Gener-febrer 2013 Nm. 65, segona poca PGINA 2 // Denuncien el el doble raser de les entitats del sector social en laplicaci de les retallades PGINA 3 // Un mili deuros de benefci per als accionistes privats de Focivesa PGINA 5 // Siete de cada diez personas del Distrito no votaron porque no quisieron o no pudieron PGINA 6 // La Filmoteca costar 34,2 milions deuros i no sacabar de pagar fns al 2037 PGINA 7 // Barcelona Clster Nutic, una iniciativa al servei de Salamanca Group PGINA 8 // Ateneu Enciclopdic en el Raval, ya! PGINA 9 // De puta madre! Sobre prostituciones y maternidades PGINA 11 // El indulto a los Mossos: punto y seguido PGINA 12 // Qu pasa en la valla de Melilla? masala s barreja despcies MASALA| GENER-FEBRER2013 MASALA| GENER-FEBRER2013 BARRI BARRI lacomiadament disciplinari pretn tamb dis- ciplinar a travs de la por la resta de la planti- lla, i remarquen que aquest sexecuta incom- plint lacord intern de lentitat. Enric Canet, director de Relacions Ciutada- nes del Casal i un dels seus fundadors, ha jus- tifcat els ajustos per racionalitat econmica. Les persones a qui no es va renovar el contrac- te el 2011 participaven en projectes que van ha- ver de tancar-se per qestions econmiques; i lajust daquest any correspon a una reestruc- turaci dels projectes tamb imposada pel ma- teix. En aquest ltim cas el comit dempresa va ser consultat i es va mostrar dacord. Respecte a una mesura drstica com s lacomiadament disciplinari, reconeix que una decisi aix no s fcil, per els motius atenyen a la relaci en- tre el Casal i aquesta persona. Hem pogut parlar amb una de les persones acomiadades, que afrma que durant aquests dos anys no ha estat possible plantejar alterna- tives a aquestes decisions: El 2011 vam propo- sar un pla dajust integral per tal devitar aquests acomia- daments encoberts. El gerent es va comprometre a passar el pla dajust, per mai no va arribar; i fa poc vam men- cionar la proposta durant una assemblea informativa, i tampoc sens va fer cas. Enric Canet reconeix que no hi ha hagut espais de participaci dels educadors en les deci- sions que afecten la situaci econmica actual: Aquestes decisions corresponen a la junta directiva i a ning ms. Filles de Maria Auxiliadora sancionades amb 5000 E Altres entitats destaquen per un tracte als treballadors que es diferencia ben poc de les pitjors tctiques empre- sarials. Recentment les monges Filles de Maria Auxilia- dora han estat sancionades amb 5000 euros per Inspecci de Treball per incompliment de la Llei de prevenci de ris- cos laborals en matria dhoraris i conciliaci de la vida personal i laboral. El cas est pendent de judici. Per la seva banda, la Fundaci Merc Fontanilles acumula en els darrers anys almenys tres confictes amb la plantilla per limpagament dendarreriments, lincompliment del Conveni deducaci i lintent de supres- si dels plusos de nocturnitat. En aquests dos ltims ca- sos, el Tribunal Suprem i el TSJC respectivament han donat la ra a les demandes sindicals. Aquesta fundaci, que el 2009 va ser denunciada per la gesti dun brot de grip A al Centre El Bosc, va acomiadar el president del co- mit dempresa desprs que aquest denuncis la gesti de lentitat en una carta dirigida a la direcci. La fundaci va ser obligada a readmetre Boix. Altres empreses que denunciael collectiusn: APIP, de- dicadaatallers ocupacionals, quehauriarebaixat les nmi- nes en un 40%; o la Fundaci Eveho, que utilitza les trenta hores de formaci dels treballadors com a hores laborals. Del benestar a la benefcncia Ms enll dall estrictament laboral, la denncia de DASC posa en relleu una transformaci molt ms profun- 3 2 1987-2012: 25 anys de msica, cultura i comproms social Comtessa de Sobradiel 8 Tel. 93 310 07 55 Barcelona Un milln al mejor postor Pensar en el milln de euros de Focivesa provoca ciertamente sentimientos de rabia y algn que otro malestar gstrico. Tanta discrecin organizada trae aires de pelcula, de escena oscura donde gns- teres a cara marcada beben gisqui y se juegan los pactos municipales en partidas de naipes. Y, sin embargo, esta trama de reparto de benef- cios, fguras repetidas y escenografas de la trans- formacin, ha sido orquestada a plena luz del da con sus trajes con corbata, sus banderas y sus discursos. Claro, haca falta la inestimable complicidad consis- torial, no slo para legitimar y acompaar sino para ser protagonista de la trama, accionista principal. Arma fundamental, junto con los medios de comu- nicacin masiva, para el engranaje de la violencia de la gestin urbanstica y sus ganancias. Un me- canismo urdido en largas argumentaciones sobre la salvacin de nuestros barrios del pecado y la degra- dacin. Si es que se presupone que, a pesar de tener ya los intestinos reventados por tanta ocultacin, ade- ms, deberamos invitarlos a unas copas y ser una comunidad vecinal agradecida. Afortunadamente no lo somos. CUERVO INGENUO Projectes internacionals, acci comunitria i local social per desenvolupar projectes en lmbit juvenil. Vine i participa!!! Masala Amb menys diners haurem de fer ms, haurem de ser ms efcients i canviar algunes maneres dactuar. Un any desprs daquestes paraules dArtur Mas en el Dia Inter- nacional per a lEradicaci de la Pobresa, la Taula del Ter- cer Sector denunciava una situaci crtica de les entitats socials, pels 640 milions deuros que les administracions els deuen. Per sembla que la llei de ferro dels temps que corren ha estat assumida amb la menor de les resistncies per part de les direccions dalgunes organitzacions afecta- des. s el que denuncia el collectiu Defensem lAcci So- cial i Comunitria (DASC), format per treballadors i tre- balladores del sector social. Segons DASC, les poltiques dausteritat en matria dassistncia social estan accen- tuant una empresarialitzaci radical de la concepci ge- neral de la tasca de les ONGs. DASC assenyala la contradicci que suposa per a enti- tats sense nim de lucre el fet que facin recaure les reta- llades fonamentalment en els estrats laborals ms baixos. Un comunicat fet pblic pel collectiu explica que, des que les poltiques de retallades van comenar a repercutir en el sector, educadors i educadores han patit rebaixes de sous, impagaments a les entitats socials que ens tenien contractades i que ens portava a treballar cobrant la mei- tat del sou, activitats que havem de deixar de fer o puja- des de la rtio de nois i noies que havem deducar. Men- trestant, en la major part de casos, directors i directores cobren sous mensuals astronmics, i les mateixes estruc- tures directives de les associacions es mantenen intactes. Acomiadaments al Casal dels Infants El cas ms recent s el del Casal dels Infants, una de les entitats ms prestigioses de Barcelona i de Catalunya, amb un gran reconeixement social al Raval. Segons DASC, el Casal ha fet una reducci de plantilla de dinou persones entre el 2011 i el 2012, mesures que han afectat sobretot a la nmina deducadors i educadores. El 2011 no van ser renovats els contractes de cator- ze treballadors, i fa unes setmanes es van fer efectius dos acomiadaments, un dells disciplinari, i la no renova- ci de tres contractes. Aquest ltim ajust, segons DASC, sha executat desprs de la dimissi loctubre passat de lanterior comit dempresa; i es dna la circumstncia que les dues persones acomiadades eren possibles candi- dates del futur comit i shavien mostrat crtiques amb les decisions de la directiva. Des de DASC entenen que ls de Denuncien el doble raser de les entitats del sector social en laplicaci de les retallades da, que afecta tant el model dassistncia social com al mateix paradigma organitzatiu de les entitats del sector. El desmantellament dels drets laborals est donant pas a frmules de voluntariat que no exigeixen la capacita- ci professional, amb una regressi a un model purament caritatiu. DASC destaca que lopci del voluntariat sest intro- duint en el mateix estatus laboral dels i les professionals de lacci social: Sens contracta com a integradors i no com a educadors o titulacions superiors, o fns i tot com a voluntaris alliberats. Unes mesures que serien el pre- ludi dun canvi de model, del benestar social a lestat de benefcncia. Impulsar la Marea Taronja En un context de pobresa estructural que arriba al 29% de la poblaci catalana, segons lEnquesta de con- dicions de vida de la Diputaci de Barcelona del 2011, el DASC considera que les poltiques engegades per una part de les entitats socials porten cap a una mercantilitzaci de la pobresa i un retorn a les prctiques de les institucions religioses dabans. Com a resposta, el collectiu ha fet pblic una crida a impulsar una Marea Taronja del Sector Social en Llui- ta: El Sector Social s de totes, com ho sn la sanitat o lensenyament pblics; i lestafa anomenada crisi no pot ser el pretext per dur-nos a un model de lAntic Rgim, quan la benefcncia era leix del sector social. El Casal dels Infants ha fet una reducci de plantilla de dinou persones entre el 2011 i el 2012, que ha afectat sobretot a la nmina deducadors i educadores El desmantellament dels drets laborals dna pas a frmules de voluntariat que no exigeixen la capacitaci professional, amb una regressi a un model purament caritatiu ConcentracideDASC pelstreballadorsdel PlaApropem-nosdePobleNou Foto/ DASC Masala Foment de Ciutat Vella (Focivesa), la societat encarregada dexecutar la re- forma urbanstica del centre histric de Barcelona, quedar dissolta aquest any 2013. Creada el 1999 com a em- presa pblica, Focivesa va ser trans- formada en una societat deconomia mixta lany 2000. El 60% del capital social fou aportat per lAjuntament (51%) i la Diputaci de Barcelona (9%) i el 40% restant per empreses priva- des. En concret, Caixa Bank, BBVA, Catalunya Caixa, Telefnica, Saba Aparcamientos i Iniciativa per a la Recuperaci de Ciutat Vella S.L. hi van invertir 2,4 milions deuros. Tal i comva quedar establert als es- tatuts, que fxaven en catorze anys la durada mxima de la societat, quan sinicis el procs de disso- luci, Focivesa hauria de recom- prar en quatre tongades les ac- cions dels inversors privats. El procediment previst contempla- va que, a ms del seu valor no- minal, els accionistes per- cebrien el valor acumulat en una reserva on Foci- vesa ha anat dipositant una part dels seus bene- fcis anuals. Aix, a ban- da de recuperar la totalitat dels diners invertits, les empreses po- drien recollir una part dels fruits de la transformaci i revitalitzaci de Ciu- tat Vella. De fet, fns el desembre del 2012, aquestes empreses ja han rebut 750.000 euros en concepte de benef- cis i 1,8 milions pel valor nominal de les seves accions mitjanant tres pa- gaments fets efectius al tancament Un mili deuros de benefcis per als accionistes privats de Focivesa FOCIVESA (Estructura accionarial) Retorn de Capital Benecis Total rebut CaixaBank 631.050,00 261.904,36 892.954,36 BBVA 601.000,00 249.432,72 850.432,72 CatalunyaCaixa 420.700,00 174.602,92 595.302,92 Telefnica 300.500,00 124.716,36 425.216,36 I.R.Ciutat Vella* 270.450,00 112.244,72 382.694,72 SabaAparcam. 180.300,00 74.829,80 255.129,80 Total 2.404.000,00 997.730,88 3.401.730,88 *Lasocietat Iniciativaper alaRecuperacideCiutat VellaS.L. vaser creadaamblobjectiude promoure la revitalitzaci comercial del centre histric de Barcelona i est formada per co- merciants(principalment empresarisdhosteleriai restauraci) Els vens que no interessa comptar Lany 2002, poc abans de la liquidaci de Procivesa (lempresa encarregada de la primera fase de la reforma urbanstica de Ciutat Vella), lAssociaci de Vens per a la Rehabilitaci del Casc Antic i els Vens en Defensa de la Barcelona Vella van reclamar per escrit a lalcalde socialista Joan Clos la relaci de totes les famlies reallotjades des del 1988. Les entitats feia anys que intentaven, sense xit, acon- seguir dades fables sobre el nombre i el dest dels milers de vens afectats per les expropiacions. Ha passat ms duna dcada i avui, quan Focivesa, lhereva de Procive- sa, tamb s a punt de ser liquidada, aquestes dades segueixen essent un misteri. Tal com explica Mart Abella a Ma- tar al Chino. Entre la revolucin urba- nstica y el asedio urbano en el barrio del Raval de Barcelona, la tesi docto- ral de Miquel Fernndez presenta- da el setembre de 2012, jo no sabria pas dir-te de quina manera es pot sa- ber ms [sobre expropiacions i indem- nitzacions] i a ms, ara estem en una poca, ms que mai, en la que el passat i la comparaci entre el passat i el present no interessen gens. En una entrevista realitzada per Fernndez el maig de 2012, Abella, que fou el responsable de comunicaci de Procivesa-Focivesa des del 1998 fns el 2007, opina que avui dia, no interessa explicar el procs ms enll de les grans dades que s el que et permet que el regidor digui quatre nme- ros. Lanlisi ms social, sociolgica, ara no interessa. Segons Abella, a principis de la dcada dels noranta del segle passat, Procivesa va comenar a inventariar els processos dexpropiaci i a rea- litzar resums dinversions, de famlies, don anaven, de qu comenaven, qu sacabava..., per desprs es van deixar de fer. La meva visi de tot aix, del que estem parlant ara, a la meva empresa no els interessa un co- mino [...] no s ni jo on trobar dades daquestes [] si tu em dius Ho he intentat i no men surto, em sembla totalment lgic, perqu s que jo quan haig de buscar alguna dada, alguna cosa, no s on agafar-me, rebla Abella. La discreta dissoluci de Focivesa Quan el PP va negociar amb Xavier Trias els pressupostos municipals de 2012, una de les mesures que el grup encapalat per Alberto Fernndez Daz va posar com a condi- ci pel pacte era racionalitzar lestructura de les empreses municipals. El primer pas daquest acord va ser la reestructuraci, aprovada el mes de febrer de 2012, de la societat Barcelona dInfraestructures Municipals (Bimsa) i de les seves flials dedicades a actuacions urbanstiques. Lobjectiu fnal del govern de CiU, tal i com explicava el regidor convergent Joan Puigdollers a la Comissi dHbitat Urb del juliol de 2012, s convertir BIMSAen lrgan dexecuci de les obres de la ciutat de Barcelona, atorgar la gesti del sl a Barcelona Gesti Urbanstica (Bagur- sa) i la daparcaments a Barcelona Serveis Municipals. El mes de juny de 2012, la Comissi de Govern de lAjuntament de Barcelona va encarregar a Bimsa la realitzaci de les activitats de les empreses 22@Bcn, Agncia de Promoci del Carmel, Pro Nou Barris i Pro Eixample. Tot i que Focivesa va quedar fora daquest grup, lencrrec realitzat, en aque- lla mateixa sessi, a la societat municipal Bagursa per tal dassumir lelaboraci dinstruments de planejament, lexecuci de la gesti urbanstica, la gesti de sl i les expropiacions de les flials de Bimsa, s que va incloure lempresa que fns aleshores havia estat la responsable en solitari de la regeneraci de Ciutat Vella. Liquidat el projecte de lAgncia Ciutat Vella, creada per Hereu pocs mesos abans de perdre lalcaldia, i amb Focivesa en procs de dissoluci, laliana entre CiU i PP ha convertit Bimsa i Bagursa en els nous executors de la inacabable revitalitzaci