portar-les a terme com les condicions dels espais de prctica. Trobem modalitats que requereixen unes condicions preferentment calmades, com les activitats a motor o les de caiguda lliure; modalitats on s condici gaireb indispensable la presncia de vent i de diferents tipus d'ascendncies com el vol lliure, l'ala de pendent o el vol a vela i finalment l'aeroestaci (globus) que requereix unes condicions bastant concretes de relativa calma. A ms de la modalitat, tamb s'ha de tenir en compte el tipus d'activitat, ja que per a una mateixa modalitat les condicions seran diferents si es tracta d'una prctica formativa, recreativa o competitiva. La resta d'activitats aries es poden classificar segons si requereixen una infraestructura, com sn ara la majoria d'activitats amb motor o que el necessiten, o si nicament els cal una petita zona d'enlairament i una altra d'aterratge.

100 / Memria
Dels aerdroms existents destaquen, per la seva activitat a ms dels de Sabadell i Igualadadena, els de la Cerdanya i d'Ampuriabrava, per l'atractiu turstic que suposen. En aquests aerdroms, a ms del vol amb motor, es practica el vol a vela i la caiguda lliure i en alguns casos el vol acrobtic. Cal destacar especialment laerdrom dAmpuriabrava pel prestigi internacional que t per a la caiguda lliure. Daltra banda, i com a zones de vol lliure o ala de pendent, destaquen per les seves condicions i el seu s, a ms del Montseny i ger, nombroses zones dels Pirineus i Prepirineu com ara Organy, el Port del Comte, Tregur, Queralbs o la zona del pic de l'Orri Sort i la Vall de Bo. De totes les zones la que disposa dun major prestigi internacional s la dger, on shan celebrat importants competicions mundials tant de vol lliure com dala de pendent.

Memria / 101

102 / Memria
3 LES XARXES DEQUIPAMENTS ESPORTIUS

3.1 Introducci
Un cop exposats el marc i els antecedents d'aquesta planificaci, i analitzats els factors condicionants del planejament, es passa a desenvolupar l'apartat clau de la planificaci, on s'estableix la metodologia utilitzada per arribar a concretar i valorar les necessitats i els dficits dels equipaments esportius a Catalunya. Abans de definir aquesta metodologia cal fer una avaluaci dels aspectes ms rellevants que han incidit en l'establiment dels criteris de la proposta i en la determinaci del procs metodolgic. La planificaci dequipaments s un procs estretament lligat al territori i, en conseqncia, lligat a la planificaci territorial. Per tant, a ms de tenir en compte els factors geogrfics i climtics que es donen a Catalunya, el PIEC tamb ha tingut cura danalitzar els aspectes demogrfics ms importants que poden condicionar la planificaci dels equipaments i, seguint les directrius del Pla territorial general de Catalunya (PTGC) i del desenvolupament dels plans territorials parcials, sha analitzat lestructura funcional del territori des dels diferents mbits dactuaci. Les marcades diferncies climtiques fan de Catalunya un territori amb forts contrastos. Aquestes diferncies, en part estan motivades per un relleu muntanys i per la seva ubicaci a la costa mediterrnia. Tot i aix i a grans trets es pot dir que Catalunya gaudeix d'un clima que permet realitzar tota mena d'activitats a l'aire lliure. Sols la pluja i les baixes temperatures en algunes comarques interiors poden perjudicar temporalment la prctica d'algunes activitats que shi fan. Pel que fa a la poblaci, cal dir que el Pla director no solament t en compte la projecci de poblaci a l'horitz per a cada mbit territorial, sin que tamb considera la poblaci flotant i la mobilitat obligada en la configuraci dels mbits territorials, ja que incideixen de manera cabdal en la concreci de les necessitats Aquests mbits territorials responen a la lgica de funcionament de determinats sistemes urbans i en qualsevol cas respecten els criteris establerts pel PTGC i la prpia realitat administrativa de Catalunya. Per tant, els mbits territorials objecte de planificaci sn, de ms petit a ms gran: El municipi, com a unitat administrativa bsica. En determinats municipis es poden considerar mbits ms petits en funci de singularitats especfiques. L'rea bsica territorial, com a conjunt de municipis amb una unitat de funcionament. L'agrupaci, com a uni d'rees bsiques amb importants nexes de relaci. La comarca, com a divisi administrativa territorial de Catalunya. Els mbits funcionals supracomarcals, com a mbit de planificaci dels plans territorials parcials establerts pel PGTC. Catalunya, com a mbit territorial superior de planificaci per considerar en determinats equipaments singulars.

Memria / 103
En els ltims anys lactivitat fisicoesportiva ha esdevingut un fenomen de masses i s'ha convertit en un dels aspectes ms importants per conixer la realitat sociocultural d'un territori. El seu desenvolupament ha perms ampliar el camp d'actuaci que abans estava restringit a unes poques classes socials i l'ha ests al conjunt de la societat. Aquests canvis han motivat parallelament una transformaci de les actituds de la gent envers l'esport i aquest ha passat a formar part del mode de vida de moltes persones. Les activitats que es consideren en el Pla director sn totes les activitats fisicoesportives, s a dir, totes les activitats de caire fsic o esportiu que es desenvolupen a Catalunya, b tinguin una finalitat formativa, competitiva, de salut o lleure. Les ms arrelades, usuals i formatives es consideren fonamentalment dins la xarxa bsica, mentre que la resta de les activitats tenen el seu lloc a la xarxa complementria. Cal tamb dedicar una atenci especial a les prctiques que per al seu desenvolupament aprofiten o afecten els espais naturals. Les xarxes dequipaments del PIEC estan formades per tots els tipus dequipaments esportius sempre que reuneixin les condicions establertes en lmbit del Pla director. Pel que fa referncia als mtodes de planificaci dequipaments esportius amb carcter general poden classificar-se en dos grups: els mtodes urbanstics que utilitzen els estndards de m2/habitant per concretar les necessitats i els mtodes sociolgics que analitzen loferta i la demanda al territori objecte de planificaci. Els mtodes urbanstics sn una eina per a la macroplanificaci, que permeten corregir els desequilibris territorials, sn daplicaci rpida i econmics, per no tenen en compte les condicions particulars del territori ni les caracterstiques prpies de la prctica esportiva, que tracten duna manera homognia. Els mtodes sociolgics sn tils per a la microplanificaci ja que s'ajusten a les necessitats concretes dun mbit territorial redut, sadapten a la demanda canviant i permeten afinar les necessitats a partir d'una xarxa dequipaments existents, per sn complexos i cars d'executar, no sn del tot eficients per a grans mbits territorials i no sn adients per corregir els desequilibris territorials, ja que respecten la diversitat. En resum, en aquest apartat es desenvolupa la classificaci i definici de les diferents xarxes del PIEC. Tamb sexposen les seves caracterstiques tcniques i de gesti, concretant especialment els diferents mduls dinstallacions esportives que constitueixen la xarxa bsica. Per ltim, recull el procediment metodolgic utilitzat per concretar les diferents xarxes dequipaments.

104 / Memria
3.2 Classificaci de les xarxes

Els equipaments esportius sn els espais dedicats a atendre les necessitats fisicoesportives dels ciutadans. Per a la gran majoria, aquestes activitats es desenvolupen en el temps de lleure, s a dir, fora de l'horari laboral o docent. No solament els equipaments esportius atenen les necessitats dels ciutadans en el temps de lleure, altres equipaments culturals o socials completen la xarxa d'equipaments d'un pas. El PIEC, partint de la definici i sistematitzaci que fa dels equipaments esportius, estableix una classificaci de les diferents xarxes d'equipaments destinades a atendre les necessitats fisicoesportives dels ciutadans de Catalunya. La finalitat per a la qual es proposa aquesta classificaci de les xarxes s la de poder prioritzar les actuacions, per una banda, i la de permetre aplicar a cada xarxa una metodologia de clcul adaptada a les seves caracterstiques, per l'altra. Lanlisi de la situaci actual dels equipaments esportius a Catalunya permet, a grans trets, diferenciar-ne tres tipus. Un dells comprn aquells grans equipaments caracteritzats per un elevat cost, adreats a lalta competici esportiva i amb gran capacitat despectadors. Un altre el formen aquells equipaments que tenen un carcter ms convencional i que sescampen de manera homognia per tot el territori. El darrer tipus el formen els equipaments ms especfics, especialitzats, singulars i les rees dactivitat. Atesa aquesta diferenciaci del conjunt dels equipaments esportius, i per tal de poder determinar el seu nombre, localitzaci i carcter bsic i prioritari dacord amb les directrius que marca la Llei de lesport, el PIEC estableix una classificaci en tres tipus de xarxa: Xarxa dinters nacional
La xarxa d'inters nacional comprn els equipaments esportius de titularitat pblica i d'mbit nacional destinats a atendre les necessitats de l'esport d'alta competici amb tradici o popularitat a Catalunya, mitjanant centres, complexos o installacions caracteritzats per la seva singularitat, l'elevat cost i la incidncia sobre qestions d'imatge del pas. Els tipus dequipament de la xarxa d'inters nacional sn: per una banda, les installacions esportives per als esdeveniments esportius de gran envergadura i que mobilitzen un nombre important d'espectadors i, per altra banda, els centres destinats a la preparaci dels esportistes d'alt nivell. Xarxa bsica
La xarxa bsica s la que permet l'exercici del dret de tot ciutad a practicar lactivitat fisicoesportiva, i per tant sn installacions dinters general per al com dels ciutadans. El PIEC estableix els tipus, els mduls, el nombre, les caracterstiques i les condicions d'utilitzaci dels equipaments d'aquesta xarxa. Aquesta xarxa la constitueixen les installacions esportives que tenen un carcter bsic i un s poliesportiu. Es distribueix uniformement pel pas sense estar condicionada a una afecci determinada o a les caracterstiques prpies d'un collectiu. La seva quantificaci depn del

Memria / 105
nombre d'habitants segons la pirmide d'edats, del nombre d'unitats escolars i de la climatologia de cada mbit territorial considerat. Els tipus d'installacions esportives que conformen la xarxa bsica han de reunir els requeriments segents: Tenir un s preferentment poliesportiu Permetre la prctica de les activitats fisicoesportives ms arrelades a Catalunya Possibilitar la seva utilitzaci per part de tots els collectius: escolars, esportistes de competici i poblaci en general Ser utilitzables durant tot l'any, s a dir, no tenir una utilitzaci estacional Tenir un carcter permanent, s a dir, no ser equipaments provisionals o efmers Permetre un bon nivell d'utilitzaci Disposar d'una bona relaci entre el cost de lequipament i el nivell d'utilitzaci que aquest permet
D'acord amb les condicions enunciades, els tipus d'installacions esportives que potencialment poden formar part de la xarxa bsica sn els segents: les pistes poliesportives, els pavellons poliesportius, les sales esportives, els camps poliesportius, les piscines cobertes i els camps d'atletisme. Tots aquests tipus sn installacions esportives amb l'espai esportiu convencional, que actualment es troben esteses en el territori i permeten les activitats fisicoesportives bsiques com ara la nataci, l'atletisme, leducaci fsica i la gimnstica, i els esports d'equip ms arrelats com ara el futbol, el bsquet, l'handbol, l'hoquei, el voleibol, etc. Per a cada tipus d'installaci, el PIEC estableix tres diferents mduls en funci de les dimensions dels espais esportius i complementaris. Aquells tipus que no compleixen algun dels requeriments esmentats anteriorment es contemplen a la xarxa complementria, com, per exemple, les pistes de petanca i els frontons, perqu no sn poliesportius, i les piscines a l'aire lliure, perqu tenen una utilitzaci estacional. Xarxa complementria
La xarxa complementria est destinada a atendre les necessitats especfiques de prctica fisicoesportiva, complementant daquesta manera la xarxa bsica i la xarxa d'inters nacional. Per tant, t una distribuci no necessriament homognia en el territori i respon a una demanda expressada en un mbit o dun tipus dequipament determinat. Els tipus d'equipaments que componen la xarxa complementria no han de complir necessriament els requeriments de les installacions de la xarxa bsica quant a l's poliesportiu, la utilitzaci continuada durant tot l'any i la permanncia. Lespai esportiu dels equipaments de la xarxa complementria pot ser convencional, singular o rea d'activitat esportiva. Aix doncs, en aquesta xarxa tenen cabuda tots els tipus

106 / Memria
dequipament esportiu actual o que hi vagin apareixent amb levoluci del tipus i carcter de les diferents activitats fisicoesportives. Per a les installacions esportives de la xarxa complementria el PIEC no estableix uns mduls o requeriments especfics, per s'hauran de projectar i construir, d'acord amb els objectius establerts en el preceptiu projecte de gesti. Aquests equipaments poden programar-se per a activitats d'esport de competici, per a l'entrenament, per al lleure, amb finalitats teraputiques o per a la combinaci d'algunes o de totes les caracterstiques indicades. Els equipaments esportius dedicats a la competici hauran de complir els requeriments reglamentats per a la prctica dels esports respectius. Correspon a les federacions, l'homologaci dels espais esportius que utilitzen per a les seves competicions. Per aquest motiu les federacions esportives catalanes tindran un important paper en la determinaci d'aquesta xarxa i la seva posterior planificaci. Una installaci prevista exclusivament per al lleure permet una llibertat de programa i de disseny que no sempre es possible adoptar quan tamb es vol utilitzar per a la competici, on la presencia despectadors obliga al compliment de normatives especfiques i els reglaments esportius exigeixen unes mides precises. En aquest context el PIEC proposa, a lapartat corresponent, la construcci de parcs ludicoesportius en els municipis de ms de 10.000 habitants amb la finalitat de facilitar amplis espais lliures propers al nucli urb que proporcionin la possibilitat d'ocupar el temps de lleure amb activitats fisicoesportives o socioculturals desenvolupades principalment a l'aire lliure. Als espais naturals, l'actuaci ms usual ser la construcci dinstallacions amb espais complementaris adients al tipus desports que es practiquen en les rees dactivitat. Per tant, formarien part d'aquesta xarxa els refugis, embarcadors, ports, zones de varada, zones denlairament, etc.

Memria / 107
3.3 Caracterstiques dels equipaments esportius

Els equipaments esportius sn espais adaptats dimensionalment al desenvolupament de les diferents activitats fisicoesportives. Aquestes activitats tenen unes caracterstiques dinmiques prpies que requereixen ser considerades a lhora de construir els equipaments que han dacollir-les. El fet de ser un fenomen en expansi, ests a totes les edats i condicions socials el fa d'una banda generalitzat i de l'altra, molt diversificat, raons per les quals es poden trobar multitud de manifestacions de caracterstiques diferents que semplacen en equipaments de totes les formes i dimensions. Tamb es poden observar alguns aspectes generalitzats, propis de lactivitat fisicoesportiva que sotmeten els equipaments a un desgast intens, que requereix sistemes constructius i materials resistents i durables. Lelecci errnia de solucions o la tria de materials inadequats porten problemes de conservaci, comporten un risc sanitari i, fins i tot, poden ser la causa daccidents. En els equipaments esportius es tindr en compte tot un seguit de criteris de disseny i de requeriments tcnics que afecten les diferents fases del procs de construcci, des del projecte fins a la seva posada en servei. Aquests criteris shauran danar adaptant a levoluci constant de les prctiques esportives i la tecnologia de la construcci i amb les aportacions del Grup Expert en les actualitzacions del PIEC. La diversitat de tipus i el diferent grau de complexitat dels equipaments dificulten la sistematitzaci i ladopci dun cos normatiu daplicaci general. Per aix, el Pla director estableix duna banda, unes normes tcniques preceptives, dividides en tres mbits dexigncia creixent. El primer marca els mnims que tot equipament esportiu ha dassolir. El segon afegeix aquells aspectes que tamb shan dobservar si sofereix un servei esportiu. Per complir aquests preceptes, els equipaments existents gaudiran dun termini de cinc anys per a realitzar les adaptacions que siguin necessries. El tercer nivell es restringeix a les installacions esportives convencionals de nova construcci que ofereixin un servei esportiu o a la reforma o ampliaci de les existents. Daltra banda, tamb proposa uns criteris recomanats per al disseny i la construcci dels equipaments i uns requeriments especfics per a les installacions de la xarxa bsica i dels centres educatius.

108 / Memria
3.3.1 Normativa tcnica dequipaments esportius

Aquesta normativa tcnica estableix els requeriments que es consideren necessaris per tal que els equipaments esportius compleixin els principis rectors de la poltica esportiva de la Generalitat de Catalunya, establerts en el ttol preliminar de la Llei de lesport, que t com a objectius bsics el foment, la divulgaci la planificaci i coordinaci, lexecuci, lassessorament i la implantaci de la prctica de lactivitat fisicoesportiva arreu de Catalunya. Com a criteri general, els equipaments esportius han dassolir el nivell de qualitat exigible a tota edificaci ds pblic, han de permetre un alt grau dutilitzaci, ser duradors i necessitar un baix consum d'energia. Per aconseguir-ho shan demplaar en el lloc adequat, triat com a conseqncia duna planificaci que respongui als objectius que es volen assolir. Shan dintegrar a lentorn, de manera que sharmonitzin amb el paisatge i es minimitzin els impactes que es generen en la construcci, en lexplotaci i en el procs de desconstrucci quan sels esgoti la vida til. Han daprofitar els recursos naturals disponibles, reduir les prdues energtiques amb l'allament trmic, eliminar els guanys no desitjats amb les proteccions solars adequades, utilitzar tecnologies eficients en les installacions d'energies convencionals, implantar energies renovables i establir uns parmetres de confort amb criteris d'austeritat. Noms aix podran contribuir al desenvolupament sostenible de la nostra societat. Per realitzar la practica fisicoesportiva es necessiten uns espais esportius de dimensions adequades i disseny funcional que els faci aptes. L'espai esportiu s el lloc on l'usuari t contacte fsic i interacciona amb el seu entorn. s, per tant, definitori de la qualitat esportiva d'un equipament i, amb el material esportiu, sn els elements principals que estableixen les prestacions de confort i seguretat de la prctica. Per poder oferir els serveis amb higiene i confort, els espais esportius en necessiten de complementaris. La dimensi dels uns i dels altres ha de guardar proporci per tal d'extreure el mxim rendiment al potencial esportiu de lequipament i fer-ho amb economia i eficcia. La seguretat i l'habitabilitat dels equipaments esportius tamb depenen de les condicions de l'ambient, establertes principalment per les installacions, que han de garantir que a cada espai hi hagi la illuminaci, la temperatura, la ventilaci i la humitat adients. El confort de la prctica necessita uns valors determinats dels parmetres ambientals. La manca d'assoliment d'aquestes condicions t repercussions negatives que poden afectar la salut dels usuaris. La intensa activitat que es desenvolupa en els equipaments esportius d's pblic requereix per al manteniment de la qualitat dels serveis la realitzaci freqent i contnua de les tasques de neteja i conservaci. Per aquesta ra la concepci de les installacions tcniques i la del mateix edifici han de facilitar la realitzaci cmoda i segura d'aquests treballs, incorporant els espais i sistemes d'accs all on s'hagin de realitzar tasques d'entreteniment. Tamb s'han de considerar les possibilitats d'efectuar reparacions i afavorir la utilitzaci de tecnologies que permetin les modificacions o ampliacions degudes als canvis de programa o a la millora del servei ofert. Tot i que molts daquests aspectes ja es troben regulats per normatives de caire general, el Pla director determina les caracterstiques dels equipaments esportius del seu mbit amb Pla director dinstallacions i equipaments esportius de Catalunya
Memria / 109
lobjectiu general de millorar-ne la construcci, reforma i ampliaci, de manera que es tradueixi en: Una prctica ms segura, que elimini els elements perillosos, reduint tant com sigui possible el risc d'accidents. Uns equipaments funcionals que possibilitin fer rendible l'oferta i optimitzar els recursos destinats a la seva construcci, reforma i ampliaci. Unes installacions habitables que reuneixin unes condicions adequades d'higiene i salut, de protecci del medi ambient, de sostenibilitat i de confort.

110 / Memria
3.3.1.1
Normativa general
La gran diversitat de manifestacions esportives que podem trobar fan que per a la seva prctica shagin de contemplar multitud daspectes. Aix, a ms daquesta normativa, els equipaments esportius es veuen regulats per altres normes de caire general que inclouen en el seu mbit daplicaci aquesta tipologia. L'emplaament d'un equipament esportiu s'ha d'adequar a l'ordenaci del territori establerta en el planejament vigent, competncia del Departament de Poltica Territorial i Obres Pbliques. El PIEC, com a Pla sectorial, es troba directament vinculat a lordenaci del Pla general territorial de Catalunya. La redacci dels plans territorials parcials han de vertebrar els diferents plans sectorials per a coordinar i fomentar les sinrgies entre els diferents equipaments: esportius, educatius, de salut, doci, turstics, etc. Els aspectes relacionats amb els espais naturals, els rius, els ports, les carreteres i els transports sn objecte de regulaci especfica. La construcci dun equipament esportiu produir quan es posi en servei uns nous fluxos de circulaci dels seus usuaris que cal avaluar com encaixen en el sistema viari i els transports, especialment quan hi ha un nombre significatiu despectadors. Aix, els projectes dels nous equipaments esportius que ho precisin hauran danar acompanyats dun estudi davaluaci de la mobilitat generada que proposi la millora dels accessos, nous vials peatonals i rodats, lampliaci de la xarxa de transport pblic i zones daparcament de vehicles que es consideri necessries, tamb competncia del Departament de Poltica Territorial i Obres Pbliques. Un altre aspecte rellevant que ha de ser contemplat en la construcci d'equipaments s l'harmonia i l'equilibri amb el medi ambient, d'evident transcendncia des del punt de vista de l'inters general. Esport i natura mantenen una estreta relaci en molts mbits i les installacions destinades a aquest s han de ser un model de sostenibilitat i de respecte pel medi ambient. En aquest sentit, existeix una regulaci especfica pel que fa a la construcci de camps de golf, especialment en els aspectes que fan referncia a laigua de reg. Correspon al Departament de Medi Ambient i Habitatge destablir la planificaci i les directrius de la protecci del patrimoni natural, lavaluaci de l'impacte ambiental i la qualificaci ambiental. Dins de la seva competncia, el Consell Catal de lEsport ha establert les mesures que regulen les activitats fisicoesportives en el medi natural. Les installacions esportives sn una tipologia ms dins del sector de l'edificaci, que es troba sotms als preceptes de la Llei d'ordenaci de l'edificaci (LOE). Per tant, d'acord amb el seu article 3, Requisits bsics de l'edificaci, el Codi tcnic de l'edificaci s el marc normatiu que estableix les exigncies bsiques de qualitat dels edificis i de les seves installacions, que podr completar-se amb les exigncies d'altres normatives dictades per les administracions competents, com s el cas de la Generalitat de Catalunya en matria d'esport. Aquestes normes es redacten amb aquest esperit complementari, i introdueixen les singularitats que l's esportiu confereix a les edificacions. Tot i que ls esportiu no apareix de manera explcita en el redactat de la LOE, aquesta normativa tcnica estableix que els edificis de carcter permanent, pblics o privats, que el seu s principal sigui esportiu sha de considerar que pertanyen al grup a definit en el seu mbit daplicaci. Fins a laprovaci del Codi tcnic de ledificaci sn de compliment obligat les normes bsiques de ledificaci. Els aspectes que fan referncia al seu manteniment i conservaci venen regulats per les disposicions sobre el Llibre de ledifici.

Memria / 111
La necessitat dassolir unes condicions de confort estables i de limitar el consum energtic a valors justificables des del punt de vista de la protecci del medi ambient, fan inqestionable que els equipaments esportius que disposin de sistemes mecnics de calefacci, ventilaci o refrigeraci shan dallar trmicament. Per tant, en aquests espais sn dobligat compliment els requeriments establerts per les directives europees referent al condicionament trmic dels edificis, que estableixen les mesures que cal adoptar per allar els tancaments i les proteccions solars necessries per reduir els guanys a lestiu. Aquestes disposicions han estat incorporades al Cdigo Tcnico de la Edificacin, que ha de ser aprovat properament. Tamb sn d'aplicaci normes vinculades al benestar de les persones com les de promoci de l'accessibilitat i de supressi de barreres arquitectniques, que exigeix a tots els edificis esportius d's pblic de nova construcci, les seves ampliacions o reformes un nivell d'accessibilitat adaptat dels itineraris, aparcaments, escales, cambres higiniques, vestidors i mobiliari. Les disposicions que s'inclouen d'aquesta temtica tenen la finalitat de facilitar la seva aplicaci a la tipologia esportiva, sense modificar o afegir nous requeriments als ja establerts per la Llei vigent, competncia del Departament de Benestar i Famlia. Les installacions tcniques dels edificis es troben regulades pels corresponents reglaments dmbit estatal, com el de baixa tensi per a les installacions elctriques o el dinstallacions trmiques en els edificis per a la calefacci, climatitzaci i laigua calenta sanitria (RITE) i les seves instruccions tcniques complementries (ITE). La normativa tcnica del PIEC es limita a establir els parmetres dacord amb els requeriments legals vigents, que prenen en consideraci els objectius energtics i mediambientals de la Uni Europea. Per aquests aspectes compta amb la collaboraci de lInstitut Catal dEnergia (ICAEN). A les piscines hi ha riscos potencials per a la salut, com l'ofegament i els contagis en medi aqutic, que justifiquen la necessitat d'una regulaci sanitria que tendeix a garantir que les condicions de les piscines d's pblic no tinguin un efecte negatiu sobre la salut i el benestar de les persones que les utilitzin. Aquesta competncia correspon al Departament de Salut que ha establert mitjanant el Decret 95/2000, de 22 de febrer, les normes sanitries aplicables a les piscines d's pblic. Ls, manipulaci i emmagatzematge dels productes qumics que s'utilitzen en el tractament de l'aigua dels vasos shan de fer d'acord amb la normativa especfica del Ministerio de Industria, Turismo y Comercio. Tamb hi ha disposicions legals establertes pel Departament de Salut en el referent a les substncies que poden generar dependncia, com lalcohol i el tabac, que regulen la seva venta i consum, i que afecta a la major part dels equipaments esportius. Un altre aspecte referent a la salut que disposa de normativa prpia sn les disposicions legals sobre condicions higiniques i sanitries de la prevenci i el control de la legionellosi, que afecta les torres de refrigeraci, laigua calenta sanitria amb dutxes, les xarxes de reg, les installacions contra incendis i en general qualsevol circuit on es produeixi la polvoritzaci de laigua. Els aspectes referents als espectadors i als espais complementaris per al seu servei sn objecte de normativa especfica al Reglamento General de Polcia de Espectculos Pblicos y Actividades Recreativas, la Llei sobre policia despectacles, les activitats recreatives i els establiments pblics, i els reglaments que la desenvolupen, competncia del Departament dInterior. En aquells en els quals es facin apostes, activitats ldiques o culturals, seran necessaris lautoritzaci i el control de la Direcci General del Joc i d'Espectacles. Cal tenir Pla director dinstallacions i equipaments esportius de Catalunya
112 / Memria
en compte que, a ms de lactivitat prpiament esportiva, a molts equipaments es realitzen altres activitats daltres tipus, com les culturals, festives o musicals que presenten uns requeriments especfics que tamb cal considerar a lhora de dimensionar els aforaments i comprovar el compliment de les disposicions legals vigents que siguin preceptives. Els equipaments esportius tamb tenen normes europees que regulen les installacions per als espectadors, els paviments esportius i el material emprat. La Uni Europea (UE) necessita lelaboraci duna normativa comuna per tal de permetre el mercat nic. Aquestes normes europees harmonitzades han de ser adoptades pels pasos membres. A Espanya l'encarregada de fer la traducci i publicaci de les normes europees s la Asociacin Espaola para la Normalitzacin (AENOR) a travs de les normes UNE. Aquesta normativa tcnica dequipaments esportius incorpora i fa d'obligat compliment totes les normes UNEEN vigents que siguin d'aplicaci. Aquelles que es redactin en un futur, tamb passaran a formar-ne part a partir de la seva aprovaci. Els esports en els quals s'utilitzen vehicles, han d'atendre les regulacions en aquesta matria establertes pels departaments de Treball i Indstria pel que fa a la maquinria i al dInterior en el que respecta al trnsit, la circulaci de vehicles i la seguretat viria. Quan els vehicles circulin per espais no urbanitzats, hauran de fer-ho dacord amb la regulaci de laccs motoritzat al medi natural, redactada pel Departament dAgricultura Ramaderia i Pesca. Alguns esports tenen com a protagonistes els animals i, per tant, estan subjectes a les directrius del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca. Els esports en els quals s'utilitzen armes de foc han d'atendre la normativa vigent en aquesta matria. Els ajuntaments tenen la potestat de complementar i adequar a les seves condicions particulars els requeriments d'aquestes normes amb les ordenances municipals, sempre que no entrin en conflicte amb els preceptes que aqu s'estableixen. Ells seran els encarregats de la concessi de la Llicncia dobres per a la seva construcci i de la Llicncia d'obertura de lactivitat, que totes les installacions esportives d's pblic han de tramitar i obtenir. D'altra banda, els equipaments esportius on es vulguin practicar esports de competici a ms dels requeriments propis de la categoria a la qual pertanyin, hauran de complir les reglamentacions establertes per la federaci esportiva corresponent, sempre que no contradiguin aquesta normativa o dificultin la funcionalitat dels equipaments poliesportius.

Memria / 113
3.3.1.2
mbit d'aplicaci
La normativa tcnica del Pla director dinstallacions i equipaments esportius de Catalunya complementa la de caire general abans esmentada. s daplicaci a tots els equipaments esportius de nova construcci i a les reformes i les ampliacions dels existents, en aquells aspectes que els afecti. Per als existents els sn daplicaci els punts 1, i 2, si escau. Els criteris detallats al punt 3.3.1.4 sn recomanacions per a la construcci dequipaments esportius, per tant no sn dobligat compliment sin sespecifica el contrari. El termini per adaptar els equipaments existents als requeriments establerts en els punts 1, i 2, si escau, s de cinc anys a partir de la data daprovaci del PIEC. Alguns dels requeriments daquesta normativa fan referncia a aspectes ja regulats per la legislaci vigent. En aquests casos el que es fa es estendre lmbit daplicaci duna normativa de caire general als equipaments esportius o es precisen aspectes que no han estat definits en la legislaci que els contempla. L'espai esportiu s el lloc de realitzaci de les diverses prctiques fisicoesportives. Pot ser gaireb tot el nostre entorn, amb l'nic requeriment previ que marquin les normes o els estris necessaris per a la prctica especfica de cada activitat. La natura, les infrastructures, els carrers, els parcs o els espais especficament adaptats, sn susceptibles de suportar prctiques esportives. De fet, per al desenvolupament d'una prctica fisicoesportiva, noms es necessita un practicant, al que anomenem esportista, i un espai fsic on aquesta es desenvolupi, que anomenarem espai esportiu. A part, podem necessitar altres espais que donen suport a la prctica esportiva i permeten que lactivitat es desenvolupi ptimament, als que anomenem espais complementaris. Lequipament esportiu es lespai adaptat al desenvolupament de les diferents prctiques fisicoesportives. Aquestes adaptacions poden tenir una vocaci de permanncia o ser temporals. Tamb les adaptacions poden ser mnimes, com es el cas de la senyalitzaci de senders, o comportar la construcci despais esportius i complementaris. Es diferencia de la resta d'espais potencials de prctica perqu s'hi ha fet una actuaci concreta que permeti una prctica determinada. Les installacions esportives sn equipaments que shan construt especficament per al desenvolupament dactivitats fisicoesportives, ja siguin espais esportius o espais complementaris. Una installaci esportiva estar formada por aquells espais esportius i complementaris que estiguin situats en un recinte com i tinguin un funcionament dependent i homogeni. Varies installacions esportives connexes poden formar part dall que es denomina com a complex esportiu. El material esportiu sn tots els estris i mobiliari que sutilitzen en les prctiques fisicoesportives, com les pilotes, les porteries, les cistelles, les espatlleres, les mquines de musculaci, etc. Es diferencien tres mbits daplicaci dacord amb les caracterstiques de lequipament esportiu amb un grau dexigncia creixent. 1. Tots els equipaments esportius. Pertanyen noms a aquest mbit quan no prestin cap servei esportiu. Aix un equipament noms ha de complir els requeriments daquest mbit si la prctica que es realitza en ell s lliure i no es troba sotmesa a cap control, Pla director dinstallacions i equipaments esportius de Catalunya
114 / Memria
com als circuits de gimnstica, les rampes de patinatge i les pistes de petanca que es colloquen en un parc pblic, una cistella de bsquet duna plaa o una pista de vlei a la platja. 2. Els equipaments esportius que ofereixin un servei esportiu. Es considera que en un equipament esportiu es presta un servei esportiu quan es fa una activitat fisicoesportiva organitzada. Sinclouen en aquest grup equipaments com una zona de banys, un refugi a la muntanya, un camp de golf, una pista desqu, el recorregut duna volta ciclista o duna cursa popular, lespai natural on es realitza una cursa dorientaci o la pista de vlei a la platja on es realitza un torneig a lestiu. 3. Les installacions esportives convencionals que ofereixen un servei esportiu. Sentn que una installaci esportiva s convencional quan ha estat construda principalment per a la prctica esportiva i correspon a les tipologies despais esportius ms tradicionals. Disposen de referents reglats amb dimensions establertes encara que no en tots els casos s'hi ajusten. Actualment representen la gran majoria dels espais existents i la seva distribuci s bastant homognia pel territori. Pertanyen a aquest mbit les pistes, els frontons, els camps, les pistes datletisme, les sales, els pavellons, les piscines a laire lliure, les piscines cobertes, els veldroms, etc. No pertanyen a aquest tipus les installacions amb espais esportius singulars com els camps de golf, les pistes desqu, els rocdroms, els circuits de velocitat, etc. Tampoc ho sn equipaments com els ports esportius, els refugis, aerdroms les zones descalada, els itineraris no motoritzats, etc. Aquest requeriments sn acumulatius. Aix els equipaments del primer mbit noms han de complir els requeriments establerts per a ells. Els del segon mbit han de complir, a ms dels seus, els del primer. Finalment, els del tercer mbit han de complir els requeriments dels tres mbits. A efectes del Pla director dinstallacions i equipaments esportius de Catalunya, les obres sn de construcci o de condicionament. Es consideren obres de construcci les que generen un nou equipament esportiu i per tant comporten la construcci de nous espais esportius o complementaris. Tamb es consideren obres de construcci les de reforma o ampliaci d'installacions ja existents, quan aquestes suposin el canvi de la seva tipologia, com per exemple el cobriment i el tancament duna pista poliesportiva o duna piscina a laire lliure. La resta es consideren obres de condicionament dequipaments ja existents, per millorar, ampliar o reformar aspectes de seguretat, funcionals o dhabitabilitat dels espais esportius o complementaris. De manera justificada es podr reduir el grau dexigncia daquells aspectes afectats per les preexistncies, quan per assolir-lo sigui necessria una actuaci desproporcionada respecte a les millores que sobtindrien. En compensaci sestabliran mesures correctores addicionals. En cap cas el nivell exigit a un equipament del tercer mbit no podr ser inferior a l'establert per als del segon mbit, ni un equipament existent del segon mbit no podr incomplir cap precepte dels establerts per al primer mbit, que han de complir tots sense excepci.

Memria / 115
3.3.1.3
Requeriments tcnics
1. Tots els equipaments esportius: a) Els equipaments esportius comptaran amb les mesures de seguretat, correctores i de protecci necessries per tal devitar que les activitats que es desenvolupin pugui ocasionar algun perjudici a lentorn. Els equipaments esportius hauran de disposar de les mesures de senyalitzaci adequades a lactivitat prevista per tal dadvertir de manera explcita als usuaris dels perills als que shagin dafrontar en la prctica habitual, recomanant les pautes o restriccions que es consideri oportunes. Els lmits dels espais esportius estaran definits amb claredat amb el tancat, el marcatge, la indicaci en un plnol, lafitament o la senyalitzaci, de manera que els usuaris els reconeguin i seviti que la resta de la gent pugui interferir en el desenvolupament de lactivitat que shi practica o que els traspassi, quan aix representi un risc. Dins dels lmits dels espais esportius on els usuaris facin activitats dinmiques no hi pot haver arestes o altres elements esmolats que puguin ser la causa de traumatismes en la prctica habitual. Si no fos possible devitar-los, es protegiran convenientment. Al voltant dels lmits dels marcatges dels espais esportius hi haur un marge de seguretat lliure dobstacles o de qualsevol element que pugui ser causa de contusions o ferides als usuaris que superin els lmits durant la prctica prevista. La seva amplada sadequar a la dinmica de lactivitat, essent proporcional a la velocitat dels esportistes. En cap cas ser inferior a 1 metre. Si no fos possible guardar aquesta distncia es disposaran les proteccions que siguin necessries. Els tancaments que limiten un espai esportiu no podran tenir perforacions o escletxes a labast dels usuaris on puguin quedar atrapats els dits o altres parts del cos. Tots els equipaments esportius tindran resolts els accessos, que es dimensionaran proporcionats al nombre dusuaris previstos i al mitj de transport que aquests utilitzin. No es permetr laccs rodat a aquells equipaments que no tinguin resolt laparcament dels vehicles. Tots els equipaments esportius disposaran de les escomeses i estaran a labast dels subministraments i dels serveis que requereixin. En la construcci d'equipaments esportius sadoptaran les mesures correctores necessries per reparar limpacte generat en lentorn i el paisatge. Els talussos i/o desmunts sexecutaran de manera que sen garanteixi lestabilitat, i es resolgui lescorriment de les aiges recollides per les noves vessants.
b)
c)
d)
e)
f)
g)
h)
i)

116 / Memria
j)
Els espais tancats que disposin de sistemes mecnics de ventilaci, calefacci o condicionament de laire interior compliran els requeriments establerts pel Codi tcnic de ledificaci en el referent a la transposici de la directiva europea referent a leficincia energtica en els edificis.
k) Els tancaments interiors es disposaran de manera que hi hagi una separaci fsica entre els locals amb diferents temperatures ambients. l) Els espais complementaris humits, com els vestidors, els serveis i les dutxes, compliran els requisits mnims dhabitabilitat establerts per als edificis dhabitatges.
m) Tot el material esportiu que sutilitzi, ja sigui fix o mbil, ha de garantir una prctica segura dacord amb els criteris i requisits establerts en les normes europees UNEEN. La installaci lha de realitzar personal qualificat, ha de ser revisada freqentment i reparada quan presenti algun desperfecte de manera que mantingui les condicions exigides pel seu s. Qualsevol element que sigui un perill per als usuaris sha de retirar immediatament i prohibir-ne la utilitzaci. n) El material esportiu que no sutilitzi i pugui interferir en el desenvolupament de lactivitat sha de retirar i emmagatzemar fora de labast de la gent i de manera que no suposi un risc per al personal encarregat del seu trasllat. o) Els paviments construts als espais esportius destinats a ser trepitjats pels usuaris en la prctica dactivitats dinmiques i jocs de pilota seran segurs a la petjada, sense sots o desnivells sobtats que facin ensopegar els usuaris i un grau de lliscament adequat al calat que vesteixin, de manera que no caiguin ni sels quedi travat el peu. p) Els paviments dels equipaments esportius que els usuaris puguin trepitjar amb el peu nu amb presncia daigua no han de lliscar, de manera que seviti el risc de caigudes. q) Els paviments esportius exteriors han de solucionar levacuaci de les aiges superficials i, en el seu cas, el drenatge del subsl, dimensionat dacord amb la utilitzaci, el rgim de pluges de la zona i la capacitat filtrant del terreny natural. r) Tots els paviments d'interior seran de neteja i manteniment fcils. s) Els ancoratges, marcatges, desguassos, aspersors i altres elements que es colloquin dins de lespai esportiu sintegraran amb el paviment de manera que es conservin les caracterstiques requerides per tal devitar que puguin ocasionar ensopegades o relliscades o que alterin les condicions de prctica. t) Tots els elements vidrats o altres materials frgils han de resistir els cops i les pilotades que poden rebre en la prctica esportiva habitual. En cas de trencar-se no han de suposar un perill per als usuaris, mantenint-se sencers i no produint fragments tallants. S'indicar amb claredat la presncia de tancaments i portes transparents amb la disposici d'elements de senyalitzaci i/o de protecci.

Memria / 117
u) Si es colloquen cels rasos, projectors, altaveus o altres elements de les installacions als sostres dels espais esportius d'interior on es practiquin jocs de pilota, aquests seran resistents als cops o es protegiran per evitar les trencadisses. v) Tots els elements metllics situats a lexterior o en espais humits es protegiran adequadament de manera que no es rovellin i seran accessibles per al manteniment o sutilitzaran metalls inoxidables. En les piscines han de suportar lambient clorat. w) Les rees de bany es trobaran senyalitzades i es diferenciaran les zones on es fa peu de les zones fondes, de ms d1,5 metres de profunditat. x) A les rees de bany, si sautoritza el tirar-se de cap, aquesta activitat es restringir a les zones fondes i es senyalitzar la prohibici de fer-ho a les zones duna profunditat inferior a 1,5 metres. y) Els espais dels equipaments esportius on hi hagi activitat a les hores de foscor hauran destar illuminats amb un nivell i una uniformitat adequades a ls al qual es destini. z) Els bculs de suport dels projectors denllumenat i altres elements verticals duna alada superior a dos metres no han de permetre que els usuaris de la installaci shi puguin enfilar.
2. Els equipaments esportius que ofereixin un servei esportiu: a) Disposaran dun pla de gesti que reculli tota la informaci necessria per regular-ne el funcionament i solucionar qualsevol problema, a ms de donar les bases normatives per a la utilitzaci correcta de les installacions. Caldr definir les lnies generals de la gesti i incorporar-hi tres documents: - El pla dutilitzaci, que regula les condicions dutilitzaci com tamb una distribuci horria del potencial de la installaci i estableix unes normes bsiques d'utilitzaci en forma de reglament ds. - El pla de manteniment, que estructura totes les tasques que fan referncia a la conservaci de l'edifici o lequipament. - El model organitzatiu de la gesti de lequipament des de l'ptica dels recursos humans i mitjanant l'estructuraci del pressupost. b) Disposaran dun accs per als usuaris clarament assenyalat. S'indicar en lloc visible i de manera clara i permanent el nom de la installaci, del titular i del gestor de la installaci, en cas que es trobi cedida. c) Les dimensions de laccs i els recorreguts interiors permetran que els materials, els subministraments i la maquinria puguin arribar als espais esportius, als magatzems i a les sales dinstallacions tcniques o es disposar dun segon accs de servei per aquest fi. d) Sinformar els usuaris dels aforaments admesos en els espais esportius i en els vestidors, situant en un lloc de laccs un rtol indicador fcilment visible. Pla director dinstallacions i equipaments esportius de Catalunya
118 / Memria
e) Laforament dun vestidor requerir de no menys de 50 cm tils de banc per plaa. A les trobades de dos bancs en escaire es descomptaran els primers 50 cm d'un dels dos costats. f) Es trobaran senyalitzats amb la claredat suficient per informar els usuaris dels diferents recorreguts, de la situaci dels diferents espais, de les zones daccs restringit i quan es prohibeix el pas. g) Es restringir laccs als espais que per les seves caracterstiques requereixin una supervisi qualificada, un material esportiu especfic o que comportin un perill potencial per als usuaris, i es senyalitzar de manera permanent amb els advertiments oportuns. h) L'altura lliure del sostre de les sales especialitzades i dels recintes dels vasos de les piscines cobertes de menys de 200 m de lmina daigua no ser menor de 3 metres. Es consideren sales especialitzades aquells espais esportius en recinte tancat on es realitza de manera quasi exclusiva un tipus concret dactivitat fsica, com les sales de musculaci, de tennis taula, de bitlles, de billar, desgrima o de tir. i) L'altura lliure del sostre de les sales esportives i dels recintes dels vasos de les piscines cobertes de ms de 200 m de lmina daigua i duna franja perimetral de platja de no menys d'1,5 metres damplada no ser menor de 4 metres. Es consideren sales esportives aquells espais esportius tancats i difans on es poden practicar diverses activitats fisicoesportives, com les que formen part duna escola. j) L'altura lliure del sostre dels pavellons poliesportius no ser menor de 7 metres. Es consideren pavellons poliesportius aquelles installacions que el seu espai esportiu s una pista en un recinte cobert i tancat i que sn aptes per practicar diversos esports, habitualment de pilota com el bsquet, lhandbol el futbol sala o el voleibol.
k) La distncia lliure entre dos bancs enfrontats dels vestidors no ser inferior a 1,2 metres; la que hi ha entre l'aresta frontal d'un banc i els armaris davant seu no ser menor d1 metre. l) L'espai til per cada dutxa no ser menor de 0,8 x 0,8 metres, i es deixar un pas lliure per accedir-hi de 0,8 metres d'amplada, com a mnim.
m) Els terres dels espais molls, com les dutxes i les platges de les piscines, tindran pendents dentre l1 i el 2% amb canals i desguassos per la recollida de les aiges d'escorrentia, de manera que no sentollin. No shan de collocar plats de dutxa de porcellana o daltres materials lliscants, que cal substituir per un paviment antilliscant en pendent cap a una canal ran de paret, sota els ruixadors. n) Els vasos de piscina seran accessibles en tot el seu permetre. Lamplada de la platja que els envolta no ser inferior a un metre, mesurada entre el tancament o qualsevol element vertical i el lmit de la lmina daigua. o) Els vasos de les piscines disposaran dun mnim de dues buneres de desgus per a cada vas, separades duna distancia no inferior a dos metres. La velocitat d'aspiraci no superar els 1,2 metres per segon.

Memria / 119
p) La recirculaci de l'aigua dels vasos de les piscines es far pel desbordament de la lmina d'aigua superficial amb canals de recollida de la sobreeixida en el seu permetre i conducci a un dipsit regulador de compensaci, duna capacitat suficient per emmagatzemar laigua desallotjada pels banyistes. q) La impulsi de laigua dels vasos de les piscines un cop tractada es far de manera que sen garanteixi la renovaci completa, evitant les zones estancades i les turbulncies, per a la qual cosa es situaran el nombre suficient de difusors, preferentment al fons per generar un corrent ascendent. r) Els circuits hidrulics per al tractament de laigua de les piscines seran independents per a cada vas. s) Es recolliran les aiges de les cobertes i es conduiran a la xarxa daiges pluvials. Per evitar el desbordament de les canals de les cobertes es collocaran els corresponents sobreeixidors per evacuar les aiges que no engoleixin els baixants. t) Es diferenciar la xarxa daiges brutes, que es connectar al clavegueram per a la seva depuraci, i la daiges pluvials, que es poden abocar als rius o emmagatzemar per a ser reutilitzades.
u) Els paraments verticals del recinte de vasos de les piscines, dels vestidors, les dutxes i els serveis es revestiran fins a una alada no menor de 2 metres amb materials impermeables, resistents, de manteniment i reparaci fcils, amb les trobades i les arestes arrodonides dun radi no inferior a 1 cm. v) Totes les portes seran reforades, resistents als cops i aniran equipades amb manetes de fcil accionament, amb els panys mestrejats i la ferramenta resistent. w) Les portes dels espais humits, com els recintes dels vasos de les piscines, els vestidors, les dutxes i els serveis es construiran amb materials inalterables a laigua o es protegiran convenientment i saixecaran de terra no menys de 10 centmetres, tant els marcs com les fulles. x) Les portes al voltant dun espai esportiu shan de situar i obrir-se de manera que no puguin interferir en la prctica o suposar un perill per als usuaris. y) El mobiliari i els accessoris dels espais complementaris seran apropiats per a un s pblic, estables al bolcat, sense arestes vives o elements esmolats, reforats i resistents a ls vandlic i a la humitat. z) Els magatzems de material esportiu es disposaran al mateix nivell de l'espai esportiu al qual serveixin i al seu entorn, sense graons ni relleus que dificultin el moviment. Les dimensions seran proporcionades al material esportiu que han de contenir. La geometria i les dimensions i posici de les portes han de permetre emmagatzemar el material de manera que sigui fcilment accessible.

120 / Memria
3. Les installacions amb espais esportius convencionals que ofereixen un servei esportiu: a) La promoci dun nou equipament esportiu requerir la justificaci de la seva necessitat amb la redacci dun estudi de viabilitat on sestabliran els objectius que es volen assolir, sanalitzar loferta existent i la demanda que es vol atendre. b) La construcci dun equipament esportiu requerir la redacci dun projecte de gesti que dacord amb els objectius establerts en el seu estudi de viabilitat, estableixi el programa de les activitats que shi portaran a terme, definint els espais esportius i complementaris que es necessiten per atendre els usuaris als quals es destina, els recursos humans i tcnics amb que cal comptar i valorant el compte previsible de la seva explotaci, xifrant les despeses i els ingressos. Si aquest fos deficitari, caldr assumir-ne el finanament garantint la procedncia de la dotaci necessria per equilibrar-lo. c) En la redacci del projecte duna installaci esportiva caldr disposar de les dades geolgiques del terreny obtingudes mitjanant lelaboraci dun estudi geotcnic adequat a les caracterstiques del solar, al tipus de construcci i als requeriments del paviment esportiu: estabilitat, resistncia portant, grau de compactaci, composici, drenatge, etc. d) L'estructura dels espais esportius coberts ha de disposar de les subestructures necessries i el seu clcul ha de considerar les crregues produdes de manera que sigui possible penjar els cortinatges divisoris, les xarxes dels gols, les cistelles, els projectors, els conductes de climatitzaci, la manta trmica dels vasos de les piscines, etc. e) Els tancaments situats en el permetre dels espais esportius d'interior on es realitzin activitats dinmiques fins a una altura de no menys de 2 metres no seran abrasius, ni tindran arestes ni reclaus, resistiran ls i les pilotades i el seu manteniment ser fcil. Les obertures daquests tancaments quedaran integrades al mateix pla, amb les portes i finestres practicables obrint enfora, de manera que no sobresurtin. f) Els terres dels espais humits, com els vestidors, el passads de peus nus i els serveis, tindran pendents dentre l1 i el 2% amb canals i desguassos per la recollida de les aiges d'escorrentia, de manera que no sentollin.
g) Al voltant dels vasos de les piscines cobertes es disposaran galeries de servei per al registre d'una amplada no menor d'1,5 metres i una altura lliure no menor de 2,5 metres. h) La recollida daiges de les platges es far pel seu permetre exterior, el ms allunyada del sobreeixidor dels vasos, que constituir el punt ms alt de la platja, de manera que seviti labocament de laigua de neteja dins dels vasos. i) A les installacions esportives que disposin de calefacci o condicionament daire sevitar que al vestbul daccs es generin corrents d'aire disposant un cancell en lentrada o daltres sistemes que ho evitin.

Memria / 121
j)
Els espais complementaris dels vestidors disposaran de zona de canvi, serveis higinics i dutxes en un nombre proporcional al seu aforament, adaptats a les caracterstiques dels seus usuaris i adequats a les activitats que shi practiquin. Com a mnim hi haur una dutxa cada 5 persones i un vter i un rentamans cada 25 persones. Quan sagrupin ms dun vter en el vestidors dhomes, es podr substituir un vter per dos urinaris, sempre que hi resti almenys un vter.
k) A cada vestidor per als tcnics i/o rbitres sintallar un vter, una dutxa i un rentamans, i es moblar amb un banc per canviar-se i un pupitre, preferentment fixats a la paret. Si no es disposa d'un espai especfic d'infermeria, almenys un dells ser adaptat i estar equipat amb un equip de cures i una llitera. l) A les piscines cobertes i als pavellons poliesportius, hi haur una infermeria dimensionada i equipada com a vestidor individual de gran adaptaci, amb vter, dutxa, rentamans i llitera.
m) Els espais esportius tancats han de disposar de llum natural suficient per a ser utilitzats els dies assolellats sense haver dencendre lenllumenat elctric. n) Els espais esportius en recintes tancats han de disposar de ventilaci natural suficient per a ser utilitzats els dies de bonana sense haver de fer funcionar els sistemes mecnics de condicionament de laire. La ventilaci ser preferentment creuada i modulable, amb obertures a nord i sud. o) Els espais esportius en recintes tancats on es facin activitats sorolloses, amb presncia de pblic o aquells on shagi previst la realitzaci dactes musicals es condicionaran acsticament per tal dassolir els temps de reverberaci i el grau dintelligibilitat de la paraula requerits pel confort dels usuaris. En cap cas el temps de reverberaci superar els 2 segons, per a lo qual es revestir amb acabats fonoabsorbents no menys dun ter de la superfcie interior dels tancaments que els envolten, preferentment al sostre. p) Els acabats exteriors dels tancaments seran resistents als impactes, inalterables a les accions climtiques i a la llum solar, de manteniment fcil, i a les zones a labast de la gent seran reforats i protegits de les accions vandliques. q) Els paraments verticals dels vestbuls, passos i escales seran resistents, fcils de mantenir i reparar, o es protegiran fins a una altura no menor d'1,2 metres amb un arrambador d'aquestes caracterstiques. r) A les parets i sostres dels espais humits, dels magatzems i dels locals tcnics no es collocaran guixos, escaioles o pintures no rentables. s) Els tancaments que envoltin les platges de les piscines seran impermeables o es revestiran amb acabats que ho siguin, a ms de ser resistents als cops, de fcil manteniment i reparaci, no abrasius. t) Les arestes i les trobades dels parament verticals i els paviments dels espais humits sarrodoniran amb un radi no inferior a 1 cm, com a mnim fins a 2 metres d'altura.

122 / Memria
u) Als espais complementaris tots els paviments seran dalta resistncia al desgast, impermeables, imputrescibles i de manteniment fcil. v) A les zones de vestidors, dutxes, serveis, als passadissos de peus nus i a les platges de les piscines, als locals dinstallacions tcniques i en aquells altres espais amb terres en pendent i desguassos sinstallar una xarxa daigua per a la neteja, amb preses per a mnega ds restringit al personal autoritzat. w) Per alimentar les dutxes dels espais complementaris, sinstallar una producci daigua calenta sanitria i dipsits per a lacumulaci dimensionada dacord amb laforament desportistes i el temps de preparaci. x) La installaci daigua calenta sanitria ha de complir les exigncies establertes a la normativa vigent sobre les condicions higienicosanitries de la prevenci i el control de la legionellosi. Aix els dipsits disposaran de registre daccs per a la inspecci i manteniment i purga de fons, la temperatura del dipsit final dacumulaci no ser inferior a 60 C i la temperatura de laigua de les canonades de distribuci no ser inferior a 50C. y) La temperatura de consum de laigua calenta de les dutxes no ha de superar els 38C a la sortida dels ruixadors, limitant-la amb vlvules termosttiques que barregin laigua freda i la calenta en la proporci adequada. z) La xarxa daigua calenta sanitria es dimensionar de manera que el cabal de cada dutxa sigui de 0,2 litres per segon i el consum de 25 litres per persona de laforament dels vestidors. Tamb cal considerar el nombre de torns de dutxa que hi haur en funci de la proporci entre laforament i el nombre de dutxes del vestidor. Les dutxes individuals i, com a mnim, una dutxa de les de cada grup salimentaran tamb amb aigua freda, a ms de laigua calenta a 38C, amb una segona aixeta o amb una de mescladora.

Memria / 123
3.3.1.4
Criteris per a la construcci dequipaments esportius
Els segents punts fan referncia a diversos aspectes que es recomana considerar en el disseny i la construcci dequipaments esportius que, fruit de lexperincia adquirida en lobra subvencionada pel Consell Catal de lEsport, es consideren de molta utilitat per tal de millorar la seguretat, la funcionalitat i lhabitabilitat dels equipaments esportius: 1) Criteris de seguretat Els paviments de les sales esportives, els pavellons poliesportius, camps poliesportius i datletisme, han dacreditar el compliment de les prescripcions establertes en la normativa europea UNE EN de paviments esportius amb el certificat dun laboratori dassaig, amb una absorci dimpactes moderada. Els delasticitat puntual de no menys del 25% de reducci de la fora com a valor mitj i de no menys del 40% per a la resta de paviments. Els paviments dels espais amb presncia daigua no han de lliscar al peu nu i moll. Aquesta propietat sha dacreditar amb el certificat dun laboratori dassaig, dacord amb les normes UNE-EN que siguin daplicaci. En tot cas seran paviments de classe 3 dacord amb el que estableix el Cdigo Tcnico de la Edificacin SU1 Seguridad frente al riesgo de caidas, assolint un valor de Rd major que 45, mesurada segons la norma UNE-ENVI12633. Daltres sistemes de mesura com els establerts en la normativa de seguretat laboral o la norma DIN 51097, tamb ofereixen referncies vlides per a la tria de paviments segurs. Els vestidors shan de situar al mateix nivell de lespai esportiu principal, sobretot a les piscines, on els usuaris van molls i podrien relliscar fcilment si haguessin de circular per escales o rampes. A tot el permetre dels espais esportius dinterior on es realitzin activitats dinmiques cal disposar un arrambador protector, esmortedor dels cops per tal que els tancaments no siguin abrasius, ni tinguin arestes ni reclaus, resisteixin ls i les pilotades i el seu manteniment sigui fcil. Lalada daquest revestiment no ha de ser inferior a 2,4 metres. Quan a un pavell poliesportiu es vulguin realitzar representacions teatrals o concerts, aquesta circumstncia ha de ser recollida en el projecte de gesti, sha destablir laforament per aquestes activitats excepcionals, definir les vies devacuaci, preveure les mesures de seguretat a adoptar en el pla demergncia i obtenir la preceptiva autoritzaci amb la llicncia dactivitats municipal. Per aquestes ocasions si sha de situar temporalment un escenari a lespai esportiu, cal preveure el seu transport, muntatge, desmuntatge i emmagatzematge. Si lactivitat cultural es regular i es decideix obrir un escenari al permetre de lespai esportiu, sha de tenir en compte la legislaci vigent que es daplicaci als equipaments culturals. La boca de lescenari no ha de tenir arestes ni buits amagats darrera els cortinatges que puguin suposar un perill pels usuaris. Les escales, les finestres, els balcons i els desnivells superiors a seixanta centmetres de les zones de pas shan de protegir amb una tanca o barana que eviti el risc de
2)
3)
4)
5)
6)

124 / Memria
caigudes, duna alada no menor dun metre, que no deixi espais buits de ms de dotze centmetres damplada i que no sigui escalable. 7) Als pavellons poliesportius on es practiqui el basquetbol les cistelles shan de situar preferentment penjades de lestructura del sostre o de les parets de lespai esportiu, de manera que no es recolzin al terra i es puguin emmagatzemar plegades al sostre. Per evitar el risc de colpejar el fons del vas al tirar-se de cap des dels pdiums de sortida de nataci o de qualsevol element elevat, aquest material ha de ser desmuntable i que noms sha de collocar quan compti amb la supervisi dun monitor, mentre duri la competici o lentrenament. Les portes que puguin tancar-se de cop per causa de les diferncies ambientals dels espais que separen, han de disposar de sistemes de retenci si han de romandre obertes i de mecanismes automtics que esmorteeixin els seu tancament i evitin colpejar als usuaris.
8)
9)
10) Les portes dels espais utilitzats per nens de menys de sis anys han de protegir la trobada entre el marc i la fulla en el costat de les frontisses fins una alada no inferior a un metre, de manera que no es puguin introduir els dits. 11) Les portes de doble sentit dobertura han de tenir un element transparent a lalada de la vista que permeti percebre si hi ha alg a laltre costat abans dempnyer 12) La ferramenta de les portes ha de ser prou resistent per suportar un s intens i mantenir-se ancorada a lelement on es fixi. Les frontisses no han de permetre que es puguin desmuntar les fulles sense utilitzar eines. Han de ser inoxidables en ambients humits i resistents al clor en les piscines cobertes. 13) Els equipaments esportius han de comptar amb una installaci de telecomunicaci que permeti informar de qualsevol incidncia que es produeixi a qui correspongui atendre-la, demanar ajut a qui pugui prestar-lo i rebre avs dall que pugui ser del seu inters. 14) A les installacions esportives amb aforaments nombrosos, cal installar un sistema de megafonia per tal de poder donar avisos i localitzar a un determinat usuari 15) A les installacions esportives amb un gran nombre dusuaris, saconsella installar un circut de televisi per vigilar els espais fora del control visual del personal, les zones conflictives i les restriccions daccs. Com a mesura complementria es possible realitzar gravacions de les imatges en determinats llocs respectant la normativa daplicaci. Tamb sn dutilitat les alarmes per evitar les intrusions. 16) Els productes qumics pel tractament de laigua dels vasos de les piscines shan demmagatzemar en un recinte exclusiu, convenientment senyalitzat, amb laccs restringit al personal encarregat del manteniment, separat de la sala de filtraci, ventilat directament a lexterior en un indret poc concorregut, ha de ser fosc per evitar la degradaci dels productes sensibles a lacci de la llum solar, ben illuminat artificialment i equipat amb les mesures de seguretat exigides per la normativa vigent referent a les substncies nocives, txiques o perilloses. La seva localitzaci ha de ser

Memria / 125
propera a laccs de servei de la installaci, per facilitar labastament dels productes i evitar situacions de risc en el seu subministrament.
Criteris de funcionalitat
17) Tots els equipaments esportius han de situar-se tan a prop com sigui possible dels usuaris a qui es destinin, dacord amb lordenament urbanstic vigent, les condicions dels terrenys i el radi dinfluncia de lequipament. Aix aquelles que es destinin a activitats amb escolars, els pavellons poliesportius, han dapropar-se als centres docents o encara millor formar un mateix conjunt. 18) Es convenient lagrupaci de diversos equipaments en un mateix recinte, constituint un complex esportiu, de manera que safavoreixin les sinrgies que es produeixen i es puguin compartir espais i serveis, el que es tradueix en una major eficcia i un enriquiment de loferta esportiva. Per les mateixes raons tamb sha de potenciar la relaci amb altres tipologies dequipaments com els culturals, socials o de salut i la integraci amb les zones verdes. 19) El solar on es construeixin ha de ser prou ampli per a que les seves mides i lorientaci solar siguin les requerides per a realitzar les activitats esportives que shagi previst practicar. 20) La capacitat portant del terreny damunt del qual es construeixin paviments esportius ha de suportar els esforos als quals els sotmetin els usuaris sense alterar-se. Per resistirlos, la compactaci del terreny natural i de la subbase de material granular adequat ha de superar el 95% del Prctor modificat. 21) Les activitats fisicoesportives que es fan a laire lliure i que tenen una direcci preferent de prctica, aquesta sha dorientar segons leix nord sud, per evitar lenlluernament del sol rasant del llevant i el ponent. Aix, en els camps i les pistes on es practiquin esports de pilota, les porteries shan de collocar als costats nord i sud. Per raons justificades es admissible una desviaci de 27,50 cap a lun o laltre costat. 22) Lestructura de la coberta duna installaci esportiva ha de modular-se dacord amb les mides i les subdivisions de lespai esportiu. 23) Les obertures dels espais esportius en recintes tancats shan de situar preferentment a les faanes nord i sud, aquestes amb protecci solar que redueixi els guanys trmics a lestiu i eviti lentrada de llum directa a lespai esportiu. Sha devitar lenlluernament que provoquen els contrallums i el sol rasant del mat i la tarda. En els espais esportius interiors on la prctica tingui una direcci definida, els finestrals de les faanes shan dobrir en els costats longitudinals, deixant cecs els fons contra els quals es fa la prctica, per evitar lenlluernament per contrast. Per aquestes raons lorientaci idnia dels espais esportius tancats s la que fa coincidir la direcci de prctica amb lorientaci est - oest. 24) Quan en el projecte de gesti duna installaci esportiva, com en els pavellons amb un gran aforament de pblic, es prevegi la celebraci despectacles, la filmaci de certes activitats o les retransmissions per televisi, cal que els finestrals i lluernes disposin de Pla director dinstallacions i equipaments esportius de Catalunya
126 / Memria
sistemes denfosquiment per tal devitar amb facilitat lentrada de llum solar. Aquest requeriment tamb sha de tenir en compte en el disseny de lenllumenat artificial, de manera que sassoleixin els nivells lumnics adequats i que el flux dels projectors no es dirigeixi cap el camp visual de les cmeres. 25) Per a disposar dilluminaci natural suficient, les installacions que lespai esportiu principal no doni a les faanes o aquestes es trobin separades ms de 30 metres, han dobrir lluernes a la coberta amb una superfcie efectiva translcida dun mnim del 10% de la superfcie de lespai esportiu. Si la distncia entre les dues faanes s inferior a 30 metres, la illuminaci pot fer-se exclusivament amb obertures a les faanes duna superfcie mnima de finestres del 25%, situant-ne el doble a la faana nord que a la sud. 26) Cada espai esportiu enllumenat o part en qu es pugui subdividir ha de tenir una encesa independent. El nivell mitj dels camps poliesportius i datletisme no ha de ser menor de 100 lux i el de les pistes, sales, pavellons poliesportius i piscines cobertes no menor de 200 lux, ambds amb una uniformitat mitjana no menor del 0,5. Per a la competici cal una segona encesa que incrementi el nivell mitja fins als 400 lux, amb la mateixa uniformitat. 27) Els bculs de suport de lenllumenat exterior han de permetre muntar els projectors a una altura no menor de la quarta part de la distncia entre els bculs oposats ms allunyats, de manera que langle dincidncia de la llum no sigui inferior a 30. 28) Els paviments esportius dinteriors seran de color clar de manera que els marcatges es distingeixin amb claredat. El seu acabat ser mat per tal devitar que els produeixin reflexions de llum. 29) La fondria dels vasos de les piscines condiciona la seva utilitzaci. Aix pels salts de trampol cal que els vasos tinguin una fondria mnima de 5 metres, per a la competici de nataci sincronitzada 3 metres, per al waterpolo, la competici de nataci i lentrenament de nataci sincronitzada 1,8 metres, per a la nataci recreativa, lensenyament i el lleure 1 metre, i pel clapoteig dels nadons 0,3 metres. 30) Per facilitar el control de les installacions esportives cal situar un taulell de recepci en lentrada que tingui visi dels accessos als vestidors i a les grades i de lespai esportiu. 31) Cal diferenciar i restringir els recorreguts dels esportistes, dels espectadors i del personal, evitant els creuaments i controlant els accessos. 32) Les mides de tots els vestidors per a grups i collectius han de ser adaptades. Almenys a dos vestidors de cada tipus shan de muntar els elements auxiliars de suport a les dutxes i serveis. 33) Lestructura dels espais complementaris ha de deixar la planta lliure, de manera que no es condicioni la distribuci i es simplifiqui la seva modificaci, si aix ho requereix levoluci de la prctica esportiva i dels hbits de la poblaci. 34) Per facilitar la flexibilitat i els canvis de distribuci dels espais complementaris de vestidors i serveis les divisions interiors shan de muntar superposades, preferentment

Memria / 127
amb elements lleugers prefabricats de mobiliari desmuntable, de materials reforats, resistents als cops i inalterables a laigua. 35) La distribuci dels espais complementaris de vestidors i serveis ha dafavorir la concentraci dels espais humits per tal dalliberar la planta i simplificar els recorreguts de les canonades i els conductes de les installacions tcniques. 36) Als vestidors cal preveure la disposici de bancs, armaris individuals i per a grups, penjadors, tovallolers, miralls, saboneres, dispensadors de paper i sab, papereres, eixugadors de cabells i altres complements, i els elements dajut a les persones de mobilitat reduda, que hauran de ser aptes per a un s pblic. Cada plaa ha de disposar dun mnim de dos penjadors per a la roba. 37) Per dimensionar la xarxa daigua calenta sanitria cal tenir en compte que probablement totes les dutxes hagin de ruixar a lhora i per tant el coeficient de simultanetat a adoptar sigui igual a 1. 38) Els seients dels bancs dels vestidors han de tenir una amplada entre 35 i 50 cm i shan de fixar a una altura entre 40 i 50 cm. 39) Per assegurar la visibilitat ptima de lespai esportiu des de les grades, laccs ha de ser preferentment des de la part superior amb un passads de distribuci duna amplada no menor d'1,8 metres. Laltura de la primera grada no ha de superar la meitat de la distncia que la separa de la lnia del marcatge principal ms propera. A ms cal tenir especial cura del disseny de la barana protectora que ha de ser el ms transparent possible, sense perdre la seva funci protectora. Si hi ha previst muntar un escenari, donat que el paviment esportiu es pla, per a que els espectadors situats a la pista tinguin una bona visibilitat de lescenari, se nha dajustar lalada i el pendent, de manera que els situats a les primeres files no tapin als de darrera i que es pugui veure les cames dels actors situats al fons. 40) Les installacions esportives shan de sonoritzar installant altaveus, micrfons al control i a lespai esportiu i un equip de so amb amplificaci i equalitzaci connectat a una presa de terra independent. Si hi ha competici a ms cal que hi hagi marcadors per indicar el temps, el resultat i les alineacions, dissenyats dacord amb el reglament dels esports que shi practiquin.
Criteris dhabitabilitat Higiene
41) A lespai esportiu, la renovaci de lambient amb aire procedent de lexterior sha de fer amb una aportaci permanent no inferior a 12 l/s per persona o 4 l/s /m en el cas de gimnasos, de 2,5 l/s m per lmina daigua per piscines cobertes i de 8 l/s per persona o de 12 l/s per m en les zones de grades. Als espais amb grans variacions del nombre de persones presents la renovaci daire exterior sha de fer de manera proporcional al seu aforament. Als espais complementaris de vestidors, la renovaci de laire sha de garantir de manera forada amb un cabal 2,5 l/s m, situant lextracci per la zona de les

128 / Memria
dutxes i els serveis higinics. La velocitat de laire mesurada a una altura per sota dels 2 metres no ha superar els 0,25 metres per segon. 42) Per garantir leficcia de la depuraci de laigua dels vasos de les piscines el circuit hidrulic ha de tenir el cabal suficient per recircular i filtrar tot el seu volum en un temps que es troba en funci de la seva fondria: 30 minuts pels vasos o part dels vasos de fondries fins a 0,5 metres, 2 hores pels vasos o part dels vasos duna fondria superior a 0,5 metres i inferior a 1,3 metres, 4 hores pels vasos o part dels vasos que la seva fondria es troba entre 1,3 i 2,5 metres, i 8 hores pels de fondries superiors a 2,5 metres. Les piscines amb ms dun vas han de depurar laigua de bany amb un circut tancat independent per cada vas. 43) En laccs al recinte dels vasos de les piscines, sha de situar un espai de dutxes de manera que sigui visible pel personal de vigilncia. Les seves mides no seran inferiors a 1,6 metres x 1,6 metres amb dues dutxes. 44) Els vasos de compensaci de les piscines han de ser impermeables i de fcil neteja. Han de tancar-se de manera que els vapors que emanen no puguin contaminar les galeries de serveis, disposar de boca daccs pel manteniment i estar ventilats amb lexterior. 45) Els vters i urinaris ds pblic shan dalimentar amb fluxmetres, no essent adequats els sistemes amb dipsit de descrrega per garantir les condicions higiniques. 46) Els rentamans shan de muntar volats, recolzats a les parets i sense peus, de manera que es faciliti el registre del desgus i la neteja del terra. 47) Per garantir la neteja dels serveis, els vestidors i les piscines ds pblic cal establir un calendari de neteja de manera que aquests espais humits es mantinguin en les condicions higiniques requerides per a ser utilitzats. Per controlar el seu compliment sha de situar en un lloc visible de laccs el full de treball on sindiqui la data, lhora i la persona que lha realitzat. Confort 48) Els tancaments dels espais esportius coberts i la disposici de les seves obertures han de garantir que les condicions ambientals interiors siguin en tot cas ms favorables per a la prctica esportiva a que es destina que les de laire lliure del seu entorn. 49) La fusteria exterior i les lluernes han de ser estanques, inalterables a les accions climtiques i sense ponts trmics que originin la formaci de condensacions. Aquestes propietats sacreditaran amb el certificat de compliment de les normes UNE EN que defineixen lavaluaci daquests aspectes. 50) La temperatura de confort dels espais esportius que disposin de calefacci no ha de ser inferior a 14C. 51) La temperatura de confort espais complementaris que disposin de calefacci no ha de ser inferior a 20C.

