Revista "El Comtat"

ANY XXVIII - N 328 - octubre 2014
AJUNTAMENT DE COCENTAINA
Exemplar Gratut
Revista
de
Cocentaina
Comarca
Amb el suport de lAcadmia Valenciana de la Llengua

Redacci: c/ Sant Josep - Edifici Escoles
Tel. 96 654 45 12 Fax: 96 559 34 65
E-mail: revistaelcomtat@cocentaina.org
Web: www.cocentaina.es/Revista El Comtat
Edici: Radio Cocentaina, La Veu del Comtat, S.L.
President Consell Administraci: Esther Blanes Bernabeu
Redacci: Revista Cocentaina-El Comtat
Rdio Cocentaina. La Veu del Comtat
Maquetaci: Revista El Comtat (Mari Nieves Pascual)
Collaboracions: Miguel ngel Raigal
Publicitat: publi.radiococentaina@cocentaina.org
Assessorament lingstic: Vicent Santamaria
Ompli Ajuntament de Cocentaina
Fotografies: Fotos Fletxa
Revista El Comtat
Silvia Botella. Fotografia
Depsit Legal: A-606/1987
La revista Cocentaina, El Comtat no s

responsabilitza de les opinions dels seus
col.laboradors, ni sidentifica necessriament
amb els treballs publicats amb les firmes
dels seus autors.
La revista Cocentaina, El Comtat publicar aquelles

cartes que ens envien els lectors sempre que, amb
independncia dels aspectes crtics que hi continguen,
siguen respectuoses amb les persones i les institucions.
Els originals hauran denviar-se firmats per lautor/a, amb
indicaci del DNI, el nom, ladrea i el telfon. Les cartes
necessriament hauran destar mecanografiades amb
un mxim de 400 paraules. Ledici es tanca el dia 20
de cada mes. No es mantindr correspondncia sobre
treballs no sol.licitats.
Portada: Cartell Fira de Tots Sants 2014
Imprimeix: Imprenta Domnguez
SS umari
umari
Articles dopini
Saluda Alcalde Fira
Regidor de Fira
Partits Poltics i Fira
11
Presentaci Fira
14
La Fira segons....
16
Nous sectors
20
Expositors 2014
21
Exposicions 2014
26
Evoluci de la Fira
29
La Fira Cavallar
30
Certamen Coral
32
Programaci Fira 2014
36
Programa actuacions
38
Subvenci faanes
42
Collectiu-Comproms
43
Rubn Mengual
45
Ateneu Musical
47
SEU UNIVERSITRIA
48
CASA JOVENTUT
49
Benestar Social
50
ADVOCATS
53
PSICOLOGA
54
NUTRICI
55
ECOX 4D
56
PSICOLOGA INFANTIL
57
NOVAIRE
58
HERBORISTERIA
59
INFORMACI dinters
60
14
32
45
ARTICLES dopini
Revista
El Comtat
octubre 2014
Dna les gracies a tots
e segur que aquestes hagueren sigut les paraules que el meu pare ens haguera dit si li hagurem pogut
contar tot el que els vens de Cocentaina van fer per ell els dos dies del seu comiat.
Per tant, en aquestes quatre lnies, la meva mare, el meu germ i jo us volem agrair a tots la companyia,
lestima i el respecte que ens heu demostrat que li teneu al meu pare.
Especialment a tots els festers i festeres del poble, a la fil maseros, a la junta de festes i a la corporaci
municipal.
Recordarem a Lucas, com tots el coneixem, fent feina per les cases, passejant per la serra i vestit de masero
com a ell li haguera agradat estar aquestes festes del 2014.
Grcies de tot cor.
ngela Lucas.
La satisfaccin de un sueo cumplido
s conocido por todos los vecinos de este pueblo, y no se le escapa a ningn ciudadano de la provincia de Alicante,
que el pueblo de Cocentaina es la cuna de grandes e importantes compositores y msicos.
Sin duda, el arte y la msica estn presentes en la historia y tradicin de nuestro pueblo, pues es evidente que
miremos donde miremos a nuestro alrededor, el arte en general y la msica en particular forman parte de nuestras races
y de nuestra riqueza cultural local.
Ya hace algunos aos, cuando tan solo era un nio, quise poder llegar a formar parte de esta tradicin, de aprender
msica, de poder llegar a ser aquel percusionista que tocaba los timbales mientras la banda desfilaba en fiestas, y como
no, tener mi propio uniforme. Un uniforme que simbolizaba que formaba parte de algo muy importante para m.
Con ocho aos, como tantos muchos otros nios de mi edad, empec a estudiar msica y sufrir en mis propias carnes
aquellas tortuosas pero imprescindibles clases de solfeo, a estudiar percusin y a conocer a muchsima gente a la que
hoy tengo mucho que agradecer. Por esa misma razn escribo estas palabras, para intentar agradecer a toda esa gente
que nunca dud que alcanzara mis objetivos, que se mantuvo firme a mi lado apoyndome y animndome cuando las
fuerzas y la moral empezaban a escasear.
La msica y las circunstancias me llevaron a plantearme la opcin de compaginar la msica con otra vocacin a la que
le tena, y por supuesto hoy en da le tengo, gran respeto y admiracin: la milicia.
Con 18 aos fui destinado a Ferrol, y gracias al ejrcito pude seguir estudiando, acabar el Grado Profesional y acceder
al Grado Superior en el Conservatorio Superior da Corua. Pero aunque haba conseguido uno de mis objetivos, todava
me quedaba por lograr el ms importante, el de convertirme en Militar de Carrera.
Tras tres aos de estudio intensivo y mucho sacrificio se me llena la boca al decir en voz alta QUE LO HE CONSEGUIDO!
Dicen que una persona valora mucho ms sus logros cuando no le resulta fcil conseguirlos, y tal vez sea esa la razn
por la que cuesta tanto alcanzar un sueo, porque es necesario que sepamos valorar y apreciar lo afortunados que somos
todos aquellos que podemos vivir de lo que realmente nos gusta, y de lo que pensamos que no es una profesin, si no
una forma de vida.
Llegar hasta aqu hubiera sido imposible sin toda esa gente que encontr a lo largo de mi camino y que jams dej de
confiar en que algn da llegara a alcanzar mi sueo. A todos aquellos que siempre tuvieron palabras de nimo y apoyo
y que nunca dudaron en ayudarme en esos momentos en los que parece que todo lo construido puede derrumbarse.
Me gustara muy especialmente dar las gracias a mis padres y a mi familia ms cercana, que por muy mal que estuvieran
las cosas siempre estaban dispuestos a ayudarme cuanto fuera necesario.
A mi banda natal Societat Ateneu Musical de Cocentaina donde me cri como msico y como persona y gracias a la
cual he vivido momentos indescriptibles. Gracias a todos y cada uno de sus miembros, por su compaerismo y amistad,
porque nada sera igual si no hubiera tenido el privilegio de conocerlos.
A mis queridas y respetadas Hermanas Clarisas, que a lo largo de todo este tiempo nunca dudaron en tenerme presente
en sus oraciones.
Al pueblo de Cocentaina, por haberme transmitido mis races y mis inquietudes desde la cuna.
A todos los amigos que dej en Galicia, que desde el primer momento me acogieron en su tierra como uno de ellos y
me permitieron vivir como Un galego adoptivo.
A una galeguia que siempre comprendi lo importante que este proyecto era para m y siempre se mantuvo inamovible
a m lado prestndome su ayuda en incontables ocasiones
Y por ltimo me gustara dar las gracias a todas aquellas personas que nunca confiaron en m, que siempre tuvieron
comentarios de desnimo y desprecio y pensaban que Gabriel Hiplito Alcaraz Mullor no tena futuro ninguno, porque
con sus comentarios y desprecios consiguieron que reuniera las fuerzas necesarias para seguir adelante e invirtiera mi
tiempo en luchar por mi futuro.
Gabriel Hiplito Alcaraz Mullor
Revista
El Comtat
octubre 2014
ARTICLES dopini
En el cul de les festes
ix ens vam sentir el dissabte 9 dagost veient lentrada

de Moros i Cristians de Cocentaina.
Enguany decidim acompanyar a la meua germana
Irene juntament amb els meus pares a veure lentrada
de Moros i Cristians en el Pla, en la zona no habilitada
per a minusvlids...ja que tenem cadires facilitades
per lAssociaci Amico a la qual Irene pertany, i dic no
habilitada perqu no ho estava. Ens vam passar la major
part de la vetllada demanant per favor a la gent que
sapartara, que no ens deixaven veure!!!
Estvem al costat duna zona de pas i all la gent
saglomerava per a veure millor els crrecs que entraven
al Pla, no hi havia ning que controlara eixa zona dels
minusvlids, els que ning vol veure, per que existim i

demanem dignitat i respecte.
Per el ms fort va ser quan una de les esquadres havent
finalitzat el seu recorregut va decidir collocar-se davant
dels nostres nassos per a veure millor lentrada de la seua
esquadra especial, llevant-nos tota visibilitat, o pensen que
els minusvlids poden alar-se per a veure millor les festes?
No sabeu el mal rato que vam passar dimpotncia, fent
que foren les pitjors festes, apagant la illusi festera, veient
la poca sensibilitat dels organitzadors de lentrada...i amb
a, demane a qui corresponga un respecte a la gent amb
minusvalidesa, que es mereix un lloc en esta societat, un
lloc en estes festes.
Rosana Marset Castell
Comproms i 03820 junts, la gran esperana
na coalici entre Comproms i el Collectiu 03820 que

guanye les properes eleccions a Cocentaina. Aquesta
s la proposta que van presentar les joventuts del
PSOE en El Comtat del mes de juny. Semblaria una broma,
per tot indica que podrien tindre ra.
L'enquesta de Cocentainaredaccio.wordpress.com
confirma un canvi que ja es veia vindre en el resultat de
les europees: el PSOE i el PP cauen mentre pugen altres
propostes. En unes eleccions locals que es feren ara mateix
a Cocentaina, Comproms i el Collectiu 03820 obtindrien 3
regidories cadasc. El PP i el PSOE baixarien a 5.
Si Comproms i el Collectiu fan cas del que proposa el
PSOE i "s'uneixen per intentar sumar vots", ens podrem
trobar que a ms de sumar multipliquen i que obtenen
no 6 sin 7 o 8 regidories. Tot dependr de la capacitat
d'illusionar el poble amb una proposta renovadora i, alhora,
solvent.
El PSOE de Cocentaina s un projecte cansat. Sn ja 35
anys governant l'Ajuntament, amb algunes llums i amb

moltes ombres. L'alcalde ja fa temps que va anunciar la seua
abdicaci. Han perdut la motivaci i la fan perdre un poc a
tot el mn. La ciutadania desitja un canvi, per un canvi en
positiu, renovador, no el simple recanvi del desgastat PSOE
per un PP que fa pudor de corrupci.
La gent jove que vol estudiar i no s'ho pot pagar desitja
el canvi i ja est votant pel canvi. Les persones que s'estan
quedant sense treball, sense prestaci, i no veuen la llum
al final del tnel, tamb. Els familiars dels dependents que
van ofegats, els xicotets comerciants que han de tancar
perqu no hi ha clients tamb volen solucions. Fins i tot els
jubilats, votants del PSOE o del PP de tota la vida, amb les
pensions congelades, desitgen el canvi.
Per tot aix s, la gran esperana de Cocentaina s que
Comproms i el Collectiu 03820 es presenten junts i que
guanyen les prximes eleccions.
Roger Mira i Ruiz
Roger Garrido: primer contest a lEscola dArt Dramtic

de Valncia
l director de LEspardenya Teatre, Roger Garrido

Corts, ha superat les proves daccs a lEscola dArt
Dramtic de la Universitat de Valncia en lespecialitat
dInterpretaci. Roger es converteix aix en el primer contest
que aconsegueix superar les dures proves realitzades durant
dues intenses setmanes de setembre i obt el nmero 6 de
ms de 80 persones que s'hi han presentat.
Aquesta Escola s molt exigent en les seues proves daccs
i tan sols admet 28 alumnes de tota la Comunitat Valenciana.

Des del grup de teatre LEspardenya volem donar la nostra
ms sincera enhorabona al nostre director i recolzar-lo en
aquesta nova etapa que, de segur, tamb es deixar sentir en
tots nosaltres, ja que enriquir el que ja sabem i ens permetr
aprendre noves formes de fer teatre. Enhorabona director!
LEspardenya Teatre
ARTICLES dopini
Revista
El Comtat
octubre 2014
Escola de calor
renta anys desprs que Radio Futura ens oferira

aquesta meravellosa can, que els qui ja tenim una
certa edat hem tarallejat ms duna vegada, la uni
de dues circumstncies (una fortuta i laltra conscient) ha
fet que la veritable can de lestiu shaja desplaat en el
temps,com loratge, des de lagost fins a setembre.
La fortuta s el fet meteorolgic que, segons les dades
de lAgncia Estatal de Meteorologia, ens est fent patir
(sofrir, suar...) el setembre ms calors des del 1962 i
que, en conseqncia, est convertint les nostres aules
en autntics forns on realitzar una tasca docent de qualitat
s senzillament impossible. I s que ja ho deien clar els
estudiants que hem vist protestar a diferents llocs de Castell,
Valncia i Alacant amb eslgans tan cridaners com : A s
un infern!, No somos pollos pero nos asamos", "Se alquila
sauna pblica" i "Ja sn Falles, la crem est a les aules".
Per aquesta circumstncia amaga, a pesar del missatge
transms per les nostres autoritats de ... en la Comunidad
Valenciana se dan muchos das de calor y no se pueden
suspender las clases cada vez que esto se produzca, una
decisi completament conscient: lavanament per part de
la Conselleria dEducaci de les classes al sistema educatiu
valenci al 3 de setembre.
Aquest avanament, unilateral i sense cap justificaci
didctica i pedaggica, ens ha fet xocar amb la crua realitat:
unes installacions que no estan pensades ni adaptades per
al medi fsic, natural i social on estan situades. Tal vegada
els qui les van dissenyar i aprovar van aprendre, com ara
pretn la llei Wert, les Naturals i les Socials com coses
diferents, en compte de la visi globalitzada i completa que
oferia lassignatura de Coneixement del Medi... I aix ens va!
I el pitjor de tot s que davant la situaci plantejada, els
responsables de la Conselleria (segurament des del seu
despatx amb aire condicionat de lavinguda Campanar de
Valncia), ens diuen que suspendre les classes per aquestes
circumstncies s... exagerat. B, tenint en compte que en
aquestes comarques aquestes temperatures no sn una
excepci, sols em queda recordar a la comunitat educativa
que ...hace falta valor, hace falta valor. Ven a la escuela
de calor.
Jos Cant Domnech
Professor de la Facultat de Magisteri
Universitat de Valncia
Los Anti-Sistema Institucionales
n Espaa, somos capaces de inventar lo que nadie es

capaz. En la terminologa habitual, cuando a alguien
se le tilda de Anti-Sistema, la interpretacin es que
quiere subvertir lo vigente, y dichas propuestas, provienen
de personas o colectivos ajenos al poder establecido.
Por primera vez en la historia democrtica espaola, un
partido que ostenta el poder, adems con mayora absoluta
en el Parlamento, quiere subvertir lo establecido, no para
cambiarlo, sino para adaptarlo a sus intereses y perpetuarse
en el poder, por encima de las mayoras electorales, que los
ciudadanos tengan a bien establecer con sus votos en un
momento determinado. En que consiste la propuesta del PP.
Si algn partido poltico o coalicin electoral, consigue el
40% de los votos, este porcentaje a efectos de Concejales,
sera el 51%. En trminos claros, un Ayuntamiento que
un partido tiene dicho 40%, tendra mayora absoluta, y el
resto de fuerzas que se presentaran, que tendran el 60%,
de votos, estaran en minora en nmero de Concejales.
El resultado de las Elecciones Europeas, mas las encuestas
tanto generales, como las propias del PP, le dicen que en la
Municipales y Autonmicas del 2015, perderan la mayora
absoluta de la que gozan y han mal-utilizado. En esas propias
elecciones europeas, los ciudadanos mediante su voto, han
denunciado una forma de hacer poltica, reivindicando a
su vez, un cambio en el ejercicio de la misma, acercando

esta ms a los propios ciudadanos, que se cumpla lo que
se promete, que se les de participacin en la toma de
decisiones, que se les explique en qu y como se gastan los
impuestos que pagan, etc. Ante todo eso, el PP abusando de
su mayora absoluta, reconociendo de que si no la tiene, no
pude seguir gobernando, porque su sectarismo y la poltica
aplicada, le hace incapaz de pactar con nadie un programa
de gobierno, que hace?.
Pretende modificar la Ley Electoral, no para hacerla ms
proporcional y hacer ms real aquello de que todos los votos
valen igual, sino prostituyendo el sistema, no les importa
ni la opinin de otra fuerzas polticas, ni los ciudadanos,
y adems tienen la desfachatez de argumentarlo como
regeneracin democrtica, son conscientes que la palabra
la han equivocado, no se trata de regeneracin, sino de
degeneracin democrtica.
El primer compromiso de todas las fuerzas polticas si esto
se lleva a efecto, abudsando de su mayora absoluta actual,
es que cuando esta cambie, se revertir la situacin.
Posdata: Si el resto de fuerza polticas pactaran una gran
colacin previo a las elecciones, el argumentarlo que el PP
lanzar es: De nuevo el Frente Popopular.
Juan Pedro Garca
Revista
El Comtat
octubre 2014
ARTICLES dopini
Vine amb Comproms, pel canvi a Cocentaina
ada dia em trobe alguna persona ms que ha decidit

no tornar a votar el PSOE ni el PP. "No sn de fiar" -em
diuen alguns- "Massa corrupci". "Governen noms
per als seus, sn uns clientelistes" -em diuen uns altres.
"Sn dos cares de la mateixa moneda, van turnant-se i
repartint-se els crrecs com si foren dos empreses". Cal un
canvi. Es nota en l'ambient.
I a Cocentaina tamb. El PSOE governa ac des de la
prehistria, i segur que han fet algunes coses b, sobretot
al principi, per ltimament no n'encerten ni una. Sn
massa anys i estan desgastats. Tal com escrivia alg fa uns
mesos, necessitem un canvi higinic, una bona neteja en
l'Ajuntament. Una neteja que no pot vindre de la m del PP,
un partit que est davall sospita i que molta gent considera
podrit de dalt a baix de Brcenas i similars.
Per aix ha nascut Comproms per Cocentaina: per a
construir una alternativa de govern que ens allibere tant del
PSOE, que ja ha fet i desfet massa anys a Cocentaina, com
del PP, que no volem que ens la desgracie. Ja han fet prou
mal en la Generalitat. Estem compromesos amb el futur de
Cocentaina, des dels valors valencianistes, progressistes i
ecologistes, per sobretot des d'un amor profund al nostre
poble i a la nostra gent. Treballem per una Cocentaina
Al meu cunyat . Birifi
l passat dia 17 de Juliol a les sis de la vesprada vaig

rebre una telefonada al mbil, que mai haguera desitjat
rebre. Era la meua cunyada dient-me el que havia
passat i no mho podia creure. Al moment li vaig tindre
que tornar a cridar perqu mho confirmara, i era veritat
ens havies deixat. No mho creia! Vam anar el ms rpid
que vam poder ahi on estaven la teva dona i el teu fill sols
i desemparats, per acompanyar-los en eixos moments tant
durs, i els segents que tamb varen ser molt difcils.
Resulta sempre un tpic, quan una persona sen va, dir
que se nha anat una gran persona, per en esta ocasi, com
moltes altres, per suposat, era deveres. No hi havia ms que
veure, moments desprs darribar al teu ltim dest, com de
seguida el mbil, va comenar a rebre crides i missatges de
la gent que ja shavia assabentat de la teua defunci, i com
jo, i molts, no sho creien.
Van ser moments molt durs, i complicats. Estaven fora de
casa i els trmits i tot tipus de papers que tenien que encarar,
pareixien ms complicats, al estar lluny del poble, per, tot
i aix, es va fer ms dura i complicada la tornada a casa, i
ms dura, perqu eixa tornada era sense tu.
prspera, amb una economia dinmica i al servei de les

persones. Treballem pel benestar, per les famlies amb
persones dependents, per l'educaci i la sanitat pbliques,
de qualitat i gratutes.
Cocentaina necessita un nou impuls. Deixarem arrere
les poltiques destructives i caduques del PPSOE. Volem
Ajuntament que treballe per aquesta prosperitat i solidaritat.
I en a no estem sols. Cada volta ens acompanya ms gent.
I nosaltres tamb la busquem. Procurem la cooperaci amb
totes les entitats i persones que desitgen, com nosaltres,
un futur brillant per al poble de Cocentaina. Perqu les
diferncies sn riquesa i volem fer un gran equip. Perqu
volem sincerament el canvi, assumim la responsabilitat de
dur-lo a terme i sabem que dividir sempre resta, per que
si sumem podem multiplicar.
Aix que vine tu tamb amb nosaltres, vine amb Comproms
i entre tots farem possible el canvi i tots els nostres somnis.
La uni i el comproms fan la fora.
Miquel Prats
Portaveu de Comproms per Cocentaina
http://cocentaina.compromis.ws/
https://facebook.com/compromis.cocentaina
Una volta al poble, desprs de veure a ton pare i al teu

germ, qu puc dir deixe moment. molt dur. Les pobres
persones estaven destrossades, igual que els teus amics ms
ntims, i companys de faena. Vaig comenar a donar-me
compte de la quantitat de gent que et volia i tapreciava. Va
ser un degoteig continu de gent per donar-te lltim adu, i
estar al costat dels teus, sobre tot, de la teua dona. Gent de
tota classe, joves, menys joves, gent major, etc i qu dir
del teu enterrament, com si se nhaguera anat un ministre,
una demostraci de la quantitat de gent que et volia.
Des destes lnies nicament vull fer-te eixe homenatge
que se li fa a la gent volguda i que sen van sense avisar, tal
i com vares fer tu, sen van rpidament, conforme viuen,
sense donar quefer. De la meua part, i de tota la famlia,
sobretot, dels teus nebots i amics que sen recordem de
tu, dia si, dia tamb, perqu vas ser una persona amb les
teues equivocacions, s clar, per una persona amb un cor
tant gran, que de tant gran que era, es va trencar, i ens vas
deixar amb el nostre coret una mica trencaet.
Mai toblidarem. Cunyaooooooooooooooooooo
Jaime Bolufer Pic
Revista
El Comtat
octubre 2014
LA FIRA DE TOTS SANTS
Saluda de lalcalde de Cocentaina, Rafa Briet
envolguts lectors de la revista Cocentaina. El Comtat

em dirigisc a tots vosaltres des daquestes lnies per
convidar-vos a viure i disfrutar duna nova edici de la
Fira de Tots Sants, la nostra Fira, la de Cocentaina, la de tots
i totes els vens i venes del meu poble.
Com ja vareu poder comprovar el dia que vam presentar
la 668 edici de la nostra Fira, ens trobem davant dun
esdeveniment ple de novetats, de noves exposicions, amb
millores en quant a infraestructura...un sense fi de coses que
sens dubte fan preveure que altre any parlarem de lxit de
convocatria que te la Fira de Cocentaina. Un xit que devem
en bona part a tot el poble, a tots vosaltres que enteneu que
per a que la Fira vaja millorant fa falta el sacrifici de suportar
totes les molsties que la Fira duu. Un xit que tamb devem
a la confiana dels centenars dexpositors que amb la seua
presncia fan que Cocentaina es convertista en el ms variat
i original mercat de productes que tota la gent pot trobar. I
per ltim, lxit es du tamb als milers de visitants que no es perden la cita oficial del mes de novembre, la del dia 1, la
de Tots Sants. Sens dubte, sense tots vosaltres, la Fira no tindria sentit.
Ara b, res s el que sembla. Alguns discursos fcils i populistes ens donen a entendre que la Fira evoluciona i va
millorant per si sola. Alguns pensen que la Fira sempre ha sigut aix i que mai va a parar. Per res ms lluny de la realitat,
perqu res s per a sempre si darrere no existeix treball, capacitat dinventiva, riscos assumits i una reinvenci constant
per oferir al visitant un espai dentreteniment diferent, atractiu i nou sense oblidar les arrels duna Fira rica, dahir, davui i
de sempre. Darrere de la Fira sempre ha existit un equip de treball que liderat pel corresponent regidor ha sabut donar-li
un enfoc actual i a la carta, subjecta a les opinions de vens, visitants i expositors. En altres temps, Jos Miguel Lpez va
saber donar-li limpuls i atreviment necessari per diferenciar-nos de les diferents fires que existien, Marcos Castell va saber
donar-li la importncia i millora a les ubicacions, apostant tamb, pels espectacles de gran format i ara, Vicent Sandoval ha
sabut no sols mantenir-la en un poca difcil, sin que li ha donat nous impulsos que ens permet any rere any oferir una
Fira divertida, entretinguda i nica, aix si, sense perdre la nostra identitat i senya que tant ens caracteritza.
Tan sols em resta donar les grcies a tots els qui confieu amb nosaltres, grcies al diputat de Turisme, Joaquin, al director
del Patronat de Turisme per entendre que junts podem aprofitar sinergies que no sols beneficien a Cocentaina sin a tots
els municipis de la provncia i grcies a tots els qui enguany tindran exposicions culturals perqu sabem el treball i la
responsabilitat que duu, per que amb el vostre empeny i dedicaci, feu un Fira dall ms variada i rica.
No em puc deixar de banda, les entitats locals, les musicals que omplin de so la Fira: Mal Passet, Ateneu Musical,
Uni Musical i Orquestra La Paloma i com no a Certamen Coral que posa el punt dhonor final a aquesta Fira. Les entitats
esportives que amb els seus diferents trofeus i competicions de Fira porten aquest event a tots els racons i durant tot lany,
a les mestresses de casa, al grup de danses Cocentaina, a les entitats i associacions socials... i com no, al meu poble. A
tots sols puc dir-vos que GRCIES i ho dic en la boca ben ampla i ho escric en majscules. Grcies per la vostra confiana
en mi, per fer possible que durant quasi huit anys i alguns com a regidor de Fira, cuidem el tresor que s la Fira per al
nostre poble. S el que representa per a Cocentaina i la seua identitat i s que tots lestimem i ens sentim
Revista
El Comtat
octubre 2014
Vicent Sandoval, regidor de Fira
na nova edici de la Fira est a punt domplir

