Tema 1 Introducció:

XARXES
Que hi ha a les xarxes:
Està compasada de dipsosituis (fisics i logics [protocols])
Pasa a trabes de uns recursos físics [medi] i lògics [canals]
La informació que passen és de continguts audio-visuals.

Tipus de xarxes:
• De computdaors (unió entre PC’s), (XDSI, Internet, Telefonia 3G, LAN/PAN)
• De Comunicació (telefons per exemple) (XDSI, Telefonia 2G/3G, VoIP,…)
• De difusió. (TV DVB, IPTV, radio….)

Tipus de Xarxes (connexió)

• Punt a punt(XTC, RDSI) -> restricció a dos participants, Típic telefons.
• Client-servidor (Internet, LAN, …) -> Diferents rols, centralització, poc robust
• Cel·lulars (GSM, GPRS, UMTS) -> ES basa en diferents cel·les (telef. Mobil)
• Difusió (TDT, TV satelit, Tv cable, …) -> Broadcasting, de TV, radio…
• P2P -> Xarxes entre iguals, tothom es servidor i client alhora, es robusta i cuanta més
gent millor funciona el rendiment. Però no te QoS ni control, el cost l’ha de pagar
l’usuari.

Tipus de Xarxes (Cobertura)

• PAN (bluetooth)
• LAN
• MAN
• WAN1
o XDSI
o INTERNET
o TELEFONIA MOBIL
o TDT

Sovint les xarxes aporten serveis que poden ser:

• Serveis Portadors: (Serveis que mouen dades) [Communtació de paquests,
commutació de circuits, Transmissió d’àudio/vídeo per cicuits dedicats.]
• Serveis Finals: (La funció principal d’un servei) [Telefonia Bàsica, Telefonia móvil
vieotelefonia]
• Serveis de valor afegit: (serveis complemantaris al final) [Bases de dades, missatgeria
de veu, correu electronic, sms, mms]
• Serveis de difusió: (Serveis basants en difusió (Broadcasting) ) [TDT, TV per cable,
Radio digital]

Que envolta les comunicacions àudiovisuals?:

• Ha creat nous models de negoci: PPV, VoD, SMS, MMS, localitzacio, PUSH,…
• Els entorns reguladors:
1
Més explicada al final.
 o ITU: És una agencia de la ONU, que intenta elaborar normes mundials. Dins
de la ITU hi ha “subagencies” especialitzades, al les comunicacions
audiosvisuals afecten: ITU-T, ITU-R, ITU-D
o ETSI: És una agencia Europea, que també crea estandars.
o Lleis comunitaries, s’han decratat algunes normes desicions i directives sobre
les telecomunicacions a Europa.
o Lleis españoles: degut a la lliberalització de les telecom. (1997) es van haver
de decretar lleis de dret en les telecomunicacions en tots els nous camps que
han anat sortint.
Avui en dia hi ha moltes xarxes diferents (mobil, video trucades entre telefons. Intrenet,
televisió, etc…) la idea es que futurament tots els nivells de xarxes s’uneixin deixant només
com a individual la aplicació:

Xarxes inteligents son xarxes que intenten ser d’aquets tipus, que donen valors afegits i estan
sobre el nivell troncal.

Qualitat de Servei QoS:

Determina si es pot oferir un servei amb garanties, ja que les xarxes tenen retards, paquests
desordenats, paquests perduts….

Paràmeteres per definir-la:

• Latència: Temps de retard en una transmisió.
• “jitter”: paquests desordenats per retard variable.
• Velocitat de transferencia de dades (thorughput)
• Taxa d’error. % de paquests erronis.

SEgons el tipus de servei la QoS ha de ser diferent:

• Streaming multimedia - Throuhtput garantit
• Telefonia IP – importancia amb el delay i els jitters.
• Etc….

Formes de aconseguir-lo:
• Posar els recursos suficents per garantir la QoS amb un cert marge (car, no agil)
 • Establimen de reserves (fa que certs usuaris no pugin usar) té dues varaints:
o Integrated Services (IntServ): Especifica un QoS garantit en la que cada router
i sistema te la seva pròpia garantia. Permet garantir microfluxes.
o Differentiates Services(DiffServ): Te un trafics generals en certs nivells
garantits (a dins pot haver moltissims trafics diferents)

NGN Newgeneration Networks2

Es el nou model que està sortint, es carecteritza per harmonitzar totes les xarxes dins el el
protocol IP, basat en paquets permet rebre serveis a qualsevol localització. Es separen les
capes de transport i de servei. Permet clasificar la informació segons el tipus poden oferir
diferents tipus de QoS.

IMS IP Multimedia Subsystem3

Es un tipus de arquitectura Open-system que forma part de les NGN que suporta IP de punta a
punta, malgrat utilitzar tecnlogies d’aces amb fil(evoloció CDMA) i sense fil(evolució
GSM).
El IMS estan dedicats al control i a la integració de serveis, per exemple permet fer
connexions p2p a temps real de video i veu, permet escalar els serveis comuns, …
IMS esta formada pels protocols IETF
IMS permet mesclar diferents tiupus de trafic multimedia

Protocols de IMS:
• SIP[Session Initiation Protocol]: Permet, iniciar, modificar, i acbar, sesions de
intercanvi de dades(Internet, telefonia, distr. Multimedia, conferencies multimedia..)
entre un o més partipants.