Memria / 129
52) La temperatura de confort de laigua del vasos de les piscines cobertes depn de lactivitat que shi faci. Aix per a la nataci i el waterpolo es requereix una temperatura de 26C. Per lensenyament i el lleure 28C. Pel clapoteig dels nadons cal una temperatura de 30C. Les variacions respecte les temperatures de confort no han de ser superiors en ms o en menys a 1C. 53) La temperatura de laire dels recintes dels vasos ha de ser 2C superior a la temperatura de laigua. 54) La humitat relativa dels espais esportius dinterior no ha de ser inferior a 40% ni superior al 70%. 55) Les lmpades per illuminar els espais esportius han de ser de vapor de mercuri amb halogenurs metllics o fluorescents de color corregit. 56) Aquells espais esportius o complementaris on es realitzin activitats que ocasionen la sudoraci dels seus usuaris han doferir la possibilitat de beure aigua potable. Manteniment 57) En laccs als vestidors des dels espais esportius a laire lliure amb paviments naturals sha de preveure un espai per netejar el calat dels usuaris desprs de la prctica, equipat amb aixetes daigua i raspalls. 58) Si lespai esportiu es troba a una cota inferior a la del carrer, cal disposar desguassos que evitin lentrada daigua per les portes de les faanes o per les sortides demergncia, essent preferible que aquests accessos es trobin a cobert. En cap cas la cota dels espais complementaris de vestidors i serveis o del desgus de les piscines sha de situar per sota de la cota del clavegueram, fet que requeriria dun sistema de bombeig per evacuar laigua. 59) Laccs als espais esportius amb paviments que requereixin un calat especfic sha de fer de manera que els esportistes es trobin obligats a passar prviament pels vestidors. Per aix han darribar des de lentrada pel passads de calat de carrer i desprs de canviar-se han de sortir a lespai de prctica a travs dun segon passads de calat esportiu. 60) Cal resoldre laccs del material esportiu i de la maquinria necessria pel manteniment i les reparacions des del exterior als espais esportius, als magatzems i a les sales dinstallacions tcniques. 61) Cal disposar els sistemes daccs i els elements de seguretat necessaris per realitzar les tasques de manteniment i neteja de la coberta i dels tancaments de manera segura i cmoda. 62) Les finestres i els scols de les faanes a labast des de lexterior shan de protegir de les possibles accions vandliques. 63) Lestructura dels espais esportius coberts ha de ser de fcil accs per a la inspecci i el manteniment, per la qual cosa preferentment es deixar a la vista. Si es colloquen cel Pla director dinstallacions i equipaments esportius de Catalunya
130 / Memria
rasos, aquests han de ser fonoabsorbents per millorar les condicions acstiques, permetre el registre dels elements constructius que ho requereixin, no alterar-se amb la humitat, resistir les pilotades i ser fcils de mantenir i reparar. 64) Si el paviment esportiu s de fusta, sha de disposar dun higrmetre per a mesurar la humitat i dun sistema de climatitzaci de lespai esportiu que permeti controlar-la dins duns valors relatius superiors al 50% i inferiors al 70%. 65) Els comandaments dencesa de lenllumenat shan de centralitzar en el control i tindran laccionament restringit al personal autoritzat. 66) Les xarxes i equips de les installacions tcniques dels equipaments esportius han de ser fcilment de registrar, preferentment vistes, de manera que es simplifiquin les tasques de manteniment i reparaci, aix com la seva modificaci. Els trams a labast dels usuaris es disposaran de manera que quedin protegits daccions vandliques. 67) Tota la installaci daigua sha dallar trmicament. La freda per evitar les condensacions i la calenta per reduir les prdues descalfor. 68) La installaci daigua calenta sanitria sha de protegir de la corrosi i les incrustacions: conductes, acumuladors, bescanviadors, vlvules, etc. 69) Cada recinte daiges sha de sectoritzar disposant a la xarxa vlvules de tall que en cas davaria permetin tancar-la parcialment i vlvules antiretorn que evitin la barreja a les canonades de laigua freda i la calenta. 70) Per poder controlar lestanquitat dels vasos de les piscines, aquests han de ser totalment registrables, tant pels laterals com pel fons. Un punt especialment problemtic per on es produeixen filtracions sn les buneres de fons. Tamb s important independitzar el vas de lestructura de ledifici per tal que els possibles moviments dels fonaments no el fissurin i que els canvis de lestat de crregues quan somple daigua no transmetin esforos als pilars. Respecte al medi ambient 71) Per tal de no ocasionar importants alteracions en lentorn o en el paisatge, la topografia de lemplaament de les installacions esportives sha de adequar a la planimetria requerida de manera que no shagi fer grans modificacions topogrfiques. 72) Per fomentar la mobilitat sostenible cal situar zones daparcament de bicicletes properes als accessos de les installacions esportives. 73) Per aprofitar els recursos naturals de lentorn, el disseny de les installacions esportives ha de tenir en compte els principis de larquitectura sostenible. Per tant cal cercar lorientaci solar adequada, controlar el coeficient de forma, minimitzar el volum construt i illuminar i ventilar de manera natural els espais interiors, tant esportius com complementaris de vestidors dutxes i serveis, preferiblement de manera zenital.

Memria / 131
74) Per limitar les emissions de bixid de carboni i donar compliment als acords de Kioto, es prioritzar la disposici de sistemes passius dallament trmic i de protecci solar per lestalvi del consum energtic de les installacions esportives. 75) Per facilitar lexplotaci de ledifici des del punt de vista ds racional de lenergia i aigua, i la implementaci duna metodologia danlisis de cost en la poltica de preus, saconsella introduir comptadors interns delectricitat, de calories i daiges interns a la installaci esportiva en els principals conceptes consumidors. 76) Per reduir la petjada ecolgica de les installacions esportives, lescalfament daigua i el condicionament trmic, higinic i lumnic de lambient sha de fer amb sistemes dalta eficincia energtica, dacord amb els objectius energtics i mediambientals de la Uni Europea. Aix sha de donar prioritat a la installaci de calderes dalt rendiment, refredadors amb recuperaci de calor del condensador, recuperadors de calor, climatitzadors amb free-cooling, fluorescncia trifsfor, reactncies electrniques, reactncies electrniques regulables en funci llum exterior,etc. 77) Les installacions esportives que donin servei tot lany hauran dimplementar sistemes denergies renovables quan sacrediti la seva rendibilitat considerant un temps damortitzaci inferior a quinze anys, principalment per a la producci daigua calenta sanitria, escalfar laigua de les piscines i calefactar els espais interiors. 78) La construcci dequipaments esportius sha de fer preferentment amb sistemes que minimitzin els residus i el consum energtic considerant el cicle de vida dels materials que sutilitzin, facilitin les obres de reforma, dampliaci i la manera de desconstruir-los un cop esgotada la seva vida til, de manera que es redueixi la motxilla ecolgica que comporten les obres. Els que es situn en zones no urbanitzables seran desmuntables, de manera que puguin retirar-se per restituir lentorn al seu estat original. 79) En la construcci dequipaments esportius sutilitzaran preferentment materials respectuosos amb el medi ambient, reciclats i reciclables, que certifiquin les seves propietats amb un segell de qualitat acreditat. 80) Les fustes utilitzades en la construcci de equipaments esportius acreditaran la seva procedncia amb el segell internacionalment reconegut que certifiqui que ha estat extreta dun bosc sotms a explotaci sostenible amb comproms de replantar. 81) Lenllumenat dels espais esportius ha de concentrar-se dins dels seus lmits i no pot dirigir la seva llum per damunt del pla horitzontal situat a lalada de muntatge de les lmpades.

132 / Memria
3.3.2 Mduls d'installacions de la xarxa bsica

Les installacions de la xarxa bsica es classificaran, segons el programa i les caracterstiques dutilitzaci, en els mduls de les tipologies bsiques a qu corresponguin: pista poliesportiva, sala esportiva, pavell poliesportiu, camp poliesportiu, piscina coberta i camp datletisme. Dins de cada tipus dinstallaci el PIEC estableix tres mduls diferents en funci de les dimensions dels espais esportius i complementaris que permeten atendre una demanda quantificada dusos esportius. A cadascuna de les installacions de la xarxa bsica, existents o futures, se li assignar un dels tres mduls que hi ha per tipologia. El Pla director proposa per a cada mdul unes mides i les caracterstiques daquests espais, laforament del qual ha estat dimensionat i la superfcie total edificada. Aquestes propostes sn el frut de lexperincia de les obres subvencionades per la Generalitat de Catalunya els darrers vint anys. Per tant, cal entendre les mides i les caracterstiques dels mduls no com dobligat compliment sin com a recomanades per tal daconseguir la mxima funcionalitat i polivalncia de les installacions. D'acord amb aquest dimensionat de ledificaci, es valora el cost de cadascun dels mduls, cosa que permetr quantificar els recursos necessaris per arribar a assolir els objectius del PIEC. L'objecte de definir el programa i els aforaments dels mduls d'installacions s el de disposar tant dels espais esportius com dels espais complementaris que es consideren necessaris per atendre de manera funcional els diferents collectius quant a la xarxa bsica: els escolars, els esportistes de competici i la poblaci en general. Els requeriments tcnics han de garantir la seguretat dels usuaris i les condicions dhabitabilitat de la installaci. En l'elecci dels mduls que conformen els diferents tipus d'equipaments de la xarxa bsica, s'han tingut en compte aquells que tenen un millor rendiment, que possibiliten el mxim d'activitats fisicoesportives i que ofereixen una major polifuncionalitat en la seva utilitzaci. Les installacions existents de la xarxa bsica s'hauran de classificar segons el mdul corresponent, d'acord principalment amb les dimensions de l'espai esportiu. Per tamb cal analitzar si el seu emplaament i les caracterstiques dels seus espais complementaris permeten, o poden permetre amb els condicionaments corresponents, ls previst pel PIEC. No s'ha de confondre el mdul amb el programa de la installaci que pot ser ms ric i complex per les raons de polifuncionalitat o dagregaci d'equipaments , que sha destablir en el projecte concret de la seva gesti. L'agrupaci en un complex de diferents mduls s un aspecte positiu que sha de considerar, per tal de racionalitzar la gesti com s ara la centralitzaci de serveis, la reducci de personal i l'efecte multiplicador, pel que fa a la utilitzaci i aconseguir un espai atractiu i dinamitzador dins de la comunitat. Aix, la sala esportiva s un tipus d'installaci que complementa qualsevol altre mdul, i n'enriqueix l'oferta esportiva. En aquests casos els espais complementaris com els vestidors i altres serveis es poden agrupar i, per tant, reduir, sempre que es justifiqui convenientment en el projecte de gesti.

Memria / 133
Tamb es poden ampliar el nombre o la superfcie dels espais esportius per permetre noves activitats, sempre que en el projecte de gesti de la installaci quedi justificat pels avantatges que sobtenen. Uns mduls de la xarxa bsica tenen l'espai esportiu a l'aire lliure, que s el cas de les pistes poliesportives, camps poliesportius i camps d'atletisme; altres tenen l'espai esportiu en recinte tancat, que s el cas dels pavellons poliesportius, les sales esportives i les piscines cobertes. Els mduls de la xarxa bsica es dimensionen a partir de les mides reglamentries establertes per als diferents esports. En aquest sentit el mdul numero 2 de cada tipus s el que respon a les necessitats mnimes dels diferents esports, el mdul nmero 1 es queda per sota en alguns dels requeriments dimensionals per a determinats esports, i el mdul nmero 3 presenta unes dimensions que estan per sobre dels mnims estrictament establerts, la qual cosa permet una utilitzaci ms polivalent i augmentar el seu nivell dutilitzaci potencial. Tanmateix, aquests espais tamb sn aptes per a les activitats fisicoesportives amb finalitats formatives, de lleure i salut, a ms de les competitives. Quadre/taula 3.3.2.1.1
Tipus dinstallaci Pistes poliesportives
Resum caracterstiques dels mduls de la xarxa bsica

Mdul xarxa bsica POL-1 POL-2 POL-3 Espais esportius del mdul m 608 968 1.408 640 1.012 1.215 200 250 350 4.560 6.615 8.322 Lmina daigua 312,5 Lmina daigua 387,5 Lmina daigua 622,5 3.200 15.300 16.400 2 2 2 2 4 6 2 2 2 2 4 5 5 6 8 2 4 5 Vestidors Superfcie m Aire Lliure 610 975 1.410 ------------4.560 6.615 8.322 ------5.100 16.400 17.500 Edificada 150 150 150 1.000 2.000 2.500 350 400 500 150 450 500 1.600 2.000 2.600 150 450 500
Pavellons poliesportius
PAV-1 PAV-2 PAV-3 SAL-1 SAL-2 SAL-3
Sales esportives
Camps poliesportius
CAM-1 CAM-2 CAM-3 PCO-1 PCO-2 PCO-3
Piscines cobertes
Camps datletisme
ATL-1 ATL-2 ATL-3

134 / Memria
Mduls de pistes poliesportives
Els mduls de pista poliesportiva de la xarxa bsica tenen les caracterstiques segents: El mdul POL-1, pista bsica poliesportiva, t un espai esportiu de 32 x 19 m i espais complementaris. s el ms petit dels que conformen el tipus de pistes poliesportives de la xarxa bsica. s una installaci que pot complementar altres mduls i s apta per a la prctica reglamentria del voleibol i el basquetbol. El mdul POL-2, pista doble poliesportiva, t un espai esportiu de 44 x 22 m i espais complementaris. Permet fer gaireb la totalitat dels esports de pista, i s el ms representatiu i ests dels mduls existents de pistes poliesportives. El mdul POL-3, pista poliesportiva 3, t un espai esportiu de 44 x 32 m i espais complementaris. Permet la doble prctica simultnia del voleibol o basquetbol en el sentit transversal aix com la prctica longitudinal de les altres disciplines esportives.
El detall de les caracterstiques tcniques i dimensionals dels espais esportius i complementaris de cada mdul es recull a la corresponent fitxa tcnica dequipaments esportius del CCE. Mduls de pavellons poliesportius
Els mduls de pavell poliesportiu de la xarxa bsica tenen les caracterstiques segents: El mdul PAV-1, pavell bsic poliesportiu, t un espai esportiu de 32 x 20 m i espais complementaris. s el ms petit que els pavellons modulats de la xarxa bsica. Pot complementar altres mduls i admet la prctica reglamentria del bdminton, el voleibol i el basquetbol. El mdul PAV-2, pavell doble poliesportiu, t un espai esportiu de 44 x 23 m i espais complementaris. Permet fer gaireb la totalitat dels esports de pista i es pot subdividir en dos espais per al bdminton, el voleibol, l'educaci fsica i per a altres activitats fisicoesportives no reglades. Es considera com el ms representatiu del tipus i el que s ms nombrs. El mdul PAV-3, pavell triple poliesportiu, t un espai esportiu de 45 x 27 m i espais complementaris. Admet tots els esports de pista del PAV-2 en el sentit longitudinal i permet la subdivisi en tres espais en sentit transversal per a bdminton, voleibol i basquetbol, aix com per a altres activitats. La pista longitudinal de l'espai esportiu permet les competicions oficials de manera que les grades disposen duna visibilitat ptima. Les pistes transversals sn adequades per als entrenaments, per a les competicions de categories inferiors de bsquet, les de bdminton i les de voleibol. Si a ms es vol competir en sentit transversal al bsquet, cal ampliar lespai esportiu fins a un mxim de 60 x 32 m. Tamb hi ha la possibilitat de noms augmentar lamplada a 32 m i situar una tercera cortina al mig, de manera que a ms dels teros es pugui dividir en dues pistes de bsquet reglamentaries transversals.

Memria / 135
El detall de les caracterstiques tcniques i dimensionals dels espais esportius i complementaris de cada mdul es recull a la corresponent fitxa tcnica dequipaments esportius del CCE. Mduls de sales esportives
Els mduls de sala esportiva de la xarxa bsica tenen les caracterstiques segents: El mdul SAL-1, sala esportiva 1, amb un espai esportiu de 200 m2 (18 x 11 m aprox.) i espais complementaris. s el mdul amb les dimensions mnimes per a la prctica de l'educaci fsica d'una unitat escolar de primria. El mdul SAL-2, sala esportiva 2, amb un espai esportiu de 250 m2 (20 x 12,5 m aprox.) i espais complementaris. Lalada lliure de sostre no s menor de 4 metres. s el mdul que t unes dimensions adequades per a la prctica de les activitats previstes en aquest tipus d'installaci. El mdul SAL-3, sala esportiva 3, amb un espai esportiu de 350 m2 (23 x 15 m aprox.) i espais complementaris. Lalada lliure de sostre no es menor de 4,5 metres s el que t les dimensions ms grans i s el que t unes dimensions idnies per a la prctica de l'educaci fsica d'una unitat escolar de secundria, aix com per a les activitats dadults prpies daquest tipus d'installaci.
El detall de les caracterstiques tcniques i dimensionals dels espais esportius i complementaris de cada mdul es recull a la corresponent fitxa tcnica dequipaments esportius del CCE. Mduls de camps poliesportius
Els mduls de camp poliesportiu de la xarxa bsica tenen les caracterstiques segents: El mdul CAM-1, camp bsic poliesportiu, s el mdul ms petit. Te un espai esportiu duna mida recomanada de fins a 95 x 48 m i espais complementaris. Permet la prctica del futbol, el futbol de 7 jugadors i l'hoquei aix com lentrenament del rugbi i el futbol americ. El mdul CAM-2, camp doble poliesportiu, t un espai esportiu de 105 x 63 m i espais complementaris. Permet la prctica reglamentria del futbol i l'hoquei aix com del rugbi i el futbol americ amb la limitaci de l'espai existent darrere les porteries. Transversalment permet inscriure-hi dos camps de futbol de 7. Es el mdul ms representatiu daquesta tipologia. El mdul CAM-3, camp poliesportiu 3, t un espai esportiu de 114 x 73 m i espais complementaris. Admet sense limitacions la prctica reglamentada de les quatre modalitats esportives i ls transversal per a modalitats de formaci, permet inscriure-hi tres camps de futbol de 7.
El tipus de paviment ha de permetre el mxim d'utilitzaci possible, tant pel nombre d'hores diries d's que pot suposar, com pels diferents tipus d'esport que s'hi poden practicar, i ha de ser pla, regular i compacte. El paviment de gespa artificial s el ms recomanable, el de Pla director dinstallacions i equipaments esportius de Catalunya
136 / Memria
saul s recomanable en el mdul bsic; el de gespa natural, atesa la seva limitaci d's i els costos de manteniment, no es considera apropiada per a ls previst a la xarxa bsica. El detall de les caracterstiques tcniques i dimensionals dels espais esportius i complementaris de cada mdul es recull a la corresponent fitxa tcnica dequipaments esportius del CCE. Mduls de piscines cobertes
Els mduls de piscina coberta de la xarxa bsica tenen les caracterstiques segents: El mdul PCO-1, piscina coberta 1, disposa duna lmina daigua de 300 m i espais complementaris. Habitualment la lmina daigua es concentra en un nic vas de 25 x 12,5 m de 6 carrers. Per tal que aquest vas sigui polivalent, la seva fondria ha de ser variable, amb una zona on es faci peu, duna profunditat mnima d1 m. Laltre extrem es preferible que sigui fondo si es vol tirar-se de cap, amb una fondria no menor d1,6 m, que cal augmentar fins a 1,8 m si es colloquen pdiums de sortida. Daquesta manera, tot i que no t les condicions mnimes per permetre la prctica reglamentria de determinades activitats aqutiques de competici, s que les t per a la resta dactivitats aqutiques de caire recreatiu i formatiu. Es situa en un recinte tancat amb 4 m daltura mnima sobre el vas. El mdul PCO-2, piscina coberta 2, s el que disposa duna lmina daigua de 385 m i espais complementaris. Habitualment la lmina daigua es concreta en un vas principal de 25 x 12,5 m de 6 carrers i un vas complementari de 75 m2, Si es vol augmentar el seu grau de polivalncia i permetre la prctica de les activitats aqutiques de competici i de la resta dactivitats de caire recreatiu i formatiu, la profunditat mnima del vas principal recomanada ser d1,8 m. El vas complementari t una fondria recomanada d1,2 metres adequada per les activitats de formaci i doci. Daquesta manera es pot escalfar laigua de cada vas a temperatures diferents segons lactivitat que es desenvolupa. 26C per a la nataci esportiva i 28C per a la formaci i el lleure. Per aquesta ra es aconsellat que es disposin en recintes separats, de no menys de 4 m daltura lliure sobre el vas principal i de 3 m sobre el complementari. El mdul PCO-3, piscina coberta 3, s el que disposa duna lmina daigua de 385 m i espais complementaris. Habitualment la lmina daigua est repartida en tres vasos, el vas principal de 25 x 16,6 m de 8 carrers i 1,8 m de fondria mnima recomanada que t les condicions necessries per permetre la prctica de la nataci, de la nataci sincronitzada i del waterpolo, un vas complementari de 135 m2 i 1,2 m de fondria mnima recomanada per a lensenyament i les activitats dirigides i un tercer vas de 75 m2 i 90 cm de fondria recomanada pel lleure i els nadons, que pot arribar a escalfar-se a 30C. Per les mateixes raons que la PCO-2, es aconsellat separar els recintes per a poder diferenciar els ambients dacord amb la temperatura de laigua i per evitar molsties entre els diferents tipus dusuaris. s el mdul que t un rendiment ms alt entre els mduls de piscina coberta.
Els vasos dels mduls de piscina coberta es situen en recinte tancat. La coberta i els paraments perimetrals han de ser fixos per donar servei tot lany. Si sn mbils, han de permetre el tancament immediat per mitjans mecnics.

Memria / 137
El detall de les caracterstiques tcniques i dimensionals dels espais esportius i complementaris de cada mdul es recull a la corresponent fitxa tcnica dequipaments esportius del CCE. Mduls de camps d'atletisme
Els mduls de camp datletisme de la xarxa bsica tenen les caracterstiques segents: El mdul ATL-1, camp d'atletisme 1, t un espai esportiu de 3.200 m i espais complementaris. Els espais esportius es distribueixen habitualment entre una pista de 200 m i 4 carrers i una zona interior de salts i llanaments. Es considera una installaci diniciaci que no compleix els requisits reglamentaris de la competici atltica. El mdul ATL-2, camp d'atletisme 2, t una pista de 400 m i 6 carrers i una zona interior de salts i llanaments i espais complementaris. s el mdul que reuneix les condicions mnimes per efectuar les diferents competicions d'atletisme en pista a laire lliure. El mdul ATL-3, camp d'atletisme 3, t una pista de 400 m i 8 carrers i una zona interior de salts i llanaments i espais complementaris. Aquest mdul compleix tots els requeriments per a l'alta competici.
El detall de les caracterstiques tcniques i dimensionals dels espais esportius i complementaris de cada mdul es recull a la corresponent fitxa tcnica dequipaments esportius del CCE.

138 / Memria
3.3.3 Installacions dels centres educatius

La integraci de leducaci fsica i lesport en els diferents graus de lensenyament s un dels principis rectors de la poltica esportiva de la Generalitat. El PIEC considera que les installacions esportives dels centres educatius sn una part fonamental de xarxa bsica dequipaments esportius de Catalunya. Dacord amb les necessitats de cada centre i amb la normativa especfica del Departament dEducaci, el Pla director proposa que els centres educatius de nova construcci tinguin, com a mnim i segons letapa educativa i el nombre de lnies, les installacions esportives descrites en el quadre segent: Quadre/taula 3.3.3.1.1
Centre Primria Lnies 1 1 2 2/2 i 3/2 4/3 i 5/3
Installacions esportives dels centres educatius

Unitats escolars <6 6 12 12-16 22-26 Pistes poliesportives 1 POL-1 1 POL-3 2 POL-3 1 POL-3 2 POL-3 Sales -1 SAL-1 1 SAL-1 1 SAL-3 1 SAL-3 Vest. collectius 2 2 2 2 2
Secundria
Lequipament proposat als centres educatius sha de considerar com a mnim. Si les necessitats del municipi aix ho estableixen es podran ubicar als centres altres installacions de la xarxa bsica com sn els pavellons, els camps o les piscines cobertes. Aquestes installacions es projectaran de manera que puguin utilitzar-se independentment del centre quan aquest estigui tancat. L'accs directe des del carrer a la installaci, l'existncia de vestidors i l'enllumenat de les pistes poliesportives sn aspectes bsics que tota installaci esportiva, situada en els centres educatius, ha de reunir per tal de fer possible l's extraescolar. Aquelles installacions esportives dels centres educatius que sajustin a les caracterstiques tipolgiques, funcionals i ds establertes pel PIEC per a la xarxa bsica formaran part daquesta xarxa. Tanmateix, les installacions de la xarxa bsica del municipi i principalment les pistes poliesportives, els pavellons poliesportius i les sales esportives, es construiran prioritriament tan a prop com sigui possible dels centres educatius, aix podran tamb sser utilitzades pels escolars i sevitar la possible duplicitat dels mateixos tipus dinstallaci en un mateix municipi. En la construcci de les installacions esportives dels centres educatius, el Departament d'Educaci, la Secretaria General de l'Esport i l'Ajuntament corresponent establiran, de com acord, el tipus, les caracterstiques i el finanament de les installacions escolars per tal de rendibilitzar al mxim els recursos disponibles i aconseguir lequipament ms adient per a cada centre educatiu i per al municipi en general. Dacord amb la Llei de lesport, al Departament dEducaci li pertoca de fomentar la utilitzaci de les installacions esportives escolars fora de les hores lectives, per la qual cosa establir la normativa corresponent. Per la seva part, correspon als ajuntaments i al Consell Catal de lEsport de fomentar ls de les installacions de la xarxa bsica del municipi per part dalumnes dels centres escolars.

Memria / 139
3.4 Gesti i s dels equipaments esportius

El PIEC t entre els seus objectius la millora de la gesti dels equipaments i s per aix que en aquest apartat s'estableixen, a ms dels objectius de la gesti dels equipaments i de les pautes per a la poltica de preus, unes consideracions generals que afecten la gesti dels equipaments del Pla director. Tot i aix, les installacions de la xarxa bsica tenen un tractament especial i unes caracterstiques molt concretes per la qual cosa sestableixen unes consideracions especfiques per a aquesta xarxa. Tamb sincorpora un apartat on es detallen els criteris dutilitzaci dels espais no estrictament esportius, com sn els espais naturals i les infraestructures. Objectius de la gesti
El PIEC t com a objectiu general pel que fa a la gesti establir les condicions necessries per a un aprofitament ptim dels equipaments, mitjanant la millora de la seva gesti i el seu condicionament. Aquest objectiu es concreta segons les segents actuacions especfiques: Fixar les condicions d'utilitzaci per tal d'aconseguir una optimitzaci del rendiment dels equipaments esportius. Establir un seguiment i control de l'evoluci de l's i la rendibilitat econmica i social de les installacions esportives afectades per lmbit del PIEC. Garantir, mitjanant conveni, la utilitzaci de les installacions de la xarxa bsica per part dels centres escolars, clubs i poblaci practicant, sigui quin sigui el promotor o gestor de la installaci.
Daltra banda, els objectius que han d'estar presents en la gesti especfica de tot equipament esportiu sn: Donar el millor servei possible a l'usuari. Permetre l'accs al ms gran nombre d'usuaris que la installaci o lequipament pugui suportar, sense posar en perill la seva conservaci i adaptant-se a les seves caracterstiques. Vetllar per la seguretat de tots els que utilitzen o treballen en els equipaments, aix com tot all que es pugui veure afectat pel seu funcionament. Conservar lequipament en les millors condicions tant pel que fa referncia als espais esportius com a les installacions tcniques, espais complementaris, etc. En alguns equipaments tamb cal fer extensible aquest objectiu a l'entorn, tant la zona enjardinada com les proximitats i els accessos a lequipament.

140 / Memria
Poltica de preus
Com a principi general cal establir que lusuari ha dabonar la quota corresponent al cost del servei, directament o indirectament a travs de les entitats de suport, ja siguin pbliques o privades. La gratutat dels serveis esportius amb crrec a fons pblics o globals d'una entitat, representa una forma de subvenci que cal quantificar. Subvencionar la installaci en el seu conjunt comporta ajudar per igual tant el practicant d'activitats bsiques com l'usuari de serveis complementaris o que rebi ms ajut el que ms utilitza la installaci independentment de linters social, sanitari o educatiu de la seva prctica. Per tant, cal subvencionar determinats programes que directament o indirectament representin un benefici a curt o llarg termini i que facilitin l'accs a determinats collectius a la prctica esportiva. En qualsevol cas el gestor de la installaci s un intermediari que ha de rebre l'import total del cost del servei, b sigui de l'entitat que subvenciona, o directament de l'usuari. Anlisi del cost
L'anlisi del cost s l'eina que ens ha de permetre calcular i distribuir tots els conceptes, valorats econmicament, entre els diferents centres de cost. Un centre de cost s una unitat funcional amb un cost que interessa diferenciar. En funci dels objectius i l'organitzaci de l'agent gestor aquests centres poden ser: installacions, espais esportius, activitats, serveis, etc. El procs comena inevitablement per fixar uns objectius realistes d'utilitzaci dels diferents espais i activitats. Les hores de programaci previstes i la capacitat dels espais determinen la utilitzaci possible. El cost ha d'incorporar els diferents conceptes comptables: personal, serveis, subministraments, tributs, amortitzacions, etc. Tot i aix, en l'anlisi del cost de funcionament d'un equipament esportiu, la classificaci ms aclaridora s la que diferencia entre el cost que genera el funcionament de la installaci i el cost directament relacionat amb la programaci d'activitats. Cost associat a la installaci: Aquest cost ha d'incloure totes aquelles partides d'una installaci o complex esportiu que tenen un carcter genric. Per a la seva estimaci cal pensar quant ens costaria posar la installaci a disposici dels usuaris al marge del que representa l'organitzaci de les activitats. La qualificaci anual de l'amortitzaci depn de la vida til que s'assigna a cada b. La distribuci per espais d'activitat s proporcional al seu cost de construcci. Cost associat a lactivitat: Aquest cost es calcula a partir de la utilitzaci prevista i, per tant, ha d'incloure aquell cost que suposa la posada en marxa i el funcionament de les diferents activitats sense comptar l's de la installaci en aquells conceptes considerats a l'apartat anterior. El cost d'amortitzaci pot afectar algunes activitats que requereixin la compra de material esportiu especfic i amortitzable.

Memria / 141
Repercussi del cost
La repercussi del cost associat a lactivitat s directament proporcional als usos. Per contra ms complicada resulta la repercussi dels costos associats a la installaci tant els que sn comuns com els especfics o les amortitzacions. Els costos associats a la installaci s'haurien de repercutir proporcionalment a les hores que l'usuari utilitza l'espai o centre de cost, tant pel que fa als costos comuns un cop distributs, com pel que fa als costos especfics. El marge d'explotaci s equivalent al benefici comercial i normalment s'utilitza per al pagament dels cnons establerts i la distribuci entre les persones o entitats que hi han invertit els seus diners. En alguns casos, el marge permet el finanament de programes deficitaris sense que aquests representin una crrega a l'entitat o a l'Administraci. Per regla general el preu s igual al cost ms el benefici, considerant aquest com el marge d'explotaci. Si el preu s superior al cost es parla de preu amb marge. Per quan es volen incloure en el preu les externalitats cal parlar de preu "ombra" o social. Aquest preu social s el resultat de restar al cost ms el marge, el valor assignat a les externalitats una vegada quantificades. La decisi final sobre el preu d'un servei tamb respon a l'anlisi d'un conjunt de factors i a la seva implantaci en funci del mercat o de la voluntat poltica. Sense oblidar que en el cas de l'Administraci pblica normalment est sotms a la consideraci de preu pblic i, per tant, ha de cobrir com a mnim el cost del servei. Per tal que l'usuari reconegui el cost del servei, cal tenir cura de la imatge de la installaci amb un bon manteniment i amb unes bones condicions higiniques. Tamb s recomanable fixar quotes d'abonament baixes per als serveis bsics i establir l'opci de quotes addicionals per a serveis ms concrets o especfics. A l'hora d'establir els preus de les diferents activitats s'han de tenir en compte els segents aspectes: El cost real, diferenciant el cost ordinari (fix) i el variable La demanda potencial El tipus d'usuari predominant Les condicions de la installaci i les seves caracterstiques (ubicaci, tipus, edat, etc.) Els recursos que es puguin obtenir per altres vies El nombre de serveis que shan doferir
Com a criteri general es poden fixar tres tipus de preus: Preus de promoci esportiva per a activitats de formaci bsicament Preus ajustats per a serveis que tinguin una demanda consolidada, amb tradici en la zona

142 / Memria
Preus de mercat per a serveis de moda amb gran demanda
No hi ha una forma de pagament nica, per s que hi ha frmules que ens permeten aconseguir uns objectius concrets en funci dels serveis que s'ofereixen. La frmula que darrerament sest universalitzant en alguns tipus dinstallaci amb determinats serveis, s labonament, que pot donar dret a la lliure utilitzaci de tots els espais i serveis que sofereixen o a una part. Aquesta formula presenta diverses variants, horaris restringits, activitats no incloses, etc. Una altra frmula possible s el pagament directe i puntual dels serveis rebuts. No hi ha abonats, la installaci s oberta a tothom. En aquest cas cal estimular la prctica, sovint amb estratgies com la venda de targetes o abonaments de diverses entrades amb un cert descompte. Aquests abonaments poden ser lliures o temporals (campanya d'estiu). El lloguer d'installacions s una frmula molt estesa en installacions que sn utilitzades per clubs i associacions que no disposen d'installacions prpies. Aquests lloguers s'han de concentrar en uns horaris en funci dels interessos dels clubs i les necessitats de la installaci. En els casos de lloguer de temporada, cal establir unes condicions d'utilitzaci especfiques conjuntament amb el preu. Aquest contracte no ha d'obligar els esportistes a abonar-se a la installaci ja que estan abonats al seu club.

Memria / 143
3.4.1 Consideracions generals de gesti i s

En aquest apartat s'estableixen unes consideracions generals que afecten la gesti i l's de tots els equipaments inclosos en lmbit del PIEC. Per preveure i avaluar els diferents objectius de la gesti establerts al Pla director cal que sincorpori a lorganitzaci de lagent gestor, en funci de les diferents fases de planificaci, construcci i funcionament dun equipament, els documents segents: Lestudi de viabilitat: s un document indispensable que ha dajudar a prendre la decisi dintervenir o no. No es pot afrontar la construcci o el remodelatge dun equipament sense comptar amb un estudi complet que pugui garantir el futur immediat de lactuaci. El projecte de gesti: cal que un projecte de gesti acompanyi el projecte executiu d'obra nova o de condicionament important que modifiqui l'estructura actual, generi nous espais complementaris o modifiqui les circulacions existents. L'estudi de manteniment: cal que en la fase de redacci del projecte arquitectnic d'obra nova o de condicionament important s'incorpori el corresponent estudi de manteniment. El pla de gesti: cal l'elaboraci d'un pla de gesti quan lequipament entra en funcionament. Aquest pla haur de fixar laforament i contenir el pla d'utilitzaci, el pla de manteniment i els models organitzatius. La memria de gesti: cal realitzar anualment la memria de gesti, per lavaluaci i el control de la gesti, analitzant el compliment dels objectius, l's dels equipaments, les activitats que s'hi han dut a terme, les tasques de manteniment realitzades i l'evoluci del pressupost.
Aquests documents sadaptaran a les caracterstiques de cada tipus dequipament i seran obligatoris en els equipaments que rebin ajuts del Consell Catal de lEsport. Tamb poden ser requerits pels rgans de seguiment del PIEC per tal de poder elaborar estudis sobre la gesti dels equipaments esportius, analitzar el compliment de les previsions del Pla director i elaborar propostes que puguin millorar la gesti dels equipaments esportius a Catalunya. El nombre dusuaris i despectadors no ha de superar l'aforament establert per a la installaci. Laforament dusuaris el determinen les caracterstiques dels espais esportius i els corresponents espais complementaris, vestidors principalment. Laforament d'espectadors es calcula per la suma del nombre de seients i de la capacitat daltres espais destinats a espectadors. En les grades sense seients el nombre despectadors es calcula multiplicant els metres lineals de grada per dos. Si es tracta duna tanca o galeria, el clcul es far multiplicant els metres longitudinals per dos, sense tenir en compte la seva profunditat. Els equipaments que donin serveis esportius han de disposar dun reglament dutilitzaci que ha destar a labast de tots els usuaris de la installaci i que com a mnim han de regular: Les condicions ds de les installacions, amb les limitacions que corresponguin per edat, si escau.

144 / Memria
Les activitats o els serveis esportius, que han de disposar duna persona titulada en esport. El tipus de vestimenta que cal utilitzar en la prctica de les diferents activitats. Les condicions daccs als equipaments esportius, el tipus de quota segons lusuari i lactivitat o servei que es presta. Les condicions o limitacions al consum de begudes i menjar als equipaments esportius. Lobligaci de respectar lequipament i el material esportiu.
Per altre part, larticle 62.3 del Text nic de la Llei de l'esport, estableix: Les entitats, els centres, els establiments pblics o privats, amb nim de lucre o sense, i les empreses dedicades a lorganitzaci dactivitats fsiques desbarjo i daventura on es practiqui una activitat fsica o esportiva o es prestin serveis esportius, llevat dels centres densenyament general en horari lectiu, han de disposar, com a mnim, dun titulat o titulada desport, en els termes que sestableixin per reglament. Aix mateix, han de subscriure un contracte dassegurana de responsabilitat civil pels danys eventuals que es puguin ocasionar als usuaris, als practicants o a qualsevol altra persona com a conseqncia de les condicions de les installacions o de lactivitat esportiva. Tamb, s recomanable que com a mnim es contractin plisses sobre el material immobilitzat (robatori, incendi, altres) i el material fungible (robatori, incendi, altres). Aix doncs, els equipaments del PIEC han de comptar amb el seu personal tcnic i administratiu correctament titulat, segons el crrec. Amb carcter orientatiu, s'exposen a continuaci les titulacions per responsabilitat, que evidentment s'hauran d'adaptar a les caracterstiques prpies de cada equipament, atesa la grandria i complexitat del seu funcionament. Gerent: Titulat universitari. Responsable de manteniment: Tcnic de grau mitj. Administratius: Mdul professional, administratiu. Direcci tcnica esportiva: Llicenciat en Cincies de lEducaci Fsica i lEsport, Tcnic Superior dEsport. Personal tcnic esportiu: Tcnic d'esport. Operador de manteniment: Mdul professional, manteniment.
Amb lobjectiu de mantenir informat lusuari de les caracterstiques i els serveis que sofereixen a la installaci, en qualsevol installaci esportiva que formi part del conjunt del PIEC i en la qual es prestin serveis esportius, hi ha de figurar un panell informatiu, en un lloc visible i de fcil accs per a lusuari, en qu sindiqui: El nom de lequipament esportiu L'entitat propietria i lentitat gestora de lequipament La fitxa corresponent del Cens d'equipaments esportius de Catalunya (CEEC) Els programes d'utilitzaci i serveis que s'ofereixen Les tarifes i quotes dels diferents serveis Laforament dusuaris i despectadors de la installaci El reglament dutilitzaci

Memria / 145
3.4.2 Requeriments especfics ds de la xarxa bsica

A causa del seu carcter dinters general, les installacions de la xarxa bsica han estat planificades per acollir un s poliesportiu, pel que fa a les activitats, i polivalent, pel que fa als usuaris. Per aix, ha de fixar unes condicions d'utilitzaci que garanteixin el compliment de les previsions del pla i aix poder assolir els objectius establerts, a ms a ms de les ja establertes per al conjunt d'equipaments del PIEC. Aquestes condicions presenten dos fronts dactuaci: l'un relatiu a les condicions d'accs a les installacions per poder donar cabuda a tots els collectius previstos, l'altre de recomanacions relatives a la poltica de preus per assolir un bon nivell de funcionament sense ser restrictius o limitadors en la prctica d'alguns collectius. En aquells mbits que disposin de varies unitats dun tipus dinstallaci caldr respectar les condicions ds per al conjunt de les installacions de lmbit, en el desenvolupament dels mapes dinstallacions i equipaments esportius dels municipis, es concretar la proposta dutilitzaci de les installacions daquesta xarxa. La xarxa bsica estar oberta al pblic en general; hi podr accedir i utilitzar-la qualsevol ciutad, mitjanant l'abonament de la corresponent quota d'utilitzaci i d'acord amb el reglament d's de les installacions. Podran practicar-se les activitats que preveu el PIEC i que seran de coneixement pblic mitjanant el rtol informatiu de la installaci. Aquestes activitats seran preferentment esportives i adaptades a ls previst per a cada tipus dinstallaci. En horari lectiu tenen preferncia d's els centres docents. Aquests centres no quedaran exclosos de l'abonament del preu establert, excepte en els casos que hi hagi un inters pblic. La xarxa bsica ha de considerar la realitzaci de programes esportius adreats a tota la poblaci, fent especial esment a la promoci i iniciaci esportiva d'infants i joves, activitats fsiques per a la tercera edat i activitats especfiques adreades a persones amb disminuci o altres grups de poblaci en situacions socials especials, sense oblidar programes de salut i activitat fsica per a la poblaci adulta en general. Cal reservar una part de l's per a les associacions i els clubs o les federacions que hi vulguin desenvolupar la seva prctica competitiva i els entrenaments. Tot i aix, les entitats i els collectius que facin s de les installacions, no estan exempts d'abonar la quota d'utilitzaci corresponent. Els usuaris podran sollicitar la revisi d'aquesta quota quan es cregui que no s'adapta manifestament a les especificacions del PIEC o als convenis subscrits per l'agent propietari o gestor de la installaci. La xarxa bsica no pot ser ds exclusiu dels socis o abonats a les entitats gestores i cal preveure el lliure accs amb quotes dentrada puntuals en les mateixes condicions dutilitzaci dels espais esportius bsics. Les quotes de les entrades puntuals no poden ser desproporcionades respecte a les quotes mensuals dels abonats corresponents a aquesta activitat, de manera que es considera un 25% de la quota mensual com a preu mxim de lentrada puntual.

146 / Memria
Tots aquests aspectes s'han de considerar en un reglament d'utilitzaci que ha d'estar a l'abast de tots els usuaris. Pel que fa la poltica de preus, lobjectiu principal de les installacions de la xarxa bsica ha de ser donar un servei de qualitat a un bon preu, adaptant les quotes a les caracterstiques dels diferents collectius perqu aquestes no siguin un factor limitatiu de la prctica esportiva.

Memria / 147
3.4.3 Criteris per a la utilitzaci despais no estrictament esportius

Els espais que no han estat construts especficament per a la prctica fisicoesportiva, per que amb algunes adaptacions ms o menys importants, poden ser utilitzats com a equipaments esportius de manera temporal o permanent, sn un element que conv de tenir en compte en un procs de planificaci global i requereixen lestabliment duns criteris per tal de fer compatible ls esportiu amb la resta dusos i la conservaci del medi natural o les infraestructures. Els espais naturals, els parcs urbans i algunes infraestructures com carrers, places o vies del tren en dess, poden representar una major diversificaci de la prctica, al temps que en determinades zones molt congestionades, representen gaireb lnica alternativa als espais esportius convencionals a laire lliure ja que la manca de sl en fa cada cop ms difcil la construcci. Aquesta globalitat despais que en un moment donat tenen la capacitat de convertir-se en un equipament esportiu, tot i que sigui duna manera puntual en lespai o el temps, fan gaireb impossible lestabliment duna normativa dutilitzaci que arribi a tots aquests equipaments i activitats, per s que permet la formulaci d'uns criteris generals per a la utilitzaci daquests espais, ja sigui al medi natural o als parcs, carrers o altres infraestructures. El Pla director preveu mitjanant la successiva realitzaci i aprovaci dels plans de la xarxa complementria, l'avaluaci detallada de les diferents necessitats que afecten aquests espais i lestabliment dels dficits i normatives especfiques per a la seva construcci i el seu s.

148 / Memria
3.4.3.1
Espais naturals
La utilitzaci dels espais naturals com a espais de prctica esportiva s un fet constatable per presenta alguns problemes per a la seva catalogaci, planificaci i control. La llibertat que constitueix un dels principis bsics d'aquest tipus dequipament xoca sovint amb la necessitat de planificar i regular tant la seva adaptaci com el seu s. Alguns daquests espais poden presentar un frgil equilibri en els seus ecosistemes, i s per aix que desperten una preocupaci ms gran i s obligat prendre mesures d'ordenaci i control. En fer referncia als equipaments en el medi natural, parlarem bsicament d'rees d'activitat que es caracteritzen per l'aprofitament de l'entorn natural com a espai esportiu, i on sinterv solament en la dotaci d'espais complementaris, o en la senyalitzaci i adaptaci ditineraris. Entre les funcions per les quals el PTGC considera que un espai ha de ser objecte de protecci hi ha la seva capacitat reequilibradora en la relaci de les persones amb la natura i la seva utilitzaci com a espais de lleure. Aix dna peu a no centrar la preocupaci nicament en els espais de gran riquesa natural sin que tamb s'han de tenir en compte els espais lliures d'edificaci propers a les estructures urbanes, amb vocaci d'integrar-s'hi com a espais verds d'esbarjo i lleure per a la poblaci. Tot i aix, en termes generals, es consideren espais objecte d'especial protecci els espais del medi natural que cal conservar, protegir i posar en valor per les seves caracterstiques prpies i, per tant, la seva regulaci s ms exigent. Actualment, es desenvolupen a Catalunya nombroses activitats en el medi natural i algunes de forma fora massiva. Tot i aix, la vertiginosa evoluci d'aquestes tendncies fa difcil una actuaci a temps si no es considera la regulaci de l's dels espais naturals en un sentit ampli. Ats que moltes d'aquestes activitats han de compartir l's amb altres activitats no esportives, sn freqents els conflictes entre les diferents activitats o usos del territori. Per tant, i tal com es programa i es planifica la gesti dels espais esportius ms convencionals, tamb caldr planificar i programar la gesti dels espais naturals, ms indefinits i complexos, per amb les mateixes necessitats de regulaci. Tamb cal considerar que l'aprofitament del medi natural per a les activitats esportives passa per un s i una conservaci que facin possibles el desenvolupament sostenible d'aquestes activitats, sense el qual, ni les nostres generacions ni les futures podran gaudir d'aquest aprofitament. En relaci a aquest tema, lAgenda 21 sobre Esport i desenvolupament sostenible, estableix algunes directrius entre les quals cal destacar el pargraf segent: Els esports que es practiquen a laire lliure sense necessitat de cap equipament, especialment aquells que es desenvolupen en el medi natural, poden contribuir a la protecci de lentorn i ajudar al desenvolupament local. Tanmateix, la importncia del respecte per lentorn natural i el fet de garantir la conservaci del paisatge han de ser emfatitzats tant entre els participants com entre els organitzadors de les activitats esportives.

Memria / 149
Legislaci
Catalunya ha estat capdavantera a l'Estat espanyol en la utilitzaci dels espais naturals i, per tant, alguns mbits ja disposen d'una legislaci especfica dobligat compliment a ms de les regulacions prpiament esportives. La Llei 9/1995, de 27 de juliol, de regulaci de l'accs motoritzat al medi natural s la normativa que regula aquesta part de les activitats esportives en el medi natural. En aquestes normatives se centra la preocupaci en les activitats motoritzades, per, ben aviat, es fa necessari estendre aquest control a altres mbits i el Decret 148/1992, de 9 de juny, pel qual es regulen les activitats fotogrfiques, cientfiques i esportives que poden afectar les espcies de la fauna salvatge. Poc abans, a lmbit del Departament de Comer, Consum i Turisme es publica el Decret 81/1991, de 25 de mar, pel qual s'estableixen els requisits que han de reunir les empreses dedicades a l'organitzaci d'activitats esportives d'esbarjo i turstiques d'aventura que, per regla general, es desenvolupen en el marc natural. Tot i aix no es fa cap referncia a l's i manteniment dels espais que utilitzen aquestes activitats. El Decret 56/2003, de 4 de febrer, regula les activitats fisicoesportives en el medi natural. Mitjanant lOrdre PRE/361/2004 samplia lafectaci a ms collectius i es fa incidncia en aspectes no reglamentats anteriorment. Lany 1992, mitjanant el Decret 328/1992, saprova el Pla despais dinters natural (PEIN). En les seves normes apareix al captol 3 la regulaci dusos i activitats amb un article especfic sobre la circulaci motoritzada i un article sobre lavaluaci dimpacte ambiental en determinades actuacions en aquestes zones. El ms important s que determina quines sn les zones incloses en els diferents graus de protecci i les delimita. Aquesta normativa es desplega pel que fa a la regulaci de ls en els Plans rectors ds i gesti dels parcs nacionals i en els Plans especials de protecci del medi natural i del paisatge de zones PEIN. En aquest apartat cal citar tamb el Decret 137/2003, de regulaci de les activitats d'educaci en el lleure en les quals participen menors de 18 anys, ja que en alguns dels seus articles apareixen citades aquestes activitats i fins i tot deixa exemptes algunes entitats del compliment del Decret 56/2003, citat anteriorment.
Directrius per a la utilitzaci del medi natural
La prctica de les activitats fisicoesportives al medi natural es contempla a les normes esmentades. Hi ha alguns equipaments que a priori presenten un alt potencial dalteraci del medi natural que cal avaluar mitjanant els estudis preceptius davaluaci dimpacte ambiental. En aquest cas es troben totes les actuacions dimplantaci o ampliaci dequipaments i activitats en els espais naturals protegits o aquells equipaments que per les seves caracterstiques dimensionals o pel tipus de prctica que shi desenvolupa poden afectar el medi natural, entre els quals cal destacar els segents:

150 / Memria
Refugis de muntanya El refugi de muntanya ha de facilitar la prctica esportiva en uns indrets on la manca d'equipaments o d'altres infraestructures fa difcil aquesta prctica. Per no sha de considerar solament com una construcci allada per poder-hi passar la nit, un refugi s un punt de referncia, d'informaci i molt especialment de seguretat davant les canviants inclemncies meteorolgiques i ha de tenir un paper important en la sensibilitzaci dels visitants de la zona envers la protecci de lentorn. Per aquest motiu totes les actuacions shauran de fer acompanyades dacurats estudis dimpacte i duna planificaci correcta, on shauran de valorar especialment els aspectes positius que aquestes infraestructures poden representar, especialment si sn guardats. Ja que la ubicaci ms habitual daquests equipaments s en indrets de gran valor natural i paisatgstic, sovint en espais naturals protegits; aquestes actuacions shauran dequiparar a les que es fan per a la salvaguarda de lespai, sempre que estiguin convenientment justificades.
Circuits per a activitats motoritzades La implantaci de circuits especfics per a activitats motoritzades no poden afectar terrenys inclosos en el Pla d'espais d'inters natural. Si els circuits tenen un carcter permanent, s'han de situar en terrenys que la normativa urbanstica hagi destinat expressament a installacions i equipaments esportius.
Dacord amb la Llei 9/1995, de 27 de juliol, de regulaci de l'accs motoritzat al medi natural, les competicions esportives nicament es poden fer en circuits catalogats. No es podran catalogar circuits a l'interior dels espais naturals de protecci especial, a les reserves de caa i a les reserves naturals de fauna salvatge. En la resta d'espais inclosos en el Pla d'espais d'inters natural, noms es poden catalogar si utilitzen carreteres i pistes asfaltades. Correspon a les federacions catalanes de motociclisme i d'automobilisme d'elaborar anualment el catleg de circuits i el calendari de les competicions previstes, els quals han d'sser aprovats pel Departament de Medi Ambient, amb l'audincia prvia de les entitats locals, de les comissions consultives i dels titulars de les carreteres i dels camins que en resulten afectats. Caldr lelaboraci i laprovaci del corresponent estudi davaluaci dimpacte ambiental en totes les actuacions dimplantaci o ampliaci de circuits especfics per a activitats motoritzades Aerdroms, zones denlairament i aterratge Els aerdroms, a l'igual que altres infraestructures semblants, provoquen un notable impacte en la zona en qu sinstallen i s per aquest motiu que la seva situaci ha de ser estudiada profundament i els possibles impactes, atenuats correctament. Caldr lelaboraci i laprovaci del corresponent estudi davaluaci dimpacte ambiental en totes les actuacions dimplantaci o ampliaci daerdroms amb pista d'enlairament i aterratge d'una longitud igual o superior als 2.100 m.

Memria / 151
Pel que fa a les activitats que no necessiten grans infraestructures com el vol lliure, lala de pendent, cal dir que les zones amb millors condicions per a la prctica ja disposen dalgun tipus dadequaci pel que fa a les zones denlairament o aterratge. Tot i aix cal tenir en compte que aquestes activitats es desenvolupen normalment en espais naturals amb algun tipus de protecci i per tant han de respectar les normes que sestableixin i molt especialment els perodes i rees amb algun tipus de limitaci. En la implantaci o lampliaci de zones denlairament o aterratge cal mantenir les distncies mnimes de seguretat amb relaci a lnies elctriques o telefniques, carreteres o zones edificades per tal devitar possibles accidents als practicants. En el cas del globus aerosttic sha de tenir en compte que la zona daterratge no pot ser controlada al 100% i per tant cal limitar aquesta activitat a zones i hores on les condicions estables i una orografia favorable facin segura aquesta activitat. Ports esportius Els ports esportius provoquen un notable impacte en la zona en qu sinstallen i s per aquest motiu que la seva situaci ha de ser estudiada profundament i els possibles impactes, atenuats correctament. Caldr lelaboraci i aprovaci del corresponent estudi davaluaci dimpacte ambiental en totes les actuacions dimplantaci o ampliaci de ports esportius. Ladequaci de petits embarcadors o zones d'avarada amb un baix impacte, per a la vela lleugera, el surf, el piragisme o el rem, situats en els indrets amb millors condicions per a la navegaci, segons lactivitat, afavoreixen el desenvolupament de lesport duna forma ms respectuosa amb el medi ambient i poden ser lalternativa a la proliferaci de grans infraestructures porturies que representen un gran impacte i que sovint responen ms a necessitats no estrictament esportives. Estacions desqu Les estacions desqu alp, per les seves caracterstiques i les infraestructures no estrictament esportives que sovint acompanyen la seva implantaci, representen un important impacte sobre el medi natural que contrasta amb un aprofitament molt ms respectus dels centres desqu nrdic. Caldr lelaboraci i laprovaci del corresponent estudi davaluaci dimpacte ambiental en totes les actuacions dimplantaci o ampliaci d'estacions desqu i muntanya que impliquin laparici de noves infraestructures. La Federaci Internacional dEsqu estableix unes normes ds que sn daplicaci a tots els usuaris de les pistes desqu. Les estacions han de donar publicitat a les normes o les han dincorporar en el reglament ds de les prpies installacions. Les pistes han destar correctament senyalitzades segons el grau de dificultat. Els colors que simbolitzen la dificultat a escala internacional sn en sentit decreixent: negre, vermell, blau i verd. Lesquiador s lliure descollir la pista, per ha de valorar les seves capacitats. Les pistes tamb shan dequipar amb altres senyals que mostren la direcci que cal seguir i que avisen del perill, de lestat o del tancament. En el cas del tancament duna pista a ms de la corresponent senyalitzaci, cal evitar que alg hi pugui accedir involuntriament. Les collisions sn sovint conseqncia d'una velocitat excessiva, per Pla director dinstallacions i equipaments esportius de Catalunya
152 / Memria
tant shan de senyalitzar aquelles zones on lesquiador ha de circular lentament b siguin llocs on la visibilitat s reduda, especialment als canvis de rasant, o b les rees saturades desquiadors al final de les pistes i als accessos als remuntadors. Tamb shan dacotar i senyalitzar les zones reservades a activitats ms de lleure, com trineus o jocs infantils. Totes les pistes han destar correctament equipades amb les proteccions necessries per evitar el risc dimpacte amb qualsevol element contundent que hi pugui haver (canons de neu artificial, roques, tanques, arbres, etc.). Lestaci ha de preveure la prestaci de primers auxilis a un possible accidentat i lorganitzaci del rescat i levacuaci si fos necessari. Cal potenciar la diversificaci de loferta en aquests centres amb circuits permanents per a la prctica de lesqu nrdic i amb complements que permetin la utilitzaci durant tot lany de les installacions (excursionisme, bicicleta de muntanya, etc.). Camps de golf El creixement que est tenint loferta de camps de golf, unit a la considerable extensi de territori afectat i a la situaci gaireb crnica de sequera en bona part del pas, obliguen a buscar noves frmules per al manteniment dels camps existents i a avaluar detalladament la implantaci de noves installacions. En aquest sentit, cal apostar per installacions de mida petita o mitjana on els requisits no siguin tan exigents, com els camps rstics, o camps on la gespa artificial substitueixi la delicada gespa natural i on, a ms de respectar les caracterstiques paisatgstiques prpies de cada indret, saconsegueixi racionalitzar els consums d'aigua i saprofitin les aiges residuals. Caldr lelaboraci i laprovaci del corresponent estudi davaluaci dimpacte ambiental en totes les actuacions dimplantaci o ampliaci de camps de golf amb una superfcie superior a 20 ha. Finalment, cal fer una consideraci de carcter general, ja que la capacitat de crrega dun espai relaciona la seva utilitzaci amb la capacitat de recuperaci natural. Per aquesta ra qualsevol activitat per respectuosa que sembli, pot arribar a provocar conseqncies irreversibles si presenta una freqncia elevada. Per tant cal evitar la realitzaci dactivitats en grups nombrosos i la concentraci dactivitats en un mateix indret, exceptuant els indrets adaptats especficament. Una mesura aplicada amb xit en alguns barrancs s establir intervals temporals per a la realitzaci dun mateix itinerari per part de grups diferents.

Memria / 153
3.4.3.2
Parcs, carrers i altres infraestructures
Aquests espais de prctica aprofiten els parcs urbans, els carrers, les carreteres, les zones properes als nuclis urbans sense edificar o la sorra de les platges o les vores de rius i estanys en els municipis que en disposin, per a la realitzaci de prctiques esportives, en la majoria dels casos amb un marcat caire recreatiu i de lleure, per en altres sn el suport de proves esportives com sn les curses ciclistes, atltiques o motoritzades. La creixent utilitzaci daquests espais com a espais de prctica esportiva presenta, a l'igual que passa amb el medi natural, alguns problemes per a la seva catalogaci, planificaci i control, problemes que provenen de la diversitat de prctiques i espais potencials de prctica. El PIEC proposa la utilitzaci per a activitats fisicoesportives dels parcs urbans i algunes infraestructures en dess, sota la figura de parc ludicoesportiu o itinerari no motoritzat, les caracterstiques de disseny daquests espais tamb poden fer-se servir en altres llocs puntuals de la ciutat ja que en molts casos les carncies de sl per a la construcci daltres equipaments convencionals, fan que representin gaireb lnica alternativa per donar resposta a les necessitats de prctica dels ciutadans. Ats que moltes d'aquestes activitats han de compartir l's amb altres activitats no esportives, sn freqents els conflictes entre les diferents activitats o usos daquests espais, i per tant cal la seva regulaci i lestabliment duns criteris generals dutilitzaci. Parcs ludicoesportius
L'oferta d'espais i activitats per a l'oci ha de ser com ms mplia i variada millor. Si a la necessitat d'ocupar el temps lliure s'afegeix la de mantenir la salut, la forma fsica o la lnia, es fa palesa la convenincia de disposar, com a complement de les installacions convencionals, d'espais a l'aire lliure on es puguin desenvolupar activitats fisicoesportives, socioculturals o d'esbarjo obert als usuaris individuals de qualsevol edat i a les famlies. Aquests espais, anomenats parcs ludicoesportius, han de permetre integrar en un gran espai pblic, juntament amb rees destinades a activitats socioculturals (teatre, msica, lectura, jocs de taula, etc.), altres zones dedicades a activitats fisicoesportives com ara caminar, crrer, anar amb bicicleta o amb barca, patinar o jugar a pilota. En aquest sentit, cal tenir en compte que el 53,7% de la poblaci enquestada declara que caminar s lactivitat fisicoesportiva practicada. La integraci de les rees dedicades a activitats fisicoesportives, socioculturals i d'esbarjo, produeixen un efecte de sinrgia en fomentar l'increment i la interrelaci de les activitats i dels practicants. s cada cop ms freqent que tota la famlia gaudeixi del temps d'oci. Aix implica que l'oferta ha de ser igualment atractiva per als infants, els joves, els adults i la gent gran i, per tant, diversificada i compensada. En la concepci d'aquests parcs, es poden estructurar tres tipus d'espais: els d'acollida, els de serveis i els d'activitats.

154 / Memria
Els espais d'acollida marquen simblicament l'accs al parc que ha de ser lliure, i han d'incitar el visitant a penetrar en el recinte, han d'informar-lo de les diferents rees i activitats i han de ser un lloc de reuni. La comunicaci amb la zona d'aparcament ha de ser directa i, des d'aquest punt, la circulaci de vehicles amb motor ha d'estar prohibida. Els espais de serveis sn els espais complementaris necessaris per al bon funcionament del parc. Serveis higinics, locals per al personal, magatzems per a les eines de manteniment, locals tcnics de les installacions i altres serveis com ara bars, llocs per menjar o descansar, de lloguer de material sn els que constitueixen aquest tipus d'espais. Els espais per a les activitats han de permetre la mxima polivalncia. Zones per caminar o per crrer, camins asfaltats per patinar o anar amb bicicleta, rees de joc per als nens, zones de ftnes, terrenys d'aventura, esplanades per practicar jocs de pilota, espais per jugar a petanca, murs d'escalada, pistes de monopat o estanys per passejar amb barca sn espais dedicats a activitats fisicoesportives que poden complementar-se amb teatres a l'aire lliure, sales de lectura, sales per jugar a escacs o jocs de taula, ludoteques, etc. El tractament dels espais ha d'adequar-se a l'activitat prevista, afavorir el sentiment de seguretat dels usuaris i facilitar l'accs i la participaci en les activitats dels discapacitats. Caldria tenir especial cura a preveure rees de reps i racons tranquils protegits per la vegetaci i zones d'abric contra la intemprie, aix com separar les activitats ms sorolloses de les que es desenvolupen en ambients ms tranquils. Els diferents indrets han de ser convenientment senyalitzats, tenint cura dels encreuaments d'activitats que poden tenir risc d'accidents. Un dels elements que ha d'estar present en els parcs ludicoesportius s l'aigua. Fonts, jocs d'aigua, estanys, rierols, cascades, etc. han de tenir la funci d'apropar la natura al ciutad. La vegetaci ha de tenir un protagonisme especial, i proporcionar-hi ombra, aix com protecci visual, acstica i del vent. Donar abric als ocells i altres animals, delimitar espais, facilitar el contacte amb la natura i exercitar els sentits de l'olfacte, el tacte i la vista. Caldr evitar que hi hagi zones de vegetaci d'accs prohibit. Han de combinar-se els diferents materials dels paviments (sorra, terra, gespa, formigons, asfalts i revestiments petris), segons el tipus d'activitat. Les ondulacions prpies o reforades del terreny afavoreixen la delimitaci dels espais, la privatitzaci de les rees, la diversitat del paisatge i l'activitat fsica. Els parcs ludicoesportius s'han de projectar com una continutat de l'espai urb de manera que facilitin la relaci dels ciutadans amb la natura i proporcionin una concepci global de l'equipament ldic de la ciutat. En aquest sentit caldr contemplar com a espais aprofitables: les voreres dels rius, els llacs, etc. i les zones arbrades properes als nuclis urbans, amb les adaptacions que calgui. Itineraris no motoritzats
Aquest concepte no t una simple i nica definici; per amb carcter general es pot dir que es tracta de passadissos de comunicaci no motoritzada, fcils, agradables de recrrer i segurs, el traat dels quals es reconeix fcilment per les seves caracterstiques fsiques i per la seva integraci en l'entorn. Sn itineraris que permeten caminar, crrer, anar en bicicleta

Memria / 155
o patinar i que incorporen al concepte de mobilitat els beneficis que comporta l'activitat fsica i esportiva. Les millors plataformes per a la seva implantaci sn els antics traats de les vies ferroviries ja que normalment tenen un pendent redut i presenten encreuaments a diferent nivell. Es tracta de traats d's pblic i que ja existeixen que, havent perdut el seu s original, s'aprofiten ara per a una nova funci. Aquests recorreguts estan plens d'elements que recorden la seva funci d'origen: estacions, casetes, senyalitzacions i altres fites, que poden destinar-se a nous usos relacionats amb la nova activitat. Aquests elements sn vestigis de la histria de les vies, que els confereixen una identitat prpia i uns valors afegits que les diferencien d'altres infraestructures de comunicaci. Per definici, estan reservades a usuaris no motoritzats. Es tracta essencialment de gent que va a peu, en cadira de rodes o en bicicleta, per cal preveure l'afluncia d'altres usuaris com patinadors o esquiadors sobre rodes i, en entorns amb poca afluncia, tamb es pot regular el pas de gent a cavall o mixers sobre rodes. Cal, per tant, no confondre-les amb els carrils bici que estan pensats ms per a un s exclusiu dels ciclistes. Tot i que el tipus del paviment no s determinant, s convenient que una part de l'amplada estigui asfaltada, aix es possibilita l'accs a un major nombre d'usuaris potencials i facilita l's en condicions meteorolgiques adverses, tamb es redueix considerablement el cost de conservaci i es garanteix un millor manteniment dels seus nivells de qualitat. La seva utilitzaci es fonamenta en la convivncia i la cortesia entre els diferents usuaris. Cal proposar codis de bona conducta que defensin en qualsevol cas la prioritat dels usuaris ms indefensos o exposats. La seva existncia no ha de ser percebuda per ning com un perjudici, per tant cal tenir cura tamb de respectar els possibles drets de pas que hi pugui haver per a anteriors usuaris. Aquests itineraris afavoreixen l'adopci de modes de desplaament no contaminants i silenciosos que tenen conseqncies positives per al medi ambient. Formen passadissos ecolgics que contribueixen a preservar la biodiversitat i un entorn visual agradable. Les activitats que s'hi desenvolupen poden representar un grau considerable d'activitat fsica, on tothom pot beneficiar-se dels valors que comporten i molt especialment de la millora de la salut. Tamb poden ajudar la poblaci no motoritzada a reduir el seu allament, oferint-li la possibilitat de millorar l'accessibilitat a rees de serveis. Un exemple d'aix s la seva utilitzaci per part dels escolars, per accedir amb garanties de seguretat als centres docents. No s menyspreable l'impacte social i econmic que representen en la creaci de llocs de treball propers, la millora de barris desestructurats i la revitalitzaci d'rees en crisi econmica. Per exemple, la Via del Carrilet Olot-Girona acull prop de 100.000 visitants cada any. S'han comptabilitzat sobre aquesta via fins a 500 visitants per dia, que principalment provenen de la zona metropolitana de Barcelona, per s'assisteix a un augment progressiu del nombre de turistes que la recorren aprofitant la seva estada a la propera Costa Brava. Per l'impacte no es redueix al sector del turisme, sin que es produeixen altres efectes dinamitzadors sobre la poblaci i l'economia local. Els efectes ms significatius sn la creaci de programes de formaci i ocupaci, com les escoles taller, on grups de joves de les poblacions properes s'ocupen de rehabilitar antigues estacions al llarg de la via i d'installar-hi diferents equipaments.

