EL LLOC DE LA REVOLUCI

'-_.461. Vinyes, La presncia...) op. cit., pg. 90-91.

Aquests cossos educats als anys setanta, vuitanta i noranta del
XiX, aquests fills dels cossos dels claverians que el 1862 omplen i
ballen als Jardins d'Euterpc de Barcelona i que es mouen i canten
per primer cop als Pasos Catalans amb la msica i l'esperit de la
Marxa del Tannhuscr d'un Richard Wagner fams als medis re-
volucionaris d'Europa i d'aqu,": aquests cossos sn conscients
de com estan socialitzant els seus fills? En termes histrics s re-
lativament possible anar vinculant causes i efectes amb cohern-
cia, explicats perqu concloguin en un punt donat, anar cons-
truint relacions i argumentacions que duguin justament a all que
des del present es conclou que va passar, i justament aquesta re-
lativa comprensibilitat s'ensorra quan s'ha de preveure el futur,
terra de l'inconegut. El plantejament que recorre aquestes pgi-
nes reconeix un cert estupor a l'hora d'haver de dirimir si els es-
piritistes sn conscients o no sn conscients de les implicacions
dels seus actes. Potser seria una resposta fcil, de comproms, re-
soldre que en sn conscients fins a cert punt: ells advoquen per la
realitzaci dinmica d'un programa d'acci individual i collecti
va que, inqestionablement, avana en la societat catalana fins a
cristal-lirzar en la realitzaci alliberadora -i conflictiva- de la
Segona Repblica. En aquest procs els espiritistes segueixen un
fil, un fil dinmic, per un fil, de connotacions, a ms, revolu-
cionries, que ning no sabr fins a quins nous indrets hauria
condut la societat catalana si aquest fil no hagus estat brutal-
ment tallat a partir del 1939_ Sens dubte, els espiritistes eren
conscients que volien trobar un lloc per a la seva utopia, que
aquest lloc existia, i de fet va existir i s'hi van atansat en certa ma-
nera als anys trenta, per van arribar a ser conscients mai que
mentre avanaven cap a aquest lloc en realitat ja l'estaven tro-
bant, edificant i desenvolupant' Sabien el que va significar per
al mn occidental la racionalitat revolucionria catalana del 1931
al 1939 -amb tots els conflictes i clarobscurs inclosos, evident-
271 \iU,j [i,\iN!TATS: r: DE, 'S, !-:U\i ;..].:0;'-';:' I l' !:W'Ti"' r'-'
462. Ladous. El espiritismo, op. cu.. pg. 9293.
ment-? Una societat coJ.Jcctivitzadora interpeHant [rontalmcnr
el capitalisme, una societat autogestionant-se que planta cara al
feixisme i I'estalinismc... Com s'explica si els espiritistes del XiX
podien ser conscients del que estaven fent, i si els mateixos espi-
ritistes dels anys trenta interpreten la seva acci com un resultat
probable de la tasca empresa al passat? Establir vincles mecni-
cament, amb una connotaci finalista, podria semblar massa sen-
zill: i malgrat tot hi ha la continutat d'unes pautes transmeses dc
generaci en generaC...
Sota el llindar de la conscincia hi habita un inconscient din-
mic, no pas esttic. Els espiritistes acullen aquests fruits estranys
en el seu procs gradual d'autoconstrucci social. Tota mena
de missatges en tota mena de direccions s'adapten a un marc re-
ferencial genric adreat ala reforma individual i col-lectiva
voluci moral, reforma social contnua). L'inconscient s incon-
gruent no per si mateix, sin respecte al conscient, per els ponts
entre la vida i la mort signifiquen camins incerts per a la ra. 1-><1-
daus remet a dues situacions paradoxals. La primera: Quina
mena de trnsit condueix Auguste Comte a parlar cada dia en
una capella privada amb el seu amor, Clotilde Vaux, desprs de
la mort d'ella el 1846? La segona: Per qu) ohn Stuart Mill es rc-
tira a viure als afores d'Aviny, des d'on cada dia veu la tomba i
el cementiri on hi ha les despulles de la seva dona' La resposta
que ofereix Ladous per a tots dos casos s encertada: Comte i
Mill ho fan per comunicar-se amb les seves estimades, s a dir,
di l hi "(,' per la ogar- 1.'-
Amb tot, es podria suggerir una altra pregunta: Des de la
congruncia de quin sistema explicatiu s'accepten les aportacions
de Comte i Mill al pensament europeu contemporani i alhora se'n
desvinculen aquestes vel-leuats mrbides, mentre que s'invisihi-
litza la racionalitat d'una prctica espiritista que s objecte d'es-
tigrnatitzaci justament perqu s filla del dileg amb els morts?
Per ventura l'antropologia, en la mesura que neix de la societat,
pot arribar a ser tan inconscient com la societat mateixa dels pro-
e.os f 1,:VO),l:r:r'l 270
463. Domingo Soler, \tfemaria,\' .., op. cit.. pg. 33.
La pau siga ab tots. L..] si b que carregat de bona f, durant
ma ltima existncia terrestre vaig ser portat, com ala plomera
cessos cientfics que desenvolupa: tota l'energia que s'ha adreat
al segle xx a desentranyar e! sentit de! trnsit s'ha obviat respecte
a dirigir-la cap a altres direccions que, des de determinats COf-
rents terics, haurien acabat convertint Comte i Mill en dos casos
psicopatolgics interessants.
Potser per una vegada Jung i Lvi-Strauss podrien estar d'a-
ord sobre l'afirmaci que hi ha ocasions en qu les persones s'i-
dentifiquen amb la seva nica conscincia, s'imaginen que no
sn ms que e! que elles saben de si mateixes (contra la qual cosa
Budha ja advert fa ms de 2.500 anys). Tanmateix, e! trnsit me-
dimnic catal del XIX vehicula una realitat latent, amagada i po-
derosa, que pren cos gradualment ms enll de tota repressi. Cal
insistir-hi: Podien concebre els espiritistes aplegats a l'esplanada
de la Ciutadella de Barce!ona per l'acte de fe de! 9 d'octubre de!
