Tavernes Festes 2023 - Web

Tavernes
ys Fe nt Musica
4
1 0 An
en
festes
Del 8 al 17 de Setembre 2023
140 Anysde Banda
Tavernes de la Valldigna
TAVERNES EN FESTES 2MIL 23
índex
Himne de Tavernes..................................................... 3
Saluda de l’Alcaldessa................................................ 4
Govern Municipal........................................................6
Corporació Municipal.................................................. 7
Saluda del Regidor de Festes....................................... 8
Programació de festes.............................................10
Les colònies escolars a Tavernes en la

II República 1934-1936.............................................. 16
Les noves fonts d’energia
a Tavernes de la Valldigna (1850-1935)..................... 27
Societat Instructiva Unió Musical:
140 any fent música............................................... 40
L’aigua.................................................................. 44
Una fotografia que va captar l’atenció

46
de la premsa..........................................................
Mestres de vida...................................................... 48
El Rebost de la memòria.........................................50
2
Ciutadans!
Defensem la nostra terra
i serem grans,
ciutadans!
Ciutadans!
Tavernes desperta
i aixeca’t valenta d’un cop;
no t’atures ni un sol moment.
Himne
Que sàpien enfora
que tens sang ardent
i cor ple de vida
de Tavernes
i el nervi valent.
Tavernes desperta,
desperta del somni
que la llum d’una alba
nova està apuntant.
Els teus fills s’apressen

contents a la lluita
per veure’t de gales
i honors adornada.
Que l’opressora incultura

muira sota les nostres mans!
Lluitem, lluitem, lluitem,
per fer un poble, un poble gran.
Puix que la mare que acarona

sos fills amb tant d’amor
ha de ser amadobada
com el més preuat tresor.
Llancem el crit a la ciutat!

L’hora de la renaixença ha aplegat.
Ciutadans!
Defensem la nostra terra
i serem grans,
ciutadans!
Ciutadans!
Lletra: Francisco Valiente

Música: L. Martí
3
Lara Romero Giner

Alcaldessa
4
Saluda
Alcaldessa
de l’
Estimades veïnes, veïns i visitants de Tavernes de la La nostra festa gran és un testimoni viu de la germanor
Valldigna, que ens uneix i de la diversitat que enriqueix la nostra
identitat. Durant aquests dies de celebració, el cor de
És un honor, i no saben lo especial que és per a mi Tavernes batega amb música, cants, rialles, balls popu-
com a alcaldessa, donar-vos la més cordial benvin- lars, colors i la passió per la cultura que ens defineix.
guda a la celebració de les nostres Festes del Poble,
un esdeveniment que ens ompli d’orgull i alegria Volem convidar-vos a gaudir d’una programació
mentre compartim les tradicions i la calidesa de la plena d’activitat i esdeveniments. Des de xarangues
nostra estimada ciutat des del primer dia fins al cas- que faran vibrar els carrers, els concerts a la plaça
tell. Aquest mes de setembre és un moment espe- Major, la nit dels Balls Populars, entre altres, fins a
rat amb fervor pels vallers i valleres i per aquells que un concert inoblidable amb Camela, sabem que ha
ens honren amb la seua visita. tingut una molt bona acollida i esperem que el dis-
fruteu tant com nosaltres.
Si tanque els ulls encara sent a ma mare com em
posa el vestit de sevillana “vinga Lara que el jurat Durant aquests dies, les nostres places i carrers es
està a punt de passar!”, cada any fèiem una temà- convertiran en escenaris d’activitats que esperem
tica diferent. Aleshores, ens preparàvem amb les que les gaudiu. Des de la Regidoria de Festes, amb el
millors gales per rebre les màximes autoritats del regidor Carlos Torres al capdavant, s’ha treballat mol-
poble que venien a visitar i puntuar el nostre carrer tíssim, de manera coordinada amb la resta de regi-
Sant Lluís. Recorde que la nit se’ns feia dia i acabà- dors i regidores, per tal d’oferir un ventall d’activitats
vem de pintura fins les celles. Que la temàtica eren per a totes i tots, atenent totes les sensibilitats.
jardins, el carrer tot verd, que anava sobre aigua,
tot blau, i així tot; palmeres, fonts impossibles, bar- En aquesta celebració, vull agrair profundament a
ques, de tot. tots els membres de les associacions, clubs espor-
tius, entitats culturals, escola d’adults, els voluntaris
Xiquets, joves i majors, passàvem l’estiu davant de i els col·laboradors que fan possible aquesta festa,
ca la “tia Milia”, a la fresca, retallant, apegant i co- demostrant que quan treballem junts som capaços
sint... M’emociona haver viscut les festes de manera de crear moments únics i que queden per sempre
tan especial perquè la meua infància ha sigut molt al record.
familiar, molt de fer veïnat, d’entrar a berenar a ca
la tia Milia, la tia Josefa, la tia Carmen, Encarna o Així que, amb el cor obert i l’ànima plena d’entusias-
Consuelo, em sabia les cases de memòria i per la me, vos convide a gaudir plenament d’aquestes fes-
nit anàvem tots els xiquets del carrer amb totes les tes. Entre totes i tots teixirem una Tavernes encara
“hueles” a vore els “variatets”. més forta i unida.
I ara la vida ha pegat moltes voltes i mire als ulls Salut i alegria per a totes i tots!
als veïns i veïnes que preparen, amb molt d’esforç, Amb apreci,
les meravelles de carrers i, sense voler, torne a ser
xiqueta. Lara Romero Giner.
5
Govern
Municipal
6
Corporació
Municipal
Alcaldessa
Lara Romero Giner
Tinents d’alcalde
Josep Llàcer I Gandia
Zeus Grau Franco
Amparo Bo Chover
José Enrique Cuñat Verdú
Juan Bautista Talens Felis
Regidors i regidores
Emilio Fonseca Martí
Juan Carlos Torres Fillol
Encar Mifsud Estruch
Eva Palomares Ferrer
Miguel Enrique Borràs Peiró
Antonio Franco Vercher
Maria Encarnación Ciscar Enguix
Mario Salvador Enguix Sales
Carlos Gimeno Bosch
Carmen Sifres Vercher
María Amparo Escrihuela Tovaruela
7
Carlos Torres Fillol

Regidor de festes
8
Saluda
del
Regidor DE FESTES
Benvolguts veïns i veïnes, és per a mí un goig Arriben dies de gaudir i d’omplir carrers i comer-
dirigir-me, per primera vegada a tots vosaltres ços de la nostra localitat. És per això que dema-
com a regidor de Festes de Tavernes de la Vall- ne respecte per part d’uns i tolerància per part
digna i presentar-vos aquest llibre en el qual te- d’altres, per a poder aconseguir que les festes i
nim el privilegi de comptar, un any més, amb els les activitats programades es puguen dur a terme
cronistes oficials i amb diferents col·laboradors de la manera més correcta.
que omplin estes pàgines de records i textos
literaris. Gràcies als vostres escrits i fotografies Aprofite per donar les gràcies a totes les perso-
els veïns, veïnes i gent de tot arreu poden conèi- nes que amb el seu esforç i treball fan que cada
xer i recordar la història del nostre poble. acte lluïsca de la millor forma possible. Sense la
vostra dedicació en aquests dies festius les festes
Arriba el mes de setembre i amb ell, les Festes no podrien celebrar-se.
Majors de Tavernes de la Valldigna, les nostres
‘Festes del Poble’. Unes festes pensades per a que Sols em queda dir-vos que gaudiu amb respon-
les gaudixquen gent de totes les edats. És per sabilitat de la setmana, que participeu de tot el
això que s’ha preparat una àmplia programació que hem preparat, que es cuideu, es respecteu i
on cadascú trobe el lloc on poder disfrutar acom- que s’envolteu d’amics i família per passar unes
panyats d’amics i familiars. BONES FESTES!!!
A les nostres festes tenen un paper molt im-

portant les associacions que formen el teixit
associatiu, cultural, lúdic i esportiu de la nostra
ciutat. Agraïm la seua implicació i el treball que
realitzen durant tot l’any.
Com a regidor de Festes tinc la intenció d’im-
pulsar el nostre patrimoni cultural i de la mà de
la Regidoria de Cultura, a la qual he d’agrair la
seua col·laboració, hem apostat per diversos ar-
tistes i grups locals, ja que hem de donar suport
i posar en valor tot el seu treball i contribució a
les nostres festes.
9
Programació
de festes
2MIL 23
14.30h
Divendres, 8 FESTA REMEMBER
Y Multiusos Vergeret
13.30h
21.00h
CONCURS ‹LA SANGONERETA
DEL MERCAT› PROCESSÓ BAIXADA DEL CRIST
Y Mercat Municipal DE LA SANG
Y Ermita del Calvari
18.00h
23.00h
ATLETISME INFANTIL
Y Vergeret FESTIVAL BALLS POPULARS
Y Plaça Major
19.00h
1.00h
PAELLA ROCK II
Y Plaça dels Sequers MUSICAL ‹TRAS EL TELÓN›
Y Passeig País Valencià
Dissabte, 9
Diumenge, 10
9.00h
7.00h
FESTIVAL DE XARANGUES
Y Plaça Major PROCESSÓ ROSARI DE L’AURORA
Y Església Sant Pere
14.00h
Tot el matí -
MASCLETÀ PIROTÉCNIA AITANA
Y República de Malta VISITA CARRERS ENGALANATS
14.00h 9.00h
FESTA FLOWER POWER CURSA CICLISTA PLATJA
10
9.00h
CONCENTRACIÓ MOTOS Dijous, 14
CLASSIQUES
Y Carrer la Dula 12.30h
PAELLES GENT GRAN AMB
12.00h
L’ACTUACIÓ DE MORA LA
ACTIVITATS INFANTILS CANTAORA
Y Plaça Major Y Multiusos Vergeret
20.00h 17.00h
CONCERT DE LA SIUM I CORALS ACTIVITATS JOVENTUT
Y Plaça Major Y Plaça del Poliesportiu
Dilluns, 11 18.00h
OFRENA VERGE DE LOURDES
AMB ELS BALLS POPULARS
De 10.00h a 14.00h
Y Casa de la Cultura
Venda de tiquets per al sopar de paelles Eixida des de la Plaça Major 19.30h
ACTUACIÓ DISFRESSES
Dimarts, 12
INFANTILS
Y Plaça Escriptor Rafael Chirbes
20.00h 20.00h
PROCESSÓ DIVINA AURORA CONCERT XARANGA
Y Plaça l'Església ‹XE KIN AMPASTRE›
22.30h
ACTUACIÓ DE L›ESCOLA DE 23.30h
DANSA FEEL DANCE ‹LAS CONCERT CAMELA +
BANDAS SONORAS DE TU VIDA› DISCOMOBIL ISMAEL LORA
Y Plaça Major Y Recinte concerts Vergeret
Dimecres, 13 Divendres, 15
23.30h 12.00h
CANTANTS A LA VALL AMB ACTIVITATS INFANTILS
COLLABORACIÓ DE «›AECC Y Passeig País Valencià
TAVERNES
17.00h
Y Plaça Major
ACTIVITATS JOVENTUT
Y Plaça Poliesportiu
11
20.00h
NIT DE PAELLES + ORQUESTRA Diumenge, 17
TWISTER
Y Recinte concerts Vergeret 12.00h
ENTREGA DE PREMIS CARRERS
ENGALANATS I DISFRESSES
Dissabte, 16 Y Ajuntament
12.30h
9.00h
ACTIVITATS INFANTILS
MASTER ZUMBA Y Passeig País Valencia
20.30h
9.30h
PROCESSÓ PUJADA DEL CRIST
TROTUKÀ DE LA SANG
Y Església Sant Pere
12.00h
22.30h
ACTIVITATS INFANTILS MONOLEG PEPA CASES
Y Passeig País Valencia
Y Plaça Major
18.30h
0.30h
MUSICAL INFANTIL CASTELL FOCS ARTIFICIALS
‹MUNDO MÁGICO› Y Cami Vell de Gandia
00.00h
CONCURS DE DISFRESSES
Y Plaça Major
1.00h
BALL DE DISFRESSES AMB LA
TRIBU
Y Placa Major
1.00h
DISCOMOBIL ‘WASONEO
PARTY’
Y Zona Vergeret
12
13
14
15
Les Colònies
Escolars.
A TAVERNES
EN LA II REPÚBLICA.
1934-1936
Colònia escolar a Catalunya. 1a quinzena d’octubre de 1922. Catalunya Gràfica.
Les colònies escolars són un clar precedent del que avui entenem per centres lúdics de vacances
i campaments d’estiu per als xiquets i xiquetes, dintre de les activitats a l’aire lliure que es realit-
zen en temps de vacances.
El seu origen es fonamenta en les idees dels filòsofs il·lustrats com Rousseau i els pedagogs Pesta-
lozzi i Froebel; aquests criticaven l’educació academicista i memorística, i ressaltaven la importàn-
cia que tenia per a la formació integral dels xiquets l’observació directa de la naturalesa, mitjançant
excursions i l’aprenentatge a partir de l’observació; en definitiva el que proposaven aquells il·lustrats
de finals del segle XVIII era traure l’educació i les activitats escolars fora de l’aula1.
Les colònies escolars d’estiu van començar l’any 1876 a Suïssa quan el pastor protestant Walter
Bion, amb l’objectiu de millorar la salut dels xiquets i xiquetes pobres de les escoles de Zuric, se’ls
va endur a passar uns dies a la muntanya amb l’ajuda de deu mestres perquè gaudiren d’aire pur
i bons aliments. L’experiència va ser tan positiva que, a finals del segle XIX, ja se’n realitzaven en
quasi tots els països europeus.
16
LES PRIMERES COLÒNIES ESCOLARS A ESPANYA