156 / Memria
s evident que aquestes vies no resoldran per si soles els problemes que presenten els actuals models de mobilitat i d'espais pblics per a l'esport i el lleure, per poden contribuir a la conscienciaci necessria per avanar en un model de desenvolupament ms sostenible, integrat en poltiques ms generals conjuntament amb altres mesures en mbits com l'urbanisme, el transport, l'esport i la sanitat. Principals caracterstiques tcniques: Pendents suaus, que no superin el 3% excepte en trams curts i molt puntuals. Amplada suficient: es recomana un mnim d'1,80 m en la major part del recorregut. Paviment uniforme i adequat en cada cas a l's previst, diferenciant amb textures o petits desnivells els encreuaments i si cal els diferents usos d'una mateixa via. Separaci fsica real en relaci amb la xarxa de carreteres, proteccions en els punts amb desnivells perillosos. Encreuaments amb les vies motoritzades mitjanant ponts o tnels; si hi ha passos al mateix nivell han d'estar degudament condicionats. Continutat dels traats originals en tot el recorregut. En cas que s'hagi perdut, s'ha d'habilitar un enlla de connexi amb caracterstiques similars. Senyalitzaci homognia per poder seguir el recorregut amb seguretat, tant pel que fa a l'orientaci en trams d'enlla com al perill en els encreuaments. Installaci d'enllumenat en tnels llargs o que tinguin un traat corb. Adequaci al llarg del recorregut de zones per al descans i el lleure. Limitaci de la velocitat en funci de l's previst i de les seves caracterstiques. Installaci de dispositius de control per regular l'entrada de vehicles no autoritzats.
Directrius per a la utilitzaci de les infraestructures
La prctica de les activitats fisicoesportives en parcs, carrers i altres infraestructures ha de respectar tant els drets dels vianants com dels altres usuaris, i no ha de causar perill, perjudicis o molsties innecessries a les persones i als espais que els serveixen de suport. La dotaci daquests espais amb material i equipament esportiu fix o mbil, haur de garantir la seguretat dels possibles usuaris i el seu adequat manteniment. Ladequaci per a la prctica fisicoesportiva en aquests espais, no implica grans infraestructures, per s que requereix que en el moment del disseny de noves zones o en la millora de les que ja hi ha es consideri la prctica esportiva com una ms de les possibles activitats que poden acollir. Per tant amb la installaci de nous materials (aparells gimnstics, porteries i cistelles, petits rocdroms, etc.), la senyalitzaci (circuits de ftnes, punts quilomtrics, rees de joc, itineraris, etc.), ladequaci dels paviments que shan dutilitzar (fusta triturada en circuits per crrer, paviments elstics en les rees de joc, etc.) i la correcta illuminaci daquests espais, saconsegueix augmentar el potencial dutilitzaci, dotar el municipi de nous punts de prctica fisicoesportiva i la promoci de lactivitat fsica entre els ciutadans.

Memria / 157
Els municipis costaners que disposin de platges, poden adaptar-les per a la prctica fisicoesportiva delimitant i senyalitzant rees concretes com, per exemple, camps de volei platja, futbol platja, ta-ka-t o estels. La correcta illuminaci de les platges permet augmentar-ne el potencial ds i millorar-ne la seguretat. nicament amb ladopci daquesta mesura ja es millora notablement el potencial dutilitzaci i seviten els conflictes a lestiu amb ls predominant a la platja durant les hores de sol. Tamb es poden senyalitzar circuits per crrer o anar en bicicleta amb referncies quilomtriques en tota la llargada de la platja. Si el municipi disposa de riu, tamb es pot crear un espai de prctica en ambdues de les seves vores. Normalment el cabal dun riu permet que en bona part de la zona necessria per evitar inundacions en cas de crescuda, quedi espai suficient per crear espais verds desbarjo i lleure. Tradicionalment aquests espais han estat la seu dabocadors incontrolats la qual cosa ha contribut a la seva degradaci i a una despreocupaci total per la contaminaci de les aiges. Actualment els plans de restauraci i descontaminaci que sestan fent es poden impulsar amb laprofitament ciutad de les vores, que obligar indirectament a millorar la qualitat de les aiges i del seu entorn. En aquests indrets cal evitar les installacions complexes, ja que una riuada sho podria endur tot, per una bona senyalitzaci i la preparaci de camins per crrer o anar en bicicleta, conjuntament amb cartells informatius que avisin del perill de crescuda en cas de fortes pluges, sn les niques adaptacions necessries per disposar de nous espais de prctica i collaborar aix a la recuperaci o protecci de lentorn. Actuacions en aquesta lnia sn les que s'han fet a les lleres dels rius Bess, Francol i Llobregat. Els coneguts carrils bici en grans ciutats, sempre han generat la controvrsia entre els diferents usuaris duns espais que sovint han quedat petits. En alguns casos shan fet reduint lespai destinat als vehicles, per en daltres han pres lespai del vianant. En el disseny de nous carrers, els carrils bici han de tenir la consideraci dun espai necessari i bsic per a la seguretat i la millora dels desplaaments urbans. A ligual que es reserven espais per als cotxes, els aparcaments o les voreres, cal afegir a la llista el carril bici. Una soluci recomanable s collocar el carril bici delimitat per arbrat o entre la zona daparcament i la vorera, ja que aix sevita que els cotxes puguin envair el carril i saugmenta la seguretat. Els carrils bici hauran destar convenientment senyalitzats i en els punts de ms afluncia disposaran de zones daparcament per a bicicletes (entrada als parcs, installacions esportives, etc.). En el cas de noves carreteres o vies interurbanes, caldr reservar un espai per a la installaci dun doble carril per a bicicletes, patinadors o vianants. Aquest carril shaur de separar lleugerament de la calada per millorar la seguretat i evitar lefecte del vent quan els vehicles passen a gran velocitat. En aquells punts on no sigui possible la separaci caldr dividir les dues calades amb una tanca de seguretat. En les remodelacions de carreteres cal analitzar si s factible fer servir lantic traat com a via per a aquests usos. En les carreteres, normalment de muntanya, on la circulaci de vehicles sigui escassa, el carril addicional podr ser de saul o terra. Mentre les carreteres no disposin daquest carril, els dies festius caldr estudiar la restricci de laccs o de la velocitat per als cotxes en algunes carreteres fortament freqentades per ciclistes a determinades hores, sempre que se senyalitzi convenientment aquest s i sestableixin itineraris alternatius per als vehicles motoritzats.

158 / Memria
El Departament de Poltica Territorial i Obres Pbliques ha engegat els estudis per definir la xarxa ciclista bsica de Catalunya. Aquestes iniciatives compten amb la collaboraci de diverses associacions vinculades a l's de la bicicleta, al senderisme i a la recuperaci del patrimoni. Finalment, resta per dir que per a lorganitzaci de proves esportives o competicions que utilitzin carrers o carreteres, caldr sollicitar lautoritzaci corresponent a lautoritat gestora de les infraestructures. En les proves urbanes caldr restringir la circulaci de vehicles amb una bona senyalitzaci i amb la informaci prvia. A les vies interurbanes, es faran talls consecutius a mesura que avanci la prova i en totes les crulles caldr disposar de personal de lorganitzaci dagents de lautoritat per impedir lentrada accidental de qualsevol vehicle. Tot el material de senyalitzaci installat en aquests casos ha de ser retirat amb la mxima brevetat un cop acabada la prova, per tant la senyalitzaci, a ligual que les proves que es desenvolupen en el medi natural, haur de ser provisional i no es podr pintar damunt delements fixos ni clavar senyals en arbres. Lorganitzaci de la prova ha de garantir que un cop acabada tot quedi en el mateix estat en qu es trobava prviament i per tant ser tamb responsable de lincompliment daquestes premisses per part dels espectadors.

Memria / 159
3.5 Procediment metodolgic general per a la determinaci de les xarxes

Partint de lanlisi de les caracterstiques dels mtodes de planificaci urbanstica i dels mtodes sociolgics, el Pla director estableix amb carcter general un mtode integrat per concretar les tres xarxes, el qual est basat en elements caracterstics dels mtodes sociolgics per introduint en determinats casos, elements destandarditzaci per corregir els desequilibris territorials existents. Quadre/taula 3.5.1.1.1 Balan oferta demanda
Nm. de practicants
Demanda
Nm. dinstallacions
Oferta
se ss i ur ad a de la
Freqncia de prctica
ac i
El procs seguit es basa a fer un balan entre el volum que representa la demanda dequipaments esportius i el corresponent a loferta, per finalment poder arribar a establir les necessitats i el corresponent dficit o supervit dequipaments esportius. Aix doncs, el procediment metodolgic per a la determinaci de les xarxes del PIEC es concreta en les quatre fases segents: Anlisi de la demanda Anlisi de loferta Clcul de les necessitats Concreci dels dficits
Aquest procediment metodolgic general s'ajusta en cada cas als objectius i les caracterstiques de les diferents xarxes.

160 / Memria
en
si ta
td
o c
up
Hores ds
Anlisi de la demanda
L'anlisi de la demanda permet precisar el tipus i la varietat d'activitats fisicoesportives que es fan a Catalunya, el nombre de practicants potencials, la intensitat de la prctica i les caracterstiques dels espais de prctica on es desenvolupen aquestes activitats. Aix doncs les variables a analitzar sn: Activitats fisicoesportives Practicants Intensitat de prctica Espais de prctica
L'anlisi de la demanda es realitza a partir d'estudis que tenen com a base mtodes d'investigaci sociolgica, recerca bibliogrfica o recull i tractament de dades de prctica. Aquests estudis han de permetre conixer: Les activitats fisicoesportives
Cal considerar tant les activitats que es realitzen actualment com les que previsiblement es realitzaran en un futur prxim. Es classifiquen tenint en compte els diferents tipus d'equipament on es realitzen, agrupant les seves necessitats a l'hora de fer el clcul. Les activitats esportives que tinguin uns requeriments ms exigents condicionaran les caracterstiques tcniques de les installacions, mentre que les activitats que tenen una flexibilitat ms gran s'adaptaran a aquestes caracterstiques. Els practicants
Dels practicants caldr saber-ne el nombre i les principals caracterstiques que poden condicionar la prctica esportiva: edat, sexe, etc. A ms, cal diferenciar els practicants entre els usuaris reals i els usuaris potencials dels equipaments. A efectes de clcul, s'ha de considerar cada usuari de cada esport com a practicant. Aix representa que una persona que practica dues activitats, es comptabilitza com a dos practicants. Per facilitar el clcul es diferencien els practicants en tres collectius: Els escolars. Es consideren les necessitats d'aquest collectiu en horari lectiu. Els esportistes de competici. Inclouen tots els esportistes federats o que participen en competicions de manera organitzada, per exemple els participants dels Jocs Esportius Escolars de Catalunya. La poblaci en general. En aquest grup s'inclouen la resta d'usuaris, tant si practiquen esport habitualment o de forma ocasional, com si ho fan en grup o individualment.
La intensitat de prctica
Ve donada pel nombre d'hores setmanals que cada practicant fa d'una activitat fisicoesportiva en un tipus d'installaci. s el resultat de multiplicar la freqncia de prctica, en nombre de sessions setmanals, per la durada de la sessi expressada en hores. Espais de prctica Pla director dinstallacions i equipaments esportius de Catalunya
Memria / 161
Pel que fa als espais de prctica cal analitzar quins equipaments esportius donen resposta adequada a la demanda detectada. Anlisi de loferta
En aquest apartat sanalitza en primer lloc la dotaci dels diferents tipus dequipaments per tal de conixer-ne la distribuci i les caracterstiques. En segon lloc es fa una anlisi de la utilitzaci que aquests tipus tenen en lactualitat amb lobjectiu destablir quin s ls potencial de cada equipament segons el tipus i mdul. Dotaci dequipaments
Lanlisi de les dades se centra en les caracterstiques i dotaci daquells equipaments actuals que sajusten als tipus considerats, independentment de la seva titularitat, caracterstiques dimensionals o dutilitzaci. Anlisi de la utilitzaci dels equipaments
S'analitza el nivell d's actual dels equipaments objecte de planificaci i es proposa el nivell potencial d'utilitzaci que s desitjable assolir per optimitzar-ne el rendiment esportiu i millorar la seva rendibilitat. Les enquestes sobre el nivell d's dels equipaments esportius sn el punt de partida per arribar a concretar ls potencial dels diferents equipaments, tot atenent les dimensions i caracterstiques de l'espai esportiu i de l'espai complementari. s actual dels equipaments. Cal conixer l's actual dels equipaments en usos en una setmana tipus, tot diferenciant l's que es fa dels equipaments en dies feiners i en caps de setmana. L'anlisi ha de permetre conixer les variacions en l's dels equipaments segons la mida de poblaci, nombre d'equipaments existents i l'rea d'influncia, aix com la mxima intensitat d's que pot suportar un equipament en hores punta, quines sn aquestes hores punta i on s'ubiquen els problemes de saturaci. A l'ltim, cal conixer quina cobertura horria i quina cobertura de dies a l'any t l'equipament. s potencial dels equipaments. L'avaluaci de l's actual dels equipaments esportius serveix de base per definir l's potencial, segons criteris d'aprofitament ptim dels equipaments i de millora de la seva gesti i condicionament. Aix doncs, una proposta d's dels equipaments ha d'incloure un s mitj, considerat el necessari perqu un equipament sigui viable, i un s intens, suposant un rendiment ptim de l'equipament.

162 / Memria
Clcul de les necessitats
Una vegada analitzades la demanda dactivitats i loferta dequipaments, cal concretar les necessitats. Per quantificar-les s'utilitza el concepte d'usos setmanals. L's setmanal equival al nombre d'utilitzacions d'una hora, en un equipament esportiu, que es produeixen setmanalment. s igual al nombre de practicants per la intensitat de la prctica. Aquesta intensitat sobt multiplicant el nombre de vegades que cada setmana sutilitza lequipament per les hores que dura cada sessi. Usos setmanals = nombre de practicants x intensitat de prctica Intensitat de prctica = nombre de sessions setmanals x durada de la sessi. Cal escollir una setmana tipus on es concentrin les necessitats ms habituals per a l'equipament. Pot ser una setmana del curs lectiu o una setmana d'estiu. Cal evitar, per, d'escollir moments punta excepcionals. Prenent com a referent les dades obtingudes a lanlisi de la demanda, cal fer una proposta que reflecteixi els objectius de la planificaci, ja que les dades actuals estan molt condicionades per un sistema esportiu que la planificaci a mig o llarg termini ha de millorar. Les necessitats, concretades en usos setmanals, es calculen alladament per collectius, edats o esports i desprs se sumen. Els usos s'obtenen en multiplicar el nombre de practicants per la intensitat de prctica.
U = (P x I )
U = usos necessaris P = nombre de practicants I = intensitat de prctica En alguns casos, les necessitats poden venir determinades per altres factors que caldr justificar correctament. Una vegada obtingudes les necessitats en usos, es pot traduir aquesta dada en equipaments necessaris, per sha de tenir en compte que aquesta traducci s un procs teric que pot fer-se o no, en funci dels objectius de la planificaci i de la necessitat de valorar econmicament el dficit. Per traduir les necessitats en equipaments, es divideixen els usos necessaris per l's potencial de clcul dels equipaments i s'obt el nombre d'equipaments necessaris. Un pas previ pot ser, si escau, establir un coeficient dincrement en ls potencial en funci de la localitzaci, les caracterstiques o el nombre dequipaments. El procs, que pot semblar senzill en algunes installacions, resulta ms complex per a les rees d'activitat i per a espais poliesportius. Hi pot haver diferents maneres d'atendre les necessitats establertes per la demanda, per n'hi ha que, tericament, sn ms avantatjoses que d'altres. Tamb cal avaluar els equipaments necessaris en funci de la seva rendibilitat terica. La prioritat d'un mdul dequipament davant d'altres ve donada per diferents factors:

Memria / 163
utilitzaci, localitzaci, disponibilitat de sl, adaptaci a les exigncies dels collectius dusuaris, disponibilitat de recursos econmics, etc. En alguns casos una mateixa demanda pot ser atesa per diferents tipus dequipaments, ja sigui per qestions climtiques o daltres factors que la condicionen. En aquests casos cal considerar quina part de la demanda ser atesa per un o altre equipament en funci de la realitat actual i expressar-ho mitjanant laplicaci dun coeficient de repartiment que determini quina part de la prctica s atesa per cada tipus dinstallaci.
Concreci dels dficits
Una vegada avaluades les necessitats de cada tipus dequipament, cal calcular quina part ja es troba atesa pels equipaments actuals. El dficit es concretar en la part de les necessitats no ateses, i mitjanant aquest procs finalment es podran valorar econmicament els equipaments deficitaris. En aquest procs resulta fonamental conixer el nombre i les caracterstiques dels equipaments actuals que reuneixen les condicions establertes en el procs de planificaci. Per cal considerar que les existncies poden variar constantment i, per tant, el dficit sempre correspon a un moment concret que caldr actualitzar de forma peridica. Malgrat que el dficit es pugui concretar en un primer moment de forma general per a un mbit territorial determinat, cal pensar en la localitzaci concreta del dficit en una fase immediata de desplegament. Quan un mateix equipament pot atendre les necessitats de diverses activitats objecte de planificaci, caldr comenar la concreci del dficit per aquell que atenguin un major nombre de necessitats, ja que daix en pot dependre la determinaci daltres equipaments seguint el procediment metodolgic.

164 / Memria
4 DETERMINACI DE LA XARXA D'INTERS NACIONAL

4.1 Introducci
La xarxa d'inters nacional ha d'atendre les necessitats del pas de grans installacions esportives per als esdeveniments esportius de gran envergadura que compleixen els requeriments ms exigents de lalta competici i que poden mobilitzar un nombre important d'espectadors. Parallelament tamb recull els centres necessaris per a la preparaci d'esportistes d'alt nivell no tant pel que fa als espais esportius com per les caracterstiques del complex en general. La planificaci de la xarxa d'inters nacional a ms de respondre a la demanda d'uns practicants potencials, ha de considerar tamb una demanda de tipus qualitatiu que s, sens dubte, la que determina d'una forma ms significativa aquesta xarxa i, per tant, ha de considerar els equipaments que sn necessaris en un pas esportivament desenvolupat. Tot i tenir una finalitat clara com s l'esport d'alt nivell, aquests equipaments han de permetre la realitzaci d'actes, o activitats no estrictament esportives que els facin viables sense que aix representi minvar-ne la qualitat ni l'objectiu principal: la realitzaci d'activitats esportives d'alt nivell. Aquesta planificaci, per les caracterstiques especfiques d'aquesta xarxa, no permet aplicar d'una forma estricta, totes les fases establertes en la metodologia general, per s que mant els principis bsics del mtode que sn la comparaci entre la demanda i l'oferta existent. En la determinaci d'aquesta xarxa es pretenen establir les necessitats que pot tenir Catalunya en els propers anys. Tot i aix, el Pla director resta obert a qualsevol variaci que es pugui produir ateses les necessitats sobtades que poden arribar amb motiu de la celebraci de grans esdeveniments com ja va succeir per la celebraci dels Jocs Olmpics de 1992, i que van permetre consolidar bona part d'aquesta xarxa. Cal recordar que la xarxa d'inters nacional comprn les installacions de titularitat pblica, singulars i d'mbit nacional, caracteritzades pel seu cost elevat, s especfic i amb incidncia sobre qestions d'imatge del pas. Tanmateix, hi ha installacions d'alta competici que no tenen el nivell emblemtic per trobar-se en aquesta xarxa i que es troben incloses dins la xarxa complementria. A grans trets es pot dir que: Qualsevol modalitat esportiva que pugui comportar l'organitzaci de competicions internacionals d'alt nivell ha de tenir una installaci de referncia a la xarxa d'inters nacional o sin, a la xarxa complementria que reuneixi els requisits de la competici. Tamb formaran la xarxa d'inters nacional els centres destinats a la preparaci dels esportistes d'alt nivell (CAR) que aix mateix constitueixen centres de perfeccionament i recerca aplicada al mn de l'esport.
Com a requisits per al clcul d'aquesta xarxa el PIEC estableix:

Memria / 165
Per a les installacions d'alta competici Mxima qualitat de l'espai esportiu i del complementari. Gran capacitat potencial d'espectadors d'acord amb l'especialitat i ress a Catalunya. Espais ptims per a retransmissions televisives. Tota la infraestructura necessria per a l'organitzaci de grans competicions. Proximitat a grans concentracions de poblacions o a zones especficament idnies. Que siguin niques en la seva concepci i singulars en la seva construcci. Facilitat de comunicaci, d'accessos i daparcament.
Per als centres destinats a la preparaci d'esportistes d'alt nivell. Grans complexos que integrin activitat esportiva i suport a lesportista. Centres dotats d'alta tecnologia i dedicats a la investigaci. Mxima qualitat dels espais esportius i complementaris. Que siguin niques en la seva funci.

166 / Memria
4.2 Anlisi de la demanda

Fent una anlisi de la demanda que hi ha a Catalunya es pot arribar a determinar els equipaments necessaris dins la xarxa d'inters nacional. Per aix s'estableixen uns criteris de planificaci a tenir en compte: Les necessitats de les diferents modalitats esportives de tenir installacions emblemtiques. Les necessitats d'algunes ciutats de tenir aquestes installacions, tant per tradici esportiva com per garanties d's i ubicaci. Les necessitats de Catalunya de disposar d'aquestes installacions.
Installacions esportives d'alta competici
Pel que fa a les installacions esportives dalta competici, cal dir que Catalunya t una llarga i important tradici en l'organitzaci de grans esdeveniments. En molts casos la resposta del pblic que assisteix a aquests actes fa necessari disposar d'alguns equipaments amb una gran capacitat potencial d'espectadors. No totes les federacions esportives necessiten per a les seves competicions eventuals d'alt nivell una installaci de referncia a la xarxa d'inters nacional, en alguns casos sn suficients les installacions de la xarxa complementria i en altres, es tracta d'rees d'activitat esportiva. A ms d'aquesta demanda federativa, cal tenir en compte que la consideraci d'inters nacional de les installacions que formen aquesta xarxa, fa que tamb existeixi una demanda per part dels espectadors que en qualsevol cas ha d'incidir sobretot en les caracterstiques d'aquestes installacions tant pel que fa a l'accs, seguretat i comoditat dels espectadors com a les mesures de condicionament per a retransmissions televisades i imprescindibles avui dia en l'organitzaci de grans esdeveniments. En conjunt, els esports de sala necessiten un gran pavell omniesports amb una capacitat superior als 10.000 espectadors. Aquest pavell, a ms de poder acollir grans esdeveniments esportius, ha de permetre la realitzaci de grans actes de tipus cultural o ldic. Les federacions que potencialment podrien fer servir aquest pavell serien les segents: FC de Tennis de Taula FC de Taekwondo FC de Tennis FC de Voleibol FC de Bdminton FC d'Esgrima FC de Boxa Amateur

Memria / 167
FC de Karate FC de Gimnstica FC de Judo i D. A. FC de Patinatge FC d'Handbol FC de Lluita FC d'Halteroflia FC de Basquetbol FC d'Atletisme FC d'Esquaix i Raquetball FC de Korfbal FCE de Twirling
Els esports de camp necessiten un gran estadi on, a ms dels esports d'equip, es pugui fer l'atletisme. Aquest estadi hauria de tenir una capacitat superior als 50.000 espectadors i, a l'igual que el pavell, estar condicionat per acollir, a ms dels grans esdeveniments esportius, actes de gran participaci de tipus cultural o ldic. Tot i que per alguns tipus de competicions la capacitat per a espectadors ha de ser sensiblement superior, les federacions que podrien fer servir aquest estadi serien les segents: FC de Rugbi FC de Futbol Americ FC de Futbol FC d'Atletisme
Els esports de piscina necessiten un gran complex de piscines que pugui acollir les competicions de nataci en les seves diferents modalitats (nataci, waterpolo, nataci sincronitzada, salts, salvament i socorrisme, al ms alt nivell internacional). Per aquest motiu, s imprescindible que aquest complex compti amb espais coberts i a l'aire lliure i en ambds casos aquests compleixin les normes vigents fixades per la federaci internacional per a les diferents modalitats en les competicions d'alt nivell. La capacitat d'espectadors no hauria de ser inferior als 5.000 per a les installacions a l'aire lliure, tot i que ateses les caracterstiques d'aquests espais i la manca d's per a activitats culturals, aquesta capacitat pot quedar garantida amb la installaci de graderies provisionals que no suposin una crrega constant ni un encariment tant del cost de l'obra com de manteniment, per aix cal garantir espais adequats per al muntatge d'aquestes graderies. Les federacions que, per a l'organitzaci de proves d'alt nivell, podrien fer servir aquestes piscines serien les segents: FC de Nataci FC de Salvament i Socorrisme
Per a les activitats nutiques, deixant a part el mn de la vela i bona part de la motonutica que es practica en rees d'activitat, calen canals tant d'aiges tranquilles com d'aiges braves, amb les condicions necessries per dur a terme les diferents activitats en situacions d'alta competici internacional. Aquests canals, que hauran de tenir les dimensions i caracterstiques que fixin les respectives federacions, han de permetre tamb la prctica recreativa i de lleure que ben segur representa un percentatge molt elevat de la seva utilitzaci. El canal d'aiges braves ha de tenir com a mnim una longitud de 300 m. El canal Pla director dinstallacions i equipaments esportius de Catalunya
168 / Memria
d'aiges tranquilles ha de tenir una longitud de 2.200 m per poder garantir la competici de rem d'alt nivell. Les federacions que potencialment podrien fer servir aquests canals serien les segents: FC d'Esqu Nutic FC de Piragisme FC de Rem
Les activitats de motor necessiten un circuit de velocitat amb una gran capacitat d'espectadors i que pugui acollir les diferents proves, tant pel que fa a l'automobilisme com al motociclisme del ms alt nivell internacional, amb tots els requeriments que aix representa. El recorregut del circuit no ha de ser inferior als 4.000 m i la seva amplada mnima no ha de ser inferior als 10 m. A ms d'aquestes caracterstiques, i per poder complir tots els requeriments que estableixen les diferents federacions, el circuit ha de garantir sobradament les condicions de seguretat establertes a ms de disposar de tots els serveis i espais auxiliars necessaris. Les federacions de motor lgicament serien les principals usuries d'aquest tipus d'installaci: FC dAutomobilisme FC de Motociclisme
Finalment, el ciclisme tamb necessita una installaci de referncia a la xarxa d'inters nacional consistent en un veldrom de 250 m de corda i 7 m d'amplada, que pugui acollir les proves d'alt nivell. La FC de Ciclisme seria lgicament el potencial usuari d'aquesta installaci pel que fa a l'organitzaci de proves d'alt nivell. A l'igual que el pavell omniesports i el gran estadi, el veldrom ha de permetre, tamb, una utilitzaci no esportiva que garanteixi la celebraci d'actes de gran participaci de tipus cultural o ldic. Les federacions amb mltiples modalitats esportives, com ara la FC d'Esports per a Minusvlids, tamb serien potencials usuaris de les installacions de la xarxa d'inters nacional. La resta de federacions esportives desenvolupen les seves activitats en equipaments de la xarxa complementria, per tant, no es preveu que puguin necessitar en un futur proper installacions de referncia a la xarxa d'inters nacional. De l'anlisi de la demanda es poden extreure les installacions necessries de forma genrica per aix passar a estudiar la seva utilitzaci i les existncies que hi ha actualment a Catalunya. Aquestes necessitats es poden concretar en: Pavell omniesports Estadi Complex de piscines Canal d'aiges tranquilles Canal d'aiges braves Circuit de velocitat Veldrom

Memria / 169
Centres destinats a la preparaci desportistes i investigaci
Pel que fa als centres destinats a la preparaci d'esportistes, cal dir que Catalunya necessita un centre d'alt rendiment esportiu que, a ms de garantir les condicions ptimes d'entrenament del ms ampli ventall d'activitats esportives, tamb permeti realitzar treballs d'investigaci per a una millora tant dels mtodes d'entrenament com dels sistemes mdics o dels materials o installacions per a la prctica de l'esport. Aquest centre ha de tenir com a mnim els espais esportius necessaris per desenvolupar les activitats que s'hi assignin, una residncia ben condicionada amb capacitat per a uns 200 esportistes, a ms de laboratoris, centres mdics i docents per realitzar les tasques de recerca i ensenyament necessries. Aquestes necessitats es poden concretar en la necessitat dun centre d'alt rendiment esportiu.

170 / Memria
4.3 Anlisi de l'oferta

Un cop feta l'anlisi de la demanda que hi ha a Catalunya cal estudiar l'oferta existent, per abans cal analitzar quina utilitzaci tenen aquests grans equipaments en el nostre entorn ms proper. La utilitzaci de la xarxa d'inters nacional no es pot mesurar amb els mateixos parmetres que en el cas de la xarxa bsica o la complementria. Per la seva significaci aquesta xarxa t una utilitzaci molt especfica i, si se centra en la prctica esportiva, s utilitzada per uns collectius molt concrets. Tot i aix, la presncia de pblic de forma massiva en molts d'aquests equipaments fa preveure una utilitzaci ms diversificada. En les installacions d'alta competici i especialment en el pavell omniesports, cal dir que aquests tenen una utilitzaci fora elevada, atesa la gran quantitat d'actes que shi organitzen, per sovint corren el risc de reduir la seva utilitzaci esportiva en pro d'altres activitats. El gran estadi t unes caracterstiques similars al pavell, per, tot i aix, presenta ms dificultats per a les activitats no esportives atesa la seva condici d'espai a l'aire lliure, i per com aquestes activitats poden veure's afectades per les inclemncies meteorolgiques. El complex de piscines presenta una utilitzaci molt similar a la resta de piscines, amb un pes important de la formaci i les activitats recreatives a ms de permetre una utilitzaci com a piscina a l'aire lliure en el perode d'estiu. Tot i aix, per les seves caracterstiques, aquests complexos tenen una utilitzaci important per part d'equips d'alt nivell tant pel que fa al waterpolo com als salts que sn les disciplines amb ms exigncies. Aquests complexos tamb han de facilitar una utilitzaci competitiva que permeti rendibilitzar els recursos esmerats, aix com estalviar esforos en altres piscines, sobretot en temes d'aforament i serveis de pblic. Els canals esportius, tenen una utilitzaci similar al complex de piscines ja que la promoci, el lleure i l'entrenament, sn bsics en la seva utilitzaci. Tot i aix, a diferncia del complex de piscines, els canals sn espais esportius nics, tenen consideraci de parc ludicoesportiu i, per tant, han de facilitar la utilitzaci de tots els collectius interessats. s evident que aquestes installacions estan sotmeses a una notable estacionalitat per aix no impedeix que siguin punt de referncia per a l'entrenament dels equips estrangers amb climes ms rigorosos en l'poca hivernal. Les puntes d'utilitzaci es donen entre primavera i estiu amb l'organitzaci d'un gran ventall d'activitats a ms de les competicions oficials que s'hi fan. El circuit permanent de velocitat respon clarament a una utilitzaci molt especfica com ara l'organitzaci de grans premis, que, pel que fa a l'automobilisme, es mostra en la seva mxima expressi en la Frmula 1 i, en el cas del motociclisme, en les proves puntuables per al campionat del mn de les diferents cilindrades. Tot i aix, una part molt important de la seva utilitzaci correspon a proves de menys nivell, escola de conductors i tamb a l'entrenament dels pilots. Un circuit permanent, ats el nombre de dies que la competici i l'entrenament deixen lliures, ha de buscar tamb la utilitzaci particular de grups organitzats per desenvolupar les seves activitats mitjanant el lloguer de les installacions o altres frmules.

Memria / 171
El veldrom s una installaci que t una utilitzaci esportiva molt limitada centrada exclusivament en el ciclisme i que, per tant, ha de compaginar en les seves activitats el ciclisme amb altres activitats que, o b en la pista central o en els espais annexos, puguin millorar la utilitzaci d'aquesta gran installaci. A l'igual que en el cas de l'estadi o el pavell omniesports, el veldrom tamb permet una utilitzaci important en actes culturals o ldics. Pel que fa als centres per a la preparaci d'esportistes, cal dir que la utilitzaci que suposa la seva finalitat principal s ja fora important per, tot i aix, s'ha de contemplar la possibilitat d'organitzar actes i competicions que per les seves caracterstiques puguin tenir en aquests llocs el marc idoni, com per exemple congressos, jornades, cursos, etc., o concentracions d'esportistes i equips nacionals i estrangers. Vista la utilitzaci que tenen actualment aquestes grans installacions, es passa a enumerar les existncies que hi ha a Catalunya i que poden satisfer les necessitats actuals, fent una breu descripci de les seves caracterstiques tcniques. Cal fer esment especial a la Citutat de Barcelona i a la seva funci de capitalitat, amb la importncia de les seves grans installaciones esportives. Quatre de les vuit installacions considerades en aquesta xarxa estan situades a la Ciutat de Barcelona . Les installacions existents que s'han considerat sn: Installacions d'alta competici Estadi Olmpic de Montjuc (Barcelona) Capacitat: 55.000 espectadors Pista datletisme: 400 m / 9 carrers. Camp: 106 x 64 Modalitats esportives: atletisme, futbol, futbol americ, rugbi Palau Sant Jordi (Barcelona) Capacitat: 15.000 espectadors / ampliable a 17.000 espectadors Pista poliesportiva: 97 x 52 m (4.400 m2), altura 27,6 m Modalitats esportives: atletisme, hoquei sobre gel, patinatge sobre gel, handbol, gimnstica, tennis, voleibol, basquetbol, boxa, lluita, bdminton, esquaix, patinatge, etc. Complex de piscines Bernat Picornell (Barcelona) Piscina coberta: vas esportiu de 50 x 25 m Piscina a laire lliure: vas esportiu de 50 x 25 m i vas de salts de 25 x 21 m Modalitats esportives: nataci, nataci sincronitzada, waterpolo Canal Olmpic de Castelldefels Capacitat: 8.000 espectadors / 2.000 asseguts Canal: 1.200 m recorregut, 120 m amplada, 3,5 m profunditat Modalitats esportives: piragisme, rem, motonutica

172 / Memria
Canal del Parc del Segre (la Seu d'Urgell) Capacitat: 5.000 espectadors Canal: 340 m recorregut, 5 - 16 m amplada, 6,50 m desnivell Modalitats esportives: piragisme, descens en bot, hidrotrineu Veldrom d'Horta (Barcelona) Capacitat: 6.400 espectadors Pista: 250 m de corda, 7 m d'amplada Modalitats esportives: ciclisme en pista Circuit de Catalunya (Montmel) Pista: 4.747 m recorregut, 11 m amplada mnima Modalitats esportives: automobilisme, motociclisme
Centres destinats a la preparaci d'esportistes i investigaci: Centre d'alt rendiment de Sant Cugat del Valls. Complex esportiu de 16,7 hectrees amb una superfcie construda de 53.150 m2 que inclou una residncia amb 325 places, un centre deducaci secundria i un complex esportiu amb les installacions segents: 1 Piscina coberta de 25 m 1 Piscina a laire lliure de 50 m 2 Pavellons bsics 2 Pavellons poliesportius 2 Camps poliesportius 1 Camp datletisme amb pista de 400 m 6 c. 4 Pistes de tennis en pavell 6 Pistes de tennis a laire lliure 13 Sales especialitzades 2 Espais datletisme per a llanaments i salts 1 Circuit de cros

Memria / 173
4.4 Balan entre l'oferta i la demanda

Un cop s'han obtingut les necessitats daquesta xarxa, com a conseqncia de lanlisi de la demanda, i analitzada loferta, cal fer el balan per finalment poder esbrinar si t dficits actualment a Catalunya. En el quadre segent es mostra la comparaci entre les installacions necessries i les existncies que actualment hi ha a Catalunya. Tot i que d'aquest quadre es pot concloure que el dficit actual s nul, cal dir que les necessitats de la xarxa d'inters nacional poden evolucionar en els propers anys i, per tant, aquesta xarxa queda oberta a incorporar les noves necessitats que vagin apareixent.
Installacions necessries i existents

Installacions d'alta competici
Necessitats Existncies Estadi Olmpic de Montjuc Palau Sant Jordi Complex de piscines Bernat Picornell Canal Olmpic de Castelldefels Canal Olmpic del Parc del Segre Circuit de Catalunya Veldrom d'Horta
Estadi Palau omniesports Complex de piscines Canal d'aiges tranquilles Canal d'aiges braves Circuit de velocitat Veldrom
Centres de preparaci d'esportistes i investigaci

Necessitats Centre d'alt rendiment esportiu Existncies CAR de Sant Cugat
Tot i aix, hi ha algun cas del qual cal fer un esment especial. Pel que fa al complex de piscines cal dir que tot i que el complex considerat no disposa actualment del trampol de salts, s que disposa del vas adequat. La supressi del trampol es va fer amb motiu dels Jocs Olmpics amb la finalitat de guanyar espectadors en grades provisionals i tenint en compte que Barcelona disposa d'una piscina de salts molt a prop perfectament condicionada. Un altre cas que cal comentar s el del canal d'aiges tranquilles que actualment es considera el canal de piragisme de Castelldefels com a installaci que forma part de la xarxa d'inters nacional, tot i que ateses les seves dimensions no permet la competici oficial de rem. Per aquest motiu, i tenint en compte que Catalunya disposa d'un centre de rem a l'estany de Banyoles que reuneix totes les condicions necessries, el PIEC considera actualment la installaci de Castelldefels com a xarxa d'inters nacional.

174 / Memria
5 DETERMINACI DE LA XARXA BSICA

5.1 Introducci
Un dels objectius principals del PIEC, que s equilibrar la xarxa d'equipaments esportius de Catalunya, s'aconsegueix mitjanant la xarxa bsica que atn les necessitats bsiques dels ciutadans quant a installacions esportives, independentment del nivell particular de desenvolupament de la prctica fisicoesportiva en l'mbit territorial analitzat. Per tal de fer possible aquest objectiu, el Pla director estableix els tipus, els mduls, el nombre, les caracterstiques i les condicions dutilitzaci dels equipaments de la xarxa bsica. Aquesta xarxa est constituda pels equipaments esportius que tenen un carcter bsic, un s poliesportiu obert a tots els collectius, s a dir, esportistes de competici, escolars i poblaci en general. Lobjectiu s aconseguir una distribuci uniforme pel pas sense estar condicionada a una afecci determinada o a les caracterstiques particulars d'un territori. La seva quantificaci depn del nombre d'habitants segons la pirmide d'edat, del nombre d'unitats escolars i de la climatologia de cada mbit territorial considerat. La formen, per tant, installacions dinters general per al com dels ciutadans. D'acord amb les condicions establertes per als equipaments de la xarxa bsica, els tipus que la conformen sn els segents: les pistes poliesportives, els pavellons poliesportius, les sales esportives, els camps poliesportius, les piscines cobertes i els camps d'atletisme. Es tracta d'installacions esportives amb espai esportiu convencional, que actualment es troben esteses pel territori i que permeten les activitats fisicoesportives bsiques i les ms arrelades entre la poblaci. El PIEC preveu que qualsevol ciutad de Catalunya ha de tenir la seva installaci bsica de referncia encara que, evidentment, aquesta no sempre pugui estar ubicada en el seu propi municipi. Amb aquest objectiu, i d'acord amb el Pla territorial general de Catalunya, s'estableixen uns lligams entre els diferents mbits territorials que tenen un llindar poblacional suficient per justificar l'equipament i cada tipus d'installaci que conforma la xarxa bsica. Les rees bsiques territorials, les agrupacions i les comarques sn els diferents mbits territorials als quals sassignen els diferents equipaments daquesta xarxa. Cadascun d'aquests mbits haur de disposar, com a mnim, d'una unitat de cadascun dels tipus d'installaci que doni resposta a les necessitats establertes, sens perjudici que la comparaci entre l'oferta i la demanda estableixi unes necessitats dinstallacions superiors. El PIEC, per tal d'optimitzar els recursos disponibles i potenciar l'associacionisme esportiu i d'acord amb el que estableix la Llei de l'esport, considera com a installacions que formen part de la xarxa bsica, a ms de les dentitats de caire pblic, les dentitats esportives registrades al Registre d'entitats esportives de la Generalitat de Catalunya, sempre que compleixin els requeriments tipolgics, tcnics i d'utilitzaci establerts en el Pla director per a aquesta xarxa. Per a la determinaci de la xarxa bsica s'ha aplicat el procediment metodolgic general adaptat a les caracterstiques segents: Pla director dinstallacions i equipaments esportius de Catalunya
Memria / 175
La demanda sestandarditza per als diferents tipus d'installacions en funci del nombre d'habitants per grups d'edat, del nombre d'escolars i de la climatologia de cada municipi. Aquells municipis que tinguin els parmetres iguals, tindran el mateix nivell de necessitats. El clcul de les necessitats es fa per a cadascun dels tipus d'installacions en mbits territorials, diferenciats en funci del llindar poblacional i del radi d'influncia que garanteixi un nivell d'utilitzaci adequat de la installaci. El nivell d'utilitzaci previst de les installacions s'adequa a les caracterstiques del mdul i s variable en funci del volum de necessitats de cada tipus i mbit. El PIEC estableix un s mitj per a cada mdul, que creix en augmentar el volum dusos de clcul necessaris i que saplica a cada tipus dinstallaci. El PIEC calcula, en funci de les necessitats cobertes per les installacions existents, els dficits d'installacions globals de cada tipus.
En tot el procs de clcul de la xarxa bsica les dades utilitzades referents als percentatges de practicants, a la intensitat de prctica, als usos setmanals, etc. corresponen a les mitjanes dels valors analitzats que s'apliquen per conixer les necessitats globals dels ciutadans. Per tant, aquestes dades sn una hiptesi del Pla director i no signifiquen unes previsions reals particularitzades de la prctica fisicoesportiva en cada mbit territorial.

176 / Memria
5.2 Anlisi de la demanda

L'anlisi de la demanda permet precisar el tipus i la varietat d'activitats fisicoesportives que es poden practicar en les installacions de la xarxa bsica, el nombre de practicants potencials, la intensitat de la prctica i les caracterstiques dels espais de prctica o equipaments on es desenvolupen aquestes prctiques. Aix doncs les variables a analitzar son: Activitats fisicoesportives Practicants Intensitat de prctica Espais de prctica
Tot aix diferenciant entre els tres collectius considerats com a potencials usuaris daquesta xarxa: escolars, esportistes de competici i poblaci practicant. Les previsions corresponents als escolars s'han elaborat a partir de les dades del mapa escolar redactat pel Departament d'Educaci. Les dades facilitades per les federacions catalanes i les dels jocs esportius escolars de la Secretaria General de l'Esport, aplicades a la poblaci prevista en l'horitz, sn la base de la informaci referent a l'esport de competici. Lenquesta realitzada sobre els hbits fisicoesportius de la poblaci a Catalunya s el document bsic per analitzar el tipus i volum de la prctica actual i fer la prospecci corresponent d'acord amb les previsions demogrfiques previstes a lhoritz del PIEC.

Memria / 177
5.2.1 Activitats fisicoesportives

A les installacions de la xarxa bsica, el PIEC preveu que es realitzin totes les activitats fisicoesportives que es puguin practicar, sense ms limitacions que les que dna l'espai fsic disponible. Quant a les modalitats esportives, s'han considerat les que es fan reglamentriament a cada tipus d'installaci i, quant a les activitats, sn les que els ciutadans han dit que practiquen a l'enquesta sobre la prctica dactivitats fisicoesportives. Aix doncs, les activitats fisicoesportives es poden agrupar segons les seves necessitats bsiques despai esportiu, tot i que en alguns casos hi ha activitats que es poden desenvolupar en ms dun tipus dinstallaci o que es desenvolupen ms correctament en un tipus que en daltres. Sha previst que en els diferents tipus d'installacions de la xarxa bsica es practiquin les activitats segents: Activitats de pista- (POL-PAV): bdminton, bsquet, futbol sala, handbol, hoquei sobre patins, hoquei sala, korfbal, patinatge, twirling, voleibol i educaci fsica escolar. Activitats de sala (SAL): gimnstica artstica, gimnstica rtmica, gimnstica de manteniment, aerbic, activitats d'expressi corporal (funky, fit kid, hip hop, etc.), preparaci fsica i educaci fsica escolar. Activitats de camp (CAM): futbol i futbol a set, futbol americ i flag, hoquei i minihoquei, rugbi i minirugbi, i educaci fsica escolar. Activitats de piscina coberta (PCO): nataci competitiva, nataci formativa, nataci teraputica, nataci recreativa, aiguagim, nataci sincronitzada, waterpolo, salvament i socorrisme. Activitats de camp datletisme (ATL): curses atltiques, salts, llanaments, crrer i educaci fsica escolar.
Per tal de poder acollir les activitats esmentades i gaudir d'un s poliesportiu, les installacions esportives de la xarxa bsica estan modulades d'acord amb les mides reglamentries de les diferents modalitats esportives, ja que aquestes tenen els requeriments ms exigents que s'han de complir sens perjudici de disposar dels elements i caracterstiques necessries per fer atractiva la installaci per al lleure. Les activitats que es poden practicar indistintament a l'aire lliure i en espais tancats s'analitzen conjuntament. s el cas de les pistes poliesportives (POL) i dels pavellons poliesportius (PAV) on es poden practicar gaireb els mateixos esports, les necessitats es distribuiran entre aquests dos tipus dinstallaci en funci de la climatologia de cada municipi. Tamb hi ha activitats de sala que es poden practicar en sales esportives (SAL) o en pavellons poliesportius (PAV), per aix es preveu que una part de les necessitats de sala es cobreixin als pavellons.

178 / Memria
5.2.2 Practicants
Els usuaris de les installacions de la xarxa bsica s'agrupen en tres collectius: escolars, esportistes de competici i poblaci practicant. Les installacions de la xarxa bsica han d'acollir preferentment aquests tres collectius per tal de garantir-ne una mxima utilitzaci i rendibilitat, ja que els horaris disponibles per a cadascun d'ells es poden complementar durant la jornada. Tot i que la prctica de l'activitat fisicoesportiva per part dels homes i dones s diferent, en les previsions del PIEC, pel que fa al clcul de la xarxa bsica, s'ha considerat globalment en tenir en compte lequilibri entre la poblaci masculina i la femenina en els diferents mbits territorials. Escolars
Es consideren exclusivament les necessitats de l'educaci fsica dels escolars en l'horari lectiu. El disseny curricular per a la reforma educativa inclou com a obligatria l'rea d'educaci fsica per als alumnes de primria (de 6 a 11 anys), de secundria obligatria (de 12 a 15 anys) i batxillerat (de 16 i 17 anys). Es consideren els alumnes escolaritzats en el municipi o mbit territorial que s'analitza, encara que puguin provenir d'un altre municipi, ats que l'educaci fsica es fa durant l'horari lectiu. La mitjana d'alumnes per unitat escolar considerada s de 25 en la primria i 30 en la secundria, segons les previsions de la reforma educativa. Esportistes de competici
El collectiu d'esportistes de competici est format pels esportistes federats dels diferents clubs i pels esportistes en edat escolar que competeixen en horari no lectiu. Per definici, les installacions de la xarxa bsica han d'atendre, entre d'altres, les necessitats bsiques de l'esport de competici. Aquestes necessitats sn les que corresponen a una prctica mitjana de les diferents modalitats esportives que es practiquen a les installacions de la xarxa bsica. Per tant, no considera les puntes que es produeixen en determinats municipis o zones. Per esbrinar quina s la incidncia de cada modalitat esportiva i quin s el nivell d'aquesta prctica mitjana s'ha quantificat el nombre d'esportistes de competici que hi ha en l'actualitat en el conjunt de Catalunya. L'anlisi de l'esport de competici en l'actualitat indica que hi ha dos grups molt diferenciats entre els esportistes. El dels compresos entre els 5 i 14 anys, que inclouen normalment les categories benjam, elev i infantil, i el dels que tenen ms de 14 anys, que comprenen la resta de les categories. De lanlisi del nombre de llicncies federatives agrupades per tipus dinstallaci de la xarxa bsica, es desprn que el nombre de federats es mant estable en el seu conjunt i no presenta una tendncia significativa apreciable. En el cas de les sales noms shan quantificat les llicencies dels esports considerats, tot i que bona part dels esportistes de competici poden utilitzar les sales en la seva preparaci fsica. Pla director dinstallacions i equipaments esportius de Catalunya
Memria / 179
Tipus POL-PAV SAL CAM PCO ATL
Evoluci de les llicncies per tipus dequipament

2000 115.899 2.624 98.989 12.091 4.428 2001 119.665 2.879 102.554 9.696 4.277 2002 106.203 2.877 103.558 9.623 3.762 2003 117.687 2.622 107.941 9.922 4.126 Mitjana 114.864 2.751 103.261 10.333 4.148
Atenent el nombre de llicncies i als participants en els Jocs esportius escolars, en el quadre segent es representen els percentatges desportistes de competici actuals diferenciats per trams dedats. En el cas de les sales es consideren aquells federats que a lenquesta sobre la prctica esportiva han declarat utilitzar les sales per a la seva preparaci. Quadre/taula 5.2.2.1.3
Grup dedat <15 anys 15-29 anys 30-44 anys 45-64 anys >64 anys Mitjana
Esportistes de competici - % poblaci per edat

SAL CAM PCO ATL
POL-PAV
9,88% 3,32% 0,70% 0,34% 0,00% 2,33%
0,99% 0,11% 0,07% 0,01% 0,00% 0,18%
4,76% 3,07% 0,54% 0,00% 0,00% 1,45%
1,01% 0,41% 0,08% 0,17% 0,00% 0,29%
1,25% 0,22% 0,16% 0,02% 0,00% 0,26%
De l'anlisi daquestes dades cal destacar que els percentatges desportistes de competici pateixen una tendncia a disminuir de manera molt significativa amb ledat.
Poblaci en general
Aquest collectiu est format pels practicants no considerats en els dos grups anteriors: escolars i esportistes de competici. Aix, la prctica ja sigui dels escolars fora de l'horari lectiu, dels esportistes de competici, dels associats a clubs o de la resta de poblaci, sempre que no sigui federada, est considerada en aquest grup. La informaci bsica per analitzar les necessitats d'aquest collectiu sn les enquestes realitzades per la Secretaria General de l'Esport sobre els hbits fisicoesportius de la poblaci catalana. Per a cada tipus d'installaci s'avaluen les dades corresponents al conjunt de modalitats esportives i activitats fisicoesportives que s'hi practiquen. Per a lobtenci del total de practicants actuals es descompten els que ja han estat considerats com a esportistes de competici. La resta de practicants es classifiquen entre els que declaren una prctica regular, amb una freqncia setmanal, i els ocasionals, amb una freqncia inferior o estacional. En el quadre segent estan representats, per a cada tipus d'installaci, els percentatges de practicants actuals segons lenquesta, segons grups d'edat i tipus de practicants. Aquests percentatges sn els que resulten en considerar el conjunt d'esports i activitats Pla director dinstallacions i equipaments esportius de Catalunya
180 / Memria
fisicoesportives de cada tipus d'installaci, una vegada descomptats els esportistes de competici. Per als menors de 15 anys no es disposa de dades en aquest apartat, ja que aquest grup dedat no havia estat considerat en lenquesta de prctica. Quadre/taula 5.2.2.1.4
Grup d edat 15-29 anys 30-44 anys 45-64 anys >64 anys
Prctica de la poblaci
SAL Ocas. 3,23% 3,52% 3,07% 2,18% CAM ocas. 4,98% 3,47% 0,55% 0,00% PCO Ocas. 18,77% 18,59% 11,07% 7,06% ATL ocas. 0,60% 0,41% 0,06% 0,01%
POL-PAV Reg. Ocas. 8,88% 2,85% 1,37% 0,00% 8,97% 8,97% 4,37% 0,29%
reg.
reg.
reg.
reg.
17,20% 14,44% 10,29% 9,99%
5,69% 1,59% 0,75% 0,00%
11,49% 9,97% 11,71% 6,53%
0,91% 0,82% 0,34% 0,05%
Les dades de l'enquesta, aplicades a aquestes modalitats esportives, no reflecteixen una variaci significativa del percentatge de prctica per part de la poblaci en funci del nombre d'habitants del municipi. De l'anlisi dels percentatges de practicants actuals cal destacar que els percentatges de practicants disminueixen de manera inversament proporcional a l'edat, llevat del cas de les sales on aquesta tendncia sinverteix. Tamb s significatiu el fet que els percentatges de practicants regulars a les sales superen els ocasionals, cosa que no passa a cap altre tipus de la xarxa bsica.

Memria / 181
5.2.3 Intensitat de prctica

La intensitat de prctica ve determinada pel nombre d'hores setmanals que cada practicant fa d'una activitat en un tipus d'installaci. Per tant, s'estableix una mitjana d'hores setmanals de prctica per a cadascun dels collectius. Escolars
El disseny curricular del Departament d'Educaci en la Reforma Educativa preveu un nombre d'hores per a l'educaci fsica en les diferents etapes. En el quadre segent es fa una anlisi global d'aquestes previsions per tal d'arribar a una mitjana d'hores de prctica a la setmana. Quadre/taula 5.2.3.1.2
Etapa educativa Infantil Primria Secundria obligatria Batxillerat
Disseny curricular per a l'educaci fsica

edat 0-5 6 11 12 15 16 - 17 cicles 2 3 2 1 hores cicle -175 120 60 hores curs -87,5 60,0 30,0 setmanes curs -35 30 30 hores setmana -2,50 2,00 1,00
A l'educaci infantil no es preveu cap assignaci horria especfica per a leducaci fsica tot i que desenvolupen els programes de psicomotricitat en una aula especfica del mateix centre educatiu. Per a la resta detapes els espais esportius establerts segons la normativa sn les pistes poliesportives i les sales esportives (gimns).
Esportistes de competici
La intensitat de prctica dels esportistes de competici s la mitjana d'hores setmanals dedicades tant a l'entrenament com a la competici. Quadre/taula 5.2.3.1.3 Intensitat de prctica esportistes de competici per tipus dinstallaci
dies/setmana sessi (min.)
Tipus installaci POL-PAV SAL CAM PCO ATL
3,03 3,29 3,00 2,92 3,07
116 104 147 80 82
En el quadre es troben la mitjana de dies a la setmana que els esportistes federats manifesten practicar a lenquesta i la durada mitjana de la sessi per cada tipus dinstallaci.

182 / Memria
Poblaci en general
La intensitat de prctica actual ve donada per a cadascuna de les modalitats esportives a l'enquesta sobre els hbits fisicoesportius de la poblaci catalana. En aquest cas hi ha una important diferncia entre els practicants regulars i els ocasionals. Quadre/taula 5.2.3.1.4
TIPUS
Intensitat de prctica de la poblaci per tipus dinstallaci

Practicants regulars dies/set. sessi (min.) Practicants ocasionals dies/any sessi (min.)
POL-PAV SAL CAM PCO ATL
1,89 2,94 2,28 2,71 3,00
108 84 110 76 75
22 28 22 31 28
104 96 120 119 67
En el quadre es troben la mitjana de dies a la setmana que la poblaci manifesta practicar, i la durada mitjana de la sessi per cada tipus dinstallaci i tipus de prctica. La intensitat dels practicants regulars pot semblar elevada, per s possible que en la durada de la sessi, part dels enquestats incloguin el temps destada global a la installaci, s a dir el temps que dediquen a canviar-se. Pel que fa als practicants ocasionals tot i que la durada de la sessi no presenta diferencies significatives, si que saprecia com els dies de prctica a lany es situen al voltant dels 25 dies que correspon aproximadament a la meitat de les setmanes de lany Feta aquesta anlisi per edats, no shan trobat tendncies significatives que relacionin ledat amb la intensitat de prctica, tal com passava amb el percentatge de practicants. Cal destacar que en molts casos els practicants de ms edat sn els que presenten una major intensitat, tot i que sn pocs com ja sha analitzat anteriorment.

Memria / 183
5.2.4 Espais de prctica

En els punts anteriors shan analitzat tots els practicants independentment que la seva prctica es faci en una installaci esportiva o b a les infraestructures o als espais naturals, per cal considerar que hi ha un percentatge de practicants que no utilitzen les installacions esportives i que aquest varia segons la periodicitat de la prctica. En el quadre segent sexposen els resultats de lenquesta sobre el percentatge de practicants que manifesta fer servir installacions esportives, diferenciant els practicants regulars dels ocasionals i agrupant les activitats segons el tipus dinstallaci. Quadre/taula 5.2.4.1.1
Percentatge de prctica en installacions esportives

Regulars Ocasionals Mitjana
89,93% 79,29% 82,87% 97,75% 19,81%
82,17% 62,51% 84,13% 66,07% 12,50%
87,96% 76,45% 83,23% 80,46% 17,64%
Les activitats que es poden fer en pistes, pavellons, camps i piscines cobertes, presenten percentatges de prctica en installacions propers al 100 % pel que fa als practicants regulars. Per contra entre les activitats que es poden practicar en un camp datletisme, sols el 24% dels practicants regulars utilitzen installacions, percentatge molt condicionat pels que declaren practicar lactivitat de crrer. Les activitats de sala sn les que presenten un equilibri ms gran entre practicants regulars i ocasionals. Cal destacar, en aquest cas, que sols un 70% de regulars manifesten practicar en una installaci esportiva, fet que es pot explicar perqu en molts casos aquestes activitats es desenvolupen en espais que no sn estrictament installacions esportives, com casals o centres socials, o fins i tot es realitzen al propi domicili. En general es pot afirmar que la prctica ocasional s menys fidel a la installaci esportiva ja que en tots els casos el percentatge docasionals que utilitzen una installaci s menor que el de regulars. Per a ms cal tenir en compte que els practicants en installaci esportiva fan servir installacions de propietats diverses i no es distribueixen uniformement entre els diferents tipus. En el quadre segent sexpressen els resultats de lenquesta de prctica pel que fa a la seva distribuci dacord amb la titularitat de la installaci on es realitza lactivitat, agrupats per tipus dinstallaci.

184 / Memria
Percentatge de prctica en installacions segons titularitat

Centre educatiu Club esportiu Centre privat Altres
Installaci Pblica
Mitjana
64,67% 44,80% 66,95% 56,60% 69,91% 54,74%
11,79% 2,93% 3,22% 0,91% 1,07% 3,05%
10,86% 7,43% 11,38% 11,84% 2,58% 10,05%
8,85% 42,74% 15,85% 23,37% 26,43% 27,47%
3,84% 2,11% 2,61% 7,28% 0,00% 4,69%
En general es pot apreciar un predomini de la prctica en installacions de titularitat pblica, arribant a dos terceres parts en pistes, camps i camps datletisme, solament en les sales no arriba al 45% de la prctica total on el centre privat s el segon agent amb un 43%. Els clubs esportius acullen un percentatge de prctica redut, noms superen el 11% en els camps i piscines cobertes. La prctica en les installacions dels centres educatius solament s significativa en les activitats de pista. Per aquestes dades varien notablement si es considera la grandria del municipi on resideix lesportista, en general es pot afirmar que a mesura que augmenta la poblaci del municipi, augmenta el percentatge de practicants que realitzen lactivitat en installacions de carcter privat en detriment de les installacions de carcter pblic. Quadre/taula 5.2.4.1.3
Trams poblaci
Percentatge de prctica en installacions de carcter pblic

POL-PAV SAL CAM PCO ATL
Fins a 5.000 5.000-10.000 10.001-25.000 25.001-50.000 50.001-100.000 100.001-200.000 200.001-500.000 Ms de 500.000 Mitjana
97% 100% 100% 82% 78% 67% 87% 87% 87%
67% 61% 62% 59% 55% 45% 60% 60% 59%
86% 84% 100% 100% 64% 72% 81% 81% 82%
82% 85% 84% 74% 61% 70% 70% 76%
100% 100% 100% 100% 80% 67% 67% 74%
Tamb si sanalitzen els trams dedat es pot apreciar com els ms joves incrementen lgicament els percentatges de prctica en centres educatius, per hi ha una tendncia a un major percentatge de prctica en installacions pbliques en els grups de ms edat.

Memria / 185
5.3 Anlisi de loferta

Un cop analitzada la demanda pel que fa a les activitats que es poden realitzar a la xarxa bsica, cal fer una anlisi de loferta dels tipus dinstallaci inclosos en aquesta xarxa. En aquest apartat sanalitza en primer lloc la dotaci dels diferents tipus dequipaments per tal de conixer-ne la distribuci i les caracterstiques, especialment de titularitat ja que sn les que condicionen duna manera ms clara la seva potencial inclusi en aquesta xarxa. En segon lloc es fa una anlisi de la utilitzaci que aquests tipus tenen en lactualitat amb lobjectiu destablir quin s ls potencial de cada installaci segons el tipus i mdul.
5.3.1 Dotaci dinstallacions

En aquest apartat lanlisi de les dades del CEEC se centra en les installacions dels tipus considerats a la xarxa bsica, independentment de la seva titularitat, caracterstiques dimensionals o dutilitzaci. En el quadre segent es mostren les dades globals del cens pel que fa a la dotaci de m2 despai esportiu en installacions dels tipus de la xarxa bsica segons la seva titularitat. Cal destacar la important dotaci actual de camps que supera el metre quadrat per habitant, i les pistes, ms de mig metre quadrat per habitant, mentre la resta de tipus mantenen ndexs molt ms baixos, fins arribar als 0,017m2/hab. de lmina daigua en piscina coberta. Quadre/taula 5.3.1.1.1 Dotaci m2 despais esportius segons titularitat
Associativa m2 % 170.142 4,62% 30.826 436.444 38.660 692.651 5,95% 6,52% 7,07% Privada m2 % 659.149 17,91% 226.024 43,61% 796.967 11,90% 21.388 19,16% 31.400 5,74% Total m2 3.680.114 518.341 6.695.242 111.644 546.693 11.552.034 Dotaci m2/hab 0,575 0,081 1,046 0,017 0,085 1,805
Tipus POL-PAV SAL CAM PCO ATL Total
Pblica m2 % 2.850.823 77,47% 261.491 50,45% 5.461.831 81,58% 73.677 65,99% 476.633 87,18% 9.124.455 78,99%
16.579 14,85%
6,00% 1.734.928 15,02%
Cal destacar que de la dotaci de pista (POL-PAV) una part est coberta i tancada, s a dir correspon a pistes en pavellons. El nombre de pistes en pavellons s del 15% del total, tot i que si es comptabilitza la superfcie aquest ndex puja tres punts, s a dir arriba gaireb al 18% dels m2 existents actualment. s important destacar el pes del sector pblic en la gran majoria dels tipus ja que supera el 50% en tots els casos i t una posici dominant en pistes, camps i especialment en camps datletisme. Pel contrari perd pes en les sales i les piscines cobertes, on el sector privat t una major presncia. El sector associatiu noms supera el 10% en el cas de les piscines cobertes.

186 / Memria
Distribuci de la dotaci de pista segons tipus dinstallaci

Tipus POL PAV Total Unitats 84,85% 15,15% 100,00% Superfcie 82,05% 17,95% 100,00%
Per no tota aquesta dotaci es pot considerar com pertanyent a la xarxa bsica, hi ha espais esportius que no tenen uns mnims dimensionals i altres installacions que per la seva titularitat o per les seves caracterstiques dutilitzaci queden excloses daquesta xarxa. En el quadre segent sanalitza quina part de la dotaci podria pertnyer potencialment a la xarxa bsica. Quadre/taula 5.3.1.1.3
mbit Tram de poblaci
Percentatge de superfcie en installacions de la xarxa bsica

PAV rea bsica territorial POL SAL CAM Agrupaci PCO ATL
Fins a 5.000 5.000-10.000 10.001-25.000 25.001-50.000 50.001-100.000 100.001-200.000 200.001-500.000 Ms de 500.000 Mitjana
95% 93% 94% 88% 79% 82% 78% 73% 88%
81% 77% 75% 73% 73% 74% 78% 77% 76%
60% 59% 54% 53% 49% 54% 53% 49% 53%
84% 83% 79% 73% 78% 78% 81% 74% 80%
81% 67% 86% 76% 77% 78% 68% 75%
100% 64% 98% 99% 74% 96% 72% 86%
Aquestes dades varien considerablement si es t en compte la poblaci de lmbit territorial on se situen les installacions, ja que hi ha una clara tendncia a la disminuci del pes de la xarxa bsica a mesura que augmenta la grandria de lmbit territorial. Aquesta tendncia es dna, perqu el pes del sector privat augmenta i perqu apareixen installacions especialitzades i dalta competici que pertanyen a la xarxa complementria. Els pavellons, camps datletisme i els camps, pertanyen gaireb en la seva totalitat a la xarxa bsica, 88%, 86% i 80% respectivament, noms en mbits amb ms poblaci aquests percentatges baixen per laparici dinstallacions especfiques de competici. Les pistes i les piscines cobertes presenten percentatges propers al 75%, s a dir tres de cada quatre pertanyen a la xarxa bsica. En el cas de les pistes el fet sexplica per lexistncia despais molt petits, principalment a les escoles, fet que sagreuja a mesura que el municipi creix. Pel que fa a les piscines cobertes t la seva explicaci en la incidncia del sector privat que per altra part ofereix piscines ms petites. Cal destacar que sols el 53% de les sales compleixen amb els requeriments de la xarxa bsica i que aquest percentatge varia molt poc en tots els trams. En els mbits de menys poblaci el fet es pot explicar per lexistncia de moltes sales petites, en escoles principalment, que ni arriben a les dimensions mnimes (150 m2) i en els mbits amb ms poblaci per laparici de loferta privada daquest tipus despai.

