TEST de mig quadrimestre– Telecomunicacions Imatge i So EUETIT

Tema: Variables Aleatòries i Processos, Comunicacions Banda Base i Pas Banda.

Comunicacions Analògiques i Digitals
COGNOMS (en majúscules i clar): …………………………………………......
NOM (en majúscules i clar): ……………………………………………………………

Marqui amb un cercle la resposta correcta.

Les respostes errònies descompten 1/3.
Quan entregui l’enunciat, acompanyi’l amb els fulls on ha realitzat els càlculs. Recordi’s de posar el nom
també en aquests fulls !!.

Es proporcionen les següents funcions de densitat de probabilitat d’una variable aleatòria:

pC(c)
β
pA(a) pB(b)
α
γ
a b c
2 2 −1 1
Figura 1

P) Si les variables aleatòries A i B són independents, podem afirmar sempre que:

b) A i B són incorrelades. a) E{AB} = E{A}E{B}

c) E{A} = 0 i E{B} = 0. d) Cap de les anteriors.

P) Si totes les variables de la figura 1 són independents entre sí, podem afirmar que:

a) E{A} = E{B} = 1. c) E{C} = 0.

b) E{B + C} = 1. d) E{AC} = 0.

P) Per la variable A de la figura 1, podem afirmar que:

a) E{A2} = 2 c) E{A2} = 1
b) E{A2} = 0 d) Cap de les anteriors.

P) Per la variable A de la figura 1 podem afirmar que:

a) E{cos(2πA)} = 1 c) E{cos(2πA)} = 0
b) E{cos(2πA)} = −1 d) E{cos(2πA)} = ½

P) Ens definim el senyal aleatori x(t) = Acos(2πF1t) + Bcos(2πF2t), amb A i B variables aleatòries
independents, de potència unitària i de mitja zero. Podem afirmar que,

a) el senyal x(t) és estacionari b) el senyal x(t) és cicloestacionari.

c) el senyal x(t) és estacionari i de potència instantània periòdica en el temps.
d) E{x(0)} = 1.

P) Definim el senyal aleatori x(t) = A t + B, on A i B són variables aleatòries independents, de

potència unitària i de mitja zero. Podem afirmar que,

a) el senyal x(t) és estacionari

b) el senyal x(t) és ciclo-estacionari.
c) el senyal x(t) no és ni estacionari ni ciclo-estacionari
d) el senyal x(t) és ergòdic.
P) Definim el senyal aleatori x(t) = cos(2πF0t + θ), on F0 és constant i θ és una variable aleatòria de
distribució uniforme en [0,2π). Podem afirmar que,

a) el senyal x(t) és ciclo-estacionari b) el senyal x(t) és estacionari.

c) el senyal x(t) no és estacionari d) E{x(t)} varia periòdicament.

P) Definim el senyal aleatori x(t) = Acos(2πF0t), on A és una variable aleatòria de distribució

uniforme en l’interval [0,1]. Podem afirmar que,

a) el senyal x(t) és ciclo-estacionari b) la potència promig temporal és 1.

c) el senyal té mitja zero: E{x(t)}=0 d) el senyal x(t) és estacionari.

P) Definim el senyal aleatori x(t) = A+B, on A i B són variable aleatòries independents, de

distribució uniforme en [−1,+1]. Podem afirmar que,

a) el senyal té mitja 1. b) el senyal és ergòdic però no estacionari.

c) el senyal és estacionari d) cap de les anteriors.

P) Definim el senyal aleatori x(t) = A+2B, on A i B són variable aleatòries independents, de

distribució uniforme en [0,1]. Podem afirmar que,

a) la potència instantània és 1 c) la potència instantània és 5/3

b) la potència instantània és 8/3 d) la potència instantània és 3.

P) Definim el senyal aleatori x(t ) = A cos(2πf C t + θ ) on A és una variable aleatòria Gaussiana de

potència σ A i θ és una variable de funció de densitat de probabilitat uniforme en [0,2π]. Podem
2

afirmar que,

a) x(t) no pot ser estacionari de segon ordre. b) rxx (t;τ ) = σ A2 cos(2πf Cτ )

c) rxx (t ;τ ) = 12 σ A2 cos(2πf Cτ ) d) rxx (t ;τ ) = 12 σ A2

P) Un senyal té funció d’autocorrelació rxx (t ;τ ) = cos(2πf Cτ ) . Podem afirmar que el seu

espectre de densitat de potència ve expressat per,

S xx ( f ) = δ ( f − f c ) + δ ( f + f c )
1 1
a)
2 2
b) no té espectre de densitat de potència perquè és ciclo-estacionari.