1861 que al cap d'uns anys, e! 1888, Barcelona esdevindr la ca-
pital mundial de! moviment? O que el 1934 e! president d'una
Generalitat reconquerida enviaria una delegaci governamental
al Cinqu Congrs Espiritista Internacional? Nadie nos puede
salvar mas que nosa/ros mismos, escriu Domingo Soler en un any
indeterminat del segle XIX.
463
Potser aix seria una pista per a la
pregunta que formula Lvi-Stranss. Quan ho escriu, Domingo
Soler n's molt conscient, del que expressa el seu pensament.
Per quants cops s's conscient d'una cosa que ms endavant
desapareix de la conscincia per retornar a l'esfera de l'oblit o de
l'inconscient>
Sobre camns arriscats, s un altre o una altra mdium,
B.e, qui adverteix e! 189 d'un dels perills de la mediumnitat
a travs de la comunicaci que transcriu d'un esperit que, al seu
torn, mentre estava encarnat havia fet de mdium. Aquest altre
perill s l' orgull que pot crixer en qui mostra facultats per
practicar la mediumnitat.
273 i\-,El",Il'MNJThTS: DE 1)(;] 'S. REI'EL-UONS ETl',IlNIT\TS
porta l'hurac. per los deserts del fanatisme. [...] per comens
l'orgull afer mella en mi, al veurertne semi deificar per los ger-
mans que'rn rodejaban, sols perque posaba en practica facultats
medianmiques que'm foren concedides, y que ells no podan
comprender. [...] y'm cregu superior amos germans.
Ja os he dit qual fou ma primera idea: ella'm serveix avuy de
salvavidas per poder comprender mon estat y per venir < vosal-
tres, espiritistes cienrffichs, abumillarme y dirvos de tot mon cor:
.Perdoneumc'
Vosaltres compreneu perfectament que tot es providencial
4(,4
Hubo cxterioridades intiles. y exageraciones formalistes.
que ahuyentaron las gcntcs scnsatas, produciendo mas perjuicio
que provecho. [...J
Numerosos han sida los chascos de profecas aplazo [ijo: las
decepciones, que halagaron la vanidad de las prccxisrcocias en
personajes ilustres; las misrificaciones imposruras de que se apo-
der el char1atanismo; la frustracin de disfrute de resoros llavi"
dos por encanto sobre sucesos, que habran de traer utilidaclcs: y
las broncas pesadas, con que acosta de los golosos se divirticrcn
graudcmente los espritus burlones:
l65
464. La Utiln Espiritista, any 11, nm. 4, Barcelona, lV-189.
465. La Unien Espiritista, any II, nm. 8, Barcelona, VIJI-189.
466. lbidcm.
Al'agost del mateix any, un article annim mira cap enrere en
e! mateix sentit, referint-se als obstacles amb qu ha topat la prc-
tica medimnica: l'exterior formalista. un cop ms.
El reguitzell de successos negatius detectats s inacabable:
Apasionamientos, supercberias de aportes, extrauagancias.. rcccp-
cin de dictades sin examen, obsesiones debzdas d influencias co-
lectivas perturbailas, afanes de perseguir los grandcs [enomcnos fi-
sicos, con olvido de lo [undamental, curioscos, pasatiempos,
discusiones uagas, explotaciones del magnetisme, ostentacioncs,
jaciancias, enjambres de secteallas, pregunts pueriles y descabella-
d
. d 'd . 4(,(,
as, trrctcnsioncs e querer acaparar ta octrtna....
COS I i\EVOLl'C
272
467. La Unilm Espmtisto, any IV. nm. 6, Barcelona, VI1899.
468. M. Cluckruan, La lgica de la cicncia y de la brujeria africana. dins
/\/\.DD.. Ciendo Ybrujcria, Barcelona, Anagrama, 1991. pg. 22-23.
Al cap de dos anys, el 1899, l'espiritista lleidat Mari Torres
subratlla la necessitat de practicar l'espiritisme des dc l'amor i la
humilitat, ja que la vanitat s l'escull en qu fracassen els expe-
rimentadors de bona fe. Adcms, por esta virtud [la humilitat]
os atraeris las influenciat de uuestros guias cspirituales, y si cxpe-
rimen/dir; con una racional desconfianza, no seris vctimas de los
engaos de los espritus mentrosos, ni prcscntircis los actes desa-
gradablcs causados por los espiritus maios; un dels retrets que s'hi
fa s'adrea a l'nsia de molts assistents de saber el Iutur.?"
En resum, el centre d'atenci de la crtica espiritista al fracs
mcdimnic s bdireccional: d'una banda, cap als espiritistes que
no hi estan internament preparats, i d'una altra, cap als esperits
igualment poc evolucionats que es presenten amb malcia a les
sessions (recordi's el paper dels bruixots nocturns entre els dinka
tal com els descriu Lienhardt: associats a criatures deformades i
imperfectes, a causa d'aquesta naturalesa no poden ser membres
de la comunitat amb tots els drets). S'hi destaca, per, la conti-
nutat, el vincle, que s'estableix entre la preparaci moral dels es-
piritistes reunits i la categoria deis esperits que hi acudeixen, com
una crida a la necessitat que eis militants puguin actuar amb hu-
militat i respecte, que aprofundeixin la reflexi sobre els succes-
sos presenciats que no s'empesquin qualsevol trapelleria -de
falsos mdiums, o d'esperits juganers o malfics- ja d'entrada.
Tot aquest apartat trobaria el mateix sentit amb qu Max Gluck-
man esmenta Evans-Prirchard per referir a la rradicionalitar de la
fe i l'escepticisme dins el sistema conceptual de la bruixeria afri-
cana: l'escepticisme explica les errades deis exorcistes i, a l'anar
adreat contra exorcistes particulars, contribueix a mantenir lafe
en la resta. s el mateix que fa un europeu, assenyala Gluckman,
quan, sense qestionar gens ni mica el sistema cientfic occiden-
tal, atribueix a l'error d'un operari que el parallamps insrallar al
terrat de casa no hag funcionat b sota una tcmpesra.?" I tamb
469. Lvi-Srrauss. Antropologia..., op. cu.. pg. 208.
4O. Horta, L'espiritisme catal (J 861-1899) o..., op, cit., pg. 115-158.
