Curs de

LLENGUA
CATALANA
Nivell
C
BIBLIOTECA DE CATALUNYA - DADES CIP
Avs legal
Aquesta obra est subjecta a una llicncia Reconeixement 2.5 de Creative Commons. Sen permet la reproducci,
la distribuci, la comunicaci pblica i la transformaci per generar una obra derivada, sense cap restricci sempre que
sen citi el titular dels drets (Generalitat de Catalunya. Departament de Justcia). La llicncia completa es pot consultar
a http://creativecommons.org/licenses/by/2.5/es/legalcode.ca.
Generalitat de Catalunya
Departament de Justcia
www.gencat.cat/justicia
Primera edici: novembre de 2008
Dipsit legal: B-53.838-2008
Creaci grca i impressi: Novatesa Grques, SL
La versi electrnica daquest document s accessible a
www.gencat.cat/justicia/departament/publicacions
Curs de llengua catalana. Nivell C
Bibliograa
I. Catalunya. Departament de Justcia
1. Catal Gramtica Ensenyament
804.99-5
NDEX
ORTOGRAFIA ............................................................................................................. 7
La sllaba ...................................................................................................................... 8
A/E tones ................................................................................................................... 11
O/U tones ................................................................................................................... 15
Laccentuaci ............................................................................................................. 19
La diresi ....................................................................................................................... 24
B/V ................................................................................................................................... 28
Les oclusives ................................................................................................................ 31
S sorda i S sonora ....................................................................................................... 35
G/J (TG/TJ), IG/TX, X/IX ........................................................................................... 39
M (MPC, MPT), N ......................................................................................................... 42
R/RR ................................................................................................................................ 44
L/LL/LL .......................................................................................................................... 47
H ...................................................................................................................................... 50
MORFOSINTAXI ........................................................................................................ 53
Loraci .......................................................................................................................... 54
Els determinants i els quanticadors ................................................................ 59
El substantiu i ladjectiu. Gnere i nombre ...................................................... 71
El verb ............................................................................................................................ 82
Les funcions sintctiques ...................................................................................... 102
Els pronoms febles ................................................................................................... 110
Els pronoms relatius ................................................................................................ 123
Les preposicions ....................................................................................................... 133
Les conjuncions ......................................................................................................... 144
Els adverbis ................................................................................................................. 152
LXIC ............................................................................................................................. 159
Derivaci ....................................................................................................................... 160
Mots compostos ....................................................................................................... 170
Sinonmia i antonmia .............................................................................................. 174
Polismia i homonmia ............................................................................................ 177
Locucions i frases fetes ........................................................................................... 179
Barbarismes ................................................................................................................ 184
Problemes lxics ....................................................................................................... 190

EXPRESSI ESCRITA ............................................................................................... 197
Introducci .................................................................................................................. 198
La puntuaci ............................................................................................................... 202
Els connectors ............................................................................................................. 205
La descripci ............................................................................................................... 209
El resum ........................................................................................................................ 210
La narraci .................................................................................................................. 212
La carta personal ....................................................................................................... 213
La carta formal ............................................................................................................ 217
El text argumentatiu ................................................................................................ 222
El text instructiu ......................................................................................................... 224
EXPRESSI ORAL ..................................................................................................... 227
MODELS DEXAMEN ............................................................................................... 231
CLAU DELS EXERCICIS ........................................................................................... 245
BIBLIOGRAFIA ........................................................................................................... 305
Ortograa
8 Ortograa
LA SLLABA
Entenem per sllaba un grup de sons que emetem dun sol cop de veu.
Els diftongs
Un diftong s la reuni en una mateixa sllaba duna vocal i duna i o una u.
Creixents ua, e, i, uo darrere de g o q
gua: a-guan-tar qua: qua-li-tat
ge: ai-ge-ra qe: de-lin-qent
gi: pin-g qi: a-qi-cul-tu-ra
guo: pa-rai-guot quo: quo-ti-di-
Decreixents
Quan la i i la u estan situades al darrere duna altra
vocal
ai: ai-re au: pa-lau
ei: fei-na eu: creu-re
oi: noi iu: viu-re
ui: cui-na ou: mou-re
Remarques
a) Els diftongs ii i uu, tot i que tericament possibles, sn rars en la nostra llengua.
b) Quan tenim dues vocals contiges en sllabes diferents diem que estem en presncia dun hiat o hiatus,
no dun diftong.
Eu-l-li-a, Jo-an, u-ni-, cu-a, te-a-tre
c) En els diftongs decreixents la primera lletra funciona com una vocal i la segona, com una semivocal. En
aquestes combinacions la semivocal mai no s tnica, altrament no hi hauria diftong, sin hiat. En moltes
paraules que porten diresi aquest smbol indica la presncia dun hiat on hi podria haver un diftong
decreixent.
a-gra-ir, tra-du-int, trans-e-nt, ra-m, ve-
d) Tingueu en compte com separem les combinacions segents que molts manuals inclouen en els diftongs
creixents:
i + vocal a inici de mot io-gurt, io-de, hie-na, iu-gos-lau, iot
vocal + i /u + vocal
no-ia, La-ia, fe-ia, d-iem, d-iem
cre-uar, be-uen, ni-ua-da, mo-uen
Els triftongs
Sn el resultat de la combinaci, en una mateixa sllaba, dun diftong creixent i un de decreixent.
Al-guai-re, Pa-ra-guai, guai-tar, f-ieu, d-ieu, cre-ueu
Tema 1
9
Tema 1 LA SLLABA
Ortograa
La separaci de sllabes a efectes ortogrcs
a) Els dgrafs
Dgrafs que no podem separar
gu a-con-se-guir ny pi-nya
qu ro-ques ig re-buig
ll ca-va-ller
Dgrafs que hem de separar
rr car-ro ss tas-sa
sc as-cen-sor ll til-la
tx cot-xe tj nat-ja
tg fet-ge tz set-ze
ix cai-xa
b) En els mots compostos hem de destriar quins sn els elements que els integren.
in-ter-ur-b, trans-at-ln-tic, mal-a-gra-t, in-hu-m, al-ho-ra, cel-o-bert
c) A nal o a inici de ratlla no podem deixar mai una lletra tota sola. Per tant, s incorrecte fer les segents
separacions:
farmci-a, d-altres, l-oli, a-nell, o-bligaci
Sllaba tnica i sllaba tona
La sllaba tnica s la que es pronuncia en un to de veu superior a la resta de sllabes. Segons la posici
daquesta sllaba, els mots es divideixen en aguts, plans i esdrixols.
Mots aguts La sllaba tnica s lltima.
cam, alg, paper, dolent, paret, parlarem, far, ro,
dem, partit
Mots plans La sllaba tnica s la penltima.
crvol, pinta, jutge, pilota, tilla, prssec, platja,
beina
Mots esdrixols La sllaba tnica s lantepenltima.
rdio, autntica, Dnia, fsica, histria, frmula,
rsula
uEXERCICIS
1. Separeu les sllabes daquestes paraules i classiqueu-les segons si tenen diftong creixent, decreixent o
hiat.
caure, interlocutria, eina, treure, condici, guineana, quatre, boina, freqent, ping, fruita, sentien, aguantar,
continuar, quota, ciutat, crueltat, antiquari, cloure, cuota, guapa
diftong creixent diftong decreixent hiat
10
Tema 1 LA SLLABA
Ortograa
2. Separeu les sllabes de les paraules segents i digueu quantes sllabes t cadascuna.
Ex.: adhesi
ad-he-si- 4
desinhibici interacci
guaitssim atribuir
mouen tradua
reimpressi possessiu
joieria interactuar
clossa borratxera
guaitar guant
delinqncia juliol
trieu bellugueig
illusi Eullia
digussiu sapigueu
cacauet policac
vena anveu
Maria vosaltres
besvia iaia
llenyataire produir
engreixar aleatria
3. Torneu a escriure aquestes poblacions dels Pasos Catalans amb les sllabes separades. Tingueu en
compte que teniu un requadre per a cada sllaba.

Aiguamrcia Duesaiges
Alguaire Maials
Guadassuar Arbcies
Carcaixent Enveig
Borriana Eivissa
Pals Mollerussa
Riudecanyes Dnia
4. Classiqueu, com en lexemple, les paraules de ms duna sllaba daquesta cita segons si sn agudes,
planes o esdrixoles. Escriviu-les amb les sllabes separades.
Al cementiri dels mots en jauen molts de benemrits. Per tamb nhi ha de morts assassinats i de sucides. En
aquest cementiri, tanmateix, creuen en el miracle de la resurrecci dels morts i la reencarnaci.
Stanislaw Jerzy Lec (1909-1966), escriptor polons
Agudes:
Planes: ce-men-ti-ri
Esdrixoles:
11 Ortograa
Tema 2
A/E TONES
Anomenem vocal neutra el so voclic del catal oriental que correspon a les vocals a/e en posici tona i
que de vegades sescriu amb a i daltres amb e, per que fonticament s un so entremig que representem
amb el smbol [].
A/E tones en lacabament de substantius i adjectius
En general, els mots masculins acaben en -e i els femenins acaben en -a.
alcalde, poble, Pere, viatge porta, taula, Maria, platja
directe, tendre, esquerre, ample directa, tendra, esquerra, ampla
Aquests acabaments coincideixen amb els acabaments en castell, per no sempre s aix.
el pobre, la pobra el pediatre, la pediatra el psiquiatre, la psiquiatra
la pesta, la tarda, la plancia, lorgue, lEsteve
la ema, la ena, la ela, la essa, la erra (els noms de lletra)
Daltra banda, hi ha alguns mots que no segueixen la regla general i que, per tant, sn excepci a la norma.
s a dir: masculins que acaben en -a i femenins que acaben en -e.
Masculins
que acaben
en -a
Les terminacions
-arca: monarca, patriarca
-cida: homicida, insecticida
-ista: artista, ciclista
-ma: diploma, cisma
-grama: programa, diagrama
-ta: pirata, demcrata
Substantius masculins
que provenen de
femenins
el defensa, el gurdia, el paleta, el policia, el terra, el guarda-roba, el
paraigua, el picaporta
Altres
dia, gorilla, ioga, mapa, papa, pria, el tequila, el titella, antpoda (masc.
i fem.), gemetra (masc. i fem.), trnsfuga (masc. i fem.), agrcola (masc.
i fem.), belga (masc. i fem.)
Femenins
que acaben
en -e
Els femenins segents
febre, aire, llebre, mare, torre, Carme, Irene, Clotilde, Matilde, verge,
gape, barbrie, base, calvcie, classe, faringe, fase, higiene, superfcie,
espcie, srie
Les terminacions
-aire: cantaire, xerraire
-ble: comptable, feble
-me: enorme, inerme
-ne: indemne, solemne
-re: acre, alegre
Altres jove, ferotge, mltiple, rude, salvatge, tnue, verge, ximple
Tots els substantius i adjectius, encara que en singular acabin en -a, fan el plural en -es.
Recordeu que la formaci de plural comporta els canvis ortogrcs segents:
ca > ques: vaca > vaques ja > ges: esponja > esponges
a > ces: plaa > places ga > gues: mnega > mnegues
qua > qes: Pasqua > Pasqes gua > ges: aigua > aiges
12
Tema 2
Ortograa
A/E TONES
A/E tones en lacabament de verbs
Si la vocal neutra s lltima lletra, hi escrivim -a; si la vocal neutra s la penltima lletra, hi escrivim -e.
venia, anava, canta, deia venien, anaves, cantes, dieu
Hi ha, per, algunes formes de verb que acaben en -e.
Els innitius dels verbs de la 2a conjugaci: veure, prendre, riure, caure
Les formes: corre, vine, obre, omple
A/E tones en larrel dels mots
Com podem saber quina lletra cal escriure? Exemples
Substantius
i adjectius
Buscar el primitiu de la paraula o una paraula de la famlia
on aquest so aparegui en posici tnica, s a dir, accentuat
(grcament o no).
taula > taulada
teula > teulada
blau > blavs
negre > negrs
Verbs Buscar la 3a persona del singular del present dindicatiu.
parla > parlar
queda > quedar
Els verbs segents, per, tenen doble arrel. Cal escriure la vocal que pronunciem en posici tnica, i a, en
posici tona.
jeure (jaure) jec (jac), jeguis (jaguis), jaiem, jaureu, jaient, jagut
nixer (nixer) neixi (naixi), neix (naix), naixia, naixessis, naixent, nascut
treure (traure) treus (traus), treuen (trauen), traurs, traguem, traient, tret
En canvi, els verbs segents presenten alternances de a/e en el radical, per les formes tones sempre
sescriuen amb a.
saber s, sabs
caure quiem, cauran
fer fent, faria
haver hem, hagut
Recordeu que els mots segents sovint sescriuen malament per inuncia del castell.
Catal amb e / castell amb a
albercoc alcsser almogver ametista nec
assemblea cnem canems Caterina eben
efeminat emparar Empord Empries enyorar
esprrec estella estendard Esteve gelea
javelina Lltzer malenconia mrfega meravella
monestir orfe orgue polseguera punxegut
rfega rapsode rave resplendir sergent
set sometent tlem tvec temptejar
trfec treball verns Xquer
13
Tema 2
Ortograa
A/E TONES
Catal amb a / castell amb e
afaitar ambaixada arravatar assass avaluar
avantatge avaria davall davant darrere
latrina maragda quarantena ramat rancor
sanefa sarbatana Sardenya
uEXERCICIS
1. Completeu els substantius segents amb a/e. Tingueu en compte que en el primer grup tots sn
masculins, i en el segon, femenins.
psiquiatr... dogm... mestr... ebenist... orf...
periodism... belg... rav... sogr... templ...
tract... vespr... smptom... bisb... pediatr...
palet... deut... comet... titell... pebr...
sri... escombriair... Assumpt... air... pirmid...
rest... sogr... catstrof... tard... llebr...
templ... lleny... ef... pediatr... Carm...
pest... obr... cov... act... xacr...
2. Escriviu el singular (mascul i femen) daquests adjectius.
xerraires: agres: golafres:
terribles: cmodes: cultes:
lliures: dignes: rudes:
joves: liles: agrcoles:
ximples: amples: tendres:
pulcres: alegres: pobres:
febles: rectes: neutres:
3. Completeu la taula segent tal com mostrem en lexemple.
Derivat Primitiu Verb derivat
terreny terra aterrar
t...ulell emb...natge
t...ndresa quar...ntena
recl...maci c...ndrer
abr...ada m...ndrs
bl...vor verm...llor
lam...ntaci f...blesa
14
Tema 2 A/E TONES
Ortograa
4. I ara completeu la taula de verbs segents dacord amb lexemple.
pensar jo penso tu pensaves ell pensar pensant
saber
treure
afaitar
nixer
caure
jeure
5. Completeu aquestes frases amb una de les dues paraules que teniu entre parntesis.
1. Em fa l................ (afecte / efecte) que fa la seva feina amb diligncia.
2. La Mariona ............... (centra / centre) el seu treball de recerca en levoluci de la pagesia.
3. Cal enllestir el .............. (conducta / conducte) de laigua abans de larribada de les pluges.
4. La nau ................ (espacial / especial) es va enlairar amb cinc tripulants europeus.
5. La modista m............... (estranyaria / estrenyeria) el vestit per a la festa si lhi ports avui.
6. Avui es ................ (jutja / jutge) a lAudincia lacusat de lhomicidi de Romeu Guinart.
7. Aquest any no hi haur prou pastures per a tots els ................ (ramats / remats).
8. Al poble on passo lestiu, Gisclareny, hi ................ (regna / regne) la tranquillitat.
9. Avui gaireb cap jove ja no treballa en la ................ (tornaria / torneria).
10. El genet ................ (subjecta / subjecte) el cavall amb fermesa abans de la cursa.
6. Completeu les paraules i torneu-les a escriure al costat del seu sinnim o hipernim.
orgue, ass...ss, jav...lina, pols...guera, l...trina, r...ncor, punx...gut, ...stella, ...valuar, fr...gant, rf...ga, trf...c,
est...ndard, g...lea, m...r...vella, r...spl...ndir, av...ria, mrf...ga, v...rns, av...ntatjs, s...rgent
harmnium: orgue llana: ratxa:
alat: brillar: fusta:
olors: gelatina: puntuar:
agitaci: sac: laca:
militar: vter: desperfecte:
pen: homicida: prots:
polsinera: ressentiment: prodigi:
7. Completeu els buits amb les vocals adients.
1. Tot i el carcter ...f...minat i aquella pell de s...t, destacava entr... la rest... dels ...mbaix...dors en ser un dels
homes ms atractius de l...ss...mblea.
2. La metgessa forens... va examinar la presumpt... homicid... i va recom...nar que rom...ngus aj...guda un
mnim de quar...nta-vuit hores per un problema al pncre...s.
3. La veu del rapsod... ompl... la sala del mon...stir mentr... els tr...balladors que la restaur...n en van d...v...llant
plaques de la t...ulada.
4. Vs tr...ient del cov... els alb...rcocs que shagin fet malb i posals a la caixa del r...c.
5. L...stiu passat vr...m fer un viatg... per S...rdenya, per ...nguany anirem a ...mpri...s, a lAlt ...mpord, perqu
arran del n...ix...ment de la nostr... filla no podem viatjar lluny.
6. Corr... una altr... vegad... cap al celler i digu...s a lEstev... que lampoll... verd... noms sompl... fins a la m...itat.
7. Per veur... si la s...nefa amb forma de ess... ha quedat ben fixada te lhas de mirar pel d...vant i pel d...rrer... .
8. La jutgessa va admetr... el recurs d...mpara interposat i va prendr... la decisi dobrir el procediment un altr... cop.
9. La Cat...rina, pobr..., ...ncar... ...nyora lpoca en qu noms llua m...ragdes i am...tistes.
10. Obr... una llauna desprr...cs perqu f...rem una bona am...nida denciam i nhi posarem.
15 Ortograa
Tema 3
O/U TONES
En catal oriental les o i les u que es troben en posici tona es pronuncien totes dues com una u.
O/U tones en larrel dels mots
Com podem saber quina lletra cal escriure? Exemples
Substantius i
adjectius
Buscar el primitiu de la paraula o una paraula de la famlia
on aquest so aparegui en posici tnica, s a dir, accentuat
(grcament o no).
lluny > llunyania
grumoll > grumolls
Verbs Buscar la 3a persona del singular del present dindicatiu.
ell munta > muntar
ell triomfa > triomfar
Ara b, no sempre que la tnica sescriu amb o o amb u aquesta lletra es conserva en les altres paraules de la
mateixa famlia.
a) En els verbs collir, cosir, escopir, sortir i tossir (i els seus compostos) aquesta vocal sescriu u quan s tnica i
o quan s tona.
collir collem, collir culli, culls
cosir cosssim, cosiries cuso, cusin
escopir escopir, escopia escup, escupis
sortir sortireu, sort surt, surto
tossir tossim, tossissis tusso, tussi
b) En els verbs poder i voler, quan larrel s tnica, escrivim o/u, segons soni; quan larrel s tona escrivim o,
llevat de les formes del present de subjuntiu i de limperatiu, que sescriuen totes amb u.
puc / vull pugui / vulgui
pots / vols puguis / vulguis pugues / vulgues
pot / vol pugui / vulgui pugui / vulgui
podem / volem puguem / vulguem puguem / vulguem
podeu / voleu pugueu / vulgueu pugueu / vulgueu
poden / volen puguin / vulguin puguin / vulguin
c) Els pseudoderivats sn mots cultes derivats directament del llat i no de la paraula catalana evolucionada
del llat. s per aix que no es pot partir del primitiu catal per escriurels correctament.
Primitius Derivats Pseudoderivats
boca boqueta bucal
cnsol consolat consular
corb encorbar curvatura, curvilini
doble doblar duplicar, duplicitat
dol endolcir dulcicar, edulcorar
home homenet hum, humanitat, humanisme
jove jovent, joventut juvenil
moc mocs mucositat, mucosa
mn ______ mundial, mund
nodrir nodriment nutritiu, nutrici
sorgir ressorgir insurgent, insurrecci
ttol titols titular, titulaci
volc volcnic vulcanisme
16 Ortograa
Tema 3 O/U TONES
O/U tones en lacabament dels mots
Substantius i
adjectius
Normalment sha descriure -o: xorio, toro, lloro...
Hi ha alguns cultismes, per, que acaben en -u. Sovint coincideixen amb la terminaci
en castell -uo: individu, vidu, interviu, contigu, mutu...
Verbs
La 1a persona del present dindicatiu acaba en -o: admeto, cabo, comeno, rebo,
veno...
La terminaci del plural de noms i adjectius masculins s sempre -os, tot i que en catal oriental soni -us:
discos, calaixos, braos, pisos, espessos, textos, lletjos, complexos...
Cal no confondre aquests plurals amb mots invariables com: tipus, globus, cactus, sinus, cosinus, cus...
Recordeu que els mots segents sovint sescriuen malament per inuncia del castell!
Catal amb o / castell amb u
aixovar atordir avorrir-se bordell Borriana
botifarra brixola captol cartolina cobrir
colobra complimentar complir cnsol embotir
Empord escapolir-se escodrinyar escopir escrpol
esdrixol fonament furncol governatiu Hongria
Joan joglar joventut mony mostela
nodrir ordir pndol podrir polir
polvoritzar rtol rob ro Romania
rossinyol sofrir sorgir sospirar sostreure
tamboret ttol tomba tonyina Tor
Catal amb u / castell amb o
ateneu bufetada butllet butxaca cacau
correu cuirassa escullera estiu europeu
fetus focus frum harmnium liceu
muntanya muntar mussol Pirineus Pompeu
porus ritu riu srum sinus
subornar sufocar suprbia suportar ttanus
tramuntana trofeu turmell turment vidu
uEXERCICIS
1. Completeu amb o o u aquestes paraules i escriviu una paraula de la mateixa famlia que tingui una o o
una u tniques.
floreta: flor b...ndat: garr...tada:
p...nxegut: f...guera: rej...venir:
j...ventut: f...llejar: f...llia:
f...scor: f...mera: cart...lina:
s...rdesa: d...tzena: j...guina:
p...bresa: s...rtejar: toss...deria:
...llada: f...steria: c...llada:
p...rtalada: p...ruc: pl...mall:
17 Ortograa
Tema 3 O/U TONES
2. Completeu el quadre segons lexemple.
dur duc duies duguem dut
tossir
poder
muntar
sortir
bullir
voler
collir
3. Completeu els pseudoderivats segents i aparelleu-los amb la seva denici.
b...cal Que posseeix un ttol.
cons...lar De tot el mn.
d...plicar Relatiu o pertanyent a un cnsol, als cnsols.
n...trici Conjunt de les manifestacions volcniques.
v...lcanisme Que segueix una lnia corba.
c...rvilini Fer dol.
tit...lar Fer doble, multiplicar per dos.
m...ndial Pertanyent a la joventut.
j...venil Relatiu o pertanyent a la boca.
d...lcificar Acci de nodrir o de nodrir-se, lefecte.
4. Completeu aquestes paraules i classiqueu-les segons que sescriguin amb o, amb u o que no hi afegim ni
o ni u.
trofe..., cangur..., ganx..., barat..., s...prbia, s...spirar, corre..., tamb...ret, vidu..., rit..., b...tifarra, trib..., gest...,
individ..., b...fetada, lice..., caca..., lavab..., estupend..., mutu..., escrp...l, at...rdir, s...f...car, t...nyina, b...txaca,
atene..., xori..., t...mba, t...rment, europe..., ridc...l
sescriuen amb o sescriuen amb u no hi afegim ni o ni u
5. Empleneu els buits de les frases segents amb o o u.
1. Se us ac...mulen els problemes si pretene... travessar la m...ntanya desprs dhaver-vos s...stret el J...an la
brix...la.
2. Agafe... el llibre primer sobre n...rmativa ...rbanstica l...cal i ane... al tt...l preliminar, capt...l 1, per resoldre el
cas dels b...rdells regentats per r...manes...s ubicats en carreteres dels Pirine...s.
3. Tot i s...p...sar un t...rment per a ell, va esc...llir ladv...cacia ac...nsellat pel seu t...tor, encara que ell hauria
v...lgut ser m...ntador.
4. Tingue... en compte que s...vint susa inc...rrectament el verb c...mplimentar com a sinnim demplenar.
18 Ortograa
Tema 3 O/U TONES
5. El s...spits de s...streure una gran quantitat de r...bins del magatzem va ac...nseguir escap...lir-se de la policia
esc...rtat per una banda j...venil que havia s...b...rnat ja abans de lesti....
6. La pr...posta que va tri...mfar incl...a un rt...l illuminat per un p...tent foc...s que emetia una llum fl...orescent.
7. Lac...sat ha inc...rregut en un delicte dh...micidi amb lagre...jant de trad...ria, per la qual cosa la jutgessa lha
c...ndemnat a una pena de pres inc...ndicional.
8. El viatge fins a T...r en un tren tan atr...tinat li va permetre p...der llegir duna tirada tot El pnd...l de Foucault.
9. Si p...gussim c...brir les baixes rpidament, p...drem c...mplir amb escreix tots els compromis...s adoptats
amb el g...vern.
10. No admet... que v...lgueu que el s...tssecretari de defensa h...ngars faci pblic el mem...rndum que ha
aixecat tanta p...lseguera.
6. Ompliu els buits del text segent amb les vocals corresponents. Un cop corregit, prepareu-vos el text
perqu us el dictin.
Un n...mbrs grup dusuaris va viur... ahir una altr... j...rnada negr... a conseqncia de lav...ria de trens. Els
problemes ms importants es var...n pr...duir a les ln...s emp...rdaneses, amb la cancellaci de la m...tat dels
trens previst...s fins a primera hora de la tard... . Els ...fectats, av...rrits dhaver de s...p...rtar el servei deficient
que ...fereix lempresa pel reiterat inc...mpliment de lhorari, van celebrar una ass...mblea en qu es van
c...nstituir com a grup i van installar una taula per rec...llir signatures de queixa d...vant de diferents
estacions, signatures que preten...n portar a lrgan g...vernamental competent. A ms, els ...fectats
consider...n que ni la ret...laci, ni les s...rtides demergncia ni els av...ntatges per al j...vent i la gent gran sn
adequats. Lempresa ha anat tr...ient importncia als fets i els ha ...valuat com a lleus, tot i la freqncia amb
qu han oc...rregut d...rrer...ment.
19 Ortograa
Tema 4
LACCENTUACI
Laccentuaci grca de les paraules est determinada per la posici que ocupa la sllaba tnica dins del
mot i per la terminaci de la paraula.
La sllaba tnica s la que es pronuncia en un to de veu superior a la resta de sllabes. Segons la posici
daquesta sllaba, els mots es divideixen en aguts, plans i esdrixols, tal com expliquem en el tema dedicat a
la sllaba.
En catal hi ha dos tipus daccent, lobert (greu) i el tancat (agut). Laccent obert recau sobre les vocals
obertes (a, e, o), i laccent tancat, sobre les vocals tancades (e, i, o, u). A continuaci us donem algunes pautes
per escriure b laccent sobre la e i la o.
E oberta / e tancada
La majoria de mots aguts, plans i esdrixols porten laccent obert.
Mots aguts
al, caf, vost, cinqu, sis, obo
pags, francs, Valls, inters, ents
mossn, aprn, ofn, comprn
Mots plans
dbil, mrit, cntim, frtil, rptil, mdic, tcnic, psol, grvol
convncer, conixer, vncer, estrnyer
diem, dieu; fiem, fieu; quiem, quieu
Mots esdrixols molstia, diferncia, prdua, mtode, herncia, smola, Amrica, acadmia
Per hi ha excepcions a aquesta norma general.
Mots aguts amb accent
tancat
Formes verbals de futur i passat
simple
cantar, dir, far, anir
digu, pogu, escrigu, dugus, cants, parls
Gallicismes pur, consom, clix, jaqu, quinqu, ximpanz
Els compostos de -b, -t i -v tamb, gaireb, malb, cont, sost, conv, prov
Els mots que fan el plural en -essos
accs (accessos), congrs (congressos), exprs
(expressos), progrs (progressos)
Els verbs acabats en -cn i -tn encn, estn, pretn, entn
Aquests tres adverbis desprs, noms, ads
Mots plans amb accent
tancat
Els temps verbals segents
prmer, tmer, crixer, nixer, sser
rem, reu, dugurem, dugureu
tingussim, tingussiu, digussim, digussiu
Els mots segents ferstec, prssec, prstec, crvol, llpol
Mots esdrixols amb
accent tancat
Els mots segents esglsia, crvola, llmena, Dnia, Snia, ferstega
20 Ortograa
Tema 4 LACCENTUACI
O oberta / o tancada
La majoria de mots aguts porten laccent tancat. En canvi, la majoria dels mots plans i esdrixols porten
laccent obert.
Mots aguts
can, atenci, cami, carb, rigors, fabuls
Mots plans
prxim, mbil, slid, lgic, prleg
Mots esdrixols
glria, memria, clera, cmode, crnica, histria
Per hi ha excepcions a aquesta norma general.
Mots aguts amb accent obert
aix, all, per, de deb
arrs, esps, terrs, reps, tals, ress
excls, concls, incls
Mots plans amb accent tancat
estmac, crrer (i els derivats: concrrer, discrrer, recrrer...)
fra, frem, freu, fssim, fssiu
Mots esdrixols amb accent tancat frmula, plvora, tmbola, gndola
Regla general daccentuaci
Mots aguts
Saccentuen els que acaben en les terminacions segents:
-a: catal
-e: caf, conv
-i: llum
-o: all, nad
-u: com
-as: reps
-es: angls, revs
-is: incs
-os: capgrs, calors
-us: tals
-en: edn, amn
-in: Berln
Mots plans
Saccentuen sempre que no acaben en alguna de les terminacions anteriors: plstic, cid, mbil,
ntim, malvol, cnem, Campdevnol, dipsit, exmens
Mots esdrixols Saccentuen sempre: guila, esglsia, Valncia, pellcula, plvora, interlocutria, msica
Aquesta regla general serveix per a tots els mots, per cal anar amb compte amb els mots que contenen
diftongs.
Mots amb
diftong
decreixent
Els mots aguts sescriuen sense
accent grc.
palau, correu, escriu, enrenou, desmai, remei, xiroi, avui,
paranoic
Els mots plans sescriuen amb
accent grc.
anveu, amagussiu, moveu, dieu, vlei, trlei
Mots amb
diftong creixent
Els mots plans sescriuen sense
accent grc.
contigua, obliqua, ambigua, paraigua, aigua, llengua,
pasqua, pasqes
Casos especials
Mots compostos
En els mots construts amb formes prexades acabades
amb o (i de vegades amb i) noms porta accent el
segon element, si sescau.
sicoqumic, anglosax,
cardiovascular, socioeconmic
En els mots que sescriuen amb guionet, si el primer
element ha de portar accent, lhi hem de posar.
pl-roig, adu-siau, ms-dient
21 Ortograa
Tema 4 LACCENTUACI
Adverbis acabats
en -ment
Porten accent si ladjectiu de qu provenen tamb en
duu.
fcil > fcilment
tbia > tbiament
comuna > comunament
Aix mateix, hi ha alguns mots que els parlants pronuncien de manera diferent a les regles daccentuaci i
que, per tant, se solen accentuar malament.
a) Alguns cultismes i mots dorigen estranger.
Mots aguts Mots plans Mots esdrixols
oce futbol intrfon medulla diptria olimpades
timp tiquet atmosfera mssil aurola Himlaia
poliglot hoquei rptil txtil Etipia Hlsinki
elit interval meglit omplat isbara pneumnia
iber obo termstat acne czema taca
xasss Raimon Marrqueix vking perode tila
b) Determinades formes del present dindicatiu i de subjuntiu dels verbs acabats en -iar.
jo estudio / canvio / copio / denuncio (i no estdio / cnvio / cpio / denncio)
tu estudies / canvies / copies / denuncies (i no estdies / cnvies / cpies / denncies)
ell/a estudia / canvia / copia /denuncia (i no estdia / cnvia / cpia / denncia)
ells/es estudien / canvien / copien / denuncien (i no estdien / cnvien / cpien / denncien)
Laccent diacrtic
Sanomena diacrtic laccent que susa per diferenciar dos mots que sescriuen igual per que tenen una
pronncia diferent i que, segons la regla general, no nhaurien de dur.
Verbs
sc (v. sser) / soc (soca) vns (v. venir) / vens (v. vendre)
s (v. sser) / es (pronom) vnen (v. venir) / venen (v. vendre)
sn (v. sser) / son (ganes de dormir) t (v. tenir) / te (infusi; nom de la t; pronom)
dna (v. donar) / dona (sexe femen) s (v. saber) / se (pronom)
dnes (v. donar) / dones (sexe femen) mlt (v. moldre) / molt (quantitatiu)
fra (v. ser) / fora (adverbi)
Noms
bta (de vi) / bota (calat) du (divinitat) / deu (nmero; font: v. deure)
mra (fruita) / mora (rab) pl (vellositat) / pel (contracci)
s (animal) / os (ossamenta) sl (terreny) / sol (adjectiu; astre)
nt, nta (parents) / net, neta (adjectiu) s (acci dusar) / us (pronom)
m (extremitat) / ma (possessiu) mn (terra) / mon (possessiu)
rs (pregria) / res (cap cosa) sc (plec) / sec (adjectiu; v. seure)
Altres formes
ms (quantitatiu) / mes (perode de lany) s (armaci) / si (condicional)
b (riquesa; adverbi) / be (xai) qu (pronom tnic) / que (conjunci; pronom ton)
22 Ortograa
Tema 4 LACCENTUACI
uEXERCICIS
1. Totes aquestes paraules porten accent a la vocal tnica. Poseu-lhi.
cantare comite mossen cafe apren
enten pure ale pages impres
irlandes cinque nomes entes tambe
consome congres gairebe fare interes
aixo resso boiros acio ambdos
espos preso arros coto refos
exclos allo pero sino curios
talos glorios repos difos inclos
2. Les paraules segents sn totes agudes. Poseu laccent a les que nhagin de portar.
riuet colliu dema permis aniran
algun llumins Ramon porro avis
aixi crosto votacio anireu Ferran
proces respon cigro campio espai
3. Aquestes sn totes planes. Accentueu les que calgui.
corriem deies telefon debil reiem
escrivia origens parlavem orfe fessin
xerif llapis avisaven nuvol diguessiu
feieu cantaveu fenomen sortieu cervol
4. En aquesta llista de paraules noms les esdrixoles porten accent. Poseu-lhi.
Grecia espaiosa patiria trajectoria mengessin
artilleria polvora Letonia policia camera
academia esglesia pertinent ferestega origen
palauet hostilitat ciencia exigua dolcissima
5. Com haurem descriure correctament aquestes paraules tenint en compte la posici de la sllaba tnica?
Poseu-hi els accents que calguin.
hoquei olimpiades dioptria xassis elit
xandall medulla viking reptil periode
atmosfera interfon pneumonia termostat tulipa
isobara missil futbol textil omoplat
6. En aquestes frases hi falten tot daccents diacrtics. Poseu-los-hi.
1. El meu net te un os de la ma mes llarg del que es normal.
2. Si ara em dius que si que vens a fer la volta al mon no se pas que et puc dir per no fer-la.
3. Te mes son des que dorm com un soc ara que sap que no deu res.
4. Ha molt el sucre per endolcir la mousse de mores que us vol oferir per postres.
5. Els bens de lacusat son un pel mes reduts del que creu el seu advocat.
23 Ortograa
Tema 4 LACCENTUACI
7. Accentueu el text segent. Tingueu en compte que hi falten 30 accents.
Abans-dahir no se que va passar, pero nomes recordo que despres darribar a casa varem asseurens al sofa
perque voliem veure que feien a la tele i ens varem adormir. I ns avui, que es dissabte, no ens hem despertat.
Jo em trobo be, no obstant el mal de cap de que em ressento. El Ramon, pero, encara te son i es passeja per la
masia com una anima que cerca repos. Que hauriem de dir que ens ha succet? Per que hem dormit aquest munt
dhores? Es potser perque en lultim apat que ferem haviem pres un cafe espes amb un gust estranyament curios?
8. I ara accentueu aquest altre en qu en falten 27.
El cotxe es va aturar del tot al semafor que hi ha a la cantonada dels carrers Corsega i Sicilia. La Maria no sabia per
que. I si no hi havia benzina al diposit? I si hi havia algun problema mecanic? Com que no sabia que fer, va trucar
a la seva companyia dassegurances amb lestupida pretensio que li poguessin resoldre el problema. Despres
de premer els numeros que indicava la targeta que li havien lliurat en contractar lassegurana, va sonar una
daquelles musiques que pretenen ser simpatiques, pero que poden fer perdre la paciencia a lusuari mes sofert
del mon. Finalment, li sembla sentir una veu amb un marcat accent frances, pero nomes li ho sembla, perque amb
la cridoria i els claxons dels conductors dels vehicles no podia sentir res. Allo era un caos!
9. Accentueu ara els fragments daquests llibres.
No tenia la funcio sanitaria ni tampoc la dadministrar cures propiament dites, sino que mes aviat tenia una
activitat hospitalaria, en el sentit mes estricte de la paraula. Lhospital, a recer del monestir, acollia i alimentava
homes i dones pobres, rodamons, pelegrins, infants abandonats i altres persones malaltes i de vida miserable.
Els religiosos del monestir de Sant Pere sen feien carrec i el gestionaven. El centre es mantenia en part gracies
als donatius de molts dels nats que per guanyar-se mes de pressa el cel ho deixaven indicat aixi en els seus
testaments.
Va ser un vespre, alla a lhospital, mentre els monjos repartien el plat de pobres, quan una dona malalta i mig
moribunda va estirar la maniga de lhabit de fra Basili per explicar-li el que havia vist.
El pont dels jueus, Mart Gironell
La primera cosa que Teresa Valldaura veie aixi que obri els ulls fou una tortora a lampit de la nestra. Mes petita
que un colom, amb el plomatge de color de cafe amb llet i un collaret negre a mig coll. Quina desvergonyida. Una
angoixa sobtada li estrenye el pit: el dia que Valldaura havia mort, una tortora havia parrupejat a la nestra. Sabe
que era una tortora perque la Soa digue: Miri, mama, una tortora. Tan salvatges que son... No se nhavia recordat
mai mes. La tortora, abans demprendre el vol, rigue. La Teresa es frega els ulls, es posa una ma davant de la boca
per ofegar un badall i a lultim es toca els genolls: de fusta. Quan estaria a punt demprendre el gran viatge, li
agradaria cremar-ho tot: que tot el que havia estimat, mobles, arbres, casa, moris ences. Puricat. Fora records!
Mirall trencat, Merc Rodoreda
Aquell any [1988], lautor angloindi Salman Rushdie va publicar la seva quarta novella, Els versos satanics (la versio
catalana va sortir lany segent). El titol feia referencia a un suposat afegito fet pel profeta Muhmmed a un capitol
de lAlcora, segons el qual era permissible venerar tres deesses preislamiques, trencant aixi el monoteisme pur del
llibre sagrat. Aquesta referencia, lligada a un capitol que dona una versio gens ortodoxa de la vida del profeta, va
ser sucient perque lIndia, pais amb una important minoria musulmana, prohibis el llibre tan sols dues setmanes
despres de la seva publicacio. Tot seguit, els musulmans britanics van demandar leditorial londinenca, i deu pasos
islamics mes van seguir lexemple indi i el van prohibir.
La vida desprs de Du, Matthew Tree
24 Ortograa
Tema 5
LA DIRESI
La diresi s un signe ortogrc () que sescriu damunt les vocals i i u per indicar que es pronuncien, o que
es pronuncien com a vocals i no com a semivocals o semiconsonants.
La diresi, doncs, fa les funcions segents:
a) Indica que la u es pronuncia en els grups qe, qi, ge, gi.
aiges, segent, qesti, freqent, ping, argir, adeqi, obliqitat
b) Indica que la i o la u damunt la qual hi ha la diresi no forma diftong amb la vocal en contacte.
ram, cocana, oda, herona, fortuta, pec, rell, dirn, crulla, protena, sussa, pasos
Tamb s el cas daquests temps verbals dels verbs de la 3a conjugaci linnitiu dels quals acaba en
vocal+ir.
condum produm redum
conduu produu reduu
condua produa redua
condues produes redues
conduen produen reduen
condussis produssis redussis
condussin produssin redussin
condut/da produt/da redut/da
Aix mateix, tamb porten diresi les formes del singular i de la 3a persona del plural del present de
subjuntiu dels verbs linnitiu dels quals acaba en vocal+ar:
denunci, denuncis, denuncin
actu, actus, actun
Hi ha altres mots en qu la diresi no s en sllaba tnica i, per tant, s ms difcil saber com sescriuen.
-tat: espontanetat, continutat, gratutat, herocitat, homogenetat
-al: esferodal, trapezodal, discodal
-itzar: europetzar, arcatzar
A banda daquests acabaments, tenim altres mots que cal aprendre que porten diresi.
agrament, possedor, intuci, allar, amonar, arrunar, atument, cossor, decament, dirtic, ensamada, esferedor,
esmortedor, genunament, sucida, trador, venat, vidutat
Aquests mots que acabem desmentar sn generalment derivats dun mot que t una i o una u tniques.
agrair agrament allo allar
ve venat sam ensamada
25
Tema 5
Ortograa
LA DIRESI
Remarques
Casos en qu ens estalviem la diresi:
Exemples
Quan la i o la u han de dur accent segons
les regles daccentuaci
ve (aguda acabada en vocal) - vena
agraem (plana acabada en m) - agraa
Els mots que acaben en els suxos
-isme i -ista
egoisme, arcaisme, heroisme, altruista, europeista, maoista
Linnitiu, el gerundi, el futur i el
condicional dels verbs acabats en vocal+ir
(beneir, produir, seduir...)
agrair
agraint
agrair, agrairs, agrair, agrairem, agraireu, agrairan
agrairia, agrairies, agrairia, agrairem, agraireu, agrairien
Els mots que comencen per un prex com
re-, contra- i co-
reunir, reincidir, reintegrar, contraindicaci, coincidncia, coincidir
Els mots acabats en -um i -us harmnium, aqurium, Pius, Mrius
uEXERCICIS
1. Separeu les sllabes daquests mots, marqueu-ne la tnica i poseu-los diresi, si cal.
veina: becaina: raim:
fruita: geniut: dia:
saim: consequent: transeunt:
diurn: feina: unguent:
riu: aigua: cofoi:
terraqui: maleien: produia:
boira: peuc: esmorteit:
antiguitat: peulla: introduiu:
almoina: proteina: joia:
heroina: contribuissin: taut:
palauet: lluies: cafeina:
2. Poseu les diresis que calguin en aquestes formes del verb traduir.
tradueixo traduia tradueixi tradus
tradueixes traduies tradueixis traduissis tradueix
tradueix traduia tradueixi tradus tradueixi
traduim traduem traduim tradussim traduim
traduiu tradueu traduiu tradussiu traduiu
tradueixen traduien tradueixin traduissin tradueixin
26 Ortograa
LA DIRESI Tema 5
3. Poseu accent o diresi, si cal, en les paraules segents i classiqueu-les.
Lluis, paisos, aillar, pais, aillament, vei, mania, traidoria, agraies, genui, llengua, benei, produieu, beneida, lluissor,
juliol, uidesa, viure, assiduitat, Cain, descafeinat, veinatge, accentua, diumenge
amb accent amb diresi sense accent ni diresi
4. Poseu diresi i/o accent en aquestes paraules, si cal.
trair arcaisme harmonium complaiem heroinoman
rabiut egoista constituia proteinic in
suin canvii contraindicat cuit circuit
beneir reunicar suant gratuitament uidament
medium ateisme traduiria posseir deslluiment
succeir intuicio queixa coieu reull
succeiran constituint diuretic lluint obeim
5. Poseu els accents i les diresis que falten en aquestes frases.
1. No et refiis danar a laquarium amb el Marius i el Raul perque segur que obeiran les ordres dels seus pares i
no hi faran cap.
2. En la pellicula, els vikings, airats com uns posseits, esgrimien les armes perque els deus els beneissin.
3. Es millor que no senrabii tant amb el veinat si vol que el seu germa continui vivint al pis que tenien els avis
a la cruilla entre els carrers de Napols i Valencia.
4. Per reduir els indexs de mortalitat en accidents de transit cal que apliqueu mesures com ara que les
fabriques ja no produeixin automobils de serie tan rapids.
5. Es diu que es una dona molt intuitiva: ja sabia que substituirien el director arcaic del setmanari local per un
altre de dotat duna increible espontaneitat.
6. Poseu els accents i les diresis que falten en aquests textos.
Encara que a primera vista sembla una cloissa mes, la cloissa dIslandia no es un mollusc qualsevol, sino tot un
fenomen aillat. Un grup doceanografs nha descobert un exemplar que pot presumir de ser lanimal viu mes
longeu de la Terra, amb 405 anys, edat que sha deduit a partir de les linies de les seves conquilles. El creixement
dels molluscs no es gratuit, ates que esta relacionat amb condicions mediambientals com la temperatura de
laigua, la salinitat i la disponibilitat daliment. Daquesta manera permeten reconstruir la historia del clima passat
i la seva repercussio en els oceans. Ara els investigadors es pregunten com ha aconseguit sobreviure tant temps
aquest animal mari. Un dels seus descobridors arma que perque un esser visqui tant cal que crei mecanismes de
defensa extraordinariament efectius que li permetin retardar lenvelliment. Aixi, lanalisi del funcionament dels
seus teixits podria ajudar-nos a entendre com evitar el declivi propi de la vellesa.
Pero el que es preten en aquest escrit no es coneixer aquesta cloissa, sino saber com es pot preparar una exquisida
cassola de cloisses amb pesols i cigrons, o amb arros, o amb esparrecs de marge...
27 Ortograa
Tema 5 LA DIRESI
Com cada any el capella de la parroquia expressava el seu agraiment als dels que havien omplert la capella
de Sant Ramon durant la celebracio de la Pasqua. I com cada any el public assistent era el mateix: en un banc,
lAntonia de cal Mas amb el seu marit, el Julia, maleint com sempre la beatitud de la seva esposa; al banc seguent,
lIsaies Joan, proveidor de petits electrodomestics de gairebe tota la provincia, amb cara de no pair que la muller i
les lles lluissin un escot tan generos en una cerimonia tan assenyalada; a continuacio, la familia Pujals, que havia
contribuit a refer la teulada de lesglesia; uns bancs mes enlla, la Lluisa Roig... I podriem allargar i allargar la llista,
pero el fet que no continuem per aqui es que no volem que despres els omesos ens maleeixin els ossos dues
centuries seguides.
7. Finalment, poseu els accents i les diresis que falten en aquest text.
Despres dun instant desverament general, un treballador mes sere que no pas els altres va acostar-se amb
cautela al punt indicat pel company i comprova que el cap que sobresortia de les runes no era una despulla
humana sino una pea escultorica. Laspecte insolit i un pel esfereidor de la troballa, a causa de la mirada de lunic
ull encastat al mig del front daquella testa, junt amb les nafres que presentava, algunes ja velles, altres produides
per lenderroc, van ser la causa que la invencio estrambotica quedes abandonada entre les ruines.
Cam de sirga, Jess Moncada
28 Ortograa
Tema 6
B/V
Actualment la be (b) i la ve baixa (v) es pronuncien de la mateixa manera en gran part del domini lingstic
catal, cosa que comporta problemes ortogrcs. Tenim, per, algunes regles que ens resolen alguns casos
de dubte.
Exemples Excepcions
Davant l i r
moble, bloc, oblidar, cobla
abraar, brusa, brivall, bressol
Darrere m embolicar, comboi, vamba, reembors circumvallaci, tramvia, triumvirat
Si a larrel dun mot
de la mateixa famlia
trobem el so de p
llop lloba, llobat
rep rebia, rebut
Exemples
Darrere n canviar, convertir, enviament, envestir
Si a larrel dun mot de la mateixa famlia
trobem la lletra u
neu nevar, nevada
viu viva, vivncia
La terminaci de l imperfet dindicatiu dels
verbs de la primera conjugaci
cantava, trobaves, acabvem, arribveu, parlaven
Tingueu present que els pseudoderivats, derivats dun mot llat, conserven la graa llatina.
Primitius Derivats Pseudoderivats
avortar avortament aborci, abortiu
calb calba, calbejar calvcie
cervell cervellet cerebral, cerebel
corb (adj.) corba curvatura, curvilini
corb (ocell) corbera crvids
deure devia dbit
escriu escrivent, escriv escriba
llavi llaviejar labial
lliure lliurement llibertat, liberal
moure movia, moviment autombil, immbil, mobilitzar, mbil
provar emprovador, aprovar,
comprovable, provable
(que es pot provar)
probable (que s possible), probabilitat,
probatori
Ls de b/v coincideix sovint amb el daltres llenges romniques, per no sempre s aix.
29
Tema 6 B/V
Ortograa
Sescriuen amb b:
abans acabar laba arribar autombil
baf bar basc beina bena (tira de l)
berbena (planta) berruga biga Biscaia bivac
bolcar boleiar bufeta calb comboi
corb desimbolt embenar rebentar rebolcar
riba ribera saba sab treballador
Sescriuen amb v:
advocat alcova almvar arravatar avall
avet avi avorrir avortar bava
canvi caravella cascavell cavall civada
covard Crdova endvia envestir escriv
espavilar Esteve esvelt fava gavardina
govern gravar haver javelina lHavana
llavi nvol pavell prevere provar
raval rave rovell savi sivella
tvec taverna travar trvol vaixell
vedella verns Vesuvi voltor
uEXERCICIS
1. Completeu les paraules segents amb b/v tenint en compte les regles que afecten aquestes dues lletres.
Aneu amb compte amb les paraules pseudoderivades.
bla...or be...ia esto...ar tram...ia ne...ar
arxi...ament la...ial sua...itat cla...ar mo...iment
cal...cie ca...ota escri...ia autom...il re...ut
vam...a trium...ir estre...ar o...lidar pro...abilitat
bre...etat no...etat lli...ertat escla...itud circum...allaci
2. Completeu amb mb o nv i escriviu un verb i un substantiu o adjectiu derivats de cada mot.
verb subst. o adj. verb subst. o adj.
esco......ra i......ent
ca......i bo......a
e......s to......
a......ici o......ra
co......at e......olic
3. Completeu les paraules amb b/v i escriviu un verb derivat de cadascuna.
sa...: ende...: tra...a:
tra...s: ...ufetada: ...af:
a...an: m...il: ba...a:
pro...a: ...adall: a...s:
co...ard: tre...all: cal...:
30
Tema 6 B/V
Ortograa
...erns: ...eina: n...ol:
...olta: ...ena: ...ala:
4. Completeu els buits de les frases segents amb b/v.
1. Han impro...isat un en...elat annex al pa...ell desports per enca...ir tots els con...idats al congrs de
tre...alladors socials.
2. El ...ehicle del pilot ala...s va ...olcar al re...olt nmero di...uit en re...entar-se-li una roda del da...ant; aix, el
tr...ol que duia a la si...ella dels pantalons no li va portar gaire sort.
3. Ja cal que mespa...ili si per les noces dor dels a...is ...ull lluir un figura ...en es...elta.
4. Lad...ocat de lacusaci va posar tra...es a lhora dadmetre la gra...aci com a pro...a de la defensa en el cas
dels a...ortaments illegals.
5. A...ans de ser...ir-nos la ...edella amb fa...etes ens van portar una amanida dend...ies i ra...es amb un alm...ar
que li dona...a un toc extic.
5. Completeu el text amb b/v i prepareu-vos-el perqu us el dictin.
No sa...ia com ha...ia arri...at a la situaci en qu em tro...a...a: maca...a...a de separar, potser per a...orriment, per
lenyorana duna altra poca millor o, senzillament, perqu no el suporta...a. Si hagus de descriure qu
ha...ia inut a lhora de prendre la gran decisi, pro...a...lement hauria desmentar les contnues indelitats amb
qu lEste...e mha...ia castigat des que ha...ia sa...ut com ha...ia condicionat el go...ern en la decisi de tancar
nom...roses ta...ernes ...asques. La intuci em diu, per, que les nostres desa...inences es remunten ms enll, que
potser ja naixeren quan ens ...am conixer mentre munt...em a ca...all per aquella a...etosa del Montseny.
31 Ortograa
Tema 7
LES OCLUSIVES
Lescriptura de les graes p/b, t/d i c/g (consonants oclusives) no presenta cap problema quan apareixen
a principi de sllaba. En canvi, quan es troben en posici de nal de sllaba es pronuncien de la mateixa
manera.
sap / dissabte
potser / nord
sacsejar / cstig
P/B, T/D, C/G a nal de paraula
a) En general, escrivim p, t, c desprs de vocal tnica o de diftong tnic.
llop, tap, sap, equip, percep, naip
mut, nebot, cunyat, humit, got , beneit
groc, foc, aparec, amic, prec, arcaic
Hi ha paraules, per, que no segueixen aquesta norma.
Acaben en -b adob, club, tub, cub, Jacob, Carib, Job, baobab, esnob
Acaben en -d
Els noms femenins acabats en -itud i -etud: solitud, lentitud, quietud
Els mots: uid, fred, sud, quid, alcaid, David, Alfred, Conrad, Madrid
Acaben en -g
Els mots acabats en -gog: pedagog, demagog
mag, estrateg, tuareg, Hug, zig-zag
Tingueu en compte que paraules com inic o oblic fan el femen amb -qua (iniqua i obliqua), mentre que les
paraules que acaben en -cu, com innocu o promiscu, fan el femen amb -cua (inncua i promscua).

b) Desprs de consonant o de vocal tona, en canvi, escrivim la mateixa lletra que apareix en els derivats.
rab (arabesc), prncep (principat), superb (suprbia)
rpid (rapidesa), sord (sordes), sort (sorts)
cstig (castigar), amarg (amargar), fresc (frescor)
No sn comprovables per derivaci paraules com ara: sumand, subtrahend, baluard, tord, rang, mting,
pding, etc.
Hi ha paraules que no segueixen la norma de la derivaci: sn paraules que acaben en -c en lloc de -g. s el
cas de la primera persona del present dindicatiu, que acaba en -nc: vinc, venc, entenc, comprenc, etc.
I tamb daquests altres mots:
mnec (mnega), ferstec (ferstega), prssec (presseguer), nec (nega), rnec (rnega), crrec (crrega), esprrec
(esparreguer), fstic (fastiguejar), arbic (arbiga)
32 Ortograa
Tema 7 LES OCLUSIVES
A banda de totes aquestes regles, cal recordar:
Exemples
Els gerundis acaben en -nt. ballant, naixent, sortint
Els adjectius plans que fan el femen en -da
acaben en -d.
cid (cida), pllid (pllida), tmid (tmida)
Els mots acabats en -fag, -fug , -leg acaben en -g. sarcfag, centrfug, sacrleg
Cal escriure la p i la b darrere duna m tot i que no
es pronuncin.
Tremp (trempol), camp (camperol), tomb
(tombar)
Cal escriure la t i la d darrere duna n tot i que no
es pronuncin.
profund (profunditat), pont (pontet),
desmunt (desmuntar)
Paraules que sescriuen sense -t nal. collegi, geni, premi, api
P/B, T/D, C/G enmig de paraula
Graes p/b
Exemples Excepcions
Mots comenats per ab-, ob- i sub-.
abdicar, absncia, absolut
objecte, obsessi, obtenir
subjecte, subtil, submar
apnea, apte, ptic, ptim,
optar
En general escrivim p.
recepta, adoptar, escriptor, clepsa,
ellipsi, hipnosi
dubte, sobte, dissabte
Tamb escrivim amb p els mots
comenats per cap-.
capsa, captar, capalera,
capdamunt, capcis
cabdal, cabdell, cabdill
Graes t/d
Exemples Excepcions
En general escrivim t.
formatge, platja, ametlla, setmana,
cotna, potser, dotze
Escrivim d en els mots comenats
per ad-.
administraci, adjectiu, admissi,
advocat
atles, atleta, Atlntic, atzar,
atmosfera, atzavara
Graes c/g
Exemples Excepcions
Escrivim c davant c, t, z, s.
cc accident, succs
ct actor, recte
cz czema
cs sacsejar, sacs
33
LES OCLUSIVES Tema 7
Ortograa
Escrivim g davant m, n, d, g.
gm fragment, augment
gn signar, magnc
gd magdalena, maragda
gg suggerir, suggesti
acne, ancdota, arcnid,
dracma, estricnina,
sincdoque, tcnic
u EXERCICIS
1. Escriviu la forma masculina daquests substantius i adjectius.
adequada: sociloga: geperuda:
tmida: cida: vida:
xenfoba: pedagoga: austraca:
muda: uida: cega:
balba: gallega: clida:
humida: polida: opaca:
clssica: grega: plcida:
ferstega: malastruga: enemiga:
2. Escriviu el primitiu daquestes paraules.
rigidesa: sortejar: agudesa:
rapidesa: adobar: suprbia:
albergar: abadia: profunditat:
candidesa: antiguitat: presseguer:
destorbar: enfangar: catalogar:
buidor: verdor: tombar:
sangons: fastigs: amargor:
3. Ompliu els buits de les paraules segents amb p/b, t/d, c/g.
p/b t/d c/g
su...venci ca...dal bu...llofa bi...llet mara...da si...nificat
ca...dell su...til a...vocat a...zar ...zema an...dota
...tima ca...tenir a...mosfera a...miraci sa...s si...natura
ca...taire du...te ...nic co...na au...ment t...nic
a...te a...sncia a...quisici reve...lla dra...ma co...nom
4. Completeu amb c o q i escriviu cada paraula al costat de la seva denici.
eva...uar, ini...ua, ...uocient, ...uotidi, consp...ua, inn...ua, obli...ua, v...ua, proms...ua,
persp...ua, a...utat
Que no s perpendicular ni parallela a un pla, a una recta, a una direcci:
Nombre que resulta de la divisi dun nombre per un altre:
Qualitat dagut:
Que mant relacions sexuals sovint i amb persones diferents:
34
LES OCLUSIVES Tema 7
Ortograa
Buida, especialment en sentit gurat:
Que atreu latenci per la seva excellncia:
Que no fa mal:
Clarament comprensible, no obscur ni ambigu:
De cada dia:
Treure dun lloc les persones que locupaven:
Mancat de justcia:
5. Ompliu els buits del text segent amb les graes corresponents (b/v/p/t/d/c/g).
Aquell home ra... vi...ia al nor... de ...iscaia i regenta...a des de feia molt de temps un clu... rne..., amb ...igues
fumades i rene...s escrits a les pare...s. Era alt i cal..., tenia una ...erruga al lla...i i se li perfila...a una incipient
cor...a de la felicita... Tenia per soci un paio norue..., fre..., prim com un esprre... i plli... com un glo... de llet,
que porta...a tot lhi...ern la mateixa ga...ardina, del qual es deia que era prfu... de la justcia del seu pas.
Forma...en una parella professional aparentment a...orrida, tot i que es mo...ien en un esplndi... autom...il
descapotable de color gro... que no passa...a desaperce...ut.
So...int ha...ien re...ut su...eriments annims perqu clausuressin el local, per ells es feien el sor... i es
tanca...en a qualsevol possibilita... de dile...
6. Completeu el text, si cal, amb b/p/t/d/c/g i, un cop corregit, prepareu-vos-el perqu us el dictin.
Quan... sa...s que la solitu... ser per sempre la teva companya de viatge po...s comprendre qu passa per la
men... dun aspiran... a sucida. Aix, s ara quan... enten... per qu lAlfre... ens impos amb severita... el csti...
de la seva mort, per qu el gran... ma... de les finances que ocupava el crre... ms prestigis en aquella
empresa dorigen arbi... ens sorprengu amb la seva decisi de deslliurar-se de la vida, una vida que, al
ca...davall, era ben seva. Ara b, lAlfre... havia nascu... un cli... dissa...te del mes de desembre i, segons els
astrle...s a qu massa sovin... sencomanava, noms havia estat aquesta circumstncia la causan... de la seva
mort.
35 Ortograa
Tema 8
S SORDA I S SONORA
La diferncia a lhora de pronunciar el so de la essa sorda [s] i el de la essa sonora [z] consisteix en la vibraci
de les cordes vocals. Aix, quan pronunciem una essa sorda, les cordes vocals no vibren; en canvi, quan
pronunciem una essa sonora, s que ho fan.
[z] [s]
pesar
casa
zona
zinc
passar
caa
sona
cinc
Com es pot veure, el so de la essa es pot representar amb aquestes cinc lletres: s, ss, c, , z.
La essa sorda
La essa sorda es pot escriure amb les lletres s, ss, c, . Podem agrupar aquestes lletres en dos grups diferents
s/ss, duna banda, i c/, de laltra i, en certa manera, podem dir que cada mot sinclou en un daquests dos
grups.
Per saber si el so de la essa sorda sha descriure s/ss o b c/ cal tenir en compte que hi ha moltes paraules
que coincideixen amb altres llenges romniques. Aix, si en itali, francs o castell van amb z, c o , en
catal van amb c o . I si en una altra llengua romnica van amb s en catal van amb s o ss:
can, informaci, oci, cent, lla, pina, citaci
fals, assass, sentiment, assenyalar, premissa, vicissitud, assentiment
Cal tenir present, per, que hi ha paraules que no coincideixen. Trobareu un quadre amb aquestes paraules al
nal daquest tema.
s ss c
Inici de paraula
sal, serp, sina, soca,
suc
cdula, cella,
citaci, civil
Entre vocals
massa, assumpte,
discussi, agressor,
assegurana
Merc, felices,
cacic, decisi
amenaar, allionar,
traut
Abans o desprs
de consonant
atansar, precursor,
polsim, parsimnia
sencer, vncer,
sentncia,
violncia
comenar, llenol, forut
Final de paraula
cas, tres, avs, orgulls,
embs
incapa, redre, feli,
preco, llu, mar,
comer, esfor
Remarques
En la majoria de paraules que comencen amb un prex escrivim una sola s, per no en totes.
36 Ortograa
Tema 8 S SORDA I S SONORA
a- (asimtric) alti- (altisonant) ante- (antesala)
anti- (antisocial) bi- (bisectriu) contra- (contrasentit)
entre- (entresuat) foto- (fotosntesi) hipo- (hiposensible)
homo- (homosexual) mono- (monosillbic) psico- (psicosomtic)
as- (assegurar) dis- (dissociar) pres- (pressentir)
pros- (prosseguir) res- (resseguir) trans- (transsexual)
El plural de qualsevol s qualssevol.
Sescriuen amb ss els femenins acabats amb el sux -essa com: metgessa, alcaldessa, jutgessa, comtessa,
duquessa, etc. Cal tenir en compte, per, que pagesa, marquesa i princesa sescriuen amb una s.
Sescriuen amb ss els mots acabats amb els suxos segents:
-assa: bonassa, cuirassa
-issa: canyissa, terrissa
-ussa: gentussa, batussa
-gressi, -gressor: agressi, agressor, transgressi, transgressor
-missi, -missor: emissi, emissor, dimissi, transmissi, admissi
-pressi, -pressor: impressi, impressor, expressi, compressor
Els suxos de derivaci -ana i -ena sempre sescriuen amb : enyorar enyorana, tmer temena. Cal
anar alerta, per, amb mots com dansa i defensa perqu no sn derivats.
La essa sonora
Per representar grcament el so de la essa sonora tenim dues graes: s, z.
s z Excepcions
Inici de mot
zping, zebra, ziga-zaga,
zona, zulu
Entre vocals
rasa, desena, provisi,
gass, casual
amazona, bizant, topazi, oz, trapezi
nazisme, esquizofrnia, Ezequiel, protozou,
rizfag, paleozoic
Desprs de
consonant
atzar, dotzena, agutzil,
gatzoneta, atzur
Remarques
Els mots compostos amb fons, dins i trans sescriuen amb una s per shan de pronunciar amb essa sonora:
enfonsar, endinsar, transistor, transitar, etc.
37
Tema 8
Cal tenir en compte que hi ha un grup de paraules que sovint sn pronunciades errniament ja que ho fem
amb el so de la essa sorda en lloc de fer-ho amb el de la sonora. Vegem-ne algunes:
Noms de lloc: sia, Camarasa, Freser
Noms de persona: Csar, Eusebi, Susanna
Paraules que en castell acaben en -s, per no en catal: tesi, crisi, anlisi, dosi
Altres: anestsia, asil, gasa, presumpte, fase, casino, paisatge, medusa
Finalment, i tal com hem dit, hi ha un seguit de paraules que sovint escrivim malament per inuncia
daltres llenges romniques.
Paraules que sescriuen amb s o ss:
alferes arrebossar arrissar arrs assot
barns basar bus cabs Cadis
calabs capats carrossa cassola cervesa
Crsega dansa disfressa drassana Eivissa
embarassar esbs gasela gaseta garsa
gessam hissar Ignasi llapis masmorra
massap masss Mequinensa Monts mostassa
pissarra plissa pretensis quars regalssia
ris Saragossa Sardenya sarsuela sentinella
squia sussa taps tassa tossut
tros Tunis verns Vinars xers
Paraules que sescriuen amb z:
alzina benzina botzina bronze donzella
pinzell senzill ximpanz zebra zr
zel zenit zinc
u EXERCICIS
1. Completeu aquestes paraules amb s/ss i relacioneu-les amb la seva categoria.
metge...a
gentilici
substantiu abstracte
derivat dadjectiu
substantiu femen
prince...a
savie...a portugue...a
hoste...a barone...a
abade...a belle...a
page...a ferme...a
jutge...a dee...a
irlande...a marque...a
2. Colloqueu s, c o en aquestes paraules acabades en -ana, -ena, -ansa, -ensa.
dan...a creen...a esperan...a inten...a son...a
defen...a pan...a renaixen...a coneixen...a ordenan...a
ofen...a alian...a recompen...a bonan...a estan...a
S SORDA I S SONORA
Ortograa
38
3. Feu el substantiu derivat dels verbs segents.
prmer: pressi imprimir: explotar:
agredir: emetre: discutir:
incloure: dividir: transmetre:
admetre: remetre: cometre:
4. Completeu el quadre segent amb el plural i un verb derivat de cada paraula.
pas passos passar taps
avs reps
tros inters
ingrs mats
pes s
ros esps
verns gas
embars llis
5. I ara completeu aquest quadre amb el plural i un substantiu de la mateixa famlia.
gros grossos grossria accs
seris gos
matals sus
rus mas
curis lla
capa pags
gla nas
6. Completeu aquestes frases amb les graes corresponents (s/ss/c//z/x).
1. El ...entinella va observar una co...a e...tranya a le...planada i va preparar el fu...ell sen...e adonar-se que
noms era una ga...ela e...traviada.
2. Atan...eu-me els permi...os de re...idncia dels di...et ciutadans e...trangers que re...ideixen a Eivi....a inclo...os
en el programa de forma...i.
3. Els Mo...os dEsquadra van detenir aquest de...embre pa...at quin...e persones acu...ades dun delicte destafa
i fal...edat documental.
4. s un contra...entit que en aquest hotel tan preten...is els barnu...os tinguin aquest to gri...s i que les ta...es
de lesmor...ar fa...in tan poc goig.
5. En la ter...era fa...e de discu...i del judi...i es va avaluar lactitud del pre...umpte a...a... duna mestre...a de
ca...a dorigen cor....
6. Pa...am les ...etrilleres per po...ar-les al costat de la ga...o...a i la ...erve...a i aix es podran amanir ells mateixos
els en...enalls de caraba...a arrebo...ats.
7. Si no f...iu tan to...udes i us hagu...iu disfre...at de don...elles medievals us haurien deixat desfilar en una de
les carro...es.
8. LIgna...i va pre...entar la pli...a da...eguran...a duna antiqu...ima collecci de topa...is tuni...ians que volia
e...po...ar al ca...al del barri.
9. Cal e...pol...ar la ga...a aban... desbo...ar-hi amb el pin...ell el perfil del ma...s del Mont...eny.
10. Les de...i...ions pre...es amb pre...es han supo...at un autntic de...astre en la construcci de la ...quia que ha
de trave...ar els arro...ars.
Tema 8 S SORDA I S SONORA
Ortograa
39 Ortograa
Tema 9
G/J (TG,TJ), IG/TX, X/IX
Les graes de qu parlem en aquesta unitat es poden classicar en dos grups, segons si representen un so
sonor o un de sord.
so sonor so sord
pags xiular
Joan peixateria
fetge faig
platja Txquia
G/J (TG/TJ)
Exemples Excepcions
Escrivim j al davant
de a, o, u.
jard, menjar
jove, rajol
juvenil, ajuda
Els mots amb els grups -jecc- i -ject-: objecci,
objectar, injecci, injectar, trajectria, projecci
Totes les formes del verb jeure: jec, jeus, jeu, jiem
Una srie de noms propis, dorigen hebreu: Jess,
Jesucrist, Jeremies, Jehov, Jeroni, Jerusalem, jesuta,
Jernim
Altres mots, com ara: jerarca, jersei, majestat,
jeroglc
Escrivim g al davant
de e, i.
gener, mengen
girafa, mgic
Aquestes regles tamb shan daplicar als grups tg i tj.
mitja, platja, desitjar, ostatge, paisatge, metge
IG/TX
Les graes ig i tx representen el mateix so quan sn a nal de mot. En cas de dubte els derivats dels mots
que acaben amb aquest so ens indiquen amb quines lletres shan descriure.
El grup tx sempre alterna amb -tx- en els
derivats.
escabetx escabetxada
despatx despatxar
El grup ig alterna amb g/j o tg/tj en els
derivats.
bateig batejar
boig bogeria
mig mitjana
lleig lletgesa
Tingueu en compte que no hi ha cap paraula que acabi amb els dgrafs tg o tj.
40 Ortograa
Tema 9 G/J (TG,TJ), IG/TX, X/IX
X/IX
La lletra x representa diversos sons:
taxi, x, explotar
examen, exemple, hexgon
maduixa, xiclet, carxofa
Per escriure el so de maduixa, xiclet o carxofa tenim la graa x i el dgraf ix:
Escrivim x
A comenament de paraula i darrere de
consonant
xal, xers, xiroi, xofer, xumet
orxata, panxeta, arxiu, tronxo, panxut
Darrere de la vocal i i darrere del diftong
decreixent au
guix, bixest, Flix
disbauxa, xauxa, rauxa
Escrivim ix Darrere de vocal faixa, lleixa, boix (arbre), gruixut
u EXERCICIS
1. Completeu aquestes paraules amb g o j i torneu-les a escriure on correspongui.
...ut...essa, ...erani, ...erusalem, ser...ent, ...irafa, ...enet, ...eure, in...ectar, ...erarca, bu...ia, ...ulivert, cn...u...e, ...elea,
pro...ectil, ...essam, ...in...ebre, ma...estat, pro...ecci, bur...s, tar...eta, ...ira-sol, ...inesta, ...onc, ...eroni
Segueixen la norma general Sn excepcions
2. Completeu els mots segents amb g/j/tg/tj/tx i escriviu-ne el primitiu.
cartu...era: escabe...ar: mare...ar:
sonde...ar: mi...ana: ra...ol:
sandvi...eria: sorte...os: capri...s:
passe...ada: bloque...ar: despa...ar:
saque...ar: bate...os: rebu...ar:
41
Tema 9
Ortograa
G/J (TG,TJ), IG/TX, X/IX
3. Completeu amb ig/ix/x i escriviu el plural (mascul i femen) i un verb derivat de cada paraula.
Mascul plural Femen plural Verb derivat
lle...
anne...
u...
...
bo...
ba...
ro...
co...
4. Completeu aquests mots amb j/g/tj/tg/tx/ig/x/ix. Tingueu en compte que nhi ha 9 que es poden completar
amb ms duna opci.
...ile ...au...a refle... ven...ar Ca...mir
ta...a Fli... lle...iu ...arampi ...erro
tor...a ...oc ra...ar esque... esbia...ada
a...udar ...i...ona va...a missa...e rau...a
fe...isme mi...eta Cui... bol...evic bi...est
...ec ...e...nia mere...o pu...ant e...ut
corre...ir ma...scula via...e e...tin...ir r...im
...ep ...aciment fa...enda ma... fa...eda
5. Completeu aquest text amb les lletres que calguin. Un cop corregit, prepareu-vos-el perqu us el dictin.
La tra...ectria del nostre persona...e est farcida d...its de presti...i mundial que fan considerar el
su...eriment dinvestir-lo doctor honoris causa tot un encert. Tot i que en els anys de ...oventut visqu amb
e...altaci lingrs en un monestir ...esuta, ms endavant, arran dun brevssim perode destiue... al ...ad,
descobr la seva veritable vocaci i opt per canviar de professi. Aleshores diri... la seva tra...ectria cap
a lantropolo...ia, una matria que sempre li havia suscitat un gran inters, disciplina de la qual avui sel
considera un ...eni. Els seus estudis han contribut a des...ifrar els ...eroglfics e...ipcis ms comple...os que han
suportat el pas del temps i que ...uguen un paper fonamental en el cone...ement del passat de la humanitat.
42
Tema 10
M (MPC, MPT), N
Quan m i n van al davant duna consonant poden ocasionar problemes ortogrcs ja que tenen gaireb el
mateix so:
Tho pots combinar per compaginar els dos cursos o has de canviar dhorari?
Regles que resolen alguns casos en qu m i n sonen igual:
Exemples Excepcions
Escrivim m
Davant b, p i m
gamba, ombra, embenar
comprovar, trempat, omplir
immbil, commutar, emmetzinar
benparlat
enmig, granment, tanmateix
Davant ff
En els prexos
circum- i am-
mfasi, samfaina, xamfr, simfonia,
triomf, mfora

