Abstracci de la Cueva de Altamira

100 Anys d'Art abstracte i +

COLLECTIU DE PINTORS DEL BARRI GTIC DE BARCELONA
EXPOSICI I CONFERNCIES
En aquests darrers anys, el Collectiu de Pintors del Barri Gtic de Barcelona ha commemorat el I Centenari del
descobriment de la pintures rupestre prehistriques figuratives i abstractes del Cogul (2008), i de la Cueva de la
Vieja (2010), amb dues exposicions, sota el ttol genric de 10.000 anys d'Art Modern.
En aquesta oportunitat, amb la mostra 100 anys d'Art Abstracte i +, el Collectiu vol fer un recordatori del que va
representar l'abstracci impulsada per Vasili Kandinsky, al 1910, i llur acceptaci des de llavors com una forma
d'expressi artstica, amb els seus propis drets i amb les seves prpies lleis, confirmant, en summa, que
l'abstracci ha estat una opci comunicacional inherent i essencial de l'sser hum.
Mentre s'estava desenvolupant aquesta nova forma d'expressi a Europa, a la nostra Pennsula s'estaven duent a
terme tot un seguit de descobriments de dos estils d'art rupestre prehistric postpaleoltic a l'aire lliure. Un
d'aquells arts pictrics es fonamentava en els principis figuratius. s el que es coneix com l'Art llevant, exclusiu
del sector oriental peninsular. L'altre art, denominat Esquemtic, es regia sota les directrius de l'abstracci, ests
per tota la Pennsula Ibrica de forma molt prolfica com no es coneixia fins llavors. Aquestes novetats del mn
creencial prehistric van ser estudiades per l'Arqueologia des d'una perspectiva eminentment academicista. De tal
manera que les imatges abstractes de l'Art esquemtic es plantejaven com un procs evolutiu -ms aviat
degeneratiu- de la figuraci. Aquests principis han gaudit, sorprenentment, d'una acceptaci molt perllongada,
que pot tenir la seva explicaci en el fet de que els estudis han roms tancats en l'mbit de la investigaci
arqueolgica; aliens a les renovacions tan importants que s'estaven produint en la disciplines de les arts
plstiques.
La particular situaci poltica del nostre pas, en la qual l'abstracci no era acceptada de bon grau, i que les arts
prehistriques romanguessin presoneres dels estudis arqueolgics, mentre les universitat d'art es desentenien
d'aquestes expressions humanes, determin que encara enguany manqui el seu reconeixement com autntiques i
valuoses obres d'art abstracte.
Amb motiu del reconeixement, enguany fa 100 anys, de l'Art abstracte, el Collectiu de Pintors del Barri Gtic
estimen que s una bona ocasi per reflexionar sobre la seva vlua i assumeixi en el mn de l'art el paper que els
hi correspon. Aspiraci lcita si atenem al fet que la Pennsula Ibrica s el territori d'Europa que conserva el
major nombre de plafons rocallosos amb pintura abstracta prehistrica.
Alexandre Grimal
PRESENTACI
En estos ltimos aos, el Colectivo de Pintores del Barrio Gtico de Barcelona ha conmemorado el I Centenario del
descubrimiento de las pinturas rupestres prehistricas figurativas y abstractas de Cogul (2008), y de la Cueva de
la Vieja (2010), con dos exposiciones bajo el ttulo genrico de 10.000 aos de Arte Moderno
En esta oportunidad, con la muestra 100 aos de Arte Abstracto y+, el Colectivo quiere recordar lo que represent
la abstraccin impulsada por Vasili Kandinsky, en 1910, y su aceptacin desde entonces como una forma de
expresin artstica, con sus propios derechos y sus propias leyes, confirmando, en definitiva, que la abstraccin
ha sido una opcin comunicacional inherente y esencial del ser humano.
