Crònica i Reportatge

Janira & Érika

El reggeaton que arrasa

Allò que escoltem i no analitzem
La música forma part del nostre dia a dia i molts adolescents com jo aprofiten les estones
lliures per escoltar-ne. Hi ha un ampli ventall de possibilitats musicals, però tot i així molts
tenen una predilecció pel reggaeton o fins i tot pel trap.

El reggaeton, nascut fa ben poc de la música urbana llatinoamericana, s’ha popularitzat en els
últims anys fins el punt en què es troba actualment. Es basa en lletres simples, senzilles, que
siguin fàcils de recordar per tal de quedar-se atrapades durant tot el dia en la ment dels oients.
A vegades són més recitades que no pas cantades. Compta també amb un ritme de fons que
sol ser característic d’aquest estil musical. El trap és un subgènere del rap aparegut també a
finals del segle XX al sud dels Estats Units. La pega que tenen aquests dos estils musicals és el
contingut de les lletres.

Un cop més ens trobem davant d’un contingut sexista que es va repetint cada cop que
escoltem algunes de les cançons més populars de les playlists. Després d’analitzar-ne unes
quantes podem arribar a la conclusió que totes parlen del mateix: una nit de festa, on un noi
coneix una noia i passen la nit junts. La imatge que es dona del sexe femení és d’un rol passiu,
que és sotmesa als desitjos de l’home que només es fixa en ella pel  seu cos o per la manera de
ballar i vestir. Fins i tot és incitada a anar contra la seva voluntat. Clarament denigrant, fins i tot
també pels homes ja que els presenta com a éssers impulsius i incontenibles. Curiosament
sempre parla de relacions heteronormatives. Títols com “Solita”, “Pa mí”, “Contra la pared”,
“Mía” de cantants com J Balvin, Ozuna o Bad Bunny en són alguns exemples. En els videoclips
queda demostrat altra vegada. En el trap ens trobem amb la mateixa situació. La tornada de
“Cuatro babys” firmada per Maluma entre altres va causar força rebombori ja que diu: “estoy
enamorado de cuatro babies, siempre me dan lo que quiero. Chingan cuando yo les digo,
ninguna me pone pero”. Un dels últims llançaments del madrileny C. Tangana porta de títol la
proposició sexual de què últimament s’està parlant: ontas?

I després d’haver sentit hores i hores d’aquestes lletres, després de saber-nos-les de memòria
podem arribar a interioritzar certs comportaments o comentaris masclistes, fruit d’aquestes
composicions. I difícilment podrem evitar-les ja que sonen en festes majors, discoteques,
festes de final de curs, a algunes emissores de ràdio…

Per sort, mica en mica, surten propostes de reggaeton i trap feministes, encara que
malauradament són una minoria.

Així doncs, no crec que les haguem de deixar d’escoltar, simplement cal saber interpretar els
seus missatges i reflexionar sobre aquests. Pot ser un exercici molt interessant a fer.
Crònica i Reportatge

12/06/2019 Ara. Cat

1. Diries que és un text clarament argumentatiu? Quina és la tesi d’ aquest article

d’opinió?
És un text argumentatiu de tipus periodístic on el periodista dona la seva opinió
.En aquest cas la seva tesi parla del estil musical reggaeton , critica les seves lletres
masclites i monotones que parlan de festes, discoteques i passar la nit amb una noia.
En conclusió la música es pot escoltar sent conscient que és ficció i exageració no s ‘
ha de portar a la realitat.

2. Explica l’estructura del text .

L’estructura d’aquest text es introducció , arguments i conclusió

3. Busca un sinònim per a cada paraula del text assenyalada

Predilecció obsesió
La pega inconvenient
Oients espectadors
Heteronormatives heterocentrisme
Rebombori mal estar
4. Indica l’antecedent dels pronoms assenyalats al text

-ne: la música

Es: el reggaeton

-ne: cançó

Es: l’home

-les: lletres

5. A partir del tema que proposa l’article redacta una crònica sobre un concert ( real o
inventat) d’un dels teus grups o intèrprets musicals preferits. ( 120 paraules)

El concert de Dellafuente, esgotà les entrades en dos minuts a la web oficial.

Després de tres anys sense fer concerts, va tornar fent dos concerts únicament a la
seva ciutat natal, Granada.

Això fou un incovenient i una oportunitat al mateix temps, vaig gastar més diners en
avions,hotels,excursions,menjars.
Una oportunitat de visitar l’ Alhambra,ciutat natal de Lorca i més cosses històriques.
Al concert a les 21:30 començà el maravellós concert, màgia en la veu de Dellafuente,
sorpreses, cançons acapella amb la guitarra i el caixó. Em vaig comprar marxandatge
de l’artista una mica car però preciós.
Crònica i Reportatge

Dellafuente va fer un concert que per els amants del flamenco va ser una experència
inolvidable,la seva cançó Veneno va fer plorar a tots el oients i encendre totes les
llanternes.La ciutat de Granada també ajudà a fer el moment emocionant,de vegades
els incovenients són ho millor del camí.

6. Canvia les formes verbals del present per unes altres del passat

Allò que escoltavem i no analitzavem.

La música formava part del nostre dia a dia i molts adolescents com jo aprofitaven les
estones lliures per escoltar-la. Hi habia un ampli ventall de possibilitats musicals, però
tot i així molts tenenien una predilecció pel reggaeton o fins i tot pel trap.
El reggaeton, va nèixer fa ben poc de la música urbana llatinoamericana, es va
popularizar en els últims anys fins el punt en què es troba actualment. Es basava en
lletres simples, senzilles, que eren fàcils de recordar per tal de quedar-se atrapades
durant tot el dia en la ment dels oients.