del districte. Noves empreses per els mateixos perso- natges: Josep Maria de Torres i Sanahuja, el que fou gerent de Focivesa durant els temps de la lluita del Forat de la Vergonya, de lelititzaci del Born, dels enganys als afectats pel PERI del Casc Antic o del mbbing a lIlla Robador s, des del juliol de 2012, el director general de Bagursa. dels exercicis 2010, 2011 i 2012. Enca- ra queda pendent una darrera liquida- ci durant aquest any que completar el retorn del capital aportat i far aug- mentar la xifra dels benefcis rebuts fns al mili deuros. Una rendibilitat del 40% que far que aquest reguitzell dempreses implicades i interessades en la rehabilitaci i la modernitzaci del nucli histric de Barcelona no pu- gui menys que valorar positivament la seva inversi a Foment de Ciutat Ve- lla S.A. Fins el desembre del 2012, aquestes empreses ja han rebut 750.000 euros en concepte de benefcis i 1,8 milions pel valor nominal de les seves accions Mart Abella: Avui dia, no interessa explicar el procs ms enll de les grans dades que s el que et permet que el regidor digui quatre nmeros. Lanlisi ms social, sociolgica, ara no interessa MASALA| GENER-FEBRER2013 MASALA| GENER-FEBRER2013 BARRI BARRI 5 4 El otro mapa electoral de Ciutat Vella Siete de cada diez personas del Distrito no votaron porque no quisieron o no pudieron JSP Vivimos en un distrito donde ni las estadsticas mu- nicipales pueden ocultar la pobreza. Nuestros barrios parece que no cuentan salvo para explotar su atracti- vo turstico como centro histrico y eso puede explicar que el divorcio entre la ciudadana y las urnas sea aqu ms profundo que en el resto de la ciudad o del pas. Segn la ltima Encuesta de Poblacin Activa (EPA), el distrito de Ciutat Vella de Barcelona tiene una tasa de paro 4 puntos por encima de la media de la ciudad (17,4 frente a 13,6%) y una renta disponible por habitante de 25 puntos por debajo de la media (en el Raval, el barrio con el ndice ms bajo de la ciudad junto con algunas zonas de Nou Barris, la ren- ta ya era en 2010 un 38% menor, segn las l- timas estadsticas disponibles). Rcord de abstencin Si tomamos como hilo las sucesivas elecciones al Parlament de Catalunya, puede observarse que aproximadamente la mitad de las perso- nas con derecho a voto nunca acuden a votar. En los ltimos quince aos, la convocatoria con un mayor ndice de participacin fue la de 2003, tras la que se form el primer gobierno tripartito de Pasqual Maragall, con una par- ticipacin en Ciutat Vella del 54,5% frente al 67% de media de la ciudad. Por el contrario, en las elecciones de 2010, que dieron el triunfo a Artur Mas, slo fueron a las urnas el 47,5% de las personas con derecho a voto, frente al 62,3% de media en el mbito municipal. Las elecciones de 2012 marcan un cambio en esta tendencia de la participacin a la baja, al igual que ha ocurrido en todo el pas. As, mientras la media de participacin en Cata- lunya ha subido casi 10 puntos (69,5%) y la de la ciudad de Barcelona, 8 puntos y medio (71%), en Ciutat Vella la afuencia a las urnas ha aumentado casi 8 puntos, lo que signifca una participacin del 55,4%. Pero ni siquie- ra la mayor movilizacin electoral y esta cifra rcord, que no se alcanzaba desde 1995, han conseguido sacar de sus casas a la otra mitad de ciudadanos y ciudadanas de Ciutat Vella con derecho a voto. Por otro lado, hay que matizar este impor- tante aumento de la participacin electoral con un anlisis territorial por secciones. En aque- llas zonas donde la actividadcomercial y de ocio es importante o, dicho de otra manera, enaque- llas zonas donde la especulacin y la presin turstica han expulsado a los habitantes tradi- cionales de nuestros barrios, el ndice de par- ticipacin es cercano a la media de la ciudad, esto es, entre el 60 y el 70%: en el Raval, la zo- na comprendida entre La Rambla, Carme, n- gels/Montalegre y Pelai; en Gtic, ambos lados del Portal de lngel hasta Portaferrissa; en La Ribera, la llamada zona del Born, la zona del merca- do de Santa Caterina y el Pg. Llus Companys/Comer/ Ciutadella. En contraste, existen sectores donde, pese a la participacin rcord de estas ltimas elecciones, no se alcanza el 50% de electores, como es la zona del Ra- val comprendida entre La Rambla, Carme, la Rambla del Raval y Nou de la Rambla. Grandes partidos no tan mayoritarios Otra caracterstica del comportamiento electoral del distrito es la enorme prdida de peso de los dos gran- des partidos al menos hasta ahora, CiU y PSC. En las elecciones del pasado noviembre, ambos suma- ron en el distrito un raqutico 37,6% del voto. sta es una tendencia que, aunque con menos fuerza, tam- bin se da en el resto de la ciudad (41,3%) y de Cata- lunya (44,7%). La cada es espectacular teniendo en cuenta que en 1999 ao en que Pasqual Maragall intent por primera vez hacerse con la Generalitat contra Jordi Pujol que, aun con menos votos que el PSC, obtuvo su ltima mayora ambos partidos sumaban el 75,4% de los votos del distrito. Es cierto que esta prdida de cuatro de cada diez electores (tres de cada diez, en Barcelona y Cata- lunya) no se reparte igual entre ambos partidos. En efecto, el descalabro general del PSC es toda- va ms sangrante en este distrito donde ha sido siempre el partido de referencia: en 2012 se situ en el cuarto puesto, con el 13,4% de los votos (slo trescientos votos por delante del PP), lo que repre- senta la prdida de ms de dos de cada tres de sus electores de 1999 (41,8%). Sin embargo, pese a la baja participacin, los vo- tantes del distrito mantienen un perfl ms a la iz- quierda que la media de la ciudad y el pas. As, mientras CiU, PP y Cs obtienen porcentajes de voto siempre inferiores a los conseguidos en el resto de Barcelona y Catalunya, PSC, ICV, ERC y las CUP obtienen en todos los casos mejores porcentajes en Ciutat Vella. Lo que ha pasado con las CUP es sig- nifcativo pues con un 6,2% de votos en el distrito casi dobla su porcentaje general (3,5%). Demasiadas ausencias Todava existe otro dato que ahonda, si cabe, el di- vorcio entre la realidad del barrio y la electoral. A las bajas cifras de participacin hay que aadir que, en el distrito, viven unas 103.000 personas, de las cuales unas 90.000 son mayores de dieciocho aos, segn las ltimas estadsticas de poblacin publicadas por el Ajuntament de Barcelona (2011). Teniendo en cuenta el censo electoral (51.745 electo- res) se puede concluir que aproximadamente el 40% la poblacin adulta que vive en el distrito no puede votar pues carece de derechos polticos. Mal vamos con un sistema en el que siete de cada diez personas en edad de votar no participan por- que no quieren o porque no les dejan. Quiz estas cifras puedan darnos una visin nueva del porqu de la violencia institucional que padecemos de forma cotidiana. En Ciutat Vella, es el propio poder establecido el que tiene clarsimo que no nos representa. Si tomamos como hilo las sucesivas elecciones al Parlament de Catalunya, se ver que casi la mitad de las personas con derecho a voto nunca acuden a las urnas En zonas donde predomina la actividad comercial y de ocio o, dicho de otra manera, all donde la especulacin y la presin turstica han expulsado a los habitantes tradicionales de nuestros barrios, el ndice de participacin es cercano a la media de la ciudad Referencias http://www.bcn.cat/estadistica/catala/da- des/inf/barris/a2011/barri1.pdf http://www.bcn.cat/estadistica/catala/da- des/tpob/ine/a2011/edat/edata02.htm http://www.bcn.cat/estadistica/catala/da- des/telec/aut/index.htm http://masala.cat/hoteles-paro-ciutat-vell/ Masala El Forat representa, als nostres barris, un exemple indiscutible dhistria viva i de lluites venals. En aquest sentit, un dels objec- tius assolits, disposar dun equipa- ment per al barri gestionat de for- ma comunitria, sha convertit en un dels focus de continutat de lacci collectiva. El Casal del Pou de la Fi- guera existeix, s cert, per tot i la participaci dentitats i de persones usuries a les comissions de trobada entre associacions i Districte, la seva gesti segueix a mans duna empre- sa privada. Vents de canvi Fa ms o menys un any, arrel de la persistncia de les reivindicacions per aconseguir una gesti ciutada- na del Casal, comenaren a obrir-se possibilitats reals dobtenir-la. Di- verses entitats, grups i collectius van establir, en aquell moment, es- pais de participaci i debat per a desenvolupar el projecte. Amb les seves prpies paraules: Partint dels principis intocables del procs participatiu, s a dir un Ca- sal obert al barri, basat en activitats gratutes, no partidistes ni religio- ses i obertes a totes les persones ve- nes, amb una vocaci social i comu- nitria, es tracta de mantenir i de millorar lactivitat de lequipament tot fomentant-ne la participa- ci de qui vulgui contribuir-hi, i daugmentar la transparncia de la gesti. Estem convenudes que la proximitat i el coneixement del terri- tori sn un gran avantatge. Els progressos del projecte co- mencen a visibilitzar-se i, tot i el repte que suposa la creaci i posada en marxa duna gesti comunitria. s una aposta decidida, que sorgeix amb la intenci de concretar-se a la primavera, i amb la certesa de saber que es tracta dun pas important per a reforar el teixit social i associatiu del barri. La histria del Pou de la Figuera segueix escrivint-se des de la parti- cipaci ciutadana i la transformaci collectiva dall quotidi. s una in- vitaci oberta a qui desitgi apropar- se a un projecte que es defneix com vocacionalment inclusiu, que pre- tn reunir esforos i sabers des del coneixement viu del territori. Casc Antic, per una gesti comunitria Tot i la participaci dentitats i de persones usuries a les comissions de trobada entre associacions i Districte, la gesti de lequipament del Pou de la Figuera segueix a mans duna empresa privada Masala Lagressi dun grup de neonazis a un noi indi el passat 7 de gener ha aixecat lalarma sobre lexistncia de grups violents dextrema dreta, desprs que shagi traspassat la frontera del posat esttic i shagi arri- bat a lagressi fsica. Latac es va produir al passat- ge de Sant Antoni Abat entre els carrers Urgell i Comte Borrell, quan un grup de catorze persones va abordar un noi de catorze anys segons El Peri- dico dorigen indi i el va apallissar. La vctima va haver de ser traslladada a lhospital. Aquest no va ser lnic fet que van protagonitzar els neonazis. Desprs de lagressi, el grup, que se- gons el setmanari Directa podria estar instigat per un tal David T., es va endinsar als carrers del Ra- val. A la botiga Partisano, dedicada a roba de carc- ter alternatiu, i tamb de material antifeixista, van fer la salutaci feixista i van amenaar les persones que en aquell moment estaven a lestabliment. Pos- teriorment es van dirigir a la UB Raval, on van que- dar-se uns moments proferint consignes. Sembla que desprs el grup va anar a la plaa Cas- tella, ja que un dels seus membres va publicar al seu perfl de Facebook una imatge on nou nois i cinc noies realitzen diferents gestos de carcter feixista. Segons va publicar la Directa, entre les persones que apa- reixen en aquesta fotografa destaquen dos coneguts neonazis de Barcelona i Santa Coloma de Gramenet. Un dells, David T., va ser detingut el passat 11 de ju- liol desprs de protagonitzar diverses agressions con- tra immigrants a la plaa dEspanya, en el context de la celebraci de la victria a lEurocopa de la selec- ci espanyola. En el moment de tancar aquest peri- dic, malgrat que els Mossos dEsquadra han dit que els agressors han estat identifcats, no sha produt cap detenci. Alarma per la pallissa neonazi a un jove al passatge de Sant Antoni Abat Dosdelsagressors. Alaimatgeinferior, David T., detingut per atacsanteriors Datos:Ajuntament deBarcelona/ Grasmo:@nilska MASALA| GENER-FEBRER2013 MASALA| GENER-FEBRER2013 BARRI BARRI 7 6 Masala La Filmoteca de Catalunya, ledifci ms emblemtic de loperaci Illa Robador, amb perd de lhotel Barcel Raval, no sacabar de pagar fns el 2037. Segons lacord signat en el seu moment per lInstitut Catal de les Indstries Culturals (avui Institut Ca- tal de les Empreses Culturals) i lInstitut Catal de Finances, el crdit concedit per aquest ltim per fnanar el projecte sanir pagant al llarg de vint-i-cinc anys i el capital total a pagar ser de 34.200.000 euros. Natlia Garriga, gerent de Recur- sos de lICEC, ha declarat a aquest peri- dic que lacord al qual es va arribar amb lICF va ser el pagament de 114.000 euros mensuals durant vint-i-cinc anys, la qual cosa inclou tant els interessos del crdit concedit com el manteniment de ledifci durant aquest temps. Pel que sembla, la gesti econmica de La Filmoteca costar 34,2 milions deuros i no sacabar de pagar ns al 2037 les obres la va dur a terme ICF-Equipa- ments, una divisi fnancera de la Gene- ralitat creada el 2004 especfcament per a la construcci dedifcis pblics i, com pot veures en aquest cas, per a lobtenci de plusvlues daquests. Segons la ma- teixa Natlia Garriga, lacord ICIC-ICF estableix un rgim darrendament fnan- cer el que en llenguatge empresarial es coneix com a lising: lICEC pagar 1.368.000 euros anuals per lusdefruit de la installaci entre el 2012 i el 2037 i, una vegada fnalitzat aquest perode, ledifci passar a ser patrimoni de lICEC. Aix, donant per fet que lens seguir existint arribats a aquest punt. Emblema cultural o especulatiu En complir-se un any de la inauguraci de la nova seu de la Filmoteca, el missat- ge per part del Departament de Cultura de la Generalitat ha estat fonamentalment triomfalista: Ms de 116.000 espectadors han assistit a les projeccions que la Filmo- teca de Catalunya ha programat durant els primers nou mesos dactivitat a la no- va seu del Raval [] un augment del 76% de pblic. Per aquest fet sha convertit en anecdtic per a la majoria de les mira- des que shan fxat en lefemride. Una co- sa previsible, com que el nou edifci no ha- gi transformat el seu entorn, ha estat la notcia de laniversari: La inauguraci de la nova Filmoteca ha resultat insufcient per acabar amb els problemes socials del Raval titulava La Vanguardia poques set- manes abans de la data assenyalada. Desprs de la inauguraci, la qesti segueix sent la mateixa que abans i du- rant les obres. Com a part duna de les ope- racions urbanstiques ms agressives du- tes a terme durant la reforma del barri, la Filmoteca al Raval est contaminada per la seva relaci amb la violncia urba- nstica. La construcci de ledifci, lltim de loperaci executada entre els carrers dEn Robador, Sant Pau, Sant Josep Oriol i Sant Rafael, ha perllongat durant anys lestat de setge a qu han estat sotmesos aquests carrers. Amb linici dels enderro- caments el 1990 promoguts per Procive- sa, lenclavament de lIlla Robador es va anar transformant en un immens solar que, entre 1998 i 2008, simposava a la vida dels carrers adjacents. El 2008 van inaugurar-se lhotel, els edifcis sindi- cals i les cooperatives dhabitatge, per el crcol es prolongaria durant quatre anys ms, fns la fnalitzaci de les obres de la Filmoteca el 2012. Mentrestant, lentorn era escenari dun dels ms alts ndexs de mbbing i violncia immobiliria de Bar- celona, i dalguns dels casos ms clebres despeculaci urbanstica. La inauguraci, a la qual van assistir la regidora de Ciutat Vella Merc Homs, lalcalde Xavier Trias i lencara avui con- seller de Cultura Ferran Mascarell, que- daria enfosquida per una sonora xiulada amb la qual desenes de vens denunciaven loperaci Illa Robador. Comdeia un trptic de lassemblea de barri del Raval, la Fil- moteca no s un mal per si mateixa, si- n que forma part duna intervenci pro- fundament agressiva i inhumana, que fa un s pervers de la cultura posant-la al servei de la violncia urbanstica, i que, en aquest cas, no s ms que la cultura de lespeculaci, del mercat i de la llei del ms fort. Sense cap dubte, continuar. 