Cocentaina dun espai de sensacions, sabors, olors,
ritmes... la Fira de fires, la cita de tothom per a l1 de
novembre. El passat 3 doctubre va tenir lloc la presentaci
oficial daquest esdeveniment del que tots els contestans i
contestanes ens sentim orgullosos perqu lhem feta nostra,
ens lhem creguda i hem apostat per ella com a senya
identificativa del nostre poble i les nostres arrels. En aquestes
pgines de la revista Cocentaina. El Comtat, trobaran tot el
que esdevindr en la 668 edici, una informaci facilitada
pel departament de Fira que des que va concloure la
passada edici ha estat treballant per preparar la de 2014.
El departament est regit per Vicent Sandoval, regidor de
Fira a lAjuntament de Cocentaina.
-Vicent, estem a punt dencetar una nova edici de la Fira
de Tots Sants, de fet el passat 3 doctubre es va presentar de
manera oficial al pblic la que ser la 668 edici
-Si, un mes abans presentem la Fira al poble de Cocentaina
i ho fem mostrant el cartell que ens anunciar i presentat
les novetats ms significatives. El fet de fer aquest acte s
important perqu marca el compte enrere per iniciar la Fira.
Amb tot, cal tenir present que la Fira de 2014 ve treballant-se
i perfilant-se des del mateix moment que acaba una edici.
Cal revisar el que ha sigut, com ha anat, imprevistos sorgits,
problemes desencadenats i aix treballar per aconseguir
tindre una Fira sense incidents i no cometre les errades que
hagen pogut haver. Ja al mes de juliol, el Consell de Fira
es reuneix per triar la imatge que ens ha danunciar i ho
fem triant els cartells presentats en el concurs. Durant lany
anem polint les exposicions que hi poden haver, millorant
la infraestructura del permetre de la Fira, busquem nous
sectors i sens dubte mantenim les arrels daquesta Fira que
tot i tindre 668 anys, continua ressorgint i sent jove i actual.
La dinmica de la Fira s la que ens permet actualitzar-la, la
nostra Fira te una gran capacitat de transformaci i pense
que cada any tenim una Fira ms gran, amb ms qualitat i
millor. El primer pas cara al pblic, sens dubte s presentar
el cartell i el programa oficial i a partir dac, fins arribar als
dies grans de la Fira, tot el mes la tenim present amb els
diferents concerts, competicions esportives, la inauguraci
de les exposicions o el dia dels xiquets. La Fira son 3 dies,
per els actes que envolten la Fira i que ens fa parlar della
i sentir-nos orgullosos venen realitzant-se durant tot el mes
doctubre, acabant el segon cap de setmana de novembre
amb el certamen Coral Fira de Tots Sants.
-En les pgines posteriors a aquesta entrevista trobarem
tot el que du la Fira denguany, per en la presentaci de la
Fira vost ens va avanar algunes de les principals novetats
daquesta edici com per exemple lampliaci de la zona
daparcaments
-Si, eixa una de les grans apostes del Departament de Fira,
poder condicionar zones daparcament per donar cabuda a
tots els visitants i que al temps estiguen assabentats de tot.
Dic a perqu a banda dampliar les zones de prquing
hem ampliat tamb els punts dinformaci. Enguany el
visitant trobar la zona de Beniassent com a un nou punt
per poder deixar el seu vehicle, comptarem aix amb 10
zones de prquing que ocuparan una superfcies de 139.000
metres quadrats. Hi hauran tamb autobusos que permetran
als visitants poder desplaar-se des don shan deixat el
cotxe al prquing fins a la prpia Fira. Tanmateix cada
punt daparcament tindr un punt dinformaci per a que
el visitant sapia on pot anar i qu oferta la Fira denguany.
Tanmateix hi hauran informadors itinerants per tota la Fira
per poder preguntar i resoldre dubtes a lhora dorientar-se i
passejar-se per tota la Fira i poder desprs tornar al prquing.
Tanmateix, si volem vindre a la Fira en servei pblic, un
any ms, Renfe posa trens especials des de Xtiva fins a
Cocentaina i a lestaci de Santa Brbara hi haur un servei
de mini bus per poder baixar a la Fira.
-Cal destacar enguany locupaci al 100 per 100 dels
expositors, una ampla demanda que fins i tot deixa expositors
en reserva
-La veritat s que eixa confiana dels expositors en la Fira
de Cocentaina diu molt del que s la Fira, a nivell comercial
i a nivell promocional. Ho tenim tot cobert i hem ampliat
sectors. De fet, a causa de l'inters i la demanda de nous
expositors s'han ampliat algunes zones, com Turisme o
Artesania i Venda Ambulant, fins a arribar als 125.000 m2 de
superfcie expositiva, al voltant de 15.000 metres quadrats
ms que en l'anterior edici. Una de les rees de creixement
la constitux Turisme, que es consolida com un nou sector de
3.600 metres quadrats i es desvincula dels Productes Tpics,
que es queden amb els 1200 m2 que abans compartien
10
Revista
El Comtat
octubre 2014
ambds. La promoci del Turisme, amb una extensa

representaci de municipis, entitats i institucions de la
Comunitat Valenciana, estar ubicada en l'avinguda Jaume I,
el carrer Mossn Radun i Santa Brbara. Sinclour a ms
dels estands informatius, una zona d'activitats i espectacles
caracterstics de les diferents poblacions presents. A ms,
esta zona estar complementada amb una mostra turstica,
a nivell nacional, dedicada a la regi de Mlaga, i que s un
primer pas perqu en futures edicions altres regions puguen
vindre a exposar-se en la nostra Fira. La Venda Ambulant
i l'Artesania tripliquen el seu espai (6.144 m2 en total)
amb l'adhesi d'una part de la carretera nacional N-340.
Concretament ocuparan part de la vorera que transcorre
des del cant del collegi Sant Joan Bosco fins a l'inici de
l'Avinguda de Xtiva, a ms dels carrers adjacents que eren
on s'installaven fins ara. Sens dubte la Fira de Cocentaina
es constitux com un dels centres comercials i d'oci a l'aire
lliure ms grans la Comunitat Valenciana. Un parc temtic
on convergeixen diferents cultures, gastronomia, una variada
oferta d'oci dirn i nocturn aix com una heterognia mostra
comercial dels ms diversos productes
-Segons veiem, la gran aposta daquesta edici es troba en
el Turisme i les Noves Tecnologies
- Si, perqu en aquesta edici trobarem un nou espai
dedicat a les Noves Tecnologies, fruit del conveni de
collaboraci firmat amb la UPV i que esperem es consolide
amb el temps en un nou i atractiu sector. Aquest nou entorn
tecnolgic estar ubicat en el carrer Roger de Llria i all

podrem comptar amb una mostra d'algunes de les empreses
de referncia a nivell nacional i incls internacional. Amb
tot dir tamb que hi hauran altres nous espais, com la Baby
rea amb servici de canviador de bebs i zona de lactncia
dirigit a les famlies amb xiquets menuts
-Tot a ve a complementar les altres zones dalimentaci,
vehicles, apartat bestiar, mercat medieval, soc rab, porrat
valenci...
-s clar, si algo te despecial aquesta Fira s que hem sabut
mantindre el que funciona, el que la gent vol i hem apostat
per seguir creixent. Els visitants podran gaudir de ms de
200 actuacions, repartides durant els tres dies de Fira, en
els sis escenaris del Mercat Medieval i Soc rab. Comptarem
tamb amb lespai nocturn per als joves, lanomenat Fira i
Festa que es tornar a ubicar al collegi Sant Joan Bosco II.
Sens dubte s impossible avorrir-se: msica, dansa, teatre,
malabars, exhibicions eqestres, etctera. I s que ens
veiem obligats a crixer a poc a poc i de forma controlada
cada any, per a donar cabuda a noves empreses o incls
crear nous sectors. La Fira s un esdeveniment viu que
evoluciona i s'adapta als temps, per sabent conservar el
sabor que la fa entranyable. Tampoc podem oblidar-nos
de les exposicions. En aquesta edici les inaugurarem
el divendres 24 doctubre, exposicions diverses, riques
i diferents que ens mostren la nostra histria, la nostra
cultura, la nostra evoluci. Com hem dit moltes vegades, hi
ha un gran equip que treballem per la Fira, per dignificarla, per fer-la gran i amb qualitat, per el factor hum s
indispensable i s dagrair la gent que te inters en formar
part de la vessant cultural de la Fira, gent de Cocentaina,
artistes locals, entitats ldiques, associacions, gent de fora...
perqu a demostra el gran aparador comercial i visual que
oferta Cocentaina en els dies de Fira.
-Qu espera daquesta Fira de 2014?
-Doncs que la gent la disfrute, que el poble continue fent-la
seua i que seguisca sent un referent de Fires. Espere que
loratge ens acompanye i que un any ms pugem dir que
hem tingut i hem fet una gran Fira, la que tots volem i la
que tant ens identifica. Espere que tots passen una bona
Fira i que al termini daquesta, pugem valorar-la de manera
positiva, amb uns nmeros que ens avalen i ens fan ser
dInters Turstic Nacional.
Revista
El Comtat
octubre 2014
11
Ferran Albors, portaveu dEsquerra Unida
stem a un pas d'iniciar la 668 Fira de Tots Sants, amb

l'experincia i la veterania d'haver realitzat una Fira
declarada com a Inters Turstic Nacional.
Inevitablement la nostra Fira degut a la crisi econmica
est ressentida, aix i tot, continua sent un punt d'atracci
important i especial, tant per a visitants com per als
expositors, estem parlant que malgrat la crisi que estem
patint, en l'edici d'enguany arribarem als 900 expositors.
Per un altre costat, l'ampliaci que es va a dur a terme
en l'edici d'aquest any, va a ser important per al futur de
la nostra Fira, ja que esta ampliaci, inevitablement anir
acompanyada dels serveis necessaris per a que els visitants
es senquen cmodes i relaxats en la seua visita.
Des dEsquerra Unida, volem donar el nostre suport a totes
les persones i Associacions que treballen des del Consell
de Fira, rgan de participaci ciutadana, on es realitza una
llavor important en la seua organitzaci junt als treballadors
del departament corresponent.
Des dEsquerra Unida, esperem que enguany i una vegada
consolida la Fira com a Inters Turstic Nacional, tinguem
la mxima promoci tant important per a tots i totes, i el
mxim suport institucional per a recolzar el motor econmic
i comercial del nostre poble, i sobre tot per a dinamitzar el
comer local.
Per a finalitzar, des dEsquerra Unida no volem oblidar-nos
de felicitar a totes les associacions del nostre municipi, que
participen en l'organitzaci d'aquest event, i com no, a tots
els socarrats i socarrades pel seu suport a esta Fira, per la
seua pacincia i comprensi.
Tot siga pel nostre poble i per la nostra tradici. Bona
Fira a tots.
Esther Blanes, portaveu del Collectiu 03820
a Fira de Tots Sants s un esdeveniment molt important

i esperat per tots els socarrats i socarrades.
Sn 668 edicions duna fira que, des de 1346, ha
sabut adaptar-se als temps i als canvis de la societat, la qual
cosa ha perms que, hui dia, siga una realitat reconeguda
amb el segell de Fira dInters Turstic Nacional la qual
s visitada per milers de persones que venen a gaudir duna
gran oferta comercial, cultural i de tradicions que ompli
Cocentaina.
No podem deixar dagrair lesfor de tot el poble per
mantenir, any rere any, lhospitalitat i la illusi, especialment,
a totes les persones qu amb el seu treball i esfor
fan possible que la Fira de Cocentaina siga un xit de
participaci, organitzaci i exposici.
Des del Collectiu 03820 desitgem al poble de Cocentaina
i a tothom que ens visiten, una bona Fira de Tots Sants,
plena dolors, sabors, colors i ambient de festa que han de
perdurar tot un any fins que ens retrobem.

BONA FIRA A TOTS I A TOTES!!!
Fira de Tots Sants. Cocentaina.

Declarada dInters Turstic Nacional
Rdio Cocentaina i
la Revista Cocentaina.
El Comtat
els destigen bona Fira.
Estem amb la Fira.
Estem amb tu.
Des de 1346 fent Fira
12
Revista
El Comtat
octubre 2014
Adolfo Sancho, portaveu del Partit Popular
stem a punt d'iniciar una nova edici de la Fira de Tots Sants,

la 668, amb el segell de "Fira declarada d'Inters Turstic
Nacional"; un reconeixement oficial a la histria, a la nostra
Fira, al nostre poble, al bon fer i al treball de molta gent durant molts
anys, per fer de la nostra Fira un referent nacional, i aix ens honrra,
per que es mrit de tots, no noms dels alcaldes o regidors, si no
de tots els empleats municipals, tots els expositors, comerciants
i associacions, per, sobre tot, del poble de Cocentaina. Esta va
ser, com a socarrat i com a portaveu del Partit Popular, una de
les alegries mes gran que he rebut, la del nomenament de Fira
dInters Turistic Nacional pel govern de Rajoy lany 2012.
La nostra fira ha arribat a un punt en el que els canvis i novetats
no son smptoma de millora. La Fira necessita d'una reflexi per a
ordenar la seva oferta de qualitat i exclusivitat. Per aix, hi ha un
Consell de Fira, on tots els partits poltics deixem de banda les sigles
i busquem el consens i laccord, tamb amb els comerciants i els
expositors. Malgrat tot, hem dinsistir amb la consulta als visitants
i als vens i venes, que son els que fan la Fira gran any rere any.
I una de les questions en la que sincerament hem dinsistir, i
ms si cal ara que som Fira dInters Turistic Nacional (aquesta
distinci es pot pedre) es la difusi. Pense que tota la inversi en
este aspecte no soles beneficia a la Fira, ja que cal considerarla com eix central per a promocionar, al llarg del lany, al nostre
poble, a tots els nivells, patrimoni-cultural, econmic, agricola,
gastronmic, medi-ambiental etc. En fi posar en valor totes les
sinergies que la Fira proporciona. El turisme es una de les matries
pendents que tenim a Cocentaina.
El suport de les administracions resulta fonamental en aquesta

tasca, com ho es enguany el comproms de la Diputaci dAlacant,
a mes a mes de en laspecte cultural (com a mostra lexposici
del MARQ al Palau) a laspecte promocional de la m del Patronat
de Turisme Costablanca aixi com de la m de la Generalitat
Valenciana i de lAgencia Valenciana de Turisme.
Tots tenim una Fira ideal, per la millor Fira es la que no deixe
els seus arrels i camine decidida cap al futur. La Fira ha de ser la
que el poble de Cocentaina desitge, s el poble el que la feta gran
i dInters Turistic Nacional, no els poltics. La Fira s del poble.
Que la Fira deste 2014 siga una oportunitat de feina i festa per
a tots els vens de Cocentaina, per sobre tot per als que pitjor
estant passant-ho.
Bona Fira a tots, tant als que estem com als que ens visiten!!!
Marcos Castell, portaveu del PSPV-PSOE
s molt difcil resumir en poques paraules qu

representa la Fira de Tots Sants com a Portaveu del
Grup Socialista de Cocentaina, ja que sn molts els
aspectes -els sentiments, els anhels i les illusions- que la
Fira de Cocentaina pot produir. Amb tot, s cert que s un
molt bon exercici per a centrar-se en all que s caracterstic
i deixar de banda altres consideracions.
Com a persona que he tingut responsabilitats dorganitzaci
durant alguns anys sobre la Fira i que s hereu del treball
i esfor de diferents persones que han treballat, treballen i
seguiran treballant per la nostra Fira, hi ha dues idees que
considere centrals i que conformen la pedra angular del que
per a nosaltres s la Fira.
La primera i fonamental s que la Fira s de tot el poble
de Cocentaina, tots els anys desde lAjuntament sorganitza
un esdeveniment com aquest, per el que tenim clar s que
sense lajuda, la collaboraci, la implicaci de cadascun
dels veins i venes del nostre poble seria imposible realitzar
aquesta magnfica Fira que entre tots portem endavant i
que, per tant, ha estat i ha de seguir estan per damunt
de tota confrontaci poltica i partidista. La Fira s un
esdeveniment que sobrepassa unes sigles i unes persones
concretes: s la Fira de Cocentaina, la Fira de Fires! D'ac
que considere un encert lexistncia del Consell de Fira, on
tots els representants de la societat civil i poltica contestana
estan representats.
La segona, que s una conseqncia de la primera, s que
s el projecte conjunt i de futur ms important de Cocentaina.
La Fira de Tots Sants ens ofereix loportunitat de vertebrar-
nos i d'identificar-nos com a poble, per la Fira aguantem

incomoditats, soroll, aglomeracions... perqu entenem
que la Fira s una oportunitat per aglutinar esforos, per a
oferir el millor de nosaltres i per a sentir-se orgullosos com
a poble. s innegable que estem aconseguint-ho, malgrat
les dificultats, any rere any.
Per aix no es pot entendre Cocentaina sense la Fira, i la
Fira no seria possible en un poble que no fra Cocentaina.
Tan sols em resta agrair la comprensi i pacincia de tots els
vens i venes de Cocentaina pels problemes i incomoditats
que el poble pateix durant el muntatge i desmuntatge de
Fira. Tots ho patim, per a la fi tots som partcips daquesta
Fira que s nostra, de tots els contestans i contestanes.
Espere i desitge que tots gaudisquen duna bona Fira
2014.
14
Revista
El Comtat
octubre 2014
La Fira de Tots Sants descobreix Ingredients de Fira el

cartell anunciador de 2014
l centre cultural El Teular va ser el lloc triat per a

presentar les principals novetats de la 668 edici de
la Fira de Tots Sants de Cocentaina. Un acte on a
ms, es va descobrir el cartell que representar a la Fira
de Cocentaina durant aquesta edici de 2014. 'Ingredients
de Fira' va ser l'obra guanyadora del concurs dels cartells
de Fira ique el dia 17 de juliol feia pblic el nom dels
guanyadors, no aix el cartell que va ser descobert la nit del
divendres 3 doctubre, un cartell que el Consell de Fira va
triar com a imatge que difondr la Fira contestana de 2014.
Els seus autors, Fernando Moncho i Nieves Aranda, han
descrit el seu treball com "una obra demostrativa que ens
mostra alguns dels elements o aspectes que componen la fira
de Cocentaina: el cap de cavall i una roda de tractor fusionen
la part animal i la mecnica; els vehicles, parades o casetes,
productes tpics de fira; el Palau Comtal i el Castell en la
muntanya, smbols arquitectnics de Cocentaina i una snia
que identifica les atraccions de Fira. Tots estos elements o
"ingredients" formen esta composici d'una esttica simple
i clara, poc recarregada i amb un cert aire infantil, esperem
que el cartell aconseguisca el que pretenem, comunicar la
importncia de la Fira de Cocentaina".
Com poden veure, lobra mostra diferents indrets de
la fira contestana, el primer que ens crida latenci s el
cavallet de la Fira, llogo identificatiu i distintiu de la Fira
de Cocentaina aix com diferents vehicles fent part aix, a
la zona motor de la fira amb vehicles agrcoles i dems. En
un segon pla apareixen diverses casetes medievals que
recorden els diferents apartats de la Fira com el mercat
medieval, el soc rab o el porrat valenci tot en un conjunt
abraat pel Palau, edifici central de Cocentaina i una noria
que pretn recordar tamb la part de les atraccions que
tota Fira deu de tindre. Al fons, i en un tercer pla, trobem
la imatge del castell, ledifici que vigila Cocentaina i sobre
el que ressorgeix la Vila Comtal. El cartell est compost de
colors clids que recorden a la tardor, temps de la Fira. Han
utilitzat una tipologia simple i de fcil lectura i que a un cop
dull, saps el que est anunciant.