circumvallaci, circumferncia,
amteatre, ambi
Escrivim n en els mots comenats per con-,
en-, in-:
contar, conferncia, confessi
enfonsar, enlar, enfeinat
informar, innit, infermer
Escrivim n Davant v envair, conveni, canviari
circumvallaci, tramvia i triumvir
(i derivats)
Remarques
Mots que sescriuen amb m impremta, empremta, premsa, somriure, somnmbul, somiar
Mots que dupliquen la consonant
mm gamma, summe, Gemma
nn Anna, annex, connectar, innocent, Susanna
Els grups consonntics mpt i mpc
mpt
Les paraules acabades en -sumpte: assumpte, presumpte
Paraules com: atemptat, exempt, prompte, redemptor, smptoma,
temptar, temptativa, temptejar
mpc
Les paraules acabades en -sumpci: assumpci, presumpci
I paraules com: exempci, redempci
Les paraules compte, comte i conte
El ttol de comte est per damunt del de vescomte i per sota del de marqus.
He perdut el compte de les trucades que he fet aquest mes.
Vs amb compte de no caure!
El banc li ha cancellat el compte corrent.
Tenim el costum dexplicar-li un conte abans danar a dormir.
u EXERCICIS
1. Completeu les paraules segents amb mb/nv/mv i classiqueu-les.
a.....ulatori, e.....elat, ca.....i, triu.....irat, a.....icis, e.....oltar, e.....estida, i.....itar, rebo.....ori, e.....ussar, co.....ersa, i.....estigar,
ta.....oret, be.....ingut, tra.....iaire, ti.....al, co.....inar, to.....ar, co.....idar, e.....afar, e.....eja, e.....otit, e.....ut, circu.....allar
Ortograa
43
mb nv mv
2. Completeu aquestes paraules amb mf o nf.
co.....iscar co.....usi .....ora i.....ernal li.....tic
trio.....ant i.....usi circu.....lex pa.....let co.....raria
co.....essar sa.....aina xa.....r co.....ort co.....abular
e.....ebrar c.....ora e.....arfegar ni.....a e.....urismar
3. Escriviu els contraris daquestes paraules.
moral: mortal: pacient:
perfecte: fallible: prudent:
madur: mbil: manejable:
feli: voluntari: material:
mediat: millorable: fidel:
4. I ara escriviu un verb derivat de cadascuna daquestes paraules.
petit: vermell: mandra:
creu: mid: dol:
fons: fang: gran:
mordassa: car: marc:
focus: bala: magatzem:
bell: barca: faixa:
curis: malalt: pedra:
boig: vell: noble:
5. Completeu les frases segents amb m/n/mm/nn/nm/mn/mp, segons calgui.
1. Li.....fant va esbossar un i.....ocent so.....riure quan li van servir un delicis fla..... amb nata.
2. El jutge va tenir en co.....te a lhora de co.....demnar el presu.....te acusat que en li.....forme presentat consta
que les empre.....tes trobades corresponen als culpables de.....etzinar la co.....tessa.
3. Els inco.....tables intents daturar un ate.....tat i.....inent han fracassat.
4. La pre.....sa ha e.....fatitzat la su.....tuositat de les festes del co.....tat, la qual cosa ha enutjat la pri.....irada
noblesa del pas.
5. En el so.....i lA.....a es veia caminant so.....mbula pels passadissos de la impre.....ta e.....ig di.....enses piles de
paper.
6. T un do i.....at per co.....oure el pblic quan escriu co.....tes i, ta.....ateix, s un pssim recitador de poemes.
7. La Ge.....a, sempre tan be.....parlada, presentava clars s.....tomes de.....briaguesa desprs duns gotets de ro.....
cremat.
Tema 10 M (MPC, MPT), N
Ortograa
44
R/RR
La lletra r pot representar dos sons diferents segons la posici en qu apareix, el so simple i el so mltiple:
carota, pare, corall, perill
rata, roca, enraono, colrar
A lhora descriurels, per, noms la erra mltiple ofereix una certa dicultat, ja que es pot escriure de dues
maneres: amb r o amb rr.
Escrivim r
A comenament de mot Raquel, religi, riquesa, roca, runa
Darrere de consonant Celr, folre, Conrad
Escrivim rr Entre vocals esborrar, carrer, parricida, ferro, carruatge, arrestar
Remarques
a) Els mots compostos i derivats
En un mot format per una paraula o un prex que acaba en vocal i una altra que comena amb r no doblem
la erra, encara que quedi entre dues vocals.
a- artmic greco- grecorom semi- semirecta
anti- antireligis infra- infraroig sobre- sobrerealitat
auto- autoretrat mono- monorail supra- suprarenal
bi- bireactor multi- multiracial tele- telereceptor
co- coreligionari neo- neoromnic termo- termoregulaci
contra- contrareforma poli- polirtmia tri- trirectangle
extra- extraradi pre- prerom ultra- ultrarpid
foto- fotoreproducci radio- radioreceptor vice- vicerector
Hi ha altres mots compostos en els quals tampoc no doblem la r: dentirostre, eradicar, bielors,
otorinolaringleg, etc.
b) Emmudiment de la erra nal
En la majoria dels mots la erra nal no sona, la qual cosa comporta sovint problemes ortogrcs. Aix, cal
recordar que sescriuen amb r nal mots com:
Exemples Excepcions
Els innitius dels verbs lliurar, esperar, tmer, crrer, sortir, fugir
Els innitius dels verbs de la
segona conjugaci que acaben
en -re: moure, caure, viure
Els primitius de mots derivats en
qu apareix una r
carrer carrer
clar clarejar
por poruc
paper paperera
or orir
Tema 11
Ortograa
45
Els mots acabats amb aquests
suxos de derivaci
-ar: alzinar, bestiar, colomar
-er: ametller, clauer, fuster
-or: blavor, escalfor, maror
-dor: escalfador, parador, pescador
-tor: cantor, pintor, corrector
-sor: impressor, marmessor, professor
A ms, cal anar amb compte de no confondre les dues formes de la tercera persona del singular del passat,
que tenen una mateixa pronncia en catal oriental:
mir, escop
va mirar, va escopir
Finalment, cal tenir present que no pronunciem la primera r de la paraula arbre ni la de les formes de
linnitiu, el futur i el condicional del verb prendre i els seus derivats i compostos, com aprendre, comprendre
o corprendre.
u EXERCICIS
1. Completeu els mots segents amb r o rr i escriviu cada mot al costat de la seva denici.
co...eferent, ba...al, anti...bic, con...eu, pre...ogativa, e...adicar, pre...equisit, i...isori, contra...estar, i...adiar
Privilegi, grcia, exempci, de qu frueix un cos poltic o una persona:
Requisit previ a un altre o altres requisits:
Atuell per contenir lquids, de formes i matries diverses:
Llevar radicalment:
Anullar els efectes (duna fora, duna acci, etc.), mitjanant una altra:
Que fa riure:
Un cos, llanar rajos de llum, de calor, (sobre alguna cosa):
Plantaci que hom explota:
Que designa el mateix referent que un altre element:
Que prev o combat la rbia:
2. Completeu la taula dacord amb lexemple que us donem.
fon ell va fondre ell fongu jo fondr
aprens
temies
conec
tingussim
prenem
planyut
corries
R/RR Tema 11
Ortograa
46
desfs
pertany
percebien
3. A partir de cadascun dels mots segents escriviu un substantiu acabat en -r.
botiga: canya: cendra:
avi: vidre: buit:
cirera: mercat: carn:
bou: venda: gris:
pasts: carxofa: ferro:
4. Completeu els mots segents afegint-hi una r o b accentuant-ne la vocal, si cal.
consome... potse... hindu... melo... ple...
llogue... clixe... estupo... fre... lleuge...
cale... atza... robi... clamo... no...
millo... seito... cartro... llumi... calo...
R/RR Tema 11
Ortograa
47
Tema 12
Ortograa
L/LL/LL
En catal hi ha fora paraules que tenen repetit el so de la ela, s a dir, la ela geminada. La pronncia, per,
sovint no marca clarament aquest so, la qual cosa comporta problemes ortogrcs a lhora descriure
aquestes paraules.
Com a regla general, cal recordar que sescriuen amb ela geminada:
a) Els mots comenats per:
all- All, allegar, allegoria, alleluia, allrgia, allicient, allucinar
coll- collaborar, collateral, collocaci, collapse, collectiu, collega, collegi, collisi, collocar
ill- illegal, illegible, ills, illcit, illimitat, illgic, illuminar, illusi, illustrar
mill- millenari, millenni, millsim, milligram, millmetre
sill- sllaba, sillogisme
b) Els mots acabats per:
-ella
aquarella, caravella, cella, Compostella, damisella, franella, legionella, Marcella, mortadella,
novella, ombrella, parcella, passarella, salmonella, varicella
-ellar apellar, cancellar, agellar, interpellar
-illa axilla, Camilla, clorolla, gorilla, pupilla, tilla, tranquilla
-illar capillar, cavillar, destillar, maxillar, oscillar, titillar, vacillar
c) Paraules com:
ampulls ellipse imbecillitat mollusc pusillnime
Avell excellent installar nulla putxinelli
bllic expellir intellectual palliar rebelli
Brusselles falla intelligent pllid satllit
calligraa fallera libllula parallel sigills
cellofana fllic lilliputenc pellcula sollicitar
cllula lloxera lulli penicillina tarallejar
circumvallaci galls malleable pollen violoncellista
constellaci gallicisme medulla polluir xarello
corall hellnic metllic protocollari xitxarello
cristall idilli miscellnia pullular
Cal tenir en compte que aquestes paraules no duen ela geminada:
alegria, cdula, celebrar, columna, elaborar, lila, miler, mili, revelar, selecci, solitud, soluci
Tamb cal tenir present que les parelles segents, entre altres, tenen un signicat diferent segons que
duguin ela geminada o no en duguin:
allocuci (discurs) / elocuci (dicci) villa (casa) / vila (poblaci)
alludir (esmentar) / eludir (evitar) anullar (derogar) / anular (dit anular)
48
Tema 12
Ortograa
L/LL/LL
Per acabar, pareu compte a pronunciar i escriure b les paraules segents:
motxila, relotge, trasladar, porcellana, pullver, llgic, aubergnia, bauma
motxilla, rellotge, traslladar, porcellana, pullver, lgic, albergnia, balma
u EXERCICIS
1. Escriviu la paraula contrria dels adjectius segents.
legal: lcit: lgic:
llegible: localitzable: les:
limitat: legtim: literari:
2. Escriviu -ela o -ella en lacabament daquests mots.
sarsu........ fran........ parc........ esqu........ t........
ombr........ p........ cand........ varic........ mortad........
client........ most........ gas........ passar........ pam........
3. Completeu ara aquests mots amb -ila o -illa.
ax........ cercav........ pup........ arg........ l........
t........ f........ p........ clorof........ gor........
pap........ Cam........ tequ........ mut........ cav........
4. Completeu aquests mots amb l o ll i escriviu-ne un substantiu derivat de cadascun.
oscillar: oscillaci ampu.....s: p.....id:
so.....: he.....nic: conci.....i:
co.....aborar: inte.....igent: co.....idir:
to.....erar: nu.....: e.....aborar:
po.....uir: rebe.....: ga.....ant:
so.....icitar: a.....egre: de.....egat:
a.....udir: a.....ucinar: tranqui.....:
5. Trieu les paraules adients per completar aquest text.
LIu va . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . (revelar / rebellar) les fotografies que havia fet a la . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . (vila / villa) on havia
passat les vacances, una gran casa amb jard, el lloc ideal per . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . (eludir / alludir) les obligacions
quotidianes, . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . (anular / anullar) qualsevol maldecap i recuperar l. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . (al / all)
necessari per tornar a la feina desprs de lestiu.
49
Tema 12
Ortograa
L/LL/LL
6. Completeu aquestes frases amb l, ll o ll.
1. Quina fa.....era per co.....ar b la camami.....a! Tampoc no cal ser tan primmirat.
2. El govern ha pa.....iat la seva ma.....a premsa amb uns ampu.....osos actes de ce.....ebraci del mi.....enari del
monestir.
3. Li han garantit que aquest medicament s infa.....ible contra la ma.....altia del c.....era perqu no lin quedi
cap seqe.....a.
4. A lexamen ava.....uaran si domines la termino.....ogia jurdica; et poden preguntar qu s una cdu.....a de
citaci, un recurs dape.....aci, la .....egtima, etc.
5. Tras.....adeu amb molta cura al pis de la Mique.....a aquesta exce.....ent co.....ecci de tasses de porce.....ana
que va heretar de la seva via.
6. Tot i que semblava infa.....ible, el sistema informtic ha patit un co.....apse co.....ossal que ha causat la
cance.....aci de mi.....ers de vols.
7. En la tert.....ia literria daquest mes els assistents podran dia.....ogar amb una de les nove.....istes ms
c.....ebres del nou mi.....enni.
8. La insta.....aci de ms tanques met.....iques no so.....ucionar el problema dels accidents que hi ha en la
circumva.....aci nord.
9. Deixat de fa.....rnies i reconeix que un dels a.....icients de la pe.....cula s lidi.....i entre els protagonistes.
10. Calcu.....em que els ttols que ha acumu.....at la se.....ecci nacional dhalterof.....ia no cabran en les noves
vitrines.
50 Ortograa
Tema 13
H
La lletra hac, que es conserva per raons etimolgiques, no representa avui cap so, tret dalguns casos
donomatopeies i de mots manllevats daltres llenges:
ha, ha, ha!; he, he, he!; ehem
handicap, hawai, Hlsinki, hippy, Shara
Conv recordar les paraules que porten hac i tamb xar-se en les diferncies que hi ha respecte a altres
llenges.
Per exemple, escrivim amb hac:
haixix ham hmster handbol harmonia
hecatombe hectolitre hellnic hemisferi hemorrgia
hendecasllab heptgon herldic herba hereu
hrnia heterosexual hexgon higiene hiprbole
hiptesi hissar hivern homicida homogeni
hoquei hort humitat
Tamb escrivim amb hac, en aquest cas intercalada, paraules com:
adherir ahir alcohol aleshores alhora
conhort cohesi cohibir exhalar exhaurir
inherent inhibir menhir subhasta subtrahend
tothom tothora
Per tingueu en compte que sescriuen sense hac paraules com ara:
avui benaurat Bo cacauet coet
exuberant Ester Judit malaurat Ma
orfe orxata tru Tall
Remarques
Cal xar-se en els homnims o parnims. Per exemple, cal distingir b:
ha: forma del verb haver
ah!: interjecci
a: preposici
El vent ha fet caure les fulles.
Ah!, eres tu qui trucava?
Agafarem lavi a Girona.
51
Tema 13
Ortograa
H
he: forma del verb haver
eh: interjecci
He escoltat la rdio tot el mat.
Eh?, qu dius?
hem: forma del verb haver
em: pronom feble
Els pares hem de ser responsables.
Em dic Joana.
u EXERCICIS
1. Completeu amb hac aquestes paraules, si cal, i escriviu un verb derivat de cadascuna.
...bil: ...ombra: ...umit:
...ospital: ...ereu: ...igiene:
...orgull: ...omogeni: ...um:
...armonia: ...ivern: ...oste:
...al: ...rnia: ...ona:
...gil: ...mfasi: ...imant:
2. Algunes daquestes paraules han perdut la hac. Ratlleu les que estiguin mal escrites i escriviu-les
correctament.
air ahir inalar ermtic emorrgia
Ma erba Tall exaustiu
ostatge cacauet avui iptesi
totom orfe inibir exultant
exibir stia ermit Elisabet
ind orxata exaurir subasta
Zuric emicicle anel endecasllab
aderir tru Bo malaurat
Vic Ester coesi exorbitant
isard coet menir ortodox
conort coibir exgon Montblanc
3. Completeu els espais en blanc amb un dels mots indicats, com en lexemple.
i/hi: Hi va anar i en va tornar rpidament.
1. si/s/shi: Vam dir que ................ al metge quan ens va preguntar ................ volem saber el sexe de la criatura
................ ................ posava b (en lecografia).
52
2. amb/em/ham/hem: ................ preguntat quina diferncia de gust hi ha entre el peix pescat ................ un
................ i el pescat ................ xarxa, per ................ penso que no ................ ents res.
3. as/has: Sempre ................ de fer veure que et guardes un ................ a la mniga.
4. o/ho: Vols conduir tu ................ vols que ................ faci jo?
5. li/lhi: Recorda que, al Marc, ................ havies de portar el dcim de la loteria i que encara no ................ has
portat.
6. a/ha: ................ veure, qui ................ llenat aquests papers?
7. mi/mhi: A ................ no ................ veuran pas, en un parc temtic.
8. e/eh/he: ................, Vicen, des que vaig assistir a les teves classes sempre ms ................ distingit la ................
oberta de la ................ tancada.
9. ni/nhi: ................ que tu ho vulguis no ................ portar cap.
10. sabia/shavia: ................ oblidat lagenda a loficina i ara no ................ on havien quedat.
Ortograa
Tema 13 H
Morfosintaxi
Tema 1
Morfosintaxi 54
LORACI
Loraci s la unitat mnima de comunicaci amb sentit complet.
Aquesta unitat la formen paraules, que podem agrupar en diverses categories gramaticals:
Categoria Denici Exemples
Substantius
Mots que representen o designen una persona, un animal o
una cosa (concreta o abstracta)
ll, gat, museu, pau
Adjectius
Mots que acompanyen un substantiu i que li afegeixen alguna
caracterstica. Hi concorden amb gnere i nombre
blanc, gros, meu, quart
Determinants
Mots que acompanyen el nom, el determinen i nindiquen el
nombre i el gnere
el, un, tres, algun, meva,
aquest, quin
Verbs
Mots que expressen accions, estats dnim, processos, etc. Els
podem classicar en:
copulatius
predicatius: transitius, intransitius, reexius i recprocs
copulatius: semblar, estar, ser
transitius: cantar
intransitius: arribar
reexius: rentar-se
recprocs: escriures
Pronoms
Mots que substitueixen altres mots que han aparegut abans o
que queden sobreentesos
ell, que, li, ho
Preposicions
Partcules invariables que enllacen un element sintctic amb
el seu complement
a, de, en, amb
Conjuncions Partcules que relacionen mots o oracions perqu, quan, si
Adverbis
Mots invariables que modiquen el signicat dun verb, dun
adjectiu o dun altre adverbi
b, avui, aqu, no, s
Lestructura bsica de loraci, la formen un sintagma nominal, que fa la funci de subjecte, i un sintagma
verbal, que fa la funci de predicat.
SN (Subjecte) + SV (Predicat)
El nucli del subjecte pot ser un substantiu o un pronom, al qual satribueix lacci o la qualitat expressada pel
verb.
LArnau ha dormit tota la nit. / Ell ha dormit tota la nit.
El meu gat s molt esquerp.
Aquest mas t el sostre malms.
El nucli del predicat s el verb i el poden acompanyar diversos tipus de complements:
La Mireia ha marxat en bicicleta.
El nostre pare era alguers.
Fixeu-vos, per, que tant el subjecte com el verb duna oraci poden no aparixer. Si aix passa amb el
subjecte, parlem doracions amb el subjecte elidit. Quan passa amb el verb, ho podem marcar amb una
coma. Tant en un cas com en laltre, aquests elements queden sobreentesos pel context; per tant, s com si
hi fossin.
Tema 1 LORACI
55 Morfosintaxi
Marxarem dhora. (Sentn que el subjecte elidit s nosaltres)
Jo estudio a la biblioteca. Ella, a casa. (Sentn que el verb elidit de la segona oraci s estudia)
Rebaixes! (Sentn que el verb elidit s hi ha)
De fet, en la nostra parla quotidiana, trobarem molts exemples dexpressions que suprimeixen un o altre
element, tot i tractar-se doracions.
El verb s lelement clau de loraci. Per tant, no hi ha cap oraci sense verb. Ara b, s que hi ha oracions
sense subjecte. Es tracta de les oracions impersonals, dins les quals hem dincloure les passives
pronominals, les que tenen com a nucli el verb haver-hi o verbs de comunicaci utilitzats en tercera persona
del plural i les oracions amb verbs meteorolgics.
Es viu b al teu pas.
s dhora encara.
Hi ha dinar per a tothom.
Diuen que lequip baixar a segona.
Aquest vespre ha plogut molt.
Recordeu que el verb haver-hi noms es conjuga en singular i que el sintagma nominal que
lacompanya fa la funci de complement directe i no de subjecte.
Hi han escamarlans per a tothom.
Hi ha escamarlans per a tothom.
Lordre usual de loraci (subjecte + predicat) pot resultar invertit:
Sexpressa molt malament, aquest poltic.
Ja ha sortit el tren de rodalies.
Magraden les telenovelles de la tarda.
Per identicar el subjecte daquestes doracions, que de vegades confonem amb el complement directe, cal
tenir present la regla de concordana, segons la qual el subjecte i el verb duna oraci sempre concorden
en nombre i persona.
Sexpressa molt malament, aquest poltic. / Sexpressen molt malament, aquests poltics.
V S V S
Ja ha sortit el tren de rodalies. / Ja han sortit els trens de rodalies.
V S V S
Magraden les telenovelles de la tarda. / Magrada la telenovella de la tarda.
V S V S
Loraci passiva
Dins aquest tipus doracions, hi trobem dos grups: les passives perifrstiques i les passives pronominals.
LORACI Tema 1
Morfosintaxi 56
La passiva perifrstica
Aquest tipus doracions, tot i que segueixen lestructura bsica de loraci (SN + SV), alteren lordre
normal dels components per ressaltar el complement directe. El subjecte de loraci activa passa a ser el
complement agent en la passiva i el complement directe de loraci activa passa a ser el subjecte pacient. El
verb, a ms a ms, adopta una forma perifrstica (daqu el nom), constituda pel verb ser o sser + el participi
del verb transitiu, que concorda amb el subjecte.
La policia va detenir un grup de delinqents.
S V CD

Un grup de delinqents fou detingut per la policia.
S pacient V C. agent
La passiva pronominal
Aquestes oracions les utilitzem quan no volem indicar quin s el subjecte de lacci; per tant, sn oracions
impersonals. El verb est format pel pronom es + el verb conjugat en tercera persona.
Es menja b en aquest restaurant.
Com a oracions impersonals, doncs, s incorrecte acompanyar el verb dun complement agent:
Sha presentat un escrit pel procurador. Oraci passiva pronominal incorrecta
Sha presentat un escrit per part del procurador. Oraci passiva pronominal incorrecta
Sha presentat un escrit. Oraci passiva pronominal correcta
El procurador ha presentat un escrit. Oraci activa correcta
Daltra banda, en cas que el verb regeixi, s a dir, demani o exigeixi, complement directe, si aquest est en
plural, shi pot fer concordar.
Es recull molt poca aigua a lestiu.
CD
Es cull / Es cullen moltes maduixes a lestiu.
CD
Loraci composta. Classicacions
Fins ara totes les oracions que hem vist eren oracions simples. Ara b, loraci pot tenir alguns dels seus
elements subjecte o complement verbal constituts per tota una altra oraci, que sanomena proposici.
En aquests casos loraci s composta. Les oracions compostes tenen ms dun verb, doncs, i formen una
unitat sintctica.
Tema 1 LORACI
57 Morfosintaxi
TIPUS DORACIONS COMPOSTES
Coordinades
La coordinaci t lloc entre dues o ms proposicions que
es troben en un mateix nivell gramatical (no nhi ha cap
que predomini sobre laltra). Les uneix una conjunci de
coordinaci. En sries de tres o ms oracions la conjunci
freqentment se substitueix per una coma, que cal
considerar tamb com a element denlla.
Ni magrada el futbol ni hi vull
entendre.
En Pep cantava, en Llus ballava i els
altres sho miraven.
Juxtaposades
Quan les oracions coordinades prescindeixen de
conjuncions es diu que sn oracions juxtaposades. En
lescriptura, lelement que aleshores les enllaa sn
alguns signes de puntuaci: el punt i la coma, els dos
punts i, sobretot, la coma.
Entri, miri, remeni, compri.
La seva reacci no mha
estranyat gens: s prpia del seu
comportament.
Les dones xerraven al menjador; els
homes fumaven a la terrassa.
Subordinades
En la subordinaci tenim sempre una oraci principal
i una, o ms, de subordinades que la completen i
exerceixen una funci sintctica determinada respecte
al verb de loraci principal. Van gaireb sempre
enllaades amb la principal per mitj de conjuncions de
subordinaci o per pronoms relatius.
La nena plora perqu t son.
Sempre que se sentia trist pujava a
la muntanya.
Han arribat al magatzem els discos
que em vas demanar.
u EXERCICIS
1. Digueu quina categoria gramatical tenen els mots subratllats daquest text.
Els bombers van rescatar illesos quatre joves que havien quedat incomunicats quan practicaven barranquisme.
Lavs de la desaparici dels joves es va rebre abans-dahir per ns avui no sha acabat el rescat daquest grup,
format per un noi i tres noies.
2. Identiqueu el subjecte i el predicat de les oracions segents. Si el subjecte est elidit, especiqueu-ho.
1. La tieta de la Nria sha llicenciat en filologia anglesa.
2. Em molesta molt el soroll.
3. Mempasso tots els programes dAndreu Buenafuente.
4. Afanyat!
5. Les actuacions han quedat vistes per a sentncia.
6. Ha arribat un nou carregament de fruita.
3. Digueu quines daquestes oracions sn impersonals i quines no, i daquestes ltimes indiqueu-ne el
subjecte.
1. Es menja molt malament a casa teva.
2. Sasseu aqu, lElisenda.
3. No hi ha prou cadires per a tothom.
4. Sha estat tot lestiu de vacances a Sussa.
5. El mar passat va nevar moltssim als Pirineus.
6. Shan de complir les regles del joc.
LORACI Tema 1
Morfosintaxi 58
4. Assenyaleu quines daquestes oracions sn passives.
1. LErnest ha estat president de la companyia durant vuit anys.
2. LErnest va ser nomenat president de la companyia vuit anys enrere.
3. Aquestes ajudes socials sn concedides per lAjuntament.
4. LAjuntament s lencarregat de concedir aquestes ajudes socials.
5. He fet la reuni amb lassistncia de tots els vocals de la junta.
6. La reuni ha estat feta amb lassistncia de tots els vocals de la junta.
59 Morfosintaxi
Tema 2 Tema 2
ELS DETERMINANTS I ELS QUANTIFICADORS
Els determinants
Els determinants sn mots que acompanyen el nom, amb el qual concorden, i lespeciquen. Formen part
daquesta categoria lxica els articles, els demostratius, els possessius i els interrogatius.
Articles
Els articles es divideixen en denits, indenits i personals segons si el nom que determinen s conegut, poc
conegut o si especiquen un nom propi, respectivament.
a) Denits
Singular Plural
Mascul el
l
els
Femen la les
Remarques
Quan fem enumeracions, s aconsellable precedir de larticle corresponent cada substantiu, sobretot quan
lenumeraci cont mots amb gneres diferents.
He comprat els psols, les patates, el pa i larrs.
Els dies de la setmana no porten article quan susen com a adverbis, per s que en duen quan susen com a
substantius.
Dimarts tinc hora al metge. (Noms aquest dimarts.)
El dimecres vaig a dansa. (Tots els dimecres, cada dimecres.)
s incorrecte ls de larticle davant dinnitius amb valor verbal i doracions subordinades substantives.
El caminar s saludable.
Caminar s saludable.
El que mhagis convidat a la festa em fa molta illusi.
Que mhagis convidat a la festa em fa molta illusi.
Dins dun text, escrivim amb minscula larticle que precedeix alguns topnims.
la Bisbal dEmpord, el Vendrell, els Hostalets de Pierola, Castellar de nHug
En canvi, en les adreces larticle sescriu amb majscula, ja que inicia frase.
43700 El Vendrell
60 Morfosintaxi
ELS DETERMINANTS I ELS QUANTIFICADORS Tema 2
Pel que fa al nom de les comarques, tret de la dOsona, la resta duen article.
el Pla de lEstany, lAlta Ribagora, la Selva
Cal tenir en compte que larticle denit mascul i el neutre tenen la mateixa forma: el. Per tant, la forma lo per
a larticle neutre s incorrecta.
No et pots imaginar lo que mha dit.
No et pots imaginar el que mha dit.
Aix s lo millor que li podia passar.
Aix s el millor que li podia passar.
Avui a lo millor ve en Roger a dinar.
Avui potser ve en Roger a dinar.
Tu no saps lo animal que s!
Tu no saps com ns, danimal!
Ara ve lo bo!
Ara ve el que s bo.
Lapstrof
Els articles el i la sapostrofen davant de mots que comencen en vocal, precedida o no duna hac.
masculins laltaveu, lhabitatge
lexpedient, lhelicpter
linfermer, lhistoriador
loci, lhorari
luniversitari, lhumanisme
femenins lacta, lharmonia
lespcie, lherba
lilla, lhpica
lona, lhora
lungla, lhulla
Tingueu en compte, per, que larticle femen no sapostrofa davant de paraules femenines que comencen
en i, u, hi i hu tona.
la investigaci, la instncia, la infermera, la infncia; la historiadora, la hisenda, la historieta; la universitria, la ubicaci,
la unicaci, la urgncia; la humitat, la humiliaci, la humilitat
Pel que fa a la preposici de, sempre sapostrofa davant dun mot que comena en vocal o en vocal + hac.
dAustrlia, dhandbol, despera, dherba, dinici, dhisenda, doci, dhora, dunitat, dhumor
Remarques
No sapostrofen a) les paraules que comencen amb el diftong creixent i + vocal:
el iogurt, la hiena, de iode
61 Morfosintaxi
ELS DETERMINANTS I ELS QUANTIFICADORS Tema 2
b) els noms de les lletres:
la ena, la essa, de a
c) els mots que comencen amb una hac aspirada:
el handicap, el hawai, de Hawaii
d) per tradici:
la una (hora), la host, la ira i la Haia
Sapostrofen Les xifres que es pronuncien amb una vocal inicial:
l11 de setembre, l1 de maig
Pel que fa a ls de lapstrof amb les sigles, tant si es pronuncien com un mot com si es lletregen, segueixen
les mateixes normes que acabem de veure. Cal tenir en compte, a ms, que les sigles que es lletregen i
comencen amb una consonant sapostrofen si aquesta es pronuncia amb una vocal inicial.
No sapostrofen la UNESCO, la UGT, la CEE, el DNI, el NIF, el CP
Sapostrofen lADN, lIRPF, lONU, lURSS, lFP, lLSD
Quant a la preposici de, noms sapostrofa davant de sigles que comencen en vocal: dADN, dIRPF, dUGT,
per de FP, de LSD.
Les contraccions
Els articles denits el i els es contrauen amb les preposicions a, de, per i amb la partcula ca, mentre que larticle
personal en noms es contrau amb aquesta ltima.
+ el els en
a al
al Girons
als
als estudiants
de del
del Tarragons
dels
dels amics
per pel
pel cam
pels
pels carrers
ca cal
cal metge
cals
cals avis
can
can Manel
Tingueu en compte que la contracci es desf quan precedeix un mot que comena en vocal o vocal + hac.
+ el en
a a l
a lEmpord
de de l
de lUrgell
per per l
per lhoritz
ca ca l
ca loculista
ca n
ca nEnric
62 Morfosintaxi
ELS DETERMINANTS I ELS QUANTIFICADORS Tema 2
b) Indenits
Singular Plural
Mascul un uns
Femen una unes
c) Personals
Singular
Mascul en
n
Femen na
En singular, els noms propis de persona poden anar precedits tant de larticle personal (en / na / n ) com de
larticle denit (el / la / l ), per no en plural, ja que larticle personal noms t les formes del singular: el / en
Codina, per els Codina.
Demostratius
Els demostratius determinen la proximitat o la llunyania respecte a lespai que ocupen els interlocutors o
respecte a elements apareguts en el discurs. Dacord amb aix, tradicionalment sha establert un sistema
de tres graus segons si es parteix de lespai de lemissor (primer grau), del receptor (segon grau), o si es
tracta dun espai lluny a aquests (tercer grau). Val a dir, per, que en lactualitat aquesta distinci ha quedat
reduda a dos graus: aquest i aquell (amb les variants exives respectives).
Singular Plural
1r
grau
Mascul aquest aquests
Femen aquesta aquestes
Neutre a
2n
grau
Mascul aqueix aqueixos
Femen aqueixa aqueixes
Neutre aix
3r
grau
Mascul aquell aquells
Femen aquella aquelles
Neutre all
Possessius
Els possessius estableixen relacions de pertinena. Es divideixen en tnics i tons.
63 Morfosintaxi
ELS DETERMINANTS I ELS QUANTIFICADORS Tema 2
Possessius tnics Singular Plural
Un possedor
1a pers.
Mascul meu meus
Femen meva meves
2a pers.
Mascul teu teus
Femen teva teves
3a pers.
Mascul seu seus
Femen seva seves
Diversos
possedors
1a pers.
Mascul nostre
nostres
Femen nostra
2a pers.
Mascul vostre
vostres
Femen vostra
3a pers.
Mascul seu
llur
seus
llurs
Femen seva seves
Possessius tons Singular Plural
1a pers.
Mascul mon mos
Femen ma mes
2a pers.
Mascul ton tos
Femen ta tes
3a pers.
Mascul son sos
Femen sa ses
Els possessius tons acompanyen noms de parentiu i formen part dalguns tractaments protocollaris.
El caldo de ma mare s el millor que he tastat mai.
Lhomilia de Sa Santedat ha estat llarga i avorrida.
Les formes llur, llurs sempre han de fer referncia a diversos possedors.
El manifestant assistir a lacte amb llurs pancartes.
Els manifestants assistiran a lacte amb llurs pancartes.
Els manifestants assistiran a lacte amb llur pancarta.
Els possessius tnics tant poden anar al davant com al darrere del nom que acompanyen. Quan van al
davant sempre els precedeix un article, per no quan van al darrere.
Hi anirem amb el meu cotxe.
Vindr un cos meu que viu al Jap.
En algunes expressions, per, el possessiu va sempre al darrere.
Hem quedat per sopar a casa meva.
Dna-li records de part meva.
Pel que fa a la posici dels possessius tons, van sempre al davant del nom que acompanyen i no els
precedeix cap altre determinant.
Hi anirem amb el cotxe de mon pare.
64 Morfosintaxi
ELS DETERMINANTS I ELS QUANTIFICADORS Tema 2
Interrogatius
Singular Plural
Mascul quin quins
Femen quina quines
Quin dia vindrs?
Aquestes formes tamb sutilitzen com a exclamatives.
Quina gana que tinc!
Els quanticadors
Els quanticadors expressen quantitat o assenyalen algun tipus despecicaci de carcter numric. Es
divideixen en numerals, quantitatius i indenits.
Numerals
a) Cardinals
Fan referncia a una quantitat exacta. No tenen exi de gnere ni de nombre, tret de les formes un, dos i
cent (aquesta ltima sols t exi de gnere en plural).
Ha aconseguit dos entrades per al concert davui.
Ha aconseguit dues entrades per al concert davui.
Xifra Numeral Xifra Numeral
1 u, un / una 21 vint-i-u, vint-i-un / vint-i-una
2 dos / dues 22 vint-i-dos / vint-i-dues
3 tres 23 vint-i-tres
4 quatre 30 trenta
5 cinc 31 trenta-u, trenta-un / trenta-una
6 sis 32 trenta-dos / trenta-dues
7 set 40 quaranta
8 vuit 50 cinquanta
9 nou 60 seixanta
10 deu 70 setanta
11 onze 80 vuitanta
12 dotze 90 noranta
13 tretze 100 cent
14 catorze 110 cent deu
15 quinze 125 cent vint-i-cinc
16 setze 200 dos-cents / dues-centes
17 disset 500 cinc-cents / cinc-centes
18 divuit 1.000 mil
19 dinou 10.125 deu mil cent vint-i-cinc
20 vint 65.389 seixanta-cinc mil tres-cents vuitanta-nou
65 Morfosintaxi
ELS DETERMINANTS I ELS QUANTIFICADORS Tema 2
Usem la forma u quan el cardinal t valor ordinal, com tamb quan ens referim al nom del nmero.
Va ser el nmero u de la promoci.
El bitllet de loteria acaba en u.
Quan els numerals cardinals sutilitzen amb valor ordinal han danar darrere del nom i sempre en mascul (hi
ha implcit el mot nmero).
El que et dic ho trobars a la pgina (nmero) dos.
Com que la la (nmero) u estava plena, no he comprat les entrades.
Recordeu que noms escrivim guionet entre les desenes i les unitats (vint-i-dues, trenta-un), i entre les
unitats i les centenes (dos-cents, cinc-centes).
b) Ordinals
Fan referncia a lordre. Tots els ordinals tenen exi de gnere i de nombre.
Singular Plural
Xifra Mascul Femen Mascul Femen
1 primer primera primers primeres
2 segon segona segons segones
3 tercer tercera tercers terceres
4 quart quarta quarts quartes
5 cinqu cinquena cinquens cinquenes
6 sis sisena sisens sisenes
7 set setena setens setenes
8 vuit vuitena vuitens vuitenes
9 nov novena novens novenes
10 des desena desens desenes
11 onz onzena onzens onzenes
12 dotz dotzena dotzens dotzenes
13 tretz tretzena tretzens tretzenes
14 catorz catorzena catorzens catorzenes
15 quinz quinzena quinzens quinzenes
16 setz setzena setzens setzenes
17 disset dissetena dissetens dissetenes
18 divuit divuitena divuitens divuitenes
19 dinov dinovena dinovens dinovenes
20 vint vintena vintens vintenes
21 vint-i-un vint-i-unena vint-i-unens vint-i-unenes
22 vint-i-dos vint-i-dosena vint-i-dosens vint-i-dosenes
23 vint-i-tres vint-i-tresena vint-i-tresens vint-i-tresenes
30 trent trentena trentens trentenes
100 cent centena centens centenes
1.000 mil milena milens milenes
66 Morfosintaxi
ELS DETERMINANTS I ELS QUANTIFICADORS Tema 2
c) Partitius
Fan referncia a una part dun conjunt. La majoria de les formes coincideixen amb les dels ordinals, si b nhi
ha daltres que no: ter, dcim (tamb des), centsim (o cent), millsim (o mil) i mig.
Noms una quarta part dels inscrits sha presentat a lexamen nal.
Segons lOMS, un ter de la poblaci mundial no t accs a laigua potable.
Ens partim mitja poma?
No hem de confondre les formes mig (amb les variants exives mitja / mitjos / mitges) i mitj (mitjana /
mitjans / mitjanes). Tal com hem vist, mig signica que forma la meitat dun tot, mentre que mitj vol dir que
s igualment lluny de dos extrems.
Som al punt mitj de lilla.
Mapassionen les novelles de ledat mitjana.
Com endrapa! Sha menjat mitja barra de pa.
La notcia ha commocionat mig pas.
Quantitatius
Els quantitatius fan referncia a una quantitat sense precisar-la. Nhi ha que tenen exi de gnere i nombre
i daltres que no.
Singular Plural
Mascul Femen Mascul Femen
bastant bastants
quant quanta quants quantes
molt molta molts moltes
poc poca pocs poques
tant tanta tants tantes
gaire gaires
ms
menys
prou
massa
fora
gens
Encara fa bastantes faltes dortograa.
Encara fa bastants faltes dortograa.
No hi haur proutes cadires ni prous ordinadors.
No hi haur prou cadires ni prou ordinadors.
Tinc masses ganes de marxar de viatge.
Tinc massa ganes de marxar de viatge.
67 Morfosintaxi
ELS DETERMINANTS I ELS QUANTIFICADORS Tema 2
Ha comprat forces coses.
Ha comprat fora coses.
Recordeu que en frases interrogatives, condicionals i negatives lequivalent de poc s gaire, i no pas molt o
massa.
No tinc molts amics.
No tinc massa amics.
No tinc gaires amics.
Cal anar amb compte a no confondre els quantitatius quant i tant amb les formes quan i tan.
Quant valen aquestes arracades?
Digueu-me quan arribareu.
T tant fred que ha de dormir amb pecs.
La Nria mha dit que ha conegut un noi tan encantador.
Indenits
Els indenits designen duna manera vaga o general. En alguns casos presenten formes diferents segons si
funcionen com a pronoms o com a especicadors.
Pronoms Especicadors
alg algun / alguna / alguns / algunes
altre altre / altra / altres
cada u cada un / cada una
cadasc cadascun / cadascuna
cert / certa /certs /certes
diferents
hom
mateix / mateixa / mateixos / mateixes
ning
qualsevol qualsevol / qualssevol
quelcom
res
tal tal / tals
tot tot / tota / tots / totes
tothom
un / una / uns / unes un / una / uns / unes
La forma tot susa sempre en mascul quan determina un topnim que no va precedit darticle.
Avui plour a tot Catalunya.
No s correcte ls de mateix com a pronom amb valor referencial (s a dir, quan sutilitza per substituir un
substantiu esmentat abans), tot i que s s correcte com a pronom quan signica la mateixa cosa.
68 Morfosintaxi
ELS DETERMINANTS I ELS QUANTIFICADORS Tema 2
Feu saber a les parts que poden impugnar el recurs dapellaci o b adherir-se
al mateix.
(valor referencial)
Feu saber a les parts que poden impugnar el recurs dapellaci o b adherir-shi. (valor referencial)
Sempre passa el mateix quan anem de viatge. (= la mateixa cosa)
Daltra banda, mateix tamb ens serveix per expressar mfasi quan acompanya un substantiu o determinats
pronoms o adverbis, en substituci de lincorrecte *propi.
Els propis directius han dimitit desprs de conixer el resultat de la moci de censura.
Els mateixos directius han dimitit desprs de conixer el resultat de la moci de censura.
Els directius mateixos han dimitit desprs de conixer el resultat de la moci de censura.
Fes-ho tu mateixa. Ara mateix mhi poso.
Remarca general
Els determinants demostratius, possessius i interrogatius tamb poden funcionar com a pronoms.
Quin jersei tagrada ms? Aquest.
El meu pis s ms assolellat que el teu.
Pots triar un daquests dos llibres. Quin vols?
u EXERCICIS
1. Corregiu, si cal, larticle determinat dels mots que teniu a continuaci.
el espai lespai la opini
el horari la ungla
la ona la universitria
el avi el universitari
la illa el investigador
la oca la investigaci
el ull el univers
el elefant la histria
el altaveu el historiador
la Anna la herba
2. Poseu la forma darticle que correspongui davant els mots que trobareu tot seguit.

.....instncia .....interlocutria ..... imaginaci
.....hpica .....Irene .....uni
.....imaginari ..... indi .....ndia
..... infermera .....infncia ..... intern
.....hiptesi .....humitat .....Isabel
..... infant .....interlocutor .....hmer
.....rsula .....Ignasi .....infermer
.....imatge ..... hum .....humanitat
69 Morfosintaxi
ELS DETERMINANTS I ELS QUANTIFICADORS Tema 2
3. Feu el mateix que en lexercici anterior.
.....una .....handbol .....ira
.....UNESCO ..... iode .....ADN
..... hawai .....host .....iaia
.....DNI .....ema .....1
.....iogurt .....ianqui .....ela
.....31 .....hiena .....hmster
4. Subratlleu lopci correcta de les que hi ha entre parntesis.
1. Els convidats han arribat a (la / l) hora prevista; ni massa tard ni massa (de / d) hora.
2. El mes (de / d) abril s el ms plujs (del / de el / de l) any.
3. Amb aquell vi (de / d) nfima qualitat vam agafar una turca.
4. (La / L) interessada principal es reserva el dret de dir (la / l) ltima paraula.
5. Reescriviu les frases segents aplicant les regles dapostrofaci i, quan calgui, de contracci.
1. La infermera de el iode.
2. A el estiu tinc el costum danar a passar uns dies a El Pla de el Estany.
3. Viu a els afores de el poble, a prop de cal Eugeni.
4. Estudia a la UOC; la Universitat Oberta de Catalunya.
5. Qu fem amb la ngrid? Lhem de inscriure al casal o la durem a ca els avis?
6. Ompliu amb la preposici de i amb articles determinats els buits daquest text.
nic. ....... scal, en ....... informe ems ....... 1 ....... abril ....... 2007 davant ....... aquest Jutjat, sollicita ....... inadmissi total
....... recurs, ....... acord amb el que disposa ....... article 1710 ....... Llei ....... enjudiciament civil, ats que ....... quantitat
litigiosa s notriament inferior a ....... import que estableix ....... article 1687 ....... Llei esmentada. Aquest Jutjat ha
trams les actuacions, mitjanant ....... interlocutria de 25 ....... juliol ....... 2007, ....... tribunal competent.
7. Escriviu amb lletres els numerals cardinals segents.
29
72
555
1.925
83.677
8. Corregiu, si cal, els quantitatius de les frases que teniu a continuaci.
1. En aquest curs hi ha massa nois i masses poques noies.
2. Encara ha de fer bastantes coses abans dagafar lavi.
3. No t prous diners per pagar tots els deutes.
4. Sempre diu que no t gaire amics, per la veritat s que en t forces.
5. Darrerament t bastanta gana, per no t proutes hores per preparar-se el menjar.
6. No compro molts llibres, perqu cada vegada tinc menys lloc on posar-los.
70 Morfosintaxi
ELS DETERMINANTS I ELS QUANTIFICADORS Tema 2
9. Corregiu les frases que trobareu tot seguit.
1. El Enric anir de viatge amb llurs pares.
2. El dissabte passat vaig acabar les vacances.
3. Tinc dos tortugues i un periquito.
4. Vaig aprovar lBUP amb una nota mitja de 8,75.
5. s tant poc agraciat que tothom sel rifa.
6. Viu a La Garrotxa, en una zona de inters natural.
7. Trameteu-me el informe lo ms aviat possible.
8. El fumar perjudica seriosament la salut.
9. A lo millor recorro tota Catalunya amb bicicleta.
10. Quant pensis venir, avisam amb temps, que reservar taula a cal Enric.
11. Aquest vespre, a el teatre, seurem a les butaques dues i quatre de la fila una.
71 Morfosintaxi
Tema 3
EL SUBSTANTIU I LADJECTIU. GNERE I NOMBRE
El substantiu o nom s la categoria gramatical que serveix per representar o designar una persona, un
animal o una cosa (sigui concreta o abstracta), mentre que ladjectiu indica les qualitats del substantiu al
qual acompanya.
La majoria dadjectius i de substantius referits a persones o animals amb dos gneres tenen una forma per
al mascul i una altra per al femen, tant en singular com en plural, si b nhi ha que sn invariables. Tot seguit
veurem les diferents alternances que presenten el gnere i el nombre dels substantius i dels adjectius.
Gnere
En la majoria de casos el femen es forma a partir del mascul, tot i que nhi ha que parteixen del femen per
crear el mascul i daltres que fan loposici de gnere mitjanant lalternana de suxos.
a) Afegim una -a al mascul.
mascul / -a femen
Substantius Adjectius
nen
gat
regidor
Ramon
carnisser
nena
gata
regidora
Ramona
carnissera
exempt
mixt
gris
annex
limtrof
exempta
mixta
grisa
annexa
limtrofa
Aquest s el sistema ms productiu. Cal tenir en compte que laddici de la vocal a la forma masculina pot
donar lloc a alguns canvis.
Canvis Substantius Adjectius
Accentuaci i diresi
secretari
Llus
funcionari
pags
secretria
Llusa
funcionria
pagesa
erroni
seris
corts
conspicu
errnia
seriosa
cortesa
conspcua
ltima graa
s ss
p b
t d
c g
u v
l ll
f v
ig j/tj
c qu
gos
llop
advocat
amic
hereu
Marcel
serf
boig
gossa
lloba
advocada
amiga
hereva
Marcella
serva
boja
esps
adequat
groc
tou
nul
roig
lleig
inic
espessa
adequada
groga
tova
nulla
roja
lletja
iniqua

Fixeu-vos que els adjectius que acaben en -cu no experimenten cap canvi de graa, ja que lnic que fem s
afegir una -a al mascul: vacu vcua; innocu inncua; promiscu promscua.
b) Canviem la -e, la -o o la -u nal del mascul per una -a.
72 Morfosintaxi
Tema 3 EL SUBSTANTIU I LADJECTIU. GNERE I NOMBRE
-e, -o, -u mascul / -a femen
Substantius Adjectius
-e / -a
pediatre
alumne
psiquiatre
mestre
ministre
llastre
rapsode
arquitecte
pediatra
alumna
psiquiatra
mestra
ministra
llastra
rapsoda
arquitecta
pobre
ample
culte
vague
altre
esquerre
negre
addicte
pobra
ampla
culta
vaga
altra
esquerra
negra
addicta
-o / -a
moro
monjo
viudo
mora
monja
viuda
fondo
onjo
moreno
fonda
onja
morena
-u / -a
reu
ateu
rea
atea
europeu
hebreu
europea
hebrea
Els mots que canvien la -u nal per una -a sn els que en mascul tenen com a terminaci el diftong
decreixent -eu : plebeu plebea, per nadiu nadiua.
En general, els adjectius que canvien la -e del mascul per una -a en el femen sn els que en castell (i en
mascul) acaben en -o. Cal tenir en compte, per, que hi ha un cert nombre dadjectius acabats en -e que sn
invariables (vegeu lapartat g).
c) Afegim la terminaci -na als masculins que acaben en vocal tnica.
-vocal tnica mascul / -na femen
Substantius Adjectius
germ
cos
lle
deg
germana
cosina
lleona
degana
pla
am
oport
com
plana
amena
oportuna
comuna
Hi ha un cas que, tot i que no acaba en vocal tnica, tamb fa aquesta exi: orfe rfena.
d) Afegim un sux feminitzador al mascul.
Mascul + sux feminitzador
Sux Substantius Adjectius
-essa
jutge
poeta
abat
duc
jutgessa
poetessa
abadessa
duquessa
-ina
gall
heroi
tsar
gallina
herona
tsarina
Tingueu en compte que substantius com pags, burgs, marqus i prncep no fan el femen amb el sux -essa,
sin que formen part dels casos en qu afegim una -a al mascul (vegeu lapartat a): pags pagesa; burgs
burgesa; marqus marquesa; prncep princesa.
73 Morfosintaxi
Tema 3 EL SUBSTANTIU I LADJECTIU. GNERE I NOMBRE
e) Afegim un sux masculinitzador al femen.
Femen +sux masculinitzador
Sux Substantius Adjectius
-ot abella
bruixa
merla
nina
abellot
bruixot
merlot
ninot
Es tracta dun nombre molt redut de mots que es caracteritzen pel fet que, a diferncia de la resta de casos
que hem vist, el mascul es forma a partir del femen.
f) El mascul i el femen tenen suxos diferents.
Suxos diferents
Substantius Adjectius
-or / -riu actor
emperador
actriu
emperadriu
-leg / -loga psicleg
podleg
psicloga
podloga
anleg
homleg
anloga
homloga
Tingueu en compte que el femen de ladjectiu sacrleg s sacrlega, i no pas *sacrloga.
g) El mascul i el femen tenen la mateixa forma.
Invariables
Excepcions
Substantius Adjectius Substantius Adjectius
-aire captaire
escombriaire
pidolaire
xerraire
rondinaire
somicaire
-ista artista
anestesista
publicista
altruista
capitalista
egoista
-cida homicida
sucida
fratricida
bactericida
herbicida
larvicida
-arca jerarca
monarca
oligarca
-a gimnasta
recluta
espia
entusiasta
agrcola
hipcrita
-ant demandant
manifestant
rmant
vigilant
amargant
extravagant
elegant
abundant
ajudant
comerciant
ajudanta
comercianta
sant santa
-ent agent
contribuent
delinqent
pacient
vident
prudent
bullent
creient
lluent
diferent
client
aprenent
parent
president
clienta
aprenenta
parenta
presidenta
corpulent
violent
fraudulent
turbulent
corpulenta
violenta
fraudulenta
turbulenta
74 Morfosintaxi
Tema 3 EL SUBSTANTIU I LADJECTIU. GNERE I NOMBRE
-e cnjuge
lladre
forense
conserge
jove
rude
alegre
clebre
golafre
indemne

-ble comptable
responsable
amable
possible
feble
deixeble deixebla
-al criminal
scal
igual
normal
caporal caporala mal
anmal
mala
anmala
-el del
cruel
rebel
parallel parallela
-il fcil
difcil
gil
tranquil tranquilla
-ar regular
auxiliar
vulgar
avar
rar
car
avara
rara
cara
-a capa
auda
-i feli
-o velo
preco
Tingueu en compte que els adjectius acabats en -a, -i, -o sn invariables en singular, per no en plural.
un noi feli / una noia feli
uns nois felios / unes noies felices
Pel que fa als noms danimals, generalment sn invariables. En cas que vulguem fer la distinci de sexe, hem
dindicar-ho mitjanant els mots mascle o femella.
el canari mascle / el canari femella
la balena mascle / la balena femella
h) El mascul i el femen tenen arrels diferents en substantius com ara:
gendre nora o jove
ase somera
home dona
boc cabra
marit muller
cavall euga o egua
pare mare
porc truja
oncle tia
toro vaca
amo mestressa
hereu pubilla
Remarques sobre el gnere dels substantiust
a) Hi ha noms que canvien de signicat segons el gnere.
75 Morfosintaxi
Tema 3 EL SUBSTANTIU I LADJECTIU. GNERE I NOMBRE
el canal (via daigua)
el cremallera (ferrocarril)
el delta (terme geogrc)
un editorial (article)
el (objectiu, nalitat)
el planeta (astre)
el llum (aparell)
un ordre (contrari de desordre)
el son (el fet de dormir)
el terra (sl, paviment)
el clau (de clavar)
el clera (malaltia)
el coma (estat patolgic)
el pols (batec)
el pudor (modstia)
el salut (salutaci)
el vall (excavaci)
la canal (conducte, canonada)
la cremallera (sistema de tancament)
la delta (lletra grega)
una editorial (empresa)
la (acabament)
la planeta (dest duna persona)
la llum (resplendor, claror)
una ordre (manament)
la son (les ganes de dormir)
la terra (altres sentits)
la clau (dobrir i tancar)
la clera (rbia)
la coma (altres sentits)
la pols (partcules)
la pudor (mala olor)
la salut (estar sa)
la vall (depressi entre muntanyes)
Cal tenir en compte que hi ha substantius que admeten tots dos gneres i tenen el mateix signicat: el mar o
la mar; un art o una art; un mfasi o una mfasi; el vessant o la vessant.
b) Sn noms masculins:
els afores
els bacteris
el costum
el front
un orde
un anell
el batent
el deute
els espinacs
els llegums
el pebre
el titella
un avantatge
el compte
el corrent
el lleixiu
el pendent
el dubte
els narius
el senyal
c) Sn noms femenins:
una anlisi
una esplendor
la dent
la nespra
la calor
les incisives
una olor
la remor
una allau
la sndrome
una aroma
la cercavila
les plvores
la resplendor
la sida
la suor
una au
la claror
la marat
les postres
Nombre
a) En la majoria de casos, afegim una -s al singular per formar el plural.
singular / -s plural
Substantius Adjectius
advocat
hereu
ministre
reu
jutge
client
actor
actriu
boletaire
demandant
advocats
hereus
ministres
reus
jutges
clients
actors
actrius
boletaires
demandants
exempt
limtrof
nul
addicte
fondo
violent
fraudulent
dur
prudent
alegre
exempts
limtrofs
nuls
addictes
fondos
violents
fraudulents
durs
prudents
alegres
76 Morfosintaxi
Tema 3 EL SUBSTANTIU I LADJECTIU. GNERE I NOMBRE
b) Canviem la -a tona nal del singular per -es.
-a tona singular / -es plural
Substantius Adjectius
advocada
hereva
ministra
rea
jutgessa
clienta
sucida
recluta
germana
advocades
hereves
ministres
rees
jutgesses
clientes
sucides
reclutes
germanes
exempta
limtrofa
nulla
addicta
fonda
violenta
fraudulenta
dura
egoista
exemptes
limtrofes
nulles
addictes
fondes
violentes
fraudulentes
dures
egoistes
Aquest canvi pot provocar certes alternances ortogrques.
Substantius Adjectius
ca ques
a ces
ja ges
ga gues
gua ges
qua qes
monarca
adrea
monja
podloga
paraigua
ventrloqua
monarques
adreces
monges
podlogues
paraiges
ventrloqes
fosca
monoplaa
mitja
anloga
ambigua
iniqua
fosques
monoplaces
mitges
anlogues
ambiges
iniqes

c) Afegim -ns al singular dels mots que acaben en vocal tnica.
-vocal tnica singular / -ns plural
Substantius Adjectius
germ
cos
lle
deg
m
germans
cosins
lleons
degans
mans
pla
am
oport
com
bo
plans
amens
oportuns
comuns
bons
Hi ha, per, alguns mots en qu afegim -s al singular tot i que acaben en vocal tnica.
Substantius Adjectius
a (nom lletra)
be (nom lletra)
re (nota musical)
do (nota musical)
perqu
per
sof
caf
pur
bistur
men
as
bes
res
dos
perqus
pers
sofs
cafs
purs
bisturs
mens
cru
nu
crus
nus
77 Morfosintaxi
Tema 3 EL SUBSTANTIU I LADJECTIU. GNERE I NOMBRE
d) Afegim -os al singular dels mots aguts masculins acabats en -s, -, -x, -ix, -tx.
-s, -, -x, -ix, -tx singular / -os plural
Substantius Adjectius
imprs
esquin
annex
brioix
capritx
impresos
esquinos
annexos
brioixos
capritxos
gris
eca
complex
uix
gavatx
grisos
ecaos
complexos
uixos
gavatxos
Cal tenir en compte, per, que afegim -s a determinats substantius acabats en - o -x (alguns dels quals sn
plans o femenins).
cal cals
fal fals
ndex ndexs
apndix apndixs
trax traxs
matx matxs
Hi ha paraules acabades en -s que la doblen quan en fem el plural.
Substantius Adjectius
tros
congrs
calabs
trossos
congressos
calabossos
esps
llevads
malalts
espessos
llevadissos
malaltissos
Recordeu que els adjectius acabats en -a, -i, -o sn invariables quant al gnere, per no quant al nombre.
Singular Plural
Mascul / Femen Mascul Femen
-a auda
capa
audaos
capaos
audaces
capaces
-i feli felios felices
-o velo
preco
veloos
precoos
veloces
precoces
e) Afegim -s o -os al singular dels mots masculins acabats en -sc, -st, -xt, -ig.
-sc, -st, -xt, -ig singular / -s o -os plural
Substantius Adjectius
-sc disc discs o discos fosc foscs o foscos
-st test tests o testos llest llests o llestos
-xt text texts o textos mixt mixts o mixtos
-ig passeig passeigs o passejos lleig lleigs o lletjos
Tingueu en compte que afegim -s al redut nombre de substantius femenins acabats en -st: la post les
posts; la host les hosts.
78 Morfosintaxi
Tema 3 EL SUBSTANTIU I LADJECTIU. GNERE I NOMBRE
Remarques
Recordeu que hi ha mots que tenen la mateixa forma del plural tant en mascul com en femen.
Invariables
Excepcions
Substantius Adjectius Substantius Adjectius
-ants demandants
manifestants
amargants
elegants
ajudants
comerciants
ajudantes
comerciantes
sants santes
-ents agents
delinqents
prudents
diferents
parents
presidents
parentes
presidentes
corpulents
fraudulents
corpulentes
fraudulentes
-als criminals
scals
iguals
normals
caporals caporales mals
anmals
males
anmales
-els dels
cruels
parallels paralleles
-ils fcils
difcils
tranquils tranquilles
-ars regulars
auxiliars
rars
cars
rares
cares
Tamb sn invariables els substantius que teniu a continuaci, ja que tenen la mateixa forma tant en
singular com en plural.
dilluns temps comptagotes focus
dimarts tos obrellaunes globus
dimecres ics penja-robes cactus
dijous llapis paracaigudes tipus
divendres atles eucaliptus virus
He perdut dos llapissos de color vermell.
He perdut un llapis de color vermell.
He perdut dos llapis de color vermell.
En canvi, no sn invariables mots com oasi, tesi, crisi, anlisi, tuberculosi, etc. Per tant, tenen la forma del
singular i la del plural:
Aquest any en Climent noms ha tingut una crisis nerviosa.
Aquest any en Climent noms ha tingut una crisi nerviosa.
Ahir al vespre la Farners va patir dues crisis nervioses.
Finalment, tingueu en compte que hi ha noms que noms tenen la forma del plural tot i que els podem
utilitzar per referir-nos a un nic element.
les acaballes les alicates les bermudes les tisores
els afores les arres els calotets les postres
79 Morfosintaxi
Tema 3 EL SUBSTANTIU I LADJECTIU. GNERE I NOMBRE
u EXERCICIS
1. Canvieu el gnere dels noms i dels adjectius subratllats.
1. El jutge ha disposat que el metge forense aturi lautpsia.
2. El demandant va manifestar que el seu ve era un homicida violent.
3. Segons el president, aquell agent era massa prudent.
4. El secretari sempre havia considerat que aquell advocat autodidacte era capa de guanyar qualsevol cas.
5. El pacient predilecte del psiquiatre era un monarca golafre i tranquil, addicte a la xocolata.
6. El deg de la facultat era un clebre filleg, parent dun arquitecte fams, culte i elegant.
7. Lheroi de la srie dxit del moment s un pags ateu, cos dun duc creient.
8. La podloga tenia un ajudant molt xerraire, capa de fer perdre els estreps a lhome ms tranquil del mn.
9. El meu cos va comprar a un vell prncep extravagant un cavall negre i salvatge, gens gil ni velo i difcil de
dominar.
10. La fillastra del fiscal era una artista lletja i egoista, amant dun recluta cruel i rebel.
2. Completeu les sries de substantius i dadjectius que trobareu tot seguit.
reu
culta
bess
complexes
bruixot
boja
preco
mixts / mixtos
scals
exempta
crues
intelligent
institutor
cardileg
denunciants
fcil
dur
alegres
lleones
marqus
3. Torneu a escriure les expressions segents canviant el mot subratllat pel que hi ha entre parntesis i fent
els canvis necessaris.
sala annexa (document): document annex
1. escola mixta (jutjat) 6. vi agre (llet)
2. pas gris (ciutat) 7. cotxe lluent (patena)
3. suc amargant (ametlla) 8. carrer ample (carretera)
4. plaa lletja (quadre) 9. caf bullent (aigua)
5. memria vaga (discurs) 10. sentncia iniqua (judici)
80 Morfosintaxi
Tema 3 EL SUBSTANTIU I LADJECTIU. GNERE I NOMBRE
4. Ara canvieu el nombre de les sries de lexercici anterior.
sala annexa: sales annexes
1. escola mixta 6. vi agre
2. pas gris 7. cotxe lluent
3. suc amargant 8. carrer ample
4. plaa lletja 9. caf bullent
5. memria vaga 10. sentncia iniqua
5. Torneu a escriure les expressions segents canviant el mot subratllat pel que hi ha entre parntesis i fent
els canvis necessaris.
sala annexa (document): document annex
1. funcionari corts (cambrera) 6. mestra culta (professor)
2. manifestant corpulent (majordoma) 7. actor feli (infncia)
3. ostatge intelligent (rea) 8. rei alegre (princesa)
4. germ pobre (ciutat) 9. client extravagant (noia)
5. amo rude (tardor) 10. home difcil (situaci)
6. Feu el mateix que en lexercici anterior.
1. funcionari corts (atractiva) 6. mestra culta (treballador)
2. manifestant corpulent (agressiva) 7. actor feli (bona)
3. ostatge intelligent (submisa) 8. rei alegre (trista)
4. germ pobre (rica) 9. pags extravagant (somiadora)
5. amo rude (trempada) 10. europeu pedant (viatjadora)

7. Canvieu el nombre de les sries que teniu a continuaci.
sala annexa: sales annexes
1. sof incmode 6. ministra elegant
2. annex incomplet 7. temps inestable
3. passeig rar 8. equaci fcil
4. casc fosc 9. apndix esps
5. llapis normal 10. calotets grisos
8. Corregiu els errors de les sries que trobareu tot seguit.
1. caporala corrupte 6. calabosos mixtes
2. esquins dolorossos 7. tuberculosis violenta
3. torneigos europeos 8. rea alegra
4. jutges dusos 9. pagessa ruda
5. ndex complexe 10. passos catals
81 Morfosintaxi
Tema 3 EL SUBSTANTIU I LADJECTIU. GNERE I NOMBRE
9. Poseu les formes dels articles que corresponguin.
1. Viu ......... afores de la ciutat.
2. ............. claror del sol lenlluernava.
3. Sha fet ............. anlisis per saber si li falta ferro.
4. Li agraden ................. llegums barrejats amb ............. espinacs.
5. Hi va haver ........... allau de neu que va provocar ............. remor que ens eixordava.
6. s .......... avantatge que ja hagis pagat .................. deute.
7. ............ postres de lvia desprenen .......... aroma que enamora.
8. Deixeu el missatge quan hgiu sentit ............. senyal.
9. Ens queda ......... dubte que es puguin trobar ................ restes del vaixell.
10. ............ sida s ................... sndrome dimmunodeficincia adquirida.
82
Tema 4
Morfosintaxi
EL VERB
Denici i categories
El verb, nucli del sintagma verbal o predicat, s lelement imprescindible de loraci, perqu indica lacci
que fa o rep el subjecte, el seu estat o la seva qualitat.
Est format per un lexema (o arrel) que s la part invariable, al qual safegeix un grup de morfemes
(desinncia) que aporten les informacions segents:
nombre: singular o plural, en concordana amb el subjecte
persona: primera, segona o tercera (del singular o del plural), dacord amb el subjecte
temps: moment en qu t lloc lacci verbal (passat, present, futur)
mode: indica la manera com es realitza lacci verbal (indicatiu, subjuntiu, imperatiu)
aspecte: indica si el procs de lacci verbal sha acabat (perfectiu) o si encara no ha comenat o encara ha
de nalitzar (imperfectiu).
Classicaci
Des del punt de vista sintctic, els verbs es divideixen segons la manera com es relacionen amb els altres
components de la frase, aix s, amb el subjecte o amb els altres complements.
Quant a la relaci amb el subjecte, podem trobar:
a) Verbs impersonals. Sn els que no tenen subjecte que realitza lacci, com els verbs meteorolgics i els
verbs haver-hi i caldre:
ploure, nevar, fer calor, fer sol, llampegar
Hi ha trenta persones. / Cal tenir pacincia.
b) Verbs personals. Sn els que formen oracions amb subjecte.
Els podem trobar en veu activa:
El meu amic va guanyar la plaa dagent merescudament.
O en veu passiva:
La plaa dagent va ser guanyada merescudament pel meu amic.
Quant a la seva relaci amb els complements, podem trobar:
a) Verbs copulatius o atributius. Quan sols enllacen un atribut amb el subjecte, sense cap altra crrega
semntica: ser, estar, semblar, tornar-se.
El Pere s un xicot molt trempat. (copulatiu)
La Maria sha tornat vermella. (atributiu)
83
EL VERB Tema 4
Morfosintaxi
b) Verbs predicatius. Quan indiquen una acci o una activitat del subjecte. Aquests se subdivideixen en
transitius, intransitius, reexius, pronominals i recprocs:
El funcionari va avisar els mossos. (transitiu)
Els testimonis passejaven pels passadissos. (intransitiu)
Ladvocat es prepara les preguntes. (reexiu)
Ledici nou s tan gran que ens hi vam perdre. (pronominal)
Els funcionaris sajuden molt els uns als altres. (recproc)

Conjugacions
1a conjugaci 2a conjugaci 3a conjugaci
-ar -er / -re
dir
dur
-ir
REGULARS IRREGULARS tmer
crixer
perdre
rebre
PURS INCOATIUS
cantar
estudiar
pujar
Noms:
anar
estar
dormir
sortir
consentir
servir
compartir
denir
1a conjugaci: verb cantar
VERB CANTAR
Innitiu: cant-ar Gerundi: cant-ant Participi: cant-at, cant-ada, cant-ats, cant-ades
MODE INDICATIU
Present Perfet Imperfet Plusquamperfet
cant-o
cant-es
cant-a
cant-em
cant-eu
cant-en
he cantat
has cantat
ha cantat
hem cantat
heu cantat
han cantat
cant-ava
cant-aves
cant-ava
cant-vem
cant-veu
cant-aven
havia cantat
havies cantat
havia cantat
havem cantat
haveu cantat
havien cantat
Passat simple Passat anterior Passat perifrstic Passat ant. perifrstic
cant-
cant-ares
cant-
cant-rem
cant-reu
cant-aren
hagu cantat
hagueres cantat
hagu cantat
hagurem cantat
hagureu cantat
hagueren cantat
vaig cantar
vas cantar
va cantar
vam cantar
vau cantar
van cantar
vaig haver cantat
vas haver cantat
va haver cantat
vam haver cantat
vau haver cantat
van haver cantat
Futur Futur perfet Condicional Condicional perfet
cant-ar
cant-ars
cant-ar
cant-arem
cant-areu
cant-aran
haur cantat
haurs cantat
haur cantat
haurem cantat
haureu cantat
hauran cantat
cant-aria
cant-aries
cant-aria
cant-arem
cant-areu
cant-arien
hauria cantat
hauries cantat
hauria cantat
haurem cantat
haureu cantat
haurien cantat
84
Tema 4
Morfosintaxi
EL VERB
MODE SUBJUNTIU MODE IMPERATIU
Present Perfet Imperfet Plusquamperfet
cant-i
cant-is
cant-i
cant-em
cant-eu
cant-in
hagi cantat
hagis cantat
hagi cantat
hgim cantat
hgiu cantat
hagin cantat
cant-s
cant-essis
cant-s
cant-ssim
cant-ssiu
cant-essin
hagus cantat
haguessis cantat
hagus cantat
hagussim cantat
hagussiu cantat
haguessin cantat
-------
cant-a
cant-i
cant-em
cant-eu
cant-in
Irregularitats de la 1a conjugaci
Irregularitats ortogrques
Tot i que la majoria dels verbs que pertanyen a aquesta conjugaci sn regulars (excepte anar i estar), en
alguns verbs es produeixen canvis ortogrcs provocats per lalternana de certes graes:
comenocomences, jutjarjutges, entregarentregues, aixecoaixeques, adequaradeqes
A ms, cal recordar que el verb donar duu accent diacrtic (dna/dnes) i que els verbs acabats en -ear, -iar,
-oar i -uar duen diresi en algunes terminacions del present de subjuntiu i de limperatiu, per marcar que no
hi ha diftong: cre-, canvi-s, inco-s, actu-n.
Irregularitats morfolgiques
Pel que fa al verb anar, t doble arrel o lexema: larrel va- en els presents dindicatiu, de subjuntiu i en
limperatiu (vaig, vagi, vs...) i larrel an- en la resta de temps (anir, anava, anem, anireu, anssim...).
Quant al verb estar, t el present dindicatiu irregular, llevat de la 1a i 2a persona del plural, i el passat simple
adopta els morfemes auxiliars propis de la 2a conjugaci. Cal anar amb compte amb les formes *jo ests, *tu
estessis, etc., del present de subjuntiu perqu sn incorrectes.
Present indicatiu Passat simple Present subjuntiu Imperfet subjuntiu
estic estigu estigui estigus
ests estigueres estiguis estiguessis
est estigu estigui estigus
estem estigurem estiguem estigussim
esteu estigureu estigueu estigussiu
estan estigueren estiguin estiguessin
2a conjugaci: verbs tmer o perdre
VERB TMER
Innitiu: tm-er Gerundi: tem-ent Participi: tem-ut, tem-uda, tem-uts, tem-udes
MODE INDICATIU
Present Perfet Imperfet Plusquamperfet
tem-o
tem-s
tem-
tem-em
tem-eu
tem-en
he temut
has temut
ha temut
hem temut
heu temut
han temut
tem-ia
tem-ies
tem-ia
tem-em
tem-eu
tem-ien
havia temut
havies temut
havia temut
havem temut
haveu temut
havien temut
85
EL VERB Tema 4
Morfosintaxi
Passat simple Passat anterior Passat perifrstic Passat ant. perifrstic
tem-
tem-eres
tem-
tem-rem
tem-reu
tem-eren
hagu temut
hagueres temut
hagu temut
hagurem temut
hagureu temut
hagueren temut
vaig tmer
vas tmer
va tmer
vam tmer
vau tmer
van tmer
vaig haver temut
vas haver temut
va haver temut
vam haver temut
vau haver temut
van haver temut
Futur Futur perfet Condicional Condicional perfet
tem-er
tem-ers
tem-er
tem-erem
tem-ereu
tem-eran
haur temut
haurs temut
haur temut
haurem temut
haureu temut
hauran temut
tem-eria
tem-eries
tem-eria
tem-erem
tem-ereu
tem-erien
hauria temut
hauries temut
hauria temut
haurem temut
haureu temut
haurien temut
MODE SUBJUNTIU MODE IMPERATIU
Present Perfet Imperfet Plusquamperfet
tem-i
tem-is
tem-i
tem-em
tem-eu
tem-in
hagi temut
hagis temut
hagi temut
hgim temut
hgiu temut
hagin temut
tem-s
tem-essis
tem-s
tem-ssim
tem-ssiu
tem-essin
hagus temut
haguessis temut
hagus temut
hagussim temut
hagussiu temut
haguessin temut
-------
tem-
tem-i
tem-em
tem-eu
tem-in
Irregularitats de la 2a conjugaci
La majoria dels verbs daquesta conjugaci sn irregulars.
Irregularitats ortogrques
Els verbs que tenen linnitiu acabat en -tendre (entendre, estendre, pretendre...) i el verb encendre, porten
accent tancat a la e en la 3a persona del singular del present dindicatiu i la 2a persona del singular de
limperatiu (atn, estn, pretn, encn...). En canvi, el participi segueix la regla general de laccentuaci i
mant la e oberta (ats, ests, prets, encs...).
Cal recordar que les formes dels verbs poder i voler sescriuen sempre amb o (podia, pogurem, voldrs,
volgussim...), excepte la 1a persona del singular del present dindicatiu, el present de subjuntiu i limperatiu,
que sescriuen amb u.
Present dindicatiu Present de subjuntiu Imperatiu
puc / vull pugui / vulgui -----
---- puguis / vulguis pugues / vulgues
---- pugui / vulgui pugui / vulgui
---- puguem / vulguem puguem / vulguem
---- pugueu / vulgueu pugueu / vulgueu
---- puguin / vulguin puguin / vulguin
Els verbs jeure, treure, nixer i pixer tenen una peculiaritat en la primera vocal de larrel: pot ser -e o -a quan
s en posici tnica i amb -a quan s en posici tona.
86
Tema 4
Morfosintaxi
EL VERB
Tnica tona
Innitiu nixer / nixer
Present ind.
neixo / naixo
neixen / naixen
naixem
naixeu
Present subj. neixi / naixi
Futur naixer
Imperfet naixia
El verb dur pot tenir dues formes en el present dindicatiu i en limperatiu: duus o dus, duu o du.
Irregularitats morfolgiques
Cal tenir en compte que molts verbs de la 2a conjugaci tenen el radical velaritzat, que tractem a lapartat
dels verbs velars.
Els verbs caldre i soler manquen dalgunes formes del paradigma de la 2a conjugaci: noms tenen terceres
persones, a ms de les formes no personals, i no tenen imperatiu.
Els verbs saber i cabre o caber tenen aquestes formes en el present de subjuntiu i limperatiu:
Present de subjuntiu Imperatiu
cpiga spiga ---- ----
cpigues spigues cap spigues
cpiga spiga cpiga spiga
capiguem sapiguem capiguem sapiguem
capigueu sapigueu cabeu sapigueu
cpiguen spiguen cpiguen spiguen
Cal parar atenci, per, en limperfet de subjuntiu daquests verbs:
cabs capigus sabs sapigus
cabessis capiguessis sabessis sapiguessis
cabs capigus sabs sapigus
cabssim capigussim sabssim sapigussim
cabssiu capigussiu sabssiu sapigussiu
cabessin capiguessin sabessin sapiguessin
Per acabar, cal tenir en compte que a vegades, per inuncia del castell i per analogia amb altres verbs
catalans, es formen innitius acabats en -ixer que sn incorrectes. Aix fa que molts cops els conjuguem
amb el paradigma de la 2a conjugaci quan, de fet, nhi ha alguns que sn de la 3a.
compadixer, pertenixer, prevalixer, orixer, afavorixer, permanixer, apetixer
compadir, pertnyer, prevaler (o prevaldre), orir, afavorir, romandre, venir de gust
De fet, els verbs acabats en -ixer noms sn conixer, merixer, parixer, aparixer i els seus derivats.
87
EL VERB Tema 4
Morfosintaxi
3a conjugaci: verb dormir (model pur)
VERB DORMIR
Innitiu: dorm-ir Gerundi: dorm-int Participi: dorm-it, dorm-ida, dorm-its, dorm-ides
MODE INDICATIU
Present Perfet Imperfet Plusquamperfet
dorm-o
dorm-s
dorm-
dorm-im
dorm-iu
dorm-en
he dormit
has dormit
ha dormit
hem dormit
heu dormit
han dormit
dorm-ia
dorm-ies
dorm-ia
dorm-em
dorm-eu
dorm-ien
havia dormit
havies dormit
havia dormit
havem dormit
haveu dormit
havien dormit
Passat simple Passat anterior Passat perifrstic Passat ant. perifrstic
dorm-
dorm-ires
dorm-
dorm-rem
dorm-reu
dorm-iren
hagu dormit
hagueres dormit
hagu dormit
hagurem dormit
hagureu dormit
hagueren dormit
vaig dormir
vas dormir
va dormir
vam dormir
vau dormir
van dormir
vaig haver dormit
vas haver dormit
va haver dormit
vam haver dormit
vau haver dormit
van haver dormit
Futur Futur perfet Condicional Condicional perfet
dorm-ir
dorm-irs
dorm-ir
dorm-irem
dorm-ireu
dorm-iran
haur dormit
haurs dormit
haur dormit
haurem dormit
haureu dormit
hauran dormit
dorm-iria
dorm-iries
dorm-iria
dorm-irem
dorm-ireu
dorm-irien
hauria dormit
hauries dormit
hauria dormit
haurem dormit
haureu dormit
haurien dormit
MODE SUBJUNTIU MODE IMPERATIU
Present Perfet Imperfet Plusquamperfet
dorm-i
dorm-is
dorm-i
dorm-im
dorm-iu
dorm-in
hagi dormit
hagis dormit
hagi dormit
hgim dormit
hgiu dormit
hagin dormit
dorm-s
dorm-issis
dorm-s
dorm-ssim
dorm-ssiu
dorm-issin
hagus dormit
haguessis dormit
hagus dormit
hagussim dormit
hagussiu dormit
haguessin dormit
-------
dorm-
dorm-i
dorm-im
dorm-iu
dorm-in
3a conjugaci: verb servir (model incoatiu)
VERB SERVIR
Innitiu: serv-ir Gerundi: serv-int Participi: serv-it, serv-ida, serv-its, serv-ides
MODE INDICATIU
Present Perfet Imperfet Plusquamperfet
serv-eix-o
serv-eix-es
serv-eix
serv-im
serv-iu
serv-eix-en
he servit
has servit
ha servit
hem servit
heu servit
han servit
serv-ia
serv-ies
serv-ia
serv-em
serv-eu
serv-ien
havia servit
havies servit
havia servit
havem servit
haveu servit
havien servit
88
Tema 4
Morfosintaxi
EL VERB
Passat simple Passat anterior Passat perifrstic Passat ant. perifrstic
serv-
serv-ires
serv-
serv-rem
serv-reu
serv-iren
hagu servit
hagueres servit
hagu servit
hagurem servit
hagureu servit
hagueren servit
vaig servir
vas servir
va servir
vam servir
vau servir
van servir
vaig haver servit
vas haver servit
va haver servit
vam haver servit
vau haver servit
van haver servit
Futur Futur perfet Condicional Condicional perfet
serv-ir
serv-irs
serv-ir
serv-irem
serv-ireu
serv-iran
haur servit
haurs servit
haur servit
haurem servit
haureu servit
hauran servit
serv-iria
serv-iries
serv-iria
serv-irem
serv-ireu
serv-irien
hauria servit
hauries servit
hauria servit
haurem servit
haureu servit
haurien servit
MODE SUBJUNTIU MODE IMPERATIU
Present Perfet Imperfet Plusquamperfet
serv-eix-i
serv-eix-is
serv-eix-i
serv-im
serv-iu
serv-eix-in
hagi servit
hagis servit
hagi servit
hgim servit
hgiu servit
hagin servit
serv-s
serv-issis
serv-s
serv-ssim
serv-ssiu
serv-issin
hagus servit
haguessis servit
hagus servit
hagussim servit
hagussiu servit
haguessin servit
-------
serv-eix
serv-eix-i
serv-im
serv-iu
serv-eix-in
Irregularitats de la 3a conjugaci
Irregularitats ortogrques
La majoria dels verbs daquesta conjugaci sn incoatius, aix vol dir que afegeixen lincrement -eix entre
larrel i la desinncia en algunes formes del present dindicatiu, del present de subjuntiu i de limperatiu:
jo serveixo, ell serveixi, serveixin ells, etc. Els altres, de forma pura, no afegeixen la partcula -eix: escullo, bullo,
obro, cuso, fujo, etc.
Hi ha un grup de verbs que admeten totes dues formes, la incoativa i la pura:
mentir menteixo / mento
acudir acudeixo / acudo
consumir consumeixo / consumo
presumir presumeixo / presumo
El verb sentir s pur i ho sn tamb la major part dels seus derivats (consentir, pressentir, ressentir-se...). Els nics
derivats que sn incoatius sn assentir i dissentir:
consento, pressento, ressento; consents, pressents, ressents
assenteixo, dissenteixo; assenteixes, dissenteixes
Alguns dels verbs acabats en -air, -eir, -oir i -uir porten diresi quan es conjuguen en alguns temps verbals
(pam, obet, desom, traduu). En aquest sentit, cal recordar que linnitiu, el gerundi, el futur i el condicional
no porten mai diresi (conduir, conduint, conduir, conduiria) i que laccent grc t prioritat sobre la diresi
(obeem, obeeu).
89
EL VERB Tema 4
Morfosintaxi
Els verbs collir, cosir, escopir, sortir i tossir sescriuen amb u quan est en posici tnica i amb o quan est en
posici tona: cullo collim, cus coseu, escups escopir, surto sort, tusso tossirem.
Els verbs tenir i venir alternen e /i en larrel de les formes verbals (tinc tenia, vindr veniu). Cal recordar que
els innitius tindre i vindre no sn adequats al registre estndard. A ms, com veurem ms endavant, la 1a
persona del present dindicatiu daquests verbs t el radical velaritzat: tinc, vinc.
El verb lluir s pur quan vol dir emetre llum i incoatiu quan vol dir fer goig:
El sol lluu.
Aquest vestit no et llueix gens.
Irregularitats morfolgiques
En la forma estndard hi ha alguns verbs que tenen el participi irregular:
establir establert
imprimir imprs
morir mort
obrir obert
omplir omplert
Ms endavant, en lapartat dUsos de modes i temps verbals, hi trobareu ms exemples.
Tamb hi ha alguns verbs que els tractem com si fossin de la 1a conjugaci i que en realitat sn de la 3a. Sn
aquests:
reexar, traicionar, pollucionar, garantitzar, collisionar
reectir, trair, polluir, garantir, collidir
Per tant, sn incorrectes les formes *reexa, *traiciona o *garantitza, etc., i cal dir reecteix, traeix o garanteix.
Els verbs velars
Sn els que acaben en consonant velar (-c / -g) en la primera persona del singular del present dindicatiu.
Aquest fet comporta uns canvis: en totes les persones del present de subjuntiu, de limperfet de subjuntiu i
del passat simple; en totes o algunes persones de limperatiu, i en algunes formes del participi.
Innitiu
1a pers.
pres. ind.
Present
subjuntiu
Imperfet
subjuntiu
Passat
simple
Imperatiu Participi
absoldre absolc absolgui absolgus absolgu
absol
absolgui (ell)
absolguem
(nos.)
absoleu
absolguin
(ells)
absolt
90
Tema 4
Morfosintaxi
EL VERB
aparixer aparec aparegui aparegus aparegu
apareix
aparegui
apareguem
apareixeu
apareguin
aparegut
conixer conec conegui conegus conegu
coneix
conegui
coneguem
coneixeu
coneguin
conegut
dir dic digui digus digu
digues
digui
diguem
digueu
diguin
dit
dur duc dugui dugus dugu
duu (du)
dugui
duguem
dueu
duguin
dut
valer valc valgui valgus valgu
val
valgui
valguem
valeu
valguin
valgut
viure visc visqui visqus visqu
viu
visqui
visquem
viviu
visquin
viscut
Remarques
El verb escriure admet tamb el so velar en els temps segents:
Passat simple Imperfet de subjuntiu
escriv / escrigu escrivs / escrigus
escrivires / escrigueres escrivissis / escriguessis
escriv / escrigu escrivs / escrigus
escrivrem / escrigurem escrivssim / escrigussim
escrivreu / escrigureu escrivssiu / escrigussiu
escriviren / escrigueren escrivissin / escriguessin
El verb donar no fa la velaritzaci: no *donc, sin dono, i no *dongui, sin doni.
Els innitius i gerundis tampoc fan la velaritzaci, s a dir, no acaben en -guer o -guent, respectivament.
Correctes Incorrectes
Innitius Gerundis Innitius Gerundis
caldre o caler calent *calguer *calguent
haver havent *haguer *haguent
91
EL VERB Tema 4
Morfosintaxi
poder podent *poguer *poguent
saber sabent *sapiguer *sapiguent
cabre o caber cabent *capiguer *capiguent
valer o valdre valent *valguer *valguent
voler volent *volguer *volguent
Finalment, per a ls dels verbs preposicionals, vegeu el tema de les funcions sintctiques i de les
preposicions.
Usos de modes i temps verbals
El gerundi
El gerundi s la forma no personal del verb que fa funcions bsicament adverbials.
Es va lesionar jugant a futbol.
Sortint del despatx he coincidit amb el Toni.
Es passa el dia xiulant lhimne del Bara.
Parlant tan fort despertars els nens.
Reprendrem el judici havent dinat.
Per utilitzar correctament el gerundi, cal que tinguem en compte:
1. Expressa una acci simultnia a la del verb principal:

