Poesíes de L'altra Nit.

Dasha Roca Holnik
El meu pseudónim de Dasha, deribat de Daria, el meu nom oficial. Es un antic nom bastant
comú al meu país d’origen, Bielorrussia, i altres paisos. Vaig neixer al 7 de gener del 1997;
Aquest dia al meu país d’origen es Nadal, igual que en altres països propers. Vaig arribar a
España als 6 anys i la meva vida va donar un cambi radical. La meva infància va ser difícil i a la
vegada tinc records fugasment presiosos de la mateixa infancia. Em va criar principalment la
meva mare, que em va tenir als 20 anys, i apart vaig estar vivint en un altre capítul de la meva
infancia amb els meus avis de la seva branca familiar, en un barri perillós i econòmicant pobre,
entre moments que pel seu propi pes van ser tragedias. Del meu pare biològic i tota la part
paterna mai he sapigut res, tampoc se quines faccions tenia i el que em podia haber oferit com
a figura paterna. LLabors, no se en ningún aspecte res de la seva part familiar, menys que
predominen els gens Bielorrussos. I per part de la meva mare, la meva avia era Bielorrusa i el
meu avi Siberià. El meu primer cognom es català perque quant vam arribar a Espanya la meva
mare es va casar amb un home que em va proposar el seu cognom, amb una adopció legal, ell
era català. Es va morir als 2 anys d’haber-nos conegut. A l’any 20’14 va neixer la meva germana
petita i al 2016 el meu germà petit. Per mi son germans avans que germanastres, tot i no ser
del mateix pare, el meu padrastre actual, que es català.
Les meves principals ambicions van ser molts anys buscar emocions fortes a l’entorn, però la
petita Dasha va creixer i va començar una nova ruta, desde el punt de vista de que la petita
Dasha tenía una missió a la vida i es basaba en que jo mai vaig voler morir del tot el dia que
marxès molt lluny d’aquí, perquè erem molt més que la carn i l’òs, vaig entendre. Vaig entedre
llabors que la meva principal missió seria el resultat d’un passat tràgic del que ningú del meu
país de residència actual pot saber res. Un país que em va enamorar tant que vaig decidir
incloure’m en un grup reduït i molt reduït de persones que sense ser radicals, serien part del
cambi.
Al final, quant jo mori serà pensant molt, somiant gens i sobretot, serà zero catastròfic.
Si algún dia vols deixar d’existir, ningu es salva d’haber-se sentit igual, però els cors de ferro
oxidat son els menys mal fets, perquè som fugassos, i sobretot, cardiacs per naturalesa.
POESIES DE L’ALTRA NIT.
Per tothom.
Amb especial dedicació, Dasha.
I.
Passa la vida meva,

que ràpid que passa,
la meva vida.
Passa la meva vida,

passa ràpid de collons,
vida meva insatisfeta,
que ràpid que passa.
Sento dintre meva,

la vida passant.
Sento dintre meva,
la vida que passa massa ràpid.
Sento que la vida està xiuxejant-me a l'orella

cançons de tota mena de cançons.
Sento que passa la vida,
massa ràpid,
i sento dintre meu,
la seva primera cançó de bressol.
Sento la vida passant massa de pressa,

sento la meva trajectòria sent cançó de bressol,
que xiuxiueja dintre meu com de petita.
Sento la cançó de bressol xiuxiuejant-me massa ràpid,

i jo sóc persona completa...
La vida és massa ràpida.
És la meva vida ràpida.
És la meva vida ràpida que s'enlaira com cada setmana que vius lluny.
II.
Som persones o animals?

Diga’m-ho xiuxejantm-ho.
Digam-ho xiuxejant'm-ho.

Diga’m-ho escupintm-ho a la cara.
Diga'm-ho sense fer ganyotes.
Passa la meva vida sent animals la majoria,

passa ràpid la meva vida sent més animals que persones.
Som persones carnívores;
som persones massa carnívores;
som persones massa similars als animals.

Som persones massa promiscues;
som persones massa poc intel·lectuals;
som massa poc persones.
Som massa antihumans.
III.
Quina cançó vols sentir?

Vols sentir la cançó més trista?
Som persones inhumanes,
que no saben el que fan.
que no saben pas el que fan.