I AL PAÍS VALENCIÀ
A Espanya, les colònies escolars foren una de les moltes iniciatives de la Institució Lliure d’En-
senyança. L’objectiu era crear un ambient amable i de llibertat a l’aula, mitjançant la realització
d’eixides culturals i excursions. En 1884, Giner de los Ríos afirmava que per a formar espanyols de
profit no feia falta: « aprender muchas cosas, sino mucho aire libre, y mucha agua y jabón»2.
La primera colònia escolar de la Institució Lliure d’Ensenyança organitzada pel Museu Pedagògic
Nacional3 i dirigida per Manuel Bertomeu Cossío es va celebrar en 1887 en Sant Vicent de la Barquera,
en Cantabria, abans que existirà documentació legal sobre el tema4. Arran de l’èxit d’aquesta primera
experiència, van començar a sorgir diverses iniciatives en diferents punts de la geografia nacional.
Al País Valencià les colònies naixen amb una clara voluntat de compensar les deficiències es-
colars amb un caràcter higienista i filantròpic, i amb una clara finalitat educativa. La primera es
realitzà a finals del segle XIX en el Cabanyal a proposta de la “Protectora de los Niños”, entitat
madrilenya que demanà col·laboració a la seua homòloga valenciana perquè 30 xiquets pogueren
vindre a València a prendre banys de mar.
En la dècada dels anys vint del segle passat augmentaren el nombre de colònies i les institucions
que n’organitzaven, destacant les “escoles blasquistes del partit Unió Republicana” que comen-
çaren la tanda de colònies el 1919 en la Malva-rosa i Xest. En 1927 el Comité “Pro-Colònies de la
Societat Carcaixentina de la Cultura” organitzà una colònia a Carcaixent, dirigida per Manuel Ros,
director de les Escoles Graduades d’aquella ciutat5.
Amb la publicació del Reial decret de 19 de maig de 1911 les colònies escolars passaven a ser
tutelades per l’Estat, que les regulava com “una institució essencialment pedagògica i d’higiene
preventiva en favor dels xiquets més necessitats de les escoles públiques”. Pedagògicament, el
decret proposava uns plantejaments educatius bastant progressistes per l’època, en expressar
que “en la colonia, al no haber asignaturas, el trabajo no ha de hacerse con un horario impuesto,
sino cuando la ocasión sea propicia; el verdadero trabajo de la colonia ha de ser libre“.
Segons el decret les colònies, no eren considerades un premi per als alumnes amb millor rendi-
ment acadèmic, tenien preferència «los anémicos, raquiticos y contrahechos”. Estaven reservades
als xiquets i xiquetes de les escoles públiques amb edats compreses entre 9 i 15 anys. Amb una
durada màxima d’un mes, havien de celebrar-se entre el 15 de juliol al 31 d’agost, és a dir, durant
les vacances estivals.
1 Rousseau, J. J. (1762). El Contrato Social. Traducció López y López, J. (2000). Barcelona.
2 Institució pedagògica privada fundada a Madrid el 1876 per iniciativa d’intel·lectuals i professors apartats de l’ensenyament oficial
per defendre la llibertat de càtedra i influïts per la filosofia krausista.
3 Una de les diferents institucions educatives que es desenvolupà sota la influència de
la Institució Lliure d’Ensenyament (ILE).
4 Manuel B. Cossío (1857-1935), deixeble i successor de Giner de los Ríos, va organitzar de forma oficial la primera colònia escolar de
vacances per a xiquets pobres de les escoles públiques de Madrid.
5 El tema ha estat estudiat per CRUZ OROZCO, J. I., Las colonias escolares valencianas (1906-1936). Un ejemplo de renovación educa-
tiva. Generalitat Valenciana, Institut de la Joventut, València, 1991. També es pot consultar Memorias de las Colonias escolares Valencia-
nas (1914-1933). Generalitat Valenciana. Conselleria d’Educació i Ciència, 1989, edició facsímil.
17
LES COLÒNIES ESCOLARS EN TEMPS DE LA II REPÚBLICA A

TAVERNES DE LA VALLDIGNA
Abans que educar, la República es va veure obligada a donar menjar als xiquets en les cantines
escolars i fins i tot vestir-los, en els robers de les escoles, i van cobrar força les colònies escolars
que ja abans havia engegat a Espanya Bartolomé Cossío, a finals del segle XIX. Els xiquets vi-
atjaven al mar o a la muntanya, feien esport, es divertien, però, sobretot, menjaven, “...en 15 dies
alguns guanyaven fins a quatre quilos de pes”6. A la platja de Tavernes es realitzaren colònies
escolars mixtes des de 1934 fins a 1936, amb xiquets i xiquetes de Tavernes.
El temps històric que comprén el nostre treball s’insereix en un temps polític en què el govern
republicà s’esforçà per millorar la realitat escolar, mitjançant reformes educatives i per consolidar
els principis d’igualtat i democràcia. Amb la República s’implantava una escola pública, obligatò-
ria, laica i mixta, inspirada en l’ideal de la solidaritat humana, on l’activitat era l’eix de la metodolo-
gia emprada. Els dirigents republicans es van adonar que per a implantar un Estat democràtic era
necessari tenir un poble alfabetitzat. El 14 d’abril de 1931, la República va trobar una Espanya tan
analfabeta i desnodrida com ansiosa per aprendre. I abans d’aprovar-se la Constitució, el Govern
va decretar per via d’urgència, les primeres mesures: reconeixement de l’Estat plural i les diferèn-
cies lingüístiques (es respectava la llengua materna dels alumnes). Els xiquets i les xiquetes es
barrejaven en les mateixes aules, on s’educaven en igualtat, l’escola passava a ser laica.
La República va impulsar la creació del nou model escolar. El lema era “més escoles i millors mes-
tres”, el discurs es basava en el fet que el més important de l’escola és el mestre, per tant, li era ne-
cessària una adequada formació inicial i permanent i que foren ben pagats “pa i rebost” era el lema.
Els mestres començaven a tenir un sou digne i finalitzava “ passar més fam que un mestre d’escola”. 7
El compromís republicà amb l’ensenyament a Tavernes va ser molt impor-

tant, en un primer moment per ordre del Ministeri d’Instrucció Pública es
van crear els Consells Locals de Primera Ensenyança, amb l’objectiu que
cap xiquet ni xiqueta es quedara sense anar a classe8. El dèficit d’escoles
era un mal endèmic a tota la Valldigna, ja que sols comptava amb dues
escoles nacionals i una municipal. Es varen crear dues escoles unitàries de
xiquets i dos de xiquetes,9 l’ajuntament va comprar mobiliari escolar a la
fàbrica de Federico Giner, per valor de 6.756 ptes., i es van realitzar millores
en l’escola de xiquetes situada en el pis superior de l’ajuntament10.
Sidonio Pintado, va
ser conseller d'Instruc-
ció Pública, durant la II
República Espanyola
6 DOMÍNGUEZ DOMÍNGUEZ C. La reforma educativa de la II República: Huelva, 1931- 1936. Huelva. Diputación Provincial de Huelva,
1999, pps. 221-234.
7 GONZÁLEZ-AGAPITO, J, MARQUÉS, S, MAYORDOMO, A, SUREDA, B. Tradició i renovació. Catalunya, Illes Balears, País
Valencià. Institut d’Estudis Catalans. Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2002.
8 AMTV. Decret 9 de juny 1931. Gaceta de Madrid 10 de juny 1931.
9 AMTV. 1 novembre 1931. A-54. Alcalde D. Vicente Gómez Mari.
10 AMTV. 31 novembre 1931. A-54.
18
El 14 d’abril de 1933, en el segon aniversari de

la proclamació de la República, eren inaugura-
des amb gran solemnitat un grup de 12 noves
escoles unitàries de primera ensenyança que
s’ubicaren en locals llogats i disseminats per
tota la població per a una major comoditat dels
alumnes i dels pares11. Segons els llibres d’actes
de la Junta Local de 1a Ensenyança des de 1931
fins a 1935, es va passar de tindre 4 escoles (2
nacionals i dos municipals) a 20 escoles (18 na-
cionals i 2 municipals). Tavernes en poc temps
havia aconseguit escolaritzar un gran nombre
de xiquets i xiquetes, malgrat que el nombre
d’escoles continuara sent insuficient.
Eren temps difícils, l’atur, la fam, la desnutrició

entre els més menuts i de vegades entre els més
grans, no era infreqüent en una societat en la
qual uns pocs ho tenien tot i els altres que eren
molts no tenien quasi res. Durant els mesos
d’estiu, els xiquets i xiquetes sovint estaven
desemparats, ja que els pares i mares havien de
treballar en el camp per arreplegar les collites.
Per tal de pal·liar aquesta situació, l’ajuntament
dirigit per Vicente Gómez Mari aprovà en ple
municipal organitzar colònies escolars en la
platja, amb l’ajuda dels mestres, perquè els xi-
quets i les xiquetes de Tavernes pogueren gaudir
Cartell publicitari de les Colònies Escolars.
d’uns dies d’esplai durant les vacances d’estiu12.
Prompte començaren a estudiar la forma més adient de poder realitzar-les, però l’ajuntament
estava en bancarrota, i malgrat que la seua realització s’entenia com una necessitat social, davant
les dificultats econòmiques i la falta de pressupost, la corporació municipal proposà que durant
l’estiu de 1932 no es realitzaren i les posposà per al nou curs vinent13.
Durant el curs 1933-1934 començaren les obres de l’edifici en la platja que havia d’albergar
les colònies, “un pabellón de obra para las colonias escolares en la playa impidiendo que
la acción del mar pueda deteriorarlo o destruirlo”14. Les despeses de la primera fase de l’obra
assoliren les 2.568,85 pessetes15.
Entre les despeses cal destacar els viatges que feren els mestres a la platja per tal d’inspeccionar
els terrenys on s’havia de construir l’edifici, “...en auto”, és a dir en els taxis del Sr. Cogollos, Enrique
Chafer i Celestino Grau, tots ells propietaris dels taxis que hi havia en Tavernes en aquells moments,
segons consta en els documents de la contribució industrial. També cal destacar els viatges en
carro a Gandia “por acarreos de madera” per distints membres de la família Alberola16, família de
Tavernes dedicada al transport de mercaderies en cavalleries. No deixa de ser cridaner les ocasio-
nades per la construcció de la tómbola erigida per a sufragar la construcció del nou edifici.
11 AMTV. 17 març 1933. A-55. Estaven situades en: 1 escola en l’Avinguda de la República, avui carrer Major; 4 en el carrer Travessia de
la Barca, avui carrer la Mar, 4 en el carrer Salvador Segui, avui Sant Jaume i 3 en el carrer La Huerta, avui Metge Grau Bono.
12 AMTV. A- 55. Sessió 8 juliol 1932.
13 AMTV. A- 55. Acta 15 juliol 1932.
14 AMTV. A- 57. Acta 4 de novembre de 1934. Alcalde D. Baldomero Chofre Fons.
15 AMTV. B-232. Any 1933.
16 Família molt coneguda a Tavernes amb el sobrenom de “Catxò”.
19
Pavelló de les Colònies Escolars durant la República en la

Platja de Gandia, en agost de 1931. Arxiu Paco Martí. 17
Semanario VALLDIGNA, núm. 7. 5 d’agost de 1933.
El dia 6 d’abril de 1934, l’alcalde Vicente Gómez Mari informava en el ple municipal que la coberta
de l’edifici de les colònies estava col·locat, però per tal de recaptar recursos per acabar-lo i posar-lo
en funcionament va convocar totes les entitats locals juntament amb el Consell Local de Primera
Ensenyança “con objeto de allegar recursos para el funcionamiento”. L’alcaldia en aquest ple informa-
va de les gestions realitzades en les directives de les bandes de música, les quals havien acceptat
que la recaptació dels concerts que realitzarien per commemorar el dia de la proclamació de la II
República, serien destinats a les colònies escolars18. Tanmateix, informava que “...el dueño de la tómbola
instalada en la avenida de Teodoro Lorente19 ceda el importe de lo que se recaude los días 14, 15 y 16 a be-
neficio de la misma. També s’acordà que les persones que s’havien de fer càrrec de la tómbola, serien les
filles dels socis dels casinos20. Els diners recaptats per aquestes activitats, foren 1.068,5 pessetes21.
El primer any, va ser el més complicat quant a despeses realitzades. Els documents ens diuen quines
coses es van comprar amb el preu corresponent, les persones que els subministraren, així com el des-
compte aplicat a cada compra. Si bé la major part dels diners s’invertiren en la compra de comesti-
bles, també es compraren medicaments, perols i cassoles, coberts, vaixella, gots, llana per als matala-
fs així com teles per folrar els matalafs. El cost total d’aquestes despeses van ser de 5.468,34 pessetes.
17 Malauradament de Tavernes no tenim plànols ni fotos de com seria l’edifici que es va construir per a les colònies. Segurament seria
molt similar al que es va construir a Gandia l’any 1931.
18 AMTV. B- 4. A- 57. Acta sessió 6 abril 1934.
19 L’avinguda de Teodoro Lorente és l’actual Passeig del País Valencià. La plaça de Blasco Ibáñez és Plaça Major.
20 AMTV. A- 57. Acta 6 abril 1934. “…Para el día de la proclamación de la República se realizarán festejos: una sesión de radio para los
niños de las escuelas en el Teatro Ideal, pasacalles y conciertos en la plaza de Blasco Ibañez y Avenida de Teodoro Llorente por las dos
bandas de esta localidad…”.
21 AMTV. B- 232. Cuenta de las Colonias Escolares. practicada en 15 de junio de 1934.
20
En un moment de crisi permanent que fou la IIª

República, l’ajuntament no podia fer- se càrrec
d’aquestes despeses, i donat que els ingressos
eren del tot insuficients, les autoritats locals
implicaren a la societat civil perquè ajudés
econòmicament. Cal dir que l’aportació dels
particulars fou molt important, puix la docu-
mentació existent en l’arxiu municipal ens deixa
constància de les donacions de particulars, la
qual cosa ens fa pensar que existia voluntat per
a que aquest projecte arribés a bon termini.
Els documents en els quals ens detallen els

donatius en “pro de las colònies escolares” de
l’any 1934 són molt clarificadors; existeix un
llistat amb una relació de persones i entitats
locals com els casinos22, sindicats, bancs...
També realitzaren revetlles en la platja, rifes en
les escoles, en el trinquet, balls amb actuació de l’orquestra “Estela” que actuà de forma gratuïta,
arreplegant-se un total de 3.398,75 pessetes, però volem ressaltar els donatius en espècie ja que
alguns d’ells ens resulten fins i tot peculiars.
En l’arxiu municipal consten els noms dels 291 pares dels xiquets i xiquetes que demanaven que
els seus fills passaren quinze dies de vacances de convivència amb altres xiquets a la platja de
Tavernes. En l’expedient de cadascú consten les propietats del cap de família, el nom i cognom,
d’adreça i el núm. de fills que proposaven per assistir a les colònies, entenent que tenien prioritat
aquells que menys béns tenien23:
22 El casino Fomento de Agricultura aportà 100 pessetes, el casino Radical Socialista 114,85 pessetes, el Centre Autonomista 53 pes-
setes, el Centre Conservador 117 pessetes, el Centre Recreatiu Musical 50 pessetes, el Centre Artístic Musical 5 pessetes, el Sindicat i
Caixa Rural 100 pessetes.
23 AMTV. B- 232. Per raó d’espai, sols posem com a testimoni 5 sol·licituds.
21
SOL·LICITUDS PER ACUDIR A LES COLÒNIES