Memria / 187
5.3.2 Utilitzaci de les installacions

En aquest apartat s'analitza el nivell d's actual dels diferents mduls i tipus d'installacions esportives de la xarxa bsica i es proposa el nivell potencial d'utilitzaci que s desitjable assolir per optimitzar-ne el rendiment esportiu i millorar la rendibilitat de les installacions esportives. L'anlisi de les enquestes sobre el nivell d's de les installacions esportives a Catalunya s el punt de partida per arribar a concretar l's potencial dels diferents mduls de la xarxa bsica, tot atenent les dimensions i caracterstiques de l'espai esportiu i de l'espai complementari de cada mdul.
5.3.2.1
Nivell d's actual
Per lanlisi de ls actual sanalitzen les dades de les enquestes sobre el nivell d's de les installacions esportives que han estat adreades a les installacions que disposen dels tipus ms representatius de la xarxa bsica. Aix, shan obtingut dades representatives dels pavellons i de les piscines cobertes, i dades significatives dels camps poliesportius i dels camps datletisme. Pel que fa a les pistes a laire lliure i sales, donada la seva diversitat dimensional i funcional no shan considerat com a objecte especfic daquestes enquestes, si b les dades dels pavellons aporten dades relatives a les activitats prpies daquests dos tipus dinstallaci. La disponibilitat horria de les installacions s la primera dada a analitzar, es concreta en hores diries i dies per setmana dobertura. En els dies de la setmana es diferencia el dia feiner del dissabte i el diumenge. Es pren com a setmana tipus o ms representativa la corresponent al perode lectiu, que s quan ls s ms intens i estan representats els tres collectius: escolars, esportistes de competici i poblaci practicant desport. Quadre/taula 5.3.2.1.1
Tipus PAV CAM PCO ATL
Nivell dutilitzaci actual dels diferents tipus dinstallacions

hores feiner 13,1 6,1 14,5 10,7 hores dissabte 11,3 8,1 10,5 7,8 hores diumenge 7,2 4,6 6,5 5,2 hores setmana 81,0 38,2 89,0 66,1 usos per setmana 1.462 1.230 3.202 3.813
Dies Setmana 6,1 6,3 6,6 6,8
No hi ha gaires diferncies entre els diferents tipus d'installacions quant al nombre de dies d'obertura a la setmana, per s, quant al nombre d'hores. Les installacions amb espais esportius tancats, pavellons i especialment les piscines cobertes, sn les que funcionen durant ms hores, per contra els camps i els camps datletisme presenten una oferta horria ms reduda. Cal destacar que els diumenges, les installacions tenen un nivell d'utilitzaci considerablement inferior al de la resta de dies de la setmana. La cobertura horria durant el dia feiner s prcticament contnua de 8 a 22 hores, en el cas de les piscines cobertes. Els pavellons presenten cobertures molt semblants amb una disminuci significativa al migdia, igual comportament es pot aplicar a les sales esportives. Pla director dinstallacions i equipaments esportius de Catalunya
188 / Memria
Les pistes poliesportives a laire lliure presenten els mateixos trets que els pavellons, per amb una reducci horria a la nit motivada per les condicions climatolgiques i en alguns casos per la falta denllumenat adequat. Els camps de futbol presenten una oferta molt baixa als matins, i noms de les 18 h a les 22 h, mantenen uns ndexs acceptables. Per analitzar el nombre d'usuaris per hora durant el dia feiner s'han seleccionat les piscines cobertes i els pavellons. La mitjana d'usuaris per hora a les piscines cobertes es mant durant tota la jornada per sobre de 30, tot i que entre les 13 h i les 15 h en disminueix la utilitzaci. El major nombre d'usuaris es dna a les 18 h. La mitjana d'usuaris simultanis augmenta segons augmenta tamb la mida de la piscina. Les piscines d'un sol vas (PCO-1) acullen normalment entre 30 i 50 usuaris per hora, el mdul intermedi (PCO-2), entre 40 i 60, i el ms gran (PCO-3) arriba fins als 70 usuaris simultanis en hores punta. En el cas dels pavellons cal destacar la davallada que presenten al migdia en tots els mduls i en el cas del PAV-3, lequilibri entre les hores punta de mat i tarda on sarriba als 60 usuaris.
Mitjana d'usuaris per hora en piscines cobertes, dia feiner
80 70 60 50 40 30 20 10 0 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24
Usuaris / hora
Hores PCO-1 PCO-2 PCO-3
En tots els tipus el nivell dutilitzaci augmenta a mesura que augmenta el mdul, ja que lincrement de superfcie de lespai esportiu facilita la subdivisi en dos o ms espais de prctica. Per tant aquest increment de ls no s tant conseqncia dun ms gran nombre dhores dobertura o dun augment en la mida del grup, sin que ens el dna la possibilitat de tenir diferents grups simultniament a la installaci. El nivell d'utilitzaci de les installacions es quantifica pel nombre dusos/setmana, s a dir nombre dutilitzacions duna hora i persona que es produeixen durant una setmana tipus del perode lectiu. Les piscines cobertes i camps datletisme presenten un nivell d'utilitzaci molt per sobre dels pavellons i dels camps. Per aquest nivell dutilitzaci s una mitjana de totes les installacions a les quals han estat adreades les enquestes i presenta diferents valors en funci de dues variables bsiques: la grandria del municipi i el mdul dinstallaci. Pla director dinstallacions i equipaments esportius de Catalunya
Memria / 189
Mitjana d'usuaris per hora en pavellons, dia feiner
70 60
Usuaris / hora
50 40 30 20 10 0 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23
Hores PAV-1 PAV-2 PAV-3
El nivell d's de les installacions varia significativament en funci del nombre d'habitants dels municipis on es troba situada la installaci. Es pot constatar que el nombre d'usos setmanals augmenta quan ms gran s la grandria del municipi. Quadre/taula 5.3.2.1.4 Tendncia del nivell ds en piscines i pavellons
Usos PAV-2
6.000
Usos PCO-2
Usos / setmana
5.000 4.000 3.000 2.000 1.000 0 0 5.000 10.000 15.000 20.000 25.000 30.000 35.000 40.000 45.000 50.000
Habitants del municipi
En el grfic anterior es pot observar que les lnies de tendncia dels mduls analitzats indiquen un augment del nombre d'usos a mesura que augmenta la poblaci. Aquest fet es relaciona preferentment amb una pressi ms alta de la demanda, provocada per laugment de la densitat de poblaci, i amb una gesti ms professionalitzada de les installacions. Lanlisi de les dades per mdul posa en relleu que el nivell d's de les installacions est relacionat amb les dimensions de lespai esportiu propi de cada mdul, s a dir, a mesura que augmenta la superfcie augmenta el nombre dusos per setmana. Els mduls mitjans tenen un nivell d'utilitzaci molt proper a la mitjana global. Aix s lgic, perqu es tracta d'uns mduls intermedis pel que fa referncia a la superfcie despai esportiu. Pla director dinstallacions i equipaments esportius de Catalunya
190 / Memria
Mdul PAV PAV-1 PAV-2 PAV-3 Mitjana
Nivell d's dels diferents mduls de pavell i piscina

usos / setmana 1.274 1.315 1.972 1.462 mdul PCO PCO-1 PCO-2 PCO-3 Mitjana Usos / setmana 2.572 2.969 4.034 3.202
La utilitzaci dels pavellons t una particularitat que cal destacar, les activitats que shi desenvolupen sn principalment activitats de pista, com el basquetbol o el futbol sala, per apareixen altres activitats com leducaci fsica escolar, present al 75% dels pavellons, o la gimnstica de manteniment que es programa en ms del 40% dels pavellons. s a dir, una part dels usos del pavell estan ocupats per activitats ms prpies duna sala. El temps dedicat a aquestes activitats se situa entre un 30 % i un 35 % del total dhores programades. Quadre/taula 5.3.2.1.6 Activitats que es realitzen als pavellons
% d e p av ello n s o n e s p ra c tic a l'a c tiv itat 0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90%
B sq u e t E . f s ic a e s c F u tb o l s a la M a n te n im e n t H andbol P a tin a tg e V o le ib o l H oquei R tm ic a B d m in to n , A rts m a rc ia ls T w irlin g T e n n is

0% 5% 10% 15% 20% 25% 30%
% de p a v e llo n s % d 'h o re s
% d 'h o re s d e d ica d e s a c a d a a c tiv ita t

Memria / 191
Els usuaris principals dels pavellons sn els escolars, en canvi la poblaci s el collectiu que ms utilitza les piscines cobertes. Els esportistes de competici mantenen un percentatge ms semblant d'utilitzaci en aquests tipus d'installaci i s en camps poliesportius i camps datletisme on predomina. Quadre/taula 5.3.2.1.7
100% 80% 60% 40% 20% 0% PO L PAV E scolars CAM E sportistes de com petici PCO P oblaci ATL
Percentatge dusos per collectius

192 / Memria
5.3.2.2
Nivell ds potencial
L's potencial d'una installaci esportiva s la utilitzaci que es preveu que pot arribar a tenir amb un aprofitament ptim, definit en nombre d'usos setmanals. Cal diferenciar ls de cada mdul i la proporci dutilitzaci de cadascun dels collectius previstos: escolars, esportistes de competici i resta de poblaci practicant. Si en els mbits territorials amb poca poblaci, el radi d'influncia de la installaci s la variable definitria en la quantificaci de l'equipament necessari atesa la baixa densitat d'habitants, en els mbits ms poblats amb una densitat alta, la variable passa a ser el nombre d'usos que admet la installaci. Per tant, no es pot considerar el mateix s potencial per a tots els municipis ja que, tal com s'ha dit en l'apartat anterior, el nivell d's de les installacions actuals varia en funci de la grandria del municipi. Aquest fet es veu corroborat amb les dades estadstiques que indiquen que el nombre d'habitants per espai esportiu s'incrementa en augmentar la grandria d'un municipi. Per aquest motiu s'han previst dos nivells dutilitzaci. El nivell mitj s el que es considera com a mitjana per a un s normal de la installaci. El nivell intens s aquell que pot assolirse mitjanant un alt rendiment i una gesti efica de la installaci, per sense que arribi a la saturaci. A mesura que augmenta el nombre d'installacions d'un mateix tipus s'exigeix un nivell d's potencial ms elevat. D'aquesta manera, es garanteix que, abans de construir una nova installaci, l's de les ja existents s'hagi optimitzat. Les previsions d'utilitzaci dels diferents tipus d'installacions s'han fet considerant l's corresponent als dies feiners, dissabtes i diumenges, hora per hora per a cadascun dels collectius. Les variables utilitzades sn les segents: Setmana: s'ha considerat una setmana tipus del perode lectiu. Dia feiner, dissabte i diumenge: s'ha diferenciat la utilitzaci d'aquests tres dies. Hores/dia: hores d'utilitzaci al dia de cada mdul d'installaci. Aquest parmetre varia segons sigui l's mitj o intens. Grups/hora: nombre de grups que utilitzen la installaci cada hora. El grup el constitueix el nombre d'usuaris que, de forma homognia, utilitza usualment la installaci o una part definida d'aquesta. Aquest parmetre varia per a cadascun dels mduls i per al nivell mitj o intens. Usuaris/grup: s la mitjana d'usuaris que constitueix el grup. No es diferencia entre s mitj i intens ats que aquesta diferncia ja s'estableix en el nombre d'hores/dia i en el de grups/hora. El nombre d'usuaris per grup s constant a tots els mduls de cada tipus i varia en funci del collectiu.
Per decidir la constituci del grup s'ha tingut en compte les caracterstiques de l'espai esportiu i les activitats fisicoesportives que s'hi poden practicar, aix com la capacitat de cada unitat de vestidors. En la majoria dels tipus d'installacions la concreci dels esports que es poden practicar permeten fer una previsi molt aproximada a les possibilitats de cada installaci. Per tal de concretar la mitjana d'usuaris que constitueix el grup s'ha d'analitzar els usuaris/grup i el percentatge dels usos per cadascun dels esports. Aix dna el nombre d'usuaris per grup dels esportistes de competici i de la poblaci que representa la mitjana de tots els grups dels diferents esports que es poden practicar. Pla director dinstallacions i equipaments esportius de Catalunya
Memria / 193
Total setmana Escolars primria Escolars secundria Esportistes competici Poblaci
Mitjana d'usuaris per grup, segons collectiu i tipus d'installaci

POL 13 15 12 12 PAV 13 15 12 12 SAL 13 15 12 16 CAM 13 15 15 15 PCO 13 15 8 15 ATL 13 15 10 15
S'ha considerat que el grup descolars est constitut per mitja unitat escolar, ja que una unitat escolar necessitar dos vestidors, un per a nois i un altre per a noies, en total 13 i 15 alumnes per a la primria i secundria respectivament. Aquesta dada s constant per a tots els tipus d'installacions. De la distribuci dels grups en les diferents hores dels dies feiners, dissabtes i diumenges, sobt el total de grups previstos. En els quadres segents es troben reflectits els grups a la setmana segons collectiu que shan considerat per a un s potencial mitj i intens, segons els diferents tipus i mduls dinstallaci. La proporci entre escolars, esportistes de competici i poblaci prevista en l's potencial de les installacions s'apropa a la proporci entre aquests collectius en les previsions dusos de la xarxa bsica. Quadre/taula 5.3.2.2.2
Pistes poliesportives Escolars Esportistes competici Poblaci Total grups / setmana Pavellons Escolars Esportistes competici Poblaci Total grups / setmana Sales esportives Escolars Esportistes competici Poblaci Total grups / setmana Camps poliesportius Escolars Esportistes competici Poblaci Total grups / setmana
Total grups a la setmana, segons collectiu i mdul d'installaci

POL-1 Mitj Intens 15 25 8 13 12 19 35 57 PAV-1 Mitj Intens 20 30 14 28 33 52 67 110 SAL-1 Mitj Intens 15 25 5 10 34 52 54 87 CAM-1 Mitj Intens 5 10 14 36 34 43 53 89 POL-2 Mitj Intens 20 30 12 19 23 44 55 93 PAV-2 Mitj Intens 35 50 29 65 71 107 135 222 SAL-2 Mitj Intens 20 30 5 10 47 74 72 114 CAM-2 Mitj Intens 10 15 36 67 47 73 93 155 POL-3 Intens 45 31 59 135 PAV-3 Mitj Intens 45 65 35 82 92 136 172 283 SAL-3 Mitj Intens 25 40 5 11 61 94 91 145 CAM-3 Mitj Intens 10 15 47 74 68 120 125 209 Mitj 25 11 47 83

194 / Memria
Piscines cobertes Escolars Esportistes competici Poblaci Total grups / setmana Camps datletisme Escolars Esportistes competici Poblaci Total grups / setmana
PCO-1 Mitj Intens 25 40 32 67 134 199 191 306 ATL-1 Mitj Intens 20 25 16 27 32 52 68 104
PCO-2 Mitj Intens 30 50 36 105 172 239 238 394 ATL-2 Mitj Intens 55 80 61 103 116 171 232 354
PCO-3 Intens 65 158 324 547 ATL-3 Mitj Intens 60 80 82 126 135 214 277 420 Mitj 40 60 231 331
Els usos setmanals els dna el resultat de multiplicar el nombre de grups pels usuaris per grup. El quadre segent presenta les dades resultants per a cada mdul d'installaci referents als grups, les hores i els usos setmanals, aix com les mitjanes setmanals d'usuaris per grup, grups i usuaris per hora. Els usos per m2 d'espai esportiu o superfcie construda de cada mdul sn els parmetres que permeten comparar el rendiment de cada mdul d'installaci respecte als altres del mateix tipus. Quadre/taula 5.3.2.2.3
Total setmana Total grups / setmana Mitjana grup / hora Total hores / setmana Mitjana usuaris / hora Total usos / setmana Usos/m2 d'espai esportiu Usos/m2 construt Total setmana Total grups / setmana Mitjana grup / hora Total hores / setmana Mitjana usuaris / hora Total usos / setmana Usos/m2 d'espai esportiu Usos/m2 construt Total usos / set de PAV 2/3 dels usos totals Total usos / set de SAL 1/3 dels usos totals
Potencial d's dels mduls de la xarxa bsica

POL-1 Mitj Intens 35 57 1,0 1,1 35 52 12 14 435 719 0,72 1,18 0,57 0,95 PAV-1 Mitj Intens 67 110 1,0 1,4 67 81 12 17 834 1.380 1,30 2,16 0,83 1,38 556 278 920 460 POL-2 Mitj Intens 55 93 1,0 1,3 55 69 13 17 710 1.166 0,73 1,20 0,63 1,04 PAV-2 Mitj Intens 135 222 1,7 2,5 80 88 21 32 1.675 2.774 1,66 2,74 0,84 1,39 1.117 558 1.849 925 POL-3 Mitj Intens 83 135 1,3 1,8 66 74 16 23 1.031 1.705 0,73 1,21 0,66 1,09 PAV-3 Mitj Intens 172 283 2,1 3,2 81 89 26 40 2.129 3.531 1,75 2,91 0,85 1,41 1.419 710 2.354 1.177

Memria / 195
Total setmana Total grups / setmana Mitjana grup / hora Total hores / setmana Mitjana usuaris / hora Total usos / setmana Usos/m2 d'espai esportiu Usos/m2 construt Total setmana Total grups / setmana Mitjana grup / hora Total hores / setmana Mitjana usuaris / hora Total usos / setmana Usos/m2 d'espai esportiu Usos/m2 construt Total setmana Total grups / setmana Mitjana grup / hora Total hores / setmana Mitjana usuaris / hora Total usos / setmana Usos/m2 d'espai esportiu Usos/m2 construt Total setmana Total grups / setmana Mitjana grup / hora Total hores / setmana Mitjana usuaris / hora Total usos / setmana Usos/m2 d'espai esportiu Usos/m2 construt
SAL-1 Mitj Intens 54 87 1,0 1,3 54 67 15 19 799 1.297 4,04 6,55 2,28 3,71 CAM-1 Mitj Intens 53 89 1,1 1,3 48 66 17 20 795 1.335 0,17 0,29 0,17 0,28 PCO-1 Mitj Intens 191 306 2,1 3,1 91 98 28 41 2.591 4.041 8,29 12,93 1,62 2,53 ATL-1 Mitj Intens 68 104 1,1 63 15 940 0,18 0,18 1,5 71 20 1.425 0,28 0,27
SAL-2 Mitj Intens 72 114 1,1 1,5 67 74 16 23 1.072 1.724 4,29 6,90 2,68 4,31 CAM-2 Mitj Intens 93 155 1,5 1,9 64 82 22 28 1.395 2.325 0,21 0,35 0,20 0,33 PCO-2 Mitj Intens 238 394 2,6 4,0 92 99 35 51 3.258 5.075 8,41 13,10 1,63 2,54 ATL-2 Mitj Intens 232 354 2,8 83 38 3.175 0,19 0,19 3,7 95 50 4.795 0,29 0,28
SAL-3 Mitj Intens 91 145 1,3 1,7 71 87 19 25 1.361 2.196 3,94 6,37 2,72 4,39 CAM-3 Mitj Intens 125 209 1,8 2,4 71 86 26 36 1.875 3.135 0,23 0,38 0,21 0,35 PCO-3 Mitj Intens 331 547 3,6 5,5 93 100 48 70 4.465 6.969 8,12 12,67 1,72 2,68 ATL-3 Mitj Intens 277 420 3,1 88 43 3.745 0,21 0,21 4,4 96 59 5.670 0,32 0,32
La comparaci entre l's actual i el potencial, expressat en nivell mitj i intens per als mduls representatius de cada tipus, es troba representada en el grfic segent. Cal destacar la importncia que assoleixen les piscines cobertes i els camps d'atletisme, pel nombre d'usos potencials en contraposici amb la resta de tipus, especialment en el cas de les pistes poliesportives. Normalment l's mitj sapropa a ls actual, per en alguns casos els usos actuals queden per sota de ls mitj ja que ls actual s la mitjana de totes les installacions existents i en molts casos aquestes no compleixen tots els requeriments del mdul establert en la xarxa bsica del PIEC. Pla director dinstallacions i equipaments esportius de Catalunya
196 / Memria
s potencial i actual dels mduls
5.000
4.000 Usos/setmana
3.000
2.000
1.000
POL-2
PAV-2
SAL-2
CAM-2
PCO-2
ATL-2
mig
actual
intens
Les hores setmanals d'utilitzaci de les installacions dels diferents mduls presenta menys diferncies que el nombre d'usos, i augmenta en fer-se ms gran el mdul corresponent. La piscina coberta s la que continua tenint un nombre ms elevat d'hores setmanals que varia entre les 91 i les 100. Lgicament, les installacions a laire lliure, principalment les pistes poliesportives, sn les ms limitades en hores i usuaris per hora.

Memria / 197
5.4 Clcul de les necessitats

Els tipus d'installacions de la xarxa bsica tenen unes caracterstiques i dimensions diferenciades. Aix fa que hagi de ser variable l'mbit territorial i el radi d'influncia que cal considerar per a cada tipus, a fi d'oferir un llindar poblacional mnim que garanteixi un nivell d'utilitzaci suficient. Aquests mbits territorials es constitueixen per tal de poder oferir una qualitat de vida adient en totes les rees del territori, de manera que el nivell d'equipaments sigui el millor possible i la dotaci mnima estigui assegurada i distribuda equilibradament arreu. Aix es garanteix que les necessitats de tots els ciutadans de Catalunya estan considerades en els tipus d'installacions de la xarxa bsica en el seu mbit territorial, encara que no sempre es trobin en el municipi de residncia. Tenint en compte el llindar poblacional de cada mbit territorial, el radi d'influncia, les caracterstiques i el nivell d'utilitzaci dels diferents tipus d'installacions de la xarxa bsica, per al clcul de les necessitats sha establert la segent correlaci entre mbits, necessitats i tipus dinstallaci:
rea bsica territorial Necessitats de pista. Tipus POL i PAV Necessitats de sala. Tipus SAL i PAV Necessitats de camp. Tipus CAM
Agrupaci Necessitats de piscines cobertes. Tipus PCO Necessitats de camps d'atletisme. Tipus ATL
A cadascun dels mbits li en correspon les installacions de cada tipus suficients per atendre les necessitats calculades, per com a mnim tindr assignada una unitat dels tipus d'installaci que cobreixen les seves necessitats. El clcul de les necessitats per a cada tipus es fa municipi a municipi agrupant-los d'acord amb l'mbit territorial a qu pertanyen. Es tindr en compte la poblaci del municipi a lhoritz del PIEC, aix com les unitats escolars previstes pel Mapa Escolar. Aquestes dades sn la base per al clcul, corresponen al moment de la formulaci del Pla director, per entenent el seu carcter canviant, el PIEC preveu en el seu desplegament, uns mecanismes de correcci que permeten adaptar aquestes dades a la realitat de cada indret. En l'anlisi de la demanda s'han estudiat les activitats, els practicants, la intensitat de la prctica, i les caracterstiques dels espais de prctica, en el moment actual. Ara, per calcular les necessitats cal establir els objectius per a la xarxa bsica a lhoritz del PIEC, per a cadascun daquests parmetres.

198 / Memria
Les necessitats es concreten en usos setmanals (U) per a cada tipus dinstallaci i mbit territorial. Es calculen sumant les dels tres collectius: escolars, esportistes de competici i poblaci practicant. Tot en funci del nombre de practicants de cada tipus dinstallaci i de la seva intensitat de prctica, segons lequaci segent:
U = (P x I )
U = usos necessaris setmanals P = nombre de practicants I = intensitat de prctica
El perode de temps que es considera per establir les necessitats s la setmana del curs lectiu, ats que coincideix amb el perode de mxima utilitzaci de les installacions de la xarxa bsica.

Memria / 199
5.4.1 Necessitats de pista

Les necessitats de pista sn una conseqncia del resultat de lanlisi de la demanda i loferta actualment existent. El PIEC fa unes propostes per al seu horitz que corresponen a una prctica mitjana de les diferents modalitats esportives que es desenvolupen en pista, ja sigui a laire lliure o en recinte tancat, expressades en usos per setmana.
5.4.1.1
Quantificaci de les necessitats de pista
Les necessitats de pista es quantifiquen en usos setmanals per a cada ABT. Els usos totals necessaris de pista sn el resultat de sumar, municipi a municipi, els usos de cadascun dels collectius, segons el nombre de practicants i la seva la intensitat de prctica. U = ( P esc x I esc ) + ( P com x I com ) + ( P pob x I pob )
U = Usos necessaris setmanals P esc = Nombre de practicants en escoles del municipi I esc = Intensitat de prctica dels escolars P com = Nombre de practicants dels esportistes de competici I com = Intensitat de prctica dels esportistes de competici P pob = Nombre de practicants de la poblaci en general I pob = Intensitat de prctica de la poblaci en general
Nombre de practicants en pista (P)
Pel que fa als escolars, es consideren els alumnes escolaritzats en cada municipi, encara que puguin provenir d'un altre municipi, ats que l'educaci fsica es fa durant l'horari lectiu. La mitjana d'alumnes per unitat escolar considerada s de 25 en la primria i 30 en la secundria, segons les previsions del mapa escolar. El nombre total de practicants el sabrem per la frmula segent:
P esc = (U pri x 25) + (U sec x 30)

P esc = Nombre de practicants en escoles del municipi U pri = Unitats escolars de primria del municipi U sec = Unitats escolars de secundria del municipi
En conjunt, seguint les directrius previstes al mapa escolar el nombre total dalumnes potencials practicants de pista s daproximadament l11% de la poblaci a lhoritz del PIEC. Per al clcul del nombre desportistes de competici i de la poblaci en general es parteix de les dades actuals, considerant els diferents trams dedat i la regularitat en la prctica. Dels percentatges de practicants de poblaci shan descomptat aquells que manifestaven a lenquesta no fer servir cap installaci esportiva i es diferencien els regulars dels ocasionals. Els esportistes de competici shan considerat com a esportistes regulars. Pla director dinstallacions i equipaments esportius de Catalunya
200 / Memria
Dades actuals Grup dedat <15 anys 15-29 anys 30-44 anys 45-64 anys >64 anys Total
Practicants actuals de pista per trams dedat

Ocasionals % pobl. 8,97% 8,97% 4,37% 0,29% 0,00% 4,29% % Total practicants 27,72% 21,17% 7,91% 2,00% 0,00% 10,76%
Practicants regulars % pobl. %comp. 8,88% 9,88% 8,88% 2,85% 1,37% 0,00% 4,15% 3,32% 0,70% 0,34% 0,00% 2,33%
% total 18,75% 12,20% 3,54% 1,72% 0,00% 6,48%
La proposta de prctica per als esportistes de competici i la poblaci en general que fa el PIEC presenta les mateixes tendncies observades a lanlisi de la situaci actual, s a dir un decreixement progressiu a mesura que augmenta ledat. En general es preveu un increment moderat de cada grup dedat, essent ms important a mesura que aquesta augmenta ja que s previsible que els practicants actuals mantinguin un grau de fidelitat alt en passar al grup dedat superior o b es converteixin en practicants ocasionals. Quadre/taula 5.4.1.1.3
Proposta PIEC Grup dedat <15 anys 15-19 anys 20-29 anys 30-44 anys 45-64 anys >64 anys Total
Practicants de pista previstos al PIEC per trams dedat

Ocasionals % pobl. % Total practicants
Practicants regulars % pobl. %comp.
% total
10,00% 10,00% 8,00% 3,00% 2,00% 0,50% 4,32%
10,00% 4,00% 3,00% 1,00% 0,50% 0,05% 2,60%
20,00% 14,00% 11,00% 4,00% 2,50% 0,55% 6,92%
9,00% 9,00% 8,00% 5,00% 2,00% 1,00% 4,66%
29,00% 23,00% 19,00% 9,00% 4,50% 1,55% 11,58%
En resum es preveu que els practicants dactivitats en pista se situn al voltant del 11,5% de la poblaci, amb un increment dels regulars dun 7% sobre les dades actuals, i pel que fa als ocasionals un increment ms significatiu, del 9%.
Intensitat de prctica en pista
El PIEC estableix una mitjana dhores setmanals de prctica per a cadascun dels collectius considerats a la xarxa bsica. Per als escolars, segons el disseny curricular en la Reforma Educativa, es preveu una mitjana de 10 hores al mes (2,5 h/set) en primria i unes 8 hores al mes (2 h/set) en secundria deducaci fsica escolar. Els espais esportius que es fan servir per impartir aquesta formaci sn reglamentriament la pista i la sala, aix doncs sha previst una distribuci daquest temps majoritriament entre aquest dos tipus dinstallaci, en dues sessions per setmana 1 en pista i una en sala. La durada de la sessi ser duna hora per Pla director dinstallacions i equipaments esportius de Catalunya
Memria / 201
als escolars de primria i 50 minuts per als de secundria. La resta del temps disponible sha distribut a ra duna sessi mensual en piscina coberta i una en camp be sigui poliesportiu o datletisme, per a primria. En el cas de secundaria, ja que la crrega lectiva s menor, s proposa un s menor de piscina coberta. Quadre/taula 5.4.1.1.4 Intensitat de prctica prevista per als escolars per tipus dinstallaci
Primaria Hores/mes Secundaria Hores/mes
Proposta PIEC Tipus installaci
POL-PAV SAL CAM-ATL PCO Total (hores/mes)
4h 4h 1h 1h 10h
3h 20' 3h 20' 1h 30' 8h 10'
Segons les dades de lenquesta de prctica, els esportistes de competici en pista practiquen poc ms de sis hores setmanals de mitjana. Vist que lenquesta estava adreada als majors de 14 anys, sha optat per aplicar aquesta intensitat de 6 hores als ms grans daquesta edat i reduir-la en una hora per als de menys de 15 anys. Quadre/taula 5.4.1.1.5
Proposta PIEC Grup dedat <15 anys i escolars primria > 14 anys i escolar secundria
Intensitat de prctica en pista per collectiu en minuts per setmana

Practicants regulars Poblaci competici Practicants Ocasionals
Escolars
60 50
120 180
300 360
30 30
La resta de poblaci que practica amb regularitat en pista ho fa, segons lenquesta de prctica, dos dies a la setmana de mitjana amb sessions de ms duna hora i mitja. Vist que lenquesta estava igualment adreada als ms grans de 14 anys, sha optat per aplicar una intensitat de tres hores als ms grans daquesta edat i reduir-la a dues hores per als menors, ja que per a aquesta edat ja sha considerat que fan laltre hora dintre de lhorari lectiu, donat que tots estan escolaritzats. Per als practicants ocasionals saplica una intensitat mitjana de mitja hora, la qual cosa representa una freqncia no setmanal.
Usos totals de pista
En el quadre segent es troben resumits els usos resultants per collectius i els usos totals desprs de laplicaci dels parmetres de practicants i dintensitat de prctica assignats als punts anterior a la poblaci considerada a lhoritz del PIEC.

202 / Memria
Usos Per collectiu Usos totals
Percentatges
Usos totals de pista per collectiu

Usos Escolars Usos Competici Usos Poblaci Usos Totals
791.725 27,23%
1.070.646 36,82%
1.045.277 35,95%
2.907.648 100,00%
Coeficient de repartiment dinstallacions (Cr)
El coeficient de repartiment ens permet distribuir els usos entre els dos tipus dinstallacions que poden absorbir les necessitats de pista: les pistes poliesportives a laire lliure (mduls POL) i els pavellons poliesportius (mduls PAV). En lactualitat del total de pistes poliesportives i pavellons existents amb les caracterstiques de la xarxa bsica, un 18% de les unitats i un 20% de la superfcie est en pavell, per si analitzem ls actual mitj daquestes tipologies resulta que els pavellons en lactualitat donen resposta al 27% aproximadament dels usos de pista. En determinats mbits amb pocs usos de pista es pot donar el cas que amb el pavell ja sigui suficient per absorbir els usos necessaris. Quadre/taula 5.4.1.1.7 Tipus
POL PAV Total
Proporci de pistes i pavellons actuals. Unitats actuals

2.791 615 3.406
%
82% 18% 100%
Superfcie actual
2.288.400 585.447
%
80% 20%
Usos Actuals
1.759.748 662.561
%
73% 27%
2.873.847 100%
2.422.309 100%
Partint daquesta situaci actual el PIEC proposa que a lhoritz, una tercera part dels usos de pista es cobreixin en pavell (33,33%), tot i que en els municipis ms desfavorits climatolgicament es pugui arribar a cobrir ms de la meitat dels usos en pavell (mxim 55%) i pel contrari en els que tenen millor clima es cobriran com a mnim una quarta part dels usos en pavell (mnim 25 %). Aix doncs, el coeficient de repartiment inicial aplicable als pavellons es veur afectat per un factor climtic segons lexpressi segent:
Cr PAV = 33,33% x Fc
Cr PAV= Coeficient repartiment pavellons Fc = Factor climtic

Memria / 203
Factor climtic
El factor climtic s un parmetre directament proporcional a les condicions climtiques adverses. La pluja i la temperatura sn dos fenmens que influeixen especialment en el rendiment de les installacions a laire lliure i, per tant, en una major necessitat de prctica en espais tancats, en aquest cas en pavellons. La precipitaci mitjana anual s un dels parmetres que ens permet mesurar la quantitat de pluja, segons les diferents zones amb sries estadsticament significatives (Atlas climtic de Catalunya), la freqncia de la precipitaci o nombre de dies que es presenta el fenomen de la pluja s laltre factor que sha danalitzar.
Pluja. La precipitaci mitjana ms alta a Catalunya est en 1.100 mm anual, el llindar de 700 mm anuals divideix el pas en dues zones, la que est per sobre es considera que forma part de la Ibria plujosa, les que estan per sota, de la Ibria seca; per els 300 mm, defineixen el llindar sota el qual es considera la Ibria rida. El nombre mitj anual de dies amb precipitaci apreciable (pluja o neu) oscilla entre poc ms de 40 en alguns punts del sector comprs entre el sud del Segri i la cubeta de Mra dEbre i uns 125 a la Val dAran i als cims pirinencs prxims. Per les dades territorials disponibles presenten moltes irregularitats i disparitats a causa dels diferents criteris dobtenci, per aix no est disponible una cartografia ajustada sobre la matria. Tot i aix, analitzada la informaci disponible (Memries de Patxot, Atles climtic i dades del Servei Catal de Meteorologia), sobserva en totes les sries una relaci, amb tendncia ascendent, entre els dies de pluja i la precipitaci mitjana anual. El nombre de dies de pluja mnim s de 40 en les zones per sota dels 400 mm de precipitaci anual i el mxim de 125 a Vielha. A les zones ms altes dels cims pirinencs o del tur de lHome sarriba als 150 dies, per no han estat considerades per ser zones deshabitades. s a dir entre una dcima i una tercera part dels dies de lany plou o neva.

204 / Memria
Mapa precipitaci mitjana anual.
700mm
700mm
700mm 700mm 700mm
700mm
Institut Cartogrfic de Catalunya Atles climtic
Temperatura. A mesura que les temperatures sn ms baixes augmenta la dificultat dutilitzar les installacions a laire lliure. En els casos ms extrems lhorari dutilitzaci es redueix prcticament a les hores de sol als mesos de lhivern. s a dir una reducci del seu potencial ds de fins a un 40% del total. Les temperatures mitjanes dels mesos de gener i febrer sn les ms fredes, per s el ms de febrer el que presenta les ms extremes. La isoterma de 9 C de mitjana del mes de febrer marca prcticament el llindar entre la zona costanera (de 9 a 11 C), amb lefecte termoregulador de les aiges mediterrnies, i les terres dinterior amb temperatures mitjanes progressivament ms baixes (de 0 a 9 C). El factor climtic ser, per tant, un coeficient que incrementi o disminueixi el percentatge mitj dusos en pavell i variar en funci de la pluja (Fp) i de la temperatura (Ft) de cada municipi, dintre dels lmits establerts anteriorment.

Memria / 205
Mapa temperatura mitjana del mes de febrer
9 9
Institut Cartogrfic de Catalunya Atles climtic
Per al clcul del factor pluja (Fp) sha considerat que als municipis que reben una precipitaci en la banda dels 700 mm (com a mxim 80 dies a lany de precipitaci) els correspon un factor de pluviometria nul; els municipis amb ms precipitaci, a la banda alta 1.100 mm anuals (com a mnim 120 dies lany de precipitaci) incrementaran un 20% els usos en pavell en laltre extrem, els municipis amb 400 mm (com a mnim 40 dies a lany de precipitaci) disminuiran un 20% els usos en pavell, es a dir, hi haur una diferencia del 40% dusos en pavell entre els dos casos. La resta s un valor intermedi progressiu entre els dos extrems (en els 8 intervals considerats), calculat segons la frmula segent:
Fp = ( 0,4 / 8 ) x ( P - 700 ) / 100
Fp= Factor de pluja P= Precipitaci mitjana anual en el municipi Per al clcul del factor de temperatura (Ft) sha considerat que els municipis amb una temperatura mitjana del ms de febrer de 9C els correspon un factor de temperatura nul, els municipis amb les temperatures ms adverses (0C) incrementaran fins a un 50% els usos a Pla director dinstallacions i equipaments esportius de Catalunya
206 / Memria
cobert, a laltre extrem, els municipis ms clids (11C) disminuiran fins a un 10% els usos a cobert, es a dir, hi haur una diferencia del 60% dusos en pavell entre els dos casos. La resta s un valor intermedi progressiu entre els dos extrems (en els 12 intervals considerats), calculat segons la segent frmula:
Ft = ( 0,6 / 12) x ( 9 T )
Ft= Factor de temperatura T= Temperatura mitjana mes de febrer en el municipi
Finalment el factor climtic (Fc) estar compost per lincrement resultant de la suma del factor de pluja i el factor de temperatura.
Fc = 1+ [ Fp + Ft ]
Aplicant el coeficient de repartiment, els usos de pista resten finalment repartits entre els dos tipus dinstallacions possibles, les pistes poliesportives amb poc ms del 68% dels usos, els pavellons amb el 32% restant. s a dir laplicaci del coeficient de repartiment dna com a resultat uns usos en pavell per sota de lobjectiu inicial del 33,33%, aix s a causa del fet que els nuclis de poblaci ms grans es concentren en la franja costanera, amb un clima ms benigne que a linterior i muntanya.
Quadre/taula 5.4.1.1.10 Repartiment dels usos de pista per tipus dinstallaci

Tipus POL PAV Total Usos del PIEC U %
1.985.023 922.625 2.907.648
68% 32% 100%
5.4.1.2
Usos necessaris de pista poliesportiva (POL)
Les necessitats de pista poliesportiva quantificades en usos setmanals per a cada ABT sn el parmetre de referncia per a la seva posterior comparaci amb ls actual de les pistes existents, per a finalment concretar els dficits daquest tipus dinstallaci per a cada mbit. En el punt 5.4.6.1 es detallen aquestes necessitats per a cada ABT. En el quadre segent shan detallat per a cada collectiu considerat, els usos necessaris resultants, agrupats per comarques, desprs daplicar el procs de clcul tenint en compte les caracterstiques de cada ABT.

Memria / 207
Comarca Alt Camp Alt Empord Alt Peneds Alt Urgell Alta Ribagora Anoia Bages Baix Camp Baix Ebre Baix Empord Baix Llobregat Baix Peneds Barcelons Bergued Cerdanya Conca de Barber Garraf Garrigues Garrotxa Girons Maresme Montsi Noguera Osona Pallars Juss Pallars Sobir Pla d'Urgell Pla de l'Estany Priorat Ribera d'Ebre Ripolls Segarra Segri Selva Solsons Tarragons Terra Alta Urgell Val d'Aran Valls Occidental Valls Oriental Total
Usos necessaris de pista poliesportiva per comarca

Usos Escolars Usos Competici Usos Poblaci Usos Totals U pol
3.163 8.493 6.840 1.325 305 7.949 12.972 12.551 6.181 7.850 55.951 4.667 192.619 2.943 872 1.535 7.914 1.500 2.714 12.696 30.176 4.893 2.644 9.348 1.060 477 2.384 1.971 559 2.005 1.820 1.357 16.376 9.064 813 19.193 936 2.672 574 58.542 24.343 542.246
4.431 12.147 10.846 1.452 242 11.637 16.151 20.311 7.930 12.687 89.492 9.171 199.946 2.693 1.374 2.040 15.998 1.649 4.192 17.639 47.095 6.910 3.313 14.320 814 499 3.355 2.996 774 1.823 1.660 2.129 18.338 14.961 1.088 26.231 978 3.528 761 93.144 43.112 729.858
4.264 11.937 10.331 1.565 254 11.128 15.842 19.274 7.807 12.348 86.133 8.743 201.957 2.816 1.350 1.992 15.333 1.677 4.166 16.650 45.454 6.759 3.324 13.813 853 504 3.291 2.823 803 1.932 1.777 2.100 17.900 14.494 1.055 25.178 1.019 3.438 768 88.875 41.192 712.919
11.858 32.577 28.017 4.342 801 30.714 44.965 52.136 21.918 32.885 231.576 22.581 594.522 8.452 3.596 5.567 39.245 4.826 11.072 46.985 122.725 18.562 9.281 37.481 2.727 1.480 9.030 7.790 2.136 5.760 5.257 5.586 52.614 38.519 2.956 70.602 2.933 9.638 2.103 240.561 108.647 1.985.023

208 / Memria
5.4.1.3
Usos necessaris de pavell poliesportiu (PAV)
Les necessitats de pavell poliesportiu quantificades en usos setmanals per a cada ABT sn el parmetre de referncia per a la seva posterior comparaci amb ls actual dels pavellons existents, per a finalment concretar els dficits daquest tipus dinstallaci per a cada mbit. En el punt 5.4.6.1 es detallen aquestes necessitats per a cada ABT. En el quadre segent shan detallat per a cada collectiu considerat, els usos necessaris resultants, agrupats per comarques, desprs daplicar el procs de clcul tenint en compte les caracterstiques de cada ABT.

Memria / 209
Usos necessaris de pavell poliesportiu per comarca

Usos Escolars Usos Competici Usos Poblaci Usos Totals U pav
1.462 4.157 3.285 900 270 4.326 7.403 5.374 2.419 3.825 24.499 2.033 76.481 2.157 753 790 3.186 750 2.061 7.329 13.424 2.057 1.306 6.451 715 423 1.191 1.229 291 895 1.480 743 7.674 4.936 587 7.232 464 1.353 501 30.608 12.457 249.479
2.035 5.942 5.210 993 216 6.224 9.219 8.683 3.101 6.198 39.512 3.973 79.395 1.991 1.195 1.060 6.489 821 3.189 10.182 21.244 2.898 1.657 9.845 558 443 1.680 1.861 402 814 1.379 1.155 8.602 8.073 783 10.030 480 1.790 665 48.646 22.156 340.788
1.958 5.845 4.963 1.075 227 5.961 9.034 8.249 3.057 6.033 37.951 3.787 80.193 2.074 1.174 1.034 6.214 835 3.170 9.607 20.495 2.838 1.669 9.505 591 444 1.645 1.754 417 864 1.479 1.140 8.395 7.822 765 9.623 499 1.744 671 46.401 21.156 332.358
5.455 15.944 13.458 2.968 713 16.511 25.656 22.306 8.577 16.056 101.962 9.793 236.069 6.222 3.122 2.884 15.889 2.406 8.420 27.118 55.163 7.793 4.632 25.801 1.864 1.310 4.516 4.844 1.110 2.573 4.338 3.038 24.671 20.831 2.135 26.885 1.443 4.887 1.837 125.655 55.769 922.625

210 / Memria
5.4.2 Necessitats de sala

Les necessitats de sala sn una conseqncia del resultat de lanlisi de la demanda i loferta actualment existent. El PIEC fa unes propostes per a al seu horitz que corresponen a una prctica mitjana de les diferents modalitats esportives que es practiquen en sala, expressades en usos per setmana. 5.4.2.1 Quantificaci de les necessitats de sala
Les necessitats de sala es quantifiquen en usos setmanals per a cada ABT. Els usos totals necessaris de sala sn el resultat de sumar, municipi a municipi, els usos de cadascun dels collectius, segons el nombre de practicants i la seva la intensitat de prctica. U = ( P esc x I esc ) + ( P com x I com ) + ( P pob x I pob )
Nombre de practicants en sala (P)
Pel que fa als escolars, es consideren els alumnes escolaritzats en cada municipi, encara que puguin provenir d'un altre municipi, ats que l'educaci fsica es fa durant l'horari lectiu. La mitjana d'alumnes per unitat escolar considerada s de 25 en la primria i 30 en la secundria, segons les previsions de la reforma educativa. En total el nombre de practicants el sabrem amb la frmula segent:

En conjunt, seguint les directrius previstes al mapa escolar el nombre total dalumnes potencials practicants de sala s daproximadament l11% de la poblaci a lhoritz del PIEC. Per al clcul del nombre desportistes de competici i de la poblaci en general es parteix de les dades actuals, considerant els diferents trams dedat i la regularitat en la prctica. Dels percentatges de practicants de poblaci shan descomptat aquells que manifestaven a lenquesta que no feien servir cap installaci. Els esportistes de competici shan considerat com a esportistes regulars.

Memria / 211
Practicants actuals Grup dedat <15 anys 15-29 anys 30-44 anys 45-64 anys >64 anys Total
Practicants actuals de sala per trams dedat

Practicants regulars % pobl. %comp. % total Ocasionals % Total % pobl. Practicants
17,20% 17,20% 14,44% 10,29% 9,99% 13,68%
0,99% 0,11% 0,07% 0,01% 0,00% 0,18%
18,20% 17,31% 14,50% 10,29% 9,99% 13,85%
3,23% 3,23% 3,52% 3,07% 2,18% 3,08%
21,43% 20,54% 18,02% 13,37% 12,17% 16,93%
La proposta de prctica per als esportistes de competici i la poblaci en general que fa el PIEC presenta les mateixes tendncies observades a lanlisi de la situaci actual, s a dir un creixement progressiu a mesura que augmenta ledat en la poblaci regular i un decreixement en els ocasionals i esportistes de competici. En general es preveu un increment significatiu en cada grup dedat, que ser ms important a mesura que aquesta augmenti ja que s previsible que els practicants actuals mantinguin un grau de fidelitat alt en passar al grup dedat superior i sincorpori com a practica ocasional part de la demanda latent actual que es manifesta a lenquesta. Quadre/taula 5.4.2.1.3
Practicants PIEC Grup dedat <15 anys 15-19 anys 20-29 anys 30-44 anys 45-64 anys >64 anys Total
Practicants de sala previstos al PIEC per trams dedat

Practicants regulars % pobl. %comp. Ocasionals % pobl. % Total Practicants
% total
17,00% 17,00% 16,00% 15,00% 14,00% 13,00% 14,91%
1,00% 0,50% 0,10% 0,05% 0,02% 0,01% 0,23%
18,00% 17,50% 16,10% 15,05% 14,02% 13,01% 15,14%
7,00% 7,00% 6,00% 5,00% 4,00% 3,00% 4,91%
25,00% 24,50% 22,10% 20,05% 18,02% 16,01% 20,05%
En resum es preveu que els practicants regulars en sala se situn al voltant del 15% de la poblaci, amb un increment del 9% sobre les dades actuals, i pel que fa als ocasionals lincrement s ms important, un 60% amb un percentatge de practicants en sala de poc menys del 5% de la poblaci.

212 / Memria
Intensitat de prctica en sala
El PIEC estableix una mitjana dhores setmanals de prctica per a cadascun dels collectius considerats a la xarxa bsica. Per als escolars, segons el disseny curricular en la Reforma educativa, es preveu una mitjana de 10 hores al mes (2,5 h/set) en primria i unes 8 hores al mes (2 h/set) en secundria deducaci fsica escolar. Els espais esportius que es fan servir per impartir aquesta formaci sn reglamentriament la pista i la sala, aix doncs sha previst una distribuci daquest temps majoritriament entre aquest dos tipus dinstallaci, en dues sessions per setmana 1 en pista i una en sala. La durada de la sessi ser duna hora per als escolars de primria i 50 minuts per als de secundria. La resta del temps disponible sha distribut a ra duna sessi mensual en piscina coberta i una en camp be sigui poliesportiu o datletisme, per a primria. En el cas de secundaria, ja que la crrega lectiva s menor, s proposa un s menor de piscina coberta. Quadre/taula 5.4.2.1.4 Intensitat de prctica prevista per als escolars Primaria 4h 4h 1h 1h 10h Secundaria 3h 20' 3h 20' 1h 30' 8h 10'
Segons les dades de lenquesta de prctica, els esportistes de competici en sala practiquen poc ms de sis hores setmanals de mitjana. Vist que lenquesta estava adreada als majors de 14 anys, sha optat per aplicar aquesta intensitat de 6 hores als ms grans daquesta edat i reduir-la en una hora per als de menys de 15 anys. Quadre/taula 5.4.2.1.5
Proposta PIEC Grup dedat <15 anys i escolars primria > 14 anys i escolars secundria
Intensitat de prctica en sala per collectiu en minuts per setmana

Practicants regulars Escolars Poblaci Competici Practicants Ocasionals
60 50
120 180
300 360
30 30
La resta de poblaci que practica amb regularitat en sala ho fa, segons lenquesta de prctica, dos dies a la setmana de mitjana amb sessions de ms duna hora i mitja. Vist que lenquesta estava igualment adreada als ms grans de 14 anys, sha optat per aplicar una intensitat de tres hores als ms grans daquesta edat i reduir-la a dues hores per als menors, ja que per a aquesta edat ja sha considerat que fan laltre hora dintre de lhorari lectiu, donat que tots estan escolaritzats. Per als practicants ocasionals saplica una intensitat mitjana de mitja hora, la qual cosa representa una freqncia no setmanal.

Memria / 213
Usos totals de sala
En el quadre segent es troben resumits els usos resultants per collectius i els usos totals desprs de laplicaci dels parmetres de practicants i dintensitat de prctica assignats als punts anterior a la poblaci considerada a lhoritz del PIEC. Quadre/taula 5.4.2.1.6
Percentatges
Usos totals necessaris de sala per collectiu

791.725
18,42%
91.607
2,13%
3.415.968
79,45%
4.299.300
100,00%
El coeficient de repartiment ens permet distribuir els usos entre els dos tipus dinstallacions que poden absorbir les necessitats de sala: les sales esportives (mduls SAL) i els pavellons poliesportius (mduls PAV). En el potencial ds dels pavellons sha establert que una tercera part dels usos totals sn usos dactivitats de sala, per tant es pot deduir que els usos de sala que cobreix un pavell sn aproximadament un ter del seu s potencial. Per aquest motiu s necessari primer conixer el nombre de pavellons que formen part de la xarxa bsica en cada mbit, per poder conixer quina part ja est coberta per aquest pavellons. En determinats mbits amb pocs usos de sala es pot donar el cas que el pavell ja sigui suficient per absorbir els usos de sala necessaris. Aplicant aquest criteri de repartiment a les installacions que actualment formen part de la xarxa bsica, resulta que els pavellons cobriran gaireb el 19 % de les necessitats de sala, les sales el 81% restant.
5.4.2.2
Usos necessaris de sala esportiva (SAL)
Les necessitats de sala esportiva quantificades en usos setmanals per a cada ABT sn el parmetre de referncia per a la seva posterior comparaci amb ls actual de les sales i pavellons existents, per a finalment concretar els dficits daquest tipus dinstallaci per a cada mbit. En el punt 5.4.6.1 es detallen aquestes necessitats per a cada ABT. En el quadre segent shan detallat per a cada collectiu considerat, els usos necessaris resultants, agrupats per comarques, desprs daplicar el procs de clcul tenint en compte les caracterstiques de cada ABT.

214 / Memria
Usos necessaris de sala esportiva per comarca

Usos Escolars Usos Competici Usos Poblaci Usos Totals U sal
4.625 12.650 10.125 2.225 575 12.275 20.375 17.925 8.600 11.675 80.450 6.700 269.100 5.100 1.625 2.325 11.100 2.250 4.775 20.025 43.600 6.950 3.950 15.800 1.775 900 3.575 3.200 850 2.900 3.300 2.100 24.050 14.000 1.400 26.425 1.400 4.025 1.075 89.150 36.800 791.725
554 1.538 1.385 201 39 1.533 2.169 2.498 941 1.615 11.086 1.132 23.695 393 218 265 1.937 208 629 2.406 5.867 836 421 2.072 114 80 428 422 101 218 251 279 2.301 1.969 160 3.110 124 456 120 12.216 5.620 91.607
19.992 57.628 48.549 9.301 1.680 54.283 82.544 86.184 35.930 59.284 395.653 39.900 974.912 17.413 8.283 10.050 68.137 8.876 24.713 81.605 210.177 31.435 17.079 74.448 5.309 3.239 16.223 14.258 4.417 9.892 11.834 10.585 85.666 71.084 6.003 110.314 5.534 16.953 4.648 426.147 195.806 3.415.968
25.171 71.816 60.059 11.727 2.294 68.091 105.088 106.607 45.471 72.574 487.189 47.732 1.267.707 22.906 10.126 12.640 81.174 11.334 30.117 104.036 259.644 39.221 21.450 92.320 7.198 4.219 20.226 17.880 5.368 13.010 15.385 12.964 112.017 87.053 7.563 139.849 7.058 21.434 5.843 527.513 238.226 4.299.300

Memria / 215
5.4.3 Necessitats de camp

Les necessitats de camp sn una conseqncia del resultat de lanlisi de la demanda i loferta actualment existent. El PIEC fa unes propostes per al seu horitz que corresponen a una prctica mitjana de les diferents modalitats esportives que es practiquen en camp, expressades en usos per setmana. 5.4.3.1 Quantificaci de les necessitats de camp
Les necessitats de camp es quantifiquen en usos setmanals per a cada ABT. Els usos totals necessaris de camp sn el resultat de sumar, municipi a municipi, els usos de cadascun dels collectius, segons el nombre de practicants i la seva la intensitat de prctica. U = ( P esc x I esc ) + ( P com x I com ) + ( P pob x I pob )
Nombre de practicants en camp (P)

En conjunt, seguint les directrius previstes al mapa escolar el nombre total dalumnes potencials practicants de camp s daproximadament el 11% de la poblaci a lhoritz del PIEC. Per al clcul del nombre desportistes de competici i de la poblaci en general es parteix de les dades actuals, considerant els diferents trams dedat i la regularitat en la prctica. Dels percentatges de practicants de poblaci shan descomptat aquells que manifestaven a lenquesta que no feien servir cap installaci. Els esportistes de competici shan considerat com a esportistes regulars.

216 / Memria
Practicants actuals de camp per trams dedat

Practicants regulars % pobl. %comp. Ocasionals % Total % pobl. Practicants
% total
5,69% 5,69% 1,59% 0,75% 0,00% 2,57%
4,76% 3,07% 0,54% 0,00% 0,00% 1,45%
10,44% 8,76% 2,13% 0,75% 0,00% 4,02%
4,98% 4,98% 3,47% 0,55% 0,00% 2,72%
15,42% 13,73% 5,60% 1,30% 0,00% 6,74%
La proposta de prctica per als esportistes de competici i la poblaci en general que fa el PIEC presenta les mateixes tendncies observades a lanlisi de la situaci actual, s a dir un decreixement progressiu a mesura que augmenta ledat. En general es preveu un increment moderat en cada grup dedat, essent ms important a mesura que aquesta augmenta ja que s previsible que els practicants actuals mantinguin un cert grau de fidelitat en passar al grup dedat superior. Quadre/taula 5.4.3.1.3
Practicants de camp previstos al PIEC per trams dedat

% total
6,00% 6,00% 5,00% 2,00% 1,00% 0,50% 2,64%
5,00% 4,00% 2,00% 1,00% 0,05% 0,01% 1,51%
11,00% 10,00% 7,00% 3,00% 1,05% 0,51% 4,15%
5,00% 5,00% 4,00% 3,00% 2,00% 1,00% 2,91%
16,00% 15,00% 11,00% 6,00% 3,05% 1,51% 7,06%
En resum es preveu que els practicants regulars en camp se situn al voltant del 4% de la poblaci, amb un increment del 3% sobre les dades actuals, i pel que fa als ocasionals lincrement s ms important, un 7% amb un percentatge de practicants en camp de poc menys del 3% de la poblaci.

Memria / 217
Intensitat de prctica en camp
El PIEC estableix una mitjana dhores setmanals de prctica per a cadascun dels collectius considerats a la xarxa bsica. Per als escolars, segons el disseny curricular en la Reforma educativa, es preveu una mitjana de 10 hores al mes (2,5 h/set) en primria i unes 8 hores al mes (2 h/set) en secundria deducaci fsica escolar. Els espais esportius que es fan servir per impartir aquesta formaci sn reglamentriament la pista i la sala, aix doncs sha previst una distribuci daquest temps majoritriament entre aquest dos tipus dinstallaci, en dues sessions per setmana 1 en pista i una en sala. La durada de la sessi ser duna hora per als escolars de primria i 50 minuts per als de secundria. La resta del temps disponible sha distribut a ra duna sessi mensual en piscina coberta i una en camp be sigui poliesportiu o datletisme, per a primria. En el cas de secundaria, ja que la crrega lectiva s menor, s proposa un s menor de piscina coberta. Quadre/taula 5.4.3.1.4 Intensitat de prctica prevista per als escolars Primaria 4h 4h 1h 1h 10h Secundaria 3h 20' 3h 20' 1h 30' 8h 10'
Segons les dades de lenquesta de prctica, els esportistes de competici en camp practiquen poc ms de sis hores setmanals de mitjana. Vist que lenquesta estava adreada als majors de 14 anys, sha optat per aplicar aquesta intensitat de 6 hores als ms grans daquesta edat i reduir-la en una hora per als de menys de 15 anys. Quadre/taula 5.4.3.1.5
Intensitat de prctica en camp per collectiu en minuts per setmana

Practicants regulars Escolars Poblaci Competici Practicants Ocasionals
7,5 7,5
112 120
300 360
30 30
La resta de poblaci que practica amb regularitat en camp ho fa, segons lenquesta de prctica, dos dies a la setmana de mitjana amb sessions duna hora. Vist que lenquesta estava igualment adreada als ms grans de 14 anys, sha optat per aplicar una intensitat de dues hores als ms grans daquesta edat i reduir-la per als menors, ja que per a aquesta edat ja sha considerat que en fan una part dintre de lhorari lectiu, donat que tots estan escolaritzats. Per als practicants ocasionals saplica una intensitat mitjana de mitja hora, la qual cosa representa una freqncia no setmanal.

218 / Memria
Usos totals de camp
Percentatges
Usos totals necessaris de camp per collectiu

107.821
8,64%
630.570
50,50%
510.217
40,86%
1.248.608
100,00%
Les necessitats de camp de la xarxa bsica solament estan previstes en un tipus dinstallaci que s el camp poliesportiu, per tant no cal aplicar cap tipus de repartiment.
5.4.3.2
Usos necessaris de camp poliesportiu (CAM)
Les necessitats de camp poliesportiu quantificades en usos setmanals per a cada ABT sn el parmetre de referncia per a la seva posterior comparaci amb ls actual dels camps existents, per a finalment concretar els dficits daquest tipus dinstallaci per a cada mbit. En el punt 5.4.6.1 es detallen aquestes necessitats per a cada ABT. En el quadre segent shan detallat per a cada collectiu considerat, els usos necessaris resultants, agrupats per comarques, desprs daplicar el procs de clcul tenint en compte les caracterstiques de cada ABT.

Memria / 219
Usos necessaris de camp poliesportiu per comarca

Usos Escolars Usos Competici Usos Poblaci Usos Totals U cam
622 1.696 1.366 296 78 1.666 2.779 2.424 1.157 1.573 10.917 906 36.911 689 215 310 1.510 299 639 2.736 5.966 936 524 2.138 239 119 479 429 110 391 446 281 3.266 1.892 181 3.602 186 546 144 12.154 5.003 107.821
3.797 10.691 9.421 1.468 272 10.499 14.934 17.018 6.521 11.121 75.912 7.711 165.092 2.766 1.512 1.821 13.214 1.458 4.338 16.320 40.231 5.791 2.935 14.209 810 552 2.967 2.847 696 1.570 1.816 1.941 15.834 13.566 1.096 21.323 865 3.128 847 83.276 38.384 630.570
3.040 8.662 7.481 1.274 233 8.353 12.154 13.454 5.306 8.964 60.595 6.134 137.666 2.374 1.232 1.480 10.515 1.230 3.577 12.837 32.172 4.688 2.434 11.377 701 460 2.408 2.238 596 1.355 1.582 1.577 12.825 10.878 891 16.996 742 2.532 696 66.075 30.433 510.217
7.459 21.049 18.268 3.038 583 20.518 29.867 32.896 12.984 21.658 147.424 14.751 339.669 5.829 2.959 3.611 25.239 2.987 8.554 31.893 78.369 11.415 5.893 27.724 1.750 1.131 5.854 5.514 1.402 3.316 3.844 3.799 31.925 26.336 2.168 41.921 1.793 6.206 1.687 161.505 73.820 1.248.608

220 / Memria
5.4.4 Necessitats de piscines cobertes

Les necessitats de piscina coberta sn una conseqncia del resultat de lanlisi de la demanda i loferta actualment existent. El PIEC fa unes propostes per al seu horitz que corresponen a una prctica mitjana de les diferents modalitats esportives que es practiquen en piscina coberta, expressades en usos per setmana. 5.4.4.1 Quantificaci de les necessitats de piscina coberta
Les necessitats de Piscina coberta es quantifiquen en usos setmanals per a cada AGR. Els usos totals necessaris de piscina coberta sn el resultat de sumar, municipi a municipi, els usos de cadascun dels collectius, segons el nombre de practicants i la seva la intensitat de prctica. U = ( P esc x I esc ) + ( P com x I com ) + ( P pob x I pob )
Nombre de practicants en piscina coberta (P)

En conjunt, seguint les directrius previstes al mapa escolar el nombre total dalumnes potencials practicants de camp s daproximadament l11% de la poblaci a lhoritz del PIEC. Per al clcul del nombre desportistes de competici i de la poblaci en general es parteix de les dades actuals, considerant els diferents trams dedat i la regularitat en la prctica. Dels percentatges de practicants de poblaci shan descomptat aquells que manifestaven a lenquesta que no feien servir cap installaci. Els esportistes de competici shan considerat com a esportistes regulars. Pla director dinstallacions i equipaments esportius de Catalunya
Memria / 221
Practicants actuals de piscina coberta per trams dedat

% total
11,49% 11,49% 9,97% 11,71% 6,53% 10,32%
1,01% 0,41% 0,08% 0,17% 0,00% 0,29%
12,50% 11,91% 10,05% 11,87% 6,53% 10,61%
18,77% 18,77% 18,59% 11,07% 7,06% 14,89%
31,28% 30,68% 28,64% 22,95% 13,59% 25,50%
La proposta de prctica per als esportistes de competici i la poblaci en general que fa el PIEC presenta les mateixes tendncies observades a lanlisi de la situaci actual, s a dir un decreixement molt suau a mesura que augmenta ledat fins als 65 anys i ms acusat en el darrer tram. En general es preveu un petit increment en cada grup dedat, ja que dimportant creixement que han tingut aquestes activitats, fa difcil que es puguin augmentar significativament els percentatges en el futur, especialment pel que fa a la prctica regular. Quadre/taula 5.4.4.1.3
Practicants de piscina coberta previstos al PIEC per trams dedat

% total
11,50% 11,50% 11,00% 10,50% 10,00% 9,50% 10,46%
1,05% 0,60% 0,40% 0,10% 0,05% 0,01% 0,29%
12,55% 12,10% 11,40% 10,60% 10,05% 9,51% 10,75%
20,00% 20,00% 19,00% 18,00% 14,00% 10,00% 16,03%
32,55% 32,10% 30,40% 28,60% 24,05% 19,51% 26,78%
En resum es preveu que els practicants regulars en camp se situn al voltant del 10% de la poblaci, amb un increment molt baix de l1% sobre les dades actuals, i pel que fa als ocasionals lincrement s ms important, un 8% amb un percentatge de practicants en camp de poc ms del 16% de la poblaci.

222 / Memria
Intensitat de prctica en piscina coberta
El PIEC estableix una mitjana d'hores setmanals de prctica per a cadascun dels collectius considerats a la xarxa bsica. Per als escolars, segons el disseny curricular en la Reforma Educativa, es preveu una mitjana de 10 hores al mes (2,5 h/set) en primria i unes 8 hores al mes (2 h/set) en secundria deducaci fsica escolar. Els espais esportius que es fan servir per impartir aquesta formaci sn reglamentriament la pista i la sala, aix doncs sha previst una distribuci daquest temps majoritriament entre aquests dos tipus dinstallaci, en dues sessions per setmana 1 en pista i una en sala. La durada de la sessi ser duna hora per als escolars de primria i 50 minuts per als de secundria. La resta del temps disponible sha distribut a ra duna sessi mensual en piscina coberta i una en camp, b sigui poliesportiu o datletisme, per a primria. En el cas de secundaria, ja que la crrega lectiva s menor, es proposa un s menor de piscina coberta. Quadre/taula 5.4.4.1.4 Intensitat de prctica prevista per als escolars Primaria 4h 4h 1h 1h 10h Secundaria 3h 20' 3h 20' 1h 30' 8h 10'
Segons les dades de lenquesta de prctica, els esportistes de competici en piscina coberta practiquen poc ms de sis hores setmanals de mitjana. Vist que lenquesta estava adreada als majors de 14 anys, sha optat per aplicar aquesta intensitat de 6 hores als ms grans daquesta edat i reduir-la en una hora per als de menys de 15 anys. Quadre/taula 5.4.4.1.5 per setmana
Proposta del Pla Grup dedat <15 anys i escolars primria > 14 anys i escolars secundria
Intensitat de prctica en piscina coberta per collectiu en minuts
Practicants regulars Escolars Poblaci Competici
Practicants Ocasionals
15 7,5
75 90
300 360
30 30
La resta de poblaci que practica amb regularitat en piscina coberta ho fa, segons lenquesta de prctica, dos dies a la setmana de mitjana amb sessions duns 45 minuts. Vist que lenquesta estava igualment adreada als ms grans de 14 anys, sha optat per aplicar una intensitat duna hora i mitja als ms grans daquesta edat i reduir-la en 15 minuts per als menors, ja que per a aquesta edat ja sha considerat que en fan una part dintre de lhorari lectiu, donat que tots estan escolaritzats. Per als practicants ocasionals saplica una intensitat mitjana de mitja hora, la qual cosa representa normalment una freqncia no setmanal. Pla director dinstallacions i equipaments esportius de Catalunya
Memria / 223
Usos totals de piscina coberta
Percentatges
Usos totals necessaris de piscina coberta per collectiu

162.425
7,83%
119.702
5,77%
1.791.783
86,40%
2.073.910
100,00%
Les necessitats de piscina de la xarxa bsica solament estan previstes en un tipus dinstallaci que s la piscina coberta, per tant no cal aplicar cap tipus de repartiment.
5.4.4.2
Usos necessaris de piscina coberta (PCO)
Les necessitats de piscina coberta quantificades en usos setmanals per a cada AGR sn el parmetre de referncia per a la seva posterior comparaci amb ls actual de les piscines cobertes existents, per a finalment concretar els dficits daquest tipus dinstallaci per a cada mbit. En el punt 5.4.6.2 es detallen aquestes necessitats per a cada AGR. En el quadre segent shan detallat per a cada collectiu considerat, els usos necessaris resultants, agrupats per comarques, desprs daplicar el procs de clcul tenint en compte les caracterstiques de cada AGR.

224 / Memria
Usos necessaris de piscina coberta per comarca

Usos Escolars Usos Competici Usos Poblaci Usos Totals U pco
971 2.679 2.131 476 119 2.531 4.169 3.742 1.822 2.455 16.698 1.402 54.183 1.072 356 506 2.291 478 1.021 4.075 8.861 1.470 853 3.294 369 188 762 680 185 608 690 445 4.966 2.939 319 5.409 296 831 229 18.250 7.604 162.425
720 2.028 1.791 276 52 1.992 2.836 3.236 1.235 2.112 14.391 1.464 31.331 525 286 345 2.508 279 824 3.104 7.633 1.096 559 2.699 156 105 563 543 132 297 342 367 3.015 2.577 210 4.046 163 594 159 15.824 7.287 119.702
10.512 30.224 25.583 4.820 873 28.588 43.230 45.464 18.809 31.130 208.280 21.011 507.780 9.028 4.346 5.263 35.901 4.613 12.912 43.091 110.585 16.487 8.903 39.152 2.745 1.690 8.504 7.524 2.288 5.124 6.125 5.550 44.933 37.389 3.148 58.102 2.864 8.890 2.437 224.618 103.267 1.791.783
12.203 34.931 29.505 5.572 1.044 33.111 50.235 52.442 21.866 35.697 239.369 23.877 593.294 10.625 4.988 6.114 40.700 5.370 14.757 50.270 127.079 19.053 10.315 45.145 3.270 1.983 9.829 8.747 2.605 6.029 7.157 6.362 52.914 42.905 3.677 67.557 3.323 10.315 2.825 258.692 118.158 2.073.910

Memria / 225
5.4.5 Necessitats de camp datletisme

Les necessitats de camp datletisme sn una conseqncia del resultat de lanlisi de la demanda i loferta actualment existent. El PIEC fa unes propostes per al seu horitz que corresponen a una prctica mitjana de les diferents modalitats esportives que es practiquen en camp datletisme, expressades en usos per setmana. 5.4.5.1 Quantificaci de les necessitats de camp datletisme
Les necessitats de camp datletisme es quantifiquen en usos setmanals per a cada AGR. Els usos totals necessaris de camp datletisme sn el resultat de sumar, municipi a municipi, els usos de cadascun dels collectius, segons el nombre de practicants i la seva la intensitat de prctica. U = ( P esc x I esc ) + ( P com x I com ) + ( P pob x I pob )
Nombre de practicants en camp datletisme (P)

En conjunt, seguint les directrius previstes al mapa escolar el nombre total dalumnes potencials practicants de camp datletisme s daproximadament l11% de la poblaci a lhoritz del PIEC. Per al clcul del nombre desportistes de competici i de la poblaci en general es parteix de les dades actuals, considerant els diferents trams dedat i la regularitat en la prctica. Dels percentatges de practicants de poblaci shan descomptat aquells que manifestaven a lenquesta que no feien servir cap installaci. Els esportistes de competici shan considerat com a esportistes regulars. Pla director dinstallacions i equipaments esportius de Catalunya
226 / Memria
Practicants actuals de camp datletisme per trams dedat

% total
0,91% 0,91% 0,82% 0,34% 0,05% 0,60%
1,25% 0,22% 0,16% 0,02% 0,00% 0,26%
2,16% 1,13% 0,98% 0,36% 0,05% 0,87%
0,60% 0,60% 0,41% 0,06% 0,01% 0,32%
2,75% 1,73% 1,39% 0,42% 0,06% 1,19%
La proposta de prctica per als esportistes de competici i la poblaci en general que fa el PIEC presenta les mateixes tendncies observades a lanlisi de la situaci actual, s a dir un decreixement progressiu a mesura que augmenta ledat. En general es preveu un increment moderat en cada grup dedat, essent ms important a mesura que aquesta augmenta ja que s previsible que els practicants actuals mantinguin un cert grau de fidelitat en passar al grup dedat superior, b sigui com a practicants regulars o ocasionals. Quadre/taula 5.4.5.1.3
Practicants de camp datletisme previstos al PIEC per trams dedat

% total
1,00% 1,00% 0,90% 0,80% 0,40% 0,10% 0,62%
1,00% 0,50% 0,25% 0,20% 0,05% 0,01% 0,28%
2,00% 1,50% 1,15% 1,00% 0,45% 0,11% 0,91%
1,00% 1,00% 0,75% 0,50% 0,10% 0,05% 0,45%
3,00% 2,50% 1,90% 1,50% 0,55% 0,16% 1,35%
En resum es preveu que els practicants regulars en camp datletisme se situn al voltant de l1% de la poblaci, amb un increment del 5% sobre les dades actuals, i pel que fa als ocasionals lincrement s ms important, un 38% amb un percentatge de practicants en camp datletisme de poc menys del 0,5% de la poblaci.

Memria / 227
Intensitat de prctica en camp datletisme
El PIEC estableix una mitjana d'hores setmanals de prctica per a cadascun dels collectius considerats a la xarxa bsica. Per als escolars, segons el disseny curricular en la Reforma educativa, es preveu una mitjana de 10 hores al mes (2,5 h/set) en primria i unes 8 hores al mes (2 h/set) en secundria deducaci fsica escolar. Els espais esportius que es fan servir per impartir aquesta formaci sn reglamentriament la pista i la sala, aix doncs sha previst una distribuci daquest temps majoritriament entre aquests dos tipus dinstallaci, en dues sessions per setmana 1 en pista i una en sala. La durada de la sessi ser duna hora per als escolars de primria i 50 minuts per als de secundria. La resta del temps disponible sha distribut a ra duna sessi mensual en piscina coberta i una en camp, b sigui poliesportiu o datletisme, per a primria. En el cas de secundaria, ja que la crrega lectiva s menor, es proposa un s menor de piscina coberta. Quadre/taula 5.4.5.1.4 Intensitat de prctica prevista per als escolars Primaria 4h 4h 1h 1h 10h Secundaria 3h 20' 3h 20' 1h 30' 8h 10'
Proposta del PIEC Tipus installaci
Segons les dades de lenquesta de prctica, els esportistes de competici en camp datletisme practiquen poc ms de sis hores setmanals de mitjana. Vist que lenquesta estava adreada als majors de 14 anys, sha optat per aplicar aquesta intensitat de 6 hores als ms grans daquesta edat i reduir-la en una hora per als de menys de 15 anys. Quadre/taula 5.4.5.1.5 per setmana
Intensitat de prctica en camp datletisme per collectiu en minuts
Practicants regulars Escolars Poblaci Competici
Practicants Ocasionals
7,5 7,5
112 120
300 360
30 30
La resta de poblaci que practica amb regularitat en camp datletisme ho fa, segons lenquesta de prctica, dos dies a la setmana de mitjana amb sessions duna hora. Vist que lenquesta estava igualment adreada als ms grans de 14 anys, sha optat per aplicar una intensitat de dues hores als ms grans daquesta edat i reduir-la per als menors, ja que per a aquesta edat ja sha considerat que en fan una part dintre de lhorari lectiu, donat que tots estan escolaritzats. Per als practicants ocasionals saplica una intensitat mitjana de mitja hora, la qual cosa representa una freqncia no setmanal.