4 1. F. Giobcllina, El cuerpo sagrado, Revista de lnocstigacioncs Sociol-
gicas, nm. 34, Madrid, VI-1985, pg. 183.
42. Primer Congrcso.... op, cit., pg. 242.
473. M. Douglas, Brujeria, el csrado actual de la cucsrin. dins AA.DD..
Cicnciay..., op- cic., pg. 51.
"
275 ;\;J:DrL\'.Tr:\T;;: liE ;)1 1::-:, JH,:UFi."L)O'<.'- l TFi\'\iT.\T:'
es podrien aplicar al paradoxal univers mcdimnic les paraules
que Lvi-Srrauss dedica a la cura xamnica: el sistema s v]jJ
precisament en la mesura que permet la precipitaci o la coa-
lescncia d'aquests estats difusos (i tamb penosos, per ra de Ja
seva discontinutat)."?
Tot plegat reflecteix, ni ms ni menys, que la prctica me-
dirnnica apareix amb la mateixa crrega de paradoxes que qual-
sevol altre fet social. s necessari insistir, llavors, que no s's al
davant d'un culte de possessi esdevingut el fruit inoperant del
context social en qu neix, ni tampoc d'un culte de possessi que
actua a tall de mecanisme de regulaci social ~ s u i n t les teories
1f
. l' 470 1 . l I d
estructura - unciona rsrcs-c--, sense ac anr-se en cap (es os /
casos ni per qu s en aquest registre i no en un altre que una
societat decideix auroregular-se>,"! ni, tampoc, quina s la
distncia entre autorcgular-sc i autopolvoritzar-sc,
L's del trnsit per a la mediumnitat espiritista configura els.
cultes de possessi en qualitat de fet social, o sigui, com un fet in-
tegral, total, que justament per aquesta condici pot exercir tan-
tes funcions com processos estructuradors de la societat que s'hi
reflecteix. Per la dinmica del trnsit espiritista catal supera
aquestes funcions i aquesta estructura fins a lmits inconcebibles:
Querramos puluerizar la sociedad presente y organizarla de nue-
VO.472 Diria Mary Douglas aqu, com fa respecte a la bruixeria,
que les creences en la mediumnitat sn essencialment un
mitj per aclarir i definir les relacions socials>!" Per contra, no
s pas aquest el tot o res distintiu de la manifestaci anmica?
Els espiritistes retreuen als partits poltics que aquests noms vo-
len modificar les condicions terrenals de les persones, mentre
que ells perpetuen la transformaci fins a l'estat celestial de les
cos RE\-'UU U 274
"MC'",,,, " .... __
44. T. Spidlik, Lo.I' grandes ndsticos resos, vbJrid, Ciudad Nucva, 1986
u977].
persones. Per aquesta polvoritzaci de la societat a qu
apellen determinats sectors de l'espiritisme i que arrenca grans
aplaudiments al Primer Congrs Internacional Espiritista del
1888 remet no al nihilisme, sin a la fora creadora de la desrruc-
ci, com ja havia reclamat l'anarquista rus Bakunin. seguint les
percepcions sobre el temps i l'eternitat nascudes en contextos
gnstics, de les quals la cnltura eslava n'ha begut histrica-
menr.?" Destrucci en primer terme del que es percep com les
misries personals ---.egoisme, enveja, orgull->, i destrucci aix
mateix d'estats, fronteres i exrcits. Els espiritistes invoquen la
tolerncia contnuament, afirmen que s la base del seu aven i
l'ingredient necessari en el procs d'assumpci lliure per les
conscincies de cada persona del trnsit cap a una altra societat.
Dins d'aquestes coordenades els espiritistes catalans proven
d'elaborar un model dinmic de medinmnitat inconscient. Inter-
pellar a la societat dels morts des de la societat dels vius implica,
en definitiva, trobar-hi conductes, actituds i graus de conscincia
i d'inconscincia de tot tipus. Aqu s'ha mirat d'aclarir l'intent
deIs espiritistes catalans per encaminar correctament la prctica
medimnica: el mdium que respongui al model ideal espiritista
d'individu (connotacions morals elevades, aptituds psicolgiques
correctes quant a l'autoconeixement, responsabilitat, etc.) esde-
vindr, no pas casualment, un mdium capa d'atraure i donar
veu als esperits ms avanats. Els espiritistes reunits per celebrar
sessions medimniques ho assumeixen ja d'entrada, aix.
La coherncia integradora d'un sistema basat en el desplega-
ment de les pulsions corporals inconscients dels sectors socials
snbalternitzats resulta aclaparadora. La mediumnitat apareix
com un acte collectiu en el qual la discussi continua sobre les
possessions que s'hi produeixen actua a manera de descrrega ra-
cionalitzadora per als fracassos que inoportunen un bon desen-
volupament de la mediumnitat. Per als espiritistes hi ha mdiums
que sn uns farsants, n'hi ha que sn uns immadurs -aquells
1
277 ;-"l:Dll:\-j:-"'lT;\TS: DI' Dh S. . FTEJZ:\T:\T:-'
475. Lvi-Strauss, Antropologia ... op. cit., pg. 210.
qui, arrossegats per l'egoisme i per la importncia personat) mal-
baraten les seves potencialitats- i hi ha, tamb, esperits de l'es-
cala ms baixa que sorgeixen al moment ms inesperat. Aix re-
presenta un repertori simblic tan ampli com els parmetres a
partir dels quals normativitzar-ne la utilitzaci. Quan un mdium
illetrat, d'acord amb les conceptualitzacions classistes del co-
neixement, construeix una poesia o un discurs magnfic en qu
s'encoratja els assistents a llegir, escriure, pensar, a bellugar-se en
termes d'acci social autotransformadora, s aleshores que l'espi-
ritisme, i potser no se sabr mai fins a quin punt sent-ne cons-
cients, est posant les bases materials i culturals perqu la socie-
tat faci conscient en si mateixa l'adveniment tan possible com
inajornable d'una societat distinta, revolucionria. Es tracta d'u-
na manifestaci incontrovertible d'eficcia simblica, all on el
real i l'illusori es fusionen i es construeixen cap als viaranys d'un
futur inconegut des d'un present distint.