Nombre de Propietats Nom i cognom Adreça Nom del
Sol·licituds carrer en
l’actualitat
2 No Ángel Belenguer Vida C/. Canut 21 Igual
2 No Joaquín Juan Brines Avda. República 87 Major
2 No Juana Rulero Puche Indalecio Prieto, 118 Roser
2 1 casa Manuel Colomar Marcelino Domingo, 185 Sant Roc

Palomares
2 1 casa Bautista Blasco Ciscar Eduardo Ortega y Gasset, 38 Sant Antoni
Per fi a l’estiu de 1934 s’inauguraren les primeres colònies escolars, “en benefici dels escolars de
la ciutat” a Tavernes. Es realitzaren durant el mes d’agost dos torns de colònies, una de 30 xiquets
i l’altra de 30 xiquetes, amb una durada cadascuna d’elles de quinze dies. L’edat dels escolars
comprenia entre 9 i 15 anys. El Ministeri d’Instrucció Pública va concedir una subvenció de 1.500
pessetes per la seua realització, a més d’una ajuda addicional posterior de 7.129,94 pessetes que
foren abonades el 193524.
El dia a dia ens el conten els documents: cada dia compraven 70 panets xicotets i 10 quilos de
pa, diàriament es menjava carn, peix, xocolate i llet. El total de les despeses per menjar durant 15
dies va sumar un total de 1.121,54 pessetes, amb una despesa mitjana al dia de 74,76 pessetes per
alimentar a un total de 30 xiquets, a més de les 4 persones que s’encarregaven de la cuina, els
dormitoris i la neteja, així com els dos mestres de Tavernes que s’encarregaven de dirigir i contro-
lar que tot funcionés correctament.
El Consell Local de Primera Ensenyança i la Corporació municipal eren conscients que, degut a
la gran demanda de sol·licituds, les despeses de les Colònies superaven els pressupostos que
s’havien aprovat per a la seua realització. El dèficit cada vegada era més gran, malgrat les aju-
des de particulars, rifes, tómbola, concerts, etc. El problema s’agreujava perquè les aportacions
que realitzava el Ministeri d’Instrucció Pública era a any vençut. El president del Consell Local de
Primera Ensenyança, D. José M. Pérez Santamaria, li va remetre un escrit al ministre d’Instrucció
Pública, demanant-li “una subvención de 3000 ptas para la organización y sostenimiento de una
colonia escolar durante la próxima temporada de verano, en la playa de esta población”, per millo-
rar la cultura dels escolars de Tavernes25.
Però els diners no aplegaven, el secretari de l’ajuntament D. Rafael Almenar, aprofitant que l’any
1935 el subsecretari d’Instrucció Pública D. Mariano Cuber era valencià, li demanà una altra ve-
gada la subvenció “... confiando de su valencianía atenderá mi petición … una subvención de 3.000
ptas para la organización y funcionamiento de Colonias Escolares en la playa de esta Ciudad …
Dado lo avanzado de la época de verano en que nos encontramos y por tanto a punto ya de organi-
zar dichas colonias…”26.
24 AMTV. Caixa B-232. Cuentas de las Colonias Escolares...1934. “Ingresos percibidos por el Estado: 1.500 ptas. Otros ingresos del Esta-
do 7.129’94. Total, del cargo: 8.629’94. Gastos realizados con cargo a la subvención percibida por el Ministerio: 1.500 ptas. Gastos por otros
ingresos 7129’94. Total, de gastos: 8629’94. Saldo fin de ejercicio: = 0”.
25 AMTV. Caixa B-232. 9 de maig de 1935.
26 AMTV. Caixa B- 232. 18 de julio de 1935. Carta dirigida a D. Mariano Cuber, subsecretario de Instrucción Pública.
22
Després d’aquestes gestions l’estat va pagar una subvenció de 1.500 pessetes, però en concepte
de les despeses de les colònies de l’any 1934, que varen ser cobrades en agost de 1935. L’ajun-
tament per tal de que pogueren cobrar tots els proveïdors de les colònies celebrades en 1934 va
aportar una subvenció de 2.062,35 pessetes27.
27 AMTV. Caixa B-233.
23
Les colònies celebrades l’estiu de 1935 ja estaven perfec-

tament estructurades, doncs l’experiència de l’any anterior
(1934) juntament amb la finalització de la construcció del
pavelló vora mar de la platja de Tavernes, van anar con-
solidant-se dintre de la societat vallera. Es van implicar un
gran nombre de les institucions culturals i polítiques de la
ciutat, com ho demostra la reunió realitzada el 19 de juny
de 1935 sota la presidència de l’alcalde D. Baldomero Cho-
fre, a la que foren convocats els presidents del Casino “La
Unión” del Partit Unión Republicana (Ramón Galiana), del
partit “Conservador” (Santiago Bononad), del Centro “Fo-
mento (Sr. Escriva), del Casino “Artístico Musical” (Vicente
Gascón), de la Caja Rural (Salvador Manclús), del partit
Dreta Regional (Salvador Oltra), del partit Autonomista
(Vicente Cucarella), del partit Radical-Socialista (Eduardo
Pérez), les mestres: Dª Magdalena Mifsud, Dª Asunción
García de los Ríos i els mestres: D. Pedro Gresa, D. Sal-
vador Manclús i D Victor Calatayud. La finalitat d’aquesta
reunió era “... proceder a la designación de los diversos
cargos que han de constituir la Junta encargada de realizar
este año las Colonias culturales en la Ciudad”.
Cartell publicitari de La República de
Colònies Escolars. La nova Junta encarregada de realitzar l’any 1935 les Colò-
nies Escolars va quedar constituïda per les següents per-
sones: “Presidente: D. José Mª Pérez Santamaría (Consejo
Local d’Enseñanza); vice-presidente D. Bautista Escrivá Casanova; secretario:
D. Vicente Gascón; tesorero: D. Santiago Bononad; administrador: D. Salvador Manclus; vocales:

D. Ramón Galiana, D. Salvador Oltra, D. Vicente Cucarella, D. Pedro Gresa, D. Víctor Calatayud, Dª
Magdalena Mifsud, Dª Asunción García de los Ríos; médicos D. Vicente Grau Bono, D. Francisco
Valiente y D. José Almiñana”28.
La pressa de possessió de la nova Junta va tindre lloc el dia 22 de juny i els primers acords que
varen prendre va ser recaptar fons per arreglar els desperfectes del pavelló i del mobiliari pels
efectes de les inclemències i temporals de l’hivern. Tanmateix, el 5 de juliol la banda de musi-
ca realitzaria una cercavila pel centre de la ciutat i “... entrevistarse con el presidente del Casino
Centro Artístico Musical a fin de solicitar la cesión de la Banda para celebrar un Concierto en el
Prado el domingo próximo a beneficio de Colonias...”, a més de la realització d’una obra teatral en
el local del Teatre Ideal. S’acordà que els encarregats de realitzar els cartels de propaganda foren
els mestres29.
L’any 1935, la construcció i condicionament del pavelló situat a la platja de Tavernes ja estava
totalment acabat i evidentment la seua localització a la vora de la mar era del tot favorable, tant
que l’ajuntament de Carcaixent en nom del Consell Local de Primera Ensenyança demanava a la
Corporació que els xiquets i xiquetes de Carcaixent pogueren celebrar la seua colònia escolar en
la platja de Tavernes. L’ajuntament de Tavernes contestà dient que per a 1935 no era possible re-
alitzar aquest intercanvi, perquè ja estava ocupat pels escolars de Tavernes “… reservándo a este
ayuntamiento este derecho para años sucesivos”30.
28 AMTV. Caixa B-232. 19 de juny de 1935.
29 AMTV. Caixa B- 232. 22 de juny de 1935. Organitzada pel mestre D. Pedro Gresa, es va organitzar una obra de teatre en el cinema
Ideal, realitzada per alumnes amateurs de la localitat. L’empresari del cinema D. Ignacio Grau va cedir gratuïtament el local.
30 AMTV. Caixa B-232. 24 d’agost de 1935
24
El 9 de maig de 1936, un poc abans de co-

mençar la guerra, l’ajuntament de Taver-
nes per ordre del Ministeri d’Instrucció Pú-
blica va fer una Memòria del funcionament
de les colònies a Tavernes, amb totes les
despeses detallades amb la finalitat de re-
bre les subvencions de les colònies realit-
zades l’any anterior, és a dir 1935. La seua
lectura és molt aclaridora, ja que ens dona
una visió exacta de la vida dels xiquets i
Activitats en les Colònies Escolars amb xiquetss i xiquetes de
Les escoles de Carcaixent. Arxiu CEIP Navarro Darás
xiquetes en les colònies31.
“ MEMORIA ACERCA DEL RÉGIMEN Y FUNCIONAMIENTO

CON QUE SE REGIRÁN LAS COLONIAS ESCOLARES DE TABER-
NES DE VALLDIGNA (VALENCIA).
SU NECESIDAD: Se hace indispensable que los niños de esta Ciudad gocen de los beneficios
de las Colonias, ya que durante todo el año viven en habitaciones insalubres y su alimentación
es, en gran parte del año escasa (por la pobreza) y falta de condimentación (a causa de dedi-
carse padres y madres al trabajo, restando la atención debida a las necesidades domesticas).
LOCALIZACIÓN: Esta ciudad goza en su término municipal, a unos 6 kilómetros de distancia, de

magnífica playa. Este ayuntamiento, conocedor de las ventajas que reportan estas Colonias in-
fantiles, ya viene organizándolas en años anteriores. A tal efecto dispone de edificio propio para
esta función: consta de un dormitorio suficiente para 40 camas, amplia cocina, agua potable,
lavabos y servicios, ducha, una marquesina, comedor, etc. Asimismo, está dotado de todos los
enseres y utensilios, salvo reposiciones por deterioro.
NUMERO DE COLONOS: Disponiendo de 40 plazas, a parte de las del personal director y au-
xiliar, pueden disfrutar de estos beneficios 80 niños y 80 niñas divididos en grupos de 40. Cada
grupo formará una colonia quincenal, empezando la primera el 15 de julio próximo y terminando
la última el mismo día de septiembre, fechas que limitan las vacaciones escolares.
VIDA COLONIAL: La vida en la colonia ha de acercarse todo lo posible a la vegetativa: descan-

so y fortalecimiento del organismo mediante los ejercicios naturales del juego, gimnasia, baño
y sana comida. Huir de todo trabajo intelectual, salvo las lecciones ocasionales que sin pérdida
del juego o descanso puedan aprovecharse. Maestros y médico se encargarán de la dirección
de estos actos, con el fin de obtener el mayor provecho posible en favor de los pequeños colo-
nos.
COMIDAS: Desayuno a base de leche, pan y chocolate; comida a medio día a base de guisado
de carne, pescado y fruta; merienda y cena consistente en un plato vegetal, carne o pescado y
postre. Todo bien condimentado y en abundancia. Bebida única: agua.
VESTIDOS: Se proveerá a cada colono de dos mudas completas, calzado, baberos, sombrero y
traje der baño.
VISITAS A LOS COLONOS: Con el fin de evitar continuas distracciones a los niños en sus jue-
gos u ocupaciones, sólo será permitida la entrada al recinto de la Colonia a los familiares un día
a la semana a señalar por la propia Colonia.
31 AMTV. Caixa B-232. Memòria 10 de maig de 1936.
25
CONDICIONES DE LOS COLONOS: Para pertenecer a la Colonia es preciso

estar comprendido en la edad escolar y que, previo reconocimiento facultativo,
necesite de los beneficios que se persigue. Todo colono admitido será inscrito
en lista, con expresión de su peso, perímetro torácico y talla con el fin de com-
probar las diferencias obtenidas al finalizar su estancia en la colonia. No serán
admitidos los que padezcan enfermedad contagiosa.
DIRECCIÓN Y SERVICIOS: La dirección correrá a cargo de dos Maestros de la

localidad. El servicio estará compuesto de 4 mujeres, que llevaran a su cargo la
cocina, dormitorio, ropa y limpieza general. Las provisiones serán servidas por
este ayuntamiento.
CONCLUSIÓN: Esta ciudad experimenta siempre vivo entusiasmo por la cele-

bración de estas funciones extraescolares, siendo los componentes del actual
Ayuntamiento quienes con más ahínco han luchado por proporcionar a los niños
estos momentos de verdadera expansión espiritual y salud para el cuerpo, ame-
nazado por falta de sol, aire y pan.
Tabernes de Valldigna, a 10 de mayo de 1936.
Firmado por el Maestro, secretario del Consejo Local: José Mª Pérez Santamaría.
L’any que va començar la guerra civil i durant tot el temps que va durar la contesa es paralitzà la
realització de colònies i a la platja de Tavernes acabada la guerra ja no se’n farien més.
De l’any 1938 hi ha en l’arxiu municipal un expedient molt interessant en el qual consten totes les
despeses que es produïren per enderrocar el pavelló d’obra que existia en la platja de Tavernes, ja
que per motius de la guerra es va manar fortificar tot el litoral i el ministeri de Defensa de Costes va
manar que s’enderrocara la part d’obra i que la fusta i els materials que servien que foren venuts a
pública subhasta per valor de 5.000 pessetes. En aquest expedient estan el nom de les persones
que formaren part de la subhasta, sent adjudicada finalment a D. Santiago Magraner, obrer de 61
anys d’edat, amb domicili en el carrer Cervantes que va oferir la quantitat de 5001 pessetes32.
Una vegada acabada la guerra en 1940 sent alcalde D. José María Espinosa Badia es va intentar
reconstruir les instal·lacions “...se quiere construir un barracón de madera como el que existía antes
del glorioso movimiento nacional en la playa…” amb una capacitat para 60 xiquets i xiquetes, però
per falta de pressupost el pavelló no es va reconstruir, i tot va anar a poc a poc oblidant-se; sols
va quedar en la memòria d’aquells xiquets i xiquetes de Tavernes que assistiren a aquestes colò-
nies i que estem segurs que durant la seua estada oblidaren la fam i les penalitats quotidianes,
gràcies al treball d’aquell grup de persones i institucions republicanes compromeses en temps
difícils en millorar la vida dels més febles.
ENCARNA SANSALONI MARTÍ.

