AUTENTICITAT-COMERCIALITAT

Com ben és sabut, estem en una generació musical molt marcada pel concepte de la indústria de la
cultura, fent que moltes cançons comercials que han arribat a l’èxit tinguin una construcció similar
i molta gent (molta de la qual inclús consumeixen artistes d’aquest tipus i no donen lloc a artistes
que no cauen en la comercialitat) qüestionin el valor de què estan escoltant; que en qüestionin
l’autenticitat.
En aquesta comparativa de dos artistes, HOME VS. DONA, he escollit dos artistes que sorgeixen
del mateix món (inclús tenen una relació d’amistat entre ells), però considero que un ha acabat fent
coses més “autèntiques” que l’altre.
Per una banda, representant a l’autenticitat, parlaré de Sara Socas. Sara Socas és una cantant de hip-
hop, beatboxer, rapera de freestyle i compositora espanyola. El 2021 es va convertir en la primera
dona a ascendir com a freestyler a la “Freestyle Master Series”, considerada la lliga més important a
Espanya. Aquesta tenerifenya és compositora de hip-hop (gènere caracteritzat actualment per anar
dirigit a un públic reduït), i intenta mantenir les arrels del hip-hop americà dels noranta afegint-hi
el seu toc personal cantant melodies que no se solen sentir en bases de boombap. L’aposta de la Sara
és arriscada i molt original, i no només per les seves melodies sinó també per les seves lletres; no
parla de temes sexuals ni de drogues, és una cosa molt més poètica i elaborada perquè s’utilitzen
figures retòriques i mètriques que connecten perfectament amb la base aconseguint transmetre el
missatge que vol donar.
Per altra banda, representant la no autenticitat, parlaré de Robledo. El seu nom complet és Alberto
Robledo Bustos, va néixer el 21 de maig de 1999 a Madrid i actualment compon reggaeton.
Robledo té les mateixes arrels que Sara Socas, era compositor de rap, però es va passar al reggaeton
al veure que era el gènere que més generava. A part de no haver-se sigut fidel a ell mateix, haver
recorregut al públic fàcil (per la gran audiència del gènere originàriament sorgit a Puerto-Rico) i
haver abandonat la seva tradició traint-la recorrent a la comercialitat; també hem de comentar la
poca autenticitat per no dir carència gairebé total, que hi ha en les peces de reggaeton. Cançons que
segueixen totes una mateixa estructura i comparteixen lletres (semblant imitacions), que no
requereix talent el fet de fer-les i que evidentment cauen en l’oportunisme.
Havent comentat tot això d’un i de l’altre, és evident quin dels dos artistes és més autèntic. Llàstima
que els números de visites i ingressos no són equitatius amb l’autenticitat.