Es va lesionar jugant a futbol.
verb principal
Per saber si lacci s simultnia, podem comprovar-ho de diverses maneres:
Exemples
Si intercanviem lordre i no canvia el sentit de la frase. Jugant a futbol es va lesionar.
Si podem posar-hi una conjunci del tipus mentre. Mentre jugava a futbol es va lesionar.
Si hi podem afegir el mot tot davant del gerundi. Tot jugant a futbol es va lesionar.
2. Expressa una acci anterior al verb principal:
Reprendrem el judici havent dinat.
verb principal
Per saber si s una acci anterior podem provar-ho, igualment, de les maneres segents:
Si intercanviem lordre i no canvia el sentit de la frase. Havent dinat, reprendrem el judici.
Si podem posar-hi una locuci adverbial del tipus
desprs de.
Desprs de dinar, reprendrem el judici.
Aix doncs, sn usos incorrectes del gerundi:
92
Tema 4
Morfosintaxi
EL VERB
el gerundi de posterioritat (quan expressa una acci posterior a la que expressa el verb principal)
Lacusat fou ingressat a la pres, fugint al cap de dos dies.
Lacusat fou ingressat a la pres i va fugir al cap de dos dies.
Noteu que, en aquest cas, si fem les comprovacions anteriors la frase no t sentit.
Invertir lordre. Fugint al cap de dos dies, lacusat fou ingressat a la pres.
Posar-hi la conjunci mentre
o la locuci desprs de.
Lacusat fou ingressat a la pres, mentre fugia al cap de dos dies.
Lacusat fou ingressat a la pres, desprs de fugir al cap de dos dies.
el gerundi copulatiu (que pot ser substitut per la conjunci i), usat per coordinar dues accions diferents
El jutge va declarar ferma la Sentncia, advertint les parts que no hi podien interposar cap recurs.
El jutge va declarar ferma la Sentncia i va advertir les parts que no hi podien interposar cap recurs.
el gerundi especicatiu (el que pot ser substitut per un relatiu)
El nombre de dones complint condemna s de 300.
El nombre de dones que compleixen condemna s de 300.
Han redactat una circular regulant ls de les mquines fotocopiadores.
Han redactat una circular que regula ls de les mquines fotocopiadores.
La quantitat de presos encara s massa alta, portant a la construcci duna nova pres.
La quantitat de presos encara s massa alta, la qual cosa / cosa que ha portat a la construcci duna
nova pres.
Recordeu, a ms, que els gerundis acabats en -guent i -quent (*poguent, *visquent, etc.) sn incorrectes.
El participi
s la forma no personal del verb que pot tenir un valor de verb (quan va acompanyat dun auxiliar: ha cantat)
o dadjectiu (quan acompanya un nom: el full imprs).
En els verbs regulars el participi es forma afegint -at, -ut i -it a larrel del verb:
1a conjugaci: cantar cantat
2a conjugaci: tmer temut; perdre perdut
3a conjugaci: dormir dormit; patir patit
La formaci dels participis de la primera conjugaci no genera cap dubte, perqu sempre usa la mateixa
terminaci i no hi ha alteracions ortogrques.
En canvi, en la segona i tercera conjugacions sovint utilitzem formes de participi incorrectes perqu
tenen diverses terminacions i no segueixen una regla a lhora de formar-se. A ms, cal tenir en compte les
modicacions ortogrques que pateixen.
93
EL VERB Tema 4
Morfosintaxi
2a conjugaci
Terminacions
-ut / -uda
-uts / -udes
Innitiu Participi
Incorrecte Correcte
caber o cabre *capigut cabut
saber *sapigut sabut
vendre *vengut venut
trcer *torat torut o tort
-cut / -cuda
-cuts / -cudes
nixer o nixer *naixut nascut
crixer *creixut crescut
merixer *mereixut merescut
-gut / -guda
-guts / -gudes
aparixer *aparescut aparegut
comparixer *comparescut comparegut
conixer *conescut conegut
seure *sentat segut
sobreseure *sobreset sobresegut
-t / -ta
-ts / -tes
absoldre / resoldre *absolgut / resolgut absolt /resolt
estrnyer / constrnyer *estrenyut / constrenyut estret / constret
compondre *compongut compost
-s / -sa
-os / -es
admetre/ comprometre *admetut / comprometut adms / comproms
fondre / confondre *fundit / confundit fos / confs
empnyer *empenyut emps
romandre *romangut roms
3a conjugaci
Terminacions Innitiu Participi
Incorrecte Correcte
-it / -ida
-its / -ides
dormir / patir / orir / oir dormit / patit
-ert / -erta
-erts / -ertes
obrir *obrit obert
-ert / -erta
-erts / -ertes
establir
omplir
*establit establert
omplert
-s / -esa
-esos / -eses
imprimir *imprimit imprs
-rt / -rta
-rts / -rtes
morir *morit mort
-ut / -uda
-uts / -udes
tenir tingut
Remarques
El participi s la forma no personal del verb que pot tenir un valor adjectiu i, per tant, pot concordar en
gnere i nombre amb el nom que qualica.
Hem tingut un mat farcit de sorpreses.
Les places, ben repartides, satisfan a tothom.
Els menors, avisats del perill, van creure leducador.
94
Tema 4
Morfosintaxi
EL VERB
Tamb es respecta la concordana en les oracions amb funci de complement circumstancial.
Vistes les proves presentades, s procedent admetre a trmit la demanda.
Admesa a trmit la demanda, citeu les parts.
Adjunta, us trameto la demanda presentada.
Linnitiu
s la forma no personal del verb que pot tenir el valor dun substantiu i s independent de qualsevol mats
temporal.
Tot seguit repassarem els errors ms comuns que se solen fer en ls dels verbs en innitiu:
a) Linnitiu no porta article.
El comenar s el que ms costa.
Comenar s el que ms costa.
El fet de comenar s el que ms costa.
Haver de comenar s el que ms costa.
b) Linnitiu no s un imperatiu.
Passar a la sala, si us plau.
Passeu a la sala, si us plau.
c) Al + innitiu no sadmet en contextos formals.
A lacabar el curs es far un qestionari de satisfacci.
En acabar el curs es far un qestionari de satisfacci.
Quan acabi el curs es far un qestionari de satisfacci. (ms recomanable)
Sha susps el judici al retirar la denncia.
Sha susps el judici en retirar la denncia.
Sha susps el judici perqu han retirat la denncia. (ms recomanable)
d) De + innitiu no t valor condicional.
De saber-ho, haurem actuat duna altra manera.
Si ho hagussim sabut, haurem actuat duna altra manera.
e) Linnitiu dintroducci no s correcte.
Finalment, advertir-lo que si no es presenta ser declarat en rebellia.
Finalment, ladverteixo que si no es presenta ser declarat en rebellia.
Finalment, conv advertir-lo que si no es presenta ser declarat en rebellia.
Limperatiu
Limperatiu es forma a partir dels presents dindicatiu i de subjuntiu. Ja sabem que no t 1a persona del
singular; la 2a persona, del singular i del plural, es forma a partir de lindicatiu, i la resta de persones (s a dir,
3a del singular i 1a i 3a del plural) es formen a partir del subjuntiu.
95
EL VERB Tema 4
Morfosintaxi
present
dindicatiu
imperatiu
present de
subjuntiu
moc
mous
mou
movem
moveu
mouen
--
mou
mogui
moguem
moveu
moguin
mogui
moguis
mogui
moguem
mogueu
moguin
Pel que fa a les formes velars, de vegades podem dubtar a lhora de formar un imperatiu. Per aix, s til
recordar aquesta norma, que segueixen sempre tots els verbs: cal xar-se en les formes del singular, de
manera que la 2a persona del singular es correspon amb la 2a del plural i la 3a persona del singular es
correspon amb la 1a i 3a del plural. Vegem-ho en lesquema segent:
imperatiu
singular plural
-- 1a
2a 2a
3a 3a
Per exemple:
-- diguem -- beguem
digues digueu beu beveu
digui diguin begui beguin
-- coneguem -- vinguem
coneix coneixeu vine veniu
conegui coneguin vingui vinguin
Ja hem vist que quan es vol expressar una ordre sha dutilitzar la 2a persona del plural de limperatiu i no
linnitiu:
Tancar la porta, si us plau. Tanqueu la porta, si us plau.
Apagar els mbils. Apagueu els mbils.
Quan lordre s negativa, sha dutilitzar el present de subjuntiu:
Moveu els expedients. (imp.) No mogueu els expedients. (pres. subj.)
Enceneu el llum. (imp.) No encengueu el llum. (pres. subj.)
Oracions condicionals
En el quadre segent trobareu esquematitzat com hem dusar els temps verbals en les oracions
condicionals.
96
Tema 4
Morfosintaxi
EL VERB
Oraci subordinada Oraci principal
Si aproves lexamen de catal,
present
farem una festa.
futur
Si aprovessis lexamen de catal,
imperfet subj.
farem una festa.
condicional
Si haguessis aprovat lexamen,
plusquamperfet subj.
haurem fet una festa.
condicional perfet
Per tant, sn incorrectes les construccions segents:
Si haguessis aprovat lexamen, hagussim fet una festa.
Si hagus sabut que vindries, hagus encomanat el dinar.
Si hagus sabut que vindries, hauria encomanat el dinar.
Perfrasis verbals
Sn la uni de dos verbs per expressar una idea nica. El primer verb es conjuga i aporta el sentit a la
perfrasi, i el segon ha de ser un innitiu, un gerundi o un participi, i s el que aporta el signicat a loraci.
Segons quin sigui el primer verb, distingim entre diversos tipus de perfrasis, tal com veureu a la taula
segent. A ms, cal tenir en compte els errors ms freqents que se solen fer en algunes daquestes
construccions.
Tipus de perfrasis Exemples Incorreccions habituals
Dobligaci o
necessitat
Haver de + innitiu Heu de comparixer al judici del
dia 3 de juny.
Teniu que comparixer al
judici del dia 3 de juny.
Haver-se de + innitiu Sha de provar la seva culpabilitat. Es t de provar la seva
culpabilitat.
Caldre + innitiu Cal presentar lescriptura de poder. Hi ha que presentar
lescriptura de poder.
Caldre + que + oraci Cal que ratiqueu el conveni
regulador.
Es precs que ratiqueu el
conveni regulador.
De probabilitat
Deure + innitiu Deu ser el prit qui truca.
Devien ser cent persones, en
aquella manifestaci.
Ser el prit qui truca.
Hi serien / Deurien ser
cent persones, en aquella
manifestaci.
De possibilitat
Poder + innitiu Enguany podrem ampliar els
pressupostos per al material.
Dimminncia
Estar a punt de +
innitiu
La vista est a punt de comenar.
Estar per + innitiu El tren estava per sortir.
Anar a + innitiu
(sempre en passat)
Anava a obrir la porta, per vaig
veure que no hi havia pany.
Tot seguit fonamentar les meves
conclusions.
Plour./ Est a punt de ploure.
Tot seguit vaig a
fonamentar les meves
conclusions.
Va a ploure.
97
EL VERB Tema 4
Morfosintaxi
De freqncia
Soler + innitiu Com que s molt tena, en Pere sol
aconseguir tot all que es proposa.
De durada
Estar + gerundi Les autoritats estan fent un
seguiment exhaustiu dels
abocaments.
Les autoritats vnen fent
un seguiment exhaustiu dels
abocaments.
u EXERCICIS
1. Completeu les frases segents amb les formes adients dels verbs entre parntesis.
1. La lesi no va permetre que latleta ...................... (igualar) les marques anteriors.
2. Quan rem petits, els professors ens ......................... (castigar) de cara a la paret.
3. Sempre que ............................ (tornar, nosaltres, imperfet) de viatge li ............................ (portar) algun regal.
4. En Joan i lEster ................................ (desitjar) que els facis algun regal sorpresa.
5. No ......................... (marejar, tu) el teu pare amb aquestes foteses.
6. ........................... (abraar, vosaltres) la vostra germana.
7. El professor continua ............................. (esperar) que facis el treball pendent.
8. Ser millor que us .......................... (abstenir, vosaltres) de fer comentaris forassenyats durant la declaraci.
9. Hem demanat a lAjuntament que ............................ (adequar) els parcs i jardins del municipi.
10. s millor que lescola ............................ (tancar) mentre duren les obres.
2. Conjugueu la 1a persona del singular del present dindicatiu i del present de subjuntiu daquests verbs.
1a persona singular
Present indicatiu Present subjuntiu
renunciar
crear
lloar
continuar
suar
incoar
adequar
creuar
3. Destrieu entre els segents verbs de la tercera conjugaci quins sn incoatius i quins sn purs. Distribuu-
los en dues les conjugant-los en primera persona del present dindicatiu.
dormir, servir, avorrir, inhibir, grunyir, munyir, produir, requerir, precedir, ajupir, descobrir, escollir, repartir, deduir,
recollir, aclarir, fugir, sofrir, emmalaltir, competir, sorgir, cruixir, introduir, proveir, consentir, bullir, eximir, pressentir,
transgredir, urgir
98
Tema 4
Morfosintaxi
EL VERB
verbs purs verbs incoatius
dormo serveixo
4. Completeu les frases segents amb la forma verbal adequada.
1. Per fer el pasts, primer ......................... (batre, jo, present) la clara amb el sucre i desprs hi ................... (afegir, jo,
present) el rovell i la farina.
2. Lacte s.............................. (anunciar, present) a tot arreu com un gran esdeveniment.
3. ..........................-vos (menjar, vosaltres) lesmorzar i desprs .................... (veure, nosaltres) si us compro pegadola.
4. No pots anar ............................ (interrompre) cada minut!
5. Feu el mateix que a lexercici anterior.
1. Fa quinze anys que el .............................. (conixer, jo).
2. Em passo el dia ........................... (introduir) dades a lordinador.
3. ............................ (comparixer, jo, present) en qualitat de testimoni.
4. La Marta ............................ (poder, present) aprovar fcilment les oposicions.
5. Ladvocada va provar suficientment que el seu client no havia .............................. (ometre) el deure de socors a la
vctima.
6. Ella el ............................ (denunciar, present) com a autor de les amenaces.
7. Si no heu ............................. (estendre) la roba, haureu de fer-ho de seguida.
8. Desprs dels aldarulls sha ............................ (reprendre) el judici amb normalitat.
9. Els nens ............................ (obeir) el mestre si tingus ms autoritat.
10. No .......................... (consentir, jo, present) que minsultis!
6. Feu el mateix que a lexercici anterior.
1. De seguida que ................................ (poder), vine a recollir linforme pericial.
2. ............................... (treure) aquests paquets daqu, i desprs feu el que ........................... (voler).
3. Abans sempre ............................. (tossir) durant la nit, per ara ja hi he trobat remei.
4. ............................ (escollir) el que tagradi ms.
5. Desitgem que tots els invitats ............................. (caber) b en aquesta sala.
6. Si et ............................... (poder) ajudar, ho faria de bon grat.
7. Quan ........................... (saber) el resultat de lexamen medicoforense, digues-mel.
8. Quan li semblava ............................. (escopir) a terra; era una persona amb molt poca educaci.
9. ............................... (estar) quiet, si no avisar la mestra.
10. El jutge ha decidit que el reu ................................ (sortir) de la pres controlat per una polsera.
7. Corregiu les formes verbals quan sigui necessari.
1. La secretria atn els convidats amablement.
2. No cal que traguis els expedients de larmari. Ara treiem els nostres.
99
EL VERB Tema 4
Morfosintaxi
3. Si sapigus on anirem de vacances, ja comenaria a preparar-ho tot.
4. Jo masseguraria que capiguessin les maletes al cotxe.
5. Si pertangussiu al club excursionista, gaudirieu de la natura amb tota la famlia.
6. Vaig estar molt content que mescrigussiu des dEgipte.
7. No crec que poguem venir.
8. Els ciutadans se senten traicionats perqu els resultats no reflexen la seva elecci ni garantitzen un govern
estable.
8. Ompliu els espais buits amb la forma que correspongui dels verbs en negreta de la mateixa frase.
1. Encenc la foguera.
Vol que jo ............................ la foguera.
Volia que jo ............................ la foguera.
2. Enteneu aix?
Magrada que ............................. aix.
Magradaria que .............................. aix.
3. Treu la moto.
Et dic que ............................... la moto.
Et vaig dir que ............................ la moto.
4. Suspendran el judici?
Espero que no ................................ el judici.
Esperava que no ................................. el judici.
5. Ens revenem les entrades del concert.
Ens demanen que ens ................................. les entrades.
Ens demanaven que ens ............................... les entrades.
6. Aquest aparell val molts diners.
Quan en ................................... menys, el comprar.
Si en .............................. menys, el compraria.
7. Seieu, si us plau!
Magrada que ............................... a classe.
Magradaria que .............................. a classe.
9. Passeu les segents ordres armatives a negatives.
Ex. Moveu els expedients! No mogueu els expedients.
1. Parla ms fluix! ...............................................
2. Dissoleu la manifestaci! ...............................................
3. Repreneu el ritme! ...............................................
4. Estigues quiet! ...............................................
5. Escriviu la redacci! ...............................................
6. Coneguem-nos primer! ...............................................
7. Correu ms de pressa! ...............................................
8. Beu ms aigua! ...............................................
100
Tema 4
Morfosintaxi
EL VERB
10. Les frases segents sn ordres. Poseu-hi les formes verbals adients.
1. No li ................................... (retreure, nosaltres) la seva feblesa.
2. ......................................... (veure, vosaltres) la tasca que ha fet i .................................-ne (conixer, vosaltres) els motius.
3. .................................-me (dir, tu) si comenars el curs.
4. No ens ................................. (estendre, nosaltres) amb detalls que no interessen a ning.
5. No ens ......................................... (moure) i no passar res.
6. Cal que us ........................................ (creure) el que us diuen.
7. Vull que .................................... (reconixer) el vostre error.
8. No ....................................... (respondre, vosaltres) amb monosllabs al vostre pare! ....................................... (aprendre,
vosaltres) a comportar-vos.
9. Cal que ....................................... (obtenir, nosaltres) una autoritzaci del jutge per poder embargar-li el sou.
10. Vull que ....................................... (saber, vosaltres) que si fumeu al bus, al taxi o al tren infringireu la llei.
11. Corregiu, si cal, els gerundis incorrectes daquestes frases.
1. Van assistir a la reuni esperant arribar a un consens.
2. Instrucci 01/06 modificant la Instrucci 11/96, de permisos dabsncia del lloc de treball.
3. Si rebeu estudis informatius, analitzeu-los retornant-los a la unitat emissora.
4. La Unitat de Control de Gesti va elaborar el pressupost, gestionant-lo immediatament.
5. Sest ampliant la formaci dels funcionaris oferint-los cursos dinformtica.
6. Van presentar una demanda sollicitant que es requers de pagament el demandat.
7. Havent acabat lacte, els assistents van sortir de la sala.
8. Va sortir del judici rient i saltant.
9. Ha trigat 255 dies a curar-se de les lesions, quedant-li seqeles a lavantbra dret.
10. La sentncia absol la persona acusada imposant dofici les costes causades.
12. Completeu les frases segents amb la forma del participi adequada.
1. LAjuntament ha ................................. (establir) un termini molt curt per fer les reclamacions.
2. El seu ajudant lha .............................. (suplir) amb tanta eficcia mentre era fora que lempresa ha decidit
contractar-lo.
3. Quants fulls has .................................. (imprimir)?
4. No se mhavia ............................... (ocrrer) que podien ser cosins.
5. A lacte de presentaci, he ............................. (seure) a la primera fila.
6. No mhan ............................... (cabre) tots els expedients a larxivador.
7. Per fi li han ............................... (aparixer) els informes que buscava.
8. No hem ............................... (ser) a temps de citar tots els testimonis.
13. Completeu aquestes frases condicionals amb la forma verbal adient.
1. Si li ........................................ (escriure) una postal, lvia us ho hauria agrat.
2. Podries guanyar tots els rivals si ..................................... (crrer) una mica ms rpid.
3. Si hagus sabut que em podien desnonar, ................................... (pagar) abans.
4. Si dem ............................ (perdre, nosaltres) el judici, haurem de pagar una multa.
5. Si la moto .................................. (estar) en millors condicions, segur que me la compraria.
101
EL VERB Tema 4
Morfosintaxi
14. Escriviu les formes que falten per acabar la srie.
Innitiu Pres. ind.
1a sing.
Pres. ind.
1a plural
Pres. subj.
1a plural
Gerundi Participi
combatre combato combatem combatem combatent combatut
crrer
concebem
pertnyer
percebent
difondre
incloure
capiguem
resoldre
15. Ompliu els buits amb les formes de les perfrasis dobligaci o de probabilitat adients.
1. El denunciat ..................... complir amb lobligaci de presentar-se al judici.
2. El jurat ja .................................... haver pres una decisi.
3. No ................................... que presentis el carnet didentitat.
4. Limputat ...................................... aclarir al magistrat si va participar en el robatori.
5. La imposici de mesures penals alternatives ............................... valorar amb molta prudncia.
6. .............................. que fssiu puntuals.
7. No ............................ ser cert que lhagin inculpat.
8. Ja no ..................................... venir, si a hores dara no ha arribat.
9. Pel que fa a les penes imposades, .................... indicar que no arriben al 3%.
16. Corregiu les frases segents quan sigui necessari.
1. Si haguessin aprovat els pressupostos, els hagussim gestionat immediatament.
2. Els alumnes tenen que assistir obligatriament a les 40 hores de prctiques.
3. s precs que portis els expedients al despatx del secretari abans de les dotze.
4. Seria el mes de juliol passat quan es va inaugurar el Servei dAtenci a lUsuari.
5. El rtol deia: no fumar.
6. Ser el repartidor qui ha vingut.
7. Vnen treballant en aquesta qesti des de lany 1993.
8. Dhaver-se sapigut que no es feia la reuni, no haurem vingut.
9. Al comenar el judici, shan de cridar tots els testimonis.
10. Hi va haver un gran nombre de visitants, provocant lenfonsament de la torre.
11. Finalment, concloure que no es pot admetre la petici respecte a la custdia del fill.
102 Morfosintaxi
Tema 5
LES FUNCIONS SINTCTIQUES
Subjecte (S)
En el tema de loraci, en parlar dels seus components bsics, ja vam avanar les caracterstiques principals
del subjecte. Recordem-les:
Denici
s all (persona, animal o cosa) de
qu declarem o prediquem alguna
cosa.
El jutge ha dictat sentncia.
S
El teu gat s molt esquerp.
S
Aquest llum fa pampallugues.
S
Caracterstiques
Sol anar al davant del verb, tot i que
pot aparixer darrere seu.
Ha arribat el tren de les nou.
S
No ha vingut, la teva mare.
S
Pot no aparixer (subjecte elidit). Calleu! (vosaltres)
S elidit
Hi pot haver oracions sense subjecte
quan el verb s impersonal.
Es viu b a pags.
s massa tard.
Plou molt.
Hi ha procediments pendents darxivament.
En les passives perifrstiques la
funci de S la fa el complement
directe de loraci activa i el S de
loraci activa passa a fer la funci de
complement agent.
La policia va detenir uns delinqents.
S V CD
Uns delingents foren detinguts per la policia.
S pacient V C. agent
Com
lidentiquem
Concorda amb el verb en nombre i
persona.
Lovella menja herba del prat.
S V
Les ovelles mengen herba del prat.
S V
Aquesta regla ens pot ser
especialment til en els casos en
qu el S apareix darrere del verb,
en la posici que ocuparia un
complement directe, per poder
diferenciar-lo daquest ltim.
Magraden molt els teus dibuixos.
V S
Magrada molt el teu dibuix.
V S
103 Morfosintaxi
Tema 5 LES FUNCIONS SINTCTIQUES
La funci de S la poden realitzar un sintagma nominal, un pronom fort o feble, un innitiu o una oraci.
La Snia treballa en un bufet dadvocats.
S
(sintagma nominal amb funci de S)
Vosaltres heu confs lelectorat.
S
(pronom fort amb funci de S)
Dexpedients, nhan entrat?
S
(pronom feble amb funci de S)
Magrada molt llegir.
S
(innitiu amb funci de S)
El noi de qui em parles s bomber.
S
(oraci amb funci de S)
Complement del nom (CN)
El nom, com a nucli dun sintagma nominal, pot anar acompanyat dun o ms adjectius, dun sintagma
preposicional o duna oraci de relatiu que el complementin. Aquests elements fan la funci de
complement del nom.
Els pasos rics tamb pateixen els efectes del canvi climtic.
CN CN
La casa on viu el meu germ s de lloguer.
CN
Complement directe (CD) i complement indirecte (CI)
Recordeu que anomenem verbs transitius els verbs que necessiten la presncia dun CD per tenir un
signicat complet; els que no la necessiten sanomenen verbs intransitius.
Fixeu-vos en aquests dos exemples:
Els nens han visitat.
Els nens han visitat la Catedral de Girona.
La primera frase s agramatical perqu el verb s transitiu i, per tant, li fa falta un CD per completar el seu
signicat.
Repassem, a continuaci, algunes de les caracterstiques que diferencien el CD i el CI:
104 Morfosintaxi
Tema 5 LES FUNCIONS SINTCTIQUES
CD CI
Denici
El CD indica lobjecte (persona, cosa...)
sobre el qual recau lacci expressada pel
verb.
El complement indirecte indica qui s el
destinatari de lacci verbal.
El cambrer neteja els gots.
CD
Avui he escrit als meus cosins.
CI
Com
lidentiquem
El CD no necessita cap lligam que luneixi
al verb, s a dir, generalment no va precedit
de preposici (a, per a).
Va sempre introdut per preposicions (a o per
a) o el pronom que el representa substitueix
un SPrep.
Ja he avisat la Maria.
CD
He regalat ors a la meva mare.
CI
Hem citat els testimonis.
CD
Tinc un encrrec per a tu.
CI
Hi ha molt pocs casos en qu el CD admet
preposici:
Davant dun pronom personal fort (The
saludat a tu)
En les oracions recproques (Es miren lun
a laltre)
En frases on hi pot haver ambigitat (El
conec millor que al teu germ)
Opcionalment davant dels pronoms tots,
totes, tothom i ning (No he vist (a) ning)
Daltra banda, en passar loraci a passiva,
el CD de loraci activa nesdev el S.
El jutge va citar el testimoni.
S CD
El testimoni va ser citat pel jutge.
C. agent
A diferncia del S, el CD no pot ser elidit de
loraci i no concorda amb el verb.
(Jo) He visitat els meus cosins.
S elidit CD
Tal com hem vist en el quadre anterior, generalment la funci de CD la realitza un sintagma nominal, mentre
que la de CI la fa un sintagma preposicional. Ara b, aquestes funcions tamb les poden realitzar un pronom
fort, un pronom feble o una oraci.
Us ha cridat a vosaltres.
CD
(pronom fort amb funci de CD)
A nosaltres ens llana oretes cada dia.
CI
(pronom fort amb funci de CI)
El pentino cada mat.
CD
(pronom feble amb funci de CD)
S pacient
105 Morfosintaxi
Tema 5 LES FUNCIONS SINTCTIQUES
Li agrada molt anar al cinema.
CI
(pronom feble amb funci de CI)
Explicam per qu heu arribat tard.
CD
(oraci amb funci de CD neutre: equival a aix)
Tinc bombons per a qui en vulgui.
CI
(oraci amb funci de CI)
Les interferncies del castell ens han portat a considerar intransitius verbs que en realitat sn transitius i a
considerar transitius verbs que sn intransitius. En aquests casos s fcil confondre el CD i el CI.
Sn transitius verbs com ajudar, amenaar, atendre, avisar, citar, elegir, escollir, escoltar, estimar, obligar, saludar,
veure i visitar. En aquests casos el verb regeix o demana un CD, el qual recordem-ho no pot anar introdut
per cap preposici.
En Joan ha amenaat a en Pau a la sortida de lescola.
En Joan ha amenaat en Pau a la sortida de lescola. (verb transitiu)
En canvi sn intransitius agradar, avortar, callar, crrer, treballar, telefonar, esmorzar, dinar, berenar i sopar, entre
altres. En aquests casos el verb no pot aparixer mai seguit dun CD.
Avui he telefonat la Nria.
Avui he telefonat a la Nria. (verb intransitiu)
He dinat llenties.
He menjat llenties per dinar. (verb intransitiu)
Hem recorregut la sentncia.
Hem recorregut contra la sentncia. (verb intransitiu)
No obstant aix, hem de tenir en compte que una bona part de verbs tant es poden usar transitivament
com intransitivament, depenent del signicat que tinguin dins el context en el qual apareixen.
Aquest advocat crida molt durant els judicis. (cridar: fer crits; intransitiu)
V
Ladvocat ha cridat els testimonis perqu compareguin a la sala. (cridar: avisar; transitiu)
V CD
Remarques sobre el CD i el CI
El CD i el CI poden aparixer junts en una mateixa frase:
He portat ors a la meva mare.
CD CI
El CD pot no aparixer quan el verb transitiu t un signicat complet amb CD o sense. En aquests casos es
tracta de verbs que es poden usar en un sentit absolut.
El teu ll parla lalemany amb molta claredat. (amb CD)
El teu ll parla amb molta claredat. (sense CD)
106 Morfosintaxi
Tema 5 LES FUNCIONS SINTCTIQUES
Si destinatari de lacci i objecte de lacci coincideixen, la funci de CD recau sobre el destinatari sempre
que no expressem lobjecte.
En Pere ha pentinat la Nria / En Pere es pentina (no expressem lobjecte: els cabells)
CD CD
(destinatari) (destinatari)
Si expressem lobjecte, el destinatari passa a fer la funci de CI.
En Pere ha pentinat els cabells a la Nria / En Pere es pentina els cabells
CD CI CI CD
(objecte) (destinatari) (destinatari) (objecte)
Complement preposicional (CP)
Hi ha verbs que completen el seu signicat amb un complement semblant al directe (ja que tamb expressa
lobjecte en qu recau lacci) per que va introdut per una preposici. Sn complements que regeixen els
anomenats verbs preposicionals o de rgim verbal i el complement que regeixen sanomena complement
preposicional o de rgim verbal.
Ha aprs a nedar en poc ms duna setmana.
CP
Ens hem descuidat dagafar el paraigua.
CP
Coneu en mi.
CP
La Nria no sav gens amb la Marta.
CP
Sinteressa per tot el que diuen les revistes del cor.
CP
Els terroristes van atemptar contra un comboi dajuda humanitria.
CP
A continuaci us donem una llista dels principals verbs preposicionals:
a de en amb contra
accedir a
acostumar-se a
arriscar-se a
atenir-se a
atrevir-se a
contribuir a
decidir-se a
dedicar-se a
exposar-se a
limitar-se a
negar-se a
obligar a
abstenir-se de
adonar-se de
aprendre de
burlar-se de
dubtar de
oblidar-se de
parlar de
penedir-se de
queixar-se de
recordar-se de
riures de
saber de
afanyar-se en
collaborar en
complaures en
conar en
consistir en
convertir en
entossudir-se en
insistir en
participar en
pensar en
tardar en
tenir inters en
vacillar en
amenaar amb
anar amb compte amb
comptar amb
conformar-se amb
trobar-se amb
fer-se amb
recrrer contra
apellar contra
107 Morfosintaxi
Tema 5 LES FUNCIONS SINTCTIQUES
Ms endavant veurem com la preposici que introdueix els complements preposicionals pot canviar davant
dinnitiu (en i amb es canvien per a o de) o b desapareix cau davant de la conjunci que.
Atribut (Atr.)
Anomenem atribut el complement que expressa una caracterstica atribuda al subjecte amb el lligam dun
verb copulatiu (ser, estar, semblar o parixer).
Aquestes ors sn de paper.
Atr.
El testimoni estava nervis.
Atr.
Amb aquests cabells, sembles un espantall.
Atr.
La funci datribut la pot realitzar un sintagma nominal, un adjectiu o un sintagma preposicional i, quan la fa
un adjectiu, concorda amb el subjecte en gnere i nombre.
Complement predicatiu (Pred.)
Respon a la pregunta com? s ladjectiu o substantiu que completa simultniament el verb (predicatiu, no
copulatiu) i el subjecte o el complement directe.
La Nria sha tornat vermella.
S Pred.
Porta la camisa tacada.
CD Pred.
Si la funci la realitza un adjectiu, concorda en gnere i nombre amb el subjecte o el complement directe
que complementa.
Com que apareix amb verbs predicatius, s impossible confondrel amb latribut.
El vigilant s molt tranquil. (verb copulatiu: s)
Atr.
El vigilant ha actuat molt tranquil. (verb predictiu: ha actuat)
Pred.
Per s cal vigilar a no confondrel amb el complement circumstancial de manera, que, si b tamb respon a
la pregunta com?, t per resposta un adverbi, no un adjectiu.
Aquest bolgraf escriu b.
CCM
108 Morfosintaxi
Tema 5 LES FUNCIONS SINTCTIQUES
Tampoc lhem de confondre amb el complement del nom. En aquests casos, diferenciarem el predicatiu del
complement del nom perqu ladjectiu amb funci de predicatiu es pot situar davant del nom sense que la
frase resulti agramatical.
Hem rebut el correu obert. (Pred.)
Hem rebut obert el correu. (Pred.)
Sha comprat la brusa vermella. (CN)
Sha comprat vermella la brusa. (CN)
Complement circumstancial (CC)
Completa el verb o tot el predicat indicant-ne les circumstncies.
Aquest locutor de rdio parla malament.
CC manera
LEstel i jo vam anar al teatre.
CC lloc
Laccident va ocrrer la nit del dijous.
CC temps
LEduard ha marxat amb els seus cosins.
CC companyia
He arribat tard per culpa dels embussos que hi ha a la variant.
CC causa
Hem decorat lhabitaci amb garlandes de colors.
CC instrument
Aquesta nena menja poqussim.
CC quantitat
Aquesta funci la pot realitzar un sintagma nominal o preposicional, un adverbi o locuci adverbial, un
pronom feble o una oraci subordinada.
u EXERCICIS
1. Indiqueu quina funci sintctica realitzen els elements subratllats en les oracions segents: S o CD.
Tingueu en compte que el S sempre concorda amb el verb.
1. Camina molt a poc a poc, la Montse.
2. Cada mat pentina les nenes.
3. A laeroport acaben daterrar dos avions provinents de Londres.
4. Ja ha arribat tothom.
5. No suporto els programes desports.
6. No li agrada el teatre musical.
109 Morfosintaxi
Tema 5 LES FUNCIONS SINTCTIQUES
2. Completeu cadascuna de les frases segents amb lopci que considereu correcta, tenint en compte que
els CD per norma general no van precedits de preposici i que els CI s.
1. LAndreu sestima .............................. (la Mireia / a la Mireia) amb deliri.
2. Magradaria telefonar .............................. (lEsteve / a lEsteve).
3. Hem citat a judici .............................. (limputat / a limputat).
4. Escolta b .............................. (el teu advocat / al teu advocat) abans de prendre una decisi.
5. LEstel esperava .............................. (el seu pare / al seu pare).
6. No molesteu .............................. (els companys / als companys).
7. El llop es va menjar .............................. (la Caputxeta / a la Caputxeta).
8. Aquestes coses no agraden .............................. (ning / a ning).
3. Indiqueu si els elements subratllats de les frases segents fan funci dAtr., Pred. o CC de manera.
1. La Montse i lEster van tornar juntes de Barcelona.
2. En Llus semblava esperitat quan marxava cap a casa.
3. Sc el redactor en cap daquest diari.
4. Lhome va sortir damagat de la botiga.
5. El pare ha acabat malalt per culpa dels bancs.
6. La campanya de recollida daliments ha funcionat fora b.
7. Mhe posat el vestit arrugat.
8. Est nerviosa a causa del judici.
4. Indiqueu la funci sintctica que realitzen els elements subratllats en les oracions segents.
1. Avisam quan arribi la teva mare.
2. Ja ens hem desempallegat de la nevera vella.
3. Han arribat dos funcionaris nous.
4. A en Robert no li agraden gens les pellcules de terror.
5. Em sap greu que thagis enfadat.
6. Hem vist el teu professor aquest mat en sortir de classe.
7. Aquesta actriu, que sacaba de divorciar, ha fet molt poques pellcules.
8. Aviat seran vacances.
9. El Bara va guanyar el partit per la mnima.
10. En Jordi parla massa de vegades.
11. Lha molestat que no tinguessis en compte les seves propostes.
12. En Jordi es creu lnima del grup.
13. El cap de setmana passat vam viatjar a Roma.
14. Tinc el vostre advocat al telfon.
15. Hem pintat la faana amb la pintura que ens ha deixat el ve.
110 Morfosintaxi
Tema 6
ELS PRONOMS FEBLES
Els pronoms febles sn elements formats per una sllaba tona que es pronuncien junt amb el verb. La seva
funci principal s substituir elements sintctics de la frase a de no repetir-los.
He vist el teu germ. Tu lhas vist? (l substitueix el teu germ)
Tot i aix, tamb poden formar part del mateix verb i llavors no substitueixen cap element: s el cas dels
verbs pronominals com veure-hi, adonar-se, ballar-la, etc. En aquest cas el pronom no t funci sintctica.
La majoria dels pronoms poden presentar ns a quatre formes diferents.
Singular Plural
1a pers. me m em m nos ens ns
2a pers. te t et t vos us
3a pers.
lo l el l los els ls
la l les
ho
li (hi) los els ls
se s es s
adverbials
ne n en n
hi
Per saber quina forma hem dusar, hem de tenir en compte la posici que ocupen en relaci amb el verb i en
combinaci amb altres pronoms.
Pronoms s Exemples
Forma
reforada
em, et, es,
ens, us,
el, els,
en
Davant dun verb comenat en consonant
Davant dun verb comenat en vocal o en h
si el pronom no t forma elidida
Darrere del verb quan lhem de collocar
darrere dun altre pronom feble
es pentina
ens endarrerim
endugueu-vos-els
Forma
plena
me, te, se,
nos, vos,
lo, los, li,
la, les,
ho, en, hi
Darrere dun verb acabat en consonant o en
diftong
Davant dun altre pronom feble
cansar-se
mireu-vos
te la quedes
mel dnes
Forma
elidida
m, t, s,
l, n
Davant dels pronoms febles hi i ho i dun
verb comenat en vocal o en h
tho perds
minstallo
Forma
reduda
m, t, s,
ns,
l, ls,
n
Darrere dun verb o dun altre pronom feble
acabats en vocal, no en diftong
estimil
treure-lan
111 Morfosintaxi
Tema 6 ELS PRONOMS FEBLES
Collocaci dels pronoms febles
Els pronoms febles es colloquen o tots davant del verb o tots darrere del
verb.
Me la dna.
Dna-me-la.
Normalment sescriuen davant del verb, per si el verb s un imperatiu
o un innitiu van sempre al darrere i si es tracta del passat perifrstic o
duna perfrasi verbal poden anar tant al davant com al darrere.
Et sento b, Nria.
Tanca-la, la porta.
Els vaig esperar.
Vaig esperar-los.
Nha de menjar, de pa.
Ha de menjar-ne.
Si el pronom o la combinaci de pronoms van al darrere del verb,
han danar units entre si per mitj de guionets, dun apstrof o duna
combinaci dun apstrof i guionets.
Porta-la-hi.
Agafans.
Dnals-en.
Mengeu-vos-lhi.
Si el pronom o la combinaci de pronoms van davant del verb, no es
poden unir entre ells o amb el verb per mitj de guionets. Noms shi
pot fer servir lapstrof.
Li he telefonat.
Lhi portar.
Te lamago.
Us les hi deixar.
s de lapstrof
Tenint en compte que lapstrof marca lelisi duna vocal, cal escriurel
tan a la dreta com sigui possible.
Va emportar-sel.
Te nhas danar.
Ara b, la combinaci el + en s len i no pas len, ja que la forma *le no
existeix.
No puc treure-len.
El pronom la no sapostrofa davant de verbs que comencen amb (h)i o
(h)u tones
La installem all?
La humidiquen.
Les combinacions la hi, li hi, li ho i se us no sapostrofen mai. La hi va portar.
Li hi van fer tastar el vi.
Li ho comunicar dem.
Se us respecta molt.
Funcions dels pronoms febles
Subjecte (S)
En una frase amb el verb intransitiu:
Quan s indeterminat (s a dir, no
duu cap determinant)
en Ahir van entrar expedients nous, per avui no
nhan entrat.
No ten surten, de cabells blancs.
Quan s determinat per un
quanticador o lindenit (noms
se substitueix el nucli del S)
en Ha descarrilat un tren; feia un any que no en
descarrilava cap.
En aquestes frases el subjecte acostuma a aparixer darrere del verb i no al davant.
112 Morfosintaxi
Tema 6 ELS PRONOMS FEBLES
Complement del nom (CN)
Introdut per la preposici de en He perdut ladrea de la Snia. En tens el
telfon?
Complement directe (CD)
Quan s indeterminat (s a dir, no
duu cap determinant)
en Abans menjava fruita cada dia, per ara no en
menja mai.
Quan s determinat per un
quanticador o lindenit (noms
se substitueix el nucli del CD)
en Hem citat dos testimonis a judici i nhavem de
citar sis.
Quan s neutre (equival a aix o
all o s una oraci introduda per
que)
ho Emportat tot el que sigui teu. Emporta-tho tot.
Quan es refereix a la 1a persona
gramatical
em
ens
En Carles em va acompanyar al museu.
Quan es refereix a la 2a persona
gramatical
et
us
Vaig cridar-te i no em vas contestar.
Quan s reexiu, referit a la 3a
persona gramatical
es Per carnaval no es disfressen mai.
Quan s determinat (per un article,
un demostratiu o un possessiu)
el
la
els
les
The cosit el vestit nou i te lhe deixat a sobre el
llit.
Complement indirecte (CI)
Quan es refereix a la 1a persona
gramatical
em
ens
Dem em tallar els cabells.
Quan es refereix a la 2a persona
gramatical
et
us
No us ho dir mai.
Quan es refereix a la 3a persona
gramatical
a) Com a reexiu es Sest netejant les sabates.
b) Com a determinat (per un article,
un demostratiu o un possessiu)
li
els
Compteu-li les faltes dassistncia.
Els indicarem el cam si no el troben.
Complement preposicional (CP)
Quan s introdut per la preposici
de
en Tot just ara sadonen de la seva absncia. No se
nhan adonat durant dies.
Quan s introdut per altres
preposicions
hi No sinteressa gens pels estudis. De fet no shi
ha interessat mai.
Cada dia penso en tu. Nit i dia, hi penso.
113 Morfosintaxi
Tema 6 ELS PRONOMS FEBLES
Atribut (Atr.)
Quan s indeterminat (latribut
no duu article, demostratiu o
possessiu, o b s un adjectiu o
una oraci subordinada)
ho La casa estava deshabitada. Jo no sabia que ho
estava.
Quan s determinat (per un article,
un demostratiu o un possessiu)
el
la
els
les
Semblen els teus pares. Els sn?
Quan el volem emfasitzar en Que en sn, de murris!
Complement predicatiu (Pred.)
Si depn dels verbs fer-se, dir-se,
elegir, nomenar i semblants
en Sha fet gran. Se nha fet de cop.
Si depn de qualsevol altre verb hi Somiava despert. Hi somiava sovint.
Complement circumstancial (CC)
Si s un CC de lloc introdut per la
preposici de
en No hem sortit de casa en tot el mat. En tot el
mat no nhem sortit.
Si s un altre tipus de CC (incloent-
hi els CC de manera introduts per
la preposici de)
hi Aquesta primavera viatjar a Costa Rica. Hi
viatjaran els teus cosins?
Damagat, hi fumava ns que el van enxampar.
Combinacions binries de pronoms febles
Per combinar dos pronoms febles cal observar quins elements de loraci volem substituir i determinar-ne
la funci; tot seguit, determinar quin pronom correspon a cadascun dels dos elements i, nalment, combinar
els pronoms.

Deixo revistes al taulell.
CD indet. CCL
En deixo al taulell.
CD (revistes)
Nhi deixo.
Hi deixo revistes.
CCL (al taulell)
114 Morfosintaxi
Tema 6 ELS PRONOMS FEBLES
Ordre de collocaci
A lhora de combinar-los, lordre en qu els colloquem ha de ser el segent:
1r 2n 3r 4t 5
Reexiu 2a persona 1a persona 3a persona Adverbials
CD, CI CD, CI CD, CI CI CD o atribut
se te, us me, ens li, els el, la, els, les ho en, hi
Pel que fa a les funcions sintctiques, lordre dels pronoms s: CI + CD (o S) + altres complements.
LIu es perd sempre la srie; jo no me la perdo mai.
CI CD
Quan trobi els expedients, ja us els portar.
CI CD
Tho dic perqu desprs no taga per sorpresa.
CI CD
De diners, se us en queden molts.
pron. CI CD
Se te nhi han apuntat, de nens, a lexcursi?
re. CI S CP
Combinacions incorrectes o impossibles
Cal tenir en compte que les combinacions en en, nho i hi hi sn incorrectes i que les combinacions lho, la ho
i les ho s impossible que es produeixin. En els tres primers casos noms podrem pronominalitzar un dels
dos complements.
He agafat iogurts de la nevera Nhe agafat de la nevera. O b: Nhe agafat iogurts.
CD CC CD (iogurts) CC (de la nevera)
He portat aix del rebost. Ho he portat del rebost. O b: Nhe portat aix.
CC CC CD (aix) CC (del rebost)
Anir al teatre amb en Joan Hi anir amb en Joan. O b: Hi anir al teatre.
CC CC CC (al teatre) CC (amb en Joan)
La combinaci li + el, la, els o les
Quan en una combinaci binria el CI est representat per li i el CD per el, la, els o les:
a) Sinverteix lordre de collocaci, de manera que primer hi va el CD i desprs el CI.
b) El pronom li es converteix en hi.
115 Morfosintaxi
Tema 6 ELS PRONOMS FEBLES
CI CD CD CI
Li + el = l hi He portat lanorac per a en Joan. Posa-lhi si sortiu perqu fa fred.
labric a en Joan
Li + la = la hi LEster no va presentar la sollicitud. La hi vaig presentar jo perqu
ella estava de viatge.
la sollicitud a lEster
Li + els = els hi He reservat els bitllets per al pare. Els hi tindran a lagncia ns a
dos dies abans de la sortida.
els bitllets per al pare
Li + les = les hi La farmacutica mha venut les medecines tot i no portar les
receptes. Porta-les-hi aquesta tarda mateix.
les receptes a la farmacutica
En el catal que es parla al Pas Valenci no es produeix aquesta alteraci i la combinaci utilitzada s lil, li la,
lils i li les.
El viatjant ha oblidat les mostres per al client. El viatjant li les ha oblidat.
CD CI per al client les mostres
La combinaci els + hi
Aquesta combinaci, els hi, representa sempre dos complements, que poden ser:
CD + CI He comprat els cmics per a en Llus. Els hi he comprat.
CD CI CD CI
CI + CC Telefonar als meus tiets al vespre. Els hi telefonar.
CI CC CI CC
CD + CC Vam acostar els pares a lestaci. Els hi vam acostar.
CD CC CD CC
CD + Pred. Porto els pantalons esparracats. Els hi porto.
CD Pred. CD Pred.
CD + CP No animis els acusats a presentar allegacions. No els hi animis.
CD CP CD CP
Li, lhi, li hi
En la llengua escrita cal diferenciar aquestes tres combinacions, encara que en la llengua parlada es
pronuncin igual o gaireb igual.
116 Morfosintaxi
Tema 6 ELS PRONOMS FEBLES
El pronom li substitueix sempre un sol element de loraci, que fa de CI singular. En aquestes oracions el CD
normalment hi s explcit:
Li hem agafat les claus del cotxe.
CI CD
La combinaci lhi substitueix sempre dos elements de loraci, que poden representar:
CD + CC Ls de peluix, a les escombraries, no lhi vull llenar.
CD CC CD CC
CD + CI He comprat aquest llibre per a en Lluc. Lhi regalar per Sant Jordi.
CD CI CD CI
CD + Pred. Tornam el jersei intacte. La Bel no me lhi va tornar.
CD Pred. CD Pred.
CD + CP Van condemnar linfractor a pagar una multa. Lhi van condemnar.
CD CP CD CP
En el cas de li hi, ja sabem que li noms pot substituir un CI de 3a persona, i hi, en aquests casos, normalment
substitueix un CC. Per tant, aquest li mai el podrem apostrofar (si ho fssim, el podrem confondre amb el CD,
com en els exemples del pargraf anterior). En aquests casos, tamb hi sol aparixer explcit el CD.
Amaguem-lhi el mbil.
Amaguem-li-hi el mbil. [a en Josep dins el calaix]
CI CC CD CI CC
La combinaci ho + hi
Quan en una combinaci binria el CD est representat per ho i el CP o CC per hi, la combinaci resultant s
lhi.
Trametrem tot aix a lAudincia Lhi trametrem.
(ho) CD (hi) CC
Errors ms comuns
a) No sha dafegir el pronom hi a un altre
pronom si noms se substitueix un sol
complement.
Demanar lacta als membres de la comissi.
Els hi demanar lacta.
Els demanar lacta.
b) Compte amb els pleonasmes. Si el pronom
s anteposat a lelement que afecta, cal posar-
hi una coma.
Hi va anar molt poca gent, al teatre.
No se nha adonat, del que ha passat.
Se mhi ha fet un blau, al colze.
117 Morfosintaxi
Tema 6 ELS PRONOMS FEBLES
Per si lelement es desplaa al comenament
de la frase cal repetir-lo obligatriament per
mitj dun pronom feble, i generalment no
cal separar-lo de la resta de la frase amb una
coma.
A la Dolors li hem de donar una bona notcia.
A la reuni hi va assistir tothom.
c) No sha de repetir el pronom hi.i Hi vaig anar-hi.
Vaig anar-hi. / Hi vaig anar.
d) Si hi ha un pronom relatiu, no shi ha
dafegir cap pronom feble.
s un tema del qual nhaurem de parlar.
s un tema del qual haurem de parlar.
e) No sha dutilitzar el pronom en quan hi ha
el nom al qual substitueix. Aquest error s
molt habitual amb el verb haver-hi.i
Volia apuntar-se al curs, per ja nhi havia massa
inscrits.
Volia apuntar-se al curs, per ja hi havia massa
inscrits.
f) Quan el pronom en equival a un possessiu,
solament sha de fer servir el pronom.
He donat linforme al director, que nestudiar la
seva validesa.
He donat linforme al director, que nestudiar la
validesa.
g) Els verbs preposicionals han danar
acompanyats sempre del complement que
regeixen o del pronom que el substitueix. Aix
doncs, quan el complement preposicional
funciona com a complement de dos verbs
alhora, hem de recordar-nos de substituir-lo
pel pronom a la segona frase o proposici.
Podeu anar a la inauguraci, perqu esteu tots
convidats.
Podeu anar a la inauguraci, perqu hi esteu tots
convidats.

h) Alguns verbs pronominals incorporen
pronoms que no fan cap funci sintctica
per que els donen un signicat diferent.
Tamb poden formar part de certs modismes.
haver-hi ( haver) Havia massa gent.
Hi havia massa gent.
La guineu quan no les pot haver diu que sn
verdes.
anar-sen ( anar) LHelena sha anat / ha anat.
LHelena se nha anat.
Vaig anar a Sidney.
tocar-hi ( tocar) No li feu cas; no veieu que no toca?
No li feu cas; no veieu que no hi toca?
No toqueu el gos, que va brut!
caure-hi ( caure) Es deia Rafel, per llavors no vaig caure.
Es deia Rafel, per llavors no hi vaig caure.
Vaig relliscar amb una pell de pltan i vaig caure.
sentir-hi ( sentir) No sent; s sord.
No hi sent; s sord.
No sento el que em dius.
118 Morfosintaxi
Tema 6 ELS PRONOMS FEBLES
sortir-sen ( sortir) Era un problema difcil, per mhe sortit.
Era un problema difcil, per me nhe sortit.
El cotxe va sortir de la carretera a causa de la
pluja.
i) Cal distingir quan el pronom es forma part
dun verb pronominal (i no fa, doncs, cap
funci sintctica) i quan s reexiu (i fa una
funci sintctica determinada).
Sha oblidat dagafar les claus.
Sense funci (V. pronominal)
La Nria es fa el menjar.
CI (V. reexiu)
Quan s reexiu pot fer funci de CD i CI.
Per saber quina funci fa el pronom que
lacompanya sempre podem substituir-lo per
el, la o li.
En Pere es pentina. En Pere el/la pentina.
(funci CD)
Sha posat el vestit. Li ha posat el vestit.
(funci CI)
j) Sha de posar el pronom en quan se
substitueix un complement directe sense
article.
El jutge dictava moltes sentncies de separaci;
ara ja no dicta tantes.
El jutge dictava moltes sentncies de separaci;
ara ja no en dicta tantes.
k) Cal recordar de posar el pronom en quan
se substitueix un complement introdut per la
preposici de.
Venim del cinema; tamb veniu?
Venim del cinema; tamb en veniu?
l) La forma lis que sutilitza per al CI no s
correcta, i cal substituir-la per els, los o ls.i
Lis vaig donar les grcies.
Els vaig donar les grcies.
Magrada no haver-lis dinsistir.
Magrada no haver-los dinsistir.
Aquestes formes sn les mateixes tant per al
mascul plural com per al femen plural.
Els vaig donar les grcies.
Vaig donar les grcies als assistents.
Vaig donar les grcies a les assistents.
m) Els verbs telefonar, trucar i escriure susen
intransitivament davant dun complement de
persona i, per tant, aquest complement s un
CI i no un CD. Hem dusar, doncs, el pronom
feble que els correspon.
Telefona a ladvocat. Telefona-li.
Truca a les tietes. Trucals.
He descriure al meu sogre. Li he descriure.
n) El pronom li noms es pot referir a
persones, per tant, no sha dusar en comptes
del pronom hi quan es fa referncia a ssers
inanimats.
Al meu ll, li dedico molt de temps.
A la dansa, hi dedico molt de temps.
o) Per referir-nos a la 1a i 2a persona del
plural, cal utilitzar els pronoms -nos i -vos en
comptes de -se. En la llengua oral tampoc no
s recomanable dutilitzar-los.
Agafeu-se b, que caureu.
Agafeu-vos b, que caureu.
Vegem-se dem per dinar.
Vegem-nos dem per dinar.
p) No s admissible, en la llengua escrita, que
innitius com convncer, conixer, etc., i els
imperatius com digues seguits dun pronom
perdin la consonant nal i el pronom es
redueixi. En la llengua oral, en canvi, sadmet
aquesta reducci.
Vaig convencel que ens hi acompanys.
Vaig convncer-lo que ens hi acompanys.
Diguem com hi puc arribar.
Digues-me com hi puc arribar.

119 Morfosintaxi
Tema 6 ELS PRONOMS FEBLES
u EXERCICIS
1. Substituu el complement subratllat pel pronom feble corresponent i digueu quin tipus de complement
s: CD o CI.
En Sergi beu rom amb cola. En Sergi en beu.
CD
1. Han enviat per fax propostes noves.
2. Saps si el jutge ha deixat cap encrrec per a mi?
3. Escriu cartes als presos des de fa molts anys.
4. Telefona al teu germ al despatx.
5. Sha acostumat a escridassar els empleats per qualsevol cosa.
6. El lladre va amenaar lempleat del banc amb un ganivet.
7. Per qu pegueu a aquesta nena?
8. Vaig esperar la nvia prop de dues hores davant laltar.
9. Vam denunciar els vens i ara ens amenacen.
10. Recorda a en Pau que hem de ser puntuals.

2. Digueu quina funci fan els pronoms febles subratllats (CD o CI). Transformeu, si cal, la frase seguint
lexemple segent per esbrinar-ho.
No us sento gaire b. No el sento gaire b. (el: CD; per tant, us: CD)

1. Em tremolen les mans.
2. Fa molts anys que no es veuen.
3. The explicat ms duna vegada que no has dobrir la nevera descal.
4. Renteu-vos les dents abans danar a dormir.
5. Sha deixat les claus a dins el cotxe i ara no el pot obrir.
6. Amaguem-nos darrere la porta!
7. Us ho ha dit perqu no latabaleu ms.
8. No et sento amb tot aquest soroll.
9. No us sento la veu amb tot aquest soroll.
10. Sap que mimporta molt el que li passa.
3. Indiqueu la funci dels complements subratllats (atribut, predicatiu o complement circumstancial de
manera) i substituu-los pel pronom feble corresponent.
1. Lhivern s cru a Praga.
2. Robert Redford es conserva b per ledat que t.
3. El detingut tenia els fills amagats en un soterrani.
4. Lhan elegit president de la nova junta.
5. La Teresa escoltava impertrrita el professor mentre la sermonejava.
6. A casa seva sn del morro fort.
7. Volem en Jordi com a representant de la companyia.
8. No cal anar de genolls a la peregrinaci.
9. Parlar de Pars s parlar de la torre Eiffel.
10. Sembla amonada, la teva mare.
120 Morfosintaxi
Tema 6 ELS PRONOMS FEBLES
4. Substituu els complements circumstancials i preposicionals subratllats i digueu quin tipus de complement
sn.
1. Els meus cosins han marxat de viatge.
2. No he parlat mai de tu amb els teus pares.
3. No he parlat mai de tu amb els teus pares.
4. Thaurs desfet daix quan torni?
5. Mhe penedit sempre dhaver-lo abandonat.
6. Mhe penedit sempre dhaver-lo abandonat.
7. Camino molt quan surto dexcursi.
8. Camino molt quan surto dexcursi.
9. Sha acostumat a dormir de dia.
10. La Nria es mira la gent de rell.
5. Substituu la part subratllada pel pronom feble corresponent. Vigileu els apstrofs quan ajunteu els
pronoms.
Em menjo el pasts. Mel menjo.
1. Es riu de tothom. .................................................
2. Ens expliques el conte? ........................................
3. Li vam comprar croissants. ...................................
4. Em demana que hi vagi. .......................................
5. Us apartar el tortell. ...........................................
6. La separo de les altres. ........................................
7. Es casa amb ella. .................................................
8. Lenvio a Frana. ..................................................
9. Et recordes den Pol? ............................................
10. En trec el llibre. ....................................................
6. Escriviu els grups de pronoms segents collocant-los darrere del verb.
Ens els va trepitjar. Va trepitjar-nos-els.
1. Se us va escapolir. .................................................
2. Ens hi vam repenjar. ..............................................
3. Els en podrem donar. .............................................
4. Mels volia fer a mida. .............................................
5. Els les han de trametre. ..........................................
6. Se li va aparixer. ...................................................
7. Li ho puc dir avui. ...................................................
8. Ens en va portar tres. ..............................................
9. Els hi podreu enviar. ...............................................
10. Els el volem regalar. ................................................
7. Passeu les frases de prohibici segents a daltres dimperatives armatives utilitzant la mateixa persona.
No ens ho digui. Diguins-ho.
121 Morfosintaxi
Tema 6 ELS PRONOMS FEBLES
1. No lin parlis. ..........................................................
2. No us hi mateu. ......................................................
3. No els les treguis. ...................................................
4. No men llegeixis ms. ............................................
5. No els hi escrigueu. ................................................
6. No sels emprovin. ..................................................
7. No ens ho portis fins dem. .....................................
8. No li ho compris. .....................................................
9. No lhi enredis. ........................................................
10. No els la reservis. ....................................................
8. Trieu la resposta adequada en cada cas segons la normativa.
1. El calendari? ........................... a dins larmari, que ja lagafar.
a) Deixam-el c) Deixa-mel
b) Deixam-lo d) Deixa-mel
2. El ratol s darrere la nevera i no ........................... podem treure.
a) lhi c) nhi
b) len d) len
3. El bany era moll? Jo no ........................... deixo mai.
a) lin c) li hi
b) lhi d) el hi
4. La Clara sempre arriba tard. ...........................
a) Acostumeu-us-hi c) Acostumeu-vos-hi
b) Acostumeu-shi d) Acostumeus-hi
5. Quan arribin, la porta ser tancada. ........................... obrirs?
a) Els la c) Les hi
b) Els l d) Els hi
6. El sopar, ........................... que ja era fred.
a) vam menjar-nos-lo c) vam menjans-lo
b) vam menjans-el d) vam menjar-nos-el
7. Hem rebut moltes queixes del professor de biologia. Tu tamb vols ...........................?
a) queixar-ten c) queixar-thi
b) queixar-te d) queixar-ten
8. Vaig preguntar a la Maria si vindria dem i encara no mha contestat. Vols ......................... tu mateixa?
a) preguntar-li-hi c) preguntar-lhi
b) preguntar-li-ho d) preguntar-sho
9. Si lAlbert et demana xocolata, ........................... una mica.
a) dna-len c) dna-lin
b) dna-lhi d) dna-nhi
122 Morfosintaxi
Tema 6 ELS PRONOMS FEBLES
10. El portaveu catal va presentar la dimissi, per el cap de partit no ........................... va acceptar.
a) la hi c) li ho
b) lhi d) el la
9. Completeu les frases segents amb les combinacions binries adequades de pronoms febles segons la
normativa.
1. Es va casar amb una dona estrangera, tot i que els seus pares van oposar........................ fermament.
2. LEmma ha encarregat unes flors per als seus parents de Castell. ........................ far arribar per missatger.
3. Et posars aquests pantalons? Jo no ........................ posaria mai!
4. En Joan se nha anat al despatx sense el porttil. Si men dius ladrea, ........................ portar el porttil ara
mateix.
5. He reservat taula al restaurant. A lEstel i la Nria, ........................ dir tan bon punt arribin a casa.
6. La bossa que et vas deixar al tren, ........................ va trobar desprs el revisor.
7. Sem fa tard per portar els nens a escola. Porta........................ tu.
8. Mhe equivocat dexpedient i no ........................ he adonat fins que he baixat a la sala de notificacions.
9. Si no pots tornar el llibre a la Merc, ja ........................ tornar jo.
10. La mare em va demanar torrons dAlacant i no ........................ vaig portar.
10. Esmeneu les frases segents quan la combinaci els hi sigui incorrecta.
1. La Rut shavia deixat els comprovants i jo els hi he anat a buscar.
2. Als meus parents els hi vam dir que marxvem dexcursi.
3. La nena sha de quedar amb els meus sogres. Els hi portarem abans dagafar lavi.
4. Els llavis pintats, mai els hi he portat!
5. Tenim reuni amb els nous socis. Que volem rescindir el contracte, els hi direm tot just comenci la reuni.
6. He comprat xocolata. Als teus fills, els hi dono una presa?
7. Els meus alumnes no es creuen que el menjar rpid sigui perjudicial per a la salut. Com els hi faries veure?
8. Els teus llibres ja sn a casa. Els hi han portat aquest mat.
9. Estan interessats en aquest quadre. Els hi vas parlar tu?
10. Ja els hi he reparat, els ordinadors a la Marta.
11. Esmeneu les incorreccions de les frases segents pel que fa a ls dels pronoms febles.
1. Porta els cabells bruts? No mestranya gens perqu sempre els porta.
2. La jutgessa ha decidit embargals-hi els sous.
3. La Nria els hi va explicar tot fil per randa.
4. Sha caigut de la cadira i no sha fet mal.
5. Notifiqueu-lis la resoluci anterior.
6. No sabem si ens sortirem.
7. Lhe telefonat des que vam discutir i no he aconseguit que me torni les trucades.
8. Tot i estar fora constipada, vaig anar a lexcursi i hi vaig trobar-hi en Jaume.
9. Acostumeu-sen a rentar-se les dents desprs de cada pat.
10. Registreu lescrit anterior i deixeu constncia a les actuacions.
11. De tot aix, dono compte al jutge.
12. Tothom diu que el fill de ladroguer no toca gaire.
13. El llibre, emporta-tel sense pensar-tho gaire o alg altre sho emportar.
14. No sabr mai qui sem va cruspir els bombons.
15. Finalment vaig arribar a Sort, on hi havia quedat amb la colla.
123 Morfosintaxi
Tema 7
ELS PRONOMS RELATIUS
Hi ha quatre pronoms relatius invariables (que, qu, qui i on), un de variable (el qual, la qual, els quals, les quals)
i un de neutre (la qual cosa / cosa que).
Els pronoms relatius fan denlla entre una oraci principal i una subordinada, que pot ser substantiva
o adjectiva. En les oracions subordinades adjectives el pronom relatiu, a ms de fer la funci denlla,
representa dins de loraci subordinada un element de loraci principal, que anomenem antecedent.
El meu ve treballa en una immobiliria.
+ = El meu ve, que s molt xerraire, treballa en una immobiliria.
El meu ve s molt xerraire. Oraci subordinada adjectiva
que = el meu ve
Tipus doracions de relatiu

