1

Oriol.indd 1 12/9/06 08:59:17

2
Coneguem Oriol Martorell...
...des de la famlia
EnCantats de la vida, Un perfum etern, mida familiar. Lul Martorell
...des de la Coral Sant Jordi
Un simbol: Oriol Martorell i la Coral Sant Jordi. Xavier Montsalvatge (1991)
Des de un excantaire. Salvador Alsius
La Coral Sant Jordi, desprs de lOriol. Llus Vila i Casaas
1966: Carta de Pau Casals a Oriol Martorell.
...des del mn de la msica
Oriol Martorell, lamic Antoni Ros Marb
El paper de lOriol en el mn coral catal. Pere Arts
Oriol Martorell i la seva inuncia en la vida associativa catalana i internacional. . Llus Gmez
Recordant lOriol... Llus Farreny
...des del mn poltic
Paraules amb motiu del X aniversari de la mort dOriol Martorell.
Pasqual Maragall, M.Hble. President de la Generalitat de Catalunya M.Hble. President de la Generalitat de Catalunya
...des de lescoltisme i el mn religis
Oriol Martorell, escolta i cristi. Llus Saumell

...des del mn de la pedagogia musical
LOriol, mestre. Dolors Bonal
Oriol Martorell, catedrtic. Xose Avioa
Edita: Moviment Coral Catal
Coral Sant Jordi
Maqueta
i composici: Enric Rovira
Imprimeix:
Amb lajut de: Generalitat de Catalunya
Departament de Cultura
Oriol.indd 2 12/9/06 08:59:17
3
EnCantats de la vida
Un perfum etern, mida familiar
per Lul Martorell,
en nom de la famlia Martorell i Solanic
El millor, com ens arrossegava sempre als seus viatges, per
aqu i per all, enCantat de la vida, en famlia. Ho preferia.
Moltes vegades amb cotxe un 2 cavalls fet caldo que amb
prou penes es deixava conduir Alps amunt ns als racons
ms escarpats o si no, amb els megaautocars que etava el
Ciscu per als viatges de la seva estimada Coral, en famlia,
tamb. De fet i a la prctica, la Coral va ser la nostra autntica
germana gran. Per cert, que a la nostra famlia sempre sha
pronunciat Coral amb o, i no Cural, amb u, aneu a saber per
qu. El seu perfum personal, potser?
La devoci del meu pare per la Coral i per la seva famlia era,
senzillament, tan gran com la seva passi per qualsevol de les
realitzacions fetes i pensades per lHome i la Humanitat en
general. Des de la melodia ms delicada ns a la construcci
del tnel ms sosticadament modern, tot era important i
tot podia ser transcendent. El seu humanisme integral va
impregnar tota la nostra infantesa, i ja ms crescudets ho
va continuar fent. I desprs de mort, ara fa 10 anys ja?,
potser encara ms. La presncia del seu perfum
Lgicament, els diners eren el de menys. Ell tractava amb
emocions profundes, amb moments i amb estats de lesperit.
En broma, quan desprs de dinar es retirava a descansar ens
assegurava que tenia una cita seriosssima amb la meditaci
transcendental. Semocionava davant de tantes coses! Tots els
que hem cantat sota la seva direcci hem pogut veurel plorar
dalegria en mig dun petit assaig feixuc o al nal dun gran
concert memorable. Podia arribar a deixar-shi 2 quilos de
pell i nima en cada gran concert! I com ens en donava les
grcies amb la mirada encesa, un a un, abans de girar-se cara
al pblic per agrair els aplaudiments.
El seu tpic perfum geners
Tamb a la Universitat on no va parar ns aconseguir
introduir-hi lestudi i la histria de la Msica perqu, per ,
deixs de ser la parenta pobra del departament dart els
seus alumnes anaven a sentir-lo pel seu entusiasme i la seva
quasi fantica passi musical, per com era feli parlant
dels Moments Claus, del seu adorat Mozart o de qualsevol
passatge del Llibre Vermell, el de Montserrat. Per com ho
encomanava. De gran, mhe trobat exalumnes que, en saber
que era lla seva, mhan confessat que va ser un veritable
mestre ms que un professor i que els havia aconseguit
despertar les emocions ms viscerals, subtils i amagades.
Amb aquell seu perfum de despistat
Coneguem Oriol Martorell...
...desde la famlia
Oriol.indd 3 12/9/06 08:59:17
4
Pares, germans, lls, nebots, amics, cantaires, alumnes
tots en la gran famlia, vam acceptar el seu lideratge i el vam
mimar. La seva Montserrat, la nostra mare, la que ms, va fer
possible la seva personalitat ms artstica i bohmia. Sempre
a punt, alimentant la gura del Pare Important que Voldria
ser aqu amb Vosaltres per que no Pot perqu la Feinaaada
no el Deixa Noms li retreia que no sengreixs. Diran que
no et cuido ni talimento b, es queixava.
A mi, em va fer feli i lliure. Em va estimar i es va deixar
estimar. El trobava molt atractiu i interessant. Tanco els
ulls i el veig desmelenat com era, un dia, dirigint, i tots els
membres, petits i grans, de la seva famlia hi rem, all,
seguint el moviment i lexpressivitat de les seves mans. El
seu pare, els seus germans, la dona, els lls, alguns nebots
Era una Passi segons Sant Mateu, al Palau. Una veritable
comuni de lEsperit, ja sabeu com apinya fer msica, junts.
Oriol.indd 4 12/9/06 08:59:19
5
I com satisf i com assossega lnima.
I quan ens posava Els Segadors destranquis i molt uixet,
sobretot que no ho sentissin els vens, en un disc prohibit de
canons republicanes que havia trobat a Frana, i ens parlava
de Companys i de Pau Casals. I quan vaig voler passar el
meu primer cap de setmana fora de casa, amb amics, i la
meva mare no ho veia clar perqu encara no coneixien els
amics en qesti, ell, que passava pel costat, amb un simple,
sincer o ingenu Per a la nostra lla s que la coneixem, oi,
Montserrat? va resoldre lafer dun sol cop. I vaig estrenar-me
en caps de setmana grcies al seu genial estil de perfumar.