Vols sentir la cançó més sentimental?
Som persones carnívores,

Vols sentir la cançó més dolça?
Som persones carnívores,
que saben tot el que fan.
IV.
Entre diademes i profiterols,

som persones inhumanes,
¿Som persones o animals?
Som persones inhumanes.
Que si que saben tot el que fan.
Però nosaltres som persones inhumanes,

que no saben res del que diuen,
i nosaltres som persones inhumanes,
que no saben el que diuen,
però si el que fan.

Vull sentir la cançó més ben feta;
llavors escolta'm a mi.

Vull sentir-les totes.
Llavors escolta aquesta cançó.
V.
Aquesta cançó es immortal;
és la cançó de bressol de quan era petita;
vull sentir-la un altre cop.
Quantes cançons vols escoltar?

No vull escoltar-ne ninguna;
vull sentir-les totes.
Quina cançó vols escoltar?

Vull sentir-les totes, totes, totes.
Quantes cançons vols sentir?


Totes són les que vull tornar a sentir.

Totes sense cap dubte.

Són totes les que vull tornar a sentir per dintre.

Nosaltres som persones que no saben el que fan.


Totes són les que vull tornar a sentir.
VI.
Quantes estrofes te la teva cançó?

Te trenta-quatre estrofes.



que volen tornar a sentir
la cançó de bressol de quan erem petits.
Som persones inhumanes però os ho diré,
te trenta-quatre estrofes,


Som persones inhumanes però os ho diré,
te trenta-quatre estrofes,
I quantes estrofes son les teves preferides?

Són trenta-quatre estrofes;
les meves estrofes preferides.

Són trenta-quatre estrofes les que jo he triat com a preferides.

que volen tornar-la a sentir.
VII.
Quantes estrofes són les teves preferides?

Totes són les meves preferides.

que la volen tornar a sentir.
Quantes estrofes són les teves preferides?

que no saben pas tornar a sentir igual que de petits.

que la volen tornar a sentir.

VUI TORNAR-LA A SENTIR.

Vui tornar-la a sentir per dintre meva.
VIII.
Que volem ser quan siguem grans?

Volem ser petits.
Que volem ser quan siguem petits?
VOLEM TORNAR A SER PETITS.

que no saben el que fan,
PERÓ VOLEM TORNAR A SER PETITS.
Quantes estrofes han fet falta?

Només vuit estrofes;
són les que han fet falta.

Quantes estrofes han fet falta?

Dos estrofes han sigut suficients.

que saben tot el que diuen,
però no sempre.

que no saben tot el que diuen,
però si tot el que es callen,
que si que ho saben segur.
IX.
Quantes persones som al món?

Som millons de persones inhumanes,

Millons de persones inhumanes,

que superen els millons,
i no saben el que fan.
Volem ser persones inhumanes,

Volem ser persones inhumanes,

que no saben pas la veritat de la existència.

que no saben pas la veritat de la existència.

X.
Quantes persones fan falta per acabar amb tot això?

Són setanta en total,
setanta persones humanes,
que si saben el que fan.
Són setanta en total,

per millons de persones,
setanta en total.

Som millons de persones.
I quantes fan falta per ser humans?

Només una,
i ets tu.

i quantes fan falta per ser humans?
només setanta més una,
són les que fan falta,
i la última ets tu.

que si saben el que fan,
que volen ser humanes,
i una ets tu.
XI.
Persones sentimentals no som,

que no són pas sentimentals.

que no són pas sentimentals.

Som massa poc sentimentals,

persones inhumanes,
Però nosaltres som persones privilegiades,

quant si que som sentimentals.

que volen ser sentimentals.
XXI.
Quantes persones inhumanes som al món?

que volen ser més sentimentals.
Som llavors persones o animals?

que volen ser més sentimentals.

Som setanta persones inhumanes,
que volen ser sentimentals.
Som només setanta?

Som setanta persones inhumanes que volen ser sentimentals.
Quantes persones som al món doncs?

Som setanta en total.
XXI.
Que és la vida,
que passa ràpid,
i no et dona temps a mirar enrera?

que volen viure-la.
que volen sentir-la un altre cop.
Quantes estrofes té la teva cançó?