228 / Memria
Usos totals de camp datletisme
Percentatges
Usos totals necessaris de camp datletisme per collectiu

107.821
31,92%
118.398
35,05%
111.585
33,03%
337.804
100,00%
Les necessitats de latletisme a la xarxa bsica solament estan previstes en un tipus dinstallaci que s el camp datletisme, per tant no cal aplicar cap tipus de repartiment.
5.4.5.2
Usos necessaris de camp datletisme (ATL)
Les necessitats de camp datletisme quantificades en usos setmanals per a cada AGR sn el parmetre de referncia per a la seva posterior comparaci amb ls actual dels camps datletisme existents, per a finalment concretar els dficits daquest tipus dinstallaci per a cada mbit. En el punt 5.4.6.2 es detallen aquestes necessitats per a cada AGR. En el quadre segent shan detallat per a cada collectiu considerat, els usos necessaris resultants, agrupats per comarques, desprs daplicar el procs de clcul tenint en compte les caracterstiques de cada AGR.

Memria / 229
Usos necessaris de camp datletisme per comarca

Usos Escolars Usos Competici Usos Poblaci Usos Totals U atl
622 1.696 1.366 296 78 1.666 2.779 2.424 1.157 1.573 10.917 906 36.911 689 215 310 1.510 299 639 2.736 5.966 936 524 2.138 239 119 479 429 110 391 446 281 3.266 1.892 181 3.602 186 546 144 12.154 5.003 107.821
710 2.001 1.772 276 51 1.972 2.811 3.189 1.222 2.081 14.262 1.447 31.059 520 284 343 2.481 273 816 3.060 7.544 1.086 549 2.661 153 104 555 534 130 293 341 364 2.972 2.540 207 4.004 162 587 158 15.619 7.205 118.398
662 1.892 1.631 283 52 1.821 2.664 2.923 1.162 1.954 13.258 1.335 30.247 524 272 326 2.296 266 781 2.781 7.027 1.028 532 2.481 154 104 527 484 134 300 355 347 2.794 2.379 193 3.713 162 552 154 14.389 6.646 111.585
1.994 5.589 4.769 855 181 5.459 8.254 8.536 3.541 5.608 38.437 3.688 98.217 1.733 771 979 6.287 838 2.236 8.577 20.537 3.050 1.605 7.280 546 327 1.561 1.447 374 984 1.142 992 9.032 6.811 581 11.319 510 1.685 456 42.162 18.854 337.804

230 / Memria
5.4.6 Usos necessaris per mbit territorial

Les necessitats de cada tipus dinstallaci considerada, quantificades en usos setmanals per a cada mbit territorial sn el parmetre de referncia per a la posterior concreci del dficit de cada tipus dinstallaci en cadascun dels mbits territorials.
5.4.6.1
Taula dusos necessaris per rea bsica territorial (ABT)
En la taula segent shan detallat per a cadascuna de les rees bsiques territorials, els usos necessaris resultants de cada tipus dinstallaci considerada en aquest mbit, desprs daplicar el procs de clcul tenint en compte els municipis de cada mbit, lestructura de la seva poblaci prevista en lhoritz i les seves unitats escolars. Quadre/taula 5.4.6.1.1
Comarca de lABT Alt Camp Codi ABT 101 102 103 104 201 202 203 204 205 206 207 208 209 210 211 212 301 302 303 304 305 306 307 308 401 402 403 501 601 602 603 604 605 606
Usos necessaris per ABT

Poblaci Unitats horitz escolars del PIEC 30.266 142 6.405 17 4.198 12 4.344 14 50.717 227 19.951 88 6.528 31 6.885 29 3.017 10 1.616 6 10.772 31 9.748 22 4.510 8 8.529 31 4.973 15 2.837 8 52.184 193 13.536 100 10.193 23 7.784 18 10.876 35 8.554 25 3.369 5 3.259 6 16.312 69 2.627 12 2.001 8 3.789 23 45.482 245 12.834 46 13.551 40 15.669 45 5.954 42 7.795 7
Usos PAV 3.876 677 457 445 6.822 2.416 986 758 328 152 1.125 1.167 444 924 511 312 6.257 2.205 1.095 842 1.315 1.034 351 359 2.367 348 252 712 6.563 1.708 1.832 1.875 1.002 855
Usos POL 8.369 1.556 970 963 13.546 5.585 1.475 1.630 766 329 2.582 2.177 866 1.988 1.085 547 13.416 4.410 2.160 1.683 2.803 2.067 702 776 3.465 524 354 802 12.166 3.172 3.402 3.750 1.540 1.709
Usos SAL 17.322 3.336 2.200 2.313 28.806 11.294 3.738 3.826 1.628 871 5.655 5.000 2.227 4.670 2.622 1.479 28.597 8.668 5.192 3.971 5.846 4.515 1.639 1.631 9.147 1.480 1.100 2.294 26.769 7.015 7.213 8.245 3.737 3.737
Usos CAM 5.175 1.026 644 614 8.716 3.427 1.009 988 490 195 1.683 1.576 619 1.263 705 378 8.675 2.568 1.509 1.172 1.865 1.419 513 547 2.452 344 242 583 7.645 2.161 2.420 2.588 944 1.314
Alt Empord
Alt Peneds
Alt Urgell
Alta Ribagora Anoia

Memria / 231
Comarca de lABT
Codi ABT 607 608 609 610 701 702 703 704 705 706 707 708 709 710 711 712 713 714 715 716 717 718 801 802 803 804 805 806 807 808 809 901 902 903 904 905 906 907 908 909 1001 1002 1003 1004 1005 1006 1007 1008 1009 1010 1011 1101 1102 1103
Bages
Baix Camp
Baix Ebre
Baix Empord
Baix Llobregat
Poblaci Unitats horitz escolars del PIEC 8.725 42 3.990 7 6.948 14 1.731 3 77.349 353 7.414 54 14.265 55 7.341 25 7.988 31 6.210 31 8.302 41 3.807 12 4.344 12 7.131 38 5.910 29 6.758 19 9.820 49 3.887 7 2.992 14 6.762 31 3.318 6 3.249 8 121.947 504 5.639 12 4.720 11 10.612 37 32.003 95 6.295 32 10.162 19 902 3 2.431 4 37.107 177 8.322 28 4.062 10 12.336 52 4.140 12 3.529 25 2.460 6 6.729 24 2.590 10 15.837 57 25.447 94 4.460 7 19.655 75 9.856 30 3.435 6 23.153 92 9.407 27 13.765 61 4.734 12 4.191 6 50.344 222 26.548 126 13.636 34
Usos PAV 1.196 454 823 202 10.792 1.261 1.984 967 1.035 827 1.068 429 536 1.084 966 847 1.319 420 407 901 390 423 14.517 614 493 1.180 3.383 807 977 105 230 4.106 881 365 1.253 371 453 217 685 246 1.923 3.046 429 2.476 1.165 294 2.964 1.086 1.731 466 475 6.163 3.362 1.684
Usos POL 2.236 833 1.531 376 18.636 2.341 3.434 1.783 1.788 1.428 1.983 857 897 1.849 1.451 1.459 2.450 780 704 1.671 725 729 33.872 1.424 1.029 2.689 8.524 1.734 2.248 161 455 10.366 2.203 833 3.445 1.019 1.147 549 1.734 622 3.821 6.537 1.000 4.952 2.331 625 5.928 2.172 3.714 924 882 13.299 7.254 3.369
Usos SAL 5.014 1.984 3.513 864 43.855 4.743 7.888 3.970 4.373 3.574 4.762 2.025 2.261 4.184 3.402 3.540 5.679 1.941 1.706 3.833 1.666 1.686 68.192 2.858 2.408 5.739 16.965 3.666 5.107 480 1.192 21.288 4.484 2.070 6.903 2.173 2.227 1.255 3.650 1.421 8.624 13.953 2.200 10.821 5.220 1.695 12.825 4.971 7.787 2.424 2.054 28.444 15.216 7.066
Usos CAM 1.424 618 1.124 280 12.346 1.400 2.365 1.227 1.209 899 1.225 571 646 1.196 1.012 1.044 1.545 575 453 1.072 541 541 21.034 978 705 1.708 5.459 1.046 1.530 109 327 6.018 1.389 540 2.016 627 618 348 1.059 369 2.522 4.226 696 3.247 1.575 431 3.869 1.476 2.326 621 669 8.289 4.457 2.375

232 / Memria
Comarca de lABT
Codi ABT 1104 1105 1106 1107 1108 1109 1110 1111 1112 1113 1114 1115 1116 1117 1118 1119 1120 1121 1122 1123 1124 1125 1126 1127 1128 1129 1201 1202 1203 1204 1205 1206 1301 1302 1303 1304 1305 1401 1402 1403 1404 1405 1406 1407 1501 1502 1503 1504 1601 1602 1603 1604 1701 1702
Baix Peneds
Barcelons
Bergued
Cerdanya
Conca de Barber
Garraf
Poblaci Unitats horitz escolars del PIEC 8.565 15 32.080 117 32.606 124 13.895 50 96.469 316 53.607 245 37.273 113 18.521 94 52.020 204 6.282 26 66.373 170 74.613 250 29.877 86 11.464 34 10.686 44 7.233 12 24.763 84 24.267 78 75.886 306 98.105 414 7.769 9 4.400 12 5.147 12 4.043 6 3.624 9 3.442 6 40.934 135 11.899 51 20.329 56 9.393 12 3.100 6 4.589 8 1.590.770 7.740 247.698 1.103 219.163 1.185 116.850 568 34.564 168 16.963 89 6.252 34 4.198 29 1.575 6 6.039 30 1.601 6 2.818 10 11.215 42 2.755 8 3.344 12 1.397 3 8.445 44 5.907 23 4.086 10 4.323 16 74.394 262 36.243 91
Usos PAV 1.015 4.138 4.066 1.859 9.416 5.798 4.090 2.429 6.011 1.002 6.799 8.404 3.728 1.525 1.385 865 3.299 3.113 7.950 10.548 855 515 641 436 450 416 4.678 1.460 2.091 795 315 455 168.362 25.219 25.276 13.248 3.964 2.852 925 795 211 804 235 399 1.984 471 469 198 1.164 722 420 577 7.742 4.036
Usos POL 1.885 8.275 8.774 3.452 23.816 13.530 9.542 5.240 14.025 1.732 17.197 19.608 7.456 2.832 2.770 1.607 6.128 6.227 20.110 26.679 1.846 1.029 1.281 941 900 772 10.836 3.151 4.880 2.011 735 967 425.858 63.790 63.933 30.913 10.028 3.699 1.369 940 251 1.339 288 567 2.287 475 608 226 2.328 1.414 830 996 19.582 9.380
Usos SAL 4.281 17.528 17.982 7.567 51.582 30.435 19.792 10.751 28.781 3.505 34.513 40.295 15.819 6.110 6.004 3.597 13.370 13.035 42.209 54.995 3.774 2.297 2.650 1.995 1.879 1.717 22.029 6.678 10.645 4.551 1.557 2.272 912.031 139.452 129.211 67.086 19.927 9.907 3.670 2.616 856 3.466 867 1.524 6.156 1.457 1.803 710 4.946 3.247 2.093 2.354 40.434 18.865
Usos CAM 1.405 5.517 5.683 2.345 14.764 7.988 6.201 3.161 8.733 1.204 11.191 12.595 5.194 1.998 1.796 1.204 4.228 4.243 12.070 15.916 1.364 706 912 679 632 574 7.011 1.977 3.194 1.378 507 684 242.595 36.956 36.116 18.143 5.859 2.630 889 643 184 848 219 416 1.878 427 457 197 1.441 919 569 682 12.103 6.323

Memria / 233
Comarca de lABT
Codi ABT 1703 1704 1705 1801 1802 1803 1804 1805 1901 1902 1903 1904 1905 1906 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2101 2102 2103 2104 2105 2106 2107 2109 2110 2111 2112 2113 2114 2115 2116 2117 2118 2119 2120 2121 2122 2123 2124 2125 2126 2127 2128
Garrigues
Garrotxa
Girons
Maresme
Poblaci Unitats horitz escolars del PIEC 29.305 76 10.760 12 3.128 3 6.894 45 3.002 15 4.896 13 2.973 11 2.396 6 35.872 144 4.474 11 7.183 16 2.845 6 3.561 10 2.028 4 101.292 530 30.691 86 4.325 8 4.640 6 3.695 28 4.067 10 10.381 50 7.568 30 4.239 6 3.716 7 3.230 4 4.497 13 2.034 23 26.088 128 11.037 58 11.128 44 8.200 24 46.457 156 23.045 62 9.829 38 140.550 630 13.398 41 10.629 24 16.894 72 14.744 56 10.028 23 28.721 86 19.371 82 5.378 6 19.640 84 13.647 44 7.200 12 7.961 12 7.173 12 4.867 26 5.441 6 4.407 6 3.035 3 2.906 6 2.761 3
Usos PAV 2.861 941 309 985 344 495 337 244 5.763 568 950 400 488 252 15.949 4.138 516 520 667 465 1.526 990 492 459 397 559 440 2.959 1.291 1.293 920 5.142 2.486 1.117 16.493 1.647 1.277 2.013 1.707 1.222 3.393 2.449 509 2.376 1.695 745 939 832 629 613 517 302 288 309
Usos POL 7.236 2.379 668 1.962 690 1.058 630 487 7.506 840 1.249 457 641 378 27.549 7.148 861 898 1.153 833 2.639 1.839 850 793 684 979 759 7.485 3.267 3.017 2.147 11.998 5.801 2.411 38.485 3.290 2.555 4.343 3.682 2.271 6.786 4.899 1.097 5.126 3.149 1.739 1.878 1.796 1.467 1.227 961 652 622 574
Usos SAL 15.189 5.185 1.501 4.243 1.717 2.534 1.611 1.229 19.879 2.291 3.640 1.432 1.856 1.019 59.415 16.165 2.167 2.266 2.386 2.087 5.962 4.185 2.077 1.878 1.582 2.363 1.503 15.073 6.487 6.177 4.335 25.076 12.048 5.420 79.797 7.126 5.439 9.446 8.090 5.135 15.228 10.845 2.590 11.020 7.301 3.581 3.936 3.572 2.872 2.623 2.175 1.454 1.462 1.336
Usos CAM 4.652 1.664 497 1.139 407 702 406 333 5.705 640 1.011 399 502 297 18.134 5.234 656 702 702 592 1.745 1.220 663 601 540 692 412 4.341 1.877 1.864 1.403 7.666 3.842 1.518 23.387 2.244 1.821 2.701 2.337 1.652 4.633 3.143 795 3.196 2.171 1.205 1.399 1.289 866 925 741 480 428 445

234 / Memria
Comarca de lABT Montsi
Codi ABT 2201 2202 2203 2204 2205 2206 2207 2301 2302 2303 2304 2305 2306 2307 2401 2402 2403 2405 2406 2407 2408 2409 2410 2411 2412 2413 2414 2415 2416 2417 2418 2419 2420 2501 2502 2601 2602 2801 2802 2803 2701 2702 2703 2704 2705 2706 2901 2902 3001 3002 3003 3004 3101 3102
Noguera
Osona
Pallars Juss Pallars Sobir Pla de l'Estany
Pla d'Urgell
Priorat Ribera d'Ebre
Ripolls
Usos PAV 2.295 1.465 373 659 1.100 1.066 835 2.624 590 245 480 249 299 146 7.239 881 685 3.668 2.550 1.200 552 1.086 1.405 440 1.430 1.472 603 443 335 751 357 374 330 1.181 683 904 407 3.715 356 773 2.925 310 344 343 263 330 910 199 885 704 707 278 2.146 455
Usos POL 6.239 3.704 1.024 1.506 2.567 1.852 1.670 5.540 1.087 491 779 495 596 292 10.859 1.416 1.062 5.136 3.334 1.800 721 1.476 2.009 607 2.029 2.208 904 709 502 1.157 500 521 532 1.736 991 1.098 381 5.973 575 1.242 5.850 619 690 686 526 660 1.779 358 1.940 1.545 1.641 633 2.786 592
Usos SAL 12.471 7.680 2.119 3.344 5.569 4.253 3.785 11.969 2.695 1.283 1.970 1.239 1.545 749 25.980 3.400 2.521 12.539 8.652 4.273 2.136 3.895 5.131 1.701 4.994 5.084 2.152 1.799 1.229 2.805 1.402 1.351 1.276 4.492 2.706 3.037 1.182 13.481 1.455 2.944 12.399 1.476 1.738 1.654 1.331 1.628 4.344 1.024 4.146 3.710 3.627 1.527 7.311 1.842
Usos CAM 3.685 2.289 595 882 1.608 1.244 1.112 3.408 718 344 536 285 409 193 7.748 1.101 777 3.908 2.521 1.265 567 1.213 1.438 487 1.435 1.471 689 560 418 914 399 411 402 1.144 606 810 321 4.156 429 929 3.686 439 456 482 363 428 1.155 247 1.082 994 853 387 1.822 491

Memria / 235
Comarca de lABT
Codi ABT 3103 3104 3105 3201 3202 3203 3204 3301 3302 3303 3304 3305 3306 3307 3308 3309 3310 3311 3313 3314 3315 3316 3401 3402 3403 3404 3405 3406 3407 3408 3409 3410 3411 3412 3413 3414 3415 3416 3417 3501 3502 3601 3602 3603 3604 3605 3606 3607 3608 3609 3610 3611 3701 3702
Segarra
Segri
Selva
Solsons Tarragons
Terra Alta
Usos PAV 575 738 425 1.632 943 186 277 17.609 450 678 474 948 559 753 353 780 253 195 417 521 284 397 1.838 628 670 725 3.940 1.060 540 876 1.127 427 5.147 911 712 594 939 396 301 1.898 237 16.192 1.186 2.158 2.382 720 1.979 629 444 471 237 488 846 321
Usos POL 655 710 513 3.021 1.750 321 494 37.987 968 1.462 1.023 1.915 1.117 1.508 761 1.559 546 422 837 1.043 610 856 3.173 1.083 1.243 1.348 7.880 1.591 933 1.624 1.929 639 10.294 1.692 1.425 1.102 1.408 636 519 2.668 288 44.527 3.001 5.460 5.558 1.681 4.945 1.465 1.124 1.099 601 1.140 1.692 691
Usos SAL 2.104 2.491 1.637 6.937 3.914 822 1.291 78.940 2.360 3.110 2.294 4.282 2.408 3.541 1.739 3.109 1.310 1.140 1.938 2.381 1.480 1.985 7.045 2.563 2.781 3.070 17.220 3.799 2.230 3.628 4.533 1.644 22.746 3.735 3.167 2.656 3.495 1.466 1.275 6.623 940 86.810 5.343 10.531 11.498 3.450 10.372 2.988 2.341 2.584 1.431 2.501 3.842 1.728
Usos CAM 527 606 398 2.046 1.193 210 350 22.858 615 874 551 1.159 624 1.031 467 936 336 258 602 657 408 549 2.090 802 909 960 5.326 1.123 671 1.031 1.244 415 6.919 1.119 927 850 1.048 522 380 1.940 228 25.551 1.377 3.291 3.726 1.075 3.055 1.059 780 778 414 815 979 441

236 / Memria
Comarca de lABT
Codi ABT 3703 3704 3801 3802 3803 3804 3901 3902 3903 4001 4002 4003 4004 4005 4006 4007 4008 4009 4010 4011 4012 4013 4014 4015 4016 4017 4018 4019 4020 4101 4102 4103 4104 4105 4106 4107 4108 4109 4110 4111 4112 4113 4114 4115 4116 4117 4118 4119 4120 4121 4122 4123 4124 4125
Urgell
Val d'Aran
Valls Occidental
Valls Oriental
Poblaci Unitats horitz escolars del PIEC 1.726 4 1.209 3 20.180 87 3.757 14 6.587 26 7.836 34 6.216 33 1.923 4 2.298 6 229.913 1.001 34.299 82 24.455 70 81.204 237 15.394 56 7.122 24 19.012 40 26.157 98 8.269 42 225.414 807 12.646 34 9.587 50 8.575 24 68.633 246 37.469 130 40.728 157 86.616 362 18.797 92 3.056 7 5.184 7 71.309 300 17.736 60 18.280 34 14.803 44 7.157 12 17.455 52 10.825 79 6.699 28 8.285 6 17.868 58 6.339 12 17.594 59 3.165 6 8.747 12 17.955 52 10.556 49 5.423 6 4.068 8 66.825 259 16.350 58 7.280 29 11.332 44 20.391 64 8.870 12 21.940 82
Usos PAV 169 108 2.636 428 876 948 1.211 302 324 30.782 3.981 3.148 10.242 2.033 981 2.431 3.320 1.208 28.011 1.715 1.562 1.163 8.750 4.619 4.903 13.146 2.692 374 594 9.139 2.230 2.107 1.847 797 2.159 1.712 840 922 2.086 719 2.296 361 992 2.351 1.566 635 467 8.820 1.911 913 1.456 2.580 916 3.009
Usos POL 316 233 5.263 855 1.628 1.891 1.385 323 395 57.166 7.963 5.847 19.022 4.066 1.961 4.514 6.641 2.243 56.022 3.185 2.699 2.161 16.249 9.238 10.581 24.414 4.998 565 1.026 18.279 4.461 4.215 3.693 1.594 4.319 3.424 1.681 1.713 4.171 1.334 4.246 582 1.984 4.366 2.706 1.097 758 17.641 4.124 1.826 2.913 5.160 1.833 5.134
Usos SAL 871 617 11.355 2.048 3.644 4.387 3.674 979 1.190 129.446 17.704 12.880 42.970 8.444 3.888 9.707 14.406 4.825 122.677 6.639 5.607 4.515 37.429 20.318 22.509 48.591 10.883 1.543 2.532 40.018 9.618 9.221 7.850 3.568 9.298 6.916 3.743 3.937 9.570 3.174 9.462 1.579 4.279 9.492 6.023 2.618 2.034 36.966 8.924 4.037 6.276 10.927 4.339 12.004
Usos CAM 219 154 3.385 548 1.092 1.181 1.066 295 326 37.397 5.609 4.135 13.408 2.719 1.349 3.338 4.389 1.441 37.190 2.305 1.786 1.549 11.004 6.161 6.782 16.519 3.194 431 799 11.779 2.993 3.068 2.544 1.159 2.971 1.976 1.079 1.361 2.798 984 2.939 446 1.482 3.101 1.804 875 577 11.678 2.659 1.187 1.910 3.536 1.347 3.561

Memria / 237
Comarca de lABT
Codi ABT 4126 4127 4128 4129
Total general
Poblaci Unitats horitz escolars del PIEC 12.073 32 2.790 3 3.934 3 5.816 9 7.723.744 31.669
Usos PAV 1.521 316 444 657 922.625
Usos POL 2.767 545 767 1.314 1.985.023
Usos SAL 6.284 1.343 1.858 2.868 4.299.300
Usos CAM 1.987 430 619 970 1.248.608

238 / Memria
5.4.6.2
Taula dusos necessaris per agrupaci (AGR)
En el quadre segent shan detallat per a cadascuna de les agrupacions, els usos necessaris resultants de cada tipus dinstallaci considerat en aquest mbit, desprs daplicar el procs de clcul tenint en compte les caracterstiques de cada AGR. Entre els parmetres considerats hi ha la poblaci prevista en lhoritz aix com les unitats escolars. Quadre/taula 5.4.6.2.1
Comarca de lABT Alt Camp Alt Empord Alt Peneds Alt Urgell Alta Ribagora Anoia Bages Baix Camp Baix Ebre Baix Empord Baix Llobregat
Usos necessaris per AGR

Codi AGR 101 201 301 302 401 501 601 701 801 802 901 1001 1002 1101 1102 1103 1104 1201 1301 1302 1303 1401 1501 1601 1701 1702 1801 1901 2001 2101 2102 2103 2104 2105 2106 2201 2301 2401 2402 2501 2601 Poblaci Unitats horitz escolars del PIEC 45.213 185 130.083 506 74.103 252 35.652 153 20.940 89 3.789 23 122.679 491 186.847 815 146.251 571 48.460 146 81.275 344 67.678 237 66.262 230 256.214 990 385.091 1.385 148.984 512 103.249 331 90.244 268 1.590.770 7.740 247.698 1.103 370.577 1.921 39.446 204 18.711 65 22.761 93 88.282 277 65.548 167 20.161 90 55.963 191 184.375 801 173.851 727 63.653 266 86.504 268 56.231 177 50.013 163 44.283 143 71.063 278 38.682 158 101.407 401 66.784 231 12.057 71 7.333 36
Usos PCO 12.203 34.931 19.828 9.677 5.572 1.044 33.111 50.235 39.545 12.897 21.866 18.019 17.678 68.262 103.392 40.047 27.668 23.877 426.097 65.866 101.331 10.625 4.988 6.114 23.399 17.301 5.370 14.757 50.270 47.043 17.229 22.979 14.835 13.242 11.751 19.053 10.315 27.372 17.773 3.270 1.983
Usos ATL 1.994 5.589 3.152 1.617 855 181 5.459 8.254 6.534 2.002 3.541 2.802 2.806 10.892 16.589 6.516 4.440 3.688 70.378 10.530 17.309 1.733 771 979 3.627 2.660 838 2.236 8.577 7.859 2.876 3.608 2.300 2.058 1.836 3.050 1.605 4.488 2.792 546 327
Baix Peneds Barcelons
Bergued Cerdanya Conca de Barber Garraf Garrigues Garrotxa Girons Maresme
Montsi Noguera Osona Pallars Juss Pallars Sobir

Memria / 239
Comarca de lABT Pla de l'Estany Pla d'Urgell Priorat Ribera d'Ebre Ripolls Segarra Segri Selva Solsons Tarragons
Codi AGR 2801 2701 2901 3001 3101 3201 3301 3401 3402 3501 3601 3602 3603 3701 3801 3901 4001 4002 4003 4004 4101 4102 4103
Terra Alta Urgell Val d'Aran Valls Occidental
Valls Oriental
Total general
Poblaci Unitats horitz escolars del PIEC 32.244 128 36.699 143 10.026 34 22.358 116 26.765 132 23.900 84 193.702 962 80.474 294 79.931 266 13.604 56 170.864 833 40.667 136 37.569 88 12.582 56 38.360 161 10.437 43 386.474 1.512 248.760 888 146.830 533 180.466 633 212.875 718 74.671 227 154.319 527 7.723.744 31.669
Usos PCO 8.747 9.829 2.605 6.029 7.157 6.362 52.914 21.556 21.349 3.677 46.836 10.967 9.754 3.323 10.315 2.825 103.923 66.593 39.334 48.842 56.824 19.828 41.506 2.073.910
Usos ATL 1.447 1.561 374 984 1.142 992 9.032 3.431 3.380 581 8.119 1.776 1.424 510 1.685 456 16.995 10.738 6.294 8.135 9.045 3.103 6.706 337.804

240 / Memria
5.5 Concreci dels dficits

Una vegada calculades les necessitats en usos setmana per a cada tipus dinstallaci i mbit, cal avaluar quina part ja queda coberta per installacions existents o actuals i quina no s encara atesa. Aquesta segona part s el dficit, dficit que es tradueix en noves installacions esportives que cal construir. Aquest ltim pas permet fer lavaluaci de les inversions necessries per a completar la xarxa bsica. En aquest procs resulta fonamental conixer el nombre i les caracterstiques de les installacions actuals que reuneixen les condicions establertes per a la xarxa bsica. Tant en lanlisi de la demanda com en la de loferta sha comprovat que hi ha una part de la prctica que no es realitza en installacions que potencialment puguin considerar-se daquesta xarxa; es tracta de les installacions que per titularitat o per caracterstiques no compleixen els requisits establerts. En el Cens d'Equipaments Esportius de Catalunya, CEEC, shan seleccionat aquelles installacions que a priori compleixen amb aquests requeriments i que s'adapten a les caracterstiques de la xarxa bsica. Evidentment correspon a un moment determinat, en aquest cas les censades l1 de gener de 2005, per cal considerar que el cens s un inventari viu en el qual es donen altes i baixes dia a dia. Per tant, el clcul del dficit t com a objectiu noms el de fer la valoraci econmica corresponent i sha de considerar com a provisional ja que en cada moment sha de contrastar amb les installacions existents. Tot i que els mduls estan definits tant pel que fa a les dimensions dels espais esportius com a les caracterstiques dels espais complementaris, no totes les installacions sajusten perfectament a aquests mduls i per tant caldr valorar detalladament, en el desplegament del Pla director, les seves caracterstiques i el seu s per assimilar una determinada installaci a un dels mduls de la xarxa bsica en funci de ls real que estigui donant en cada moment. Un cop establert el nombre i els mduls de les installacions actuals que formen part de la xarxa bsica es procedeix al clcul de la part de necessitats que estan cobrint per a cada mbit territorial. El els mbits que restin necessitats no cobertes sha procedit a assignar tantes installacions com siguin necessries per cobrir els usos deficitaris de cada tipus. La concreci econmica del dficit resulta daplicar els mduls econmics a les installacions deficitries. El resultat sexpressa globalment per a cada comarca, la localitzaci concreta del dficit, municipi a municipi, es far en el desplegament del PIEC amb el desenvolupament dels estudis de localitzaci de les installacions de la xarxa bsica. En el clcul de les necessitats sha vist que els pavellons poliesportius cobreixen necessitats de pista i sala, per tant el procs de determinaci del dficit de cada tipus dinstallaci ha de comenar per determinar el dficit de pavellons, ja que depn del seu nombre la determinaci dels dficits de pistes poliesportives i sales esportives.

Memria / 241
5.5.1 Dficit de pavellons poliesportius

Per a concretar el dficit de pavellons esportius, en primer lloc cal calcular quina part de les necessitats de pavell cal cobrir amb pavellons de la xarxa bsica i en segon lloc quina part daquestes necessitats no estan cobertes pels pavellons actuals en cada ABT. Usos de clcul de pavellons de la xarxa bsica (Uc pav)
Tant en lanlisi de la demanda com en la de loferta sha comprovat que hi ha una part de la prctica que no es realitza en installacions que potencialment puguin considerar-se de la xarxa bsica. Aix un 13% de la poblaci que practica activitats de pista, manifesta realitzarne la prctica en installacions de centres privats, parallelament un 12% de la superfcie de pista en pavell existent no reuneix les condicions establertes per a aquesta xarxa. Aquests percentatges generals poden variar en cada mbit territorial analitzat per amb carcter general sobserva una tendncia a augmentar el nombre de pavellons que resten fora daquesta xarxa a mesura que augmenta la poblaci de lmbit analitzat. Aquest fet s degut principalment a una major presncia en els mbits amb ms poblaci del sector privat esportiu i de pavellons de la xarxa complementria. Per tant, en cada mbit territorial cal adaptar les necessitats de pavell estimades en el clcul de necessitats a la situaci real de cada ABT, afectant-les dun coeficient de prctica en la xarxa bsica, segons la frmula segent: Uc pav = U pav x Cp pav Uc pav = Usos de clcul de pavellons xarxa bsica U pav = Usos necessaris de pavell Cp pav = Coeficient de prctica en la xarxa bsica de lABT En el desplegament del PIEC, amb laprovaci dels estudis de localitzaci de les installacions de la xarxa bsica, sadaptar el coeficient de prctica a la situaci real de cada mbit territorial. Ara, per poder arribar a avaluar econmicament els dficits de pavellons, el Pla director aplica un coeficient de prctica segons una escala progressiva relacionada amb laugment dels habitants de cada ABT.

242 / Memria
Coeficient de prctica en la xarxa bsica per a les necessitats de pavell segons poblaci de lABT
% prctica no privat ENQ-2005 97% 100% 100% 82% 78% 67% 87% 87% 87% % m2 PAV xarxa bsica CEEC 95% 93% 94% 88% 79% 82% 78% 73% 88% Cp pav Proposta del PIEC 99% 96% 93% 90% 87% 84% 81% 78% 87%
Trams de poblaci de lABT Fins a 5.000 5.000-10.000 10.001-25.000 25.001-50.000 50.001-100.000 100.001-200.000 200.001-500.000 Ms de 500.000 Mitjana
Laplicaci daquest coeficient, segons els trams de poblaci de les rees bsiques, dna finalment com a resultat que el 87% de les necessitats totals estaran ateses en installacions de la xarxa bsica, s a dir, es mantenen globalment les proporcions actuals manifestades a lenquesta i al CEEC. Aix tamb es mant la part de la demanda que ara s atesa pel sector privat esportiu i per altres installacions que resten fora de la xarxa bsica. s potencial dels mduls de pavell
En analitzar la utilitzaci dels pavellons s'ha definit el nivell d's mitj i intens de cada mdul de pavell. El PIEC preveu que a mesura que augmenta el nombre de pavellons, augmenti el seu rendiment i per tant el seu s potencial. El nivell mitj s'aplica a les ABT que els pertoca una sola unitat, a mesura que augmenten els usos de clcul i per tant el nombre dunitats necessries, augmenta ls potencial dels pavellons (Up), fins arribar a ls intens establert. Quadre/taula 5.5.1.1.3 Nivell ds dels mduls de pavell poliesportiu
PAV-1 Mitj Intens Um1 Ui1 556 920 PAV-2 Mitj Intens Um2 Ui2 1.117 1.849 PAV-3 Mitj Intens Um3 Ui3 1.419 2.354
Pavellons poliesportius
Total usos / setmana
Aix doncs, l's potencial de cada pavell ser el corresponent a ls mitj, multiplicat per un coeficient que estar en funci del volum de les necessitats de clcul.
Up pav = Um x Ci pav
Up pav = s potencial del mdul de pavell Um = s mitj del mdul de pavell Ci pav = Coeficient dincrement de ls pavell

Memria / 243
El coeficient dincrement ds (Ci) s un factor que sincrementa exponencialment en funci del nombre teric dinstallacions que serien necessries per cobrir els usos de clcul de lmbit territorial, s a dir, en funci del nombre dusos de clcul ( Uc pav ) previstos per a cada ABT i de ls mitj del mdul intermedi (PAV-2), segons lequaci segent:
Ci pav = ( Uc pav / U m2 )
0,125
Ci pav = Coeficient dincrement de ls pavell Uc pav = Usos de clcul pavell ABT U m2 = s mitj del mdul PAV-2
Laplicaci daquest coeficient per al clcul de ls potencial de cada mdul tindr com a lmits inferior ls mitj i com a mxim ls intens previst per a cada mdul de pavell. Quadre/taula 5.5.1.1.4 Representaci grfica del coeficient dincrement de pavellons
1,70 1,60 1,50 1,40 1,30 1,20 1,10 1,00 0,90

0 5.000 10.000 15.000 20.000 25.000 30.000 35.000 40.000 45.000 50.000 55.000 60.000 65.000 70.000
Ci pav
Usos de clcul ABT de PAV (Uc pav)
Pavellons poliesportius deficitaris
Per al clcul dels pavellons poliesportius deficitaris sha partit de les necessitats cobertes pels pavellons actuals en cada ABT que formen part de la xarxa bsica i de lassignaci dels pavellons deficitaris necessaris per cobrir els usos de clcul resultants per a cada ABT, tot seguint el segent procs: 1- Es calculen els usos de pavell coberts pels pavellons actuals de la xarxa bsica per a cada ABT, multiplicant el nombre de pavellons per ls potencial aplicable a cada mdul de pavell i a cada mbit territorial. 2- Sassignar un mdul de pavell deficitari als municipis de lABT que no disposin actualment de cap mdul de pavell per tinguin els usos de clcul suficients com per justificar-lo, es a dir, els usos de clcul del municipi sn superiors a ls potencial del mdul de pavell de la xarxa bsica.

244 / Memria
3- Per a cada ABT es calculen els usos ja coberts pels pavellons actuals i pels deficitaris assignats als municipis en el punt anterior. Si resten usos deficitaris superiors a ls potencial de qualsevol mdul de pavell, sassignaran, amb criteris de distribuci territorial i volum dusos, tants mduls de pavell deficitari com siguin necessaris per a cobrir els usos de lmbit territorial. Abans dassignar lltim mdul deficitari es comprovar si els usos que resten per cobrir es poden absorbir aplicant un s intens als pavellons assignats anteriorment. L1 de gener de 2005 hi havia a la xarxa bsica un total de 623 pavellons actuals entre els quals predomina el mdul PAV-2, per acabar de cobrir les necessitats de la xarxa bsica de les diferents ABT amb els criteris anteriorment exposats, cal construir un total de 129 pavellons nous, la qual cosa representa que en aquest moments hi ha un 17% de dficit per completar el total de pavellons de la xarxa bsica. Aquest nombre de pavellons representa que quan la xarxa bsica estigui completa correspondria de mitjana un pavell poliesportiu per cada 10.270 habitants de lhoritz del PIEC, tot i que depenent de la poblaci de cada ABT aquest parmetre varia des de menys de 5.000 habitants per pavell en els mbits que tenen menys poblaci fins als 20.000 per a les ABT ms poblades. Lanlisi de les dades de dficit, segons la poblaci de les diferents ABT, dna com a resultat que els percentatges de dficits ms importants es concentren principalment en les ABT que tenen ms de 200.000 habitants ja que el seu percentatge de dficit est clarament per sobre de la mitjana. Per contra, les ABT que tenen menys de 25.000 habitants presenten un dficit per sota del 10%, molt inferior a la mitjana global. Quadre/taula 5.5.1.1.5
Poblaci de lABT Fins a 10.000 10.001-25.000 25.001-50.000 50.001-100.000 100.001-200.000 200.001-500.000 Ms de 500.000 Total
Pavellons actuals i deficitaris segons grandria de lABT

Pavellons deficitaris
PAV-1 PAV-2 PAV-3 Total
Pavellons actuals
Total PAV
PAV
Habitants Per % def. PAV 7% 6% 11% 21% 17% 34% 23% 17% 4.270 8.864 11.951 14.246 14.468 17.400 21.497 10.271
52 31 14 21 9 14 24 156
134 49 30 22 14 11 17 306
65 49 22 23 21 10 16 161
251 129 66 66 44 35 57 623
1 1 0 0 0 0 0 2
14 4 2 3 2 1 0 62
3 3 6 15 7 17 17 65
18 8 8 18 9 18 17 129
269 137 74 84 53 53 74 752
El mapa de la pgina segent mostra grficament els dficits de pavellons poliesportius sobre el territori, segons el seu mbit territorial, tamb localitza geogrficament els pavellons actuals de la xarxa bsica. Finalment, a lltima taula daquest punt es presenta el resum del dficit per comarca. Cal destacar que totes les comarques tenen pavell i que 13 no en tenen cap dficit. Els percentatges de dficits ms importants, al voltant del 50%, es concentren principalment en

Memria / 245
comarques amb poca poblaci que tot i tenir algun pavell actualment, tenen determinades ABT sense aquesta installaci. Cal considerar que aquestes dades tenen com a objectiu fer la valoraci econmica del dficit de pavellons poliesportius de la xarxa bsica. En el desplegament del PIEC sha de contrastar aquest dficit amb les installacions existents en cada moment i amb la seva distribuci municipal segons els estudis de localitzaci i mapes municipals corresponents. Quadre/taula 5.5.1.1.6 Mapa de pavellons actuals i dficits per ABT

246 / Memria
Pavellons poliesportius actuals i deficitaris per comarca
Pavellons actuals
Pavellons deficitaris
Total PAV
PAV % def.
0 4 3 0 0 6 6 3 1 3 13 2 34 2 1 0 1 1 2 1 5 1 2 9 0 1 10 4 0 0 3 2 3 2 3 0 1 4 2 17 4 156
4 6 7 2 1 7 16 10 4 10 25 4 23 5 3 4 4 2 3 17 15 4 5 14 2 1 5 1 1 5 4 3 11 16 2 4 3 3 1 24 25 306
0 5 3 1 0 2 4 6 1 4 18 1 28 1 0 0 2 0 1 4 16 2 0 5 0 0 1 1 0 0 1 1 8 4 0 10 0 1 0 15 15 161
4 15 13 3 1 15 26 19 6 17 56 7 85 8 4 4 7 3 6 22 36 7 7 28 2 2 16 6 1 5 8 6 22 22 5 14 4 8 3 56 44 623
0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1 0 1 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 2
1 2 4 1 0 3 2 3 3 0 4 3 0 2 0 1 1 3 1 1 4 1 1 3 0 0 1 0 1 0 0 0 4 2 0 4 0 0 0 2 4 62
1 1 0 0 0 0 0 0 1 0 9 0 26 0 0 0 2 0 1 0 3 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1 0 0 0 17 3 65
2 3 4 1 0 3 2 3 4 0 13 3 26 2 0 1 3 3 3 1 8 1 1 3 0 0 1 0 1 0 0 0 4 2 0 5 0 0 0 19 7 129
6 18 17 4 1 18 28 22 10 17 69 10 111 10 4 5 10 6 9 23 44 8 8 31 2 2 17 6 2 5 8 6 26 24 5 19 4 8 3 75 51 752
33% 17% 24% 25% 0% 17% 7% 14% 40% 0% 19% 30% 23% 20% 0% 20% 30% 50% 33% 4% 18% 13% 13% 10% 0% 0% 6% 0% 50% 0% 0% 0% 15% 8% 0% 26% 0% 0% 0% 25% 14% 17%

Memria / 247
5.5.2 Dficit de pistes poliesportives

Per a concretar el dficit de pistes poliesportives, en primer lloc cal calcular quina part de les necessitats de pista cal cobrir amb pistes de la xarxa bsica i en segon lloc quina part daquestes necessitats no estan cobertes per les pistes i pavellons actuals en cada ABT. Usos de clcul de pista poliesportiva de la xarxa bsica (Uc pol)
Tant en lanlisi de la demanda com en la de loferta sha comprovat que hi ha una part de la prctica que no es realitza en installacions que potencialment puguin considerar-se de la xarxa bsica. Aix un 13% de la poblaci que practica activitats de pista, manifesta realitzarne la prctica en installacions de centres privats, parallelament un 24 % de la superfcie de pista poliesportiva existent no reuneix les condicions establertes per a aquesta xarxa. Aquests percentatges generals poden variar en cada mbit territorial analitzat per amb carcter general sobserva una tendncia a augmentar el nombre de pistes poliesportives que resten fora daquesta xarxa a mesura que augmenta la poblaci de lmbit analitzat. Aquest fet s degut principalment a una major presencia en els mbits amb ms poblaci del sector privat esportiu i de pistes de la xarxa complementria. Per tant, en cada mbit territorial cal adaptar les necessitats de pista poliesportiva estimades en el clcul de necessitats a la situaci real de cada ABT, afectant-les de un coeficient de prctica en la xarxa bsica, segons la frmula segent: Uc pol = U pol x Cp pol Uc pol = Usos de clcul de pista poliesportiva xarxa bsica U pol = Usos necessaris de pista poliesportiva Cp pol = Coeficient de prctica en la xarxa bsica de lABT En el desplegament del PIEC, amb laprovaci dels estudis de localitzaci de les installacions de la xarxa bsica, sadaptar el coeficient de prctica a la situaci real de cada mbit territorial, ara, per poder arribar a avaluar econmicament els dficits de pavellons, el Pla director aplica un coeficient de prctica segons una escala progressiva relacionada amb laugment dels habitants de cada ABT.

248 / Memria
Coeficient de prctica en la xarxa bsica per a les necessitats de pista poliesportiva segons poblaci de lABT
% prctica no privat ENQ-2005 97% 100% 100% 82% 78% 67% 87% 87% 87% % m2 POL xarxa bsica CEEC Cp pol Proposta del PIEC
81% 77% 75% 73% 73% 74% 78% 77% 76%
84% 83% 82% 81% 80% 79% 78% 77% 80%
Laplicaci daquest coeficient, segons els trams de poblaci de les rees bsiques dna finalment com a resultat que el 80% de les necessitats totals estaran ateses en installacions de la xarxa bsica, s a dir un valor global intermedi entre les proporcions actuals manifestades a lenquesta i al CEEC. Aix tamb es mant la part de la demanda que ara s atesa pel sector privat esportiu i per altres installacions que resten fora de la xarxa bsica. s potencial dels mduls de pista poliesportiva
En analitzar la utilitzaci de les pistes poliesportives s'ha definit el nivell d's mitj i intens de cada mdul de pista poliesportiva. El PIEC preveu que a mesura que augmenta el nombre de pistes, augmenti el seu rendiment i per tant el seu s potencial. El nivell mitj s'aplica a les ABT que els pertoca una sola unitat, a mesura que augmenten els usos de clcul i per tant el nombre dunitats necessries, augmenta ls potencial de les pistes poliesportives (Up pol), fins arribar a ls intens establert. Quadre/taula 5.5.2.1.3
Pistes poliesportives
Nivell ds dels mduls de pista poliesportiva

POL-1 Mitj Intens Um1 Ui1 POL-2 Mitj Intens Um2 Ui2 POL-3 Mitj Intens Um3 Ui3
435
719
710
1.166
1.031
1.705
Aix doncs, l's potencial de cada pista poliesportiva ser el corresponent a ls mitj, multiplicat per un coeficient que estar en funci del volum de les necessitats de clcul.
Up pol = Um x Ci pol
Up pol = s potencial del mdul de pista pol. Um = s mitj del mdul de pista pol. Ci pol = Coeficient dincrement de ls de pista pol.

Memria / 249
El coeficient dincrement ds (Ci pol) s un factor que sincrementa exponencialment en funci del nombre teric dinstallacions que serien necessries per cobrir els usos de clcul de lmbit territorial, s a dir, en funci del nombre dusos de clcul ( Uc pol ) previstos per a cada ABT i de ls mitj del mdul intermedi (POL-2), segons lequaci segent:
Ci pol = ( Uc pol / U m2 )
0,125
Ci pol = Coeficient dincrement de ls pista pol. Uc pol = Usos de clcul pista pol. ABT U m2 = s mitj del mdul POL-2
Laplicaci daquest coeficient per al clcul de ls potencial de cada mdul tindr com a lmit inferior, ls mitj i com a mxim, ls intens previst per a cada mdul de pista poliesportiva. Quadre/taula 5.5.2.1.4
1,70 1,60 1,50 1,40 1,30 1,20 1,10 1,00 0,90
0 5.000 10.000 15.000 20.000 25.000 30.000 35.000 40.000 45.000
Representaci grfica del coeficient de increment de les pistes
Ci pol
Usos de clcul ABT de POL (Uc pol)
poliesportives Pistes poliesportives deficitries
Per al clcul de les pistes poliesportives deficitries sha partit de les necessitats cobertes per les pistes poliesportives actuals en cada ABT que formen part de la xarxa bsica i de lassignaci de les pistes poliesportives deficitries necessries per cobrir els usos de clcul resultants per a cada ABT, tot seguint el segent procs: 1- Es calculen els usos de pista poliesportiva coberts per les pistes poliesportives actuals de la xarxa bsica per a cada ABT, multiplicant el nombre de les pistes poliesportives per ls potencial aplicable a cada mdul de pista poliesportiva i a cada mbit territorial. 2- Sassignar un mdul de pista poliesportiva deficitari als municipis de lABT que no disposin actualment de cap mdul de pista poliesportiva per tinguin els usos de clcul suficients com per justificar-lo, s a dir, els usos de clcul del municipi sn superiors a ls potencial del mdul de pista poliesportiva de la xarxa bsica. Tamb sassignar un mdul de pista deficitria als municipis de lABT que tinguin escola i no disposin actualment de cap mdul de pista o pavell.

250 / Memria
3- Per a cada ABT es calculen els usos ja coberts per les pistes poliesportives actuals i pels deficitaris assignats als municipis en el punt anterior, tamb es tindran en compte els usos de pista en pavell. Si resten usos deficitaris superiors a ls potencial de qualsevol mdul de pista poliesportiva, sassignaran, amb criteris de distribuci territorial i volum dusos, tants mduls de pista poliesportiva deficitaris com siguin necessaris per a cobrir els usos de lmbit territorial. Abans dassignar lltim mdul deficitari es comprovar si els usos que resten per cobrir es poden absorbir aplicant un s intens a les pistes poliesportives assignades anteriorment. L1 de gener de 2005 hi havia a la xarxa bsica un total de 2.851 pistes poliesportives actuals entre les quals predomina el mdul POL-2, per acabar de cobrir les necessitats de la xarxa bsica de les diferents ABT amb els criteris anteriorment exposats, cal construir un total de 53 pistes noves, la qual cosa representa que hi ha noms un 2% de dficit per completar el total de pistes de la xarxa bsica. Aquest nombre de pistes representa que quan la xarxa bsica estigui completa correspondria de mitjana una pista poliesportiva per cada 2.660 habitants de lhoritz del PIEC, tot i que depenent de la poblaci de cada ABT aquest parmetre varia des daproximadament els 1.500 habitants per pista en les que tenen menys poblaci fins als gaireb 5.000 habitants per a les ABT ms poblades. Lanlisi de les dades de dficit, segons la poblaci de les diferents ABT, dna com a resultat que els percentatges de dficits ms alts es concentren en els dos extrems, per una part en les ABT que tenen ms de 500.000 habitants i per laltre en les de menys de 10.000 habitants, ja que el seu percentatge de dficit est per sobre de la mitjana. Per contra, les ABT que tenen entre 100.000 i 500.000 habitants presenten un dficit prcticament nul. Quadre/taula 5.5.2.1.5 Pistes poliesportives actuals i deficitries segons grandria de lABT
Pistes actuals
POL-1 POL-2 POL-3 Total
Pistes deficitries
POL-1 POL-2 POL-3 Total
Habitants Per POL % def. POL Total POL
182 141 119 131 118 110 148
549 371 187 237 138 166 150
19 19 8 19 7 16 16
750 531 314 387 263 292 314
0 0 0 0 0 0 0 0
22 4 2 2 0 0 0 30
3 4 4 0 1 0 11 23
25 8 6 2 1 0 11 53
775 539 320 389 264 292 325 2.904
3% 1% 2% 1% 0% 0% 3% 2%
1.482 2.253 2.764 3.076 2.904 3.158 4.895 2.660
949 1.798 104 2.851
El mapa de la pgina segent mostra grficament els dficits de pista poliesportiva sobre el territori, segons el seu mbit territorial, tamb es localitzen geogrficament les pistes poliesportives actuals de la xarxa bsica.

Memria / 251
Finalment, a lltima taula daquest punt es presenta el resum del dficit per comarca. Cal destacar que totes les comarques tenen pista i que 23 no en tenen cap dficit. Els percentatges de dficits ms importants, per sobre del 10%, es concentren principalment en comarques amb molts municipis i poca poblaci, normalment sn comarques de muntanya. Cal considerar que aquestes dades tenen com a objectiu fer la valoraci econmica del dficit de pistes poliesportives de la xarxa bsica. En el desplegament del PIEC sha de contrastar aquest dficit amb les installacions existents en cada moment i amb la seva distribuci municipal segons els estudis de localitzaci i mapes municipals corresponents.
Mapa de pistes actuals i dficits per ABT

252 / Memria
Pistes poliesportives actuals i deficitaris per comarca
Pistes actuals
Pistes deficitaries
Total POL
POL % def.
POL-1 POL-2 POL-3 Total POL-1 POL-3 POL-3 Total
5 16 27 2 0 27 23 20 9 14 118 6 243 11 1 4 16 5 16 29 56 3 11 20 2 2 3 9 8 1 2 5 48 13 5 27 2 5 4 101 30 949
26 44 34 11 3 34 65 64 35 35 178 25 249 24 9 20 23 21 19 44 74 35 30 53 9 6 15 10 17 21 13 20 60 36 9 71 11 23 2 214 106 1798
0 5 2 0 1 2 4 2 0 1 8 1 26 0 0 0 7 0 2 5 7 1 1 1 0 1 0 0 0 1 0 1 5 3 0 1 0 0 0 10 6 104
31 65 63 13 4 63 92 86 44 50 304 32 518 35 10 24 46 26 37 78 137 39 42 74 11 9 18 19 25 23 15 26 113 52 14 99 13 28 6 325 142 2851
0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0
1 8 0 3 0 2 1 0 1 1 0 0 0 0 3 0 0 0 3 0 1 0 0 1 0 0 0 0 0 0 0 0 1 0 0 0 0 1 1 0 2 30
0 0 0 0 0 0 0 0 0 1 0 0 11 0 0 0 2 0 0 0 6 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1 2 23
1 8 0 3 0 2 1 0 1 2 0 0 11 0 3 0 2 0 3 0 7 0 0 1 0 0 0 0 0 0 0 0 1 0 0 0 0 1 1 1 4 53
32 73 63 16 4 65 93 86 45 52 304 32 529 35 13 24 48 26 40 78 144 39 42 75 11 9 18 19 25 23 15 26 114 52 14 99 13 29 7 326 146 2904
3% 11% 0% 19% 0% 3% 1% 0% 2% 4% 0% 0% 2% 0% 23% 0% 4% 0% 8% 0% 5% 0% 0% 1% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 1% 0% 0% 0% 0% 3% 14% 0% 3% 2%

Memria / 253
5.5.3 Dficit de sales esportives

Per a concretar el dficit de sales esportives, en primer lloc cal calcular quina part de les necessitats de sala cal cobrir amb sales de la xarxa bsica i en segon lloc quina part daquestes necessitats no estan cobertes per les de sales esportives i pavellons poliesportius actuals en cada ABT. Usos de clcul de sala esportiva de la xarxa bsica (Uc sal)
Tant en lanlisi de la demanda com en la de loferta sha comprovat que hi ha una part de la prctica que no es realitza en installacions que potencialment puguin considerar-se de la xarxa bsica. Aix un 41% de la poblaci que practica activitats de sala esportiva, manifesta realitzar-ne la prctica en installacions de centres privats, parallelament un 47% de la superfcie de sala esportiva existent no reuneix les condicions establertes per a aquesta xarxa. Aquests percentatges generals poden variar en cada mbit territorial analitzat per amb carcter general sobserva una tendncia a augmentar el nombre de sales esportives que resten fora daquesta xarxa a mesura que augmenta la poblaci de lmbit analitzat. Aquest fet s degut principalment a una major presncia en els mbits amb ms poblaci del sector privat esportiu i de sales petites o de la xarxa complementria. Per tant, en cada mbit territorial cal adaptar les necessitats de sala esportiva estimades en el clcul de necessitats a la situaci real de cada ABT, afectant-les dun coeficient de prctica en la xarxa bsica, segons la frmula segent: Uc sal = U sal x Cp sal Uc sal = Usos de clcul de sales xarxa bsica U sal = Usos necessaris de sala esportiva Cp sal = Coeficient de prctica en la xarxa bsica de lABT En el desplegament del PIEC, amb laprovaci dels estudis de localitzaci de les installacions de la xarxa bsica, sadaptar el coeficient de prctica a la situaci real de cada mbit territorial, ara, per poder arribar a avaluar econmicament els dficits de sales esportives, el Pla director aplica un coeficient de prctica segons una escala progressiva relacionada amb laugment dels habitants de cada ABT.

254 / Memria
Coeficient de prctica en la xarxa bsica per a les necessitats de sala segons poblaci de lABT
% prctica no privat ENQ-2005 % m2 SAL xarxa bsica CEEC Cp sal Proposta del PIEC
67% 61% 62% 59% 55% 45% 60% 60% 59%
60% 59% 54% 53% 49% 54% 53% 49% 53%
67% 65% 63% 61% 59% 57% 55% 53% 59%
Laplicaci daquest coeficient, segons els trams de poblaci de les rees bsiques dna finalment com a resultat que el 59% de les necessitats totals seran ateses en installacions de la xarxa bsica, s a dir, es mantenen globalment les proporcions actuals manifestades a lenquesta i augmenta el % actual del CEEC. s potencial dels mduls de sala esportiva
En analitzar la utilitzaci de les sales esportives s'ha definit el nivell d's mitj i intens de cada mdul de sala esportiva. El PIEC preveu que a mesura que augmenta el nombre de sales, augmenti el seu rendiment i per tant el seu s potencial. El nivell mitj s'aplica a les ABT que els pertoca una sola unitat, a mesura que augmenten els usos de clcul i per tant el nombre dunitats necessries, augmenta ls potencial de les sales esportives (Up sal), fins arribar a ls intens establert. Quadre/taula 5.5.3.1.3
Sales esportives
Nivell ds dels mduls de sala esportiva

SAL-1 Mitj Intens Um1 Ui1 SAL-2 Mitj Intens Um2 Ui2 SAL-3 Mitj Intens Um3 Ui3
799
1.297
1.072
1.724
1.361
2.196
Aix doncs, l's potencial de cada sala esportiva ser el corresponent a ls mitj, multiplicat per un coeficient que estar en funci del volum de les necessitats de clcul.
Up sal = Um x Ci sal
Up sal = s potencial del mdul de sala esportiva Um = s mitj del mdul de sala esportiva Ci sal = Coeficient dincrement de ls de sala esportiva

Memria / 255
El coeficient dincrement ds (Ci sal) s un factor que sincrementa exponencialment en funci del nombre teric dinstallacions que serien necessries per cobrir els usos de clcul de lmbit territorial, s a dir, en funci del nombre dusos de clcul (Uc sal) previstos per a cada ABT i de ls mitj del mdul intermedi (SAL-2), segons lequaci segent:
Ci sal = ( Uc sal / U m2 )
0,125
Ci sal = Coeficient dincrement de ls sala Uc sal = Usos de clcul sala ABT U m2 = s mitj del mdul SAL-2
Laplicaci daquest coeficient per al clcul de ls potencial de cada mdul tindr com a lmit inferior, ls mitj i com a mxim, ls intens previst per a cada mdul de sala esportiva. Quadre/taula 5.5.3.1.4 Representaci grfica del coeficient de increment de les sales esportives
1,70 1,60 1,50 1,40 1,30 1,20 1,10 1,00 0,90

0 5.000 10.000 15.000 20.000 25.000 30.000 35.000 40.000 45.000 50.000 55.000 60.000
Ci sal
Usos de clcul ABT de SAL (Uc sal)
Sales esportives deficitries
Per al clcul de les sales esportives deficitries sha partit de les necessitats cobertes per les sales actuals en cada ABT que formen part de la xarxa bsica i de lassignaci de les sales esportives deficitries necessries per cobrir els usos de clcul resultants per a cada ABT, tot seguint el segent procs: 1- Es calculen els usos de sala esportiva coberts per les sales actuals de la xarxa bsica per a cada ABT, multiplicant el nombre de sales esportives per ls potencial aplicable a cada mdul de sala i a cada mbit territorial. 2- Sassignar un mdul de sala esportiva deficitari als municipis de lABT que no disposin actualment de cap mdul de sala esportiva o pavell, per tinguin els usos de clcul suficients com per justificar-lo, es a dir, els usos de clcul del municipi sn superiors a ls potencial del mdul de sala esportiva de la xarxa bsica. Tamb sassignar un mdul de sala deficitria als municipis de lABT que tinguin escola dalmenys 6 unitats i no disposin actualment de cap mdul de pista o pavell. Pla director dinstallacions i equipaments esportius de Catalunya
256 / Memria
3- Per a cada ABT es calculen els usos ja coberts per les sales esportives actuals i pels deficitaris assignats als municipis en el punt anterior, tamb es tindran en compte els usos de sala en pavell. Si resten usos deficitaris superiors a ls potencial de qualsevol mdul de sala esportiva, sassignaran, amb criteris de distribuci territorial i volum dusos, tants mduls de sala esportiva deficitaris com siguin necessaris per a cobrir els usos de lmbit territorial. Abans dassignar lltim mdul deficitari es comprovar si els usos que resten per cobrir es poden absorbir aplicant un s intens a les sales esportives assignades anteriorment.
L1 de gener de 2005 hi havia a la xarxa bsica un total de 1.086 sales actuals entre les quals predomina el mdul SAL-1, per acabar de cobrir les necessitats de la xarxa bsica de les diferents ABT amb els criteris anteriorment exposats, cal construir un total de 198 sales noves, la qual cosa representa que hi ha un 15% de dficit per completar el total de sales de la xarxa bsica. Aquest nombre de sales representa que, quan la xarxa bsica estigui completa correspondr de mitjana una sala esportiva per cada 6.015 habitants de lhoritz del PIEC. Aquest parmetre no varia substancialment entre els diferents trams de poblaci per sobta que les ABT amb menys de 10.000 habitants presentin una dotaci per sota de la mitjana, aquest fet sexplica perqu en aquest tram els pavellons cobreixen normalment les necessitats de sala. Lanlisi de les dades de dficit, segons la poblaci de les diferents ABT, dna com a resultat que els percentatges de dficits ms importants es concentren principalment en les ABT amb menys poblaci.
Sales esportives actuals i deficitries segons grandria de lABT

Sales actuals Sales deficitries
SAL-1 SAL-2 SAL-3 Total
Total SAL
SAL
Habitants Per % def. SAL
61 67 53 63 42 43 86 415
42 65 43 67 41 48 96 402
46 57 32 37 13 27 57
149 189 128 167 96 118 239
7 0 1 0 0 0 0 8
16 18 5 1 0 0 0 40
9 28 26 32 25 23 7 150
32 46 32 33 25 23 7
181 235 160 200 121 141 246
18% 20% 20% 17% 21% 16% 3% 15%
6.346 5.167 5.527 5.983 6.337 6.540 6.467 6.015
269 1.086
198 1.284
El mapa de la pgina segent mostra grficament els dficits de sala esportiva sobre el territori, segons el seu mbit territorial, tamb es localitzen geogrficament les sales actuals de la xarxa bsica.

Memria / 257
Finalment, a lltima taula daquest punt es presenta el resum del dficit per comarca. Cal destacar que prcticament la totalitat de les comarques tenen sala esportiva i que 15 no en tenen cap dficit. Els percentatges de dficits ms importants, al voltant del 50%, es concentren principalment en lAlt Camp i la Ribera dEbre. Cal considerar que aquestes dades tenen com a objectiu fer la valoraci econmica del dficit de sales esportives de la xarxa bsica. En el desplegament del PIEC sha de contrastar aquest dficit amb les installacions existents en cada moment i amb la seva distribuci municipal segons els estudis de localitzaci i mapes municipals corresponents.
Mapa de Sales actuals i dficits per ABT

258 / Memria
Sales esportives actuals i deficitries per comarca
Sales actuals
Sales deficitaries
Total SAL
SAL % def.
2 6 3 2 0 9 10 6 3 13 51 5 115 3 3 2 7 1 1 13 23 2 1 8 1 2 1 2 2 0 2 1 11 11 0 11 0 3 0 65 14 415
0 10 7 1 0 4 12 6 3 1 57 6 122 3 1 0 2 1 5 11 16 5 2 7 1 0 1 2 0 1 2 0 7 5 2 10 2 3 2 60 22 402
1 3 1 17 4 14 1 4 0 0 4 17 11 33 5 17 5 11 6 20 29 137 2 13 72 309 2 8 2 6 1 3 6 15 0 2 1 7 8 32 15 54 3 10 2 5 6 21 2 4 0 2 0 2 1 5 1 3 1 2 2 6 1 2 6 24 7 23 0 2 6 27 0 2 3 9 1 3 38 163 13 49 269 1.086
0 0 0 0 0 0 0 0 0 3 0 0 0 0 1 1 0 0 0 0 0 0 0 3 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 8
1 1 1 0 0 3 1 0 2 2 0 2 0 0 0 0 1 0 2 0 7 0 0 2 0 0 0 0 0 0 0 0 1 1 0 4 0 0 0 2 7 40
2 3 3 0 0 4 2 9 2 2 22 1 32 0 0 0 7 0 1 1 19 3 0 2 0 0 0 1 0 2 0 0 4 2 0 9 0 0 0 6 11 150
3 4 4 0 0 7 3 9 4 7 22 3 32 0 1 1 8 0 3 1 26 3 0 7 0 0 0 1 0 2 0 0 5 3 0 13 0 0 0 8 18 198
6 21 18 4 0 24 36 26 15 27 159 16 341 8 7 4 23 2 10 33 80 13 5 28 4 2 2 6 3 4 6 2 29 26 2 40 2 9 3 171 67 1.284
50% 19% 22% 0% 0% 29% 8% 35% 27% 26% 14% 19% 9% 0% 14% 25% 35% 0% 30% 3% 33% 23% 0% 25% 0% 0% 0% 17% 0% 50% 0% 0% 17% 12% 0% 33% 0% 0% 0% 5% 27% 15%

Memria / 259
5.5.4 Dficit de camps poliesportius

Per a concretar el dficit de camps poliesportius, en primer lloc cal calcular quina part de les necessitats de camp cal cobrir amb camps poliesportius de la xarxa bsica i en segon lloc quina part daquestes necessitats no estan cobertes pels camps poliesportius actuals en cada ABT. Usos de clcul de camp poliesportiu de la xarxa bsica (Uc cam)
Tant en lanlisi de la demanda com en la de loferta sha comprovat que hi ha una part de la prctica que no es realitza en installacions que potencialment puguin considerar-se de la xarxa bsica. Aix un 18% de la poblaci que practica activitats de camp, manifesta realitzarne la prctica en installacions de centres privats, parallelament, un 20% de la superfcie de sala esportiva existent no reuneix les condicions establertes per a aquesta xarxa. Aquests percentatges generals poden variar en cada mbit territorial analitzat per amb carcter general sobserva una tendncia a augmentar el nombre de camps que resten fora daquesta xarxa a mesura que augmenta la poblaci de lmbit analitzat. Aquest fet s degut principalment a una major presncia en els mbits amb ms poblaci del sector privat esportiu i de camps petits o de la xarxa complementria. Per tant, a cada mbit territorial cal adaptar les necessitats de sala esportiva estimades en el clcul de necessitats a la situaci real de cada ABT, afectant-les dun coeficient de prctica en la xarxa bsica, segons la frmula segent: Uc cam = U cam x Cp cam Uc cam = Usos de clcul de camps xarxa bsica U cam = Usos necessaris de camp Cp cam = Coeficient de prctica en la xarxa bsica de lABT En el desplegament del PIEC, amb laprovaci dels estudis de localitzaci de les installacions de la xarxa bsica, sadaptar el coeficient de prctica a la situaci real de cada mbit territorial, ara, per poder arribar a avaluar econmicament els dficits de sales esportives, el Pla director aplica un coeficient de prctica segons una escala progressiva relacionada amb laugment dels habitants de cada ABT.

260 / Memria
Coeficient de prctica en la xarxa bsica per a les necessitats de camp segons poblaci de lABT
% prctica no privat ENQ-2005 % m2 CAM xarxa bsica CEEC Cp cam Proposta del PIEC
86% 84% 100% 100% 64% 72% 81% 81% 82%
84% 83% 79% 73% 78% 78% 81% 74% 80%
88% 86% 84% 82% 80% 78% 76% 74% 80%
Laplicaci daquest coeficient, segons els trams de poblaci de les rees bsiques dna finalment com a resultat que el 80% de les necessitats totals estaran ateses en installacions de la xarxa bsica, s a dir, es mantenen globalment les proporcions actuals manifestades a lenquesta i del CEEC. s potencial dels mduls de camp poliesportiu
En analitzar la utilitzaci dels camps s'ha definit el nivell d's mitj i intens de cada mdul de camp poliesportiu. El PIEC preveu que a mesura que augmenta el nombre de camps, augmenti el seu rendiment i per tant el seu s potencial. El nivell mitj s'aplica a les ABT que els pertoca una sola unitat, a mesura que augmenten els usos de clcul i per tant el nombre dunitats necessries, augmenta ls potencial del camp poliesportius (Up cam), fins arribar a ls intens establert. Quadre/taula 5.5.4.1.3
Camps poliesportius
Nivell ds dels mduls de camp poliesportiu

CAM-1 Mitj Intens Um1 Ui1 CAM-2 Mitj Intens Um2 Ui2 CAM-3 Mitj Intens Um3 Ui3
795
1.335
1.395
2.325
1.875
3.135
Aix doncs, l's potencial de cada camp poliesportiu ser el corresponent a ls mitj, multiplicat per un coeficient que estar en funci del volum de les necessitats de clcul.
Up cam = Um x Ci cam
Up cam = s potencial del mdul de camp pol. Um = s mitj del mdul de camp poliesportiu Ci cam = Coeficient dincrement de ls de camp

Memria / 261
El coeficient dincrement ds (Ci cam) s un factor que sincrementa exponencialment en funci del nombre teric dinstallacions que serien necessries per cobrir els usos de clcul de lmbit territorial, s a dir, en funci del nombre dusos de clcul (Uc cam) previstos per a cada ABT i de ls mitj del mdul intermedi (CAM-2), segons lequaci segent:
Ci cam = ( Uc cam / U m2 )
0,125
Ci cam = Coeficient dincrement de ls camp Uc cam = Usos de clcul camp ABT U m2 = s mitj del mdul CAM-2
Laplicaci daquest coeficient per al clcul de ls potencial de cada mdul tindr com a lmit inferior, ls mitj i com a mxim, ls intens previst per a cada mdul de camp poliesportiu. Quadre/taula 5.5.4.1.4 Representaci grfica del coeficient de increment dels camps poliesportius
1,70 1,60 1,50 1,40 1,30 1,20 1,10 1,00 0,90

0 10.000 5.000 20.000 15.000 30.000 25.000 40.000 35.000 45.000 55.000 50.000 65.000 60.000 75.000 70.000 85.000 80.000 90.000
Ci cam
Usos de clcul ABT de CAM (Uc cam)
Camps poliesportius deficitaris
Per al clcul dels camps poliesportius deficitaris sha partit de les necessitats cobertes pels camps actuals en cada ABT que formen part de la xarxa bsica i de lassignaci dels camps poliesportius deficitaris necessaris per cobrir els usos de clcul resultants per a cada ABT, tot seguint el segent procs: 1- Es calculen els usos de camp poliesportiu coberts pels camps actuals de la xarxa bsica per a cada ABT, multiplicant el nombre de camps per ls potencial aplicable a cada mdul de camp i a cada mbit territorial. 2- Sassignar un mdul de camp poliesportiu deficitari als municipis de lABT que no disposin actualment de cap mdul de camp, per tinguin els usos de clcul suficients com per justificar-lo, s a dir, els usos de clcul del municipi sn superiors a ls potencial del mdul de camp poliesportiu de la xarxa bsica.

