LA MISOGÍNIA A La INDÚSTRIA MUSICAL 1r Batxillerat D

En aquesta època, la del segle XXI s'han millorat molts aspectes que avant darrere
no es feia cas o simplement s'ignorava, no obstant encara queden alguns d'aquests
que no s'han solucionat encara, com pot ser el tema de la misogínia, on es
discrimina cap a les dones basades en el seu gènere. Aquest cas es pot presentar
en molts àmbits, però hi ha un que avui en dia és molt bon vist, però en realitat és
una gran discriminació que han normalitzat inclús les mateixes dones, que és la
''Misogínia a la indústria musical''

La indústria musical ha estat des dels seus inicis una indústria sexista, en què les
dones han estat excloses dels espais de presa de decisió. La presència de les
dones als segells discogràfics, així com en rols de productores, editores,
contractistes, mànager i caçatalents ha estat en el passat i encara en l'actualitat
limitada, cosa que sens dubte ha dificultat la incidència de les dones en l'àmbit
musical. Continuen sent els homes majoritàriament els que decideixen qui han de
ser representats, el suport monetari, publicitari i mediàtic que cada artista haurà de
rebre, el cost de venda de la producció discogràfica, gires, però també els que han
de ser promocionats i transmesos a les grans cadenes de ràdio. Es refereix al fet
que s'ha normalitzat que els homes són aquells que dirigeixen tota la feina i feien tot
el que volien ,a més a més, si hi havia alguna dona que desitjava cantar o ser
productora, sempre estava en mans d'un home, és a dir, que la dona sempre
depenia de les ordres que li manava el mateix home, sentit així una gran
dependència sobre l'home.

Un punt que cal remarcar és el tema econòmic que posseeixen les dones en cantar
o en ser productores d'alguna cançó, i és que aquestes solen cobrar menys diners
que els homes, ja que, per una part l'home s'endú el mèrit (quan segurament la
dona podria haver fet més que l'home) i, per altra part, si aquesta és cantant, el
productor s'endú una gran proporció de diners més que la mateixa dona, que és la
que ha cantat.
No obstant això, les dones estan aconseguint cada vegada més de reconeixement,
però com a cantants, tanmateix, els mitjans de comunicació, premsa, publicitat, etc.,
les ha vist com a una oportunitat per a crear polèmica sexista o de la tal manera
crear publicitat sexista on aquests intenten fixar-se en el físic de la dona i no en el
seu reconeixement, clarament aquests fan veure al públic com a què estan fixant-se
en el seu reconeixement. Centrant-nos en la publicitat, aquestes en un principi
tracten sobre fer saber sobre cançons, àlbums, i col·laboracions entre cantants,
mitjançant fotos o vídeos, malgrat això, quan es tracta sobre una innovació de la
dona, aquests medis o publiquen agafant imatges de la dona i intenten fer que
aquesta està quasi nua o estiga vestida d'una manera sexista, per a crear atenció
del públic, beneficiant-se a ells mateixos intentant enganyar a la dona, pensant que
la beneficiarà, i l'únic que passarà és que crearà polèmica sobre aquesta, i no cal,
dir que aquesta polèmica causaria molts comentaris masclistes i discriminatoris que
pot fer la dona se senta insuficient o com a un objecte, ja que avui en dia les xarxes
socials, són el centre de tot i la base del poder sobre com ens sentim, és a dir, que
amb aquestes, depenen el com et sents dia a dia, pel fet que, l'opinió que et donen
sobre les coses, fan que et sentes bé o mal.

És també important destacar el contingut de les cançons, és a dir, la lletra que

compon la cançó. Últimament, les cançons que s'han modernitzat, són les
anomenades; '' regegaeton, trap, rap'', on en la majoria d'aquestes fan comentaris
molt masclistes sobre la dona on la posa en un estatus molt inferior, és a dir, que a
la dona la tracten o la vegen com a un objecte que sols serveix per a satisfer a
l'home i fer el que ell vulga sobre ella com podem observar en la cançó; '' Cuatro
Babys''. No obstant en la indústria musical d'avui en dia, les dones cantant, han
normalitzat el fet de ser tractades malament en les composicions musicals, i a més
en algunes cançons fetes per dones, aquestes han utilitzat vocabulari que ha fet
veure a les dones inferiors, com per exemple la cançó; '' Loca remix'', on la mateixa
artista Cazzu, es fa veure com a inferior i pertanyent a l'home. Tanmateix, en els
videoclips de les cançons, la dona sempre va mig nua i fa actes molt masclistes que
la fan veure com a una inferior i serventa de l'home.
En conclusió, tal com ho veig, s'ha de millorar molt el tema de la indústria musical i
fer veure a les generacions que venen que aquest tipus de música amb contingut
masclista no és l'apropiat, ja que, l'educació sobre les generacions que venen depén
molt en el comportament d'altres o del contingut que veuen, assimilant que és real o
no, és a dir, que si les generacions següents, normalitzen el que es veuen en els
vídeos podria causar un augment d'abusos o accions inapropiades de part
d'aquests, siguen homes o dones.