Són setanta en total.
Setanta estrofes plenes de sentiments,

en un món totalment desperdigat.
Quantes estrofes te la cançó doncs?

Són setanta més una,
i la última la que menys importa.
Som llavors humans o inhumans?

XIII.




que si que ho saben.

Som setanta-una persones.
XIV.
Som setanta-una en total,

totes plenes de exigències.
Som exigents?
Totes, totes, totes.

Setanta-una persones exigents.
Setanta-una persones massa exigents.
Som setanta-una en total.
XV.
Som persones exigents?

Quantes persones fan falta?

Setanta-una persones menys exigents en total.

Setanta-una persones massa exigents.

Setanta-una persones més sensates.

Setanta-una persones massa poc sensates.

Som persones menys emblemàtiques,
perquè som massa exigents.

Setanta-una persones molt més sensates.

Setanta-una persones massa poc sensates.

Setanta-una persones més sensates,
y menys exigents.

Massa poc sensates,
però som persones al final.


No ho sabem pas.
Quantes fan falta?
Setanta-una en total.

Som persones massa insensates.

Setanta-una persones massa insensates.

Som massa insensats.

Setanta-una persones sensates,

Setanta-una i ninguna pot faltar.

Ja hi som totes,
però n'hi falta una,
i són tots els altres.

Som persones massa poc elegants,

Som massa poc elegants.

Som totes.


Nosaltres som persones,
Quantes persones som totes?

Millons de persones,
I quantes fan falta?


que volen ser més humanes.
XVII.
Quantes persones insensates volen canviar?

Som persones insensates,

que no saben pas res del que fan.

que si que volen canviar.

Volem ser persones.
XIX.
Quantes persones volen canviar?

Quantes persones són les que volen canviar?

Som llavors persones carnívores?

Si que ho som.
Però nosaltres volem canviar.

Volem ser més persones.
Quantes persones volem canviar?

Setanta-una persones.

que volem canviar,
per ser més persones.

Totes les setanta-una.
Setanta-una que volem canviar.
XX.
Som persones inhumanes?

Som efectivament persones inhumanes
que volem canviar.

Totes les setanta-una.
Som persones inhumanes?

Si que ho som.
Volem canviar?
Volem ser més persones
que setanta-una,
les que volem canviar.

Millons de persones.
I quantes volem canviar?

Volem ser més persones totes, totes, totes.

que volem canviar-les a totes.

A totes, totes, totes.
Si nosaltres som persones humanes,

les canviarem a totes, totes, totes.

que volem canviar el món.

Som persones massa insensates,
com per canviar a algú.
Però nosaltres volem fer-ho.

I nosaltres que som persones insensates,
no ho sabem fer.
Però nosaltres que som setanta-una,

volem fer-ho.
Quantes persones insensates som al món?

Persones millons,
però nosaltres volem saber tots...
Si nosaltres som persones inhumanes;
Perquè nosaltres tenim alguna cosa a dins;

i són sentiments pels altres.

que volen canviar el món.

que si que el volen canviar.

que ho volen fer.

Som persones o animals, llavors?

Som persones o animals, llavors?

Som persones inhumanes que volem canviar.
XXI.
Quantes persones necessitem canviar?

Vint-i-quatre en total.

que volem canviar a totes les altres.

una més, siusplau.

que volem canviar tota la societat actual.

Som llavors, persones o animals?

Som persones inhumanes
que volem canviar la societat actual.

Nosaltres i algú més,
i ets tu.

Som persones mig humanes,
que juguen a cagar-se en tothom.
Som llavors, persones o animals?

que volem canviar-les a totes, totes, totes.
XXII.
Que en farem de la nostra vida?

Tan petita que és.

ai que petita que és.
Som persones inhumanes que no ho saben fer.
Que petita que és la nostra vida,


que no saben res del que fan.

Només una.
La cançó de bressol de quan era petit.

Quina cançó de bressol vols sentir?

La cançó més sensata.
Som persones més humanes quan sentim la nostra cançó de bressol.

Som persones més sensates,
quant sentim la nostra cançó de bressol.

Som persones més sensates quant sentim la nostra cançó de bressol en mig de la
foscor.
Som persones insensates, llavors?