Oracions de relatiu adjectives
Caracterstiques:
El pronom relatiu encapala loraci subordinada i lenllaa amb loraci principal.
El pronom relatiu substitueix un element que ja ha aparegut en loraci principal; s a dir, t un antecedent
concret.
El pronom relatiu t una funci sintctica prpia.
Loraci subordinada adjectiva equival a un adjectiu.
Els alumnes que estalvin podran anar de viatge de de curs.
que = els alumnes
Subjecte
= estalviadors (adjectiu)
Les oracions de relatiu adjectives poden ser especicatives o explicatives. Les primeres sn les que aporten
una informaci necessria de lantecedent, mentre que les explicatives nafegeixen una informaci extra. Les
subordinades adjectives explicatives es caracteritzen pel fet que van sempre entre comes.
Especicativa Els testimonis que ja han declarat poden sortir de la sala.
[Determina quins sn els testimonis que poden sortir de la sala: els que ja han declarat.
Per tant, hi ha testimonis que encara no han declarat i que han de romandre-hi.]
Explicativa Els testimonis, que ja han declarat, poden sortir de la sala.
[En aquest cas tots els testimonis poden sortir de la sala. El fet que ja hagin declarat s
una informaci addicional que no afecta el signicat del missatge principal.]
124 Morfosintaxi
Tema 7 ELS PRONOMS RELATIUS
Oracions de relatiu substantives
Caracterstiques:
El pronom relatiu o b no t un antecedent concret en loraci principal, o b es refereix a un concepte
general equivalent a un substantiu.
El pronom relatiu t una funci sintctica prpia.
Loraci subordinada substantiva equival a un substantiu.
Qui dia passa, any empeny.
qui = antecedent indeterminat
Subjecte
= per exemple, la persona (que) (substantiu)
Formes i funcions dels pronoms relatius
QUE
Caracterstiques
Es refereix a persones i a coses.
El xicot que surt amb la meva lla s un xarx; va sempre mal engiponat.
El curs que em va recomanar la Quima no mha agradat gens.
Sutilitza
a) en oracions substantives: precedit dun article o dun altre mot que el substantiva (all que)
El que / All que has de fer s desaparixer del mapa durant un temps.
b) en oracions adjectives, tant explicatives com especicatives: sense cap element que lacompanyi
Les sentncies, que estan tradudes, tenen un senyal a lencapalament.
Les sentncies que estan tradudes tenen un senyal a lencapalament.
s equivalent al relatiu variable en les oracions adjectives explicatives, per no en les especifcatives.
Les sentncies les quals estan tradudes tenen un senyal a lencapalament.
Les sentncies, les quals estan tradudes, tenen un senyal a lencapalament.
Funcions
S
CD
CCT
La reclusa que ha fugit de la pres s una psicpata perillosa.
El document que adjunto a la demanda s la carta dacomiadament.
El dia que es va celebrar el judici la demandada anava beguda.
Remarques
Quan el pronom relatiu fa la funci de CCT s equivalent al relatiu variable precedit de la preposici en i a la forma
en qu.
El dia que / en el qual / en qu es va celebrar el judici la demandada anava beguda.
En les oracions de relatiu adjectives no s recomanable ls del relatiu qui en funci de subjecte o, precedit de la
preposici a, de complement directe.
La Laura, qui s traductora, sinstallar denitivament a Berln.
La Laura, que / la qual s traductora, sinstallar denitivament a Berln.
Els testimonis, a qui han citat avui, han de comparixer la propera setmana.
Els testimonis, que / els quals han citat avui, han de comparixer la propera setmana.
125 Morfosintaxi
Tema 7 ELS PRONOMS RELATIUS
En les oracions de relatiu substantives no s correcte utilitzar el castellanisme *lo que com a equivalent a el que.
Lo que has de fer s desaparixer del mapa durant un temps.
El que has de fer s desaparixer del mapa durant un temps.
En les oracions de relatiu substantives la combinaci article + que (substituble per aquell que), precedida o no de
preposici, s correcta quan hi ha un nom sobreents.
Les sentncies que estan tradudes i les [sentncies] que shan de noticar tenen un senyal a lencapalament.
Els psiclegs han parlat del menor que atracava bancs i del [menor] que estafava vies.
Aquesta combinaci no s correcta en les oracions adjectives que tenen com a antecedent tota una oraci. En
aquest cas, hem dutilitzar la variant neutra (la qual cosa / cosa que).
Sha apujat el preu del petroli, el que repercutir en leconomia del pas.
Sha apujat el preu del petroli, la qual cosa repercutir en leconomia del pas.
s incorrecte utilitzar la forma que com a conjunci denlla i acompanyar-la dun pronom feble que substitueixi
lantecedent. s el que anomenem relatiu colloquial.
He pres declaraci a un home que li han incendiat el cotxe.
He pres declaraci a un home a qui / al qual han incendiat el cotxe.
s un nen que tothom sen riu pel seu espinguet.
s un nen de qui / del qual tothom es riu pel seu espinguet.
No s correcta la combinaci *preposici + que. La combinaci correcta s preposici + qu o preposici + article +
qual.
El dia en que es va celebrar el judici la demandada anava beguda.
El dia en qu / en el qual es va celebrar el judici la demandada anava beguda.
QU
Caracterstiques
Es refereix a coses.
Noms sutilitza en oracions adjectives, sempre precedit duna preposici feble (a, amb, de, en, per).
s equivalent al relatiu variable precedit duna preposici.
El cas de qu / del qual et parlo ha aixecat molta polseguera.
Funcions
CP
CAdj.
CC
La cpia del DNI amb qu acompanyo la sollicitud s en blanc i negre.
Ens va llegir linforme mdic de qu se sent orgulls.
Els materials amb qu treballo sn altament inamables.
Remarques
No sn correctes les combinacions *preposici + article + qu /que, *preposici + que. La combinaci correcta s
preposici + qu o preposici + article + qual.
El cas del qu / del que / de que et parlo ha aixecat molta polseguera.
El cas de qu / del qual et parlo ha aixecat molta polseguera.
126 Morfosintaxi
Tema 7 ELS PRONOMS RELATIUS
QUI
Caracterstiques
Es refereix a persones.
Sutilitza
a) en oracions substantives: sol o b precedit dun article o dun determinant, i acompanyat de preposici segons la
funci sintctica
Qui / El qui / Aquell qui per acci o omissi causa dany a alg altre, si hi interv culpa o negligncia, resta obligat a
reparar el dany causat.
Lequip docent ha acordat que restar tres punts a qui / a aquell qui faci ms de deu faltes dortograa.
b) en oracions adjectives: sempre precedit duna preposici
La noia de qui et parlo treballa als jutjats de Blanes.
En les oracions adjectives s equivalent al relatiu variable.
La noia de qui / de la qual et parlo treballa als jutjats de Blanes.
Funcions
CI
CP
CAdj.
CC
La forense a qui haig de trucar sempre duu apagat el telfon mbil.
La peixatera en qui he conat durant ms de vint anys mha venut un llu en mal estat.
En Nil ens va presentar les amistats de qu se sent orgulls.
Les persones amb qui treballo tenen una sensibilitat especial per la literatura.
Remarques
En les oracions de relatiu substantives s preferible utilitzar qui o el qui en comptes del que sempre que ens
referim a persones.
El que no vulgui pols que no vagi a lera.
Qui / El qui no vulgui pols que no vagi a lera.
El relatiu qui s invariable. Per tant, sn incorrectes les formes *el quin, *la quina, *els quins, *les quines.
Els quins viuen al camp tenen una salut de ferro.
Els qui viuen al camp tenen una salut de ferro.
No s correcta la combinaci *preposici + article + qui. Tant en les oracions de relatiu substantives com en les
adjectives la combinaci correcta s preposici + qui, si b en aquestes ltimes tamb s possible la combinaci
preposici + article + qual.
Lequip docent ha acordat que restar tres punts al qui faci ms de deu faltes dortograa.
Lequip docent ha acordat que restar tres punts a qui faci ms de deu faltes dortograa.
La noia de la qui et parlo treballa als jutjats de Blanes.
La noia de qui / de la qual et parlo treballa als jutjats de Blanes.
ON
Caracterstiques
Indica lloc.
Noms sutilitza en oracions adjectives, i pot anar precedit de preposici.
Lscar estiueja en un poble on es practica el surf destel.
Equival a en qu i al relatiu variable precedit de la preposici en.
Lscar estiueja en un poble en qu / en el qual es practica el surf destel.
127 Morfosintaxi
Tema 7 ELS PRONOMS RELATIUS
Funcions
CCL El poble on ens vam conixer ha canviat molt des daleshores.
Remarques
Quan el relatiu on va precedit de preposici noms equival al relatiu variable, tamb precedit de preposici.
El cam per on mhas fet venir est en molt mal estat.
El cam per qu mhas fet venir est en molt mal estat.
El cam pel qual mhas fet venir est en molt mal estat.
No sn correctes les combinacions *preposici + article + qu /que, *preposici + que. Les formes adequades sn
preposici + qu i preposici + relatiu variable.
Lscar estiueja en un poble en el qu / en el que / en que es practica el surf destel.
Lscar estiueja en un poble en qu / en el qual es practica el surf destel.
EL QUAL, LA QUAL, ELS QUALS, LES QUALS
Caracterstiques
Es refereix a persones i a coses.
Noms sutilitza en oracions adjectives, precedit o no de preposici segons la funci sintctica de loraci de
relatiu.
Darrere de preposicions tniques sutilitza sempre el relatiu variable.
La resoluci contra qu sha interposat el recurs est molt mal fonamentada.
La resoluci contra la qual sha interposat el recurs est molt mal fonamentada.
La combinaci de + relatiu variable complementa el nom que la precedeix i t un sentit possessiu. s el que
anomenem relatiu possessiu (forma cuyo en castell).
Abastam el diccionari les cobertes del qual sn de color groc.
Funcions
S El denunciat, el qual triplicava la taxa dalcoholmia permesa, va negar que hagus begut.
CN En Roger festeja amb una noia els pares de la qual sn dorigen grec.
CD Les troballes arqueolgiques denguany, les quals es consideren excepcionals, sexposaran al museu dhistria
de la ciutat.
CI Detesto lescriptora a la qual han donat el premi.
CP Els documents amb els quals acompanyo la demanda no sn originals.
CAdj. En Jan collecciona papallones de les quals la Dora est fastiguejada.
CC La parella amb la qual vam celebrar la revetlla ha partit peres.
Remarques
Ls del relatiu variable ajuda a desfer ambigitats.
El germ de la Laia, amb qui comparteixo pis, defensa aferrissadament els drets dels animals.
[No queda clar si s amb la Laia o amb el seu germ amb qui comparteixo pis.]
El germ de la Laia, amb el qual comparteixo pis, defensa aferrissadament els drets dels animals.
[Queda clar que comparteixo pis amb el germ de la Laia.]
El germ de la Laia, amb la qual comparteixo pis, defensa aferrissadament els drets dels animals.
[Queda clar que comparteixo pis amb la Laia.]
128 Morfosintaxi
Tema 7 ELS PRONOMS RELATIUS
No s correcte ls del relatiu que en comptes del relatiu possessiu.
En Roger festeja amb una noia que els pares sn dorigen grec.
En Roger festeja amb una noia els pares de la qual sn dorigen grec.
Recordeu que en les oracions adjectives:
Incorrecte Correcte
*preposici + article + qu /que preposici + qu / preposici + el qual
*preposici + que
La cpia del DNI amb la qu / amb la que / amb que acompanyo la sollicitud s en color.
La cpia del DNI amb qu / amb la qual acompanyo la sollicitud s en color.
LA QUAL COSA / COSA QUE
Caracterstiques
El relatiu neutre es refereix a tota una oraci.
Noms sutilitza en oracions adjectives, precedit o no de preposici segons la funci sintctica de loraci de
relatiu.
Quan no va precedit de preposici pot equivaler a les formes fet que, circumstncia que, i aix, etc.
Ladvocada el va advertir que shi havia desforar ms si no volia perdre la custdia de les nenes, la qual cosa / cosa
que / fet que / circumstncia que / i aix va empitjorar la situaci.
Funcions
S La demandant s consumidora habitual dherona, la qual cosa resta credibilitat a la seva versi dels fets.
CD Va declarar que lhavia mort per amor, cosa que el jurat no va poder entendre.
CP En Josep ha de treballar de nits, a la qual cosa encara no sha acostumat.
CAdj. La jutgessa ha condemnat lempresa a indemnitzar la treballadora, de la qual cosa el seu advocat est
satisfet.
CC El metge mha diagnosticat una pneumnia, per la qual cosa haig de fer llit quinze dies.
Remarques
El relatiu neutre no s equivalent a la forma el que.
Ha susps tres exmens nals, el que afectar la nota global del curs.
Ha susps tres exmens nals, la qual cosa afectar la nota global del curs.
Remarques generals
s incorrecte representar alhora un antecedent mitjanant un pronom relatiu i un pronom feble. Aquesta
redundncia rep el nom de pleonasme.
Treballa en una fbrica on hi fan agulles imperdibles.
Treballa en una fbrica on fan agulles imperdibles.
Vaig conixer la noia a qui li havia tocat el premi.
Vaig conixer la noia a qui havia tocat el premi.
129 Morfosintaxi
Tema 7 ELS PRONOMS RELATIUS
En canvi, es considera que no hi ha duplicaci quan un quanticador acompanya un dels pronoms.
Hi havia citats deu testimonis, dels quals nhan comparegut cinc.
No hem de confondre els pronoms relatius amb altres mots amb els quals comparteixen la forma per no la
categoria gramatical.
Pronoms relatius Altres mots
QUE
He portat el llibre que et vaig recomanar.
QUE conjunci
Vull que vinguis amb mi.
Que has trobat les claus?
QUE quantitatiu
Que estpid thas tornat!
QU
El bolgraf amb qu escriu s vermell.
QU interrogatiu
Qu fas?
Magradaria saber en qu penses.
QUI
Lamiga amb qui he quedat es diu Sandra.
QUI interrogatiu
Qui ha vingut?
Vull saber qui ha vingut.
ON
La casa on vivim t aluminosi.
ON interrogatiu
On sou?
No s on anirem de vacances.
u EXERCICIS
1. Digueu si les frases subordinades segents sn adjectives (A) o substantives (S).
1. No puc obrir sense les claus que he perdut.
2. Encara guardo les botes amb qu vaig fer el Carlit.
3. Comprova el que ha fet aquest mat i explica-mho.
4. No he vist mai al teatre el Joel Joan, de qui estic bojament enamorada.
5. Els nens sacostumen fcilment al que s nou.
6. Les veus del Pamano, novella que trobo sublim, s de Jaume Cabr.
7. Els qui trobin la soluci rebran un premi.
8. El club lliurar una pilota oficial a qui porti un nou soci.
9. La jove a la qual et refereixes s la meva neboda.
10. La poetessa a qui han fet lhomenatge ja fa anys que va morir.
2. Subratlleu el pronom relatiu de les frases adjectives segents i escriviu-ne lantecedent.
1. Magraden ms les olives que tenen pinyol. Antecedent:
2. La coca que menjarem amb la xocolata s comprada a Cercs. Antecedent:
3. Vam anar a veure Els Pets el dia que van estrenar el nou disc. Antecedent:
4. El parxs amb qu juguem s un regal de la seva via. Antecedent:
5. Els vens ms afectats, als quals encara no han donat subvencions, podran tornar a casa aviat. Antecedent:
6. La foto a qu faig referncia t ms de cinquanta anys. Antecedent:
130 Morfosintaxi
Tema 7 ELS PRONOMS RELATIUS
7. Ja no es pot fumar al despatx on treballo. Antecedent:
8. El partit en qui confiava mha tornat a decebre. Antecedent:
9. Lamanida era ben fresca, cosa que era imprescindible amb la calor que feia. Antecedent:
10. Escriu amb una ploma que s destru. Antecedent:
3. Digueu si les frases segents sn explicatives o b especicatives i marqueu-ho amb una creu, com en
lexemple.
Els oncles, que ja sn grans, han decidit viure amb els lls.
T ms oncles. especicativa
x Noms t aquests oncles. explicativa
1. El diari, que va nixer per Sant Jordi, t molt xit.
Noms hi ha un diari. explicativa
Hi ha ms dun diari. especificativa
2. El llibre que compr a la llibreria Ona t unes illustracions valuoses.
Noms compr aquest llibre. explicativa
Compr ms llibres. especificativa
3. Lamic que ve de Dnia s collega de la facultat.
Noms tinc aquest amic. explicativa
Tinc ms amics. especificativa
4. Els acusats, que no van presentar-se al judici, van ser condemnats.
Van ser condemnats tots els acusats. explicativa
Noms van condemnar els que no es van presentar al judici. especificativa
4. Inseriu la segona oraci dins la primera en forma doraci de relatiu. No useu en cap cas els relatius el qual /
la qual / els quals / les quals. Tingueu en compte que les frases explicatives sempre van entre comes.
La noia es diu Eullia. Thas xat en una noia.
La noia en qui thas xat es diu Eullia.
1. Sha de desar la roba. Ahir vaig planxar la roba.
2. Francesc Ribera Titot ara canta amb Mesclat. Francesc Ribera Titot era el cantant de Brams.
3. El Comabona s al Cad. El Comabona s un dels cims ms bonics del pas.
4. El ttol del disc s La flama. Et parlo del disc La flama.
5. El Bara no va decebre. El Bara feia anys que no jugava una final.
6. Lactor va reconixer lacusat en la roda de reconeixement. Lactor va assistir a una roda de reconeixement.
5. Dels mots subratllats, encercleu els que sn pronoms relatius.
1. Comenteu amb els pares on voleu anar aquest vespre.
2. Magradaria que mescoltessis quan parlo.
3. La persona a qui sha de fer el requeriment ha canviat de domicili.
4. Els alumnes diuen als professors que tenen massa deures.
5. No recordo el nmero de la sala de vistes on tenim el judici.
6. El cotxe amb qu vaig a la feina necessita els pneumtics nous.
131 Morfosintaxi
Tema 7 ELS PRONOMS RELATIUS
7. El balc que mira a ponent t els porticons despintats.
8. No mexplico qu li troba, per ja fa quinze anys que sn casats.
9. Qui vol una mica ms de pasts de gerds?
10. El jugador del qual espero un autgraf s lOleguer.
6. Subratlleu, de les formes que hi ha entre parntesis, les que siguin correctes en cada cas. Tingueu en compte
que nhi pot haver ms duna.
1. Aquesta s una sentncia la decisi (de la que / de la qu / de la qual) no acabo dentendre.
2. En aquesta exposici hi ha quadres (en que / en qu / en els que / en els qu / en els quals) es reflecteix
lestat dnim del pintor.
3. No comprenc la situaci (a la que / a la qu / a la qual / que / a qu) et refereixes.
4. El noi (amb qui / en el qual / en qui / amb el qual) confio s el proms de lAnna.
5. Porto les capses (en les que / on / en qu) hi ha laixovar del nad.
6. Les classes (que / a qu / a les que / a les quals) assistia eren molt interessants.
7. Completeu les frases segents amb el pronom relatiu adient, acompanyat, si cal, duna preposici.
La pellcula de qu / de la qual et parlava no mha agradat gens.
1. El llibre sobre .................................... heu de fer el treball t dues-centes pgines.
2. El dia .................................... plogui sortirem a buscar cargols.
3. Aquesta s la noia .................................... em parlaves?
4. El jove .................................... hi tingui algun inconvenient que ho digui.
5. La muntanya s el lloc .................................... ens sentim ms felios.
6. Jo portar a la festa el ganivet .................................... tallarem els torrons.
7. Ladrea .................................... mhas donat s incorrecta.
8. Els colors del Bara, .................................... sn el blau i el grana, coincideixen amb els del nostre club.
9. Les teules .................................... van construir la teulada eren defectuoses.
10. A la recepci portava un collaret .................................... era de perles falses.
8. Completeu les frases segents amb la forma de relatiu adient.
1. No he vist el captol davui ni .................................... van emetre abans-dahir.
2. Al Parlament debatran la qesti .................................... tothom dna tanta importncia.
3. Lany passat aquesta editorial va publicar una novella lautor .................................... s Manel Zabala.
4. Em refio del nou empleat .................................... tu mhas recomanat.
5. Han nomenat presidenta de lescala la noia .................................... vaig compartir el pis cap a tres anys.
6. Les hosts es van refugiar dalt les muntanyes, .................................... van haver de passar tot lhivern.
7. Els privilegis .................................... gaudien els ciutadans eren similars.
8. Els alpinistes van aconseguir fer cim ahir, tot i els perills ................................ sexposaven.
9. El govern apujar els tipus dinters, .................................... cal tenir en compte a lhora dadquirir un habitatge.
10. El msic .................................... noms tinc un disc s Kepa Junkera.
9. Feu el mateix que en lexercici anterior.
1. Al prestatge .................................... pots trobar Amorrada al pil tamb hi ha Deu claus al pany.
2. Lnic jugador .................................... no depn lxit de lequip est lesionat.
3. Les noies .................................... treballo sn de Berga.
132 Morfosintaxi
Tema 7 ELS PRONOMS RELATIUS
4. Lavi .................................... no ha pogut agafar era lltim i, per tant, no arribar fins dem.
5. Ha nevat durant dos dies seguits, .................................... ha provocat lesfondrament de la teulada de la pallissa.
6. El municipi, .................................... est situat dins del Parc Natural Cad-Moixer, s Gisclareny.
7. No vol invertir tots els estalvis .................................... potser haur de viure ms endavant.
8. He fet reparar la mquina de rentar el filtre .................................... shavia espatllat.
9. El diari comarcal ha revelat la font .................................... ha tret la informaci que ha fet trontollar el crrec del
regidor.
10. Per fer aquest jersei has de fer servir les agulles .................................... vas fer la jaqueta de lAndreu.
10. Corregiu, si cal, les frases que teniu a continuaci.
Em van preguntar un tema del que no sabia res.
Em van preguntar un tema del qual / de qu no sabia res.
1. Treballen en ledifici que hi ha els gegants de la Patum.
2. Les dues muntanyes entre les que baixa el riu sn de roca calcria.
3. La persona en la que ms confio viu lluny daqu.
4. El professor amb qu collabora prov duna prestigiosa universitat.
5. No mhas contestat el correu el qual the escrit.
6. Tenia lesperana de qu em donessin una bona notcia.
7. Van anar dexcursi en un riu on hi fan rfting.
8. La seva parella li va acabar confessant que li havia estat infidel, el que la va enfonsar.
9. No ens ha informat del que ha fet ni del que pensa fer.
10. Han elegit president lhome que els socis no hi confiaven.
133 Morfosintaxi
Tema 8
LES PREPOSICIONS
Sn mots invariables que enllacen un element sintctic (principalment, un nom o un verb) amb el seu
complement, i formen amb aquest darrer una unitat sintctica i fontica.
Tinc un barret de palla. El jersei s a larmari.
N + prep. + N V + prep. + N
CN (de barret) CCL
Tipologia
Preposicions febles (o tones)
a Aquesta tarda vindr a casa teva.
simples
amb Avui menjarem vedella amb bolets.
de Sha casat als jutjats de Santa Coloma.
en Sovint escriu en arans.
per Aquesta tarda passejarem per la Rambla.
per a Aquesta jaqueta s per a la Teresa. compostes
Preposicions fortes (o tniques)
contra La moto de neu va topar contra el teleesqu.
simples
entre Cass de la Selva queda entre Llambilles i Llagostera.
envers Lacusat ha mostrat una actitud agressiva envers el jutge.
malgrat Malgrat el mal de cap, va haver destudiar.
segons Sempre actua segons les seves conviccions.
cap a Va arribar als jutjats cap a quarts duna.
compostes des de Des dara, ja podrem xatejar.
ns a Tacompanyar ns a la sala de vistes.
Les preposicions ns a i cap a tamb poden anar sense la preposici a davant dalguns adverbis i dels
demostratius.
No et donar el regal ns dem.
Porta-mho cap aqu.
No ho comunicarem ns aquesta tarda.
Pujarem cap aquell far seguint el mar.
134 Morfosintaxi
Tema 8 LES PREPOSICIONS
Procedents dadverbis
dalt (de) El gat sha enlat dalt de la teulada.
damunt (de) Les ulleres sn damunt la tauleta de nit.
darrere (de) Viu darrere lesglsia del poble.
davant (de) Les parts van comparixer davant la jutgessa.
dins (de) / dintre (de) Deixa-ho dins larmari.
prop (de) La part demandada deu prop de 800 euros a la part actora.
sobre (de) Deixa els expedients sobre la taula.
sota (de) En Pere aguanta molta estona sota laigua.
vora (de) Hem vist un porc senglar vora de casa.
abans de Has darribar abans de dinar.
arran de Li agrada molt passejar arran de mar.
desprs de Desprs de loperaci, haurs de fer reps.
enfront de He aparcat els cotxes un enfront de laltre.
enmig de Enmig de tant xivarri, la jutgessa no sentia res.
entorn de Es van asseure entorn de la taula.
com a Va actuar com a advocat de la part demandant.
Procedents de gerundis i participis
durant Dissabte passat va dormir durant tot el mat!
mitjanant Linculpat va obrir la caixa forta mitjanant un bufador.
no obstant No obstant el mal temps, van decidir sortir a navegar.
excepte Tots els testimonis hi han assistit, excepte un de la part demandada.
llevat de Llevat de les cebes, ja hem comprat els ingredients per fer larrs a la cassola.
salvat / salvant El magistrat jutge va embargar tots els bns a la demandada, salvat el cotxe.
tret de Tret de lEnric, tots van marxar dexcursi a Montserrat.
tocant a Tocant a aquesta qesti, no hi ha res a dir.
Locucions prepositives
Es tracta de conjunts de mots que, junts, tenen la mateixa funci que una preposici. Poden combinar-se de
diverses maneres, per la ms habitual s una preposici + un altre element (nom, adjectiu, adverbi, gerundi,
participi...) + una preposici. En els dos apartats anteriors ja nhi apareixen algunes, per tot seguit us en
donem ms exemples.

a causa de / per causa de dacord amb
a excepci de en contra de
a favor de en lloc de
a de en comptes de
a partir de en virtut de
al cap de en vista de
al llarg de per culpa de
amb vista a / de cara a per mitj de
135 Morfosintaxi
Tema 8 LES PREPOSICIONS
Remarques ortogrques
A lhora descriure les preposicions, cal tenir en compte alguns aspectes ortogrcs que ja hem comentat
anteriorment: lapstrof i les contraccions.
Usos de les preposicions
Complement directe i complement indirecte
Tal com ja hem explicat en lapartat sobre funcions sintctiques, en catal, per norma general, el CD no
necessita cap lligam que luneixi al verb i, per tant, no va precedit de la preposici a, tant si aquest CD
correspon a persones com a coses. En canvi, aquesta preposici s que introdueix el CI, el qual tamb pot
anar introdut per la preposici composta per a.
Busquem el Miquel.
CD
Escric a la Mariona.
CI
Busquem la maleta.
CD
Han deixat un paquet per al teu pare.
CI
Excepcions: casos en qu la preposici a introdueix el CD referit a persones
Quan el CD s un pronom personal fort. Lacusada em mirava a mi i no a tu.
Quan el CD s el pronom tothom, tots/totes, ning, alg.
(En aquests casos, la preposici s opcional.)
Lagent de policia va entrar a lestabliment i no hi va
trobar (a) ning.
El jutge va amonestar (a) tothom de la sala.
Quan hi ha un verb sobreents. El mosso desquadra nmero 525 va arrestar Manel
Camps Sol i el mosso desquadra nmero 320 a Dolors
Sala Puig.
Jo convido en Manel i tu a la Dolors.
Quan es tracta duna oraci recproca (lun a laltre i
variants).
Es pintaven luna a laltra.
Quan el CD s el qual, la qual, els quals, les quals o
linterrogatiu qui. (En aquests casos, la preposici desf
lambigitat de la frase.)
Els testimonis, als quals van citar a judici, no es van
personar.
A qui va sentir la secretria judicial?
Quan sn contextos ambigus o confusos. El Girona va pujar a primera divisi, desprs de guanyar
al Madrid.
Quan traslladem el CD al comenament de la frase. Al magistrat no el conven la versi del demandant.

Complement circumstancial de lloc
Regla general
Verbs de direcci o moviment (anar, venir, tornar,
arribar, pujar, baixar, arribar, marxar)
a He arribat tard a lestaci.
Vam pujar al Puigmal de nit.
Verbs de situaci, presncia o reps (estar, haver-hi,
romandre, ser, trobar-se, viure)
en Han viscut en ciutats diferents durant dos anys.
El Jutjat est en situaci dalerta.
136 Morfosintaxi
Tema 8 LES PREPOSICIONS
Excepcions
Davant dun topnim Per expressar direcci o situaci a Anirem a Londres.
Davant dun article determinat Per expressar direcci o situaci a Som al port.
Davant dun altre determinant
que comena per vocal (un/a,
aquest/a, aquell/a, algun/a)
Per expressar direcci a/
en
Hem anat de vacances a/en un
poble.
Per expressar situaci en Sest en aquesta pensi.
Complements amb sentit gurat Per expressar direcci a Tot plegat lha condut a aquest
raonament.
Per expressar situaci en La jutgessa el condemna en la
Sentncia.
Complement circumstancial de temps
Davant
daquestes
expressions
de temps
Perode del dia o de lany (a la tarda,
a la una, a la primavera)
a El judici s dem pel mat.
El judici s dem al mat.
Mesos, festes o dates concretes (pel
maig, per Nadal, per Sant Jordi)
per Farem bunyols per Setmana Santa.
Temps amb un sentit de durada en
de... en...
Ladvocada va exposar els seus
arguments en vint minuts.
El denunciat ha de comparixer a
judici de dimecres en quinze.
Perode de temps a
de... a...
des de... ns
a...
A nal de mes ha dhaver presentat
tota la documentaci.
Ser fora de juliol a novembre.
Treballar al Jutjat de Ripoll des de
l1 de juny ns al 31 dagost.
Temps o causa immediata (davant
dun innitiu)
en A larribar als jutjats, es va posar
nerviosa.
En arribar als jutjats, es va posar
nerviosa.
Quan va arribar als jutjats, es va
posar nerviosa.
Complement del nom
Per indicar lorigen, la matria, el contingut, el tipus, la destinaci, entre daltres trets, de persones i coses, amb
funci de complement del nom, emprarem sempre la preposici de. En determinats casos, per interferncia
del castell, utilitzem la preposici a en lloc de de. Cal recordar que aquest s s incorrecte.
origen oli de Pau
matria ampolla de vidre
137 Morfosintaxi
Tema 8 LES PREPOSICIONS
contingut manual de fsica
tipus olor a roses
olor de roses
pudor a cremat
pudor de cremat
destinaci sala de reunions
Daltra banda, hem de tenir en compte que la preposici a introdueix la manera de preparar un plat i que, en
canvi, la preposici amb introdueix lacompanyament dun plat o els ingredients que hi afegim.
acompanyament dun plat arrs amb pollastre
calamars amb romesco
manera de preparar un plat arrs a la marinera
calamars a la romana
manera de preparar un plat i
acompanyament dun plat
arrs a la cassola amb carxofes
calamars a la planxa amb verdures

Sentit partitiu
En catal colloquem la preposici de davant dels adjectius quan tenim un nom sobreents i, alhora, donem
un sentit partitiu, s a dir, designem una part dun tot.
Mhan regalat dues samarretes blanques i tres verdes.
Mhan regalat dues samarretes blanques i tres de verdes.
El jutge dicta resolucions favorables, per tamb en dicta desfavorables.
El jutge dicta resolucions favorables, per tamb en dicta de desfavorables.
Tamb lemprem davant dels substantius anticipats o repetits pel pronom feble en en oracions com les
segents:
De pressa, en tinc sempre.
Ja narriben a tramitar, dexpedients.
Les preposicions per i per a
En general, en ls oral confonem aquestes dues preposicions. En el registre escrit, en canvi, cal distingir quan
hem dusar per o per a.
per Motiu, causa, mitj, manera La testimoni ha actuat per inters.
El van condemnar per les injries que havia dit.
Ho trametrem per correu electrnic.
Les parts van presentar per escrit les allegacions.
Complement agent en la veu passiva Els danys sn valorats per la prita.
Certes designacions de lloc Els lladres van entrar per una nestra del primer pis.
Certes designacions de temps Els visitarem per Cap dAny.
138 Morfosintaxi
Tema 8 LES PREPOSICIONS
per a Finalitat, objecte, destinaci Aquestes begudes sn per al pica-pica de dimarts.
El parany serveix per a la immobilitzaci dun vehicle.
He comprat un gos per a la Mnica.
Concreci temporal, terme, adiament I si ho deixem per al dia 20 dabril?
Remarques
En general, per i per a en catal es corresponen,
respectivament, amb por i para en castell.
He trado un regalo de Colombia para Clara.
He portat un regal de Colmbia per a la Clara.
Siempre comenta que trabaja por amor al arte.
Sempre comenta que treballa per amor a lart.
Davant dinnitiu, no cal que utilitzem per a, sin per. Lhan denunciat per haver agredit un menor.
Anirem a les illes Medes per fer submarinisme.
Davant dadverbi o conjunci, tamb utilitzarem per en
tots dos casos.
El judici no es pot ajornar per dem passat.
Jo li ho compraria ara per si sexhaureixen.
Canvi de preposicions
Tal com ja hem comentat en lapartat dels verbs, els preposicionals que regeixen en o amb (conar en, pensar
en, conformar-se amb, amenaar amb, etc.) cal que canvin aquestes preposicions per a o de si el complement
preposicional comena amb un verb en innitiu.
Vs amb compte amb el penya-segat. Vs amb compte amb no caure pel penya-segat.
Vs amb compte a/de no caure pel penya-segat.
Conem en la sort. Conem en guanyar el proper campionat de botifarra.
Conem a/de guanyar el proper campionat de botifarra.
Caiguda de preposicions
En la formaci de les locucions conjuntives que es construeixen amb preposicions compostes (des de, ns a)
cau la preposici situada ms a prop de la conjunci que.
Es troba en parador desconegut des de la seva fugida de la pres.
Es troba en parador desconegut des de que va fugir de la pres.
Es troba en parador desconegut des que va fugir de la pres.
Els verbs preposicionals sempre perden la preposici quan van davant de la conjunci que. Ara b, a vegades
aquesta supressi pot originar estructures forades, que es poden resoldre collocant la paraula fet entre la
preposici i la conjunci que.
Mhe acostumat a que em portin en cotxe a la feina.
Mhe acostumat que / al fet que em portin en cotxe a la feina.
No ens vam recordar de que havem de comprar tomates.
No ens vam recordar que / del fet que havem de comprar tomates.
139 Morfosintaxi
Tema 8 LES PREPOSICIONS
Usos incorrectes dalgunes preposicions i locucions prepositives
a causa de
Si volem expressar causa,
podem emprar les locucions
a causa de, per culpa de,
grcies a. Mai hem dutilitzar
lexpressi degut a en aquest
sentit, ja que s incorrecta.
Avui no he pogut agafar el tren degut a la vaga de
transports.
Avui no he pogut agafar el tren a causa de / per culpa
de la vaga de transports.
Degut a la nevada, ha augmentat el nivell dels pantans.
Grcies a la nevada, ha augmentat el nivell dels pantans.
La forma degut s correcta
quan s un participi o un
adjectiu. En aquests casos,
concorda en gnere i
nombre amb lelement que
acompanya.
Aquestes inundacions sn degudes a les intenses pluges
daquests dies. participi
La testimoni sha dirigit al jutge amb el respecte degut.
adjectiu
a labast de
Sha demprar la locuci
prepositiva a labast de en lloc
de la forma a lalcan de, que
es tracta dun castellanisme.
Laccs als museus s a lalcan de qualsevol persona.
Laccs als museus s a labast de qualsevol persona.
amb vista a /
en vista de /
en vistes de
Sn locucions prepositives
amb signicats diferents.
Per tant, no les hem de
confondre.
Amb vista a: Pensant en, amb
la intenci de.
En vista de: Considerant,
atenent.
En vistes de: Indica situaci
en un punt des del qual hom
pot veure un lloc determinat
relativament lluny.
Amb vista a guanyar el judici, ladvocada cita la part
demandada.
En vista de les proves practicades, la magistrada jutgessa
ha absolt lacusat.
Desprs de caminar dues hores, per rem en vistes de la
Vall den Bas.
arran de
Aquesta construcci pot tenir
diversos signicats: locatiu,
immediatament desprs o
com a conseqncia de. En
cap daquests casos, podem
emprar la construcci *arrel
de.
Sempre passeja arran de riu.
Arrel dels ltims esdeveniments, shan hagut dinstallar
cmeres de seguretat.
Arran dels ltims esdeveniments, shan hagut dinstallar
cmeres de seguretat.
en comptes de,
en lloc de
Sn locucions prepositives
sinnimes i signiquen en
substituci de. Per expressar
aquest sentit, no podem
utilitzar el castellanisme en
ves de.
En comptes d / En lloc descoltar la decisi de la
magistrada jutgessa, es va posar a plorar desconsoladament.
Recordeu que enlloc s un
adverbi que signica en
cap banda i no lhem de
confondre amb en lloc de.
No trobo les claus en lloc.
No trobo les claus enlloc.
140 Morfosintaxi
Tema 8 LES PREPOSICIONS
no obstant
Es tracta duna locuci
prepositiva que sempre ha
danar acompanyada dun
sintagma nominal que la
complementi. s substituble
per malgrat.
Els Mossos dEsquadra porten el cas i, no obstant la
investigaci, encara han quedat alguns punts foscos.
No obstant el vent, van saltar en paracaigudes.
quant a,
pel que fa a
Lexpressi en quant a s
incorrecta i en lloc seu cal
emprar pel que fa a, quant a o
b altres construccions com
respecte a, referent a, pel que
respecta a, amb referncia a, a
propsit de.
En quant a lhora del judici, nalment es dur a terme a
les 11 del mat.
Quant a lhora del judici, nalment es dur a terme a les
11 del mat.
Pel que fa a / Referent a / Respecte a lhora del judici,
nalment es dur a terme a les 11 del mat.
sota / baix
Sota pot fer de preposici o
adverbi.
Aquesta nit han dormit sota les estrelles.
prep.
Posa-ho aqu sota!
adverbi
Baix pot fer dadverbi,
dadjectiu o de substantiu,
per mai de preposici.
Aquesta nit han dormit baix les estrelles.
prep.
Posa-ho aqu baix!
adverbi
En Ramon s ms baix que en Gerard.
adjectiu
Viu als baixos de ledici.
substantiu
Li costa tocar els sons baixos del contrabaix.
substantiu
Sol embrutir-se els baixos dels pantalons.
substantiu
com a
Aquesta locuci prepositiva
equival a la locuci en
qualitat de i es redueix a com
davant dun article o dun
demostratiu.
Va testicar al judici com prit de la part demandada.
Va testicar al judici com a prit de la part demandada.
Va testicar al judici en qualitat de prit de la part
demandada.
Va assistir a lacte com al representant de lempresa.
Va assistir a lacte com el representant de lempresa.
Va assistir a lacte en qualitat de representant de
lempresa.
Cal distingir com a de
ladverbi com, que introdueix
comparacions i que es pot
substituir per igual que, com si
fos, de la mateixa manera que.
Es comporten com a criatures.
Es comporten com criatures.
Es comporten igual que criatures.
141 Morfosintaxi
Tema 8 LES PREPOSICIONS
u EXERCICIS
1. Si s necessari, ompliu els espais buits amb la preposici a, amb larticle o sense.
Encara no conec ..... meu sogre. Encara no conec el meu sogre.
1. Mitjanant aquesta cdula, se cita ................. Josefina Prats a judici.
2. Tu avises ................. Roger i jo ................. Cristina.
3. Les vies sempre aconsellen ................. seus nts sobre la vida.
4. El jutge informa ................. part demandada de la situaci del procs.
5. s un gos molt agressiu. Sempre mossega ................. tothom.
6. Ladvocada culpa ................. part denunciada dhaver mentit en el judici.
7. Tot el dia mincrepa ................. mi i no ................. ella.
8. Abans de marxar de casa, dna menjar ................. peixos.
9. Aquest Sant Jordi he regalat dues roses ................. Mireia.
10. El passat mes de juny van expropiar el pis ................. ve del nostre repl.
11. Els Mossos dEsquadra van haver de separar ................. dos nois que es barallaven.
12. Els pares van abandonar ................. nens quan eren ben petits.
13. Desprs de moltes infraccions, lempresa ha comunicat lacomiadament ................. treballador.
14. ................. Jlia, lajudo cada dia a fer els deures.
2. Fixeu-vos en els complements de lloc i ompliu els buits amb la preposici a (al) o en.
1. Quan he arribat ................. casa, he fet un glop daigua. Tenia molta set.
2. He perdut molts partits ................. aquesta pista de tennis.
3. Aquest delicte est tipificat ................. larticle 240 del Codi penal.
4. Em vaig deixar la jaqueta ................. penjador de la feina.
5. Lany que ve anirem de viatge ................. Senegal.
6. Pots consultar les condicions de la subhasta ................. ledicte que est afixat ................. tauler danuncis.
7. Ens vam trobar ................. una cafeteria que hi ha ................. la Rambla.
8. He vist moltes perdius ................. bosc a prop de Girona.
9. Desprs de dinar, anirem ................. riu a pescar.
10. Viurem una temporada ................. algun indret dustria.
3. En funci del tipus de CC de temps, ompliu els espais buits amb la preposici corresponent. Si cal, afegiu-
hi larticle.
1. ................. lhivern llegeixo ms que ................. la primavera.
2. Encara no s si el meu avi aterra ................. onze del mat o ................. dotze del migdia.
3. ................. Sant Joan sempre anem a sopar amb uns amics.
4. El jutge prendr una decisi ................. dues hores.
5. Ho va tenir enllestit ................. tancar i obrir dulls.
6. ................. mitjan setmana sabr els resultats de les anlisis.
7. ................. dirigir-se al Registre Civil, es va adonar que shavia deixat tots els documents a casa.
8. Van detenir els lladres ................. arribar a lautopista.
9. Ha decidit marxar al Vietnam ................. setembre ................. juny.
10. ................. mat sempre em costa llevar-me.
142 Morfosintaxi
Tema 8 LES PREPOSICIONS
4. Ompliu els espais buits amb la preposici adequada. Si cal, afegiu-hi larticle.
1. No magrada cuinar amb lolla ................. pressi.
2. Pots baixar les escombraries? Se sent molt la pudor................. podrit.
3. He comprat dues novelles histriques i dues ................. aventures.
4. ................. panellets, sempre en menjo per Tots Sants.
5. La faldilla que busco s ................. ratlles.
6. Tot i que era a lhospital, se sentia olor ................. tabac.
7. ................. mal de cap, en tinc sempre que baixa la pressi atmosfrica.
8. Mira que narriba a ser, ................. hipcrita.
9. Sort en tinc del meu assecador ................. m! Em deixa els cabells ben llisos.
10. La fiscal, quantes nha presentat, ................. proves?
11. He agafat dues samarretes de mniga llarga i dues ................. curta.
12. El vi ................. Empord s bonssim.
13. ................. olives farcides, en farem prou per a la festa?
14. Posat aquella camisa ................. llunes que magrada tant!
5. Ompliu els espais buits amb les preposicions per o per a. Si cal, afegiu-hi larticle.
1. He inflat un globus ................. meva cosina.
2. Aquesta cafetera s ................. mi i no .................. tu.
3. I si comprem una mica de curri ................. pollastre?
4. Ha contractat un advocat ................. si el demanden.
5. Per fi ha acceptat tenir un gos! Aix s, ho ha fet ................. nens.
6. Ens van enviar la documentaci ................. correu.
7. Lhan escorcollat ................. si amagava alguna arma.
8. Preparar un plat exquisit ................. dia del meu aniversari.
9. Ho has de tenir tot a punt ................. dem!
10. Han decidit acomiadar-lo ................. seva incompetncia.
11. La meva via sempre porta postres ................. tothom.
12. Aquesta pellcula s apta ................. tots els pblics.
6. Ompliu els espais buits amb les preposicions adequades. Cal que tingueu en compte els verbs
preposicionals i si cal fer un canvi de preposici.
1. Sha aficionat ................. colleccionar segells.
2. Es conforma ................. pensar que ho pot tornar a intentar lany que ve.
1. La Mariona sha acostumat ................. passejar el gos cada dia al mat.
2. Lacusat es va penedir ................. haver robat a la vctima.
3. En Vicen sempre collabora ................. tallar els xiprers del jard.
4. Com ms temps passa, ms sobsessiona ................. tornar al seu pas natal.
5. El meu fill sha entossudit .................... sortir de festa cada cap de setmana.
6. La vena de dalt sha comproms ................. no posar la televisi tan alta.
7. El propietari sempre ens amenaa ................. denunciar-nos.
8. Espero que deixi ................. anar amb aquesta colla.
9. s un pesat. Tot el dia minsisteix ................. quedar per anar a fer un caf.
10. Lestratgia consisteix ................. convncer el tribunal de la nostra versi dels fets.
11. Un cop ms dubto ................. convidar lAntoni i la Montserrat al sopar daquest vespre.
143 Morfosintaxi
Tema 8 LES PREPOSICIONS
7. Ompliu els espais buits tenint en compte la caiguda de preposicions davant de la conjunci que.
1. Dubto ................. vingui.
2. No va canviar dactitud fins ................. va arribar a la maduresa.
3. Est avesat ................. plogui tot el dia.
4. Recordat ................. avui tens hora al metge.
5. Em nego ................. macompanyi alg.
6. Assegurat ................. es cordi b el cintur de seguretat.
7. Tot i haver fet trampes, no va renunciar ................. li lliuressin el premi.
8. Abans ................. dinem, podem anar a fer un volt pel poble.
9. No estic dacord ................. es malbarati diner pblic.
10. Confiava .................. la magistrada jutgessa li donaria la ra.
11. Estava tan contenta que vaig animar tots els companys de feina .................. anssim a celebrar-ho.
8. Subratlleu en cada cas lopci que considereu ms adequada.
1. (Sota / Baix) el meu punt de vista no tenen dret a queixar-se.
2. (En quant a / Quant a) les proves, cada part ha de presentar les que cregui necessries.
3. (No obstant / No obstant aix) el mal temps, encara podrem anar a caminar.
4. (Amb vista a / En vista de / En vistes de) les lesions, la forense no ha dubtat a lhora de determinar el
diagnstic.
5. El tren va arribar amb retard (a causa de / degut a) les interrupcions en el subministrament elctric.
6. Mhe donat un cop de cap amb aquest arbre. s massa (sota/baix).
7. LAjuntament va intervenir en el judici (com a / com) acusaci particular.
8. Vol comenar a estalviar (amb vista a / en vista de / en vistes de) comprar-se un pis ms endavant.
9. La situaci poltica ha empitjorat (arran dels / arrel dels) resultats de les darreres eleccions.
10. Tal com ja et vaig dir, (sota / baix) cap circumstncia pots arribar tard a la feina.
11. Grcies a Internet, posem el saber (a labast de / a lalcan de) tothom.
12. (En lloc de / Enlloc de) renyar-lo, s millor que hi parlis tranquillament.
13. De vividors, en surten (com / com a) bolets.
144 Morfosintaxi
Tema 9
LES CONJUNCIONS
Les conjuncions sn mots invariables la funci dels quals s enllaar sintagmes o oracions i establir-hi un
tipus de relaci.
Plora perqu li fan mal les dents. Caf o te?
oraci 1 oraci 2 SN 1 SN 2
relaci causal entre loraci 1 i loraci 2 relaci disjuntiva entre els dos sintagmes
Depenent del tipus de relaci i dels elements que enllacen, les conjuncions poden ser de coordinaci o
de subordinaci. Si coordinen, uneixen sintagmes o oracions que estan en un mateix nivell sintctic, la
qual cosa, en les oracions, implica que individualment continuen tenint sentit complet. Si subordinen,
introdueixen una oraci que complementa la principal.
Emplena la sollicitud i envia-la per correu electrnic al teu cap. (oracions coordinades)
Si no prems el 0, el fax no senviar. (oraci subordinada)
Juntament amb les conjuncions, tamb fan aquesta funci denlla les locucions conjuntives, les quals estan
formades per ms duna paraula, com ara no obstant aix, aix mateix, abans que..., i alguns mots daltres
categories gramaticals, per exemple adverbis o diferents sintagmes.
Conjuncions de coordinaci
Copulatives
Relaci que
expressen
Conjuncions Exemples
Uni i, ni Compra pa i pernil.
No puc abusar de la sal ni de loli.
Remarca
I no canvia a e davant de mots comenats per i.
Comer e indstria.
Comer i indstria.
Disjuntives
Relaci que
expressen
Conjuncions Exemples
Alternativa,
contraposici
o
equivalncia
o, o b Vns o (b) ten vas?
Regalen un viatge o el seu valor en euros.
Remarca
O no canvia a u davant de mots comenats per o.
Salvat error u omissi.
Salvat error o omissi.
145 Morfosintaxi
Tema 9 LES CONJUNCIONS
Distributives
Relaci que
expressen
Conjuncions Exemples
Alternativa aix... com...
ara... ara...
entre... i...
el mateix...que...
luna... laltra...
o... o...
sia... sia...
ja... ja...
ni... ni...
mig... mig...
Ara riu, ara crida.
Entre la marat de dissabte i el partit de diumenge, estic ben
cruixit!
Ni beu ni fuma.
No solament ha susps la Ndia, sin tamb lAnna.
Tot no pot ser: o cotxe o vacances!
Luna vol men, laltra carta; mai es posen dacord!
no solament... sin tamb...
Remarca
Ja sigui ... o no s una conjunci distributiva.
Aquest estiu me nanir a Eivissa, ja sigui amb vaixell o amb avi.
Aquest estiu me nanir a Eivissa, o amb vaixell o amb avi.
Adversatives
Relaci que
expressen
Conjuncions Exemples
Oposici o
contrarietat
per, sin, sin que,
tanmateix, amb tot, en canvi,
ara, ara b, altrament, aix
i tot, tot i aix, no obstant
aix, aix no obstant,
mentre que
A lavi no accepten animals, tanmateix deixen pujar gossos
guia.
Hi estic dacord; ara b, noms s la meva opini.
Aquest sudoku s difcil de resoldre, aix i tot, no parar ns a
aconseguir-ho.
Remarques
Cal distingir la conjunci sin de si no (conjunci condicional + adverbi de negaci).
Si no, sinnima den cas que no, introdueix una oraci condicional negativa. Aquestes oracions condicionals poden
tenir el verb elidit. Aleshores si no s sinnim daltrament.
Si no vns a dinar, avisa abans. (= En cas que no vinguis a dinar, avisa abans.)
Vine a dinar a casa, si no / altrament, menjars un entrep com sempre.
Sin expressa oposici o exclusi respecte de loraci principal. Tamb pot signicar tan sols / excepte.
Ja no treballa a la fbrica, sin a lAjuntament.
No queden sin iogurts. (=Tan sols queden iogurts.)
s incorrecte usar tanmateix com a conjunci continuativa sinnima daix mateix.
El condemno a la multa esmentada, i tanmateix a pagar les costes.
Tothom sap que s un egocntric, tanmateix tothom li fa la pilota.
No obstant aix / Aix no obstant no pot prescindir del pronom aix ja que el nucli de la conjunci s el verb
obstar en gerundi i el necessita com a CD.
La reuni sha anullat, no obstant anir a Barcelona igualment.
La reuni sha anullat, no obstant aix / aix no obstant, anir a Barcelona igualment.
Les formes mentre que, mentre i mentrestant no sn sinnimes. Mentre que s una conjunci que contraposa dues
oracions; mentre s una conjunci que signica durant el temps en qu...; mentrestant s un adverbi temporal i s
lnic que va tot sol, sense introduir oracions, i *mentres s incorrecte.
Les temperatures pujaran a linterior, mentre que a la costa hi haur precipitacions.
Nosaltres pintarem el pany de paret de la cuina; mentrestant, vosaltres pengeu els quadres.
Mentres condueixis no parlis per mbil.
Mentre condueixis no parlis per mbil.
146 Morfosintaxi
Tema 9 LES CONJUNCIONS
Consecutives
Relaci que
expressen
Conjuncions Exemples
Conseqncia doncs, per tant, de manera
que, per consegent, en
conseqncia, aix que
Amb aquests aperitius utilitzen olis vegetals, per tant no tenen
colesterol.
Ho has fet molt b, aix que animat.
Remarca
Doncs indica conseqncia i no causa. Per tant, s incorrecte usar-la com a sinnima de ja que, perqu...
Mhe inscrit al concurs, doncs penso que puc guanyar.
Mhe inscrit al concurs, ja que / perqu penso que puc guanyar.
Vols arribar-hi a les sis? Doncs afanyat.
Continuatives
Relaci que
expressen
Conjuncions Exemples
Continutat,
suma
aix mateix, a ms, daltra
banda, ns i tot, i tot
A ms de fer puzles, li agrada molt pintar.
El temps s ben boig! Ha pedregat i tot!
Remarca
Vegeu aix mateix / tanmateix a lapartat de conjuncions adversatives.
Explicatives
Relaci que
expressen
Conjuncions Exemples
Explicaci,
aclariment
s a dir, aix s, o sigui Val 3 euros, s a dir, 500 pessetes.
Ha arrufat el nas, o sigui, no li agrada.
Conjuncions de subordinaci
Completives
Tipus
dinformaci de
loraci subord.
Conjuncions Exemples
Cap (Simplement
uneixen loraci
principal amb la
subordinada.)
que, si, com Vull que spigues que tadmiro.
Conrmeu-me si veniu.
147 Morfosintaxi
Tema 9 LES CONJUNCIONS
Remarca
Cal distingir les diferents accepcions de que i no confondrel amb qu. Sense accentuar, a banda de conjunci, que
tamb pot ser pronom relatiu i adverbi, i amb accent pot ser pronom relatiu i interrogatiu.
Que atrevit que ets de fer salt de pont! (que= modica ladjectiu atrevit; adverbi)
Digueu-nos qu voleu per berenar. (qu= quina cosa; pronom interrogatiu)
T el perl que busca lempresa. (que= substitueix lantecedent perl; pronom relatiu)
La plaa a qu optes ja s teva. (qu= substitueix lantecedent plaa i es pot canviar per la qual; pronom relatiu)
Recordeu que s incorrecte ometre aquesta conjunci:
Sollicito minclogueu en les vostres llistes electrniques de distribuci.
Sollicito que minclogueu en les vostres llistes electrniques de distribuci.
Temporals
Tipus dinformaci
de loraci subord.
Conjuncions Exemples
Temps quan, abans que, desprs
que, mentre, sempre que,
ns que, ns que no, tan
bon punt, tan aviat com, aix
que, tota vegada que, des
que, den que
Apaga el llum abans que tadormis.
Compta amb mi sempre que ho necessitis.
Fins que no em diguin que ha marxat de veritat no mho
creur.
El tren de rodalia ha perdut un 15% de passatgers den
que ha restablert el servei.
Remarques
Cal no confondre el temporal tota vegada que, sinnim de sempre que, amb el causal toda vez que castell.
Tota vegada que les obres comenaran dos dies abans, sha ajornat la conferncia.
Ats que / Com que les obres comenaran dos dies abans, sha ajornat la conferncia.
Tota vegada que sen va la llum, ens falten espelmes.
Recordeu que la forma *sempre i quan no s correcta; s sempre que.
Vegeu mentre que / mentre / mentrestant / *mentres a lapartat de conjuncions adversatives.
Locatives
Tipus dinformaci de
loraci subord.
Conjuncions Exemples
Lloc on, all on Seu on vulguis.
Modals
Tipus dinformaci de
loraci subord.
Conjuncions Exemples
Manera com, com si, aix com, tal
com, igual com, igual que,
segons, segons que, sense
que, en tant que, en la
mesura que
Ho expresso tal com ho sento.
El moviment es classica segons que la variaci
sigui uniforme o no.
Ho intentaren en la mesura que els fou possible.
148 Morfosintaxi
Tema 9 LES CONJUNCIONS
Causals
Tipus dinformaci
de loraci subord.
Conjuncions Exemples
Motiu, causa perqu, ja que, que, com
que, ats que, per tal com,
com sigui que, vist que, a
causa que, per ra que
El projecte infringeix la normativa perqu no t portes
demergncia.
Ats que ja ha arribat tothom, podem comenar la reuni.
Remarques
Distingiu perqu, per qu i per a qu.
Perqu s alhora una conjunci causal (sinnima de ja que; en castell, porque) i nal (sinnima de per tal de; en
castell, para que).
He danar a comprar perqu tinc la nevera buida. (=ja que; causal)
Sempre hem dinsistir molt perqu vingui a sopar. (=per tal que; nal)
Per qu s alhora pronom relatiu (sinnim de pel qual, per la qual...) i interrogatiu de causa (sinnim de per quin
motiu).
La ra per qu no vas venir s ridcula. (=per la qual; pronom relatiu)
Volem saber per qu no ens donen explicacions. (=per quin motiu; pronom interrogatiu)
Per a qu s alhora interrogatiu de nalitat (sinnim de per a quina cosa) i pronom relatiu (sinnim de per al qual,
per a la qual...).
Tajudar en la prova per a qu necessites preparaci. (=per a la qual; pronom relatiu)
Per a qu serveix aix? (=per a quina cosa; pronom interrogatiu)
Donat que s un barbarisme que cal evitar utilitzant conjuncions causals com ara ats que, ja que....
No than expedit el certicat donat que no has complert el mnim dassistncia.
No than expedit el certicat ats que / ja que no has complert el mnim dassistncia.
Comparatives
Tipus dinformaci
de loraci subord.
Conjuncions Exemples
Comparaci com
tan... com...
tant... com...
ms... que...
menys... que...
com menys... ms...
com ms... ms...
com menys... menys...
Es comporta com si lhagussim trat.
s tan curt de gambals com el seu pare.
Menja ms llaminadures que el seu germ petit.
Com ms li ho diguis, ms ho far.
Remarca
Per indicar proporci, les locucions correctes sn les que comencen amb ladverbi com, i no amb quant o quan.
Quant ms dormo, ms son tinc. I quant menys menjo, menys gana tinc.
Com ms dormo, ms son tinc. I com menys menjo, menys gana tinc.
Concessives
Tipus dinformaci
de loraci subord.
Conjuncions Exemples
Obstacle, objecci encara que, malgrat que,
per b que, b que, mal que,
baldament, per ms que, si
b, tot i que
Encara que no ho reconegui, lestima.
Vaig acceptar les condicions, per b que no compartia els
objectius.
Tot i que s car, anirem al concert.
149 Morfosintaxi
Tema 9 LES CONJUNCIONS
Remarca
Tot i que ha danar amb un verb en mode indicatiu.
Tot i que mengi molt, no sengreixa ni un gram.
Tot i que menja molt, no sengreixa ni un gram.
Consecutives
Tipus dinformaci
de loraci subord.
Conjuncions Exemples
Conseqncia que, tant... que, tan... que,
talment... que, de manera
que, ns al punt que
Treballa tant que no t temps de sortir.
Va perdre lltim tren, de manera que es va haver de
quedar a la ciutat una nit ms.
Condicionals
Tipus dinformaci
de loraci subord.
Conjuncions Exemples
Condici si, noms que, mentre, posat
que, sempre que, en el cas
que, si per cas, si de cas,
llevat que, fora que, tret que,
si doncs no, que
Si continues aix, et donar lesquena.
Mentre condueixis, no parlis per telfon.
Les trucades sn gratutes, llevat que siguin internacionals.
Remarques
Posat que expressa condici i no pas causa com puesto que castell, i el verb que segueix sha de construir en
subjuntiu.
Posat que dem s festa, avui he de deixar enllestides unes gestions.
Com que dem s festa, avui he de deixar enllestides unes gestions.
Posat que vinguis, improvisarem una mica de sopar.
A no ser que no s correcte. Sha de dir si no s que, llevat que...
A no ser que restableixin aviat el trnsit, no ens arribar la comanda a temps.
Llevat que no restableixin aviat el trnsit, no ens arribar la comanda a temps.
De (no) + innitiu no s una expressi condicional correcta.
De resultar cert el rumor, rodaran caps.
Si resulta cert el rumor, rodaran caps.
Vegeu si no / sin a lapartat de conjuncions adversatives.
Finals
Tipus dinformaci
de loraci subord.
Conjuncions Exemples
Finalitat, objecte perqu, a que, per tal que,
que
Tots lestem collant perqu shi apunti.
Citeu-lo a que comparegui al Jutjat.
Remarca
Vegeu perqu / per qu a lapartat de conjuncions causals.
150 Morfosintaxi
Tema 9 LES CONJUNCIONS
u EXERCICIS
1. Empleneu els buits de les frases segents amb tanmateix o aix mateix, tenint en compte el context.
1. No ho hauria pogut fer millor. .................................... hauria estat b que hagus comptat amb la resta de
companys.
2. El foc va cremar mil hectrees de bosc i .................................. algunes cases dels pobles vens.
3. Han trobat aigua en una lluna de Saturn; per .................................... no sembla que hi hagi indicis de vida.
4. Egipte s un pas amb molt dencant i .................................. no hi aniria mai per por de volar.
5. Van regalar-li un viatge al Carib i ................................... tots els electrodomstics.
6. Li han dit el nom del porc i ..................................... ni sha immutat.
2. Empleneu els buits amb sin o si no, dacord amb la normativa.
1. ............................... veniu, us perdreu lespectacle.
2. Al concert no va voler interpretar els temes de sempre, ............................... els de lltim disc.
3. Aprofita per reclamar-li la factura; ..............................., no veurs un duro.
4. Aquest cim, ............................... s amb cordes, no el farem pas.
5. No est trasbalsat per la pena, ............................... per la mala conscincia.
6. La fuita de gas ha afectat tres edificis, ............................... ms.
7. No vol ............................... un dia per pensar-sho.
8. ............................... em va deixar amb la paraula a la boca, poc li va faltar.
9. No passa mai res, ............................... s a ell.
10. No lhan confs amb un policia, ............................... amb un delinqent.
3. Completeu les frases segents amb les conjuncions doncs o perqu, segons sexpressi conseqncia o
causa.
Dius que ha sortit a comprar? Doncs ja no deur tornar ns a les vuit.
T migranya perqu no es pren la medicaci.
1. No ens han acceptat la proposta. Estem, ............................, all on vam comenar.
2. Deu ser fora de casa, ................................... li truquem i no contesta.
3. No saps qu dir-li? ................................... comena demanant-li disculpes.
4. No cal que thi escarrassis, ................................... no hi toca ms.
5. Tu tho has buscat. No fas res de lamentar-te, ...................................
6. No sha pogut examinar ........................... no es va inscriure dins del termini fixat.
7. No fumeu a la sala de vistes ................................... no est perms.
8. Ha deixat de ploure? ................................... sortim!
9. Vs a veure la mare, ................................... no sap res de tu des de fa mesos.
10. Sha espatllat el cotxe. ................................... haurem de telefonar al taller.
151 Morfosintaxi
Tema 9 LES CONJUNCIONS
4. Ompliu els buits de les frases segents amb perqu, per qu o per a qu i indiqueu si en el cas de perqu
es tracta duna conjunci causal o nal i en el cas de per qu o per a qu, dun interrogatiu de causa o de
nalitat.
Pregunteu-li per qu va marxar sense dir res.
(interrogatiu de causa)
1. Finalment ens va entendre ................................... li ho vam explicar amb signes.
2. No entenc ............................... utilitzareu les eines que em demaneu.
3. ............................... la roba seixugui ms de pressa, caldr estendre-la al sol.
4. Ladvocat li va preguntar ............................... shavia barallat amb el seu fill.
5. Tothom ha tocat el dos ............................... ja es feia fosc.
6. No el deixava reposar ............................... es canss.
7. ............................... ha vingut? Per ensorrar la festa?
8. Les parts van arribar a un acord ............................... volien estalviar-se el judici.
9. Rumia ............................... la Nria ha desheretat els fills.
10. ............................... el negoci rutlli b, haureu de posar-hi el coll.
5. Completeu les frases segents triant entre les opcions que us oferim.
1. Recorda (que / de qu) passarem a recollir-te a les dues.
2. El gos es va intoxicar (i / e) immediatament el vam portar a cal veterinari.
3. (Posat que / Com que) he acabat la feina, men vaig a fer un vermut.
4. Ha marxat de viatge, (tota vegada que / ja que) li ha tocat la loteria.
5. (Posat que / Perqu) aconseguim motivar els treballadors, lempresa en sortir beneficiada.
6. ( Tot i que / Malgrat que) sigui diumenge, es lleva a les set del mat.
7. El taller (per a qu / perqu) vam preparar el pressupost ha fet fallida.
8. El mnim per obrir un curs sn deu persones; ............................... (tot i aix / no obstant), es poden fer
excepcions segons les circumstncies.
9. Per cada ascendent o descendent minusvlid/a en un grau igual o superior al 65% es pot aplicar una
deducci de 100 euros, ............................... (tota vegada que / sempre i quan) es compleixin els requisits
exigits.
6. Corregiu, si cal, les frases segents.
1. Fes-ho tal i com tho ha dit, perqu, sin, tho far repetir.
2. Posat que vulgui anar-hi, li proporcionarem un cotxe oficial.
3. A no ser que detestis el flamenc, aquesta obra segur que tagradar.
4. No fan sin el ximple, els meus fills.
5. Ha demanat es respecti el resultat de les eleccions.
6. Mentre que en Jordi va a comprar, jo anir fent la bugada.
152 Morfosintaxi
Tema 10
ELS ADVERBIS
Els adverbis sn mots invariables que modiquen principalment el verb desenvolupant funcions de
complement circumstancial que indiquen el lloc, el temps, la manera, la quantitat... en qu es duu a terme la
seva acci. Tamb poden modicar els adjectius i els adverbis.
Vine a poc a poc. s tan dropo! Hem arribat molt aviat.
verb adv. adv. adj. adv. adv.
La funci adverbial tamb la poden desenvolupar les locucions adverbials, compostes per ms duna
paraula i formades generalment per una preposici i un altre adverbi o un SN (en endavant, dhora, dem
passat...).
Adverbis de lloc
Adverbis Locucions adverbials Exemples
ac, aqu, all, all, en, enll, arreu,
pertot, pertot arreu, enlloc, on,
lluny, prop, baix, dalt, dins, endins,
fora, enfora, davant, endavant,
darrere, endarrere, rere, enrere,
amunt, damunt, sobre, avall,
davall, sota, dessota, enlaire
cap (a) dalt, cap (a) baix, al voltant,
al davant, al darrere, al damunt,
al dessota, a la vora, a la dreta, a
lesquerra, de part de fora, de part
de dins, al capdamunt, al capdavall,
de dalt, a mig aire, pels volts, al
voltant, a lentorn, als afores, dac
dall
Mhe trobat trnsit pertot arreu.
Com que ets el ms alt, posat
darrere.
Gisclareny queda lluny de la ruta.
No latrapar; va molt endavant.
Veus aquella pujada? La carnisseria s
al capdamunt.
El poble t molts horts al voltant.
Remarques
Cal diferenciar ladverbi pertot, que vol dir en tot lloc i pot anar seguit darreu, de per tot, que s la combinaci de
la preposici per i el determinant o pronom tot.
Vam perdre la cmera al Parc Nacional dAigestortes, hi vam tornar i la vam buscar pertot arreu.
Qu creus que li passa a en Joan? Vs a saber; es preocupa massa per tot!
Tamb cal distingir ladverbi enlloc, que vol dir en cap banda, den lloc de, que signica en substituci de.
Enlloc no shi est ms b que aqu.
En el titular de la pgina 5, en lloc de dir Baldiri hi ha de dir Florenci.
Cal distingir avall i amunt da baix i a dalt, respectivament. Mentre que els primers denoten direccionalitat, els
segons indiquen posici.
Lesquin mel vaig fer mentre baixvem muntanya avall.
Fa estona que ja sn a dalt.
A partir de molts daquests adverbis es poden formar locucions adverbials anteposant-hi la preposici a:
a davant, a fora, a dalt, a prop...
153 Morfosintaxi
Tema 10 ELS ADVERBIS
Adverbis de temps
Adverbis Locucions adverbials Exemples
ara, sempre, llavors,
aleshores, ja, encara,
tothora, alhora, mai,
sovint, aviat, tard, ahir,
abans-dahir, avui,
dem, anit, ads, abans,
desprs, mentrestant,
quan, enguany, dilluns,
dimarts, diumenge
dhora, de (bon) mat, a punta de dia, al mat,
a mig mat, al migdia, a la tarda, al vespre, a
entrada de fosc, a la nit, al capvespre, de nit,
de dia, abans-dahir, dem passat, lendem,
lendem passat, en endavant, dara endavant,
tot seguit, mai ms, cap al tard, a hores dara, ara
com ara, ara mateix, de tant en tant, a vegades,
de vegades, una vegada, a la vegada, a deshora,
de seguida, com ms aviat millor, al ms aviat
possible, a la llarga, de moment
Abans-dahir va ser el meu sant.
Coleu la salsa, afegiu-hi els bolets i,
tot seguit, una copa de vi blanc.
A hores dara ja deuen ser a prop
de la sortida de lautopista.
Arribar cap al tard, quan faci
menys calor.
De tant en tant, em regalo a mi
mateix un capritx.
Envieu la sollicitud al ms aviat
possible.
Remarques
Els dies de la setmana sn adverbis quan es refereixen als dies immediatament anteriors o posteriors al dia en
qu semeten; en aquest cas no porten article. En canvi, si es refereixen a dies concrets o serveixen per expressar
periodicitat sn substantius i han de dur article.
Dissabte va fer una excursi al puig Neuls i avui encara t blades a les cames.
Heu de comparixer el dimecres 16 de juliol de 2008, a les 12 hores.
No confongueu quan, que indica temps, i quant, que indica quantitat.
Aleshores i alhora sn adverbis que signiquen llavors i a un mateix temps respectivament. Es pronuncien igual
que els sintagmes a les hores i a lhora.
Van tallar lany passat i des daleshores no shan tornat a veure mai ms.
Cal evitar prendre el sol a les hores de ms calor.
Fent tantes coses alhora no aconseguirs fer-ne cap de b.
A lhora de sopar s quan es prenen les decisions ms importants.
Formes com *allavorens, *allavors, *llavonses i *(a)llavontes sn incorrectes.
Recordeu que la locuci *dara en endavant s incorrecta. Ha de ser dara endavant o en endavant.
Vegeu mentre que / mentre / mentrestant / *mentres al tema de les conjuncions.
Adverbis de manera
Adverbis Locucions adverbials Exemples
com, aix, b/ben,
millor, malament/
mal, pitjor, gaireb,
quasi, alhora, almenys,
noms, solament, sols,
alhora, endebades, en
va, debades, exprs,
corrents, sobretot, segur
a simple vista, a peu dret, a dojo, a dreta llei,
a penes, a cau dorella, a coll, a cop calent, a
corre-cuita, de pressa, a les fosques, al cap i
a la , comptat i debatut, a manta, de franc,
de sobte, a poc a poc, de mica en mica, pel
cap baix/alt, damagat, de cop i volta, ns i
tot, ms aviat
s ben cert aix que dius!
Han fet un projecte exprs per a
nosaltres.
Treballar sense objectius s treballar
en va.
Li fa mal lesquena de portar en Marc
tot el dia a coll.
s pl-roig, prim i ms aviat alt.
154 Morfosintaxi
Tema 10 ELS ADVERBIS
Remarques
Hi ha un bon nombre dadverbis de manera construts afegint -ment a la forma femenina dalguns adjectius. Cal
tenir en compte que mantenen laccentuaci que saplica a ladjectiu en femen.
Quan hi ha ms dun adverbi en -ment, el ms recomanable s mantenir els suxos en tots els elements; en cap cas
saccepta suprimir el sux del primer.
Ho repetia contnua i enrgicament.
Ho repetia contnuament i enrgicament.
Ho repetia contnuament i enrgica.

Els adverbis b i malament passen a ben i mal quan precedeixen lelement que modiquen.
Un plantejament mal concebut ens ha fet perdre temps en la construcci de la sala.
Els paraiges magraden ben acolorits.
Lencreuament dels adverbis sols i solament ha provocat laparici de la forma incorrecta *solsament.
Aquesta revista solsament sedita virtualment.
Aquesta revista solament / sols sedita virtualment.
Les locucions a poc a poc i de mica en mica no poden prescindir de la preposici amb qu sinicien.
Adverbis de quantitat
Adverbis Locucions adverbials Exemples
quant, tant, tan, molt, poc,
gaire, bastant, prou, massa,
fora, ms, menys, ben,
gaireb, quasi, gens, mig,
tot, noms, sols, solament,
almenys, mica
una mica, un xic, pel cap alt, pel cap baix,
ben b, si ms no, amb prou feines, dall
ms, no gaire, gens ni mica, a ms, a ms a
ms, ms o menys, de ms, un bon tros, poc
ms poc menys, amb escreix
Quant falta per arribar a Pals?
Moltes estrelles han contret fora
deutes per culpa del joc.
Amb prou feines arribarem a la
quinzena dalumnes.
Remarques
Cal diferenciar gens de res. Gens pot ser adverbi i determinant, segons si modica un verb o un adjectiu, o b un
substantiu. En els dos casos quantica de manera incomptable. En canvi, res s un pronom que equival a cap cosa.
No shi capca gens. (adverbi de quantitat)
No resulta gens agradable. (adverbi de quantitat)
No tinc gens de son. (determinant quantitatiu)
No hi ha res que em relaxi ms que el ioga. (pronom)
Tingueu en compte que sescriu tan davant dadjectiu, adverbi o locuci adverbial, i tant en la resta de casos. A
ms, lexpressi castellana un tanto no s *un tant, sin una mica.
No enraonis tan alt, que els nens dormen.
En sap tant, de ballar, que tothom lin demana classes.
Mha resultat un tant complicat aquest exercici.
Mha resultat una mica complicat aquest exercici.
Cal evitar tamb la forma *adems i substituir-la per a ms, a ms a ms, de ms, de ms a ms.
Adems, us oferim un curs virtual.
A ms a ms, us oferim un curs virtual.
Ni *quasib ni *casi sn correctes. La forma que cal usar s gaireb o quasi.
155 Morfosintaxi
Tema 10 ELS ADVERBIS
Recordeu que en frases negatives, interrogatives i condicionals molt sha de substituir per gaire.
Si no trigues molt, tesperar per dinar.
Treballars molt aquest vespre?
Si no trigues gaire, tesperar per dinar.
Treballars gaire aquest vespre?
Tingueu present que ladverbi almenys sescriu junt, ja que separat s el resultat de combinar larticle contracte al
i ladverbi menys, o b es tracta de lexpressi al menys (...) possible. Fixeu-vos que aquesta ltima forma comena
en al, i no en el, com tamb al ms (...) possible.
Comptem amb almenys cinc participants.
Ha cridat latenci al menys conictiu del grup.
Procura que el sol et toqui el tatuatge al menys possible.
Collocat al ms a prop possible.
La locuci *com a molt cal substituir-la per pel cap alt, a tot estirar o com a mxim.
Adverbis darmaci
Adverbis Locucions adverbials Exemples
s, tamb, efectivament,
semblantment, prou, ns,
inclusivament, igualment
sens dubte, en efecte, ... i tot, ns i tot, ben
segur, per descomptat, i tant, de deb
El ve s molt cordial. Prou, per
jo encara no lhe tractat.
Per descomptat que hi anir!
Adverbis de negaci
Adverbis Locucions adverbials Exemples
no, tampoc de cap manera, no pas, no... pas, i ara! No fa pas falta que vinguis.
De cap manera acceptaran diners vostres.
Remarques
Els mots mai, res, ning, enlloc, tampoc, cap i gens, tret que siguin lnic element duna frase, no neguen per si sols;
per tant, i sobretot en la llengua formal, necessiten ladverbi no per formular frases negatives.
Cap circumstncia justica la teva falta.
Cap circumstncia no justica la teva falta.
Enlloc veurs unes platges tan cristallines.
Enlloc no veurs unes platges tan cristallines.
Qui ha vingut de nou? Ning.
Recordeu, per, que aquests mots en frases interrogatives i condicionals poden adquirir signicat armatiu:
Si mai veus cap follet guarda b el seu secret.

