You are on page 1of 4

Les animetes

Albert es va assabentar, que Marieta no sabia cosir


-Marieta perquè no m’havies dit que no sabies cosir? - va dir Albert a Marieta.
-Es que tenia por que no em volgueres – va dir Marieta
Marieta estava morta de vergonya.
-Marieta! Et vull de totes maneres, perquè a mi em dona el mateix que sàpies cosir o
no- va advertir Albert a Marieta
-Ho sent molt Albert. Jo no sabia que a tu et donaria el mateix i tenia por de perdre’t-
va dir Marieta amb cara d’avergonyida
-Aleshores això vol dir que em perdones?
-Clar que si amor meu, però has de ser sincera la pròxima vegada!!-
-Esta bé no et tornaré a enganyar: seré sincera.
Marieta i Albert es van besar i junts van estar fins el final.
Paula, 1r A
LES ANIMETES 2ª PART
Al passar 2 anys, Marieta s'havia quedat amb la curiositat de saber cosir, filar,
repuntar...
Però Albert se l'havia prohibit i clar com ja tenien tres fills no volia que es
separaren per una tonteria.
Un dia li va demanar a Casilda que l'ensenyara a ser una bona dona de casa
per al seu marit i els seus tres fills:
-No puc -va dir amb tristesa- Albert no vol que acabes com les animetes...
-Però Albert no s'enterarà, ja veuràs.
-D'acord...
Marieta havia estat un mes aprenent a cosir mentre que Albert estava
treballant.
Un dia Albert va tornar mes prompte de lo normal i va veure com Marieta cosia.
Marieta es va quedar sorpresa i li va donar explicacions a Albert.
Albert se va anar de casa i li va escriure una carta a Marieta que posava:

-Marieta ja t'he avisat


que mai volia veure't filar
i ara que t'he vist cosir
el divorci vaig a exigir.
Firmat: ALBERT
Mª Victòria, 1r C
Les animetes
-Per què has ficat aquest somriure tan enlluernador?-li va preguntar Albert a Marieta.
En eixe moment es produeix un silenci absolut interromput per una animeta que va dir:
-Ha ficat aquest somriure perquè ella no ha cosit la camisa nupcial-va dir l´animeta del braç llarg.
-Açò es veritat?- va dir Albert.
-Sí, és veritat perquè la camisa nupcial la vam cosir nosaltres-va dir l´animeta de gepa junt a la dels
ulls unflats.

Albert es va sorprendre
-No pot ser!!!- va dir Albert.
-Si es veritat però es que jo no sé cosir.
Albert es va sorprendre encara més i quasi es cau de esquenes.

-Dóna igual, si no saps cosir ja aprendràs-va dir Albert.


I A CONTINUACIÓ ES VAN BESAR.

Erika, 1r B

Les Animetes

Quan va acabar el banquet Marieta va anar a on estaven les Animetes i els va dir:
- Gràcies per haver-me ajudat amb la camisa.
Les Animetes li van respondre:
- No passa res Marieta.
La seua iaia Casilda li va dir:
- Neta meua, gracies per haver confiat amb mi.
Marieta se n'anà amb el seu marit a Muntalt, on tenen la seua casa.
Quan van arribar a Muntalt, Albert va anar a casa dels seus pares junt a Marieta. El
seu pare li va dir a l’orella:
- Estic molt orgullós que ja t’hages casat amb una xiqueta tan bonica.
Albert li va dir al seu pare:
- Gracies pare, jo també estic orgullós.
Quan van arribar a la seua casa, Albert li va dir a Marieta tot el que el seu pare li va
dir i Marieta es va posar colorada.
Aurora, 1r C
Les Animetes
Les animetes van parlar entre elles. Pensaven que havien de delatar Marieta i li ho van
xarrar a Albert.
-T’has adonat que Marieta no l'ha cosit?
-No, l'ha cosit Marieta. -va dir Albert.-
-No l'hem cosit nosaltres. -van dir les animetes.-
Albert de Muntalbant va anar a vore l'avia de Marieta.
-Per què no l'havies ensenyat a cosir?- va dir Albert.-
-Perquè a mi de xicoteta ni de major em van ensenyar.- va dir l'avia de Marieta.
-Perdone'm, no ho sabia.
Albert va anar a parlar amb Marieta.
-Marieta per què no m'havies dit que no sabies cosir.
-Perquè em feia por que em deixares.
-No, jo no et deixaria mai. Doncs, qui em va cosir la camisa?
-Casilda va cridar les animetes i te la van fer elles.
Lucia, 1r B