Menys quant sentim la nostra cançó de bressol.

Una i es la teva cançó de bressol.
XXIII.
Quantes versions te la teva cançó de bressol?

Una versió.
Quantes cançons te la teva versió?

Vint-i-quatre contades.
Quantes versions vols sentir?

Una i es la teva versió de la teva cançó de bressol.
Quanta cançó vols sentir?

Tota sencera vui sentir-la.
XIV.
Vui sentir-la tota sencera.
Quanta cançó vols sentir?

Tota, tota, tota.
Vui sentir-la sencera;

la cançó de bressol de quan erets petit.
Sabeu quina cançó vui sentir?

La cançó més sentimental.
La cançó de bressol de quan erets petit.

Quantes cançons vui sentir?
La cançó de bressol de quan erets petit,
i totes les altres,
també les vui sentir.
XVI.
La cançó més sentimental és la que vui sentir.
Quantes més en vui sentir?

Ninguna altra.
Menys la més dolça,

que també la vui sentir.

La cançó més ben feta.
Quant la vols sentir?

Aquest mateix gener.

Totes vint-i-quatre.

Sm persones inhumanes,
que la volem sentir,
la teva cançó de bressol de quant erets petit,
i la volem sentir ara mateix.
XVII.

que volen sentir la teva cançó de bressol.
Quantes cançons volem sentir?


Som persones més humanes...

Vint-i-quatre cançons més sentimentals que cap altra,
les vostres cançons de bressol de quant ereu petits.
Quines cançons volem sentir?

Totes, totes, totes, són les que volem sentir.

Totes són humanes,
les vostres vint-i-quatre cançons de bressol.
Quantes cançons volem sentir?


Som persones més humanes,
quant sabem que les cançons de bressol són de la persona que l'escoltava de petit.
Quantes cançons vols concebre?

Totes, totes, totes,
són les que vui concebre.

Vint-i-quatre cançons totalment humanes.
I quantes vols concebre?

Totes, totes, totes,
són les que vui concebre.
XVIII.
Volem sentir totes les cançons de bressol.

que la volen sentir sencera,
cada una de les vostres cançons de bressol.
I si som més humans,

amb la vostra cançó de bressol?
Si que ho som.
Som persones més humanes,

amb la vostra cançó de bressol.
Cantes cançons vols sentir?

Totes les cançons de bressol.
I per què les vols sentir?

Per saber si nosaltres tenim algun tipus de solució.
La nostra cançó de bressol,
vui sentir.
Si nosaltres l'escoltem tots,

potser serem més persones.
Quantes persones fem falta?

I si nosaltres som capaços de canviar?

Si que ho som.
XIX.
Quantes cançons vols sentir, llavors?

Vint-i-quatre cançons i totes les altres.
I quantes són les cançons més ben fetes?

Si nosaltres les sentim totes,

quantes faran falta per canviar el món?
Mitja cançó i n'hi ha prou.
Si nosaltres sentim mitja cançó,

que passarà?
Passarà que nosaltres estarem demanant caritat a ningú,

sinó que serem nosaltres mateixos,
uns corts forts una altra vegada.
XXX.
Quants cors forts necessitem?

Un per cap.
I quants forts necessitem llavors?

Vint-i-quatre cors forts.
Si nosaltres som persones amb cors més forts,

quantes cançons faran falta?
Només una cançó.
I quantes cançons faran falta, llavors?

Vint-i-quatre en total,
per un món sencer.
Si nosaltres et diem que la teva cançó es preciosa,
quantes més en voldràs sentir?
Ninguna altra,
perquè som massa garrepes.
I quantes cançons vols sentir, llavors?

XXXI.
Sabem que totes no les podem sentir,

llavors,
sentirem les primeres catorze.

Totes les catorze primeres.
I quantes cançons has de sentir?


que volem canviar el món,
per un altre més ben fet.
I quantes cançons fan falta?

Una en total.
Vui sentir-les totes,

però amb una és suficient.
I quantes cançons vols escoltar?

Només alguna que sigui preciosa pels meus timpans,
però les vui sentir totes, totes, totes.
XXXII.
Quantes cançons son importants?