La partcula pas serveix per reforar la negaci.
s ms important el que ens uneix que no pas el que ens separa.
156 Morfosintaxi
Tema 10 ELS ADVERBIS
Adverbis de dubte
Adverbis Locucions adverbials Exemples
potser potser s, potser no, si de cas, si per cas, qui
sap, tal vegada, tal volta, per ventura
Tal volta han estat altres motius?
Qui sap si tornar un cop hagi trobat feina a Pars.
Remarques
Cal no confondre ladverbi potser i la perfrasi verbal pot ser. Ladverbi ha de formar part duna frase amb el verb
en indicatiu, mentre que la perfrasi pot anar seguida duna conjunci que introdueixi una oraci amb el verb en
subjuntiu.
Potser ajornaran el partit per la pluja.
Pot ser que ajornin el partit per la pluja.
Utilitzar igual com a sinnim de potser s un castellanisme.
Igual ens convida a prendre un caf.
Potser ens convida a prendre un caf.
u EXERCICIS
1. Busqueu sinnims dels adverbis o de les locucions adverbials subratllats.
1. Va respondre la pregunta superficialment.
2. Parla baix.
3. Ms malament no ho podia fer.
4. Vam entrar a la sala de ball gratutament.
5. Indubtablement la realitat supera la ficci.
6. Les reformes de les sales despera de lhospital es van fer lentament.
7. Shan de pagar les taxes permanentment i obligatriament.
8. Sobtadament, vam haver de desaparixer rpidament.
9. Loperaci noms est indicada si el pacient compleix uns parmetres molt rigorosos.
10. Llavors, els dos tennistes es van donar la m esportivament.
2. Busqueu sinnims (o expressions sinnimes) dels adverbis o de les locucions adverbials subratllats.
1. Obert fins al 15 de juliol inclusivament.
2. Prximament es convocaran els exmens de catal.
3. La pellcula era excessivament dramtica.
4. Freqentment, els diaris publiquen notcies sobre nous experiments qumics.
5. Havem de buidar el frigorfic completament.
6. Momentniament, el menjador romandr tancat.
7. No ho ha considerat suficientment.
8. Necessitarem almenys dotze planxes de metall.
9. Que antiptic que s aquest noi!
10. Vam enxampar els lladres, que, tot seguit, van arrencar a crrer.
3. Corregiu, si cal, els adverbis o les locucions adverbials de les frases segents.
1. Construint els fonaments de ledifici, van arribar molt a baix.
157 Morfosintaxi
Tema 10 ELS ADVERBIS
2. Potser que la importncia de lacord radiqui en la defensa dels drets humans.
3. Diuen els entesos que aquesta tendncia no t una teoria convincent radere.
4. El jugador va llenar la pilota massa en laire.
5. Enlloc de dormir tant, podries treballar ms!
6. La fbrica s aprop de lestaci.
7. El congrs es va fer a lestiu? No ho recordo, per ms b es devia fer a la tardor.
8. Viu al mateix carrer, per no recordo si ms a dalt o ms a baix.
9. Lamfitri ens va deixar cmodement installats.
10. Tenia festa fins a l1 de setembre inclusiu.
4. Corregiu, si cal, els adverbis o les locucions adverbials de les frases segents.
1. No vinguis massa tard.
2. Si heu de conduir, no begueu alcohol ni no telefoneu amb el mbil.
3. No va ser fins allavors que no vam saber la soluci del conflicte.
4. No li va agradar res que llegssim els seus papers.
5. Mai no he ents els logaritmes.
6. Dara en endavant haurem de comptar amb despeses afegides.
7. De quan en quan, els treballadors fan cursos de reciclatge.
8. No crideu tan, que molesteu els vens!
9. Camina tant de pressa que no el podem seguir.
10. Tha escoltat sense molt inters.
5. Ompliu els buits amb les formes adequades dentre les que us indiquem per cada grup de frases.
1. Acostat ................................. com puguis.
Ell s ................................. ric com tu. tan
Ella anava ................................. pintada com tu. tant
No cridis ................................. fort.
2. No es pot queixar, que no li falta ..............................
Desgraciadament el malalt no millora ............................... gens
s molt lleuger: no pesa ............................. res
Amb aquestes balances no podrs pesar ...............................
3. Hi anir ................... secretari.
Cobra-li un deu per cent .................... paga i senyal. com
Em va passar un cas ....................... el teu. com a
Tenia uns ulls ..................... taronges.
4. Envieu-mho ............................... tard possible.
............................. vs a dormir ms dhora, si tens febre. almenys
............................ menjat la carn. al menys
5. Li pagar ............................. cada mes.
s una obra literria ............................ anacrnica. un tant
Passava ............................ mensual al seu ll. una mica
Aquest vi s ............................ agre.
158 Morfosintaxi
Tema 10 ELS ADVERBIS
6. Els nens petits no podem anar ................................. quan els pares se separen. dac dall
Com que el seu pare s periodista t objectes ................................... dac i dall
7. Estic dolguda ....................................... el que mhas dit. pertot
Hi ha barreres arquitectniques ...................................... per tot
8. Va comprar un gelat ................................ de galetes. enlloc
No vaig trobar labric ....................................... en lloc
9. La part del ............................ de la casa s molt freda. darrere
s la ............................ factura del mes. darrera
10. La pilota va caure ............................ del cotxe. damunt
La perruqueria s molt ms ............................
La perruqueria s ......................... de casa nostra.
amunt
11. ............................ tinc reuni, per tant avui hauria dacabar linforme. el dijous
............................ 16 de juny la Martina comena el curs de defensa personal
i lacabar daqu a dos mesos. Aquest estiu, doncs, haurem de canviar
............................ com a dia de la nostra trobada.
dijous
12. La cuina s ............................; la trobars escales ............................ a dalt
amunt
13. Aix ........................... tan sols s la punta de liceberg.
Desprs ............................ marribar ns a casa de lvia a fer-li la declaraci de
la renda.
potser
pot ser
............................ que quan arribi ja no quedi ning.
14. Ha tret 98 punts a lexamen. Lha superat ............................ i escaig
No s exactament els anys que t, per en deu tenir trenta ............................. amb escreix
15. Et queda ............................. per sopar? Tenia pizzes congelades, per ja no
men queda .............................
Has vist ............................. process de manaies? La de Besal, per exemple?
No, ......................... nhe vist .......................
cap
res
gens
gaire
mai
Els teus plans no sn ............................. engrescadors.
No vagis ............................. de pressa per aqu, que aquesta carretera s
perillosa; no ten pots rear.............................
mai no
Lxic
Tema 1
Lxic 160
DERIVACI
Les paraules duna mateixa famlia tenen un element com, que anomenem arrel o lexema.
enfortir, fortesa, fortitud, forticar, fortalesa, fort
Daquesta manera, obtenim paraules noves afegint unes determinades partcules a larrel. Aquest
procediment sanomena derivaci i els mots que en resulten sn els mots derivats.
De vegades, com en lexemple anterior, larrel coincideix amb un mot, que serveix per crear els derivats: s el
mot primitiu. Per no sempre s aix:
gstric, gastritis, gastronomia, gastrnom, gastroenteritis
Anomenem axos les partcules que sannexen a larrel, les quals podem classicar segons la seva posici:
prexos Se situen davant de larrel i sovint atorguen un signicat diferent al mot.
suxos Se situen darrere larrel i aporten un nou signicat al mot.
inxos Sintercalen entre larrel i el sux i sovint no aporten un nou signicat al mot.
Quan unim aquests axos a larrel, de vegades es produeixen canvis ortogrcs o fontics.
c qu: sec sequedat c g: foc foguera
c: caa cacera ig g: assaig assagista
s ss: esps espesseir ig tg: lleig lletgesa
gu g: aigua aigeta u v: neu nevada
j g: granja granger t : curt escurar
Daltra banda, tamb hi ha paraules que entre elles tenen molta semblana per una arrel diferent. Sn
els pseudoderivats o falsos derivats, que es formen a partir duna arrel llatina diferent de larrel del mot
primitiu catal.
Mot primitiu Derivats Pseudoderivat
cadira cadiram, cadireta, cadiraire ctedra
corb corbesa, corbador, encorbar, encorbit curvatura
llac llacuna, llacs, llacor lacustre
Prexos
Mitjanant la prexaci adjuntem un prex a larrel del mot, generalment sense canviar-ne la categoria
gramatical i atorgant-li un signicat diferent.
heroi (substantiu) antiheroi (substantiu)
legal (adjectiu) illegal (adjectiu)
carregar (verb) descarregar (verb)
Tema 1 DERIVACI
161 Lxic
No obstant aix, hi ha prexos que s que imposen una categoria gramatical al mot. En la majoria de casos,
es tracta de prexos verbalitzadors: a-, en- (variant em-), es-, per-, etc. Aquests prexos tenen la particularitat
de no aportar cap nou signicat i de necessitar sovint laddici simultnia de determinats suxos per poder
formar el nou mot.
bony (substantiu) abonyegar (verb)
groc (adjectiu) esgrogueir (verb)
dins (adverbi) endinsar (verb)
Pel que fa als que aporten un signicat o mats diferent al mot, que sn la immensa majoria, podrem establir-
ne una classicaci genrica.
a) Valor negatiu o contrari
Prex Signicat Exemple
a-, an- valor negatiu asimtric, amoral, analfabet
anti- sentit contrari antihiginic, antisptic
contra- oposat contraindicaci, contraportada
in-, im-, il-, ir- valor negatiu innat, immbil, illegible, irregular
no- negaci no-violncia, no-bellicisme
des-, dis- oposat o contrari desintoxicaci, disgustar
b) Valor local o situacional
Prex Signicat Exemple
ante-, avant- davant de antesala, avantpassat
circum- a lentorn de circumferncia, circumvallaci
entre-, inter- al mig de, reciprocitat entreacte, entrelligar, interliniat
euro- europeu eurodiputat, euroregi
extra- fora de extraordinari, extrajudicial
infra-, sota-, sub-, hipo- en menys quantitat, per sota de infrahum, sotabarba, subsl,
hipotonia
sobre-, hiper- per damunt de, ultra mesura sobresou, hipermercat
rere- per darrere rereguarda, rerepas
intra- dintre de intravens, intramuscular
super-, supra- per damunt de superhome, supraterrenal
tele- lluny teletext, televisi
trans-, tras- duna banda a laltra, a travs de transsiberi, trasplantar
ultra- ms enll de ultrapassar, ultratomba
ex- de dins a fora exportar, extreure
juxta-, para- al costat de, gaireb juxtaposici, paranormal
DERIVACI Tema 1
Lxic 162
c) Valor temporal
Prex Signicat Exemple
pre- amb antelaci preacord, prerom, prenatal
post-, pos- posterioritat postoperatori, posposar
ex- antic crrec o condici expresident, exmarit
neo- nou, recent neoclssic, neocapitalista
d) Valor dimensional/quantitatiu
Prex Signicat Exemple
macro-, mega- gran macroeconomia, meglit
micro-, mini- petit microscopi, miniestadi
semi- la meitat de semivocal, semicercle
bes-, bi- duplicaci besnt, bisexual
re- repetici, intensicaci reeditar, reconstruir
e) Valor modal
Prex Signicat Exemple
ben- dna sentit positiu benvolgut, benestant
mal- dna sentit negatiu malpensat, malcarat
pseudo- condici no genuna pseudoderivat, pseudnim
co-, col-, com-, con- companyia i participaci cohabitar, collaboraci, commoure,
convivncia
Suxos
Els suxos se situen darrere larrel i aporten un nou signicat al mot. Nhi ha de diferents tipus:
a) Suxos lxics
Determinen el gnere i el nombre en el cas dels noms i dels adjectius i, en el cas dels verbs, la persona, el
temps, el nombre, el mode i laspecte.
En aquest tipus de suxos no parlem prpiament de derivaci, sin de exi:
llop, lloba, llops, llobes
canto, cantes, canta, cantem, canteu, canten
Tema 1 DERIVACI
163 Lxic
b) Suxos valoratius
Sux Signicat Exemple
-et, -, -illa, -ell diminutius pinyonet, nestr, sabatilla, cubell
-s, -arro, -al, -s augmentatius homens, peuarro, nestral, verds
-ot, -astre, -s, -um, -ol pejoratius casalot, padrastre, gentussa, pixum, bestiola
-ssim, -rrim superlatius tendrssim, pauprrim
c) Suxos classicadors
Per expressar professions, anitats ideolgiques o qualitats:
Sux Exemple
-ista violinista, dentista, idealista, comunista
-ari/ria notari, solitari, secretria, parlamentria
-aire boletaire, dansaire, rondinaire, xerraire
-/ana cirurgi, lluny, provinciana
-or/ora actor, director, negror, conductora
-er/era forner, conter, ploranera, carnissera
-iu/iva/iua actriu, agressiu, fugitiva, geliua
-vol/vola planyvol, jovenvola
Per expressar noms abstractes:
Sux Exemple
-esa tristesa, invalidesa, riquesa
-cia brutcia, avarcia
-itat humilitat, frivolitat
-itud solitud, lentitud
-ud quietud, mansuetud
Per expressar gentilicis:
Sux Exemple
-/ina olot, barcelon, menorquina
-enc/enca eivissenc, parisenc, egarenca, reusenc
-/ana catalana, lleidat, peru, italiana
-er/era brasiler
-ol/ola espanyol
-s/esa anglesa, japons, francs, xinesa
-eny/enya hondureny, malaguenya, madrileny
DERIVACI Tema 1
Lxic 164
Per expressar un conjunt, collectiu o lloc:
Sux Exemple
-menta ossamenta, cornamenta, vestimenta
-eda arbreda, fageda, sureda
-am eixam, costellam, paperam
-all/alla rocall, jovenalla, cosinalla
-ada gentada, nuvolada
-at professorat, alumnat, ramat
-atge equipatge, arbratge, moblatge
Per expressar relaci o pertinena:
Sux Exemple
-aci/cia coriaci, berbencia
-ari/ria sedentari, alimentria
-esc/esca carnavalesc, cavalleresca
-i/ia aeri, lacti, arbria
-i/iana cristi, virgili, cartesiana
-ac/aca policac, afrodisaca
-c/ca magnc, cientca
-stic/stica artstic, novellstica
Per expressar accions:
Sux Exemple
-egar esbufegar, mossegar, pedregar
-ejar blanquejar, somiquejar
-icar tipicar, pacicar, dosicar
-ir afavorir, atemorir, avergonyir
-itar debilitar, facilitar, habilitar
-itzar autoritzar, harmonitzar, analitzar
Per expressar acci i efecte:
Sux Exemple
-ada xerrada, rentada
-ana venjana, enyorana
-atge homenatge, espionatge
-dissa corredissa, trencadissa
-era polseguera, xerrera, pedrera
-ment pagament, alliberament, cobrament
-ori/ria robatori, cridria, dedicatria
Tema 1 DERIVACI
165 Lxic
Inxos
Els inxos sn el tipus daxos que se situen entre larrel i el sux. En general no tenen cap valor semntic,
per en alguns casos serveixen per distingir entre dos derivats amb el mateix sux (ferrer i ferreter), i en els
verbs sobretot afegeixen una idea de petitesa (menjucar), dinsucincia (endormiscar-se) o dintensitat
(allargassar).
Inx Exemple
-al-, -ol- apegals, rajol
-all-, -ell-, -ill-, -oll- ceballut, gotellada, branquill, potollar
-an-, -en-, -in-, -on- cridaner, nomenar, blanquins, sangonent
-ar-, -arr-, -er- llargarut, pontarr, camperol
-ass-, -iss-, -oss-, -uss- eugassada, borrissol, picossada, cantussar
-at-, -et-, -ot- peixater, ferreter, parlotejar
-atx-, -itx-, -itj-, -ij- esprimatxar, magritxol, ferritja, ventijol
-eg-, -ic-, -uc- lladregot, portic, menjucar
-isc-, -isqu-, -usc- endormiscat, plovisquejar, pedruscall
Remarques
Quan formem mots nous a partir del procs de derivaci sovint afegim a larrel o mot primitiu axos propis
de la llengua castellana quan en catal el mot es forma amb un ax diferent o ns i tot sense. s el cas de
mots com ara botonar, enjardinar, raval, condicionat, moblar, collidir o garantir, que per inuncia del castell
formem com a *abotonar, *ajardinar, *arraval, *acondicionat, *amoblar, *collisionar i *garantitzar.
u EXERCICIS
1. Aparelleu els derivats segents amb les denicions que els corresponen.
ll: allar, enllat, llada, llastre, lleta, llol
Persona de qui som padrins:
Tots els lls dalg:
Fill del cnjuge:
Ple de lls:
Filla petita:
Adoptar com a ll/a:
blanc: blancor o blancria, blanqueig, blanquejar, blanquins, emblancar, emblanquir o emblanquinar
Qualitat de blanc:
Operaci per legalitzar diner negre:
Dun color tirant a blanc:
Pintar de blanc:
Legalitzar diner negre:
Aplicar una capa molt na de guix:
DERIVACI Tema 1
Lxic 166
sang: ensangonar, sangada, sangonera, sangons o sangs, sanguinari, sanguinolent
Animal que xucla la sang:
Sang cuita:
Que li agrada vessar sang o matar:
Brut de sang:
Tenyit de sang o barrejat amb sang:
Tacar de sang:
or: aorar, desorar, oreta, orir o orejar, orit, oritura
Adornament articis:
Afalac:
Que t ors:
Comenar a manifestar-se:
Treure or:
Treure la virginitat a una dona:
pols: espolsar, polsada, polseguera o polsinera, polsejar, polsim o polsina, polss
Pols nssima:
Gran quantitat de pols:
Petita quantitat de pols:
Ple o cobert de pols:
Sacsejar una cosa per fer caure el que en penja:
Alar pols:
2. A les frases segents escriviu el derivat adequat a partir dels mots primitius.
Colors
Li han quedat els ulls ............................. (vermell) de tant plorar.
Les fulles de lloe sestan ............................. (groc).
Aquestes tomates encara ............................. (verd).
T els ulls ............................. (blau) i els cabells castanys.
He ............................. (negre) els pantalons amb un tint fabuls.
La ............................. (gris) daquestes parets em posa malalta.
Txtils
Acabem d............................. (mid) les camises del teu avi.
El ............................. (drap) no ens ha volgut vendre res.
Creixen tot de plantes ............................. (l) a les parets de la terrassa.
Va deixar la feina perqu shi sentia ............................. (cotilla).
La indstria ............................. (cot) ha patit un daltabaix els darrers anys.
A la Berta no li agraden gens els gossos ............................. (falda).
Natura
La granissada ha ............................. (fulla) tots els rosers.
Cal ............................. (aigua) el vi amb una mica de gasosa perqu s massa fort.
El meteorleg ja havia anunciat ............................. (nvol) parcial a linterior.
Van trobar lesquelet dun bvid ............................. (terra) al Camp dels Ninots.
Tenim previst fer una excursi a la ............................. (faig) den Jord.
Amb la pluja han sortit ............................. (gota) al menjador de casa.
Tema 1 DERIVACI
167 Lxic
Cos
Li ha engaltat una tal ............................. (m) que ens hem quedat de pedra.
Fa una calor ............................. (nervi) aquest mat.
Ha deixat els vidres ben plens de ............................. (dit).
En Miquel t l............................. (os) prpia dun guerrer primitiu.
Aquest mat ha vingut a treballar lvid i ............................. (ull).
s tan afectus que no sest de fer ............................. (bra) i petons a tothom.
3. Escriviu una paraula derivada de la paraula que hi ha entre parntesis.
Substantius
1. La meva via s la ............................. (avi) del meu ll.
2. Amb una analtica li han detectat ............................. (cos) de la sida.
3. L............................. (sortir) de postres daquest restaurant s molt complet.
4. Com a seqela de laccident li ha quedat una lleugera ............................. (coix).
5. Per Nadal la Rambla somple de ............................. (pidolar).
6. Noms surt un ............................. (raig) daigua de la font!
7. Com que no hem podat la prunera, est plena de ............................. (branca).
8. No facis el ............................. (plor). No per aix et comprar una pilota.
9. Cal envernissar de nou els ............................. (porta) de la nestra.
10. A lestiu la ............................. (baf ) que arriba de la granja de porcs s molt intensa.
Verbs
1. Amb larribada de leuro tots els botiguers han ............................. (rod) els preus a lala.
2. Per esmorzar el meu ll ............................. (mica) les galetes i les suca a la llet.
3. ............................. (nus) b la corbata!
4. El neoclassicisme s............................. (mirall) en lart grecorom.
5. Quan est nervis no para de ............................. (parpella).
6. Lhome va ............................. (fuet) el gos ns a deixar-lo exhaust.
7. La farina s lingredient essencial per ............................. (esps) les salses.
8. Si tens un problema, no thi ............................. (cap), ja hi trobars una soluci tard o dhora.
9. A cap nen no li agrada que l............................. (crit) davant dels seus amics.
10. Desprs de dinar, asseguda al sof, magrada ............................. (dormir) una estona.
Adjectius
1. Els nens surten cada dia ............................. (set) de lescola.
2. Els Mossos dEsquadra han trobat un laboratori ............................. (legal).
3. Deixar de fumar s la decisi ms ............................. (seny) que he pres a la vida.
4. s un xicot molt ............................. (traa) amb la papiroxia.
5. Com que s tan ............................. (fred) cada nit em demana que li escal els peus.
6. Us far una samfaina deliciosa amb les mongetes ............................. (primer) que he collit aquest mat.
7. La gallina ............................. (pondre) pon deu ous cada setmana.
8. Amb la puja de preus dels aliments, els diners es fan ............................. (fondre) cada cop ms de pressa.
9. Fa pena de veurel, est tan ............................. (prim) que se li veuen els ossos.
10. A la part alta de la casa hi ha un terrat molt ............................. (sol).
DERIVACI Tema 1
Lxic 168
4. Subratlleu la paraula adequada en cada cas.
1. No deixis anar bruscament (lembrague / lembragatge) si no vols que es cali el cotxe.
2. La societat (parisenca / parisina) ha acollit molt fredament la notcia de la visita del monarca.
3. Si vols elaborar un discurs ben estructurat, fes-ne primer un (borrador / esborrany).
4. Les pastes (alimentries / alimentcies) sense gluten es poden trobar en botigues especialitzades.
5. El banc no ens ha pogut (garantitzar / garantir) la hipoteca que hem demanat.
6. Les botigues (del raval / de larraval) tanquen ms tard de les vuit.
7. Les entitats (nancieres / nanceres) que operen a travs dInternet ofereixen unes condicions molt bones.
8. Lentrenador va demanar (humildat / humilitat) als jugadors desprs dhaver guanyat per 4 a 0.
9. Aquest estiu s que posarem aire (condicionat / acondicionat) a casa.
10. Les seves maneres (afeminades / efeminades) sovint li han portat problemes.
11. La ciutat (emmurallada / amurallada) s molt interessant de visitar.
12. Pensava en els dies passats i no parava (de turmentar-se / daturmentar-se).
13. He fet (tapissar / entapissar) les cadires amb la mateixa tela del sof.
14. No trepitgeu les zones (enjardinades / ajardinades).
15. Lescola pblica ha de ser respectuosa amb totes les (creences / crencies) religioses.
5. Ompliu els buits de les frases segents amb els gentilicis que hi corresponguin.
1. Un habitant de lAlguer sanomena ...............................
2. Els ciutadans de Tarragona sanomenen .............................
3. La Xina est plena de ................................
4. Els habitants de lIraq sn ..........................
5. Dels habitants dHongria en diem .........................
6. Les noies dAlemanya sn ..................................
7. Lhabitant dAlger sanomena ....................................
8. A Tunsia viuen els .................................
9. Les millors balladores de samba sn les ................................
10. Els que viuen a Igualada sanomenen ..............................
6. Al costat de cadascun daquests mots, escriviu-hi el pseudoderivat.
llet:
corba:
avortament:
calb:
llavi:
cervell:
ll:
boca:
jove:
doble:
7. Ompliu els buits de les paraules segents amb algun dels inxos que teniu a continuaci.
-er- -oss- -oll- -ot- -ell-
-ass- -eg- -an- -uss- -arr-
-in- -iss- -ar- -et- -ol-
pic.......ada empat.......ar pell.......eria
carn......eria embarb........ar-se cal......ets
clenx......ar sol.......ada lladr.......ot
Tema 1 DERIVACI
169 Lxic
full.......aca hort....... xic.......
cant.......ella terr.......a cany.......ar
al...... bord.......s gran.......ut
pobr......ona estir.......anyar herb.......ari
embarb......ament cost.......er esboj.......at
8. Completeu les frases segents amb la paraula derivada adient.
1. La intelligncia t els seus lmits; la .......................... (ximple), no.
2. El diputat va proposar crear un fons estatal per ......................... (lleuger) la crrega dels peatges.
3. Quina ..................... (xerrar) que teniu! Aquesta situaci s ..................... (acceptar).
4. Les seves ........................ (viure) a lfrica lhan transformat en una altra persona.
5. Lexplosi de lartefacte li va causar una .......................... (sord) permanent.
6. Cal que ......................... (dret) aquesta situaci si no vols tenir ms problemes.
7. Ens vam aplegar al refugi quan comenava a ......................... (fosc).
8. Si m ..................... (curt) els pantalons, els podr lluir a la festa.
9. No li agrada ni l.......................... (amarg) del caf ni la .......................... (dol) de la merenga.
10. Vam visitar un ......................... (lloc) encantador dalt de la muntanya.
11. La .......................... (gran) del lavabo feia que el bany queds ms petit del que ja era, per la .......................... (gros) del
bidet, tamb.
12. La Cambra va demanar de ......................... (suau) la prohibici dentrar lquids als avions.
13. Posa el pa a ......................... (tou) perqu el gat el trobi ms bo.
14. L............................... (lent) del trnsit va ser efectiu per als vaguistes, que no tenien el suport dels sindicats per
l............................... (trbol) de les relacions.
15. s un nen molt .......................... (bellugar) que no para de fer ...................... (dolent).
16. Se mha espatllat l.......................... (sec) de m i mhaur deixugar els cabells al sol.
170 Lxic
Tema 2
MOTS COMPOSTOS
La composici s un procediment que ens permet formar mots de manera diferent de com ho fem per la
derivaci, ja que no formem un mot nou mitjanant un ax, sin que ho fem unint dues o ms paraules que
ja existeixen.
Amb la composici podem obtenir mots de diferents categories gramaticals: substantius, adjectius, verbs i
partcules.
a) Substantius compostos
Formaci Exemple
Verb + substantiu pelacanyes, guarda-roba
Substantiu + adjectiu o participi
o adjectiu + substantiu
celobert, cama-roja, curtcircuit
gurdia civil, baix relleu
Substantiu + substantiu:
Compostos sinttics. Es formen violentant la sintaxi i
elidint elements que se sobreentenen.
Compostos coordinats. Sn els que tenen un
signicat que s la suma dels signicats dels dos
elements.
Altres casos: compostos formats per juxtaposici
o subordinaci, enllaats amb la conjunci i o la
preposici de i compostos sintagmtics
aiguaneu, ferrocarril
museu-arxiu, autor-editor, comte-rei, ciutat-estat
decret llei, cami cisterna, paper moneda, allioli,
capicua, plats-i-olles, maldecap, cuc de seda, esperit de
vi
Formaci del plural
Si el compost sescriu amb guionet o amb els dos elements soldats, afegim la marca de plural al segon element:
caa-recompenses, curtcircuits, pl-rojos, ferrocarrils, alliolis, maldecaps (excepte els compostos coordinats, en els
quals pluralitzem els dos elements: comtes-reis, autors-editors).
En canvi, si els dos elements sescriuen separats:
substantiu + adjectiu o participi i adjectiu + substantiu
Farem el plural de tots dos elements: policies locals, baixos relleus.
substantiu + substantiu
Afegirem la marca de plural solament al primer element: camions cisterna, vagons restaurant, cucs de seda, hores
punta.
b) Adjectius compostos
Formaci Exemple
Substantiu + adjectiu o participi barra-sec, panxacontent, collverd
Adjectiu + adjectiu anglosax, sordmut, grecollat, indoxins
Formaci del plural
Sempre afegirem la marca de plural al segon element: bocamolls, capcats, poca-soltes, grecollatins, sordmuts.
c) Verbs compostos
Formaci Exemple
Substantiu + verb corglaar-se, capcar-se, capgirar
Adjectiu + verb primlar, migpartir
171 Lxic
MOTS COMPOSTOS Tema 2
d) Partcules compostes
Formaci Exemple
Adverbis
amunt, avall, enlaire, daltabaix, sobretot, pertot, gaireb,
alhora, tanmateix, nogensmenys
Preposicions i conjuncions malgrat, sin, perqu
El guionet
Ls del guionet afecta els mots derivats per prexaci i els mots compostos. Vegem quins sescriuen amb
guionet i quins no.
Escrivim amb guionet
a) Els numerals compostos (ordinals i cardinals): hem de posar el
guionet entre les desenes i les unitats i entre les unitats i les centenes
(D-U-C)
vint-i-cinc, trenta-quatre, tres-cents,
dos-cents seixanta-vuit,
mil sis-centes noranta-vuit,
sis mil nou-cents cinquanta,
trenta-nou mil set-cents quaranta-tres,
set milions vuitanta mil dotze
b) Els mots compostos que comencen amb el nom dun punt
cardinal
nord-americ, nord-est, sud-afric, sud-
oest
c) Els compostos repetitius i expressius baliga-balaga, nyigui-nyogui,
pengim-penjam, poti-poti, xino-xano
d) Un petit grup de mots o expressions singulars abans-dahir, adu-siau, qui-sap-lo
e) El substantiu no-res i les combinacions de no+substantiu no-existncia, no-violncia,
no-alineament
f) Els mots compostos en qu el primer element acaba amb vocal i el
segon comena amb alguna daquestes tres lletres: r, s o x
barba-roig, cara-rugat, cama-sec, penya-
segat, escura-xemeneies,
para-xocs
g) Els mots compostos en qu, si no posssim guionet, es produiria
una lectura errnia o una graa impossible
pl-llarg, pit-roig, cinc-en-rama,
plats-i-olles
h) Els mots compostos en qu el primer element du accent grc m-llarg, pl-blanc, ms-dient
i) Els compostos coordinats (substantiu + substantiu), en qu el
signicat del mot s la suma dels signicats dels elements que el
formen
museu-biblioteca, comte-rei,
autor-editor
Escrivim sense guionet
a) Els mots constituts amb prexos arximilionari, exconseller, precristi, prerom, proxins,
ultraconservador, vicepresident, sotsarrendatari,
pseudoderivat
b) Els mots construts amb formes prexades acabades
amb o
sicoqumic, anglosax, audiovisual,
catalanoaragonesa, cardiovascular, indoxins,
socioeconmic
En aquests mots noms posem laccent en el segon element, si sescau. s a dir, tot i que els mots udio i fsic
saccentuen, perden laccent quan sn el primer element dun compost.
172 Lxic
MOTS COMPOSTOS Tema 2
Finalment cal recordar que els topnims, com la resta de mots, tamb segueixen la regla del guionet.

Aiguafreda Torregrossa Vila-real
Bellpuig Bell-lloc Vila-rodona
Vall-de-roures Palau-solit Puig-reig
Mont-roig Puig-aguilar Font-romeu
u EXERCICIS
1. Relacioneu les paraules de la primera columna amb el signicat que els correspon de la segona.
esquenadret 1. a. criada
escanyapobres 2. b. avar
cagadubtes 3. c. acidesa
llepals 4. d. vagabund
somiatruites 5. e. visionari
ventafocs 6. f. gandul
pica-soques 7. g. indecs
busca-raons 8. h. tipus docell
rodamn 9. i. escrupols en el menjar
coragre 10. j. barallads
2. Formeu paraules compostes a partir dels elements de les dues columnes.
blau + mar blau mar
poca 1. a. cel ..................................................
guarda 2. b. obert ..................................................
gira 3. c. solta ..................................................
mig 4. d. bregues ..................................................
cel 5. e. dia ..................................................
grata 6. f. canyes ..................................................
boca 7. g. roba ..................................................
adu 8. h. sol ..................................................
pela 9. i. moll ..................................................
cerca 10. j. siau ..................................................
3. Escriviu amb lletres les xifres que teniu a continuaci.
Quantes ovelles teniu al ramat? Nhi tenim ................................................................
...................... (248), per, a ms, hi tenim .............................................................. (23) xais.
Abans aquest pis valia ..............................................................................................
(52.160.000) pessetes, per ara ja costa ................................................................ (490.000) euros.
Daqu a Valncia noms hi ha (380) ......................................................................... quilmetres.
173 Lxic
MOTS COMPOSTOS Tema 2
4. Escriviu correctament les paraules que teniu a continuaci a la columna corresponent. No oblideu descriure
el guionet quan calgui.
cama+tort, ex+marit, adu+siau, Vila+seca, histrico+fsic, escura+dents, Vila+nova, mata+rates, barba+ros,
bes+nt, penya+segat, Mont+roig, anti+religis, cincia+cci, nord+oest, boca+badat, sud+afric,
barrim+barram, col+i+or, para+llamps
amb guionet sense guionet
5. Corregiu les expressions que trobareu tot seguit.
Corona catalano-aragonesa Corona catalanoaragonesa
1. Es troben en un cul de sac.
2. s una botiga de vetes-i-ls.
3. Lhan escollit vice-conseller.
4. Va quedar boca-badat.
5. Ens passaran un udiovisual.
6. El vent ha arrencat el pollancre de soca rel.
7. Van arribar abansdahir.
8. Selecciona el programa de pre-rentat.
9. Fer la garagara.
10. Han signat un pacte de no agressi.
174 Lxic
Tema 3
SINONMIA I ANTONMIA
Una de les qualitats duna llengua s la seva riquesa i varietat, cosa que es mostra per la presncia de
recursos lxics com el de la sinonmia i lantonmia.
Sinonmia
Dues paraules sn sinnimes quan tenen el mateix signicat. Aix, per exemple, casament i noces sn
sinnims:
Va assistir a les noces del seu cos.
Va assistir al casament del seu cos.
Cal tenir en compte, per, que encara que dues paraules comparteixin el signicat, no s
gaire freqent que es puguin usar indistintament en una mateixa situaci.
El sinnim ens serveix per precisar ms el signicat dall que volem expressar i normalment el context
ens ajuda a triar la paraula adequada. Per exemple, fertilitat i productivitat sn paraules sinnimes en
determinats contextos:
La fertilitat de les terra inueix en el preu de venda.
La productivitat de la terra inueix en el preu de venda.
Per vegem qu passa si les fem servir indistintament, sense tenir en compte el context:
Enguany han augmentat el complement de fertilitat dels funcionaris.
Enguany han augmentat el complement de productivitat dels funcionaris.
Passa el mateix si no tenim present en quin registre parlem (ms formal o ms colloquial), el lloc on ens
trobem o la persona a la qual ens adrecem. Per exemple, un jove pot dir als seus amics:
Es va cruspir tota lamanida.
O b:
Es va menjar tota lamanida.
En canvi, s inimaginable que sentim en un mitj de comunicaci:
Els assistents a la boda reial es van cruspir tots els canelons.
En resum, doncs, els sinnims sn paraules que expressen el mateix signicat, per que
hem dutilitzar depenent del context, ja que generalment no sn intercanviables.
Antonmia
Un antnim s un mot de sentit directament oposat a un altre. De la mateixa manera que
passava amb els sinnims, ls correcte dels antnims sempre depn del context. Vegem-ne un exemple:
ric pobre
s un home molt ric. s un home molt pobre.
175 Lxic
Tema 3 SINONMIA I ANTONMIA
rpid lent
El tren va anar molt rpid. El tren va anar molt lent.
En canvi:
Sha celebrat un judici lent. Sha celebrat un judici rpid.
Per tant, difcilment podem encertar el contrari dun mot sense un context mnim que ens
orienti.
Alguns antnims es formen afegint un prex al lexema. En determinats casos, prexos com -a, -anti, -des, -dis,
-in, -im, il fan que el mot derivat tingui un signicat contrari al primitiu.
simtric asimtric
higinic antihiginic
legal illegal
u EXERCICIS
1. Aparelleu els sinnims que trobareu a continuaci.
llord farigola
minso greixs
gat tarima
dominar moix
estable exigu
gos avar
tim regna
gasiu ca
brida comandar
estrada quadra
2. Feu el mateix amb els antnims.
emocionar negligir
equvoc cortesia
grolleria asserenar
esponers clar
eteri marcit
aixoplugar desempenyorar
vigilar desemparar
pignorar corpori
176 Lxic
Tema 3 SINONMIA I ANTONMIA
3. Classiqueu els adjectius segents en dos grups segons si sn sinnims dalt o de baix.
soberg, enlairat, rabassut, encimat, nan, menut, airvol, petit, altvol, acimat, camacurt, boterut
alt:
baix:

4. Feu una frase amb cadascun daquests falsos sinnims en qu quedi clar el signicat.
plnol/planell:
dof/delf:
cataractes/cascades:
data/dada:
trnsit/trc:
abonar/adobar:
5. Digueu quin dels mots segents poden ser sinnims dignorncia.
cincia, idiotisme, saviesa, analfabetisme, inpia, coneixena, desconeixena, incapacitat, ignici, incultura
6. Busqueu un antnim del mot en negreta de les frases segents.
1. Aquell cantaire t un to de veu molt agut.
2. Va quedar restablert el servei de rodalia.
3. Els Mossos dEsquadra el van empresonar.
4. Lenriquiment duna part de la poblaci s cada vegada ms evident.
5. Els dies festius ens aixequem a les vuit.
6. Aquella casa t un preu assequible.
177
Tema 4
Lxic
POLISMIA I HOMONMIA
Polismia
Els mots polismics sn mots que tenen diversos signicats en funci del context en qu els utilitzem, a
diferncia dels sinnims, que sn mots de signicat coincident.
Fixeu-vos que la paraula cap t diversos signicats:
cap Part superior del cos duna persona o animal.
Punta, extrem, duna cosa, especialment lextrem superior.
Punta de terra que entra mar endins.
Tots ells, per, tenen algun tipus de relaci. En tots els casos cap designa la part superior duna persona o
animal, i per analogia, tamb la part superior o que sobresurt duna cosa.
Homonmia
s la propietat que relaciona dos mots que, de manera purament casual, sescriuen de la mateixa manera
(homgrafs) o es pronuncien igual (homfons), per tenen signicats diferents.
pop msica
mollusc
bena tira de roba que serveix per embolicar alguna ferida
vena vas sanguini
u EXERCICIS
1. Feu dues frases en qu cadascun daquests mots polismics tingui un signicat diferent.
bra:
cinta:
ploma:
taula:
cort:
2. Hi ha paraules que canvien de signicat si les usem en mascul o en femen. Ompliu els espais buits amb la
forma adequada.
1. el canal / la canal
a) ................ dUrgell t les reserves garantides per la campanya denguany.
b) ............... de la teulada t fora goteres.
178
Tema 4
Lxic
POLISMIA I HOMONMIA
2. el pudor / la pudor
a) Cal que respectem ................... daquella persona.
b) ................. que se sentia era insuportable.
3. un editorial / una editorial
a) ........................ s aquell article que trobem a linici del diari.
b) Dem tanca les portes ........................ puntera en la publicaci de textos legals.
4. el pols / la pols
a) Vam treure ..................... dels mobles desprs de les obres.
b) ................. li anava massa rpid i el metge va decidir ingressar-lo.
5. el fi / la fi
a) .................. no justifica els mitjans.
b) El curs ha arribat a ................
3. Empleneu els buits amb la forma adequada.
1. Hem / em
La meva mare ......... va dir que anssim a comprar flors i tamb ....... comprat algun arbust.
2. Qu /que
...... vols ........ et regali?
3. Ha / a
........ anat ............ Lleida a menjar caragols.
4. o / oh / ho
...........! Aix s una meravella. ........ vols provar ........ no?
4. Cada frase daquest exercici cont el verb anar. Indiqueu quin signicat t en cada cas tenint en compte
el context.
1. La Isabel va pels quaranta.
t sacosta celebra
2. Han tallat la C-13 que va a Tremp per esllavissades.
circula condueix uneix

3. Lalimentaci el fa anar de ventre cada dia.
crrer evacuar vomitar
4. El rellotge no va, haurem de canviar la pila.
arrenca apunta funciona
5. Aquesta camisa li va malament, t les mnigues massa llargues.
escau enlletgeix escura
179 Lxic
Tema 5
LOCUCIONS I FRASES FETES
A mesura que anem tenint integrades les estructures gramaticals duna llengua, tenim la necessitat
dincorporar elements que cohesionin el discurs i li donin un caire de genunitat, unitat i coherncia. Aix
saconsegueix utilitzant diversos recursos lingstics, entre els quals trobem les locucions i les frases fetes.
Les locucions
Una locuci s un grup de paraules que t el valor semntic o sintctic dun sol mot, que sol anar precedit
duna preposici o duna conjunci.
Ja hem tractat algunes locucions en lapartat dedicat als connectors (a continuaci, amb aquesta nalitat, a
causa de, duna banda...). Ara en veurem unes altres que sovint generen confusi, b perqu sn diferents del
castell, b perqu sen fa un mal s perqu no sen coneix la graa o el signicat.
Incorrecte Correcte
*a lobjecte de amb lobjecte de, amb la nalitat de
*a major abundament a ms a ms, amb ms motiu, i encara ms
*a mitjans de (setmana,
maig, estiu, any, segle)
a mitjan (setmana, maig, estiu, any, segle)
*arrel de arran de
*a ser possible si s possible, si pot ser
*a tal efecte a aquest efecte, amb aquesta nalitat
*a tenor de ats el tenor de, per ra de, en virtut de, considerant, tenint en compte, ats
*al i al cap al cap i a la
*al menys (al menos) almenys, si ms no, com a mnim
*amb major motiu amb ms motiu, amb ms ra
*degut a a causa de, per causa de, per ra de
*del contrari en cas contrari, si no, altrament, daltra manera
*donat que ats que, ja que, perqu
*en ambds efectes a ambds efectes
*en ares de amb la intenci de, a de, amb lobjecte de
*en atenci a en/per consideraci a, per esguard de
*en balde en va, debades, endebades
*en base a a partir de, sobre la base de, segons, dacord amb, tenint en compte, considerant
*en el seu cas si sescau, si es dna, si es produeix
*en el seu defecte si no nhi ha, si no, quan no nhi hagi
*en el seu moment al moment oport, quan ser el moment
*en lo successiu dara endavant, en endavant
*en ordre a amb vista a, a de, a lefecte de, amb la intenci de, pel que fa a, quant a
*en quant a quant a, pel que fa a, pel que es refereix a, en relaci amb, amb relaci a
180 Lxic
Tema 5 LOCUCIONS I FRASES FETES
*en un sol efecte a un sol efecte
*lo ms aviat millor
*com ms aviat possible
*el ms aviat millor
*quan abans millor
com ms aviat millor
al ms aviat possible
*no obstant aix no obstant, no obstant aix, no obstant (...)
*pel contrari per contra, al contrari
*per adelantat
*per anticipat
per endavant, a la bestreta, anticipadament
*per lo dems fora daix, tret daix, llevat daix
*pel mat, per la tarda al mat, a la tarda
*per suposat per descomptat, sens dubte, naturalment
*sempre i quan sempre que
*si a cas si de cas, si per cas
*si procedeix si escau, si s procedent
Les frases fetes

La frase feta s una expressi que t una forma xada i invariable, el signicat de la qual no pot ser dedut
del signicat dels mots que la formen. Sol tenir un valor metafric i un to sovint popular i exagerat.
Difcilment es pot traduir literalment duna llengua a una altra. Fixeu-vos en la frase feta bufar i fer ampolles:
evidentment el seu signicat no es correspon a la traducci literal castellana soplar y hacer botellas, ja que hi
ha una expressi genuna castellana amb aquest sentit, coser y cantar.
Ls daquestes frases s molt freqent en les converses colloquials per donar expressivitat, espontanetat i
originalitat.
A continuaci us presentem dues possibles classicacions de frases fetes:
a) Per verbs (anar, estar, fer, haver, tenir, ser)
b) Per noms (lloc, persones i animals, menjar)
a) Per verbs
Amb el verb anar
anar de blit
anar en dansa
anar just
anar a remolc
anar a mal borrs
anar pel bon/mal cam
anar-sen del cap
anar amb peus de plom
anar peix
anar a preu fet
anar a la seva
anar de corcoll
anar de tort
anar de cul
anar com lanell al dit
anar amb el cap ben alt
anar amb el cor a la m
anar amb el lliri a la m
anar pengim-penjam
anar fent
anar mal dades
anar de boca en boca
anar a escampar la boira
anar de vint-i-un bot
anar-sen amb la cua entre cames
anar amb una sabata i una espardenya
181 Lxic
Tema 5 LOCUCIONS I FRASES FETES
Amb el verb fer
fer lefecte
fer volar coloms
fer-ne un gra massa
fer patxoca
fer els ulls grossos
fer-ne cinc cntims
fer el paperot
fer Pasqua abans de Rams
fer tronar i ploure
fer-se lorni
fer pudor de socarrim
fer una cara nova
fer-la petar
fer un cop de cap
no fer el pes
fer llufa
fer el cor fort
fer cara de pomes agres
Amb el verb tenir
tenir cara i ulls
tenir bon ull
tenir coll avall
tenir cops amagats
tenir la butxaca foradada
no tenir sang a les venes
tenir el cor de pedra
tenir ledat del si no fos
tenir dos dits de front
tenir el pap ple
tenir fums
tenir un os a lesquena
no tenir pls a la llengua
tenir el cap a quarts de quinze
tenir la m foradada
tenir sang dorxata
tenir la vista als dits
no tenir cor de
tenir una bena als ulls
tenir un budell buit
no tenir ni cap ni peus
no tenir un pl de + adjectiu
tenir cua de palla
tenir el cul pelat

Amb el verb ser
no ser ni carn ni peix
ser un corc
ser tot cor
ser de bona pasta
ser tot ulls
ser del puny estret
ser llarg de dits
ser poca de vaques grasses
ser un orgue de gats
ser un os dur de rosegar
ser una mala pea
ser un peix gros
ser de la mniga ampla/estreta
ser la mare dels ous
no ser daquest mn
ser del morro fort
ser lleig com un pecat
ser un tros de pa
b) Per noms
Llocs
haver-hi camp per crrer
remoure cel i terra
semblar can seixanta
caure del cel
voler la lluna en un cove
estar a la lluna de Valncia
venir de lhort
voler tocar el cel amb la m
ser una cort de porcs
Persones i animals
donar gat per llebre
haver-hi quatre gats
esvalotar el galliner
ser lase dels cops
estar com gat i gos
ser cornut i pagar el beure
Parts del cos
cames ajudeu-me
no badar boca
mho diu el cor
treure la son de les orelles
treure les ungles
crrer de boca en boca
pagar amb la cara
tenir-ho coll avall
fer dentetes
no tocar de peus a terra
ballar pel cap
mossegar-se la llengua
estirar ms el bra que la mniga
sortir fum pel cap
deixar amb un pam de nas
costar un ull de la cara
ser el bra dret dalg
venir dun pl
182 Lxic
Tema 5 LOCUCIONS I FRASES FETES
Menjars
fer botifarra
ofegar-se en un got daigua
ser gues dun altre paner
remenar les cireres
sser una bassa doli
tallar el bacall
no poder dir ni fava
pesar gues
acabar abans el pa que la gana
fer cara de pomes agres
ser de pa sucat amb oli
haver-hi ms dies que llonganisses
u EXERCICIS
1. Completeu les frases fetes segents amb el verb apropiat.
buidar, tocar, anar, remenar, tenir, passar, fer, sser
1. ....................... pa a lull.
2. ....................... -ne cinc cntims.
3. ....................... les cireres.
4. ....................... torrat.
5. No ..................... ni quarts ni hores.
6. ....................... can seixanta.
7. ....................... de corcoll.
8. .................... en orris.
9. ....................... ferro.
10. ..................... a mal borrs.
11. ....................... corretja.
12. ....................... el pap.
13. ....................... de taca doli.
14. ............ un pet com una gla.
2. Ompliu els buits daquestes frases fetes amb el mot adient. Tots els mots que hi falten sn el nom duna
part del cos.
Treure el fetge per la .................
Estirar-se els ...................
Caure la .................. de vergonya.
Ficar-se entre ........... i ............
Estar amb laigua al ...................
Tenir dos dits de ..................
Fer ...................
Arrufar el .........../les ...............
sser tot ..............
Fer els .................. grossos.
Tenir ................. avall.
Tancar la porta als ................
Dur-ne una de ..............
3. Relacioneu les dues columnes.
a) el ms calent s a laigera
b) arribar a misses dites
c) agafar amb els pixats al ventre
d) treuren lentrellat
e) fer la viu-viu
f ) aixecar la camisa
g) haver begut oli
h) treure foc pels queixals
1. enganyar, ensarronar
2. anar tirant
3. fer tard
4. no haver-hi res preparat
5. esforar-se molt
6. ser despreocupat i tranquil
7. estar irritat, indignat
8. agafar (alg) desprevingut
i ) no posar-se pedres al fetge
j ) fer mans i mnigues
9. trobar-hi la soluci
10. no haver-hi remei
183 Lxic
Tema 5 LOCUCIONS I FRASES FETES
4. Quina expressi podreu collocar al costat de les frases segents? Trieu-les dins daquesta llista.
anar de vint-i-un bot, saber-la llarga, rascar-se la butxaca, picar ferro fred, haver-hi roba estesa, tenir mala pea al
teler, a cor qu vols, treure de polleguera, saber de quin peu calar, remoure cel i terra
1. Viu com un rei. Ja magradaria viure com ell, ..................................... !
2. No em regala mai res, aquest garrepa. Li costa ..................................
3. Per molt que li ho demanis, no aconseguirs que tho rebaixi; s .........................
4. Vaig passar per davant del Liceu i tothom anava molt mudat, ..............................
5. Ara ............................... Ja tho dir quan els nens no siguin davant.
6. Em ......................................... que jugui amb el menjar. No ho puc suportar.
7. Va fer-se passar per coix per poder seure a lautobs. ................................
8. La seva malaltia s crnica. El metge li diu que ...............................
9. He ................................... per aconseguir-te una entrevista amb en Woody Allen.
10. Fa molts anys que ens coneixem i ja ......................................
5. Al text segent hi trobareu un seguit dexpressions subratllades. Llegiu-lo atentament i substituu
aquestes expressions per la frase feta corresponent que us proposem a sota.
En Toms i la Teresina havien preparat amb molta cura el bateig de lltim dels seus lls: en Bernat. Havien danar
amb compte de no gastar ms del que els permetien els ingressos, per volien que el petit tingus una gran
festa de benvinguda. Per aix van decidir-se i van convidar una pila de gent. Fins i tot van convidar els parents
dUlldemolins, dels quals que no sabien res des de feia molt temps, per a la Teresina li feia molta illusi veurels
perqu havien estat molt amigues amb la seva cosina Elvira. Una setmana abans del gran esdeveniment, lElvira
va trucar a la seva cosina i li va refusar la invitaci. La Teresina, en sentir aix, es va enfadar molt perqu lhavien
defraudat. Des de llavors va haver-hi desavinences entre les dues cosines.
Un mes abans del gran dia la Teresina va anar a triar el vestit den Bernat. Es va enamorar dun vestit de somni: era
tot blanc, amb un fald ple de brodats i una gorreta dangorina. Era molt car, per no era ella qui havia de pagar,
sin que el vestidet era el regal de la seva via. El nen havia de fer goig el dia de la seva presentaci en societat, i
aquell vestidet garantia amb escreix lxit de la comesa.
El gran dia va arribar i en Toms i la Teresina van celebrar el bateig amb tots els luxes imaginables. Els convidats
van poder atipar-se amb el dinar que els havien preparat, i com diu la dita: a la taula den Bernat, qui no hi s, no hi s
comptat.
gratar-se la butxaca treure el ventre de pena
a cor qu vols no estirar ms el bra que la mniga
fer un cop de cap lhavien deixat amb un pam de nas
menjar del mateix plat li va donar carbasses
fer patxoca valia un ull de la cara
haver-hi mala maror des que en Judes era fadr i sa mare festejava
va treure foc pels queixals
184 Lxic
Tema 6
BARBARISMES
Un barbarisme s un mot o una forma de dir forasters, usats dins duna llengua que ja t mots propis per
expressar la mateixa idea. La utilitzaci daquests mots s una errada que cal evitar sempre.
Per exemple, *embustero ve del castell embuste; en catal diem mentider i mentida. Altres mots com
*enterar-se, *tio o *enfermetat tamb sn barbarismes, ja que el catal posseeix les formes prpies
assabentar-se, oncle i malaltia.
A ms a ms, en catal tamb trobem altres tipus dincorreccions que tenen lorigen en el calc de les formes
castellanes corresponents.
darse cuenta *donar-se compte adonar-se
irse *anar-se anar, anar-sen
caerse *caures caure
tener que *tenir que haver de, cal que
Barbarismes de lmbit jurdic
A banda dels barbarismes de la llengua general, en el llenguatge propi de lmbit jurdic catal tamb es
cometen algunes incorreccions de lxic o de calc de les formes castellanes, degudes a la llarga tradici que
t el castell en aquest mbit.
Quant a les incorreccions lxiques, sovint sn originades pel manteniment de la graa castellana en mots en
els quals la graa catalana canvia:
*renta renda *aclarar aclarir
*tasa taxa *decanat deganat
Daltres vegades, el que fem s usar errniament una forma catalanitzada del terme castell per
desconeixement del corresponent en catal:
*pla termini *atrassos endarreriments
*ganncies guanys *averiguar esbrinar
O tradum literalment al catal el terme en castell sense pensar que els signicats en una i altra llengua
poden variar:
*ostentar (un crrec) exercir, desenvolupar
*contemplar (una llei) establir
Quant al calc de les formes castellanes, a continuaci en teniu alguns exemples molt habituals:
*a bocajarro a boca de can
*a mig pla a mitj termini
*acs de rebuda acusament o justicant de recepci
*busca i captura crida i cerca
*cabre recurs poder interposar recurs
*de la seva classe que correspongui
185 Lxic
Tema 6 BARBARISMES
*en la major brevetat possible al ms aviat possible, com ms aviat millor
*jutjat del penal jutjat penal
*per anticipat per endavant, a la bestreta, anticipadament
*sala del civil sala civil
*via dapremi via de constrenyiment
u EXERCICIS
1. Dels parells de paraules que teniu a continuaci, una s un barbarisme i laltra s la correcta. Subratlleu-ne
la correcta en cada cas.
bedel bidell maragda esmeralda
revenja revanxa raval arraval
cascada catarata angstia angoixa
vrtig vertigen ausent absent
bolsa borsa motxilla motxila
imprenta impremta intricat intrincat
otorgar atorgar escur vbora
esdeveniment aconteixement ancla ncora
bahia badia encens incens
2. Les frases segents contenen formes verbals defectuoses. Esmeneu-les.
1. Mha decepcionat molt el discurs que va pronunciar el director.
2. No han aclarat encara qui va trencar el gerro de la vena.
3. La implantaci va permetre remediar la sordesa del nad.
4. Trucarem a un jardiner perqu ajardini el pati de la comunitat de vens.
5. Sha empenyat a comprar-se un cotxe nou i no la traiem daqu.
6. Desprs de molts esforos han conseguit anivellar la paret mestra amb els envans.
7. Diumenge vam anar als aiguamolls de lEmpord per lliberar un exemplar de xoriguer.
8. Tenim que parlar seriosament quan tornis a casa.
9. s un producte garantitzat per la Uni de Consumidors de Catalunya.
10. Han collisionat quatre vehicles a lAP-7 i aix provoca cues quilomtriques.
11. Enmig de lactuaci va oblidar la lletra de la can i va haver dimprovitzar.
12. Ms val que colloqueu alguna cosa a terra per amortiguar la caiguda.
13. LAjuntament recauda ms de tres milions deuros en concepte de multes de trnsit.
14. La dinastia dels Trastmara va reinar durant gaireb dos segles consecutius.
15. Serien les onze del mat quan va arribar la comitiva.
16. Els problemes de la poblaci shan agravat desprs de lltim terratrmol.
17. La princesa va deslumbrar tothom amb la seva elegncia.
18. El van nombrar cap de partit desprs dels ltims resultats electorals.
19. Saboreja b aquest nec amb peres!
20. Van reemprendre les negociacions tot i que la situaci no els era gens favorable.
21. Hem aplaat la signatura del conveni ns a nou avs.
22. Aquest grup composa les seves prpies canons.
23. Hem de desembolsar el 25% del prstec en el termini de dos anys.
24. No han pogut evaluar encara els danys del cicl a la regi.
25. Les estadstiques no reexen la proporci real de poblaci aturada.
26. Sentat a la cadira i no et moguis.
186 Lxic
Tema 6 BARBARISMES
27. Lempresa ha trasladat la seu central a Madrid.
28. Els meus cosins veranegen cada any a la Vall dAran.
29. Hem medit lhabitaci i el llit que hem comprat no hi cap.
30. No et juntis amb aquests brtols perqu tindrs problemes.
3. Les frases segents contenen expressions defectuoses. Esmeneu-les.
1. Ojal sen surti; no sembla gaire probable, per.
2. Vull un bitllet a Barcelona dida i vuelta.
3. El de setmana passat vam estar a lhotel que ens vas recomanar.
4. Quina mala pata que heu tingut amb aquest cotxe!
5. En aquests magatzems shi pot comprar al per major.
6. El crim va succeir a les immediacions del polgon.
7. En aquesta ocina tothom treballa a destajo.
8. Com sempre paguem el pato els mateixos.
9. No ha tingut cap reparo a dir-li el que pensava.
10. Quin xollo aquest frigorc!
11. Dna un vistasso als nens mentre surto a comprar el diari.
12. La Berta ha tardat sis anys i pico a acabar la carrera.
13. Les Spice Girls van cancellar de repent la seva gira al Canad.
14. El client que acaba de marxar ha tingut la cara de no pagar la consumici.
15. Menys mal que han arribat reforos!
16. En ves danar a treballar se nanava al bar amb els amics.
17. Per lo menys endrea lhabitaci abans de marxar!
18. Sha de presentar un certicat expedit pel metge de cabecera.
19. Hi ha que preparar dinar per a tots.
20. En resumides comptes: no hem arribat a temps al teatre.
21. Lequip va ser lhazmerrer de la lliga desprs danar primer durant tota la temporada.
22. I ara farem la pregunta del mill.
23. Quins modals els daquest poltic!
24. Ojo amb els passos de vianants.
25. Les seves amenaces semblava que anaven en srio.
26. s precs que aneu amb compte amb els revolts.
27. Per suposat que hi anirem, a Austrlia.
28. Quin susto quan vaig veure aquell energumen que girava cua cap a nosaltres!
29. Els organitzadors van negar cap tipus de xanxullo en el concurs dEurovisi.
30. Durant lentrevista li van preguntar quin creia que era el colmo de lelegncia.
4. Escriviu la forma correcta al costat dels barbarismes segents.
membrillo ................. enfermetat .................
melena ................. matitzar .................
promig ................. panyal .................
squit ................. sombrilla .................
redada ................. orquesta .................
xispa ................. Alemnia .................
embrague ................. amortiguador .................
cansanci ................. rejilla .................
alquitr ................. avestru .................
xubasquero ................. vangurdia .................
187 Lxic
Tema 6 BARBARISMES
adoquins ................. cordillera .................
cisne ................. crucigrama .................
camarer ................. cautivar .................
escuet ................. casera .................
paulatinament ................. pertenncia .................
5. En les frases segents hi ha tot un seguit de barbarismes. Encercleu-los i escriviu el mot correcte.
1. Est agobiat perqu lhan acribillat a preguntes durant la presentaci.
2. Deletrejam aquesta paraula; no logro entendre qu em dius.
3. Per culpa daquesta pluja asquerosa he acabat empapada aquesta tarda.
4. Hi ha hagut una avalanxa de queixes despus de publicar-se el decret.
5. Aquest any lequip txar dos noves jugadores de la cantera.
6. Cal profunditzar en els problemes derivats dels altibaixos del mercat de la vivenda.
7. Han hagut daplaar la tornada perqu els avions no podien despegar pel mal temps.
8. Li van fer una despedida de soltera que no olvidar mai.
9. Apreta el bot dret del ratol si vols aumentar el tamany de la lletra.
10. Tot i portar el dinar en una ambrera, he hagut de calentar-lo al microondes.
11. Els fets es van desarrollar molt a prop de laduana.
12. He deixat els planos de lingenier a sobre el respaldo del sill.
13. La nura no s un dels seus millors atributs quan es posa fet una era.
14. Tingues cuidado amb les pldores per dormir.
15. Pel seu cumpleanys li van regalar un anell amb un brillant de vint-i-quatre quilats.
16. Laeropl es va estrellar per un fallo en la palanca de mando.
17. Ha fet un pedido de pastes alimentcies que rebassa el pressupost inicial.
18. Ahir em vaig caure enmig del carrer i ara mha sortit un bulto al cap.
19. Lescudella era un pl sossa, per el postre s excellent.
20. Han conseguit una bona nanciaci per comprar-se lordenador.
21. Se mha tumbat una bandeja plena de peladilles.
22. En Mart ha anat a tirar la basura al continer.
23. Encara no thas enterat que no li agraden els ous fregits?
24. Desprs duna festa assombrosa pel lujo dels assistents no va quedar res de cava.
25. Han reanudat el suministre daigua desprs del reventon a les canyeries.
26. s llgic que la gent no vulgui consumir carn de mono o de serp als restaurants.
27. A la meva tieta, que encara va amb muletes, ara lhauran doperar de catarates.
28. Estan traient la grassa de lalfombra amb un producte importat dInglaterra.
29. Tinc lhombro mig dislocat i el cos adolorit per les agulletes.
30. Va agafar la curva a massa velocitat i es va empotrar a una farola.
6. En les frases segents trobareu barbarismes propis de lmbit jurdic. Encercleu-los i escriviu el mot
correcte.
1. Hem hagut de fer dos alardes en sis mesos.
2. El fallo de la sentncia no era prou clar i per aix hi vam recrrer.
3. El desahuci de linquil es va produir sense alteracions dordre importants.
4. El contracte de compraventa cont defectes de forma que linvaliden.
5. En laccident de trc es van veure implicats cinc vehicles.
6. El jutge dec va ser entrevistat pel principal diari comarcal.
7. El reo no va suportar la pressi meditica i es va sucidar.
8. Lhan condemnat per assassinat amb lagreujant dalevosia.
188 Lxic
Tema 6 BARBARISMES
9. Els acreedors el perseguien pels deutes contrets pels lls.
10. La parella demandada es troba en paradero desconegut.
11. Ha sollicitat un anticip i no lhi han concedit.
12. El Cdig penal estableix penes de ns a cinc anys de pres per aquest delicte.
13. El pleit es va resoldre per acord entre les parts.
14. Cal practicar les diligncies precises per aclarir els fets.
15. Lacusat no va mostrar arrepentiment durant la declaraci.
7. Les frases segents contenen formes verbals defectuoses prpies de lmbit jurdic. Esmeneu-les.
1. Ladvocat de la defensa va demanar al jutge que aclars la sentncia.
2. La policia encara no ha averiguat on samaguen els delinqents.
3. Cal complimentar la sollicitud per tenir dret al subsidi.
4. En aquest expedient no obren els informes pericials.
5. Laccident es va produir quan la vctima intentava adelantar un cami.
6. El judici es va reanudar desprs dhaver fet fora de la sala alguns testimonis.
7. A laltress ladvocat interessava que sadmets linforme mdic com a prova.
8. Limprs ha danar signat i sellat pel secretari judicial.
9. Shan atrassat en els pagaments i ara els reclamen uns interessos excessius.
10. Van demanar a la gestoria que aplacs la signatura del contracte.
11. Li haureu de comunicar que ha agotat el termini per interposar recurs.
12. Conformement a lestablert per la llei, s procedent imposar les costes a la demandada.
13. Lencausat ostenta el crrec dadministrador de lempresa.
14. Atesos els fonaments de dret exposats, es t que condemnar la demandada.
15. Ha demanat que el ressarceixin de les prdues sofertes.
8. Escriviu la locuci o frase feta correcta al costat dels barbarismes segents.
busca i captura:
a bocajarro:
en la major brevetat possible:
allanament de morada:
entrada i registre:
via dapremi:
baix advertiment:
donar-se per enterat:
acs sexual:
gurdia i custdia:
9. Substituu les expressions incorrectes de les frases segents per la prpia en catal.
1. Arrel de la denncia no el van veure ms per la llibreria.
2. Li perdonaran la pena sempre i quan faci efectiu el pagament en el termini establert.
3. En quant a la petici de la denunciant, cal ajustar-se al que prescriu la llei.
4. El rgim de visites sha de decidir de mode que no perjudiqui el menor.
5. La decisi del tribunal es pot complicar degut a les contradiccions de les parts.
6. Van preferir pactar prviament amb la part contrria en ves darribar a judici.
189 Lxic
Tema 6 BARBARISMES
10. Tria de les frases segents lexpressi correcta.
1. La van ............................. (emplaar / citar) perqu es presents al Jutjat en el termini de cinc dies.
2. He trams el correu amb ............................. (acusament de rebuda / acusament de recepci).
3. La llei no ............................. (contempla / estableix) la falta de lesions dins la categoria de delicte.
4. Es va apuntar a la ............................. (borsa / bossa) de treball amb poques expectatives que el cridessin.
5. El ............................. (trnsit / trfic) destupefaents s un delicte perseguible dofici.
6. L............................. (informe metge / informe mdic) no confirma que li hagin quedat seqeles psicolgiques.
7. Els ............................. (esdeveniments / aconteixements) desgraciadament es van precipitar.
8. ............................. (Lacord / La decisi) del jutge beneficiava clarament els interessos de la menor.
9. El delicte de malversaci de ............................. (cabals / cabdals) pblics afecta els funcionaris en lexercici de
les seves funcions.
10. He anat al ............................. (cadastre / catastre) a comprovar la inscripci del pis que vull comprar.
11. Cal afixar ledicte al ............................. (tauler / taulell) danuncis del Jutjat.
12. Ladvocat ha de ............................. (solventar / resoldre) els defectes de forma de la seva demanda.
13. El declaro incapa i en ................................ (nomeno / anomeno) tutor el seu fill petit per considerar-lo la
persona ms adequada per desenvolupar el crrec.
14. Avui s un dia amb molts ............................. (assenyalaments / senyalaments).
15. El jutge ja ha dictat la interlocutria d............................. (apertura / obertura) del judici oral.
190 Lxic
Tema 7
PROBLEMES LXICS
De vegades trobem parelles de substantius, adjectius, verbs o altres formes que, pel fet de ser molt similars
entre ells o b per inuncia del castell, utilitzem indistintament, tot i tenir cadascun un signicat molt
diferent.
1. Completeu les frases segents amb el mot ms adequat.

rgan/orgue
L............................ de la catedral ha estat malms per una colla de vndals.
El principal ............................ sensitiu de les formigues sn les antenes.
tron/tro
Laspirant al ..................... dAlbnia va tornar al seu pas desprs de 63 anys dexili.
Hem sentit un ..................... que ha ressonat arreu.
una retallada/un retall
El govern sha vist obligat a fer ................................. en els pressupostos.
Vull ................................. daquesta roba per fer una brusa a la meva lla.
embussos/embuts
Vull que em diguis sense ....................... quins problemes hi ha a locina.
Cada mat, per anar a treballar, trobo ....................... a la carretera.
dampolles/de butllofes
No va poder acabar el pelegrinatge perqu els peus se li van omplir .............................
Larmari s ple ............................ buides que haureu dhaver llanat.
medecina/medicina
Quina ........................... he de comprar a la farmcia?
Tot i haver estudiat ..........................., ha preferit dedicar-se a les assegurances.
dades/dates
El cientc va aplegar totes les ......................... possibles abans de formular una nova teoria sobre el naixement del
llenguatge.
Ja podeu consultar per Internet les ......................... de preinscripci als exmens de catal.
ciments/fonaments
El terratrmol va fer trontollar els .......................... de molts edicis.
Els .......................... que distribueix la nostra empresa estan normalitzats segons les diferents normes UNE.
mida/mesura
El pblic sanava desanimant a .................... que el seu equip anava encaixant gols.
Vull que em feu una prestatgeria a ..................... per al rebedor.
soterrani/subterrani
Sento soroll al ...........................: deu haver-hi ratolins.
Es construir un pas ........................... a les principals estacions de tren de la comarca.
191 Lxic
Tema 7 PROBLEMES LXICS
regnes/rendes
Qui porta les ............................... del partit: la cpula o els militants?
Les ............................... ms altes no percebran lajut proms pel govern.
taulell/tauler
En aquest bar, les consumicions sn ms barates si les demanes al ............................ que si ho fas assegut a la taula.
Ledicte es publicar al ............................ danuncis del Jutjat.
esborrador/esborrany
Hi havia alguns errors a l........................ de la declaraci de la renda que hem hagut de recticar.
He perdut l........................ de la pissarra.
els fulls/les fulles
A la tardor .................................. dels arbres agafen colors daurats.
Falten .................................. 6 i 15 daquest expedient.
espatlla/esquena
No el preocupa res: sho tira tot a l.........................
Ahir al gimns em vaig fer mal a l........................ dreta.
pasts/pastel
Es vol casar amb un vestit dun rosa .............................
El ............................ de maduixa s ms bo que el de xocolata.
capsa/caixa
Sembla que hagi sortit de la ........................., tan ben vestit com va!
Lempresa de mudances mha perdut una ......................... de llibres.

addici/addicci
El jutge va tenir en compte l............................... del denunciat en dictar sentncia.
Haurem de fer els aclariments corresponents mitjanant l............................... duna nota al peu de pgina.
2. Completeu les frases segents amb ladjectiu ms adequat tenint en compte el context.
1. Aquella malaltia lha deixat completament ................................... (aixafat / esclafat).
2. Segons la recepta, aquest plat sha de fer amb pa ................................... (tou / tendre) i no pas amb pa dur.
3. Aquesta instituci est ............................... (asseguda / assentada) amb fermesa sobre una slida base
econmica.
4. Li van aconsellar que fes aquella inversi tan poc ....................... (rendible / rentable).
5. Vaig quedar completament ............................... (aterrat / aterrit) davant aquell espectacle tan macabre.
6. s un advocat molt ........................... (gels / zels) en el compliment de les seves obligacions professionals.
7. Per seguretat s ............................ (precs / necessari) revisar les installacions.
8. En aquest web trobars una guia ............................ (complerta / completa) de restaurants del Peneds.
9. Segons els rumors, volien concedir el premi a un ........................... (afamat / fams) escriptor terrassenc.
10. El congrs ser ....................... (bianual / biennal); s a dir, es reunir cada dos anys.
11. Arran de lexplosi es va crear una situaci molt .................... (confosa / confusa) als voltants de ledifici.
12. El periodista sempre havia mantingut relacions ...................... (tibants / tirants) amb la direcci del diari en el
qual treballava.
13. No ens quedarem amb els braos ........................... (creuats / plegats) davant dun fet tan inadmissible.
14. No li agraden gens les mongetes ........................... (verdes / tendres).
192 Lxic
Tema 7 PROBLEMES LXICS
3. Colloqueu les expressions segents a la columna que els correspongui segons el mot amb qu shagin de
completar.

pou ..., al ... dun pou, baixos ..., respirar ..., ... damortitzaci, a ..., un riu ..., un plat ...
fons fondo
ara ...!, ... topogrc, ... hidrolgic, ... de pensions, el ... de les obres, ... assolellat, caure tot ..., els ... de ledici
pla plnol planell
venir a ..., ... de quniam, ... rod de vedella, s un ... de pa, tallam ms ... de pa, fer la ... a alg, passar a ... despasa,
quin ... dhome!, ... dase
tros tall llesca
el ... del riu, ... hereditari, una obra ..., un factor ..., fer ... de, ... ecolgic, gura ...
cabal cabdal
193 Lxic
Tema 7 PROBLEMES LXICS
els ... mundanals, el ... de la vida a la mort, ... destupefaents, regular el ... del carrer, passar un ..., el ... dun planeta,
accident de ..., aquest nen s un ...
trnsit trc trfec
preu ..., el ... natural, ... de comunicaci, a ... cam, ... ambient, temperatura ..., al bell ..., el ... urb
mig mitj medi

4. Completeu les frases segents amb el verb que correspongui dels dos que hi ha entre parntesis.

1. La direcci del club no ha volgut ................................. (desvetllar / desvelar) quins jugadors continuaran la
temporada vinent.
2. Els nens ...................... (sn / estan) a lescola en aquests moments.
3. Joseph Haydn va ....................... (composar / compondre) alguna de les seves obres ms importants a Anglaterra.
4. Quan acabi desmorzar, ....................... (anir / vindr) a donar-te un cop de m a la perruqueria.
5. Tant me .................. (fa / dna) aquest vestit o aquell altre.
6. El president itali ja havia sospesat anteriorment ............................ (nomenar / anomenar) ministra del nou executiu
una model.
7. Quan ten vagis, agafa les escombraries i ....................... (llena-les / tira-les) al contenidor.
8. La mare sempre ens havia dit que s de mala educaci ......................... (senyalar / assenyalar) amb el dit.
9. Avui no podreu sortir a sopar perqu la Isabel ....................... (s / est) empiocada.
10. El jutge ha ordenat ............................. (registrar / escorcollar) el domicili de lacusat.
11. Si no seguiu les instruccions us haureu d........................ (atendre / atenir) a les conseqncies.
12. Amb aquesta humitat la roba triga molt a .......................... (eixugar-se / assecar-se).
13. Vaig veure lElisabet ahir i no ................................... (posava / feia) gaire bona cara.
14. Quan va entendre lacudit, va ................................... (esclafar / esclar) una gran rialla.
15. Quan vaig veure que estava llegint una carta meva, la hi vaig ................... (prendre / treure) duna revolada.
16. La jutgessa va .......................... (acordar / disposar) sobreseure el procediment.
5. Completeu les frases segents amb lexpressi ms adequada de les dues que us proposem en cada cas.
gaire b / gaireb
Acompanyam al caixer automtic perqu .......................... no em queden diners.
He de revisar-me la graduaci de les ulleres perqu no hi veig ..........................
194 Lxic
Tema 7 PROBLEMES LXICS
massa / gaire
Al perit no li ha agradat ......................... que el fessin esperar.
Ho fas ........................... rpid. Hauries de xar-thi ms.
gens / res
Hem tingut molta sort amb el temps: no ha fet ................ de fred.
La policia el va escorcollar per no van trobar ................... del que buscaven.
cadasc / cadascun
El scal ha demanat vuit anys de pres per a ...................... dels acusats.
Que ...................... valori si el seu comportament s un model a seguir.
tanmateix / aix mateix
Ens han aprovat la subvenci. ..........................., ens han modicat el projecte inicial.
Heu de presentar limprs de sollicitud. ............................., heu daportar el DNI i el llibre de famlia.
alhora / a lhora
Heu de prmer ................... el bot dret del ratol i la tecla asterisc del teclat.
El preu s el que t ms en compte el jovent .................. de comprar roba.
quant / quan
Un estudi recent ha revelat qu mengem .................... som davant lordinador.
...................... trigues a arribar de la feina a casa teva en transport pblic?
vint-i-u / vint-i-una
A la pgina ............................. trobareu la clau de correcci dels exercicis.
La unitat 21 del curs dautoaprenentatge t ............................... pgines.
sobretot / sobre tot
Cal que minformeu ...................... el que necessitareu per realitzar aquest projecte.
Les ltimes pluges han afectat .......................... el Pirineu i la Catalunya central.
pot ser / potser
Ning no va dubtar de la seva paraula, per .......................... haurien hagut de fer-ho.
Si no hi ha llum, ........................... que hagin saltat els ploms.
a base de / sobre la base de
........................... no dormir, acabareu malalts.
Protocol establert ........................... lapartat 1 de larticle 43 del Conveni.
de la seva classe / que correspongui
El Ministeri Fiscal sollicitar que simposi a linfractor la pena ...........................
Aquest s el telescopi ms gran ...........................
posat que / ats que
.................... hi hagus indicis de delicte, el scal obriria diligncies contra lempresari.
................... sha anullat la resoluci impugnada, cal deixar sense efecte la sanci.
195 Lxic
Tema 7 PROBLEMES LXICS
mentre / mentre que
Lhome va participar en el robatori, .......................... la seva germana sen va mantenir al marge.
.......................... no es demostri el contrari, ha de prevaler la presumpci dinnocncia.
de referncia / esmentat/ada
Us trameto aquest exhort dacord amb el que sha disposat en el procediment ..........................
La revista va esdevenir una publicaci .......................... per al sector del muntanyisme.
tota vegada que / ja que
Denunciarem pblicament qualsevol acci .......................... la considerem injusticada.
Haureu dassumir tots els costos .................... lentitat asseguradora no preveu fer-sen crrec.
sota / baix
El van trobar a la part de .......................... de ledici.
Els han condemnat a desallotjar el local .................... advertiment de llanament en cas que no ho facin.
per complet / per complert
Un vehicle sha cremat .......................... i tres ms han resultat afectats pel foc.
El jutge ha donat .................... el trmit requerit.
amb aquesta / amb aquest
No podien preveure que ensopegarien .......................... tan terrible.
No sadmetran ingerncies exteriors. ..................... sha creat una nova normativa.
a falta de / quan faltaven
Van empatar .......................... deu minuts per a lacabament del partit.
.................... recursos propis, van haver de recrrer a les subvencions.
arran / arrel
Tots els canvis shan produt ......................... del decret de descentralitzaci.
L......................... del problema del canvi climtic lhem danar a buscar en la contaminaci ambiental.
Expressi
escrita
Tema 1
Expressi escrita 198
INTRODUCCI
En aquest apartat dexpressi escrita pretenem donar-vos les eines bsiques per poder escriure textos
coherents, entenedors i ecients.
Dentrada, cal que tinguem en compte que tots els escrits (sia notes sia assajos) han de passar per un procs
que, si se segueix correctament, facilita enormement la composici escrita. Aquest procs consta de tres
etapes: planicar, redactar i revisar. Vegem-ho:
1. Planicar
Una bona planicaci del text s la base dun bon resultat. A ms, facilita el procs descriure duna manera
ms gil i ajuda a estructurar les idees i a ordenar el text. s com el plnol dun edici, sense el qual el procs
de construcci resultaria molt ms llarg i costs.
Per planicar el text, doncs, disposem dunes tcniques molt tils:
Tcnica Denici Com dur-la a terme
La pluja didees
Es tracta danotar totes les idees que ens vagin sorgint
respecte del tema sobre el qual volem escriure. No cal
donar-los cap ordre, simplement anar-les apuntant.
Deixar volar la imaginaci.
Apuntar sense cap ordre.
Les 6 preguntes
Ens ajuda a trobar els mots clau o, dit duna altra manera,
les idees bsiques sobre les quals desenvoluparem el text.
Preguntar-nos qu, qui,
com, quan, per qu i on.
Ordenar les idees
Ara ja podem donar un ordre, una estructura, a les idees
principals.
Aqu tindrem en compte si lescrit que fem ja t una
estructura prexada o no (introducci o presentaci, cos,
conclusi o comiat...)
Podem numerar les idees
que tenim escrites i posar-
les per ordre dimportncia
(la ms important al
principi).
2. Redactar
Un cop fet el plnol, doncs, el procs de redacci esdev molt ms planer. En aquest punt del procs s
interessant plantejar-nos els aspectes segents:
a) quin s el destinatari del text: marca el grau de formalitat de lescrit. Per exemple, no s el mateix que ens
dirigim a un ajuntament (text ms formal) que a un amic (text ms informal);
b) quin s el propsit comunicatiu del text: marca el tipus descriptura. Per exemple, s diferent el tipus
de llenguatge que utilitzem per a un text descriptiu (ms adverbis de lloc i manera, formes verbals
en present o imperfet, comparacions, metfores...) que per a un text instructiu (connectors dordre i
temporals, formes verbals en imperatiu i condicional, enumeracions, illustracions...).
s per aix que en aquest dossier treballarem els tipus de textos segents:
descriptius
narratius
funcionals
Tema 1 INTRODUCCI
199 Expressi escrita
argumentatius
instructius
A partir dara, doncs, hem de redactar el nostre esborrany. Per fer-ho, noms cal que parem esment en els
apartats segents:
Pargrafs
cada pargraf una idea
situar la informaci clau al principi del pargraf
no repetir la mateixa idea en diferents pargrafs
Frases
respectar lordre lgic de la frase (S+V+C)
evitar fer frases massa llargues (limitar els incisos)
evitar les frases passives
evitar les frases negatives
evitar la passiva pronominal
preferir les construccions no nominals (usar ms verbs)
cohesionar la informaci amb connectors adients
Lxic
usar un lxic adequat al registre
evitar les repeticions
limitar ls dels possessius
evitar les formes discriminatries
Puntuaci
entre S+V+C no hi va comes
els incisos van entre comes
els ttols i les dates van sense punt nal
les sigles i els smbols no porten punt
els punts suspensius noms sn tres i no es poden posar
junts amb letctera
3. Revisar
Abans de revisar s important deixar reposar lescrit, com la massa del pa. Si ho fem, desprs el veurem
amb uns altres ulls. Fins i tot podem pensar que no lhem escrit nosaltres, per poder avaluar-lo i retocar-lo
convenientment. Cal pensar que la revisi s la part ms important de lescrit.
Qu cal
revisar
Ens xem si... Exemple
Disposici
El text est ben presentat i hi ha una distribuci
correcta de tots els elements.
La carta cont la data, la salutaci, el comiat,
la signatura, etc.
Registre
El tipus de llengua s adequat a la situaci
comunicativa, a la formalitat exigida i a la
intencionalitat.
Tractar el receptor (tu, vs, vost) de manera
adequada i coherent al llarg de tot el text.
Finalitat
El text cont la informaci que es demana i no
hi ha informaci irrellevant.
Redactar sobre lenunciat que ens demanen,
no sobre un altre.
INTRODUCCI Tema 1
Expressi escrita 200
Variaci
Els recursos lingstics sn prou rics variats i el
lxic s precs.
Utilitzar lxic clar i precs, de manera que no
calguin llargues explicacions.
Estructura
El text est ordenat de manera lgica, les idees
estan ben estructurades, respecta lestructura
convencional prpia del tipus de text.