Les animetes
Després les animetes se n’anaren i ells dos es van seure al llit i Albert va tornar a
advertir a Marieta:

-Recorda, amor meu, que si tornes a cosir, tu i jo mai més ens parlarem.

-Val amor meu, mai més tornaré a cosir.

Després de tres anys Albert i Marieta van tindre tres fills que s’ anomenaven:
Hèctor, Rodrigo i Maria.

En aquestos anys Albert i Marieta no tenien quasi diners perquè s'ho havíen
gastat tot en el decorat de la casa en què vivien. Llavors, no tenien ni per a la roba dels
seus fills. Aleshores Marieta va pensar:

-Els pobres dels nostres fills no tenen roba per a dormir, i per a estar així hauré
de cosir.

Però si Marieta cosia i Albert la trobava, mai més li tornaria a parlar i se n’ aniria.

Albert se n’anà a la guerra i tornaria en una setmana. Marieta ho sabía perquè


els va arribar una carta que deia que havien guanyant la guerra i que tornaria en una
setmana.

Però va ser mentira. Albert volía donar a Marieta una sorpresa. I quan Albert va
arribar a casa va vore a Marieta cosir.

-Bon dia Marieta, que estàs fent?


-Albert, però tu no arribaves en una setmana?!

-Volía donar-te una sorpresa! Però, perquè estàs cosint?

-Mira Albert, ens fa falta roba per als xiquets i no tenim diners, què vols que

faça?

-Jo vinc de la guerra i el rei ens beneficia a tot amb monedes d'or. T'ho vaig dir,
que no te'n recordes?

- No sabia si tornaries o què!

-Marieta, jo te vaig dir que no cosires i també et vaig dir que si cosies

me n’ anava. Així que, adéu Marieta: no vull tornar a vore't.

I Albert se n’ anà i no va tornar mai a saber de Marieta.

Víctor, 1r C

Les Animetes
Alguns anys més tard, van tindre tres fills, van tindre dos xiques i un xic. Una es deia
Maria, que l’havia heretat de la seua mare, l’altra es deia Lluïsa, i el xic es deia Arnau.
Un dia, Marieta li va dir a Albert que li tenia que dir una cosa:
-Albert, tinc que dir-te una cosa: la camisa que jo et vaig fer per a la boda, no la
vaig fer jo sinó, aquelles coses rares, com es deien…
Albert va dir:
-Les Animetes.
-Això, les Animetes et van fer la camisa.
-No passa res Marieta –va dir Albert, com ja saps que jo et vaig dir que no tornares
a cosir no passa res.
I van viure feliços i menjaren pastissos.
Roberto, 1rC

LES ANIMETES
En el banquet, a Casilda, se li escapà que Marieta no sap fer res:
-No sap ni cosir una camisa.-va dir Casilda.
El cavaller va posar cara d'alegria.
-Per que estigues tan content si no sé cosir?-va dir Marieta.
-Per que així no seràs com les animetes.
El cavaller molt content agarrà a Marieta i li diu:
-No passa res perquè no sàpigues cosir.
I Marieta amb un somriure en la cara li diu a les animetes:
-Gràcies per cosir la camisa de Albert.
I les animetes, amb un somriure, se'n van anar al quadre un poc avergonyides.
Pedro, 1r C

You might also like