Amb tot, abans de descobrir el cartell, els presents van
poder sentir una can popular composada per Roberto Faus
que ens parla de la Fira contestana i un audiovisual dimatges
creat per Ana Faus per acompanyar la canoneta de Fira.
Va prendre la paraula el regidor de Fira, Vicent Sandoval
per tal davanar-nos algunes de les novetats que presentar
aquesta nova edici de la Fira que sinaugurar el divendres
31 doctubre i on el rector de la Universitat dAlacant, ser
lencarregat de llegir el manifest des del balc del Palau
Comtal i iniciar aix la Fira. Sandoval va acabar la seua
exposici agraint la aportaci, lesfor i el sacrifici que sha
format a travs dels anys, concretament 668, en el que
nosaltres els contestans, els visitants i els expositors, hem
aconseguit adquirir com propis els xits, els fracassos i els
objectius, que han donat els seus fruits en un certamen
incomparable com s la Fira de Cocentaina.
L'alcalde de Cocentaina, Rafa Briet, va ser l'encarregat
de concloure els parlaments, ressaltant que "la Fira de
Cocentaina no es munta sola, com alguns pensen, sin que
s fruit del gran esfor i sacrifici de tot un equip, compost
per moltes persones".
Lacte es va tancar amb un spot promocional de la Fira
realitzat per Jaume Berenguer com a projecte final de Mster
Audiovisual.
Revista
El Comtat
octubre 2014
15
Menci especial expositors

900 expositors presents en la Fira de Cocentaina 2014
'edici d'enguany aconsegueix una

xifra rcord en el nombre d'expositors
que estaran presents en la nostra
Fira de Tots Sants: 900 en total, comptant
empreses que ocupen parcelles de gran
format, estands, alimentaci i gastronomia,
artesania i venda ambulant. Prop d'un miler
de persones que han decidit confiar en
este esdeveniment com a focus inigualable
d'atracci turstica i comercial en la zona.
Durant l'acte de presentaci de 668 edici de la Fira de
Tots Sants i el Cartell anunciador, celebrada en El Teular,
el regidor de Fira, Vicent Sandoval, ha volgut ressaltar
l'important paper que representa el collectiu dels expositors
dins del desenrotllament de la fira: "Som conscients que
en l'xit, i la notorietat de la nostra fira s un xit que
s'ha aconseguit grcies a l'aportaci, l'esfor i el sacrifici
daquest triangle perfecte que s'ha format a travs dels anys,
concretament 668, en el que nosaltres els contestans, els
visitants i els expositors, hem aconseguit adquirir com propis
els xits, els fracassos i els objectius, i que han donat els
seus fruits en un certamen incomparable, especial i nic,
i ha fet que ens distingim de la resta de fires locals del
panorama nacional, ja que cap d'elles, compta amb una
oferta comercial tan mplia, diversa i de tal qualitat", hi ha
assenyalat durant la seua intervenci.
Sn molts els que treballen per a fer

d'esta Fira un esdeveniment extraordinari.
Per sense l'esfor, la fidelitat i l'entrega del
collectiu que representa a tots i cada un
dels expositors, la fira no seria el que s hui.
Es per a vosaltres, els expositors de
la Fira de Tots Sants de Cocentaina, la
nostra Menci Especial de 2014. Rebeu-la
com el ms sincer agrament del poble de
Cocentaina cap a tots vosaltres", ha recalcat
Vicent Sandoval dirigint-se a tot el collectiu.
Al llarg dels seus ms de 600 anys d'histria, la zona
expositiva ha anat evolucionant, com ho ha fet la prpia fira.
Pocs han sigut els sectors que han desaparegut; la fira s
un esdeveniment que ha sabut adaptar les seues diferents
zones comercials a les necessitats del moment i incls,
ampliar a nous espais per a donar cabuda a la innovaci.
Esta evoluci constant s part de l'essncia de la Fira, com
ho s l'enorme diversitat de productes que ofereix, no sense
motiu hi ha un dita popular que ja estos dies comena a
sentir-se pels carrers i que diu... "si no ho trobes en la Fira
de Cocentaina, probablement s que no existeix". I tota esta
varietat no seria possible sense l'espenta dels expositors.
Empreses, persones, famlies que acudeixen a esta cita
puntual any rere any i entreguen el millor que tenen, els
seus productes, per a gaudi de tots els visitants i contestans.
16
Revista
El Comtat
octubre 2014
La Fira segons
EXPOSITOR: Talleres Antonio Cerd.
Castalla
-Quin s el seu primer record de la Fira de Tots Sants?

El meu primer record de la Fira s, sent jo molt xicotet,
fa ms o menys 45 anys, d'anar a visitar mon pare, que ja
exposava en la Fira, la maquinaria Agrcola de Piva Motor.
- Qu s el que ms li agrada?
M'agrada molt l'acceptaci dels habitants de Cocentaina,
perqu s'impliquen molt, sobre tots els vens d'on exposem,
sempre ens ofereixen la seua ajuda, per si necessitem
qualsevol cosa.
-Qu milloraria?
Millorar no s, per si baixaria el preu de l'estand, perqu
cada vegada es fa ms costera amunt, pels temps que
corren, i facilitaria el tema de la installaci de la llum.
-Qu afegiria?
No afegiria res ms, perqu est molt ben aix. Una
ancdota que ens ha contat sempre mon pare, s que fa
uns 30 anys, va ploure tant que baixava pel Passeig, on
tenien ells l'exposici un riu, i van haver de resguardar-se
a casa d'uns vens.
COLlABORADOR: Mario Martnez

(Firex)
El meu primer rcord es de fa molt de temps. Penseu
que ja fa molts anys, quasi 25, que forme part de la fira
amb el meu treball i sempre que m'han demanat algun
tipus de collaboraci per organitzar qualsevol cosa. Per
estos motius i altres, per a mi la Fira de tots Sants, es molt

especial i forma part de mi.
-Qu s el que ms li agrada?
El que mes m'agrada es l'ambient que es viu a la Fira, la
tradici, la gent, la varietat que es troba als carrers, el colorit,
els xiquets, la festa i un poble bolcat en un projecte que es
seu! que creuen en ell, i aix es com te que ser!
-Qu milloraria?
Sempre s'ha d'intentar millorar coses, per no es fcil en
un esdeveniment tan complex com es hui la Fira. Encara
que sempre hi han millores i novetats.
-Qu afegiria?
Un reconeixement mes ampli del que representa i s la
Fira de Tots Sants, no sols a nivell local, si no tamb, ja que
ho mereix, a nivell de la Comunitat Valenciana i nacional.
VISITANT: Xavi Melero y Silvia

Lpez (parella de Valncia)
Xavi: Els expositors dedicats a productes miracle. No es
perqu per em fan molta grcia.
Silvia: La primera vegada em va cridar l'atenci la
decoraci dels carrers de la zona medieval. Et transportava
en el temps.
Xavi: s una cosa emocional. L'ambient, la possibilitat
d'una ganga, que algun lloc encara et sorprenga... s com
un punt amable en el calendari.
Revista
El Comtat
octubre 2014
17
vore tants cavalls junts i de la gent que venia a lHostalet.

De la Fira magrada tot, ja que s un espectacle, ho mires
per on ho mires. A mi especialment, la part cultural, el
Certamen Coral, i dexpositors tot el referent als aparells d
agricultura ,ah, per si es pel mati el tpic esmorzar de fira,
i com no, passejar arreu del poble i voreu tot el que hi ha.
-Qu milloraria?
s molt difcil de contestar, ja que cada any es supera, i
s una Fira feta per a tots. De totes maneres, cadasc la
vol al seu gust i contentar a tots s molt difcil, hi ha que
mirar-la positivament. Crec sincerament que en general est
ben planificada i organitzada, del contrari estaria estancada
i no haguera millorat.
Silvia: M'agrada la barreja entre compres, gastronomia i
cultura. Sempre hi ha alguna cosa nova que fer.
-Qu milloraria?
Xavi: El tema de l'aparcament s un emprenyament.
Silvia: L'aparcament i els accessos amb cotxe.
-Qu afegiria?
Parlar dincloure ms coses s molt difcil, perqu cada
any ens posen novetats, s una evoluci contnua. Jo
inclouria alguna cosa perqu la gent vegera tot el canvi
que hagut en uns pocs anys, es quedarem bocabadats.
-Qu afegiria?
Xavi: Potser perqu m'encanta descobrir sabors, per
no estaria mal ampliar la part de gastronomia autctona.
Silvia: Alguna opci cultura enfocada a adults i no sols
al pblic infantil.
VE de COCENTAINA: Gil Jord

Tinc la sort dhaver nascut al Pla de la Font i s don la
FIRA tenia la part ramadera i dintercavi comercial. El primer
record que tinc s quan arriban les peaes danimals de
Telfon Fira
ot s poc per tal de mantenir

informat al ciutad o al visitant
en la Fira de Tots Sants de
Cocentaina, i es per aix que un any
ms, tindrem un telfon de consulta
a disposici de tot aquell que tinga algun dubte o vulga fer
alguna consulta.
Aquest telfon facilitar dubtes relacionats amb
temes de seguretat o trfic, consultes relacionades amb
linfraestructura o el muntatge de la Fira o consultes sobre
la programaci i horaris de qualsevol cosa.
El telfon dinformaci al ciutad estar en funcionament
des de les 8:00h del mat fins a les

23:00h de la nit, i el telfon es el
segent;:901 34 53 63.
Grcies a aquest telfon tant els
visitants com els propis ciutadans
podran gaudir duna informaci vertadera i fiable sobre tot
el que envolta a la Fira. No dubteu en utilitzar-lo, daquesta
forma saconseguir una millor comunicaci.
Tanmateix, enguany tamb tindrem la nova tecnologia a
labast de la Fira, mitjanant el nostre mbil amb laplicaci
dels codis Qr on podrem estar assabentats en tot moment dels
actes que estan realitzant-se als diferents indrets de la Fira.
20
Revista
El Comtat
octubre 2014
La evoluci tecnolgica de la Fira de Tots Sants
a Fira de Cocentaina s un organisme viu que absorbeix

les noves tendncies i demandes del mercat i tracta de
donar-les sentit dins daquest entramat de productes,
activitats, oci i gastronomia.
Aix i fruit del conveni de collaboraci firmat enguany amb
el Campus dAlcoi de la Universitat Politcnica de Valncia,
naix un nou espai dedicat a les Noves Tecnologies (que
esperem es consolide amb el temps en un nou i atractiu
sector).
Un espai que s futur i innovaci, i fidel reflex de la
meravellosa convivncia entre tradici i modernitat que
combina aquest esdeveniment que s la Fira de Cocentaina.

Este nou entorn tecnolgic estar ubicat al carrer Roger de
Lluria i all els visitants podran comptar amb una mostra
d'algunes de les empreses de referncia a nivell nacional
i incls internacional.
Dos empreses de renom internacional encapalen la
mostra, tamb estar present el departament de Enginyeria
Aeronutic de la UPV amb una espectacular exposici
de projectes aeronutics. Arrodoniran esta demostraci
empreses de les nostres comarques amb un clar perfil
tecnolgic aplicat als mes diversos usos.
Turisme es consolida com a nou sector amb 3.600 m2 de

superfcie
na de les rees de creixement daquesta edici de la

Fira de Cocentaina 2014 la constitux Turisme, que es
consolida com un nou sector. La promoci del Turisme,
amb una extensa representaci de municipis, entitats i
institucions de la Comunitat Valenciana, estar ubicada en
l'avinguda Jaume I, els carrers Mossn Radun i Santa Brbara.
En este sentit, amb la reubicaci (fins ara Turisme
compartia espai amb Productes Tpics) sha aconseguit
ampliar la superfcie dedicada a la promoci turstica
fins a 3.600 metres quadrats, sis vegades ms que en
2013. El suport del Patronat de Turisme Costa Blanca, i la
collaboraci de l'Agncia Valenciana de Turisme ha sigut
vital per a aconseguir este resultat. Vora una trentena de
municipis de la Comunitat Valenciana es donaran cita a
Cocentaina, aconseguint crear una fira de turisme dins de
la prpia Fira de Tots Sants.

Per sha volgut anar un pas mes enll, i esta zona estar
complementada, en el carrer Sant Brbara, amb una mostra
turstica, en este cas a nivell nacional, dedicada a la regi de
Mlaga, i que s un primer pas perqu en futures edicions
altres regions puguen vindre a exposar-se en la nostra Fira.
Tanmateix, aquest espai no ser nicament una mostra
de les principals atraccions turstiques dels nostres pobles,
a mes a mes Turisme oferir actuacions que mostraran el
folklore i les tradicions tpiques de la nostra provncia: balls,
msica o representacions caracterstiques de les distintes
poblacions que componen les nostres comarques i que
faran de la Plaa Mossen Radun un punt de festa alacant
nic, on estaran presents els principals ingredients de la
nostra provncia.
La Fira en xifres
DIMENSIONES RECINTO FERIAL:
-ZONA COMERCIAL / MAQUINARIA AGRCOLA/ AUTOMOCIN.................... 43.900 m2
-STANDS PRODUCTOS VARIOS.. 16.500 m2
-TURISMO3.625 m2
-NUEVAS TECNOLOGIAS .......................... 600 m2
-PRODUCTOS TIPICOS 1.200 m2
-ALIMENTACIN . 16.000 m2
-ATRACCIONES INFANTIL... 9.530 m2
-ARTESANIA / VENTA AMBULANTE 6.144 m2
-ZCO ARABE.. 5.000 m2
-MERCADO MEDIEVAL 17.700 m2
-FIRA CABALLAR ...... 4.960 m2
-TOTAL m2 ........................ 125.159 m2
-TOTAL NMERO EXPOSITORES .... 900
Zonas de aparcamiento................139.000 m2
PUNTOS WC.......... 30
Valor econmico de las exposiciones 40 millones
Vigilancia. 300 agentes seguridad
Informacin. 15 PUNTOS (200 informadores)
Guas virtuales (QR) . ...... 15 puntos QR
Atencin al visitante......................... 600 efectivos colaboradores
Visitantes 2013................................. 523.480 visitantes
Revista
El Comtat
octubre 2014
21
FIRA DE TOTS SANTS 2014. EXPOSITORS OFICIALS

PARCELlES MAQUINARIA- AUTOMOCI- VARIOS GRAN FORMAT
VINS DEL COMTAT
Vins i licors
LICORES SANCHO SLU Licors
69 BROSSES, 5 FANECADES
Begudes i licors
VIVERS LA SOLANA
Vivers
"ASPER SL"
Ciclisme
IMPULSOLAR LLEVANT Energia renovable
AGROFIELD SURESTE SL
Maquinaria agrcola
MAQUINAL
Maquinaria industrial
REMOLQUES BALLESTER
Remolques
TALLERES CERDA S.L. Maquinaria agrcola
GLEM GASOLEOS SL
Lubricants
OSMAQ OBRA PUBLICA S.L
Complements agrcoles
AGROCOMERCIAL AVELL SL
Maquinaria d oli i vid
VISAUTO S.L. Vehicles Mercedes
BALBASTRE Y SANJAIME S.L. Maquinaria fitosanitria
VAMASA TECNIAL SL
ANDRES GARCIA LOPEZ-AGROELX Maquinaria agrcola
FELICIANO GISBERT, S.L.
JOS MILAN LALIGA (TALLERES MILAN) Vehicles d ocasi
ANTONIO MORENO LOPEZ - UCENDO Vehicles sense
carnet
MOTOS MARIN CO SUZUKI ALICANTE Motos Suzuki
TECNOVASOL ENENERGA SLU Energies renovables
MAQ. AGRICOLA ANDRES S.L. Maquinaria agrcola
FCO.SANAHUJA BOU Maquinaria d oli i vid
CARAVANAS EXPOGANDIA S.L. Autocaravanes
METALICAS CRIADO SL Estructures metlliques
ECOSSONEN
Energia renovable
AGROMAESTRAT
Maquinaria agrcola
ARTYNAV
Forns de llenya
VOY CON GAS (ALECAR CB)
Combustible alternatiu
REMOLQUES ROBUSTOS
Remolques
FIBGSA Vehicles sostenibles
SERVEAL AUTOMOCIN Vehicles industrials
REHABITEHOGAR SL
Carpinteria alumini i PVC
CHIMENEAS BENIGANIM CB
Energia renovable
ESCALERAS SANTOS
Escales i elevadors
LOGAR MAQUINARIA SL
Maquinaria agrcola
NOVASOL SISTEMAS ENERGTICOS
Energia solar
TERRAMAR CHIMENEAS
Xemeneies
ALGAR MOTOR - IVECO Vehicles industrials
AUTOMOVILES GOMIS, S.A.
Vehicles Renault
MARTINEZ CANO AUTOMVILES
Vehicles
TOLSA MOTOR S.L. - PRO DRIVER Vehicles BMW i MINI
INGEMIA OFICIBA TCNICA SL / INGEMIA BIENER
Vehicle elctrics
TALLERES LOSE S.L.
Complements agrcoles
YUKANE SL
Piscines
ANGEL MOYA NAVARRO
Portes
PEDRO ALVAREZ GONZLEZ Maquinaria agrcola i forestal
ROOFECO SYSTEM
Teules
EURO SERVIPOOL (VILLENA SL) Piscines
AZULENA SA Piscines
CUERO CENTER NAVARRA SL Complements de llar
ENRIQUE REYES MOYA Complements de llar
CANAL HOME PRODUCTS SL
Tapisseria
IBIPIEL Pell
STANDS - PRODUCTES VARIOS

AMC
Bateries de cuina
METAL LUBE
Lubricants
KOBOLD VORWERK
Sistemes de neteja
SUNTEX-ENERSINC
Estufes i calefacci
LA BOUTIQUE DE NOA Complements per a mascotes
RANJU DISTRIBUCION
Jocs infantils
PROM ANGLEU Parament de la Llar
IMC SPAIN
Parament de la Llar
MENAJE T
T Y MENAJE
ORIFLAME
Productes de bellesa
DISPOLMED
Productes de salut alternativa
INSTALACIONES SOMAR SL
Estufes de pellet i
calderes
LOS TRES REYES
Parament de la llar
RAFA COMPANY REFORMES INTEGRALS calefacci
JOS POSADA Parament de la cuina

BORNER ESPAA
Productes variats
AGRUPACI
Serveis
CUCHILLERIA DE ALBACETE
Ganivets
FUTUR NET
Sistemes de neteja
VENTANAS IN VITRO
Carpinteria exterior
POR AMOR AL ARTE
Artesania
JOS ROSELL RAMOS Complements e la llar
BAMBI TEXTIL Txtil
DESJOYAUX PISCINAS
Construcci de
piscines
CANAL HOME PRODUCTS SL
Llar
ESCOLA VALENCIANA Cultura i Llengua Valenciana
DORMIRELAX Descans
MES QUE BORDATS
Txtil bordats
22
Revista
El Comtat
octubre 2014
ECOSPAIN MED Xemeneies

CABLE WORD FIBRA
Fibra ptica / Connexions Aire
CUCHILLERIA FERNANDEZ
Ganivets
LIMPIEZAS ESPIRAL
Sistemes de neteja
NAUTALIA VIAJES
Viatges
VORWERK MCARMEN SELLS Sistemes de neteja
JOS POSADA Parament de la Cuina

ARTESANIA CARMEN Artesania i joieria
CAIXA ONTINYENT
Publicacions
CLNICA BAVIERA
Clnica Oftalmolgica
SOLC Promoci / Informaci
TURISME
CASTELL DE GUADALEST
Turisme
PATRONATO COSTA BLANCA
Turisme
AYUNTAMIENTO DE ALCOY
Turisme
AYUNTAMIENTO DE BIAR
Turisme
AJUNTAMENT DE XIXONA
Turisme
AYUNTAMIENTO DE PETRER
Turisme
ASOCIACIN RUTA DEL VINO DE ALICANTE
V
Promoci Turstica
XABIA Turisme
VALNCIA TERRA Y MAR
Turisme
GANDIAPROTUR SL
Turisme
DENIA Turisme
AYUNTAMIENTO DE COFRENTES
Turisme
RIBERA TURISME
Turisme
FED. CAMPINGS COMUNIDAD VALENCIANA
Turisme
PATRONATO PROVINCIAL TURISMO DE CASTELLN

Turisme
BENEIXAMA CALIDAD DE ORIGEN
Ol, V i Herbero
SERRA DE MARIOLA
Turisme
CULTURA VALNCIA (Vanessa) Turisme
LA FONT DE LA FIGUERA
Turisme
A VALENCIANA TURISME
Turisme
BENIDORM
Turisme
EL RABOSOT D' AGRES Turisme Etnolgic
AJUNTAMENT DE CULLERA
Turisme
SORIA SHOP
Turisme de Soria
CERVESSES ARTESSANES VALENCIANES T u r i s m e
Gastronmic
MES QUE CATES
Turisme Gastronmic
AXA EVENTOS / REGI DE MLAGA Turisme de Mlaga
NOVES TECNOLOGIES
MOVISTAR
Comunicacions
ENERGY SISTEM
Comunicacions
CABLE WORLD Comunicacions
ANTENES ANDREU
Internet, wimax i satlit
PUBLIAESCALA Grabacions 360

PRIMER
Impresores 3D
DIAGRAM SOFTWARE Software de gesti en cloud
UPV DEPARTAMENT D' AEORNUTICA Aeronutica
ALIMENTACI / PRODUCTES TPICS

FORN LA VICENTICA XAL
Dolos Artesans
QUESOS DEL PIRINEO GUARA Formatges del Pirineu
HERMANOS YUSTE SC Dolos
XOCOLATES BENAVENT Xocolates
TE' N SENSACIONES
T
QUESERIA SAN ANTONIO
Formatges
LOS AUTENTICOS MIGUELITOS DE LA RODA
Miguelitos
PANADERIA DIDCTICA P
LA PERICANA DE MURO Pericana
EL ANTIGUO OBRADOR Dolos Valencians
ANCHOAS Y BONITO SANTOA Anxoves i Bontol
CERVESSES "SPIGHA" Cervesa Artesana
BODEGAS XAL Vins
QUESOS DE CAT COOP VALENCIANA
Fortmatge
Ecolgic
TROBADOR GASTRONMIC
Formatge Idiazabal
LA VAQUERIA DEL CAMP D' ELX Llet Fresca i Fortmatges
Lctics
CERVEZA ARTESANA EXULANS Cerveza Artesana
ARTESSANS DE L' ABEL Embotits Catalans
EMBUITIDOS DEL PIRINEO -CANGABURRA
Embotits
QUESOS DEL PIRINEO - BETARA Formatges
MIGUELITOS DE LA RODA
Miguelitos
EMBOTITS RAIMA SL
Embotits de Menorca
PEDRO ANTONIO SAEZ SAEZ
Adobats
LOS AUTENTICOS MIGUELITOS DE LA RODA
Miguelitos
Delicatessen de len
Productes de Lle
ANCHOAS Y BONITO SANTOA Anxoves i Bontol
ARTESSANS DE L' ABEL Embotit Catal
LORD DEL FORMATGE Fortmages Francesos

EMBUTIDOS Y JAMONES SIERRA DE MARIOLA
Embotits i Pernils
DANIEL DACOSTA
Pernils
MANUEL RIVERA DIAZ Pernils
SALAZONES URIOS
Adobats
JOSE LUIS VILLAR NOGUEIRA Pernils
Revista
El Comtat
octubre 2014
23
SALAZONES SANTA POLA