Un article dopini segueix lordre establert
(introducci, cos, conclusi).
Les idees estan ordenades en pargrafs.
Les frases segueixen lordre lgic.
Cohesi
El text utilitza b els recursos de puntuaci,
connectors, preposicions, conjuncions, pronoms,
temps verbals, sinnims, concordances i
coherncia interna.
Puntuaci
Concordances entre formes verbals i
subjectes
Concordances entre substantius i adjectius
Referents adequats
Correcci
El text compleix la normativa lingstica pel que
fa a: ortograa
morfosintaxi
convencions grques:
majscules
abreviatures
sigles i smbols
xifres
cometes
Accentuaci: verb ser, formes verbals,
conjuncions (que, perqu), paraules diferents
del castell, etc.
Pronoms relatius ben utilitzats (en qu, de
qu, etc.)
Sigles i smbols sense punts (DNI, LEC, 13 h,
15 m)
Nmeros de sries sense punts: telfons,
DNI, anys, pgines, etc.
Tema 1 INTRODUCCI
201 Expressi escrita
Planicar
Redactar
Per resumir tot aquest procs descriure, incloem tot seguit un esquema:
Pluja didees
Trobar els mots clau
com, quan, qui, qu, per qu, on
Ordenar les idees
Pargrafs
cada pargraf una idea
situar la informaci clau al principi del pargraf
no repetir la mateixa idea en diferents pargrafs
Frases
respectar lordre lgic de la frase (S+V+C)
evitar fer frases massa llargues (limitar els incisos)
evitar les frases passives
evitar les frases negatives
evitar la passiva pronominal
preferir les construccions no nominals
cohesionar la informaci amb connectors adients
Lxic
usar un lxic adequat al registre
evitar les repeticions
limitar ls dels possessius
evitar les formes discriminatries
Puntuaci
entre S+V+C no hi van comes
els incisos van entre comes
els ttols i les dates van sense punt nal
les sigles i els smbols no porten punt
els punts suspensius noms sn tres
Disposici
Registre
Finalitat
Variaci
Estructura
Cohesi
Correcci
Revisar
202

Expressi escrita
Tema 2
LA PUNTUACI
Els signes de puntuaci sn leina que utilitzem per fer que un text sigui comprensible i per transmetre al
lector els diferents matisos que tindria el mateix text en llengua oral.
La puntuaci est estretament relacionada amb la sintaxi, lentonaci, el contingut expressiu, i tamb depn
del gust personal i la llargada de les frases.
Tamb cal saber quin s lordre neutre de loraci (S + V + CD, CP, Atr., C. Pred. + CI [ + CC]), perqu certs
canvis daquest ordre shan de marcar amb un signe de puntuaci.
Els signes de puntuaci poden fer funcions textuals (dajuda a la comprensi del text) i funcions
convencionals.
Generalment, puntuar textos s ms fcil del que ens pensem; per aix us mostrem unes indicacions
bsiques, que estan resumides en les taules segents.
Les comes incorrectes
No es poden posar comes entre el subjecte i el verb, i tampoc entre el verb i els complements.
Tant els sollicitants com lAdministraci, ............................
. S
han mantingut les seves pretensions.
V
La junta avaluadora dels mrits, ha.ajornat la ....................
... .S....................................... V
presentaci de les sollicituds.
Larticle 25.1 de la LEC estableix que, els insults ......
.................................... ... V CD
fets en via pblica, sn constitutius duna falta.......
. ....................S V
Els funcionaris van acordar en la reuni, que .....................
........ .. V ............
ajornarien la vaga.
...........CD
Tant els sollicitants com lAdministraci han
mantingut les seves pretensions.
La junta avaluadora dels mrits ha ajornat la
presentaci de les sollicituds.
Larticle 25.1 de la LEC estableix que els insults fets en
via pblica sn constitutius duna falta........

Els funcionaris van acordar en la reuni que
ajornarien la vaga.
Els funcionaris van acordar, en la reuni, que
ajornarien la vaga. (Es tracta dun incs.)
Les enumeracions
Poden anar precedides de dos punts. Els elements que les formen se separen amb comes; llavors, abans de la
conjunci i de lltim element no hi posem cap coma.
En sries formades per elements complexos que ja contenen comes, separem cada un dels elements amb punt i
coma. En aquests casos, entre el penltim i ltim element de lenumeraci, abans de les conjuncions i, o, ni hi hem
descriure una coma.
203 Expressi escrita
LA PUNTUACI Tema 2
Han assistit al judici les persones segents: el policia
local nmero 55 de Castelldefels, Pere Casals,
lacusada, Anna Mas, i el testimoni, Pau Jov.
Hi han assistit el policia local nmero 55 de
Castelldefels, Pere Casals, lacusada, Anna Mas i, el
testimoni, Pau Jov.
Han assistit al judici les persones segents: el
policia local nmero 55 de Castelldefels, Pere Casals;
lacusada, Anna Mas, i el testimoni, Pau Jov.
Hi han assistit el policia local nmero 55 de
Castelldefels, Pere Casals; lacusada, Anna Mas, i el
testimoni, Pau Jov.
Hi han assistit el policia local nmero 55 de
Castelldefels, lacusada i el testimoni.
Els incisos
Les comes dels incisos sn dues. Els reconeixem perqu si suprimim la informaci que contenen la frase s
coherent gramaticalment.
El judici de faltes convocat per avui a les onze, ha
hagut de ser ajornat.
La reuni que va comenar tard, va durar tota la tarda.
El judici de faltes, convocat per avui a les onze, ha
hagut de ser ajornat.
El judici de faltes convocat per avui a les onze ha
hagut de ser ajornat.
El judici de faltes ha hagut de ser ajornat.
La reuni, que va comenar tard, va durar tota la tarda.
(Frase explicativa)
Vigileu els falsos incisos.
El judici shavia de celebrar el 25 de maig, per, es va
suspendre a instncies de la part demandant.
El judici shavia de celebrar el 25 de maig, per es
va suspendre a instncies de la part demandant. (La
segona coma s incorrecta.)
El judici shavia de celebrar el 25 de maig per es va
suspendre a instncies de la part demandant. (La
primera coma s opcional.)
Les alteracions de lordre lgic
Les alteracions de lordre lgic de la frase se solen marcar amb una coma.
Els rebrem la setmana que ve els llibres que ens vas
encomanar.
Els rebrem la setmana que ve, els llibres que ens vas
encomanar.
(Noteu que lelement desplaat es duplica amb un
pronom feble.)
Lomissi del verb
Sha de posar coma si ometem el verb.
El conseller a favor dagilitar les adopcions. El conseller, a favor dagilitar les adopcions.
204 Expressi escrita
LA PUNTUACI Tema 2
El punt en les convencions
Amb punt
Al nal de les abreviatures.
Per separar les hores dels minuts.
Per separar els apartats dels articles en les disposicions administratives i en les lleis.
Viu a la ctra C-13.
Les 15,30 hores.
Larticle 15.2-b de la Llei.
Viu a la ctra. C-13.
Les 15.30 hores. Les 15:30 hores.
Larticle 15.2.b de la Llei.
Sense punt
En les sigles i els smbols.
En les sries (pgines, anys, DNI, articles de lleis...).
Desprs dels signes dinterrogaci i exclamaci.
Desprs dels punts suspensius, que sn tres. (Recordeu tamb que no es poden posar junts
amb letctera.)
Al nal de les datacions.
La L.O.P.J. de lany 1.985.
El D.N.I. del demandant s 15.369.253.
La pgina 1.350 del BOE de 15 de juliol.
Com van succeir els fets?.
Van trobar motxilles, cordes, martells,
tornavisos, punxons, etc....
Figueres, 8 dabril de 2008.
La LOPJ de lany 1985.
El DNI del demandant s 15369253.
La pgina 1350 del BOE de 15 de juliol.
Com van succeir els fets?
Van trobar motxilles, cordes, martells,
tornavisos, punxons, etc.
Van trobar motxilles, cordes, martells,
tornavisos, punxons...
Figueres, 8 dabril de 2008
Comes en les cartes
Desprs de la salutaci i el comiat de les cartes hi va una coma. En la salutaci tamb sadmeten els dos punts.
Posem sempre una coma per separar la localitat de la data.
Benvolguda senyora.
Atentament
Tortosa 24 doctubre de 2008
Benvolguda senyora,
Benvolguda senyora:
Atentament,
Tortosa, 24 doctubre de 2008
Altres
Els decimals van amb coma. (No sutilitza el punt ni lapstrof.)
Els signes dobles (parntesis, guions, etc.) van units al mot segent (quan sobren) i al mot anterior (quan es
tanquen).
Un pressupost de 32550 euros.
La CE ( Constituci espanyola ) reconeix el dret a la
propietat privada i a lherncia.
La major part de presos aproximadament un 70% -
presenten trastorns psicolgics.
Un pressupost de 325,50 euros.
La CE (Constituci espanyola) reconeix el dret a la
propietat privada i a lherncia.
La major part de presos aproximadament un 70%-
presenten trastorns psicolgics.

205 Expressi escrita
Tema 3
ELS CONNECTORS
Els connectors sn paraules o grups de paraules que serveixen per organitzar i cohesionar el text de manera
que en resulti una lectura ms fcil i clara.
Hi ha dos tipus de connectors: els que susen en lmbit de loraci, s a dir, que fan referncia a lestructura
de loraci, i els que susen en lmbit del text, s a dir, entre oracions o pargrafs independents.
Vegem-ne alguns exemples:
Els joves xiulaven perqu volien que es fes el concert, per lorganitzaci va decidir suspendrel.
Els msics van voler parlar amb lorganitzaci per tal que ajornessin el concert.
El concert es va ajornar, ats que feia molt mal temps.
En aquests tres casos els connectors sn elements lingstics de relaci dins loraci. En el primer cas, el
connector adversatiu per enllaa oracions que soposen; en el segon, el connector s una conjunci nal
per tal que, que indica la nalitat del que es diu en loraci principal, i, en el tercer, el connector s causal
ats que (la causa que el concert sajorns s que feia molt mal temps).
Vegem-ne ms exemples:
Duna banda, els msics temien que els aparells es fessin malb a causa de la pluja.
Daltra banda, lorganitzaci patia perqu la pluja intensa causs desperfectes en el recinte.
Els msics van decidir ajornar el concert. Aix mateix, lorganitzaci es va adherir a aquesta decisi.
Cal notar com aquest tipus de connectors ajuden a seguir el l del discurs, sn els connectors textuals.
Podrien no ser-hi (a diferncia del primer grup de connectors oracionals) i el signicat no variaria, per el
text esdevindria menys clar. El connector de la primera oraci ens indica que a continuaci de la primera
frase en vindr una altra amb la qual sestableix una relaci de signicat. En el darrer exemple el connector
aix mateix ens guia el sentit de la frase perqu ens indica que continuem sobre el mateix punt (la decisi
dajornar el concert).
Els connectors que estructuren el text reecteixen com est construt i ajuden a seguir la progressi
del discurs. s per aix que alguns manuals els anomenen organitzadors textuals. Shan de collocar
en les posicions dinici de pargraf o frase perqu el lector els localitzi rpidament i es faci una idea de
lorganitzaci del text.
A continuaci us presentem una llista de connectors, exemplicats. Tingueu en compte, per, que estan
agrupats per les funcions bsiques i no per si susen en lmbit de loraci o del text. En algun exemple
trobareu que hi ha un signe de puntuaci entre parntesis: els parntesis indiquen que el signe s optatiu.
Connectors Exemples
Per introduir
el tema o per
situar-nos-hi
amb referncia a
referent a
amb relaci a
en relaci amb
pel que fa a
quant a
sobre
respecte a/de
En relaci amb el tema del concert, lorganitzaci ja no
tenia res ms a dir.
Quant al tema del concert, lorganitzaci ja no tenia res
ms a dir.
Respecte al tema del concert, lorganitzaci ja no tenia
res ms a dir.
Amb relaci a laccident, ning no en discuteix la
qualicaci.
206 Expressi escrita
Tema 3 ELS CONNECTORS
Per continuar
sobre un
mateix tema
o per afegir-
hi elements
a continuaci
a ms
a/de ms a ms
[i ] encara / encara ms
i ns i tot
aix mateix
com tamb
aix com
tot seguit
Els msics exigien a lorganitzaci una indemnitzaci
per les despeses de transport dels aparells i del personal,
aix com un nou contracte perqu el concert es fes ms
endavant.
Els msics exigien a lorganitzaci una indemnitzaci per
les despeses de transport dels aparells i del personal; aix
mateix, els van demanar de subscriure un nou contracte
perqu el concert es ports a terme ms endavant.
Els msics exigien a lorganitzaci una indemnitzaci
per les despeses de transport dels aparells i del personal.
A ms a ms
(
,
)
els van demanar de subscriure un nou
contracte perqu el concert es ports a terme ms
endavant.
Per expressar
una causa
a causa de/que; per causa de/que; de
resultes de; arran de; com que
perqu; ja que; ats que; vist que;
ats / atesa
grcies a/que
per culpa de
per aquest motiu
pel fet que
per tal com
Pel fet que plovia, han ajornat el concert.
A causa que plovia, han ajornat el concert.
Vist que la pluja impedia que es fes el concert,
lorganitzaci i els msics van decidir ajornar-lo.
Arran de la pluja, es va ajornar el concert.
Com que lorganitzaci i els msics es van posar dacord,
el concert es va ajornar.
No es va portar a terme el concert de resultes de la
pluja.
Per expressar
una
conseqncia
aix; aix s que
aix doncs
doncs; per tant
[com] a conseqncia de
en conseqncia
consegentment; per consegent
cosa que; per la qual cosa
de manera que
en efecte
ns al punt que
per aix; s per aix que
per aquest fet
La pluja impedia connectar els aparells; aix doncs, el
concert es va haver dajornar.
La pluja impedia connectar els aparells i,
consegentment, el concert es va haver dajornar.
La pluja impedia connectar els aparells; en
conseqncia, el concert es va haver dajornar.
En efecte, la pluja va provocar que sajorns el concert.
La pluja impedia connectar els aparells, per la qual cosa
el concert es va haver dajornar.
Per expressar
una nalitat
a de (+ v. inf.); a que
perqu (+ v. inf.)
per a (+ nom); per (+ v. inf.)
per tal de (+ v. inf.); per tal que
a lefecte de (+ v. inf.)
amb lobjectiu de (+ v. inf.)/que
amb la nalitat de (+ v. inf.)/que
la nalitat del qual
Lorganitzaci i els msics van arribar a un acord a
dajornar el concert.
Lorganitzaci i els msics van arribar a un acord per
ajornar el concert. / ... per a lajornament del concert.
Lorganitzaci i els msics van arribar a un acord per tal
que sajorns el concert.
207 Expressi escrita
Tema 3 ELS CONNECTORS
Per expressar
una condici
o una
excepci
en el cas que/de
fora que; tret de/que
llevat de/que; posat que
sempre que;
si; si de cas; si fa al cas
si s necessari;
si fos el cas;
si [molt] conv
si no s que
si per cas; si de cas
si sescau
si escau
tenint en compte
El concert es far ms endavant, llevat que lorganitzaci
i els msics no decideixin una altra cosa.
El concert es far ms endavant sempre que
lorganitzaci i els msics hi estiguin dacord.
Si hi estan dacord, el concert es far ms endavant.
La suspensi del concert, si sescau, comportar moltes
prdues. [si es produeix]
Cal que lorganitzaci i els msics acordin, si escau,
ajornar el concert. [si s procedent]
Per indicar
oposici o
objecci
[aix] no obstant; no obstant [aix]
per
tanmateix
malgrat [que]; malgrat tot;
aix i tot; tot i aix; tot i amb aix
al contrari; en/per contra
altrament
amb tot; amb tot i aix
ans [al contrari]
ara b
de fet
de tota manera
en canvi
encara que; tot i [que]
si b
Lorganitzaci va comunicar al pblic la decisi que
el concert sajornava; aix i tot, el pblic es resistia a
abandonar el recinte.
Lorganitzaci volia suspendre denitivament el concert;
en canvi, els msics noms volien ajornar-lo.
Lorganitzaci volia suspendre denitivament el concert,
mentre que els msics noms volien ajornar-lo.
Lorganitzaci volia suspendre denitivament el concert.
No obstant aix, noms es va ajornar.
Lorganitzaci volia suspendre denitivament el concert;
tanmateix, els msics shi van oposar.
Lorganitzaci volia suspendre denitivament el concert;
els msics, per, shi van oposar.
Per marcar
ordre
a continuaci
duna banda; de laltra (duna altra);
daltra banda;
dentrada; per comenar
en primer lloc; primer; primerament
en segon lloc; segon; segonament
al nal; en acabat; en darrer lloc/
terme; en ltim lloc/terme; per
A continuaci
(
,
)
lorganitzaci va comunicar al pblic
que el concert sajornava.
En acabat
(
,
)
lorganitzaci va comunicar al pblic que el
concert sajornava.
En primer lloc, lorganitzaci i els msics van arribar a
un acord i, en segon lloc, lorganitzaci va comunicar al
pblic que el concert sajornava.
Per fer
aclariments
aix s; o sigui
s a dir
a saber; s a saber
Els msics volien ajornar el concert, s a dir, fer-lo ms
endavant.
208 Expressi escrita
Tema 3 ELS CONNECTORS
Per acabar
nalment; per acabar
per concloure; a manera/a tall de
conclusi; en conclusi
aix doncs
aix les coses
al capdavall
comptat i debatut
consegentment; en conseqncia
en denitiva; duna manera denitiva
en suma
en darrer terme
en ltima instncia
en resum; com a resum; resumint; a
manera de resum; recapitulant; en
sntesi
Finalment
(
,
)
lorganitzaci i els msics van decidir ajornar
el concert.
En darrer terme
(
,
)
lorganitzaci i els msics van decidir
ajornar el concert.
En conclusi
(
,
)
totes les circumstncies van portar a
ajornat el concert.
En resum, lorganitzaci i els msics van decidir ajornar
el concert.
Tingueu present que aquesta no s una llista tancada, de manera que es pot ampliar amb ms connectors
que aqu no sn recollits.
209
Tema 4
Expressi escrita
LA DESCRIPCI
Consisteix a representar en paraules una imatge, un paisatge, un objecte, un animal o una persona.
Per fer una descripci cal seguir tres passos:
Observar les caracterstiques generals dall que es vol descriure. 1.
Analitzar detalladament seguint un ordre: de dalt a baix, de dreta a esquerra, dels trets generals als 2.
ms detallats, etc.
Redactar les caracterstiques dall que es vol descriure seguint un ordre. 3.
Tot seguit, com a exemple, teniu un fragment descriptiu duna novella.
A la tanca del jard hi ha fulles de margall de ferro colat. A la part baixa de la faana, que s
tota de pedra i destil oriental, hi ha un enrajolat que simula un clavell de moro. Entren dins:
a dins hi ha un semisoterrani amb cuina i lavabo, una planta principal amb un gran menjador,
una escala vestbul i un fumador, amb falsa cpula de mocrabs a lestil musulm i espatllera
de cermica vidrada amb clavells pintats a loli: en aquest fumador hi ha dos homes que
parlen. Al pis de dalt hi ha dos dormitoris, les parets estucades dels quals representen canyes,
passionries, rosers i joncs. Als entrebigats hi ha peces de cermica vidrada policroma que
representen pmpols. Davant del menjador hi ha una terrassa coberta, pensada per prendre
el sol de la tarda, ara tancada amb persianes de fusta. Al menjador hi ha una xemeneia de
cermica, al damunt hi ha la llegenda de la llar el foc, visca el foc de lamor, i hi ha mobles
de fusta de llimoner de Ceilan, i a les parets una collecci de pintures a loli de Josep
Torrescasana. Els esgraats de les parets representen una heura enladissa, el forjat de
biguetes de fusta amb entrebigats de paper maix policrom representa un arbo carregat de
les seves cireres darbo. Sobre la porta hi ha dues esttues de terrissa de Josep Riba i Garcia.
Al fris de la galeria, hi ha una llegenda que parla del sol de lhivern: Oh, lombra destiu.
Rates, Manel Zabala
u EXERCICIS
Dacord amb les indicacions que us hem donat, escriviu una descripci de 150 paraules aproximadament a
partir dalgun dels supsits que trobareu a continuaci.
1. Descriu la primera ocina a la qual vas entrar a treballar (espai fsic, companys, etc.).
2. Descriu el mestre o la mestra que ms et va inuir.
3. Fes la descripci dun paisatge de marina o de muntanya que thagi impressionat. Indica de quin lloc es tracta.
4. Descriu la parella ideal.
5. Descriu lobra pictrica o escultrica que ms tagrada.
6. Descriu un personatge fams.
7. Descriu el lloc on vius.
8. Descriu una persona del teu entorn familiar o la teva mascota.

210 Expressi escrita
Tema 5
EL RESUM
Escrit en qu sexposen de manera breu els punts essencials dun altre escrit o dun discurs. Aix, quan
resumim un text, el que fem s reduir-lo a les parts ms essencials i en traiem el que no s bsic o important.
Els passos que cal seguir a lhora de fer un resum dun text escrit sn els segents:
Entendre el sentit del text mitjanant una lectura reexiva. 1.
Trobar la idea principal del text i de cada pargraf. 2.
Redactar el resum a partir de les idees que hem destacat. Penseu, per, que el resum no pot ser un 3.
seguit de frases copiades.
A continuaci trobareu una notcia publicada al diari Avui i, tot seguit, una proposta de resum daquest text.
La Patum de Berga, declarada Patrimoni de la Humanitat
La Patum es va convertir ahir en la primera manifestaci cultural de Catalunya que obt el
reconeixement dObra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat. Fins ahir, la UNESCO
noms havia incls una altra obra de la cultura catalana, el Misteri dElx, en la selecta llista de bns
immaterials a protegir.
La notcia es va donar a conixer a mig mat a la seu de la UNESCO a Pars, i les paraules del
secretari general, Kochiro Matsuura, es van seguir amb molts nervis i expectaci a lAjuntament
de Berga. En el moment de la proclamaci, va esclatar leufria i lemoci. rem conscients que
tenem el millor producte per vendre, i estvem segurs que aconseguirem convncer, va dir
lalcalde, Ramon Camps, que va agrair lesfor dels berguedans que, al llarg dels segles, han sabut
mantenir viva la Patum.
Proposta guanyadora
La consellera de Cultura, Caterina Mieras, es va fondre en una inacabable abraada amb lalcalde
de la ciutat, i no va parar de felicitar patumaires i membres de lequip que ha redactat la
candidatura. Heu sabut fer una proposta guanyadora, i men sento especialment orgullosa, els va
dir.
La UNESCO va premiar el valor excepcional de la Patum en tant que obra mestra del geni creatiu
hum, i va reconixer la gran implicaci de la comunitat i la contribuci de la festa a la vitalitat
cultural. El director de la UNESCO a Catalunya, Agust Colomines, va dir que la varietat de les 43
obres premiades ahir demostra que el gran patrimoni del planeta s la diversitat cultural i va
destacar la fora creativa de la cultura mediterrnia. Tamb va voler fer un advertiment a lalcalde
i als regidors: Estigueu segurs que, a partir dara, tindreu una allau de turisme; feu que no malmeti
la festa.
Massicaci i desnaturalitzaci sn els principals perills que destacava el dossier de la candidatura
per obtenir la protecci de la UNESCO. La distinci no suposa cap injecci econmica, per
lAjuntament cona que ser el millor segell per tirar endavant els grans projectes que t previstos.
El principal s la construcci dun museu de 4.500 metres quadrats, que pretn ser una espcie de
Guggenheim local, i que vol servir per estendre latractiu de la Patum ms enll de les dates del
Corpus.
El guard dObra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat es va crear lany 2001, i
equival a la distinci que ja tenen la Trraco romana i les esglsies de la vall de Bo, entre daltres,
en la categoria material. La dahir s la tercera proclamaci que fa la UNESCO i ja hi ha 90 obres
guardonades.
Avui, 25 de novembre de 2005
211 Expressi escrita
Tema 5 EL RESUM
Proposta de resum:
Ahir la UNESCO va atorgar a la Patum de Berga el guard dObra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la
Humanitat pel seu valor excepcional. Desprs de conixer-se la notcia, lalcalde de Berga va expressar el seu
agrament als berguedans per haver sabut mantenir viva la Patum al llarg dels segles. Aix mateix, la consellera de
Cultura va felicitar els patumaires i els membres de lequip de govern que han redactat la candidatura.
Tot i que aquest reconeixement no suposa cap injecci econmica a la festa, s que comportar poder portar a
terme projectes que hi tenen a veure, com ara la construcci dun museu dedicat a la Patum.
u EXERCICIS
Dacord amb les indicacions que us hem donat, escriviu un resum de 150 paraules aproximadament a partir
dalgun dels supsits que trobareu a continuaci.
1. Resumeix una obra de teatre o una pellcula que hagis vist recentment en catal.
2. Fes el resum dun reportatge periodstic que thagi cridat latenci. Indica el nom del diari o la revista en qu ha
estat publicat i la data de publicaci. (Lliura fotocopiat larticle de referncia.)
3. Segur que coneixes el conte de la Caputxeta Vermella. Fes-ne un resum.
4. Fes un resum del darrer documental que has vist a la televisi.
5. Tens un familiar amb una vida de novella? Fes-ne un resum.
6. Resumeix largument de lltim llibre que has llegit.
7. Fes el resum de la llegenda segent:
El Tarl de lArgenteria
Una de les gures ms tpiques de Girona s la del Tarl, un ninot que, penjat de banda a banda del carrer de
lArgenteria, fa giravoltes durant determinats dies de lany. Es tracta dun ninot amb cap de fusta i cos de roba,
farcit amb serradures. Si b les seves vestimentes han canviat al llarg dels anys, darrerament va guarnit com una
mena de joglar, amb esquellerincs a les puntes del barret. T uns braos rgids, articulats per lespatlla, i les mans
xades a una barra (abans de fusta, ara de ferro) que reposa en un balc i que es pot fer girar mitjanant una
maneta. Temps enrere es feia voltar durant les festes de lArgenteria, per Sant Agust, patr del carrer. Darrerament,
aquestes festes ja no se celebren i, per tal de conservar la tradici, es penja durant les festes de primavera, pels
volts de Sant Jordi.

La llegenda que justica lactuaci del Tarl s ben coneguda pels gironins. En una poca en qu la pesta, per les
seves mortals conseqncies, era un dels temors collectius ms arrelats, un petit brot daquella terrible epidmia
es va manifestar al carrer Argenteria on, com diu el seu nom, hi havia els obradors dels argenters (sinnim de
joiers) de la ciutat de Girona. Per evitar els possibles contagis a la resta de la ciutat, el carrer va ser posat en
quarantena i tancat i barrat pels dos extrems amb una tanca feta de canyes, que tamb es van collocar a les
portes i nestres perqu es creia que impedien la transmissi de la pestilncia. Durant tot el temps en qu els
vens es van veure obligats a romandre allats, sense poder sortir cap als altres barris, les llargues hores de tristesa
i avorriment van ser amenitzades per lactuaci dun personatge popular, anomenat Tarl, que feia cabrioles pel
bell mig del carrer, com els acrbates de circ. Per recordar el simptic personatge, es va construir posteriorment un
ninot que, penjat duna barra giratria, imitava les giragonses del seu antecessor de carn i ossos. La gura del Tarl
va esdevenir molt estimada pels gironins pel seu carcter alegre i gens protocollari i a Girona ha estat sempre
smbol de gresca i diversi.
Llegendes i misteris de Girona, Carles Viv
8. Fes un resum de la vida de Pau Casals.
212 Expressi escrita
Tema 6
LA NARRACI
Consisteix en el relat de fets reals o imaginaris que sesdevenen en un temps determinat. s el text propi dels
contes, de les rondalles populars, de les faules, dels cmics, de les novelles...
A grans trets, la narraci ha de seguir lesquema segent:
Ttol 1.
Plantejament: es presenten els personatges i el marc on sha de desenvolupar lacci. 2.
Nus: es desenvolupa lacci que modica la situaci inicial. 3.
Desenlla: es resol lacci plantejada en el nus i es descobreix el nal de la histria. 4.
En aquests textos se solen emprar connectors temporals (desprs, sempre...) i temps verbals perfectius (havia
fet, va dir...).
Tot seguit, com a exemple, teniu la llegenda de lescut de les quatre barres, la senyera de Catalunya.
La llegenda de les quatre barres
Diu la llegenda que lescut del comte Guifr el Pels era tot llis, daurat, sense cap inscripci. Durant
la invasi de lImperi carolingi pels normands, el rei Carles el Calb va haver de demanar ajuda al
comte de Barcelona. Pel pacte de delitat feudal, Guifr el Pels va acudir a auxiliar-lo. En el camp
de batalla els francs ja es batien en retirada quan els catalans van entrar en combat; aix va fer que
la balana sinclins a favor seu i els normands comencessin a retrocedir. Per, durant la retirada,
una llana normanda es va anar a clavar al pit del comte de Barcelona. Aquest, ferit greument, va
ser condut a un pavell, on el rei, agrat, el va visitar. Guifr el Pels va manifestar la seva angoixa
per lescut, tot llis, aix que el rei, xopant els dits en la ferida sagnant, pass la m per lescut daurat
del comte i va deixar-hi les quatre barres de sang mentre declarava que aquesta seria tamb la
seva senyera.
u EXERCICIS
Dacord amb les indicacions que us hem donat, escriviu una narraci de 150 paraules aproximadament a
partir dalgun dels supsits que trobareu a continuaci.
1. El que podria ser o ha estat per a tu un dia nefast o el dia ms meravells de la teva vida.
2. Un conte popular.
3. Una histria en qu aparegui un equilibrista, una olla de pressi i una sala de vistes.
4. Una situaci cmica que hagis viscut en carn i ossos.
5. La histria que ms tha commogut dentre les que has conegut als jutjats.
6. Un conte inventat.
7. Alguna situaci en qu thagis sentit Indiana Jones per un dia.
8. La continuaci de la histria segent:
Al pobre Nicolau tot li surt malament i sesbrava aixafant els caus de formigues que hi ha al jard de casa seva.
Per les formigues comencen a atipar-sen.
213 Expressi escrita
Tema 7
LA CARTA PERSONAL
Comunicaci que tracta temes personals i que t com a objectiu informar, felicitar, agrair, mantenir una
relaci, convidar, etc.
Si la comunicaci s entre familiars, amics o persones molt conegudes, el tractament s de tu o de vosaltres.
En canvi, si s amb una persona ms distant, el tractament acostuma a ser de vost o de vs. En qualsevol
cas, cal mantenir el mateix tractament al llarg de la carta.
Aqu teniu lestructura duna carta personal que us pot servir de model i unes quantes recomanacions que
us seran tils a lhora de redactar-la.
Dataci
Salutaci
Contingut
Comiat
Signatura
Postdata
214 Expressi escrita
Tema 7 LA CARTA PERSONAL
Dataci
Desprs de la localitat sha de posar una coma. Els mesos sescriuen en minscula i els anys no porten punt.
Tingueu present que no sha descriure cap punt al nal.
Barcelona, 27 de desembre de 1998
Salutaci
Cal que sigui coherent amb la frmula de comiat i amb el to general de tota la carta.
Benvolgut amic / Benvolguda amiga,
Estimat Oriol / Estimada Llusa,
Hola, Berta,
Ei, Xavier!
Contingut
Normalment consta de la introducci, on sexplica el motiu de la carta; lexposici, on sexplica lassumpte de
qu es tracta, i la conclusi, on es fa un resum de tot plegat.
Comiat
Ha de ser coherent amb la salutaci.
Cordialment,
A reveure,
Una abraada,
Fins aviat,
Petons,
Signatura
Signatura a m de qui escriu la carta.
Postdata
Ratlles que afegim al peu de la carta amb informacions dltima hora i que introdum mitjanant les sigles
PD (postdata) o PS (post scriptum).
215 Expressi escrita
Tema 7 LA CARTA PERSONAL
Exemple de carta personal
Pals, 14 de setembre de 2005
Benvolguda Joana,
Tal com vam quedar lltim dia que vam parlar, tescric per explicar-te com ens han anat les vacances i per passar-
te les dades de la casa on ens hem allotjat.
Els dies que hem passat al Priorat han estat una meravella. Hi hem fet una pila de coses. Duna banda, hem fet les
caminades pel Montsant que havem previst abans de marxar i, daltra banda, hem visitat els indrets que ens vas
recomanar. Fins i tot hem anat a Cambrils a fer una capbussada al mar i, s clar, a menjar bon peix.
Quant a les caminades, he de dir que fer excursions per aquelles muntanyes s un veritable plaer, i no noms
per la bellesa del paisatge, sin tamb perqu no s un indret tan massicat com ara els Pirineus, tot i que cada
vegada s ms concorregut.
En relaci amb els indrets que ens vas recomanar, qu the de dir que no spigues! Scala Dei ens ha encantat, aix
com Siurana, la Morera de Montsant, Ulldemolins...
Pel que fa a la casa, te nenvio una targeta per tal que en puguis tenir ladrea i el telfon.
En resum, ja veus que hem passat uns dies fantstics en un lloc fantstic. Qu ms es pot demanar dunes
vacances?
Una abraada,

PD: Ah, pensa a agafar la crema solar!

u EXERCICIS
Dacord amb les indicacions que us hem donat, escriviu una carta personal de 150 paraules
aproximadament a partir dalgun dels supsits que trobareu a continuaci.
1. Fa molt temps que no veus uns amics que viuen lluny de la teva localitat. Escriu-los una carta per convidar-los a
passar un cap de setmana a casa teva. Explicals qu tens pensat de fer.
2. Has llogat una masia al Pallars per anar-hi a viure. Escriu una carta a una amiga per explicar-li-ho. Explica-li com s i
els motius pels quals has decidit traslladar-thi.
3. Thas inscrit en un programa dintercanvi lingstic i than aparellat amb una noia del Quebec. Escriu-li una carta
per presentar-te i per fer-li cinc cntims de la teva cultura.
4. Fa poc que has aprovat les oposicions docial de justcia i has obtingut plaa a Catalunya. Escriu a un amic per
explicar-li com et van les coses (feina, amistats, allotjament, oci...).
5. Ja ests fart de treballar i decideixes agafar-te un any sabtic! Vols aprotar aquest any de descans per viatjar
per Europa i visitar uns amics que tens a Polnia. Redacta una carta als teus amics en qu els fas saber quan hi
anirs. Aprota per comentar-los com s que has pres aquesta decisi.
6. La teva parella i tu acabeu de ser pares duna bessonada. Escriu una carta als teus cosins per fer-los-ho saber.
216 Expressi escrita
Tema 7 LA CARTA PERSONAL
7. Un amic et va enviar una postal des dun balneari. Escriu-li una carta per demanar-li que tenvi tota la informaci
que en tingui perqu hi voldries anar a passar uns dies.
8. Fa dos mesos que vius a Perpiny perqu ara treballes en aquesta ciutat. Escriu una carta a un excompany de feina
per explicar-li com et va i en qu consisteix la nova feina.
217 Expressi escrita
Tema 8
LA CARTA FORMAL
Comunicaci dirigida a organitzacions, institucions o empreses per informar dalgun fet o dalgun producte,
demanar informaci, fer arribar una queixa, agrair algun servei, etc.
Les caracterstiques de la carta formal sn molt ms rigoroses que les de la carta personal. Cal ordenar la
informaci duna manera lgica i tenir cura que la redacci sigui clara i concisa. Per aix, cal triar els recursos
lingstics que en facilitin la simplicaci i la precisi i, sempre que sigui possible, mantenir lordre lgic de la
frase.
Capalera
Destinaci
Salutaci
Contingut
Comiat
Signatura
Dataci
Postdata
218 Expressi escrita
Tema 8 LA CARTA FORMAL
Capalera
Hi fem constar el nom i ladrea de qui envia la carta.
Destinaci
Hi fem constar el nom, el crrec, si sescau, i ladrea del destinatari.
Salutaci
Cal que sigui coherent amb la frmula de comiat i amb el to general de tota la carta. Tamb heu de tenir en
compte que la frmula de salutaci ha de concloure amb una coma.
Distingit senyor / Distingida senyora,
Senyor / Senyora,
Benvolgut senyor / Benvolguda senyora,
Benvolgut amic / Benvolguda amiga,
Contingut
El cos de la carta comena sempre en majscula inicial i se situa a la lnia inferior a la salutaci. Normalment
consta de la introducci, on sexplica el motiu de la carta; lexposici, on sexplica lassumpte de qu es
tracta, i la conclusi, on es fa un resum de tot plegat.
Pel que fa als tractaments personals, lemissor ha dutilitzar la primera persona del singular (jo) o del plural
(nosaltres) i el destinatari, la segona persona del plural (vs) o la tercera persona del singular o del plural
(vost/vosts). En qualsevol cas, cal mantenir el mateix tractament al llarg de la carta.
A continuaci us donem uns quants exemples per iniciar el document i per conclourel:
El motiu daquesta carta s demanar-vos... (emissor = impersonal / destinatari = vs)
Em plau de comunicar-li... (emissor = jo / destinatari = vost)
Lamentem haver dinformar-los... (emissor = nosaltres / destinatari = vosts)
En resposta a la vostra carta, us faig saber... (emissor = jo / destinatari = vs)
Els escric per demanar-los... (emissor = jo / destinatari = vosts)
Estem a la seva disposici per aclarir qualsevol dubte. (emissor = nosaltres / destinatari = vost)
Si desitgen ms informaci, poden adrear-se a... (emissor = impersonal / destinatari = vosts)
Us agram per endavant... (emissor = nosaltres / destinatari = vs)
s per aix que li demano que esmeni lerror al ms aviat possible. (emissor = jo / destinatari = vost)
Comiat
Ha de ser coherent amb la salutaci.
Aproto lavinentesa per saludar-vos atentament. (emissor = jo / destinatari = vs)
Atentament,
219 Expressi escrita
Tema 8 LA CARTA FORMAL
Mentre esperem la seva resposta, el saludem ben atentament. (emissor = nosaltres / destinatari = vost)
Ben atentament,
Els agraeixo el seu inters i els saludo cordialment. (emissor = jo / destinatari = vosts)
Cordialment,
Una salutaci cordial,
Ben cordialment,
Signatura
Signatura a m de qui escriu la carta. A sota de la signatura, hi posem els noms i els cognoms i, si sescau, shi
fa constar el crrec.
Dataci
Recordeu que desprs de la localitat sha de posar una coma, que els mesos sescriuen en minscula i que
els anys no porten punt. Tamb heu de tenir present que no sha descriure cap punt al nal.
Barcelona, 27 de desembre de 2007
Postdata
Ratlles que afegim al peu de la carta amb informacions dltima hora i que introdum mitjanant les sigles
PD (postdata) o PS (post scriptum).
220 Expressi escrita
Tema 8 LA CARTA FORMAL
Exemple de carta formal
Associaci Cultural Franja de Ponent
Carrer Major, 15
22520 Fraga (Baix Cinca)
Miquel Segura i Pal
Cap de lrea de Vendes de Menuts Editorial
Carrer Indbil, 34, 6 4a
25001 Lleida (Segri)
Senyor,
Us escric, com a presidenta de lAssociaci Cultural Franja de Ponent, entitat que treballa per fomentar la nostra
cultura, per demanar-vos una aportaci per a la biblioteca que hem installat al nou local que ens ha cedit
lAjuntament de Fraga.
Tal com he dit, el propsit de la nostra associaci s fomentar la cultura prpia, per a la qual cosa portem a terme
activitats de tota mena: sortides, concerts, tasts de cuina, conferncies, etc. Fa uns mesos lAjuntament ens va cedir
un nou local com a seu i, ats que s molt ms gran que el que tenem, hem decidit dhabilitar-ne una part com
a biblioteca. Actualment disposem dun centenar de llibres de literatura, la majoria per a adults, per gaireb no
en tenim cap per a infants.
s per aix que us demanem que, en la mesura que pugueu, aporteu els exemplars de literatura infantil que
tingueu, i aix poder construir entre tots un bon centre de lectura.
Agrada per endavant,

Maria Peris i Puig

Presidenta
Fraga, 3 de setembre de 2008
u EXERCICIS
Dacord amb les indicacions que us hem donat, escriviu una carta formal de 150 paraules aproximadament a
partir dalgun dels supsits que trobareu a continuaci.
1. Ets el/la secretari/ria de producci duna pellcula que sha de comenar a lmar properament a la teva ciutat.
Escriu una carta a lajuntament on li demanes perms per rodar algunes escenes en emplaaments determinats
de la ciutat.
2. Ets el/la responsable dun casal de joves i tagradaria que un especialista dun centre sanitari vingus a fer
una xerrada als joves del casal. Escriu-li una carta per demanar-li que acudeixi al casal per parlar dun tema
determinat.
3. Una empresa de fabricaci de joguines ha fet una important aportaci de material a la llar dinfants que dirigeixes.
Escriu-li una carta per agrair-li laportaci.
221 Expressi escrita
Tema 8 LA CARTA FORMAL
4. La gent ms gran del teu poble tha facilitat tot de receptes de cuina tradicional de la zona, de manera que tens
prou material per editar un llibre de gastronomia local. Escriu una carta a lajuntament de la teva localitat per
demanar que es faci crrec de ledici del llibre.
5. Ets el/la director/a del CEJFE i escrius una carta a tots els collectius de lmbit de lAdministraci de justcia per
informar-los sobre la Jornada de Llengua i Dret que es dur a terme a la seu del Centre.
6. Ets el/la responsable duna casa de colnies i vols fer-la conixer. Escriu una carta a lescola del municipi per
informar-los de les installacions de qu disposa i de les activitats que shi porten a terme.
7. Ahir et vas passar ms duna hora donant tombs per la ciutat per poder aparcar. Al nal, ho vas aconseguir, tot i
que es tractava duna zona blava i, per tant, havies de pagar. Ests cansat que dia rere dia es repeteixi aquest fet i
has decidit escriure una carta al director dun diari per exposar el teu punt de vista sobre la poltica que segueix
lajuntament per evitar lexcessiu volum de cotxes a la ciutat.
8. Fa unes setmanes vas comprar per correu una aspiradora i al cap de pocs dies set va espatllar. Escriu una carta a
lempresa venedora per queixar-te de la mala qualitat del producte i demanar-li que et retorni els diners.

222

Expressi escrita
Tema 9
EL TEXT ARGUMENTATIU
Text que selabora amb lobjectiu dexposar una opini i raonar-la per tal de convncer el lector.
Un article dopini, una crtica, un editorial o una carta al director dun diari, per exemple, poden ser
considerats textos argumentatius. s el tipus de text que permet ms subjectivitat i destaca ms que cap
altre per la fora suggestiva del contingut.
Hi abunden frases coordinades i subordinades, aix com els verbs i els adjectius valoratius i les expressions
connotatives. A ms, acostumen a estar farcits de connectors i marques lingstiques per donar cohesi
interna i seguir el l argumental de les idees exposades.
Generalment els textos argumentatius porten un ttol per situar el lector i consten de tres parts ben
diferenciades:
1. Introducci: shi presenta breument el tema i shi anuncia quina s la postura que lautor defensar.
2. Desenvolupament: shi expressen els arguments que deneixen la postura de lautor; normalment
sorganitza al voltant de dues o tres idees principals, a cadascuna de les quals correspon un pargraf.
3. Conclusi: sintetitza en un pargraf les idees expressades en el desenvolupament. Algunes vegades,
lautor segueix lestratgia de deixar el nal obert, formulant algunes preguntes al lector.
VISCA LA XOCOLATA
de Maria de la Pau Janer
Nestava segura. Hi ha coses que ens resulten duna obvietat absoluta i no acabam dentendre per
quina ra els altres no les veuen amb la mateixa llum difana. Qui podria dubtar dels avantatges
evidents de la xocolata? A vegades, ens costa descriure all que ens agrada. s lgic: les coses que
ens sedueixen no admeten sovint gaires raons. Ens fascinen i prou. Qui tendria lhabilitat sucient
per explicar com sens desf la xocolata a la boca? Aquell regust amarg i magnc de la xocolata
negra deu ser una prova de lexistncia dels dus. Linstant en qu ens recorrem amb la punta
de la llengua els llavis per assaborir-ne lltim rastre queda gravat a la nostra memria. Hi resta
enregistrat per sempre, com passa amb els moments mgics en qu assaborim el plaer. Hi ha tants
plaers per recordar: el dun bon llibre, el daquell viatge, el de la intensitat dels amors, el duna
aroma, el de la xocolata.
No fa gaire, la revista Heart ha publicat un estudi en el qual explica que la xocolata negra redueix
el risc de malalties cardaques. s, doncs, magnca per a la salut. A ms, contraresta els efectes
negatius de lhbit de fumar a causa de la presncia de polifenols, que s una substncia que
millora el ux sanguini de les artries. El secret s lalt contingut dantioxidants que t la xocolata
negra. En cont ms per gram que qualsevol altre aliment o beguda. Menjar una mica de xocolata
negra al dia evita lenduriment de les artries i millora lestat fsic de les persones.
Hi ha qui necessita justicacions per fer all que li agrada. Si no tengus una justicaci a la qual
aferrar-se, viuria amb el pensament ple destranys remordiments. (s curis, per hi ha gent que
viu amb mala conscincia els plaers de la vida.) Nhi ha daltres que no necessitam cap tipus de
suport racional que corrobori la bondat del que ens agrada.
Avui, 10 de gener de 2006
223 Expressi escrita
Tema 9 EL TEXT ARGUMENTATIU
u EXERCICIS
Dacord amb les indicacions que us hem donat, escriviu un text argumentatiu de 150 paraules
aproximadament a partir dalgun dels supsits que trobareu a continuaci.
1. Has llegit en un diari la informaci segent i has decidit escriure un article en qu exposes la teva opini sobre la
liberalitzaci dels horaris comercials.
La majoria de ciutadans de Catalunya consideren que liberalitzar els horaris comercials seria un
perjudici per als petits comerciants i la qualitat de vida dels treballadors. En canvi, ms de la meitat
opinen que la llibertat dhoraris comercials beneciaria de forma important la qualitat de vida dels
ciutadans.
2. Quina s la millor edat de la vida? Escriu un article dopini que porti com a ttol aquesta pregunta.
3. Has llegit en una revista la informaci segent i has decidit escriure un article en qu exposes la teva opini sobre
el fet de poder menjar aqu qualsevol producte de qualsevol lloc del mn i en qualsevol poca de lany.
La conservaci daliments amb el nou mtode daltes pressions permet conservar fruita envasada al buit
prcticament sense alteracions en el seu tacte i gust. Daquesta manera podem disposar de fruita fresca
tot lany.
4. Actualment ledat mitjana en qu les dones catalanes tenen el primer ll s de 31,5 anys. Consideres que tenen els
lls massa tard? Per qu? Redacta un article dopini en qu exposis el teu punt de vista sobre aquest tema.
5. Has llegit al web del Departament de Justcia la notcia segent i has decidit escriure un article dopini en qu
parles dels avantatges i dels inconvenients sobre ls de les noves tecnologies en lmbit de la justcia.
Un important nombre de jutjats de Catalunya funcionen des del desembre enviant noticacions
exclusivament per via telemtica
El sistema informtic LexNET s un canal de comunicaci telemtic entre les ocines judicials i els
operadors jurdics per tal de fer noticacions de documents als professionals.
(Departament de Justcia, 04.01.2008)
6. Fa cinc anys vas adoptar una nena procedent de la Xina. Ara, a lescola de la nena than demanat que facis un
article per publicar a la revista de lescola en qu expliquis quin s el teu punt de vista sobre laugment de les
adopcions internacionals.
7. Fa uns dies vas llegir al diari una notcia en qu es feien pblics els sous dalguns esportistes delit. Has decidit
escriure una carta al director del diari per exposar el teu punt de vista sobre aquest tema.
8. ltimament shan obert molts restaurants de cuina dautor en qu es poden menjar plats innovadors. Tagraden
aquests restaurants? Tagrada aquest tipus de cuina? Escriu un article per a una revista dactualitat en qu
exposis la teva opini sobre aquest tema.
224 Expressi escrita
Tema 10
EL TEXT INSTRUCTIU
Escrit que t com a nalitat donar consells, indicacions, etc., per realitzar una determinada acci o activitat.
En la vida quotidiana sn moltes les vegades en qu fem s de textos instructius: en la publicitat, en les
normes de funcionament dun electrodomstic, en una recepta de cuina, en una prescripci mdica, en la
composici dun aliment, en les bases de concursos i jocs, etc.
Aquest tipus de text t dues caracterstiques:
1. Lesquematisme, que destaca les lnies principals dall de qu es vol informar, mitjanant les paraules
imprescindibles i la disposici grca del text, que en facilita la comprensi. Els connectors sn un nexe
important per marcar lordre.
2. La concisi, que consisteix a expressar noms all que s estrictament necessari per a la comprensi dels
continguts. Sovint sutilitza limperatiu o b la forma impersonal.
Un text instructiu ha de ser precs i concs, per aix les frases acostumen a ser curtes. Shi utilitzen oracions
condicionals i perfrasis dobligaci, aix com verbs en mode imperatiu. Tamb shi poden usar els pronoms
impersonals per generalitzar lacci. A ms, s molt important organitzar el text seguint lordre de les accions
que shan de fer. Sovint podem marcar lordre amb numerals o amb lletres ordenades; tamb podem fer-ho
amb paraules que indiquen lordre. De vegades hi ha dibuixos que faciliten la comprensi del procs que cal
seguir.
Aix, la seva estructura pot obeir a dos models ben diferenciats: en forma de redacci, acompanyada duna
breu explicaci, o b en forma denumeracions, introdudes per mitj de recursos tipogrcs (guions, punts,
etc.).
A continuaci teniu dos exemples de text instructiu. El primer segueix el model en forma de redacci i el
segon, en forma denumeracions.
1)
BATUT DE CAF I XOCOLATA
Ingredients
2 o 3 cullerades de llet condensada, 1 got daigua, 1 cullerada de caf soluble
i 1 bola de gelat de xocolata.
Preparaci
Ompliu una copa de gelat amb aigua ben freda. Afegiu-hi un parell o tres de
cullerades de llet condensada. A continuaci, poseu-hi una cullerada de caf
soluble i bateu-ho tot una mica. Finalment, afegiu-hi una porci de gelat de
xocolata. Un cop estan tots els ingredients dins la copa, bateu-los ns que us
quedi una beguda escumosa. Serviu el batut ben fred.
225 Expressi escrita
Tema 10 EL TEXT INSTRUCTIU
2)
TRES EN RATLLA
Es tracta dun joc que, segons els llocs, sanomena tamb treset, treset en ratlla o renglera en
treseta. Hi juguen dues persones.
Material necessari
Un tauler o un dibuix amb lesquema del tauler
3 peces menudes del mateix color
3 peces menudes dun color diferent (poden ser tamb diferents objectes petits)
Instruccions
1. El primer jugador ha de posar la seva pea just en el punt central.
2. El segon jugador ha de collocar la seva en un dels punts on conueixen les lnies.
3. Correlativament, ambds jugadors han danar posant les seves peces en distints punts de
conuncia. Durant la partida, cada jugador ha danar movent alternativament les seves peces.
4. Guanya el primer jugador que fa tres en ratlla, s a dir, el que colloca les seves tres peces en
lnia recta.
u EXERCICIS
Dacord amb les indicacions que us hem donat, escriviu un text instructiu de 150 paraules aproximadament
a partir dalgun dels supsits que trobareu a continuaci.
1. Aquest vespre tens un sopar de comproms a casa teva, per un imprevist a la feina far que arribis a casa poc
abans del sopar. Per aix, has decidit enviar un correu electrnic a la teva parella en qu li indiques qu ha de fer
per tenir-ho tot a punt per a lpat.
2. Com es juga al parxs? Explican les normes.
3. Com ho hem de fer per escriure i enviar un correu electrnic? Explica tots els passos que cal seguir per completar
el procediment.
4. Dna uns quants consells per no patir estrs a la feina.
5. Com ho hem de fer per comprar un bitllet davi per Internet? Explica tots els passos que hem de seguir per
completar el procediment.
6. Explica a la teva amiga quins sn els passos que ha de seguir perqu la seva cita sigui un xit.
7. La setmana vinent marxes de vacances i has demanat al teu ve que et cuidi el gat i les plantes que tens al pis.
Escriu-li un full dinstruccions perqu spiga qu ha de fer.
8. Quins sn els passos que hem de seguir per preparar una bona paella?

Expressi oral
Expressi oral 228
El llenguatge oral t uns trets propis que el fan diferent del llenguatge escrit: lentonaci, ls de frases
inacabades o massa llargues, els anacoluts (construcci gramatical en qu la primera part no lliga
gramaticalment amb la primera), els mots crossa, lespontanetat, ls de les variants dialectals, etc. La
situaci comunicativa i la competncia lingstica de cada orador fan que cada missatge sigui diferent.
Ara b, qualsevol exposici oral ha de respondre a uns elements comuns: claredat, concisi, coherncia,
naturalitat, etc., i per aconseguir-ho hi ha unes regles que ens poden ajudar a congurar el discurs (frases
curtes, missatge ordenat...) i unes altres normes que cal que tinguem en compte a lhora de reproduir-lo
(entonaci, pausa, pronncia correcta, s de mots normatius...).
Aix doncs, un bon orador ha de treballar tant la forma com el contingut dun discurs. Hem de saber qu
direm per tamb com ho direm, per tal que la comunicaci sigui eca.
Tot seguit, reprodum unes pautes que contribueixen a millorar el discurs.
1. Cada parlant pertany a una variant dialectal determinada, i tot i que ha de seguir les normes ds de
lestndard oral, no pot deixar de banda els seus orgens.
a) Els parlants del bloc oriental han de fer la neutralitzaci [ ] de la a i la e en posici tona.
b) De la mateixa manera, la o en posici tona es converteix en [u].
c) Cal fer les distincions entre [e] i [ ], [o] i [ ]. A ms a ms, cal tenir en compte la diferent repartici de les
vocals obertes i tancades que responen a mbits geogrcs diferents. Aix mentre els parlants del bloc
oriental diuen cad[ ]na, els del bloc occidental pronuncien cad[e]na.
2. Cal anar en compte amb els ensordiments i les sonoritzacions incorrectes de les fricatives. No podem dir
ca[s]a per ca[z]a ni tampoc impre[z]i per impre[s]i.
3. Cal pronunciar correctament les fricatives g/j i de les africades tg/tj. A vegades trobem paraules com:
majscula, pronunciada incorrectament *ma[j]scula, o jutge, pronunciada tamb incorrectament *[j]utge.
En altres casos, es produeix un error de pronncia entre j/g: venjar *ven[g]ar, extingir *extin[g]ir.
4. No hem de desplaar laccent, normalment ho fem per interferncia castellana, en la conjugaci de verbs
amb linnitu acabat en iar: *anncia per anuncia, *estdia per estudia, etc.
5. Evitar els barbarismes i sobretot vigilar amb ls de mots com: *pues, *bueno, *vale i construccions com
*tenir que, *deure de, etc.
6. Evitar les dubitacions en forma de coixins fontics (mmm...).
7. Evitar les repeticions exagerades de mots crossa: s a dir, vull dir, o sigui...
8. No fer servir la forma lis pel pronom els.
9. No sn recomanables formes de participi com: aparescut, capigut, sapigut, obrit...
10. La -t nal dels gerundis s muda (excepte quan la graa del mot segent fa que se sensibilitzi): saben[]
per sabent-ho .
11. La -r dels innitius tamb s muda: canta[], tme[] , sorti[]; igual com la -r nal de molts mots: fuste[],
bestia[], po[]. Tot i aix hi ha algunes paraules en qu aquesta -r nal s que es pronuncia: amor, tenor, mar.
229 Expressi oral
12. Les consonants fricatives i africades en posici nal es pronuncien sordes quan van davant de pausa o
consonant sorda: les canons. En canvi se sonoritzen davant vocal o consonant sonora: le[z] hores.
13. No sha dometre la -b de amb ni la -t nal de mots com quant, vint, sant, si al darrere tenen un mot
comenat en vocal. Aix haurem de dir: am[b] ell i tamb san[t] Antoni.
Models
dexamen
Models dexamen 232
MODEL DE PROVA I
Bloc A: expressi oral
Llegiu en veu alta el text segent i, a continuaci, feu una breu exposici oral en qu doneu la vostra opini
sobre el tema.
Famlies joves sense lls. Una nova forma de vida
Mireia Rourera
Viatgen, descobreixen restaurants, gasten en msica, llibres, roba, complements per a la llar i tecnologia i,
literalment, fan el que els dna la gana. Sn les parelles joves que no tenen descendncia, ara anomenades dinkis
(que en angls signica parella en qu tots dos treballen i que no t lls). Aquest nou model de parella que
retarda el naixement dels lls per gaudir de la vida i esgotar al mxim els avantatges de la llibertat que dna no
tenir responsabilitats s cada cop ms freqent al nostre pas.
Segons un estudi sociolgic realitzat per lempresa consultora Milward Brown, a lEstat espanyol hi ha unes
800.000 parelles dinki. A Catalunya el 45% de parelles dentre 25 i 35 anys ho sn.
El principal desig dels dinkis sn, en general, lestabilitat nancera i levoluci professional (molt lligada al fet de
guanyar ms diners). Sn, de fet, un 50% ms ambiciosos professionalment que la resta de la poblaci. Els dinkis,
en general, tenen bon nivell econmic i un perl bsicament consumista.
Avui, 19 de febrer de 2006 (text adaptat)
Bloc B: expressi escrita
Feu aquestes dues redaccions.
1. Carta
Tagradaria que una cadena de televisi torns a emetre el teu programa o serial preferit. Escriu-los una carta
dunes 150 paraules per demanar-ne la reposici.
2. Article dopini
Consideres que liberalitzar els horaris comercials seria un perjudici per als petits comerciants i la qualitat de vida
dels treballadors? O b opines que la llibertat dhoraris comercials beneciaria de forma important la qualitat de
vida dels ciutadans?
Escriu un article dopini dunes 160 paraules per a una publicaci local en qu exposis la teva opini sobre la
liberalitzaci dels horaris comercials.
MODEL DE PROVA I
233 Models dexamen
Bloc C: gramtica i lxic
1. Poseu els accents i les diresis que falten en el text segent i subratlleu cada lletra que completeu.
Fins al 1858 la cocaina no es va aillar de la coca, planta que creix principalment en paisos com el Peru i Bolivia. Al
comenament susava en lambit de la medicina per les propietats anestesiques que te atribuides i, mes endavant,
per a la desintoxicacio dels heroinomans.
La cocaina es una de les drogues mes perilloses que hi ha. En un principi redueix la fatiga, augmenta lagressivitat
i lagilitat mental i proporciona euforia i excitacio. Pero la durada de leuforia induida per la cocaina depen molt
de la via dadministracio: es mes prolongada i menys intensa quan la substancia es aspirada pel nas i es mes
breu i intensa quan sinjecta o es fuma. Ara be, la taquicardia i, en cas de sobredosi, laturada cardiaca segueixen
aquesta primera fase. A mes, el consum cronic i abusiu ocasiona idees paranoides i depressio, deteriorament
del pensament, la memoria i latencio, disminucio de la capacitat sexual, perdua de la gana, insomni i patologies
respiratories.
2. Ompliu, quan calgui, els buits dels mots segents amb les graes que hi faltin.
Aquesta matinada els bombers han tro.......at Ernest Pla, de 73 anys i ve de la localitat m.......ntanyenca de Lloms,
a lhumi..... bosc de les Falgueres. La seva lla va alertar la policia de la seva desaparici el 21 de de.......embre,
desprs de veure que no havia passat per casa ni per esmorzar ni per dinar. Segons fonts properes a la famlia el
senyor Pla pateix so.......ambulisme i ja en altres ocasions havia arri.......at a sortir de casa, per, a ms,
darrer.......ment en despertar-se li costava molt recuperar la memria. Pel que sembla, el senyor Pla va sortir de casa
a tren....... dalba profundament adormit i en despertar-se va pro.......ar de tornar, per es va perdre i va caminar
fora hores pel ma.......estus bosc de les Falgueres, on es va arraulir en un r.....c per reposar una estona i
arr.....cerar-se del fred. Tot i que els bombers i la policia havien traat un e.......aborat pla per localitzar-lo, la
den.......a vegetaci que ha absor.......it la zona ha dicultat que el veiessin a.......ans. Finalment, per, han
desc.......bert on era i, tot seguit, lhan portat a lhospital de la capital de la comarca perqu se sotmeti a un examen
de salu........ En linforme mdic noms consta que li han hagut daplicar un tractament per contra.......estar les
conseqncies dhaver estat tantes hores al ra........
3. Torneu a escriure les expressions segents canviant el mot subratllat pel que hi ha entre parntesis i fent
els canvis necessaris. Fixeu-vos en lexemple.
un colloqui idoni (xerrada) una xerrada idnia
les ors pansides (arbre) ......................................................
les victries cmodes (avantatge) ......................................................
una sensaci mtua (respecte) ......................................................
lndex extens (reduts) ......................................................
un sarau com (cercaviles) ......................................................
un gust adient (aroma) ......................................................
4. Completeu les frases segents amb el pronom relatiu adient acompanyat, si cal, daltres elements.
1. A lespai ............................... ara hi ha una prestatgeria hi havia hagut una taula.
2. Ha vingut a saludar-me la noia ............................... vas donar un cop de m en el treball de recerca.
3. El poeta li va dedicar el llibre ............................... era autor.
MODEL DE PROVA I
Models dexamen 234
4. El jutge va condemnar lacusat al cotxe ............................... els Mossos dEsquadra havien localitzat haixix.
5. El millor disc del grup s ............................... van enregistrar en lltim concert i la millor can s la pea
............................... van obrir el concert.
5. Completeu les frases segents amb la forma adequada del verb entre parntesis.
1. No us ......................... (moure) si no voleu prendre mal.
2. Si hagussiu retirat la denncia, ni la Queralt ni jo no ......................... (difondre) certes imatges.
3. Intueixo que tu a hores dara ja ......................... (percebre) que el cas est perdut.
4. El denunciant ha declarat que actualment encara es ......................... (ressentir) de les lesions que va patir.
5. Tan aviat com ......................... (poder) lEudald i jo ens casarem.
6. Si aquest mat encara ......................... (tossir) tant com ahir, anir al metge.
7. Els bombers han estat ......................... (treure) runa durant tot el mat.
8. Si les empreses del pas ......................... (produir) beneficis, tothom hi sortiria guanyant.
6. Completeu les frases segents amb les combinacions binries adequades de dos pronoms febles segons
la normativa.
1. Lagressor convivia amb la vctima, tot i que el jutge ........................ havia prohibit.
2. Les participants al festival ja sn a lhostal. Per qu no ........................ truques perqu et diguin quan vindran?
3. La Mariona ahir estava moixa. Avui tamb ........................ has vista?
4. No tinc encara entrades per als monitors, per dem espero poder ........................ comprar dues.
5. A la primera part, lequip local ha fet un gol al rival; a la segona, per, ........................ ha fet cinc.
7. Ompliu els buits de les frases segents amb les paraules que considereu adequades segons la normativa.
1. Des ................ pares i professors van iniciar la campanya de recollida de signatures ................ installaci dunes
tanques ms segures ja nhan aplegat ms de tres-centes.
2. Aprofita avui .................... nit per anar al cine; ................, no hi podrs anar ................ mes vinent.
3. La soluci no consisteix ................ condemnar ................ acusada a la pena de pres ................ no s conscient
del mal que podia haver fet.
8. Ompliu els buits de les frases segents amb substantius, verbs o adjectius, segons el cas, derivats de les
paraules entres parntesis.
Substantius
1. La gran ......................... (escs) de bolets far que aquesta tardor naugmenti el preu.
2. Els ......................... (mirar) sn illusions ptiques, normalment seductores, oi?
3. La novella mostrava la ......................... (cru) del rgim durant la segona meitat del segle XX.
Verbs
1. Ladvocat va sollicitar al jutge que ......................... (curt) la pena imposada a lacusada.
2. Cal que la modista li ......................... (petit) el vestit de casament.
3. Per fer mandonguilles primer cal ......................... (tou) el pa.
Adjectius
1. s difcil que un adolescent sigui ......................... (seny), per no impossible.
MODEL DE PROVA I
235 Models dexamen
2. Aquest poeta t talent, per s molt ............................. (geni) amb la premsa.
3. Per Sant Esteve no hi ha res com uns bons canelons ......................... (casa).
9. Completeu les frases segents amb lexpressi ms adequada de les dues que hi ha entre parntesis.
1. El dia dels fets la denunciada condua amb una ........................... (tassa / taxa) dalcoholmia que superava els
0,25 milligrams.
2. Perqu els trens funcionin s ........................... (necessria / precisa) una forta inversi.
3. Ledicte va estar penjat al ........................... (taulell / tauler) danuncis durant ms de quinze dies.
4. Si no compareixeu us afectaran els ........................... (perjudicis / prejudicis) legals.
5. Pots demanar un caf o un tallat ........................... (enlloc / en lloc) de postres.
6. ........................... (Assenyaleu / Senyaleu) amb una creu els alumnes que no shagin presentat a lexamen.
7. Esperem que el preu ........................... (mig / mitj) dels pisos no sincrementi tant a partir dara.
8. Cal ........................... (doblar / doblegar) b la carta perqu cpiga dins el sobre.
236

Models dexamen
MODEL DE PROVA II
Bloc A: expressi oral
Llegiu en veu alta el text segent i, a continuaci, feu una breu exposici oral en qu doneu la vostra opini
sobre el tema.
El cos tamb parla
De ben antic el tatuatge ha servit per informar. Els indis americans es tatuaven per marcar el clan, o per especicar
si eren caadors, o guerrers... Segons el dibuix que portaven, se sabia si els japonesos eren duna famlia o una
altra. Fins i tot hi havia tatuatges que indicaven lestat civil. Avui encara s informaci, per tamb pot ser noms
decoraci.
La Idoya tenia noms 15 anys quan va tenir clar que aplicaria la seva vocaci artstica a la decoraci del cos. Es va
interessar per la tcnica del tatuatge, els orgens, va estudiar tot el que exigia la normativa sanitria, va viatjar. Ha
estat investigant i treballant en centres de tatuatges darreu del mn. Avui t el seu estudi, on treballa sola i al seu
aire. Fa tatuatges de tota mena, urbans, tribals, clssics, de producci prpia... Tamb fa prcings. Tot s decorar el
cos!, diu. Alguns dels seus clients li demanen anestsia. Els dic que no, s com si et fessis trampa a tu mateix. s
clar que en podria posar i cobrar-la, per lemoci del tatuatge s aguantar aquest dolor, saber si ests preparat.
Quina grcia t si no fa mal? On s la mgia del tatuatge?
Avui, 30 dagost de 2006 (text adaptat)
Bloc B: expressi escrita
Feu aquestes dues redaccions.
1. Carta
Ets el/la responsable dun casal de joves i tagradaria que un especialista dun centre sanitari vingus a fer una
xerrada als joves del casal. Escriu-li una carta dunes 150 paraules per demanar-li que acudeixi al casal per parlar
dun tema determinat.
2. Article dopini
Lescola on estudien els teus lls publica cada mes una revista adreada als pares dels alumnes.
Escriu un article dopini dunes 160 paraules per a aquesta publicaci en qu exposis el teu punt de vista sobre la
conciliaci de la vida familiar amb la laboral.
237 Models dexamen
MODEL DE PROVA II
Bloc C: gramtica i lxic
1. Poseu els accents i les diresis que falten en el text segent i subratlleu cada lletra que completeu.
Lensaimada es un pastis de base rodona format per una massa envoltada en espiral feta amb els seguents
ingredients: farina de fora, aigua, sucre, ous, massa mare i saim. Es frequent trobar-les sense cap guarnicio,
pero tambe sen poden trobar de farcides amb cabell dangel, nata o xocolata. Sens dubte es el producte de
pastisseria mes genuinament mallorqui, el mes emblematic i conegut dels produits a lilla. Per alguns historiadors
i gastronoms lorigen es hebreu perque la cuina tradicional jueva te uns dolos que tenen la mateixa forma. Altres
entesos creuen que es dorigen arab, potser perque la forma de lensaimada recorda el turbant dels musulmans; de
fet, es te noticia duna recepta duns pastissos arabs de forma cargolada que es feien amb els mateixos ingredients
que lactual ensaimada, pero substituien el saim per la mantega feta a partir de llet dovella.
2. Ompliu, quan calgui, els buits dels mots segents amb les graes que hi faltin.
Desprs del recital de dan.......es que ahir a la tard....... va oferir un grup .......asc a la plaa de Catalunya es van lliurar
els trofe.......s als personatges de lany. El premi al vilat exemplar va correspondre a Octavi Major, per haver-se
fet crre..... dels Amics del Bosc gaireb una quar.......ntena danys; el premi al vilat transgre.......or va anar a parar
a mans de Carme Vinyes, que ha aconseguit mo.......ilitzar la poblaci j.......venil de la comarca per crear el centre
Cap Lmit; el premi al vilat intrpi....... va ser per a Ignasi Ponts ja que es va tenir en co.......te que travessar ms
dun mi.....er de quilmetres de de.......ert en total soleda...... mereixia una recompensa, i el premi al vilat sa.......i el
va rebre Robert Serra, pediatr..... que ha aconseguit que tots els pares p.......guem fer menjar correctament els lls.
Finalment, el premi especial que cada any re..... una associaci de la comarca va ser per a Cada Setmana, que des
de fa temps est tr.....ient al carrer la revista dinformaci del mateix nom. Tot seguit es va oferir un ressop a tots
els assistents en el qual es van repartir sandvi.....os i refrescos i on els guardonats van ce.......ebrar amb cava els
premis obtinguts.
3. Torneu a escriure les expressions segents canviant el mot subratllat pel que hi ha entre parntesis i fent
els canvis necessaris. Fixeu-vos en lexemple.
un colloqui idoni (xerrada) una xerrada idnia
un gelat exquisit (postres) ......................................................
el reex vermell (liles) ......................................................
el llapis blau (grocs) ......................................................
un espeleleg arriscat (audaces) ......................................................
una marca ambigua (senyals) ......................................................
un efecte nul (resplendor) ......................................................
4. Completeu les frases segents amb el pronom relatiu adient acompanyat, si cal, daltres elements.
1. Lequip ............................... compta lentrenador t moltes possibilitats de guanyar la Lliga de Campions.
2. LEullia volia estudiar cuina, ............................... era lgica perqu havia crescut en una famlia de cuiners.
3. La hiptesi sobre ............................... treballa ja havia estat estudiada.
4. ............................... vol el Joan Carles s anar a viure a Nors.
238

Models dexamen
MODEL DE PROVA II
5. Les explicacions del professor van servir per aclarir el perode ............................... es va produir lenfrontament
entre pagesos i senyors.
6. Finalment lagent va localitzar la noia ............................... havia de lliurar la citaci.
5. Completeu les frases segents amb la forma adequada del verb entre parntesis tenint en compte les
indicacions (persona, temps...).
1. Deixam una mica de lloc perqu no hi ......................... (cabre).
2. No vol anar a veure els Pastorets perqu li fa por que hi ......................... (aparixer) el dimoni.
3. Si la Mireia i jo ......................... (fer) tot el que ens manen, anirem de blit tot el dia.
4. Els experts han calculat que daqu a uns anys ......................... (nixer) el doble de nadons als Pasos Catalans.
5. ......................... (dur, vosaltres) les peces de convicci fins al dipsit, si us plau!
6. Si hagus fet ms bon temps, no us ......................... (recloure) tot el dia a lalberg, oi?
7. El jutge disposa que el procediment ......................... (continuar) dacord amb el que mana la llei.
8. Si continues ......................... (deure) tot el que compres, no et donarem ms crdit.
6. Completeu les frases segents amb les combinacions binries adequades de dos pronoms febles segons
la normativa.
1. Han apuntat la meva neboda a lescola del barri, per no sabem si ........................ admetran.
2. No shan assabentat de res. Explica ........................ tu mateix.
3. Li van enviar molts missatges per convidar-lo a sortir, per ell no va contestar ........................ cap.
4. La mare ja deu ser a casa, aix que ja ........................ pots trucar.
5. Van treure la coca del forn, per ........................ van treure tan crua que no es podia menjar.
7. Ompliu els buits de les frases segents amb les paraules que considereu adequades segons la normativa.
1. No va guanyar el torneig lequip americ, ................ el combinat europeu, que va ser escollit ................ millor
equip del mn.
2. Finalment va aixecar la m per cridar ................ taxista que acabava dacomiadar ................ havia de ser a
loficina a les vuit.
3. Confiava ................ arribar a lhora a lexposici per poder veure el quadre de la Patum que la seva mare havia
comprat ................ Irene.
4. Els professors coincideixen ................ suposa una gran dificultat emplenar els buits noms amb lletres que
vagin des de la ce ................ ema.
8. Ompliu els buits de les frases segents amb substantius, verbs o adjectius, segons el cas, derivats de les
paraules entres parntesis.
Substantius
1. La Rosa s massa orgullosa. Li aniria millor si es comports amb ms ......................... (humil).
2. Va abandonar lascensi perqu la ......................... (coix) no el deixava caminar amb comoditat.
3. La padrina va comprar un ......................... (sonar) al seu fillol.
Verbs
1. Les ltimes informacions van ............................... (por) els inversors.
2. Hi ha moltes fans que ......................... (boig) quan veuen els seus dols de prop.
3. Va .......................... (pllid) de cop quan li van dir que no recuperaria les maletes.
239 Models dexamen
MODEL DE PROVA II
Adjectius
1. s habitual trobar hamburgueseries pels carrers ......................... (Polnia)?
2. Rssia i la Xina sn estats ......................... (frontera).
3. El resultat de les proves dingrs ha estat ......................... (decebre).
9. Completeu les frases segents amb lexpressi ms adequada de les dues que hi ha entre parntesis.
1. Larqueleg va descobrir un ........................... (soterrani / subterrani) amagat al jaciment iber.
2. La pluja va caure intensament ........................... (sobretot / sobre tot) el Bergued i part del Solsons.
3. Lestat no es decideix a ........................... (abaixar / baixar) els interessos dels prstecs.
4. El gat es va enfilar tan ........................... (enlaire / en laire) que desprs no podia baixar.
5. Va fer una inversi tan poc ........................... (rendible / rentable) que ho va perdre tot.
6. El Jutjat va retornar linforme perqu va considerar que era ........................... (incomplet / incomplert).
7. El professor fa la pregunta ........................... (almenys / al menys) indicat per respondre.
8. Passa b el drap per la pantalla perqu no hi quedi ........................... (gens / res) de pols.
240 Models dexamen
MODEL DE PROVA III
Bloc A: expressi oral
Llegiu en veu alta el text segent i, a continuaci, feu una breu exposici oral en qu doneu la vostra opini
sobre el tema.
Menjar fora tres cops per setmana
Men del dia, entrep o carmanyola... Tant s lopci escollida, el fet s que el 80% dels catalans fan algun pat fora
de casa almenys tres cops per setmana. De vegades ho fan per obligaci (48,7% dels casos) i daltres per diversi
(46,6%), per la realitat s que menjar fora de casa ja forma part dels hbits de consum dels catalans, tal com
constata un estudi elaborat per lInstitut Cerd per encrrec del Departament dAgricultura, Alimentaci i Acci
Rural.
Les famlies catalanes consumeixen una quarta part dels aliments fora de la llar. El 56,4% dels pats que es fan
fora de casa corresponen a dinars i cada cop que una persona dina o sopa en un restaurant es gasta una mitjana
de 16 euros. Durant el cap de setmana, el 85,3% dels pats que es fan fora de casa responen a motius doci.
Per si anar al restaurant s un hbit cada cop ms instaurat en el dia a dia de moltes persones, lopci de la
carmanyola i el menjar preparat a casa tamb va guanyant terreny. Segons aquest estudi, gaireb un ter dels
catalans semporten el menjar de casa ms dun cop al mes, ja sigui en forma dentrep o de carmanyola.
I mentre la carmanyola es consolida, tamb triomfa lopci inversa: menjar a casa plats preparats fora de casa,
sobretot en botigues especialitzades en menjar per emportar, establiments per a gurmets i restaurants casolans.
Avui, juliol de 2007 (text adaptat)
Bloc B: expressi escrita
Feu aquestes dues redaccions.
1. Carta
La gent ms gran del teu poble tha facilitat tot de receptes de cuina tradicional de la zona, de manera que tens
prou material per editar un llibre de gastronomia local.