18,5 milions per a lICF El cost material del projecte arquitectnic i de les obres es va xifrar fa un any en 15.700.000 euros, per aquesta operaci reportar a lICFun benefci total de 18.500.000 euros. Per tant, el pagament dels interessos superar amb escreix el 100% del capital del crdit concedit; unes condicions gens avantatjoses, que dibuixen una curiosa relaci dusura entre ens duna mateixa administraci. 289.169 euros per a obres no previstes al projecte original Fora de loners acord entre lICEC i lICF queden algunes de les obres dutes a terme durant lltim any i que correspondrien a detalls que sembla que no shavien tingut en compte en el projecte de Josep Llus Mateo ni en el seu desenvolupament posterior. El 2 de febrer del 2011, lICEC aprovava una partida de 289.169 euros a favor de la constructora EMCOFA destinada a obres complementries no previstes al projecte original. Segons Natlia Garriga, aquesta despesa tindria a veure amb obres dacstica i insonoritzaci entre daltres, no contemplades en un projecte pel qual Mateo va obtenir 308.000 euros. FerranMascarell, Xavier Triasi MercHomsdurant lainauguracidelaFilmoteca Foto/ Robert Bonet LICEC pagar 1.368.000 euros anuals per lusdefruit de ledifci entre el 2012 i el 2037 i, una vegada fnalitzat aquest perode, ledifci passar a ser patrimoni de lICEC La infmia que no cessa RodolfoRunRoto Es va inaugurar la ignomnia sobre el pri- mer emplaament obrer del sud dEuropa batejant amb linjuriat nomde barri Chi- no lavui desaparegut barri de les Dras- sanes. Des que el 1925 Paco Madrid establ lonerosa comparaci entre el Chi- natown de Sant Francisco i el nostre barri portuari, i fns als nostres dies, la infmia no ha cessat de colpejar el sempitern nucli de massa treballadora, miserabilitzada i irredempta de Barcelona. Un espai sota control preventiu on, quan sagitava, enviaven successivament militars, pistolers de la patronal o policies corruptes per sotmetrel i pacifcar-lo. Un territori dimprevisibilitats, de multi- plicitats humanes, dorganitzaci autno- ma, de lluitadores i tamb illot de llibertat comel defniria Juan Goytisolo. L esce- nari silenciat del millor i el pitjorde la ciutat, all que encara avui atreu literats o artistes buscant la vida a secas, prctica- ment aniquilada a la resta del continent o conservada als barris misria que al seu tornshan convertit en parcs temtics de la pobresa. Aquest era tamb lespai desbarjo de les bones famlies de Barcelona que tan b va retratar en Josep Maria de Saga- rra. Un lloc sota atenta vigilncia, per tal que ning ms que aquestes elits extra- guessin del territori suculents rdits en forma de lloguers insofribles, extorsions, narcotrfc, o com a espai dexcepci per dur a terme els abusos que els vinguessin de gust, com revenges personals o assas- sinats dimportants dirigents obrers. La Vanguardia, diari propietat duna daquestes bones famlies, ha recollit el pit jor de la literatura demonitzant sobre el Raval i lha posat al dia per a servir els interessos de la nova economia global que sn exactament els mateixos que els de loligarquia local de la qual sn porta- veus. Amb un llenguatge que pretn si- tuar-se entre la sociologia i un suposat periodisme comproms, els seus autors serveixen el gran capital fnancer, immo- biliari i terciari, per redimir i exorcitzar la zona. El darrer cop baix ha estat la publi- caci dun succedani de reportatge amb limpossible ttol de Un gueto al costat de la Filmoteca. Una ullada a Robador mostra que s el barri de Barcelona on hi ha menys homogenetat. Sembla que quan es parla del Raval des dels mitjans insti- tucionals es pot dir el que es vulgui, ex- cepte que all hi viu molta gent molt nor- mal. Els arguments deshumanitzadors de sempre per fer el de sempre, assetjar, expulsar i, si cal, empresonar la gent tre- balladora i miserabilitzada que encara hi sobreviu. Sembla que quan es parla del Raval des dels mitjans institucionals es pot dir el que es vulgui, excepte que all hi viu molta gent molt normal Masala La primavera del 2012, la lluita venal con- tra la marina de luxe del Port Vell es va con- vertir en un motiu de seriosa preocupaci per als promotors del projecte (Salaman- ca Group) i, de retruc, per a lAjuntament i lAutoritat Porturia de Barcelona (APB). La primera alarma va saltar a fnals del mes dabril quan el diari The Guar- Barcelona Clster Nutic, una iniciativa al servei de Salamanca Group dian va publicar un extens article on es repassaven els arguments del venat de la Barceloneta contra la privatitzaci i lelititzaci del Port Vell. Poques hores desprs, un re- presentant de Roman Abramvitx trucava al rotatiu britnic per ne- gar que, tal i com afrmava un ru- mor que recollia el reportatge, el magnat rus fos un dels accionistes de MB92 (lempresa de reparaci de megaiots situada al costat de la fu- tura marina de luxe). Ms enll del debat sobre els suposats interessos dAbramvitx, el que en aquell mo- ment resultava preocupant per a Salamanca Group era que el pro- pietari del megaiot ms gran del mn es veis obligat a fer desmen- tits pblics. Haver creat molsties a la persona que encarna el proto- tip dels selectes clients que es pre- tn atraure, a la vegada que creixia loposici ciutadana al projecte i el seu ress meditic, feia necessari plantejar un canvi en la poltica de comunicaci de lempresa. Compareixena incmoda Pocs dies desprs de la presentaci pblica de la Plataforma Defensem el Port Vell, nascuda per articular un rebuig ciu- tad que va ms enll de les fronteres de la Barceloneta, els promotors del port de luxe decidien anullar la conferncia que Martin Bellamy, el president de Salaman- ca Group, tenia previst fer a Mallorca el 19 de juny en el marc de la trobada El fu- tur dels superiots. La substituta escolli- da per contestar les reiterades preguntes de la premsa sobre les difcultats de desen- volupament del projecte va ser Norma Trease, directora de vendes de Salaman- ca Marine i periodista especialitzada en el mn dels iots fns que Bellamy la va ftxar a principis del 2011. Bellamy havia evitat una compareixena incmoda per les mo- bilitzacions venals van continuar durant lestiu i el debat meditic i poltic tamb. Suport institucional La primera setmana de setembre del 2012, Bellamy va venir a passar uns dies a Barcelona. Des de Marina Port Vell es va explicar que el president de Salaman- ca Group volia supervisar levoluci de la reforma, per altres fonts asseguren que lobjectiu real del viatge era acordar els de- talls duna estratgia que havia de perme- tre visibilitzar el suport de lAjuntament a lempresa Marina Port Vell. El que sabem del cert s que el 18 de setembre lAjuntament i lAutoritat Por- turia, amb els seus mxims responsables al capdavant (Xavier Trias i Sixte Cam- bra), presentaven per sorpresa el Barcelo- na Clster Nutic. La nota de premsa difosa pel consistori explicava que el Clster seria una agrupaci dempreses i entitats pbli- ques que pretn posicionar la ciutat com a referent del sector nutic a la Mediterrnia i al mni assolir un major nivell de competi- tivitat i productivitat de tot el sector en be- nefci del conjunt de la ciutat. MB92, Mari- na Port Vell i la Fundaci per a la Navegaci Ocenica de Barcelona foren presentats comels promotors inicials del projecte. Dos dies desprs de la roda de premsa de Trias, una nombrosa comitiva de repre- sentants del clster (amb el tinent dalcal- de Antoni Vives al capdavant) viatjava fns al Monaco Yacht Show per presentar la iniciativa i manifestar un suport explcit a Marina Port Vell. Tant s aix, que Anto- ni Vives va arribar a afrmar als periodis- tes que les obres (pendents encara avui de laprovaci del Ple de lAjuntament) avan- aven a bon ritme i que la marina estaria en funcionament lestiu del 2013. Una setmana ms tard, en el marc del Sal Nutic de Barcelona, la conferncia Clster, modelo de colaboracin pblico/ privado para el fomento de la economa y el desarrollo sectorial tancava quinze dies dintensa activitat. El resultat: una cam- panya que va permetre visibilitzar duna manera polticament correcta el suport ins- titucional al port de luxe i redefnir el pro- jecte elitista de Salamanca Group comuna reforma per adequar les installacions a la realitat actual del mercat. Quatre mesos ms tard el Barcelona Clster Nutic encara no est ofcialment constitut i la seva nica activitat pblica ha estat signar, el 14 de desembre, un do- cument conjunt de voluntats. @galapita En octubre de 2011, los arquitectos Sergi Carulla y scar Blasco acababan la redac- cin de lo que se conocera como la reforma del Port Vell, promovida por la empresa Ma- rina Port Vell y la Autoritat Porturia de Barcelona (APB) y que abarca 20.303 m 2 . En la audiencia pblica del 15 de di- ciembre de 2011, la Associaci de Vens de lstia preguntaba acerca de esta reforma. LAjuntament encara no ha intervingut en aquest sentit, perqu no hi ha un projecte fue la respuesta de la regidora Merc Homs, ejemplo de la actitud que el gobierno de CiU mantuvo hasta el momento en que la polmi- ca empez a incomodar tambin a Salamanca Group, los propietarios de Marina Port Vell SA. Las interpelaciones de lstia y la Plata- forma Defensem el Port Vell al Ayuntamiento cuyo Regidor de Hbitat Urb, Antoni Vi- ves es vicepresidente de la APB han sido continuas durante los dos ltimos aos. El 25 de febrero de 2012, se publicaba en el BOE la resolucin 6392 de la APB por la que se somete a informacin pblica la solicitud de modifcacin sustancial de la concesin de dominio pblico titularidad de Marina Port Vell. Poco despus, dieciocho entidades, ICV- EUiA, UxB, PSC y dos personas a ttulo indi- vidual presentaban sus alegaciones. El 7 de junio, de nuevo se publicaba en el BOE la resolucin 19643 de la APB por la que se somete nuevamente a informacin p- blica la solicitud de modifcacin sustancial de la concesin de dominio pblico titulari- dad de Marina Port Vell, modifcacin que invalidaba la publicada el 25 de febrero. Otra vez, grupos polticos y entidades cvicas pre- sentaban alegaciones. stas se resolvieron el 28 de noviembre de 2012, el mismo da en que el consejo de administracin del Puerto de Barcelona aprobaba la modifcacin de la concesin de Marina Port Vell para impulsar su reforma. Unos meses antes, en junio de 2012, el Ayuntamiento de Barcelona haba fnaliza- do la redaccin del Pla Especial del Port Vell, que se aprob inicialmente el 19 de julio. De nuevo, diferentes grupos polticos esta vez se sumara el Partido Popular y entidades cvicas presentaron alegaciones, sin que a da de hoy hayan sido respondidas. El Pla Especial del Port Vell regula aque- llos terrenos que son competencia municipal, lase el espacio correspondiente al Moll de la Barceloneta, al Moll del Rellotge y lo que se entendera como la calle Escarp, as como la edifcabilidad sobre la lmina de agua; en to- tal, 11.057 m2 . La aprobacin defnitiva de es- te Pla Especial estaba prevista para el pleno municipal de octubre de 2012 pero la polmi- ca oblig a su aplazamiento supuestamen- te hasta el pleno de febrero de 2013. Sin em- bargo, el Ayuntamiento no ha hecho todava anuncio alguno al respecto. La Plataforma Defensem el Port Vell ha solicitado una moratoria de las obras que se estn llevando a cabo en la actualidad al en- tender que suponen una aprobacin de facto de toda la reforma. No obstante, no ha obte- nido respuesta. La reconquista democrtica del puerto ciudad La valla que cerrar de forma defnitiva el acceso al Moll dEspanya es uno de los ele- mentos ms controvertidos de la reforma del Port Vell junto con los edifcios que se construiran sobre el mar. Esta valla s- lo se justifca por una necesidad sobredimen- sionada por parte de los propietarios de los megayates de sentirse seguros. As pues to- maremos la valla como ejemplo de a quin se dirigen las reformas promovidas por la APB, siempre con el beneplcito del Ayun- tamiento. Del mismo modo, las reformas del Port Vell o Nova Bocana evidencian la bsqueda del be- nefcio econmico de grandes empresas, sin entrar en dilogo con las necesidades de la ciudad ni respetar el patrimonio martimo de sta. Sin embargo, la oposicin a la reforma del Port Vell ha inaugurado la batalla de la re- conquista del puerto-ciudad. El debate que han abierto las protestas vecinales se cen- tra actualmente en la raz del problema: quin gestiona el puerto-ciudad, qu modelos de gestin deben adoptarse en un momento de crisis y qu necesidades pueden cubrirse en la toma democrtica del puerto-ciudad. Tras el secuestro de ste efectuado por la APB desde hace ms de veinte aos, se abre un debate que, con seguridad, llega tarde pero que no se cerrar con el paso de la reforma del Port Vell por el Ayuntamiento. El calendario laberntico de la reforma del Port Vell La primera setmana de setembre del 2012, Martin Bellamy va passar uns dies a Barcelona. Algunes fonts asseguren que lobjectiu era acordar una estratgia per visibilitzar el suport de lAjuntament a Marina Port Vell MartinBellamy, president deSalamancaGroup MASALA| GENER-FEBRER2013 BARRI AMB ALTRES ULLS MASALA| GENER-FEBRER2013 9 8 @clavealdia (Genera)/ Masala Estamos aqu desde el sin pecado concebidas, rondando las ideas de la sexualidad en femenino como singular an- tnimo de la reproduccin. Cuando hablamos de materni- dad parece que la sexualidad quede fuera de cuestin y no se debe a los avances de las tcnicas reproductivas ni a la adopcin, mucho ms sencillo, es porque en el imagina- rio colectivo las madres no follan. Simple. Dicho esto, es interesante el cartelito publicitario que acompaa el youporn nuestro de cada da. Hay uno que re- za: Algunas madres tienen grandes impulsos sexuales. Encuentra a madres solteras/follables que estn buscando desesperadamente un follamigo. Lo mejor es el link: Ver las madres. Evidentemente es una seleccin particular porque a nadie, en su sana locura, se le ocurre pensar que en el resto de imgenes porno las mujeres puedan darse a la maternidad. Las madres que follan son, al parecer, una categora especial de mujeres. Curioso. Y ya que entramos en categoras, Madre, en mayscu- las, es sin duda el modelo femenino por excelencia de valor social. Podramos citar declaraciones de Ruiz Gallardn al respecto pero tampoco hace falta ir tan lejos. Basta con pronunciar en voz alta y con un tono