Els espiritistes, fills del sense sentit anmic del XIX, reorga-
nitzen i fan intelligible el mn des d'un sistema conceptual de
caire religis que pretn situar la religi mateixa en un altre pla
de relaci amb el coneixement cientfic. Tal integraci t a veure
amb la necessitat d'integrar el que des dels models culturals do-
minants es presenta com si fossin contradiccions irresolubles que
afecten el conjunt dels mbits de la societat. Per aqu no s pas
el progrs del coneixement el que hi surt perdent -en contra del
que afirma Lvi-Strauss respecte a les conductes mgiques_,'ri5
sin que es qestiona el procs anmic mateix -la prdua dels
sentits del mn des de la intimitat, el que es percep com una or-
denaci social desfasada, corrupta, periclitada respecte a la socie-
tat emergent que encarna l'espiritismc-c-, sobre la base de la ra i
el coneixement cientfic com a motors actius del canvi.
Heus ad la veritat social durkheimiana de la seva acci en ter-
mes d'un aven sensacional amb relaci a la potncia autollibera-
dora que s'hi posa en escena: el cos individual, s, per tamb el
cos social. Cossos que sn vides encarnades, parafrasejant Delga-
cos REVOU :C()
')
276
a-,
476. M. Delgada, Mcmona y lugar, Valncia, Universitat Politcnica de
Valncia, pg. 41.
477. Maffesoli, L'imaginaire et [e sacr ..., op. ci! .. pg. 389-398.
478. J. Pouillon, Fdtichcs sans[ticbismc, Paris, Maspcro, 1975, pg. 332.
do."6 En la mesura que el mal social pren forma en alguns dels es-
perits presents a les sessions medirnniques, els espiritistes arti-
culen estratgies per esmorter aquest mal, les quals neixen en els
seus propis cossos, tant de mdiums com de fidels. Els seus cos-
sos sn aqu, s clar, tamb les seves conscincies, la interpene-
traci de les quals esdev un factor actiu que produeix uns efec-
tes especials. Maffesoli subratlla l'encert de Durkheim a esbrinar
l'essencial i l'especfic de les associacions humanes a partir d'a-
questa interpenetraci de les conscincies com a factor dinmic
d'acci social enll dels lmits del positivisme del XIX, un fac-
tor bsic en el desenvolupament de mites, ideologies i represen-
tacions, s a dir, de la vida quotidiana mateixa."? Tot el nostre
enfocament ha rems a Durkheim per aquesta ra. A aix es re-
fereix Norbert Elias quan referma la importncia del grau d'in-
terdependncia d'uns ssers respecte als altres en uns espais i uns
temps determinats, Per ell, els vincles derivats de les inrerrcla-
cians humanes impliquen un ordre ms fort L,.] que la voluntat
la ra dels individus allats que el constitueixen, La possessi s
certament el correlat de la despossessi, es tracta d'un llenguatge
immediatament comprensible que transcendeix el dilema auten-
ticitat/inautenticitat i conscincia/inconscincia i que, sola, acce-
deix a l'existncia."?" Ara b, almenys dins l'espiritisme -i fora
de tot dubte en el cas catal- el cos no pot ser el punt d'arribada,
sin el punt de partida. Aquestes pgines condueixen a interpre-
tar-ho en tal direcci, i s'ha intentat demostrar-ho empricament
mitjanant l'exposici dels fets i les paraules dels espiritistes. Per
aix no ha estat el fruit de cap atzar integrar-hi la veritable visi
que Spinoza en tingu fa ms de tres-cents anys, lluny d'acad-
mies i religions institudes.
de la lgica interna dels sistemes inteHectuals, ms enll
encaradel risc de tractar-los com a hipocresies, racionalitzacions
AL LLINDAR DEL SEGLE xx
279 ;"FDll'.\"'-'T.yr:-:: DE nh's. l FTI{:"f'L\T."
479. Hill. Losorigencs ... op. cu., 16.
o disbarats,"? hi ha el compassament entre cossos i idees projec-
tats en l'heterogenetat de models compresos dins una mateixa
societat com la catalana del xx.
Tal compassarnent, tot ell englobador de models socioreligiosos
de tarann divers -espiritistes, maons, tesofs-, mostra un
tret reivindicat per a si mateix per cadascun d'aquests moviments
en el curs del xix: la seva condici de religi del present, per so-
bretot, tamb, de l'avenir. El camp dellliurepensament i l'acci
social positivista n'esdevenen el terreny de trobada, i la militncia
en dos mbits alhora --espiritista i ma, especialment- refor-
ma uns vincles que, en realitat, s'estenen fins a la Segona Rep-
blica -en major o menor profunditat, amb tots els estira-i-arron-
sa possibles, per que tanmateix hi sn-o Igual que fa ]osc ;'vIaria
Reyes el 1933 quan lliga el desenvolupament i l'evoluci de l'es-
piritisme i l'anarquisme catalans, Serra dc Marrnez fa aix ma-
teix el 1934 a travs del llibre El cspiritsmo y sus relaciones con la
masoncria.
Respecte a la teosofia, n'hauria sigut l'introductor a l'estat l'a-
ristcrata catal Francesc de Montoliu i Togores, que ingressa. a
la Societat Teosfica el 1889, al mateix any que ho fa Annie Bes-
sant -capdavantera del teosofisme anglosax desprs de lLP.