Poc desprs de la seva mort, francament trista, vaig viatjar a
Cuba. Noms arribar, un amic cub em va preguntar qu em
passava. Li vaig dir que el meu pare acabava de morir. Ah,
o sea que lo conociste? Tremenda suerte, mija! I tenia ra.
Poder-lo recordar i enyorar em va donar forces i em vaig
animar. I crec que ja per sempre continuar animant-nos i
alegrant-nos, i nosaltres, enCantats de la vida. De la seva i de la
que ens ha donat. Un perfum per a tots, mida familiar, vaja.
Per aix, a la famlia, estem tan satisfets daquest homenatge,
de poder comptar amb Tots vosaltres, amb la mateixa Msica
redemptora que ens va unir, amb les mateixes emocions a
or de pell, la mateixa passi desbordant i el mateix estil
amb qu lOriol ens va voler perfumar. Per acabar, doncs,
com feia ell posant-se les ulleres al cap, noms tres coses. La
tercera, grcies, moltes grcies.
Oriol.indd 5 12/9/06 08:59:19
6
Un smbol: Oriol Martorell i la Coral Sant Jordi
(1991: article per al llibre Oriol Martorell i la Coral Sant
Jordi) Xavier Montsalvatge
Quan la Coral Sant Jordi ja ha celebrat bastant ms de
mil concerts, no podem menys que evocar la decisiva
transcendncia que Oriol Martorell i lentitat per ell instituda
i dirigida han tingut al llarg de 44 anys, com a instituci
representativa dun dels aspectes primordials de la cultura
catalana dels nostres dies.
Els valors de la Coral Sant Jordi en lmbit musical han
estat prou reconeguts perqu calgui fer-ne aqu lapologia,
que, tanmateix, seria ben merescuda. All que potser no
sha ponderat a bastament s qu ha representat la presncia
dOriol Martorell al capdavant daquest grup de cantaires
que, amb admirable decisi i perseverana, han secundat les
seves iniciatives. Ell ha portat la Coral a collaborar amb els
ms importants conjunts instrumentals i els ms illustres
directors i a fer-la partcip dels esdeveniments ms rellevants
de lactual procs de revitalitzaci de tot all que representa
la realitat catalana present.
I aix ho ha fet amb tanta fermesa com consideraci
exquisida per tot el que podia no convergir plenament amb el
seu criteri. Aquesta coincidncia de nitidesa ideolgica de
profundes conviccions i duna udesa desperit que li han
perms lliurar-se no solament a la msica en tots els seus
parmetres, sin a tot el substrat ideolgic que sen podria
derivar ha fet dOriol Martorell un exemple dintegritat,
una persona, un artista extraordinari i, en tots els sentits,
irreemplaable.
Coneguem Oriol Martorell...
...des de la Coral Sant Jordi
Oriol.indd 6 12/9/06 08:59:20
7
Des de un excantaire
Salvador Alsius,
periodista

Mai no em faria soci dun club en qu admetessin gent com
ara jo.
Aquesta frase atribuda a Groucho Marx jo lhavia adaptada
ms duna vegada per referir-me al meu ingrs a la Coral Sant
Jordi. Era una manera dexpressar la barreja de sorpresa i
dafalagament que em va causar saber que mhi havien volgut.
Val a dir que em defensava prou b pel que fa a lemissi de
veu, per era plenament conscient de lescassetat dels meves
habilitats a lhora de solfejar.
Quan ja portava algun temps incorporat al grup vaig anar
sabent que les admissions depenien conjuntament del director
i duna mena de junta directiva, que sempre havia sigut
coneguda com lequip. LOriol hi feia el seu paper amb svia
mescla duna actitud dialogant i de lautoritat imprescindible
perqu una formaci musical funcioni. I en el captol de
noves incorporacions ell hi introdua factors humans que
anaven molt ms enll de la pura tcnica musical.
LOriol vetllava perqu la Coral Sant Jordi fos per davant de
tot un conjunt de persones que, ultra gaudir fent una activitat
artstica, compartissin un dring hum, una manera de fer. No
es tractava pas duna sintonia poltica, ideolgica o, menys
encara, religiosa. Simplement, el seu lideratge aglutinava
individus que, malgrat ser ben diversos pel que fa a maneres
de veure el mn i de viurel, formvem un grup hum amb
una cohesi molt especial. I aix havia de repercutir tamb,
nalment, en els resultats musicals.
No era aquest lnic aspecte en qu lOriol demostrava tenir
uns dots psicolgics especials. Als assaigs la dosicaci que
aconseguia entre limprescindible ensinistrament tcnic i el
gaudi que esperen uns cantaires amateurs era tal que mai no
arribvem a avorrir-nos. I pel que fa als concerts, tenia una
traa especial en la confecci dels programes: conjugava amb
molt de senderi obres innovadores i clarament avantguardistes
amb aquelles de tota la vida que a molts pblics els feia bo
descoltar. Tenia una rara capacitat per posar-se a la pell del
Oriol.indd 7 12/9/06 08:59:21
8
pblic i saber perfectament en cada ocasi qu calia dir o
quin era el bis ms adequat.
I tantes coses ms que us en diria... No incidir especialment
en la seva bonhomia i en labast dels seus coneixements, tan
musicals com de tota mena, perqu suposo que ja els teniu
presents o que hauran sigut ms ben glossats per altres. Ja que
mhe embrancat en la seva capacitat de penetraci psicolgica,
deixeu-me que acabi amb un detall que els cantaires de totes
les poques recordaran tan b com jo. Em refereixo a la cura
que tenia en la collocaci de tots i cadascun dels components
de la coral en els concerts. Duna part hi havia all de fer-
nos cantar barrejats, s a dir, no agrupats per cordes. La
veritat s que aix, quan thi acostumaves, et feia cantar ms
cmode i millor que si estaves acomboiat noms pels de la
teva mateixa veu. En qualsevol cas, em sembla que lOriol
trobava un especial plaer a pater moltes persones del
pblic que jutjaven especialment meritria aquella disposici
fsica del cor. Per, a ms, per a cada ocasi sinventava una
alineaci diferent, i de vegades amb canvis de lloc a mig
concert, com fan ara els entrenadors dels equips de futbol.
Els criteris que usava lOriol per decidir les collocacions eren
inescrutables. En una ocasi alg li va preguntar per qu en
uns quants concerts seguits havia posat de costat dues de les
noies que tenien ms fama de xerraires. La seva resposta va
ser antolgica: Ms mestimo que xerrin dues, abans que no
ho facin quatre.