contundente: una madre. Adelante, intentadlo! Hecha la comprobacin, nos sobran argumentos. Por el contrario, el modelo antagnico es una puta. La Juliano, Dolores, dice que puta es el contramodelo social. Esta categora no se refere, en realidad, al ejerci- cio de la prostitucin sino que va mucho ms all. Probe- mos otra vez: de entre las mujeres lectoras, que levanten la mano aquellas que no ejerzan ni hayan ejercido prosti- tucin y, sin embargo, hayan sido llamadas putas. Mu- chas, casi todas, la mayora. El trmino puta se utiliza de forma amplia y funcio- na como una barrera, como un lmite respecto de las con- ductas de las mujeres. El libre uso de la sexualidad, ll- mese promiscuidad; la atencin a los cuidados propios por encima de los dedicados a los dems, dgase egos- mo; el deseo de prosperar y conseguir objetivos, lase ambicin. Vamos, que somos unas zorras en toda regla. Bienaventuradas. Sin duda esta categora social de puta, para ser fun- cional, crea y reproduce un sealamiento, en otras pala- bras: un estigma. Un castigo ejemplifcador que se per- sonifca en las mujeres que s ejercen prostitucin como otras, como aquellas de quienes nosotras debemos diferenciarnos. Y aqu nos encontramos ante nuestros esfuerzos por sa- lir de esta idea de divisin del mundo entre buenas y ma- las. Ya nos veis rompiendo esquemas de gnero y compor- tamiento porque yo tambin soy puta!. Y madre! Y a mucha honra! Bien hecho aunque, de tanto en tanto, pensando en un banquero se nos escape con facilidad un emotivo hijo de puta. Ser que en su honor nombramos a su madre, que deba de ser puta, la seora. Vaya, como nosotras! Bueno, como ellas, como las otras, que somos nosotras. Qu con- fusin, lo decimos con cario. Pero ya que habamos llegado al mundo de la prosti- tucin, quedmonos un ratito, caminemos por el barrio. Qu dicen sobre la maternidad las mujeres trabajadoras del sexo? Las mujeres del barrio que ejercen prostitucin muchas veces nos han permitido compartir sus materni- dades en momentos y relatos. Y hablan de la maternidad muy sinceramente, en confanza, como el resto. Es decir, juegan a los equilibrios entre la idealizacin social, los quereres y las responsabilidades, que muchas veces son en femenino singular. El cotidiano. Y sobre prostitucin y maternidad? Tambin hablan, conscientes de ser siempre sospechosas. No son ajenas a los protocolos de la Generalitat, 1 que estigmatizan consi- derando el hecho de ejercer prostitucin como un factor de riesgo de maltrato. Tambin en esa vergonzosa lista se incluye promiscuidad, monoparentalidad, pobre- za e inmigracin. Porque la discriminacin que puede escribirse es una discriminacin legitimada. Una violen- cia tolerada. A pesar de sentir temor hacia las instituciones, las ma- dres trabajadoras del sexo comparten, con sentido comn, sus necesidades. Entre ellas, su necesidad de trabajar. Es sencillo rescatar declaraciones de las muchas manifesta- ciones contra la ordenanza de civismo y sus temibles su- cedneos. Mujeres que intentan hacer comprender que la prostitucin es su sustento: Tenemos familias, di- cen algunas. No hacemos nada malo, slo queremos criar a nuestros hijos, ayudar a nuestras familias o Soy viuda, tengo cuatro hijos, mis hijos estn esperan- do que les enve algo para comer. Historias de necesi- dad, como las de muchas trabajadoras. O resultar que creamos que la prostitucin era otra cosa? Se nos ocurre acaso poner en cuestin la necesidad de los padres/hombres de una fbrica que cierra o usar ese mismo argu- mento para deslegitimar su acti- vidad o su reivindicacin? En su caso, se hablara de pr- dida de puestos de traba- jo o se hablara de fami- lias. Lo aclaramos porque es- tas ideas en torno a la nece- sidad respecto a la respon- sabilidad de la maternidad se construyen curiosamente en contra de las mujeres tra- bajadoras del sexo. Incluso por ellas mismas. Dice la in- teligente ilustradora de es- te artculo que tambin el llamado a su condicin de madres, adems de ser des- criptivo, es el sentimiento de tener que justifcarse, dar explicaciones, sobre su elec- cin de ejercer prostitucin, responder a nuestros prejui- cios. Tiene razn. Maldito estigma. Otras ideas, convertidas en recuerdos, llegan con vo- ces de mujeres que, sin disimular su sentimiento de orgu- llo, nos hablan de la prostitucin como el medio que facili- t asumir esa maternidad, pese al estigma. La uruguaya nos repeta hace no mucho: Saqu a mis hijos adelante, soy madre soltera, yo solita. Y una compaera colombia- na deca a una radio que cubra una huelga general: No se vaya usted a creer, mis hijas tienen estudios. Orgullo de madres, de haber conseguido, con su trabajo, medios, recursos y tiempos para querer, formar, dar herramientas y posibilidades a sus hijas e hijos. Como muchas mujeres que asumen la maternidad frente a la desigualdad. Como muchas pero para las trabajadoras del sexo, adems, co- mo madres y putas. A mucha honra nuevamente; trans- grediendo la idea de que se trata de categoras diferen- tes; pese al estigma social; pese a que su eleccin signifca la renuncia a derechos de ciudadana; pese a ser tacha- das y sealadas, para poder ser ellas mismas a costa de ser las otras. Como recordatorio. La prxima vez que le digamos a al- guien que es un hijo de puta, pensemos antes si es me- recido. No se pueden andar echando piropos tan gratui- tamente. 1 Protocol dActuaci entre els Departaments de Benestar Social i Famlia i dEnsenyament, de detecci, notifcaci, derivaci i coordina- ci de les situacions de maltractament infantil i adolescent en lmbit educatiu. De puta madre! Sobre prostituciones y maternidades, en plural El libre uso de la sexualidad, llmese promiscuidad; la atencin a los cuidados propios por encima de los dedicados a los dems, dgase egosmo; el deseo de prosperar y conseguir objetivos, lase ambicin. Vamos, que somos unas zorras en toda regla. Bienaventuradas Hablar del tema de las prostituciones es ciertamente entrar en polmicas. Sumarle, adems, una refexin sobre las maternidades, puede entenderse ya como tener ganas de crearlas. Y, sin embargo, no es nuestra intencin. El trmino puta se utiliza de forma amplia y funciona como una barrera, como un lmite respecto de las conductas de las mujeres Ilustracin MaraRomeroGarca Youseff Elmaimuni Ms de 20.000 catalogados, unos 2.000 sin catalogar, adems de otra cantidad simi- lar en su domicilio que, cada domingo des- de 1993, vende en el mercado dominical de Sant Antoni y tambin online a com- pradores de todo el Estado, Europa, Esta- dos Unidos, Brasil, Japn Aunque con Internet se ha perdido el trato directo y la exclusividad. Por ejemplo, en su tiem- po, Paul Preston me compraba cada par de meses unos 1.000 en libros. Ahora, en todo caso, me pide que le regale alguno. Manel naci en la desaparecida calle Cadena, vivi en la calle Aurora, donde el bar del mismo nombre era de su fami- lia. Tambin regentaron el Bar Joaqun: Un bar tutti frutti donde se cre un equi- po de ftbol para los chicos del barrio que no tenan padres, ya fuera por exilio o por desaparicin. Un poco parecido a lo que es el Atlanta FC. En ese contexto vas cre- ciendo y todo sale rodado. Primero lle- ga la asociacin de vecinos formada por miembros de la USO, el Partido del Traba- jo y ms gente, aunque no haba comunis- tas. Coincide con la aparicin de la revis- ta Ajoblanco con los que s haba afnidad; por otro lado, me voy introduciendo en el Colectivo Libertario San Antonio que pa- s a llamarse Colectivo Libertario San Antonio-Xino. Dejo la asociacin de veci- nos ya que a algunos de nosotros nos te- nan marginados y junto con mi hermano tambin con Luis Andrs Edo, con Ros y unos cinco o seis ms formamos el sindi- cato de la construccin de la CNT. En 1976 salgo elegido como secretario de organiza- cin de la CNT, justo en el momento del fo- lln del pacto de la Moncloa, las Jornadas Libertarias, el Mitin de Montjuc... Fue- ron momentos efervescentes en que tam- bin tuve tiempo de conocer a Gambn, que nos fue presentado como el gran re- volucionario y, unos das despus, en la manifestacin contra el Pacto de la Mon- cloa, nos revent la jornada con todo el espectculo del Caso Scala. A la vez en el Rivolta se fraguaba lo que iba a ser el Centro de Documentacin Hist- rico Social con la idea de dar formacin de historia a los obre- ros y a sus hijos; una universidad popular que es- tuvo primero en Ronda de Sant Pau hasta que a l q u i l a mo s una antigua fbrica en Rei- na Amlia. All bamos a crear una biblioteca po- pular con Abel Paz de bibliotecario pe- ro hubo un incendio y la prensa utiliz titu- lares como la CNT, el polvorn del Raval. Por suerte no se nos que- m el material, aunque qued mojado por el agua de los bomberos. Despus de aquello no podamos quedarnos en ese local y nos ofrecieron llevar nuestro material a la Casa de Caridad. Tenamos que estar una semana y nos pasamos die- cisiete aos all, donde los empleados y el director del centro eran falangistas; va- mos, que si lo de Tejero hubiera triunfado nosotros habramos tenido que exiliarnos ya que nos tenan sealados. En la Casa de Caridad empezamos a funcionar como Ateneu ya que cremos que as estara abierto a ms poblacin. Al poco tiempo se nos unieron los del Ateneu del Xino que se encargaron de la parte so- cial y se dedicaron a los chicos confictivos del barrio. Junto con la gente de la revista Alfalfa, ellos fueron los primeros educado- res de barrio, embriones de los educadores sociales de hoy. Luego lleg el proyecto del CCCB y la consecuente presin para que abando- nramos el edifcio. Adems, una sema- na despus del incendio en el Liceu, se derrumb el techo y fue la justifcacin perfecta para sacarnos de all y del ba- rrio. Ahora estamos en el paseo de Sant Joan, donde se haba hablado de crear un macrocentro de cultura que, al fnal, no se hizo. En estos momentos nos encontra- mos ante dos reivindicaciones. La prime- ra es recuperar el patrimonio del Ateneu, que al principio se qued Falange, con el general Yage deseoso de erradicar la cul- tura obrera y ordenando que se quemaran todos los archivos; y, despus, la Generali- tat, que se hizo con una masa en la Moli- na, entre otras pertenencias. La otra causa por la que luchamos es por volver al Raval, de donde nunca tuvi- mos que habernos ido. Hace casi dos aos frmamos un protocolo de intenciones con el anterior alcalde. ste vence en unos meses y entonces se habr cumplido el plazo en que nos tienen que ceder un es- pacio en el barrio, en la calle Erasme Janer. Como ves, el tiempo de la resisten- cia ha terminado y, ahora, toca pasar a la accin. Superhroes de Barrio Ateneu Enciclopdic en el Raval, ya! Manel Aisa es parroquiano del Terra Alta donde tomamos el caf de la maana antes de ir a su almacn en la calle de la Cera, ideal para hacer un repaso a su actividad en el barrio. Un estudio a pie de calle, repleto de estanteras de doble fondo, todas atiborradas de libros de historia contempornea. Ilu s t r a c i n / A n t o n io G a r r id o La otra causa por la que luchamos es por volver al Raval, de donde nunca tuvimos que habernos ido. Hace casi dos aos frmamos un protocolo de intenciones con el anterior alcalde, que vence en unos meses Alquilamos una antigua fbrica en Reina Amlia. All bamos a crear una biblioteca popular... LaCarboneria El passat dimarts 18 de desembre, el cen- tre social okupat La Otra Carbonera va rebre una ordre de desallotjament per al proper 8 de febrer de 2013. Aquesta ordre pretn posar f, en menys de dos mesos, a les activitats que joves, i no tan joves, desenvolupen a lemblemtic edifci aix com a tot el barri de Sant Antoni des de fa ms de quatre anys, procs judicial que ja va ser notcia el febrer del 2011. El centre, reconeixible pel gran arbre pintat a la seva faana, ha participat ac- tivament en el teixit associatiu del barri, organitzant activitats com sopadors popu- lars, formant part i dinamitzant les fes- tes del barri de Sant Antoni i obrint espais a diferents collectius, aix com realitzant tallers i xerrades gratutes de continguts molt diversos. Lempresa denunciant, el grup immo- biliari FBEX, es troba en fase de liquida- ci, i limmoble ha passat a mans duna de les seves entitats creditores, Barkleys. A partir dun recurs presentat, els jutjats han de decidir si FBEX est legitimat per sollicitar lexecuci del desallotjament, ats que ja sha produt el trasps de la propietat. Per la seva part, els ocupants de limmoble ressalten la importncia de bus- car alternatives des de la ciutadania, de mantenir els espais socials autoorganit- zats (cada cop ms represaliats) i devitar que el patrimoni caigui de nou en mans de les entitats fnanceres. A ms, no hi ha constncia de lexistncia de cap projecte planifcat per a ledifci ubicat al carrer Ur- gell 30, mentre en un dels baixos hi ha un negoci arrendat que pertany a la mateixa fnca. Des de lassemblea de La Otra Carbone- ra es fa una crida a donar suport a la cam- panya contra el desallotjament, a partici- par a les activitats que es duran a terme durant aquest mes, i es convoca a la mani- festaci que tindr lloc el 2 de febrer a les dotze del migdia a lavinguda Mistral en defensa dels espais autogestionats. En el cas que no saturs lordre judicial, es con- vida a un esmorzar popular el dia 8 de fe- brer a les 7.30h del mat davant de la casa. Per a ms informaci: www.laotracarboneria.net Un arbre a Sant Antoni sota amenaa de desallotjament Des de lassemblea de La Otra Carbonera es convoca a la manifestaci el 2 de febrer a les dotze del migdia a lAvinguda Mistral AMB ALTRES ULLS AMB ALTRES ULLS MASALA| GENER-FEBRER2013 MASALA| GENER-FEBRER2013 11 10 www.herbolariborn.es Una mirada als mitjans de comunicaci alternatius Refexions sobre levoluci dels mitjans de comunicaci lliures a la ciutat de Barcelona des dels anys noranta fns lactualitat Masala Quan els mitjans de comunicaci de mas- ses estan al servei del poder poltic i del mercat i dues terceres parts del que es lle- geix, es mira o sescolta ho controla en lti- ma instncia la gran banca, sorgeix la ne- cessitat de trencar el monopoli meditic a travs de la creaci de mitjans de comuni- caci propis. Lelaboraci dinformaci alternativa provinent dels mitjans de comunicaci lliu- res sanomena inicialment contrainforma- ci, concepte que vol remarcar el carcter poltic i corporatiu dels grans mitjans i la seva parcialitat camufada dobjectivitat, i que expressa la voluntat de crtica i des- muntatge dels missatges ofcials, aix com de creaci i posada en circulaci daltres perspectives. Aix doncs, la comunicaci alternativa pretn ser un instrument de la lluita po- pular contra el poder que, sense amagar la seva intencionalitat, es posiciona, ele- geix bndol i enemics, crea una tecnologia i una infraestructura prpies, assaja al- tres estils i llenguatges, fugint del prets distanciament i dels llocs comuns dels mi- tjans convencionals, i sinteressa especial- ment pels aspectes de la realitat ms obli- dats, marginats o manipulats pel discurs dominant, tot donant-los un tractament i un seguiment