I quantes cançons son les més importants?

Les nostres vint-i-quatre cançons.

que necessitem fer una cosa pels altres.
Quina cosa em de fer?
I quantes coses hem de fer?

Coses pels altres,
com ajudar a tothom.
Com son aquestes coses?

Precioses per tothom.
XXXIII.
Que és el que nosaltres em de canviar?

Tot, tot, tot.
I quantes persones fan falta?

Moltes persones.
I quantes persones som?

Sols ho podem fer?

Si que podem.
I com ho farem, això?

Nosaltres ho podem fer,
i ja està.
XXXIV.

en un mon desperdigat.
Puta vida insensata,

que no ens permet ajudar als altres.

I com ho farem això?

No ho sabem pas.
Som persones insegures,

totes les vint-i-quatre,
i no ho sabem fer més bé.
I que em entenem amb això?

Que cal treure forces de on sigui.
XXXV.

que ho volem fer.
I que em de fer per aconseguir-ho?

Treure forces de on sigui.

Som persones,
ens en em adonat,
perquè les inseguretats ens fan més sensats.

Som persones insatisfactòries,
que efectivament necessiten canviar.
XXXVI.


que volem canviar tota la societat actual.
I que em de fer per aconseguir-ho?

Em de treballar de valent.

i una ets tu.
Sent persones més sensates,

que segueixen volent canviar la societat actual.
XXXVII.
Som massa inhumans,

però tenim alguna cosa a dins,
son peces de la nostra trajectòria.
Volem saber quantes persones fem falta per saber si nosaltres serem més persones
algun dia.
Una en total,
i som cada un de nosaltres.
Quantes persones fem falta, llavors?

Nosaltres i ningú més.
XXXVIII.
Som massa insensats,

sabem tots.
Que em de fer per ser més sensats?

Em de fer les paus amb nosaltres mateixos.

Suplicant al destí que ens perdoni.
Som massa escrupulosos amb nosaltres mateixos,

i hem de canviar tots, tots, tots.
XXXIX.
Quantes persones fem falta per canviar el mon sencer?

Perquè cada un de nosaltres ha de saber tot el que fa,

i així,
deixarem de ser persones insensates.
Som massa prepotents,

que hem de fer al respecte?
Deixar que la gent sigui més que nosaltres.

Hem de saber fer-ho.
XL.
Com ho farem, això?

Suplicant-li al destí que ens perdoni.

Sabent el que fem.
Quantes persones necessitem per canviar la societat actual?

Una i ets tu.

i l'altra ets tu.
Llavors, quantes persones fem falta?

Només vint-i-cinc, sembla ser,
però només nosaltres no ho podrem fer, això.

XLI.
Som persones massa inhumanes...

Sabem tots.
Llavors, que hem de fer al respecte?

Canviar tots, tots, tots.
I si nosaltres ens queden sent com som?

El mon anirà a pitjor.
Llavors, quantes persones fem falta,

per canviar el mon?
Només una, i ets tu.
Som massa escrupulosos...

Quan començarem a ser més persones?
Vint-i-quatre en total som les que fem falta per canviar la societat actual.
XLII.
Si nosaltres estem massa assustats pel que passa a tot arreu,

nosaltres estarem sent persones humanes.
Si nosaltres estem pensant sempre en tot això que passa al mon,

nosaltres estarem sent persones més racionals del que erem.
Nosaltres estem sempre intentant explicar a tothom el que ens passa,

llavors, quantes persones son les que nosaltres volem que ens escoltin?
Només una.
I si nosaltres volem que ens escoltin més persones,
quantes persones son les que volem que ens escoltin?
Si nosaltres comencem a apoderar-nos de les persones,

que serà de la nostra societat?
Llavors, quantes persones fem falta per canviar el mon?
Una, i ets tu.
I si nosaltres ens dediquem a ser més persones,

nosaltres haurem aconseguit canviar la societat actual.
XLIII.
Si nosaltres estem sempre buscant coses on no hi son,

que serà de la nostra societat?
Nosaltres estarem fent coses insensates.
Llavors, quantes persones fem falta per ser una societat sensata?
I quantes persones necessitem per fer un mon més sensat?
Si nosaltres volem saber si nosaltres som capaços de ensenyar a tothom que és la vida
real, que és el que hem de fer?
Ajudar a tothom a entendre una cosa;

Que nosaltres estem sempre apostant pel destí,
i el destí no existeix pas.
Quantes persones som felices?