Adobats
JOSE CARLOS CAADAS MARTINEZ
Pernils
PABLO FERREIRO
Pernils
NOELIA MONTIEL VICEDO
Adobats
PABLO PACHECO CORDOBA
Pernils
ALIMENTACI GENERAL
ANTONIO MORENO ADALID
Olives
JOSE ANTONIO SERNA BURL Fruits Secs, Pa de Figa
JESUS SANCHEZ HERVAS
Albertgnes
RAFAEL BOX AMOROS Fruits Secs
BERENJENAS LA JAULA Albertgnes
JOSE CARLOS CAADAS MARTINEZ
Embutits
ROSA MARIA OLIVER ALVAREZ Mel, Polen Jalea Real
ANA CECILIA BALLESTER MARTNEZ
Dtils
TURRONES PALMIRA Torr
MARIA LOPEZ MARTINEZ
Castanyes
FRANCISCO MARTINEZ SANCHEZ
Panotxes
CHOCOLATES COMES SL
Xocolate
ANGELA FERNANDEZ CALZADO Albertgnes
M CARMEN COLOMINA FERNANDEZ
Fruits Secs
MANUEL HERNANDEZ PEREZ Gofres
BEGOA BENEYTO PINA
Hosteleria
M LUISA UNICA ROLDAN
Formatges
DIEGO GARCIA GEA
Fruits Secs
JAVIER MORANT ARANDA
Mermelades i Pats
Vegans
EMB. Y JAMONES SIERRA MARIOLA
Embotits i Pernils
JOSE SERRANO ESPI
Dtils
ANTONIO MOTOS GOMEZ
Hosteleria
JORGE LUIS PIC LOPEZ

Torr
VICENTE JOSE RUBIO GALLEGO Garrots
VICENTE BAYARRI RODRIGUEZ Tartes de Formatges
BETARA S.L.
Formatges
CARMEN VIES BLAY Xocolate
MANUEL SANCHEZ HERVAS
Albertgnes
MANCHAEVEN SL
Salaons
JOSE FCO FRASES FRASES (abajo)
Parament Cuina/
Mimbre
OTTO CLIMENT GONZALEZ
Gominoles Gegants
ROSA MARIA GANDIA COLOMINA
Fruits Secs
MANUEL ALCARAZ ARQUES
Torr
SABINE RIPOLL COLOMER
Fruits Secs
JOSE MANUEL GARCIA CAMBRONERO Fruits Secs
JOAQUIN TORMO ESPLUGUES Artesana
VICENTE ROMEU LLACER
Monedes
AMADEO MARTINEZ GARCIA
Bastons
UN MOSSET CB Dolos
MOISES SANCHIS ALCARAZ
Mel
AMERICCO CAFFERATA Creppes
LA ZARZAMORA Y EL LOBO
Dolos Artesans
26
Revista
El Comtat
octubre 2014
GUIA D EXPOSICIONS. FIRA DE TOTS SANTS 2014

PALAU COMTAL
ELS CORELLA, NOBLESA I PODER AL REGNE DE VALENCIA
Durant lany 2013 lAcadmia Valenciana de la Llengua
va celebrar lany de lescriptor valenci del segle XV, Joan
Rois de Corella, amb la organitzaci, entre altres actes, de
la exposici titulada El temps i lespai de Joan Ros de
Corella. Contemporani daquest personatge va ser Eiximen
Prez de Corella, destacat cavaller i noble del rei Alfons
V, el qual va ser nomenat per aquest rei primer comte de
Cocentaina. Joan i Eiximen van compartir el ressorgiment
cultural, poltic, econmic i social del Regne de Valencia al
segle XV, a banda del mateix nom de famlia.
Aprofitant aquesta celebraci lAjuntament de Cocentaina
tamb ha volgut donar a conixer al Corella que va promoure
la creaci del Comtat de Cocentaina mitjanant diversos
esdeveniments. Per a la Fira de Tots Sant sha preparat una
mostra expositiva a la Sala dActes i sala de la Xemeneia
del Museu Municipal del Palau Comtal, en la qual es podr
conixer la vessant cultural i la vessant poltica del segle XV
al Regne de Valencia.
La exposici conta amb dues parts; una dedicada a
lescriptor, produda per la Acadmia Valenciana de la
Llengua, i, laltra centrada amb el poltic i al moment de
creaci del Comtat de Cocentaina. La primera consisteix
en dotze plafons que ens mostren lobra, la vida familiar, i
el moment histric en que va viure lautor. La segona, ens
mostra el ressorgiment dun nou llinatge, els Corella, la
expansi del rei Alfons V pel mediterrani, les seues lluites,
el paper dEiximen en aquestes, i, un nou esdeveniment
per a Cocentaina, el pas de lpoca feudal de la baixa edat
mitjana a ledat moderna, canvi que es traduir en segles
posteriors, en transformacions tant socials, econmiques i
culturals. La mostra estar acompanyada per la maqueta
que va realitzar Rafael Llorens del Palau, armes de la
collecci particular de Marcos Garcia, entre altres.
Ubicaci: Sala d Actes del Palau Comtal
Comissari: Elisa Domenech
MONEDAS, TODAS LAS CARAS DE LA HISTORIA
Des del prxim mes doctubre es podr visitar al Museu
Municipal de Cocentaina lexposici Monedes. Totes les
cares de la histria, organitzada pel MARQ dAlacant i el
Museu Municipal de Cocentaina.
Aquesta exposici tracta sobre un singular objecte del
patrimoni cultural i arqueolgic de la provncia dAlacant
com s la moneda. Es tracta dun objecte metllic
caracteritzat per la seua perdurabilitat, per ser un mitj

dintercanvi que encara hui seguim utilitzant, i per contindre
text i imatge.
El nom de lexposici fa allusi al fet que podem observar
la moneda des de diverses perspectives. Aix per exemple,
podem dir que s objecte destudi duna cincia auxiliar
de la histria, la numismtica, i element de documentaci
histrica. Des dun punt de vista esttic, s subjecte de
colleccionisme pel seu valor simblic i artstic. Tamb
dediquem un espai a explicar els diferents sistemes de
fabricaci de moneda.
Al centre de lexposici, integrada per ms de 140 monedes
dels fons numismtics del MARQ i 4 reproduccions, fem un
recorregut per la histria de la provncia dAlacant i mostrem
les monedes que hi han circulat des de les primeres que
arribaren a les nostres terres fins lactualitat.
s una exposici rigorosa des del punt de vista cientfic,
per sha posat especial atenci en la didctica, ja que
es preten que siga comprensible i cmoda dassimilar.
Les explicacions de les monedes apareixen enriquides
amb textos, grfica i pantalles que afavoreixen una major
comprensi dun objecte, que per la seua grandria, quasi
sempre s difcil mostrar en una exposici.
Ubicaci: Sala de La Torre del Palau Comtal
Comissari: Julio Jess Ramn Snchez
EL MEU POBLE FA 40 ANYS
A questa exposici recull una srie d imatges del nostre
poble, algunes d elles preses fa ms de 40 anys.
Lobjectiu d aquesta exposici s fer una comparativa
grfica de certs punts o localitzacions de Cocentaina per tal
d apreciar el canvi que s ha produt als carrers, monuments
i paratges de la nostra localitat.
Jos Lus Botella s l autor d aquests imatges, fotgraf
aficionat des de fa ms de 45 anys i que conta amb un
extens arxiu analgic i digital del patrimoni cultural del
poble de Cocentaina.
Ubicaci: Sala de l antiga Biblioteca al Pati d Armes del
Palau Comtal
Comissari: Jos Lus Botella
I EXPOSICIN FILATELICA DE COCENTAINA
Aquesta exposici pretn donar a conixer a tots els
visitants l evoluci i desenvolupament de les distintes
marques i segells postals tant d e Cocentaina com del

territori valenci i nacional.
Tot a, mitjanant l estudi i descripci de les marques
prefilatliques i tarifes postals des de la Primera Ordenaci
Postal en l any 1717; dins de les diferents estafetes de les
carreres de postes valencianes fons l actualitat.
Tamb contar amb distints mapes i documents del segle
XVI fins i al XVIII.
I com no, tamb es podr veure el desenvolupament
Revista
El Comtat
octubre 2014
27
de l s dels segells en les principals administracions i

agregades en el Correu General fins l actualitat, amb
marques filatliques dorigen, de afranqueix, de certificat,
de distints exercits internacionals, correu martim, de la
guerra civil espanyola, etc...
Ubicaci: Sala de lectura de l antiga Biblioteca al Pati d
Armes del Palau Comtal
Comissari: Jos Martnez i Juan Antonio Llacer
CENTRE CULTURAL EL TEULAR

EMIGRACI DE BENILLOBERS A EE.UU (1916-1920)
En Benilloba, entre els anys 1916 I 1920, es va produir
una forta emigraci cap als EUA com a conseqncia,
per un costat, de la difcil situaci econmica i social que
afectava al poble i, per laltre, de les bones perspectives
que oferia aquell pas. Aquesta emigraci va afectar al 13%
de la seua poblaci. I van ser homes joves, en una gran
majoria, els que van anar a la recerca de noves oportunitats.
Lexposici pretn illustrar aquest fet demogrfic: com va
ser el viatge,els documents que van necessitar, el treball,
la diversi i la vida en un mn nou i tan diferent per a ells.
Ubicaci: Sala de l Antiga Casa de la Joventut. Centre
Cultural El Teular
Comissari: Enrique Morri Gmez
MARIOLA EN LA MEMRIA. HISTORIA I PAISATGE EN BLANC
I NEGRE
Lexposici Mariola en la memria, histria i paisatge
en blanc i negre realitzada pel Parc Natural de la Serra
de Mariola s fruit dun projecte, molt ms ampli i ms
ambicis, de recopilaci de material fotogrfic antic sobre
el paisatge pretrit de la serra, les activitats, els usos i els
costums dels nostres avantpassats immediats, el patrimoni
cultural i els bns immobles i, en definitiva, les gents que
han viscut de la serra i en la serra.
Es considera que les fotografies antigues sn uns
documents grfics molt valuosos i un recurs molt important
a lhora de conixer un espai natural com aquest i
comprendre millor la seua fesomia, la seua dinmica i la
influncia que els usos i els aprofitaments dels recursos
naturals han tingut sobre el medi natural.
Ubicaci: Sala d Actes . Centre Cultural El Teular
Comissari: Parc Natural de la Serra de Mariola
EMPRENENT DES DEL CAMPUS DALCOI DE LA UPV /
UNIVERSITAT POLITCNICA DE VALNCIA. CAMPUS D ALCOI
El Hall del Centre Cultural El Teular rep una mostra dels

treballs que els distints equips dinvestigaci de l EPSA
estan duent a terme en els seus respectius departaments.
A ms, els ms joves podran trobar tota la informaci al
respecte de l amplia oferta en formaci que ofereix el
campus universitari de la vena ciutat d Alcoi.
Ubicaci: Hall. Centre Cultural El Teular
Comissari: Pablo Daz Garcia
UNIVERSITAT D ALACANT. SEU UNIVERSITARIA DE
COCENTAINA
Tota la informaci de lamplia oferta que ofereix la
Universitat d Alacant. Estudis, especialitats, Investigaci,
Cursos, Exposicions, etc...
Ubicaci: Seu Universitaria. Centre Cultural El Teular
Comissari: Jos Todol
28
Revista
El Comtat
octubre 2014
ALTRES UBICACIONS
XXIV EXPOSICI DE BONSAI
L'Associaci Bonsai Cocentaina, amb 27 anys d'existncia,
organitza la XXIV Exposici de Bonsai a la planta baixa del
Patronat "Cor de Jess", Els arbres que presenta sn el
resultat artstic del cultiu, modelat i dedicaci constant
al llarg els anys per aficionats dels municipis de la nostra
comarca: Alcoi, Cocentaina i Muro.
Ubicaci: Patronat Cor de Jess (Plaa Mossen Raduan)
Comissari: Ass. de Bonsai
PINTANT LA FIRA
Amb el propsit que els artistes contestans poguen expressar
en una tela les vivncies prpies, les sensacions i els records
de la Fira, lASSOCIACI CULTURAL ISA ha organitzat una
mostra de balconades amb el nom de PINTANT LA FIRA.
Sn 30 teles de 2 x 1 m collocades als balcons del carrer
Sants Metges, amb la intenci de decorar i omplir dambient
firer aquest carrer tan emblemtic que ens porta des la
Plaa del mercat fins al Raval , el cor de la Fira.
Ubicaci: Carrer Sants Metges
Comissari: Luis Ardevinez i Norma Prats
IX RUTA D ART LOCAL
La diversidad interdisciplinar de las artes plsticas.
Es un hecho la interdisciplinaridad en el mundo del
arte, y de las artes plsticas en particular, basndonos en
conceptos, poticas e intenciones semnticas partiendo

del marco de la intencin comunicativa. En esta novena
ruta d' art local en el contexto de la Fira de Tots Sants,
queremos mostrar y potenciar esta premisa: la yuxtaposicin
de conceptos trasladados a las formas de expresin
artstica, y todo esto enmarcado en la variedad estticoconceptual de lo ms espontneo, fresco, rompedor,
innovador, temperamental y ansia comunicativa, junto
con investigacin, discurso consolidado, trayectoria,
experiencia, reflexin.
Estas premisas son las que configuran la propuesta
simbitica del hecho creativo dentro de las premisas
primordiales de las artes plsticas y que se realizan a partir
del espacio vivencial y creativo del entorno y de nuestras
races enclavadas en nuestro pueblo, siendo extrapolable
a mbitos internacionales, generando en la ruta d' art
un punto de inflexin inicitico, tanto para espectadores
y amantes del arte como para profanos que se van a ir
interesando por las propuestas artsticas de esta muestra.
Artistas comprometidos, ilusionados, abnegados que
con sus creaciones nos quieren hacer ms y mejores
personas, con las obras de arte nos hacen vibrar, sentir,
pensar, reflexionar.... en fin, enriquecer el alma y el espritu,
as como la capacidad y libertad de pensamiento. Crear
un punto de inflexin cultural, a veces alternativa, seria,
responsable y consecuente dentro de la diversidad de oferta
plural de la Fira de Tots Sants de Cocentaina.
Ubicaci: Tallers dels artistes participants
Comissari: Moiss Gil
Revista
El Comtat
octubre 2014
29
Levoluci de la Fira
Gustavo Baena. DEPARTAMENT DE FIRA
l dia 3 d octubre vaig escoltar en la presentaci oficial

d aquesta 668 edici eixa frase tant coneguda que diu
LA FIRA EVOLUCIONA, SENSE DEIXAR DE COSTAT
LES SEVES ARRELS, I MANTENINT LES TRADICIONS
I s ben cert. Sempre m ha fet pensar en lo interessant
que seria conixer tot aquest progrs des de 1346. Tasca
complicada, no obstant, all que si s ben cert s el que
ha evolucionat en aquesta ltima dcada, i que continuaci
us conte.
Una primera etapa entre els anys 2004 i 2008, va
significar un tasca molt complicada de del punt de vista
organitzatiu, per sobretot administratiu. Es per aix que els
principals canvis van suposar uns moviments importants a
nivell intern, que tardaren uns anys en veure el seu efecte
per part de visitants, expositors o vens de la localitat.
16 de febrer de 2005, es reunia per primera vegada el
Consell de Fira (en aquells moments Comissi de Fira)
presidida per Pepe Marset, amb representants els distints
grups poltics, del comer i la hostaleria. La Fira ja contava
amb un sistema de participaci ciutadana, al qual shan
afegit altres associacions amb el pas els anys.
Tamb es van regular una srie de procediments com
l organitzaci del Mercat Medieval, o la tramitaci dels
permisos de la Fira cavallar amb les obligacions higinic
sanitries corresponents.
Es van domiciliar tots els pagaments dels expositors
de Fira, ning havia de cobrar durant els dies de Fira.
Significava una rendibilitat de temps important, al mateix
temps d un control exhaustiu dels ingressos.
Es redactava un Pla de Seguretat que incloa una srie de
vies d emergncia, i uns requisits que shan anat complint
al llarg dels ltims anys. De forma que es pot dir que s ha
aconseguit una mostra molt segura i controlada tant per a
visitants com per als vens de Cocentaina.
En aquests anys es van dur a terme una srie de
modificacions respecte a la estructuraci dels sectors
comercials... es va unificar tota l alimentaci en una mateixa
zona; es van ampliar algunes places per a la zona medieval;
es van introduir nous sectors com les energies renovables,
els productes ecolgics o les motos.
Culturalment, s iniciava una aventura per donar suport
als artistes locals, amb Moiss Gil capdavant i que hui en
dia encara perdura, La Ruta d Art Local. S introduen
noves temtiques en les exposicions oficials, cada edici
contava amb alguna manifestaci mediambiental o social...
mantenint les mostres culturals el Palau Comtal.
Es va introduir a la programaci medieval la primera
edici del Palau a escena, i es van poder veure grups
de rellevncia internacional com els abanderats d Arezzo

o Carros de Foc.
El 18 de maig de 2007 sobtenia la Declaraci dInters
Turstic Autonmic, pas previ i necessari per a obtindre
posteriors reconeixements.
Els anys entre 2008 i 2011, van suposar uns anys molts
difcils degut a la situaci econmica que es vivia a Espanya.
Malgrat aquesta situaci, la nostra Fira va ser una de les
poques que va mantenir el seu calendari i la seva afluncia
i xit tant de visitants com d expositors.
Van ser uns anys d actuacions dirigides a regular
aspectes dorganitzaci, muntatge i serveis... i sobretot a
aconseguir que la Fira de Tots Sants fora econmicament
viable. Que els ingressos foren superiors, principalment
amb l objectiu de reduir les despeses.
En l edici de 2010 s obtenia per primera vegada un
benefici de 2.173,86 euros.
En aquesta poca es va dur a terme una regularitzaci
important en les autoritzacions als expositors. Va comenar
un control exhaustiu en les normes de muntatge, en la
coordinaci del mateix, aix com en la reducci i prohibici
daltres models com van ser els locals comercials que
sols obrien en Fira, en especial, aquells que es dedicaven
a la venda dentrepans i alimentaci sense condicions.
Actualment no hi ha cap incidncia d aquest tipus.
Va ser moment, tot i malgrat lhermetisme dels
pressupostos, danar incrementat les infraestructures
i serveis. Tasques que no ha parat de crixer en les
successives edicions. Nou punts de wc, augment dels
metres quadrats daparcament, ms punts dinformaci i
collaboradors, etc...
Uns anys de fonament, de base, per tal de poder
evolucionar les prximes edicions amb uns pressupostos
sanejats i amb uns trmits administratius publicats i que
compleixen les normatives vigents.
Els darrers anys, entre 2012 i 2014, ha suposat un
increment de serveis e infraestructures importantssim.
Haver arribat als 125.000 m2 dexposici; als 139.000 m2
daparcament; a ms de 15 punts amb informadors; 30
30
Revista
El Comtat
octubre 2014
punts de serveis pblics; ms zones destacionament per

als vens; pagament fraccionat, wifi, aparcament o central
de reserves per als expositors; podria resultar impensable
ara fa deu anys.
Shan solucionat problemes de trfic amb la desviaci
dels visitants a zones d aparcament perifriques; inversions
importants en la millora de la xarxa elctrica, o la cobertura
mbil. Shan creat rees de descans o espais propis per a
les famlies amb bebs.
Pel que fa a la part comercial, sectors com el turisme
shan consolidat, shan recuperat els principals expositors
de maquinaria i automoci que van haver de deixar
dassistir a fires per la situaci econmica. Tamb shan
incorporat nous formats dalimentaci com la zona de
degustaci tapes; o nous sectors de futur com les noves
tecnologies.
La mostra doci ha augmentat a ms de 200 actuacions a la
part medieval. Sha unificat tot el mn cavallar al Pla de la Font
amb les mostres que anteriorment estaven deslocalitzades.
El prxim any la Ruta d Art Local celebrar el seu dcim
aniversari. I les activitats ms tradicionals com la pilota
valenciana o l esmorzar el dia 1, es segueixen mantenint.
Les noves tecnologies han irrompit amb fora estes
ltimes edicions la guia QR, la nova APP i els serveis que
aquests avanos suposen han segut beneficiosos.

I amb totes estes incorporacions va arribar, el passat 15
doctubre de 2012, part del Ministeri de Turisme e Industria,
la Declaraci d Inters Turstic Nacional per a la Nostra
Fira donant-li un nou impuls i enfortint-la ms.
Podem dir que actualment la nostra Fira gaudeix
dun bona salut. Sanejada econmicament, acceptada
socialment, interessant per als expositors, segura per als
visitants, referent per a altres mostres...
No obstant, encara queda molt per fer,no gens lluny, es
troben les necessitats de fer una fira molt ms sostenible,
amb el foment del transport pblic, amb un estalvi energtic
important.
Aconseguir encara ms, uns majors beneficis amb la
gesti directa de mercat medieval, atraccions,etc...
No parar de donar serveis a expositors i visitants; i
atendre a les necessites dels vens durant els dies de Fira
minimitzant limpacte del muntatge i desmuntatge.
O augmentar les zones comercials per tal que les
exposicions comercials siguen ms atractives i es creen
aix nous circuits comercials.
Una vegada consolidada la mostra a nivell nacional,
buscar la distinci a nivell Internacional.
En definitiva, un futur ple de novetats, canvis i objectius
per a seguir endavant i aconseguir que a Fira de Tots Sants
siga la millor Fira del mn.
La Fira cavallar
Escuela de Equitacin Peluca
a Fira Cavallar, a mi modo de ver, es la cuna de la

actual Fira de Tots Sants.
La necesidad de los agricultores de toda la comarca
de animales,(mulos, burros y caballos de tiro) para los
trabajos de labranza y otros en las huertas y transporte de
mercancas, hicieron necesario e imprescindible una feria.
La Fira Caballar era una cita importante tanto para
tratantes de nuestra comarca, de la Marina, o de la Safor,
que traan para la venta y cambio espectaculares paradas
de burros, machos y jacas, como para los agricultores,
que tenan cerca de casa, un buen escaparate para poder
cambiar ese burro o mula viejo por algn animal joven ms
bonico i mes bo.
Pero como casi todo, las ferias evolucionan, o caen en el
olvido. En los aos 70 del siglo pasado comienza un declive
de la Fira Caballar, como resultado de la incorporacin
de la maquinaria agrcola (mulas mecnicas y tractores).
La puesta en escena de los animales en el Pla la Font es
prcticamente nula, de hecho, en los aos 70 se expusieron
por primera vez en el Pla la Font las mulas mecnicas.
Era necesario darle un empujn a la feria caballar y que
volviera a tener la importancia que le corresponde dentro de
la Fira de Cocentaina. En ese intento, se acuerda un cambio
de ubicacin de la muestra de animales al Camet porque
la propia Fira de Tots Sants haba crecido, amplindose al
Passeig dnde ya se exponen tractores y mulas mecnicas
junto con automviles y otra maquinaria y enseres agrcolas.
En 1977, la Cuadra Peluca (actualmente Escuela de
Equitacin Peluca) organiza por primera vez una exhibicin
de monta y doma de Caballos en el Camet. La demostracin
tiene mucho xito y se repite durante varios aos, junto con
la exposicin de animales, que en aos sucesivos vuelve

a su enclave tradicional, la magnfica plaza del Pla de la
Font ya que todos opinan que no tiene xito el cambio de
ubicacin.
En el ao 1987 se declara en todo el territorio espaol la
peste equina y durante los aos 1989 y 1990 no se realiza
la exposicin caballar en Cocentaina, debido a la prohibicin
de concentracin de caballos, mulos y asnos (quidos).
Como todos recordaris, tradicionalmente los animales
estaban en el Pla la Font atados con cuerdas en los rboles.
Desde hace ya unos aos, se montan corraletas metlicas
donde los animales pueden estar sueltos, minimizando el
riesgo para los visitantes y mejorando el bienestar de los
animales.
La Fira Caballar ha remontado durante los ltimos aos
volviendo a ocupar su lugar protagonista dentro de la Fira
de Cocentaina, aunque en la actualidad este espacio est
dirigido hacia el ocio y el deporte que es la razn principal
que tienen hoy en da estos animales.
32
Revista
El Comtat
octubre 2014
34 CERTAMEN CORAL FIRA DE TOTS SANTS
l prxim 8 de novembre a les