Escriu una carta dunes 150 paraules a lajuntament de la teva localitat per demanar-los que es facin crrec de
ledici del llibre.
2. Article dopini
ltimament sobren arreu del pas restaurants de cuina dautor en qu es poden menjar plats innovadors.
Tagraden aquests restaurants? Tagrada aquest tipus de cuina?
Escriu un article dopini dunes 160 paraules per a una revista dactualitat en qu exposis el teu punt de vista
sobre aquest tema.
241 Models dexamen
MODEL DE PROVA III
Bloc C: gramtica i lxic
1. Poseu els accents i les diresis que falten en el text segent i subratlleu cada lletra que completeu.
Despres de les celebracions nadalenques, incloure fruita i verdura en lalimentacio quotidiana constitueix una
excellent manera dajudar el cos a desintoxicar-se dels excessos gastronomics que se solen cometre, ja que
ingerides diariament contribueixen a eliminar lexces de liquids i de toxines presents en lorganisme, i lestomac i
la linia ho acaben agraint.
Lapi es una de les verdures mes depuratives. Es diuretic, conte poques calories i un alt valor nutritiu. A mes,
loli essencial de lapi exerceix un efecte dilatador sobre els vasos renals i aixo afavoreix leliminacio daigua i
substancies toxiques. Pel que fa a les fruites, la pinya es una eleccio molt adequada: estimula la produccio de
sucs gastrics i ajuda a digerir els apats ja que posseeix un enzim que fragmenta les proteines, fet que afavoreix el
proces digestiu. El raim es tambe una altra fruita amb propietats benecioses per a la salut.
2. Ompliu, quan calgui, els buits del mots segents amb les graes que hi faltin.
Lincendi que es va declarar en una impre.......ta de Ponts Soler Associats comportar per a lempresa una despesa
duns quants mi.......ers deuros. Els bombers han su.......erit que lincident podia haver comenat a la sala de
mquines, on han trobat un cartu....... de tinta sospits i una ta.......a de porce.......ana amb restes de material
explo.......iu. El cap de lempresa creu que lincendi pot estar relacionat amb lencrre....... dimprimir els cartells que
lAtene....... de Joventu....... necessita per informar de la seva ass.......mblea anual. El cap de lassociaci considera
aquesta possibilitat ben f.......namentada ja que des de fa uns mesos perce....... un estat de crispaci vers lentitat.
Creu que els fets es podrien relacionar amb les agre.......ions que van patir alguns membres de lentitat en la
manifestaci per le.......adicaci del feixisme quan uns vianants, tots enfundats dins uns .......ecs de tall militar, van
contradir amb su.......rbia els crits dels manifestants i, tot seguit, els van llanar ous. Els manifestants van mostrar
la virtu....... de s.......portar estoics latac, per es van produir greus desperfectes en un establiment de ven.......a de
records.
3. Torneu a escriure les expressions segents canviant el mot subratllat pel que hi ha entre parntesis i fent
els canvis necessaris. Fixeu-vos en lexemple.
un colloqui idoni (xerrada) una xerrada idnia
limprs duplicat (emplenats) ......................................................
el tema seris (anlisis) ......................................................
una obligaci mixta (deutes) ......................................................
el bateig ostents (lluts) ......................................................
la nina nua (titelles) ......................................................
el ventrloc conegut (famosa) ......................................................
4. Completeu les frases segents amb el pronom relatiu adient acompanyat, si cal, daltres elements.
1. No tenia ni idea de fer servir els coberts ..................... havia de menjar els cargols.
2. El cap ..................... he treballat durant els ltims anys ha demanat la baixa per estrs.
3. Van perdre lltim partit de la lliga, ..................... els va impedir pujar de categoria.
4. Els esquiadors lliscaven amb facilitat per unes pistes la neu ..................... estava molt glaada.
242 Models dexamen
MODEL DE PROVA III
5. La ra ..................... ha tornat t a veure amb la seva nova parella.
6. La jutgessa ............................... ha dictat ms sentncies s la degana dels jutjats.
5. Completeu les frases segents amb la forma adequada del verb entre parntesis.
1. Divendres comena la Festa Major i encara no nhan ......................... (imprimir) els cartells.
2. El jutge ha anat ......................... (absoldre) tots els acusats.
3. s important que tant tu com jo ......................... (conixer) tots els detalls del cas.
4. Si hagussim tingut temps no s quantes hores ......................... (jeure) en havent dinat.
5. Si no vols que la teva filla et ......................... (menysprear), tracta-la sempre amb respecte.
6. Us va explicar totes aquelles misries perqu us ......................... (commoure).
7. No s pas que no ......................... (voler) fer-ho, per s que no podem.
8. Si voleu que el pasts us quedi b, ......................... (fondre) del tot la xocolata!
6. Completeu les frases segents amb les combinacions binries adequades de dos pronoms febles segons
la normativa.
1. Tinc aquests treballs per als alumnes del curs passat. Torna.........................
2. Afegiu a la farina els ous dun en un i afegiu........................ sense deixar de remenar.
3. La guia indicava la ruta que calia seguir als turistes que tenia assignats, per ........................indicava amb tantes
vacillacions que ning no entenia res.
4. Podeu passar per la taquilla del teatre a buscar el resguard de labonament. Recordeu-vos de
retirar........................ abans del 15 doctubre.
5. Agafeu la cpia de linforme medicoforense per adjuntar-la a lexpedient i grapeu ........................
7. Ompliu els buits de les frases segents amb les paraules que considereu adequades segons la normativa.
1. No vingueu a sopar a les vuit, ................ a quarts de deu ................ tingui temps de preparar un bon pat
................ invitada dhonor, la Mireia.
2. Vaig ser a fora des del 30 de juny ...........................11 de juliol, per aix no vaig poder conixer ................ rsula
Llopis desprs de ser guardonada ................ millor periodista de lany.
3. Es conforma ................ passar uns dies de vacances amb els pares, tot i que sha entossudit ................ siguin a
lestranger.
8. Ompliu els buits de les frases segents amb substantius, verbs o adjectius, segons el cas, derivats de les
paraules entres parntesis.
Substantius
1. Lexplosi de lartefacte li va causar una ......................... (sord) permanent.
2. Per evitar l......................... (bru) de la pell cal que et posis una bona protecci solar.
3. Volen construir un complex turstic a l......................... (pla) on cada any fan la fira.

Verbs
1. Cal que ......................... (dret) aquesta situaci si no vols tenir ms problemes amb els alumnes.
2. El jugador ha ......................... (coix) durant tota la segona part.
3. Es va ......................... (covard) en saber qui seria el seu rival.
243 Models dexamen
MODEL DE PROVA III
Adjectius
1. Saps si inclouran gaires zones .......................... (jard) en el nou pla urbanstic?
2. Al festival hi actuaran grups darreu, tamb de .......................... (Brasil).
3. Estic ms tranquil si diposito els estalvis en una entitat .......................... (finana) important.
9. Completeu les frases segents amb lexpressi ms adequada de les dues que hi ha entre parntesis.
1. Avui lhan ........................... (anomenat / nomenat) el nou gerent comercial de lempresa.
2. Els espelelegs van entrar en lavenc ms ........................... (fondo / fons) de la comarca.
3. Hem daconseguir el nostre objectiu utilitzant tots els ........................... (medis / mitjans) que tinguem a labast.
4. No magrada ........................... (gaire / massa) que em facin esperar.
5. Amb aquest ........................... (planell / plnol) tan detallat ser difcil que ens perdem.
6. La plaa del Diamant s una obra ........................... (cabal / cabdal) de la literatura mundial.
7. Han de vacunar ........................... (cadasc / cadascun) dels viatgers.
8. He aprovat lexamen de les oposicions i, ........................... (aix mateix / tanmateix), no tinc plaa i he de treballar
com a interina.
Clau dels
exercicis
Ortograa
Clau dels exercicis 246

LA SLLABA
Pg. 9. Exercici 1
diftong creixent diftong decreixent hiat
qua-tre cau-re in-ter-lo-cu-t-ri-a
fre-qent ei-na con-di-ci-
pin-g treu-re gui-ne-a-na
a-guan-tar boi-na sen-ti-en
quo-ta frui-ta con-ti-nu-ar
an-ti-qua-ri ciu-tat cru-el-tat
gua-pa clou-re cu-o-ta
Pg. 10. Exercici 2
des-in-hi-bi-ci- 6 in-ter-ac-ci- 5
guai-ts-sim 3 a-tri-bu-ir 4
mo-uen 2 tra-du--a 4
re-im-pres-si- 5 pos-ses-siu 3
jo-ie-ri-a 4 in-ter-ac-tu-ar 5
clo-s-sa 3 bor-rat-xe-ra 4
guai-tar 2 guant 1
de-lin-qn-ci-a 5 ju-li-ol 3
tr-ieu 2 be-llu-gueig 3
il-lu-si- 4 Eu-l-li-a 4
di-gus-siu 3 sa-pi-gueu 3
ca-ca-uet 3 po-li-c-ac 4
ve--na 3 a-n-veu 3
Ma-ri-a 3 vos-al-tres 3
bes--vi-a 4 ia-ia 2
lle-nya-tai-re 4 pro-du-ir 3
en-grei-xar 3 a-le-a-t-ri-a 6
Pg. 10. Exercici 3

Ai gua mr ci a Du es ai ges
Al guai re Ma ials
Gua das su ar Ar b ci es
Car cai xent En veig
Bor ri a na Ei vis sa
Pa ls Mo lle rus sa
Riu de ca nyes D ni a
Pg. 10. Exercici 4
Agudes: pe-r, tam-b, as-sas-si-nats, a-quest, tan-ma-teix, re-sur-rec-ci-, re-en-car-na-ci-
Planes: ce-men-ti-ri, ja-uen, ben-e-m-rits, su--ci-des, ce-men-ti-ri, cre-uen, mi-ra-cle
Esdrixoles: no nhi ha cap
Ortograa
247 Clau dels exercicis
A/E TONES
Pg. 13. Exercici 1
psiquiatre dogma mestre ebenista orfe
periodisme belga rave sogre temple
tracte vespre smptoma bisbe pediatre
paleta deute cometa titella pebre
srie escombriaire Assumpta aire pirmide
resta sogra catstrofe tarda llebre
templa llenya efa pediatra Carme
pesta obra cova acta xacra
Pg. 13. Exercici 2
xerraires: xerraire/xerraire agres: agre/agra golafres: golafre/golafre
terribles: terrible/terrible cmodes: cmode/cmoda cultes: culte/culta
lliures: lliure/lliure dignes: digne/digna rudes: rude/rude
joves: jove/jove liles: lila/lila agrcoles: agrcola/agrcola
ximples: ximple/ximple amples: ample/ampla tendres: tendre/tendra
pulcres: pulcre/pulcra alegres: alegre/alegre pobres: pobre/pobra
febles: feble/feble rectes: recte/recta neutres: neutre/neutra
Pg. 13. Exercici 3
taulell taula entaular embenatge bena embenar
tendresa tendre/a entendrir quarantena quaranta quarantejar
reclamaci reclam reclamar cendrer cendra cendrejar/encendrar/encendrosar
abraada bra abraar mandrs mandra mandrejar/emmandrir
blavor blau blavejar/emblavir vermellor vermell envermellir/vermellejar
lamentaci lament lamentar feblesa feble afeblir
Pg. 14. Exercici 4
s sabies sabr sabent
trec treies traur traient
afaito afaitaves afaitar afaitant
naixo/neixo naixies naixer naixent
caic queies caur caient
jac/jec jeies jaur jaient
Pg. 14. Exercici 5
1. efecte
2. centra
3. conducte
4. espacial
5. estrenyeria
6. jutja
7. ramats
8. regna
9. torneria
10. subjecta
Ortograa
Clau dels exercicis 248

Pg. 14. Exercici 6
orgue, assass, javelina, polseguera, latrina, rancor, punxegut, estella, avaluar, fragant, rfega, trfec, estendard, gelea,
meravella, resplendir, avaria, mrfega, verns, avantatjs, sergent
harmnium: orgue llana: javelina ratxa: rfega
alat: punxegut brillar: resplendir fusta: estella
olors: fragant gelatina: gelea puntuar: avaluar
agitaci: trfec sac: mrfega laca: verns
militar: sergent vter: latrina desperfecte: avaria
pen: estendard homicida: assass prots: avantatjs
polsinera: polseguera ressentiment: rancor prodigi: meravella
Pg. 14. Exercici 7
1. Tot i el carcter efeminat i aquella pell de set, destacava entre la resta dels ambaixadors en ser un dels homes
ms atractius de lassemblea.
2. La metgessa forense va examinar la presumpta homicida i va recomanar que romangus ajaguda un mnim de
quaranta-vuit hores per un problema al pncrees.
3. La veu del rapsode omple la sala del monestir mentre els treballadors que la restauren en van davallant plaques
de la teulada.
4. Vs traient del cove els albercocs que shagin fet malb i posals a la caixa del rac.
5. Lestiu passat vrem fer un viatge per Sardenya, per enguany anirem a Empries, a lAlt Empord, perqu arran
del naixement de la nostra lla no podem viatjar lluny.
6. Corre una altra vegada cap al celler i digues a lEsteve que lampolla verda noms somple ns a la meitat.
7. Per veure si la sanefa amb forma de essa ha quedat ben xada te lhas de mirar pel davant i pel darrere.
8. La jutgessa va admetre el recurs dempara interposat i va prendre la decisi dobrir el procediment un altre cop.
9. La Caterina, pobra, encara enyora lpoca en qu noms llua maragdes i ametistes.
10. Obre una llauna desprrecs perqu farem una bona amanida denciam i nhi posarem.
O/U TONES
Pg. 16. Exercici 1
oreta: or bondat: bo garrotada: garrot
punxegut: punxa foguera: foc rejovenir: jove
joventut: jove fullejar: full follia: foll
foscor: fosc fumera: fum cartolina: cart/cartr
sordesa: sord dotzena: dotze joguina: joc
pobresa: pobre/a sortejar: sort tossuderia: tossut
ullada: ull fusteria: fusta collada: coll
portalada: porta poruc: por plomall: ploma
Ortograa
249 Clau dels exercicis
Pg. 17. Exercici 2
tusso tossies tossim tossit
puc podies puguem pogut
munto muntaves muntem muntat
surto sorties sortim sortit
bullo bullies bullim bullit
vull volies vulguem volgut
cullo collies collim collit
Pg. 17. Exercici 3
bucal Relatiu o pertanyent a la boca.
consular Relatiu o pertanyent a un cnsol, als cnsols.
duplicar Fer doble, multiplicar per dos.
nutrici Acci de nodrir o de nodrir-se; lefecte.
vulcanisme Conjunt de les manifestacions volcniques.
curvilini Que segueix una lnia corba.
titular Que posseeix un ttol.
mundial De tot el mn.
juvenil Pertanyent a la joventut.
dulcicar Fer dol.
Pg. 17. Exercici 4
trofeu, cangur, ganxo, barat, suprbia, sospirar, correu, tamboret, vidu, ritu, botifarra, tribu, gest, individu, bufetada,
liceu, cacau, lavabo, estupend, mutu, escrpol, atordir, sufocar, tonyina, butxaca, ateneu, xorio, tomba, turment,
europeu, ridcul
Sescriuen amb o: ganxo, sospirar, tamboret, botifarra, lavabo, escrpol, atordir, sufocar, tonyina, xorio, tomba
sescriuen amb u: trofeu, suprbia, correu, ritu, tribu, individu, bufetada, liceu, cacau, sufocar, butxaca, ateneu, turment,
europeu, ridcul
No hi afegim ni o ni u: cangur, barat, vidu, gest, estupend, mutu
Pg. 17. Exercici 5
1. Se us acumulen els problemes si preteneu travessar la muntanya desprs dhaver-vos sostret el Joan la
brixola.
2. Agafeu el llibre primer sobre normativa urbanstica local i aneu al ttol preliminar, captol 1, per resoldre el
cas dels bordells regentats per romanesos ubicats en carreteres dels Pirineus.
3. Tot i suposar un turment per a ell, va escollir ladvocacia aconsellat pel seu tutor, encara que ell hauria
volgut ser muntador.
4. Tingueu en compte que sovint susa incorrectament el verb complimentar com a sinnim demplenar.
5. El sospits de sostreure una gran quantitat de robins del magatzem va aconseguir escapolir-se de la policia
escortat per una banda juvenil que havia subornat ja abans de lestiu.
6. La proposta que va triomfar incloa un rtol illuminat per un potent focus que emetia una llum fluorescent.
Ortograa
Clau dels exercicis 250
7. Lacusat ha incorregut en un delicte dhomicidi amb lagreujant de tradoria, per la qual cosa la jutgessa lha
condemnat a una pena de pres incondicional.
8. El viatge fins a Tor en un tren tan atrotinat li va permetre poder llegir duna tirada tot El pndol de Foucault.
9. Si pogussim cobrir les baixes rpidament, podrem complir amb escreix tots els compromisos adoptats amb
el govern.
10. No admeto que vulgueu que el sotssecretari de defensa hongars faci pblic el memorndum que ha
aixecat tanta polseguera.
Pg. 18. Exercici 6
Un nombrs grup dusuaris va viure ahir una altra jornada negra a conseqncia de lavaria de trens. Els
problemes ms importants es varen produir a les lnies empordaneses, amb la cancellaci de la meitat dels trens
previstos ns a primera hora de la tarda. Els afectats, avorrits dhaver de suportar el servei decient que ofereix
lempresa pel reiterat incompliment de lhorari, van celebrar una assemblea en qu es van constituir com a grup
i van installar una taula per recollir signatures de queixa davant de diferents estacions, signatures que pretenen
portar a lrgan governamental competent. A ms, els afectats consideren que ni la retolaci, ni les sortides
demergncia ni els avantatges per al jovent i la gent gran sn adequats. Lempresa ha anat traient importncia als
fets i els ha avaluat com a lleus, tot i la freqncia amb qu han ocorregut darrerament.
LACCENTUACI
Pg. 22. Exercici 1
cantar comit mossn caf aprn
entn pur al pags imprs
irlands cinqu noms ents tamb
consom congrs gaireb far inters
aix ress boirs aci ambds
esps pres arrs cot refs
excls all per sin curis
tals gloris reps difs incls
Pg. 22. Exercici 2
riuet colliu dem perms aniran
algun llumins Ramon porr avs
aix crost votaci anireu Ferran
procs respon cigr campi espai
Pg. 22. Exercici 3
correm deies telfon dbil riem
escrivia orgens parlvem orfe fessin
xrif llapis avisaven nvol digussiu
fieu cantveu fenomen sorteu crvol
Ortograa
251 Clau dels exercicis
Pg. 22. Exercici 4
Grcia espaiosa patiria trajectria mengessin
artilleria plvora Letnia policia cmera
acadmia esglsia pertinent ferstega origen
palauet hostilitat cincia exigua dolcssima
Pg. 22. Exercici 5
hoquei olimpades diptria xasss elit
xandall medulla vking rptil perode
atmosfera intrfon pneumnia termstat tulipa
isbara mssil futbol txtil omplat
Pg. 22. Exercici 6
1. El meu nt t un os de la m ms llarg del que s normal.
2. Si ara em dius que s que vns a fer la volta al mn no s pas qu et puc dir per no fer-la.
3. T ms son des que dorm com un soc ara que sap que no deu res.
4. Ha mlt el sucre per endolcir la mousse de mres que us vol oferir per postres.
5. Els bns de lacusat sn un pl ms reduts del que creu el seu advocat.
Pg. 23. Exercici 7
Abans-dahir no s qu va passar, per noms recordo que desprs darribar a casa vrem asseurens al sof
perqu volem veure qu feien a la tele i ens vrem adormir. I ns avui, que s dissabte, no ens hem despertat.
Jo em trobo b, no obstant el mal de cap de qu em ressento. El Ramon, per, encara t son i es passeja per la
masia com una nima que cerca reps. Qu haurem de dir que ens ha succet? Per qu hem dormit aquest munt
dhores? s potser perqu en lltim pat que frem havem pres un caf esps amb un gust estranyament curis?
Pg.23. Exercici 8
El cotxe es va aturar del tot al semfor que hi ha a la cantonada dels carrers Crsega i Siclia. La Maria no sabia per
qu. I si no hi havia benzina al dipsit? I si hi havia algun problema mecnic? Com que no sabia qu fer, va trucar
a la seva companyia dassegurances amb lestpida pretensi que li poguessin resoldre el problema. Desprs
de prmer els nmeros que indicava la targeta que li havien lliurat en contractar lassegurana, va sonar una
daquelles msiques que pretenen ser simptiques, per que poden fer perdre la pacincia a lusuari ms sofert
del mn. Finalment, li sembl sentir una veu amb un marcat accent francs, per noms li ho sembl, perqu amb
la cridria i els clxons dels conductors dels vehicles no podia sentir res. All era un caos!
Pg. 23. Exercici 9
No tenia la funci sanitria ni tampoc la dadministrar cures prpiament dites, sin que ms aviat tenia una
activitat hospitalria, en el sentit ms estricte de la paraula. Lhospital, a recer del monestir, acollia i alimentava
homes i dones pobres, rodamons, pelegrins, infants abandonats i altres persones malaltes i de vida miserable.
Els religiosos del monestir de Sant Pere sen feien crrec i el gestionaven. El centre es mantenia en part grcies
als donatius de molts dels nats que per guanyar-se ms de pressa el cel ho deixaven indicat aix en els seus
testaments.
Va ser un vespre, all a lhospital, mentre els monjos repartien el plat de pobres, quan una dona malalta i mig
moribunda va estirar la mniga de lhbit de fra Basili per explicar-li el que havia vist.
Ortograa
Clau dels exercicis 252
La primera cosa que Teresa Valldaura vei aix que obr els ulls fou una trtora a lampit de la nestra. Ms petita
que un colom, amb el plomatge de color de caf amb llet i un collaret negre a mig coll. Quina desvergonyida. Una
angoixa sobtada li estreny el pit: el dia que Valldaura havia mort, una trtora havia parrupejat a la nestra. Sab
que era una trtora perqu la Soa digu: Miri, mam, una trtora. Tan salvatges que sn... No se nhavia recordat
mai ms. La trtora, abans demprendre el vol, rigu. La Teresa es freg els ulls, es pos una m davant de la boca
per ofegar un badall i a lltim es toc els genolls: de fusta. Quan estaria a punt demprendre el gran viatge, li
agradaria cremar-ho tot: que tot el que havia estimat, mobles, arbres, casa, mors encs. Puricat. Fora records!
Aquell any [1988], lautor angloindi Salman Rushdie va publicar la seva quarta novella, Els versos satnics (la versi
catalana va sortir lany segent). El ttol feia referncia a un suposat afegit fet pel profeta Muhmmed a un
captol de lAlcor, segons el qual era permissible venerar tres deesses preislmiques, trencant aix el monoteisme
pur del llibre sagrat. Aquesta referncia, lligada a un captol que dna una versi gens ortodoxa de la vida del
profeta, va ser sucient perqu lndia, pas amb una important minoria musulmana, prohibs el llibre tan sols dues
setmanes desprs de la seva publicaci. Tot seguit, els musulmans britnics van demandar leditorial londinenca, i
deu pasos islmics ms van seguir lexemple indi i el van prohibir.
LA DIRESI
Pg. 25. Exercici 1
ve--na be-cai-na ra-m
frui-ta ge-ni-t di-a
sa-m con-se-qent trans-e-nt
di-rn fei-na un-gent
riu ai-gua co-foi
ter-ra-qi ma-le--en pro-du--a
boi-ra pe-c es-mor-te-t
an-ti-gui-tat pe--lla in-tro-du--u
al-moi-na pro-te--na jo-ia
he-ro--na con-tri-bu-s-sin ta-t
pa-la-uet llu--es ca-fe--na
Pg. 25. Exercici 2
tradueixo tradua tradueixi tradus
tradueixes tradues tradueixis tradussis tradueix
tradueix tradua tradueixi tradus tradueixi
tradum traduem tradum tradussim tradum
traduu tradueu traduu tradussiu traduu
tradueixen traduen tradueixin tradussin tradueixin
Pg. 26. Exercici 3
amb accent amb diresi sense accent ni diresi
Llus, pas, ve, genu,
bene, produeu, Can
pasos, allar, allament, tradoria, agraes, beneda,
llussor, udesa, assidutat, descafenat, venatge
mania, llengua, juliol, viure,
accentua, diumenge
Ortograa
253 Clau dels exercicis
Pg. 26. Exercici 4
trair arcaisme harmnium complaem heronman
rabit egoista constitua protenic n
sun canvi contraindicat cuit circuit
beneir reunicar suant gratutament uidament
mdium ateisme traduiria posseir desllument
succeir intuci queixa coeu rell
succeiran constituint dirtic lluint obem
Pg. 26. Exercici 5
1. No et refis danar a laqurium amb el Mrius i el Ral perqu segur que obeiran les ordres dels seus pares i
no hi faran cap.
2. En la pellcula, els vkings, arats com uns possets, esgrimien les armes perqu els dus els benessin.
3. s millor que no senrabi tant amb el venat si vol que el seu germ continu vivint al pis que tenien els avis
a la crulla entre els carrers de Npols i Valncia.
4. Per reduir els ndexs de mortalitat en accidents de trnsit cal que apliqueu mesures com ara que les
fbriques ja no produeixin autombils de srie tan rpids.
5. Es diu que s una dona molt intutiva: ja sabia que substituirien el director arcaic del setmanari local per un
altre de dotat duna increble espontanetat.
Pg. 26. Exercici 6
Encara que a primera vista sembla una clossa ms, la clossa dIslndia no s un mollusc qualsevol, sin tot un
fenomen allat. Un grup doceangrafs nha descobert un exemplar que pot presumir de ser lanimal viu ms
longeu de la Terra, amb 405 anys, edat que sha dedut a partir de les lnies de les seves conquilles. El creixement
dels molluscs no s gratut, ats que est relacionat amb condicions mediambientals com la temperatura de
laigua, la salinitat i la disponibilitat daliment. Daquesta manera permeten reconstruir la histria del clima passat
i la seva repercussi en els oceans. Ara els investigadors es pregunten com ha aconseguit sobreviure tant temps
aquest animal mar. Un dels seus descobridors arma que perqu un sser visqui tant cal que cre mecanismes de
defensa extraordinriament efectius que li permetin retardar lenvelliment. Aix, lanlisi del funcionament dels
seus teixits podria ajudar-nos a entendre com evitar el declivi propi de la vellesa.
Per el que es pretn en aquest escrit no s conixer aquesta clossa, sin saber com es pot preparar una
exquisida cassola de closses amb psols i cigrons, o amb arrs, o amb esprrecs de marge...
Com cada any el capell de la parrquia expressava el seu agrament als dels que havien omplert la capella
de Sant Ramon durant la celebraci de la Pasqua. I com cada any el pblic assistent era el mateix: en un banc,
lAntnia de cal Mas amb el seu marit, el Juli, maleint com sempre la beatitud de la seva esposa; al banc segent,
lIsaes Joan, provedor de petits electrodomstics de gaireb tota la provncia, amb cara de no pair que la muller i
les lles llussin un escot tan geners en una cerimnia tan assenyalada; a continuaci, la famlia Pujals, que havia
contribut a refer la teulada de lesglsia; uns bancs ms enll, la Llusa Roig... I podrem allargar i allargar la llista,
per el fet que no continuem per aqu s que no volem que desprs els omesos ens maleeixin els ossos dues
centries seguides.
Pg. 27. Exercici 7
Desprs dun instant desverament general, un treballador ms ser que no pas els altres va acostar-se amb
cautela al punt indicat pel company i comprov que el cap que sobresortia de les runes no era una despulla
Ortograa
Clau dels exercicis 254
humana sin una pea escultrica. Laspecte inslit i un pl esferedor de la troballa, a causa de la mirada de lnic
ull encastat al mig del front daquella testa, junt amb les nafres que presentava, algunes ja velles, altres produdes
per lenderroc, van ser la causa que la invenci estrambtica queds abandonada entre les runes.
B/V
Pg. 29. Exercici 1
blavor bevia estovar tramvia nevar
arxivament labial suavitat clavar moviment
calvcie cabota escrivia autombil rebut
vamba triumvir estrebar oblidar probabilitat
brevetat novetat llibertat esclavitud circumvallaci
Pg. 29. Exercici 2
verb substantiu o adjectiu
escombra escombrar escombraire, escombrall, escombraries...
canvi canviar canviari, canviador, canvista, intercanvi...
envs envasar envasadora, envasament
ambici ambicionar ambiciositat
combat combatre combativitat, combatent, combatedor...
invent inventar inventor, invenci, inventiva
bomba bombardejar bombarder, bombardeig
tomb tombar, tomballejar, tomballar... tombarella, capitomba, tombada...
ombra ombrejar, ombrar... ombrvol, ombriu, ombratge...
embolic embolicar, desembolicar embolicament, embolicaire
Pg. 29. Exercici 3
sab: ensabonar endev: endevinar trava: travar
travs: travessar bufetada: bufetejar baf: embafar
avan: avanar mbil: mobilitzar bava: bavejar
prova: provar badall: badallar avs: avisar
covard: acovardir treball: treballar calb: calbejar
verns: envernissar beina: embeinar nvol: ennuvolar
volta: envoltar bena: embenar bala: embalar
Pg. 30. Exercici 4
1. Han improvisat un envelat annex al pavell desports per encabir tots els convidats al congrs de treballadors
socials.
2. El vehicle del pilot alabs va bolcar al revolt nmero divuit en rebentar-se-li una roda del davant; aix, el trvol
que duia a la sivella dels pantalons no li va portar gaire sort.
Ortograa
255 Clau dels exercicis
3. Ja cal que mespavili si per les noces dor dels avis vull lluir un gura ben esvelta.
4. Ladvocat de lacusaci va posar traves a lhora dadmetre la gravaci com a prova de la defensa en el cas dels
avortaments illegals.
5. Abans de servir-nos la vedella amb favetes ens van portar una amanida dendvies i raves amb un almvar que li
donava un toc extic.
Pg. 30. Exercici 5
No sabia com havia arribat a la situaci en qu em trobava: macabava de separar, potser per avorriment, per
lenyorana duna altra poca millor o, senzillament, perqu no el suportava. Si hagus de descriure qu havia
inut a lhora de prendre la gran decisi, probablement hauria desmentar les contnues indelitats amb qu
lEsteve mhavia castigat des que havia sabut com havia condicionat el govern en la decisi de tancar nombroses
tavernes basques. La intuci em diu, per, que les nostres desavinences es remunten ms enll, que potser ja
naixeren quan ens vam conixer mentre muntvem a cavall per aquella avetosa del Montseny.
LES OCLUSIVES
Pg. 33. Exercici 1
adequada: adequat sociloga: socileg geperuda: geperut
tmida: tmid cida: cid vida: vid
xenfoba: xenfob pedagoga: pedagog austraca: austrac
muda: mut uida: uid cega: cec
balba: balb gallega: gallec clida: clid
humida: humit polida: polit opaca: opac
clssica: clssic grega: grec plcida: plcid
ferstega: ferstec malastruga: malastruc enemiga: enemic
Pg. 33. Exercici 2
rigidesa: rgid sortejar: sort agudesa: agut
rapidesa: rpid adobar: adob suprbia: superb
albergar: alberg abadia: abat profunditat: profund
candidesa: cndid antiguitat: antic presseguer: prssec
destorbar: destorb enfangar: fang catalogar: catleg
buidor: buit verdor: verd tombar: tomb
sangons: sang fastigs: fstic amargor: amarg
Pg. 33. Exercici 3
p/b t/d c/g
subvenci cabdal butllofa bitllet maragda signicat
cabdell subtil advocat atzar czema ancdota
ptima captenir atmosfera admiraci sacs signatura
captaire dubte tnic cotna augment tcnic
apte absncia adquisici revetlla dracma cognom
Ortograa
Clau dels exercicis 256
Pg. 33. Exercici 4
evacuar, iniqua, quocient, quotidi, conspcua, inncua, obliqua, vcua,
promscua, perspcua, acutat
Que no s perpendicular ni parallela a un pla, a una recta, a una direcci: obliqua
Nombre que resulta de la divisi dun nombre per un altre: quocient
Qualitat dagut: acutat
Que mant relacions sexuals sovint i amb persones diferents: promscua
Buida, especialment en sentit gurat: vcua
Que atreu latenci per la seva excellncia: conspcua
Que no fa mal: inncua
Clarament comprensible, no obscur ni ambigu: perspcua
De cada dia: quotidi
Treure dun lloc les persones que locupaven: evacuar
Mancat de justcia: iniqua
Pg. 34. Exercici 5
Aquell home rab vivia al nord de Biscaia i regentava des de feia molt de temps un club rnec, amb bigues
fumades i renecs escrits a les parets. Era alt i calb, tenia una berruga al llavi i se li perlava una incipient corba
de la felicitat. Tenia per soci un paio noruec, fred, prim com un esprrec i pllid com un glop de llet, que portava
tot lhivern la mateixa gavardina, del qual es deia que era prfug de la justcia del seu pas. Formaven una parella
professional aparentment avorrida, tot i que es movien en un esplndid autombil descapotable de color groc
que no passava desapercebut.
Sovint havien rebut suggeriments annims perqu clausuressin el local, per ells es feien el sord i es tancaven a
qualsevol possibilitat de dileg.
Pg. 34. Exercici 6
Quan saps que la solitud ser per sempre la teva companya de viatge pots comprendre qu passa per la ment
dun aspirant a sucida. Aix, s ara quan entenc per qu lAlfred ens impos amb severitat el cstig de la seva mort,
per qu el gran mag de les nances que ocupava el crrec ms prestigis en aquella empresa dorigen arbic ens
sorprengu amb la seva decisi de deslliurar-se de la vida, una vida que, al capdavall, era ben seva. Ara b, lAlfred
havia nascut un clid dissabte del mes de desembre i, segons els astrlegs a qu massa sovint sencomanava,
noms havia estat aquesta circumstncia la causant de la seva mort.
S SORDA I S SONORA
Pg. 37. Exercici 1
Gentilicis: irlandesa, portuguesa
Substantius abstractes derivats dadjectiu: saviesa, bellesa, fermesa
Substantius femenins: metgessa, hostessa, abadessa, pagesa, jutgessa, princesa, baronessa, deessa, marquesa
Pg. 37. Exercici 2
dansa creena esperana intensa sonsa
defensa pansa renaixena coneixena ordenana
ofensa aliana recompensa bonana estana
Ortograa
257 Clau dels exercicis
Pg. 38. Exercici 3
pressi impressi explosi
agressi emissi discussi
inclusi divisi transmissi
admissi remissi comissi
Pg. 38. Exercici 4
passos passar tapissos entapissar
avisos avisar reposos reposar
trossos destrossar, trossejar interessos interessar
ingressos ingressar matisos matisar
pesos pesar usos usar
rossos enrossir, rossejar espessos espesseir, espessir
vernissos envernissar gasos gasicar
embarassos embarassar llisos allisar
Pg. 38. Exercici 5
grossos grossria accessos accessibilitat, accessi
seriosos seriositat gossos gosser, gossera, gossada
matalassos matalasser, matalasseria sussos Sussa
russos Rssia masos masia, masover, masoveria
curiosos curiositat llaos llaada
capaos capacitat, capacitaci pagesos pagesia
glaos glacera, gla, glaonera nassos nasal
Pg. 38. Exercici 6
1. El sentinella va observar una cosa estranya a lesplanada i va preparar el fusell sense adonar-se que noms
era una gasela extraviada.
2. Atanseu-me els permisos de residncia dels disset ciutadans estrangers que resideixen a Eivissa inclosos en
el programa de formaci.
3. Els Mossos dEsquadra van detenir aquest desembre passat quinze persones acusades dun delicte destafa i
falsedat documental.
4. s un contrasentit que en aquest hotel tan pretensis els barnussos tinguin aquest to griss i que les tasses
de lesmorzar facin tan poc goig.
5. En la tercera fase de discussi del judici es va avaluar lactitud del presumpte assass duna mestressa de
casa dorigen cors.
6. Passam les setrilleres per posar-les al costat de la gasosa i la cervesa i aix es podran amanir ells mateixos els
encenalls de carabassa arrebossats.
7. Si no fssiu tan tossudes i us hagussiu disfressat de donzelles medievals us haurien deixat desfilar en una
de les carrosses.
8. LIgnasi va presentar la plissa dassegurana duna antiqussima collecci de topazis tunisians que volia
exposar al casal del barri.
Ortograa
Clau dels exercicis 258
9. Cal espolsar la gasa abans desbossar-hi amb el pinzell el perfil del masss del Montseny.
10. Les decisions preses amb presses han suposat un autntic desastre en la construcci de la squia que ha de
travessar els arrossars.
G/J (TG,TJ), IG/TX, X/IX
Pg. 40. Exercici 1
Segueixen la norma general: jutgessa, gerani, sergent, girafa, genet, bugia, julivert, cnjuge, gelea, gessam,
gingebre, burgs, targeta, gira-sol, ginesta, jonc
Sn excepcions: Jerusalem, jeure, injectar, jerarca, projectil, majestat, projecci, Jeroni
Pg. 40. Exercici 2
cartutxera: cartutx escabetxar: escabetx marejar: mareig
sondejar: sondeig mitjana: mig rajol: raig
sandvitxeria: sandvitx sortejos: sorteig capritxs: capritx
passejada: passeig bloquejar: bloqueig despatxar: despatx
saquejar: saqueig batejos: bateig rebutjar: rebuig
Pg. 41. Exercici 3
lleig lletjos/lleigs lletges enlletgir
annex annexos annexes annexar
uix uixos uixes auixar/uixejar
x xos xes xar
boig bojos/boigs boges embogir
baix baixos baixes baixar
roig rojos/roigs roges enrogir
coix coixos coixes coixejar
Pg. 41. Exercici 4
Xile xauxa reex venjar Caixmir
taxa/tatxa Flix llegiu/lleixiu xarampi gerro/xerro
torxa joc/xoc rajar esqueix/esquetx esbiaixada
ajudar Xixona vaja missatge rauxa
feixisme mixeta Cuix bolxevic bixest
jec/gec/txec/xec Txetxnia mereixo pujant/puixant eixut
corregir majscula viatge extingir rgim
gep/Jep jaciment fatxenda maig/matx fageda
Pg. 41. Exercici 5
La trajectria del nostre personatge est farcida dxits de prestigi mundial que fan considerar el suggeriment
dinvestir-lo doctor honoris causa tot un encert. Tot i que en els anys de joventut visqu amb exaltaci lingrs
en un monestir jesuta, ms endavant, arran dun brevssim perode destiueig al Txad, descobr la seva veritable
vocaci i opt per canviar de professi. Aleshores dirig la seva trajectria cap a lantropologia, una matria que
sempre li havia suscitat un gran inters, disciplina de la qual avui sel considera un geni. Els seus estudis han
Ortograa
259 Clau dels exercicis

contribut a desxifrar els jeroglcs egipcis ms complexos que han suportat el pas del temps i que juguen un
paper fonamental en el coneixement del passat de la humanitat.
M (MPC, MPT), N
Pg. 42. Exercici 1
Sescriuen amb mb: ambulatori, ambicis, rebombori, embussar, tamboret, timbal, combinar, tombar, embafar,
embotit, embut
Sescriuen amb nv: envelat, canvi, envoltar, envestida, invitar, conversa, investigar, benvingut, convidar, enveja
Sescriuen amb mv: triumvirat, tramviaire, circumvallar
Pg. 43. Exercici 2
confiscar confusi mfora infernal limftic
triomfant infusi circumflex pamflet confraria
confessar samfaina xamfr confort confabular
enfebrar cmfora enfarfegar nimfa enfurismar
Pg. 43. Exercici 3
moral: immoral mortal: immortal pacient: impacient
perfecte: imperfecte fallible: infallible prudent: imprudent
madur: immadur mbil: immbil manejable: immanejable
feli: infeli voluntari: involuntari material: immaterial
mediat: immediat millorable: immillorable del: indel
Pg. 43. Exercici 4
petit: empetitir vermell: envermellir mandra: emmandrir
creu: encreuar mid: emmidonar dol: endolcir
fons: enfonsar fang: enfangar gran: engrandir
mordassa: emmordassar car: encarir marc: emmarcar
focus: enfocar bala: embalar magatzem: emmagatzemar
bell: embellir barca: embarcar faixa: enfaixar
curis: encuriosir malalt: emmalaltir pedra: empedrar
boig: embogir vell: envellir noble: ennoblir
Pg. 43. Exercici 5
1. Linfant va esbossar un innocent somriure quan li van servir un delicis am amb nata.
2. El jutge va tenir en compte a lhora de condemnar el presumpte acusat que en linforme presentat consta que
les empremtes trobades corresponen als culpables demmetzinar la comtessa.
3. Els incomptables intents daturar un atemptat imminent han fracassat.
4. La premsa ha emfatitzat la sumptuositat de les festes del comtat, la qual cosa ha enutjat la primmirada noblesa
del pas.
5. En el somni lAnna es veia caminant somnmbula pels passadissos de la impremta enmig dimmenses piles de
paper.
6. T un do innat per commoure el pblic quan escriu contes i, tanmateix, s un pssim recitador de poemes.
Ortograa
Clau dels exercicis 260
7. La Gemma, sempre tan benparlada, presentava clars smptomes dembriaguesa desprs duns gotets de rom
cremat.
R/RR
Pg. 45. Exercici 1
Privilegi, grcia, exempci, de qu frueix un cos poltic o una persona: prerrogativa
Requisit previ a un altre o altres requisits: prerequisit
Atuell per a contenir lquids, de formes i matries diverses: barral
Llevar radicalment: eradicar
Anullar els efectes (duna fora, duna acci, etc.), mitjanant una altra: contrarestar
Que fa riure: irrisori
Un cos, llanar rajos de llum, de calor, (sobre alguna cosa): irradiar
Plantaci que hom explota: conreu
Que designa el mateix referent que un altre element: coreferent
Que prev o combat la rbia: antirbic
Pg. 45. Exercici 2
ell va aprendre ell aprengu jo aprendr
ell va tmer ell tem jo temer
ell va conixer ell conegu jo coneixer
ell va tenir ell tingu jo tindr
ell va prendre ell prengu jo prendr
ell va plnyer ell plany jo planyer
ell va crrer ell corregu jo correr
ell va desfer ell desfu jo desfar
ell va pertnyer ell pertany jo pertanyer
ell va percebre ell perceb jo percebr
Pg. 46. Exercici 3
botiga: botiguer canya: canyar, canyer cendra: cendrer
avi: aviador vidre: vidrier buit: buidor
cirera: cirerer, cirer, cirerar mercat: mercader carn: carnisser
bou: bover, bouer venda: venedor gris: grisor
pasts: pastisser carxofa: carxofer, carxofar ferro: ferrer, ferreter
Pg. 46. Exercici 4
consom potser hind mel ple/pler
lloguer clix estupor fre lleuger
cal/caler atzar rob clamor nor
millor seit cartr llum cal/calor
Ortograa
261 Clau dels exercicis
L/LL/LL
Pg. 48. Exercici 1
legal: illegal lcit: illcit lgic: illgic
llegible: illegible localitzable: illocalitzable les: ills
limitat: illimitat legtim: illegtim literari: illiterari
Pg. 48. Exercici 2
sarsuela franella parcella esquela tela
ombrella pela candela varicella mortadella
clientela mostela gasela passarella pamela
Pg. 48. Exercici 3
axilla cercavila pupilla argila lila
tilla fila pila clorofilla gorilla
papilla Camilla tequila mutila cavilla
Pg. 48. Exercici 4
oscillar: oscillaci ampulls: ampullositat pllid: pallidesa
sol: solitud, soledat hellnic: hellenisme concili: conciliaci
collaborar: collaboraci intelligent: intelligncia collidir: collisi
tolerar: tolerncia nul: anullaci, nullitat elaborar: elaboraci
polluir: polluci rebel: rebellia, rebelli galant: galanteria, galanteig
sollicitar: sollicitaci, sollicitud alegre: alegria delegat: delegaci
alludir: allusi allucinar: allucinaci tranquil: tranquillitat
Pg. 48. Exercici 5
LIu va revelar les fotograes que havia fet a la villa on havia passat les vacances, una gran casa amb jard, el lloc
ideal per eludir les obligacions quotidianes, anullar qualsevol maldecap i recuperar lal necessari per tornar a la
feina desprs de lestiu.
Pg. 49. Exercici 6
1. Quina fallera per colar b la camamilla! Tampoc no cal ser tan primmirat.
2. El govern ha palliat la seva mala premsa amb uns ampullosos actes de celebraci del millenari del monestir.
3. Li han garantit que aquest medicament s infallible contra la malaltia del clera perqu no lin quedi cap
seqela.
4. A lexamen avaluaran si domines la terminologia jurdica; et poden preguntar qu s una cdula de citaci, un
recurs dapellaci, la llegtima, etc.
5. Traslladeu amb molta cura al pis de la Miquela aquesta excellent collecci de tasses de porcellana que va
heretar de la seva via.
6. Tot i que semblava infallible, el sistema informtic ha patit un collapse colossal que ha causat la cancellaci de
milers de vols.
7. En la tertlia literria daquest mes els assistents podran dialogar amb una de les novellistes ms clebres del
nou millenni.
Ortograa
Clau dels exercicis 262
8. La installaci de ms tanques metlliques no solucionar el problema dels accidents que hi ha en la
circumvallaci nord.
9. Deixat de falrnies i reconeix que un dels allicients de la pellcula s lidilli entre els protagonistes.
10. Calculem que els ttols que ha acumulat la selecci nacional dhalteroflia no cabran en les noves vitrines.
H
Pg. 51. Exercici 1
hbil: habilitar ombra: ombrejar, ombrar humit: humitejar
hospital: hospitalitzar hereu: heretar higiene: higienitzar
orgull: enorgullir homogeni: homogenetzar hum: humanitzar
harmonia: harmonitzar hivern: hivernar hoste: hostatjar
al: alenar hrnia: herniar ona: onejar
gil: agilitar, agilitzar mfasi: emfatitzar, emfasitzar imant: imantar
Pg. 51. Exercici 2
air ahir inalar inhalar ermtic hermtic emorrgia hemorrgia
Ma erba herba Tall exaustiu exhaustiu
ostatge ostatge/hostatge cacauet avui iptesi hiptesi
totom tothom orfe inibir inhibir exultant
exibir exhibir stia hstia ermit Elisabet
ind hind orxata exaurir exhaurir subasta subhasta
Zuric emicicle hemicicle anel anhel endecasllab hendecasllab
aderir adherir tru Bo malaurat
Vic Ester coesi cohesi exorbitant
isard coet menir menhir ortodox
conort conhort coibir cohibir exgon hexgon Montblanc
Pg. 51. Exercici 3
1. Vam dir que s al metge quan ens va preguntar si volem saber el sexe de la criatura si shi posava b (en
lecograa).
2. Hem preguntat quina diferncia de gust hi ha entre el peix pescat amb un ham i el pescat amb xarxa, per em
penso que no hem ents res.
3. Sempre has de fer veure que et guardes un as a la mniga.
4. Vols conduir tu o vols que ho faci jo?
5. Recorda que, al Marc, li havies de portar el dcim de la loteria i que encara no lhi has portat.
6. A veure, qui ha llenat aquests papers?
7. A mi no mhi veuran pas, en un parc temtic.
8. Eh, Vicen, des que vaig assistir a les teves classes sempre ms he distingit la e oberta de la e tancada.
9. Ni que tu ho vulguis no nhi portar cap.
10. Shavia oblidat lagenda a locina i ara no sabia on havien quedat.
263
Morfosintaxi
Clau dels exercicis
LORACI
Pg. 57. Exercici 1
Els
bombers
van rescatar
illesos
quatre
joves
que
havien quedat
incomunicats
quan
practicaven
barranquisme
L
avs
de
la
desaparici
dels
joves
es
determinant
substantiu
verb
adjectiu
determinant
substantiu
pronom
verb
adjectiu
conjunci
verb
substantiu
determinant
substantiu
preposici
determinant
substantiu
preposici+determinant
substantiu
pronom
va rebre
abans-dahir
per
ns
avui
no
s
ha acabat
el
rescat
d
aquest
grup
format
per
un
noi
i
tres
noies
verb
adverbi
conjunci
preposici
adverbi
adverbi
pronom
verb
determinant
substantiu
preposici
determinant
substantiu
verb
preposici
determinant
substantiu
conjunci
determinant
substantiu
Pg. 57. Exercici 2
1. La tieta de la Nria sha llicenciat en lologia anglesa.
S P
2. Em molesta molt el soroll.
P S
3. Mempasso tots els programes dAndreu Buenafuente. (jo)
P S elidit
4. Afanyat! (tu)
P S elidit
5. Les actuacions han quedat vistes per a sentncia.
S P
6. Ha arribat un nou carregament de fruita.
P S
Pg. 57. Exercici 3
1. s impersonal.
2. No s impersonal; S: lElisenda.
3. s impersonal.
4. No s impersonal; S elidit: ell/a.
5. s impersonal.
6. s impersonal
264
Morfosintaxi
Clau dels exercicis
Pg. 58. Exercici 4
1. Oraci activa.
2. Oraci passiva.
3. Oraci passiva.
4. Oraci activa.
5. Oraci activa.
6. Oraci passiva.
ELS DETERMINANTS I ELS QUANTIFICADORS
Pg. 68. Exercici 1
lespai loca lopini la investigaci
lhorari lull lungla lunivers
lona lelefant la universitria la histria
lavi laltaveu luniversitari lhistoriador
lilla lAnna linvestigador lherba
Pg. 68. Exercici 2
la instncia la interlocutria la imaginaci
lhpica la Irene la uni
limaginari lindi lndia
la infermera la infncia lintern
la hiptesi la humitat la Isabel
linfant linterlocutor lhmer
lrsula lIgnasi linfermer
la imatge lhum la humanitat
Pg. 69. Exercici 3
la una / luna lhandbol la ira
la UNESCO el iode lADN
el hawai la host la iaia
el DNI la ema l1
el iogurt el ianqui la ela
el 31 la hiena lhmster
Pg. 69. Exercici 4
1. Els convidats han arribat a lhora prevista; ni massa tard ni massa dhora.
2. El mes dabril s el ms plujs de lany.
4. Amb aquell vi dnma qualitat vam agafar una turca.
5. La interessada principal es reserva el dret de dir lltima paraula.
Pg. 69. Exercici 5
1. La infermera del iode.
2. A lestiu tinc el costum danar a passar uns dies al Pla de lEstany.
3. Viu als afores del poble, a prop de ca lEugeni.
265
Morfosintaxi
Clau dels exercicis
4. Estudia a la UOC; la Universitat Oberta de Catalunya. Correcta
5. Qu fem amb lngrid? Lhem dinscriure al casal o la durem a cals avis?
Pg. 69. Exercici 6
nic. El/La scal, en linforme ems l1 dabril de 2007 davant daquest Jutjat, sollicita la inadmissi total del
recurs, dacord amb el que disposa larticle 1710 de la Llei denjudiciament civil, ats que la quantitat litigiosa
s notriament inferior a limport que estableix larticle 1687 de la Llei esmentada. Aquest Jutjat ha trams les
actuacions, mitjanant la interlocutria de 25 de juliol de 2007, al tribunal competent.
Pg. 69. Exercici 7
29 vint-i-nou
72 setanta-dos / setanta-dues
555 cinc-cents cinquanta-cinc / cinc-centes cinquanta-cinc
1.925 mil nou-cents vint-i-cinc / mil nou-centes vint-i-cinc
83.677 vuitanta-tres mil sis-cents setanta-set / vuitanta-tres mil sis-centes setanta-set
Pg. 69. Exercici 8
1. En aquest curs hi ha massa nois i massa poques noies.
2. Encara ha de fer bastants coses abans dagafar lavi.
3. No t prou diners per pagar tots els deutes.
4. Sempre diu que no t gaires amics, per la veritat s que en t fora.
5. Darrerament t bastant gana, per no t prou hores per preparar-se el menjar.
6. No compro gaires llibres, perqu cada vegada tinc menys lloc on posar-los.
Pg. 70. Exercici 9
1. LEnric anir de viatge amb els seus pares.
2. Dissabte passat vaig acabar les vacances.
3. Tinc dues tortugues i un periquito.
4. Vaig aprovar el BUP amb una nota mitjana de 8,75.
5. s tan poc agraciat que tothom sel rifa.
6. Viu a la Garrotxa, en una zona dinters natural.
7. Trameteu-me linforme al ms aviat possible.
8. Fumar perjudica seriosament la salut.
9. Potser recorro tot Catalunya amb bicicleta.
10. Quan pensis venir, avisam amb temps, que reservar taula a Ca lEnric.
11. Aquest vespre, al teatre, seurem a les butaques dos i quatre de la la u.
EL SUBSTANTIU I LADJECTIU. GNERE I NOMBRE
Pg. 79. Exercici 1
1. La jutgessa ha disposat que la metgessa forense aturi lautpsia.
2. La demandant va manifestar que la seva vena era una homicida violenta.
3. Segons la presidenta, aquella agent era massa prudent.
266
Morfosintaxi
Clau dels exercicis
4. La secretria sempre havia considerat que aquella advocada/advocadessa autodidacta era capa de guanyar
qualsevol cas.
5. La pacient predilecta de la psiquiatra era una monarca golafre i tranquilla, addicta a la xocolata.
6. La degana de la facultat era una clebre lloga, parenta duna arquitecta famosa, culta i elegant.
7. Lherona de la srie dxit del moment s una pagesa atea, cosina duna duquessa creient.
8. El podleg tenia una ajudanta molt xerraire, capa de fer perdre els estreps a la dona ms tranquilla del mn.
9. La meva cosina va comprar a una vella princesa extravagant una euga/egua negra i salvatge, gens gil ni velo i
difcil de dominar.
10. El llastre de la scal era un artista lleig i egoista, amant duna recluta cruel i rebel.
Pg. 79. Exercici 2
reu rea reus rees
culte culta cultes cultes
bess bessona bessons bessones
complex complexa complexos complexes
bruixot bruixa bruixots bruixes
boig boja boigs/bojos boges
preco preco precoos precoces
mixt mixta mixts/mixtos mixtes
scal scal scals scals
exempt exempta exempts exemptes
cru crua crus crues
intelligent intelligent intelligents intelligents
institutor institutriu institutors institutrius
cardileg cardiloga cardilegs cardilogues
denunciant denunciant denunciants denunciants
fcil fcil fcils fcils
dur dura durs dures
alegre alegre alegres alegres
lle lleona lleons lleones
marqus marquesa marquesos marqueses
Pg. 79. Exercici 3
1. jutjat mixt
2. ciutat grisa
3. ametlla amargant
4. quadre lleig
5. discurs vague
6. llet agra
7. patena lluent
8. carretera ampla
9. aigua bullent
10. judici inic
Pg. 80. Exercici 4
1. escoles mixtes
2. pasos grisos
3. sucs amargants
4. places lletges
5. memries vagues
6. vins agres
7. cotxes lluents
8. carrers amples
9. cafs bullents
10. sentncies iniqes
267
Morfosintaxi
Clau dels exercicis
Pg. 80. Exercici 5
1. cambrera cortesa
2. majordoma corpulenta
3. rea intelligent
4. ciutat pobra
5. tardor rude
6. professor culte
7. infncia feli
8. princesa alegre
9. noia extravagant
10. situaci difcil

Pg. 80. Exercici 6
1. funcionria atractiva
2. manifestant agressiva
3. ostatge submisa
4. germana rica
5. mestressa trempada
6. mestre treballador
7. actriu bona
8. reina trista
9. pagesa somiadora
10. europea viatjadora
Pg. 80. Exercici 7
1. sofs incmodes
2. annexos incomplets
3. passeigs/passejos rars
4. cascs/cascos foscs/foscos
5. llapis normals
6. ministres elegants
7. temps inestables
8. equacions fcils
9. apndixs espessos
10. calotets grisos
Pg. 80. Exercici 8
1. caporala corrupta / caporal corrupte
2. esquinos dolorosos
3. torneigs/tornejos europeus
4. jutges durs
5. ndex complex
6. calabossos mixts/mixtos
7. tuberculosis violentes / tuberculosi violenta
8. rea alegre
9. pagesa rude
10. pasos catalans
Pg. 81. Exercici 9
1. als afores
2. La claror
3. unes/les anlisis
4. els llegums els espinacs
5. una allau una remor
6. un avantatge el deute
7. Les postres una aroma
8. el senyal
9. el dubte les restes
10. La sida la sndrome
EL VERB
Pg. 97. Exercici 1
1. iguals
2. castigaven
3. tornvem - portvem
4. desitgen
5. maregis
6. Abraceu
7. esperant
8. abstingueu
9. adeqi
10. tanqui
268
Morfosintaxi
Clau dels exercicis
Pg. 97. Exercici 2
1a persona singular
Present indicatiu Present subjuntiu
renunciar renuncio renunci
crear creo cre
lloar lloo llo
continuar continuo continu
suar suo su
incoar incoo inco
adequar adequo adeqi
creuar creuo creui
Pg. 97. Exercici 3
Verbs purs: grunyo, munyo, ajupo, escullo, recullo, fujo, cruixo, consento, bullo, pressento
Verbs incoatius: avorreixo, inhibeixo, produeixo, requereixo, precedeixo, descobreixo, reparteixo, dedueixo,
aclareixo, sofreixo, emmalalteixo, competeixo, sorgeixo, introdueixo, proveeixo, eximeixo, transgredeixo, urgeixo
Pg. 98. Exercici 4
1. bato / afegeixo
2. anuncia
3. Mengeu / veurem
4. interrompent
Pg. 98. Exercici 5
1. conec 6. denuncia
2. introduint 7. ests
3. Comparec 8. reprs
4. pot 9. obeirien
5. oms 10. consento
Pg. 98. Exercici 6
1. puguis 6. pogus
2. Traieu / vulgueu 7. spigues
3. tossia 8. escopia
4. Escull 9. Estigues
5. cpiguen 10. surti / sortir
Pg. 98. Exercici 7
1. atn atn
2. traguis: s correcte, juntament amb treguis
treiem traiem
3. sapigus sabs
4. capiguessin cabessin
269
Morfosintaxi
Clau dels exercicis
5. pertangussiu pertanyssiu
gaudirieu gaudireu
6. escrigussiu: s correcte, juntament amb escrivssiu
7. poguem puguem
8. traicionats trats
reexen reecteixen
garantitzen garanteixen
Pg. 99. Exercici 8
1. a) encengui b) encengus
2. a) entengueu b) entengussiu
3. a) treguis b) traguessis
4. a) suspenguin b) suspenguessin
5. a) revenguem b) revengussim
6. a) valgui b) valgus
7. a) segueu b) segussiu

Pg. 99. Exercici 9
1. No parlis... 5. No escrigueu...
2. No dissolgueu... 6. No ens coneguem...
3. No reprengueu... 7. No corregueu / correu...
4. No estiguis... 8. No beguis...
Pg. 100. Exercici 10
1. retraguem 6. cregueu
2. Vegeu coneixeu 7. reconegueu
3. Digues-me 8. respongueu Apreneu
4. estenguem / estendrem 9. obtinguem
5. moguem 10. sapigueu
Pg.100. Exercici 11
1. Correcte (simultani): (Tot) esperant arribar a un consens, van assistir a la reuni. / Van assistir a la reuni esperant
arribar a un consens.
2. Incorrecte (especicatiu): Instrucci 01/06 que modica la Instrucci 11/96, de permisos dabsncia del lloc de
treball.
3. Incorrecte (posterior): Si rebeu estudis informatius, analitzeu-los i retorneu-los a la unitat emissora.
4. Incorrecte (posterior): La Unitat de Control de Gesti va elaborar el pressupost i el va gestionar immediatament.
5. Correcte (simultani): (Tot) oferint-los cursos dinformtica, sest ampliant la formaci dels funcionaris. / Sest
ampliant la formaci dels funcionaris oferint-los cursos dinformtica.
6. Incorrecte (especicatiu): Van presentar una demanda en la qual/en qu sollicitaven que es requers de pagament
el demandat.
7. Correcte (anterior): (Desprs dacabar lacte / Desprs de lacte) Havent acabat lacte, els assistents van sortir de la sala.
8. Correcte (simultani): (Tot) rient i saltant va sortir del judici. / Va sortir del judici tot rient i saltant.
9. Incorrecte (posterior): Ha trigat 255 dies a curar-se de les lesions i li han quedat seqeles a lavantbra dret.
10. Incorrecte (posterior): La sentncia absol la persona acusada i imposa doci les costes causades.
270
Morfosintaxi
Clau dels exercicis
Pg. 100. Exercici 12
1. establert 5. segut
2. suplert 6. cabut
3. imprs 7. aparegut
4. ocorregut 8. estat / sigut
Pg. 100. Exercici 13
1. hagussiu escrit 4. perdem
2. correguessis 5. estigus
3. hauria pagat
Pg. 101. Exercici 14
innitiu pres. ind.
1a sing.
pres. ind.
1a plural
pres. subj.
1a plural
gerundi participi
crrer corro correm correm
correguem
corrent corregut
concebre concebo concebem concebem concebent concebut
pertnyer pertanyo pertanyem pertanyem
pertanguem
pertanyent pertangut
pertanyut
percebre percebo percebem percebem percebent percebut
difondre difonc difonem difonguem difonent difs
incloure incloc incloem incloguem incloent incls
cabre/caber cabo cabem capiguem cabent cabut
resoldre resolc resolem resolguem resolent resolt
Pg. 101. Exercici 15
1. ha de / haur de / havia de...
2. deu / hauria d
3. cal
4. ha d / haur d / hauria d / va haver d ...
5. sha de / shaur de / shauria de...
6. Caldria / calia / era necessari
7. deu / deur
8. deu / deur
9. cal / sha d
Pg. 101. Exercici 16
1. Si haguessin aprovat els pressupostos, els haurem gestionat immediatament.
2. Els alumnes han dassistir obligatriament a les 40 hores de prctiques.
3. Cal/s necessari que portis els expedients al despatx del secretari abans de les dotze.
271
Morfosintaxi
Clau dels exercicis
4. Devia ser el mes de juliol passat quan es va inaugurar el Servei dAtenci a lUsusari.
5. El rtol deia: no fumeu.
6. Deu / Devia ser el repartidor qui ha vingut.
7. Estan treballant en aquesta qesti des de lany 1993.
8. Si hagussim sabut que no es feia la reuni, no haurem vingut.
9. En comenar (Quan comeni) el judici, shan de cridar tots els testimonis.
10. Hi va haver un gran nombre de visitants, cosa que/la qual cosa va provocar lenfonsament de la torre.
11. Notiqueu la resoluci anterior a les parts interessades.
12. Finalment, cal/s necessari concloure (sha/hem de concloure) que no es pot admetre la petici respecte a la
custdia del ll.
LES FUNCIONS SINTCTIQUES
Pg. 108. Exercici 1
1. S (concorda amb el verb)
2. CD (no concorda amb el verb; el S seria ell/ella)
3. S (concorda amb el verb)
4. S (concorda amb el verb)
5. CD (no concorda amb el verb; el S seria jo)
6. S (concorda amb el verb)
Pg. 109. Exercici 2
1. LAndreu sestima la Mireia amb deliri.
2. Magradaria telefonar a lEsteve.
3. Hem citat a judici limputat.
4. Escolta b el teu advocat abans de prendre una decisi.
5. LEstel esperava el seu pare.
6. No molesteu els companys.
7. El llop es va menjar la Caputxeta.
8. Aquestes coses no agraden a ning.
(Els verbs de les oracions 1, 3, 4, 5, 6 i 7 sn transitius. Regeixen CD i per tant aquests complements no van precedits de
preposici. Si passem loraci a passiva, veurem com el CD hi fa la funci de S. pacient. Daquesta manera el podem
identicar i diferenciar-lo dels complements de la resta doracions de lexercici, que sn CI.)
Pg. 109. Exercici 3
1. Pred. (ladjectiu concorda amb el S)
2. Atr. (verb copulatiu: semblava)
3. Atr. (verb copulatiu: Sc)
4. CC de manera
5. Pred. (ladjectiu concorda amb el S)
6. CC de manera
7. Pred. (ladjectiu concorda amb el CD; es podria confondre amb un CN, per si fos un CN i no un Pred. no podrem
variar lordre del complement dins la frase: Mhe posat arrugat el vestit)
8. Atr. (verb copulatiu: Estava)
272
Morfosintaxi
Clau dels exercicis
Pg. 109. Exercici 4
1. CC temps
2. CP
3. S
4. CI
5. CI
6. CD
7. CN
8. CC temps
9. CD
10. CC quantitat
11. S
12. Pred.
13. CC temps
14. CD
15. CC instrument o mitj
ELS PRONOMS FEBLES
Pg. 119. Exercici 1
1. Nhan enviat per fax. (propostes noves: CD)
2. Ho saps? (si el jutge ha deixat cap encrrec per a mi: CD)
3. Els escriu cartes des de fa molts anys. (als presos: CI)
4. Telefona-li al despatx. (al teu germ: CI)
5. Sha acostumat a escridassar-los per qualsevol cosa. (els empleats: CD)
6. El lladre el va amenaar / va amenaar-lo amb un ganivet. (lempleat del banc: CD)
7. Per qu li pegueu? (a aquesta nena: CI)
8. La vaig esperar / Vaig esperar-la davant laltar prop de dues hores. (la nvia: CD)
9. Els vam denunciar / Vam denunciar-los i ara ens amenacen. (els vens: CD)
10. Ho recorda / Recorda-ho a en Pau. (que hem de ser puntuals: CD)
Pgina 119. Exercici 2
1. Li tremolen les mans. (Li: CI; per tant, em: CI)
2. Fa molts anys que no el veuen. (el: CD; per tant, es: CD)
3. Li he explicat ms duna vegada que no ha dobrir la nevera descal. (Li: CI; per tant, t: CI)
4. Renteu-li les dents abans danar a dormir. (li: CI; per tant, vos: CI)
5. Li ha deixat les claus a dins el cotxe i ara no el pot obrir. (li: CI; per tant, s: CI)
6. Amaguem-lo darrere la porta! (lo: CD; per tant, nos: CD)
7. Li ho ha dit perqu no tatabali ms. (li: CI; per tant, us: CI)
8. No el sento amb tot aquest soroll. (el: CD; per tant, et: CD)
9. No li sento la veu amb tot aquest soroll. (li: CI; per tant, us: CI)
10. Sap que li importa molt el que li passa. (li: CI; per tant, m: CI)
Pg. 119. Exercici 3
1. Lhivern ho s a Praga. (cru: Atr.)
2. Robert Redford shi conserva per ledat que t. (b: CC manera)
3. El detingut hi tenia els lls en un soterrani. (amagats: Pred.)
4. El nhan elegit. (president de la nova junta: Pred.)
5. La Teresa hi escoltava el professor mentre la sermonejava. (impertrrita: Pred.)
6. A casa seva ho sn. (del morro fort: Atr.)
7. Hi volem en Jordi. (com a representant de la companyia: Pred.)
273
Morfosintaxi
Clau dels exercicis
8. No cal anar-hi a la peregrinaci. (de genolls: CC manera)
9. Parlar de Pars ho s. (parlar de la torre Eiffel: Atr.)
10. Ho sembla, la teva mare. (amonada: Atr.)
Pg. 120. Exercici 4
1. Els meus cosins hi han marxat. (de viatge: CC)
2. No nhe parlat mai amb els teus pares. (de tu: CP)
3. No hi he parlat mai de tu. (amb els teus pares: CC)
4. Te nhaurs desfet quan torni? (daix: CP)
5. Mhi he penedit dhaver-lo abandonat. (sempre: CC)
6. Me nhe penedit sempre. (dhaver-lo abandonat: CP)
7. Hi camino quan surto dexcursi. (molt: CC)
8. Hi camino molt. (quan surto dexcursi: CC)
9. Shi ha acostumat. (a dormir de dia: CP)
10. La Nria shi mira la gent. (de rell: CC)
Pg. 120. Exercici 5
1. Sen riu.
2. Ens lexpliques?
3. Lin vam comprar.
4. Mho demana.
5. Us lapartar.
6. Lan separo.
7. Shi casa.
8. Lhi envio.
9. Ten recordes?
10. Len trec.
Pg. 120. Exercici 6
1. Va escapolir-se-us.
2. Vam repenjar-nos-hi.
3. Podrem donar-los-en.
4. Volia fer-mels a mida.
5. Han de trametrels-les.
6. Va aparixer-se-li.
7. Puc dir-li-ho avui.
8. Van portar-nos-en tres.
9. Podreu enviar-los-hi.
10. Volem regalar-los-el.
Pg. 120. Exercici 7
1. Parla-lin.
2. Mateu-vos-hi.
3. Treu-los-les.
4. Llegeix-men ms.
5. Escriviu-los-hi.
274
Morfosintaxi
Clau dels exercicis
6. Emprovin-sels.
7. Portans-ho dem.
8. Compra-li-ho.
9. Enreda-lhi.
10. Reservals-la.
Pg. 121. Exercici 8
1. c)
2. d)
3. b)
4. c)
5. b)
6. d)
7. a)
8. b)
9. c)
10. a)
Pg. 122. Exercici 9
1. -shi
2. les hi
3. mels
4. li hi
5. els ho
6. la hi
7. ls-hi
8. me n
9. lhi
10. lin
Pg. 122. Exercici 10
1. Correcta.
2. Incorrecta. Als meus parents els vam dir que marxvem dexcursi.
3. Incorrecta. La nena sha de quedar amb els meus sogres. Els la portarem abans dagafar lavi.
4. Correcta.
5. Incorrecta. Tenim reuni amb els nous socis. Que volem rescindir el contracte, els ho direm tot just comenci la
reuni.
6. Incorrecta. He comprat xocolata. Als teus lls, els en dono una presa?
7. Incorrecta. Els meus alumnes no es creuen que el menjar rpid sigui perjudicial per a la salut. Com els ho faries
veure?
8. Correcta.
9. Incorrecta. Estan interessats en aquest quadre. Els en vas parlar tu?
10. Correcta.
Pg. 122. Exercici 11
1. Porta els cabells bruts? No mestranya perqu sempre els hi porta.
2. La jutgessa ha decidit embargar-los els sous.
3. La Nria els ho va explicar tot l per randa.
4. () Ha caigut de la cadira i no sha fet mal.
5. Notiqueu-los la resoluci anterior.
6. No sabem si ens en sortirem.
7. Li he telefonat des que vam discutir i no he aconseguit que em torni les trucades.
8. Tot i estar fora constipada, vaig anar a lexcursi i hi vaig trobar () / () vaig trobar-hi en Jaume.
9. Acostumeu-vos a rentar-vos les dents desprs de cada pat.
10. Registreu lescrit anterior i deixeu-ne constncia a les actuacions.
11. De tot aix, en dono compte al jutge.
275
Morfosintaxi
Clau dels exercicis