dignes. Barcelona i levoluci dels mitjans lliures Si ens fxem en laparici i levoluci des de fnals dels anys vuitanta i principis de la dcada dels noranta dels mitjans alterna- tius a la ciutat de Barcelona, queda pals que aquest fenomen va unit als moviments socials transformadors i anticapitalistes. Partint dun mbit marginal, diversos collectius van comenar a organitzar-se per emetre programes de rdio o per editar revistes, butlletins, fanzines o peridics; a poc a poc anirien guanyant credibilitat, da- vant la desinformaci dels mitjans comer- cials i generant nous espais informatius. En aquests primers passos, rdios lliu- res com Rdio Bronka, Contrabanda FM o Rdio Pica, entre daltres, van aconse- guir ser un fenomen mpliament conegut, en part grcies a la facilitat de difusi pr- pia de les ones; i revistes com La lletra A o lANA (Agncia de Notcies Alternativa) van esbossar nous mtodes per crear in- formaci lliure i crtica, amb profunditat, sense intermediaris i al servei de la gent. A un altre nivell, les protestes contra les Olimpades del 92 van generar les seves prpies eines per difondre les campanyes contra els grans fastos; de la mateixa ma- nera que el moviment antimilitarista va anar acompanyat de publicacions com La pua i el general. Ms endavant, ja a mitjans dels anys noranta, el collectiu Zitznia comenava a edi- tar el butllet mural setmanal Contra-Infos, acompanyat per lInfoUsurpa, que durant molts anys van ser eines fonamen- tals per a la difusi de les llui- tes socials a la ciutat. Eren ja els temps de nous moviments socials: lantiglobalitzaci, el moviment de les okupacions, la solidaritat amb les persones migrants o les campanyes con- tra la precarietat laboral i les ETTs. Tot i que a mitjan de la d- cada dels noranta i principis dels 2000 sintenta en diver- sos moments crear un mitj de comunicaci lliure a ni- vell de tota la ciutat, la con- fguraci dels moviments so- cials crtics daleshores fa que els processos de contra- informaci sinscriguin sobre- tot a nivell de barri, en for- mat de peridics gratuts com La Burxa a Sants, El Borinot a Grcia, el Masala a Ciutat Vella i Ba- rrio a la Trinitat, entre daltres. A ms, sorgeixen altres publicacions de temti- ques diverses com No pasarn, Justicia Social, Info Pres@s o El Vocero Disidente. Tamb de manera puntual sediten mate- rials per denunciar els esdeveniments fa- ranics a la ciutat i difondre campanyes com Trenquem les fles (contra la desfla- da militar a Barcelona lany 2000) o Est tot fatal (per la setmana de lluita en de- fensa del territori i contra lespeculaci el 2007), entre moltssimes daltres al llarg de dues dcades. Nous models dautogesti Amb el pas dels anys moltes daquestes publicacions desapareixen per problemes econmics o per falta de collaboraci. Caldr buscar noves frmules dautogesti per dotar de sostenibilitat i continutat els projectes. Les quotes dels collaboradors, les subscripcions, les campanyes de su- port i les festes per lautogesti mantin- dran en vida molts mitjans, per alguns peridics alternatius de barri i gratuts comencen a utilitzar la publicitat tica, que rebutja grans empreses o cadenes co- mercials. Petits comeros, bars o entitats sensibles a la desinformaci dels mass- mdia sinvolucren en unes iniciatives que al principi eren fonamentalment una in- cgnita. Aquest canvi de paradigma per fnanar mitjans alternatius facilitar la permanncia de mitjans lliures i tam- b gratuts, proporcionant una autonomia econmica i de continguts, i enfortint a la vegada la relaci amb el teixit social dels barris. Canvi de paradigma en la contrainformaci El 2006 neix el setmanari La Directa, un mitj unitari fnanat per subscripcions i de pagament que aconsegueix ubicar-se en tot el territori de parla catalana des duna ptica diferent a la dels mitjans convencio- nals. Abans daix, amb la progressiva im- plantaci dinternet, apareixen mitjans com Indymedia Barcelona, La Haine, Kaos en la red o ms endavant Enfocant, ini- ciatives pioneres de comunicaci digital, que permeten ledici oberta i compartida per part dels usuaris/es. Ms recentment, laparici de les xarxes socials ha represen- tat un salt qualitatiu i quantitatiu en els tipus de comunicaci. Durant aquesta po- ca surt de lAssemblea Okupem les Ones un mitj televisiu des dels moviments so- cials: La Tele. Tamb intermitentment ac- tua lAgncia 29, que aglutina mitjans lliu- res de diversos formats per fer seguiment desdeveniments a la ciutat com les vagues generals daquests dos ltims anys. s durant aquest canvi de dcada quan els processos de creaci de mitjans alternatius aniran ampliant aspectes de la contrainformaci dels anys noran- ta. Es tracta de ser ms visibles i acces- sibles, de consolidar-se com a projectes de llarga durada, dampliar camps de difu- si i darribar a sectors socials ms enll dels mbits militants o activistes. A par- tir daquest moment la credibilitat de la comunicaci alternativa es refora amb noves peces: la relaci amb el venat dels barris, lintercanvi dinformacions de pri- mera m i la participaci als processos socials i les lluites enriqueixen la relaci amb la realitat i la prpia experincia co- municativa. Es dna tamb una evoluci en la quali- tat: la redacci, la investigaci, el disseny, les imatges, ls de formats com el relat, lentrevista en profunditat o la recerca his- trica, ls de nous canals com les xarxes socials... sn millores que donen ms rigor i consistncia al conjunt del treball infor- matiu. Es pot dir que ara transmetem a la gent una informaci ms versemblant, amb ms dades i arguments, que ajuden a complementar la visi del lector/a. Avui ja no som contrapunt de ning, sin fonts de referncia per a molts sectors socials. De la comunicaci alternativa a una proposta de realitat desitjada Els projectes de comunicaci lliure han ge- nerat al seu voltant una xarxa de persones i collectius amb els quals hi ha una retroa- limentaci mtua, que permet lautogesti tant econmica com de continguts i la di- fusi-distribuci. El mitj, a la vegada, contribueix a lempoderament i a la cons- trucci de contrapoder, ja que, dalguna manera, conforma una xarxa social per si mateix, connectant mltiples realitats que es mouen dins dun desig poltic compartit de canvi i transformaci socials. Perqu, al cap i a la f, la nostra aposta informativa no s un objectiu en si mateix sin una con- tribuci a construir una realitat diferent. En defnitiva, la comunicaci alterna- tiva projecta, mitjanant la crtica, una altra realitat desitjada on es tingui en compte tot all que el poder vol silenciar o invisibilitzar. La comunicaci alternativa pretn ser un instrument de la lluita popular contra el poder que, sense ama- gar la seva intencionalitat, es posiciona, elegeix bndol i enemics, crea una tecno- logia i una infraestructura prpies, assaja altres estils i llenguatges Ara transmetem a la gent una informaci ms versemblant, amb ms dades i arguments, que ajuden a complementar la visi del lector/a. Avui ja no som contrapunt de ning, sin fonts de referncia per a molts sectors socials Es tracta de ser ms visibles i accessibles, de consolidar- se com a projectes de llarga durada, dampliar camps de difusi i darribar a sectors socials ms enll dels mbits militants o activistes AlbertoLpezBargados En este caso, el indulto es tanto ms fagrante cuan- to que se otorga por segunda vez, tras la voluntad de la Audiencia de Barcelona de persistir en la pena privati- va de libertad por razones de prevencin general y es- pecial, de peligrosidad criminal, de repulsa y alarma social. La recepcin de un segundo indulto incluye a los cuatro mossos en un restringido grupo, formado por quienes, como ellos, han sido merecedores de la doble medida de gracia: el promotor inmobiliario y poltico marbell Jess Gil y Gil, benefciado por un arranque de generosidad del rgimen franquista, y el ex presi- dente de Cantabria Juan Hormaechea, que en las pasa- das elecciones generales hizo campaa por el ultrade- rechista Frente Nacional. Como se ve, lo mejor de cada casa. El indulto es, por s misma, una fgura jurdica cho- cante, una excepcin en el sentido que el jurista Carl Schmitt daba a ese trmino, a saber, una exhibicin arbitraria del poder soberano. A diferencia de la am- nista, que anula el delito y por ello revoca la decisin jurdica desde su propio fundamento, el indulto nica- mente exime de la pena, dejando intacta la validez de la sentencia que en su momento se dict sobre el suje- to. El indulto proviene, as, de un orden que no es, por su naturaleza, jurdico, sino poltico, una antigua pre- rrogativa asociada al monarca cuando ste reuna en su persona los principios de soberana y de autoridad, y que ahora prodiga, con notoria opacidad, el correspon- diente Consejo de Ministros. Para la memoria queda la singular decisin tomada el 1 de diciembre de 2000 por ngel Acebes, entonces Ministro de Justicia, de aplicar la medida de gracia, de una sola tacada, a 1.333 condenados, en conmemo- racin de los veinticinco aos de reinado del monarca. Por bien que la medida pueda tener algunos efectos po- sitivos, pedir, como se ha hecho estos das, que se so- meta a alguna forma de regulacin legislativa parece un ftil intento de reformular en una prctica que na- ce y adquiere sentido en el marco poltico de la excep- cin clave jurdica. Poca gente duda a estas alturas de que la gracia con- cedida a los cuatro mossos constituya un ejemplo per- fecto del descaro con el que las elites polticas y eco- nmicas del Estado se blindan ante los eventuales perjuicios que les puedan acarrear sus propios desma- nes. Como ejemplos notorios de una poltica generaliza- da de indultos y de exencin de responsabilidades que cuenta entre sus benefciarios con banqueros, promo- tores inmobiliarios y, por supuesto, polticos de uno u otro signo, la sensacin de abuso que transmiten me- didas como sta deja a los ciudadanos sumidos en una especie de estupor. Cmo es posible que acten con tal premeditacin, con semejante impudicia, a la vista de todos? Qu oscuros benefcios extrae esa suerte de co- ro chilln de indultados que exhibe con pompa su in- munidad? Quisiera aventurar dos posibles respuestas para es- tas preguntas. La primera sera la pretensin de in- fundir miedo a travs de la exposicin explcita de arbi- trariedad en el ejercicio del poder. En las democracias representativas, vertebradas sobre el relato del respe- to sagrado por los principios normativos que las consti- tuyen, el recurso a la violencia explcita no resulta por lo general necesario; basta con desencadenar un me- canismo represor de efcacia comprobada. Pocas cosas son, en este sentido, ms intimidatorias que la trans- gresin de unas reglas que se juzgan intocables, porque pocas son las ocasiones que encuentra el po- der para mostrarse ms absoluto que cuando incumple las leyes que lo justifcan. A quie- nes lo sufrimos, esa violacin ostentosa que el poder acomete de sus propios principios constituyentes nos transmite una sensacin de vulnerabilidad ante el libre albedro de unas elites polticas seguras e inaccesibles en su torren. A los dioses se les teme no s- lo por las fuerzas que son capaces de concitar, sino tambin porque son impredecibles: el es- tricto cumplimiento de sus leyes no nos garantiza que escapemos a su castigo. La segunda sera el empeo por conseguir la quie- bra del vnculo social. Cuando decimos que las medi- das que implementa el gobierno de turno son antiso- ciales, hay que tomarse semejante juicio en su sentido ms literal. La poltica del actual gobierno no es antiso- cial porque perjudique los intereses ms evidentes de las clases populares, por mucho que stas constituyan, como se suele decirse en los ltimos meses, el 99%. Es antisocial porque responde con fdelidad a un sis- tema de ideas edifcado sobre la derrota inminente de lo social, un sistema que no alberga esperanza algu- na en las polticas de cohesin social porque juzga que esos esfuerzos estn condenados al fracaso, y que la so- ciedad que los acoge quebrar ms pronto o ms tarde. Puesto que se trata slo de una cuestin de tiempo, el dogma neoliberal proclama que no tiene sentido prolon- gar la agona del moribundo. Es obvio que el magma ideolgico neoliberal sita la iniciativa de los individuos en el centro de sus argu- mentos. Ahora bien, en especial en un contexto de cri- sis aguda como el que atravesamos ahora, el impacto de ese ideario entre las clases trabajadoras tambin fo- menta una forma voluntaria y pragmtica de desafec- cin, la poltica del slvese quien pueda, el desapego a toda forma de accin colectiva. El espectculo de la arbitrariedad del poder, sus cuitas por proteger tanto a los amos como a sus leales servidores, estimula antes que nada las aventuras individuales y por ello contri- buye a desactivar las luchas colectivas tanto ms que el miedo que inspira la arrogancia e impredecibilidad de quienes lo ejercen. Corremos el peligro de caer en el desnimo ante un nuevo atropello, de buscar refugio para evitar ser obje- to del capricho de quienes ejercen el poder en nuestro nombre. Como arrebato de fagrante injusticia, el in- dulto a los cuatro mossos pretende precisamente eso: recordarnos que ellos siempre estn al margen de la ley y socavar as nuestro compromiso con aquellos pro- yectos que pretenden impugnar un orden discrecio- nal e interesado. La contemplacin de las indulgencias que se prestan a s mismas las elites polticas y econ- micas, la obra de desgobierno de la cleptocracia, ali- menta nuestra indignacin pero tambin siembra du- das sobre nuestra capacidad para hacerle frente. Los indultos forman parte de una campaa de propaganda y terror, y constituyen un movimiento ms de una es- trategia disuasoria propia de los mtodos de contrain- surgencia. Se dira que nuestra perplejidad es el estado en que pretende sumirnos el encadenamiento de accio- nes injustifcables que, por el momento, tiene su punto y seguido en esa medida hiriente de gracia. Pese a todo ello, comida la moral y tentados a hacer la guerra por nuestra cuenta, lo peor que podemos hacer es dejarnos llevar por la melancola. El indulto, punto y seguido Con el escandaloso indulto concedido in extremis a los cuatro Mossos dEsquadra, declarados culpables del delito de tortura por la Audiencia Provincial de Barcelona, en virtud de una sentencia ratifcada y rectifcada por el Tribunal Supremo, el actual Consejo de Ministros confrma lo que en el fondo ya sabamos: que la impunidad es un lquido que se decanta siempre del lado de las oligarquas y sus cuerpos de seguridad. Como arrebato de fagrante injusticia, el indulto a los cuatro mossos pretende precisamente eso: recordarnos que ellos siempre estn al margen de la ley y socavar as nuestro compromiso con aquellos proyectos que pretenden impugnar un orden discrecional e interesado Las elites polticas y econmicas del Estado se blindan ante los eventuales perjuicios que les puedan acarrear sus propios desmanes Los indultos forman parte de una campaa de propaganda y terror, y constituyen un movimiento ms de una estrategia disuasoria propia de los mtodos de contrainsurgencia Illustraci/LolaGanchillo Bibliografia * Ponncia del Masala a la taula rodona Com es construeix avui la comunicaci al- ternativa, en motiu del 25 aniversari del Lokal celebrat a Can Batll, octubre del 2012. * Carlos Egia i Javier Bayn, Contrain- formacin: alternativas de comunicacin escrita en Euskal Herria, Likiniano Elkar- tea, 1997. * Rompamos el silencio, jornadas de lucha social, Ediciones devrame otra vez, Bar- celona, 1999. * Comit de suport a Ardi Beltza, Catalun- ya, 1999. MIGRANTS MASALA| GENER-FEBRER2013 EL MN AL REVS MASALA| GENER-FEBRER2013 13 12 LLIBRERIA RODS Compra i venda de llibres antics i revistes, gravats i postals Carrer dels Banys Nous 8. 