19 h. se celebrar la que ser
la 34 edici del Certamen Coral
Fira de Tots Sants de Cocentaina, un
certamen prestigis que en aquesta
edici traspassa lmbit nacional
ja que per primera vegada, en la
vida del Certamen, concursar un
cor provinent dItlia, fet que sens
dubte, demostra la qualitat i nivell del
Certamen aix com la feina ben feta,
que des de la comissi del mateix
ve realitzant-se al llarg daquestos
34 anys.
L'esdeveniment tindr lloc en el
Centre Cultural El Teular, emblemtic
auditori d'aquesta localitat i tancar
el que ser la 668 edici de la Fira
de Tots Sants.
Patrocinat per l'Ajuntament de
Cocentaina i l'rea de Cultura de
la Diputaci d'Alacant, compta amb la collaboraci de la
Fundaci Costa Blanca, Uni Alcoiana Segurs, Antecuir,
Textisol entre altres empreses.
El certamen est organitzat per l'Associaci Certamen
Coral Fira de Tots Sants i compta amb el suport hum de
Cor de Cambra Discantus de Cocentaina que fa possible una
organitzaci perfecta i cuidant els mnims detalls per a que
els coralistes es troben a Cocentaina, com a casa prpia.
COMISSI ORGANITZADORA DEL CERTAMEN
President: Roberto Juan Anduix
Coordinador: Ral Belda Jover
Director Tcnic: Josep Robert Sells i Camps
Tresorer: Vicent Pascual Cardona
Secretari: Quino Palac Soler
Cap de Premsa: Mari Nieves Pascual Mur
Vocals: Marcos Vilaplana Calvo, Jorge Candela Coderch
i Isa Graca Segvia
CERTAMEN SOLIDARI
Des de fa uns anys, el Certamen s tamb solidari, ajudant,
en la mesura de les possibilitats, a diferents associacions
o entitats del poble, en aquesta edici, el Certamen Coral
lliurar la totalitat de la recaptaci de taquilla a TAPIS
Cocentaina, entitat que a ms est tamb present al
Certamen en la seua mostra i venda de productes artesanals
el dia del Certamen al Centre de Cultura el Teular.
CORS PARTICIPANTS
Entre totes les agrupacions corals que van sollicitar la
inscripci, el comit tcnic de l'organitzaci va seleccionar
cinc cors finalistes d'entre els quals van eixir els tres cors que
concursaran en la fase final del concurs. En aquesta selecci
van participar els seguidors del certamen de tot el territori
nacional i internacional mitjanant les votacions online
penjades en el seu moment en la pgina web del mateix.
El cor que ms vots va obtenir va ser el COR DECANTER
DE FRASCATI (ROMA-ITLIA) que va passar directament
a la final juntament amb els altres dos participants que el
comit tcnic va determinar, el COR DE CAMBRA ANTON
BRUKNER DE BARCELONA i el COR DE CMERA AINUR
DE GRAN CANRIA.
El dia 12 de setembre en la seu
de l'associaci del certamen, es va
celebrar el sorteig per a determinar
l'ordre d'actuaci de les entitats
participants en la fase final de la 34
edici, obtenint-se el segent resultat:
1.- COR DECANTER DE FRASCATI
(ROMA)
2.- COR DE CAMBRA ANTON
BRUCKNER DE BARCELONA
3.- COR DE CAMBRA AINUR DE GRAN
CANRIA
CARTELL 34 EDICI
Amb la finalitat de promocionar
a joves dissenyadors, l'organitzaci
del Certamen Coral ha encarregat
la realitzaci del cartell d'aquesta
edici a Jaume Sanfrancisco Alba,
dissenyador tcnic en disseny
industrial.
El cartell auna el fet que s l'edici nmero 34 del
certamen, amb que un dels compassos musicals mes usats
s el 3/4. Un cartell vists i no massa seris que no perd
l'elegncia.
OBRA OBLIGADA
Dins de la difusi de la msica coral escrita en valenci
que l'organitzaci del certamen realitza, per a aquesta edici
ha sigut encarregada l'obra obligada a Josep Robert Sells
i Camps.
La pea s un arranjament de la can popular EL FRARE
DAGRES, d'aquesta manera s'han cobert dos vessants, la
difusi de la msica coral escrita en valenci i la difusi de
la msica tradicional valenciana. L'autor ha dedicat l'obra
a Don Eduardo Xifre Gallego.
COR DECANTER DE FRASCATI (ROMA)
COR DE CAMBRA ANTON BRUCKNER DE BARCELONA
Revista
El Comtat
octubre 2014
33
treballant amb els millors msics internacionals.

Jana estar acompanyada pel percussionista Sebastian
Laverde, productor i msic graduat del Master de
Contemporary Performance de Berklee a Valncia i
actualment cursant el Master de Music Technology
Innovation, i pel pianista i teclista itali Federico Zanetti.
Oferiran un repertori acstic de temes que es mouen pel
Rythm'n'Blues, el Soul i el Jazz.
COR DE CAMBRA AINUR DE GRAN CANRIA
MEMBRES DEL JURAT

JOSEP ROBERT SELLS I CAMPS. Titulat Superior en Direcci
de Cors i Orquestra, Premi "Jos Hdar" del Certamen
d'Havaneres de Torrevella a la millor direcci, s director
artstic del CCFTS (Certamen Coral Fira de Tots Sants),
director del Cor de Cambra Discantus de Cocentaina.
RAFAEL SNCHEZ MOMBIEDRO. Director i compositor,
ocupa la ctedra de direcci de cor del Conservatori Superior
de Msica de Valncia .
ALBERT ALCARAZ. Director i compositor, autor de l'obra
obligada del la XXVI edici del CCFTS, Tornar
ANA LUISA CHOVA RODRGUEZ. Catedrtica i Cap del
departament de cant del Conservatori de Valncia.
EDUARDO XIFRE GALLEGO. Catedrtic de Direcci Coral del
Conservatori Superior de Msica de Valncia.
Actuar com a secretari del jurat MARC VILAPLANA CALBO.
PREMIS
1 Premi dotat amb 3000 euros
Premi del pblic dotat amb 600 euros
PRESENTADOR
La conducci d'aquesta edici ser a crrec del
presentador de televisi Loren Donat.
JANA SUSTERSIC TRIO CLAUSUR DE L'ESDEVENIMENT

Jana Sustersic s una jove cantant i pianista establida a
Valncia des de fa 2 anys. Graduada en Berklee College of
Music, professora de cant, ha compartit cartell amb grans
msics (Lenny Kravitz, Toto, etc.) i conreat la seua veu
INTERACCIONS EN LA WEB
L'organitzaci del Certamen ha posat un servici de reserves
d'entrades en la web www.certamencoralfiratotssants.com.
Aix mateix en la mateixa web s'ha convocat un sorteig per
a totes aquelles persones que ho desitgen voten al seu cor
favorit, entre tots aquells que encerten el guanyador de la
34 edici, se sortejar una nit d'hotel de 4 estels per a dues
persones.
Podeu seguir totes les notcies i novetats del Certamen en
facebook i twitter, a ms descoltar el Certamen en directe a
travs de Rdio Cocentaina. La Veu del Comtat que un any
ms oferir la retransmissi del mateix que es pot escoltar
al 107.9 de la FM i tamb a travs dinternet arribant a tot
enlloc. Al facebook de la Rdio tamb podreu veure les
fotos del moment.
Daquesta manera ja est tot a punt per encetar una nova
edici del Certamen Coral, Ral Belda, coordinador del
comit organitzador convida a tots a assistir al Certamen
estic segur que no eixiran decebuts, un any ms, pense
que hem pujat el nivell dels cors participants i el fet de
que ens coneguen fora del territori nacional, confirma
la bona feia i el prestigi que ha adquirit el Certamen.
Certamen Coral s una manera de disfrutar del cant coral,
de descobrir la mgia del cant i de difondre la msica coral
valenciana. Des dac, sols em resta agrair lesfor hum
que realitza el Cor de Cambra Discantus a lhora de dur
endavant aquest esdeveniment i com no del mestre Josep
Robert Sells i Camps que continua envaint-nos dillusi
i ganes de treballar dintre del mn coral. Tanmateix no
em puc oblidar de lAjuntament de Cocentaina i de la
Regidoria de Fira i Cultura que des dun primer moment
han apostat pel Certamen com a acte per tancar la
Fira contestana. Agrair la collaboraci i recolzament
econmic de les entitats pbliques i privades aix com de
les empreses i establiments contestans que amb la seua
aportaci fan possible que el Certamen Coral Fira de Tots
Sants continue sent un referent per als coralistes amateurs.
Tan sols em resta dir que grcies i que el pblic gaudisca
bonacosa daquesta 34 edici del Certamen Coral Fira de
Tots Sants.
34
Revista
El Comtat
octubre 2014
Antonio Martnez y Ana Abad lideren el III Trail&Climb

Fira de Tots Sants
Rcord de participaci. Mes de 400 inscrits en la prova puntuable per al
circuit Xixarra Trail
ntonio Martnez, natural dOnil i Ana Abad, dAlacant,

han sigut els guanyadors de la III Trail&Climb Fira de
Tots Sants de Cocentaina, en les seues respectives
categories, disputada durant aquest diumenge 7 de
setembre. A partir de les 9:30 del mat, un total de 420
corredors han pres part en una nova prova puntuable per
al circuit de carreres de muntanya Xixarra Trail.
Els participants han tingut que superar 19 kilmetres

de circuit urb i de muntanya, amb un desnivell acumulat
de 1.720 metres. La carrera sha inciat a lAvinguda del
Ferrocarril, just davant de la tenda Trail&Climb que li dona
nom a la prova. Antonio Martnez, de 21 anys, corredor en la
categoria de promesa, ha arribat a la lnia de meta desprs
de 1:37:06. Lalcoi Emili Sells ha sigut segon amb 1:40:47.
En tercera posici ha estat el guanyador de la passada edici,
Sebas Snchez amb 1:41:53.
El guanyador Antonio Martnez ha assenyalat que ha
sigut una carrera amb un perfil dur, per jo em trobava amb
forces i he aconseguit finalitzar-la amb un bon temps. Estes
carreres de muntanya mencanten, molt be senyalitzada i
amb baixades molt tcniques.

En la categoria femenina, la primera dona en arribar a
meta ha sigut Ana Abad amb poc ms de 2 hores i tres
minuts. Ana ocupa la primera posici en la general femenina
del circuit Xixarra Trail. Li han seguit Carolina Becerra, de
Petrer, amb una marca de 2:19:54 i Laura Vzquez, amb
un temps de 2:20:44.
Ana Abad ha comentat que ha fet molta calor, deurem
haver eixit un poc abans per aprofitar la fresca, per amb
tot el recorregut ha estat espectacular amb unes vistes molt
boniques. Qualifique la carrera amb un 8 o un 9.
Els corredors han comptat durant el recorregut amb quatre
punts davituallament. Al kilmetre 6 en el Club de Tennis
de Muro, en el 8 en la cima de la Penya el Frare, en el 13
en el Mas de Llopis i en el 17 en Sant Cristfol.
Vora mig centenar de persones entre Policia Local,
Protecci Civil, Creu Roja i voluntaris han vetllat per la
seguretat de la prova, que ha transcorregut sense incidncies
de gravetat, si be es cert que sha hagut datendre alguns
corredors que han patit caigudes i algun colp de calor.
36
Revista
El Comtat
octubre 2014
FIRA DE TOTS SANTS 2014. PROGRAMACI OFICIAL

DISSABTE 25 DOCTUBRE
18:00 h. Concert Fira de Tots Sants a crrec de la Uni
Musical Contestana i de l'Orquestra de Pols i Plectre La
Paloma
PINTANT LA FIRA
Ubicaci: Carrer Sants Metges
IX RUTA D ART LOCAL
Ubicaci: Tallers dels artistes participants
Lloc: Auditori Josep Prez Vilaplana

DIVENDRES 31 D OCTUBRE. INAUGURACI OFICIAL
18:30 h. Concert Fira de Tots Sants a crrec de l'Ateneu
Musical
10:00 h. Recepci d'autoritats

10:30 h. INAUGURACI OFICIAL
Lloc: Centre Cultural El Teular

Lloc: Plaa del Pla
DILLUNS 27 I DIMARTS 28 D'OCTUBRE DIA DELS XIQUETS
12:00 h. JOC DE LA SORTIJA
A partir de les 17:00 hores de la vesprada, preus populars
a totes les atraccions: 1,50
DILLUNS 27 DOCTUBRE. EXPOSICIONS OFICIALS 2014
20:30 h. INAUGURACI DE LES EXPOSICIONS oficials de la
Fira de Tots Sants 2014 al Pati d Armes del Palau Comtal:
ELS CORELLA, NOBLESA I PODER AL REGNE DE
VALENCIA
Ubicaci: Sala d Actes del Palau Comtal
Recuperaci del Joc de la Sortija. Un joc dadults, amb

reminiscncies cavalleresques, que als anys quaranta
encara es feia a Cocentaina.
Lloc: FIRA CAVALLAR Pla de La Font / Avda. Xtiva
12:00 h. PILOTA VALENCIANA X TROFEU DE RASPALL FIRA
TOTS SANTS
Mat de raspall a la fira
Lloc: carrer Cervantes (carrer de Fora)
MONEDAS, TODAS LAS CARAS DE LA HISTORIA

Ubicaci: Sala de La Torre del Palau Comtal
EL MEU POBLE FA 40 ANYS
Ubicaci: Sala de l antiga Biblioteca al Pati d Armes del
Palau Comtal
I EXPOSICIN FILATELICA DE COCENTAINA
Ubicaci: Sala de lectura de l antiga Biblioteca al Pati d
Armes del Palau Comtal
EMIGRACI DE BENILLOBERS A EE.UU (1916-1920)
Ubicaci: Sala d Actes del Centre Cultural El Teular
21:30h Actuaci del cmic Moncho Borrajo amb la

representaci Yo Quevedo.
Lloc: Centre de Cultura el Teular. Entrades a la venda en la
Casa de la Joventut i taquilla del Teular
DISSABTE 1 DE NOVEMBRE. DIA DE TOTS SANTS
09:00 h. ESMORZAR TRADICIONAL DE FIRA amb la
collaboraci de les Mestresses de casa
Actuaci del Grup de Danses de Cocentaina
Lloc: Pla de la Font
MARIOLA EN LA MEMRIA. HISTORIA I PAISATGE EN

BLANC I NEGRE
Ubicaci: Sala de l Antiga Casta de la Joventut del Centre
Cultural El Teular
XXIV EXPOSICI DE BONSAI
Ubicaci: Patronat Cor de Jess (Plaa Mossen Raduan)
12:00 h. Exhibici de TIR I ARROSSEGAMENT

Magnfica recreaci de les competicions que ja per l any
1940 els agricultors de la Ribera Alta duien a terme.

TOTS SANTS
Partides amb els millors jugadors professionals del circuit
valenci.
Revista
El Comtat
octubre 2014
37

TOTS SANTS
Partides de raspall amb la vestimenta tradicional

17:00 h. Exhibici de MUNTADA I DOMA. AMIGOS DE SIETE
CUADRAS
El tractant Victor Moncho i la cuadra de la famlia
contestana Rovira amb la collaboraci de l Escola d
equitaci La Plana de Muro d Alcoi, La Canaleta,
Hpica Finca Els Barranquets i Hpica Jos Fajardo El
Manchego ens faran gaudir d una magnfica mostra amb
distints espectacles eqestres.

DISSABTE 8 DE NOVEMBRE.
34 EDICI DEL CERTAMEN CORAL FIRA DE TOTS SANTS
-Cor de Cambra ANTON BRUCKNER de Barcelona
-Cor de Cambra AINUR de Gran Canria
-Cor DECANTER DI FRASCATI de Roma
Obra Obligada: El frare dAgres, arranjament Josep

Robert Sells i Camps
DIUMENGE 2 DE NOVEMBRE. DIUMENGE DE FIRA
19:00 h. CENTRE CULTURAL EL TEULAR
12:00 h. Exhibici de MUNTADA I DOMA. ESCOLA D

EQUITACI PELUCA
Certamen que podran seguir en directe a travs de

Rdio Cocentaina. La Veu del Comtat. 107.9 FM i tamb a
travs dinternet (pgina web de lAjuntament, enlla Rdio
Cocentaina).
De Rafael Llorens Peluca, no cal explicar res, de sobra

es coneguda la seva trajectria al mn dels cavalls i de la
importncia que son pare va tindre per tal de mantenir els
orgens de la Fira de Tots Sants. La seva escola, un any ms, far
mostra d una varietat d espectacles de gran tcnica i qualitat.
El Certamen tanca els actes oficials de la 668 edici de

la Fira de Tots Sants de Cocentaina. Declarada dInters
Turstic Nacional.
38
Revista
El Comtat
octubre 2014
PROGRAMACI MEDIEVAL, PORRAT I SC RAB

DIVENDRES 31 D OCTUBRE
PALAU A ESCENA
CONTESTANIA MOSTRA
12:30.- Coplas y Romances Sefardes (La Recua Teatro)

13:00.- Avalon: Espectculo circense (Bambolea)
13:40.- Circmicos (CircoCido)
14:15.- Los cuentos cautivos (La Recua Teatro)
12:00.- Movimientos y danzas medievales (Neftis Paloma)

12:45.- Picarda y algaraba (El Chivo)
13:30.- Simonet el Mandrs (El Ball de Sant Vito)
14:30.- Gran misa bufonesca a la fresca (Mario Cerro)
17:30.-Los sabios cuentos de la abuela (Camalen Teatro)

18:00.- Fabuleando, canturreando (La Recua Teatro)
19:00.- Los Charlatanes (CircoCido)
19:30.- Al filo de los cuentos (La Recua Teatro)
20:00.- Espectculo musical Grimorium (Turdin)
21:00.- Aquelarre: Areos y fuego (Bambolea)
23:00.- ESPECTACLE NOCTURN La Boda
17:30.- Los Juglares (CircoCido)

18:00.- Bailando con espadas (Neftis Paloma)
18:45.- Romanos de p i ram (El Ball de Sant Vito)
19:30.- Bufonera medieval para brutos y dems (Mario Cerro)
20:00.- Paseo con Msica Medieval (Mal Passet)
20:30.- Danza Medieval (Neftis Paloma)
21:00.- Tocanzas y contanzas de un bufn y sus andanzas
(Mario Cerro)
21:30.- A la brasa (CircoCido)
PETIT PALAU
12:30.- Godofredo y el Caballero Rojo (La Inestable)
13:00.- La Odisea del Caballito (Camalen Teatro)
13:30.- Voy a contar hasta tres (Mario Cerro)
14:00.- El Fantasma de Canterville (La Inestable)
17:00.- Las Ninfas (Bambolea)
17:35.- Juanito y el Dragn (La Inestable)
18:00.- Cuentos, secretos y otros inventos (Mario Cerro)
19:00.- El viaje de los sueos (Camalen Teatro)
20:00.- La terra dels babaus (El ball de Sant Vito)
MSICA AL MERCAT
13:00.- Sonidos del Medievo (Turdin)
14:00.- Concierto de msica andalus (Al Folk)
14:30.- Msica y Troulada Celta (Turdin)
18:00.- Cntigas y Romances (Turdin)
19:00.- Msica Folk Valenciana (Notes Soltes)
20:00.- Concierto de msica andalus (Al Folk)
21:00.- Msiques del Mediterrani (Notes Soltes)
22:00.- Juglaresca historia de San Genesio (La Recua Teatro)
QUSTANTANIYA
12:45.- Bailemos con msica de Oriente (Al Folk)
13:30.- Danza andalus- sefard (Neftis Paloma)
14:00.- Sinu el viajero (El Chivo)
17:30.- Msica rabe (Al Folk)
18:30.- Marrakech, malabarismo y faquirismo (El Chivo)
19:00.- Aquelarre: Espectculo Circense con fuego (Bambolea)
19:30.- Danza Oriental (Neftis Paloma)
21:30.- Bailemos con msica de Oriente (Al Folk)
PORRAT VALENCI
11:30.- Romanos de p i ram (El ball de Sant Vito)
12:00.- Joc de lAnella
13:00.- PEP EL BOTIFARRA
17:00.- La sopa de pedres (El ball de Sant Vito)
18:00.- Bailemos con msica tradicional valenciana (Mal
Passet)
DISSABTE 1 DE NOVEMBRE
PALAU A ESCENA
11:00.- Circmicos (CircoCido)
13:00.- Las ninfas: Contorsionismo y acrobacias (Bambolea)

17:00.- La comedia de Tala (Camalen Teatro)

18:00.- Los charlatanes (CircoCido)
19:00.- Dos Pasos de Lope de Rueda (Camalen Teatro)
19:30.- Simonet el Mandrs (El ball de Sant Vito)
20:00.- Coplas y Romances Sefardes (La Recua Teatro)
22:30.- ESPECTACLE NOCTURN: Tragi-Comedia de Calixto
y Melibea
PETIT PALAU
12:00.- Cuentos, secretos y otros inventos (Mario Cerro)
12:40.- La terra dels babaus (El ball de Sant Vito)
13:30.- El viaje de los sueos (Camalen Teatro)
17:30.- Artimia: Magia, acrobacias y malabares (Bambolea)
18:30.- Fabuleando, canturreando (La Recua Teatro)
MSICA AL MERCAT
12:00.- Concierto de msica y danza rabe (Al Folk)
14:00.- Cntigas y Romances (Turdin)
18:00.- Msica y danza Oriental (Al Folk)
20:00.- A la brasa (CircoCido)
CONTESTANIA MOSTRA
11:00.- Simonet el mandrs (El ball de Sant Vito)
12:00.- Picardia y algaraba (El Chivo)
13:00.- Danza y bailes orientales (Neftis Paloma)
13:30.- Bufonera medieval para brutos y dems (Mario Cerro)
Revista
El Comtat
octubre 2014
39
14:00.- Juglares (CircoCido)

18:00.- Tocanzas y contanzas de un bufn y sus andanzas
(Mario Cerro)
19:00.- Msica y danza oriental (Al Folk)
19:30.- Paseo con msica medieval (Mal Passet)
20:00.- Mandobles, magia y habilidad (El Chivo)
QUSTANTANIYA
11:30.- Movimientos de Oriente (Neftis Paloma)
12:30.- Historias de Nasrudn (La Recua Teatro)
13:30.- Marrakech, malabarismo y faquirismo (El Chivo)
18:00.- Sinu el Viajero (El Chivo)
19:00.- Danza andalus y sefard (Neftis Paloma)
19:30.- Aquelarre: Espectculo Circense con fuego
(Bambolea)
20:00.- Danza con armas (Neftis Paloma)
21:00.- Danza y bailes orientales (Neftis Paloma)
21:30.- Swing de fuego y acrobacias (Bambolea)
PORRAT VALENCI
11:00.- Balls de Palau i Balls de Bancal (Grup de danses Baladre)
11:45.- Els Cecs Romancers (Grup de danses Baladre)
12:00.- Tir i Arrosegament
12:30.- Balls de Palau i Balls de Bancal (Grup de danses Baladre)
14:00.- La dans dels pobles (Grup de danses Baladre)
17:00.- Exhibici de munta i doma (Amics de Set Cuatres)
17:30.- La sopa de pedres (El Ball de Sant Vito)
Passet)
DIUMENGE 2 DE NOVEMBRE
PALAU A ESCENA
11:00.- Grimorium, el origen (Turdin)
11:30.- Romanceros de la legua (CircoCido)
12:00.- Avalon: Espectculo circense con areos (Bambolea)
13:30.- La odisea del Caballito (Camalen Teatro)
14:00.- Coplas y Romances sefardes (La Recua Teatro)