Blavastky i antiga militant feminista i socialista radical-o El 1893
es funden les rames (nom que reben les organitzacions teosfi-
ques) de Barcelona i Valncia, i l'any segent les d'Alacant i Ma-
drid. A l'inici del xx, molts tesofs catalans s'introdueixen en la
maoneria, d'acord amb raonaments marcadament sincrtics.
tant el sincretisme com el procs de colonitzaci mateix el que
deuria explicar que Ja fundaci londinenca de la primera rama. de
la Societat Teosfica el 1875, a Nova York, la segueixin incomp-
tables fundacions de noves rames: el 1893 se'n comptabilitzen
(:\>S l\FVOU:<.: 278
352 en funcionament, de les Filipines alIap, passant per l'ndia,
Europa i l'Amrica del Nord, com n'informa la revista teosfica
madrilenya Sofia al mar del 1894. Al gener d'aquell any apareix
a Barcelona la revista dels tesofs catalans, Antablzarana (<<La
Sendera). En el primer exemplar, desprs d'exposar-s'hi el pro-
grama teosfic, hi ha un llarg article adreat i titulat A la prensa
espiritista espaola. D'una banda, s'hi afirma la uni de tesofs
i espiritistes per capgirar la marxa de la desequilibrada ciuiliza-
cion que disjrutamos. i de l'altra s'hi critica amb duresa l's
espiritista del terme caritat, que s'interpreta com una especie
de reclamo emocional bueno para estercotipado, pere de laxo cum-
plimiento. A continuaci amb una inclemncia ferotge, rautar
s'acarnissa sobre el fonament de l'espiritisme, i en-
tre altres coses en diu el segent:
Y toda, en suma, por qu? Porgue afirmamos que sus queri-
dos difuntos -los obligados proragonistas de sus sesiones- no
son tales difuntes ni tales carneros, sina dcsechos asrrales de los
que [ueron. vestidures del Ego inmortal en desintegracin kama-
lquica; en suma, que no son mas que clemernarios semi-incons-
cientes -cuando no ciegos clementales-:-, entidades en su mayo-
rfa groseras y peligrosas a quienes el medium obedece como un
autmara; autmata pucsto tambin casi siemprc a merced de los
circunstantes. Ellos -tan espiritualistas!- mcrced a sus afirma-
ciones acerca de la posibilidad de que el espritu d lugar afenc-
menes fsicos -herega que rechazamos en absoluro- resulran
unos materialistas de peor cuo que el basta ahora corrinete y co-
nocido. Por alga se ha dicho que el espirirismo es un ratcrialismo
transccndcnte. No hemos de aducir aqu, por la centsima vez, las
razones que en pro de nuestra opinin militan, y esparcidas estan
en libres y revistas teosficas. L..) esas practics tan desdichadas,
que son el tan cacereado fundamento experimental de ladoctrina
espiritista, conducen a los mcdiums-ya los que no lo son- a ex-
tremos lamentables que, toda persona medianamenre Ieida y ob-
servadora, conoce. Esas verdaderas prcricas de Necromancia,
Ilevan de la mano ala epilpsia. a la locura, al suicidio. ya lo que
es peor todavia por la rranscendencia social que revistc, ala for-
macin de locos impulsives -y aqu esta el verdadero caso paro-
lgico-- que perturban las socicdades con sus crmenes abomi-
nables. Si el caso llega, citaremos ejemplos fehacientcs de esta
ltimo.
4SO
------;
281 DE nh:-;. HFP,JTU()!'<" l ETI',)t"T:\T."
480. Antobleorana, any I, nm. l , Barcelona, 21"1-1894.
481. Antoblearana, any Il. nm. 18. Barcelona. 21-VI-1895, i any 11. nm.
19, 2I NIl- 1895.
482. C. de l'Hospital, 15i, Barcelona.
483. Ventura, Els heretges .. . op. ci! .. pg. 248.
484. Abascal. E.<;pil'i/la.<;a;dalll.ces ... op. cit., pg. 221.
Amb tot, la coincidncia amb els espiritistes quant a la trans-
formaci de cada persona com a pas imprescindible cara a la
transformaci estructural de la societat s absoluta. Se'n troben
dos exemples als articles Socialisme practico i El socialismo
verdadero conducc a la fraternidad universal." Al nm. 20
d'Antabkarana per, hi ha una referncia en ter-
mes elogiosos del llibre de l'espiritista Otero Acevedo Lomhroso
y el espiritisme, que tot just s'acaba de publicar. Igualment s'in-
forma amb fora amplitud de la iniciativa dels membres de la Re-
cista Universal de Magnetisma'" a fi de fundar la Sociedad Hi-
dro-Magntica Espaola. Malgrat que Antahlearana pretn
sembrar los ideales teosoficos en el campo de las clascs mcnos pri-
vilegiadas, el nm. 30 (21-VI-1896) n's el darrer. Jordi Ventura
dedica literalment tres ratlles als tesofs catalans: els titlla de creo
aci propera a les classes benestants i la intelligcntsia amb l'ob
jectiu de desprestigiar l'espiritisme i frenar-ne l'arrelament po-
pular, i que per fer-ho els tesofs proclamen una coneixena
superior que deien Abascal confirmaria l'adscripci
de membres de l'alta burgesia catalana a la teosofia. Hi posa l'e-
xemple d'Arnald Mateos, ma cIe grau 33 i al mateix temps es-
piritista que acaba desembocant en el moviment teosfic. Igual-
ment, altres espiritistes com ara Josep Xifr -el dels porxos
d'en Xifr>>---, Toms Doreste,.Josep Mclian i Carme Mateos -fi-
lla d'Arnald- efectuen el transbordament a la
A l'exemplar del novembre del 189 .La Uin Espiritista cc-
lebra la crida feta a la reuni de L'Aliana Espiritualista de Lon-
cos REVOU:C:
280
LLa pena capital] es contraria a la Ley de Dios que dice: NO
MATAR..AS. Es contraria aJa civilizacion yalas buenas costum-
bres, que la repugnau. Es contraria <l la justicia, porgue la pena
capital implica la ejecucin de aquello que sc prohibc. Es inhu-
mana, porgue se niega el perdn, aunque por su arrepentimiento
dres per part d'Annie Besant a unir forces, espiritistes i tesofs, en
el combat contra el materialisme. L'espiritisme representa, sens
dubte, un cas veritablement excepcional que no confirmaria ms
que la condemna a la dualitat de l'existncia humana: a les mans
del temps i de l'espai, all on les categories absolutes sn impossi-
bles, ja que cadascuna s'entn amb referncia a la seva oposada,
seguint la imatge d'un bast bast d'un sol ex-
trem-, un moviment espiritualista que referma des de l'empiris-
me positivista l'autenticitat del seu sistema de mn, reivindica
lempiricornarerialismc alhora que denuncia lesconseqncies ne-
fastes que la matria es constitueixi com el valor dominant. Al ju-
liol del mateix 189, de nou La Unien Espiritla anuncia els as-
sumptes tractats a la reuni de la Uni Kardeciana Internacional
qu est feclerada la Unin Espiritista Kardcciana cie Caralu-
fia, que hi participa-, un dels quals s si els espiritistes europeus
s'han de federar amb els ocultistes. Pel que sembla, el debat ve de
lluny, i els pros i els contres n'havien dificultat la resoluci: final-
ment, s'opta per declarar-se contrari a la federaci, per b que
s'acorda mantenir-se en bona harmonia amb els ocultistes sobre
els punts en qu hi hagi una convergncia d'idees, especialment
pel que fa a la llibertat de conscincia.