CRONISTA OFICIAL DE TAVERNES DE LA VALLDIGNA.
32 En aquest expedient es diu que: “En caso de que sea conveniente montar de nuevo el edificio de las Colonias, la Defensa de Costas
propondrá el lugar más adecuado, sin poner ninguna traba ni impedimento para que sea rehecho de nuevo”.
26
Les noves
fonts d ’energia
a Tavernes
de la Valldigna
(1850-1935)
Introducció
Tavernes, entre finals del S XIX i el primer terç del segle XX, anava creixent tant econòmicament
com a escala poblacional i urbana. Però també experimentava un procés evident de modernitza-
ció que suposava, per una part, la mecanització dels distints processos de fabricació i dels ser-
veis, i, per una altra, la incorporació als diferents sectors econòmics de les noves fonts d’energia
de la segona revolució industrial, tant petroli com electricitat. Tanmateix, també a vegades açò
comportava nous problemes als quals el sector industrial i la població en general feien front, tot
protestant i exigint la correcta i justa prestació dels serveis, com ara en el subministrament de
l’electricitat. Analitzarem aquests dos processos i aportarem documentació original que dona
suport a l’argumentació que anirem enllestint. L’explotació d’aquesta documentació tan rica que
existeix a l’arxiu sobre aquestes qüestions no s’esgota amb aquest article. Hi ha nombrosos casos
que mereixen, dintre d’allò que anomenem la microhistòria i la intrahistòria, la nostra atenció i que
són susceptibles, cadascun, d’una anàlisi més detallada.
La implantació de l’electricitat
Amb l’impuls de la Segona Revolució Industrial s’imposaria una nova energia per tot arreu. Era
l’electricitat. Aquesta substituiria totes les altres en l’enllumenat públic, el privat, i com a força motriu
de la maquinària de les empreses. Són moltes les sol·licituds de negocis que, al llarg de la primera
meitat del segle XX, requeriran poder instal·lar-hi maquinària moguda per electricitat. Cadascun
d’aquests expedients de sol·licitud és un veritable tresor pel que suposa, per una part, com la Sego-
na Revolució Industrial anava incorporant-se en una població com Tavernes de la Valldigna. És eixa
microhistòria/intrahistòria a què fèiem referència més amunt. Però, per una altra part, alguns dels
expedients són documents extraordinaris per la informació tècnica que contenen referida al projec-
te mateix, sovint amb plànols interessantíssims pel que fa a arquitectura i enginyeria.
27
No podem desgranar-los tots ací. No és l’objectiu d’aquest article. Només farem una relació d’al-
guns documents per tal d’observar com, encara que lentament, hi hagué un indiscutible procés
d’adaptació a la nova font d’energia que anava imposant-se.1
Any 1924: “Expediente instruido para la instalación de un electro-motor en el Hospital Munici-

pal de esta Ciudad”
Any 1925: “Expediente instruido por instancia presentada por Dolores Aragonés Llorens como
viuda de Antonio Cucarella, en sol·licitud de instal·lar un electro-motor de tres Caballos de fuer-
za para el taller de construcción de carros que tiene montado en la Calle Carretera”.
Any 1927: “Expediente para la adquisición de un motor y bomba, destinado para surtir de agua el
lavadero público que se esta construyendo en este término municipal en la partida del Albelló”.
Any 1928. Sol·licitud de Vicente Grau y Cª per a instal·lar dos motors elèctrics de 10 cavalls
nou-centes trenta revolucions que impulsen dues màquines de serrar fusta, a la serreria del
carrer de l’Estació, n. 36. Encara que sembla que els motors ja estaven instal·lats i hi va haver
una reclamació perquè no s’atenien a la legalitat, la qual cosa va motivar un expedient.
Any 1930: “Expediente instruido en virtud de instancia presentado por el vecino Jose Maria Cruañes
Martí, solicitando autorización para instalar un electromotor de un H.P. para accionar una máquina
para la trituración de pasta de cacahuet en la casa nº 57 de la Calle de Gabriel Hernández.”
Any 1940: “Expediente instruido en virtud de instancia presentada por Don Vicente Chover Corts
solicitando autorización para instal·lar en la casa número treinta y cinco de la calle del Barranco de
esta Ciudad una càmera frigorífica accionada por un electromotor de un tercio de H.P. de fuerza”.
Any 1940: “ Expediente instruido en virtud de instancia presentada por José Bosch Sala solici-
tando autorización para instal·lar una amasadora y una refinadora movidas por un electromotor
de un H.P. de fuerza en el horno existente en la calla del Calvario número 176 de esta Ciudad.”
Però per altra part, és evident que, per a poder instal·lar els electromotors, calia electricitat. I
aquesta s’havia de produir o dur de fora. Encarna Sansaloni, al seu llibre El tren Carcaixent-Dénia
al seu pas per la Valldigna 1864-1969, ens ha contat quins foren els inicis de l’enllumenat públic
elèctric a Tavernes des de l’any 1895 fins al 1900-1920. Nosaltres ací volem continuar aquell relat
tot centrant-nos en un episodi, molt interessant al nostre entendre, que va enfrontar els usuaris
amb la companyia subministradora Energía Eléctrica del Mijares SA, encara que, de retruc, s’hi va
vore també implicat un altre subministrador d’electricitat: Salvador Part Cardona. Comencem, si
voleu, per aquest últim.
Signatura de Salvador Part

Cardona
El maig de l’any 1927, Salvador Part Cardona, propietari de la xarxa de distribució de l’electricitat a
Tavernes, diu que disposa d’electricitat gràcies a un contracte subscrit el 1925 amb la Cooperativa
Popular Eléctrica SA, de València, per a poder distribuir-la i vendre-la en Tavernes. A més, explica
que té construïda la línia que connecta el poble amb les línies que eixa societat tenia a Cullera. Per
tant, exposa a l’Ajuntament de Tavernes que només li cal el permís per a la utilització de la xarxa de
distribució interna de baixa tensió, xarxa que el mateix Salvador qualifica com a antiga. L’objectiu és
que els abonats que ho sol·liciten, tant per a enllumenat com per a força motriu, puguen accedir al
servei. Salvador Part es compromet a l’ampliació de la xarxa d’acord amb les necessitats i a la unió
de la xarxa amb l’estació transformadora que instal·larà al final de Cullera a Tavernes. L’electricitat
que havia de subministrar-se era en forma de “corriente alterna trifàsica de cincuenta periodos por
1 AMTV. Lligall B-260
28
segundo a la tensión de 110 voltios para el alumbrado y 220 para

fuerza motriz”. L’Ajuntament de Tavernes de la Valldigna, una
vegada estudiat el tema, decideix concedir-li eixa utilització per
acord del dia 11 de maig de 1927.
Arribats fins ací, és hora ja de passar a analitzar quines foren

les causes, les posicions i el desenvolupament d’eixe en-
frontament que situà cara a cara l’empresa subministradora
d’electricitat, Energía Eléctrica del Mijares SA, amb la societat
de Tavernes de la Valldigna. A més, és significatiu que aquesta
última va dur la seua acció no de forma individual, sinó a tra-
vés de les associacions de distint caire que hi havia en aquell
moment a Tavernes. I aquesta particularitat li dona una nova
dimensió i perspectiva al tema, almenys pel que fa a la impor-
tància de l’associacionisme a principis del segle XX2.
Aïllador de porcellana per a cable

trenat antic
La disputa entre els abonats i la

companyia Energía Eléctrica del Mijares SA
Les desavinences entre la companyia elèctrica i
la ciutadania no eren noves. Si la inauguració de
l’enllumenat públic fou el 22 d’agost de 1895 amb la
companyia J. J. Vallino, ja uns mesos abans, el 30 de
juny del mateix any, ens trobem una queixa a propò-
sit de les males pràctiques i prepotència d’aquesta
companyia, però també de l’Ajuntament, en nom del
progrés. Julián Navarro Galiana, teixidor, com a apo-
derat de Leovigildo Palop Gimeno, es queixa que el
contractista li ha posat a este últim uns pals de ferro
en la seua paret per a posar-hi cables de la llum sen-
se el seu permís i, a més, molt prop del seu balcó.
Impost sobre el gas i l’electricitat.
Sr. Alcalde de esta Villa Signatura de J.J. Vallino
“Julian Navarro Galiana, casado, tegedor de treinta y seis años de edad, vecino de esta villa, y cédula
personal que exhibe, como apoderado de Don Leovigildo Palop Gimeno, a V. con el debido respecto
Dice: que el contratista del alumbrado eléctrico de esta villa, se ha permitido sin autorización
del principal del que habla, el colocar en las paredes de la casa de su podesdante sito en la
Calle de la Cruz de la misma, tres postes de hierro donde han puesto los hilos conductores, de
manera que estos bajan a mas de un palmo de la parte superior de los balcones, lo cual ha sido
un ataque a la propiedad y un abuso que no esta dispuesto a tolerar su principal, y por lo tanto
protesta de dicha medida y acude a V a fin se digne acordar dar la orden conveniente a dicho
contratista, cuyo nombre y apellido ignora el que habla, para que dentro de cuarenta y ocho
horas quite de las paredes de la casa de su principal los hierros antes mencionados a reserva
de cualquier otro derecho y acción que contra dicho contratista le competa. Por tanto
Suplica a V. se sirva tener por presentada esta solicitud y en su vista acordar conforme se ex-
presa en el cuerpo de la misma, acusándose recibo del presente escrito.
Justicia que pide este.
Tabernes de Valldigna, treinta de junio de mil ochocientos noventa y cinco.
Julian Navarro”
2 Ja hem treballat aquest tema de l’associacionisme en altre article: CISCAR, J.: “L’associacionisme a Tavernes de la Valldigna
a inicis del segle XX”. Llibre de Festes de Tavernes de la Valldigna. Any 2017.
29
La contestació de l’Ajuntament, presidit per

Florencio Ciscar, és que, com que el recurrent
no té personalitat legal per a sol·licitar allò que
demana, no cal resoldre res sobre el tema.
Volien la llum i, si alguns ciutadans havien patir
algun destorb, doncs calia aguantar-se.
Ara bé, el contenciós que enfrontà la compa-

nyia Energía Eléctrica del Mijares SA amb els
seus abonats adquirí una dimensió i una inten-
sitat que no té res a veure amb el que acabem
d’analitzar. I és per això que mereix un estudi
detallat.
La companyia Energía Eléctrica del Mijares SA
era l’empresa que, conjuntament amb l’empresa
de Salvador Part Cardona, subministrava
electricitat per a l’enllumenat públic i per als
motors elèctrics de les empreses. Energía
Eléctrica del Mijares SA, segons ens refereix
HIDAGO (2012), era una de empreses que fou
promoguda de nova planta el 1923, juntament
amb altres a València, com ara Comercial
Valenciana de Electricidad i Electra de Levante
el 1924. Aquestes promogueren la construcció
de nous punts de producció d’electricitat.3 A
la bibliografia que aportem es pot resseguir
Postes de la llum
l’evolució d’aquestes i d’altres a través del
procés de
competència que es va donar entre elles. Però nosaltres ací
no abordarem esta qüestió i ens centrarem en el paper que va
tindre a Tavernes i la seua relació amb els abonats arran de la
queixa que va promoure un seguit d’associacions per l’actuació
d’aquesta empresa i que remeteren a l’Ajuntament de Tavernes
de la Valldigna el 10 de maig de 1928. La queixa estava subscrita
per un bon grapat d’associacions: Círculo El Progreso, Círculo
Liberal Conservador, Casino La Unión, Centro Artístico Musical,
Protectora Unión Agrícola, Círculo Unión Patriótica, Sociedad de
Imatge corporativa de la companyia Cazadores San Huberto, Centro Instructiva Unión Republicana i
Energía Eléctrica del Mijares S.A Sindicato Agrícola y Caja Rural.
L’escrit de queixa no pot començar de forma més dramàtica. I
és que afirma que Tavernes, més que objecte, “ha sido víctima del proceder de las compañías o
empresas que han suministrado el alumbrado eléctrico y fuerza motriz de este sistema”. Són variats
els motius d’aquesta afirmació: “detestable servicio”, “falta de tensión”, “otras por exceso de la mis-
ma que ha ocasionado la inutilizacion de las lámparas”, “siempre por la carestía o alto precio fijado
al consumo”. A més, per si açò no fora prou, es lamenten que, davant l’actitud passiva de la po-
blació amb les molèsties i perills, “corresponden algunos empleados...con tratos nada plausibles”
a l’hora de solucionar els incidents. És clar, tota aquesta situació crea malestar, “disgusto” diuen
ells. Però és que el malestar es va fer més greu a causa del canvi d’empreses i per les fusions
entre aquestes (si n’hi havia).
El tema sembla que va tenir prou rellevància en el dia a dia de la població, fins al punt que, com
manifesten els sotasignats de l’escrit, “constituye el tema obligado de todas las conversaciones
en Círculos, Tertúlias, etc. etc.” Els representants d’aquestes associacions, davant la inquietud,
decideixen estudiar el problema per tal de buscar una solució satisfactòria per a tothom. I
conclouen que la millor manera de procedir era adreçar-se a l’Ajuntament perquè aquest,
“haciendo el honor a los firmantes de suponerles la representación de un buen sector de las fuerzas
3 HIDALGO, A. Competencia y colusión en el mercado eléctrico valenciano antes de la Guerra Civil. Revista de Historia
Industrial, nº 48. Any XX!, 2012.
30
vivas de esta localidad” i, a més, tenint en compte

