Manresa, abril 2013 Exemplar nmero 7 Coordinaci Josep Xicota

El reportatge

1. Text, Josep Xicota

Manresa i el seu entranyable carrilet

Conegut popularment com el carrilet el tren anomenat en primera instncia Tranva o Ferrocarril Econmico de Manresa a Berga, sense ser el primer projecte ferroviari fet realitat a casa nostra, si que ha estat, indubtablement, el que ens ha deixat una empremta i un record ms entranyable. El projecte, redactat el 1879, es va comenar a fer realitat un parell danys ms tard desprs de la seva aprovaci a les Corts i la conseqent publicaci duna Reial Ordre. La concessi administrativa del tranva a vapor de Manresa a Berga va recaure en la persona de Mariano Puig i Valls, el 7 de maig de 1881. s evident que darrera daquest projecte, que Tren de vapor a punt d'entrar a Manresa, a l'alada de la barriada de Sant prioritzava el transport de mercaderies al de Pau, en un viatge que es va fer la tardor de 1994 entre Monistrol i Sallent. passatgers, hi havia forts interessos econmics i empresarials. Aix doncs, la companyia creada per a la seva explotaci estava formada per la majoria dindustrials cotoners de la vall del Llobregat que veien en el tren el nou mitj de transport ideal per fer arribar les bales de cot als seus centres fabrils, alhora que una sortida als seus productes manufacturats, a ms a una velocitat fins aleshores inimaginable. Per aix en laccionariat principal shi troben els Rosal, Pons, Viladomiu, Monegal, Soldevila o Sed, entre altres, que van invertir en la lnia i exigir, en molts casos, que el traat passes per la seva colnia. En un principi es pensava fer arribar el tren fins a Berga, per dificultats dordre orogrfic -Berga est ms elevada que la resta del traat de la lnia- a ms dinteressos particulars, feren que el projecte no prospers. De manera cronolgica, el 17 de desembre de 1884 sinaugurava el tram de 15 km. entre lanomenada estaci de Manresa Alta i la poblaci de Sallent, passant per Santpedor. El 20 de setembre de 1885 ho foren els 19 km. que unien Sallent i Puig-reig, i el 9 dabril de 1887 sacabaven els 15 km. que separaven aquesta poblaci dOlvan-Berga, final de la concessi. Lestaci de Manresa-Riu Al Passeig del Riu sestabl una estaci de crrega, anomenada Manresa-Riu, que nera lorigen de la lnia, amb la idea denllaar-la amb la coneguda popularment com estaci del Nord, que va veure arribar el primer tren el 3 de juliol de 1859, i facilitar aix el transbordament de passatgers i mercaderies entre ambdues lnies ferroviries. Lestaci era formada per una gran esplanada, amb un edifici dhabitatges destinat als treballadors, a banda doficines de la companyia. Avui aquest espai s ocupat per la plaa del Millenari, un parc infantil, zona de jocs, Any 1909. Estaci Manresa-Riu i la confluncia de la via estreta del carrilet amb la de via d'ample ibric a l'estaci dels "Ferrocarriles de Hierro del Norte de Espaa. aparcament i la Carpa del Riu.