S xx ( f ) = δ ( f − f c ) + δ ( f + f c )
1 1
c)
4 4
S xx ( f ) = Π ( f / f C )
1
d)
2
1
P) Un senyal aleatori té un espectre de densitat de potència S xx ( f ) = δ ( f ) + Π ( f ) . Podem
2
afirmar que,

a) té potència 1 b) té potència 1/2

c) té potència 3/2 d) té potència 5/2
Es proporciona el següent sistema de comunicacions banda base,

z(t)
H(f) d(t)
x(t)
n(t)
Figura 2

P) El senyal x(t) té un espectre de densitat de potència Sxx(f) contingut en la banda [−BX, BX]. El
soroll n(t) és blanc de densitat espectral de potència N0/2. Si és pretén maximitzar la relació SNR
sense distorsionar el senyal x(t) a la sortida del filtre H(f), quin és el filtre més adequat ?,

a) H(f) de resposta uniforme en [−BH, BH] i BH superior a BX.

b) H(f) de resposta uniforme en [−BH, BH] i BH inferior a BX.
c) H(f) de resposta uniforme en [−BH, BH] i BH igual a BX.
d) H(f) de resposta no necessàriament uniforme en la banda de x(t).

P) Segons la figura 2, per un filtre H(f) de resposta uniforme en [−BH, BH], la potència de soroll a la
seva sortida, en presència de soroll n(t) blanc de densitat espectral de potència N0/2 a l’entrada i
de senyal útil x(t) en la banda [−BX, BX], ve donada per,

a) σ η2 = N 0 BH b) σ η2 = 2 N 0 BH
c) σ η2 = N 0 BH / 2 d) σ η2 = N 0 B X

Es modifica l’esquema de la figura 2 segons un esquema basat en filtres terminals òptims (FTO),

x (t) z(t)
HT(f) HR(f) d(t)
xT(t)
n(t)
Figura 3

P) Per un senyal S xx ( f ) = N X Π ( f (2 Bx )) i un soroll S xx ( f ) = N 0 a + f , determini ( 2 2

)
segons el criteri de notació vist a les classes de teoria quin és el filtre de transmissió que
maximitza la relació senyal a soroll per unitat de Watt transmesa, en el punt de detecció.
Suposant que el de recepció també és el seu corresponent FTO, i que les següents opcions
especifiquen únicament la resposta en la banda útil del senyal x(t).

a) ( (
HT ( f ) = k N0 N X a 2 + f 2
2
))
b) HT ( f ) = k
2
(a + f ) (N N )
2 2
0 X

HT ( f ) = k N N (a + f )
2 2 2
c) 0 X d) Cap de les anteriors.

P) Per un senyal S xx ( f ) = N X Π ( f (2 Bx )) i un soroll S xx ( f ) = N 0 a + f , determini ( 2 2

)
segons el criteri de notació vist a les classes de teoria quin és el filtre de recepció que maximitza
la relació senyal a soroll per unitat de Watt transmesa, en el punt de detecció. Suposant que el de
transmissió també és el seu corresponent FTO, i que les següents opcions especifiquen
únicament la resposta en la banda útil del senyal x(t).
 a) ( (
H R ( f ) = k N0 N X a2 + f 2
2
))
HR( f ) = k N (a + f ) N
2 2 2
b) X 0

HR( f ) = k N N (a + f )
2 2 2
c) 0 X
d) Cap de les anteriors.

S xx ( f ) = N X Π ( f (2 Bx )) i un soroll S nn ( f ) = N 0 e
− f BX
P) Per un senyal , determini quin
és el factor γ ( relació senyal a soroll en detecció per unitat de Watt transmesa) que podem
obtenir amb FTO.

1 1 1 1
γ = ⋅ γ= ⋅
( )
a) b)
N 0 Bx 8 1 − 1 e 2
N 0 Bx 8(1 − 1 e )2
1 1 1 1
γ= ⋅ γ= ⋅
( )
c) d)
N 0 Bx 4 1 − 1 e 2
N 0 Bx 4(1 − 1 e )2

P) Pels filtres terminals òptims podem afirmar que,

a) la resposta en fase dels filtres de transmissió i recepció és irrelevant per recuperar el senyal
d’informació sense distorsió.
b) La resposta en fase dels filtres de transmissió i recepció és irrelevant pel que fa al còmput de
les relacions senyal a soroll.
c) Els filtres terminals òptims sempre permeten recuperar el senyal original sense distorsió,
independentment de quina sigui la resposta HC(f) del canal i de quin sigui l’espectre de
densitat de potència Sxx(f) i Snn(f) dels senyal d’informació i soroll.
d) Si el canal de comunicacions és ideal: HC(f) = 1 i Snn(f) uniforme, el filtre terminal òptim en
transmissió no té mai una resposta uniforme en la banda [−Bx,+Bx] del senyal d’informació.