Catorze en total.
I quantes persones som al mon?

Llavors, que és el que em de fer?
Entendre que nosaltres estem sempre fent coses que ens fan sentir malament amb
nosaltres mateixos.
Si nosaltres estem sempre fent coses per ser més que els altres,
que serà de nosaltres quan nosaltres ens sentim sols?
Nosaltres no arribarem a cap lloc insultant als altres.
Llavors, quantes persones som persones insensates?
XLIV.
I si nosaltres volem fer un mon més sensat,

que hem de fer?
Ser més persones.
Llavors, si nosaltres comencem a entendre a les persones que ens envolten,

que serà de la societat actual?
Serà quant ho haurem aconseguit.
Si nosaltres estem sempre buscant coses on no hi son,

que serà de nosaltres?
Nosaltres estarem fent coses massa insensates.
I si nosaltres comencem a ser nosaltres mateixos?
Llavors, nosaltres estarem fent un mon més sensat.
Si nosaltres ens posem a la pell dels altres,

Que serem persones més humanes.
Llavors, que és el que nosaltres estem fent tant malament?
Tot, tot, tot.
I si nosaltres ens posem a la pell dels altres,

qui sortirà guanyant?
Tothom és qui sortirà guanyant.
Llavors, si nosaltres ens posem a ser persones més humanes,

qui sortirà guanyant?
Tothom és qui sortirà guanyant.
I si nosaltres comencem a entendre a les persones,

Que sortirem guanyant tots, tots, tots.
I si nosaltres ens posem a fer coses pels altres,

Que sortirem sent persones més dignes.
I si nosaltres comencem a ser persones més humanes,

Que les persones començaran a saber que algú els hi te consideració.
I això està passant a tot arreu?
Encara no està passant a cap lloc.
Llavors, si nosaltres estem començant a ser persones,

qui serà qui es sentirà reconfortat?
Absolutament tothom.
I si nosaltres estem fent sempre coses tant desagradables als altres,

Nosaltres serem simples persones insignificants.
I si nosaltres comencem a fer coses pels altres,

Nosaltres serem persones menys miserables,

i començarem a construir una societat més digna.
I si nosaltres comencem a entendre a les persones,

Llavors, començarem a construir una nova societat.
XLV.
Si nosaltres estem sempre jutjant als altres,

Que nosaltres no serem mai persones imprescindibles.

on se n’anirà tot això?
Se n’anirà a una societat més ben feta.

qui ens ho agrairà?
Absolutament tothom.
XLVI.
Llavors, que és el que hem de fer,

absolutament tots?
Hem de saber que les coses han de canviar.

que és el que estarem canviant?
Estarem canviant la societat actual.
I si nosaltres ho volem fer,

per on haurem de començar?
Començarem fent coses pels altres.
XLVII.
I si nosaltres estem massa preocupats pel que pot passar,

que serà el següent?
No ho sabem pas.
Però nosaltres estem sempre fent-ho.
Així, doncs, que és el que pot passar?
Pot passar que nosaltres acabem buscant explicacions a tot el que ens passarà,
i no hi son totes.
Llavors, si nosaltres comencem a ser persones menys escrupuloses,

Que ho haurem aconseguit.
I llavors, que és el que serà el següent?
Que nosaltres començarem a saber que som persones imperfectes,

i ho som tots, tots, tots.
Més endavant començarem a saber que nosaltres som persones inhumanes,

que ho volem fer;
Canviar la societat actual.

Si nosaltres comencem a saber on anirem,

podrem fer-ho sense ser escrupulosos.

Una, i ets tu.
I si nosaltres pensem que nosaltres som massa imperfectes,

quantes persones necessitarem per saber-ho portar?
Una, i ets tu.
Si nosaltres comencem a fer tonteries amb la nostra trajectòria,

que és el que pot passar?
Que nosaltres acabem fent coses massa inhumanes.
Llavors, quantes cançons feien falta per canviar la societat actual?
La teva cançó de bressol.
I si nosaltres comencem a treballar la nostra conducta,

quantes cançons faran falta?
Només la teva cançó de bressol.
Llavors, que és el que nosaltres haurem de fer al respecte?
Saber començar...