La Coral Sant Jordi, desprs de lOriol
Llus Vila i Casaas, director de la Coral Sant Jordi
Quan ara, a deu anys de la mort de lOriol i des de dins
de la coral, pensem sobre qu fou la Coral Sant Jordi amb
lOriol Martorell, ens sentim aclaparats per haver adquirit la
responsabilitat de ser-ne els continuadors. Una tasca de tal
magnitud, a la vegada humil i grandiosa, familiar i universal,
compromesa ns a la medulla amb una problemtica de pas
i amb un ideal artstic, s massa nica, personal i acabada
com per pretendre ser-ne el continuador. Potser seria millor
dir-ne hereus.
Sigui com sigui els membres que congurem actualment la
coral tenim el repte, el gran repte de saber seguir endavant,
com a nous portadors daquest nom. Quan li preguntaren a
lOriol: Qu ser la coral sense tu? (perqu, recordem-ho, ell
va deixar la coral en plenes facultats, ja que segons ell ms
val mitja hora abans que cinc minuts massa tard), i va dir:
Desitjo molt sincerament i molt profundament que sigui
millor, per que sigui diferent. Magradaria que hi hagus
unes coses que no es perdessin i que no canviessin; per la
persona que naga la responsabilitat ha de fer el seu cam. I
de fet s el que aquesta nova Coral Sant Jordi est intentant
fer des de fa ms de quinze anys. La coral, lltim ll de
lOriol a marxar de casa, ha de seguir el seu cam, i de fet ho
est intentant fer des de fa ms de quinze anys, amb els seus
encerts i entrebancs, una mica a les palpentes, per amb una
enorme illusi i un orgull fora mida.
La Coral Sant Jordi dara t la vista fermament posada en
el futur per sap molt b don ve, on t posades les arrels i
quina s la seva herncia i el seu deute amb el seu fundador.
Cada vegada que anem a cantar sigui on sigui, prop o lluny
de casa, i veiem el nom de la Coral Sant Jordi escrit en els
cartells i en els programes de concerts, cada vegada que ens
asseiem per assajar envoltats de tants records i danys viscuts
amb ell, no podem ni podrem mai deixar devocar el nom
de lOriol.
1966: Carta de Pau Casals a Oriol Martorell
Sr. Oriol Martorell
Barcelona
Estimat amic:
s tan viva en mi, encara, la impressi que va produir-me
la magnca interpretaci que la Coral Sant Jordi de la
vostra direcci va donar en el Festival de Prada, que sento
la necessitat de repetir-vos per escrit all que ja vaig dir-vos
de paraula.
Laudici fou de primera qualitat i fervorosa. I la meva emoci
fou doble en constatar que, a desgrat del que ha passat al
nostre pas, hi ha homes com vs i nuclis com els vostres
cantaires que mantenen amb tanta dignitat les essncies
artstiques de Catalunya.
Una abraada,
Pau Casals
Oriol.indd 8 12/9/06 08:59:21
9
Oriol.indd 9 12/9/06 08:59:21
10
Oriol Martorell, lamic
per Antoni Ros Marb
Quan haig de parlar de lOriol, el ms important, per a mi,
s dir que va ser un gran amic.
s una daquelles persones la imatge de les quals es va
engrandint amb el pas del temps. Ara far 10 anys de la
seva mort i, en el transcurs del dia a dia, es van evocant i
reproduint els records de tantes i tantes coses i moments que
ens van unir.
LOriol va ser un gran comunicador, no sols en lexercici del
culte duna amistat que enriquia, unia i desenvolupava lentesa
de persones de molt de diferents taranns i dedats molt
diverses, sin en totes les seves activitats i manifestacions.
Era un msic de natura extraordinria, capa, podrem dir, de
fer cantar les pedres. La gran expressivitat del desplegament
dels seus braos feia que la gent cants amb tot el cor i amb
tot el sentiment duna col.lectivitat que vol expressar-se.
Al llarg de la meva vida ja una mica considerable he
tingut a prop persones inoblidables, sempre presents en
lesperit. LOriol hi s sempre.
En aquests moments, mentre preparo un nou enregistrament
dEl Giravolt de Maig, la personalitat del Mestre Toldr
sengrandeix juntament amb la de lOriol i amb la del grup
electe de personatges que mhan deixat la seva empremta per
a sempre.
Precisament, pocs dies abans que sacompleixin els 10 anys
de la mort de lOriol, en far tamb 10 de la de Sergiu
Coneguem Oriol Martorell...
...des del mn de la msica
Oriol.indd 10 12/9/06 08:59:22
11
Celibidache, que tant estimvem tots dos. Tinc sempre
davant meu, damunt del piano, una fotograa que em va
fer a mans la Maria Martorell; acabem de sopar desprs de
la memorable versi dels Salms de Stravinski que el director
romans va dirigir al Palau de la Msica i lOriol dirigeix
els seus cantaires mentre Celibidache i jo ens el mirem amb
atenci i afecte... s una evocaci constant de moments
de la nostra histria personal que ens fa vius i presents els
sentiments de reconeixement ms nobles envers aquelles
persones que hem estimat i que tant ens han aportat amb la
seva amistat i la seva saviesa.
Oriol.indd 11 12/9/06 08:59:29
12
Oriol.indd 12 12/9/06 08:59:33
13
El paper de lOriol en el mn coral catal
per Pere Arts
En els seus inicis amb la Coral Sant Jordi (1947) signic
un revulsiu en la forma dentendre el fet coral en relaci a
poques anteriors.
Aquesta nova forma es concret en entitats defectius numrics
ms reduts, en cantaires de major formaci musical, amb
incorporaci de nou repertori, amb freqents sortides a
lestranger amb tot el que aix suposava de contrast amb el
que es feia al nostre pas.
Ben aviat, tamb es fu patent la dimensi collectiva
amb altres entitats corals, especialment en les audicions
simfnicocorals. Una dimensi collectiva que es concret en
Trobades i Aplecs.