En el context d'aquests anys, el posicionament espiritista
frontal ment contrari a la pena de mort no es pot desvincular de la
Le.v de Represin del AJ1arqu1Jto promulgada pel govern espan-
yol el 1896, ni de l'empresonament massiu d'anarquistes al castell
de Montjuc i el que en deriva: el Procs cic Montjuc. Ms de
quatre-cents empresonaments, la promulgaci de vuit penes de
mort (tres de les quals sn commutades) i les execucions subse-
gents. La repressi policaca i les terribles tortures sobre els de-
tinguts motiven la resposta pblica dels espiritistes:
282
cos J Ri:Vou:urj
283
y propsircs de enmienda, el rec se baga merccedor de l. Y sicm-
bra en la socicdad grmenes de odio y destruccin: potquc no
puede menos que generar violen cia, en virtud de leyes naturalcs.
aunque ocultas '/ no bastante conocidas, el aero de vcnganza que
significa una cjecucin de pena capital.
[...[ la ejecucin del desgraciado Silvestre Llus, el dia 15 de
mes pasado y los fusilamienros del 4 de mayo han de producir
aminoramicnto en la criminalidad y tranquilidad, paz y sosiego en
las consciencis? La Historia y la experincia afirmau 10 contra-
no.
En bien del progrcso, por amor ala humanidad yalajusticia.
propagucrnos la nccesidad de la abolicin de la pena de mucrtc y
de rodes las penas irredimibles. Odiemos el delito, mas compa-
dezcamos y amparcrncs al delincuente:S5
El rebuig frontal espiritista de l'aplicaci de la pena de mort,
per, obeeix a una percepci que ja s'havia reflectit anys enre-
re: l'any 1880, per exemple, al nmero 32 de La Lu: dc! Porrenir
s'hi denuncia que mitjanant la pena capital se si-
tua la vctima fora de l'ordre, impedeix que evolucioni i, doncs,
poder-la reintegrar a la societat, impossibilitant-la de sotmetre-la
a un rgimcn de purificacion, de reparacion por la lucba, el traba-
jo, laabnegacion, a ms d'ajornar el conflicte, ja que en la mesu-
ra que no es mor, sin que es ressuscita, el problema es tornar a
materialitzar en la nova vida. El31 de mar del 1891 (23 aniver-
sari del trasps de Kardecl, 54 presos de la pres de Tarragona
(que reben de franc La Lu: de! Poruenir) trameten una carta a la
redacci de la revista en qu manifesten la seva adhesi a la cau-
sa esprita:
Abrumados por el dolor y el remordirniento, comprcndfamos
que habamos dcscendidc desde la librc esfera de! ciudadano a la
mas ignominiosa decadncia del esclavo, cubriendo nuesn-as car-
nes con los mseres harapos del presidiario, y sellando uestra
[rente con e! borrn de la infmia. [...]
485. La Union Espiritista, any 11, nm. 'i , Barcelona, VII-189.
486. Domingo Soler, Atemoria.c., op. cu., pg. 237-250. [1891].
487. LaEstrella Pelar, any lI, nm. 13. Ma, V1,1896.
De entre las muchas fiestas y banquetes espiriristas que en el
mes de rnarzo se han celebrada, no podemos pasar por alto la que
Recapitulant: el discurs espiritista catal ni s minoritari ni
obt un ress social baix: el 1896, noms a Barcelona, hi ha els
centres ms actius de tot l'estat, diverses revistes i fulls peridics,
grups dedicats a la investigaci experimental del fenomen, gabi-
nets pblics de lectura, consultories mdicos gratuitos para la cu-
racin de las enfer177edades, del cucrpo y de! alma; muchos grupos
familiares; cclcbransc repctidamente Veladas, 1v1eetings, Banque-
tes, Conferencias, Sesiones Pblicas, un monument al Cementiri
Civil, i una activssima edici de llibres i fullets de propaganda.?"
amb les implicacions que tot aix suposa respecte a l'associacio-
nisme cultural, poltic i sindical. Vegi's:
=:'=c0::':'!f;
285
DE DEl>< RU,E!:U00:;;' ETFH:\iT:\T:-;
Fecha memorable es esta para los espiritistas de Tar rasa y aun
para muchos de los catalanes, pues casi todos recordamos las fes-
tividades que en conmemoracin de ella, en la casa de nuestro
amada hermano Miguel Vives se celebraban.
Este afio, nuestro querido hermauo, por el delicado estada de
salud en que ranro l como su distinguida esposa se cncucntran,
se ha visto imposibi1itado de celebrar tan memorable feeha con el
esplendor de otros aos, asi es que habia tornado la resolucin de
celebrarIa en familia.
A este efecte, contrat el quinrcto Armads. para que duran-
te el die. en el laca! del Centro espiritista, recreara los oidos de los
con carcter familiar tuvo lugar el 19 del propio mes en la villa de
Granollers. Se orden un reparto de 100 panecillos y tablillas de
chocolatea los pobres de la ciudad. [...]
Concludo el reparto a los pequeuelos se hizo el de panes
los necesitados, hasta el nmero de 60.
Al llegar la hora de la comida nos scntamos vcintc hermanos
alrededor de una bien dispuesta mesa, donde la nota mas salientc
fue la expansin fraternal.
Concluda la comida, nos rrasjadamos a un bosque vecino. y
all, entre la silvestre vegetacin, se comunicaren tres mdiums.
Las instrucciones all dades, las enseiianzas vertidas. transpor-
taron por rnomentos nuestros esprirus [uera de la msera regin
terrena, conducindonos a a las verdaderas esferas del amor.