El 1890 saprov el projecte denlla, duns tres quilmetres aproximadament, entre les dues estacions que fou inaugurat oficialment el 20 de gener de 1891. Dita connexi creuava el riu Cardener a travs dun pont de ferro de vint metres de llargria, pel costat del de Sant Francesc, que sendugu laiguat del 12 doctubre de 1907. Aquesta catstrofe va malmetre a ms una trentena de vagons i mquines de tren que es trobaven estacionades al baixador de Manresa-Riu. Una curiosa llegenda manresana ens parla duna locomotora, que encara no sha trobat, que fou arrossegada per laigua fins a desaparixer al Histrica fotografia de landana de l'estaci del Nord (1952), tot esperant Bullidor, nom que rep el salt daigua situat sota el l'arribada a Manresa de l'Orfe Catal. Pont Vell. La nit del 24 de gener de 1939 lexrcit republic en retirada va dinamitar el pont de ferro, destruint-lo de nou, i ja no es va tornar a construir mai ms. Noms un pilar al mig del Cardener i prop de la Carpa del riu, ens recorda encara ara aquesta connexi entre les dues xarxes ferroviries de la comarca. La lnia del carrilet, desprs de lestaci de Manresa-Riu, continuava per lactual carrer de Francesc Moragues, aleshores conegut amb el nom de Fonollar, travessava la carretera de Cardona i, tot descrivint una gran corba, seguia per lactual passatge Sinera i de Salvador Espriu fins arribar al carrer del Bruc el qual superava a travs dun petit tnel. Desprs passava per darrera de lescola Renaixena (Generalsimo Franco durant la dictadura franquiste) fins arribar a lanomenat Apeaderu (primer fou el de Guimer i desprs, un cop tancat aquest, el del Primer de Maig) i, des dall, a lestaci de Manresa-Alta. Lany 1924 la Compaia General de Ferrocarriles Catalanes va enllaar Manresa amb Barcelona per la vall del Llobregat. Aquesta segona xarxa ferroviria feia perdre a lestaci de Manresa-Riu tota importncia estratgica com a element connector entre la capital del Bages i la ciutat Comtal.

Baixador al carrer Primer de Maig a primers dels anys setanta.

LEstaci de Manresa-Alta als anys cinquanta.

Ampliaci de la lnia i aspectes socioeconmics A comenaments de 1893, la lnia es veia completada i estesa amb latorgament a la Companyia de la concessi, per un perode de noranta-nou anys, del tram comprs entre Olvan-Berga i Guardiola-Bag, de 21 km. que fou inaugurat el 21 de novembre de 1904. Entrat ja el segle XX, concretament el 1914, sobria la lnia que enllaava Guardiola amb Castellar de NHug, lanomenat Clot del Moro, de 12 km. per iniciativa de la Compaa General de Asfaltos y Portland Asland. La fbrica del Clot del Moro, reconvertida actualment en un museu, fou la primera dEspanya en fabricar ciment portland. Aquesta via tenia una amplada de 60 cm, gaireb de joguina. Malgrat un cert afany modernitzador i expansionista res era improvisat. Lavan de lenergia basada en la mquina de vapor i la seva aplicaci al mn industrial feia necessari ls dingents quantitats de carb. Aix no fou cap