12. Tothom diu que el ll de ladroguer no hi toca gaire.
13. El llibre, emporta-tel sense pensar-tho gaire o alg altre se lemportar.
14. No sabr mai qui sem va cruspir els bombons.
15. Finalment vaig arribar a Sort, on () havia quedat amb la colla.
ELS PRONOMS RELATIUS
Pg. 129. Exercici 1
1. A
2. A
3. S
4. A
5. S
6. A
7. S
8. S
9. A
10. A
Pg. 129. Exercici 2
Magraden ms les olives que tenen pinyol. Antecedent: les olives
La coca que menjarem amb la xocolata s comprada a Cercs. Antecedent: la coca
Vam anar a veure Els Pets el dia que van estrenar el nou disc. Antecedent: el dia
El parxs amb qu juguem s un regal de la seva via. Antecedent: el parxs
Els vens ms afectats, als quals encara no han donat subvencions, podran tornar a casa aviat. Antecedent: els
vens ms afectats
La foto a qu faig referncia t ms de cinquanta anys. Antecedent: la foto
Ja no es pot fumar al despatx on treballo. Antecedent: el despatx
El partit en qui conava mha tornat a decebre. Antecedent: el partit
Lamanida era ben fresca, cosa que era imprescindible amb la calor que feia. Antecedent: lamanida era ben fresca
Encara escriu amb una ploma que s destru. Antecedent: una ploma
Pg. 130. Exercici 3
1. x Noms hi ha un diari. explicativa
2. x Compr ms llibres. especicativa
3. x Tinc ms amics. especicativa
4. x Van ser condemnats tots els acusats. explicativa
Pg. 130. Exercici 4
Sha de desar la roba que ahir vaig planxar.
Francesc Ribera Titot, que era el cantant de Brams, ara canta amb Mesclat.
El Comabona, que s un dels cims ms bonics del pas, s al Cad.
El ttol del disc de qu et parlo s La ama.
El Bara, que feia anys que no jugava una nal, no va decebre.
Lactor va reconixer lacusat en la roda de reconeixement a qu va assistir.
Pg. 130. Exercici 5
1. Comenteu amb els pares on voleu anar aquest vespre.
2. Magradaria que mescoltessis quan parlo.
276
Morfosintaxi
Clau dels exercicis
3. La persona a qui sha de fer el requeriment ha canviat de domicili.
4. Els alumnes diuen als professors que tenen massa deures.
5. No recordo el nmero de la sala de vistes on tenim el judici.
6. El cotxe amb qu vaig a la feina necessita els pneumtics nous.
7. El balc que mira a ponent t els porticons despintats.
8. No mexplico qu li troba, per ja fa quinze anys que sn casats.
9. Qui vol una mica ms de pasts de gerds?
10. El jugador del qual espero un autgraf s lOleguer.
Pg. 131. Exercici 6
1. Aquesta s una sentncia la decisi (de la que / de la qu / de la qual) no acabo dentendre.
2. En aquesta exposici hi ha quadres (en que / en qu / en els que / en els qu / en els quals) es reecteix lestat
dnim del pintor.
3. No comprenc la situaci (a la que / a la qu / a la qual / que / a qu) et refereixes.
4. El noi (amb qui / en el qual / en qui / amb el qual) cono s el proms de lAnna.
5. Porto les capses (en les que / on / en qu) hi ha laixovar del nad.
6. Les classes (que / a qu / a les que / a les quals) assistia eren molt interessants.
Pg. 131. Exercici 7
1. El llibre sobre el qual heu de fer el treball t dues-centes pgines.
2. El dia que / en qu / en el qual plogui sortirem a buscar cargols.
3. Aquesta s la noia de qui / de la qual em parlaves?
4. El jove que hi tingui algun inconvenient que ho digui.
5. La muntanya s el lloc on / en qu / en el qual ens sentim ms felios.
6. Jo portar a la festa el ganivet amb qu / amb el qual tallarem els torrons.
7. Ladrea que mhas donat s incorrecta.
8. Els colors del Bara, que / els quals sn el blau i el grana, coincideixen amb els del nostre club.
9. Les teules amb qu / amb les quals van construir la teulada eren defectuoses.
10. A la recepci portava un collaret que era de perles falses.
Pg. 131. Exercici 8
1. No he vist el captol davui ni el que van emetre abans-dahir.
2. Al Parlament debatran la qesti a la qual / a qu tothom dna tanta importncia.
3. Lany passat aquesta editorial va publicar una novella lautor de la qual s Manel Zabala.
4. Em reo del nou empleat que / a qui / al qual tu mhas recomanat.
5. Han nomenat presidenta de lescala la noia amb qui / amb la qual vaig compartir el pis cap a tres anys.
6. Les hosts es van refugiar dalt les muntanyes, on / en les quals / en qu van haver de passar tot lhivern.
7. Els privilegis de qu / dels quals gaudien els ciutadans eren similars.
8. Els alpinistes van aconseguir fer cim ahir, tot i els perills a qu / als quals sexposaven.
9. El govern apujar els tipus dinters, la qual cosa / cosa que cal tenir en compte a lhora dadquirir un habitatge.
10. El msic de qui / del qual noms tinc un disc s Kepa Junkera.
Pg. 131. Exercici 9
1. Al prestatge on /en el qual / en qu pots trobar Amorrada al pil tamb hi ha Deu claus al pany.
2. Lnic jugador de qui / del qual no depn lxit de lequip est lesionat.
3. Les noies amb qui / amb les quals treballo sn de Berga.
277
Morfosintaxi
Clau dels exercicis
4. Lavi que no ha pogut agafar era lltim i, per tant, no arribar ns dem.
5. Ha nevat durant dos dies seguits, la qual cosa / cosa que ha provocat lesfondrament de la teulada de la pallissa.
6. El municipi, que / el qual est situat dins del Parc Natural Cad-Moixer, s Gisclareny.
7. No vol invertir tots els estalvis de qu / dels quals / amb qu / amb els quals potser haur de viure ms
endavant.
8. He fet reparar la mquina de rentar el ltre de la qual shavia espatllat.
9. El diari comarcal ha revelat la font don / de la qual ha tret la informaci que ha fet trontollar el crrec del
regidor.
10. Per fer aquest jersei has de fer servir les agulles amb qu / amb les quals vas fer la jaqueta de lAndreu.
Pg. 132. Exercici 10
1. Treballen en ledici on / en qu / en el qual hi ha els gegants de la Patum.
2. Les dues muntanyes entre les quals baixa el riu sn de roca calcria.
3. La persona en qui / en la qual ms cono viu lluny daqu.
4. El professor amb qui / amb el qual collabora prov duna prestigiosa universitat.
5. No mhas contestat el correu que the escrit.
6. Tenia lesperana que em donessin una bona notcia.
7. Van anar dexcursi en un riu on fan rfting.
8. La seva parella li va acabar confessant que li havia estat indel, la qual cosa / cosa que la va enfonsar.
9. No ens ha informat del que ha fet ni del que pensa fer. Correcta
10. Han elegit president lhome en qui / en el qual els socis no conaven.
LES PREPOSICIONS
Pg. 141. Exercici 1
1. Mitjanant aquesta cdula, se cita Josena Prats a judici.
2. Tu avises el/en Roger i jo a la Cristina.
3. Les vies sempre aconsellen els seus nts sobre la vida.
4. El jutge informa la part demandada de la situaci del procs.
5. s un gos molt agressiu. Sempre mossega (a) tothom.
6. Ladvocada culpa la part denunciada dhaver mentit en el judici.
7. Tot el dia mincrepa a mi i no a ella.
8. Abans de marxar de casa, dna menjar als peixos.
9. Aquest Sant Jordi he regalat dues roses a la Mireia.
10. El passat mes de juny van expropiar el pis al ve del nostre repl.
11. Els Mossos dEsquadra van haver de separar els/ dos nois que es barallaven.
12. Els pares van abandonar els nens quan eren ben petits.
13. Desprs de moltes infraccions, lempresa ha comunicat lacomiadament al treballador.
14. A la Jlia, lajudo cada dia a fer els deures.
Pg. 141. Exercici 2
1. Quan he arribat a casa, he fet un glop daigua. Tenia molta set.
2. He perdut molts partits en aquesta pista de tennis.
3. Aquest delicte est tipicat en larticle 240 del Codi penal.
4. Em vaig deixar la jaqueta al penjador de la feina.
5. Lany que ve anirem de viatge al Senegal.
278
Morfosintaxi
Clau dels exercicis
6. Pots consultar les condicions de la subhasta en ledicte que est axat al tauler danuncis.
7. Ens vam trobar en una cafeteria que hi ha a la Rambla.
8. He vist moltes perdius en un bosc a prop de Girona.
9. Desprs de dinar, anirem al riu a pescar.
10. Viurem una temporada en algun indret dustria.
Pg. 141. Exercici 3
1. A lhivern llegeixo ms que a la primavera.
2. Encara no s si el meu avi aterra a les onze del mat o a les dotze del migdia.
3. Per Sant Joan sempre anem a sopar amb uns amics.
4. El jutge prendr una decisi en dues hores.
5. Ho va tenir enllestit en un tancar i obrir dulls.
6. A mitjan setmana sabr els resultats de les anlisis.
7. En dirigir-se al Registre Civil, es va adonar que shavia deixat tots els documents a casa.
8. Van detenir els lladres en arribar a lautopista.
9. Ha decidit marxar al Vietnam de / del / des de setembre a / al / ns a juny.
10. Al mat sempre em costa llevar-me.
Pg. 142. Exercici 4
1. No magrada cuinar amb lolla de pressi.
2. Pots baixar les escombraries? Se sent molt la pudor de podrit.
3. He comprat dues novelles histriques i dues daventures.
4. De panellets, sempre en menjo per Tots Sants.
5. La faldilla que busco s de ratlles.
6. Tot i que era a lhospital, se sentia olor de tabac.
7. De mal de cap, en tinc sempre que baixa la pressi atmosfrica.
8. Mira que narriba a ser, dhipcrita.
9. Sort en tinc del meu assecador de m! Em deixa els cabells ben llisos.
10. La scal, quantes nha presentat, de proves?
11. He agafat dues samarretes de mniga llarga i dues de curta.
12. El vi de lEmpord s bonssim.
13. Dolives farcides, en farem prou per a la festa?
14. Posat aquella camisa de llunes que magrada tant!
Pg. 142. Exercici 5
1. He inat un globus per a la meva cosina.
2. Aquesta cafetera s per a mi i no per a tu.
3. I si comprem una mica de curri per al pollastre?
4. Ha contractat un advocat per si el demanden.
5. Per ha acceptat tenir un gos! Aix s, ho ha fet pels / per als nens.
6. Ens van enviar la documentaci per correu.
7. Lhan escorcollat per si amagava alguna arma.
8. Preparar un plat exquisit per al dia del meu aniversari.
9. Ho has de tenir tot a punt per dem!
10. Han decidit acomiadar-lo per la seva incompetncia.
11. La meva via sempre porta postres per a tothom.
12. Aquesta pellcula s apta per a tots els pblics.
279
Morfosintaxi
Clau dels exercicis
Pg. 142. Exercici 6
1. Sha acionat a colleccionar segells.
2. Es conforma a pensar que ho pot tornar a intentar lany que ve.
3. La Mariona sha acostumat a passejar el gos cada dia al mat.
4. Lacusat es va penedir dhaver robat a la vctima.
5. En Vicen sempre collabora a tallar els xiprers del jard.
6. Com ms temps passa, ms sobsessiona per tornar al seu pas natal.
7. El meu ll sha entossudit a sortir de festa cada cap de setmana.
8. La vena de dalt sha comproms a no posar la televisi tan alta.
9. El propietari sempre ens amenaa de denunciar-nos.
10. Espero que deixi danar amb aquesta colla.
11. s un pesat. Tot el dia minsisteix a quedar per anar a fer un caf.
12. Lestratgia consisteix a convncer el tribunal de la nostra versi dels fets.
13. Un cop ms dubto de convidar lAntoni i la Montserrat al sopar daquest vespre.
Pg. 143. Exercici 7
1. Dubto que vingui.
2. No va canviar dactitud ns que va arribar a la maduresa.
3. Est avesat al fet que / que plogui tot el dia.
4. Recordat que avui tens hora al metge.
5. Em nego al fet que / que macompanyi alg.
6. Assegurat que es cordi b el cintur de seguretat.
7. Tot i haver fet trampes, no va renunciar al fet que / que li lliuressin el premi.
8. Abans que dinem, podem anar a fer un volt pel poble.
9. No estic dacord en el fet que / que es malbarati diner pblic.
10. Conava en el fet que / que la magistrada jutgessa li donaria la ra.
11. Estava tan contenta que vaig animar tots els companys de feina al fet que / que anssim a celebrar-ho.
Pg. 143. Exercici 8
1. Sota el meu punt de vista no tenen dret a queixar-se.
2. Quant a les proves, cada part ha de presentar les que cregui necessries.
3. No obstant el mal temps, encara podrem anar a caminar.
4. En vista de les lesions, la forense no ha dubtat a lhora de determinar el diagnstic.
5. El tren va arribar amb retard a causa de les interrupcions en el subministrament elctric.
6. Mhe donat un cop de cap amb aquest arbre. s massa baix.
7. LAjuntament va intervenir en el judici com a acusaci particular.
8. Vol comenar a estalviar amb vista a comprar-se un pis ms endavant.
9. La situaci poltica ha empitjorat arran dels resultats de les darreres eleccions.
10. Tal com ja et vaig dir, sota cap circumstncia pots arribar tard a la feina.
11. Grcies a Internet, posem el saber a labast de tothom.
12. En lloc de renyar-lo, s millor que hi parlis tranquillament.
13. De vividors, en surten com bolets.

280
Morfosintaxi
Clau dels exercicis
LES CONJUNCIONS
Pg. 150. Exercici 1
1. tanmateix; 2. aix mateix; 3. tanmateix; 4. tanmateix; 5. aix mateix; 6. tanmateix.
Pg. 150. Exercici 2
1. si no; 2. sin; 3. si no; 4. si no; 5. sin; 6. si no; 7. sin; 8. Si no; 9. si no; 10. sin.
Pg. 150. Exercici 3
1. doncs; 2. perqu; 3. Doncs; 4. perqu; 5. doncs; 6. perqu; 7. perqu; 8. Doncs; 9. perqu; 10. Doncs.
Pg. 151. Exercici 4
1. Finalment ens va entendre perqu (conjunci causal) li ho vam explicar amb signes.
2. No entenc per a qu (interrogatiu de nalitat) utilitzareu les eines que em demaneu.
3. Perqu (conjunci nal) la roba seixugui ms de pressa, caldr estendre-la al sol.
4. Ladvocat li va preguntar per qu (interrogatiu causal) shavia barallat amb el seu ll.
5. Tothom ha tocat el dos perqu (conjunci causal) ja es feia fosc.
6. No el deixava reposar perqu (conjunci nal) es canss.
7. Per qu / Per a qu (interrogatiu causal o de nalitat) ha vingut? Per enfonsar la festa?
8. Les parts van arribar a un acord perqu (conjunci causal) volien estalviar-se el judici.
9. Rumia per qu (interrogatiu causal) la Nria ha desheretat els lls.
10. Perqu (conjunci nal) el negoci rutlli b, haureu de posar-hi el coll.
Pg. 151. Exercici 5
1. Recorda que passarem a recollir-te a les dues.
2. El gos es va intoxicar i immediatament el vam portar a cal veterinari.
3. Com que he acabat la feina, men vaig a fer un vermut.
4. Ha marxat de viatge, ja que li ha tocat la loteria.
5. Posat que aconseguim motivar els treballadors, lempresa en sortir beneciada.
6. Malgrat que sigui diumenge, es lleva a les set del mat.
7. El taller per a qu vam preparar el pressupost ha fet fallida.
8. El mnim per obrir un curs sn deu persones; tot i aix, es poden fer excepcions segons les circumstncies.
9. Per cada ascendent o descendent minusvlid/a en un grau igual o superior al 65% es pot aplicar una deducci
de 100 euros tota vegada que es compleixin els requisits exigits.
Pg. 151. Exercici 6
1. Fes-ho tal com tho ha dit, perqu, si no, tho far repetir.
2. Posat que vulgui anar-hi, li proporcionarem un cotxe ocial. Correcta.
3. Si no s que detestes el amenc, aquesta obra segur que tagradar.
4. No fan sin el ximple, els meus lls. Correcta.
5. Ha demanat que es respecti el resultat de les eleccions.
6. Mentre en Jordi va a comprar, jo anir fent la bugada.
281
Morfosintaxi
Clau dels exercicis
ELS ADVERBIS
Pg. 156. Exercici 1
1. Va respondre la pregunta per sobre.
2. Parla a cau dorella / uix.
3. Pitjor no ho podia fer.
4. Vam entrar a la sala de ball de franc / gratis.
5. Sens dubte la realitat supera la cci.
6. Les reformes de les sales despera de lhospital es van fer a poc a poc.
7. Shan de pagar les taxes sempre i per fora.
8. De sobte, vam haver de desaparixer de pressa.
9. Loperaci solament/sols est indicada si el pacient compleix uns parmetres molt rigorosos.
10. Aleshores, els dos tennistes es van donar la m esportivament.
Pg. 156. Exercici 2
1. Obert ns al 15 de juliol incls.
2. Aviat es convocaran els exmens de catal.
3. La pellcula era massa dramtica.
4. Sovint, els diaris publiquen notcies sobre nous experiments qumics.
5. Havem de buidar el frigorc del tot.
6. De moment el menjador romandr tancat.
7. No ho ha considerat prou.
8. Necessitarem pel cap baix dotze planxes de metall.
9. Com s dantiptic aquest noi!
10. Vam enxampar els lladres, que, de seguida/a linstant, van arrencar a crrer.
Pg. 156. Exercici 3
1. Construint els fonaments de ledici, van arribar molt avall.
2. Pot ser que la importncia de lacord radiqui en la defensa dels drets humans.
3. Diuen els entesos que aquesta tendncia no t una teoria convincent darrere.
4. El jugador va llenar la pilota massa enlaire.
5. En lloc de dormir tant, podries treballar ms!
6. La fbrica s (a) prop de lestaci.
7. El congrs es va fer a lestiu? No ho recordo, per ms aviat es devia fer a la tardor.
8. Viu al mateix carrer, per no recordo si ms amunt o ms avall.
9. Lamtri ens va deixar cmodament installats.
10. Tenia festa ns a l1 de setembre inclusivament/incls.
Pg. 157. Exercici 4
1. No vinguis gaire tard.
2. Si heu de conduir, no begueu alcohol ni/i no telefoneu amb el mbil.
3. No va ser ns aleshores/llavors que no vam saber la soluci del conicte.
4. No li va agradar gens que llegssim els seus papers.
5. Mai no he ents els logaritmes.
6. Dara endavant haurem de comptar amb despeses afegides.
7. De tant en tant, els treballadors fan cursos de reciclatge.
282
Morfosintaxi
Clau dels exercicis
8. No crideu tant, que molesteu els vens!
9. Camina tan de pressa que no el podem seguir.
10. Tha escoltat sense gaire inters.
Pg. 157. Exercici 5
1. Acostat tant com puguis. Ell s tan ric com tu. Ella anava tan pintada com tu. No cridis tan fort.
2. No es pot queixar, que no li falta res. Desgraciadament el malalt no millora gens. s molt lleuger: no pesa gens.
Amb aquestes balances no podrs pesar res.
3. Hi anir com a secretari. Cobra-li un deu per cent com a paga i senyal. Em va passar un cas com el teu. Tenia uns
ulls com taronges.
4. Envieu-mho al menys tard possible. Almenys vs a dormir ms dhora, si tens febre. Almenys menjat la carn.
5. Li pagar un tant cada mes. s una obra literria una mica anacrnica. Passava un tant mensual al seu ll.
Aquest vi s una mica agre.
6. Els nens petits no podem anar dac dall quan els pares se separen. Com que el seu pare s periodista t
objectes dac i dall.
7. Estic dolguda per tot el que mhas dit. Hi ha barreres arquitectniques pertot.
8. Va comprar un gelat en lloc de galetes. No vaig trobar labric enlloc.
9. La part del darrere de la casa s molt freda. s la darrera factura del mes.
10. La pilota va caure damunt del cotxe. La perruqueria s molt ms amunt. La perruqueria s damunt de casa
nostra.
11. Dijous tinc reuni, per tant avui hauria dacabar linforme. El dijous 16 de juny la Martina comena el curs de
defensa personal i lacabar daqu a dos mesos. Aquest estiu, doncs, haurem de canviar el dijous com a dia de la
nostra trobada.
12. La cuina s a dalt; la trobars escales amunt.
13. Aix pot ser tan sols la punta de liceberg. Desprs potser marribar ns a casa de lvia a fer-li la declaraci de
renda. Pot ser que quan arribi ja no quedi ning.
14. Ha tret 98 punts a lexamen. Lha superat amb escreix. No s exactament els anys que t, per en deu tenir
trenta i escaig.
15. Et queda res per sopar? Tenia pizzes congelades, per ja no men queda cap. Has vist cap process de
manaies? La de Besal, per exemple? No, mai no nhe vist cap. Els teus plans no sn gens/gaire engrescadors.
No vagis gaire de pressa per aqu, que aquesta carretera s perillosa; no ten pots rear gens/mai.

283 Clau dels exercicis
Lxic
DERIVACI
Pg. 165. Exercici 1
ll: persona de qui som padrins: llol; tots els lls dalg: llada; ll del cnjuge: llastre; ple de lls: enllat; lla
petita: lleta; adoptar com a ll/a: allar.
blanc: qualitat de blanc: blancor o blancria; operaci per legalitzar diner negre: blanqueig; dun color tirant a
blanc: blanquins; pintar de blanc: emblanquir o emblanquinar; legalitzar diner negre: blanquejar; aplicar una capa
molt na de guix: emblancar.
sang: animal que xucla la sang: sangonera; sang cuita: sangada; que li agrada vessar sang o matar: sanguinari; brut
de sang: sangons o sangs; tenyit de sang o barrejat amb sang: sanguinolent; tacar de sang: ensangonar.
or: adornament articis: oritura; afalac: oreta; que t ors: orit; comenar a manifestar-se: aorar; treure or:
orir; treure la virginitat a una dona: desorar.
pols: pols nssima: polsim o polsina; gran quantitat de pols: polseguera o polsinera; petita quantitat de pols:
polsada; ple o cobert de pols: polss; sacsejar una cosa per fer caure el que en penja: espolsar; alar pols: polsejar.
Pg. 166. Exercici 2
Colors
Li han quedat els ulls vermellosos o envermellits de tant plorar.
Les fulles de lloe sestan esgrogueint.
Aquestes tomates encara verdegen.
T els ulls blavencs o blavosos i els cabells castanys.
He ennegrit els pantalons amb un tint fabuls.
La grisor daquestes parets em posa malalta.
Txtils
Acabem demmidonar les camises del teu avi.
El drapaire no ens ha volgut vendre res.
Creixen tot de plantes enladisses a les parets de la terrassa.
Va deixar la feina perqu shi sentia encotillat o encotillada.
La indstria cotonera ha patit un daltabaix els darrers anys.
A la Berta no li agraden els gossos falders o faldillers.
Natura
La granissada ha esfullat tots els rosers.
Cal aigualir el vi amb una mica de gasosa perqu s massa fort.
El meteorloeg ja havia anunciat nuvolositat parcial a linterior.
Van trobar lesquelet dun bvid soterrat o enterrat al Camp dels Ninots.
Tenim previst fer una excursi a la fageda den Jord.
Amb la pluja han sortit degoters, degotalls o goteres al menjador de casa.
Cos
Li ha engaltat una tal manotada que ens hem quedat de pedra.
Fa una calor enervant aquest mat.
Ha deixat els vidres ben plens de ditades.
En Miquel t lossada o ossamenta prpia dun guerrer primitiu.
Aquest mat ha vingut a treballar lvid i ullers.
s tan afectus que no sest de fer abraades i petons a tothom.
284 Clau dels exercicis
Lxic
Pg. 167. Exercici 3
Substantius
1. besvia
2. anticossos
3. assortiment
4. coixesa, coixria
5. pidolaires
6. rajol, rajolinet
7. branquillons
8. ploric, ploraner
9. porticons
10. bafarada
Verbs
1. arrodonit
2. esmicola
3. Nuat / Nueu-vos
4. emmiralla
5. parpellejar
6. fuetejar
7. espessir, espesseir
8. encaparris
9. escridassin
10. endormiscar-me, dormisquejar, dormitar
Adjectius
1. assedegats
2. illegal
3. assenyada
4. traut
5. fredolic, fredors
6. primerenques
7. ponedora
8. fonedissos
9. esprimatxat
10.assolellat
Pg. 168. Exercici 4
1. lembragatge
2. parisenca
3. esborrany
4. alimentries
5. garantir
6. del raval
7. nanceres
8. humilitat
9. condicionat
10. efeminades
11. emmurallada
12. de turmentar-se
13. entapissar
14. enjardinades
15. creences
Pg. 168. Exercici 5
1. alguers
2. tarragonins
3. xinesos
4. iraquians
5. hongaresos
6. alemanyes
7. algeri
8. tunisencs
9. brasileres
10. igualadins
Pg. 168. Exercici 6
llet: lacti, lctic
corba: curvatura
avortament: abortiu
calb: calvcie
llavi: labial
cervell: cerebral
ll: lial
boca: bucal
jove: juvenil
doble: duplicar
285 Clau dels exercicis
Lxic
Pg. 168. Exercici 7
picossada
carnisseria
clenxinar
fullaraca
empatollar
embarbussar-se
solellada
hortol
pelleteria
calotets
lladregot
xicarr
cantarella
aler
pobrissona
embarbussament
terrissa
bordegs
estireganyar
costaner
canyissar
granellut
herbolari
esbojarrat
Pg. 169. Exercici 8
1. ximpleria, ximplesa
2. alleugerir, alleujar
3. xerrera; inacceptable
4. vivncies
5. sordesa, sordria
6. redrecis, adrecis
7. fosquejar, enfosquir-se
8. escurces, escurceu, escura
9. amargor, amargantor; dolor, dolcesa
10. llogaret, llogarret, llogarr
11. grandria; grossria, grossor
12. suavitzar
13. estovar
14. alentiment; enterboliment
15. bellugads; dolenteries
16. assecador
MOTS COMPOSTOS
Pg. 172. Exercici 1
1-f
2-b
3-g
4-i
5-e
6-a
7-h
8-j
9-d
10-c
Pg. 172. Exercici 2
1-c: poca-solta
2-g: guarda-roba
3-h: gira-sol
4-e: migdia
5-b: celobert
6-a: gratacel
7-i: bocamoll
8-j: adu-siau
9-f: pelacanyes
10-d: cercabregues
286 Clau dels exercicis
Lxic
Pg. 172. Exercici 3
248: dues-centes quaranta-vuit
23: vint-i-tres
52.160.000: cinquanta-dos milions cent seixanta mil
490.000: quatre-cents noranta mil
380 tres-cents vuitanta
Pg. 173. Exercici 4
Amb guionet: adu-siau, Vila-seca, mata-rates, barba-ros, penya-segat, Mont-roig, cincia-cci, nord-oest, sud-
afric, barrim-barram
Sense guionet: camatort, exmarit, historicofsic, escuradents, Vilanova, besnt, antireligis, bocabadat, colior,
parallamps
Pg. 173. Exercici 5
1. Es troben en un cul-de-sac.
2. s una botiga de vetesils.
3. Lhan escollit viceconseller.
4. Va quedar bocabadat.
5. Ens passaran un audiovisual.
6. El vent ha arrencat el pollancre de soca-rel.
7. Van arribar abans-dahir.
8. Selecciona el programa de prerentat.
9. Fer la gara-gara.
10. Han signat un pacte de no-agressi.
SINONMIA I ANTONMIA
Pg. 175. Exercici 1
llord greixs
minso exigu
gat moix
dominar comandar
estable quadra
gos ca
tim farigola
gasiu avar
brida regna
estrada tarima
Pg. 175. Exercici 2
emocionar asserenar
equvoc clar
287 Clau dels exercicis
Lxic
grolleria cortesia
esponers marcit
eteri corpori
aixoplugar desemparar
vigilar negligir
pignorar desempenyorar
Pg. 176. Exercici 3
alt: soberg, enlairat, encimat, airvol, altvol, acimat
baix: rabassut, nan, menut, petit, camacurt, boterut

Pg. 176. Exercici 4
Tingueu en compte que no hi ha una nica soluci.
plnol / planell: Quan vam arribar a Barcelona, vam comprar un plnol de la ciutat.
Al capdamunt de la muntanya, hi havia un magnc planell.
dof / delf: Lespectacle de dons del zoo va ser magnc.
El Manel cada cop t ms responsabilitats, es perla com a delf del president.
cataractes / cascades: Van operar la meva mare de cataractes.
En aquella font brolla laigua en forma de cascada.
data / dada: La data de lexamen s el 25 de juny
Cal emplenar totes les dades personals per inscriures al congrs.
trnsit / trc: La contaminaci produda pel trnsit de vehicles va en augment.
El trc de drogues s habitual en aquell barri.
abonar / adobar: Cal abonar 10 abans dentrar.
Si no adobes les terres, no collirs.
Pg. 176. Exercici 5
idiotisme, analfabetisme, inpia, desconeixena, incapacitat, incultura
Pg. 176. Exercici 6
Aquell cantaire t un to de veu molt greu.
Va quedar interromput el servei de rodalia.
Els Mossos dEsquadra el van alliberar.
Lempobriment duna part de la poblaci s cada vegada ms evident.
Els dies feiners ens aixequem a les vuit.
Aquella casa t un preu inassequible.
288 Clau dels exercicis
Lxic
POLISMIA I HOMONMIA
Pg. 177. Exercici 1
Tingueu en compte que no hi ha una nica soluci.
bra: El forense li va examinar el bra desprs de laccident.
Les cadires amb braos sn molt ms cmodes.
cinta: Vaig comprar un metre de cinta de color vermell.
En arribar a laeroport vam posar les bosses a la cinta transportadora.
ploma: Ens van regalar una cinta estilogrca.
Aquella classe docells tenen molta ploma.
taula: La mestra els ha manat que saprenguessin la taula del 4.
Aquella taula era de roure.
cort: La cort reial va passar revista a les tropes.
Aquella casa semblava una cort de porcs.
Pg. 177. Exercici 2
1. el canal / la canal
a) El canal dUrgell t les reserves garantides per la campanya denguany.
b) La canal de la teulada t fora goteres.
2. el pudor / la pudor
a) Cal que respectem el pudor daquella persona.
b) La pudor que se sentia era insuportable.
3. un editorial / una editorial
a) Un editorial s aquell article que trobem a linici del diari.
b) Dem tanca les portes una editorial puntera en la publicaci de textos legals.
4. el pols / la pols
a) Vam treure la pols dels mobles desprs de les obres.
b) El pols li anava massa rpid i el metge va decidir ingressar-lo.
5. el / la
a) El no justica els mitjans.
b) El curs ha arribat a la .
Pg. 178. Exercici 3
1. La meva mare em va dir que anssim a comprar ors i tamb hem comprat algun arbust.
2. Qu vols que et regali?
3. Ha anat a Lleida a menjar caragols.
4. Oh! Aix s una meravella. Ho vols comprar o no?
Pg. 178. Exercici 4
1. sacosta
2. condueix
3. evacuar
4. funciona
5. escau
289 Clau dels exercicis
Lxic
LOCUCIONS I FRASES FETES
Pg. 182. Exercici 1
1. tenir
2. fer
3. remenar
4. anar
5. tocar
6. ser
7. anar
8. anar
9. tocar
10. anar
11. tenir
12. buidar
13. passar
14. fer
Pg. 182. Exercici 2
Treure el fetge per la boca
Estirar-se els cabells
Caure la cara de vergonya
Ficar-se entre cella i cella
Estar amb laigua al coll
Tenir dos dits de front
Fer dentetes/boca/mala cara
Arrufar el nas/les celles
sser tot orelles
Fer els ulls grossos
Tenir coll avall
Tancar la porta als nassos
Dur-ne una de cap
Pg. 182. Exercici 3
a) 4; b) 3; c) 8; d) 9; e) 2; f ) 1; g) 10; h) 7; i) 6; j) 5
Pg. 183. Exercici 4
1. a cor qu vols 6. treu de polleguera
2. rascar-se la butxaca 7. la sap llarga
3. picar ferro fred 8. t mala pea al teler
4. anava de vint-i-un bot 9. remogut cel i terra
5. hi ha roba estesa 10. s de quin peu calces
Pg. 183. Exercici 5
En Toms i la Teresina havien preparat amb molta cura el bateig de lltim dels seus lls: En Bernat. Havien
danar amb compte de no estirar ms el bra que la mniga, per volien que el petit tingus una gran festa de
benvinguda. Per aix van fer un cop de cap i van convidar una pila de gent. Fins i tot van convidar els parents
dUlldemolins, dels quals que no sabien res des que en Judes era fadr i sa mare festejava, per a la Teresina li feia
molta illusi veurels perqu havien menjat del mateix plat amb la seva cosina Elvira. Una setmana abans del gran
esdeveniment, lElvira va trucar a la seva cosina i li va donar carbasses. La Teresina, en sentir aix, va treure foc pels
queixals perqu lhavien deixat amb un pam de nas. Des de llavors va haver-hi mala maror entre les dues cosines.
Un mes abans del gran dia la Teresina va anar a triar el vestit den Bernat. Es va enamorar dun vestit de somni: era
tot blanc, amb un fald ple de brodats i una gorreta dangorina. Valia un ull de la cara, per no era ella qui havia
de gratar-se la butxaca, sin que el vestidet era el regal de la seva via. El nen havia de fer patxoca el dia de la seva
presentaci en societat, i aquell vestidet garantia amb escreix lxit de la comesa.
El gran dia va arribar i en Toms i la Teresina van celebrar el bateig a cor qu vols. Els convidats van poder treure
el ventre de pena amb el dinar que els havien preparat, i com diu la dita: a la taula den Bernat, qui no hi s, no hi s
comptat.
290 Clau dels exercicis
Lxic
BARBARISMES
Pg. 185. Exercici 1
bidell, revenja, cascada, vertigen, borsa, impremta, atorgar, esdeveniment, badia, maragda, raval, angoixa, absent,
motxilla, intricat, escur, ncora, encens
Pg. 185. Exercici 2
1. Mha decebut molt el discurs que va pronunciar el director.
2. No han aclarit encara qui va trencar el gerro de la vena.
3. La implantaci va permetre remeiar la sordesa del nad.
4. Trucarem a un jardiner perqu enjardini el pati de la comunitat de vens.
5. Sha entossudit / obstinat / entestat a comprar-se un cotxe nou i no la traiem daqu.
6. Desprs de molts esforos han conseguit nivellar la paret mestra amb els envans.
7. Diumenge vam anar als aiguamolls de lEmpord per alliberar un exemplar de xoriguer.
8. Hem de parlar seriosament quan tornis a casa.
9. s un producte garantit per la Uni de Consumidors de Catalunya.
10. Han collidit quatre vehicles a lAP-7 i aix provoca cues quilomtriques.
11. Enmig de lactuaci va oblidar la lletra de la can i va haver dimprovisar.
12. Ms val que colloqueu alguna cosa a terra per amortir / esmorteir la caiguda.
13. LAjuntament recapta ms de tres milions deuros en concepte de multes de trnsit.
14. La dinastia dels Trastmara va regnar durant gaireb dos segles consecutius.
15. Devien ser les onze del mat quan va arribar la comitiva.
16. Els problemes de la poblaci shan agreujat desprs de lltim terratrmol.
17. La princesa va enlluernar tothom amb la seva elegncia.
18. El van nomenar cap de partit desprs dels ltims resultats electorals.
19. Assaboreix b aquest nec amb peres!
20. Van reprendre les negociacions tot i que la situaci no els era gens favorable.
21. Hem ajornat la signatura del conveni ns a nou avs.
22. Aquest grup compon les seves prpies canons.
23. Hem de desemborsar el 25% del prstec en el termini de dos anys.
24. No han pogut avaluar encara els danys del cicl a la regi.
25. Les estadstiques no reecteixen la proporci real de poblaci aturada.
26. Seu / Asseu-te a la cadira i no et moguis.
27. Lempresa ha traslladat la seu central a Madrid.
28. Els meus cosins estiuegen cada any a la Vall dAran.
29. Hem amidat / mesurat lhabitaci i el llit que hem comprat no hi cap.
30. No tajuntis amb aquests brtols perqu tindrs problemes.
Pg. 186. Exercici 3
1. Tant de bo sen surti; no sembla gaire probable, per.
2. Vull un bitllet a Barcelona danada i tornada.
3. El cap de setmana passat vam estar a lhotel que ens vas recomanar.
4. Quina mala sort que heu tingut amb aquest cotxe!
5. En aquests magatzems shi pot comprar a lengrs.
6. El crim va succeir als voltants / als encontorns del polgon.
7. En aquesta ocina tothom treballa a preu fet.
291 Clau dels exercicis
Lxic
8. Com sempre paguem els plats trencats els mateixos.
9. No ha tingut cap mania / inconvenient / objecci a dir-li el que pensava.
10. Quina ganga aquest frigorc!
11. Fes una ullada / Fes un cop dull als nens mentre surto a comprar el diari.
12. La Berta ha tardat sis anys i escaig a acabar la carrera.
13. Les Spice Girls van cancellar de sobte / sobtadament la seva gira al Canad.
14. El client que acaba de marxar ha tingut la barra de no pagar la consumici.
15. Encara sort / Encara bo / Sort que han arribat reforos!
16. En comptes d / En lloc danar a treballar se nanava al bar amb els amics.
17. Almenys endrea lhabitaci abans de marxar!
18. Sha de presentar un certicat expedit pel metge de capalera.
19. Cal que preparem / Cal preparar / Hem de preparar dinar per a tots.
20. En poques paraules: no hem arribat a temps al teatre.
21. Lequip va ser la riota de la lliga desprs danar primer durant tota la temporada.
22. I ara farem la pregunta del mili.
23. Quines maneres les daquest poltic!
24. Compte / Alerta / Atenci amb els passos de vianants.
25. Les seves amenaces semblava que anaven de deb.
26. Cal que aneu amb compte amb els revolts.
27. Per descomptat que hi anirem, a Austrlia.
28. Quin espant / ensurt quan vaig veure aquell energumen que girava cua cap a nosaltres!
29. Els organitzadors van negar cap tipus de martingala / tripijoc en el concurs dEurovisi.
30. Durant lentrevista li van preguntar quin creia que era el smmum de lelegncia.
Pg. 186. Exercici 4
codony
cabellera
mitjana
seguici
batuda
guspira, espurna
embragatge
cansament
quitr
impermeable
llambordes
cigne
cambrer
breu, concs
progressivament
malaltia
matisar
bolquer
para-sol/ombrella
orquestra
Alemanya
amortidor
reixeta/gelosia
estru
avantguarda
serralada
mots encreuats/mots enreixats
captivar
casolana
pertinena
Pg. 187. Exercici 5
1. Est angoixat perqu lhan cosit a preguntes durant la presentaci.
2. Lletrejam aquesta paraula; no aconsegueixo entendre qu em dius.
3. Per culpa daquesta pluja fastigosa he acabat xopa aquesta tarda.
4. Hi ha hagut una allau de queixes desprs de publicar-se el decret.
5. Aquest anys lequip txar dues / dos (en cat. occidental) noves jugadores del planter.
292 Clau dels exercicis
Lxic
6. Cal profunditzar en els problemes derivats dels alts i baixos del mercat de lhabitatge.
7. Han hagut dajornar la tornada perqu es avions no podien enlairar-se pel mal temps.
8. Li van fer un comiat de soltera que no oblidar mai.
9. Prem el bot dret del ratol si vols augmentar la mida de la lletra.
10. Tot i portar el dinar en una carmanyola, he hagut descalfar-lo al microones.
11. Els fets es van desenrotllar / desenvolupar molt a prop de la duana.
12. He deixat els plnols de lenginyer a sobre el respatller de la butaca.
13. La nor / nesa no s un dels seus millors atributs quan es posa fet una fera.
14. Tingues cura amb les pndoles per dormir.
15. Pel seu aniversari li van regalar un anell amb un brillant de vint-i-quatre quirats.
16. Laeropl es va estavellar per una fallada / un error en la palanca de comandament.
17. Ha fet una comanda de pastes alimentries que ultrapassa / excedeix / depassa el pressupost inicial.
18. Ahir vaig caure enmig del carrer i ara mha sortit un bony / nyanyo al cap.
19. Lescudella era un pl fada / inspida / insulsa, per les postres sn excellents.
20. Han aconseguit un bon nanament per comprar-se lordinador.
21. Se mha tombat una safata de conts.
22. En Mart ha anat a llenar les escombraries / la brossa al contenidor.
23. Encara no thas assabentat que no li agraden els ous ferrats.
24. Desprs duna festa sorprenent pel luxe dels assistents no va quedar gens de cava.
25. Han reprs el subministrament daigua desprs de la rebentada a les canonades.
26. s lgic que la gent no vulgui consumir carn de mico o de serp als restaurants.
27. A la meva tieta, que encara va amb crosses, ara lhauran doperar de cataractes.
28. Estan traient el greix de la catifa amb un producte importat dAnglaterra.
29. Tinc lespatlla mig dislocada i el cos adolorit pels cruiximents / per les blades.
30. Va agafar el revolt a massa velocitat i es va encastar a un fanal.
Pg. 187. Exercici 6
1. Hem hagut de fer dos alardos en sis mesos.
2. La decisi de la sentncia no era prou clara i per aix hi vam recrrer.
3. El desnonament de linquil es va produir sense alteracions dordre importants.
4. El contracte de compravenda cont defectes de forma que linvaliden.
5. En laccident de trnsit es van veure implicats cinc vehicles.
6. El jutge deg va ser entrevistat pel principal diari comarcal.
7. El reu no va suportar la pressi meditica i es va sucidar.
8. Lhan condemnat per assassinat amb lagreujant de tradoria.
9. Els creditors el perseguien pels deutes contrets pels lls.
10. La parella demandada es troba en parador desconegut.
11. Ha sollicitat un avanament / una bestreta i no lhi / la hi han concedit.
12. El Codi penal estableix penes de ns a cinc anys de pres per aquest delicte.
13. El plet es va resoldre per acord entre les parts.
14. Cal practicar les diligncies necessries per aclarir els fets.
15. Lacusat no va mostrar penediment durant la declaraci.
Pg. 188. Exercici 7
1. Ladvocat de la defensa va demanar al jutge que aclars la sentncia.
2. La policia encara no ha esbrinat on samaguen els delinqents.
3. Cal emplenar la sollicitud per tenir dret al subsidi.
293 Clau dels exercicis
Lxic
4. En aquest expedient no hi consten / guren els informes pericials.
5. Laccident es va produir quan la vctima intentava avanar un cami.
6. El judici es va reprendre desprs dhaver fet fora de la sala alguns testimonis.
7. A laltress ladvocat sollicitava / demanava que sadmets linforme mdic com a prova.
8. Limprs ha danar signat i segellat pel secretari judicial.
9. Shan endarrerit en els pagaments i ara els reclamen uns interessos excessius.
10. Van demanar a la gestoria que ajorns la signatura del contracte.
11. Li haureu de comunicar que ha exhaurit / esgotat el termini per interposar recurs.
12. Conformement al que estableix la llei / a all que estableix la llei, s procedent imposar les costes a la
demandada.
13. Lencausat exerceix / ocupa / t / posseeix el crrec dadministrador de lempresa.
14. Atesos els fonaments de dret exposats, sha de / cal condemnar la demandada.
15. Ha demanat que el rescabalin de les prdues sofertes.
Pg. 188. Exercici 8
crida i cerca
a boca de can
al ms aviat possible, com ms aviat millor
violaci de domicili
entrada i escorcoll
via de constrenyiment
sota advertiment
donar-se per assabentat, assabentar-se
assetjament sexual
guarda i custdia
Pg. 188. Exercici 9
1. Arran de la denncia no el van veure ms per la llibreria.
2. Li perdonaran la pena sempre que faci efectiu el pagament en el termini establert.
3. Quant a / Pel que fa a la petici de la denunciant, cal ajustar-se al que prescriu la llei.
4. El rgim de visites sha de decidir de manera que no perjudiqui el menor.
5. La decisi del tribunal es pot complicar a causa de les contradiccions de les parts.
6. Van preferir pactar prviament amb la part contrria en comptes d / en lloc d arribar a judici.
Pg. 189. Exercici 10
1. La van citar perqu es presents al Jutjat en el termini de cinc dies.
2. He trams el correu amb acusament de recepci.
3. La llei no estableix la falta de lesions dins la categoria de delicte.
4. Es va apuntar a la borsa de treball amb poques expectatives que el cridessin.
5. El trc destupefaents s un delicte perseguible doci.
6. Linforme mdic no conrma que li hagin quedat seqeles psicolgiques.
7. Els esdeveniments desgraciadament es van precipitar.
8. La decisi del jutge beneciava clarament els interessos de la menor.
9. El delicte de malversaci de cabals pblics afecta els funcionaris en lexercici de les seves funcions.
10. He anat al cadastre a comprovar la inscripci del pis que vull comprar.
11. Cal axar ledicte al tauler danuncis del Jutjat.
294 Clau dels exercicis
Lxic
12. Ladvocat ha de resoldre els defectes de forma de la seva demanda.
13. El declaro incapa i en nomeno tutor el seu ll petit per considerar-lo la persona ms adequada per
desenvolupar el crrec.
14. Avui s un dia amb molts assenyalaments.
15. El jutge ja ha dictat la interlocutria dobertura del judici oral.
PROBLEMES LXICS
Pg. 190. Exercici 1
rgan / orgue: Lorgue de la catedral ha estat malms per una colla de vndals.
El principal rgan sensitiu de les formigues sn les antenes.
tron / tro: Laspirant al tron dAlbnia va tornar al seu pas desprs de 63 anys dexili.
Hem sentit un tro que ha ressonat arreu.
una retallada / un retall: El govern sha vist obligat a fer una retallada en els pressupostos.
Vull un retall daquesta roba per fer-li una brusa a la meva lla.
embussos / embuts: Vull que em diguis sense embuts quins problemes hi ha a locina.
Cada mat, per anar a treballar, trobo embussos a la carretera.
dampolles / de butllofes: No va poder acabar el pelegrinatge perqu els peus se li van omplir de butllofes.
Larmari s ple dampolles buides que haureu dhaver llanat.
medecina / medicina: Quina medecina he de comprar a la farmcia?
Tot i haver estudiat medicina, ha preferit dedicar-se a les assegurances.
dades / dates: El cientc va aplegar totes les dades possibles abans de formular una nova teoria
sobre el naixement del llenguatge.
Ja podeu consultar per Internet les dates de preinscripci als exmens de catal.
ciments / fonaments: El terratrmol va fer trontollar els fonaments de molts edicis.
Els ciments que distribueix la nostra empresa estan normalitzats segons les
diferents normes UNE.
mida / mesura: El pblic sanava desanimant a mesura que el seu equip anava encaixant gols.
Vull que em feu una prestatgeria a mida per al rebedor.
soterrani / subterrani: Sento soroll al soterrani: deu haver-hi ratolins.
Es construir un pas subterrani a les principals estacions de tren de la comarca.
regnes / rendes: Qui porta les regnes del partit: la cpula o els militants?
Les rendes ms altes no percebran lajut proms pel govern.
taulell / tauler: En aquest bar, les consumicions sn ms barates si les demanes al taulell que si ho
fas assegut a la taula.
Ledicte es publicar al tauler danuncis del Jutjat.
esborrador / esborrany: Hi havia alguns errors a lesborrany de la declaraci de la renda que hem hagut de
recticar.
He perdut lesborrador de la pissarra.
els fulls / les fulles: A la tardor les fulles dels arbres agafen colors daurats.
Falten els fulls 6 i 15 daquest expedient.
espatlla / esquena: No el preocupa res: sho tira tot a lesquena.
Ahir al gimns em vaig fer mal a lespatlla dreta.
pasts / pastel: Es vol casar amb un vestit dun rosa pastel.
El pasts de maduixa s ms bo que el de xocolata.
295 Clau dels exercicis
Lxic
capsa / caixa: Sembla que ha sortit de la capsa, tan ben vestit com va!
Lempresa de mudances mha perdut una caixa de llibres.
addici / addicci: El jutge va tenir en compte laddicci del denunciat en dictar sentncia.
Haurem de fer els aclariments corresponents mitjanant laddici duna nota al peu
de pgina.
Pg. 191. Exercici 2
1. aixafat
2. tou
3. assentada
4. rendible
5. aterrit
6. zels
7. necessari
8. completa
9. fams
10. biennal
11. confusa
12. tibants
13. plegats
14. tendres
Pg. 192. Exercici 3
fons fondo
al fons dun pou pou fondo
baixos fons baixos fondos
fons damortitzaci respirar fondo
a fons un riu fondo
un plat fondo
pla plnol planell
ara pla! plnol topogrc planell assolellat
pla hidrolgic el plnol de les obres
pla de pensions els plnols de ledici
caure tot pla
tros tall llesca
tros de quniam venir a tall tallam ms llesques de pa
s un tros de pa tall rod de vedella fer la llesca a alg
quin tros dhome! passar a tall despasa
tros dase
cabal cabdal
el cabal del riu una obra cabdal
cabal hereditari un factor cabdal
fer cabal de gura cabdal
cabal ecolgic
trnsit trc trfec
el trnsit de la vida a la mort trc destupefaents els trfecs mundanals
regular el trnsit del carrer passar un trfec
el trnsit dun planeta aquest nen s un trfec
accident de trnsit
296 Clau dels exercicis
Lxic
mig mitj medi
a mig cam preu mitj el medi natural
al bell mig mitj de comunicaci medi ambient
temperatura mitjana el medi urb
Pg. 193. Exercici 4
1. desvelar
2. sn
3. compondre
4. vindr
5. fa
6. nomenar
7. llena
8. assenyalar
9. est
10. escorcollar
11. atenir
12. eixugar-se
13. feia
14. esclar
15. prendre
16. disposar
Pg. 193. Exercici 5
gaire b / gaireb: Acompanyam al caixer automtic perqu gaireb no em queden diners.
He de revisar-me la graduaci de les ulleres perqu no hi veig gaire b.
massa / gaire: Al perit no li ha agradat gaire que el fessin esperar.
Ho fas massa rpid. Hauries de xar-thi ms.
gens / res: Hem tingut molta sort amb el temps: no ha fet gens de fred.
La policia el va escorcollar per no van trobar res del que buscaven.
cadasc / cadascun: El scal ha demanat vuit anys de pres per a cadascun dels acusats.
Que cadasc valori si el seu comportament s un model a seguir.
tanmateix / aix mateix: Ens han aprovat la subvenci. Tanmateix, ens han modicat el projecte
inicial.
Heu de presentar limprs de sollicitud. Aix mateix, heu daportar el DNI i el
llibre de famlia.
alhora / a lhora: Heu de prmer alhora el bot dret del ratol i la tecla asterisc del teclat.
El preu s el que t ms en compte el jovent a lhora de comprar roba.
quant / quan: Un estudi recent ha revelat qu mengem quan som davant lordinador.
Quant trigues a arribar de la feina a casa teva en transport pblic?
vint-i-u / vint-i-una: A la pgina vint-i-u trobareu la clau de correcci dels exercicis.
La unitat 21 del curs dautoaprenentatge t vint-i-una pgines.
sobretot / sobre tot: Cal que minformeu sobre tot el que necessitareu per realitzar aquest
projecte.
Les ltimes pluges han afectat sobretot el Pirineu i la Catalunya central.
pot ser / potser: Ning no va dubtar de la seva paraula, per potser haurien hagut de fer-ho.
Si no hi ha llum, pot ser que hagin saltat els ploms.
a base de / sobre la base de: A base de no dormir, acabareu malalts. Protocol establert sobre la base de
lapartat 1 de larticle 43 del Conveni.
de la seva classe /
que correspongui:
El Ministeri Fiscal sollicitar que simposi a linfractor la pena que
correspongui.
Aquest s el telescopi ms gran de la seva classe.
posat que / ats que: Posat que hi hagus indicis de delicte, el scal obriria diligncies contra
lempresari.
Ats que sha anullat la resoluci impugnada, cal deixar sense efecte la
sanci.
297 Clau dels exercicis
Lxic
mentre / mentre que: Lhome va participar en el robatori, mentre que la seva germana sen va
mantenir al marge.
Mentre no es demostri el contrari, ha de prevaler la presumpci dinnocncia.
de referncia / esmentat/ada: Us trameto aquest exhort dacord amb el que sha disposat en el procediment
esmentat.
La revista va esdevenir una publicaci de referncia per al sector del
muntanyisme.
tota vegada que / ja que: Denunciarem pblicament qualsevol acci tota vegada que la considerem
injusticada.
Haureu dassumir tots els costos ja que lentitat asseguradora no preveu fer-
sen crrec.
sota / baix: El van trobar a la part de baix de ledici.
Els han condemnat a desallotjar el local sota advertiment de llanament en
cas que no ho facin.
per complet / per complert: Un vehicle sha cremat per complet i tres ms han resultat afectats pel foc.
El jutge ha donat per complert el trmit requerit.
amb aquesta / amb aquest : No podien preveure que ensopegarien amb aquesta tan terrible.
No sadmetran ingerncies exteriors. Amb aquest sha creat una nova
normativa.
a falta de / quan faltaven: Van empatar quan faltaven deu minuts per a lacabament del partit. A falta
de recursos propis, van haver de recrrer a les subvencions.
arran / arrel: Tots els canvis shan produt arran del decret de descentralitzaci.
Larrel del problema del canvi climtic lhem de buscar en la contaminaci
ambiental.
298

Models dexamen
Clau dels exercicis
MODEL DE PROVA I
Bloc C: gramtica i lxic
Pg. 233. Exercici 1
Fins al 1858 la cocana no es va allar de la coca, planta que creix principalment en pasos com el Per i Bolvia. Al
comenament susava en lmbit de la medicina per les propietats anestsiques que t atribudes i, ms endavant,
per a la desintoxicaci dels heronmans.
La cocana s una de les drogues ms perilloses que hi ha. En un principi redueix la fatiga, augmenta lagressivitat
i lagilitat mental i proporciona eufria i excitaci. Per la durada de leufria induda per la cocana depn molt
de la via dadministraci: s ms prolongada i menys intensa quan la substncia s aspirada pel nas i s ms breu i
intensa quan sinjecta o es fuma. Ara b, la taquicrdia i, en cas de sobredosi, laturada cardaca segueixen aquesta
primera fase. A ms, el consum crnic i abusiu ocasiona idees paranoides i depressi, deteriorament del pensament,
la memria i latenci, disminuci de la capacitat sexual, prdua de la gana, insomni i patologies respiratries.
Pg. 233. Exercici 2
Aquesta matinada els bombers han trobat Ernest Pla, de 73 anys i ve de la localitat muntanyenca de Lloms, a
lhumit bosc de les Falgueres. La seva lla va alertar la policia de la seva desaparici el 21 de desembre, desprs
de veure que no havia passat per casa ni per esmorzar ni per dinar. Segons fonts properes a la famlia el senyor Pla
pateix somnambulisme i ja en altres ocasions havia arribat a sortir de casa, per, a ms, darrerament en despertar-
se li costava molt recuperar la memria. Pel que sembla, el senyor Pla va sortir de casa a trenc dalba profundament
adormit i en despertar-se va provar de tornar, per, es va perdre i va caminar fora hores pel majestus bosc de
les Falgueres, on es va arraulir en un rac per reposar una estona i arrecerar-se del fred. Tot i que els bombers i la
policia havien traat un elaborat pla per localitzar-lo, la densa vegetaci que ha absorbit la zona ha dicultat que el
veiessin abans. Finalment, per, han descobert on era i, tot seguit, lhan portat a lhospital de la capital de la comarca
perqu se sotmeti a un examen de salut. En linforme mdic noms consta que li han hagut daplicar un tractament
per contrarestar les conseqncies dhaver estat tantes hores al ras.
Pg. 233. Exercici 3
larbre pansit els ndexs reduts
lavantatge cmode unes cercaviles comunes
un respecte mutu una aroma adient
Pg. 233. Exercici 4
1. A lespai on/en qu/en el qual ara hi ha una prestatgeria hi havia hagut una taula.
2. Ha vingut a saludar-me la noia a qui/a la qual vas donar un cop de m en el treball de recerca.
3. El poeta li va dedicar el llibre de qu/del qual era autor.
4. El jutge va condemnar lacusat al cotxe del qual els Mossos dEsquadra havien localitzat haixix.
5. El millor disc del grup s el que van enregistrar en lltim concert i la millor can s la pea amb qu/amb la
qual van obrir el concert.
Pg. 234. Exercici 5
1. No us mogueu si no voleu prendre mal.
2. Si hagussiu retirat la denncia, ni la Queralt ni jo no haurem difs certes imatges.
3. Intueixo que tu a hores dara ja perceps/has percebut que el cas est perdut.
299
Models dexamen
Clau dels exercicis
4. El denunciant ha declarat que actualment encara es ressent de les lesions que va patir.
5. Tan aviat com puguem lEudald i jo ens casarem.
6. Si aquest mat encara tusso tant com ahir, anir al metge.
7. Els bombers han estat traient runa durant tot el mat.
8. Si les empreses del pas produssin benecis, tothom hi sortiria guanyant.
Pg. 234. Exercici 6
1. Lagressor convivia amb la vctima, tot i que el jutge li ho havia prohibit.
2. Les participants al festival ja sn a lhostal. Per qu no els hi truques perqu et diguin quan vindran?
3. La Mariona ahir estava moixa. Avui tamb la hi has vista?
4. No tinc encara entrades per als monitors, per dem espero poder-los-en comprar dues.
5. A la primera part, lequip local ha fet un gol al rival; a la segona, per, li nha fet cinc.
Pg. 234. Exercici 7
1. Des que pares i professors van iniciar la campanya de recollida de signatures per a la installaci dunes tanques
ms segures ja nhan aplegat ms de tres-centes.
2. Aprota avui a la nit per anar al cine; si no, no hi podrs anar ns al mes vinent.
3. La soluci no consisteix a condemnar lacusada a la pena de pres perqu/ja que/si no s conscient del mal
que podia haver fet.
Pg. 234. Exercici 8
1. La gran escassedat/escassetat/escassesa de bolets far que aquesta tardor naugmenti el preu.
2. Els miratges sn illusions ptiques, normalment seductores, oi?
3. La novella mostrava la cruesa del rgim durant la segona meitat del segle XX.
1. Ladvocat va sollicitar al jutge que escurcs la pena imposada a lacusada.
2. Cal que la modista li empetiteixi el vestit de casament.
3. Per fer mandonguilles primer cal estovar el pa.
1. s difcil que un adolescent sigui assenyat, per no impossible.
2. Aquest poeta t talent, per s molt genit amb la premsa.
3. Per Sant Esteve no hi ha res com uns bons canelons casolans.
Pg. 235. Exercici 9
1. El dia dels fets la denunciada condua amb una taxa dalcoholmia que superava els 0,25 milligrams.
2. Perqu els trens funcionin s necessria una forta inversi.
3. Ledicte va estar penjat al tauler danuncis durant ms de quinze dies.
4. Si no compareixeu us afectaran els perjudicis legals.
5. Pots demanar un caf o un tallat en lloc de postres.
6. Senyaleu amb una creu els alumnes que no shagin presentat a lexamen.
7. Esperem que el preu mitj dels pisos no sincrementi tant a partir dara.
8. Cal doblegar b la carta perqu cpiga dins el sobre.
300

Models dexamen
Clau dels exercicis
MODEL DE PROVA II
Bloc C: gramtica i lxic
Pg. 237. Exercici 1
Lensamada s un pasts de base rodona format per una massa envoltada en espiral feta amb els segents
ingredients: farina de fora, aigua, sucre, ous, massa mare i sam. s freqent trobar-les sense cap guarnici,
per tamb sen poden trobar de farcides amb cabell dngel, nata o xocolata. Sens dubte s el producte de
pastisseria ms genunament mallorqu, el ms emblemtic i conegut dels produts a lilla. Per alguns historiadors
i gastrnoms lorigen s hebreu perqu la cuina tradicional jueva t uns dolos que tenen la mateixa forma. Altres
entesos creuen que s dorigen rab, potser perqu la forma de lensamada recorda el turbant dels musulmans;
de fet, es t notcia duna recepta duns pastissos rabs de forma cargolada que es feien amb els mateixos
ingredients que lactual ensamada, per substituen el sam per la mantega feta a partir de llet dovella.
Pg. 237. Exercici 2
Desprs del recital de danses que ahir a la tarda va oferir un grup basc a la plaa de Catalunya es van lliurar els
trofeus als personatges de lany. El premi al vilat exemplar va correspondre a Octavi Major, per haver-se fet
crrec dels Amics del Bosc gaireb una quarantena danys; el premi al vilat transgressor va anar a parar a mans
de Carme Vinyes, que ha aconseguit mobilitzar la poblaci juvenil de la comarca per crear el centre Cap Lmit;
el premi al vilat intrpid va ser per a Ignasi Ponts ja que es va tenir en compte que travessar ms dun miler de
quilmetres de desert en total soledat mereixia una recompensa, i el premi al vilat savi el va rebre Robert Serra,
pediatre que ha aconseguit que tots els pares puguem fer menjar correctament els lls. Finalment, el premi
especial que cada any rep una associaci de la comarca va ser per a Cada Setmana, que des de fa temps est
traient al carrer la revista dinformaci del mateix nom. Tot seguit es va oferir un ressop a tots els assistents en el
qual es van repartir sandvitxos i refrescos i on els guardonats van celebrar amb cava els premis obtinguts.
Pg. 237. Exercici 3
unes postres exquisides unes espelelogues audaces
els reexos liles uns senyals ambigus
els llapis grocs una resplendor nulla
Pg. 237. Exercici 4
1. Lequip amb qu/amb el qual compta lentrenador t moltes possibilitats de guanyar la Lliga de Campions.
2. LEullia volia estudiar cuina, la qual cosa/cosa que era lgica perqu havia crescut en una famlia de cuiners.
3. La hiptesi sobre la qual treballa ja havia estat estudiada.
4. El que vol el Joan Carles s anar a viure a Nors.
5. Les explicacions del professor van servir per aclarir el perode en qu/en el qual es va produir lenfrontament
entre pagesos i senyors.
6. Finalment lagent va localitzar la noia a qui/a la qual havia de lliurar la citaci.
Pg. 238. Exercici 5
1. Deixam una mica de lloc perqu no hi cabo.
2. No vol anar a veure els Pastorets perqu li fa por que hi aparegui el dimoni.
3. Si la Mireia i jo fssim tot el que ens manen, anirem de blit tot el dia.
301
Models dexamen
Clau dels exercicis
4. Els experts han calculat que daqu a uns anys naixeran/hauran nascut/naixer/haur nascut el doble de
nadons als Pasos Catalans.
5. Dueu les peces de convicci ns al dipsit, si us plau!
6. Si hagus fet ms bon temps, no us haureu recls tot el dia a lalberg, oi?
7. El jutge disposa que el procediment continu dacord amb el que mana la llei.
8. Si continues devent tot el que compres, no et donarem ms crdit.
Pg. 238. Exercici 6
1. Han apuntat la meva neboda a lescola del barri, per no sabem si la hi admetran.
2. No shan assabentat de res. Explicals-ho tu mateix.
3. Li van enviar molts missatges per convidar-lo a sortir, per ell no va contestar-los-en cap.
4. La mare ja deu ser a casa, aix que ja li hi pots trucar.
5. Van treure la coca del forn, per lan van treure tan crua que no es podia menjar.
Pg.238. Exercici 7
1. No va guanyar el torneig lequip americ, sin el combinat europeu, que va ser escollit com a/com el/el/ millor
equip del mn.
2. Finalment va aixecar la m per cridar el taxista que acabava dacomiadar perqu/ja que havia de ser a locina a
les vuit.
3. Conava a/darribar a lhora a lexposici per poder veure el quadre de la Patum que la seva mare havia comprat
per a la/a la Irene.
4. Els professors coincideixen que suposa una gran dicultat emplenar els buits noms amb lletres que vagin des
de la ce ns a la ema.
Pg. 238. Exercici 8
1. La Rosa s massa orgullosa. Li aniria millor si es comports amb ms humilitat.
2. Va abandonar lascensi perqu la coixesa no el deixava caminar amb comoditat.
3. La padrina va comprar un sonall al seu llol.
1. Les ltimes informacions van esporuguir els inversors.
2. Hi ha moltes fans que embogeixen/bogeixen quan veuen els seus dols de prop.
3. Va empallidir de cop quan li van dir que no recuperaria les maletes.
1. s habitual trobar hamburgueseries pels carrers polonesos?
2. Rssia i la Xina sn estats fronterers.
3. El resultat de les proves dingrs ha estat decebedor.
Pg. 239. Exercici 9
1. Larqueleg va descobrir un soterrani amagat al jaciment iber.
2. La pluja va caure intensament sobre tot el Bergued i part del Solsons.
3. Lestat no es decideix a abaixar els interessos dels prstecs.
4. El gat es va enlar tan enlaire que desprs no podia baixar.
5. Va fer una inversi tan poc rendible que ho va perdre tot.
6. El Jutjat va retornar linforme perqu va considerar que era incomplet.
7. El professor fa la pregunta al menys indicat per respondre.
8. Passa b el drap per la pantalla perqu no hi quedi gens de pols.
302

Models dexamen
Clau dels exercicis
MODEL DE PROVA III
Bloc C: gramtica i lxic
Pg. 241. Exercici 1
Desprs de les celebracions nadalenques, incloure fruita i verdura en lalimentaci quotidiana constitueix una
excellent manera dajudar el cos a desintoxicar-se dels excessos gastronmics que se solen cometre, ja que
ingerides diriament contribueixen a eliminar lexcs de lquids i de toxines presents en lorganisme, i lestmac i
la lnia ho acaben agraint.
Lapi s una de les verdures ms depuratives. s dirtic, cont poques calories i un alt valor nutritiu. A ms,
loli essencial de lapi exerceix un efecte dilatador sobre els vasos renals i aix afavoreix leliminaci daigua i
substncies txiques. Pel que fa a les fruites, la pinya s una elecci molt adequada: estimula la producci de
sucs gstrics i ajuda a digerir els pats ja que posseeix un enzim que fragmenta les protenes, fet que afavoreix el
procs digestiu. El ram s tamb una altra fruita amb propietats benecioses per a la salut.
Pg. 241. Exercici 2
Lincendi que es va declarar en una impremta de Ponts Soler Associats comportar per a lempresa una despesa
duns quants milers deuros. Els bombers han suggerit que lincident podia haver comenat a la sala de mquines,
on han trobat un cartutx de tinta sospits i una tassa de porcellana amb restes de material explosiu. El cap de
lempresa creu que lincendi pot estar relacionat amb lencrrec dimprimir els cartells que lAteneu de Joventut
necessita per informar de la seva assemblea anual. El cap de lassociaci considera aquesta possibilitat ben
fonamentada ja que des de fa uns mesos percep un estat de crispaci vers lentitat. Creu que els fets es podrien
relacionar amb les agressions que van patir alguns membres de lentitat en la manifestaci per leradicaci del
feixisme quan uns vianants, tots enfundats dins uns gecs de tall militar, van contradir amb suprbia els crits dels
manifestants i, tot seguit, els van llanar ous. Els manifestants van mostrar la virtut de suportar estoics latac, per
es van produir greus desperfectes en un establiment de venda de records.
Pg. 241. Exercici 3
els impresos emplenats els batejos/bateigs lluts
les anlisis serioses els titelles nus
uns deutes mixtos/mixts la ventrloqua famosa
Pg. 241. Exercici 4
1. No tenia ni idea de fer servir els coberts amb qu/amb els quals havia de menjar els cargols.
2. El cap per a qui/per al qual/amb qui/amb el qual he treballat durant els ltims anys ha demanat la baixa per
estrs.
3. Van perdre lltim partit de la lliga, la qual cosa/cosa que els va impedir pujar de categoria.
4. Els esquiadors lliscaven amb facilitat per unes pistes la neu de les quals estava molt glaada.
5. La ra per qu/per la qual ha tornat t a veure amb la seva nova parella.
6. La jutgessa que ha dictat ms sentncies s la degana dels jutjats.
Pg. 242. Exercici 5
1. Divendres comena la Festa Major i encara no nhan imprs els cartells.
2. El jutge ha anat absolent tots els acusats.
3. s important que tant tu com jo coneguem tots els detalls del cas.
303
Models dexamen
Clau dels exercicis
4. Si hagussim tingut temps no s quantes hores haurem jagut en havent dinat.
5. Si no vols que la teva lla et menyspre, tracta-la sempre amb respecte.
6. Us va explicar totes aquelles misries perqu us commogussiu.
7. No s pas que no vulguem fer-ho, per s que no podem.
8. Si voleu que el pasts us quedi b, foneu del tot la xocolata!
Pg. 242. Exercici 6
1. Tinc aquests treballs per als alumnes del curs passat. Tornals-els.
2. Afegiu a la farina els ous dun en un i afegiu-los-hi sense deixar de remenar.
3. La guia indicava la ruta que calia seguir als turistes que tenia assignats, per els la indicava amb tantes
vacillacions que ning no entenia res.
4. Podeu passar per la taquilla del teatre a buscar el resguard de labonament. Recordeu-vos de retirar-len abans
del 15 doctubre.
5. Agafeu la cpia de linforme medicoforense per adjuntar-la a lexpedient i grapeu-la-hi.
Pg. 242. Exercici 7
1. No vingueu a sopar a les vuit, sin a quarts de deu perqu/a que tingui temps de preparar un bon pat a la/
per a la invitada dhonor, la Mireia.
2. Vaig ser a fora des del 30 de juny ns a l11 de juliol, per aix no vaig poder conixer l/ rsula Llopis desprs
de ser guardonada com a/com la/la/ millor periodista de lany.
3. Es conforma a/de passar uns dies de vacances amb els pares, tot i que sha entossudit que siguin a lestranger.
Pg. 242. Exercici 8
1. Lexplosi de lartefacte li va causar una sordesa permanent.
2. Per evitar lembruniment de la pell cal que et posis una bona protecci solar.
3. Volen construir un complex turstic a lesplanada on cada any fan la ra.
1. Cal que redrecis/redreceu/redrecin aquesta situaci si no vols tenir ms problemes amb els alumnes.
2. El jugador ha coixejat durant tota la segona part.
3. Es va acovardir en saber qui seria el seu rival.
1. Saps si inclouran gaires zones enjardinades en el nou pla urbanstic?
2. Al festival hi actuaran grups darreu, tamb de brasilers.
3. Estic ms tranquil si diposito els estalvis en una entitat nancera important.
Pg. 243. Exercici 9
1. Avui lhan nomenat el nou gerent comercial de lempresa.
2. Els espelelegs van entrar en lavenc ms fondo de la comarca.
3. Hem daconseguir el nostre objectiu utilitzant tots els mitjans que tinguem a labast.
4. No magrada gaire que em facin esperar.
5. Amb aquest plnol tan detallat ser difcil que ens perdem.
6. La plaa del Diamant s una obra cabdal de la literatura mundial.
7. Han de vacunar cadascun dels viatgers.
8. He aprovat lexamen de les oposicions i, tanmateix, no tinc plaa i he de treballar com a interina.
Bibliograa
306 Bibliograa
Diccionaris
ABRIL ESPAOL, JOAN. Diccionari de frases fetes. 4a edici. Barcelona: Edicions 62, 1999.
BRUGUERA, JOAN. Diccionari ortogrc i de pronncia. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1990.
GINEBRA, J.; MONTSERRAT, A. Diccionari ds dels verbs catalans. Rgim verbal i canvi i caiguda de preposicions.
Barcelona: Edicions 62, 1999.
RUAIX, JORDI. Diccionari auxiliar. Moi: Josep Ruaix, 1996.
Diccionari castell-catal. Barcelona. 4a edici. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 2005.
Diccionari catal-castell. Barcelona. 3a edici. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 2001.
Diccionari de la llengua catalana. 2a edici. Barcelona: Institut dEstudis Catalans, 2007.
Gran diccionari de la llengua. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1998.
Manuals i llibres complementaris
ALEMANY, ESTHER [et al.]. Curs de llengua catalana. Nivell sucincia 1, 2 i 3 i solucionaris. Barcelona: Edicions
Castellnou, 2005.
BADIA MARGARIT, ANTONI. Gramtica de la llengua catalana. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1994.
BADIA, JOAN; BRUGAROLAS, NRIA; GRIFOLL, JORDI. Nivell C. Llengua catalana. Barcelona: Castellnou, 2001.
BADIA, JOAN; BRUGAROLAS, NRIA; GRIFOLL, JORDI. Nivell C. Llengua catalana. Solucionari. Barcelona: Castellnou, 2001.
BADIA, JOAN [et al.]. Llibre de la llengua catalana per a escriure correctament el catal. Barcelona: Edicions
Castellnou, 1997.
BADIA, JOAN [et al.]. 1000 exercicis per al nivell C. Barcelona: Castellnou, 2000.
BADIA, JOAN I GRIFOLL, JORDI. Ortograa catalana. Barcelona: Castellnou, 2005.
CASTELLANOS I VILA, JOSEP A. Quadern. Normativa bsica de la llengua catalana. Institut de Cincies de lEducaci.
UAB, 1998.
FABRA, POMPEU. Gramtica catalana. 16a edici. Barcelona: Teide, 1996.
HERRERO, PERE; VALLE, MARIA. Llengua catalana: Material didctic per a cursos de nivell C. Barcelona: EAPC, 2004.
MARQUINA, FERRAN; PALLS, VCTOR i PAZOS, M. LLUSA. Exercicis per a lobtenci del certicat de capacitaci en llengua
catalana. Barcelona: La Busca Edicions. 1997, reimpressi 2006. MAS, MARTA [et al.]. 10 exmens de catal. El
nou nivell C. Barcelona: Teide, 2001.
MESTRES, J.M.; COSTA, J.; OLIVA, M.; FIT, R. Manual destil. La redacci i ledici de textos. 3a. edici. Barcelona: Eumo
Editorial / Universitat de Barcelona / Universitat Pompeu Fabra / Associaci de Mestres Rosa Sensat, 2007.
RUAIX I VINYET, JORDI. Catal complet/1. Moi: Josep Ruaix, 1997.
RUAIX I VINYET, JORDI. Catal complet/2. Moi: Josep Ruaix, 1998.
RUAIX I VINYET, JORDI. Catal complet/3. Moi: Josep Ruaix, 1998.
RUAIX I VINYET, JORDI. Punts conictius de catal. Barcelona: Barcanova, 1989.
SOL, JOAN. Lingstica i normativa. Barcelona: Empries, 1990.
XURIGUERA, JOAN BAPTISTA. Els verbs catalans conjugats. 9a ed. Barcelona: Claret, 2008.
Documents de la Secci Filolgica, I. Institut dEstudis Catalans. Barcelona: Biblioteca Filolgica, XIX, 1990.
Documents de la Secci Filolgica, II. Institut dEstudis Catalans. Barcelona: Biblioteca Filolgica, XXVII, 1993.
Documents de la Secci Filolgica, III. Institut dEstudis Catalans. Barcelona: Biblioteca Filolgica, XXX, 1996.
Gramtica del catal contemporani. Barcelona: Empries, 2002.