Si nosaltres sabem fer-ho,

que en treurem?
La satisfacció.
perquè setanta ja hi eren.
Llavors, quantes persones necessitem a part d'aquestes noranta-quatre?
Una i ets tu.
Si nosaltres comencem a fer coses inhumanes,

Serem simples marionetes del destí.
I si nosaltres comencem a ser més persones?
Millor, llavors.
I si nosaltres comencem a ser persones més sensates?
Millor encara.
Ara som noranta-quatre,

i només faltes tu.
I si nosaltres comencem a ser persones més humanes,

que pot passar?
Que nosaltres serem més sensats.
I si som més sensats,

Haurem guanyat la victòria.
I si nosaltres comencem a fer coses inhumanes,

que ens passarà?
Llavors, serem simples marionetes del destí.
I si nosaltres fem bé les coses,

Haurem guanyat la victòria.
Ara vui saber si nosaltres serem sempre tan escrupulosos.
NO HO SEREM MAI MÉS.
I si nosaltres volem fer les paus amb el destí,

que hem de fer?
Començar a creure amb alguna cosa,

com per exemple amb nosaltres mateixos.
Amb la trajectòria que hem portat,

ens pot perdonar algú?
Si que ho podem fer,

perdonar-nos a nosaltres mateixos.
Llavors, quantes persones necessitarem per seguir endavant?
A ninguna més que nosaltres mateixos.
I quantes persones fem falta?
Si nosaltres estem tan enfadats amb la nostra vida,

Seguirem sent part de un caos catastròfic.
Llavors, que hem de fer al respecte?
Jugar-nos-la per ser més valents,

i més forts de tot arreu.
Llavors, que haurem aconseguit?

Haurem aconseguit ser més persones que animals.
I si nosaltres volem ser més persones que animals,

que passarà quan ho aconseguim?
Serem persones més humanes.
Ho sabrem fer això?

Si que ho sabrem fer.
I quantes persones faran falta?
Setanta més vint-i-quatre son les que ja hi som.
I fem falta totes, totes, totes.
Llavors, si nosaltres comencem a fer coses per canviar la societat actual,

Llavors, si nosaltres comencem a ser més persones,

I si nosaltres volem fer grans coses,

I si nosaltres volem saber si serem més persones algun dia,

que hem de fer per saber-ho?
Mirar-nos a nosaltres mateixos.
Llavors, quantes persones farem falta,

en total?
I si nosaltres estem tan assustats que no ho sabem fer, això?
Llavors, nosaltres haurem de començar a correr a canviar de direcció.
De quina direcció es tracta?
La de la nostra primera estrofa,

no es tracta,
sinó de com la vam concebre,
i que en vam fer.
I si nosaltres no som prou intel·ligents,

que pot passar?
Que nosaltres ens podem quedar a la meitat del camí.
I si nosaltres volem fer grans coses,

Farem un mon millor.
I si nosaltres estem tan enfadats amb el destí,

que és el que ens passa?
Perquè nosaltres no som marionetes del destí;

som persones de carn i ossos,
que ho volem fer.
I si nosaltres ho fem, això,

Que nosaltres haurem passat de persones insensates a persones sensates.
I si nosaltres aconseguim canviar la societat actual,

Que ho haurem aconseguit,

tots, tots, tots.
Llavors, que hem de fer?
Ser persones més sensates,

més humanes,
menys escrupuloses,
i deixar de agafar-nos les coses tant a pit.
I si nosaltres aconseguim canviar,

Començarem a viure la vida,

i serem persones més insensates que mai,
perquè serem feliços un altre cop.
Llavors, quantes persones sensates som al mon?