Aquesta dimensi sincrement amb el lideratge al si del
Secretariat dels Orfeons de Catalunya, en la presidncia de
la Federaci Catalana dEntitats Corals, en lintent no
reeixit de crear una federaci coral espanyola (COACE),
com a cofundador i vicepresident durant molts anys de la
Federaci Europea de Joves Corals, avui Europa Cantat, i
com a vocal de la Federaci Internacional per a la Msica
Coral.
I si aquestes accions propugnaven laliaci nombrosa de
les entitats, ben aviat es fu inexi en la qualitat dels cors,
per aconseguir la qual mald perqu se celebressin cursets
formatius a tots els nivells.
Tamb, lluny de laspsia, reclam sempre un profund
arrelament al pas, tal com ho demostra el seu escrit La
nostra profunda i ferma catalanitat, assumit com a propi
pel SOC.
Mirant el futur, auspici la creaci de corals infantils i don
suport i orientaci al Secretariat de Corals Infantils de
Catalunya.
En denitiva, amb els seus fets fu bona aquella dita molt
generalitzada que proclama una trilogia de grans gures
corals al nostre pas: Clav, Millet, Martorell.
I tot aix, recolzat en una profunda, per crtica, fe cristiana,
de la qual mai no fu ostentaci per que tampoc no amag,
com ho demostra el seu servei, durant molts anys, conduint
els cants dominicals en la Comunitat dels Caputxins de
Sarri de Barcelona.
Msic expert i obert sempre a lexterior, catal de soca-rel i
conseqent i cristi convenut i crtic alhora.
Tot un exemple per als cantaires i directors de les entitats
adherides a la nostra Federaci.
Oriol.indd 13 12/9/06 08:59:34
14
Oriol Martorell i la seva inuncia en la vida associativa
catalana i internacional
Llus Gmez
President del Moviment Coral Catal
...cantar b una can hauria de ser quelcom tan natural
com caminar, dormir, treballar o pregar...
Pierre Kaelin (LArt Choral)
Amb aquesta frase acabava lltima pgina de la darrera revista
publicada de la ROC (Revista dels Orfeons de Catalunya)
que inici el seu cam el novembre del 1964. Crec que shi
resumeix molt b lesperit de LOriol en el desenvolupament
que volia per al Cant Coral a Catalunya.
LOriol, home inquiet i que estimava profundament el seu
pas, va iniciar amb la seva colla damics de la Coral Sant
Jordi, el 1947, una represa que no noms seria protosa
per al seu Cor, sin que amb la seva generositat la va fer
arribar a tots els racons del cant i la cultura, mitjanant la
seva participaci directa en tots els fets que van succeir a
partir de la romeria dels Orfeons a Montserrat, lany 1956.
Fets que van fer possible la represa del nostres cants i la vida
federativa, desprs de la Guerra Civil.
El 1959 assisteix a la reuni preparatria per a la constituci
del Secretariat dOrfeons a Montserrat i el 1960 ja forma
part de la primera comissi permanent del S.O.C.
LOriol, amb la Coral Sant Jordi, particip el 1955 al
Concurs dArezzo i com a conseqncia de les coneixences
(desprs amistats) fetes a la ciutat italiana, els 1956/59/62
(i posteriorment altres vegades com a director de taller i del
cant com) prengu part a les Choralies d Coeur Joie,
organitzaci coral francesa que LOriol va estimar sempre i
que va tenir com a exemple per endegar la vida associativa a
Catalunya.
El 1958 va assistir, amb la Coral, a la Setmana Cantant de
Charleroi, any de lExposici Universal de Brusselles; i,
fruit de tots aquests intercanvis i contactes internacionals,
el 1960 lOriol assisteix a Ginebra a la reuni on es fund la
Federaci Europea de Joves Corals (FEJC) Europa Cantat,
amb la ta dunir la joventut europea grcies al cultiu del
cant coral; en va formar part, com a vicepresident, ns a la
seva mort, aix com tamb va ser present a la fundaci de la
Federaci Internacional per al Cant Coral, de la qual va ser
vicepresident i, desprs, vocal.
Daquesta situaci a Catalunya, a Europa i internacionalment,
lOriol ens aport tot all que ell trob que era positiu i adient
per a la millora i el treball dels nostres cors, i all que es cou
a Europa i al mn, com iniciatives de millora del cant coral,
cursos amb directors interessants Pierre Kaelin, Christian
Wagner, etc. Tot ens ho fa arribar immediatament amb la
seva tasca ininterrompuda al S.O.C.
Al 1964 es crea la Revista dels Orfeons de Catalunya, que
lOriol transforma en un vertader rgan de difusi dels
corrents europeus dins de Catalunya. El 1965 el SOC passa
a denominar-se ROC, i les comissions queden substitudes
per lequip redactor i directiu, on lOriol segueix la seva tasca.
Shi proposen, per primera vegada, el programa com i els
aplecs comarcals (futur embri de les delegacions comarcals).
LOriol den clarament que lessncia del programa com
no havia destar en funci dun aplec, sin que tenia un
sentit ms ampli i profund, com a eina de treball per a dos o
ms entitats sempre que volguessin fer un treball plegades i
desfor collectiu.
Labril de 1966 organitz a Barcelona una activitat de la
Federaci Europea: una Setmana Cantant, amb 150 cantaires
vinguts dAlemanya, Frana, Blgica, Sussa i Barcelona per
fer arribar a directors i cantaires catalans uns altres corrents
de sensibilitat i de treball, com a enriquiment en directe i
amb coneixement daltres realitats.
El 1967, lOriol denia amb claredat la ROC com a
continuaci de la Germanor de Orfeons, per marcava
tamb una diferencia: La Germanor es basava en la forta i
indiscutible personalitat de Llus Millet i de lOrfe Catal....
en aquells moments histrics. Avui, aquests factors han
canviat radicalment... ara shauria de basar, abans que tot, en
els aspectes nacional i musical... Del primer ara no sen pot
fer bandera...aix doncs ens queda la problemtica musical...
Oriol.indd 14 12/9/06 08:59:34
15
Podem seguir tranquillament pel cam daquests ltims anys
o plantejar-nos quins daquests problemes crucials podem
intentar de resoldre de com acord i de manera collectiva...
No siguem esclaus de la part externa duna tradici de la
qual, per altra part, ens sentim deutors tenint-la ben present i
centrem la nostra preocupaci en el viure actual, la manera de
ser actual, en la sensibilitat, la mentalitat i criteris actuals.