17:00.- Pasos de Lope de Rueda (Camalen Teatro)
18:00.- Carso y Murga (CircoCido)
18:30.- Las ninfas: Trapecio, contorsionismo y acrobacias
(Bambolea)
40
Revista
El Comtat
octubre 2014
19:30.- Los cuentos de la abuela (Camalen Teatro)

20:00.- Aquelarre: Areos y fuego (Bambolea)
22:30.- ESPECTACLE NOCTURN: ESENCIA II
PETIT PALAU
11:00.- Contando cuentos y tan contento (Mario Cerro)
13:15.- Mil Caras (El Chivo)
19:00.- Los cuentos cautivos (La Recua Tatro)
20:00.- La terra dels babaus (El Ball de Sant Vito)
MSICA AL MERCAT
20:00.- La danza Macabra (CircoCido)
CONTESTANIA MOSTRA
12:00.- Mandobles, magia y habilidad (El Chivo)
13:00.- El gran bufn Bertoldo (Mario Cerro)
14:00.- Los Juglares (CircoCido)

17:30.- Danzando con espadas (Neftis Paloma)
18:00.- Paseo con msica medieval (Mal Passet)
19:30.- Bufonera medieval para brutos y dems (Mario
Cerro)
20:15.- Picardia y algaraba (El Chivo)
QUSTANTANIYA
11:30.- Danzas andaluses y Medievales (Neftis Paloma)
12:30.- Historias de Nasrudn (La Recua Teatro)
13:30.- Movimientos de Oriente (Neftis Paloma)
17:00.- Las ninfas: Acrobacia y malabares (Bambolea)
19:00.- Danza Oriental (Neftis Paloma)
21:00.- Bailando con armas (Neftis Paloma)
21:30.- Msica y danza rabe (Al Folk)
PORRAT VALENCI
11:00.- Balls de Palau i Balls de Bancal (Grup de danses
Baladre)
11:45.- Els Cecs Romancers (Grup de danses Baladre)
12:00.- Exhibici de muntada i doma (Quadra Peluca)
12:30.- Balls de Palau i Balls de Bancal (Grup de danses
Baladre)
14:00.- La dans dels pobles (Grup de danses Baladre)
17:00.- La sopa de pedres (El Ball de Sant Vito)
Passet)
42
Revista
El Comtat
octubre 2014
ACTUALITAT
Cocentaina convoca noves subvencions amb un import

de 32.000 euros per la recuperaci i millora de cobertes
NdP Ajuntament de Cocentaina
a Regidoria d'Hisenda de lAjuntament de Cocentaina ha

convocat un any ms subvencions per a la recuperaci
i millora de les cobertes del nucli antic, els barris de
conservaci i barris exteriors, inclosos en el PGOU, a les
quals podran accedir els edificis compresos dins daquestes
rees i que, desprs de comprovar-ho, presenten un major
nivell de deteriorament i per tant una ms urgent necessitat
d'intervenci.
Segons detalla Marcos Castell, regidor d'Hisenda,
l'objectiu s "incentivar la rehabilitaci del nucli antic de
Cocentaina i pedanies collaborant directament amb els
propietaris en l'embelliment d'una de les zones de ms
atractiu del nostre municipi. Aix pretenem continuar la tasca
iniciada el 2007, potenciant la lnia de subvencions per a
l'adequaci de cobertes a ms de portar a terme poltiques
actives tan necessitades en aquest moment i directes per
al sector de la construcci". Per realitzar aquestes millores
han proposat a la Junta de Govern Local la convocatria
d'unes ajudes per tal de contribuir a sufragar el cost de les
obres de millora de les mateixes.
Les subvencions per a la millora de les cobertes tindra un
import de 32.000,00 euros subvencionats per lAjuntament
amb diners del PMS (patrimoni municipal del sol), si fos
necessari sestudiaria un possible increment de la partida,
si aquesta es quedara curta.
A ms, Castell ha avanat que, com a novetat respecte a
anys anteriors i al igual que ja es va fer en lultima convocatoria
se subvencions per a lrehabilitaci de les faanes, s'ha

modificat la quantia de les subvencions incorporant una
escala en funci de la renda de la unitat familiar. Aix es
pretn incentivar que les famlies amb menys recursos
puguen estar interessades en millorar el seu habitatge,
arribant fins i tot a cobrir el 95% del cost de la millora, front
al 60% que es tenia com a mxim fins a aquest moment.
El termini per a la presentaci de sollicituds finalitza el
proper 31 doctubre de 2014.
Aquestes actuacions "permeten reactivar un sector tan
castigat com la construcci alhora que es recupera patrimoni
histric, tan important i valus per al nostre poble". A ms
a ms, afegia Castell, aquestes actuacions sn una clara
mostra de limplicaci directa que est tenint aquest equip
de govern amb les poltiques actives per a generar ocupaci
i amb la conservaci del seu patrimoni histric.
El grupo Municipal Popular contestano y el PP cumplen

sus compromisos
NdP Partido Popular
ace unos meses, el GMP junto a representantes

del Partido Popular de Cocentaina, se desplazaron
a la pedana de La Alcudia para dar a conocer a
todos sus vecinos los detalles sobre el proyecto de acceso
peatonal que los conectar con el casco urbano de la Villa,
informndolos e intercambiando opiniones al respecto.
Tras reuniones con el Diputado del rea de Infraestructuras
y los tcnicos de Carreteras de la Diputacin Provincial, la
buena noticia vino el pasado uno de octubre con el anuncio
publicado en el BOP de la licitacin del contrato de las obras
Mejora en el acceso peatonal a La Alcudia dotado con un
presupuesto de 228.556,25 .
El Partido Popular ha cumplido con el compromiso
electoral de 2011 de llevar a cabo este proyecto, que conlleva

una mejora sustancial de la seguridad vial para que los
vecinos de La Alcudia puedan acceder a la poblacin, y
viceversa, sin necesidad de utilizar vehculo.
Una vez ms el Partido Popular Contestano demuestra
la capacidad y eficiencia de llevar a cabo proyectos de su
programa electoral y cumplir con sus compromisos.
Finalmente, agradecer a los vecinos de La Alcudia su
paciencia delante de este proyecto tan reivindicado, dejando
claro que para el Partido Popular lo ms importante es que
la obra finalmente se lleve a cabo, no quien lo haga, y que
el Partido Popular desde su Grupo en el Ayuntamiento
seguiremos trabajando por nuestros vecinos y vecinas.
ACTUALITAT
Revista
El Comtat
octubre 2014
43
El Collectiu 03820 Comproms per Cocentaina conformen

una nova alternativa poltica
NdP Collectiu-Comproms
l Collectiu 03820 i la Coalici Comproms de Cocentaina

impulsen la constituci d'una coalici local, per presentar
una candidatura conjunta a les eleccions municipals
de 2015. L'objectiu de la coalici s la creaci dun espai
poltic estable, a fi de treballar per una Cocentaina prspera,
ms justa, sostenible i valenciana, per un ajuntament
democrtic i transparent, eficient i al servei de les persones.
Destaquen que ha arribat l'hora de posar els interessos de
les persones i del poble de Cocentaina per davant de tot. Ara
tenim l'ocasi de canviar de veritat les coses a Cocentaina,
de plantejar una alternativa solvent i capa als vells partits.
s el moment de sumar projectes i esforos, de fer efectiva
una candidatura conjunta Collectiu 03820Comproms per
Cocentaina.
Aquesta coalici pretn trencar lhegemonia dels partits
tradicionals, PP i PSOE, que s'alternen en el poder sense
massa diferncies, repartint-se els crrecs com si foren
canongies i sense donar respostes a les necessitats de les
persones. EU, especialment a Cocentaina, ha fet de poc
ms que de comparsa del PSOE. Segons ens expliquen,
hi ha una majoria social que t ganes d'un canvi en el
panorama poltic a tots els nivells. Des daquesta ambici,
surt la coalici municipal Collectiu 03820 Comproms.
Ambdues organitzacions poltiques continuaran funcionant
de manera autnoma, si b sha creat una comissi mixta
per tal danar concretant el programa electoral. Es pretn,
des de la pluralitat, constituir un vertader moviment ciutad
de carcter assembleari on la gent de Cocentaina puga
participar i aportar propostes. s per a que en els propers
mesos sobrir un procs de participaci ciutadana on es
debaten les necessitats de la vila comtal aix com la manera
de potenciar poltiques socials a nivell local. Lobjectiu s
que es sumen persones i entitats aportant idees i propostes.
Amb la coalici Collectiu 03820Comproms per
Cocentaina es crea realment una forta alternativa als partits
tradicionals, amb presncia institucional a l'Ajuntament
per part del Collectiu 03820 (recordar que actualment
t 2 regidores) i amb Comproms com a fora emergent
a nivell valenci, amb presncia a les Corts Valencianes,
representaci al Congrs dels Diputats i al Parlament Europeu.
Segons ambos partits, aquesta coalici ha estat possible ja
que ambdues formacions tenen en com els mateixos valors:

treballar per una Cocentaina prspera, ms justa, sostenible
i valenciana, per un Ajuntament democrtic i transparent,
eficient, al servei de les persones, sense corrupci, sense
clientelisme ni aprofitats.
Tant des del Collectiu 03820 com des de Comproms
per Cocentaina, destaquen que el principal valor daquesta
proposta conjunta sn les persones que formen part del nou
projecte: homes i dones de totes les edats i condicions, amb
voluntat de servei pblic, amb molta presncia en diferents
entitats socials i amb un clara aposta pel futur de Cocentaina.
La coalici Collectiu 03820 - Comproms presenta el seu
projecte sense dependncies de ning, i amb les mans
netes, perqu no tenim imputats, ni vergonyes que amagar.
Ens presentem units perqu tenim en com la idea i el
projecte de la Cocentaina que volem, demostrant que en
poltica no tots i totes som iguals, treballant al costat del teixit
social del nostre poble, prxims a la ciutadania per escoltar
els seus problemes, per denunciar les injustcies que pateix
i, sobretot, per proposar solucions als greus problemes amb
qu la nostra societat senfronta.
La coalici pretn ser la resposta a lesperana dun
canvi progressista contest, basat en una poltica de
cooperaci, pluralitat i respecte. Per damunt de les nostres
diferncies ens uneix una visi compartida del poble que
volem. Desitgem articular un projecte diferent de poble,
basat en nous valors i noves respostes als problemes del
dia a dia. La coalici COLLECTIU 03820 - COMPROMS
s lalternativa a les poltiques fracassades i caduques del
PSOE, el sucursalisme i la debilitat de loposici del PP i el
mirar cap a altre costat dEU. Junts podem.
LAjuntament de Cocentaina els

desitja molt bona
Fira de Tots Sants.
Fundada a lany 1346
Festa dInters Turstic
Nacional
44
Revista
El Comtat
octubre 2014
ACTUALITAT
Nova junta de lArxiconfraria del Santssim Sagrament de

la parrquia de Santa Maria anys 2015-2016-2017
Arxiconfraria del Sagrament
l dissabte dia 13 de setembre es va produir en la

Eucaristia vespertina de les 20 hores que celebr
D. Vicent Estevan en la parrquia de Santa Maria, la
presentaci de la nova Junta de lArxiconfraria del Santssim
Sagrament.
Al finalitzar la missa i desprs de cantar la Salve a la Mare
de Deu, D Vicent va beneir les noves medalles i Javier Sancho
i Ana Girons van fer la imposici als nous presidents Jose
Luis Pascual i Vernica Jover. Tot seguit els nous secretaris
Santiago Carb i M Jess Rodas van anar nomenant a cada
membre per a que els nous presidents es feren la imposici
corresponent. A continuaci els presidents van pronunciar
unes paraules de gratitud per a la Junta que ha finalitzat,
per a D. Vicent Estevan i per als nous membres de lactual
Junta. La qual queda constituda de la segent manera:
Presidents:Vernica Jover Vendrell i Jos Luis Pascual
Brotons.
Vicepresidents: Milagro Ivorra Cardona i Salvador Sanchez
Tormo.
Secretaris: M. Jess Rodas Garb i Santiago Carb Mart.
Tresorers: M. Jos Vilaplana Puig i Rafael Agull Insa.
Vocals: M Gloria Jover Pozuelo, M Isabel Devesa Company,

Paola Castell Sirvent, Beatriz Sanchis Fenollar, Adela
Vallalta Company i Maria Montava Ripoll. Jos Alberto Corts
Garrido, Otn Mern Uris, Alfredo Ruiz Rodrguez, Gabriel
Puerto Agull, Pablo Jord Briva i Manuel Reig Pascual.
Lacte va finalitzar fent una oraci davant del Santssim
les dues juntes amb D. Vicent en la capella de la Comuni.
Encuentro de la Confraternidad de GETSEMANI

Confraria Jess de lHort
l sbado 13 de septiembre tuvo lugar en Cocentaina la

reunin de la Junta de Gobierno entre congresos de la
Confraternidad de GETSEMANI que aglutina a todas
las cofradas y hermandades de la Oracin en el Huerto de
los Olivos, o de Getseman, de Espaa.
Desde Valladolid, Dos Hermanas, Baeza, Ganda,
Requena, Archidona, contando con la participacin de
la Cofradia de Jesus del Hort de Cocentaina, durante la
maana se trataron temas relativos a la Confraternidad como
son los nuevos estatutos y el prximo congreso a celebrar
en 2015 en Requena.
Despus de una comida de hermandad, por la tarde los
asistentes, acompaados tambin por antiguos miembros de
la cofrada de Jesus del Hort, pudieron conocer los pasos
de la Semana Santa Contestana, en Santa Maria: el Crist
dels Llauradors, el Ecce Homoguiados por el especialista
Elies Snchez, conocieron la historia del templo y sus
pinturas, despus visitaron la iglesia de la Mare de Deu,
dnde conocieron a nuestra Mareta, las pinturas de Paolo
Matteis, los estucos de Antonio Alliprandi, detenindose en
la imagen del Nazareno acompaados por los miembros de

esta cofrada que se sumaron a la visita.
Ms tarde, se detuvieron en el paso de Jess del Hort de
esta cofrada en el Convento de los Padres Franciscanos, y
visitaron el templo y el convento, terminando la reunin con
la celebracin de una Eucarista.
ACTUALITAT
Revista
El Comtat
octubre 2014
45
Rubn Mengual obt la huitena posici al Campionat de

doma Nacional i Obrador, el seu cavall, queda primer
en la Copa Ance, cavall de pura raa espanyol
Text: Revista Cocentaina. El Comtat
l jove contest Rubn Mengual Reig est fent una

brillant trajectria en el poc temps que porta en la
modalitat olmpica de doma clssica. Fa poc ms dun
any Rubn i el seu cavall Obrador VIII de la ramaderia de
Rafael Anduix de LAlcdia eixien a Festes de Cocentaina i
ara estan convocats amb la Selecci Espanyola.
En el Campionat dEspanya daquesta modalitat en
categoria infantil disputat a Segvia, Rubn als seus 13
anys i un sols dexperincia ha acabat en el octau lloc de
la general, sent Obrador VIII el primer cavall de raa pura
espanyola Copa ANCE.
posici que a ms li ha valgut per a que el seleccionador
espanyol es fixe en ell i el tinga present per a la convocatria
de lEuropeu.
lvaro Almiana s el seu entrenador personal i per arribar
a competir, ruben ha hagut de superar 7 exmens durs no
sols de prctica, sin tamb de teoria sobre la cura dels
cavalls, histria, neteja, etc... grcies a superar aquestes
dures proves va poder entrar ja en competici i aix tots
els dissabtes es desplaa a Alacant per perfeccionar els
entrenaments diaris.
Molta feina, molt desfor i molt de sacrifici el daquesta
jove promesa de la doma que entrena tots els dies i la seua
valia far que lany que ve competisca en la categoria de
Juvenil 1 estrella, categoria superior a la de la seua edat, per
que el seu entrenador i el seleccionador espanyol creuen
que deu destar per la qualitat i lelegncia que te Rubn a
lhora de realitzar les proves.
Rubn es mostrava satisfet pel resultat opts tot i ser el

primer any que competeix en concursos dmbit nacional.
El palmars daquesta jove promesa de la doma est farcit
de guardons i tots aconseguits en poc ms dun any. Abans
diniciar-se en els campionats nacionals, Rubn Mengual ha
participat en diferents tornejos socials i en els 3 autonmics,
proclamant-se campi 2 vegades a Alacant i 1 a Gandia i
dac, el bot, sempre amb el seu cavall Obrador a lmbit
nacional i amb concursos de nivell i prestigi.
Aix doncs, trobem que ha sigut campi en:
-Campionat de doma nacional 2 estrelles a Llutxent.
-Campionat de dona nacional 2 estrelles de Gandia.
-Campionat de doma nacional 3 estrelles de Toledo
-Campionat de doma nacional 3 estrelles de Valncia
-Campionat de doma internacional 3 estrelles de Madrid
Al Campionat de doma Internacional 3 estrelles de Segvia
va obtindre el tercer lloc i ja per ltim, com els diem, en el
campionat de doma dEspanya va aconseguir eixa huitena
46
Revista
El Comtat
octubre 2014
ACTUALITAT
LEscola de msica Jos Insa enceta el nou curs acadmic

Neus Blasco
escola de msica Jos Insa Martinez de la Societat

Ateneu Musical de Cocentaina inicia el proper 1
doctubre el curs escolar 2014/2015. Desprs de l
homenatge al mestre fundador de la banda a finals del mes
de juny on lEscola de msica va passar a anomenar-se Jos
Insa Martinez, les idees i els aires de renovaci i de superaci
de lEscola no han deixat de treballar.
Aquest curs que comena, a loferta actual dinstruments
com el clarinet, saxof, trompa, trompeta, tromb entre
daltres shan de sumar altres innovadores assignatures per
afavorir laprenentatge ms complet de lalumnat. Aquestes
sn Cor i Cambra que estar destinada als alumnes de 1er
i 2on curs de solfeig nicament i simpartir gratutament
pel professor Joan Soler Sells. A les classes es treballaran
aspectes deducaci auditiva i cant a ms daspectes bsics
de conjunt amb els seus instruments com sn lafinaci,
els plnols sonors, els registres i fins i tot, el llenguatge no
verbal entre daltres.
A ms, en aquest curs tindr lloc la continuaci de
lassignatura dHistria de la msica ja que, una vegada
realitzada la primera part de la mateixa, a la segona es treballar
especficament Histria i esttica de la msica espanyola
i Musicologia aplicada amb el professor Ral Richart.
Seguint la lnia de la novetat i la preparaci de lalumnat,
Iaki Lecumberri ser lencarregat dimpartir les assignatures
dharmonia i anlisi, ms enfocada a lalumnat amb
coneixements musicals interessats en aquestes disciplines,
amb un programa didctic centrat en lanlisi tant harmnic
com meldic per tamb en lanlisi estructural.
Altra novetat ser la posada en funcionament dun servei
de prstec de CDs de msica clssica per a lalumnat de
lEscola que ho demane per tal dafavorir leducaci auditiva
i la responsabilitat de lalumne.
Com ve sent habitual, durant aquest curs, la Banda jove
de lAteneu tamb realitzar un Concert didctic per a les

Escoles de primria la primera setmana doctubre i enguany,
amb els alumnes del collegi pblic Real Blanc.
El director de lEscola, Ral Richart, ha volgut destacar
laugment que sha experimentat en lassignatura dIniciaci
musical impartida per Alicia Igual i a ms, aquest curs
crearem un grup de preparatori. Tamb va comentar la
satisfacci que sentia per lxit de lassignatura de Baix
elctric modern que aquest any sha consolidat notablement
amb el professor Jorge Serra.
Aquells que estiguen interessats en matricular-se podran
gaudir de promocions com el 50% de descompte en
lassignatura de fagot, la matrcula gratuta del primer curs de
llenguatge musical i el preu de 12 euros de la mensualitat de
les assignatures dIniciaci musical i Preparatori on els ms
menuts podran comenar a experimentar amb la msica.
Del que es tracta s de fer uns preus competitius i a labast
de tot el mn per a que estudiar msica no passe a ser un
luxe per a alguns, que tots i cadascun dels xiquets i xiquetes
que venen a classe puguen fer de la msica la seua forma
de vida ha comentat Ral Richart que com ja va dir a lacte
dhomenatge al mestre Jos Insa vol seguir treballant amb
els valors i la filosofia de treball que li va inculcar aquest i
ms ara que lEscola porta el seu nom.
LEscola Jos Insa Martinez obrir un perode de matrcula
extraoficial les dues primeres setmanes doctubre a les
oficines de la seu en horari de vesprada.
Grup Scout Montcabrer
l Grup Escolta Montcabrer, s una associaci sense

nim de lucre i independent de qualsevol religi o
postura poltica, de treball en tolerncia, respecte,
civisme i conscienciaci mediambiental i social.
El grup porta des de l'any 2011 educand segons el
moviment Scout, a xiquets i a joves des de l'edat de 5 anys,
es troba associat a la Federaci de Scouts Valencians que
al mateix temps pertany a l'Associaci d'Escoltes d'Espanya
i grcies a estes, el grup participa junt amb altres grups de
la Comunitat Valenciana en activitats com: festivals de la
Can, acampades conjuntes...
A ms) dissabte rere dissabte de 16:30 a 18:30 en el
poliesportiu municipal de Cocentaina, els scouters(monitors)
mitjanant activitat, tallers, jocs a ms de les acampades,
campaments i excursions que s'organitzen, contribueixen
a una gran tasca educativa sempre amb el suport i l'ajuda
dels pares i mares del grup.
Mitjanant el nomenat anteriorment, saconsegueix
transmetre als integrants, organitzats segons l'edat en
diferents seccions, una educaci en la llibertat, la justcia,
la solidaritat, la responsabilitat personal i comunitria,
el respecte i el servici, promovent aquells valors com el

respecte, la tolerncia...que afavorisquen la formaci de la
seua personalitat. Saconsegueix despertar l'esperit crtic
i participatiu, respectant la llibertat personal i promovent
hbits de vida saludable. I finalment Impulsar la comprensi i
el desenrotllament en la nostra societat, promovent l'atenci i
defensa del medi ambient i estimulant accions de cooperaci
i servici als altres.
Finalment volem invitar-vos a que els vostres fills i vosaltres
formeu part del Grup Scout Montcabrer i si tens ms de
18 anys anima't i fes-te Scouter, formars part d'una gran
aventura. VOS ESPEREM"
ACTUALITAT
Revista
El Comtat
octubre 2014
47
Grcies Cocentaina
es de Dimedimali nostre ms sincer agrament a tots els que collaboren aportant el seu granit darena desinteressadament
ajudant-nos en els projectes que tenim oberts a Guinea.
Grcies a vosaltres a poc a poc molts somnis es van fent realitat.
A ms, dir-vos que aquesta Fira tamb ens podreu trobar al C/Major (antiga botiga del Bebe) i podreu collaborar amb
nosaltres adquirint loteria per a Nadal, calendaris 2015 i altres cosetes. No deixes de visitar-nos!!!!
Els dissenys de Rebeca Corec omplin la platja de Varador
l passat dia 29 dagost va tenir lloc a la platja Varador

a Gandia la desfilada de Rebeca Corec, on se li va
demanar que fera una retrospectiva de totes les
colleccions que ha creat fins al moment.
Lesdeveniment va estar organitzat i dirigit per Rene
Vila, directora de lagncia de models Goddess i les
collaboracions van estar a les mans dEmi Climent, regidora
dIgualtat, Dona i Esports de lAjuntament de Gandia.
Hi van participar tamb altres dissenyadors com Aaron
Fernndez (AF), Blanca Calabuig i Eve ngel.
La passarella es va realitzar a lespai chill
out, on la mgia es va crear quan les models
Goddess es passejaven per damunt duna tarima
de fusta al costat de la mar, cosa que va fer de
lesdeveniment una desfilada de modes ple de
glamour i de varietat.
La desfilada de Rebeca Corec va transcrrer
des del futurisme minimal i el chic biker, on ens
va traslladar a un mn dinnovaci i tecnologia,
amb indumentria dissenyada per al mn de
lespectacle ple de volums i contrasts amb la
seua collecci FUTBIKER; en el mateix cam
de la innovaci i la tecnologia es va dirigir a un
mn de rebelli, amb la seua collecci ACTIVA, inspirada

en la cincia ficci bllica, on va destacar locupaci de
teixits tecnolgics i el contrast de diversos colors, per a gent
atrevida i valenta que lluita dia a dia, amb un toc cyberpunk.
Finalment, ens va emocionar amb la collecci RUMBO Y
MAREA que lliscant-se per la passarella com a dives del
mar, Rebeca Corec va tancar el certamen amb el seu disseny
estrela, un vestit de festa per a la nit on marca a una dona
femenina amb contrasts de teixits tecnolgics i vaporosos
que creen aix lelegncia ms trencadora.
48
Revista
El Comtat
octubre 2014
SEU universitria
SEU UNIVERSITRIA DE COCENTAINA CURSOS TARDOR 2014