que al cap de poc temps s’havia de subscriure
un nou contracte per a l’enllumenat públic -per
tant, l’Ajuntament hi era part interessada-, fora
el portaveu del veïnat a l’hora d’establir les
negociacions amb les empreses.)
Cal destacar, fins ací, el paper que les diferents asso-

ciacions tenen a l’hora de ser fòrums de debat de les
diverses qüestions que atenyen el veïnat, però també
mitjà de canalització de les queixes, cosa que feia que
tingueren més força que si hagueren anat de forma
individual. Per altra part, com és habitual, és l’Ajun-
tament el que, al final, com a entitat més propera a la
ciutadania, rep l’encàrrec de representar a tothom i
negociar les demandes de les associacions.
Pel que fa a les aspiracions d’aquestes i a les possi-

bles solucions, elles mateixes en fan una exposició
detallada que a continuació resumim: Segells de les associacions 1928
1. Que les tarifes siguen les mateixes que a altres pobles com ara Cullera o Sueca.
2. Que els mínims de consum siguen reduïts, si són legals, o suprimits si no ho són.
3. Que les instal·lacions es rectifiquen allà on calga.
4. Que, excepte per motius molt greus que hagen fet tallar el subministrament, que aquest
siga restablert a eixos abonats.
Per altra part, les associacions ofereixen a l’Ajuntament el seu suport moral i econòmic per a arribar a
una solució radical si les empreses desatenen les peticions o si l’Ajuntament considera que és hora de
posar-hi fi “de una vez con lo que ha padecido esta vecindad en el dichoso alumbrado público”. Entre
eixes solucions radicals aporten la possibilitat de municipalitzar el servei, si la llei municipal ho per-
met, o la constitució d’una empresa o companyia subministradora d’electricitat de la qual l’Ajuntament
formaria part o hi participaria. O, en últim terme, fer vindre una altra empresa subministradora.
Cal assenyalar que moltes podrien ser subscrites actualment, fet que indica que la problemàtica
del subministrament elèctric conté alguna cosa d’estructural, i potser per això té tant de contem-
porani en moments històrics tan distints.
La primera a respondre, el 19 de juny, serà l’empresa de Salvador Part Cardona. Aquest es queixa
amargament, amb un llenguatge sempre dramàtic, i una actitud a vegades messiànica, que unes
persones que diuen representar la població, sota el pretext que les normes per al subministra-
ment d’electricitat per a l’enllumenat públic són alterades i, a més sense donar solucions pràcti-
ques, “vierten en realidad acres censuras a tal Servicio”. Censures que, almenys pel que respecta a
ell, són injustes i inoportunes i, per tant, escriu a l’Ajuntament, no perquè es considere culpable i
vullga exculpar-se, sinó perquè la carta vol ser més aviat, segons ell, un “lamento amargo”.
A partir d’ací, amb un llenguatge com hem dit messiànic, intenta rebatre les argumentacions de
les associacions. Paga la pena transcriure’n alguns paràgrafs perquè s’hi observa molt clarament
quina és l’actitud i concepte que té de si mateix com a persona i com a empresari, i com entén la
situació des d’eixa posició:
“Reciente está la época en que no se podía ir por las oscuras calles, y que en las casas no se podía
leer por la poca potencialidad de las lámparas.
Que oportunas hubieran sido entonces las quejas y las soluciones!
31
Pero no: entonces la quietud conformista, y cuando un hombre como yo, a costa de mi tranquilidad
y mi dinero se lanza a la azarosa empresa de suministrar nueva y potente luz a mi pueblo, arras-
trando disgustos y obstáculos de los que no tenía necesidad y cuya lucha me puso en trance de
muerte, cuando logrado tal deseo, miro satisfecho como Tabernes tiene por la noche la luminosidad
del mejor pueblo, cuando la mesa del vecindario goza de tal mejora, aplaudiéndola íntimamente,
ahora es cuando aparecen esos señores redentores, con una representación que será oficial, pero
que no es, no puede ser, el sentir de sus representados: vienen ahora a soltar diatribas y palos de
ciego sobre la positiva mejora que a mí tan solo se me debe.”
Amb eixe posicionament es pregunta què diuen concretament els peticionaris, quin és el “meo-
llo” de la seua sol·licitud? I intenta anar desmuntant cadascuna de les peticions de la instància
presentada per les associacions. A nosaltres ens interessa pel que aporta sobre la situació del
subministrament elèctric a Tavernes en aquelles dates.
Comença, contra l’afirmació que
altres pobles tenen la llum més
barata, que també se’n poden
trobar que la tenen més cara
i que això, en tot cas, depèn
de les característiques del
subministrament i explotació en
cada lloc. Per exemple, explica
que hi ha pobles que obtenen
l’electricitat de salts propis o altres
en què els abonats han d’adquirir
accions. I que Tavernes no té salts
d’aigua propis i ha d’adquirir el
“fluido eléctrico con costosas y
distantes canalizaciones de líneas
que determinan grandes pérdidas,
y más aún en éste, por ser el último
Il·lminació de las mismas.”
Pel que fa a les anomalies de funcionament, el seu raonament es mou dintre del marc de la com-
petència amb l’altra empresa i així arriba a afirmar que, com que cap de les anomalies afecta el
servei que ell presta, per què els altres abonats no recorren a la seua empresa, la qual -segons
ell- presta un servei uniforme? I, en el cas del mal tracte dels empleats, diu que ell que no ha re-
but queixa dels seus i que, en tot cas, si així fora, ho corregiria.
Seguidament, mamprèn el tema de les fusions d’empreses. És ara quan aflora de manera evident
la seua posició dintre del mercat del subministrament d’electricitat. Si fins ara havia mantingut un
to relativament discret, entre paternalista, víctima i ofès, ara ataca amb tot l’argumentari capita-
lista, sense deixar de costat mai eixe tarannà paternalista que sempre el caracteritza. Crec que,
igual que abans, és interessant reproduir les seues pròpies paraules perquè no es perda gens
l’atrezzo de la seua argumentació i les formes lingüístiques que empra. Escoltem-lo!
“Protesto de tales suposiciones: aquí cada cual es dueño de lo suyo y responsable de sus actos (...)
La autoridad es la alzada cuando el dueño desatienda lo que antes debe decírsele.
(Otras formas de explotación por municipalización, cooperativas, etc. etc.)
Todos son libres de hacer ensayos, de desenvolver su actividad y de aventurar su capital y tranqui-
lidad. De mí se decir, que no envidiaré a quien tal haga en Empresas Eléctricas. Más si alguna vez
el Ayuntamiento a más de su naturaleza de organismo administrativo se sintiera industrial, o los
particulares se sintieran en organismo Cooperativo negociador de energía eléctrica, solo aconse-
jaré como patriota, que lo estudien y piensen bien antes, pues bien que un particular arriesgue su
capital, pero toda cautela es poca cuando se arriesgan capitales ajenos; ello sin contar para nada,
el forzoso y lamentable destino que espera a los que tomando con más interés la empresa, actua-
ran de redentores”
32
Finalment, tot referint-se al tema dels preus, repeteix que, per ser Tavernes punt terminal i estar molt
allunyada del centre productor, la col·loca en una situació pitjor que altres. Malgrat això expressa que
està disposat a fer les concessions que “el negocio permita, sin perjudicarme más de lo que ya estoy ni
perjudicar intereses ajenos, con vanas y ruinosas competencias.” En aquest tema, doncs, sí que té clar
que no competirà i que es posarà “a tono” amb les altres empreses, per a acabar llançant un al·legat fi-
nal amb esperit entre victimista i desafiant: “y cuando las pérdidas hagan imposible la continuación me
retiraré como otros han hecho antes, y otros habrán de hacer. Ya veremos si la quiebra de las Empresas
eléctricas produce la era venturosa que los solicitantes adversos se prometen.
Finalmente, pasa en este negocio como en otros aspectos de la vida económica y social, que son
muy bellos y envidiables, vistos de fuera, pero que son muy complejos, desagradables, y hasta
ruinosos vistos por dentro.”
Així s’adreçava este representant de l’empresariat local i subministrador d’electricitat, a l’Ajunta-

ment en resposta a l’escrit que l’Ajuntament li havia remés a instància de les associacions.
Al cap de poc més d’un mes, el dia 23 de juliol de 1928, és l’empresa Energía Eléctrica del Mijares
SA la que s’adreça a l’Ajuntament per a donar la seua versió dels fets i quina és la seua actitud
envers les peticions. És un escrit un poc més llarg que l’anterior, no tan visceral, més tècnic.
Comencen, primerament, amb un seguit de descàrrecs que creuen necessari fer palesos. En primer
lloc, que ells s’havien fet càrrec de la gestió de l’electricitat feia molt poc temps i per això algunes de
les coses que se’ls imputen són anteriors a la seua gestió. De fet, segons ells, des que se n’encarre-
guen no han parat de fer millores en el servei, tot renovant i instal·lant noves línies i transformadors.
Igualment, expressen que estan fent un revisió dels serveis que fins ara havien estat abandonats i
que renuncien a descriure “los escandalosos abusos descubiertos en poco tiempo”.
Amb relació al tracte dels empleats, diuen que, si no expliciten de quin tracte i quins empleats es
tracta, no poden fer res, ja que de moment no han rebut cap queixa en eixe sentit. Però que, com
abans Salvador Part afirmava, si són de la seua empresa atendran totes les reclamacions.
Ara bé, deixen clar que els defraudadors seran tractats amb severitat -amb el degut respecte, és
clar- i que confien que ni l’Ajuntament ni les “personas honradas” donen empara a aquells que
estan fora de la llei.
A continuació mamprenen el tema del canvi d’empreses i les fusions. I, en aquest sentit, l’Empresa
Eléctrica del Mijares SA diu no entendre les manifestacions de disgust per haver desaparegut l’an-
terior empresa que “tantos años han padecido” (l’empresa de J. J. Vallino). I més encara quan amb la
seua empresa han desaparegut els mínim de consum exorbitants i rebaixat, a més, els preus. I, pel
que fa a l’empresa de Salvador Part, quan aquesta s’incorpora al mercat, diuen que fou aplaudida
perquè des d’aleshores Tavernes tenia dos subministraments i a l’empara de la competència les
dues s’esforcen a donar bon servei, “i no serán imparciales los que tales hechos no reconozcan”.
Amb tota aquesta seqüència argumental, és clar, sospiten que “si los hechos están en contradicción
con la realidad, no cabe duda que la campaña de protesta no debe estar inspirada en el más sano
interés ya que en muchas ocasiones suelen fomentarlas quienes menos derechos tienen para ha-
cerlo, pues seguros estamos que entre ellos habrá alguno de los que hasta ahora han disfrutado del
fluido eléctrico sin pagar lo que les correspondía y cuando como ahora se trata de cortar tales abusos
protestan de esta forma, ya que ni legal ni moralmente pueden hacerlo por la causa indicada.”
En el cas de les tarifes consideren “extemporáneas” les apreciacions que no s’han modificat les tarifes.
Perquè, de fet, segons l’empresa, s’han fet bonificacions per consum i han intentat millorar el servei.
Una vegada acabada la part de descàrrecs, i per rematar, concreten quina és la seua posició mit-
jançant un seguit de punts.
1. No poden regir els mateixos preus que a Cullera i Sueca perquè cada poble té les seues
característiques. Sueca i Cullera, per exemple, tenen xarxes noves i els abonats són socis
que han pagat per ser-ho; i, a més, estan més a prop del lloc de producció, no com Taver-
33
nes, que és de les últimes on arriba esta companyia, a més amb una xarxa antiga i deficient.
La societat va adquirir la xarxa de J. José Vallino SA amb valors que representen una pèrdua
amb les despeses que origina les recaptació d’aleshores. “Con el fin de que no vean en esta
Sociedad un criterio cerrado en esta cuestión” prometen, per a l’any següent, una rebaixa
perquè tenen previst haver acabat ja les millores.
2. Que els mínims de consum en l’enllumenat no s’apliquen, encara que hi tenen dret, i els de
la força motriu han estat reduïts al mínim des que una altra empresa va entrar a competir.
3. Que està deixant la xarxa en les millors condicions possibles pel que li suposa.
4. Que la societat no tallarà el subministrament si no és per falta de pagament, manipulació