2
Ha estat promocionada per la ITU i l’ETSI.
3
Ha estat promocionada per la 3GPP (la unió de ETSI + japó + china + america del nord + corea del sud) per
colaborar en els estandards de 3G.
 • SDP[Service Discovery Protocol]: Permet detectar els dispositiu i serveis sobre
aquesta xarxa.
• COPS [Common Open Policy Servie]: Suporta policy control sobre el QoS (s’ho ha
copiat literal de wikipedia)
• Diameter: Protocol AAA, local i roaming.

WAN4
o XDSI
És la xarxa telefonica digital, es basa en comutació de circuits (no paquets),
malgarat que moltes conexions viatgen en una sola linia. S’usa tan per veu com
per dades,..
Les implamantacions son varies pero sempre disitinguim entre Canals
B(Bearer) on es transporten dades i els Canals D(Delta) on viatge la
senyalització i el control.

XDSI te una QoS assegurada(commutació circuits) i un establiment de

connexió rapid. Pero te un cost elevat, ample de banda limitat i un poc
aprofitament dels recursos (commutació circuits)
o INTERNET
Es un conjut de xarxes mundials que usen diferents medis. Va per commutació
de paquets i protocol TCP/IP. Te aplicacións audiovisuals com la
videconferencies, la VoIP, streaming, …
Malgrat això hi ha coses a millorar, com que s’han de augmentar les ip’s IPv6
(pasa de 4bytes per IP a 16bytes per IP), hi ha masses protocols no
compatibles, a més no es exessivament segur, i sovint hi ha problemes amb la
QoS.

o TELEFONIA MOBIL
Apertat a ser augmentat en un altre tema:
Preparat per ser comunicacions multimedia: musica, video,jocs,video, MMS,…
Te un ample de banda limitat però un QoS assegurat, es força mes cara de
utilitzar, i preparada per dispositius petits. Permet els canvis a nivell nacional.

o DIFUSIÓ
ƒ Sistemes de TV digital (DVB5, ATSC, ISDB)
Pot treballar sobre diferents modes (explicats a continuació) i
diferents tipus de qualitats.
Permet, mijançant STB6, Interactivitats tals com jocs, votacions,
emails, sms, telecompra... te varis protocols midelware7: MHP,
4
Augment del tema del principi.
5
DVB significa Digital Video Broadcasting. Es l’estàndars europeu, els altres estandards són ISDB(Japó) i
ATSC(america)
 GEM, OpenTV,... Això futarament permetrà personalització de
continguts, educació,informació extra, compra electrònica, ...
Una altre cosa que permet el DVB es l’accés condicional,
s’aconsegueix amb una mescla de codificació i xifrat, es until per
casos com el PPV el control paternal, i restringir a àrees
geografiques.
Permet forces models de negoci: Subscripcions, PPV’s, ...

o TDT
Utilitza la mateija infrastucutra que la TV analgocia
necessita STB, permet entre 3 i 5 emisions per cada canal
UHF. i te qualitat DVD, deixen de haver canals de guarda.
Totes aquestes millores han fer que la major part de països
decideixin apagar la TV analògica.

o TV per cable
Permet grans velocitats ja que va amb fibra optica, HFC,
i enllaços de microones i codificació digital. Això permet
agrupar serveis (telefonia, internet, televisió,...).

o TV per satèl·lit
La difusió es fa via satel·lits, facilitant per donar grans
cobertures, i te molts sistemes de acces condicional, te
tres models:
o Recepció directa de la audiencia
o Recepció per cadenes de TV local.
o Recepció per capçaleres, i difusió per cable.

També permet internet:

o Mobile Digital TV.

Es una difusió via Xarxes mobils, i va amb dispositius
portàtils, hi ha molts estàndards diferents.

ƒ Comunicacions audiovisuals punt a punt: videoconferencies (fora

difusió)
ES una tecnologia que pràcticament no te precedents, com a
molt els Circuits tancats de TV, o XTC. Totes necessiten una
entrada i una sortida de vídeo i de àudio i també una
transferència de dades. Es poden basar en equips afegits a un PC
o equis dedicats només a les conferencies. Actualment hi ha

6
STB es “set-top box” que vindria ser “caixa de sobre la tele”
7
Es una extrañilla mescla de software + defeinció de recepció de de dades + sistema operatiu. (es un entremig
enre software i hardware)
 varies tecnologies, i protocols, que estandarditzen aquests
procés:
o MCU(Multipoint control unit): Premet videoconferencies
multiples.
o XDSI, usa la xarxa cel·lular per fer trucades de video, força
cost
o IP, transmisió sobre internet, abaratiment dels costos.
o XTC, TRansmisió sobre Xarxa analògica.
o 3G, Sobre xarxes de mobils de 3a generació.
o SIP: protocol de iniciació,modificació,finalització de sesions.
o H.350: es un estàndard com va la conferencia multimèdia,
procura ser més segur, i suporta varis tipus de protols a
sobre.

ƒ Sistemes audiovisuals en xarxa: webcats, video-telefonia IP.

TV transmesa a traves de IP. Es veu amb Pc o amb STB, i
s’envia mitjançant MPEG-2 o MPEG-4. Hi ha dues versions:
Live TV [IP-Multicast] , VoD(video on Demand) [RTSP].