més setanta en total.
I si nosaltres volem ser feliços sent persones sensates,

que haurem de fer per aconseguir-ho?
Haurem de buscar a vuitanta persones sensates que siguin felices,
perquè ens ho expliquin.
Si nosaltres estem tan enfadats amb el destí,

llavors, escoltarem la nostra cançó de bressol,
la cançó de bressol de quant erem petits.
I si nosaltres acabem fent altres coses?
Així és la vida, senyors i senyores.
I si nosaltres comencem a fer coses insensates,

per ser feliços?
Llavors, serem més persones que animals,

potser...
I si nosaltres fem coses insensates,

que pot passar?
Que nosaltres començarem a fer un estil de vida comú.
I per què feiem falta tantes persones?
Per saber qui som realment,

i una ets tu.
Llavors, que és el nostre primer petó,

si som persones insensates que no sabem el que fem?
Nosaltres si que ho sabem.
Però nosaltres no sabem perquè vam rebutjar a altres persones.
Llavors, som persones o animals?

I si nosaltres voliem canviar,

perquè hem canviat de mentalitat?
Perquè nosaltres no som,

efectivament,
marionetes del destí.
Llavors, que és el que hem de fer?

Viure-la, viure-la i viure-la.
Sent persones i no animals.
I si nosaltres ens tornem a equivocar,

que farem al respecte?
Fer les paus amb nosaltres mateixos.
Llavors, que és el més important?
Ser persones i no animals.
I els animals,
quin mal han fet?
Parlaba de uns altres animals...
Llavors, som persones o animals?

que si saben el que fan,
Llavors, quantes cançons fan falta?
Falta que tornem a escoltar tots la cançó de bressol de quan erem petits.
I si nosaltres estem sempre fent coses insensates,

on arribarà tot això?
És la vida que ens ha tocat...
La poesia m’ha entendrit el cor, desde que escric em sento més viva, alegre y sensata
amb mi mateixa. Ja no tinc por a res, després de escriure aquest llibre, poesies de
l’altra nit.
Estic molt contenta de que el temps sempre vagi cap endavant, en aquest llibre parlo
d’aquestes coses...
Llavors, espero que us agradi i que seguiu fent el cor fort per ser grans persones, en
aquesta vida on sense la nostra trajectòria no som res.

Poesíes de L'altra Nit.

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Poesíes de L'altra Nit.

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Dasha Roca Holnik

POESIES DE L’ALTRA NIT.

Amb especial dedicació, Dasha.

Passa la vida meva,

Passa la meva vida,

Sento dintre meva,

Sento que la vida està xiuxejant-me a l'orella

Sento la vida passant massa de pressa,

Sento la cançó de bressol xiuxiuejant-me massa ràpid,

Som persones o animals?

Som persones o animals?

Passa la meva vida sent animals la majoria,

Som persones o animals?

Quina cançó vols sentir?

Quina cançó vols sentir?

Quina cançó vols sentir?

Entre diademes i profiterols,

Però nosaltres som persones inhumanes,

Quina cançó vols sentir?

Quina cançó vols sentir?

Quantes cançons vols escoltar?

Quina cançó vols escoltar?

Quantes cançons vols sentir?

Quantes cançons vols sentir?

Quantes cançons vols sentir?

Quantes cançons vols sentir?

Som persones o animals?

Som persones o animals?

Som persones o animals?

Quantes estrofes te la teva cançó?

Som persones o animals?

Som persones o animals?

Quantes estrofes te la teva cançó?

Som persones o animals?

Quantes estrofes te la teva cançó?

I quantes estrofes son les teves preferides?

Quantes estrofes te la teva cançó?

Quantes estrofes te la teva cançó?

Quantes estrofes són les teves preferides?

Quantes estrofes te la teva cançó?

Quantes estrofes són les teves preferides?

Som persones inhumanes,

Quantes estrofes te la teva cançó?

Quantes estrofes te la teva cançó?

Que volem ser quan siguem grans?

Som persones inhumanes,

Quantes estrofes han fet falta?

Som persones inhumanes,

Quantes estrofes han fet falta?

Som persones inhumanes,

Som persones inhumanes,

Quantes persones som al món?

Quantes persones som al món?

Som persones inhumanes,

Volem ser persones inhumanes,

Quantes persones som al món?

Som persones inhumanes,

Som persones inhumanes,

Quantes persones fan falta per acabar amb tot això?

Són setanta en total,

Quantes persones som al món?

I quantes fan falta per ser humans?

Quantes persones som al món?