El 1968, lany Fabra, mnium Cultural crea una secci
titulada Secretariat dels Orfeons de Catalunya i lequip duna
revista. LOriol shi implica i passa a ser lequip directiu del
nou SOC. Comena una etapa que desenvolup totes aquestes
propostes de treball, tot arrelant-se ms al mn federatiu i a
un nou context social que comena a desfermar-se els anys
60 a Catalunya.
El mateix 1968 sinicien les noves delegacions comarcals
(Terres de Lleida, Bages i Bergued, Peneds, Valls,
Maresme, Girons, Osona, Tarragona, Pla de Llobregat...),
apareix la Circular mensual a ms de la ROC, els cursos
de direcci, el programa com, linici de la creaci dun
Secretariat de Corals Infantils (que havia fet una primera
trobada el 1967)...
Desprs van venir moltes ms coses, entre daltres, els
Oriol.indd 15 12/9/06 08:59:35
16
Oriol.indd 16 12/9/06 08:59:36
17
documents de reexi escrits o impulsats per lOriol, com
Per una profunda catalanitat..., Montseny, Rigor i Exigncia.
Molts documents del SOC portaven ja, afegit al ttol, SOC-
Moviment Coral Catal, posat per lOriol per donar idea
del treball collectiu ns a arribar, per , a la fundaci de la
F.C.E.C. un cop nalitzada la dictadura.
Per voldria acabar aquest intent de donar a conixer la
importncia de lOriol en la vida associativa coral, amb
un reex del seu pensament que gura al document Amics,
del 1970, presentat per LOriol, al Peneds, en una reuni
comarcal.
Entenem el cant coral no com una nalitat en si mateixa,
sin com un mitj de formaci i deducaci de la sensibilitat
del nostre poble, per hem de tenir molt present que aquest
mitj noms complir la seva funcionalitat quan el practiquem
amb la major perfecci possible. No nhi ha prou amb cantar,
cal cantar be! I aix no vol dir vncer les dicultats tcniques,
sin donar vertader sentit expressiu i cercar la bellesa sonora
ns i tot en la melodia ms senzilla i humil.
El cant coral, humanament parlant, es basa en lexercici
del sentit de la collectivitat. Lobscur esfor individual es
tradueix en beneci de tots... aprofundim el nostre sentit de
responsabilitat, de cara als cantaires de la mateixa entitat, de
cara a tots els cantaires catalans i a tot el pas... per el pas
no vol dir unes fredes estructures administratives ni ns i tot
el record dun passat gloris. El pas vol dir, sobretot, la gent
que ens envolta, aquella amb la qual vivim quotidianament,
els nostres companys, amic i vens... la nostra responsabilitat
de cara als altres i al pas, el sentit collectiu i de solidaritat
del cant coral i lexigncia de perfecci amb qu ens cal
practicar-lo...
Crec que la histria del darrer mig segle XX de cant coral
a Catalunya i de la imatge actual de Catalunya a nivell
internacional, sn el fruit del treball de tota una muni de
persones entusiastes, per lempenta singular, durant 50 anys,
de lOriol Martorell s fonamental per entendre la realitat de
lavui al cant coral de Catalunya.
Oriol.indd 17 12/9/06 08:59:37
18
Recordant lOriol...
per Llus Farreny, editorial mf
Lany 1950 vaig integrar-me en el mn coral com a membre
de la Coral Barcelona que dirigia el mestre Antoni Catal,
tot fent cas del meu bon amic Manuel Cabero.
En aquell temps, lobtenci i la divulgaci del material coral
era molt precria. Es feia tot manuscrit amb els consegents
problemes de calligraa i errors i amb el ben ents que es feia
cada veu per separat.
Poc temps desprs vaig adquirir una mquina multicopista,
una mica rudimentria, per amb uns resultats molt
satisfactoris. Algun exemplar va arribar a mans de lOriol
i tot seguit va encarregar-me feina per
a la seva Coral Sant Jordi. Aqu va
comenar la nostra amistat i vrem
continuar sempre en contacte.
Arran de la bona soluci que havem
trobat per al problema dobtenci de
material de msica per als Cors, vrem
creure adient fer-la assequible a les
altres corals de Catalunya. Aix vrem
decidir (era lany 1959) formar una
societat, concretament una editorial.
Redactrem un fullet que una vegada
imprs es va fer arribar a totes les
corals possibles, anunciant la creaci
de lEditorial amb lobjectiu concret
de divulgar la msica coral arreu de
Catalunya a uns preus molt assequibles
o sigui sense afany de lucre. Donada la
gran relaci que lOriol tenia amb les corals del pas i amb
el mn coral estranger, era ell qui es cuidava de seleccionar
les obres a divulgar i jo mocupava, diguem-ne, de la part
mecnica de dibuixar els textos.
Cada vegada havem de tirar-ne ms exemplars i era necessari
portar-ho a la impremta. LOriol viatjava sovint a lestranger,
ja fos individualment o amb la coral. A la tornada sempre
portava alguna partitura per incloure al nostre catleg.
Llavors calia fer una traducci del text i una adaptaci a la
msica, cosa que tant el seu pare com la seva germana Maria
i ell mateix feien magncament. Es feia un sol model de
partitura, o sigui amb totes les veus conjuntament. Aix va
imposar-se la necessitat que cada cantaire llegs la seva part
corresponent, per coneixent, alhora, les altres veus i, per tant,
en la mesura de la formaci musical de cadasc, lharmonia
de lobra.
Havia arribat el moment de legalitzar la societat. Quin
nom hi posem? Vrem escollir les nostres inicials perqu
coincidien amb una de les graes musicals: Martorell-Farreny
similar a mf=mezzo-forte. Daquesta manera va legalitzar-se
la societat al registre corresponent amb la marca editorial mf.
Poc temps desprs tamb va afegir-se a
lEditorial en Josep Homs, un membre
de la Coral Sant Jordi i molt amic de
lOriol. Les seves funcions foren ms
aviat de comptable, ja que lactivitat
anava creixent. Vrem comenar editant
lAve Maria de Victoria amb el nmero
1 del catleg; al nal hi constaven ms
de set-cents ttols duna gran varietat
dautors i procedncia.