per a cometre frau o per no estar les instal·lacions en bones condicions. Ara bé, deixen clar
que perseguiran els defraudadors que són els causants de la falta de fluid.
Per a acabar, i pel que fa a l’establiment d’una nova empresa, es volen mantenir al marge perquè
consideren que “nos está vedado el hacer consideraciones sobre el establecimiento de una nueva
red y fábrica de producción, pues las razones que expongamos pueden considerarse con miras
egoístas e interesadas.”
Com podem observar, es repeteixen bona part dels arguments que ja sostenia Salvador Part mal-
grat incorporar-ne altres d’interessants o que afegeixen informació pel que fa al tema que tractem.
L’assumpte sembla que queda en un atzucac entre els anys finals de la Dictadura de Primo de Ri-
vera fins als últims mesos de la Dictablanda del general Dámaso Berenguer. El tema es reprendrà
de nou a partir de juny de 1930 i s’estendrà al llarg de la Segona República.4
El dia 25 de juny de 1930, de nou les associacions, Centro Artístico Musical, Unión Republicana,
Sociedad de Cazadores San Huberto, Círculo El Progreso, Asociación de Barberos, Sociedad de
Horneros Panaderos de Tabernes de Valldigna, Casino La Unión, Círculo Liberal Conservador,
Protectora Unión Agrícola de Tabernes de Valldigna i el Sindicato Agrícola y Caja Rural envi-
en un nou escrit a l’Ajuntament de Tavernes, en què recorden que ja el dia 10 de maig de 1928
s’adreçaren a l’Ajuntament, escrit que reprodueixen de nou i en el qual es ratifiquen tots.5 Però
ara, tot i admetre que l’Ajuntament va fer gestions encertades i va atendre les peticions, inclús
aconseguint que es rebaixara el preu de l’electricitat i millorara durant algun temps el servei, en
l’actualitat l’única empresa que continua existint, la Sociedad Energía Eléctrica del Mijares SA
presta un servei bastant deficient. I per si això fora poc, asseguren que freqüentment interrompen
el servei, fet que ocasiona greus perjudicis a les indústries que utilitzen l’electricitat com a força
motriu, ja que no poden seguir treballant; a més de les molèsties que causa a tots els ciutadans
per quedar-se a fosques. Per altra part, segons ells, el preu és elevadíssim. En aquest punt tornen
a treure l’argument que a Cullera i Sueca el preu és inferior.)
Finalment es queixen que, clar, com que els talls de subministrament són tan freqüents, quan acu-
deixen a la central elèctrica per a saber si la interrupció durarà molt, no els saben què contestar. I
que això es podria solucionar instal·lant un telèfon per a comunicar amb la fàbrica productora.6
Per tot això tornen a demanar a l’Ajuntament que encete les negociacions necessàries amb la
companyia de la llum per a aconseguir les seues demandes, les quals, segons ells, “son de impe-
riosa necesidad y que redundaran en beneficio de todo el vecindario”.
4 La dictadura de Primo de Rivera fou el règim polític que hi hagué a España des del cop d’estat del capità general de
Catalunya, Miguel Primo de Rivera, el 13 de setembre de 1923, fins la seua dimissió el 28 de gener de 1930 i la seua substitució per la
“dictablanda” del general Dámaso Berenguer. El 14 d’abril de 1931es proclamà la Segona República espanyola.
5 L’escrit que va iniciar la protesta i que hem ja analitzat més amunt.
6 En 1860 es presenta al públic aquest nou aparell inventat per Antonio Meucci, el qual ja l`havia provat a sa casa el 1854. És,
sense cap dubte, un dels elements essencials de la Segona Revolució Industrial. Els representant de les associacions que subscriuen
l’escrit li concedeixen una gran importància doncs, en el cas que ens ocupa, posen de manifest que amb la instal·lació d’aquest aparell
a la Central Elèctrica es podria “saber la causa de la interrupción y al efecto poner los medios necesarios más rápidos posibles para
restablecer nuevamente el servicio, cosa que sin dicho medio de comunicación resulta difícil o casi imposible, perjudicando con ello
grandemente los intereses de todo el vecindario”
34
Fins ara no havíem tingut cap notícia directa de quina havia

estat la postura de l’Ajuntament davant del conflicte. Sí que
indirectament havem vist com sembla que s’havia posicionat a
favor de les associacions, havia intercedit per elles davant de
les empreses i aconseguit algunes millores. Ara, tanmateix, sí
que disposem d’un document, un ofici que surt de l’Ajuntament
i s’adreça a l’enginyer director de l’Energía Eléctrica del Mijares
SA mitjançant el qual se li envia una còpia de l’escrit de les
associacions. En aquest ofici es manifesta clarament l’actitud
positiva de la corporació municipal envers les demandes que es
manifesten en l’escrit del dia 25 de juny de 1930, al costat de les
quals se situa de manera evident.
“ALCALDIA CONTITUCIONAL DE TABERNES DE VALLDIGNA
Negociado......
Número: 558 Ofici de l’Ajuntament de 1930
Adjunta tengo el honor de remitir a V. copia de la instancia presentada por los Casinos y Sindi-
catos y fuerzas vivas de la población reclamando contra el deficientísimo servicio de alumbrado
que presta la Compañía de su digna dirección, así como del precio elevado de las tarifas.-
Dada cuenta a la Comisión Municipal Permanente de dicha instancia acordó informar recono-
ciendo la justificación de la protesta formulada y que se le hiciera presente hallarse dispuesto
este Ayuntamiento a exigir con toda rigurosidad el cumplimiento de las cláusulas del contrato
vigente llegando incluso a la imposición de las multas reglamentarias.-
En espera de sus noticias y confio la rápida subsanación de las deficiencias anotadas.-
Dios guarde a V. mucho años.-
Tabernes 2 de julio 1930
El Alcalde.
Sr. Ingeniero Director de la “ENERGÍA ELECTRICA DEL MIJARES S.A.”
VALENCIA.-“
No sabem quina fou la contestació o les actuacions de l’empresa en aquella ocasió, encara que
podem suposar que no en feren cas o que les actuacions foren del tot insuficients, perquè, de
nou, el 28 i 29 d’agost de 1935, ara ja en plena Segona República, tant la Cooperativa de Consu-
midores Tabernense -mitjançant un extens document-, com els propietaris de motor elèctric, es
dirigeixen de nou a l’Ajuntament per a descriure quina és a situació que es viu a Tavernes de la
Valldigna respecte d’aquesta qüestió. La Cooperativa seguirà la seua lluita fins al novembre de
1935.7 Era l’últim capítol al qual ens referirem en aquesta llarga disputa entre les empreses sub-
ministradores d’electricitat i la societat de Tavernes. Un conflicte en el qual anava pujant el to i la
intensitat del llenguatge i de les denúncies.
Aquesta vegada la Cooperativa ja parla d’actitud “provocadora y agressiva” per part de la com-
panyia elèctrica. A més, l’acusa d’usar “el desplante y disposición rápida aun por encima de de la
razón, la costumbre y la Ley para con ello atemorizar y paralizar el digno y viril gesto de esta Ciu-
dad...” Una ciutat a la qual, en rebel·lar-se ja cansada de “tanto atropello y abuso”, la companyia
veu un desig d’emancipar-se en el tema del subministrament elèctric, emancipació que la compa-
nyia, segons ells, intenta paralitzar o evitar.
7 Estem cronològicament situats en el bienni radical-cedista (1934-36), aquell que les esquerres anomenaren “bienni negre” i
durant el qual governaren la República els partits de centre dreta encapçalats pel Partit Republicà Radical d’Alejandro Lerroux.
35
Acusen la companyia de vulnerar constantment els costums i disposi-

cions mentre que els consumidors són els qui sofreixen la vexació per
part de la companyia. I com a prova d’aquesta actitud, assenyalen, en
un seguit de punts, quina és la seua actuació. Punts que, com abans,
anirem desgranant d’un en un, perquè creiem que ens donen les claus
de quina era la situació del subministrament elèctric, ara durant el
període de la Segona República.
1. Denúncies als consumidors de frau o “trampa”, cosa que els

denunciats neguen. Fins ara la Cooperativa no ha volgut posi-
cionar-se fins a comprovar la veracitat de les acusacions, però Caixa comptador
planteja un tema que l’ha fet pensar: i és que la companyia, en els
últims mesos, havia fet un “levantado de precintos” per a revisar els comptadors, cosa que,
segons ells, podria haver-se fet a través del vidre de la caixa de fusta. I clar, si els abonats no
entenen què s’està fent, qui no els assegura que els empleats han pogut fer algun canvi en
els fils i “¿quien se atrevería a sostener que entre los denunciados no había alguno inocente y
que se le haya preparado algún truco por ofensa a su persona? ¿Toma la Compañía determina-
ciones para que no se piense así de ella?” El cas era que algun denunciat ha denunciat, al seu
torn, que en arribar a casa l’havia vista envaïda d’inspectors de fraus, els quals ja tenien els
aparells desprecintats i oberts. És legal això? Es pregunten.
2. Que als transeünts els instal·len el comptador sense més, mentre que als veïns els fan signar
un contracte amb “ciertas condiciones especiales que parecen a esta Cooperativa tan suma-
mente sospechosas” que dubten que estiga legalitzat. El fet és que sembla que la companyia
no dona a cap abonat un duplicat del contracte, amb la qual cosa són molt difícils les recla-
macions. Com a exemple, conten l’anècdota d’un abonat al qual temporalment se li havia con-
nectat la llum. A aquest se li havia proporcionat un contracte per a signar-lo i l’havia perdut.
La companyia, com a càstig, li va tallar la llum. I és que l’esmentada empresa era molt zelosa
que no hi haguera cap còpia dels contractes en mans de ningú que no fora ella.
Com a exemple d’irregularitats exposen el seu cas, el de la Cooperativa mateixa. Aquesta no

volia connectar-los a la llum si no era amb un comptador, acompte de 10,25 pessetes, signa-
tura del contracte amb una condició especial, la 7a creuen ells, segons la qual la companyia
posa els preus de l’electricitat sense demostrar que els té legalitzats. De fet, al final van acon-
seguir –expliquen- un enganxament provisional, sense acompte ni signatura de la pòlissa,
gràcies a les comunicacions i gestions oficials que realitzaren, cosa que demostraria que la
companyia no actuava del tot legalment i es feia arrere quan la collaven un poc. I acaben “¿Es
esto moral, es esto legal?”
3. Queixes de molts abonats que, o no saben de comptes, o sabent-ne, no entenen el mecanis-

me de lectures de kw i alguns mesos els cobren quantitats elevades. Però és que la Coopera-
tiva reconeix que ni tan sols ells són capaços de saber com porta la comptabilitat la compa-
nyia. Expliquen que en altres llocs, com actualment, s’indica la lectura anterior i l’actual, però
que en el seu cas sols es posen els kw consumits, a tantes pessetes, costa tant. Clar, així, es
lamenten, no dona seguretat a l’abonat. A més, -expliquen- la cosa s’agreuja perquè no hi ha
una llibreta de lectures al costat del comptador, i sols la pot aconseguir qui la demana perso-
nalment. Per tant, demanen que aquesta estiga enganxada a la caixa del comptador.
Per altra part, no poden confiar en les lectures de la companyia perquè, com refereixen en
una anècdota, un empleat va indicar 130 kw en lloc de 13 kw sense adonar-se que era una lec-
tura del tot incoherent. O un altre cas en el qual la companyia volia tallar la llum a un abonat
argumentant que el comptador estava a nom del seu pare i que calia verificar-ho. Després es
va demostrar que s’havien equivocat. Però és que l’autoritat hi era present perquè va acudir
en solidaritzar-se altres veïns amb ell “ante el inicuo atropello”.
Per a acabar-ho d’adobar posen l’exemple del comptador mateix de la Cooperativa: quan
l’instal·laren ja indicava un centenar de kw però la companyia no va informar del fet per tal
que quedara clar que no l’havien de pagar. Clar, ells ho tenen fàcil perquè molta gent ha vist la
lectura, però, i un abonat individual, com ho justificaria? Es pregunten.
36
I tornen a preguntar-se:“¿Es esto moral, es esto legal?”
4. La Cooperativa vol que siga suprimit el mínim de consum i abaratit el consum. Denuncien que
la companyia, aprofitant que la Cooperativa semblava “estar morta” durant un temps, havia
elevat el preu del consum als nous contractants. A més, exigeixen que la companyia, per al
cobrament, ha tenir unes tarifes aprovades pel governador o altres autoritats, segons el cas, i
han de ser escoltats els ajuntaments, cambres de comerç, etc. I cada elevació o disminució de
tarifes s’ha de sol·licitar prèviament. I, finalment, aquestes han d’estar publicades en el butlletí
oficial i en periòdics que tinguen la major circulació possible. Pel que fa als contractes, han de
ser amb el model de pòlissa oficial.
Com podem observar, es fa una minuciosa anàlisi de totes les pràctiques que consideren abusi-
ves per part de la companyia Eléctrica del Mijares SA. I per eixe motiu va cursar, el dia 13 de juny,
a la Jefatura de Industria de la província tres instàncies, dos de les quals havien estat contestades
per l’Ajuntament però no l’altra: la que feia referència a les tarifes i en la qual manifestaven que, i
ara és quan la Cooperativa es posa definitivament enfront de la companyia, “los consumidores in-
teresados en dicho asunto nos reservábamos el derecho legal de suspender o sea retener el pagar
la Compañía mientras no se dictaminase esa petición”. I per això, els motoristes interessats subs-
crigueren la retenció del pagament a la companyia mentre es dictamina sobre el preu autoritzat.
Quan siga determinat, pagaran.
Com va contestar la companyia? Doncs suspenent el subministrament als seus abonats a les 20
hores d’haver-los demanat el pagament “atropellando sus mismas disposiciones puesto que en la
condición especial de su póliza nº 7, determina diez días de plazo para el abonado para el pago, en
la Caja de la Compañía”. Al seu parer, “Decisión rápida, ilegal y contra costumbres de la población
hecha por encima de la razón y moral para causar un efecto teatral en la población consumidora
para amedrentarla. Pero no ha sido así, la cohesión entre los consumidores es más fuerte que nun-
ca, pero por ello no abandonan la razón ni la Ley, como ha hecho la Compañía”.
La companyia, en veure la fermesa dels motoristes, sembla que va tallar la llum; tanmateix, els
motoristes estaven disposats que els tallara a tots l’electricitat per a fer la companyia culpable
dels evidents trastorns.
A la fi, la Cooperativa intenta bastir ponts, tot asseverant que ha aconseguir, mitjançant la per-
suasió i per evitar eixos trastorns, inclús “contrariando voluntades y convencimientos”, que els
motoristes paguen el mes de juliol de moment, fins que les autoritats resolguen. I tot perquè no
“vuelvan a chocar voluntades produciendo rozamientos que todos debemos evitar”.
Però sentencia, perquè no hi haja dubtes: “Que pues bien patente el espíritu de cordialidad y sen-
satez de esta Cooperativa en contraste de la desplantez atropellando ley y razón como ha hecho la
Compañía de cuyo atropello protestamos respetuosa pero enérgicamente sin renunciar por nuestra
parte a ninguno de estos derecho pues todo sigue en iguales cursos y deseos.”
Per tot això, demanen a l’Ajuntament que ordene a la companyia que esmene les faltes comeses i
que intervinga per a resoldre prompte la seua comunicació. I adverteix/amenaça “para evitar ac-
titudes que después la Directiva de esta Cooperativa ser vería imposibilitada o entorpecida a evitar
después de la sensata conducta y continencia que han demostrado los acordantes de la retención
de pago”.
L’endemà, el dia 29 d’agost de 1935, els propietaris de motor elèctric s’adrecen a l’Ajuntament re-
petint els mateixos arguments, tot remarcant que protesten per la facilitat amb què la companyia
ha pogut moure’s per damunt de la raó i la llei.
Tot indica que les coses no anaren conforme esperava la Cooperativa de Consumidores perquè
el 13 de setembre de 1935 es queixen que l’Ajuntament no ha acusat recepció ni contestació d’un
comunicat que li enviaren el 19 d’agost. En vista d’això sotmeteren a referèndum la conducta a
seguir i decidiren considerar com un “atropello propio el que se cometiere con cualquiera de no-
sotros, los acordantes”. La batuta en aquests últims estadis de la disputa sembla que la porten ara
els qui tenien motor elèctric en les seues empreses, encara sota la intermediació de la Cooperati-
37
va. Aquests continuen amb el seu pla de retenir el pagament. I que els estranyava que, no obstant
el temps transcorregut, no havien rebut cap contestació oficial ni al comunicat del 19 d’agost ni a
la instància del 13 de juny, tot i tenir en compte que les instàncies 1 i 3 de la mateixa data, ingres-
sades el 19 de juny, sí que foren contestades per la jefatura per mediació de l’Ajuntament, al cap
de 7 dies de la presentació, i, en canvi, la 2, base de l’acord que han pres, no ha estat contestada.
Hi havia un bon embolic i, o distracció o voluntat d’entorpir les demandes. No ho sabem. Ara ju-
guen l’última carta i ofereixen a l’Ajuntament enviar una representació o delegats si aquest ho ne-
cessita per a ampliar detalls o “controversias”. Tanmateix, encara el 18 d’octubre, en un ofici, han
de tornar a adreçar-se a l’alcalde per a demanar-li una reunió conjunta entre ells i l’Ajuntament
per a “imponerles de nuestra marcha y armonizar deseos y conductas en beneficio de la economía
de la Ciudad en el aspecto de consumo eléctrico”. Per tant, es queden esperant la citació amb el
dia i l’hora. Signava José Cruañes Martí, president de la Cooperativa de Consumidores Tabernen-
se. Pareix que finalment, tal com apareix en una anotació manuscrita dalt a l’esquerra, van ser
citats per al dimarts següent a les 9 de la nit.
Finalment, el dia 4 de novembre, l’Ajuntament i la Cooperativa semblen haver fet les paus, tal com
apareix en un altre escrit en el qual la Cooperativa li envia tres instàncies perquè, al seu torn, les
remeta, “contrangulandose (sic) de nuestro transaccional acuerdo en contraste de la conducta de
la compañía y de la economía que significa para la Ciudad el reconocimiento oficial que la com-
pañía no tenía mínimos aprobados y por tanto no ha de cobrarlos”.
Pareix que, per fi, gràcies a la constància i a la unió de tots, havien guanyat la batalla contra la
companyia elèctrica, encara que fora mitjançant una mena d’acord i de manera parcial. Volem
acabar aquest apartat reproduint l’escrit final de la Cooperativa, una vegada analitzat l’anunci
oficial n. 6323 del butlletí oficial de la província del 30 d’octubre:
“Visto que de lo que dispone ENERGÍA ELÉCTRICA DEL MIJARES S.A. son de tarifas autorizadas
por concesión en el año 1927 y que estos precios son los máximos que la empresa puede cobrar ya
que tarifas de concesión es ajeno a tarifas de aplicación reguladas y aprobadas.
Contando que la Empresa abrirá seguidamente en la Jefatura de industria expediente de aproba-