La impresin que nos dej tan grato da ser larga y duradera.
y pues tan buenos efectes nos produjo, desearamos que entre LI
familia espiritista cundiera la idea de celebrar fiestas por el estilo.
pues no cabe duda que el espiritu, cuando ora en el templa de hi
naturaleza, se siente mas dispuesto para adorar a Dios en esp ritu
y en
483. 1--6 Uni Espiritista, any 11. nm. 5, Barcelona, V"1897.
Les celebracions espiritistes poden ser o obertes a tothom o b
com a conseqncia de trobades entre diversos centres de diverses
ciutats i pobles, o totes dues coses alhora, o b perqu s un d'ells
qui, a nivell individual, convida els companys del moviment:
Paraos un memento [rente al sombro cdificio del Vaticana y
veris cmo se lcvantu majestuosa Ja figura de Giordano Bruno
[cremat a la foguera el 1600], desafiando las iras del papado y re-
prcsentando el smbolo de la libertad sacrificada en aras de un fa-
narismo ciego, rnuriendo sin exhalar una queia al ser arrojado a
las l1amas por sus implacables vcrdugos como herejc y apostata,
pues ste era el califcarivo que se daba alos hroes que se apar-
taban de una religi profana y prcdicaban la ley de amor, cula-
zando ala Humaoidad con los sagrados vfnculos de igualdad, li-
bertad y frarcrnidad universal.
Caiga para siempre la venda que oscurece el ideal humana
[...[. jPaso Iibrc al progreso! Faso a la uz de la verdad! Abajo el
Ianatismo! Sigamos, hcrmenos nuestros, por la dulcc y tranqui]a
fuentc del espiririsrno, hasta que lleguemos la [uente del amor,
cuyas agus nos conviden para purificamos. Sigamos el ejemplo
del inmortal Allari Kardec, imitemos sus aposroles, y de etapa en
etapa, y-de progreso en progrcso. escalaremos el infinita y alcan-
zaremos la gloria que nucstro Padre universal tiene reservada
para sus
{/}":'i r REVOU 'U
284
489. La Umn F.spin//j/a, ooy Il. nm. ] 1. Barcdona, Xl.1897.
490. lbidcm.
Pcr qu se celebra el 29 de setembre) Perqu s quan, el
1868, s'esdev la Revoluci anomenada La Gloriosa, Referint-se
als treballadors afamats que hi assisteixen) el cronista escriu:
s una caritat, segons els espiritistes, en qu qui exerceix de
du son els infants i els pobres, redimibles noms a travs d'una
revoluci com la del 29 de setembre del 1868, signe de la llibertat
de pensar lliurement. No s estrany que aquesta presa de cons-
cincia dels treballadors. comuna al sectors diversos del lliure-
pensament, es reflecteixi en el fet que el 16 d'octubre del 1884
una pgina sencera de La Lu: del Poroenir anuncia la convocat-
ria d'un certamen literari manic a Crdova (Andalusia), el pre-
mi del qual s un llibre de Fernando Garrida: Histona de las ela-
ses trabajadoras.
O vegi's el cicle de Fiestas Fratcrnales a Manresa que orga-
nitza la Unin Espiritista Kardeciana de Caralua (composta per
centres espiritistes de Barcelona, Sant Marrf de Provenals,Man-
resa, Terrassa, Lleida, Sabadcll, Capellades, Girona i Badalona)
I d I
"'I I l' I l'
a s anys noranta e XIX, en es qua s s ap eguen centenars e es-
piritistes intcrrelacionant-se amb el venat. Al centre espiritista
de Sabadell L'Aurora, fundat per August Vives, diumenges a la
tarda dels primers anys setanta del segle XIX s'hi organitzen ses-
sions d'estudi dedicades principalment a la literatura, b que en
casos extraordinaris hi compareixen investigadors i cientfics: un
d'ells s Cammille Flammarion. Si no hi ha cap conferenciant.
sn en general noies Ics qui reciten treballs literaris redactats a
partir de les lectures fetes a la biblioteca del centrc.,m \ La Union
Espiritista d'abril del 1899, s'hi veu, al costat de l'anunci de tres
escoles laiques distintes (<<es un buen centro dc C;SCf7l1Z(! pari!
obrcras), una informaci sobre les classes de francs que sc cele-
bren al carrer de Ferlandina del Raval de Barcelona, nm. 20, a la
seu del Centro Barcelons de Esrudios Psicolgicos,
EI9 d'octubre del 1899, 7.000 espiritistes s'apleguen al ma,
teix indret en qu c11861 es porta a cap l'acte de fe catolicista, en
qu s'incendien centenars de publicacions cspiritistcs.'" .L: tro-
bada, organitzada per la Unin Kardcciana de Catalua i el seu
287
L'i Um/;i Espiritista, any IV, nm. 6. Barcelona. VI-1899.
Castells, Sabadcll.. . op. ci! .. \'01. ll. J2.26.
Barrera, ;1,,!o.. . op. cit., pg. 31.
:Yn DU:,\i:,-:n Dl" .. TR:--'n re;
491.