Ens reunem un dia a la setmana,
majoritriament a casa meva. Planejvem
noves publicacions i preparvem
enviaments a diverses entitats corals.
Aix vrem seguir alguns anys durant els
quals, a part de tota lactivitat musical,
la nostra amistat personal i familiar es
va intensicar molt. Per com totes les
coses de la vida, el nostre contacte tamb va minvar. Va
inventar-se la fotocopiadora, que es va imposar arreu ben
aviat. Tots sabem la facilitat amb qu es pot obtenir un
exemplar, o els que calguin, de qualsevol imprs. Lactivitat
sanava reduint, i poc a poc vrem desconnectar-nos encara
que la nostra amistat va perdurar sempre, ns que un dia, jo
absent de Barcelona, vaig assabentar-me del seu decs, per
trobant-me impossibilitat dassistir per acompanyar el dol.
Oriol.indd 18 12/9/06 08:59:38
19
Oriol.indd 19 12/9/06 08:59:39
20
La petjada cvica dOriol Martorell, en els deu anys de la
seva mort.
Pasqual Maragall
Barcelona, juliol de 2006
Paraules del M.Hble. President de la Generalitat per a ledici
dun opuscle amb motiu del X aniversari de la mort dOriol
Martorell
Coneguem Oriol Martorell...
...des del mn poltic.
s gaireb impossible destriar la faceta dhome pblic de
lOriol Martorell de totes les seves altres facetes.
En els homenots que ens ha deixat en Joan Revents
hi trobem un retrat de lOriol que relliga els aspectes ms
rellevants de la seva personalitat en un titular: Oriol Martorell,
bon patriota, bon pedagog, bon msic.
Per, diguem-ho clar: lOriol Martorell fou, per sobre de tot,
un msic. I la millor manera de commemorar-lo no s amb
paraules sin fent msica.
Sense la msica no es pot entendre el comproms de lOriol
amb la llibertat i la ciutadania. Sense la msica no podem
entendre el seu comproms cvic i poltic amb Catalunya,
ni tampoc el seu sentit de la responsabilitat o el seu
patriotisme.
Sovint tendim a pensar que lexercici de la ciutadania
democrtica es fonamenta en declaracions formals, jurdiques,
mancades descalfor i de proximitat.
En canvi, lOriol ens mostr el cam contrari: ell arrib a la
lluita per la llibertat del nostre pas a partir de la msica i la
cultura, a partir de la illusi de tenir una vida individual i
collectiva ms plena, a partir de la pedagogia del cant i de
la vida.
No ens ha de sorprendre, doncs, que la Coral Sant Jordi
esdevingus la bandera de tot un poble. Era la bandera dun
patriota per la llibertat.
Fa 10 anys, amb motiu de la seva mort, em preguntava si sense
lOriol Martorell hagus estat possible la mateixa mixtura de
sentiment de pas i desig de fraternitat amb tots els pasos que
caracteritza el sentiment catalanista.
Avui dia estic convenut que s, que cap al tard hagussim
aconseguit transitar el seu mateix cam; per tamb s que
lOriol Martorell va mostrar-nos aquest cam ms dhora, i va
donar un accent a la vida del nostre pas, que ja es troba ms
enll del temps.
La ciutat llunyana s la nostra, s la que tenim i el nostre pas
est projectat cada vegada ms cap al seu dest.
Oriol.indd 20 12/9/06 08:59:40
21
Oriol.indd 21 12/9/06 08:59:41
22
Oriol.indd 22 12/9/06 08:59:41
23
Oriol.indd 23 12/9/06 08:59:42
Oriol Martorell, escolta i cristi
per Lus Saumell
Tres persones han inut decididament en la personalitat dOriol
Martorell: el seu pare, la seva mare i Mn. Antoni Batlle.
La mtua amistat forjada pels mateixos ideals i sentiments va
ser motiu perqu lOriol i el seu germ Josep entressin a formar
part del moviment escolta que duna manera clandestina
funcionava en ple franquisme, els anys 40.
La personalitat de Mn. Antoni Batlle, un home obert a la cultura
europea ja abans de la guerra civil espanyola, gran amant de la
msica i relacionat amb els moviments escoltes europeus, va ser
qui va introduir lescoltisme a casa nostra.
Oriol Martorell sempre va relacionar el naixement de la Coral
Sant Jordi amb la inuncia que tingu de Mn. Batlle: va ser ell
precisament qui va ensenyar-li a tocar la auta dola. Tamb va
ser de gran inuncia lambient musical que vivia a casa seva. El
seu pare, sense anar ms lluny, va ser un dels primers cantaires
de la Coral Sant Jordi.
No puc estar-me de transcriure en quins termes va ser redactada
la promesa escolta. Aquesta deia: Pel meu honor i per la grcia
Coneguem Oriol Martorell...
...des de lescoltisme i el mn religis
de Du prometo ser lleial envers Du i la ptria, ajudar tothora
laltra gent i complir la llei escolta.
No cal dir que aix congurava una manera de ser i de fer.
Aquest sentiment patritic, fortament arrelat en un pas que per
aquells anys era perseguit i que va obligar a actuar durant molts
anys en estat de semiclandestinitat, creava un esperit agosarat
i combatiu. La seva mateixa estructura interna organitzava els
nois i les noies en grups que anomenaven patrulles, la qual cosa
ajudava a crear un esperit de germanor. Era important fer cada
dia la bona obra (BO) que donava dret a desfer-te el nus del
foulard volent dir que ja havies complert amb la BO.
No hi ha dubte que aquest esperit de germanor i de servei
que inculcava lescoltisme va predisposar lOriol per viure un
cristianisme de servei i no teric.
LOriol mai no va amagar la seva condici de creient, ns i tot
la nota que anunciava el seu trasps deia que va esforar-se per
ser un bon catal i un bon cristi. Diria que aquesta va ser la
norma de la seva vida, fer del seu cristianisme un servei. Cada
diumenge anava als caputxins de Sarri a dirigir els cants de la
missa.