obstacle per als prohoms i magnats manresans, puix que a la conca Berga-Fgols hi havia carbons i lignits en gran quantitat i qualitat. Aquest fet i, perqu no, la visi de possibles beneficis en lexplotaci de la lnia justificaven sobradament la construcci daquestes infraestructures ferroviries. Daltra banda a les darreries del segle XIX saccentu el canvi de la societat agrcola en favor duna de tipus mixt agrria-industrial que va facilitar laparici de la gran burgesia a la comarca del Bages, lligada sobretot a la industria txtil. Aix provoc una forta prdua de poblaci all on no sinvert en el sector i, de retruc, els conseqents fenmens migratoris. Tot plegat va suposar laugment dels nuclis urbans industrialitzats a les ribes del Llobregat, com les colnies fabrils, i el conseqent benefici duna minoria patronal. Locomotora arrossegada per la riuada del 12 d'octubre A Manresa, aquesta nova burgesia que remenava els diners -els Pons i Enrich, Herp, Portabella, Batlles o Argullol- fou la que va dur de 1907. endavant tot un seguit de realitzacions urbanes, com ara el telgraf elctric, la conducci daigua potable, lobertura de nous carrers i carreteres, la fundaci de Casa Caritat o de la Caixa de Manresa, entre altres. Arriben els temps de mxim esplendor del carrilet Lany 1924 fou excepcional en la histria del carrilet manres en establir-se la connexi entre lestaci de ManresaAlta i Martorell. La ciutat quedava dotada aix de dues lnies que unien la capital del Bages amb Barcelona, a la vegada que saconseguia enllaar el Cremallera de Montserrat, construt el 1892, amb una lnia regular ferroviria. A ms a ms la Companyia sign un acord amb lempresa Solvay que va permetre la construcci dun ramal de Manresa a Sria per transportar les sals potssiques que sextreien en aquesta poblaci den del 1918. s des daquest moment i fins lesclat de la Guerra Civil quan es produeix lpoca de mxim esplendor del carrilet, constitut prcticament en lnic mitj de transport de les comarques per on circulava, fent evident el progrs i la pujada del nivell de vida dels diferents nuclis del Bages i del Bergued que travessava. Cal recordar que el transport de viatgers per carretera no simplant de manera regular fins a principis dels anys 30. Daltra banda es produ un desplaament de la poblaci rural disseminada cap a la dreta del Llobregat, per on passava el tren, Gironella i Sallent en sn uns clars exemples, i fins tot el desplaament del propi nucli municipal, com fou el cas de Navs. Lany 1935 la Companyia General dels Ferrocarrils Catalans realitzava tres viatges diaris, danada i tornada, entre Manresa i Guardiola, que augmentaven a cinc els dies festius. Els 71 km. de recorregut es realitzaven en un temps rcord de tres hores i vint minuts. A final daquest mateix any es va suprimir la circulaci de combois de viatgers entre les estacions de Manresa Baixador, al carrer Guimer, i Manresa-Nord. En esclatar la Guerra Civil prengu fora el fenomen de collectivitzacions i autogesti dempreses. El 21 de juliol de 1936 els treballadors de la Companyia, reunits en assemblea al Teatre Conservatori de Manresa, decomissaren tot el material mbil i fix de les diferents lnies de lempresa alhora que nomenaren un comit que va prendre al seu crrec, en rgim autogestionari, ladministraci de la Companyia. Postguerra i crisi del carrilet Els efectes del conflicte bllic i la recessi econmica que segu a la fi de la Guerra Civil incidiren molt negativament en el funcionament normal dels ferrocarrils. Daltra banda la signatura de diversos convenis entre els anys 30 i 40 va dividir lexplotaci de la lnia del carrilet en sentit nord en dues empreses diferents: Manresa-Olvan depenia dEFE (Explotacin de Ferrocarriles del Estado) i Olvan-Guardiola de la CGFC (Companyia General de Ferrocarrils Catalans). Ja als anys 50, mentre RENFE implantava progressivament les mquines Diesel, el carrilet continuava emprant mquines de vapor. Vista de lestaci de Manresa-Riu, als anys quaranta, amb ledifici
dhabitatges pels treballadors al fons i la farinera Albareda a lesquerra.

Lafecci urbanstica a la ciutat Lestesa de vies pels carrers de la ciutat era considerable com podeu imaginar. El 21 de juliol de 1964 la Direccin General de Transportes va autoritzar laixecament de les vies des del Baixador del carrer Saclosa fins a lestaci de Manresa-Riu, que es feu efectiu al maig de lany segent, durant lalcaldia de Ramon Soldevila i Tomasa. Per aquest tram, a principis de la dcada dels 60, noms hi circulava el tren dels Reis per obsequiar els fills dels treballadors de la companyia i que anava dOlvan a Manresa-Riu, parant a cada poble o Baixador a fi de lliurar els regals al ms menuts. El 6 de gener de 1963 hi va circular lltim tren. Fins Imatge de l'ltim tren que va sortir del Baixador, situat a la prolongaci del aquest moment lestaci de Manresa-Riu havia carrer Guimer, el 6 d'octubre de 1969 a un quart de dues del migdia. funcionat com enclavament de vagons i zona de mercaderies. Lespai que ocupaven les vies i landana de lApeaderu, com era conegut popularment en aquell temps, s ocupat avui pel prquing pblic de Saclosa. Aquest baixador del carrer Guimer va actuar durant molts anys com a estaci de terme de tots els trens de viatgers de la lnia Manresa-Guardiola, i ms endavant de Manresa a Barcelona. El Ple municipal del 25 de febrer de 1966 va aprovar la seva supressi i trasllat a lalada del carrer Sant Josep, que no es feu efectiva fins uns tres anys ms tard. El juny de 1972, la FEVE (Ferrocarriles de Va Estrecha) va autoritzar la supressi de quatre passos a nivell i dues barreres que hi havia a Ginjoler i a lactual carrer Valncia, aix com les barreres de Guimer i Saclosa. Molt ms en, el 1983, la prolongaci de fins gaireb un quilmetre del tnel de Santa Clara, va permetre la construcci al seu interior del baixador subterrani de Viladordis. Finalment, el desembre de 1997, es va enderrocar el pont de lantiga via del tren de Sria que va permetre la urbanitzaci de tot el sector de les Bases de Manresa-Font del Gat. Adu a 80 anys de carrilet... Amb la clausura de la lnia del Clot del Moro, lany 1963, el carrilet va fer el darrer intent de modernitzaci a fi de competir amb lincipient trfec rodat. Per la disminuci en la producci del carb i el continuat augment del dficit feren prendre a la Companyia, una postura darraconament i oblit de la lnia. Sanaren reduint els serveis fins a quedar un sol tren al dia en cada sentit, lanomenat correu. Laprovaci del projecte del pant de la Baells don a la Companyia una bona excusa per a la seva clausura. El 2 de maig de 1972 qued suspesa la lnia OlvanGuardiola. L1 de juliol de lany segent es feia el mateix entre Olvan i Balsareny i, finalment, es suprim el tren des daquesta poblaci fins a Sallent. Estacions de la lnia Manresa-Riu Manresa (Baixador) Manresa-Alta Santpedor Sallent (Estaci) Sallent (Plaa) Vilafruns (Baixador) Vilafruns (Mercaderies) Balsareny Rabeia (Baixador) Navs Ametlla (Baixador) Vidal Puig-reig (Estaci) Puig-reig (Baixador) Prat (Baixador) Viladomiu (Baixador) Gironella Olvan-Berga La Baells Cercs Fgols Collet (Mercaderies) Guardiola de Berga