262 / Memria
3- Per a cada ABT es calculen els usos ja coberts pels camps poliesportius actuals i pels deficitaris assignats als municipis en el punt anterior. Si resten usos deficitaris superiors a ls potencial de qualsevol mdul de camp poliesportiu, sassignaran, amb criteris de distribuci territorial i volum dusos, tants mduls de camp deficitaris com siguin necessaris per a cobrir els usos de lmbit territorial. Abans dassignar lltim mdul deficitari es comprovar si els usos que resten per cobrir es poden absorbir aplicant un s intens als camps poliesportius assignats anteriorment.
L1 de gener de 2005 hi havia a la xarxa bsica un total de 821 camps poliesportius actuals entre els quals predomina clarament el mdul CAM-1. Per acabar de cobrir les necessitats de la xarxa bsica de les diferents ABT amb els criteris anteriorment exposats, cal construir un total de 91 camps nous, la qual cosa representa que hi ha un 10% de dficit per completar el total de camps de la xarxa bsica. Aquest nombre de camps representa que quan la xarxa bsica estigui completa correspondr de mitjana un camp poliesportiu per cada 8.649 habitants de lhoritz del PIEC, tot i que depenent de la poblaci de cada ABT aquest parmetre varia des de gaireb els 8.000 habitants per camp en les que tenen menys poblaci fins a ms de 17.000 habitants per camp a lABT ms poblada. Lanlisi de les dades de dficit, segons la poblaci de les diferents ABT, dna com a resultat que els percentatges de dficits ms importants es concentren principalment en les ABT amb ms poblaci. Destaca limportant percentatge de dficit de lABT de Barcelona tot i que la dotaci per habitant resultant s la ms baixa. Aquest dficit es podria reduir considerablement mitjanant la installaci de gespa artificial a una part dels CAM-1 actuals, ja que aix augmentarien els seu rendiment.
Camps esportius actuals i deficitaris segons grandria de lABT

Camps actuals Camps deficitaris Total CAM Habitants Per CAM % def. CAM
CAM-1 CAM-2 CAM-3 Total CAM-1 CAM-2 CAM-3 Total
218 100 73 57 41 34 51 608
72 43 18 28 21 14 12 187
8 7 1 3 3 5 6 26
298 150 92 88 65 53 69 821
8 1 1 0 0 0 0 10
2 6 12 3 0 0 0 23
0 3 3 15 5 11 21 58
10 10 16 18 5 11 21 91
308 160 108 106 70 64 90 912
3% 6% 15%
3.729 7.590 8.188
17% 11.289 7% 10.954 17% 14.409 23% 17.675 10% 8.469

Memria / 263
El mapa de la pgina segent mostra grficament els dficits de camp poliesportiu sobre el territori, segons el seu mbit territorial, tamb localitzen geogrficament els camps actuals de la xarxa bsica. Finalment, a lltima taula daquest punt es presenta el resum del dficit per comarca. Cal destacar que totes les comarques tenen camp i que 27 no en tenen cap dficit. Els percentatges de dficits ms importants, per sobre del 20%, es concentren principalment en comarques amb molta poblaci, molta densitat i poc sl disponible. Cal considerar que aquestes dades tenen com a objectiu fer la valoraci econmica del dficit de camps poliesportius de la xarxa bsica. En el desplegament del PIEC sha de contrastar aquest dficit amb les installacions existents en cada moment i amb la seva distribuci municipal segons els estudis de localitzaci i mapes municipals corresponents.
Mapa de camps actuals i dficits per ABT

264 / Memria
Camps poliesportius actuals i deficitaris per comarca
Camps actuals
CAM-1 CAM-2 CAM-3 Total
Camps deficitaris
CAM-1 CAM-3 CAM-3 Total
Total CAM
CAM % def.
6 18 22 1 1 17 22 17 13 16 43 10 74 10 3 3 6 8 20 18 40 3 5 31 3 3 8 5 4 6 3 2 25 20 2 16 6 6 3 52 37 608
0 7 5 2 1 3 6 9 4 6 16 3 21 2 1 2 5 0 1 7 7 4 3 3 0 0 1 1 0 1 2 2 8 5 0 11 1 2 0 19 16 187
0 0 0 0 0 0 0 2 0 0 3 0 8 0 0 0 0 0 0 0 1 2 0 1 0 0 1 0 0 0 0 0 0 0 0 3 0 0 0 3 2 26
6 25 27 3 2 20 28 28 17 22 62 13 103 12 4 5 11 8 21 25 48 9 8 35 3 3 10 6 4 7 5 4 33 25 2 30 7 8 3 74 55 821
0 0 1 0 0 0 2 0 0 0 1 0 0 0 0 0 0 0 0 2 1 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1 0 1 0 0 0 1 0 10
1 0 0 0 0 0 1 0 0 1 6 0 0 0 0 0 2 0 0 1 2 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1 4 4 23
0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 11 0 33 0 0 0 1 0 0 0 3 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 9 1 58
1 0 1 0 0 0 3 0 0 1 18 0 33 0 0 0 3 0 0 3 6 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1 0 1 0 0 1 14 5 91
7 25 28 3 2 20 31 28 17 23 80 13 136 12 4 5 14 8 21 28 54 9 8 35 3 3 10 6 4 7 5 4 33 26 2 31 7 8 4 88 60 912
14% 0% 4% 0% 0% 0% 10% 0% 0% 4% 23% 0% 24% 0% 0% 0% 21% 0% 0% 11% 11% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 4% 0% 3% 0% 0% 25% 16% 8% 10%

Memria / 265
5.5.5 Dficit de piscines cobertes

Per a concretar el dficit de piscines cobertes, en primer lloc cal calcular quina part de les necessitats de piscina cal cobrir amb les piscines cobertes de la xarxa bsica i en segon lloc quina part daquestes necessitats no estan ateses per les piscines cobertes actuals en cada AGR. Usos de clcul de piscines cobertes de la xarxa bsica (Uc pco)
Tant en lanlisi de la demanda com en la de loferta sha comprovat que hi ha una part de la prctica que no es realitza en installacions que potencialment puguin considerar-se de la xarxa bsica. Aix un 24% de la poblaci que practica activitats de piscina, manifesta realitzar-ne la prctica en installacions de centres privats, parallelament, un 25% de la superfcie de lmina daigua existent no reuneix les condicions establertes per a aquesta xarxa. Aquests percentatges generals poden variar en cada mbit territorial analitzat per amb carcter general sobserva una tendncia a augmentar el nombre de piscines que resten fora daquesta xarxa a mesura que augmenta la poblaci de lmbit analitzat. Aquest fet s degut principalment a una major presncia en els mbits amb ms poblaci del sector privat esportiu o de la xarxa complementria. Per tant, en cada mbit territorial cal adaptar les necessitats de piscina coberta estimades en el clcul de necessitats a la situaci real de cada AGR, afectant-les dun coeficient de prctica en la xarxa bsica, segons la frmula segent: Uc pco = U pco x Cp pco Uc pco = Usos de clcul de piscina coberta xarxa bsica U pco = Usos necessaris de piscina coberta Cp pco = Coeficient de prctica en la xarxa bsica de lAGR En el desplegament del PIEC, amb laprovaci dels estudis de localitzaci de les installacions de la xarxa bsica, sadaptar el coeficient de prctica a la situaci real de cada mbit territorial, ara, per poder arribar a avaluar econmicament els dficits de piscines cobertes, el Pla director aplica un coeficient de prctica segons una escala progressiva relacionada amb laugment dels habitants de cada AGR.

266 / Memria
Coeficient de prctica en la xarxa bsica per a les necessitats de piscina coberta segons poblaci de lAGR
% prctica no privat ENQ-2005 % m2 PCO xarxa bsica CEEC Cp pco Proposta del PIEC
Trams de poblaci de lABT Fins a 10.000 10.001-25.000 25.001-50.000 50.001-100.000 100.001-200.000 200.001-500.000 Ms de 500.000 Mitjana
82% 85% 84% 74% 61% 70% 70% 76%
81% 67% 86% 76% 77% 78% 68% 75%
92% 88% 84% 80% 76% 72% 68% 75%
Laplicaci daquest coeficient, segons els trams de poblaci de les agrupacions dna finalment com a resultat que el 75% de les necessitats totals estaran ateses en installacions de la xarxa bsica, s a dir es mantenen globalment les proporcions actuals manifestades a lenquesta i del CEEC. s potencial dels mduls de piscina coberta
En analitzar la utilitzaci de les piscines cobertes s'ha definit el nivell d's mitj i intens de cada mdul de piscina. El PIEC preveu que a mesura que augmenta el nombre de piscines, augmenti el seu rendiment i per tant el seu s potencial. El nivell mitj s'aplica a les AGR que els pertoca una sola unitat, a mesura que augmenten els usos de clcul i per tant el nombre dunitats necessries, augmenta ls potencial de les piscines cobertes (Up pco), fins arribar a ls intens establert. Quadre/taula 5.5.5.1.3
Piscines cobertes
Nivell ds dels mduls de piscina coberta

PCO-1 Mitj Intens Um1 Ui1 PCO-2 Mitj Intens Um2 Ui2 PCO-3 Mitj Intens Um3 Ui3
2.591
4.041
3.258
5.075
4.465
6.969
Aix doncs, l's potencial de cada piscina coberta ser el corresponent a ls mitj, multiplicat per un coeficient que estar en funci del volum de les necessitats de clcul.
Up pco = Um x Ci pco
Up pco = s potencial del mdul de piscina Um = s mitj del mdul de piscina Ci pco = Coeficient dincrement de ls de piscina
El coeficient dincrement ds (Ci pco) s un factor que sincrementa exponencialment en funci del nombre teric dinstallacions que serien necessries per cobrir els usos de clcul Pla director dinstallacions i equipaments esportius de Catalunya
Memria / 267
de lmbit territorial, s a dir, en funci del nombre dusos de clcul (Uc pco) previstos per a cada AGR i de ls mitj del mdul intermedi (PCO-2), segons lequaci segent:
Ci pco = ( Uc pco / U m2 )
0,250
Ci pco = Coeficient dincrement de ls piscina Uc pco = Usos de clcul piscina ABT U m2 = s mitj del mdul PCO-2
Laplicaci daquest coeficient per al clcul de ls potencial de cada mdul tindr com a lmit inferior, ls mitj i com a mxim, ls intens previst per a cada mdul de piscina coberta. Per tractar-se la piscina coberta duna installaci amb un mbit dinfluncia ms extens, lagrupaci, i tenir costos de construcci i manteniment elevats, el coeficient dincrement aplicat s ms exigent que el considerat als tipus corresponents a les rees bsiques. Quadre/taula 5.5.5.1.4 cobertes Representaci grfica del coeficient de increment de les piscines
1,70 1,60 1,50 1,40 1,30 1,20 1,10 1,00 0,90

0 2.000 4.000 6.000 8.000 10.000 12.000 14.000 16.000 18.000 20.000 22.000 24.000
Ci pco
Usos de clcul AGR de PCO (Uc pco)
Piscines cobertes deficitries
Per al clcul de les piscines cobertes deficitries sha partit de les necessitats ateses per les piscines actuals en cada AGR que formen part de la xarxa bsica i de lassignaci de les piscines cobertes deficitries necessries per cobrir els usos de clcul resultants per a cada AGR, tot seguint el segent procs: 1- Es calculen els usos de piscina coberta atesos per les piscines actuals de la xarxa bsica per a cada AGR, multiplicant el nombre de piscines per ls potencial aplicable a cada mdul i a cada mbit territorial. 2- Sassignar un mdul de piscina coberta deficitari als municipis de lAGR que no disposin actualment de cap mdul de piscina, per tinguin els usos de clcul suficients com per justificar-lo, es a dir, els usos de clcul del municipi sn superiors a ls potencial del mdul de piscina coberta de la xarxa bsica. Pla director dinstallacions i equipaments esportius de Catalunya
268 / Memria
3- Per a cada AGR es calculen els usos ja coberts per les piscines actuals i per les deficitries assignades als municipis en el punt anterior. Si resten usos deficitaris superiors a ls potencial de qualsevol mdul de piscina coberta, sassignaran, amb criteris de distribuci territorial i volum dusos, tants mduls de piscina deficitaris com siguin necessaris per a cobrir els usos de lmbit territorial. Abans dassignar lltim mdul deficitari es comprovar si els usos que resten per cobrir es poden absorbir aplicant un s intens a les piscines cobertes assignades anteriorment.
L1 de gener de 2005 hi havia a la xarxa bsica un total de 208 piscines cobertes actuals entre les quals no predomina clarament cap mdul, per acabar de cobrir les necessitats de la xarxa bsica de les diferents AGR amb els criteris anteriorment exposats, cal construir un total de 85 piscines cobertes noves, la qual cosa representa que hi ha un 29% de dficit per completar el total de piscines de la xarxa bsica. Aquest nombre de piscines representa que quan la xarxa bsica estigui completa correspondr de mitjana una piscina coberta per cada 26.3618 habitants de lhoritz del PIEC, tot i que depenent de la poblaci de cada AGR aquest parmetre varia des dels 28.000 habitants per piscina a les AGR ms poblades, als 5.000 habitants en les que tenen menys poblaci, tot i que en aquests ltims casos la dotaci ve principalment determinada per criteris de mnim territorial. Lanlisi de les dades de dficit, segons la poblaci de les diferents AGR, dna com a resultat que els percentatges de dficits ms importants es concentren principalment en les AGR amb menys poblaci, ja que moltes encara no disposen de cap piscina coberta.
Piscines cobertes actuals i deficitries segons grandria de lAGR

Piscines actuals Piscines deficitries Habitants Per PCO % def. PCO Total PCO 2 12 19 48 82 74 56 293 50% 67% 37% 42% 33% 24% 7% 29% 5.561 15.628 24.423 25.389 26.145 28.482 28.407 26.361
PCO-1 PCO-2 PCO-3 Total PCO-1 PCO-2 PCO-3 Total
0 1 2 5 15 21 25 69
1 3 5 8 21 13 15 66
0 0 5 15 19 22 12 73
1 4 12 28 55 56 52 208
0 3 2 5 5 2 0 17
1 5 2 11 14 7 0 40
0 0 3 4 8 9 4 28
1 8 7 20 27 18 4 85
El mapa de la pgina segent mostra grficament els dficits de piscina coberta sobre el territori, segons el seu mbit territorial, tamb localitzen geogrficament les piscines actuals de la xarxa bsica. Finalment, a lltima taula daquest punt es presenta el resum del dficit per comarca. Cal destacar que hi ha 8 comarques, les menys poblades, que no tenen actualment cap piscina

Memria / 269
coberta de la xarxa bsica i que 10 no en tenen cap dficit. Els percentatges de dficits ms importants, per tant es concentren principalment en comarques amb menys poblaci. Cal considerar que aquestes dades tenen com a objectiu fer la valoraci econmica del dficit de camps poliesportius de la xarxa bsica. En el desplegament del PIEC sha de contrastar aquest dficit amb les installacions existents en cada moment i amb la seva distribuci municipal segons els estudis de localitzaci i mapes municipals corresponents.
Mapa de les piscines cobertes actuals i dficits per AGR

270 / Memria
Piscines cobertes actuals i deficitaris per comarca
Comarca Alt Camp Alt Empord Alt Peneds Alt Urgell Alta Ribagora Anoia Bages Baix Camp Baix Ebre Baix Empord Baix Llobregat Baix Peneds Barcelons Bergued Cerdanya Conca de Barber Garraf Garrigues Garrotxa Girons Maresme Montsi Noguera Osona Pallars Juss Pallars Sobir Pla d'Urgell Pla de l'Estany Priorat Ribera d'Ebre Ripolls Segarra Segri Selva Solsons Tarragons Terra Alta Urgell Val d'Aran Valls Occidental Valls Oriental Total 0 0 0 0 0 1 1 1 1 0 7 0 32 0 1 0 1 0 0 2 5 0 1 1 0 0 0 0 0 0 1 0 3 1 0 1 0 0 0 8 1 69
Piscines actuals
PCO-1 PCO-2 PCO-3 Total
Piscines deficitries
PCO-1 PCO-2 PCO-3 Total
Total PCO
PCO % def.
1 1 1 0 0 0 1 1 0 0 12 2 17 2 0 0 0 0 0 2 4 0 0 0 0 1 1 0 0 1 0 1 1 2 0 2 0 0 1 6 6 66
0 2 1 0 0 1 1 2 1 2 9 1 21 0 0 0 3 0 1 2 4 1 0 2 0 0 0 1 0 0 0 0 0 0 0 4 0 1 0 8 5 73
1 3 2 0 0 2 3 4 2 2 28 3 70 2 1 0 4 0 1 6 13 1 1 3 0 1 1 1 0 1 1 1 4 3 0 7 0 1 1 22 12 208
0 0 2 0 0 1 0 0 0 0 1 0 0 0 0 0 0 0 0 0 3 0 0 0 0 0 0 0 1 1 0 0 1 1 0 0 1 0 0 2 3 17
0 0 1 1 1 2 3 2 0 2 4 0 0 0 0 1 1 1 0 1 3 2 1 3 1 0 0 0 0 0 0 0 1 2 1 0 0 0 0 4 2 40
1 1 0 0 0 0 1 1 1 1 2 0 7 0 0 0 0 0 1 0 2 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 2 1 0 2 0 0 0 5 0 28
1 1 3 1 1 3 4 3 1 3 7 0 7 0 0 1 1 1 1 1 8 2 1 3 1 0 0 0 1 1 0 0 4 4 1 2 1 0 0 11 5 85
2 4 5 1 1 5 7 7 3 5 35 3 77 2 1 1 5 1 2 7 21 3 2 6 1 1 1 1 1 2 1 1 8 7 1 9 1 1 1 33 17 293
50% 25% 60% 100% 100% 60% 57% 43% 33% 60% 20% 0% 9% 0% 0% 100% 20% 100% 50% 14% 38% 67% 50% 50% 100% 0% 0% 0% 100% 50% 0% 0% 50% 57% 100% 22% 100% 0% 0% 33% 29% 29%

Memria / 271
5.5.6 Dficit de camps datletisme

Per a concretar el dficit de camps datletisme, en primer lloc cal calcular quina part de les necessitats datletisme cal cobrir amb els camps datletisme de la xarxa bsica i en segon lloc quina part daquestes necessitats no estan ateses pels camps datletisme actuals en cada AGR. Usos de clcul dels camps datletisme de la xarxa bsica (Uc atl)
Tant en lanlisi de la demanda com en la de loferta sha comprovat que hi ha una part de la prctica que no es realitza en installacions que potencialment puguin considerar-se de la xarxa bsica. Aix un 26% de la poblaci que practica activitats datletisme, manifesta realitzar-ne la seva prctica en installacions de centres privats, per altra part un 14% de la superfcie dels camps datletisme existent no reuneix les condicions establertes per a aquesta xarxa. Aquests percentatges generals poden variar en cada mbit territorial analitzat per amb carcter general sobserva una tendncia a augmentar el nombre de camps datletisme que resten fora daquesta xarxa a mesura que augmenta la poblaci de lmbit analitzat. Aquest fet s degut principalment a una major presncia en els mbits amb ms poblaci del sector privat esportiu o de la xarxa complementria. Per tant, en cada mbit territorial cal adaptar les necessitats de camps datletisme estimades en el clcul de necessitats a la situaci real de cada AGR, afectant-les dun coeficient de prctica en la xarxa bsica, segons la frmula segent: Uc atl = U atl x Cp atl Uc atl = Usos de clcul de camps datletisme xarxa bsica U atl = Usos necessaris de camps datletisme Cp atl = Coeficient de prctica en la xarxa bsica de lAGR En el desplegament del PIEC, amb laprovaci dels estudis de localitzaci de les installacions de la xarxa bsica, sadaptar el coeficient de prctica a la situaci real de cada mbit territorial, ara, per poder arribar a avaluar econmicament els dficits de camps datletisme, el Pla director aplica un coeficient de prctica segons una escala progressiva relacionada amb laugment dels habitants de cada AGR.

272 / Memria
Coeficient de prctica en la xarxa bsica per a les necessitats de camps datletisme segons poblaci de lAGR
% prctica no privat ENQ-2005 % m2 ATL xarxa bsica CEEC Cp atl Proposta del PIEC
Trams de poblaci de lABT Fins a 10.000 10.001-25.000 25.001-50.000 50.001-100.000 100.001-200.000 200.001-500.000 Ms de 500.000 Mitjana
100% 100% 100% 100% 80% 67% 67% 74%
100% 64% 98% 99% 74% 96% 72% 86%
100% 96% 92% 88% 84% 80% 76% 83%
Laplicaci daquest coeficient, segons els trams de poblaci de les agrupacions dna finalment com a resultat que el 83% de les necessitats totals estaran ateses en installacions de la xarxa bsica, s a dir un valor intermedi entre els percentatges actuals manifestats a lenquesta i al CEEC. s potencial dels mduls de camp datletisme
En analitzar la utilitzaci dels camps datletisme s'ha definit el nivell d's mitj i intens de cada mdul. El PIEC preveu que a mesura que augmenta el nombre de camps datletisme, augmenti el seu rendiment i per tant el seu s potencial. El nivell mitj s'aplica a les AGR que els pertoca una sola unitat, a mesura que augmenten els usos de clcul i per tant el nombre dunitats necessries, augmenta ls potencial dels camps datletisme (Up atl), fins arribar a ls intens establert. Quadre/taula 5.5.6.1.3
Camps datletisme
Nivell ds dels mduls de camps datletisme

ATL-1 Mitj Intens Um1 Ui1 ATL-2 Mitj Intens Um2 Ui2 ATL-3 Mitj Intens Um3 Ui3
940
1.425
3.175
4.795
3.745
5.670
Aix doncs, l's potencial de cada camp datletisme ser el corresponent a ls mitj, multiplicat per un coeficient que estar en funci del volum de les necessitats de clcul.
Up atl = Um x Ci atl
Up atl = s potencial del mdul de camp atl. Um = s mitj del mdul de camp datletisme Ci atl = Coeficient dincrement de ls de camp
datletisme

Memria / 273
El coeficient dincrement ds (Ci atl) s un factor que sincrementa exponencialment en funci del nombre teric dinstallacions que serien necessries per cobrir els usos de clcul de lmbit territorial, s a dir, en funci del nombre dusos de clcul (Uc atl) previstos per a cada AGR i de ls mitj del mdul intermedi (ATL-2), segons lequaci segent:
Ci atl = ( Uc atl / U m2 )
0,250
Ci atl = Coeficient dincrement de ls camp atl. Uc atl = Usos de clcul camp ABT U m2 = s mitj del mdul ATL-2
Laplicaci daquest coeficient per al clcul de ls potencial de cada mdul tindr com a lmit inferior, ls mitj i com a mxim, ls intens previst per a cada mdul camp datletisme. Per tractar-se el camps datletisme duna installaci amb un mbit dinfluncia ms extens, lagrupaci, i tenir costos de construcci i manteniment elevats, el coeficient dincrement aplicat s ms exigent que el considerat als tipus corresponents a les rees bsiques. Quadre/taula 5.5.6.1.4 datletisme Representaci grfica del coeficient de increment dels camps
1,60 1,50 1,40
Ci atl
1,30 1,20 1,10 1,00 0,90

0 2.000 4.000 6.000 8.000 10.000 12.000 14.000 16.000 18.000 20.000
Usos de clcul AGR d'ATL (Uc atl)
Camps datletisme deficitaris
Per al clcul dels camps datletisme deficitaris sha partit de les necessitats ateses pels camps datletisme actuals en cada AGR que formen part de la xarxa bsica i de lassignaci dels camps datletisme deficitaris necessaris per cobrir els usos de clcul resultants per a cada AGR, tot seguint el segent procs: 1- Es calculen els usos de camp datletisme atesos pels camps datletisme actuals de la xarxa bsica per a cada AGR, multiplicant el nombre de camps datletisme per ls potencial aplicable a cada mdul i a cada mbit territorial.

274 / Memria
2- Sassignar un mdul de camp datletisme deficitari als municipis de lAGR que no disposin actualment de cap mdul de camps datletisme, per tinguin els usos de clcul suficients com per justificar-lo, es a dir, els usos de clcul del municipi sn superiors a ls potencial del mdul de camps datletisme de la xarxa bsica. 3- Per a cada AGR es calculen els usos ja coberts pels camps datletisme i pels deficitaris assignats als municipis en el punt anterior. Si resten usos deficitaris superiors a ls potencial de qualsevol mdul de camp datletisme, sassignaran, amb criteris de distribuci territorial i volum dusos, tants mduls de camp datletisme deficitaris com siguin necessaris per a cobrir els usos de lmbit territorial. Abans dassignar lltim mdul deficitari es comprovar si els usos que resten per cobrir es poden absorbir aplicant un s intens als camps datletisme assignats anteriorment.
L1 de gener de 2005 hi havia a la xarxa bsica un total de 72 camps datletisme actuals entre els quals no predomina clarament cap mdul, per acabar de cobrir les necessitats de la xarxa bsica de les diferents AGR amb els criteris anteriorment exposats, cal construir un total de 48 camps datletisme nous, la qual cosa representa que hi ha un 40% de dficit per completar el total de camps datletisme de la xarxa bsica. Aquest nombre de camps datletisme representa que quan la xarxa bsica estigui completa correspondr de mitjana un camp datletisme per cada 64.365 habitants de lhoritz del PIEC, tot i que depenent de la poblaci de cada AGR aquest parmetre varia des dels 122.000 habitants per camps datletisme a les AGR ms poblades, als 5.000 habitants en les que tenen menys poblaci, tot i que en aquests ltims casos la dotaci ve principalment determinada per criteris de mnim territorial. Lanlisi de les dades de dficit, segons la poblaci de les diferents AGR, dna com a resultat que els percentatges de dficits ms importants es concentren principalment en les AGR amb menys de 50.000 habitants, ja que moltes encara no disposen de cap camp datletisme. Quadre/taula 5.5.6.1.5 Camps datletisme actuals i deficitries segons grandria de lAGR
ATL-1 ATL-2 ATL-3 Total
Camps datletisme actuals

Total ATL
ATL
Habitants Per ATL % def. 50% 82% 62% 39% 28% 31% 5.561 17.049 35.695 52.986 66.997 81.065
1 1 3 4 12 5 4 30
0 1 2 8 4 4 3 22
0 0 0 2 7 9 2 20
1 2 5 14 23 18 9 72
0 0 1 4 4 4 0 13
1 9 7 3 5 4 2 31
0 0 0 2 0 0 2 4
1 9 8 9 9 8 4 48
2 11 13 23 32 26 13 120
31% 122.367 40% 64.365

Memria / 275
El mapa de la pgina segent mostra grficament els dficits de camps datletisme sobre el territori, segons el seu mbit territorial, tamb localitzen geogrficament els camps datletisme actuals de la xarxa bsica. Finalment, a lltima taula daquest punt es presenta el resum del dficit per comarca. Cal destacar que encara hi ha 17 comarques, que no tenen actualment cap camp datletisme de la xarxa bsica i que 11 no en tenen cap dficit. Els percentatges de dficits ms importants, per tant es concentren principalment en comarques amb menys poblaci que no tenen cap camp datletisme. Cal considerar que aquestes dades tenen com a objectiu fer la valoraci econmica del dficit de camps poliesportius de la xarxa bsica. En el desplegament del PIEC sha de contrastar aquest dficit amb les installacions existents en cada moment i amb la seva distribuci municipal segons els estudis de localitzaci i mapes municipals corresponents.
Mapa dels camps datletisme actuals i dficits per AGR

276 / Memria
Camps datletisme actuals i deficitaris per comarca
Camps datletisme actuals


Total ATL
ATL % def.
0 1 0 0 1 0 0 2 0 0 2 0 6 0 0 0 1 1 0 0 4 0 0 2 0 0 0 0 0 0 0 0 2 0 0 3 0 0 0 4 1 30
1 0 1 0 0 0 0 2 0 0 4 1 4 0 0 0 0 0 1 0 2 1 0 1 0 0 0 0 0 1 0 0 0 1 0 0 0 0 0 0 2 22
0 0 0 0 0 1 1 0 0 1 2 0 4 0 0 0 1 0 0 1 0 0 0 1 0 0 0 0 0 0 0 0 1 0 0 1 0 0 0 5 1 20
1 1 1 0 1 1 1 4 0 1 8 1 14 0 0 0 2 1 1 1 6 1 0 4 0 0 0 0 0 1 0 0 3 1 0 4 0 0 0 9 4 72
0 0 1 0 0 0 1 0 0 1 5 0 0 0 0 0 1 0 0 0 2 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1 0 0 0 0 0 1 0 13
0 1 0 1 0 0 0 0 0 1 1 0 4 1 1 1 0 0 0 1 1 0 1 0 1 1 1 1 1 0 1 1 0 1 1 1 1 1 1 3 1 31
0 0 0 0 0 0 0 0 1 0 0 0 2 0 0 0 0 0 0 0 1 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 4
0 1 1 1 0 0 1 0 1 2 6 0 6 1 1 1 1 0 0 1 4 0 1 0 1 1 1 1 1 0 1 1 0 2 1 1 1 1 1 4 1 48
1 2 2 1 1 1 2 4 1 3 14 1 20 1 1 1 3 1 1 2 10 1 1 4 1 1 1 1 1 1 1 1 3 3 1 5 1 1 1 13 5 120
0% 50% 50% 100% 0% 0% 50% 0% 100% 67% 43% 0% 30% 100% 100% 100% 33% 0% 0% 50% 40% 0% 100% 0% 100% 100% 100% 100% 100% 0% 100% 100% 0% 67% 100% 20% 100% 100% 100% 31% 20% 40%

Memria / 277

278 / Memria
6 DETERMINACI DE LA XARXA COMPLEMENTRIA

6.1 Introducci
Aix com la xarxa bsica ha de ser l'eina mitjanant la qual es pugui equilibrar la dotaci d'equipaments esportius del pas, la xarxa complementria est dissenyada per atendre les necessitats especfiques i singulars dels diferents mbits territorials i de les diferents modalitats esportives o activitats fisicoesportives. En definitiva, la xarxa complementria d'equipaments ha de cobrir les necessitats no considerades ni en la xarxa bsica ni en la d'inters nacional. Per concretar aquesta xarxa el Pla director dinstallacions i equipaments esportius de Catalunya estableix un model de planificaci que segueix el procs metodolgic general establert, avalua particularment la demanda real i l'oferta i aix justifica la necessitat i la viabilitat de la construcci o el condicionament dels equipaments que pertanyen a aquesta xarxa. Tenint en compte que la xarxa complementria engloba una gran diversitat d'equipaments i que t la missi d'adequar-se a unes necessitats concretes, tant d'algunes activitats esportives en general com d'alguns mbits, cal que el clcul de la xarxa complementria sigui un procs dinmic, amb la participaci directa de tots els agents implicats i amb una total adaptaci a les necessitats de cada moment. Per aix aquesta xarxa no es quantifica dins del PIEC i ser objecte d'un desenvolupament posterior mitjanant laprovaci progressiva dels Plans de la xarxa complementria, en la fase de desplegament del Pla director. Vist el carcter especfic dalguns dels plans de la xarxa complementria, en la seva redacci tindran un paper important les federacions esportives catalanes, d'acord amb les funcions que regula el Decret 70/1994, de 22 de mar. L'anlisi de les necessitats que comporta un determinat nivell de competici esportiva, per exemple la necessitat que pot tenir un club que passa a una categoria superior i que no disposa dels espais que exigeix la nova situaci, o les necessitats de la poblaci flotant de determinades zones turstiques que experimenten un fort creixement demogrfic en determinades poques de l'any, sn dos exemples dels molts supsits que trobarien resposta en aquesta xarxa. Al llarg d'aquest captol s'analitzen les especificitats concretes que comporta l'aplicaci del model metodolgic i, a tall d'exemple, s'analitzen tot un seguit de casos prctics que poden servir de guia per a la redacci dels corresponents plans complementaris.

Memria / 279
6.2 Procediment metodolgic

El procediment metodolgic general per a la concreci de la xarxa complementria, tot i presentar una mplia varietat de supsits, respon globalment a les necessitats dequipaments que no estan incloses en la xarxa bsica, tant pel seu carcter especialitzat com perqu responen a un s diferent al previst en aquesta xarxa. En qualsevol cas cal aplicar el procediment metodolgic general, i en funci de ls, donar prioritat als tipus o mduls dinstallacions que s'adaptin millor a la demanda expressada. La localitzaci haur de tenir en compte els efectes que les noves installacions poden tenir sobre les existents i sobre l'entorn on s'ubiquen.
6.2.1 Aplicaci del procediment metodolgic

Les caracterstiques del procediment metodolgic general estan determinades en el captol 3, corresponent a la metodologia per a la determinaci de les xarxes, per cal considerar en les fases del procs aspectes especfics en l'aplicaci a la xarxa complementria. Anlisi de la demanda
Ha de permetre conixer els usos necessaris dels diferents collectius en aquests equipaments. L'anlisi tamb ha de preveure el desplaament que els usuaris potencials estarien disposats a fer per utilitzar aquests equipaments i definir aix el seu radi d'influncia. Per conixer els usos necessaris de cada collectiu, cal aplicar mtodes de recerca sociolgica que permetin saber els hbits esportius, les seves caracterstiques i la situaci actual, i que determinin els usuaris reals i els potencials. En alguns casos, la recerca s'ha de fer a partir de les dades que tenen les federacions i els clubs a ms de les que t la Secretaria General de l'Esport sobre la competici escolar. Amb aquestes dades i els hbits d'aquests esportistes es poden establir les necessitats. Les enquestes, la recerca bibliogrfica, l'anlisi prospectiva i el tractament de dades, sn els instruments per preveure la demanda i els que permeten determinar els factors necessaris per a la posterior quantificaci com ara les activitats fisicoesportives, els practicants, la intensitat de prctica i els espais de prctica. Anlisi de loferta
Amb la finalitat de conixer l'oferta existent de l'equipament i l'mbit estudiat, cal analitzar les dades que hi ha sobre l's dels equipaments o fer estudis que permetin conixer-ne l's actual. Si l'equipament no representa una novetat, hi haur models de referncia on estudiar l's. Si sn equipaments nous que responen a les necessitats de noves prctiques, cal analitzar la utilitzaci d'equipaments de caracterstiques similars. Per exemple, per estudiar la utilitzaci d'una pista de tennis de pala es poden utilitzar referncies de les de tennis. L'anlisi de l'oferta serveix de base per definir l's potencial dels equipaments estudiats, que es trobar entre l's mitj, considerat el necessari per la seva viabilitat, i l's intens, que suposa un rendiment ptim. Pla director dinstallacions i equipaments esportius de Catalunya
280 / Memria
Entre els parmetres d'utilitzaci que cal analitzar destaquen els segents: dies d'obertura setmanal, mensual o anual; hores d'obertura, diferenciant dies feiners, dissabtes i diumenges o perodes estacionals concrets; distribuci horria dactivitats, collectius d'usuaris, quantificaci d'usuaris individuals i en grups, nivell d'utilitzaci en hores punta, titularitat dels equipaments, etc. Clcul de les necessitats
Un cop feta l'anlisi de la demanda i loferta, cal determinar les necessitats de l'mbit objecte de planificaci. El perode escollit per a aquesta quantificaci ha de ser el corresponent a un perode tipus que concentri les necessitats ms habituals de l'equipament i evitar aix escollir moments punta excepcionals. Tot i aix, en determinats supsits i amb una anlisi prvia suficientment justificada, es podran escollir els moments punta per satisfer les necessitats. Tal com s'estableix en el procediment metodolgic general, els usos necessaris s'obtenen multiplicant els diferents factors que determinen la demanda, calculats alladament per collectius. Els usos totals de clcul resulten de la suma dels corresponents a cada collectiu. U= (PxI)
U = usos necessaris P = nombre de practicants I = intensitat de prctica (hores/setmana)
En determinats casos les necessitats poden estar determinades per altres factors que caldr justificar i analitzar adequadament, per exemple les necessitats de les zones de vol no es poden quantificar amb els mateixos parmetres que la majoria dels equipaments esportius. L'avaluaci dels equipaments necessaris concreta el nombre i el tipus d'equipaments que sn necessaris per atendre les necessitats calculades. El procs en sntesi consisteix a fer el quocient entre els usos de clcul i l's potencial establert. En els casos que una mateixa necessitat es pugui atendre en diferents equipaments daquesta xarxa cal aplicar el coeficient de repartiment. Cal dir que aquest procs s senzill en alguns tipus d'installacions, per pot resultar molt complex per als equipaments poliesportius i per a equipaments amb rees d'activitat. Tamb cal recordar que tot i haver-hi una manera ptima d'atendre les necessitats, a vegades l'anlisi de factors collaterals implica l'adaptaci de l'equipament calculat a la situaci dels equipaments ja existents. Aquesta adaptaci, a ms a ms, s obligada per desprs poder concretar el dficit. Concreci dels dficits
Aquest darrer pas del procs metodolgic resulta de la diferncia entre els equipaments necessaris i els existents. La concreci del dficit permet valorar econmicament les actuacions necessries per satisfer les necessitats que han estat analitzades per als equipaments de la xarxa complementria.

Memria / 281
6.2.2 Exemples d'aplicaci del procediment metodolgic

En aquest apartat es plantegen alguns criteris i propostes, a tall d'exemple, per facilitar l'aplicaci prctica del procediment metodolgic a la redacci dels plans de la xarxa complementria. Aquests exemples han de ser un ajut o un punt de referncia, junt amb l'aplicaci del procediment metodolgic per a la concreci de la xarxa bsica, per trobar els indicadors i variables que permetin conixer en cada cas la realitat existent i que orientin la tasca del planificador o del gestor. Caracterstiques de l'enquesta d'hbits esportius de la poblaci
La realitzaci d'una enquesta sobre els hbits fisicoesportius s un treball que ha de tenir una rigorosa preparaci i execuci. Aquesta ha d'adaptar-se a les necessitats del promotor de l'enquesta i a les caracterstiques del lloc on s'ha de fer. Cal fixar en primer lloc l'univers de l'enquesta. En segon lloc cal determinar les caracterstiques de la mostra, el seu marge d'error i el seu nivell de confiana. El disseny del qestionari s un pas fonamental, s'ha d'adaptar en cada cas als objectius marcats en l'enquesta, tot i aix cal tenir en compte l'estructura bsica segent: Caracterstiques de l'entrevistat - dades demogrfiques, familiars i socioeconmiques .. Entorn social i hbits en temps de lleure - disponibilitats, activitats, associacionisme... Caracterstiques de la prctica fisicoesportiva - freqncia, intensitat, motivaci, finalitat... Motivacions dels practicants i no practicants - motius, prctica anterior, perspectives... Actituds i opinions - importncia, necessitats, equipaments, relaci amb l'esport...
Dins de la diversitat de preguntes possibles, i sense entrar en l'estructura del qestionari, es poden destacar a tall d'exemple algunes de les ms freqents en aquests tipus d'enquesta: Quina s la seva disponibilitat de temps lliure? Practica alguna activitat fisicoesportiva? Quina modalitat practica? Amb quina regularitat la practica? Amb quina finalitat la practica? En quin tipus d'equipament practica? Per quines raons no practica? Practicava abans? Per quins motius va abandonar la prctica? Pertany a alguna associaci esportiva? Per quines raons est o no associat?

282 / Memria
Quins aspectes destacaria positivament o negativament de la prctica? Acostuma a assistir a manifestacions esportives? ...
Finalment, cal preveure un tractament informtic i estadstic de les dades que permeti extreure els parmetres necessaris per a la planificaci i l'elaboraci de les conclusions. Exemples danlisis de loferta (utilitzaci d'equipaments)
El clcul de la utilitzaci s sempre un treball que s'ha d'adaptar a la situaci concreta i hi intervenen diferents variables. Per a les installacions de caracterstiques similars als tipus de la xarxa bsica el clcul realitzat en el corresponent apartat pot servir d'exemple, per aix en aquest punt s'exposen alguns exemples que sense voluntat de ser parmetres obligats, s que orienten globalment. s clar que aquests parmetres es poden detallar en perodes ms concrets segons les necessitats de cada cas. - rea de vol lliure hores de funcionament ---------------------------------- x nombre de sortides temps de sortida Capacitat d'usos/dia = ----------------------------------------------------------------nombre de vols/pilot
- Circuits naturals Crrer - Entre 10 i 100 persones/km Senderisme - Entre 1 i 10 persones/km
- Esqu capacitat mxima de transports/hora Capacitat d'usos/dia = --------------------------------------------------- x hores de funcionament vegades remuntador./hora per esquiador Altres parmetres orientatius: Esqu alp - 167 esquiadors/dia per km lineal - 740 esquiadors/dia per km2 Esqu nrdic - Entre 30 i 50 esquiadors/km lineal - Entre 15 i 40 esquiadors/ha
- rea bicicletes tot terreny (BTT) Recorregut lineal - Entre 15 i 30 BTT/km

Memria / 283
- Golf Capacitat d'usos/dia = jugadors per forat x nombre de forats x hores de funcionament/dia
Exemple del procs de clcul de les necessitats
Es tracta de calcular les necessitats en usos setmanals per a la prctica de la nataci que es produirien en una piscina municipal a l'aire lliure durant els mesos d'estiu. Segons les conclusions de l'anlisi feta de la demanda es preveuen els supsits globals segents per a una setmana tipus: Dels 1.000 residents fixos del municipi, un 25% (P = 250 practicants) practica nataci una mitjana de 5 hores a la setmana (I = 5 hores/setmana). D'aquesta prctica un 30% es desenvolupa en equipaments d'altres titularitats existents al municipi (Cp = 70%), residencials principalment. A ms a ms un 100% de la prctica global prevista es pot desenvolupar en piscina a l'aire lliure (Ct = 100%). D'altra banda, durant la temporada d'estiu la poblaci del municipi s'incrementa en 2.000 persones amb una prctica de la nataci prevista d'un 70% (P = 1.400 practicants) amb una mitjana setmanal de 10 hores (I = 10 usos/setmana). La major part d'aquesta poblaci de temporada, un 80%, practica en installacions especfiques ja siguin residencials o turstiques (Cp = 20%) i una petita part de la prctica global prevista, quantificada en un 5%, s'ha de fer per diversos motius necessriament en piscina climatitzada coberta (Cd = 95%).
Els usos setmanals necessaris per a aquesta piscina a l'aire lliure s'obtenen multiplicant els diferents factors que determinen la demanda, calculats per a cada collectiu considerat i sumats posteriorment:
Collectius Analitzats Nombre de practicants P Residents fixos Residents temporada 250 1.400 x x Intensitat de prctica I 5 10 x x Coeficient de prctica Cp 70% 20% x x Coeficient de distribuci Cd 100% 95% usos/setmana = = Usos necessaris setmanals Uc 875 2.660 3.535
Uc = ( P x I x Cp x Cd ) = 3.535 usos/setmana Lgicament, aquestes dades es poden detallar tant com s'hagin precisat les dades dels estudis de la demanda. Aix els residents es podrien desglossar per edats o per tipus de prctica: formativa, competitiva, recreativa, etc.

284 / Memria
Ladaptaci del mtode: El Pla de refugis
Qualsevol planificaci de la xarxa complementria s un procs laboris i, sobretot, molt especfic. El Pla de refugis que ha elaborat la Federaci d'Entitats Excursionistes de Catalunya s un bon exemple de l'adaptaci del mtode de planificaci a un cas fora peculiar. Els refugis, com a espai complementari d'una rea d'activitat, han de satisfer necessitats que en molts casos superen les merament esportives i s per aix que s'ha hagut de buscar una metodologia que pugui satisfer aquestes necessitats. Quadre/taula 6.2.2.1.2 Aplicaci de les iscrones
Els refugis no sn un equipament convencional i, per tant, la seva necessitat no es pot avaluar nicament per una aplicaci directa del model oferta i demanda. La necessitat d'un refugi supera mpliament la necessitat d'una demanda esportiva per recollir tamb qestions de seguretat, investigaci, estudi i protecci del medi. Per tant, els refugis realitzen diferents funcions entre les quals destaquen: suport a activitats esportives, centre de recerca i salvament i centre de recollida de deixalles que encara inevitablement s'escampen en alguns indrets, una funci sovint poc valorada. Cal recordar tamb que els refugis sn sovint l'nic equipament que es troba en extenses zones deshabitades i que moltes vegades, sn bastant freqentats. Amb aquestes premisses, l'equip redactor del Pla de refugis aplica una metodologia innovadora que pot obrir les portes de la planificaci a altres equipaments similars. A grans trets, la metodologia utilitzada es pot resumir en la recerca dels diferents punts principals d'inters excursionista (principalment cims de muntanyes importants, zones d'escalada, etc.) i a partir d'aquests punts situats en un mapa, estableix unes lnies que

Memria / 285
uneixen punts situats a la mateixa distncia en el temps, anomenades iscrones. Daquesta manera sobt un plnol de les diferents zones on determinar, en funci dels accessos, l'orientaci i la seva freqentaci o inters excursionista, amb un conjunt de criteris ambientals, temporals, etc., la ubicaci ms correcta i l'ajustat dimensionament dels diferents refugis que considera el pla. En el grfic anterior es pot veure un exemple de l'aplicaci de les iscrones sobre un plnol. Un cop realitzat aquest treball caldr ubicar-hi les existncies actuals i fer un estudi de la freqentaci que es preveu per les diferents zones objecte de planificaci per aix poder establir els dficits i valorar-los adequadament, aix com realitzar, en aquest cas, els estudis d'impacte ambiental que permetin aplicar les mesures correctores o, si cal, un canvi d'ubicaci. Amb aquest exemple es vol demostrar la complexitat i lespecificitat de la planificaci de la xarxa complementria, aix com ajudar els futurs redactors d'aquests plans a trobar alguns criteris que puguin ser d'aplicaci en cada cas.

286 / Memria
7 RGIM ECONMIC I FINANCER

7.1 Introducci
En els captols anteriors s'ha establert el procediment per determinar les necessitats i els dficits de les diferents xarxes del Pla director dinstallacions i equipaments esportius de Catalunya. Seguidament, cal valorar-los econmicament i concretar com i de quina manera es distribueixen els recursos. En la xarxa d'inters nacional, el PIEC no preveu a mig termini que aquesta xarxa sigui deficitria, atesa la quantitat i el bon nivell de les installacions utilitzades durant els JJOO de 1992. En el cas que apareguin noves necessitats o que calgui condicionar les installacions existents s'haur de preveure en alguna de les etapes en qu es desplegar el Pla director. Per a la xarxa bsica s'han concretat comarcalment quines sn les installacions deficitries. Partint d'aquest punt, l'aplicaci dels preus estandarditzats de la Secretaria General de l'Esport als diferents mduls permetr fer una valoraci econmica dels dficits comarcals d'aquesta xarxa. Aquesta valoraci pren com a referncia els preus estandarditzats lany 2005 i les installacions censades a 1 gener de 2005, per tant t un carcter orientatiu i shaur dactualitzar en el desplegament del PIEC en funci de levoluci dels preus i de la dotaci dequipaments. Pel que fa a la xarxa complementria, el PIEC estableix la metodologia que s'ha d'utilitzar per al clcul de les necessitats i dels dficits dels diversos mbits territorials. Aquesta metodologia es portar a la prctica per part de les diferents entitats promotores, amb posterioritat a l'aprovaci del Pla director. Aix doncs, el PIEC no concreta les necessitats ni, consegentment, els dficits corresponents a la xarxa complementria. Tanmateix, el Pla director fa unes previsions dels recursos que caldr destinar a aquesta xarxa a partir de l'anlisi i avaluaci de les actuacions efectuades en els darrers anys i tenint en compte els objectius establerts en el PIEC. Una vegada valorats els dficits, incloent-hi tant les obres de construcci com les de condicionament, en els programes d'actuaci es concreten com s'assoleixen els objectius del PIEC, i sestableixen els criteris per a la concessi d'ajuts, aix com la valoraci de les subvencions i de les prioritats per atendre els dficits. El Pla d'etapes fixa els objectius que han dassolir els diferents programes d'actuaci i el seu desplegament en etapes. Per ltim, a lestudi econmic i financer es fa referncia als recursos necessaris per dur a terme l'execuci del PIEC, tant en la vessant d'aplicaci al pressupost de la Generalitat de Catalunya com en la de finanament total del Pla director.

Memria / 287
7.2 Valoraci del dficit de la xarxa bsica

Les obres de construcci corresponents a la xarxa bsica sn fcilment valorables, no aix les obres de condicionament, ja que no s possible conixer ni preveure en el futur totes les actuacions que caldria fer per deixar les installacions existents en les condicions adients per a la seva utilitzaci. Tanmateix, el PIEC fa una valoraci dels recursos que s'estimen necessaris per condicionar les installacions existents, a partir de l'anlisi de l'evoluci que els fons destinats a condicionaments ha sofert en els darrers anys.
Obres de construcci
Per poder fer una valoraci econmica de les installacions de la xarxa bsica cal conixer el cost de cadascun dels mduls dels diferents tipus d'installacions. La Direcci General de l'Esport va establir, l'any 1982, uns preus estandarditzats d'uns determinats tipus d'installacions esportives. Aquests tipus estaven descrits a les "Fitxes tcniques d'equipaments esportius" i tenien com a base la normativa NIDE, adequant-la a les necessitats i els plantejaments de la Direcci General de l'Esport. A partir de 1982 els preus estandarditzats, que es concreten en un preu per mdul i tipus d'installaci, s'actualitzen anualment en funci de lanlisi del cost de liquidaci de les obres subvencionades i dels increments dels diferents gremis de la construcci afectats. Aix mateix, les fitxes tcniques, que proposen esquemes de funcionament, quadres de superfcies, caracterstiques funcionals, constructives i de les installacions tcniques, es van renovant i adaptant peridicament a les necessitats canviants dels equipaments esportius de manera que aquests assoleixin el grau de seguretat, funcionalitat i habitabilitat exigible a un servei pblic. Amb aquest procs s'arriba als preus estandarditzats actuals, contrastats per divuit anys d'experincia en la seva aplicaci, que responen a un cost mitj de les installacions esportives modulades que es construeixen a tot Catalunya. Cal precisar que aquests preus no tenen en compte la singularitat de la construcci ni de l'emplaament, per que permeten edificar aquestes installacions d'acord amb els requeriments tcnics definits, per tal de garantir un nivell de qualitat adient i facilitar el posterior manteniment. En el quadre segent estan valorats els diferents mduls que pertanyen a la xarxa bsica. Aquests mduls econmics s'obtenen aplicant als espais esportius i als espais complementaris els preus estandarditzats per a l'any 2005.

288 / Memria
Valoraci dels mduls de la xarxa bsica de lany 2005

Mdul POL-1 POL-2 POL-3 PAV-1 PAV-2 PAV-3 SAL-1 SAL-2 SAL-3 CAM-1 CAM-2 CAM-3 PCO-1 PCO-2 PCO-3 ATL-1 ATL-2 ATL-3 Mdul econmic 170.400 203.250 242.400 712.250 1.443.750 1.809.500 254.100 288.750 358.050 598.860 932.190 1.190.132 1.689.800 2.128.600 2.982.900 294.000 1.456.450 1.642.700
Tipus dinstallaci PISTA POLIESPORTIVA
PAVELL POLIESPORTIU
SALA ESPORTIVA
CAMP POLIESPORTIU
PISCINA COBERTA
CAMP D'ATLETISME
Els mduls econmics obtinguts s'apliquen a les installacions deficitries que el PIEC preveu als diferents mbits territorials i a les existents per poder valorar econmicament la dotaci actual, en data 1 de gener de 2005. L'aplicaci dels mduls econmics de lany 2005 a les installacions necessries i deficitries de totes les comarques diferenciades per tipus es recullen en els quadres segents:

Memria / 289
Distribuci comarcal del dficit de pistes poliesportives

POL dficits unitats 1 8 0 3 0 2 1 0 1 2 0 0 11 0 3 0 2 0 3 0 7 0 0 1 0 0 0 0 0 0 0 0 1 0 0 0 0 1 1 1 4 53 POL xarxa bsica unitats x. b. 32 73 63 16 4 65 93 86 45 52 304 32 529 35 13 24 48 26 40 78 144 39 42 75 11 9 18 19 25 23 15 26 114 52 14 99 13 29 7 326 146 2.904 6.339.750 14.507.400 11.996.100 3.186.300 852.150 12.402.600 18.303.300 16.900.800 8.850.600 10.187.400 58.224.900 6.346.050 100.985.250 6.752.400 2.609.400 4.746.600 9.582.750 5.120.250 7.682.700 15.096.600 27.937.350 7.867.350 8.214.300 14.625.900 2.170.050 1.802.700 3.559.950 3.566.100 4.818.450 4.681.050 2.983.050 5.159.400 21.789.450 10.259.400 2.681.250 19.273.950 2.576.550 5.730.000 1.291.350 63.372.300 29.002.200 564.035.400 % df.
POL actuals unitats 31 65 63 13 4 63 92 86 44 50 304 32 518 35 10 24 46 26 37 78 137 39 42 74 11 9 18 19 25 23 15 26 113 52 14 99 13 28 6 325 142 2.851
act. 6.136.500 12.881.400 11.996.100 2.576.550 852.150 11.996.100 18.100.050 16.900.800 8.647.350 9.741.750 58.224.900 6.346.050 98.318.850 6.752.400 1.999.650 4.746.600 9.097.950 5.120.250 7.072.950 15.096.600 26.279.700 7.867.350 8.214.300 14.422.650 2.170.050 1.802.700 3.559.950 3.566.100 4.818.450 4.681.050 2.983.050 5.159.400 21.586.200 10.259.400 2.681.250 19.273.950 2.576.550 5.526.750 1.088.100 63.129.900 28.110.900 552.362.700
df. 203.250 1.626.000 0 609.750 0 406.500 203.250 0 203.250 445.650 0 0 2.666.400 0 609.750 0 484.800 0 609.750 0 1.657.650 0 0 203.250 0 0 0 0 0 0 0 0 203.250 0 0 0 0 203.250 203.250 242.400 891.300 11.672.700
3,21% 11,21% 0,00% 19,14% 0,00% 3,28% 1,11% 0,00% 2,30% 4,37% 0,00% 0,00% 2,64% 0,00% 23,37% 0,00% 5,06% 0,00% 7,94% 0,00% 5,93% 0,00% 0,00% 1,39% 0,00% 0,00% 0,00% 0,00% 0,00% 0,00% 0,00% 0,00% 0,93% 0,00% 0,00% 0,00% 0,00% 3,55% 15,74% 0,38% 3,07% 2,07%

290 / Memria
Distribuci comarcal del dficit de pavellons poliesportius

PAV dficits unitats 2 3 4 1 0 3 2 3 4 0 13 3 26 2 0 1 3 3 3 1 8 1 1 3 0 0 1 0 1 0 0 0 4 2 0 5 0 0 0 19 7 129 PAV xarxa bsica unitats x. b. 6 18 17 4 1 18 28 22 10 17 69 10 111 10 4 5 10 6 9 23 44 8 8 31 2 2 17 6 2 5 8 6 26 24 5 19 4 8 3 75 51 752 9.028.250 25.256.000 23.446.500 6.140.750 1.443.750 22.330.000 37.499.000 31.762.500 14.437.500 23.812.250 99.984.500 13.340.250 155.135.750 13.340.250 5.043.500 7.218.750 15.169.000 7.931.000 11.530.750 33.937.750 66.085.250 11.550.000 10.087.000 40.001.500 2.887.500 2.156.000 17.594.500 6.102.250 2.887.500 7.218.750 9.721.250 7.565.250 38.269.000 34.650.000 5.024.250 31.454.500 5.043.500 8.989.750 2.868.250 107.549.750 77.288.750 1.052.782.500 % df.
PAV actuals unitats 4 15 13 3 1 15 26 19 6 17 56 7 85 8 4 4 7 3 6 22 36 7 7 28 2 2 16 6 1 5 8 6 22 22 5 14 4 8 3 56 44 623
act. 5.775.000 20.559.000 17.671.500 4.697.000 1.443.750 17.998.750 34.611.500 27.431.250 8.296.750 23.812.250 77.924.000 9.009.000 108.088.750 10.452.750 5.043.500 5.775.000 10.106.250 3.599.750 7.565.250 32.494.000 54.169.500 10.106.250 8.643.250 35.670.250 2.887.500 2.156.000 16.150.750 6.102.250 1.443.750 7.218.750 9.721.250 7.565.250 32.494.000 31.762.500 5.024.250 23.870.000 5.043.500 8.989.750 2.868.250 73.900.750 66.085.250 844.228.000
df. 3.253.250 4.697.000 5.775.000 1.443.750 0 4.331.250 2.887.500 4.331.250 6.140.750 0 22.060.500 4.331.250 47.047.000 2.887.500 0 1.443.750 5.062.750 4.331.250 3.965.500 1.443.750 11.915.750 1.443.750 1.443.750 4.331.250 0 0 1.443.750 0 1.443.750 0 0 0 5.775.000 2.887.500 0 7.584.500 0 0 0 33.649.000 11.203.500 208.554.500
36,03% 18,60% 24,63% 23,51% 0,00% 19,40% 7,70% 13,64% 42,53% 0,00% 22,06% 32,47% 30,33% 21,65% 0,00% 20,00% 33,38% 54,61% 34,39% 4,25% 18,03% 12,50% 14,31% 10,83% 0,00% 0,00% 8,21% 0,00% 50,00% 0,00% 0,00% 0,00% 15,09% 8,33% 0,00% 24,11% 0,00% 0,00% 0,00% 31,29% 14,50% 19,81%

Memria / 291
Distribuci comarcal del dficit de sales esportives

SAL dficits unitats 3 4 4 0 0 7 3 9 4 7 22 3 32 0 1 1 8 0 3 1 26 3 0 7 0 0 0 1 0 2 0 0 5 3 0 13 0 0 0 8 18 198 SAL xarxa bsica unitats x. b. 6 21 18 4 0 24 36 26 15 27 159 16 341 8 7 4 23 2 10 33 80 13 5 28 4 2 2 6 3 4 6 2 29 26 2 40 2 9 3 171 67 1.284 1.871.100 6.133.050 5.578.650 1.155.000 0 7.172.550 10.949.400 8.269.800 4.712.400 7.796.250 47.678.400 4.654.650 101.686.200 2.344.650 2.021.250 1.120.350 7.299.600 542.850 2.991.450 9.702.000 24.659.250 4.100.250 1.547.700 8.258.250 1.258.950 508.200 542.850 1.801.800 866.250 1.362.900 1.801.800 612.150 8.685.600 7.750.050 577.500 12.208.350 577.500 2.702.700 935.550 50.173.200 20.524.350 385.134.750 % df.
SAL actuals unitats 3 17 14 4 0 17 33 17 11 20 137 13 309 8 6 3 15 2 7 32 54 10 5 21 4 2 2 5 3 2 6 2 24 23 2 27 2 9 3 163 49 1.086
act. 866.250 4.770.150 4.215.750 1.155.000 0 4.874.100 9.944.550 5.047.350 3.418.800 5.740.350 39.801.300 3.719.100 90.228.600 2.344.650 1.767.150 866.250 4.504.500 542.850 2.055.900 9.343.950 15.835.050 3.026.100 1.547.700 6.202.350 1.258.950 508.200 542.850 1.443.750 866.250 646.800 1.801.800 612.150 6.964.650 6.745.200 577.500 7.830.900 577.500 2.702.700 935.550 47.447.400 14.564.550 317.844.450
df. 1.004.850 1.362.900 1.362.900 0 0 2.298.450 1.004.850 3.222.450 1.293.600 2.055.900 7.877.100 935.550 11.457.600 0 254.100 254.100 2.795.100 0 935.550 358.050 8.824.200 1.074.150 0 2.055.900 0 0 0 358.050 0 716.100 0 0 1.720.950 1.004.850 0 4.377.450 0 0 0 2.725.800 5.959.800 67.290.300
53,70% 22,22% 24,43% 0,00% 0,00% 32,05% 9,18% 38,97% 27,45% 26,37% 16,52% 20,10% 11,27% 0,00% 12,57% 22,68% 38,29% 0,00% 31,27% 3,69% 35,78% 26,20% 0,00% 24,90% 0,00% 0,00% 0,00% 19,87% 0,00% 52,54% 0,00% 0,00% 19,81% 12,97% 0,00% 35,86% 0,00% 0,00% 0,00% 5,43% 29,04% 17,47%

292 / Memria
Distribuci comarcal del dficit de camps poliesportius

CAM dficits unitats 1 0 1 0 0 0 3 0 0 1 18 0 33 0 0 0 3 0 0 3 6 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1 0 1 0 0 1 14 5 91 CAM xarxa bsica unitats x. b. 7 25 28 3 2 20 31 28 17 23 80 13 136 12 4 5 14 8 21 28 54 9 8 35 3 3 10 6 4 7 5 4 33 26 2 31 7 8 4 88 60 912 4.525.350 17.304.810 18.434.730 2.463.240 1.531.050 12.977.190 20.897.970 20.950.594 11.513.940 16.107.090 63.519.868 8.785.170 112.687.042 7.852.980 2.728.770 3.660.960 11.308.622 4.790.880 12.909.390 19.434.720 37.703.498 7.905.604 5.790.870 22.551.362 1.796.580 1.796.580 6.913.202 3.926.490 2.395.440 4.525.350 3.660.960 3.062.100 22.429.020 17.237.010 1.197.720 24.005.106 4.525.350 5.457.540 2.728.770 67.461.534 44.372.016 665.826.468 % df.
CAM actuals unitats 6 25 27 3 2 20 28 28 17 22 62 13 103 12 4 5 11 8 21 25 48 9 8 35 3 3 10 6 4 7 5 4 33 25 2 30 7 8 3 74 55 821
act. 3.593.160 17.304.810 17.835.870 2.463.240 1.531.050 12.977.190 18.768.060 20.950.594 11.513.940 15.174.900 44.236.416 8.785.170 73.412.686 7.852.980 2.728.770 3.660.960 8.254.110 4.790.880 12.909.390 17.304.810 31.669.862 7.905.604 5.790.870 22.551.362 1.796.580 1.796.580 6.913.202 3.926.490 2.395.440 4.525.350 3.660.960 3.062.100 22.429.020 16.638.150 1.197.720 23.406.246 4.525.350 5.457.540 1.796.580 52.422.726 39.453.124 569.369.842
df. 932.190 0 598.860 0 0 0 2.129.910 0 0 932.190 19.283.452 0 39.274.356 0 0 0 3.054.512 0 0 2.129.910 6.033.636 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 598.860 0 598.860 0 0 932.190 15.038.808 4.918.892 96.456.626
20,60% 0,00% 3,25% 0,00% 0,00% 0,00% 10,19% 0,00% 0,00% 5,79% 30,36% 0,00% 34,85% 0,00% 0,00% 0,00% 27,01% 0,00% 0,00% 10,96% 16,00% 0,00% 0,00% 0,00% 0,00% 0,00% 0,00% 0,00% 0,00% 0,00% 0,00% 0,00% 0,00% 3,47% 0,00% 2,49% 0,00% 0,00% 34,16% 22,29% 11,09% 14,49%

Memria / 293
Distribuci comarcal del dficit de piscines cobertes

PCO dficits unitats 1 1 3 1 1 3 4 3 1 3 7 0 7 0 0 1 1 1 1 1 8 2 1 3 1 0 0 0 1 1 0 0 4 4 1 2 1 0 0 11 5 85 PCO xarxa bsica unitats x. b. 2 4 5 1 1 5 7 7 3 5 35 3 77 2 1 1 5 1 2 7 21 3 2 6 1 1 1 1 1 2 1 1 8 7 1 9 1 1 1 33 17 293 5.111.500 11.077.300 10.619.700 % df.
PCO actuals unitats 1 3 2 0 0 2 3 4 2 2 28 3 70 2 1 0 4 0 1 6 13 1 1 3 0 1 1 1 0 1 1 1 4 3 0 7 0 1 1 22 12 208
act. 2.128.600 8.094.400 5.111.500 0 0 4.672.700 6.801.300 9.784.200 4.672.700 5.965.800 64.217.900 7.240.100 152.900.700 4.257.200 1.689.800 0 10.638.500 0 2.982.900 13.602.600 28.895.000 2.982.900 1.689.800 7.655.600 0 2.128.600 2.128.600 2.982.900 0 2.128.600 1.689.800 2.128.600 7.198.000 5.947.000 0 17.878.600 0 2.982.900 2.128.600 50.153.200 29.375.900 474.835.500
df. 2.982.900 2.982.900 5.508.200 2.128.600 2.128.600 5.947.000 9.368.700 7.240.100 2.982.900 7.240.100 16.170.000 0 20.880.300 0 0 2.128.600 2.128.600 2.128.600 2.982.900 2.128.600 17.421.000 4.257.200 2.128.600 6.385.800 2.128.600 0 0 0 1.689.800 1.689.800 0 0 9.784.200 8.929.900 2.128.600 5.965.800 1.689.800 0 0 26.808.500 9.326.600 197.391.800
58,36% 26,93% 51,87%
2.128.600 100,00% 2.128.600 100,00% 10.619.700 16.170.000 17.024.300 7.655.600 13.205.900 80.387.900 7.240.100 173.781.000 4.257.200 1.689.800 56,00% 57,94% 42,53% 38,96% 54,82% 20,11% 0,00% 12,02% 0,00% 0,00%
2.128.600 100,00% 12.767.100 16,67%
2.128.600 100,00% 5.965.800 15.731.200 46.316.000 7.240.100 3.818.400 14.041.400 50,00% 13,53% 37,61% 58,80% 55,75% 45,48%
2.128.600 100,00% 2.128.600 2.128.600 2.982.900 0,00% 0,00% 0,00%
1.689.800 100,00% 3.818.400 1.689.800 2.128.600 16.982.200 14.876.900 44,25% 0,00% 0,00% 57,61% 60,03%
2.128.600 100,00% 23.844.400 25,02%
1.689.800 100,00% 2.982.900 2.128.600 76.961.700 38.702.500 672.227.300 0,00% 0,00% 34,83% 24,10% 29,36%

294 / Memria
Distribuci comarcal del dficit de camps d'atletisme

ATL dficits unitats 0 1 1 1 0 0 1 0 1 2 6 0 6 1 1 1 1 0 0 1 4 0 1 0 1 1 1 1 1 0 1 1 0 2 1 1 1 1 1 4 1 48 ATL xarxa bsica unitats x. b. 0 1.456.450 294.000 1.456.450 0 0 294.000 0 1.642.700 1.750.450 2.926.450 0 9.111.200 1.456.450 1.456.450 1.456.450 294.000 0 0 1.456.450 3.687.150 0 1.456.450 0 1.456.450 1.456.450 1.456.450 1.456.450 1.456.450 0 1.456.450 1.456.450 0 1.750.450 1.456.450 1.456.450 1.456.450 1.456.450 1.456.450 4.663.350 1.456.450 55.542.750 1 2 2 1 1 1 2 4 1 3 14 1 20 1 1 1 3 1 1 2 10 1 1 4 1 1 1 1 1 1 1 1 3 3 1 5 1 1 1 13 5 120 1.456.450 1.750.450 1.750.450 294.000 1.642.700 1.936.700 3.500.900 3.393.150 12.625.650 1.456.450 23.271.800 % df.
ATL actuals unitats 1 1 1 0 1 1 1 4 0 1 8 1 14 0 0 0 2 1 1 1 6 1 0 4 0 0 0 0 0 1 0 0 3 1 0 4 0 0 0 9 4 72
act. 1.456.450 294.000 1.456.450 0 294.000 1.642.700 1.642.700 3.500.900 0 1.642.700 9.699.200 1.456.450 14.160.600 0 0 0 1.936.700 294.000 1.456.450 1.642.700 4.088.900 1.456.450 0 3.687.150 0 0 0 0 0 1.456.450 0 0 2.230.700 1.456.450 0 2.524.700 0 0 0 9.389.500 4.849.600 73.715.900
df.
0,00% 83,20% 16,80% 0,00% 0,00% 15,18% 0,00% 51,59% 23,18% 0,00% 39,15%
1.456.450 100,00%
1.642.700 100,00%
1.456.450 100,00% 1.456.450 100,00% 1.456.450 100,00% 2.230.700 294.000 1.456.450 3.099.150 7.776.050 1.456.450 3.687.150 13,18% 0,00% 0,00% 47,00% 47,42% 0,00% 0,00%
1.456.450 100,00% 1.456.450 100,00% 1.456.450 100,00% 1.456.450 100,00% 1.456.450 100,00% 1.456.450 100,00% 1.456.450 0,00% 1.456.450 100,00% 1.456.450 100,00% 2.230.700 3.206.900 3.981.150 0,00% 54,58% 36,58%
1.456.450 100,00% 1.456.450 100,00% 1.456.450 100,00% 1.456.450 100,00% 14.052.850 6.306.050 129.258.650 33,18% 23,10% 42,97%

Memria / 295
Distribuci comarcal del dficit total de la xarxa bsica

TOTAL dficits unitats df. 8 17 13 6 1 15 14 15 11 15 66 6 115 3 5 4 18 4 10 7 59 6 3 14 2 1 2 2 3 3 1 1 14 12 2 22 2 2 3 57 40 604 8.376.440 12.125.250 13.538.960 5.638.550 2.128.600 12.983.200 15.888.210 14.793.800 12.263.200 12.424.290 68.317.502 5.266.800 130.436.856 4.343.950 2.320.300 5.282.900 13.819.762 6.459.850 8.493.700 7.516.760 49.539.386 6.775.100 5.028.800 12.976.200 3.585.050 1.456.450 2.900.200 1.814.500 4.590.000 2.405.900 1.456.450 1.456.450 17.483.400 15.171.560 3.585.050 19.983.060 3.146.250 1.659.700 2.591.890 83.127.858 33.756.542 636.908.676 TOTAL xarxa bsica unitats x. b. 54 143 133 29 9 133 197 173 91 127 661 75 1.214 68 30 40 103 44 83 171 353 73 66 179 22 18 49 39 36 42 36 40 213 138 25 203 28 56 19 706 346 6.265 28.332.400 76.029.010 71.826.130 16.530.340 6.249.550 67.144.740 105.756.370 98.408.894 48.812.740 74.502.040 362.421.218 41.822.670 667.547.042 36.003.930 15.549.170 20.331.710 58.357.772 20.807.580 42.536.540 97.001.420 210.477.398 40.119.754 30.914.720 103.165.562 11.698.130 9.848.530 32.195.552 19.835.990 14.113.890 23.062.900 21.313.310 19.983.950 110.385.970 87.980.260 13.065.770 114.767.456 15.869.150 27.319.340 11.408.970 379.571.334 216.195.866 3.469.265.068 % df.
TOTAL actuals unitats act. 46 126 120 23 8 118 183 158 80 112 595 69 1.099 65 25 36 85 40 73 164 294 67 63 165 20 17 47 37 33 39 35 39 199 126 23 181 26 54 16 649 306 5.661 19.955.960 63.903.760 58.287.170 10.891.790 4.120.950 54.161.540 89.868.160 83.615.094 36.549.540 62.077.750 294.103.716 36.555.870 537.110.186 31.659.980 13.228.870 15.048.810 44.538.010 14.347.730 34.042.840 89.484.660 160.938.012 33.344.654 25.885.920 90.189.362 8.113.080 8.392.080 29.295.352 18.021.490 9.523.890 20.657.000 19.856.860 18.527.500 92.902.570 72.808.700 9.480.720 94.784.396 12.722.900 25.659.640 8.817.080 296.443.476 182.439.324 2.832.356.392
29,56% 15,95% 18,85% 34,11% 34,06% 19,34% 15,02% 15,03% 25,12% 16,68% 18,85% 12,59% 19,54% 12,07% 14,92% 25,98% 23,68% 31,05% 19,97% 7,75% 23,54% 16,89% 16,27% 12,58% 30,65% 14,79% 9,01% 9,15% 32,52% 10,43% 6,83% 7,29% 15,84% 17,24% 27,44% 17,41% 19,83% 6,08% 22,72% 21,90% 15,61% 18,36%

296 / Memria
La valoraci econmica total del parc dinstallacions previst pels diferents tipus de la xarxa bsica per a cadascuna de les comarques es troba en el quadre anterior. Aquesta valoraci correspon a la suma de la valoraci de les existncies i el dficit previst. Aix doncs, es pot dir que el valor total del parc d'installacions esportives de la xarxa bsica previst en el PIEC s gaireb de 3.500 milions deuros (mduls 2005). El total d'installacions deficitries s de 604 unitats que representa un cost aproximat de 640 milions deuros, igual al 18,36% de la valoraci del parc dinstallacions previst a la xarxa bsica. Quadre/taula 7.2.1.1.10 Dficits en percentatge de la valoraci econmica de la xarxa bsica
% dficit en unitats
ATL 8% POL 9%
% dficit en euros
ATL 9% POL 2%
PCO 14%
PAV 21% CAM 15%
PCO 31%
PAV 32%
SAL 33%
CAM 15%
SAL 11%
Els pavellons sn el tipus d'installaci que representa una valoraci econmica ms alta sobre el total de dficits, amb un import de ms de 208 milions deuros, la qual cosa suposa el 32,74% del total del dficit. les piscines cobertes, amb prop de 197 milions i el 30,99% del total, tenen tamb un pes important sobre el total del dficit. Les pistes poliesportives i els camps d'atletisme no arriben al 10%, mentre els camps poliesportius i les sales presenten percentatges de dficit entre el 10 i 15% de la valoraci total. En el grfic anterior es representa proporcionalment les unitats i la valoraci del dficit per tipus.