492,
493,
eo.\ l;;i,VOi.l'Ut.1
herrnanos que 10 formen. [. ..] pero el adagio dice que el hombre
proponc y Dics disponc, y en esrc caso ejercieron de Dios los ni-
os y los pobres. Dcsde muy tcmprano empezaron a fluir niiios v
mas nifios L..I. les invito a tomar chocolarey pasts. [...] Dcspus
de los uios, los pobres. Dcspus de Ja inoccncia. la madurez,
llambres completamentc desconocidos, que sc presenraban all,
dcspucs de larga jornada, abuscar el pan del cucrpo ymuchos el
pan del alma. A todos socorri dignamenre nuesrro hermano
como l sabe hacerlo, y algunes, con grimas en los ojos, prcgun-
taban si habia fiesta como en otros aos [...J. All sc veia al pobre
pordioscro codendosc con el acaudalado banquero, el tejedor al
lado de] fabricanrc, e! aprendiz deslizsindose entre sus maestros,
e! furibunda catlico al Iado de! {erviente espiritista, el carlista
sentado allada del republicano, sin que de toda esa amalgama sa-
iera el mas mnimo rozarniento, irradiando todos los sercs all
reunides la satisfaccin mas pura. L...] Unas quinienras persons
habrfa reunides y aun muchas se quedaran en la calle y otras en el
jardin de casa de nuestros queridcs hermanos Bendranas.F"
.Pobres parias! Acllos el 29 de scptiempre mm no les ha dado
lo que esperen: rcdencion. Al scnrarsc < Ja mesa de nucstro henna-
no en tal fccha, frarernizaban con los h0111b1'es rcdimidos, se vcian
dignifieados en su pobreza: era el cumplimienro de una promesa,
era el recuerdo de los beneficios que la gloriosa rcvolucion de sep-
tiembre produjo <l Espaa entera. Por csc nucsrro hermano ha ee-
lcbrado sicmpre que Sl! salud sc lo ha pcrmitido, el aniversario de
esta Iecha, de esta rcvolucin aJa cua] dcbe el podcrse liarnar espi-
ritista. [.,,] Por cso en scmejante dia sicnta indistinramenre asu
mesa a nobles y plebeyos, ricos y pobres, para enscfiar j unos y
otros ci rcspcro y la gratitud nucstros antepasados por liabemos
legado esa !ibertad que permite al hombrc pensar libremenre..<gl
286
494. Maffcsoli, El ncmpo .., op. cu., pg.90-9l.
495. Ibidem, pg. 92.
rgan, la revista La Union E.piritta, ser evocat al llarg del se-
gle xx com un acte de desgreuge contra la injustcia i l'obscuran-
tisme de qu el moviment s vctima.
Fins ara s'han intentat determinar, seguint la premissa de
Clifford Geertz, els efectes del sistema conceptual espiritista ca-
tal del XIX com a model de la societat i model per a la societat,
tant la societat compresa dins el camp mateix de l'espiritisme,
com la societat mplia dels ssers vius en conjunt. S'ha mirat de
comprendre la manera com els espiritistes assumeixen i es com-
prometen amb aquesta representaci del mn en la seva vida
quotidiana, quin s el grau d'influncia, l'abast dels efectes, de
l'espiritisme en el context social catal, i, a la fi, l'efectivitat, els
resultats de la seva acci d'acord amb els seus propsits transfor-
madors.
Si el compartir sentiments esdev la veritable argamassa de
societat, la qual pot donar lloc a una revolta puntual, a la llui-
ta pel pa, a una vaga per solidaritat, com tamb pot expressar-se
en la festa o en Ja banalitat corrent494 l'espiritisme catal palesa-
ria la transcendncia immanent a travs de la qualla societat de
les classes subalternes sobreviu a l'imaginari i a la marea norrnati-
vitzadora poltica, econmica, jurdica i cultural del poder des del
que l'autor francs en diu dernoteisme. Contra la modernitat
com a procs homogenetzador i centralitzador, hi responen una
autntica multiplicitat d'agrupaments diversos, la mateixa hetero-
genetat dels centres espiritistes, en els quals ~ c o m ja s'ha vist-
la recurrncia a Kardec s relativa, car es dna en funci de les ne-
cessitats i el context de cada grup (cosa establerta i tot pel mateix
Kardec a la seva obra). N's l'objectiu el reapropiar-se de l'e-
xistncia real, del que s a la base de la potncia popular. La rei-
vindicaci de sobirania sobre l'existncia no s'esgota, per, en la
proximitat que esmenta Maffesoli:'" d'acord amb el que es plan-
teja agu, aquesta reivindicaci arriba a ser motiu i mitj per a l'es-
tructuraci de xarxes que connecten espiritistes de totes les terres
496. Primer Congrcso.. . op. cit.. pg. 244.
1t
J
289 ,\11 ~ t ",17'-,]"1' .. \T;-:': Di: 1)(\::< RFn"i.'LiO,-"':.'Z j'!:;,,'j ':'eT:';
Y despus... basta prcnto, basta iuego: qu valc el ticmpo
para nosorros, qu valc la distancia, si nos sabemos ducos de la
cternidad y de esos espacios cuajados de consrelaciones y de mun-
dos que rucdan al parecer silenciosamenre sobre nucsrras cabe-
zas, pera de los cuales nosotros escuchamos el himne eterna de la
Humanidad universal? Hasta cllos pues, si aqu ni vuclven a en-
contrarsc nuesrras ahora humildes cxistencias; basta que en elles
podamos cambiar el beso purfsimo de las almas; y si mi palabra
difcil pera mi desca ardicnre y consrante valiesen alga ante voso-
tros, salid de aqui hermancs. no solarnentc de palabra sina de he-
chos y coraan.t"
catalanes amb espiritistes d'Europa i el mn sencer (aix s'ha
exemplificat en la menci d'articles de revistes espiritistes europe-
es, americanes i oceniques que es reprodueixen en les revistes es-
piritistes catalanes), de la qual cosa en sn tamb un reflex els con-
gressos internacionals i la creaci d'organitzacions com la
Internacional de la Faz y la Fraternidad de los Pueblos des del
bndol anarcoespiritista, I encara ms: la mediumnitat actuaria a
la manera de prctica politeista en la qual s'acull el ventall ge-
gant de les dinmiques creatives populars. L'alienaci tant corn la
resistncia s'evidencien en la dimensi comunitria espiritista, ve-
ritable lloc, temps, realitat i vincle per a la fundaci d'una societat
altra:L'espiritisme aflora com una crida a la supervivncia, com
un desafiament de la mort fisica i de la condemna a mort que ei
poder economicopoltic pretn materialitzar sobre el poble. La
seva prctica t a veure amb un enfrontament poltic i histric,
.pcr tamb i des del principi amb l'elaboraci del que Maffesoli,
fent referncia als agrupaments socials contemporanis epigrafiats
sota el terme de tribus, conceptualitza com a refugis collec-
tius -els centres espiritistes, els espais de trobada dins la vida
quotidiana-, els refugis collectius espacials. Es tracta d'una prc-
tica en qu s'implica tant un s racional i instrumental, com un s
imaginari i afectiu del seu sistema de mn per relacionar-se amb ei
mn mateix des de lgiques i smbols distints.
cos REVOLI :U
288
~