LEstaci dOlvan-Berga

Fotografies publicades; autors i propietat intellectual: Jaume Pons, Joaquim Vert, Agust Soler Mas i Ricard Rincn. La resta pertanyen a l'Arxiu Comarcal del Bages. Aquesta important documentaci, juntament amb daltra, ens lha facilitat lamic i historiador manres Francesc Comas. Editorial Com veieu no hem entrat en detalls sobre els diferents canvis tecnolgics que va patir la lnia al llarg daquests, aproximadament, vuitanta anys dhistria. bviament les primitives mquines de vapor i aquells vells vagons de fusta van donar pas a daltres de nova generaci. Per, sense fer-ho de manera manifesta, ens hem quedat amb lentranyable carrilet de finals del segle XIX i amb una certa enyor daquella tranquillitat de les esperes i la lentitud del paisatge rera els vidres de les finestres de fusta. De les ancdotes que hem pogut recollir noms nesmentarem una que ens ha sobtat de manera especial. Sembla ser que, en ms duna ocasi, el tren va patir sonats atracaments a lestil dels Westerns americans. Paradoxalment, mentre que fou el progrs una de les causes principals de la seva desaparici, la seva existncia seria ara un important element innovador en el camp del turisme de proximitat i lestalvi energtic. Finalment volem demanar-vos de nou ls de ladrea de correu electrnic: manresaacopdull@gmail.com. De moment hem arribat a superar la xifra de 2.700 subscriptors... a veure qui hi arriba als 3.000! Si li doneu la mxima difusi a travs de familiars, amics, companys de feina, coneguts, etc. de ben segur que ho aconseguirem molt aviat. Noms cal que, a travs della, ens envin el seu nom i daquesta manera assegurem dues coses molt importants: augmentar els nombre de subscriptors i larribada puntual i directa del butllet cada mes a les seves respectives bsties de correu. Acabem amb una novetat que molts de vosaltres ja coneixeu. Des de Manresa a cop dull hem obert una nova pgina al Facebook amb el ttol de Fotografies antigues de Manresa, i que en cont ja ms dun centenar. Com heu fet ja alguns de vosaltres hi podeu penjar totes aquelles que creieu poden ser dinters general i que, de ben segur, teniu curosament desades en algun raconet de casa vostra . A ms la nova pgina ens serveix alhora, a causa de lantiguitat de moltes delles, per a descobrir-ne lindret, lhistria o lpoca en que van ser fetes.