08002 Barcelona. Tel: 933181389 aL Bogot, com tantes de Llatinoa- mrica, s dues ciutats en una, amb una gran segregaci urbana, refex duna profunda polaritzaci social entre rics i pobres. Per una banda, hi ha el districte fnancer i els barris del centre, ms o menys populars i ms o menys turstics; i, per laltra, una multi- tud de barris escampats per la seva descomunal geografa, i tamb els barris dinvasi, que po- pularment i per exten- si genrica del cas bra- siler anomenem faveles. s aqu on el contrast s ms gran respecte de la resta de la ciutat. Ciudad Bolvar s la Localidad 19, la zona dinvasi ms gran de Bogot, una autntica ciutat dautoconstrucci amb uns 800.000 habi- tants. s una rea ben visible des daltres parts de Bogot grcies a la seva altura i distingible per la seva fsonomia i el color vermells de les totxanes, que accentuen la seva alteritat. Les primeres construccions da- ten dels anys cinquanta del segle passat, quan simplantaren els primers chircales, factories semi- feudals de fabricaci de totxos ubi- cades en latifundis urbans perif- rics, els treballadors de les quals sinstallaven amb les seves fam- lies a les fnques a canvi de la se- va feina. Constituda majoritria- ment per poblaci desplaada del conficte intern colombi en les se- ves successives fases, Ciudad Bo- lvar t origen en uns primers as- sentaments a les zones baixes. Aquelles famlies eren vctimes del terrible perode conegut com La Violencia, que deix entre 200 i 300.000 morts i dos milions de des- plaats, una cinquena part de la poblaci del pas daleshores. Ori- ginada el 1948 amb lassassinat de Jorge Elicer Gaitn, hetero- dox candidat liberal de gran su- port popular destinat a guanyar la presidncia de la repblica, La Violencia es pot considerar com la primera fase dun conficte que sembla no tenir f i que arriba fns als nostres dies. Amb el temps, la zona baixa de Ciudad Bolvar ha anat mi- llorant, per els nous desplaats shan anat installant a les zones ms altes, ms precries i incmo- des. De fet, com acostuma a passar amb aquest tipus dassentaments arreu del mn, a part de concen- trar la pobresa i la marginalitat derivades de les desigualtats es- tructurals del capitalisme, Ciudad Bolvar est situada en els pitjors terrenys, sobre una falla geolgi- ca, la qual cosa ocasiona regulars esllavissades i la consegent des- trucci de cases. Per les millo- res en els assentaments ms ve- terans i la seva legalitzaci, com tamb acostuma a passar, no de- riven de les bones intencions de lajuntament sin de la lluita i les reivindicacions dels vens i ve- nes, que en determinats moments histrics fns i tot han comptat amb la intervenci de les guerri- lles, com ho testimonia el bateig dun dels barris amb el nom de Do- mingo Lan, el capell espanyol de lELN (Ejrcito de Liberacin Nacional). Perqu a les esmenta- des condicions de desigualtat es- tructural, a Colmbia cal afegir-hi lespecifcitat del conficte intern, que sembla reproduir-se eterna- ment, sovint en base a la defensa violenta dels interessos multina- cionals i dels dels seus benefcia- ris nacionals, causa freqent de desplaaments cap a la ciutat i per tant dengrossiment del volum demigrats. Ciudad Bolvar consta de molts barris, alguns dels quals ja for- men part del municipi ve de Soa- cha, ciutat que concentra actual- ment les invasions ms recents i problemtiques. Un daquests as- sentaments s El Oasis, amb pro- nunciats i depenent de lestaci enfangats o polsegosos pendents, que els autobusos pblics recorren amb sorprenent agilitat i freqn- cia. De poblaci negra afrodescen- dent desplaada del Choc i de Tu- maco, al Pacfc, El Oasis va rebre fa uns quants mesos la clida vi- sita dAntonio Girn Serrano, do- cumentalista madri- leny installat des de fa 2 anys a Colmbia. Enamorat de la gent, la cultura i la msica afrocolombia- nes, lAntonio volia conixer els barris populars de Bogo- t on viuen els seus desplaats. Aix el va dur a El Oasis, on va rodar un bo- nic documental que retrata la seva quo- tidianitat i particu- larment els anhels de nenes i nens per tenir un lloc on ju- gar, ballar, trobar-se. Aquest s largument del curtmetratge do- cumental que, amb petites dramatit- zacions, ens mostra la lluita per aconseguir un parc de jocs. Com diu el llibret illustrat del docu- mental: Per potser, per sobre de qualsevol altra cosa, El Oasis s una petita gran aventura cine- matogrfca que ens parla del po- der de la gent petita quan decideix fer les coses amb les seves prpies mans. El 7 de juliol del 2012 lAntonio va tornar a El Oasis per fer la pre- sentaci del documental als seus protagonistes. Lacompanyvem un grup damics i amigues i lequip dun programa de Canal Capital, la televisi local de lAjuntament de Bogot. Lescenari era un dels pocs so- lars que t la mai- nada per jugar i c- rrer; el context, una jornada de jocs i activitats que culminava a la tar- da amb la projecci de la pellcula. El resultat fou una entranyable estona, immortalitzada per Ca- nal Capital comabans ho havia fet lAntonio, un instant de gran con- trast en qu la duresa de les con- dicions materials quedava sufoca- da per lestmul dun protagonisme poc habitual. El dia abans havia caigut una granada explosiva i els carrers estaven infestats de poli- cies, per aquell dia no guanyava la violncia, sin lalegria del reco- neixement, entre la pantalla im- provisada on es projectava el flm i les cmeres de la televisi, en un espai guanyat per la quitxalla. Ni la pluja podia apaivagar les ria- lles i la brillantor als ulls de nens, nenes i mares. La vida del barri ens mostrava la seva millor ca- ra, lesplendor dun moment jois dels herois ignorats duna de les mil dures per belles histries de Colmbia. El Oasis o el protagonisme fuga duna poblaci desplaada de la selva colombiana als barris dinvasi de Bogot Un documentalista madrileny a Colmbia Antonio Girn Serrano va comenar la seva trajectria cinematogrfca amb el Laboratorio 3, ocupando el vaco, documental sobre la tercera edici daquest emblemtic centre social okupat de Madrid. Temps desprs culminava La voz a ti debida, una aventura professional ms arriscada sobre les fos- ses comunes i la recuperaci de la memria histrica a Espanya. El Oasis ha estat nominat recentment en la secci de millor curtmetratge als premis Macondo de lAcademia Colombiana de Artes y Ciencias Cinematogrfcas. A Colmbia tamb ha fet diverses incursions audiovisuals en la msica afroco- lombiana i ha realitzat En medio del Magdalena medio, un allegat dins la campanya internacional per lalliberament del defensor dels drets humans Da- vid Ravelo Crespo (davidravelolibre.org). Actualment treballa en un llibre i un documental sobre la lluita contra la impunitat i pels drets humans de lhistric Colectivo de Abogadas y Abogados Jos Alvear Restrepo (Cajar), que esperem veure estrenat a lEstat espanyol aquesta primavera. Aquelles famlies eren vctimes del perode conegut com La Violencia, que deix entre 200 i 300.000 morts i dos milions de desplaats Masala/ Califas Noche electoral: gan Obama. Era de esperar. Esa misma no- che me encontr con Stewart Lewin, lder afroamericano de East Palo Alto, que me abraz emocionado: Vamos a tener ac- ceso a la salud, como en tu tierra, donde no necesitas dinero pa- ra ser atendido, verdad?. Verdad a medias tuve que responderle. As era antes pero ahora nosotros estamos yendo hacia vuestro modelo. Se recorta el acceso a la sanidad y se privatizan la mayora de los servicios mdicos. No me lo creo dijo l, escptico pero si est claro que esto no funciona y es injusto. No podis volver atrs, sois un re- ferente para nosotros. Sin embargo, la reforma sanitaria impulsada por el gabine- te de Obama no es tal. Consiste en que las compaas de segu- ros no podrn rechazar darte cobertura como hacan hasta ahora si tenas problemas crnicos de salud o eras propenso a tenerlos pero, obviamente, estas mismas empresas se bene- fciarn de la ley, dado que, cuando se aplique, ser obligatorio pagar un seguro. Acceso a la sanidad, s, aunque abonando tu cuota obligatoria; muy lejos del concepto de salud universal que no deberamos perder a este lado del charco. En Estados Unidos, a fnales de la dcada de 1960, naci el concepto de Health Community Center al amparo de la lucha sobre derechos sociales que implantaron los Black Panthers en Oakland. Martha Escobedo, nutricionista y promotora de sa- lud de Ravenswood Clinic, nos habla sobre el tema: Damos co- bertura mdica a personas de bajos ingresos; la mayora, sin documentos legales y sin acceso a la sanidad. Les proporcio- namos un programa mdico y les explicamos los recursos que pueden obtener en el condado de San Mateo. Pero, sobre todo, lo importante es que sepan que existe una comunidad que lu- cha por sus derechos. Les animamos a que participen de ella a travs de los programas comunitarios de recuperacin de es- pacios pblicos, la creacin de huertos comunitarios o bien en los talleres de nutricin, cocina, agricultura orgnica, danzas o ejercicio. La salud tambin te la da el sentirte til dentro de tu comunidad. Yo, ms o menos, me puedo permitir pagar un seguro pe- ro comparo la atencin que me ofrecen y la que reciben mis pa- cientes y digo: Este servicio es mucho mejor que el mo, ms honesto, sin negocio de por medio y con una cobertura muy pro- fesional. Nuestros pacientes tienen asegurada la atencin pri- maria, odontolgica, oftalmolgica y nutricional. En Estados Unidos la salud es un negocio y el lobby de las compaas de seguros es enorme. El acceso universal a la sa- nidad no se puede convertir en algo de pago obligatorio. Casi 45 millones de personas en este pas no tienen cobertura mdi- ca. Y ahora les quieren proporcionar una pero a cambio de un precio, claramente en benefcio de las compaas. Nosotros no entendemos la salud desde ese prisma y seguiremos luchan- do por una visin ms comunitaria de la salud y por un acce- so realmente universal. Ahora nos damos cuenta de que los pa- sos que se han dado aqu durante los ltimos treinta aos son irrecuperables en el mbito de los derechos sociales. Con la sa- lud no se juega. Bob Evans pag su seguro de salud durante 35 aos. A los 65 le detectaron un cncer de hgado y la compaa le dijo que, sintindolo mucho, no entraba en su cobertura. Decidi seguir el tratamiento y perdi la casa, el coche, su empleo y prctica- mente a toda su familia, a la cual haba arruinado. Despus de dedicar toda su vida al trabajo, ahora pide y vive en la ca- lle. Miles de Bobs viven en las calles de ciudades norteameri- canas. ste es el precio que se paga por dar rienda suelta al ne- gocio de la salud. La salud como cuota obligatoria Illustraci/ Elenanogris En EEUU, a fnales de la dcada de 1960, naci el concepto de Health Community Center al amparo de la lucha sobre derechos sociales de los Black Panthers en Oakland CristinaFernndezBessa Observatori del SistemaPenal i elsDretsHumans Desde este verano llegan noticias difusas sobre la situacin de la valla de Melilla y en el Estrecho. Los medios han hablado de miles de inmigrantes esperando a saltar la valla en los aledaos de Melilla, de una nueva avalancha migratoria, etc. Qu tiene todo esto de cierto? Qu ha ocurri- do durante los ltimos meses en Melilla? Jos Palazn, presidente de la Asocia- cin Pro Derechos Humanos de la Infan- cia (Prodein) de Melilla nos lo cont en las Jornadas de Formacin, Refexin y Ac- cin sobre los Centros de Internamiento de Extranjeros, que se celebraron los pa- sados das 14 y 15 de diciembre en Bar- celona. Hemos recogido sus palabras y, a continuacin, os reproducimos un frag- mento de su intervencin, en la que expli- ca qu ha sucedido, por qu se dan estos hechos y en qu situacin se encuentran los migrantes que logran entrar a Melilla. Melilla es una ciudad del norte de fri- ca, de 14 km cuadrados, rodeada por una valla impresionante y horrible. Gente que ha estado en Estados Unidos o en Palesti- na dice que, como estructura, como muro, sta es la ms agresiva. La mayor parte de los inmigrantes que han entrado este ao a Melilla lo han hecho precisamente por esa valla. Esto ha sido una novedad pues- to que desde el ao 2005 no pasaba. An- tes llegaban con pequeos barcos o escon- didos en coches pero la novedad este ao no es que hayan llegado ms inmigrantes, como dicen los medios. El nmero de inmi- grantes que ha entrado a Melilla prctica- mente ha sido el mismo que en 2011, lo que ha cambiado es la forma de entrar: saltan- do la valla. Hasta 2011 la numerosa poblacin in- migrante que viva en Marruecos lo haca con una cierta tranquilidad: podan rea- lizar pequeos trabajos y no se les moles- taba mucho. Pero, a mediados de 2011, las cosas empezaron a cambiar: comienzan las redadas, detienen a gente y la expul- san hacia la frontera con Argelia, por Ou- jda. El gobierno marroqu presiona a los inmigrantes para echarlos de Marruecos y colocarlos en Oujda, que est muy cer- ca de la frontera de Melilla. Una vez all, los inmigrantes saben que no pueden vol- ver adonde estaban antes y buscan la sali- da natural, que es Melilla. Nosotros creemos con la perspectiva del tiempo que todo esto es un proceso absolutamente provocado, igual que pas en 2005. Cada vez que hay un cambio de gobierno en Espaa o se establecen nuevas relaciones entre el gobierno espaol y el marroqu se genera esta situacin: se utili- za el tema de la inmigracin como un arma para negociar. Eso es lo que ha sucedido en los ltimos meses. Todo esto coincidi con una Reunin de Alto Nivel entre Espaa y Marruecos [celebrada en Rabat el 3 de oc- tubre de 2012]. Nosotros creemos que no fue una coincidencia, creemos que esta si- tuacin, que ha terminado con cientos de heridos y decenas de muertos, fue provo- cada. Los inmigrantes vienen a Melilla y, cuando estn en la frontera, son presiona- dos por el ejrcito marroqu y llega un mo- mento en que, para escapar, no tienen ms remedio que organizarse en grupos para saltar la valla. El ciclo de Melilla La mayora son devueltos de forma su- maria otra vez a Marruecos. Si entran por sitios donde no hay poblacin que vea lo que est pasando, conforme lle- gan, los cazan pero no slo en el per- metro fronterizo, sino tambin por la ciu- dad, los detienen y los sacan otra vez por la valla. Echan a todos los que pillan, sean veinte o cincuenta. Recuerdo que, en agosto, un grupo de cien personas an- daba por la playa y, al da siguiente, ha- ban metido en