Per veure de quina manera aquest comproms cristi el va portar
al servei del pas deixeu-me que us expliqui una ancdota molt
reveladora: amb motiu de la vinguda del papa Joan Pau II a
Catalunya lany 1982, ell va ser qui va dirigir els cants al camp
del Bara. Quan durant la preparaci es va suggerir per part dels
organitzadors la possibilitat dintroduir alguns cants en castell,
shi va oposar i va declarar que, en aquest cas, caldria buscar
alg altre que dirigs els cants. Els organitzadors de seguida van
canviar dopini i el repertori es va fer tot en catal. A tot aix hi
podem afegir la supressi dun concert a lEsglsia dArenys de
Mar plena de gom a gom perqu en aquells moments estaven
dictades unes penes de mort (la coral no podia fer un concert
com si res no passs), la tancada dintellectuals a Montserrat
en qu ell va participar i tantes altres actituds que va prendre
perqu se sentia comproms amb un pas i unes persones que
en aquells moments eren vexades.
Amb aquest breu comentari hem intentat donar un perl de
lOriol menys conegut, per no per aix menys important, de
la seva personalitat.
24
Oriol.indd 24 12/9/06 08:59:43
25
Oriol.indd 25 12/9/06 08:59:45
26
Oriol.indd 26 12/9/06 08:59:45
27
LOriol, mestre
per Dolors Bonal
All que ens cal en primer lloc s familiaritzar la quitxalla amb
la msica, fent que lestimi, que els agradi i que sels desperti
la necessitat de fer-ne. Sempre que mho han demanat, i ja des
daquella llunyana Trobada de Manresa (1967), he collaborat
en les activitats del Secretariat per sempre ho he fet des de
fora. I s per aix que puc dir, amb absoluta llibertat, que
la tasca formativa i sensibilitzadora portada a terme a travs
de la prctica del cant collectiu pels responsables del SCIC,
s sens dubte una de les tasques ms importants i positives
que shan fet i es fan al nostre pas de cara a la mainada amb
una encertada orientaci pedaggica i musical i amb un gran
sentit cvic i humanstic.
(Del llibre Paraules i Escrits dOriol Martorell, (Ed. Dinsic,
1999)
Potser desprs daquestes armacions ja queda ben clar quin
era el pensament de lOriol referent a leducaci musical
dels infants, i no caldria afegir-hi gran cosa, per sent jo una
persona que lany 1962 vaig comenar a fer cantar neus amb
lEsquitx, al costat de lOriol, amb el seu suport, conana i
entusiasme, amb la Maria, la Montserrat..., magrada recordar
tants moments i tanta vida!
Tenem, des del primer moment, la illusi de contribuir
a millorar leducaci mitjanant la msica i recuperar
repertoris populars catalans i darreu del mn. Tenem una
visi positiva dintentar millorar-ho tot. I, polticament, ens
defensvem de lobscuritat amb larma de la msica i del cant
coral. Estvem i estem convenuts que leducaci musical s
necessria per poder tenir una societat amb una completa
formaci humana. Ultra les seves virtuts esttiques, pot
resoldre problemes dordre cvic i hum: disciplina collectiva
i individual, esperit comunitari, atenci, memria, sentit de
la responsabilitat...
Quan es persegueix un ideal utpic, aquest es manifesta amb
imperfecci i intermitncies, per malgrat les dicultats,
lOriol es va lliurar a la feina, amb una lluita diria, per fer
daquesta utopia una realitat.
Jo sempre dic que la meva primera escola deducaci musical
va ser la Coral Sant Jordi amb lOriol al davant com a director.
Vaig comenar a cantar el 1951 i hi vaig ser ns al 1987.
Vaig tenir la gran sort dexperimentar una vivncia intensa
i prctica de la msica coral, de viure el contacte amb grans
i petites obres mestres sota el mestratge de lOriol, obrint
sempre nous camins i donant-nos la possibilitat de connectar
amb els moviments musicals darreu dEuropa.
Ens estimulava les ganes daprendre. No s veritat que noms
es contagien les malalties. Tamb es contagia la salut mental,
lalegria, lenergia, perqu educar, i aix era el que feia lOriol,
s una forma de viure contagiosa. s una convocatria a viure
en un espai per compartir. Viure amb curiositat per descobrir,
sense ella no hi ha aprenentatge possible. LOriol, era un
mestre que sabia que ensenyar s deixar aprendre. obrir
nestres. Tenia una determinada manera dentendre les coses
i volia transformar el mn per mitj de la bellesa de la msica
i ho feia duna forma pacca, intelligent, per rigorosa. Era
una manera dinvertir situacions injustes (que eren moltes!).
La Coral Sant Jordi, amb lOriol, va ser per a mi una escola de
vida, una fora que mha deixat una empremta inesborrable.
Coneguem Oriol Martorell...
...des del mn de la pedagogia musical
Oriol.indd 27 12/9/06 08:59:46
28
Oriol Martorell, catedrtic
per Xose Avioa, Universitat de Barcelona
LOriol Martorell que la gent de la cultura i especialment
la gent de la msica coneixia era el director de la Coral
Sant Jordi que ell i una colla damics van posar en marxa el
1947 i que va deixar de dirigir quan els problemes de salut
ho aconsellaven el 1991. A travs daquesta tasca musical i
daltres que no em pertoca ressenyar aqu, lOriol va adquirir
un perl de persona oberta als nous corrents, compromesa
amb el seu pas, honrada i culta.
Quan el curs 1952 va iniciar la seva docncia a la Universitat
de Barcelona llavors la Universitat no feia ms que
seguir les petges de Mn. Higini Angls, que en els primers
anys 30 havia impartit cursos dhistria de la msica en
aquell centre, tot esdevenint el primer en tot lestat espanyol
de la postguerra a introduir ensenyaments de msica a la
universitat va b de recordar-ho ara que molts reclamen la
primacia duna activitat des de plantejaments molt adotzenats
i exclusivistes.
El 1970 el Dr. Santiago Alcolea, encarregat per la Universitat
de posar en marxa el Departament dHistria de lArt, va
sollicitar a lOriol la seva collaboraci, juntament amb la
de Miquel Porter, Ricard Salvat i Alexandre Cirici, per tal
de dotar el nou departament de noms de certa rellevncia
cultural. LOriol inici, aix, la docncia regular dhistria
de la msica que tindria la virtut de transmetre aquesta
disciplina a molts dels estudiants dhistria i a estimular-ne
uns quants a especialitzar-sehi ns a esdevenir els promotors
de la musicologia catalana.