Benvi Parrilla

Taulell dactivitats
LAssociaci de Vens Vic-Reme ha organitzat la 3a edici del Taller de Sardanes, a travs de la Federaci d'Associacions de Vens de Manresa i el Projecte Intergeneracional Tots aprenem de tots. Els tallers, totalment gratuts i oberts a totes les edats, tindran lloc tots els dissabtes dabril, maig i juny, de les 10 a les 12 del mat als jardins de Casa Caritat. El Centre Excursionista Montserrat ha programat, pel proper diumenge 7 dabril, una excursi a la poblaci de Castellcir. Es tracta duna sortida de dificultat baixa, i apta per nens/nenes a partir de 7 anys, pels indrets ms emblemtics de la zona, concretament Esplugues, Fonts Calents i Santa Coloma, amb la possibilitat de visitar, si el temps ho permet, l'Ecomuseu d'Esplugues. El nostre punt de trobada ser a les 9:00 del mat a l'entrada principal de l'aparcament del Carrefour de Manresa. Programaci del Cine Club Manresa
Dj. 4 NO SC UNA ESTRELLA DEL ROCK

De l1 al 30 dabril de 2013
Dg. 7 DE XIDO Y HUESO

DIRECCI: Bobbi Jo Hart Auditori Caixa Manresa 20.00h. / Entrada gratuta

Dg. 14 POLLO CON CIRUELAS

DIRECCI i GUI: Jacques Audiard Teatre Conservatori 19:30h. / 5

Dc. 17 TRANSMISSIONS. MEMRIES DE LLUS SALA

DIRECCI i GUI: Marjane Satrapi i Vincent Paronnaud Teatre Conservatori 19:30h. / 5

Dg. 21 NACER

DIRECCI: Jordi Algu Auditori Caixa Manresa 19:30h. / Entrada gratuta

Dg 28 BESTIAS DEL SUR SALVAJE

DIRECCI i GUI: Jorge Caballero Teatre Conservatori 19:30h. / 5

DIRECCI i GUI: Benh Zeitlin Teatre Conservatori 19:30h. / 5

CLUB DE LITERATURA INFANTIL: Calendari 2012-2013

Biblioteca del Casino de Manresa

Mares, pares, mestres interessats en el llibre per a infants, ens trobem el segon dimarts de cada mes, a de 7 de la tarda, a la Biblioteca del Casino, per a intercanviar opinions al voltant de la lectura i la literatura infantil i juvenil i comentar les novetats ms interessants: 9 dabril 14 de maig 11 de juny

ACTIVITATS:

Museu Comarcal de Manresa

Visites guiades al Museu: Un itinerari per l'art i la histria. Dissabte, 6 dabril a les 12,30 h. i diumenge, 7 dabril a les 12 h. Visites en famlia al Museu Comarcal: Prepareu-vos per jugar, pintar, llegir i trobar el que hi ha amagat per les sales del Museu. Els dies 20 i 21 dabril dins els horaris habituals. Exposici: Laltra cara de la vida. Cultura funerria, ahir i avui. Fins el 21 dabril. Conferncia: Entre el mn dels vius i el dels morts, els mons intermedis . A crrec de Manuel Delgado, professor d'Antropologia Religiosa a la Universitat de Barcelona. Dia 16 d'abril a les 20 h.

Els museus de Manresa

Museu Comarcal Via de Sant Ignasi, 36-40 93 874 11 55 Divendres i dissabte: de 10 a 14 h. I de 17 a 20 h. Diumenges i festes : de 10 a 14 h. Entrada general: 3 Gratuta: jubilats, menors de 16 anys i tots els divendres per a tothom. Museu de Geologia Av. Bases de Manresa, 61-73 93 877 72 41 Diumenge de 10 a 13 h. Altres dies visites concertades Entrada gratuta. Museu de la Tcnica Crta. De Santpedor, 55 93 877 22 31 De dimarts a diumenge: de 10 a 14 h. Entrada general: 3 Reduda: 1,5 per a jubilats, estudiants i nens de 12 a 16 anys. Gratuta: menors de 12 anys, docents i Club Sper 3.