P) Determini quina de les següents definicions d’un senyal de comunicacions pas banda a la
freqüencia portadora fC a partir de les seves components en fase i quadratura, xI(t) i xQ(t),
respectivament, és idèntica a la definició estàndar que hem vist a classe de teoria,

a) xT (t ) = x I (t ) cos(2πf C t + θ ) − xQ (t ) sin (2πf C t + θ ) per qualsevol θ.

b) xT (t ) = x I (t ) cos(2πf C t ) + xQ (t ) sin (2πf C t + π )
c) xT (t ) = x I (t ) cos(2πf C t ) − xQ (t ) sin (2πf C t + π )
d) xT (t ) = x I (t ) cos(2πf C t ) − xQ (t ) sin (2πf C t + π / 2 )

P) Determini quina de les següents identitats trigonomètriques és falsa,

a) cos(a + b) = cos(a ) cos(b) − sin(a ) sin(b)

b) sin(a + b) = sin(a ) cos(b) + cos(a ) sin(b)
c) sin(2a) = 12 − 12 cos(2a )
d) cos(2a ) = 2 cos(a ) sin(a )

Considerem el sistema de comunicacions pas banda de la figura:

 xT(t)
y(t) z(t) q(t)
HR(f) H (f) d(t)
x(t)
n(t)

− sin (2πf ct ) − sin (2πf ct )

Figura 4

P) En el sistema de la figura 4, considerem S xx ( f ) = 12 N X Π ( f (2 Bx )) , S nn ( f ) = N 0 2 ,

H R ( f ) = Π (( f − f c ) (2 Bx )) + Π(( f + f c ) (2 Bx )) i H ( f ) = Π( f (2 Bx )) La relació
SNR en el punt de detecció, ve donada per,

a) SNRD = N X N 0 b) SNRD = 2 N X N 0
c) SNRD = N X (4N 0 ) d) SNRD = N X (2N 0 )

P) En el sistema de la figura 4, considerem S xx ( f ) = 12 N X Π ( f (2 Bx )) , S nn ( f ) = N 0 2 ,

H R ( f ) = Π (( f − f c ) (2 Bx )) + Π(( f + f c ) (2 Bx )) i H ( f ) = Π( f (2 Bx )) . La relació
SNR en el punt de recepció ve donada per,

a) SNRR = N X N 0 b) SNRR = 2 N X N 0
c) SNRR = N X (2N 0 ) d) SNRR = N X (4N 0 )

P) En el sistema de la figura 4, considerem S xx ( f ) = 12 N X Π ( f (2 Bx )) . Podem afirmar que la

potència en transmissió ve donada per,

a) σ T2 = 12 N x Bx b) σ T2 = N x Bx
c) σ T2 = 2 N x Bx d) cap de les anteriors.

P) Un senyal pas banda x(t) a la freqüència fC té un equivalent pas baix bx (t ) = A cos(2πFm t ) .

Aquest senyal passa a través d’un filtre pas banda la resposta impulsional h(t) del qual té un
sin (πBh f )
equivalent pas baix bh (t ) = C ⋅ (definit a la mateixa fC). Quin dels següents senyals
πBh f
és l’equivalent pas baix del senyal de sortida del filtre ?,

cos(2πFm t ) , Bh > Fm b y (t ) = AC cos(2πFm t ) , Bh > Fm

AC
a) b y (t ) = b)
Bh

cos(2πFm t ) , Bh > Fm
AC
c) b y (t ) = d) b y (t ) = AC cos(2πFm t ) , B h > Fm
2 2 Bh

P) En el sistema de comunicacions de la figura 4, el soroll de canal n(t) (nC(t) a les classes de teoria)
té una densitat espectral de potència uniforme N0/2, si
f
HR( f ) = ⋅ [Π (( f − f c ) (2 Bx )) + Π (( f + f c ) (2 Bx ))] i H ( f ) = Π ( f (2 Bx )) , la
fC
potència total de soroll en el punt de detecció ve donada per,

a) N D = 2 N 0 Bx b) N D = N 0 Bx
c) N D = 12 N 0 Bx d) N D = 14 N 0 Bx
P) Si el sistema de la figura 4 utilitzés cos(2πf C t ) enlloc de − sin (2πf C t ) com a senyal portador,
podem afirmar que:

a) alguna o més de les potències de soroll calculades serien diferents.

b) donat HR(f) uniforme en la seva banda de pas (idèntic en tots dos casos), caldria
modificar el filtre de detecció H(f) per poder recuperar el senyal útil sense distorsió
(admetent un escalat i/o un retard) .
c) alguna o més de les potències calculades (promig temporal corresponent al senyal
útil) serien diferents.
d) Alguna o més de les potències instantànies calculades (corresponents al senyal útil)
serien diferents.