Mientras se estaba desarrollando esta nueva forma de expresin en Europa, en nuestra Pennsula se estaba
produciendo una serie de descubrimientos de dos estilos de arte rupestre prehistrico al aire libre. Uno de
aquellos artes pictricos se fundamentaba en los principios figurativos. Es el que se conoce como el Arte
levantino, exclusivo del sector oriental peninsular. El otro arte, el denominado Esquemtico, se rega por las
directrices de la abstraccin, implantado en toda la Pennsula Ibrica de forma muy prolfica como no se conoca
hasta entonces. Estas novedades del mundo creencial prehistrico fueron estudiadas por la Arqueologa desde
una perspectiva eminentemente academicista. De tal manera, que las imgenes abstractas del Arte esquemtico
se planteaban como un proceso evolutivo degenerativo, para ser ms precisos- de la figuracin. Estos principios
han tenido, sorprendentemente, una prolongada aceptacin, que quiz pueda tener su explicacin en el hecho de
que los estudios han permanecido circunscritos a la esfera de la investigacin arqueolgica; ajenos a las
renovaciones tan importantes que estaban aconteciendo en las disciplinas de las artes plsticas
La particular situacin poltica de nuestro pas, en la que la abstraccin no fue aceptada de buen grado, y el que
las artes prehistricas permaneciesen cautivas en el mbito arqueolgico, mientras las universidades de arte se
desentendan de estas expresiones humanas, determin que aun hoy est pendiente su aceptacin como
autnticas y valiosas obras de expresin abstracta.
Con motivo del reconocimiento, hace 100 aos, del Arte abstracto, el Colectivo de Pintores del Barrio Gtico de
Barcelona considera que es una buena ocasin para reflexionar sobre su vala y sobre la necesidad de que asuman
en el mundo del arte el papel que les corresponde. Aspiracin lcita si se atiende al hecho incuestionable de que la
Pennsula Ibrica es el territorio de Europa que conserva el acerbo ms prolfico de frisos parietales con pintura
abstracta prehistrica.
Alexandre Grimal
PRESENTACIN
EXPOSICI
PARTICIPANTS:
Elisenda Barrera
Montserrat Cabo
Alexandre Grimal
Concha Ibez
Quico Palomar
Pilar Perdices
Llus Pessa
Llus Pifarr
Amlia Riera
Carme Riera
Fusako Yasuda
Maria Elba (invitada)
DATES
Del 16 de desembre de 2010 al 9 de gener de 2011
Inauguraci:16 de desembre a les 19, 30 hores
Centre Cvic Pati Llimona - Sala Foyer
Regomir 3, 08002 Barcelona - Tel. 93 268 47 00
LLOC
www.pintorsbarrigoticbcn.com
www.bcn.cat/ccpatillimona
CONFERNCIES
1 CONFERNCIA
2 CONFERNCIA
Abstracci: diverses maneres d'entendre-la
Impartida per: Ramon Casal i Soler
(Historiador i Crtic d'Art)
Divendres 17 de desembre de 2010 a les 19,30 h.
Sala Joan Maragall
L'Art prehistric: un passeig per l'abstracci mil.lenaria
Impartida per: Anna Alonso Tejada
(Dra en Arqueologia)
Dimecres 22 de desembre de 2010 a les 19,30 h.
Sala Joan Maragall
ELISENDA BARRERA
Desprs de molts anys assajant diferents tendncies
pictriques, he arribat fins a labstracci de la ma de les
pintures prehistriques; que sn per mi una font
dinspiraci inacabable que es materialitza en aquest
quadre
"Abstracci V"
40 x 80 cm.
Collage amb pigments
elisendabarrerapintor@yahoo.es
MONTSERRAT CABO
Montserrat Cabo va nixer a Barcelona. Estudi dibuix, pintura i procediments murals a lEscola Massana de
Barcelona, es gradu en Arts Aplicades. Ha realitzat cursos de serigrafia, gravat i illustraci. Li agrada
experimentar amb diferents materials. Ha participat en diverses exposicions, tan individuals com collectives. En
el mn de la illustraci ha realitzat nombrosos llibres de texts, dimaginaci, portades, cartells i premsa
"Marina"
50 x 70 cm.
montsecabonadal@gmail.com
L'obra dAlexandre Grimal es fonamenta en les expressions abstractes dels diversos moments de la histria de
l'sser hum. Des del les albors de la pintura europea, amb els punts digitals gestuals de les etapes paleoltiques i
neoltiques, fins a l'action painting i el dripping de l'expressionisme abstracte americ. Tot aquest mn d'imatges
ordenat sota els principis espaials dictats per Kandinsky
ALEXANDRE GRIMAL
alexandregrimal@yahoo.es
89 x 116 cm.