CURSO DE COMUNICACIN. SIN MIEDO A HABLAR EN PBLICO
Data: del 17 doctubre al 5 de desembre de 2014 Els divendres de 17:00h a 19:30h.
Professorat: Coral Pastor Quereda Llengua vehicular: castell
Hores ICE: 20 Import: 70 euros
Destinataris: estudiants, guies turstics, personal docent, actors, presentadors dactes, animadors, comercials, gestors,
advocats, directius, lders socials, i a quants professionals i particulars tenen inters de millorar el seu nivell i qualitat de
comunicaci.
Aquest curs ofereix els recursos per a enriquir i millorar la qualitat de la VEU, conixer els CODIS GESTUALS I CORPORALS
dels interlocutors, desenvolupar la capacitat dIMPROVISACI, superar la POR ESCNICA i afermar les tcniques per a
PARLAR EN PBLIC en benefici de les nostres relacions PERSONALS, PROFESSIONALS I SOCIALS.
El programa conforma una experincia DIVERTIDA I PARTICIPATIVA
II CONGRESO DE NUTRICIN DEPORTIVA, CINEANTROPOMETRA Y SALUD

Data: 17 i 18 d'octubre de 2014.
Crdits: 1 (vlid tant per a graus com per a titulacions a extingir) o 20 Hores ICE.
Import: Alumnat en general: 40 euros Alumnes de la Universitat d'Alacant: 35 euros
Destinataris: estudiants, llicenciats, diplomats, esportistes i persones interessades en el coneixement dels aspectes
relacionats amb la Nutrici Esportiva i la Cineantropometria.
- Valorar la importncia de la Nutrici i la Cineantropometria en l'activitat fsica i la salut
- Aplicar les tcniques Antropomtriques en l'mbit esportiu.
- Valorar la importncia de la nutrici en la prctica de la activitat fsica.
- Valorar la incidncia dels processos fisiolgics relacionats amb l'activitat fsica.
- Conixer mtodes de determinaci de la composici corporal en esportistes.
- Valorar la importncia del Somatotipus en la detecci d'esportistes.
- Reconixer les variables antropomtriques necessries en la practica esportiva i la seua importncia en la salut.
- Conixer la forma de determinar la composici corporal per Bioimpedncia en l'esportista.
- Conixer i valorar la suplementaci en l'esport i la seua repercussi en la salut de l'esportista.
- Conixer i valorar la importncia actual de la manipulaci gentica en l'esport.
II CURS MICROVINYA, UNA EINA PER AL DESENVOLUPAMENT RURAL

Data: 7, 8, 9, 14 i 15 de novembre de 2014.
Lloc: Seu Universitria de Cocentaina.
Duraci: 40 hores Import: 80 euros.
El curs comptar amb set blocs que tractaran sobre l'economia i la necessitat de noves aliances estratgiques en el
minifundi; sobre biodiversitat, per acostar al productor rural el seu veritable significat; sobre tcniques i coneixement que
permetin traar el cam de l'excellncia i la rendibilitat en totes les seves vessants; sobre la relaci amb la gastronomia
que ha de ser des de la interacci; sobre la promoci i venda, autntica assignatura pendent en el minifundi i del qual
depn la consecuci reeixida de la sostenibilitat; sobre les experincies relacionades amb el projecte microvinyes, atenent
al vincle amb l'urbanisme i el paisatge; i sobre legislaci;
Hi collabora lAjuntament de Cocentaina

Matrcula i informaci (Seu Universitria de Cocentaina):
http://web.ua.es/va/seus/cocentaina/ 96 559 02 14
Lloc realitzaci cursos: Seu Universitria de Cocentaina. Centre Cultural El Teular.
Plaa El Teular, s/n.
Informaci Juvenil
Revista
El Comtat
octubre 2014
49
LA PGINA de la Casa de la Joventut

Ens pots trobar en:
Tornem amb vosaltres desprs de les vacances i ho fem

amb informaci sobre el servei de transport universitari
i les beques per a estudis universitaris
Transport Universitari
n any ms, posem en marxa els serveis de transport universitari a Alacant i a Valncia per apropar els universitaris
de la nostra localitat als seus centres destudis superiors.
El servei a Alacant permet que els estudiants puguen anar i tornar cada dia i evitar aix el cost de viure a Alacant
en un pis llogat o en una residncia universitria. El servei facilita 6 viatges danada fins a la universitat i 10 de tornada
des del campus. Tres dels serveis danada i tres dels de tornada tenen l'eixida i la tornada a Cocentaina, i la resta dhoraris
tenen com a inici i final a Alcoi.
Per utilitzar el servei tan sols cal tramitar el carnet identificatiu a la Casa de la Joventut (amb les dades personals, de
matrcula, contacte i una fotografia de carnet). Des d'aquest moment, ja es poden adquirir els viatges a la mateixa Casa
de la Joventut al preu d'1,55 el viatge o de 23,25 labonament de 15 viatges.
Si durant el curs passat ja vau fer s del servei, recordeu que cal que renoveu el vostre carnet com ms prompte millor.
A continuaci, teniu un quadre amb els horaris i les parades daquest curs:
Pel que fa a Valncia, proposem un autobs els diumenges a la vesprada (a les 20 h). El servei consisteix en un viatge
directe fins a Valncia i amb parades per la zona universitria i fins a Burjassot. Per a utilitzar el servei cal obtenir un carnet
igual que el servei dAlacant abans explicat. Es poden adquirir abonaments a la Casa de la Joventut al preu de 26,50
(4 viatges).
Tamb igual que per al servei a Alacant, cal que els usuaris i usuries del curs passat renoven el seu carnet.
Beques universitat
es daquest estiu i fins al 15 doctubre es pot sollicitar la beca del Ministeri dEducaci per a estudis universitaris.
Aquesta beca aporta, en cas de ser concedida, des de les taxes de la matrcula a la universitat, fins a una quantitat
econmica que dependr de les notes de cada estudiant i de la seua renda familiar.
La beca sha de sollicitar necessriament mitjanant la seu electrnica del Ministeri (online) i a la Casa de la Joventut vos
podem ajudar amb els trmits. En cas de vindre ac a sollicitar-la, cal dur els DNI de tots els membres de la unitat familiar,
compte bancari de la persona sollicitant i contracte de lloguer en cas de no residir al domicili familiar. Consulteu-nos en
cas que algun dels pares tinga una empresa o siga autnom, ja que cal aportar ms informaci.
50
Revista
El Comtat
octubre 2014
BENESTAR social
nic i irrepetible
l TAPIS senfronta a un passat

molt dur amb les prdues dels
nostres companys Francisco
Corts Norte, Virginia Rosa Prez
Vilaplana i Juan Jos Pina Albors,
per amb ganes de viure el present
amb intensitat, perqu continuem
creient en les persones i en la seua
rehabilitaci.
La part positiva del nostre treball
i el motor que ens mou s la
potencialitat de les persones:
la capacitat que tenim totes les
persones de millorar. Per a nosaltres
el TAPIS s una opci i aix ha de
ser davant de la institucionalitzaci,
una oportunitat de romandre prop
de lentorn. Durant molts anys, la
societat ha optat per amagar all
que no ens agrada, per amb el
TAPIS sofereix a la poblaci amb
problemes de salut mental una
opci de viure rodejat de la seua
famlia i en el seu entorn ms
prxim.
Per tot aix, s important continuar parlant del TAPIS i
continuar treballant per facilitar la prevenci i la integraci
social de les persones que pateixen una malaltia mental, amb
l'organitzaci d'activitats que ens acosten a la comunitat.
El 10 doctubre celebrarem el Dia de la Salut Mental amb
un esmorzar de convivncia en les installacions del Tapis al
Centre Social Real Blanc de Cocentaina al qual hi assistiran
els membres del Tapis de la poblaci vena de Muro.
Per un altre costat, sha organitzat una activitat que
pretn acostar a la poblaci infantil del municipi el treball
que es realitza en el TAPIS: recordant-los el Dia de la
Salut Mental que se celebra el

dia 10 doctubre, collocant uns
panells que assenyalen la data i
aix fer visible aquesta problemtica
i desestigmatitzar-la a travs de
la conscienciaci, la informaci i
l'orientaci. En aquest sentit, els
xiquets de tercer de primria dels
centres educatius de Cocentaina
participaran en la creaci de peces
niques i irrepetibles a partir
delements primaris que podem
trobar en la naturalesa.
Aquesta activitat queda enllaada
amb lexposici denguany, el lema
de la qual s: "nic i irrepetible".
El fil conductor daquesta exposici
s el lema anterior que, tot servintse dels elements de la naturalesa
(terra, aire, aigua, foc) ens porta a
observar com a travs dun objecte
insignificant, com per exemple
una pedra, sobt una cosa nica i
irrepetible com una pea dart. A
s possible perqu es potencia al
mxim el que t de positiu lelement.
Pretenem fer reflexionar sobre la diferncia i la seua
potencialitat a travs de la selecci de les coses bones i
elevant-la al mxim i com fer daquesta diferncia d'una
cosa nica i especial.
Un any ms, esperem retrobar-nos el dia 7 de novembre
al Centre Cultural El Teular on podreu veure part del nostre
treball en la nostra exposici anual la qual inaugurarem a
les 20.30 hores, com cada any, amb un acte molt especial.
Lexposici estar exposada el dissabte 8 de 18:00 a 22:00
hores i el diumenge 9 de 18:00 a 20:00 hores.
Educadores TAPIS
..A ms a ms..
A la localitat de Balones, i organitzat pel Departament de Benestar Social i lAssociaci de Jubilats i
Pensionistes Sant Francesc UDP, shan programat les activitats segents:
-Gimnstica de Manteniment (subvencionada per la Conselleria de Benestar Social): dimarts i dijous
de 17:00 a 18:00 h a partir del 2 doctubre de 2014
-Taller de Biodansa (subvencionat per la Diputaci dAlacant): dimecres d'11:00 a 13:00 h, a partir del
15 doctubre de 2014.
Bar Raspa
Avenida
Amplios Salones para Comuniones,

Bodas, Bautizos, Comidas de empresa
Reuniones familiares...
Passeig del Comtat, 51 - COCENTAINA
Tel.: 96 559 01 55
BENESTAR social
Revista
El Comtat
octubre 2014
51
Premi a la Collaboraci 2014 dAfama a en Rafael Briet

Segu, alcalde de Cocentaina
etembre s el mes de la diada mundial de lAlzheimer.

s el ms en que AFAMA Cocentaina organitza tot un
seguit dactivitats per commemorar aquesta efemride.
I aquest any 2014 ho ha fet baix el lema Solidaris amb
lAlzheimer.
AFAMA treballa per a que la solidaritat amb lAlzheimer
estiga de forma permanent a les nostres vides. Solidaritat
entesa com a reflex de complicitat i comproms i no com a
mostra de tristesa o compassi. Solidaritat de tots els sectors
de la societats que tinguen vinculaci o responsabilitat sobre
aquesta pandmia del segle XXI.
Amb aquest objectiu AFAMA va comenar les activitats,
solidaritzant-se amb les famlies dels usuaris i usuries que
ja no estan amb la missa en honor als difunts, que va tenir
lloc el dimarts 16 de setembre.
Dijous, com ja ve sent tradici, AFAMA va eixir al mercat
amb la seva taula informativa i petitria on, a ms, hi havia
tota una exposici de les manualitats que elaboren els seus
usuaris i usuries als tallers destimulaci.
Divendres 19 de setembre, lAssociaci va fer lacte
institucional per commemorar la diada mundial de
lAlzheimer. A les 7 de la vesprada, al Centre Social Real
Blanc, va tindre lloc la lectura del manifest per part del
president dAFMA; Santiago Aparisi i la solta dels globus verts
que simbolitza la uni de totes les AFAS (ja que sorganitza
a nivell autonmic a les 34 associacions del pas valenci),
aix com l'esperana que totes les reivindicacions siguen
escoltades. A continuaci, i amb el sal dactes bastant ple,
el Dr. Jos Manuel Molt, neurleg de lHospital Verge dels
Lliris dAlcoi va fer una xerrada baix al ttol LAlzheimer al
S. XXI i per finalitzar i tancar lacte es va lliurar el Premi
a la Collaboraci 2014. Iniciativa que AFAMA Cocentaina
vol atorgar cada any per reconixer la solidaritat i el bon
fer a persones i entitats compromeses amb lAlzheimer i
amb AFAMA. En aquesta primera edici, Jos Antonio
Terol, familiar, soci i membre de la junta directiva, va ser
lencarregat de fer lentrega a Rafael Briet Segu, Alcalde
de Cocentaina i solidari amb lAlzheimer. Jose Antonio, en
nom de tota la entitat va agrair a lalcalde del nostre poble la
seva disposici, participaci i comproms amb lAssociaci
de Familiars i Amics de Malalts dAlzheimer de Cocentaina.
Per la seva part, Rafael Briet, emocionat va recollir el premi
i el va compartir amb Jos Marset, anterior alcalde, Milagro
Agull i Rosa Selles antigues Regidores de benestar social
i Marcela Richart actual Regidora, exposant que el treball
que aquestes persones van iniciar, i que els actuals han
continuat, ha fet possible lexistncia de recursos que
protegeixen i cuiden al malalt dAlzheimer i a la seva famlia

al poble de Cocentaina.
El dissabte 20 de setembre, va tenir lloc el teatre musical
benfic Mare Meua a crrec de la companyia Poquelin
teatre . Al Centre Cultural el Teular no hi cabia ni
una agulla, amb totes les localitats venudes. El poble de
Cocentaina va demostrar, una vegada ms, que s solidari
amb lAlzheimer. AFAMA agraeix a tots la seva collaboraci.
Dilluns 22, i cal dir que amb no tanta afluncia, es va
projectar al sal dactes del centre social la pellcula Y
tu quien eres?. I per tancar les activitats organitzades per
commemorar la diada mundial es va realitzar el viatge doci
i convivncia a Valencia, on ms de 40 persones van poder
gaudir i descobrir la bellesa de la capital.
52
Revista
El Comtat
ESPORTS
octubre 2014
Centre Excursionista Contest
e segur que en les passades vacances estivals, malgrat

la caloreta, heu aprofitat el temps per fer senderisme,
reprendre el Cam de Santiago o simplement
descansar. Ja tenim ac la tardor, amb els seus colors que
ens inviten ha eixir a passejar per les sendes i camins del
nostre entorn. Les darreres dates vam fer unes quantes
excursions i activitats que vos volem comentar:
El diumenge 7 de Setembre, va comenar el curs
acadmic desprs de les merescudes vacances, l' excursi
va ser de les faciletes i amb molt d'encant. Vam anar des
del poble fins a la Pedania de PENELLA, vam acudir a la cita
al voltant de vint companys/ es, vam visitar l' emblemtic
castell i al llavador de Penella pegarem un mosset abans de
rependre la tornada al poble. Per comenar amb bon peu
solem posar- nos en marxa amb una excursi facileta, en
un entorn de gran bellesa, que malgrat la proximitat, alguns
encara no coneixien.
El dissabte 13 de Setembre, al voltant de cinquanta
companyes i companys, vam acudir a la localitat costanera
de la Vila, all ens va deixar el bus per fer la tradicional
EXCURSI A LA PLATJA, en concret ens va deixar al Port de
la Vila, d' on vam comenar la ruta en direcci a Finestrat.
Vam esmorzar al "Rac del Conill", una cala amb unes aiges
cristal. lines i increblement netes, on vam aprofitar per a
pegar- nos un bon bany i desprs prosseguir la marxa fins a
Finestrat, vam parar abans a la Torre del Aguil, construda
en temps de Felip II, formava part d' un sistema de castells
i torres que servien per avisar als habitants de la zona de
possibles desembarcaments de pirates. Des d' ac podem
veure: Benidorm amb la Serra Gelada, el Puig Campana, la
Serra de Brnia, el Morro de Toix, el Penyal d' Ifac ...... A
l' arribada a Finestrat, desprs de gaudir de la caminada i
les vistes, vam acudir al restaurant per menjar- se una bona
paella a la Cala de Finestrat i seguir amb el sol i la platja,
que s del que es tractava.
A ms, els passats 13 i 14 de Setembre, organitzat pel
Clube de Muntanya Xistra, va tindre lloc la XLI REUNI
I MARXA NACIONAL DE MUNTANYENCS VETERANS en
Terrachn, capital del municipi d' Entrimo (Galcia). La

reuni i marxa es va realitzar a la Serra do Xurs (Ourense),
un bell enclavament natural amb un gran patrimoni cultural.
Els companys Faus, Enguix, Llopis i Richart van assistir a
aquesta cita anual, un sacrifici que han fet gustosament un
any ms. Aquest any es va avanar un mes, normalment,
quasi sempre s' ha fet coincidint amb el pont de la Pilarica,
possiblement aix va protagonitzar la baixssima participaci
de muntanyencs. El dissabte 13 es va realitzar el lliurament
de credencials i documentaci, posteriorment es va realitzar
la reuni anual. A primera hora del mat del diumenge 14
de setembre i amb un poc de frescoreta, va comenar la
41 Marxa Nacional, en la qual es podia triar entre 3 rutes,
els nostres companys van optar per la ruta B, de dificultat
mitjana, que va partir de la localitat de Vilar i tenia una
distncia de 16 km. A meitat del trajecte, els escassos 250
participants en les tres rutes, van ser sorpresos per la pluja
fins al final del trajecte, que va acabar sobre les 14 h, amb
el lliurament de trofeus i posterior dinar de germanor. A
hores d' ara, encara no tenim cap informaci del lloc on se
celebrar la Marxa del 2015, tan aviat com ho sapiem vos
ho farem pblic.
Centre Excursionista Contest.
Estem tamb al Facebook.
La penya barcelonista fa un minut de silenci en memria de Pina
l passat dissabte dia 13 de setembre la Penya

Barcelonista, davant el partit FC Barcelona- At. Club
de Bilbao, van retre un xicotet homenatge amb un
minut de silenci abans que inicies el partit en memria de
Juan Jos Pina.
Pina a banda de ser un home molt volgut per tot el poble,
per la seua forma de ser, tamb era molt estimat per part de
totes les scies i els socis daquesta Penya. Molt assidu a
anar a veure cada partit a la seu de la Penya. Com ell sempre

deia aficionat al Bilbao, collaborador del Contestano i soci
de la Penya Barcelonista . Per aix, davant del seu equip
van fer un minut de silenci com a homenatge a Juan Jos
Pina.
Des dac, la seua famlia blaugrana, volem donar el condol
a la seua dona i a la seua filla.
Descanse en pau.
54
Revista
El Comtat
octubre 2014
Salut i benestar
REPROGRAMAR ACTITUDES PARA

CONSEGUIR OBJETIVOS
MNICA CORTS DOMNGUEZ
l otoo es la poca idnea para establecer nuevas

metas y propsitos ms saludables, pero como ya
nos ocurri antes del verano, algo ocurre que nos
hace fracasar en el intento. Ante ello, yo me planteo no
ser mejor cambiar nuestras actitudes para motivarnos
y poder alcanzar por fin lo que deseamos sin volver
a fracasar?
Si nos centramos en desactivar los vicios o hbitos
inadecuados que sobrecargan nuestro da a da, tal vez
consigamos alcanzar la realizacin personal y nuestros
ansiados deseos.
Uno de los primeros vicios diarios que nos impiden
motivarnos es la dispersin. Somos capaces de
centrarnos solo en una sola tarea cada vez? No hay
nada ms agotador que dispersarnos en un mar
de proyectos y actividades diarias, porque volver a
centrarnos en la primera tarea emprendida requiere de
un esfuerzo extra que nos agota, desmotiva e incluso
nos lleva a abandonar. La solucin es hacer una sola
cosa a la vez, desactivando todo lo dems. Como dice
un viejo proverbio Zen El cazador que acecha dos
conejos, no atrapa ninguno.
Otro mal hbito es aplazar. Posponer las cosas una
y otra vez hasta que es demasiado tarde y solo nos
queda lamentarnos por ello. Esta actitud cotidiana es
un verdadero lastre para los planes personales, pero lo
peor de todo es el precio psicolgico que pagamos por
ello. Este hbito esconde miedo al fracaso y exceso de
perfeccionismo. Un remedio eficaz es ser tan estrictos
y cumplidores con nuestra meta como lo somos en
nuestro empleo.
Un tercer vicio diario que nos impide conseguir
nuestras metas es el miedo y las preocupaciones.
Tenemos dos lugares donde vivir nuestra existencia:
desde los hechos del presente, fluyendo con lo que
nos sucede en este momento y lugar, o bien desde la
ansiedad por lo que podra suceder.
Las pre-ocupaciones agotan nuestra energa mental y
promueven un estado de nimo negativo que a su vez
cansa a los que tratan con nosotros. Por si fuera poco,
esta clase de miedos sobre situaciones hipotticas son
intiles. Se ha medido estadsticamente que la mayora
de cosas que nos preocupan nunca llegan a suceder.
ansiedad Para
El cuarto vicio insano es el estrs y la ansiedad.
Psicloga Clnica
Daniel Goleman, el gran divulgador de la inteligencia

emocional, la angustia no constituye tanto una
respuesta de activacin ante un peligro real como
una reaccin ante una situacin cotidiana o que no es
ms que el producto de nuestra imaginacin. En este
sentido, los ataques repetidos de ansiedad constituyen
un indicador de un elevado nivel de estrs () que
contribuyen a incrementar los problemas mdicos.
Por tanto, tomarse los acontecimientos con calma,
relativizar las urgencias y hacer una cosa detrs de otra
son formas efectivas de reprogramar nuestra mente
para que no caiga en las redes de un estrs excesivo.
Por ltimo, el pesimismo. Pronosticar en negativo
antes que las cosas sucedan es el quinto ladrn de
energa mental. Como bien han explicado los psiclogos
a partir de la llamada profeca de autocumplimiento,
cada vez que trazamos un orculo pesimista, de forma
inconsciente nuestra mente se pone a trabajar para que
eso suceda y poder decir al final: Lo ves? Tena razn.
Algunas iniciativas que podemos tomar para promover
el optimismo en nuestra vida diaria son centrarnos en
las soluciones, no en los problemas. Rodearnos de
amistades agradables y positivas. Practicar la gratitud
hacia las cosas que salen bien y las personas que nos
facilitan la vida. Establecer pequeas metas para cada
gran objetivo. Destacar lo bueno y relativizar lo malo.
Contrariamente a lo que muchas personas creen, el
optimismo tambin se aprende y se puede practicar.
En su libro Cmo suprimir las preocupaciones
y disfrutar de la vida, Dale Carnegie ofrece tres
reglas fundamentales para mantener a raya las
preocupaciones:
Regla 1: viva solamente el da de hoy. No viva en el
ayer ni el maana.
Regla 2: haga frente a los problemas. Trate de
mejorar la situacin partiendo de lo peor que podra
suceder.
Regla 3: Recuerde siempre el precio exorbitante
que paga con su vida y salud por cada preocupacin.
Si incorporamos a nuestro da a da estos propsitos,
lograremos reprogramar nuestra mente para una vida
activa y a la vez serena, que nos ayude a conseguir
que nuestros planes estn ms cerca de cumplirse y
este otoo es una buena poca para conseguirlo.
Salut i benestar
Revista
El Comtat
octubre 2014
55
SEMILLAS DE SALUD. LAS CRUCFERAS