ción de tarifas de aplicación- de las que hoy carece, con los trámites legales necesarios, siendo
uno de ellos el requerimiento de la Jefatura a la Cámaras de Comercio e Industria y a los Ayunta-
mientos interesades para que emitan informe.
Renunciamos por nuestra parte a exigir como inmediato que aquellas percepciones y conductas
que no han sido expuestas aun en la Jefatura y que la Empresa no tiene bien reguladas con arre-
glo a ley como alquiler de contadores etc. etc. sean de momento anuladas y esperamos en ello
el final de aquel expediente, siempre que la empresa acepte en práctica lo que es hoy resolución
oficial administrativa y cuyo detalle para evitar equívocos exponemos a continuación.
Aceptamos el pago de la Energía retenida de pago y la que se nos facture hasta el final de aquel
expediente a los precios sobre kilovatio que viene hoy aplicando la compañía desde varios años;
exceptuando los mínimos de percepción o sea cobro de una cantidad aunque no la marque el
contador, mínimos de los que siempre hemos protestado, por su ilegalidad, por su inmoralidad en
una Empresa que vende mas que fabrica y de los que veos que ni tan siquiera en las tarifas de con-
cesión estaba autorizados a cobrarlos, y de los que habíamos procedido oposiciones y denuncias.
Esta transición nuestra en aceptar como buena hoy una forma de pago, del que después quizá
resultemos perjudicados, no significa en modo alguno renuncia por nuestra parte a exigir a la Com-
pañía por el camino legal, las devoluciones de cantidades que hubiese percebido de más en fechas
anteriores. Y que si después de este nuestro moderado acuerdo tomado en atención a las dife-
rentes autoridades que en nuestro asunto han intervenido, por la Empresa se intentase reproducir
actitudes ilegales i violentas, exigir por nuestra parte aquellas responsabilidades que se derivasen
del incumplimiento durante tanto tiempo dela vigente legislación de la República.
38
Lo que tenemos a bien notificar por triplicado a la Jefatura de industria de la Provincia, al Ayuntami-
ento de esta ciudad y a la Empresa suministradora.
Viva V.S. muchos años.
Tabernes de Valldigna a 4 de Noviembre de 1935.
Por la Cooperativa
EL PRESIDENTE
J. Cruañes”
Fou una victòria important. Cal pensar que el procés va trigar molts anys a finalitzar i mols es-
forços. No seria fàcil per als abonats enfrontar-se a una empresa com la Compañia Eléctrica del
Mijares SA, amb molt recursos i assessorament legal. A més de les incomoditats que provocaven
les respostes de la companyia, com ara els talls de llum i els diferents abusos que hem vist al llarg
de tot el desenvolupament del conflicte. Tanmateix, aconseguiren doblegar la voluntat de l’em-
presa gràcies a la constància, la unió i el suport de la corporació municipal.
Conclusió
Al llarg d’aquest article hem intentat analitzar com també la Segona Revolució Industrial tingué el
seu desenvolupament a Tavernes de la Valldigna. I encara que suposà un progrés evident, la seua
implantació no estigué exempta de problemes, entre els quals hem destacat la lluita entre la ciu-
tadania i les empreses d’electricitat. El poder de les grans empreses es feu cada dia més evident i
no sempre va ser fàcil fer-hi front.
Ha estat un repàs molt elemental, centrat en les fonts documentals de què disposem a l’arxiu mu-
nicipal, però que ens acosta a la manera de veure el món d’aquella època, especialment a través
de les nombroses referències literals que hem emprat.
JOSEP CISCAR.
CRONISTA OFICIAL DE TAVERNES DE LA VALLDIGNA.
39
Societat Instructiva
Unió Musical:
140 any
fent música
40
Fixem-nos en la iconografia de la fotografia de la portada d’aquest llibret: Juliol de 1.977. Certa-

men Internacional de Bandes “Ciutat de València”. Desfilada en la plaça de bous del Cap i Casal.
Mestre, banderer i bandera.
Altra cosa ben diferent en seria la seua iconologia, el significat de la qual és molt més profunda
del que podem pensar.
Si prenem un dels elements de la imatge, la bandera de la Societat Instructiva Unió Musical, de

manera ràpida hi associarem un banderer, una banda i un director. Però centrem-nos en la ban-
dera; més en concret en allò que hi ha en ella: un escut i un nom. Un nom de 4 paraules.
Desgranem aquestes 4 paraules i reflexionem un poc sobre elles.
“Instructiva”.
Durant les dècades dels 70 i 80 del segle XX, era habitual l’assistència al Certamen del Cap i Ca-
sal. Més que ser habitual, podríem dir que estava normalitzat. Estem parlant de l’etapa daurada de
la nostra banda.
1.976 Primera secció 1r premi

1.977 Especial B Menció honorífica
1.978 Especial B 1r premi
1.979 Especial A Menció honorífica
1.986 Especial A 3r premi
1.989 Especial A 1r premi
1.992 Juvenil Menció honorífica
1.996 Secció d’honor 1r premi
Però allò realment important no és això. Allò que realment s’extrau de la imatge són els valors
que la Societat Musical representa: disciplina, paciència, cultura, esforç, respecte i educació. Edu-
cació o..... si atenem a la segona paraula del nostre nom, instrucció.
Als anys 70 i 80 es va forjar una generació de joves músics, molts dels quals (vora 70) ocupen
hui en dia llocs destacats en les millors bandes, orquestres i conservatoris professionals de tota
Espanya. Una nova generació de joves que, de la mà del mestre Arnau, va ser capaç de deixar
enrere les velles disputes i rivalitats dels anys 30... la de les bandes del Rabo i del Tapó.
Deixar enrere les velles rivalitats dels anys 30? Què significa això?
Durant els anys de la dictadura franquista es va produir una unió forçosa de les dues bandes.
Una unió que mai va ser real durant les dècades dels 40, 50 i 60. 30 anys en què els músics de
la banda de Tavernes assajaven i tocaven junts, però mai en harmonia. Tot al contrari, encara era
possible vore alguna baralla entre ells.
41
“Unió”.
Aquesta vertadera unió es va produir arrel d’aquesta nova generació de músics que ni havien patit la
guerra ni havien conegut les dues bandes (de ben segur que en coneixeu a més d’un) i que, de la mà
del mestre Arnau es va començar a concebre, des d’inicis dels anys 70, una única banda, l’actual.
“Societat Musical”.
Disciplina, hores d’assaig, saber fer silenci, escoltar, paciència, respecte pels companys, treball
col·lectiu, grup per damunt de les individualitats, amistat.... hores de son, cansament, assaigs fins
altes hores de la matinada en l’antiga plaça de bous portàtil situada on està ara el pavelló cobert
o en l’antic local del Moll.
...i el pares d’estos joves? Famílies treballadores que reservaven part del que guanyaven (sovint
amb la taronja) per a l’educació musical dels seus fills. Una educació que anava més enllà dels
ensenyaments de notes, sostinguts, ritmes o bemolls; una educació en valors i en l’esforç.
Uns valors que es veuen resumits i reflectits en la nostra bandera, la que durant més de 40 anys
va dur, ben alta, l’etern banderer: el tio Xulo (el banderer ocult en la imatge de la portada)
“140 anys”.
Instrucció, valors, educació.... un fet que no és exclusiu dels anys 70, ni dels 80 ni de hui.... sinó
que ja són observats, i amb major èmfasi, fa ara casi un segle.
14 d’abril de 1931, proclamació de la II República espanyola. El nou règim republicà arriba amb aires
de llibertat i esperances de modernitat, entre les quals hi destaca la lluita contra l’analfabetisme.
El primer govern republicà té com a un dels seus principals objectius la construcció massiva
d’escoles per tot el territori estatal, però les disputes, cada vegada més irracionals, entre partits i
blocs ideològics no va permetre l’èxit d’aquesta desitjada i revolucionària reforma educativa.
Feien falta escoles i mestres... mestres i escoles laiques que deixaren enrere l’educació elitista i
religiosa que només arribava a les poques famílies adinerades de cada població i que impedia
la prosperitat d’una immensa majoria de famílies que malvivien treballant en les fàbriques i els
latifundis agraris de patrons i terratinents de tot l’Estat.
Així n’era la vida de la primera mitat del segle XX. Així era el context dels primers anys de la banda
de Tavernes. I davant un context generalitzat d’analfabetisme popular, ni els governs de l’Estat ni
els municipals de la II República van poder fer més per revertir la situació. Un context de violència
creixent, d’irracionalitat maximalista i d’odi al posicionament oposat que va dur a espanya a una
cruel guerra civil, i al món a la II Guerra Mundial.
I ací és on entra la “instrucció” de les 2 bandes del moment: la del Centro Artístico Musical i la
Banda Municipal.
Portar als xiquets a aprendre “solfa” (paraula que fins fa poc era com es denominava l’aprenentat-
ge del llenguatge musical) era més que aprendre de corxeres i de sostinguts.
Amb “mestres” que no eren mestres sinó que treballaven pel dia i “instruïen” a poqueta nit (quan
no tenien assaig), els fills de molts llauradors van aprendre no només a escriure i llegir sinó, so-
bretot, els valors de la cultura, la disciplina i el saber estar.
“Mestres” altruistes que es preocupaven pels seus “educands” com si foren els seus propis fills i
que, sovint, discutien amb els pares quan els alumnes no acudien a “solfa”.
42
Banda Municipal, el Rabo.
Aleshores, si tot era beneficiós, per què els

xiquets no anaven ni a escola ni al “solfa”? La
resposta és, sobretot, trista.
Les famílies dels anus 30 es caracteritzaven