Memria / 297
Quadre/taula 7.2.1.1.11 Percentatge de dficit comarcal per tipus, en euros

Alt U rgell Alta R ibagora Priorat G arrigues Pallars Juss Alt C am p Solsons C onca de Barber Baix Ebre G arraf M aresm e Val d'Aran Valls O ccidental G arrotxa T erra Alta Barcelons Anoia Baix Llobregat Alt Peneds M itjana T arragons Selv a M ontsi Baix Em pord N oguera Alt Em pord Segri Valls O riental Baix C am p Bages C erdanya Pallars Sobir Baix Peneds O sona Bergued R ibera d'Ebre Pla de l'Estany Pla d'U rgell G irons Segarra R ipolls U rgell 0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%
POLact
PA Vact
SA L act
CA Mact
PCOact
A TL act
POLdef
PA Vdef
SA L def
CA Mdef

298 / Memria
En el grfic anterior es pot comprovar el nivell del dficit en euros global i per tipus de la xarxa bsica per a cadascuna de les comarques. Per sota del 10% de dficit es troba, lUrgell, el Ripolls, la Segarra, el Girons, el Pla d'Urgell i el Pla de l'Estany; i per sobre del 30% trobem lAlt Urgell, lAlta Ribagora, el Pallars Juss, les Garrigues, i el Priorat. A les comarques amb un nombre redut d'installacions de la xarxa bsica, la nova construcci d'un equipament gran, piscina coberta o camp d'atletisme, pot fer variar significativament el nivell de dficit. Les comarques que presenten ms dficit sn per regla general les menys poblades, aix significa que amb inversions relativament redudes es pot arribar fcilment a assolir que totes les comarques s'acostin a dficits inferiors al 25%. Dins de cada comarca es pot veure quin percentatge del dficit en euros correspon als diferents tipus d'installacions. Com ja s'ha dit, els pavellons i les piscines cobertes sn els que globalment tenen una mancana ms gran. Tamb tenen importncia en algunes comarques els camps d'atletisme. Sales, camps i pistes poliesportives tenen poc pes en general dins dels dficits comarcals.
Obres de condicionament
Un dels objectius del PIEC s el de millorar la utilitzaci actual dels equipaments i optimitzar els recursos disponibles. Per assolir aquesta finalitat cal donar prioritat a les actuacions destinades a condicionar i adequar els equipaments actuals, de manera que compleixin les determinacions tcniques establertes en el Pla director. Parallelament al creixement del nombre d'installacions de la xarxa bsica, se'n produir un envelliment. Aix significa que cada vegada caldr esmerar ms recursos al condicionament de les installacions esportives. Les obres de conservaci i els treballs de manteniment no s'inclouen dins de l'apartat de condicionament. No s possible fer una valoraci exacta de les obres de condicionament que caldr realitzar, perqu no es disposa de dades suficientment detallades de l'estat actual de les installacions ni s possible conixer les actuacions que caldr fer en els propers anys sobre installacions que en alguns casos encara no s'han construt. Tanmateix, el que s que es pot fer s una previsi aproximada dels recursos que el PIEC haur de destinar a condicionar les installacions esportives en els propers anys. Per fer aquesta previsi amb una base fiable, s'analitzen les actuacions subvencionades per la Secretaria General de l'Esport en el perode 1981-2004. En aquest perode, del total d'obra executada amb carcter de xarxa bsica que ha estat subvencionada, un 15% dels diners shan destinat a obres de condicionament. L'evoluci que el cost de les obres de condicionament subvencionades per la Secretaria General de l'Esport ha sofert des de l'any 1981 fins al 2000 es troba reflectida en el grfic segent. En aquest grfic es pot apreciar com el percentatge de les obres de condicionament, respecte al total d'obres subvencionades, t una tendncia creixent, tot i que es produeixen puntes en alguns anys que poden alterar lleugerament les previsions. La tendncia analitzada es veu confirmada per la que marca l'evoluci del total de les obres de condicionament sollicitades en les ltimes convocatries de subvenci, aix a l'any 1987

Memria / 299
representava el 40% del nombre total de peticions, al 1989, el 47%; al 1992, el 56%, i al 1994 arribava ja al 61%. En les darreres convocatries del 2000 i el 2002 els percentatges es situen en el 50 i el 56% respectivament Ats que la mitjana dels imports dedicats a subvencionar obres de condicionament ha estat del 15% i vista la tendncia seguida que es projecta cap als propers anys, el Pla director fa una previsi d'una mitjana del 18% per al perode 2005-2015. Aix significa que del 100% dels recursos destinats a la xarxa bsica, es preveu destinar el 82% a obres de construcci i el 18% restant a condicionaments. Aquesta mitjana del 18% haur d'aplicar-se de manera progressiva amb uns percentatges ms reduts als primers anys arribant al mxim l'any 2015. Quadre/taula 7.2.1.1.12 Evoluci de les subvencions per a condicionaments de la xarxa bsica
50% 45% 40% % condicioname nt 35% 30% 25% 20% 15% 10% 5% 0% 1980 1985 1990 1995 2000 2005 2010 2015
Si el total dels dficits de construcci de la xarxa bsica s'han xifrat en 636.908.676 , el PIEC preveu que caldr destinar a condicionaments 139.809.222 . La distribuci daquests recursos ha de ser proporcional al valor de les installacions existents, ja que com ms installacions, ms cost per condicionar. Per quantificar, comarca a comarca, els recursos que cal destinar als condicionaments necessaris per assolir els objectius a la finalitzaci del PIEC, es distribueix el global total previst a Catalunya proporcionalment entre els imports de les installacions actuals. Cal tenir en compte que els imports dedicats als condicionaments sn orientatius i que es preveu assolir el total a la finalitzaci del Pla director, per que en cada etapa s'haur de concretar en funci de les prioritats establertes i de l'estat de les installacions de l'mbit territorial. En el quadre segent es troben tamb representats, per a cada comarca, els percentatges del dficit de construcci i condicionaments en pessetes respecte al total de Catalunya.

300 / Memria
Quadre/taula 7.2.1.1.13 Distribuci comarcal d'obra de construcci i condicionaments

Installacions actuals xarxa bsica Dficit xarxa bsica Construcci % Condicionament % Total dficit comarcal %
19.955.960 63.903.760 58.287.170 10.891.790 4.120.950 54.161.540 89.868.160 83.615.094 36.549.540 62.077.750 294.103.716 36.555.870 537.110.186 31.659.980 13.228.870 15.048.810 44.538.010 14.347.730 34.042.840 89.484.660 160.938.012 33.344.654 25.885.920 90.189.362 8.113.080 8.392.080 29.295.352 18.021.490 9.523.890 20.657.000 19.856.860 18.527.500 92.902.570 72.808.700 9.480.720 94.784.396 12.722.900 25.659.640 8.817.080 296.443.476 182.439.324 2.832.356.392
8.376.440 12.125.250 13.538.960 5.638.550 2.128.600 12.983.200 15.888.210 14.793.800 12.263.200 12.424.290 68.317.502 5.266.800 130.436.856 4.343.950 2.320.300 5.282.900 13.819.762 6.459.850 8.493.700 7.516.760 49.539.386 6.775.100 5.028.800 12.976.200 3.585.050 1.456.450 2.900.200 1.814.500 4.590.000 2.405.900 1.456.450 1.456.450 17.483.400 15.171.560 3.585.050 19.983.060 3.146.250 1.659.700 2.591.890 83.127.858 33.756.542 636.908.676
89,5% 79,4% 82,5% 91,3% 91,3% 82,9% 78,2% 78,2% 87,2% 80,2% 82,5% 74,5% 83,1% 73,5% 78,0% 87,7% 86,3% 90,1% 83,5% 63,0% 86,2% 80,5% 79,7% 74,5% 90,0% 77,9% 66,7% 67,1% 90,7% 70,2% 59,8% 61,4% 79,2% 80,8% 88,5% 81,0% 83,4% 56,7% 85,6% 85,0% 78,9% 82,0%
985.055 3.154.382 2.877.139 537.635 203.416 2.673.492 4.436.023 4.127.362 1.804.138 3.064.248 14.517.386 1.804.451 26.512.538 1.562.783 652.996 742.831 2.198.461 708.225 1.680.404 4.417.093 7.944.134 1.645.941 1.277.767 4.451.878 400.473 414.245 1.446.061 889.567 470.113 1.019.659 980.163 914.544 4.585.806 3.593.943 467.982 4.678.695 628.021 1.266.597 435.224 14.632.880 9.005.470 139.809.222
10,5% 20,6% 17,5% 8,7% 8,7% 17,1% 21,8% 21,8% 12,8% 19,8% 17,5% 25,5% 16,9% 26,5% 22,0% 12,3% 13,7% 9,9% 16,5% 37,0% 13,8% 19,5% 20,3% 25,5% 10,0% 22,1% 33,3% 32,9% 9,3% 29,8% 40,2% 38,6% 20,8% 19,2% 11,5% 19,0% 16,6% 43,3% 14,4% 15,0% 21,1% 18,0%
9.361.495 15.279.632 16.416.099 6.176.185 2.332.016 15.656.692 20.324.233 18.921.162 14.067.338 15.488.538 82.834.888 7.071.251 156.949.394 5.906.733 2.973.296 6.025.731 16.018.223 7.168.075 10.174.104 11.933.853 57.483.520 8.421.041 6.306.567 17.428.078 3.985.523 1.870.695 4.346.261 2.704.067 5.060.113 3.425.559 2.436.613 2.370.994 22.069.206 18.765.503 4.053.032 24.661.755 3.774.271 2.926.297 3.027.114 97.760.738 42.762.012 776.717.898
1,2% 2,0% 2,1% 0,8% 0,3% 2,0% 2,6% 2,4% 1,8% 2,0% 10,7% 0,9% 20,2% 0,8% 0,4% 0,8% 2,1% 0,9% 1,3% 1,5% 7,4% 1,1% 0,8% 2,2% 0,5% 0,2% 0,6% 0,3% 0,7% 0,4% 0,3% 0,3% 2,8% 2,4% 0,5% 3,2% 0,5% 0,4% 0,4% 12,6% 5,5% 100,0%

Memria / 301
7.3 Valoraci del dficit de la xarxa complementria

Les necessitats reals de la xarxa complementria no es poden conixer fins que es faci la totalitat dels plans que han de desenvolupar aquesta xarxa. Ats que aquests plans s'han de redactar amb posterioritat a l'aprovaci del PIEC i que la gran varietat i la quantitat d'aquests fan molt difcil que s'arribi a una definici concreta de la xarxa complementria, cal fer una previsi dels recursos que cal dedicar a aquesta xarxa per atendre les necessitats especfiques de cada territori o activitat fisicoesportiva. Per preveure els recursos que cal destinar a aquesta xarxa s'analitzen les obres subvencionades per la Secretaria General de l'Esport en el perode 1981-2004 i es quantifiquen els costos de les obres construdes o condicionades que tenen carcter de xarxa complementria, per tal destablir quin s el percentatge d'obra que s'ha dedicat a aquesta xarxa. Quadre/taula 7.3.1.1.1
45% 40%
% xarxa complementaria
Evoluci de les subvencions a la xarxa complementria
35% 30% 25% 20% 15% 10% 5% 0% 1980 1985 1990 1995 2000 2005 2010 2015
Els percentatges de subvenci atorgada a les obres de la xarxa complementria respecte al total de les obres subvencionades ha sofert fortes variacions en el perode analitzat, per la tendncia indica un lleuger creixement del percentatge destinat a la xarxa complementria. La mitjana dels imports dedicats a aquesta xarxa durant els anys 1981-2004 s del 16% i vista la tendncia projectada als propers anys, el Pla director estableix una previsi del 20% que equival a 194.179.475 , com a mitjana dels recursos destinats a la xarxa complementria per a lhoritz del PIEC, tant per a obres de construcci com de condicionament daquesta xarxa. Aquesta mitjana del 20% s'haur d'aplicar progressivament, de manera que els primers anys els percentatges seran ms reduts i s'aniran incrementant fins arribar al mxim a lhoritz del PIEC perqu, a mesura que es vagi completant la xarxa bsica, caldr anar transvasant els recursos a la xarxa complementria que haur adquirit ms protagonisme.

302 / Memria
7.4 Valoraci del dficit global del Pla director

Un cop analitzada la valoraci de la xarxa bsica i de la xarxa complementria, en aquest apartat es vol exposar de forma resumida la valoraci global del Pla director dinstallacions i equipaments esportius de Catalunya. Aix doncs, el 20% dels recursos que el PIEC preveu dedicar per a la construcci i el condicionament dels equipaments esportius anir a la xarxa complementria i el 80%, a la xarxa bsica. Quadre/taula 7.4.1.1.1 Distribuci del dficit total per xarxes
Xarxa complementria 20,0%
Condicionament xarxa bsica 14,4%
Construcci xarxa bsica 65,6%
Dficits del PIEC Construcci xarxa bsica Condicionament xarxa bsica Xarxa complementria Total
dficit 636.908.676 139.809.222 194.179.475 970.897.373
% total 65,60% 14,40% 20,00% 100,00%
La distribuci del dficit, a les xarxes bsica i complementria, prevista en el Pla director es troba reflectida en el grfic anterior. Aquesta distribuci correspon a una mitjana per atendre totes les necessitats, per caldr fer una previsi individualitzada per a cadascuna de les etapes. L'import total necessari per arribar a assolir els objectius del PIEC concretats en el clcul de les diferents xarxes, aplicant els preus estandarditzats de lany 2005, s de 970.897.373 .

Memria / 303
7.5 Programes d'actuaci

El Consell Catal de lEsport participa en la cobertura de les necessitats previstes en el Pla director dinstallacions i equipaments esportius de Catalunya mitjanant inversions prpies o concessions dajuts que afectin a la planificaci, programaci, construcci o gesti dels equipaments esportius. Les inversions prpies sn les que el Consell Catal de lEsport consigna en el seu pressupost i afecten al patrimoni del Consell Catal de lEsport. Els ajuts poden consistir en latorgament de subvencions a fons perdut o en facilitar laccs a una lnia de crdit especfica per a equipaments esportius. Latorgament de les subvencions a fons perdut pot ser per al finanament del cost de lactuaci o per al pagament dels interessos i despeses dun crdit. En ambds casos sha de complir els requeriments establerts en aquest captol. El Consell Catal de lEsport pot concedir les subvencions ordinries mitjanant lexecuci dels programes dactuaci i les extraordinries mitjanant subvencions directes. Podran optar a les subvencions les entitats de carcter pblic i les entitats privades registrades al Registre d'entitats esportives de la Generalitat de Catalunya. El Consell Catal de lEsport pot facilitar laccs a la lnia de crdit especfica per a la planificaci, programaci, construcci o gesti dequipaments esportius sempre que les sollicituds obtinguin linforme favorable dels serveis tcnics sobre la viabilitat esportiva de lactuaci. Els programes d'actuaci sn els mecanismes mitjanant els quals el Consell Catal de lEsport preveu concretar les severs inversions per a equipaments esportius que permetin dur a la prctica les determinacions del PIEC. Els programes poden tenir una durada dun o ms anys i han de definir, cas de programes de subvencions, les entitats beneficiries dels ajuts, les actuacions subvencionades, els imports concedits i les anualitats en qu shan de fer efectives. Per portar a terme els programes dactuaci caldr disposar prviament de les disponibilitats pressupostries corresponents. Si afecta a ms duna anualitat, shaur de tramitar el corresponent expedient de plurianualitat.

304 / Memria
7.5.1 Criteris per a la prioritzaci de les actuacions
La prioritzaci de les actuacions permet assolir els objectius del PIEC incidint en primer lloc sobre els dficits ms importants. El reequilibri territorial i l'adequaci de les necessitats a la demanda existent sn uns dels objectius principals que el Pla director preveu assolir mitjanant els ajuts per a la construcci o condicionament dequipaments esportius. Aquests objectius no es poden dur a terme sense la corresponent prioritzaci de les actuacions, prioritzaci que contempla la Llei de l'esport com a una de les determinacions que ha destablir el PIEC. Per concretar els nivells de prioritzaci de les actuacions cal en primer lloc diferenciar quines corresponen a la xarxa bsica i quines a la xarxa complementria. Per a la xarxa d'inters nacional, atesa la seva singularitat i carcter extraordinari, la prioritzaci s'ha d'establir en cada cas de forma individualitzada, quan aparegui la necessitat. Xarxa bsica
Per arribar a assolir un dels objectius de la xarxa bsica de contribuir al reequilibri del territori cal definir les prioritats d'actuaci i incidir d'una manera ms urgent en els tipus i mbits territorials amb un nivell de dficit ms important. El nivell de dficit el determinen el nombre i les caracterstiques de les installacions deficitries en cada mbit territorial. Es calcula fent el quocient entre els usos de clcul de les installacions deficitries i el total dusos de clcul necessaris per a cada mbit territorial. En funci de si fa referncia a tots els tipus dinstallaci de la xarxa bsica o a un sol tipus, es poden valorar dos nivells de dficit, el general i lespecfic. El nivell de dficit general s el que valora el dficit dinstallacions de tots els tipus de la xarxa bsica en els diferents mbits territorials considerats. El nivell de dficit especfic s el que valora el dficit dun tipus dinstallaci de la xarxa bsica en els diferents mbits territorials considerats.
Per conixer els nivells de dficit general i especfic es pren com a referncia la relaci de les installacions existents i deficitries reflectides en els estudis de localitzaci. Xarxa complementria
Les caracterstiques prpies de les obres dels programes sectorials fan que no es puguin concretar les prioritats fins que no es desenvolupin els corresponents plans de la xarxa complementria al desplegament del Pla director. Les prioritats sestabliran en funci de les determinacions dels diferents plans daquesta xarxa i valorant en cada cas la necessitat social i esportiva de les actuacions, sense establir necessriament criteris de distribuci territorial.

Memria / 305
7.5.2 Concessi d'ajuts

Les entitats de carcter pblic i les entitats esportives privades registrades al Registre d'entitats esportives de la Generalitat de Catalunya, poden formular peticions d'ajut econmic destinats a la planificaci, programaci, construcci, condicionament o dotaci de material esportiu, o gesti d'equipaments esportius, sempre que s'adeqin a les previsions i a les determinacions establertes en el PIEC. La concessi d'ajuts s'atorga en compliment dels diferents programes d'actuaci segons si les installacions en qu s'actua pertanyen a les xarxes d'inters nacional, bsica o complementria. Els ajuts i les subvencions shan de concedir amb criteris de publicitat, concurrncia i objectivitat. Subvencions per concurrncia pblica
El Consell Catal de lEsport de la Generalitat de Catalunya convocar concurs pblic per a la concessi de subvencions que afectin els plans, els programes, les obres o el funcionament dequipaments esportius, per a un perode determinat, i aprovar les bases de la convocatria. A efectes del Pla director dinstallacions i equipaments esportius de Catalunya, les obres sn de construcci o de condicionament. Es consideren obres de construcci les que generen un nou equipament esportiu i per tant comporten la construcci de nous espais esportius o complementaris. Tamb es consideren obres de construcci les de reforma o ampliaci d'installacions ja existents quan aquestes suposin el canvi de la seva tipologia. La resta es consideren obres de condicionament d'installacions ja existents, per millorar, ampliar o reformar aspectes de seguretat, funcionals o dhabitabilitat dels espais esportius o complementaris. Aquestes convocatries podran ser limitades quan es vulgui prioritzar una xarxa, una tipologia, un mbit territorial o un sector determinat. Tal com indica larticle 59 del Text nic de la Llei de lesport sestableix el termini dun any per a la tramitaci dels expedients de sollicituds dajut per a equipaments esportius que comena a comptar des de la data lmit de presentaci de les sollicituds fins a la resoluci definitiva de lexpedient de subvenci. En el procediment de concessi d'ajuts es desenvolupar en diferents fases i s'han de complir els requisits que sestableixin per a cada convocatria a la resoluci i a les bases reguladores corresponents. Les entitats peticionries han de presentar la documentaci necessria que permeti al Consell Catal de lEsport comprovar que l'entitat, els terrenys i el tipus d'actuaci sollicitada reuneixen les condicions establertes per poder ser subvencionables, aix com avaluar la necessitat i ordre de prioritat de l'actuaci prevista. El lliurament de la documentaci cal fer-lo d'acord amb les bases de la convocatria corresponent. En el procs de selecci es valorar, entre altres, la idonetat tcnica de les peticions i ladequaci a les determinacions del PIEC i dels estudis de localitzaci.

306 / Memria
Els criteris per valorar la prioritat s'establiran a les bases reguladores de cada convocatria dacord amb els objectius de les diferents etapes del Pla director. Les entitats que rebin ajuts per a obres de construcci o condicionament dequipaments esportius han de subscriure un conveni de collaboraci amb la Generalitat, en el qual sespecificaran les condicions de la concessi de la subvenci i dutilitzaci de lequipament subvencionat. Subvencions innominades
Dacord amb larticle 94.2 del Decret legislatiu 3/2002, pel que saprova el Text refs de la Llei de finances pbliques de Catalunya, excepcionalment, es poden concedir directament subvencions innominades o genriques, sempre que sacrediti limpossibilitat de promoure la concurrncia pblica per les especificitats del subvencionat o de les activitats a desenvolupar. En cada perode de subvencions tindran prioritat les actuacions urgents provocades per danys de carcter catastrfic en equipaments esportius derivades de situacions d'emergncia. En aquests casos, no ser preceptiu observar els trmits ordinaris, sempre que existeixi una declaraci d'excepci per causes de fora major. En el cas de la subvenci directa innominada sha de presentar la documentaci segent: Sollicitud de subvenci on constin les dades del peticionari i les caracterstiques de lobra amb la fotocpia del DNI del sollicitant i del NIF de lentitat. Certificaci emesa pel secretari de l'acord adoptat per l'rgan competent de la corporaci o entitat que acrediti l'aprovaci de l'actuaci i el comproms d'invertir la diferncia entre el cost total i la part subvencionada. Documentaci acreditativa de disposar de la propietat o del dret d's dels terrenys lliures de crregues o gravmens que puguin afectar la viabilitat de les obres. Certificat, ems per linterventor de lens local o pel secretari amb el vist-i-plau del president de lentitat privada, que acrediti que en el pressupost sha previst crdit suficient per afrontar laportaci prpia prevista per al finanament de lobra. Certificat, ems pel secretari de l'ajuntament on se situa l'obra amb el vist-i-plau de l'alcaldia, de l'informe que acrediti la classificaci, la qualificaci urbanstica i l'edificabilitat de la finca o el solar on s'hagi d'ubicar l'emplaament. Projecte executiu signat pel tcnic competent que compleixi els requeriments tcnics establerts al PIEC per als expedients subvencionats en general. Projecte de gesti signat pel tcnic corresponent redactat dacord amb les determinacions del PIEC.

Memria / 307
Valoraci econmica dels ajuts
El Consell Catal de lEsport, aportar en concepte dajut a fons perdut, els imports resultants dels percentatges sobre el pressupost modulat que sestableixin en les bases de la corresponent convocatria. El pressupost modulat lestableix el Consell Catal de lEsport per a cada actuaci sollicitada dacord amb els preus estandarditzats i els mduls econmics vigents. Aquests preus s'actualitzen anualment i sn la base per avaluar econmicament els pressupostos, els dficits i les subvencions. El promotor ha daportar la diferncia entre el cost de les obres i els ajuts que rebi de les diferents administracions, i a ms els costos no inclosos al pressupost modulat, com sn els honoraris professionals, les obres durbanitzaci, els costos dels terrenys i edificacions que sn afectats. En cap supsit el sumatori de les subvencions dels diferents ens pblics pot superar el 100% del pressupost de licitaci de lobra. En cas de superar-lo, la subvenci de la Generalitat de Catalunya es reduir fins que aquell sumatori no sigui superior al percentatge indicat. Les aportacions de la Generalitat de Catalunya estaran sempre supeditades a les disponibilitats pressupostries. Els crdits disponibles en cada convocatria es distribuiran dacord amb els programes dactuaci.

308 / Memria
7.6 Pla d'etapes

En l'apartat anterior s'han definit els programes d'actuaci que considera el PIEC, ara cal establir el Pla detapes, s a dir, els perodes necessaris i els objectius de cada etapa per executar-ne les previsions. Ats que el Pla director dinstallacions i equipaments esportius de Catalunya s un pla marc en qu les actuacions del Consell Catal de lEsport estan condicionades a les sollicituds de subvenci que les entitats presentin i que hi ha altres entitats que construeixen installacions esportives i participen en el seu finanament, s difcil fer una previsi de les anualitats necessries per assolir tots els objectius del PIEC. A les revisions del PIEC savaluar el compliment dels objectius de les etapes i sadaptaran si s necessari les previsions a la situaci del moment. En lapartat dedicat a la valoraci dels dficits s'ha fet una estimaci dels recursos necessaris per arribar a complir els objectius del Pla director. Partint del coneixement dels dficits de la xarxa bsica i de l'anlisi de levoluci en la construcci d'equipaments esportius en els ltims 24 anys (des de l'any 1981 la Generalitat rep les competncies en matria esportiva), es pot preveure la inversi que caldr fer en la construcci i condicionaments dequipaments esportius en lhoritz del PIEC. Els objectius a assolir a cadascuna de les etapes s'han de classificar segons els programes dactuaci, preveient quin percentatge del pressupost disponible es dedica a cada programa en funci de les prioritats d'actuaci fixades a cada etapa, detallant com s'inverteixen els que corresponen a la xarxa bsica i quina part es dedica a construcci de noves installacions i quina al condicionament de les existents. A la valoraci econmica dels dficits del PIEC sha establert el repartiment dels recursos globals entre la xarxa bsica i la complementria. Per arribar a aquests objectius finals, ara es concreten unes hiptesis per a cadascuna de les dues etapes que shan considerat. Aquestes hiptesis s'han establert de manera que es produeixi un augment progressiu dels percentatges dedicats als condicionaments i a la xarxa complementria respecte a l'obra de construcci i a la xarxa bsica respectivament. Ats que en la primera etapa s'han d'invertir ms recursos en nova construcci de la xarxa bsica, cal preveure per a la segona un esfor ms gran per atendre les necessitats dels condicionaments i de la xarxa complementria. En els quadres segents es detalla la proposta de distribuci dels recursos destinats a la xarxa bsica i complementria, aix com els destinats a construcci i condicionament. Aquests percentatges s'haurien de concretar a l'inici de cada etapa en funci dels objectius a assolir i dels recursos disponibles.

Memria / 309
Quadre/taula 7.6.1.1.1 Etapa 1a etapa 2a etapa Mitjana
Recursos destinats per etapes a las xarxes Xarxa bsica 81% 79% 80% Xarxa complementria 19% 21% 20%
Percentatges per etapes de construcci i condicionament de la xarxa bsica Xarxa bsica Construcci Condicionament 83% 17% 81% 19% 82% 18%
Etapa 1a etapa 2a etapa Mitjana
En els percentatges corresponents a la xarxa complementria, estan incloses les obres de construcci i els condicionaments, sense diferenciar especficament quina part pertany a cadascun per la dificultat ja expressada de valorar-les independentment. El compliment dels objectius establerts est condicionat duna banda, per les disponibilitats pressupostries del pressupost del Consell Catal de lEsport destinat a la concessi dajuts, i de laltra, pel nombre i tipus d'actuacions sollicitades per les entitats promotores. Aix mateix, les aportacions fetes per altres institucions en equipaments esportius influiran, en funci del seu volum, positivament o negativament en l'objectiu d'assolir les previsions del PIEC en cadascuna de les seves etapes. En les revisions del PIEC es far una avaluaci del compliment dels objectius de les etapes finalitzades. En funci de l'evoluci del nivell de compliment dels objectius s'han d'establir els objectius de les segents, i sadaptaran, si s necessari, les previsions a la situaci del moment. Finalment, cal fer esment que no es pot arribar a concretar amb exactitud aquestes previsions, perqu les actuacions estan supeditades a la iniciativa dels promotors de les installacions a iniciar-ne la seva construcci. Per aix, amb tota probabilitat, una part de les installacions considerades deficitries en el Pla director no les programaran els agents promotors corresponents, amb la qual cosa ser impossible arribar a atendre les necessitats totals, encara que es disposi dels recursos econmics suficients.

310 / Memria
7.7 Estudi econmic i financer

En la valoraci dels dficits del Pla director dinstallacions i equipaments esportius de Catalunya sha partit de l'aplicaci dels mduls econmics de l'any 2005. Aquests dficits queden valorats globalment en ms de 970 milions deuros que es distribueixen entre la xarxa bsica i la complementria. Lestudi econmic i financer fa referncia als recursos necessaris per dur a terme l'execuci del PIEC, tant en la vessant d'aplicaci del pressupost de la Generalitat de Catalunya com en la de finanament total del Pla director. S'estableix la possible procedncia dels recursos necessaris per finanar les actuacions a les diverses xarxes que han de contribuir a reduir els dficits en la primera etapa. Per altra banda, s'expressa quins sn els conceptes pressupostaris de la Generalitat i com cal aplicar-hi els recursos, aix com les previsions pressupostries per a la primera etapa. Es determinen els possibles ens que, dins la seva activitat normal, aporten recursos per finanar inversions destinades a la reducci dels dficits establerts a qualsevol de les xarxes previstes en el Pla director. Es detallen les diferents aportacions que en la primera etapa del PIEC preveu fer la Generalitat de Catalunya, en funci de les disponibilitats pressupostries, mitjanant el Consell Catal de lEsport, i s'indica la valoraci que reben cadascuna de les xarxes. Es proposa la valoraci i el finanament de la primera etapa amb la quantificaci dels recursos per xarxes. Es descriuen les diferents aportacions que podria fer la Generalitat per a les dues etapes del PIEC i com es distribuirien percentualment per programes. S'analitza el total d'inversions que significa la implementaci del PIEC a cada comarca, aix com l'impacte sobre la seva economia i, en particular, all que fa referncia a les actuacions de la xarxa bsica.

Memria / 311
7.7.1 Avaluaci econmica dels programes

Ats que totes les determinacions del PIEC es troben emmarcades en les tres xarxes, la d'inters nacional, la bsica i la complementria respectivament, l'assignaci de recursos ha de considerar el repartiment en cadascuna de les tres xarxes. Assignaci percentual dels programes
Els recursos destinats a les actuacions per cobrir els dficits que puguin aparixer en el futur en la xarxa d'inters nacional s'han d'habilitar en cada etapa, de forma extraordinria, en el moment en qu es determinin. Per fer l'assignaci percentual a cada xarxa, s'ha fet una anlisi de les actuacions dutes a terme pels diferents promotors en els darrers anys, com tamb quines d'aquestes actuacions han estat subvencionades per la Secretaria General de l'Esport en aquest perode. Segons el CEEC en els darrers vint-i-quatre anys (perode 1981-2004), s'han construt a Catalunya un total de 3.530 installacions de la xarxa bsica, d'aquestes 1.315 han rebut l'ajut de la Secretaria General de l'Esport, s a dir un 37% del total dunitats. Quadre/taula 7.7.1.1.2 Obra construda i subvencionada de la xarxa bsica (Perode 1981-2004)
Xarxa bsica
Tipus POL PAV SAL CAM PCO ATL Total
Dficit xarxa bsica Obra Perode 1981-2004 subvencionable Constr. Subv. % subv. Unitats dficit subv. 1.789 557 31,13% 53 11.672.700 3.634.262 70,91% 495 351 129 208.554.500 147.884.100 674 146 21,66% 198 67.290.300 14.576.237 373 128 34,32% 91 96.456.626 33.100.397 150 101 67,33% 85 197.391.800 132.910.479 49 32 65,31% 48 55.542.750 36.272.816 3.530 1.315 37,25% 604 636.908.676 368.378.291 57,84%
El quadre anterior mostra el nombre d'unitats per tipus construdes en el perode 1981-2004, aix com les que s'han subvencionat per part de la SGE. L'aplicaci dels mateixos percentatges d'obra subvencionada per tipus als dficits de la xarxa bsica del PIEC, dna com a resultat que la mitjana d'obra subvencionable en l'aplicaci del Pla director hauria de ser del 57,84% del total de l'obra prevista com a deficitria. Les previsions que fa el PIEC, reflectides en el quadre segent, tenen en compte una progressi creixent d'obra subvencionable en el decurs de les etapes, de manera que a mesura que es vagin cobrint els dficits, un nombre inferior d'obres de la xarxa bsica es construiran sense la participaci del CCE. La mitjana final resultant de les etapes s del 75% d'obra subvencionable.

312 / Memria
Previsi d'obra subvencionable per etapes Obra subvencionable 57,84% 70,00% 80,00% 75,00% Altres obres 42,16% 30,00% 20,00% 25,00%
Etapa Perode 1981-2004 1 Etapa 2005-2008 2 Etapa 2009-2011 Total
Els percentatges establerts en el pla d'etapes per a la globalitat del PIEC sn: el 80% per a la xarxa bsica i el 20% per a la xarxa complementria. El percentatge dels programes territorials es desglossa, al seu torn, en dos tipus d'actuacions: 1. Per a construcci, el 65,6% dels recursos totals necessaris per cobrir el total dels dficits establerts en el PIEC. 2. Per a condicionament, el 14,4% dels recursos esmentats. Una vegada establerts els percentatges dedicats a cada programa, cal adequar les participacions dels diferents ens que intervenen en el seu finanament. En el cas de les entitats de carcter pblic i les entitats esportives privades registrades al Registre d'entitats esportives de la Generalitat de Catalunya, que actuen com a promotores de les obres, la seva participaci al finanament consistir en la diferncia entre el cost real de l'obra i les subvencions de la SGE. En el cas d'altres departaments de la Generalitat, ja que finanaran l'obra amb els seus propis crdits pressupostaris, se'ls donar un tractament similar, com si fossin altres ens. Malgrat que els recursos surtin del propi pressupost de la Generalitat, les seves actuacions dins del marc de les competncies prpies de cada Departament de la Generalitat fan que la programaci sigui establerta d'acord amb els criteris de prioritzaci de cadascun dels departaments. Per tant, a la SGE, sols se lha d'informar de l'adequaci de l'actuaci a les determinacions del PIEC. Valoraci econmica
El PIEC, d'acord amb all que preveu el Text nic de la Llei de l'esport, es desenvolupa mitjanant programes d'actuaci. Aquests programes es diferenciaran en funci de la xarxa afectada o del tipus dactuaci a fer. Els recursos necessaris per atendre els dficits del PIEC es distribueixen: Xarxa d'inters nacional. Els recursos necessaris per als programes generals s'han d'habilitar en el moment en qu es determina l'etapa corresponent. Xarxa bsica, 776.717.898,00 en inversions, les quals es divideixen en 636.908.676,00 en actuacions de construcci i 139.809.222,00 en actuacions de condicionament.

Memria / 313
Xarxa complementria, 194.179.474,00 en inversions, tant de construcci com de condicionament.
A ttol merament indicatiu, sassenyalen els diferents ens que poden aportar recursos per a la realitzaci d'inversions en equipaments esportius i que configuren el finanament per a la reducci dels dficits en el PIEC: Entitats pbliques Ajuntaments Consells comarcals Diputacions provincials
Departaments, organismes i empreses de la Generalitat Departament de la Presidncia Departament de Poltica Territorial i Obres Pbliques Departament de Benestar i Famlia Departament de Justcia Departament d'Educaci Departament dUniversitats, Recerca i Societat de la Informaci Departament de Governaci i Administracions Pbliques Departament de Cultura Institut Catal del Sl (INCASOL)
Entitats privades Entitats esportives registrades Altres entitats registrades
A ms, el Pla director proposa establir una lnia de crdit per part de l'Institut Catal de Finances per finanar la construcci o el condicionament d'installacions del PIEC en les condicions que es determinin.
Influncia econmica del PIEC
El Pla director dinstallacions i equipaments esportius de Catalunya, atesa la seva essncia de pla sectorial dinversions que t per finalitat el reequilibri del territori dins el marc legal vigent a Catalunya, i dacord amb les determinacions del PTGC, proposa una distribuci equitativa de lassignaci dels recursos de ladministraci dacord amb els dficits esportius. En aquest sentit, s important remarcar l'impacte econmic comarcal que implica la implementaci del PIEC.

314 / Memria
Les dades corresponents a la valoraci dels dficits de construcci i de condicionament per a cada comarca, es troben reflectides en la taula segent, tant en valors absoluts com en euros per habitant. Es pot apreciar que les comarques amb menys poblaci, generalment sn les que tenen els dficits ms alts per habitant, Alta Ribagora o Priorat. En el mateix quadre hi ha el producte interior brut a preus de mercat (PIB pm), en milions deuros, de cada comarca, corresponent a lany 1996. El PIB pm s la variable que millor sintetitza el resultat final de l'activitat productiva duna economia nacional ja que segons el Sistema europeu de comptes econmics integrats (SEC) el producte interior brut a preus de mercat representa el resultat final de l'activitat de producci de les unitats productores en el territori i correspon a la producci total de bns i serveis de l'economia, menys el total de consum intermedi, ms l'IVA que grava els productes i ms els impostos lligats a la importaci (Font: Institut dEstadstica de Catalunya). L'impacte econmic de les obres que shan de fer, reflectit en un ndex que dna el quocient entre els dficits i el PIB pm, indica que precisament les comarques amb menys producte interior brut, sn aquelles en les quals les inversions del PIEC tenen un impacte ms important. Aix significa que les comarques amb menys nivell de renda sn les que tenen un ndex d'impacte econmic ms alt. Consegentment, el desplegament del Pla director tendir al reequilibri territorial de les comarques de Catalunya ja que prioritzar les inversions a les comarques menys afavorides.

Memria / 315
Impacte econmic comarcal de l'aplicaci del PIEC

PIB / hab. (96)
milers
PIB pm (96) Comarca Alt Camp Alt Empord Alt Peneds Alt Urgell Alta Ribagora Anoia Bages Baix Camp Baix Ebre Baix Empord Baix Llobregat Baix Peneds Barcelons Bergued Cerdanya Conca de Barber Garraf Garrigues Garrotxa Girons Maresme Montsi Noguera Osona Pallars Juss Pallars Sobir Pla d'Urgell Pla de l'Estany Priorat Ribera d'Ebre Ripolls Segarra Segri Selva Solsons Tarragons Terra Alta Urgell Val d'Aran Valls Occidental Valls Oriental Total Catalunya
milions
ndex
Cat =100
Dficit del PIEC

milions
Df. / hab.
Impacte
df./PIB
484,5 1.477,0 1.158,8 207,7 57,2 1.031,0 1.801,9 1.945,9 744,3 1.447,5 8.030,2 602,3 34.199,0 442,8 178,7 190,5 1.101,3 174,5 625,6 2.184,3 3.428,4 572,7 367,2 1.675,9 151,9 92,4 375,6 310,8 62,6 714,9 325,8 295,7 2.237,9 1.720,6 155,1 3.721,7 97,9 356,1 185,3 9.550,2 4.319,2 88.802,8
14,1 15,9 15,8 10,9 16,1 11,9 11,8 13,8 11,3 15,1 12,5 12,7 16,0 11,5 14,0 10,4 12,2 9,1 13,4 16,9 10,8 10,5 10,7 13,6 11,9 15,9 12,9 13,0 6,8 31,9 12,4 17,0 13,7 16,4 13,9 22,0 7,8 11,8 26,0 13,9 15,1 14,6
96,6 108,7 108,6 75,0 110,7 81,3 81,0 95,0 77,5 103,4 85,6 86,9 110,0 78,7 96,1 71,5 83,5 62,1 91,9 116,1 73,7 71,7 73,2 93,5 81,3 108,9 88,5 89,4 46,6 218,5 84,8 116,5 93,8 112,6 95,2 151,0 53,4 80,9 178,2 95,5 103,9 100,0
8,4 12,1 13,5 5,6 2,1 13,0 15,9 14,8 12,3 12,4 68,3 5,3 130,4 4,3 2,3 5,3 13,8 6,5 8,5 7,5 49,5 6,8 5,0 13,0 3,6 1,5 2,9 1,8 4,6 2,4 1,5 1,5 17,5 15,2 3,6 20,0 3,1 1,7 2,6 83,1 33,8 636,9
185 93 123 269 562 106 85 76 151 93 76 58 59 110 124 232 90 320 152 41 104 95 130 77 297 199 79 56 458 108 54 61 90 95 264 80 250 43 248 86 76 82
1,73% 0,82% 1,17% 2,71% 3,72% 1,26% 0,88% 0,76% 1,65% 0,86% 0,85% 0,87% 0,38% 0,98% 1,30% 2,77% 1,25% 3,70% 1,36% 0,34% 1,44% 1,18% 1,37% 0,77% 2,36% 1,58% 0,77% 0,58% 7,33% 0,34% 0,45% 0,49% 0,78% 0,88% 2,31% 0,54% 3,21% 0,47% 1,40% 0,87% 0,78% 0,72%

316 / Memria
7.7.2 Finanament del Pla director

L'import total necessari per arribar a assolir els objectius del PIEC concretats en el clcul de lapartat 7.4 s de 970.897.373 . El PIEC estableix un pla d'etapes per aconseguir els objectius fixats. Per fer una estimaci del finanament, es considera una hiptesi de dues etapes de tres anys cadascuna a partir de la seva aprovaci, segons quadre adjunt. Quadre/taula 7.7.2.1. Quadre econmic financer del PIEC Dficits del PIEC Total 1a etapa: perode 2005-08 2a etapa: perode 2009-11 dficit 970.897.373 485.448.686 485.448.687
Atesa l'adequaci dels objectius de cada etapa a la conjuntura politicoeconmica en el moment de la seva determinaci, en aquest apartat el PIEC se centra en l'anlisi de la primera etapa, partint de la situaci en el moment de la redacci del pla.
7.7.2.1
Avaluaci dels recursos de la primera etapa del Pla director
Els objectius que shan de complir en cada etapa els estableix el secretari general de lEsport, per tant, en aquesta decisi poltica, no solament hi intervenen factors purament tcnics i especfics de l'execuci del PIEC, sin que, com qualsevol decisi que es refereix a inversions, s'ha de prendre dins el marc de la poltica econmica del govern per al perode de qu es tracti. Per tant, i atenent el que sha dit anteriorment, les inversions del CCE en els diferents programes d'actuaci del PIEC s'adequaran, dins de cada etapa, a la poltica econmica del govern. Com a hiptesi de treball es planteja una durada de la primera etapa de tres anys per poder esgotar la present legislatura i els dficits totals del Pla director sarribarien a assolir en dues etapes amb el 50% a cadascuna delles. En el quadre segent es reflecteixen els percentatges de participaci dels diferents agents que el PIEC preveu que intervinguin en el desenvolupament de la primera etapa, d'acord amb la distribuci establerta en el pla d'etapes.

Memria / 317
Percentatges de participaci dels diferents agents a la primera etapa

Dficits 1a etapa 100% 70%
485,5 M
30%
81%
Obres subvencionades 70% 339,8 M
19%
Obres no subvencionades 30%

145,7 M
83%
Xarxa bsica 56,70%

275,3 M
17%
Xarxa complementria 13,3%

64,5 M
Construcci 47,06%
228,5 M
Condicionament 9,64%
46,8 M
50%
50%
50% CCE 23,53%

114,2 M
50% Altres entitats 23,53%

114,2 M
50% CCE 4,82%

23,4 M
50% Altres entitats 4,82%

23,4 M
CCE 6,65%
32,3 M
Altres entitats 6,65%

32,3 M
Els percentatges de participaci s'estableixen mitjanant el procediment segent: 1. El dficit a atendre a la primera etapa s el 50% del dficit total. 2. Els objectius a assolir en la primera etapa es quantifiquen en el 100%. 3. El 70% dels dficits seran objecte de subvenci i el 30% restant, no. 4. El 81% dels recursos de la CCE aniran a la xarxa bsica i el 19% a la xarxa complementria. 5. El 83% dels recursos de la xarxa bsica es dedicaran a obra de construcci i el 17% a obres de condicionament. 6. El 50% dels costos de les obres subvencionades aniran a crrec del CCE. 7. El 50% dels costos de les obres de construcci subvencionades anir a crrec del CCE i el 50% restant a crrec dels agents promotors. 8. El 50% dels costos de les obres de condicionament subvencionades anir a crrec de la CCE i el 50% restant a crrec dels agents promotors.

318 / Memria
7.7.2.2
Programes de la primera etapa
Per a la primera etapa es preveuen els programes segents: 1. Construcci de la xarxa bsica. Per arribar a assolir lobjectiu datendre el 50% dels dficits de la xarxa bsica es preveu la construcci duns 300 espais esportius per un import total de 318,4 milions deuros dels quals el Consell Catal de lEsport preveu subvencionar amb 119 milions. Quadre/taula 7.7.2.2.1 Subvencions previstes a la primera etapa per a la xarxa bsica
Any Xarxa bsica Construcci 2005 0 2006 11.800.000 2007 50.000.000 2008 57.200.000 Total 119.000.000
2. Xarxa complementria. Dins de la convocatria genrica per a obres, el Consell Catal de lEsport preveu invertir 7 milions deuros en subvencionar obres de construcci de la xarxa complementria. Dedicar 20,9 milions per als Centres de tecnificaci en inversions en obra prpia i en subvencions en installacions de propietat municipal i 1,05 milions en subvencions per als refugis de muntanya.
Any
Inversions del CCE previstes per a la xarxa complementria

Total Refugis
2005 2006 2007 2008 Total
Xarxa Complementria Construcci C Tecnificaci 0 180.000 2.000.000 4.900.000 5.000.000 9.470.000 0 6.350.000 7.000.000 20.900.000
0 350.000 350.000 350.000 1.050.000
180.000 7.250.000 14.820.000 6.700.000 28.950.000
3. Obres de condicionament. Dins de la convocatria genrica per a obres, el Consell Catal de lEsport preveu invertir 17 milions deuros per a obres de condicionament. Dedicar 5,0 milions deuros a subvencionar obres per a la installaci de gespa artificial en els camps de futbol amb la finalitat doptimitzar la seva utilitzaci i millorar les condcicions de la prctica esportiva.

Memria / 319
Quadre/taula 7.7.2.2.3 Subvencions per a obres de condicionaments de la primera etapa

Any Condicionaments XB i XC Camps verds 0 0 8.300.000 2.500.000 8.700.000 2.500.000 0 0 17.000.000 5.000.000 Total
2005 2006 2007 2008 Total
0 10.800.000 11.200.000 0 22.000.000
Limport total que el Consell Catal de lEsport preveu invertir en els programes dactuaci per a arribar a assolir els objectius del PIEC en la primera etapa en el perode 2005-2008 queda reflectit en el quadre segent: Quadre/taula 7.7.2.2.4
Any
Inversions totals del CCE per a obres de la primera etapa

Xarxa Bsica Xarxa Condicionaments Complementria XB i XC 180.000 0 7.250.000 10.800.000 14.820.000 11.200.000 6.700.000 0 28.950.000 22.000.000 Total
2005 2006 2007 2008 Total
0 11.800.000 50.000.000 57.200.000 119.000.000
180.000 29.850.000 76.020.000 63.900.000 169.950.000

320 / Memria
8 DESPLEGAMENT DEL PLA DIRECTOR

8.1 Introducci
En els captols anteriors s'han calculat les necessitats i s'han establert i valorat els dficits. Aquest captol es dedica a l'aplicaci prctica del Pla director dinstallacions i equipaments esportius de Catalunya. El desplegament del PIEC fa referncia principalment als criteris urbanstics que cal tenir en compte per a lelecci de lemplaament dels equipaments esportius i per a la concreci de les reserves de sl per a equipaments esportius, necessries de fer en el planejament urbanstic. Tamb s'estableixen els instruments complementaris necessaris per poder aplicar el PIEC. El Cens d'equipaments esportius, en els seus diferents nivells, es presenta com una eina imprescindible per poder fer les tasques de planificaci i seguiment. Els estudis de localitzaci de les installacions esportives de la xarxa bsica, els mapes dinstallacions i equipaments esportius del municipi i els plans de la xarxa complementria, sn treballs que shan de desenvolupar amb posterioritat a l'aprovaci del Pla director, que acabaran de concretar els equipaments de les diferents xarxes. Finalment, en aquest apartat, s'estableixen l'estructura i les competncies dels rgans de coordinaci i seguiment del desplegament del PIEC.

Memria / 321
8.2 Directrius urbanstiques

La regulaci de la matria urbanstica en el territori de Catalunya s competncia del Departament de Poltica Territorial i Obres Pbliques i cal aplicar la Llei 2/2002, de 14 de mar, durbanisme. El Pla territorial general de Catalunya estableix que els Plans territorials sectorials han de contenir la definici del tipus, nombre i dimensions indicatives mnimes de les reserves de sl que hauran de dur a terme els plans territorials parcials i els plans urbanstics, en els mbits territorials que abastin. Cal incloure les reserves de sl en l'estructura general i orgnica del territori com a sistema general d'equipaments. El Text nic de la Llei de lesport estableix que les determinacions i les previsions incloses en el Pla director dinstallacions i equipaments esportius de Catalunya o en els programes dactuaci poden donar lloc, si escau, a instar la modificaci parcial o la revisi puntual dels de les diferents figures de planejament urbanstic i nivells dordenaci urbanstica, segons que convingui, davant els rgans urbanstics corresponents, dacord amb llur legislaci. En la modificaci de figures de planejament urbanstic que tingui per objecte alterar la zonificaci o ls urbanstic dels equipaments esportius considerats pel planejament urbanstic com a sistemes urbanstics generals o locals, sha daplicar el que disposa larticle 95 de la llei 2/2002, de 14 de mar, durbanisme. La Llei de l'esport tamb determina que l'aprovaci del PIEC i dels programes d'actuaci implica la declaraci d'utilitat pblica de les obres i la necessitat d'ocupaci dels terrenys i els edificis corresponents als fins de l'expropiaci o de la imposici de servituds. En aquest apartat es desenvolupen els aspectes que afecten el desplegament del Pla director, relatius a les caracterstiques que ha de tenir l'emplaament dels equipaments esportius, la concreci duns estndards orientatius de reserva de sl, necessaris per als diferents tipus d'equipaments esportius i els aspectes que cal considerar per a la seva integraci en lentorn i la valoraci dimpactes.

322 / Memria
8.2.1 Caracterstiques de l'emplaament

Una vegada concretada la necessitat d'un equipament esportiu amb unes caracterstiques i un programa definit, s'ha d'elegir l'emplaament ms adient per aconseguir els objectius fixats al moment de la programaci. L'elecci de l'emplaament est condicionada, d'una banda, pels requeriments urbanstics que calen al solar i, de l'altra, per les caracterstiques que ha de tenir la implantaci de l'equipament en el territori.
Requeriments urbanstics
La implantaci dun equipament esportiu sajustar en tot moment a la legislaci urbanstica vigent a Catalunya. Els equipaments esportius s'han d'ubicar en terrenys qualificats com a equipaments esportius en el sl destinat especficament a aquest s en el planejament municipal vigent, o que hi sigui compatible. Noms, en els supsits que contempla larticle 47 de la llei 2/2002, de 14 de mar, durbanisme, es podr implantar de forma restringida equipaments esportius en sl no urbanitzable. La construcci de l'equipament esportiu, a ms de ser compatible amb l's del sl adms, s'ha de subjectar a les ordenances municipals pel que fa a l'altura reguladora mxima, al volum edificable, a l'ocupaci mxima de la parcella, a la separaci dels lmits, a l'aprofitament del subsl, i a totes les altres condicions urbanstiques i dedificaci establertes. Noms en els supsits que contempla larticle 53 de la llei 2/2002, de 14 de mar, durbanisme, es podr admetre ls esportiu com a us provisional de sl, en terrenys amb altres finalitats determinades pel planejament urbanstic. Aix mateix, les caracterstiques dels terrenys i l'estat de les infraestructures i serveis han de complir les condicions que la legislaci urbanstica vigent preveu per poder edificar. En la modificaci de figures de planejament urbanstic que tinguin per objecte alterar la zonificaci o ls urbanstic dels equipaments esportius considerats pel planejament urbanstic com a sistemes urbanstics generals o locals, shaur daplicar el que contempla larticle 95 de la llei 2/2002, de 14 de mar, durbanisme. Determinats equipaments esportius poden estar afectats per normatives especfiques en determinats aspectes relacionats amb les carreteres, els ports, els rius, els transports, etc., que cal considerar en la seva implantaci.
Caracterstiques de la implantaci
Sovint en l'emplaament d'un equipament esportiu, l'aspecte decisori s la disponibilitat d'un terreny quant a la seva titularitat i qualificaci urbanstica. Tanmateix, el procs correcte seria definir en el planejament urbanstic la localitzaci i les caracterstiques dels terrenys per la seva idonetat i que l'entitat promotora inicis seguidament els trmits legals per accedir a la seva propietat, d'acord amb el sistema escaient de gesti urbanstica. Pla director dinstallacions i equipaments esportius de Catalunya
Memria / 323
Aix requereix, per part de l'administraci local, una poltica urbanstica amb perspectiva de futur que permeti l'adquisici dels terrenys idonis per emplaar-hi els equipaments. Per aix, cal fer les previsions amb temps suficient per poder efectuar tots els trmits abans que la urgncia de la construcci de l'equipament faci inviable la disponibilitat dels terrenys adients. Aquestes consideracions sn vlides per als equipaments de titularitat pblica. En el cas de promotors privats, l'elecci de l'emplaament est condicionada a la qualificaci urbanstica vigent, als terrenys disponibles i a les caracterstiques del mercat. En alguns casos, l'emplaament ve predeterminat per l'existncia d'altres installacions esportives o perqu s la seu del club o l'escola. Tanmateix, sempre cal avaluar-ne la idonetat. Un aspecte important que cal tenir en compte en decidir-ne la implantaci s l'anlisi de la situaci dels equipaments esportius existents del mateix tipus. Encara que la titularitat sigui diferent com ara pblica, o que sigui un club, un centre educatiu o una empresa privada, la competncia del nou equipament pot representar una davallada en el rendiment de l'anterior que, independentment de la seva titularitat, donava un servei a la collectivitat. Cal, doncs, tenir molta cura en l'impacte que un nou equipament esportiu pot tenir sobre els altres equipaments existents. Una vegada definida la situaci de l'equipament, cal procedir a l'elaboraci del pla d'implantaci on es concretin la situaci dels diferents espais esportius i complementaris que es preveuen en el futur de manera que representin una unitat funcional. La situaci
Els equipaments, i en particular els esportius, sn importants consumidors d'espais a causa de les seves grans dimensions i de la situaci que ocupen dins del teixit urb. La necessitat de trobar espais suficientment amplis porta sovint a localitzar els equipaments esportius en zones urbanes perifriques poc o gens construdes. Aquesta tendncia es complementa moltes vegades amb la intenci de dotar dinfraestructures les zones de creixement de les ciutats i aconseguir aix potenciar la zona o el barri. Aquest procs t el risc que els equipaments esportius no siguin identificats ni tinguts en compte com a integrats en l'estructura urbana i que aquests es trobin infrautilitzats a causa de la distncia que els separa dels centres habitats. s evident que la gran varietat dels tipus d'equipaments esportius i la diversitat dels objectius de les prctiques fisicoesportives fa que la situaci idnia no sigui la mateixa en tots els casos. Les installacions esportives de la xarxa bsica utilitzades principalment pels escolars com ara les pistes poliesportives, els pavellons i les sales, s'han de situar al costat mateix de l'escola, amb un accs directe que eviti la sortida al carrer. D'aquesta manera, es garanteix la utilitzaci de les installacions durant les hores que usualment es troben buides. Posat que no sigui possible aquesta situaci vena, no s'han d'allunyar ms de 200 m de l'escola. s evident que un pavell, per exemple, dna servei a ms d'una escola, per s sempre preferible la situaci vena a una de les escoles que la centralitat respecte a totes elles sense apropar-se a cap en particular.

324 / Memria
Els camps, les piscines cobertes i els camps d'atletisme de la xarxa bsica s'han de situar prioritriament dins de la trama urbana consolidada o a menys de 500 m d'aquesta. Hi ha installacions esportives de diferents tipus que es complementen per la classe d'activitat, pel collectiu que la utilitza o pels serveis que ofereix. Aquest s el cas de les pistes poliesportives, dels pavellons i de les sales, que s recomanable que es trobin dins d'un mateix complex esportiu. Altres tipus d'installacions necessiten un complement que les faci rendibles socialment i econmicament. Les sales de musculaci i les sales esportives sn un complement idoni per a totes les installacions de competici, especialment per a les piscines cobertes, els camps i els pavellons. s evident que la situaci ideal s la que reuneix, a ms de la proximitat a l'escola i al nucli urb, la integraci en un complex esportiu, pels efectes sinergtics que els diferents equipaments i activitats esportives generen i per l'estalvi en els costos de la gesti en poder compartir el personal i centralitzar els serveis. El mateix es pot dir de la proximitat a una zona verda, a un parc ludicoesportiu o a altres equipaments. Tanmateix, en cas de no poder complir totes aquestes condicions, les prioritats han de ser les establertes anteriorment. A les activitats competitives que arrosseguen un pblic nombrs o a les recreatives, els calen unes caracterstiques ben diferenciades, ja que, en el primer cas, cal garantir les bones comunicacions, les rees d'aparcament i les mesures de seguretat, i en el segon, la tranquillitat, la salubritat i les condicions ambientals sn aspectes prioritaris. Una consideraci primordial en les installacions que tenen el rang d'un mbit supramunicipal s la facilitat de les comunicacions i l'existncia de transports pblics i rees d'aparcament per tal d'afavorir el desplaament dels usuaris potencials des dels diferents indrets de la seva zona d'influncia. Cal diferenciar el radi d'influncia d'un equipament esportiu respecte als usuaris potencials que pot rebre, de l'elecci idnia de l'emplaament. El fet que una piscina coberta s'hagi de situar a menys de 500 m de la trama urbana, no significa que aquest sigui el seu radi d'influncia. En el PIEC s'estableix els diferents mbits dinfluncia de les installacions de la xarxa bsica. Els equipaments esportius no han d'estar situats a una distncia inferior a 200 m de focus molests o nocius com ara abocadors, depuradores descobertes i activitats industrials, agrcoles o ramaderes que produeixin fums, sorolls, o males olors. Tampoc no podran estar a una distncia inferior a 2 km de focus amb perill d'explosi, radiaci, incendi, pols o emanacions txiques. Les installacions esportives, especialment les situades a l'aire lliure en zones urbanes, poden ser un focus de molsties per als vens. Cal evitar situar les installacions descobertes massa properes als habitatges.

Memria / 325
El terreny
La mida i la forma del terreny han de ser adequades a les necessitats de l'equipament esportiu per tal que es pugui situar i orientar correctament. Cal tenir en compte en el moment d'elegir el terreny, la possibilitat d'ampliaci o la construcci d'un equipament complementari, ja que probablement l'activitat de la installaci esportiva generar noves necessitats en un curt perode de temps. En el recinte on se situ l'equipament o en el vial d'accs corresponent, s'haur de preveure un nombre d'aparcaments que, com a mnim, sigui igual a una desena part de laforament d'espectadors i usuaris. S'hauran de preveure places d'aparcament per als discapacitats, segons normativa especfica. Cal tenir cura a facilitar l'accs dels autocars fins a la porta i l'aparcament en els equipaments d'mbit supramunicipal, com ara els pavellons i les piscines cobertes, on l'assistncia de grups d'escolars s majoritria i el transport amb autocar s imprescindible. La topografia haur de ser tan plana com sigui possible. La diferncia de cotes entre els dos punts ms allunyats de la planta que sha de construir, orientada correctament, no hauria de superar 1 metre en pistes poliesportives i de tennis i 2,5 metres en pavellons, camps, piscines cobertes i camps d'atletisme. En cas de no poder complir aquestes condicions, s'haur de preveure el tractament dels talussos per mitigar l'impacte ambiental. Cal disposar d'un estudi geolgic prviament a l'elecci de l'emplaament. L'existncia de roca en la superfcie del terreny o de deixalles, corrents d'aigua subterranis, restes orgniques i runa en profunditat, incrementen considerablement el captol de fonaments de la installaci, per la qual cosa cal evitar la construcci d'edificacions en aquests terrenys. Tamb poden condicionar la correcta execuci i manteniment dels paviments de les installacions a l'aire lliure. Cal que els terrenys siguin estables, resistents i allunyats de possibles inundacions o de zones d'acumulaci per escorrentiu. Cal evitar els terrenys que tinguin un nivell fretic proper a la superfcie. Els terrenys permeables sn recomanables, per no gens els argilosos i altres d'impermeables. Cal elegir terrenys que permetin orientar correctament els equipaments. Les installacions esportives a l'aire lliure s'han d'orientar nord-sud en el sentit longitudinal de l'espai esportiu, amb una tolerncia de +/- 22. Els espais esportius tancats s'han d'orientar est-oest en el sentit longitudinal de l'espai de competici. Tant en els espais tancats com a l'aire lliure, l'orientaci ms desfavorable s la de ponent. S'han d'evitar els terrenys subjectes a forts vents per a les installacions a l'aire lliure. Quan el vent pugui pertorbar el desenvolupament del joc, cal preveure barreres vegetals o depressions en el terreny. Aquest aspecte s decisiu en l'orientaci dels camps d'atletisme, ja que si els vents sn contraris a la direcci de la cursa a la recta principal, la installaci esdev un fracs de cara a la competici, especialment pel que fa a l'obtenci de bons registres.

326 / Memria
Les infraestructures
S'ha de comprovar que els terrenys es trobin lliures de crregues, servituds i qualsevol altra figura jurdica o d'altre tipus que hipotequs la futura utilitzaci de la installaci. No han de passar lnies aries de conducci d'energia elctrica en cap installaci a l'aire lliure per sobre de l'rea de joc ms una zona de protecci perimetral de 3 m d'amplada. Hi haur accs rodat per a cotxes fins a l'entrada del recinte de la installaci, per facilitar l'accs de material pesant als espais esportius aix com a les sales de mquines. El recorregut intern de la installaci haur d'estar lliure de barreres arquitectniques per tal de permetre l'accs tant de practicants com del personal i dels espectadors amb problemes daccessibilitat als espais esportius i als complementaris. Els terrenys, d'acord amb la legislaci urbanstica vigent, han de disposar de tots els serveis urbans bsics: aigua potable, xarxa de clavegueram, energia elctrica, xarxa d'hidrants i accs pavimentat. Sn recomanables altres serveis com el gas, el telfon, etc.

Memria / 327
8.2.2 Reserves de sl
En el PIEC s'estableixen les installacions que calen per atendre les necessitats fisicoesportives bsiques dels ciutadans. Aquestes necessitats es calculen per a uns mbits que superen sovint el municipal. Per aquest motiu, no es poden fixar amb precisi les reserves de sl que fan falta a escala municipal fins que no es disposi dels estudis de localitzaci que hauran de fixar a quin municipi s'ha de situar cadascuna de les installacions supramunicipals. Per altra part, als mapes municipals cada ajuntament concretar les seves necessitats i dficits. Els ajuntaments tindran en compte aquestes necessitats quan es modifiqui o revisi, si escau, el Pla dordenaci municipal corresponent i hauran de procedir a quantificar el sl necessari en el seu municipi, que permeti la construcci dels equipaments corresponents. Per tal que els ajuntaments puguin fer les previsions de sl, en aquest apartat s'estableixen les dimensions mnimes que haurien de tenir els terrenys en funci del tipus d'equipament i de la situaci que ocupi en el municipi, diferenciant les installacions de la xarxa bsica dels altres tipus i fent especial menci dels parcs ludicoesportius. Tamb es fa una proposta indicativa dels estndards orientatius que poden respondre a unes necessitats mitjanes dels municipis. Per tant no sn obligatoris i cal considerar-los com a provisionals fins a la concreci per part dels ajuntaments de les seves prpies necessitats.

328 / Memria
8.2.2.1
Dimensionament dels terrenys
Les dimensions i les caracterstiques d'edificabilitat que han de tenir els terrenys destinats a equipaments esportius depenen del tipus d'installaci esportiva que es preveu construir-hi i de la seva situaci dins el municipi. Els tipus dinstallacions que pertanyen a la xarxa bsica estan ms definits que la resta. Quant a la situaci del terreny o solar, se'n diferencien dos situacions: el que es troba dins d'una trama urbana edificada amb continutat que s'ha de definir com d'alineaci segons vial, i el que es troba en una situaci en qu el tipus edificatori s el de construcci allada. Tipus d'installacions de la xarxa bsica
En el quadre segent es troben les superfcies i dimensions mnimes que haurien de tenir els terrenys destinats als diferents tipus d'installacions que pertanyen a la xarxa bsica. Les dades varien segons el tipus edificatori de la zona, ja sigui segons alineaci de vial o en edificaci allada. Quadre/taula 8.2.2.1.2 Dimensions mnimes dels terrenys dels tipus d'installacions de la xarxa bsica
Superfcie Ocupaci Superfcie Superfcie solar m edificada Edificaci Aparcament s/alineaci allada 2 2 2 m m m vial
2
Dimensions mn. N-S M E-O m
Tipus
Mdul
POL
PAV
SAL
CAM
PCO
ATL
POL-1 POL-2 POL-3 PAV-1 PAV-2 PAV-3 SAL-1 SAL-2 SAL-3 CAM-1 CAM-2 CAM-3 PCO-1 PCO-2 PCO-3 ATL-1 ATL-2 ATL-3
150 150 150 1.000 2.000 2.500 350 400 500 150 500 550 1.600 2.000 2.600 150 500 550
150 150 150 1.000 2.000 2.500 350 400 500 150 450 500 1.300 1.600 2.000 150 450 500
140 150 160 350 650 950 140 150 160 700 950 1.150 550 700 900 800 1.300 1.500
1.000 1.400 2.000 1.350 2.650 3.350 450 550 650 7.400 10.000 12.000 1.750 2.150 2.650 5.600 20.700 21.950
1.150 1.550 2.150 3.000 6.050 7.600 1.050 1.200 1.500 8.100 10.950 13.150 3.950 4.850 6.050 6.400 22.000 23.450
35 50 50 25 30 35 15 15 20 100 110 120 25 25 30 95 185 190
25 30 35 35 50 50 20 25 30 55 70 80 40 50 50 60 100 105
Les dimensions mnimes dels terrenys s'han de preveure per tal que permetin la correcta orientaci de la installaci. Les que sn a l'aire lliure, han de tenir l'eix longitudinal orientat nord-sud i les que sn tancades, han de tenir l'eix longitudinal de l'espai orientat est-oest. Les dimensions mnimes segons orientaci corresponen a lamplada i llargada dun rectangle que cal inscriure en el solar per poder ubicar correctament el recinte dels espais esportius (pista i grades en pavell, vasos i platges en piscines cobertes, etc.). Per

Memria / 329
dimensionar els terrenys s'han considerat els diferents mduls de la xarxa bsica, d'acord amb les caracterstiques establertes en el PIEC. Cal mantenir les reserves indicades fins i tot quan es concentren diferents tipus d'installacions en un mateix complex ja que s'han de preveure espais per a futures ampliacions, zones enjardinades, camins d'accs, zones de joc per a infants i altres zones per a esbarjo. En les zones amb edificaci contnua o d'alineaci segons vial, les reserves de sl previstes sn les mnimes necessries per poder situar les installacions esportives correctament orientades. Les distncies als lmits dels solars, la superfcie d'ocupaci i les dimensions mnimes es preveuen amb el condicionant d'aprofitament mxim dels solars dins de zones consolidades. En aquest sentit s'han tingut en compte els criteris segents: No es preveu reserva d'espai per aparcament dins del solar. En cas de necessitat, es pot solucionar l'aparcament en plantes soterrades. La superfcie d'ocupaci dels tipus PAV, SAL i PCO, es troba al voltant del 75% de la superfcie del solar necessari.
En les zones amb edificaci allada, les reserves de sl previstes sn les necessries per permetre la construcci de la installaci esportiva, possibilitar futures ampliacions o complementar-la amb altres espais, respectant la tipologia d'edificaci. Aquestes superfcies sn orientatives i cal adaptar-les a les condicions establertes en el planejament local. Per dimensionar aquests terrenys s'han tingut en compte els criteris segents: Es preveu una zona d'aparcament a l'aire lliure dins del terreny per a un nombre de vehicles igual a la desena part de laforament total. La superfcie d'ocupaci dels tipus PAV, SAL i PCO es troba al voltant del 33% de la superfcie del solar necessari.
Els terrenys destinats a equipaments esportius, a ms de les dimensions definides en el quadre anterior, hauran de complir les condicions segents: Les condicions urbanstiques i d'edificabilitat hauran de permetre la construcci del tipus d'installaci esportiva corresponent, d'acord amb els parmetres establerts en el quadre.