M NIEVES CARRICONDO ALCARAZ
o muy lejos de la realidad, la incidencia de

la enfermedad en los pases desarrollados
alcanza cifras especialmente sensibles, donde
resulta imposible no verse afectado de forma directa
o indirecta con la deteccin habitual de nuevos casos
entre familiares, allegados o vecinos.
La enfermedad ms relacionada con la presencia
de cientos de contaminantes ambientales y nuestros
hbitos inmersos en un estado sedentario total, dietas
cada vez mas procesadas, inmovilidad fsica, entre
otras, es el cncer.
Las investigaciones cientficas relacionan nuestros
hbitos con una mayor probabilidad de desarrollar
cncer. Los hbitos dietticos de cada persona van
a beneficiar o perjudicar en un proceso canceroso.
La tierra nos brinda muchos alimentos, de los cuales
muchos de ellos nos aportarn sustancias beneficiosas
para darles un puntapi a la enfermedad.
Cuando se presenta la enfermedad los facultativos
transmiten al paciente poca informacin entorno a su
alimentacin y sumando nuestro malestar a nivel fsico,
mental y emocional somos incapaces de pensar ms
all de nuestro propio paladar dando por hecho que
lo que bien me sabe, bien me sienta, y flaqueando
permanentemente frente a la azucarada y grasienta
publicidad que nos rodea en detrimento de nuestra
salud y la de los nuestros.
Afortunadamente en este pas somos seguidores de
la dieta mediterrnea, que junto a la dieta japonesa y
la hind, se consideran las dietas llamadas anticncer.
La intencin en este artculo es dar a conocer las
sustancias que contienen algunos de los alimentos
que estn presentes en nuestra dieta que pueden ser
beneficiosos como preventivo e incluso aumentar la
efectividad del tratamiento.
A medio paso que estamos de alcanzar los meses
ms fros, viene la temporada de las flores ms grandes
que nos aporta la horticultura, las crucferas. Col, col
lombarda, col rizada, col china, col romanesco, coles
de bruselas, coliflor, brcoli, colinabo, repollo, grelos,
rbano y nabo.
Licenciada en Tecnologa de Alimentos / N Col: CV0111

Diplomada en Nutricin y Diettica. Coach Nutricional y Personal
Las crucferas contienen betacarotenos, vitamina

C, selenio y vitamina E, potentes antioxidantes que
ayudan a prevenir el dao celular producido por los
radicales libres. Bloquean el potencial cancergeno de
gran nmero de sustancias especialmente peligrosas
y que podran provocar cncer a largo plazo.
Contienen glucosinolatos, los ms investigados en el
cncer son el Indol-3-carbinol (abunda en la coliflor)
y el sulforafano (en el brcoli) por sus propiedades
anticancerosas. Los glucosinolatos confieren el fuerte
olor y picante sabor de estos vegetales.
Es muy importante masticar bien estos vegetales
ya que al romper la pared celular entra en accin
una enzima llamada mirosinasa que convierte los
glucosinolatos en isotiocianatos, los verdaderos agentes
anticncer.
Son tiles para prevenir y tratar el cncer. Evitan que
las clulas precancerosas se expandan, impiden la
aparicin de nuevos vasos por los que podra progresar
el tumor, estimula el sistema inmune para que elimine
las clulas tumorales, regulan los niveles de estrgenos
circulantes en sangre (importante para prevenir el
cncer de mama) y actan como desintoxicantes,
activando nuestros sistemas antioxidantes.
Las crucferas no slo son beneficiosas para prevenir
el cncer, tambin son capaces de aumentar la
supervivencia en pacientes con cncer y evitar la
recidiva.
Se aconseja el consumo de tres veces por semana de
crucferas para poder beneficiarnos de sus efectos. Lo
ideal es consumirlas crudas, cocinadas al vapor o en un
wok ya que si hierven a alta temperatura el sulforafano
puede destruirse, por lo tanto, si la hervimos, no ms
de diez minutos y el agua de coccin es conveniente
consumirla ya que parte del glucosinolato estar en
el caldo.
De todas las crucferas la que mayor capacidad
anticncer presenta es el brcoli. As que, os invito a
incluir semanalmente brcoli en vuestra dieta. Buena
salud!
56
Revista
El Comtat
agost 2014
Salut i benestar
Ecografa emocional 3D-4D

Mara Beln Miguel Valls Diplomada Universitaria en Enfermera. Tcnico en ecografa emocional
El primer reportaje de tu beb

La maravillosa experiencia de ver y
sentir a tu beb antes de nacer
Nuevo Centro Ecox4D. Especialistas en imagen prenatal.
Centro Ecox4D en Alcoy, calle Doctor Sempere, n30.
a ecografa 4D permite ver la

imagen tridimensional de tu
futuro beb con movimiento
y en tiempo real, y emocionarnos
viendo su carita. Adems, la
ecografa 4D es el complemento
ideal a las tradicionales
ecografas diagnsticas, por lo
que esta tcnica no sustituye a
la tradicional imagen en 2D, en
blanco y egro, la cual se utiliza
para obtener un diagnstico.
En una sesin Ecox4D nos
sentimos ms cerca an de
nuestro beb, lo vemos y lo
conocemos. Esto genera
importantes beneficios para la
salud emocional de la madre y,
por tanto, del futuro beb, que
crecer en la barriguita ms feliz
y ms sano.
La ecografa Ecox4D ayuda a
potenciar el vnculo y la conexin entre los futuros
padres y su pequeo. Para conseguirlo se crea
un ambiente relajado, clido y muy confortable.
Incluso, los paps pueden acudir con las personas
que quieran para conocer al nuevo miembro de
la familia.
Cundo puedes vivir una sesin
Ecox4D?
A partir de las 16 semanas
hasta el momento del parto, la
mam puede venir al centro
Ecox y descubrir como est
creciendo su beb. Al tratarse
de una tcnica no invasiva, es
posible repetir la experiencia e ir
siguiendo la evolucin del beb.
Y si el beb no se deja ver?
Nuestro objetivo es que la
futura mam viva una experiencia
emocional nica, por eso
disponemos de tcnicas y tiempo
para conseguir la colaboracin
del beb. Si an as no es posible
verlo, repetiremos la sesin sin
costes.
En un centro Ecox te encontrars
en un ambiente clido, tranquilo,
relajante y lleno de ternura, atendido por personal
altamente cualificado en ecografas 4D y en vida
prenatal.
Conoce a tu beb antes de nacer, sintelo de
verdad.
La mejor tecnologa para que disfrutes de un momento

y un recuerdo inolvidables
Salut i benestar
Revista
El Comtat
octubre 2014
57
FACILITAR LOS DEBERES

BELN COMPANY
Psicologa i Terapeuta Gestalt: Espetcializada en infncia i adolescncia
Una revisin de ms de 180 estudios de

investigacin, realizada en 2006 en la Universidad
de Duke, hall que no hay ninguna prueba que
confirme que los deberes ayuden a cumplir
retos educativos a largo plazo, como crear
individuos con inquietud por el aprendizaje,
creativos, y capaces de pensar analticamente.
Sara Bennet
os deberes son una de las mayores fuentes de conflicto

familiar. ltimamente he escuchado a padres quejarse
de la cantidad de tareas que tienen que hacer sus hijos
en casa.
Pero, Centrndome en la realidad del sistema educativo
actual, es cierto que, hasta el momento, en Espaa, todava
los nios tienen trabajo despus de su jornada escolar. Y
aunque nos empeemos, quizs los cambios tarden en
llegar.
Qu podis hacer para que los deberes no sean una fuente
de conflicto familiar?
Evitar exigir y presionar.
Qu pasa cuando presionas una botella de plstico? La
botella se hace pequea, se comprime, se arruga, queda
inservible, no puede cumplir su funcin de contener.
Lo mismo pasa cuando presionamos al ser humano, se
hace pequeo.
Si la botella hablara, dira algo as como: Cuando me
presionas, no puedo moverme, no puedo respirar, me quedo
inmvil porque se achica mi capacidad para ser yo y poder
recibir agua en mi interior
En un nio o en un adolescente, la traduccin sera. Me
agobias
Esto es lo que ocurre a nivel psicolgico cuando se exige.
Es saludable dejar que aprenda a su ritmo y atender sus
preferencias, de repente, escribiendo una carta a su mejor
amigo, puede que asimile ms ortografa que obligndolo a
realizar un cuaderno de trabajo. La clave es la motivacin.
Y sta no se exige, se siente, se siente cuando no hay
imposicin de hacer otra cosa distinta de la que se desea.
Podis compartir actividades ldico-educativas con ellos
cuando os apetezca. El aprendizaje estar mejor integrado
que aquel que se trata de embutir.
Entonces, Cmo les ayudo a hacer los deberes?
Es complicado fijar un horario habitual, ya que cada da es
diferente. Puede que un da coincidan las extra-escolares,

otro, tengas que ir a hacer la compra Y si te empeas en
cumplir el horario con rigidez, das paso al estrs, el enfado,
las quejas, las prisas, y la frustracin por no lograr aquello
que crees que debes hacer.
Negociar con el nio de forma flexible, cmo cundo y
dnde hacer los deberes, tiene varias ventajas, entre ellas:
Tener en cuenta sus necesidades le ayuda a atenderse y
cuidarse tambin en un futuro. Pues no todos los nios son
iguales. Por ejemplo, algunos preferirn hacer los deberes
despus de la merienda y un rato de juego, y otros, pueden
preferir dedicarles un tiempo antes de ir a la cama.
Desde el dilogo, podis llegar a un acuerdo en el que
las necesidades de uno y otro queden atendidas.
Comprometerse desde la atencin mutua, disminuye las
discusiones, el estrs, las quejas y las prisas.
Es significativo que le recordemos al nio que el acuerdo
no debe romperse. Podis jugar, y con la fantasa, y alguna
metfora, mostrarles la importancia del pacto.
En el proceso dialogal es importante dar espacio para
expresar opiniones, y sobre todo las necesidades, de ambas
partes. Preguntar al nio antes de pactar, si se siente
seguro respecto a lo acordado, ya que se compromete a
cumplirlo. As le estaris educando a saber tomar decisiones
responsables y a cuidarse en este proceso.
En caso de que no cumpla con lo pactado, tendris que
negociar de nuevo.
Preguntarle qu ha ocurrido, como se siente, y porque no
ha podido comprometerse, ofrecindole la oportunidad de
seguir aprendiendo.
Al igual que no integramos todas las tablas de multiplicar
en un da, tampoco aprendemos a negociar en un abrir y
cerrar de ojos.
Dedicar tiempo a dialogar con los hijos es ms fructfero
para su bienestar y el bienestar familiar, que perder el tiempo
repitiendo frases como: Has hecho los deberes? Haz los
deberes! Y amenazas tales como: Si no haces los deberes,
no sales a jugar!
Con la prctica del dilogo y el tiempo, hacer las tareas
ya no ser una batalla para los padres, ni un sacrificio para
los hijos.
Aprender, no debera ser un sacrificio, y los deberes, no
deberan llamarse deberes.
Salut i benestar
Revista
El Comtat
octubre 2014
59
HERBORISTERA MEDICINAL
RAFAEL FERRER
Anteojos
Nombre cientfico: Biscutella auriculata
N. popular: Anteojeras
N. valenci: Herba de les Llunetes
Familia: Crucferas
Hbitat
Se cra, entre barbechos, mrgenes, viedos y olivares algo
descuidados del laboreo.
Principalmente en la mitad meridional de la Pennsula
Florece
Componenda
Desde Abril, hasta finales de verano
Infusin. 10 g de planta, por litro de agua sin cloro,

dejar reposar 12 h.
Colar con mucha asepsia. (Hacer colirios.)
Virtudes
De forma popular, es tenida como planta para mejorar la
Oftalmia. (Inflamacin de ojos, conjuntivitis.)
Recoleccin
Debemos recolectar cuando empieza la floracin.
Si el fruto est maduro, pierde su virtut
Uso
Lavar previamente los ojos con agua.
Depositar 2 gotas al ojo, maana y noche durante una
novena.
De no encontrar mejora, Consultar al mdico
60
Revista
El Comtat
octubre 2014
Informaci dinters
FARMCIES DE GURDIA OCTUBRE

Cocentaina
JOS LUIS ALS RIERA
P/. del Pla, 15
T_ 96 559 01
Dies: 2- 4- 5- 8- 14- 20- 24- 30- 31
66
FRANCISCO HDEZ. NAVARRO

Av. Pas Valenci, 76
T_ 96 559 09 28
M CRISTINA ALS RIERA

Passeig del Comtat, 40
T_ 96 559 00 07
BLAS FUSTER BONET

Av. Ferrocarril, 19
T_ 96 559 05 26
Dies: 1- 7- 11- 12- 13- 17- 23- 29

Dies: 6- 10- 16- 18- 19- 22- 28
Dies: 3- 9- 15- 21- 25- 26- 27
SERVEI DARREPLEGADA DE BROSSA

El servei darreplegada de brossa es realitza tots els dies.
Des de l1 dabril fins el 15 de novembre.
Nucli urb: a partir de les 20:00 i fins les 24:00 h
Disseminat: a partir de les 18:00 h i fins les 24:00 h
El servei darreplegada domiciliria dutensilis vells es realitzar els dies
15 de cada mes. Cal avisar abans cridant al telfon: 96 533 52 04.
ECOPARC
Dilluns, dimecres, divendres, dissabtes i diumenges: de 10 a 13 h.
Dimarts: de 16 a 19 hores.
HORARI DAUTOBUSOS
ALCOI-COCENTAINA-MURO
COCENTAINA-LORXA
Laborables: 5:30,7:00 servei cada mig hora fins

les 21:30 h. Dissabtes, Diumenges i Festius: 7:00
. Servei cada hora fins les 21.00
COCENTAINA-QUATRETONDETA
MURO-COCENTAINA-ALCOI
Laborables: 6:00 (primera eixida des de

Muro),7:00, 7:30 servei cada mig hora fins les
22:00 h. Dissabtes, Diumenges i Festius: 7:30 .
Servei cada hora fins les 22:15.
COCENTAINA-VALNCIA
Laborables: 6:10, 8:25, 10:10, 13:10 i 17:10 h

Dissabtes laborables: 7:00, 10:10, 17:10 h
Diumenges i festius: 9:10, 18:10 i 20:10 h
VALNCIA-COCENTAINA
Laborables: 6:20, 10, 13, 16 i 19:30 h

Dissabtes laborables: 10, 13 i 19 h.
Diumenges i festius: 12, 17, 20:30 i 22 h
COCENTAINA-GANDIA
Laborables: 9:40 i 16:30 h
COCENTAINA- BENIMARFULL - PLANES

Laborables: 15:15 i 21:15 h.
Laborables: 9:40, 13:55 i 16:30

De dilluns a divendres: 15:00 h. (des dAlcoi).
COCENTAINA-FAMORCA
Dilluns i divendres: 15:05h. (des dAlcoi).
COCENTAINA-ALQUERIA-MURO-AGRESALFAFARA- BOCAIRENT
Laborables: 12:40 h, 21:45 h
Des de Alcdia: 12:45 h, 21:50 h
COCENTAINA-DENIA 15:10 h
ALCOI-ALACANT
Laborables: 6:15, 6:45, 8:30, 11:00, 13:00,

13:45, 14:30,17:00, 19:15, 20:45
Dissabtes Laborables: 7:30, 7:45, 10:00, 13:00,
15:00, 18:00, 21:00
Diumenges i Festius: 9:00, 13:00, 15:00, 17:00
i 21:00 h.
(Els passos sn aproximats i poden variar en 5
minuts. Ms informaci SUBUS: 96.522.05.62)
TELFONS
Ajuntament
Policia Local
Gurdia Civil
Bombers
Creu Roja
Centre de Salut Cita Prvia
Centre de Salut Urgncies
Res. Sanit. (Urgncies)
Res. Sanit. (Centraleta)
Cementeri
Poliesportiu
Casa de la Juventut
Biblioteca Municipal
Centre Cult. El Teular
Oficina de Turisme
Centre Social R. Blanc
Rdio Cocentaina
Museu Casa del Fester
Correus i Telgrafs
Aeroport (Alacant)
Aeroport (Valncia)
Renfe (Alcoi)
Renfe (Valncia)
Tanatori del Comtat
Tanatori Comarcal Mariola
96 559 00 51
96 559 01 21
96 559 00 68
96 559 24 51
96 651 65 63
96 652 83 50
96 652 83 52
96 652 88 00
96 553 74 00
96 559 11 29
96 559 11 54
96 559 27 95
96 559 08 69
96 559 34 29
96 559 01 59
96 559 30 80
96 559 09 64
96 650 07 49
96 559 12 57
96 691 90 00
96 370 95 00
96 552 12 60
902 240 202
96 559 23 25
676 488 785
TAXIS
Jos Bravo Luque
Tele Taxi 24 Horas
Gins Garca Garca
P. Snchez Fernndez
966 381 693

608 762 444
678 582 765
670 538 157
AUTOBUSOS
La Alcoyana (Alcoi-Alacant) 96 552 05 62
Travicoi (Alcoi-Valncia)
96 349 99 49
Subs
902 10 69 92
HORARI DE TRENS
COCENTAINA-VALNCIA
De dilluns a dijous: 6:22 - 9:04 -15:27 - 19:27
Divendres: 6:22 - 9:04 - 15:27 - 19:49
Dissabtes: 6:22 - 9:04 - 15:27
Diumenges: 9:04 - 15:27 - 19:27
Consulteu els festius i canvis: www.renfe.com
Servei dInformaci a la Ciutadania Oficina municipal dinformaci al Consumidor

De dilluns a divendres, de 9h a 14h
Dimecres de 9h a 14h i de 16h a 19h
Edific Ajuntament, planta baixa
Edific de lADL
Tlf. 96-559-00-51
C/Sant Cristfol

Revista &quot;El Comtat&quot;

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Revista &quot;El Comtat&quot;

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

ANY XXVIII - N 328 - octubre 2014

Amb el suport de lAcadmia Valenciana de la Llengua

La revista Cocentaina, El Comtat no s

La revista Cocentaina, El Comtat publicar aquelles

Saluda Alcalde Fira

Partits Poltics i Fira

Programaci Fira 2014

Dna les gracies a tots

La satisfaccin de un sueo cumplido

En el cul de les festes

ix ens vam sentir el dissabte 9 dagost veient lentrada

minusvlids, els que ning vol veure, per que existim i

Comproms i 03820 junts, la gran esperana

na coalici entre Comproms i el Collectiu 03820 que

anys governant l'Ajuntament, amb algunes llums i amb

Roger Garrido: primer contest a lEscola dArt Dramtic

l director de LEspardenya Teatre, Roger Garrido

i tan sols admet 28 alumnes de tota la Comunitat Valenciana.

renta anys desprs que Radio Futura ens oferira

Los Anti-Sistema Institucionales

n Espaa, somos capaces de inventar lo que nadie es

su vez, un cambio en el ejercicio de la misma, acercando

Vine amb Comproms, pel canvi a Cocentaina

ada dia em trobe alguna persona ms que ha decidit

Al meu cunyat . Birifi

l passat dia 17 de Juliol a les sis de la vesprada vaig

prspera, amb una economia dinmica i al servei de les

Una volta al poble, desprs de veure a ton pare i al teu

LA FIRA DE TOTS SANTS

Saluda de lalcalde de Cocentaina, Rafa Briet

envolguts lectors de la revista Cocentaina. El Comtat

LA FIRA DE TOTS SANTS

Vicent Sandoval, regidor de Fira

na nova edici de la Fira est a punt domplir

ambds. La promoci del Turisme, amb una extensa

LA FIRA DE TOTS SANTS

LA FIRA DE TOTS SANTS

Ferran Albors, portaveu dEsquerra Unida

stem a un pas d'iniciar la 668 Fira de Tots Sants, amb

Esther Blanes, portaveu del Collectiu 03820

a Fira de Tots Sants s un esdeveniment molt important

perdurar tot un any fins que ens retrobem.

Fira de Tots Sants. Cocentaina.

Des de 1346 fent Fira

LA FIRA DE TOTS SANTS

Adolfo Sancho, portaveu del Partit Popular

stem a punt d'iniciar una nova edici de la Fira de Tots Sants,

El suport de les administracions resulta fonamental en aquesta

Marcos Castell, portaveu del PSPV-PSOE

s molt difcil resumir en poques paraules qu

nos i d'identificar-nos com a poble, per la Fira aguantem

LA FIRA DE TOTS SANTS

La Fira de Tots Sants descobreix Ingredients de Fira el

l centre cultural El Teular va ser el lloc triat per a

dull, saps el que est anunciant.

LA FIRA DE TOTS SANTS

Menci especial expositors

'edici d'enguany aconsegueix una

Sn molts els que treballen per a fer

LA FIRA DE TOTS SANTS

-Quin s el seu primer record de la Fira de Tots Sants?

COLlABORADOR: Mario Martnez

estos motius i altres, per a mi la Fira de tots Sants, es molt

VISITANT: Xavi Melero y Silvia

Revista "El Comtat"

Revista "El Comtat"