per tindre molts fills, sent normal que alguns
d’ells moriren joves. I això era així perquè (a
banda de la forta condemna dels anticoncep-
tius que l’Església catòlica promulgava des
dels púlpits) tindre una enorme quantitat de
fills suposava enorme ajuda com a força de
treball (agrícola sobretot) amb la qual intentar
no passar penúries ni gana.
Banda del Centro Artístico Musical, el Tapó.
En altres paraules, si les famílies no podien
permetre’s el luxe de dur als fills a l’escola durant els matins... aquesta “instrucció” vespertina o
casi nocturna feta per les dues Societats Musicals valleres sí que era de profit ja que no interferia
en la feina.
Aquesta és la vertadera importància i transfons de la imatge de la portada. Un fet que va ser així
fins la professionalització dels ensenyaments musicals al llarg dels anys 70 i que, amb el mestre
Arnau, es va allargar fins a inicis dels 90.
Valors...
Instrucció...
Respecte...
Educació...
...tot això, resumit en un mestre, una banda i una bandera: la de la SIUM.
43
L’aigua
Abans, a Tavernes, d’aigua potable no n’hi havia en totes les cases. La part alta del poble tenia ser-
vei d’aigua perquè la font la tenia sempre oberta (és un filet d’aigua). Per a emmagatzemar-ne per a
les necessitats (conques, poals, etc.), la majoria de les cases tenia un lloc per als cànters i botiges,
un prestatge de granit o obra que a voltes tenia la paret de manisa adornada. Eixe lloc del cànters i
botiges es deia el canterer. Les dones i xiquets baixaven amb cànters, botiges i garrafes de vidre a les
fonts públiques per a portar aigua a casa. Al carrer Major hi anava Tarrara, un home major molt curiós,
i els xiquets li deien: “Tarrara gargallut” i tiraven una salivada a terra. I ell buidava la botija totes les
voltes que li ho deien els xiquets. Hi havia altres fonts al carrer de la Barca (font de les Vespes), Gabriel
Hernández (font de la Bola), en la carretera enfront de l’actual Euronics (abans cine Ideal), a la plaça
del Tio Julio o la mateixa font dels Gitanos en l’entrada del poble, que encara existeix.
Algunes dones es posaven un drap al cap i, damunt, el cànter ple d’aigua fent equilibri, i el pujaven
a la part alta del poble. Era cosa de vore tots els dies a l’alba baixant les files de carros pel carrer de
Mitja Galta per a anar al camp, que paraven a la font dels Gitanos per a omplir les botiges d’aigua i
poder beure en la faena. Pel camí de la Dula les omplien en el motor de Juanito Pepica; hi havia una
bassa xicoteta i una font per a omplir les botiges i beure els animals (és al costat de la creu). Darrere
de Casa Borderia naixia la font de Cecília, una aigua bona de beure. També la de l’ullal és bona de
beure, allí hi havia flors de nenúfar per damunt l’aigua, era preciós; omplien i ficaven en l’aiguadera
la botija tapada amb una bossa d’espart que protegia l’aigua de la calor i del sol. Hi havia fonts natu-
rals, com la del Canut, que deien que era aigua que curava; hi pujaven de tot el poble a omplir boti-
ges i botelles perquè deien que era molt bona per a les febres i el tifus (jo hi he anat per aigua per a
un familiar malalt). En la muntanya de les Creus hi ha les fonts de la Sangonera, de Cantus, la Mina,
la Granata (molt bona), encara que el Clot de la Font és el brollador més famós. A més, l’Ull del Bou,
el Bolomor, el riu Vaca o el Badell, que inunden els camps i a vegades el poble si les pluges són
fortes. De pous de vendre aigua també n’hi havia alguns. Les dones baixaven les conques plenes de
44
roba per a llavar en el llavador públic amb aigua fresca i corrent (ja no existeix, però era molt gran i
bonic). Les cases, en la part baixa, tenien pous particulars i mitgers (compartits per dos cases) i en
treien l’aigua ben fresca per a beure els animals i les persones, és a dir, tenien servici d’aigua. En la
zona dels sequers hi havia pouets comunitaris i particulars, que treien l’aigua amb poal i corriola,
una aigua fresca i bona per a beure i per als servicis, llevar-se la pols de l’arròs, beure els animals...
En el camp hi havia molts pous i sénies. Al centre d’un cercle, hi havia un pou, un tambor una cade-
na de calitxos partits i forat, d’on treien l’aigua. Una biga enganxa el tambor i una haca o un burro
l’arrosseguen, pegant voltes amb els ulls tapats (ulleres). Una dona o un xiquet amb una vara (arre,
arre, haca) feia que no parara i eixia l’aigua neta, fresca. En podies beure i es repartia per la canal per
a regar. Els llauradors posaven melons dins de l’aigua, en l’androna, perquè estigueren frescs. Moltes
sénies tenien una bassa per a emmagatzemar l’aigua i els jóvens hi anaven a nadar, perquè abans no
hi havia piscines, però que bé sho passaven nadant i jugant. Per la part de la Marina i dels Marenys,
les sénies treien l’aigua d’unes basses i séquies. Tots els anys buidaven les basses de fang, arena, ca-
nyes i brossa; ho feien a l’hivern perquè estigueren nets a l’estiu i no hi faltara aigua, però no era bona
de beure. Açò es deia anar a fer basses. Abans, quan anaves pel camp, senties el tic-tac del pernet de
la sénia; ara s’ha canviat pel soroll de motors de gasoil. Les barraques dels Marenys feien un pou de
1,30 m, ficaven tubs de test i amb poals o una bomba manual treien aigua per a llavar. Tampoc és bona
per al consum. Abans el Badell travessava l’autopista i el camí de Gandia. Esta zona del Badell creava
espais d’aigua on omplien botiges i podies beure, però hui ja no existeixen, enterrats per carreteres i
altres obres, s’han assecat, però era preciós veure com hi naixia l’aigua. El que escric és que ho vist i
viscut. El que era la partida dels arrossars, l’ullal Gran, de les Penyetes i altres, la partida les Séquies,
estava tot ple d’aigua per a criar l’arròs. El terme de Tavernes és ric en aigua, però hui molts s’ho pas-
sen malament. Era bonic abans poder beure d’una canal, d’un poal del pou, de la sénia, dels naixe-
ments, ara tot és història, perquè hui és diferent i ja no pots beure com abans, perquè pot costar-te un
disgust, tot molt diferent hui d’abans. Es bonic recordar allò que molts no coneixeu.
SALVADOR REIET ROGET
45
Una fotografia que va

captar l 'atenció
de la premsa
Fa quasi 10 anys el diari Levante-EMV en la edició de la Safor va dedicar un reportatge a la història

de Vicenta Félix i els lectors van poder conèixer així detalls dels nostres avantpassats. Gràcies a una
fotografia centenaria feta per casualitat, al llibre de festes i a aquest mitjà de comunicació ara tots
saben que a Tavernes de la Valldigna algunes famílies es guanyaven el jornal 'estibant pebres'.
46
47
Mestres de
Vida
En aquest escrit voldria parlar-vos de Juan, una persona
admirable que no va tenir una vida gens fácil i que mal-
grat això, en poques ocasiones recorde haver-li vist perdre
l’ànim, l’optimisme i el seu somriure. I en realitat, la història
de Juan podria ser la història de molts vallers que degut a
discapacitats físiques, com Juan, o psíquiques, no van tenir,
o no tenen, una vida tan “còmoda” com els demés, no tenint
perquè ser això cap impediment per al seu desenvolupa-
ment personal ni per a la seua felicitat.
Juan Bononat va ser una persona que va naixer sense cap

problema físic, i va ser ja a l’adolescència quan la discapa-
citat va fer acte de presencia en la seua vida, obligant-lo a
tenir que estar permanentment gitat al llit i sense cap esperantça d’algun dia tornar a caminar.
El colp, com podreu imaginar, degué ser duríssim. Una persona amb tota la seua juventud, “con-
demnada” a tenir que permaneixer en el llit per sempre…quina vida més injusta! Però en realitat
la meua amistad amb ell va tenir lloc quan ja portava alguns anys al llit.
Per casualitats de la vida, gràcies a un concurs d’esdevinar cançons en la ràdio del poble, vaig
tenir l’oportunitat de conerixer a Juan. –Qui será eixe que endevina tantes cançons com nosatres?
–Ens preguntàvem “les xiques de ca Parra”. I va ser eixa inquietud i eixes ganes de saber qui sabia
tant com nosaltres de música la que ens va portar fins sa casa. I darrere de les amables paraules
de la seua germana Maria (un dels pilars de la seua vida junt a la seua
neboda Maruja: –Gràcies per vindre. Passeu a coneixer a Juan), en aque-
lla habitació vam coneixer a un ser excepcional. I he de reconeixer que
en eixe moment, en veure´l inmòbil al llit per primera vegada, em va venir
a la imaginació una persona possiblement trista, sense il.lusió i sense ga-
nes de res. Però va ser suficient poca estona per a adonar-me’n de que
estaba increïblement equivocada. Perquè el que era increïble era ell! I es
que ahí no hi havia cap persona trista, ni tan sols desanimada, sinó que
el que allí vaig coneixer va ser a una persona sense poder-se menejar del
llit, sí, però també a un ser tremendament possitiu, alegre i amigable.
Vaig anar visitant-lo i coneixent-lo, i Juan, en efecte, apart d’inmòbil física-

ment, mentalment estava ple d’ilusions: li encantava la música tenint allí
en sa casa una gran colecció musical (a més de moltes més coleccions
com segells, etc), era un gran lector que devoraba cada llibre que tenia
48
a la seua biblioteca, feia diverses manualitats,

escrivia poesia…i tantes i tantes coses, a més de
donar-li periòdicament menjar als ‘pardalets’ per
la seua finestra, ja que també era un amant dels
animals. Però es que a més d’estar carregat d’il.
lusions, era algú que sempre intentaba aconse-
llar, ajudar i en definitiva aportar.
I es que Juan, a més de ser un ser excepcional

i un exemple de superació, era un mestre de
vida al demostrar justament això: que per molt
difícils que puguen ser les cicunstàncies, un
sempre les pot superar i ser feliç.
I eixa va ser la seua “missió” en el seu pas per

aquesta vida: primer, demostrar-se a sí mateix
que un ho pot superar tot; i després, demos-
trar-li al “món” que es pot ser feliç amb inde-
pendencia de qualsevol dificultat.
Molts dies d’inolvidable amistad vam poder passar amb Juan fins que després de 54 anys al llit,
finalment ens va deixar el dia 3 de febrer del 2001 als 72 anys d’edat. Ens va deixar, però el seu
record i el seu ensenyament no ens deixarà mai.
A mi simpatiquísima amiga Vivi

Con los recuerdos del pasado
Las ilusiones del presente
Las esperanzas del futuro
Y el aprecio de toda una vida
Tu amigo Juan
P.D: Aquest breu escrit ha pretés ser un xicotet homenatge al mestre de vida Juan i a tots els mes-
tres que, malgrat les dificultats que han pogut tenir a les seues vides, han superat tots els obsta-
cles regalant-nos, en este cas als vallers, autèntiques lliçons de vida.
VICENTA FÉLIX
49
El Rebost
DE LA MEMÒRIA
50
51
52
53
54
55
56
57
58
59
60
61
62
63
64
65

Tavernes Festes 2023 - Web

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Tavernes Festes 2023 - Web

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Tavernes

Saluda del Regidor de Festes....................................... 8

Les colònies escolars a Tavernes en la

Una fotografia que va captar l’atenció

Els teus fills s’apressen

Que l’opressora incultura

Puix que la mare que acarona

Llancem el crit a la ciutat!

Lletra: Francisco Valiente

Lara Romero Giner

Carlos Torres Fillol

A les nostres festes tenen un paper molt im-

Colònia escolar a Catalunya. 1a quinzena d’octubre de 1922. Catalunya Gràfica.

LES PRIMERES COLÒNIES ESCOLARS A ESPANYA

1 Rousseau, J. J. (1762). El Contrato Social. Traducció López y López, J. (2000). Barcelona.

LES COLÒNIES ESCOLARS EN TEMPS DE LA II REPÚBLICA A

El compromís republicà amb l’ensenyament a Tavernes va ser molt impor-

8 AMTV. Decret 9 de juny 1931. Gaceta de Madrid 10 de juny 1931.

9 AMTV. 1 novembre 1931. A-54. Alcalde D. Vicente Gómez Mari.

10 AMTV. 31 novembre 1931. A-54.

El 14 d’abril de 1933, en el segon aniversari de

Eren temps difícils, l’atur, la fam, la desnutrició

12 AMTV. A- 55. Sessió 8 juliol 1932.

13 AMTV. A- 55. Acta 15 juliol 1932.

14 AMTV. A- 57. Acta 4 de novembre de 1934. Alcalde D. Baldomero Chofre Fons.

15 AMTV. B-232. Any 1933.

16 Família molt coneguda a Tavernes amb el sobrenom de “Catxò”.

Pavelló de les Colònies Escolars durant la República en la

Semanario VALLDIGNA, núm. 7. 5 d’agost de 1933.

18 AMTV. B- 4. A- 57. Acta sessió 6 abril 1934.

21 AMTV. B- 232. Cuenta de las Colonias Escolares. practicada en 15 de junio de 1934.

En un moment de crisi permanent que fou la IIª

Els documents en els quals ens detallen els

SOL·LICITUDS PER ACUDIR A LES COLÒNIES

2 No Ángel Belenguer Vida C/. Canut 21 Igual

2 No Joaquín Juan Brines Avda. República 87 Major

2 No Juana Rulero Puche Indalecio Prieto, 118 Roser

2 1 casa Manuel Colomar Marcelino Domingo, 185 Sant Roc

2 1 casa Bautista Blasco Ciscar Eduardo Ortega y Gasset, 38 Sant Antoni

25 AMTV. Caixa B-232. 9 de maig de 1935.

27 AMTV. Caixa B-233.

Les colònies celebrades l’estiu de 1935 ja estaven perfec-

D. Vicente Gascón; tesorero: D. Santiago Bononad; administrador: D. Salvador Manclus; vocales:

28 AMTV. Caixa B-232. 19 de juny de 1935.

30 AMTV. Caixa B-232. 24 d’agost de 1935

El 9 de maig de 1936, un poc abans de co-

“ MEMORIA ACERCA DEL RÉGIMEN Y FUNCIONAMIENTO

LOCALIZACIÓN: Esta ciudad goza en su término municipal, a unos 6 kilómetros de distancia, de

VIDA COLONIAL: La vida en la colonia ha de acercarse todo lo posible a la vegetativa: descan-

31 AMTV. Caixa B-232. Memòria 10 de maig de 1936.

CONDICIONES DE LOS COLONOS: Para pertenecer a la Colonia es preciso

DIRECCIÓN Y SERVICIOS: La dirección correrá a cargo de dos Maestros de la

CONCLUSIÓN: Esta ciudad experimenta siempre vivo entusiasmo por la cele-

Tabernes de Valldigna, a 10 de mayo de 1936.

ENCARNA SANSALONI MARTÍ.

Any 1924: “Expediente instruido para la instalación de un electro-motor en el Hospital Munici-

Signatura de Salvador Part

1 AMTV. Lligall B-260

segundo a la tensión de 110 voltios para el alumbrado y 220 para

Arribats fins ací, és hora ja de passar a analitzar quines foren

Aïllador de porcellana per a cable

La disputa entre els abonats i la

La contestació de l’Ajuntament, presidit per