330 / Memria
L'alada mnima reguladora necessria per als diferents tipus d'installacions ha de ser la segent: POL, CAM i ATL: SAL: PCO: PAV: 6m 7m 9m 15 m (ms altura de visera de tribuna, si escau)
Aquestes alades hauran de variar en el cas de superposar dos espais esportius. No es poden situar en torrents, rieres i franges de protecci de lnies d'alta tensi.
Parcs ludicoesportius
Els parcs ludicoesportius han de tenir unes dimensions importants, per tal de facilitar les activitats esmentades. La superfcie no hauria de ser inferior a les 5 ha. Els espais han de ser majoritriament a l'aire lliure i els coberts hauran de ser primordialment espais complementaris. Aquests parcs s'han de projectar com una continutat de l'espai urb de manera que facilitin la relaci dels ciutadans amb la natura i proporcionin una concepci global de l'equipament ldic de la ciutat. En aquest sentit caldr contemplar com espais aprofitables: les voreres dels rius, llacs, etc. i les zones arbrades properes als nuclis urbans, amb les adaptacions que calgui. Laccs al parc ha de ser lliure i la circulaci de vehicles de motor ha d'estar prohibida, per tant la comunicaci entre laccs i la zona d'aparcament ha de ser directa.
Altres tipus d'installacions
Per a la resta d'installacions esportives que no pertanyen al tipus de la xarxa bsica, les dimensions dels terrenys s'han d'adequar a la reglamentaci de les diferents modalitats esportives. En el cas que no existeixi reglamentaci sobre aix, les reserves de sl hauran d'adaptar-se a les necessitats que demani l'activitat fisicoesportiva que shi ha de practicar. Per als tipus d'installacions que tinguin similitud amb algun dels tipus de la xarxa bsica, s'han d'aplicar els mateixos criteris que s'han tingut en compte en cada cas. Seguidament s'estableix amb quines installacions de la xarxa bsica es poden establir similituds quant a les consideracions per a la reserva de sl: Pistes: frontons, tennis, tennis de pala, pista de gel, petanca Camps: camps de beisbol, hpica, polo, tir amb arc Pavellons: pavellons de gel, tir de precisi, picadors, bitlles americanes (bowlings) Sales: sales d'esquaix, racquetbol, judo, tennis de taula Camps datletisme: veldrom, patindrom, curses de patinatge sobre gel

Memria / 331
Quant a les piscines a l'aire lliure, el terreny necessari per situar-hi els vasos, les platges, el solrium i els vestidors, s com a mnim el corresponent a cinc vegades la superfcie de la lmina d'aigua prevista. Pel que fa als camps de golf, la superfcie mnima recomanable per a un camp de 18 forats, amb camp de prctiques, seu social, edificis complementaris, estany d'aigua, zones enjardinades, camins, accessos i zona d'aparcament, s de 50 ha. Aquesta superfcie es pot reduir prcticament a la meitat per a un camp de 9 forats. En una superfcie de 6 ha es pot situar, proper als nuclis urbans, un camp de golf de 9 forats de par 3, idoni per a la iniciaci i per a l'entrenament dels jugadors ms experimentats. Al camp de tir al plat li cal un terreny mnim de 380 x 230 m per al fossat olmpic i de 420 x 230 m per a lskeet. La lmina d'aigua necessria per a un canal de rem va de 15,2 a 27,6 ha per a una longitud de 1.600 a 2.200 m i una amplada entre 95 i 120 m. Els circuits permanents de velocitat poden ser de longitud molt diversa. Un circuit petit de 3.000 m necessita un terreny de 50 ha, per a un de mitj de 3.500 m calen 80 ha i per a un circuit gran de 4.700 m, capa per a grans premis, fan falta 130 ha per situar-hi boxs, tribunes, paddock, aparcaments, etc. Els circuits per a rallicrs poden variar entre 860 i 1.600 m de recorregut que ocupen una superfcie de 10 a 15 ha. Per als circuits de motocrs amb un recorregut de 1.600 a 2.000 m calen de 8 a 10 ha. Els circuits de karting amb un recorregut de 1.200 a 1.300 m, necessiten un terreny de 8 a 10 ha de superfcie. Els circuits d'autocrs, amb una longitud de 600 a 2.000 m, ocupen una superfcie compresa entre 10 i 20 ha. Els circuits de BMX d'una longitud entre 250 i 400 m es poden ubicar en un terreny de 5.000 a 10.000 m2. Per a la prctica de l'aeromodelisme en la modalitat de vol circular fa falta un terreny de 3.000 m2 on es pugui situar una pista circular de 52 m de dimetre. Per a la modalitat de vol amb telecomandament cal una pista rectangular de 120 x 60 m i un solar de 20.000 m2. Les pistes permanents per a monopat ocupen un espai de 1.000 a 1.500 m2 i les mbils, entre 60 i 1.000 m2. Una installaci de minigolf es pot situar en un terreny d'entre 1.000 i 1.500 m2. L'extensi dels parcs aqutics acostuma a oscillar entre les 60 i les 150 ha. Els espais inclosos en aquesta superfcie consisteixen en zones aqutiques, parcs infantils, zones de pcnic, zones comercials, zones enjardinades, infermeria i aparcaments.

332 / Memria
8.2.2.2
Estndards orientatius
Les reserves de sl que calen a cada municipi per a la construcci d'installacions esportives de la xarxa bsica, han d'estar previstes en el Pla d'ordenaci urbanstica municipal i es concretaran en els mapes dinstallacions i equipaments esportius dels municipis que han d'elaborar els respectius ajuntaments. Tanmateix, i a ttol orientatiu, en aquest apartat es proposen uns estndards que responen a unes necessitats mitjanes dels municipis en funci del nombre d'habitants. Aquests estndards s'han d'entendre com a provisionals i no ajustats especficament a les necessitats reals, per que poden ser tils a manca de la concreci definitiva. Per tant no sn daplicaci en tant que no es modifiqui o revisi, si escau, el Pla dordenaci municipal corresponent. En els estndards mnims provisionals noms es consideren les installacions esportives que pertanyen a la xarxa bsica. Per a la previsi de la reserva de sl s'han tingut en compte les dades de les dimensions mnimes dels terrenys segons el tipus dinstallaci. En tots els trams de poblaci s'han considerat les superfcies de solar corresponent a l'edificaci, segons alineaci de vial i les corresponents a l'edificaci allada, per tant a cada municipi cal establir un valor comprs entre ambds. En els municipis de menys de 1.000 habitants, la reserva de sl assignada correspon a la del segent tram de poblaci, i sols s daplicaci en els municipis que siguin capalera de lmbit territorial o tinguin assignades installacions de caire supramunicipal. Si a un municipi que pertany a un segment de poblaci ms alt li corresponen menys metres quadrats d'estndards que el mxim d'un segment ms baix, els seus metres quadrats d'estndards han de ser, com a mnim, els d'aquell. Quadre/taula 8.2.2.2.1 Estndards orientatius per a les installacions de la xarxa bsica
PTGC* m2/hab. -4,00 3,50 3,50 3,00 3,00 2,00 2,00 PGM** PIEC m2/h allada 5,00 5,00 4,50 4,00 3,50 3,00 2,50 2,00 1,50
Poblaci municipi Menys de 1.000 habitants De 1.000 a 5.000 habitants De 5.001 a 10.000 habitants De 10.001 a 25.000 habitants De 25.001 a 50.000 habitants De 50.001 a 100.000 habitants De 100.001 a 200.000 habitants De 200.001 a 500.000 habitants Ms de 500.000 habitants
m2/h. Vial 4,50 4,50 4,00 3,50 3,00 2,50 2,00 1,50 1,00
* PTGC: Pla Territorial General de Catalunya
**PGM: Pla General Metropolit
A les necessitats bsiques esportives dels municipis expressades en metres quadrats de sl reflectits en el quadre anterior, caldria afegir-hi les necessitats especfiques de cada municipi que es definiran conjuntament en el Mapa dinstallacions i equipaments esportius del municipi. A causa de la complexitat i diversitat d'aquestes necessitats no es poden fixar uns estndards que siguin d'aplicaci general.

Memria / 333
8.2.3 Integraci i valoraci d'impactes

La necessitat de dotar la poblaci dels equipaments esportius que permetin la prctica esportiva a tots els ciutadans, fa que la localitzaci d'aquestes construccions sigui molt diversa. L'heterogenetat de l'entorn condicionat per la situaci climtica, les caracterstiques topogrfiques, la densitat de la poblaci i les condicions socioeconmiques i culturals, es contradiuen amb l'esperit normalitzador dels equipaments esportius convencionals. Les mides invariables dels esports reglamentats, les exigncies programtiques de les normatives de compliment obligat i l'economia poden portar a l'adopci de models repetitius que donin resposta a la lgica interna funcional de la installaci. La soluci arquitectnica d'aquests models funcionals no ha d'oblidar els requeriments externs de l'emplaament triat, de manera que construcci i entorn s'harmonitzin. En la implantaci dun equipament cal valorar les mesures que shan dadoptar per a la seva integraci i correcci dimpactes, tenint present el concepte de desenvolupament sostenible, s a dir, els equipaments esportius han de ser projectats, construts i mantinguts tenint en compte les seves implicacions ambientals, de tal manera que el fet de satisfer les necessitats del present, no comprometi la capacitat de les generacions futures per satisfer les seves. Integraci dels equipaments en l'entorn
L'elecci correcta de l'emplaament facilita, en gran manera, la integraci de l'equipament en l'entorn. Si aquesta integraci no s possible o s excessivament carregosa, pot significar que l'emplaament no s el correcte, per la qual cosa caldria desestimar-lo i construir en un altre lloc ms adient. La majoria de les installacions esportives bsiques es troben en l'entorn urb. Dins d'aquest entorn tamb es pot donar una gran diversitat de situacions en funci de la tipologia constructiva, de la densitat de l'edificaci, de la trama urbana i de la situaci i s de les edificacions venes. Els nuclis antics, les zones residencials o els barris perifrics, ofereixen condicions molt diferents per a l'emplaament de les installacions esportives. El patrimoni municipal del sl, adquirit i convenientment qualificat en el planejament urbanstic, el control de les cessions de sl i els plans especials urbanstics en els nuclis consolidats han de tenir molt present les necessitats dequipaments esportius de la poblaci, aix com els requeriments dimensionals i de proximitat als equipaments docents, per tal de fer possible la construcci i viabilitat d'aquestes installacions. La integraci d'una installaci esportiva en un mbit urb es pot resoldre amb certa facilitat amb el tractament arquitectnic dels volums projectats i dels materials que shan dutilitzar en les ciutats grans on l'escala dels edificis s semblant a la de les installacions esportives. Aix s ms difcil en les ciutats petites on les edificacions tenen un volum molt inferior al de les installacions esportives. En aquests casos conv allunyar-se de l'edificaci existent, deixant franges de separaci ocupades per installacions a l'aire lliure o zones enjardinades. Els problemes d'integraci formal amb l'entorn construt sn de caire arquitectnic i compositiu. La diversitat i notorietat de les edificacions realitzades obliguen les noves a superar aquest repte.

334 / Memria
Les installacions esportives, especialment les que sn a l'aire lliure, quan es troben excessivament properes als habitatges, poden ocasionar molsties als vens. La cridria dels esportistes, les veus de comandament dels monitors, el bot de la pilota o el xerricar dels patins sn sorolls que poden ser molests especialment a les hores nocturnes. Un altre aspecte agressiu s la dispersi de la llum artificial de les installacions, ja sigui directa o reflectida. Tamb, quan les installacions esportives situades en el nucli urb mobilitzen gran quantitat de pblic, les dificultats del trnsit, la congesti dels aparcaments i les riades de gent representen un trasbals important en la vida de la ciutat. Les mesures correctores que cal aplicar en els casos esmentats no solucionaran el problema, en tot cas el mitigaran. Els sorolls es poden reduir establint filtres i barreres acstiques, ja siguin artificials o naturals. L'enlluernament es pot controlar fent un estudi rigors de la situaci i l'altura dels projectors, per evitar que la llum es dispersi ms enll de l'espai esportiu. La congesti produda per la influncia nombrosa d'espectadors noms es pot solucionar preveient grans rees d'aparcament i facilitant l'accs mitjanant els transports pblics. s per aix que es important la prevenci per tal devitar lhaver de corregir els problemes que genera una manca de planificaci prvia. Les installacions esportives situades fora del nucli urb s'haurien d'ubicar en mplies zones esportives on es concentressin diferents tipus d'espais esportius per tal de constituir un focus d'atracci potent, produir un efecte dinamitzador en integrar diferents activitats i reduir els costos de gesti. La concepci geomtrica dels espais esportius donen un aspecte d'austeritat que conv mitigar mitjanant el tractament paisatgstic i arquitectnic. Un dels objectius a assolir s la millora de la qualitat del paisatge i la bona inserci de la installaci en l'entorn. Una correcta soluci que valori el patrimoni paisatgstic s un factor que incita a la prctica de l'esport. Les formes rigoroses i geomtriques de les installacions esportives no faciliten la integraci en l'entorn. S'ha d'evitar que la concepci d'aquests complexos esportius consisteixi a posar en bateria el mxim d'rees en el mnim d'espai. Un espai reservat per als esports a l'aire lliure no pot reduir-se a un espai nu exposat als vents en el qual s'han juxtaposat una srie d'espais normatius. El pla d'implantaci del complex permet visualitzar globalment el conjunt de dades d'ordre funcional, formal i tcnic. Aix facilita la comprensi de la implantaci de les estructures i de les superestructures, les seves interrelacions, la composici paisatgstica adoptada, les vies de comunicaci, els accessos, els aparcaments i els espais deixats lliures voluntriament. En aquest pla s'ha d'analitzar la relaci entre les diferents superfcies, grans i petites, dels espais esportius, dels espais lliures i de les altres rees. La composici volumtrica dels edificis ha d'integrar els grans volums dels espais esportius i els ms petits dels espais complementaris, amb les altures que han d'assolir les zones arborades. La relaci entre les superfcies edificades, els espais esportius a l'aire lliure i les zones lliures, ha de mantenir l'equilibri adequat posant un mfasi ms o menys important segons uns tipus d'espais o altres. Per evitar la monotonia de les formes rgides i geomtriques dels espais esportius, condicionada per l'exigncia de respectar una orientaci correcta que han de tenir aquests espais, per la uniformitat dels paviments i per la interacci, tant d'aquests espais com dels Pla director dinstallacions i equipaments esportius de Catalunya
Memria / 335
intersticials, cal, en primer lloc, disposar de la superfcie suficient que possibiliti separar convenientment els espais. Amb aquesta ptica es recomana reservar, per als espais lliures i el paisatge, una superfcie almenys igual al que ocupa l'espai esportiu. Quadre/taula 8.2.3.1.2 Implantaci forada Implantaci dels equipaments Implantaci integrada
Les formes suaus fan oblidar les formes geomtriques i faciliten la integraci en un quadre natural. Els talussos que separen espais de joc els proporcionen un fons, limiten l'espai i, al mateix temps, l'eixamplen. La plantaci d'arbres que forma corbes evita les alineacions i preserva la transparncia d'un terreny sobre un altre. Un espai fraccionat per barreres visuals sembla ms gran que un espai idntic nu. Les diferents maneres de compondre la vegetaci creen impressions diverses i trenquen la monotonia. Els cortinatges de verd limiten el permetre dels camps de joc i donen un darrer fons que facilita la percepci de les distncies i orienta els jugadors. Aquestes barreres naturals entre diferents espais afavoreixen, a ms, la concentraci dels esportistes en la seva activitat, mitiga la propagaci del soroll entre les diferents rees i proporcionen una protecci dels vents. La protecci contra el vent que donen els arbres depn de la seva permeabilitat i altura. Per protegir un terreny de 100 a 150 m de llargada calen plantacions d'arbres de 12 a 15 m d'altura i una vegetaci de fulla perenne i densa. El pendent dels talussos no hauria de sobrepassar la proporci de 2 a 3 i evitar altures superiors als 4 m. Si les altures sn superiors, s'han de preveure franges longitudinals que trenquin la continutat del tals, que permetin recollir les aiges pluvials, i evitin aix l'erosi. La plantaci d'aquests talussos est justificada no sols per millorar el paisatge, sin tamb per la necessitat de fixar un terreny sovint inestable i vulnerable a l'erosi. Per fer-ho, s'utilitzen espcies vegetals d'arrelament comprimit i desenvolupat per fixar la terra i que tingui un creixement rpid per aconseguir una zona entapissada de verd. Els moviments de terres que la implantaci de les installacions esportives provoca, s'han de fer de manera que el volum de terres excavat i el superposat es compensin al mxim possible. Cal evitar transports de terra, ja sigui per aportacions o per extraccions.

336 / Memria
En cas de proximitat a vies rpides o d'alt trnsit rodat, caldr establir les mesures correctores adients, ja siguin artificials o naturals, per tal de mitigar aquesta contaminaci ambiental que pot perjudicar l'activitat fisicoesportiva. Cal no oblidar que els grans volums que l'espai esportiu de les installacions cobertes demana, el compliment dels programes establerts i l'economia constructiva forcen, prcticament, que els edificis esportius es construeixin amb uns paraments que assoleixen altures considerables. Per afavorir la integraci d'aquests edificis en el seu entorn, cal reduir l'altura lliure dels paraments de la faana. Aix es pot aconseguir soterrant parcialment l'edifici o construint talussos perimetrals. La reducci aparent de les altures edificades tamb s possible mitjanant la construcci d'espais complementaris que demanen unes altures lliures menors al voltant de l'espai esportiu. Aix mateix, la concepci de les faanes en qu predomina el ritme horitzontal, allargant la longitud de l'edifici o posant de relleu lnies o franges horitzontals, afavoreix la seva integraci en lentorn en mitigar l'altura aparent de la installaci. Quan la tipologia constructiva s'adequa a la prpia de la zona, s ms factible que l'edifici s'implanti sense provocar rebuig en el seu entorn, ja sigui urb o rural. En aquest cas, la utilitzaci dels materials propis i tradicionals de la zona seran els ms adients per a les seves faanes i en facilitaran la integraci i un bon envelliment. El tractament cromtic de l'edifici s tamb un condicionant important a l'hora d'aconseguir una correcta harmonitzaci amb l'entorn.
Valoraci d'impactes
Amb carcter general els impactes que la implantaci d'un equipament esportiu pot ocasionar sobre el seu entorn, i que s'han de valorar a l'hora de determinar l'emplaament, es poden classificar en quatre grans rees: Impactes ambientals Tot i que la classificaci no s'ha enumerat per ordre d'importncia, val a dir que els impactes ambientals sn els de repercussi ms elevada a llarg termini. Aix s aix perqu els processos naturals requereixen un temps molt llarg per recuperar-se i, a ms, l'efecte multiplicador de les accions allades pot arribar a conseqncies que s'escapen de les anlisis especfiques acci efecte. Aquest tipus d'impactes han de considerar tot all que pugui alterar o modificar el medi ambient en qualsevol de les tres dimensions: terra, aire, aigua i tamb de la flora i la fauna que hi habita. A ms d'aquests aspectes evidents, n'hi ha d'altres que sovint s'escapen d'aquestes anlisis: relacions indirectes entre les persones i el medi, que responen a criteris psicolgics per que poden generar impactes a altres nivells. Dins l'rea dels impactes ambientals es poden establir diferents criteris o seleccionar diferents indicadors per fer-ne la valoraci. Aix dependr de la situaci que estem analitzant.

Memria / 337
Amb carcter general cal valorar que els equipaments esportius es construeixin o condicionin tenint en compte la integraci harmnica en el seu context, ja siguin espais naturals o espais construts, i que respectin en tot moment la planificaci en ls del territori. Impactes socials Els impactes socials fan referncia a aquells canvis que afecten els diferents collectius que conflueixen al voltant d'un cas. Aquests impactes tenen gran repercussi, ja que poden generar conflictes de convivncia de difcil soluci i amb conseqncies greus. Les masses socials es mouen per un conjunt d'interessos, sovint complex, amb un grau elevat d'avantatges induts que no sn del tot coneguts per aquests collectius. Cal dir que aquest s un dels impactes que ms tenen en compte els governants a l'hora de prendre una decisi; per aquest motiu esdev de capital importncia. Els impactes socials no tenen un fonament en ells mateixos i, normalment, sn producte de la confluncia d'altres rees d'impacte. Globalment cal valorar la incidncia de la implantaci dun equipament pel que fa referncia als parmetres de demanda, a la duplicitat i qualitat de loferta. En aquest sentit cal analitzar la necessitat de contenci o no potenciaci duna demanda sempre creixent, no sols quantitativament parlant, tamb des del punt de vista qualitatiu, amb parmetres de confort cada vegada ms exigents. Impactes econmics Els impactes econmics sn de gran importncia, han de ser valorats amb criteris clars, ja que les conseqncies poden suposar des de l'aband o deteriorament de la installaci fins a un estavellament de l'economia de la zona d'influncia, si les expectatives de creixement eren molt elevades. Aquests impactes sovint es tenen en compte a curt termini: qu ens costa l'actuaci? Qu generen? Quin s l'efecte immediat? Per es valoren pel resultat a llarg termini quan la manca d'un manteniment i una actualitzaci de les infraestructures pot portar a un deteriorament irreversible o molt costs. Cal fer especial incidncia a optimitzar ls dels equipaments existents i a mantenir-los en bones condicions i amb un funcionament que prevegi mesures destalvi energtic i de recursos.

338 / Memria
Impactes esportius Aquests impactes sn els ms especfics de l'actuaci i sovint sn els ltims a analitzarse. Aix s aix perqu l'esport ha esdevingut un fenomen tan important que supera les seves prpies fronteres i pot arribar a repercutir de forma molt important en rees que aparentment no hi tenen res a veure, per que realment es veuen profundament afectades. Els impactes esportius, en particular, fan referncia als efectes sobre l'activitat esportiva i els seus espectadors, s per aix que caldr establir criteris ms particulars per recollir totes les opcions.
En qualsevol cas, i en qualsevol rea d'impactes, els criteris ms especfics poden variar en funci de l'actuaci, la zona o l'inters de l'anlisi. Tant les rees com els criteris poden representar un punt de partida per valorar els potencials en qualsevol actuaci. Per tal de garantir que la integraci a l'entorn dels equipaments esportius hagi estat analitzada pel projectista, tots els projectes d'obres de construcci o que modifiquin la composici arquitectnica de les installacions esportives subvencionades, hauran d'acompanyar un annex a la memria d'avaluaci dels impactes ambientals produts i les mesures correctores adoptades, si escau. Son importants els criteris de sostenibilitat i dintegraci dels requisits medioambientals tant en la fase prvia de tria de lemplaament (Mapa dinstallacions i equipaments esportius del municipi) com a la fase de projecte, per tal que el resultat final respongui realment a criteris ambientals, tot minimitzant la necessitat dadoptar mesures correctores posteriors. Aquesta filosofia de prevenci en els criteris ambientals s la que es vol aplicar duna manera coordinada a tot el territori de les regions que treballen en el projecte ENPLAN, entre les que Catalunya shi ha integrat. El projecte ENPLAN desenvolupa la directiva 2001/42/CE. A ms, tots els projectes pblics o privats consistents en la realitzaci d'obres, d'installacions o de qualsevol altra activitat inclosa a l'annex del Decret 114/1988, de 7 d'abril, d'avaluaci d'impacte ambiental, la realitzaci o autoritzaci dels quals correspongui a l'Administraci de la Generalitat de Catalunya, s'hauran de sotmetre a una avaluaci d'impacte ambiental, d'acord amb el que prescriu l'esmentat Decret. Aquests projectes hauran d'incloure un estudi d'impacte ambiental amb un contingut que es refereixi als aspectes i determinacions esmentades en l'article 2 del Decret. Es troben inclosos en aquest supsit: Els aeroports amb pista d'enlairament i aterratge d'una longitud igual o superior als 2.100 m i aeroports d's particular. Els ports esportius. Totes les obres i les installacions que puguin perjudicar notriament els valors preservats en els espais naturals protegits (Decret 328/1992, de 14 de desembre, pel qual s'aprova el Pla d'espais d'inters natural).

Memria / 339
Transformacions d's de sl que afectin una superfcie superior a 100 ha (Llei 4/1989, de 27 de mar, de Conservaci dels espais naturals i de la flora i la fauna silvestres, disposici addicional segona) que amplia la llista d'activitats sotmeses a avaluaci d'impacte ambiental.

340 / Memria
8.3 Instruments complementaris per al desplegament

L'aplicaci prctica del PIEC necessita unes eines o instruments que permetin, per una part, el control i seguiment de la seva aplicaci, i per l'altra, que es desenvolupin les especificacions i els diferents plans complementaris previstos. Els censos d'equipaments esportius, a escala de tot Catalunya o a escala municipal, han de permetre l'explotaci estadstica de les dades amb la finalitat d'avaluar amb precisi el nivell d'equipament de cada mbit territorial i fer un seguiment acurat de la seva evoluci i del desplegament del PIEC. En el desplegament del PIEC es preveu la redacci de tres tipus de plans que han de complementar-lo: els estudis de localitzaci de les installacions de la xarxa bsica, els mapes dinstallacions i equipaments esportius dels municipis i els plans de la xarxa complementria. Aquests plans no s'incorporen al Pla director dinstallacions i equipaments esportius de Catalunya i, per tant, s'han de redactar, d'acord amb les directrius establertes en el Pla director, amb posterioritat a la seva aprovaci. Tot i aix, mentre no es redactin i aprovin aquests plans s'ha d'aplicar all que sestableix en el PIEC. Finalment, s'estableix com a rgan de coordinaci i seguiment del desplegament del Pla director, el Comit Executiu del Consell Catal de lEsport i la Comissi Assessora del PIEC, amb la composici i les competncies corresponents.

Memria / 341
8.3.1 Cens d'equipaments esportius

El Cens dequipaments ha estat una eina fonamental en el procs de redacci del PIEC i ns imprescindible lactualitzaci constant per avaluar el seu desplegament. Tamb s una font d'informaci permanent que est disponible i que permet avaluar levoluci de la dotaci dequipaments esportius. La Llei de lesport de Catalunya contempla, entre les funcions del Consell Catal de lEsport, la d'actualitzar el Cens dequipaments esportius de Catalunya, CEEC, tamb estableix que correspon als ajuntaments portar-ne un del seu municipi. s imprescindible, per tant, establir una base metodolgica comuna als diferents censos, aix com els mecanismes que permetin la compatibilitat, lintercanvi, la sistematitzaci de la recollida i lactualitzaci de les dades, i que eviti daquesta manera la duplicitat desforos i la descoordinaci entre les diferents administracions implicades. Cens dequipaments esportius de Catalunya - CEEC
El CEEC s una base de dades informatitzada gestionada pel Consell Catal de lEsport que recull dades referents a les caracterstiques tcniques dels equipaments esportius d's collectiu d'arreu de Catalunya. Els objectius generals del CEEC sn els segents: Mantenir una base de dades actualitzada dels equipaments esportius de Catalunya, que permeti avaluar el seu nombre i que reculli les seves principals caracterstiques tcniques. Establir una metodologia homognia que sigui un referent per a lelaboraci dels diferents censos, segons el seu mbit. Establir els mecanismes per a la recollida, lactualitzaci, lintercanvi i la divulgaci de la informaci.
Les dades que recull el CEEC de cada equipament esportiu es classifiquen en dos nivells: dades bsiques i dades complementries. Les dades bsiques sn les mnimes necessries per definir el nombre i el tipus de lequipament. Les dades complementries recullen les seves caracterstiques tcniques i s. Lmbit del CEEC estar format pels equipaments situats a Catalunya que compleixin les caracterstiques segents: Han de ser equipaments esportius de caire permanent. Per tant, no entren dins l'mbit del CEEC les zones potencials de prctica (muntanyes, rius, platges, carrers, etc.) o els equipaments temporals sense voluntat de permanncia. Els equipaments objecte del CEEC han de ser d's collectiu, s a dir, que no siguin d's exclusiu familiar. Poden ser, per tant, equipaments de titularitat pblica o privada, independentment de quin sigui el seu rgim daccs.

342 / Memria
Si lequipament s una installaci esportiva, haur de tenir com a mnim un espai esportiu o complementari construt especficament amb aquesta finalitat. Una installaci esportiva estar formada pels seus espais esportius i complementaris, situats en un recinte com i amb un funcionament homogeni. Resten exclosos expressament d'aquest cens els espais que pertanyen a equipaments assistencials o hospitalaris destinats exclusivament a rehabilitaci o fisioterpia i els espais de carcter extraesportiu ben definit, com salons recreatius o de bellesa.
Lactualitzaci del CEEC tindr carcter permanent. El CCE podr actuar dofici o a petici de les entitats interessades, les quals podran proposar les actualitzacions i modificacions de la base que creguin oportunes. Est prevista lactualitzaci global del CEEC cada cinc anys mitjanant un treball de camp exhaustiu. Les dades bsiques del CEEC seran pbliques i la seva difusi es far a travs duna pgina especfica dinternet. Els ajuntaments hauran dinformar al CCE de linici daquelles obres, dintre del seu terme municipal, que impliquin la construcci de nous equipaments o la modificaci de les dades bsiques dels ja existents. Lalta dun equipament esportiu al CEEC ser requisit previ per a la concessi dajuts del CCE per al seu condicionament.
Cens d'equipaments esportius del municipi
Els municipis, d'acord amb el Text nic de la Llei de l'esport de Catalunya (article 39.1.d), han de portar un cens dels equipaments esportius existents en el seu terme municipal. Aquest inventari es denomina Cens d'equipaments esportius del municipi, CEEM , i ha de tenir un mbit homogeni i la mateixa base metodolgica que el CEEC. Les dades mnimes que shan de recollir de cada equipament han de ser les establertes al CEEC com a bsiques, sense perjudici que cada municipi pugui ampliar-les segons les seves necessitats. Els ajuntaments interessats podran disposar en suport informtic de les dades bsiques del CEEC corresponents al seu mbit territorial per tal de confeccionar els corresponents censos municipals. Per facilitar lactualitzaci i lintercanvi de dades, els censos municipals hauran de conservar el nmero de referncia de cada equipament establert pel CEEC.

Memria / 343
8.3.2 Estudis de localitzaci de les installacions de la xarxa bsica

El PIEC estableix les necessitats de la xarxa bsica per a cada mbit territorial quantificades en el nombre dusos setmana per a cadascun dels tipus d'installacions que constitueixen aquesta xarxa. L'objecte dels estudis de localitzaci s concretar a escala municipal la distribuci de les installacions que cobreixen aquestes necessitats i adaptar-les a les caracterstiques territorials de cada comarca. Per tant situar les installacions esportives de la xarxa bsica, tant les existents com les deficitries, en els diferents municipis de la comarca. El Consell Catal de lEsport redactar els estudis de localitzaci de les installacions de la xarxa bsica de cada comarca tenint en compte les consideracions segents: La distribuci de les installacions actuals i deficitries de cada mbit territorial es far dacord amb els criteris establerts al PIEC per als diferents tipus dinstallaci de la xarxa bsica. La proposta incorporar la relaci de les installacions existents que formen part de la xarxa bsica. Per al clcul de la part de les necessitats que estan cobrint les installacions existents, es parteix inicialment del supsit que compleixen els requisits tipolgics i de titularitat de la xarxa bsica i que estan en condicions de ser utilitzades i donar el rendiment previst al PIEC, tot i que hi calguin obres de condicionament. Les installacions sassimilaran a algun dels mduls. Els usos que cobreixen aquests mduls es podran adaptar a les caracterstiques, dimensions i utilitzaci real de les installacions. Els municipis que tinguin els usos de clcul suficients com per justificar un mdul de la xarxa bsica i no en disposin actualment de cap, tindran assignats com a mnim un mdul del tipus corresponent. Els municipis que no disposin de pista poliesportiva ni pavell i que tinguin un centre educatiu tindran assignada com a mnim una pista poliesportiva. Als municipis que no disposin de pavell ni sala i que tinguin un centre educatiu amb sis unitats escolars o ms, sels assignar, com a mnim, una sala esportiva. Amb carcter general, per criteris de rendibilitat, sintentar cobrir els dficits amb els mduls 2 i 3, per de lanlisi detallada de cada cas es poden assignar mduls 1 si les caracterstiques de lemplaament i la seva gesti ho justifiquen. Per situar les unitats deficitries es donar prioritat al municipi en qu resten ms usos deficitaris, tenint en compte ls potencial i intens dels dficits ja assignats o de les installacions existents.

344 / Memria
Globalment es tindr en compte que desprs de laplicaci dels criteris descrits en els pargrafs anteriors, no quedi una part important de la poblaci desatesa o territorialment allada i per tant obligada a fer un massiu o llarg desplaament dels usuaris potencials a la installaci de la xarxa bsica de referncia. En aquests casos es podr modificar o adaptar la localitzaci de les installacions deficitries. Els estudis de localitzaci es formularan dacord amb les previsions de la normativa davaluaci ambiental de plans i programes que transposi la Directiva 2001/42/CE, del Parlament europeu i del Consell, de 27 de juny, relativa a lavaluaci dels efectes de determinats plans i programes en el medi ambient. Els estudis de localitzaci sactualitzaran anyalment una vegada analitzades les aportacions rebudes i els canvis que shagin produt en les variacions dels padrons municipals anyals i en el cens dequipaments esportius. El Consell Catal de lEsport far pblic els resultats daquests estudis i les entitats afectades podran fer les allegacions i aportacions que considerin oportunes. Els estudis de localitzaci, previ informe de la Comissi Assessora i del Grup Expert, saproven mitjanant resoluci del representant territorial de lEsport que en cada cas correspongui.

Memria / 345
8.3.3 Plans de la xarxa complementria

Si b el PIEC concreta les necessitats de la xarxa bsica i de la xarxa d'inters nacional, no fa el mateix respecte a la xarxa complementria. L'objecte dels plans de la xarxa complementria s establir i justificar la necessitat i prioritat dels equipaments esportius no inclosos ni en la xarxa d'inters nacional ni en la xarxa bsica. L'mbit d'actuaci territorial pot ser qualsevol rea local (illa, barri, districte), lmbit municipal, el comarcal, l'mbit territorial funcional determinat en el PTGC o l'mbit de tot Catalunya. L'mbit tipolgic inclou tots els tipus d'equipaments esportius. El pla de la xarxa complementria tant pot referir-se a les necessitats d'aquesta xarxa en un mbit territorial concret com a les necessitats d'un esport en el total de Catalunya. Entre aquestes dues opcions extremes cap tot el ventall de possibilitats intermdies. Determinacions
El mtode de planificaci que sha daplicar per als plans de la xarxa complementria es troba descrit en el captol 6 del Pla director. Els aspectes que shan de considerar sn la correcta justificaci de la necessitat de nous equipaments; la valoraci dels impactes que poden produir els equipaments i llurs mesures d'atenuaci o potenciaci; i la comprovaci de la viabilitat econmica, tant de la construcci com de la posada en funcionament. Els plans de la xarxa complementria han de determinar les necessitats quant al tipus d'equipament analitzat en l'mbit territorial corresponent. Aquestes necessitats s'han de quantificar en usos. Tamb cal fer una anlisi i una avaluaci prvies de la utilitzaci actual i potencial del tipus d'equipament en qesti. Seguidament s'han de definir els dficits, la qual cosa requereix un coneixement a fons dels equipaments existents que poden atendre les necessitats quantificades. En aquest darrer pas, cal fer una anlisi de l'estat d's dels equipaments per tal d'avaluar les actuacions necessries per deixar-los en condicions de funcionament correctes. Finalment, s'han de localitzar els equipaments deficitaris i establir les prioritats per a la seva programaci en el temps, aix com les reserves de sl necessries en l'mbit territorial. La documentaci dels plans de la xarxa complementria han de constar: Memria del pla. Aquesta ha de considerar les fases segents: Fase prvia.- Ha d'incloure els estudis sobre l'mbit territorial, la demanda dels equipaments i l'anlisi de la utilitzaci. Redacci del pla.- Ha de consistir en la definici dels objectius, el clcul de les necessitats, les determinacions tcniques dels equipaments, les reserves de sl, l'establiment dels dficits i prioritats i la programaci de les etapes i l'avaluaci dels impactes.

346 / Memria
Aplicaci del pla.- Ha de tenir en compte el desenvolupament per etapes, el control i lavaluaci dels programes i la revisi del pla.
Plnols d'informaci general. Plnols de localitzaci dels equipaments esportius existents i dels proposats de nou. Normativa tcnica dels equipaments esportius afectats per les determinacions del pla. Estudi econmic i financer del pla.
Tramitaci
La redacci dels Plans de la xarxa complementria pot ser a iniciativa pblica o privada. En els casos que l'mbit superi el municipal i que recullin modalitats o disciplines integrades en una federaci, la iniciativa ha de ser de forma prioritria de les federacions esportives catalanes corresponents. Si els plans han de recollir activitats no federades o diferents tipus d'equipament, la redacci ha de correspondre prioritriament a l'Administraci territorial competent. Els plans que siguin d'iniciativa privada han de tenir un informe ems per l'administraci territorial competent. L'aprovaci dels plans de la xarxa complementaria l'ha de fer el secretari general de lEsport a proposta del Comit Executiu del Consell Catal de lEsport, a la vista dels informes redactats per la Comissi Assessora, i si escau dels departaments de la Generalitat afectats.

Memria / 347
8.3.4 Mapa dinstallacions i equipaments esportius del municipi

El Pla director dinstallacions i equipaments esportius de Catalunya estableix tot un seguit de determinacions que afecten els equipaments esportius inclosos en el seu mbit dactuaci. Daltra banda analitza i concreta les necessitats bsiques dels diferents mbits territorials amb lobjectiu de prioritzar les actuacions del Consell Catal de lEsport per garantir uns nivells mnims de dotaci dequipaments esportius a tots els ciutadans. Per les necessitats especfiques de cada municipi depenen de factors molt diversos. Aix les prctiques tradicionals del lloc, la dotaci actual dequipaments, el nivell socioeconmic, lurbanisme, lestructura demogrfica de la poblaci, la situaci geogrfica i el clima tenen una incidncia decisiva a lhora davaluar les necessitats dequipaments esportius dun mbit concret. El Mapa de les installacions i equipaments esportius del municipi (MIEM) s linstrument de planificaci municipal que concreta i situa les necessitats dequipaments esportius en lmbit municipal i les contrasta amb les determinacions del PIEC, de manera que savalu la seva dotaci en comparaci amb la resta de Catalunya. s evident que la dificultat de la seva redacci es troba directament relacionada amb el nombre dhabitants i lextensi del municipi. Aquells petits pobles que no disposen descola difcilment podran resoldre les necessitats de la xarxa bsica al seu terme i hauran dutilitzar les installacions dels municipis del seu mbit territorial. El seu mapa es limitar a definir les seves singularitats en la xarxa complementria i a lordenaci duna zona esportiva, que hauria de situar-se al costat de les escoles. En les poblacions ms grans caldr tenir en compte lestructura dels barris i el paper de capitalitat del seu entorn, no limitant la quantificaci de la demanda a les necessitats del seu municipi. Aqu lanlisi adquireix una complexitat i pluridisciplinalitat que requeriran de temps i mitjans per a la seva elaboraci i de la presa de decisions per a determinar les seves conclusions. En aquests casos, lelaboraci dun Mapa s un procs llarg que requereix duna mplia i variada participaci. Correspon a cada ajuntament establir els objectius de la seva poltica esportiva dacord amb la poltica municipal, per la qual cosa ha de considerar les determinacions daltres regidories com les deducaci, joventut, urbanisme, benestar social, salut, turisme o medi ambient. En aquest darrer aspecte caldr tenir en compte les Agendes 21 daquells municipis que les hagin redactat. Per establir la poltica esportiva dun ajuntament cal definir el seu paper en aquest sector i el que es reserva a les associacions esportives sense nim de lucre i a les empreses, establint els lmits de competncia i els sectors i les activitats que cal fomentar i els collectius als que cal facilitar laccs a lesport. Les installacions esportives dels centres docents han de rebre una especial atenci, fomentant la seva utilitzaci ms enll de lhorari escolar. Una important eina per conixer la demanda de la poblaci s la realitzaci d'una enquesta sobre els hbits fisicoesportius de la poblaci del municipi. Aquest s un treball que ha d'adaptar-se a les necessitats municipals i a les caracterstiques del lloc, per per qu els resultats siguin comparables han de mantenir una base metodolgica homognia amb enquestes dmbit ms general realitzades a Catalunya. Per obtenir dades representatives i fiables requereixen la participaci despecialistes i suposa un elevat cost econmic. Per aquesta ra no sempre en justificada la seva realitzaci i es pot considerar

348 / Memria
metodolgicament correcte adoptar els resultats obtinguts en les enquestes que tenen com a univers tota la poblaci Catalana major de 14 anys. Determinacions
El MIEM ha danalitzar les necessitats de tots els equipaments esportius del municipi, independentment del tipus de xarxa a qu pertanyin, i les ha de contrastar amb les establertes pel PIEC i els estudis de localitzaci per a la xarxa bsica. Si el municipi est afectat per les determinacions de la xarxa dinters nacional o per alguns dels plans de la xarxa complementria, caldr tamb tenir en compte les seves determinacions. Com a mnim incorporar la documentaci i determinacions segents: Anlisi de la situaci actual de la dotaci dels equipaments esportius del municipi: descripci de les installacions, emplaament, estat, condicions d's i condicions urbanstiques. Anlisi especfica de les installacions existents que pertanyen a la xarxa bsica del PIEC. Per tant, ha danalitzar les condicions ds i les necessitats concretes de condicionament de les installacions existents de la xarxa bsica situades dins del terme municipal. Anlisi especfica de la dotaci i de les necessitats dequipaments esportius dels centres educatius del municipi, concretant el dficit especfic de cada centre quan no puguin fer servir, per motius logstics, altres installacions digual tipus de la xarxa bsica del municipi. Determinaci de les necessitats dequipaments esportius segons les diferents xarxes considerades. Concreci dels dficits de cadascun dels tipus i el seu emplaament dins del municipi, tenint especial cura en la distribuci equilibrada, segons les necessitats dels diferents districtes, barris, nuclis o entitats locals menors. Quantificar les reserves de sl necessries per atendre les necessitats dinstallacions esportives del municipi. Definir els criteris de prioritat de les actuacions segons el dficit existent en el municipi i en l'mbit territorial corresponent. Actualitzar les dades del Cens d'equipaments esportius de Catalunya dels equipaments dels municipi. Plnol de situaci del terme municipal a escala 1:50.000 i plnols detallats del nucli o nuclis urbans amb la localitzaci de les installacions esportives existents, de la proposta de noves installacions i dels centres educatius tant existents com en projecte.
Caldr preveure els mecanismes per a una actualitzaci permanent daquests mapes ja que la incorporaci de noves installacions o les exclusions poden fer variar el dficit a cada moment.

Memria / 349
Tramitaci
La redacci del Mapa dinstallacions i equipaments esportius del municipi correspon als respectius ajuntaments. El Consell Catal de lEsport ha d'oferir assessorament tcnic per a la redacci del MIEM dacord amb els plantejaments i requeriments del PIEC. El Consell Catal de lEsport facilitar als ajuntaments interessats les fitxes del CEEC corresponents al municipi, la relaci de les installacions esportives de la xarxa bsica i lestudi de localitzaci de la comarca. Lajuntament trametr el MIEM al Consell Catal de lEsport que emetr informe sobre ladequaci a les determinacions i directrius del PIEC. Les seves conclusions podran incorporar-se als estudis de localitzaci, principalment els canvis acreditats en el CEEC, en la poblaci, o quan es dedueixi la no convenincia datendre els dficits previstos al PIEC per motius de manca de sl o altres circumstncies que puguin concorre. Atesa la incidncia urbanstica i territorial de les reserves de sl i equipaments que es proposin, el Departament de Poltica Territorial i Obres Pbliques emetr, si cal, el corresponent informe. Una vegada analitzats aquests informes, laprovaci del MIEM correspon al seu ajuntament. En el cas que les conclusions dels Mapes dinstallacions i equipaments dels municipis sajustin als criteris del PIEC, sincorporaran als estudis de localitzaci.

350 / Memria
8.3.5 rgans de coordinaci i seguiment

Sn rgans de coordinaci i seguiment del PIEC el Comit Executiu del Consell Catal de lEsport, la Comissi Assessora del PIEC i el Grup Expert. La seva composici i funcions sestableix a la normativa que els s daplicaci. Correspon al Comit Executiu: emetre informe per a laprovaci dels estudis de localitzaci de les installacions de la xarxa bsica, de les revisions del PIEC i dels plans de la xarxa complementria, proposar l'atorgament de subvencions i estudiar els recursos presentats contra el desplegament del PIEC. La Comissi Assessora del PIEC s lrgan assessor i de consulta del Consell Catal de l'Esport per tramitar laprovaci definitiva del Pla director dinstallacions i equipaments esportius de Catalunya i el seu desplegament, i per al seguiment i interpretaci de la seva aplicaci. La Comissi Assessora t les funcions de: informar al Consell Catal de l'Esport de les actualitzacions o revisions del Pla director, dels estudis de localitzaci, dels plans de la xarxa complementria i dels programes dactuaci; conixer els plans dactuaci de les inversions en equipaments esportius de les administracions pbliques que formen part del Ple de la Comissi; manifestar-se sobre els recursos interposats contra el PIEC o el seu desplegament; arbitrar els conflictes dinterpretaci del Pla director, quan les parts interessades li ho demanin. La Comissi Assessora est formada per les persones representants de les diputacions provincials, de lAjuntament de Barcelona, de la Uni de Federacions esportives de Catalunya, de la Uni de Consells Esportius de Catalunya, de la Federaci de Municipis de Catalunya i de lAssociaci Catalana de Municipis, que reglamentriament sestableixin. El Grup Expert est integrat per un mxim de 10 persones tcniques de prestigi reconegut en els mbits del disseny, la planificaci o la gesti dels equipaments esportius designades per la presidncia del Consell Catal de l'Esport, la qual cosa ser comunicada a la Comissi Assessora. El Grup Expert t la funci dinformar amb carcter previ dels assumptes sobre els quals ha de deliberar la Comissi Assessora, i en especial: revisar i proposar modificacions de les normatives tcniques dels equipaments esportius i deliberar o estudiar qualsevol tema tcnic que li solliciti la Comissi Assessora.

Memria / 351

352 / Memria
Normes del PIEC
Captol 1. Disposicions de carcter general

Article 1. Concepte El Pla director dinstallacions i equipaments esportius de Catalunya (PIEC), s linstrument jurdic i tcnic mitjanant el qual el Govern de la Generalitat planifica, fomenta i coordina tant la seva actuaci com la de la resta dinstitucions, organismes i entitats, adreades a dotar Catalunya dels equipaments que facilitin a tots els ciutadans la prctica fisicoesportiva i contribueixin a fomentar, divulgar i implantar arreu de Catalunya lesperit que aquestes prctiques comporten.
Article 2. Definicions Als efectes daquesta normativa, sestableixen les definicions segents: 1. Equipaments esportius: espais concebuts o adaptats per al desenvolupament de les diferents activitats fisicoesportives. 2. Installacions esportives: equipaments construts especficament per al desenvolupament dactivitats fisicoesportives, i formada per aquells espais esportius i complementaris que estiguin situats en un recinte com i tinguin un funcionament dependent i homogeni. Diverses installacions esportives connexes poden formar un complex esportiu. 3. Espai esportiu: lloc fsic on es desenvolupa lactivitat esportiva. Es classifiquen en tres grups: espais convencionals, espais singulars i rees dactivitat. 3.1. Espais convencionals: espais construts per a la prctica fisicoesportiva corresponents a les tipologies ms habituals. 3.2. Espais singulars: espais construts per a la prctica fisicoesportiva que presenten unes dimensions i caracterstiques especfiques, adaptades a cada tipus de prctica. 3.3. rees dactivitat: espais originriament no esportius adaptats per al desenvolupament de prctiques fisicoesportives. 4. Espais complementaris: espais relacionats directament amb el desenvolupament de lactivitat esportiva i que permeten que es desenvolupi en condicions ptimes, o espais que no sn estrictament esportius per que donen suport a la prctica esportiva i presten serveis auxiliars. 5. Servei esportiu: activitat fisicoesportiva organitzada.

Normes / 1
Article 3. Finalitat La finalitat bsica del PIEC s planificar i programar les xarxes dequipaments esportius a Catalunya que fomentin lactivitat fisicoesportiva en els seus vessants diniciaci, competici, lleure i salut, per tal doptimitzar, prioritzar, equilibrar i completar aquestes xarxes, amb la potenciaci de lassociacionisme esportiu i els esports ms arrelats tradicionalment a Catalunya. Article 4. Objectius Els objectius que estableix el PIEC sn els segents: 1. Distribuir harmnicament els equipaments esportius per tal de promoure un desenvolupament equilibrat del territori. 2. Millorar la qualitat de vida dels ciutadans, dotant-los dels equipaments esportius adequats a les seves necessitats. 3. Establir les directrius per a l'aprofitament adequat del medi natural com a suport de les activitats esportives, especialment les d'esplai i lleure, respectant el patrimoni natural. 4. Completar la xarxa d'equipaments esportius existents, potenciant els de titularitat pblica, els dels centres educatius i els de les entitats esportives. 5. Definir uns models tipolgics d'installacions esportives i establir unes normes i recomanacions referents al disseny i la construcci per aconseguir un nivell alt de qualitat, optimitzant costos de construcci i de manteniment. 6. Establir les condicions necessries per a un aprofitament ptim dels equipaments, mitjanant la millora de la seva gesti i el seu condicionament. Article 5. Carcter El PIEC t carcter de pla territorial sectorial. Article 6. mbit daplicaci Les determinacions del PIEC afecten els equipaments que sn titularitat dentitats de carcter pblic i dentitats privades inscrites o adscrites al Registre dentitats esportives de la Generalitat de Catalunya, tret que expressament sindiqui una altra cosa.

2 / Normes
Article 7. Revisi 1. El PIEC ser revisat cada cinc anys. 2. El procs de revisi siniciar als quatre anys de la seva aprovaci fent una avaluaci dels objectius assolits i una valoraci de la metodologia utilitzada. 3. A la vista de lanlisi efectuada i en funci del sistema esportiu imperant, de les tendncies de levoluci prctica fisicoesportiva i de les prospeccions de futur es procedir a lactualitzaci del PIEC o a la seva modificaci. 4. El procs de revisi i la seva aprovaci seguir el mateix trmit que el seguit en laprovaci del PIEC. Article 8. Documentaci 1. El PIEC es compon dels documents bsics segents: - La memria: la memria recull la proposta del PIEC amb el marc de referncia, els factors condicionants (geografia, clima i poblaci), la metodologia, les necessitats, els dficits, lestudi econmic i financer, les directrius urbanstiques i la forma de desplegament del PIEC. - Les normes: les normes sn el document normatiu que es recull en aquest Decret. 2. El Consell Catal de lEsport ha de donar la deguda publicitat al text de la memria.
Captol 2. Determinacions
Article 9. Classificaci de les xarxes dequipaments esportius A efectes del PIEC els equipaments esportius es classifiquen en les tres xarxes segents: 1. Xarxa dinters nacional: comprn els equipaments esportius de titularitat pblica i dmbit nacional destinats a atendre les necessitats de lesport dalta competici amb tradici o popularitat a Catalunya, mitjanant centres, complexos o installacions caracteritzats per la seva singularitat, lelevat cost i la incidncia sobre la imatge del pas, i destinats als esdeveniments esportius de gran envergadura i a la preparaci dels esportistes dalt nivell. 2. Xarxa bsica: comprn les installacions esportives dinters general, que permeten al conjunt dels ciutadans exercir el seu dret de practicar lactivitat fisicoesportiva, i que shan de distribuir en el territori de manera homognia. Las installacions de la xarxa bsica sn dels tipus segents: les pistes poliesportives, les sales esportives, els pavellons poliesportius, els camps poliesportius, les piscines cobertes i els camps datletisme.

Normes / 3
3. Xarxa complementria: est destinada a atendre les necessitats especfiques de la prctica fisicoesportiva, tant dun mbit territorial com dun tipus dequipament determinat. La seva distribuci en el territori no ha de ser necessriament homognia. Article 10. mbits territorials Per al clcul de les necessitats de la xarxa bsica, els mbits territorials del PIEC sn els segents: municipis, rees bsiques territorials, agrupaci drees bsiques i comarques. Lmbit de les rees bsiques territorials i lagrupaci drees bsiques es concreta a la taula 2.4.3.1 de la memria del PIEC. Article 11. Determinaci de les necessitats i dels dficits de la xarxa bsica 1. Les necessitats de cada tipus dinstallaci de la xarxa bsica del PIEC es recullen a la taula 5.4.6.1 de la memria del PIEC per a les rees bsiques territorials i a la taula 5.4.6.2 per a les agrupacions drees bsiques territorials. Les necessitats sexpressen en usos setmanals, que equival al nombre dutilitzacions duna hora que es produeixen setmanalment en un equipament esportiu. 2. Els dficits es determinen en el desplegament del PIEC mitjanant els estudis de localitzaci a qu fa referncia larticle 22, seguint la metodologia que estableix lapartat 8.3.2 de la memria del PIEC. Article 12. Normativa tcnica dequipaments esportius 1. Els equipaments esportius han de complir els requeriments tcnics que sindiquen a continuaci: 1.1. Tots els equipaments esportius han de complir els requeriments recollits en el punt 1 de lapartat 3.3.1.3 de la memria del PIEC. 1.2. Tots els equipaments esportius que ofereixin un servei esportiu han de complir, a ms, els requeriments del punt 2 de lapartat 3.3.1.3 de la memria del PIEC. 1.3. Les installacions amb espais esportius convencionals que ofereixen un servei esportiu que siguin de nova construcci han de complir, a ms, els requeriments del punt 3 de lapartat 3.3.1.3 de la memria del PIEC. Les installacions esportives que siguin objecte duna reforma o ampliaci han de complir aquests requeriments en relaci als elements afectats per lactuaci. 2. De manera justificada el Consell Catal de lEsport podr reduir el grau dexigncia quan per assolir-lo sigui necessria una actuaci desproporcionada respecte a les millores que sobtindrien, i en compensaci haur destablir mesures correctores addicionals. Aquesta reducci en cap cas no podr suposar que un equipament esportiu no hagi de complir els requeriments del grup immediatament anterior a aquell que el defineix amb ms precisi, atenent a lordenaci que estableix lapartat 1.

4 / Normes
Article 13. Requeriments ds dels equipaments 1. Els equipaments que donin serveis esportius han de disposar dun reglament dutilitzaci que ha destar a labast de tots els usuaris de la installaci i que com a mnim ha de regular els aspectes continguts en lapartat 3.4.1 de la memria del PIEC. En el cas dels equipaments de la xarxa bsica, el reglament haur de regular tamb els aspectes continguts en lapartat 3.4.2 de la memria del PIEC. 2. Les entitats titulars dels equipaments han de subscriure un contracte dassegurana de responsabilitat civil pels danys eventuals que es puguin ocasionar als usuaris, als practicants o a qualsevol altra persona com a conseqncia de les installacions o de lactivitat esportiva. 3. En qualsevol installaci esportiva en qu es prestin serveis esportius, hi ha de figurar amb carcter preceptiu un panell informatiu, en un lloc visible i de fcil accs per a lusuari, amb el contingut detallat a lapartat 3.4.1 de la memria del PIEC. 4. El nombre dusuaris i despectadors simultanis dun equipament esportiu no ha de superar laforament establert.
Captol 3. Programes dactuaci i concessi dajuts

Article 14. Programes dactuaci 1. Els programes dactuaci sn els instruments mitjanant els quals el Consell Catal de lEsport preveu concretar les seves inversions per a equipaments esportius que permetin dur a la prctica les determinacions del PIEC. 2. Els programes poden tenir una durada dun o ms anys i han de definir, en el cas dels programes de subvencions, les entitats beneficiries dels ajuts, les actuacions subvencionades, els imports concedits i les anualitats en qu shan de fer efectives. Article 15. Criteris per a la prioritzaci de les actuacions 1. Per a la xarxa dinters nacional, la prioritat sha destablir en cada cas de forma individualitzada, quan aparegui la necessitat. 2. Per a la xarxa bsica les prioritats shan destablir en funci del dficit especfic del tipus dinstallaci a construir i del dficit general de la xarxa bsica tant del municipi com de lmbit territorial corresponent. 3. Per a la xarxa complementria, les prioritats sestabliran en funci de les determinacions dels diferents plans daquesta xarxa i valorant en cada cas la necessitat social i esportiva de les actuacions, sense establir necessriament criteris de distribuci territorial.

Normes / 5
Article 16. Concessi dajuts 1. El Consell Catal de lEsport ha de convocar peridicament un concurs pblic per a la concessi de subvencions que afectin els plans, els programes, les obres o el funcionament dequipaments esportius, per a un perode determinat. 2. Noms les entitats de carcter pblic i les entitats privades inscrites o adscrites al Registre dentitats esportives de la Generalitat de Catalunya, poden rebre subvencions per a equipaments esportius. 3. Per a la concessi dajuts sha de tenir en compte la viabilitat tcnica del projecte i ladequaci a les determinacions del PIEC i als estudis de localitzaci. 4. El Consell Catal de lEsport pot facilitar laccs a una lnia de crdit especfica per a la planificaci, programaci, construcci o gesti dequipaments esportius, mitjanant linforme favorable sobre la viabilitat esportiva de lactuaci. Article 17. Pla detapes 1. Per arribar a cobrir els dficits que el PIEC detecta, sestableixen dues etapes de tres anys. 2. El Consell Catal de lEsport ha de classificar els objectius a assolir en cadascuna de les etapes segons els programes dactuaci, preveure quin percentatge del pressupost disponible es dedica a cada programa en funci de les prioritats dactuaci fixades a cada etapa, detallar les inversions corresponents a la xarxa bsica i la part que es dedica a la construcci de noves installacions i al condicionament de les existents. 3. En cada revisi del PIEC savaluar el compliment dels objectius de les etapes i sadaptaran, si sescau, les previsions a la situaci del moment.
Captol 4. Desplegament
Article 18. Directrius urbanstiques 1. La implantaci dun equipament esportiu sajustar en tot moment a la legislaci urbanstica vigent a Catalunya. 2. Els equipaments esportius shan dubicar en terrenys qualificats com a equipaments esportius en el sl destinat especficament a aquest s en el planejament municipal vigent, o que hi sigui compatible. 3. Les pistes poliesportives, els pavellons i les sales de la xarxa bsica shan de situar prioritriament al costat mateix de lescola, amb un accs directe que eviti la sortida al carrer.

6 / Normes
4. Els camps, les piscines cobertes i els camps datletisme de la xarxa bsica shan de situar prioritriament dins de la trama urbana consolidada. 5. Els equipaments esportius no han destar situats a una distncia inferior a 200 metres de focus molests o nocius. Tampoc no podran estar a una distncia inferior a 2 quilmetres de focus amb perill dexplosi, radiaci, incendi, pols o emanacions txiques. Article 19. Reserves de sl Els ajuntaments tindran en compte les necessitats i dficits dequipaments esportius quan es modifiqui o revisi, si escau, el Pla dordenaci municipal corresponent i hauran de procedir a quantificar el sl necessari en el seu municipi que permeti la construcci dels equipaments corresponents. Article 20. Integraci i valoraci dimpactes 1. Els equipaments esportius han de ser projectats, construts i mantinguts tenint en compte les seves implicacions ambientals i el concepte de desenvolupament sostenible. 2. Els equipaments esportius shan de construir o condicionar tenint en compte lharmnica integraci en el seu context, ja siguin espais naturals o espais construts per lhome, i que respectin en tot moment la planificaci en ls del territori. 3. Sha doptimitzar ls dels equipaments existents, mantenir-los en bones condicions i amb un funcionament que prevegi mesures destalvi i deficincia energtica. 4. Tots els projectes dobres de construcci o que modifiquin la composici arquitectnica de les installacions esportives subvencionades pel Consell Catal de lEsport, han dacompanyar un annex a la memria davaluaci dels impactes produts i les mesures correctores adoptades, si escau. Article 21. Cens dequipaments esportius 1. El Cens dequipaments esportius de Catalunya s una base de dades informatitzada gestionada pel Consell Catal de lEsport que recull dades referents a les caracterstiques tcniques dels equipaments esportius, tant existents com en construcci, ds collectiu a Catalunya. 2. Els municipis han de portar un cens dels equipaments esportius existents en el seu terme municipal. Aquest inventari ha de tenir un mbit homogeni i la mateixa base metodolgica que el Cens dequipaments esportius de Catalunya. 3. Els ajuntaments han dinformar al Consell Catal de lEsport de linici daquelles obres, dintre del seu terme municipal, que impliquin la construcci de nous

Normes / 7
equipaments o la modificaci de les dades que defineixen el nombre i el tipus dequipament dels ja existents. Article 22. Estudis de localitzaci de les installacions de la xarxa bsica 1. Lestudi de localitzaci s linstrument de planificaci que concreta a cada municipi les installacions de la xarxa bsica, tant les existents com les deficitries, que en conjunt han de respondre a les necessitats de cada mbit territorial definides en el PIEC. 2. El Consell Catal de lEsport ha de redactar els estudis de localitzaci de les installacions de la xarxa bsica de cada mbit territorial i garantir la participaci dels afectats mitjanant el trmit dinformaci pblica. 3. Els estudis de localitzaci, previ informe de la Comissi Assessora i del Grup Expert, adscrit a aquesta Comissi, saproven mitjanant resoluci del representant territorial de lEsport que en cada cas correspongui. 4. Els estudis de localitzaci han de ser revisats cada any, dacord amb el mateix procediment que estableix aquest article. 5. Els estudis de localitzaci es formularan dacord amb les previsions de la normativa davaluaci ambiental de plans i programes que transposi la Directiva 2001/42/CE, del Parlament europeu i del Consell, de 27 de juny, relativa a lavaluaci dels efectes de determinats plans i programes en el medi ambient.
Article 23. Plans de la xarxa complementria 1. Els plans de la xarxa complementria determinen les necessitats dequipaments esportius no inclosos en la xarxa dinters nacional ni en la xarxa bsica, dacord amb la metodologia del PIEC. 2. La redacci dels Plans pot ser a iniciativa pblica o privada. En els casos que lmbit superi el municipal i que recullin modalitats o disciplines integrades en una federaci, la iniciativa ha de ser de forma prioritria de les federacions esportives catalanes corresponents. Si els plans han de recollir activitats no federades o diferents tipus dequipament, la redacci ha de correspondre prioritriament a lAdministraci territorial competent. Els plans que siguin diniciativa privada han de comptar amb un informe de lAdministraci territorial competent. 3. Els plans de la xarxa complementria han dincorporar la documentaci que figura a lapartat 8.3.3 de la memria del PIEC. 4. El president del Consell Catal de lEsport aprova els plans de la xarxa complementria, a la vista dels informes redactats per la Comissi Assessora del PIEC, i, si sescau, dels departaments de lAdministraci de la Generalitat afectats.

8 / Normes
Article 24. Mapa de les installacions i equipaments esportius del municipi 1. El Mapa de les installacions i equipaments esportius del municipi s linstrument de planificaci municipal que concreta i situa les necessitats dequipaments esportius en lmbit municipal. 2. El Mapa ha danalitzar les necessitats de tots els equipaments esportius del municipi, independentment del tipus de xarxa a qu pertanyin, i les ha de contrastar amb les establertes pel PIEC i els estudis de localitzaci per a la xarxa bsica. 3. El Mapa ha dincorporar la documentaci i determinacions contemplades en lapartat 8.3.4 del PIEC. 4. La redacci i aprovaci del Mapa dequipaments esportius del municipi correspon als ajuntaments respectius, previ informe del Consell Catal de lEsport sobre ladequaci a les determinacions i directrius del PIEC . 5. En el cas que les conclusions dels Mapes dinstallacions i equipaments dels municipis sajustin als criteris del PIEC, sincorporaran als estudis de localitzaci. Article 25. rgans de coordinaci i seguiment Sn rgans de coordinaci i seguiment del PIEC el Comit Executiu del Consell Catal de lEsport, la Comissi Assessora del PIEC i el Grup Expert. La seva composici i funcions sestableix a la normativa que els s daplicaci. Disposici transitria Els equipaments esportius ja construts en el moment de lentrada en vigor daquest decret disposen dun termini de cinc anys per adaptar-se als requeriments tcnics als quals fa referncia lapartat 1 i, si sescau lapartat 2 de larticle 12.

Normes / 9

10 / Normes

Piec 2005

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Piec 2005

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Consell Catal de lEsport

Pla director dinstallacions i equipaments esportius de Catalunya

Coordinador Director Equip redactor

Pla director dinstallacions i equipaments esportius de Catalunya

Pla director dinstallacions i equipaments esportius de Catalunya

Pla director dinstallacions i equipaments esportius de Catalunya

Pla director dinstallacions i equipaments esportius de Catalunya

Pla director dinstallacions i equipaments esportius de Catalunya

Pla director dinstallacions i equipaments esportius de Catalunya

1.2 Finalitat bsica i objectius generals

Pla director dinstallacions i equipaments esportius de Catalunya

Pla director dinstallacions i equipaments esportius de Catalunya

1.3 Metodologia de treball

Pla director dinstallacions i equipaments esportius de Catalunya

Pla director dinstallacions i equipaments esportius de Catalunya

Pla director dinstallacions i equipaments esportius de Catalunya

Pla director dinstallacions i equipaments esportius de Catalunya

Pla director dinstallacions i equipaments esportius de Catalunya

Pla director dinstallacions i equipaments esportius de Catalunya

Pla director dinstallacions i equipaments esportius de Catalunya

2.2 mbit del Pla director

Pla director dinstallacions i equipaments esportius de Catalunya

2.3 Antecedents del planejament

Pla director dinstallacions i equipaments esportius de Catalunya

Pla director dinstallacions i equipaments esportius de Catalunya

2.4 Factors condicionants

Pla director dinstallacions i equipaments esportius de Catalunya

Pla director dinstallacions i equipaments esportius de Catalunya

Pla director dinstallacions i equipaments esportius de Catalunya

Pla director dinstallacions i equipaments esportius de Catalunya

Pirmide dedat de lany 2003

Pla director dinstallacions i equipaments esportius de Catalunya

Pla director dinstallacions i equipaments esportius de Catalunya

Pirmide dedat de la projecci 2015

Pla director dinstallacions i equipaments esportius de Catalunya

Pla director dinstallacions i equipaments esportius de Catalunya

2.4.3 mbits territorials

Pla director dinstallacions i equipaments esportius de Catalunya

Pla director dinstallacions i equipaments esportius de Catalunya

Pla director dinstallacions i equipaments esportius de Catalunya

Taula dmbits territorials

17152 17120 17223 17128

17086 17001 17102 17060

Pla director dinstallacions i equipaments esportius de Catalunya

ABT rea Bsica

17092 17140 17054 17188

205 206 207

17032 17138 17047 17074 17230 17151

17221 17012 17111 17088 17026 17115 17228 17031 17051

17132 17214 17077 17064 17106 17143 17227 17129

17062 17217 17178 17011 17210 17175 17198 17225

17016 17187 17075 17136 17176 17222 17119

8305 8094 8013 8146

Pla director dinstallacions i equipaments esportius de Catalunya

ABT rea Bsica

8227 8288 8085 8168

8251 8058 8065

308 302 302 303

8145 8240 8232 8236 8122 8287 8164 8174

306 307 Alt Urgell 401 401

25149 25165 25044

25155 25077 25908 25061

25173 25043 25245