LA INFLUÈNCIA DE L’AVANÇ DEL MÓN DIGITAL A LA MÚSICA LLATINA

Qüestions:

- És la música llatina d’avui dia, com diuen alguns prejudicis, simple i repetitiva?
- Com és que triunfa tant a nivell global?
- Tenen les noves eines digitals part de la culpa?

Objectius del treball:

- Aprendre tots els elements carecterístics de la música llatinoamericana durant tota la

seva història.
- Investigar sobre tots els recursos digitals usats a la música llatina actual.
- Comparar tots els elements de la música llatina actual i al llarg de la seva història i
analitzar totes les diferències.
- Grabar Arranjament propi de “Toy en el mic” (una cançó actual) amb estil “Jazz
Afrocubà”, amb tots els elements i instruments que comporta l’estil.

Text Introductori:

Quan pensem en música latina, actualment, pensem amb Reggueton, Trapp…

Però realment, el que escoltem, no té origen Llatinoamericà, únicament té el nom de l’artista
i el gènere. Al pas del temps la música s’ha globalitzat, i les eines electròniques que tant
han triunfat a Estats Units, com els sintetitzedors, l’autotune i els drum machines entre
d’altres, s’utilitzen a la música actual, més específicament, al Reggueton.
Un Reggueton actual que no té ni ritmes originaris de Sud-Amèrica, ni la harmonia, ni la
instrumentació… És un gènere el qual totes les cançons són quasi clòniques i reflecteix com
ha evolucionat la societat aquestes últimes dècades, tot és igual i produït en massa.
Evolució en diferents aspectes:

Melodia:

La música era interpretada per músics i cantants amb tècnica vocal, amb un registre i
intensitat molt dinàmiques. (analitzar tema Bolero i analitzar la melodia de la partitura)
Actualment, a la majoria dels casos, existeix únicament el productor i el cantant, com es pot
observar es necessita de molta menys gent, gràcies a la tecnologia, això provoca que molta
gent pugui ser cantant sense tenir una gran formació prèviament, gràcies a eines com
l’auto-tune que t’ajuda a afinar la veu, és per això que es creen melodies molt simples amb
un registre limitat i una intensitat de veu constant, perquè el cantant ja no és un professional
de la veu.

Harmonia:
No tenia cap sentit que fa anys, quan es contractaven músics de veritat, els fessin tocar
pocs acords i simples. Els feien tocar harmonies més complexes, i a més, cada un estava
especialitzat amb el seu instrument i elaborava unes o altres frases segons el context.
És per això que trobem temes antics, amb una harmonia molt colorida i variada, ja que els
instrumentistes ho feien de la seva manera.
Però ara, el productor, que normalment té poca cultura musical, no estan especialitzat amb
cap instrument, sinó que hi ha certes aplicacions on es tria una tonalitat, i el programa et
genera sequencies d’acords, que es poden descarregar en el programa on estàs grabant la
cançó, i no fa falta saber tocar-los, perquè gràcies a la tecnologia, clicant un únic botó pots
activar la seqüència programada. Osigui ja no fa ni falta saber tocar el teclat.
I és així com es pot fer una cançó amb 3 o 4 acords tocats constantment per una màquina, i
no hi ha cap necessitat de complicar-ho, perquè el gènere ha evolucionat així, i és el que
agrada.

Baix:
Anteriorment hi havia una línia de baix per cada subènere de cada regió de Sud-amèrica, no
és el mateix una línia de baix d’un bolero que el d’un samba, i actualment per culpa també
de la globalització, únicament existeixen línies de baix simples que ressegueixen l’harmonia.
Aquestes línies de baix són sintetitzades amb un so irreal, abans les línies de baix, molt
complexes i variades, les tocava un contrabaixista professional que enriquia la música.
(fer comparació de diferents cançons reggueton i mirar la linia de baix)

Ritme:

A l’època dorada de la música cubana, era normal tenir 3 o 4 instrumentistes professionals

especialitzats amb la secció rítmica d’una banda que podien tocar tant el güiro, l’escallot, les
congas, el bongo, el triangle…
Ara, és molt pràctic tenir un seqüenciador de bateria o una drum machine que genera ritmes
idèntics i sense originalitat i efectes de so inhumans.
(Analitzar ritmes de Reggueton actual)

EVOLUCIÓ DELS RITMES A LLATINOAMÈRICA

(llista dels ritmes per any i país)

LLista d’instruments de percussió

Brasil:
- Afoxe
- Angoia
- Atabaque
- Bloco de madeira
- Cabaça
- Escallot
- Maraques
- Pandeiro
- Palmas
- Prato de louça
- Triangulo
- Tumbadora

Cuba:
- Bongo
- Cajón
- Conga
 - Cencerro
- Triangle
- Güiro
- Clave cubana

Llista de Ritmes

Brasil: (anotar anys)

- Samba (1917)
- Frevo (1907)
- Jongo
- Caxambú
- Zé pereira (s.XIX)
- Bossa Nova (1957)
- Marchinha (anys 20)
- Choro(1870)
- Samba cançao
- Capoeira
- Coco
- Baiao
- Afro-Samba
- Chula Gaucha
- Carimbó
- Emboladas
- Gafieira

Cuba (anotar anys)

- Danzón
- Cha Cha Cha
- Mambo
- Son
- Guaracha
- Conga

Ànalisi i nova versió de Toy en el mic

Compleix els esteorotips creats??
- Melodia simple
- Harmonia molt simple (4 acords)
- Registre molt curt, (canta el canant unes 5 notes en total en tota la cançó)
Imnvestigar formació.
- Utilització d’instruments (Nul·la), utilització de sintetitzadors i efectes de so.

1. Harmonia de la cançó: Acords: A - E - G# - C#m , seqüència VI - III - v - I de

C#m, que es va repetint al llarg de tota la cançó( imatge dels acords de tota la
cançó)

2. Reharmonització: Progressió típica del genera afrocubà a partir de la original (està

feta)

3. Ritme: Ritme reggueton (investigar origen)

4. Ritme nou: Ritme clàssic de Cuba, salsa, jazz afrocubà…(compondre partitura pels
instruments escollits)

5. Melodia: Molt simple (ensenyar-la i mostrar el registre i to….)

6. Nova Melodia: Serà la mateixa pràcticament, interpretada per un saxo o trombó.

7. Línia de baix: Baix que ressegeuiex els acords (analtizar i comparar)

8. Nova línia: (compondre línia orginal que segueixi la nova seqüència d’acrods,usant
els elements característics)

Estils a tenir en compte (Part Pràctica)

- Jazz Afrocubano
- Bossa Nova
- Salsa (Salsa cubana)
- Mambo
- Cumbia
- Història de la música latina
Noms a tenir en compte.
- Paquito D’Rivera
- Chucho Valdés
- Bebo Valdés
- Jobim
- Joao Gillberto
- Astrud Gilberto
- Arturo Sandoval
- Pixinginha
- irakere
- Orlando Poreo
- Vinicius de Moraes

Bibliografia:

Llibres:
1. Jazz - Mervyn cooke
2. Mi vida saxual - Paquito D’Rivera
3. La música en Cuba - Alejo Carpenter
4. Ritmos Brasileiros e seus instrumentos de percussâo - Edgar Rocca
5. Ritmos de Cuba - Ruy Lopez

algunes Webs
- Perspectives actuals en la síntesi digital de sons musicals

- https://www.dimecuba.com/revista/cubanos/generos-exponentes-musica-cubana/