Lapassionament amb qu el llavors professor Martorell
nomenat catedrtic pel Consell de Ministres el 1983 va
prendres la docncia i la gesti a la universitat el va dur a
doctorar-se amb un estudi sobre lOrquestra Pau Casals,
lOrquestra Municipal i lOrquestra Ciutat de Barcelona,
una part del qual ha estat ja publicada amb el nom de Quasi
un segle de simfonisme a Barcelona; volum I (Beta Editorial,
1995).
El 1983 fou nomenat vicedeg i el 1986 fou escollit com a
director del departament quan el professor Santiago Alcolea
ho va haver de deixar per ra dedat. En els sis anys de la seva
direcci molts foren els problemes que va haver de resoldre,
sempre atent al conjunt dun departament que tenia com a
eix la histria de lart i noms com a petit nucli la histria de
la msica.
Fou una persona atenta, rigorosa, treballadora i comprensiva
que marc una ta incls en els companys que podien
no compartir la seva manera de fer, sempre democrtica i
amatent, poc inclinada als favoritismes i compromisos.
A la seva mort, els seus deixebles ms immediats van publicar
la Miscellnia Oriol Martorell en qu, per primera vegada a
lestat espanyol, es recull la petita histria de la musicologia a
Espanya, en record de qui fou el seu pioner ms valent.
Ara, queda molt cam per fer i tots hi som compromesos.
Oriol.indd 28 12/9/06 08:59:48
29
Oriol.indd 29 12/9/06 08:59:49
30
Oriol.indd 30 12/9/06 08:59:49
31
Fotograes:
Portada: 1973. Oriol Martorell fent cantar als escolars de Barcelona, al Palau dEsports. (fotograa: Bosch)
Pag. 3: Amb la seva dona, Montserrat Solanic. 1940.
Pag. 4: Amb els seus lls. 1963.
Pag. 5:
Superior: Vacances familiars a Egipte, Nadal 1987.
Inferior: la famlia Martorell a la platja de Calafell, 1929.
Pag. 6-7: La Coral Sant Jordi. (fotograa: Antoni Bass)
Pag. 9: Amb Pau Casals a Prada del Conent, 1966. (fotograa: Bosch)
Pag. 10: Preparant, amb Manuel Cabero i Enric Rib, la Passi segons St. Mateu, de J.S.Bach. 1966.
Pag. 11:
Superior: Amb Antoni Ros Marb durant lenregistrament de El giravolt de Maig dEduard Toldr. 1968.
(fotograa: M. Faixat)
Inferior: Amb Duke Ellington a Orange. Cantata Freedom. 1970.
Pag. 12: Concert Mil. Valsos Amorosos de Brahms, amb Salvador Mas i Antoni Ros Marb. 6 de mar de 1979.
(fotograa: Barcel)
Pag. 13: Europa Cantat VII, Luzerna, 1979. Dirigint Oraci a Platero de C. Halter.
Pag. 15: Passau Europa Cantat I, 1961. Dirigint El Rossinyol al cant com.
Pag. 16; Interpretant el Magnicat de J.S.Bach, a St. Cer. Anys 60.
Pag. 17: Choralies Coeur Joie. Vaison la Romaine, 1956.
Pag. 18: Partitura El rossinyol editada per lEditorial MF (Martorell-Farreny).
Pag. 19: Choralies Coeur Joie. Vaison la Romaine, 1962.
Pag. 20: Volem lEstatut. Plaa Sant Jaume 23-04-1977. (fotografa: Josep Armengol)
Pag. 21: Rebent de mans de lalcalde de Barcelona Pasqual Maragall, el Premi Jaume I de 1983. (fotograa: Guillermina Puig)
Pag. 22 i 23: 11 de setembre 1976. Sant Boi de Llobregat. (fotograa: Jordi Socias)
Pag. 24: Amb lAbat Escarr al Cercle Artstic de St. Lluc, durant un assaig de la Coral. 1964.
Pag. 25:
Superior: Els Adus. Talamanca, Pasqua 1945.
Inferior: Oriol i Josep Martorell, amb Mn. Batlle. El Gresolet, 1939.
Pag. 26: III Trobada SCIC (Secretariat de Corals Infantils de Catalunya) al Palau dEsports de Barcelona. 1969.
(fotograa: Antoni Bass)
Pag. 28: Obertura del curs acadmic 1991-92. Any Mozart. (fotagraa: Cortes)
Pag. 29: LOriol treballant. 1992.
Pag. 30 i contraportada: Catalunya Canta, 1992.
Oriol.indd 31 12/9/06 08:59:49
BIOGRAFIA
Va nixer a Barcelona el 10 de novembre del 1927.
Desprs duna formaci molt inuda per lambient
familiar i per lescoltisme, va cursar estudis musicals
amb Llusa Torr de Gibert, Narcs Carbonell i Eduard
Toldr, i humanstics a la Universitat de Barcelona
(en la qual es doctor i de la qual fou catedrtic al
Departament dHistria de lArt) i a la de Perugia
(diplomat en Pedagogia).
Amb una intensa activitat nacional i internacional
(professor, director, jurat, crtic, assessor...), va dirigir la
Coral Sant Jordi (des dels seus inicis al 1947 ns al 1991),
va ser autor de diversos llibres i collaborador habitual en
molts mitjans de comunicaci, director de la collecci
discogrca Antologia Histrica de la Msica Catalana,
fundador i directiu del Secretariat i de la revista dels
Orfeons de Catalunya, dEFJC/Europa Cantat i de
la International Federation for Choral Music, primer
president de la Federaci Catalana dEntitats Corals,
diputat al Parlament de Catalunya...
Va ser guardonat amb la Creu de Sant Jordi i el Premi
Nacional de Msica de la Generalitat de Catalunya,
el Premi Ciutat de Barcelona i la Medalla dOr al
Mrit Artstic de lAjuntament barcelon, la Medalla
de Plata de Belles Arts del Ministeri de Cultura,
el Premi dHonor de la Fundaci Jaume I, el Premi
Ramon Fuster del Collegi de Doctors i Llicenciats de
Catalunya, el Premi de Musicologia de la Fundaci
Gell de lInstitut dEstudis Catalans...
Va morir a Barcelona el 24 dagost del 1996.
Oriol.indd 32 12/9/06 08:59:51