el CETI (Centro de Estan- cia Temporal de Inmigrantes) slo a tres o cuatro, as que faltaban los dems, por lo que deban de haberlos echado. Los trasla- daron a la frontera, sin sa- ber su nacionalidad, sin sus nombres, sin saber si ha- ba demandantes de asilo, si eran mayores o menores, sin saber absolutamente na- da... Abrieron la puerta de la valla y se los expuls. No os quiero ni contar cmo los suele recibir la polica marroqu. En frica las cosas tienen otra dimen- sin; desde la Pennsula no nos lo podemos imaginar. Es una barbaridad. Una noche en que hubo un salto aunque nadie lo- gr pasar de cinco a siete de la madru- gada, yo, personalmente, vi y o cmo el ejrcito marroqu detena a los inmigran- tes, los esposaba, los mantena en el suelo y los golpeaba con bastones en los brazos y en las piernas para herirlos. Yo lo vi. Los inmigrantes nos cuen- tan que les rompen los huesos de las extre- midades para que no puedan andar. Estas situaciones se viven aqu. Despus los llevan a Argelia y se inicia otro ciclo. Y as has- ta que consiguen en- trar alguna vez y acceder a la comisara de polica, donde les rellenan una fcha, les toman las huellas y automticamente en- tran en el CETI de Melilla. Un albergue peor que un CIE El CETI depende del Ministerio de Traba- jo y Asuntos sociales. Se concibe como un centro para acoger inmigrantes y prestar- les los servicios sociales bsicos. Se le da la consideracin de albergue y esto tie- ne connotaciones importantes. Cuando en la Pennsula detienen a alguien y lo me- ten en un CIE, a los sesenta das, si no lo pueden devolver, lo sacan a la calle. Aqu en Ceuta y en Melilla, como es un alber- gue, no tienen esa limitacin temporal. Aqu hay chavales que se tiran seis aos y, igual que en un CIE, tienen absolutamen- te todos sus derechos restringidos. Dentro del CETI, por ejemplo, las familias estn separadas: hombres por un lado, mujeres y nios por otro. Durante dos, tres o cuatro aos no pueden tener vida familiar ni con- yugal, no hay intimidad, no pueden prepa- rarse su comida, no tienen sitios de espar- cimiento... [...] Los chavales, lgicamente, cuando consiguen pasar la valla, piensan que ya estn en Espaa, en Europa, pero se encuentran en ese centro con un rgi- men interno horrible. Es cierto que pueden salir pero la ciudad mide 7 km por 2 y no pueden marcharse de ella, no pueden tra- bajar, no pueden hacer nada. [] La conf- guracin jurdica, poltica y estructural de la ciudad es la de un centro de retencin, es una crcel con un patio grande, igual que un CIE. [] Los chavales, se encuentran de pronto en un sitio del cual no pueden ir- se porque no tienen derechos. Cuando es- tn en Marruecos pueden correr, escon- derse, escapar de los militares, huir de la polica... estn en ple- na lucha para conse- guir lo que quieren. Y cuando piensan que lo han conseguido, se encuentran en el CE- TI y no saben luchar contra ese encierro porque no tienen acce- so a nada. Por ejemplo, cuando llevan tres, cuatro o cinco aos, no pueden ni presen- tar una solicitud de residencia por arrai- go porque no se la admiten; el tiempo que pasan en Melilla no vale como arraigo. [] Fijaos cul es su situacin aqu que, dos veces por semana, en la puerta de co- misara, se ven de 100 a 200 personas que esperan para entrar a Extranjera y presentar una solicitud para irse volunta- rios a un CIE de la Pennsula. Llegan a estar tan afectados psicolgicamente que piden ir voluntarios a un CIE para estar all sesenta das y que se acabe el tema: que les expulsen o quedarse en Espaa. sa es la mejor alternativa que se les plan- tea aqu. Superpoblacin en el CETI Actualmente en el CETI de Melilla, que tiene capacidad para 470 personas, hay cerca de 900. Unas 50 o 60 salen cada se- mana con un salvoconducto [un permi- so de viaje para ir a la Pennsula y desde all volver a su pas de origen] o con desti- no a los CIE peninsulares pero en el CE- TI la gente est absolutamente hacinada. Y no es porque hayan entrado muchos ms que otros aos. La cuestin es que siempre procuran mantener el CETI en un nivel de ocupacin tal que, si entran 100 chavales ms, se sobresatura. Y eso vende mucho: En Melilla hay un problema, el CETI es- t superpoblado, los tenemos que rete- ner porque si no inundan Espaa!, ne- cesitamos ms dinero, hay que reforzar la valla, hay que ampliar el CETI... As que se trata de un negocio. Hay aos en los que apenas ha entrado gente, entonces se corta el tema de los salvoconductos, la sa- lida a los CIE y los dejan aqu cinco aos para que cubran la cuota sa de 450-500 que es necesaria para que el CETI se man- tenga operativo. Independientemente del martirio que puedan sufrir luego en la Pe- nnsula, en los CIE, con las exclusiones, etc., ste es el ambiente que viven los in- migrantes en esta ciudad. Qu pasa en la valla de Melilla? Cada vez que hay elecciones en Espaa o se establecen nuevas relaciones entre el gobierno espaol y el marroqu se genera esta situacin: se utiliza el tema de la inmigracin como un arma para negociar En Melilla, dos veces por semana, en la puerta de comisara, se ven de 100 a 200 personas que esperan para entrar a Extranjera y presentar una solicitud para irse voluntarios a un CIE de la Pennsula La confguracin jurdica, poltica y estructural de la ciudad es la de un centro de retencin, es una crcel con un patio grande, igual que un CIE Ilustracin/ MariaPons EL MN AL REVS MASALA| GENER-FEBRER2013 RESSENYES MASALA| GENER-FEBRER2013 15 14 Exposicions, sucs de fruita, batuts, pastissos, narguil, tes extics c/Joaqun Costa 36 Tel. 933014763 www.teterialaclandestina.com dilluns i dijous de 9 a 22h divendres i dissabtes de 10 a 24h diumenges de 11 a 22h Tel. 933190533 Baixada de Viladecols 2 bis 08002 Barcelona Masala La recopilacin de artculos y textos que componen este libro son fruto de la experiencia de Josep Alfons Ar nau como educador social durante casi toda su vida. Son, adems, un conjunto de refexiones sobre sus interven- ciones profesionales en instituciones de salud mental, servicios sociales, centros de atencin a la infancia y justicia juvenil (o como l sola decir, simple y llana- mente, hospicios). Adems de su vida laboral, Jau como muchas lo conocieron fue un luchador infatigable y, a travs de diversas publicaciones (sobre todo del boletn de con- trapsicologa El Rayo que no Cesa), charlas, jornadas, asambleas y colectivos, fue madurando su propues- ta intelectual: poner los conocimientos teraputicos y psicolgicos al servicio de los de abajo lo que l y ms compaeros denominaron contrapsicologa recupe- rando lo mejor de la tradicin antipsiquitrica. As, este libro consta de dos momentos: por un la- do, es un intento por colectivizar el conocimiento que Jau acumul como profesional y poner sus experiencias al servicio de quienes padecen y, tambin, de quienes pueden ayudarles desde este mbito (educadores, psi- coterapeutas, trabajadores sociales); y, por otro, es una radical y lcida crtica al sistema capitalista y al entra- mado teraputico. Por eso, los sabe- res que en este libro se ponen en comn van mucho ms all del mbito profesio- nal y constituyen un discurso contra los privilegios, las cla- ses sociales, la vio- lencia institucional y el control social. Jau era bastante ra- dical en este sen- tido: crea que era necesaria una revo- lucin social contra este sistema, que es la principal matriz productora de la en- fermedad y la exclusin. A su vez, hay un aspecto que no puede dejar de men- cionarse: los textos reunidos en este volumen y en es- te sentido son prcticamente nicossirven tambin como puente que enlaza las luchas antipsiquitricas de la dcada de 1970 y las prcticas de oposicin a la psi- quiatra que podemos encontrar hoy en el Estado. Para terminar, decir que este libro es tambin un pequeo homenaje a Jau, que nos dej hace algunos aos. En Masala tuvimos el placer de conocerlo y cola- borar con l. Jau crea en la premisa de que escuchar al otro es terapetico, esperamos que leerlo a l tam- bin lo sea. AurelioCastro La luz y el trabajo, advierte W.G. Sebald en Los anillos de Saturno, son lneas de desarrollo cuyos incrementos habran trazado una marcha paralela. Hoy da, cuando nuestra mirada ya no puede atravesar el plido refejo que descansa sobre la ciudad y su entorno, y retrocedo hasta el siglo XVIII, me maravilla la cantidad tan grande de per- sonas, cuando menos en algunos lugares, que ya en la po- ca de la industrializacin pasaban con sus pobres cuerpos casi una vida entera, enganchados a los arreos de los tela- res (p. 310). Han devenido entonces, las luces de la ciu- dad, el traje posindustrial del mundo, y el resplandor de los interfaces, el caballete de tortura donde nuestros cuer- pos lo tejen a diario? Las metforas (tambin las posfordistas) suelen darse de bruces con lo real, es decir, con los millares de cuer- pos que, an hoy, se someten mediante sus manos a la tasa de ganancia de la industria textil en alguna me- trpolis asitica o en Matar. Lo cual no reduce, no obs- tante, aquel plido refejo que detiene la mirada comn de una precariedad en los huesos. Como el cinematgra- fo, cuya escritura del movimiento alcanzaba a materia- lizar, la proyeccin es un mtodo del siglo XIX que se im- pone y declina en el XX: una criatura que ha envejecido demasiado, demasiado pronto. Ahora es un anacronismo, un zombi. Pero quiz resida en esta condicin de claros- curo liminar, adonde han ido a parar las ltimas ilumi- naciones de aquel astro decrpito, la capacidad de abrigo ante un mundo que se postula sin sombras, esto es, igual a s mismo. Se proyecta todava, en efecto, en los centros comercia- les. Pero se hace en continuidad al trabajo muerto; como un bufn en 3D que se cobra algunas risas complemen- tarias en el reino de las mercancas. Se sigue proyectan- do tambin, pese a todo, en ciertas asociaciones vecinales (por ejemplo, en la de Casc Antic un domingo al mes), en casas ocupadas o desde las asambleas de barrio que orga- nizan el movimiento 15M. A veces basta una pared blan- ca y un can. En tales ocasiones, se trata de conjugar a menudo una misma diferencia en suelo urbano; aquella que viene a deslindar segn otra economa de la luz la propiedad y lo comn, la plusvala y los cuidados, la gen- trifcacin y el derecho a la ciudad. Acaso proyeccin y lu- cha poltica describen, de resultas, una marcha paralela. Es la que evidencia y enuncia que, a fn de cuentas, hay sombras en el paraso. Jum Este pasado 25 de diciembre se cumplieron seis aos del falleci- miento del genial intrprete, m- sico y productor James Brown, un artista que tras- pas estilos musicales a lo largo de su rica trayecto- ria, y que prob tanto rhythm & blues y rock & roll en sus primeros aos de carrera, como soul o funk, con los que llegara a sus ms altas cotas de popularidad. Co- mo artista complejo y prolfco, James Brown atesora tal cantidad de proyectos, infuencias y colaboraciones, que es difcil hacerle justicia citando unos cuantos t- tulos o hits. Los primeros pasos de la carrera de Mr. Brown en la msica fueron de la mano de The Famous Flames, formacin inicialmente especializada en baladas, don- de nuestro protagonista fue fchado en 1954 como voca- lista principal. Introdujo nuevos bailes y juegos de pier- nas como elementos de su show y su aguerrida voz, que contrastaba con las voces suaves de los otros cantan- tes (como Bobby Byrd, Baby Lloyd Stallworth o Bobby Bennett), pona los pelos de punta en cada grabacin o directo. En esa poca, tanto sus grabaciones de estudio como en directo fueron para King Records y Smash Re- cords, dejando una treintena de referencias entre am- bos sellos. Pero si Brown es reconocido por algo en su trayec- toria, es por ser uno de los principales creadores e ins- tigadores de la msica funk, cometido compartido con la banda que le acompa a partir de 1970, tras dejar a The Famous Flames: hablamos de la arrolladora po- tencia sonora de The JBs, formacin por la que pasa- ron msicos que luego seran muy relevantes en sus ca- rreras en solitario como Fred Wesley, Bootsy Collins o Maceo Parker. Otras artistas que despuntaron al lado de James Brown fueron sus rabiosas coristas Lyn Collins, Vicki Anderson (tambin conocida como Myra Barnes), Anna King o Marva Whitney, que llegaron a disfrutar de pro- ducciones del propio James Brown a lo largo de lbumes pero, sobre todo, singles en solitario. Marva Whitney, con Its my thing (1969), o Lyn Collins, con Think (about it) (1972), dejaron para la posteridad tremen- dos singles, explotados sin piedad ms adelante en el mundo del rap. Pero fue Anna King la nica que consi- gui que Brown le produjese un lbum completo, Back to soul (1964). A lo largo de su carrera, Brown fue propietario de tres sellos discogrfcos en diferentes aos: Try Me Records, Bownstone Records y, el ms exitoso, People Records. La profusin de singles y lbumes, en stos y sus sellos anteriores, deja un ms que inabarcable cu- rrculum, digno de poner a prueba en Internet y sus buscadores y que desafa a la propia Wikipedia. Para cundo una JBpedia? Escritos contrapsicolgicos de un educador social, Josep Alfons Arnau Editadopor laBibliotecaSocial HermanosQueroyprimeravocal.org 2012, 198pgs. JB, los archivos ocultos Proyeccin Jau crea que era necesaria una revolucin social contra este sistema, que es la principal matriz productora de la enfermedad y la exclusin Introdujo nuevos bailes y juegos de piernas como elementos de su show y su aguerrida voz pona los pelos de punta en cada grabacin o directo Se proyecta todava, en efecto, en los centros comerciales. Pero se hace en continuidad al trabajo muerto; como un bufn en 3D que se cobra algunas risas complementarias en el reino de las mercancas Sombras en el paraso Editadopor laBibliotecaSocial HermanosQueroywww.primera- vocal.org, 2012, 198pgs. AritzNafarroa Els ltims esdeveniments a Palestina, amb la tercera de- rrota militar consecutiva dIsrael, la derrota diplomtica a lONU, el biaix ultradret de la poltica israeliana, que est mostrant sense maquillatges lapartheid en constant construcci des del 1948, i lauge de lislamisme arran de les diferents revoltes als pasos rabs, estan produint can- vis importants en el tauler descacs del Mixriq (lOrient Mitj). La tercera derrota israeliana Una derrota militar, en un conficte asimtric com el de lactual Palestina, s quan un exrcit no acompleix els seus objectius. Parlem de conficte asimtric quan una de les parts t una capacitat assassina aclaparadorament su- perior. Des del 1973 els enfrontaments han deixat de ser entre Estats per convertir-se en enfrontaments asimtrics entre lEstat dIsrael i diferents grups armats de resistn- cia: lOrganitzaci per lAlliberament de Palestina al L- ban dels anys setanta i vuitanta, Hesboll al Lban des dels vuitanta fns a lactualitat, o les diferents organitza- cions palestines a Cisjordnia i Gaza durant lltima d- cada. En aquests confictes asimtrics, els combats ideol- gics, meditics i organitzatius sn ms importants que els militars, com ja van mostrar les guerres del Vietnam o de la independncia dAlgria: malgrat les victries mili- tars dels exrcits nord-americ i francs, al fnal, es van veure obligats a retirar-se i acceptar la impossibilitat de vncer les nsies dindependncia i de llibertat dels po- bles. En el cas del conficte palest trobem diversos episo- dis en aquest sentit: les victries parcials israelianes del 1982, amb lexpulsi de lOAP del Lban; el quasi desman- tellament de la resistncia palestina a Cisjordnia entre el 2002 i el 2005; les derrotes israelianes parcials que su- posaren la retirada del sud del Lban lany 2000 i el fracs de les operacions dafebliment dHesboll lestiu del 2006; i les dues ofensives contra Hams a Gaza, la del 2008- 2009 i la de les ltimes setmanes. LEstat dIsrael no ha aconseguit el desmantellament total de la resistncia, i fns i tot, les organitzacions han sortit reforades a nivell ideolgic, organitzatiu i militar. En aquesta darrera ocasi, Hams ha guanyat en part la batalla meditica, a ms de mostrar que amb els seus mssils pot arribar a Tel Aviv i Jerusalem 1 . Malgrat que el seu lder militar hagi estat assassinat 2 , lacord de tre- va afavoreix Hams, impedeix els assassinats selectius i reobre parcialment el pas fronterer de Rafah. La derrota diplomtica A aquesta derrota militar hem de sumar-hi la derrota di- plomtica a lONU. Israel, com a fora colonial, ha jugat la carta del divideix i vencers entre Fatah i Hams, per aquest cop les dues forces sembla que han vingut a complementar-se. Mentre Gaza, governada per Hams, era sotmesa al bloqueig econmic i als bombardejos, Is- rael donava suport a Fatah, permetent lentrada de lajuda econmica internacional a Cisjordnia, governada per un exfuncionari del Banc Mundial, Fayyad. A canvi, lexrcit israeli i la policia palestina collaboraven amb els Estats Units i Israel, controlant les faccions opositores de la re- sistncia palestina. Per mentrestant la colonitzaci de Cisjordnia no saturava; fnalment, lampliaci im- parable dassentaments ha portat el govern de Fatah a iniciar una estratgia di- plomtica per pressionar Israel, amb el suport de la majoria de lAssemblea de lONU. A ms, la reorganitzaci dels palestins en comits po- pulars contra el mur i con- tra la colonitzaci incessant, amb ladopci destratgies de resistncia activa no- violenta i de BDS (Boicot, Desinversi, Sancions), amb creixent suport internacio- nal, han obligat Abbas a canviar com a mnim el seu discurs i la seva actuaci in- ternacional, almenys de cara a la galeria, fns i tot incor- porant les reclamacions del palestins del 48 i dels refu- giats en els parlaments davant lONU; est per veure si continuar defensant aquestes dues demandes. La caiguda de les mscares La negativa a aturar la construcci dassentaments a Cisjordnia, les poltiques del govern dextrema dreta for- mat pel Likud i per Israel Beitenu, la dretanitzaci crei- xent de lelectorat israeli segons les enquestes per a les properes eleccions del 22 de gener, i les ofensives contra Gaza, tot plegat est portant Israel cap a un possible inici dallament internacional, com a mnim a lONU. Desprs de la primavera rab, Israel ja no es pot presentar com a nic baluard de la democrcia a lOrient Mitj; la msca- ra democrtica est acabant de caure en les pressions dels grups de colons i en els discursos duns mitjans de comu- nicaci cada cop ms controlats per multimilionaris ultra- sionistes, comel fams Sheldon Adelson dEurovegas, pro- pietari del diari gratut Israel HaYom el ms llegit del pas, o com el tamb sionista i amic de Netanyahu, Ro- nald Lauder, president del Congrs Mundial Jueu, propie- tari de la multinacional de i del Canal 10 de la televisi is- raeliana. Aix, a Europa noms la Repblica Txeca ha votat en contra del reconeixement de Palestina com a Estat ob- servador a lONU. Fins i tot el Regne Unit, Frana i Es- panya van fer el teatre de cridar a consultes els seus am- baixadors a Israel desprs de lanunci de la construcci de lassentament E-1, que deixaria Jerusalem oriental a- llada de la resta de Cisjordnia, a ms de trencar el te- rritori de Cisjordnia entre el sud (Al-Khalil-Betlem) i el nord (Ramallah-Nablus). Aquesta mesura s teatral men- tre la Uni Europea no trenqui els acords econmics amb Israel. Per la campanya de BDS (Boicot, Desinversi i Sancions) encapalada per la societat civil palestina amb suport darreu de les societats civils del mn 3 comena a prendre volada i afectar Israel, on ja es comena a legis- lar contra qui donen suport a aquesta forma de lluita no- violenta. El terratrmol poltic rab Les revoltes rabs estan afectant el conficte palest. La situaci est canviant per la caiguda dunes dictadures que retricament utilitzaven el conficte per controlar la seva poblaci, per que desprs collaboraven amb Occi- dent, directament com a lEgipte de Mubrak, o com a la Sria dAssad, que permetia el trnsit darmes iranianes cap a Hesboll, per no deixava que els palestins actues- sin directament des de Sria, combregant aix amb lstatu quo que el mantenia en el poder. Els pobles rabs sempre han estat molt ms propers als palestins que els seus governants. Linici de la democra- titzaci daquests pasos pot fer que lanhel solidari dels pobles arribi amb fora i debiliti lhegemonia dels Estats Units, Israel i lArbia Saudita. Laliana entre els Ger- mans Musulmans egipcis de Morsi i Hams sorgida com a branca dels Germans Musulmans palestins seria pos- sible, aix com el suport de Qatar. Una mostra daquest canvi s lacord dalto-el-foc en lltima ofensiva. Est per veure si les condicions es compliran. Des de la treva di- versos camperols han estat assassinats, uns quants pes- cadors han estat detinguts i la repressi a Cisjordnia ha augmentat, amb desenes de detencions i assassinats de manifestants. Per, per la part rab encara queda molt de cam. El rgim saudita continua inamovible i collaborant amb limperialisme. El rgim siri es defensa com un gat panxa enlaire, morint matant, i el portaavions Eisenhower est estacionat davant de la costa sria amb un cos de marines de lOTAN a la frontera turca. Els avenos democrtics a Egipte i Tunsia shan convertit en un estira-i-arronsa en- tre els islamistes, lesquerra, els laics i les antigues for- ces del rgim. Per el que s indubtable s que hi est ha- vent canvis. 1-http://blogs.elpais.com/cafe-steiner/2012/11/israel-gana-la- guerra-pero-pierde-la-paz.html 2- http: / / www. nyti mes. com/ 2012/ 11/ 17/ opi ni on/ i srael s- shortsighted-assassination.html?_r=0 3-http://www.bdscatalunya.org/ Palestina a lONU, canvis al mn rab, eleccions i les derrotes assassines dIsrael La reorganitzaci dels palestins en comits populars contra el mur i contra la colonitzaci incessant, amb ladopci destratgies de resistncia activa no-violenta i de BDS han obligat Abbas a canviar com a mnim el seu discurs i la seva actuaci internacional En aquesta darrera ocasi, Hams ha guanyat en part la batalla meditica, a ms de mostrar que, amb els seus mssils, pot arribar a Tel Aviv i Jerusalem Aquest espai s per al teuanunci per noms 30 euros, collabora amb lautogesti del peridic Masala Masala no s la veu de cap entitat, ONG, secta o partit. Podeu collaborar amb articles, dibuixos, notcies, fotograes, poesies, entrevistes i en la distribuci. 8.000 exemplars repartits entre comeros, associacions, centres cvics i socials, biblioteques... Telfon de contacte: 629196170 masala@ravalnet.org www.masala.cat twitter.com/masalacv facebook.com/masalaciutatvella Ens pots trobar els dimarts de 17 a 21h a El Lokal (C/de la Cera, 1 bis) Aquesta edici sha tancat el 13 de gener de 2013 masala s barreja despcies Juli Peir Como esta seccin se recrea siempre en rememorar el pasado, creo que toca hablar del tema tan candente del independentis- mo. Y ms con la campaa que estn ha- ciendo tantos medios de comunicacin es- paoles (y madrileos en particular) en contra de la voluntad del pueblo de Cata- lunya a pronunciarse, perfecta para lle- nar una enciclopedia de los despropsitos. Decir que los razonamientos de muchsi- mos polticos son puro esperpento podra ser incluso divertido si no fuera porque esa ignorancia supina que demuestran hacia todo lo cataln tambin es de uso comn en sus maneras de gobernar. Y as nos va a todos, pobres de nosotros. Reducir sueldos a diestro y siniestro, ex- cepto los suyos, o destruir la sanidad p- blica para convertirla en un buen negocio para los amigos son prcticas habituales en un gobierno que, en la ltima encues- ta del CIS (Centro de Investigaciones So- ciolgicas, que depende de Presidencia), se ha ganado un suspenso total de la ciuda- dana. El presidente y sus ministros han obtenido el peor ndice de aceptacin en to- dos los aos de la mal llamada democra- cia, nombre que deberamos cambiar por el de neofranquismo. Pero volvamos al tema que nos lleva, que yo me enrollo. El ltimo y desterni- llante comentario que he ledo es el de un supuesto intelectual espaol que acusa a los catalanes de llamarnos falsamente ca- talanes cuando en realidad somos arago- neses. Si lo dice por m algo de razn tie- ne, puesto que mi padre naci en Zaragoza, aunque una imbecilidad de ese calibre no slo denota una clara estupidez, sino tam- bin una buena dosis de mala fe, por no de- cir algo peor. Cualquier nio de teta sabe que el nombre rimbombante de Corona de Aragn implicaba el dominio del Medite- rrneo y ah el Ebro daba poco juego. Que me enrollo. Total, que la divisin de Espaa en dos Estados con un nico rey nunca fue cosa buena para Catalua. El rey nico estaba en Castilla y los solda- dos eran castellanos, no hay que decir ms. Cuando se les empez a acabar el chollo de desplumar a los indios (desplume fsico y econmico, por supuesto), los reyes espa- oles, en su insensato delirio de ampliar un imperio que quedara en nada, miraron de nuevo a Europa e involucraron a Cata- lu nya en una guerra contra Holanda, y a la postre contra Francia, en la que Catalu- nya, contraria a la poltica de Felipe IV y su valido, el conde-duque de Olivares, no quera participar, pues slo poda traer po- breza al pas. Por otra parte, Olivares pre- tenda que el rey redujera sus reinos pe- ninsulares (rey de Portugal, de Aragn, de Valencia y conde de Barcelona) a uno solo, al estilo y las leyes de Castilla. El odio a los tercios y a los funciona- rios reales, que dio pie a la revuelta cono- cida como Corpus de Sangre, culmin en la muerte del virrey, Conde Santa Coloma, y posteriormente en la ms que probable muerte por envenenamiento del Conseller en Cap, Pau Claris, por los sicarios de Fe- lipe IV. Claris tuvo tiempo de proclamar la Repblica Catalana (16 de enero de 1641), bajo la proteccin y soberana francesa, pero fue una vida breve. Asediada Barce- lona por el ejrcito espaol, Luis XIII de Francia fue nombrado Conde de Barcelo- na y el ejrci- to galo derro- t al espaol en la batalla de Montjuc; pe- ro Catalunya, del bracete de los vecinos del norte, entraba de lleno en la guerra de los 30 aos, que se cerrara en 1652, con la prdida de buena parte de los territorios espaoles en Euro- pa. No obstante, Felipe IV sigui guerrean- do con Francia. La destitucin de Olivares, el hambre, la peste y la promesa del rey de respetar las instituciones catalanas, lleva- ron entonces a un entendimiento de la Ge- neralitat con el monarca, que en 1659 de- cidi frmar la Paz de los Pirineos. sta le obligaba a entregar los territorios del Ro- selln y parte de la Cerdaa, olvidando las demarcaciones establecidas por las consti- tuciones catalanas. Un siglo y medio despus, cuando Na- polen decide invadir Espaa y Portugal, su idea es incorporar Catalunya a Fran- cia porque sabe, como escribe en una carta que se conserva en el museo de Martorell, que los catalanes no quieren ser espao- les. Para ello da un trato preferencial a Catalunya e impulsa el uso del cataln pa- ra acercarse a la ciudadana. El pueblo asistir a un cambio de rol, soldados espa- oles por franceses, que en principio le se- r indiferente porque no entiende la len- gua de unos ni de otros. Pero Napolen no sabe que en el pas encontrar un enemigo implacable, mu- cho peor que la odiada soldadesca espa- ola: la Iglesia, que teme que el nuevo or- den traiga las ideas liberalizadoras de la revolucin francesa. Los curas inculcan en sus feligreses que los recin llegados son enemigos de Dios y ensalzan hasta el de- lirio las supuestas hazaas de los defensores de la reli- gin, como la del tamborile- ro del Bruc, que hizo huir a todo un ejrcito tocando un tamborcillo que reson en las montaas de Montserrat. Le- yenda ridcula pues las mon- taas de Montserrat no tie- nen eco y, encima, el ejrcito francs estaba muy bien in- formado y saba que no exis- ta ms enemigo que unos pocos guerrilleros, aunque buenos conocedores del te- rreno y de los puntos ade- cuados para esconderse. Por cierto, los franceses no huye- ron; se retiraron y esperaron a que mejorara el tiempo pa- ra arrasar unos cuantos pue- blos de los alrededores como escarmiento. En 1812, Napolen incor- pora Catalunya al Imperio francs, y la Iglesia, a pe- sar de su fuerza aparente, no consigue que Barcelona se rebele contra el invasor que califca de demonaco. Las ideas liberales y la ma- sonera ya haban calado en la poblacin, que desprecia- ba a la soldadesca france- sa (las tropas se hacen odia- bles en todas partes) pero no la vea peor que la castellana; no se haba perdido tan- to con el cambio. Sin embargo, muy pron- to el emperador necesit el ejrcito que te- na en Espaa para luchar contra Austria, que entonces jugaba en primera divisin, no como Espaa. Devolvi el rey espaol a Madrid y ste le correspondi con la ayu- da de sus destacamentos para proteger- lo de los guerrilleros y hacer as un viaje de vuelta ms rpido. La verdadera gue- rra estaba en Europa, y en Espaa slo haba un pas desolado desde mucho antes de que Napolen lo pisara, y con la mente puesta en la Edad Media, donde an se- guimos en tantas cosas. De todos modos, mi intencin no era dar aqu minilecciones de historia, sino dejar claro que la animadversin de los catala- nes a lo que nos llega del otro lado del Ebro viene de lejos. Aunque tambin he de apuntar que soy testigo directo de unos aos en que esas diferencias parecan haberse superado y pensbamos, incluso, que podramos hacer todos juntos un pas unido y puesto al da. Fue en la dcada de 1970, con el (aparen- te) fn del franquismo y el (aparente) inicio de la democracia, cuando el pueblo espa- ol, Catalunya incluida, despert de cua- tro dcadas de pesadilla y quiso reconver- tirla en un sueo de libertad. La pasin independentista de Catalunya no es cosa de hoy La campaa que estn haciendo tantos medios espaoles, y madrileos en particular, en contra de la voluntad del pueblo de Catalunya a pronunciarse, es perfecta para llenar una enciclopedia de los despropsitos Mi intencin no era dar aqu minilecciones de historia, sino dejar claro que la animadversin de los catalanes a lo que nos llega del otro lado del Ebro viene de lejos Regnorum Hispaniae nova descriptio, Willem Blaeu, 1631 Monumento al tamborilero del Bruc, en Barcelona; un hroe inexistente que nos quieren colar en la historia