65 x 54 cm
CONCHA IBEZ
Neix a Canet de Mar, Barcelona. Estudia a la Llotja i a La meva pintura, s el silenci del paisatges,
Belles Arts de Barcelona. Des de 1960 ha realitzat paisatges oberts que permeten sortir dels quadres a
exposicions per tot Espanya i per diverses ciutats travs de l'infinit del cel, del mar o dels sinuosos
extrangeres com a Viena, Nova York, Brusselles i camins amb el arbres, espirituals, tan caracterstics
Holgun (Cuba), entre d'altres. de la meva pintura.
39 x 29 cm.
QUICO PALOMAR
l'art abstracte es pintar una cosa i no saber de que es-tracta.., fugir de la representaci de la realitat, per fer una
cosa subconscient o esttica que doni pau o caos.....abans al no haver-hi encara la fotografia els pintors es veien
mes forats a copiar el que veien, ltimament hem quedat mes alliberats...i tamb desconcertats al no saber
perqu serviran les nostres creacions...l'hipocresia del mercat, pijisme, crisis, amanerament dels gustos,
alienaci del poble, potser som en un moment que ja esta tot pintat i no esta ni clar el desig de supervivncia de
les arts, que ens alegren la vida, ni tant sols la de la humanitat...per la creativitat es infinita i el seu sentit es
important.
qpalomar@terra.es
Acostumbro a pintar mis obras utilizando acrlicos ya que es una pintura de secado rpido y que permite, igual que
el leo, sobrepintar y rectificar lo que se ha hecho. Tambin suelo aadir arenas de distintas tonalidades, en
sustitucin de pinturas porque consigo con ello al mismo tiempo, la textura adecuada a la idea que quiero plasmar
en la obra. En ocasiones incorporo al cuadro puntillas antiguas, papeles de peridico o telas ya que todo ello me
sirve para explicar ms profundamente lo que quiero decir en la obra.
Mi pintura suele partir de un sentimiento, de una idea yde una necesidad. Me apoyo en un espacio adecuado a ello
y en ese espacio, digo de forma pictrica, lo que quiero expresar.
Un abrazo
Pilar
"Luces y sombras"
80 x 80 cm.
PILAR PERDICES
info@pilarperdices.com
Pintor i gravador. Neix a Barcelona (Les Tres Torres)
Exposicions individuals (selecci): Barcelona, Girona, Palma de Mallorca, Ginebra, Berna, Londres; Roma, Tokyo.
Ha participat a nombroses exposicions collectives: II Bienal Hispano Americana (Barcelona), Nacional de Bellas
Artes (Madrid), Joan Mir, IVAM (Valencia), Nagi Moca (Jap), Pintors Contemporanis Europeus als EEUU.
L'any 1958 collabora en la formaci de la revista d'Art i Lletres "La Ballena Alegre" i presenta la 1 exposici a
Espanya de Serigrafia Artistica.
Ha estat guardonat en diversos Salons i Certamens, entre d'altres: "Tina de Port" (Figueres), "Senyal 70"
(Barcelona), "Ciutat d'Hospitalet", "Ciutat de Terrassa", "Leonardo da Vinci" (Florencia), Europa Art 2005 (Milano),
"Premio ALBA, 2003" Casa Editrice ALBA, Ferrara (Italia).
Llibres d'artista: Amb els poetes J. A. Goytisolo, Angel Valente, Carlos Franqui, Joan Brossa, Pere Gimferrer,
Andrs de Aberasturi, J. M. Mestres Quadreny (Msic), etc.
130 x 97 cm.
LLUS PESSA
pessalluis333@hotmail.es
La facilitat, la felicitat, la velocitat i la desmemria son
essencials en la realitzaci de qualsevol obra, perqu es
transmeten a lespectador en forma dalegria de viure,
en forma de rialla, de descobriment i dalliberament. Ens
ajuden a retrobar el que som realment.
s sabut que la felicitat s el nostre estat natural, que la
facilitat ens dona alegria i que la velocitat deixa el dest
enrere. Tanmateix loblit s fonamental; oblidar tota la
cultura, tota la historia, tota la tcnica. Tot all que la
vostra m no faci sola no val de res.
Oblidar el que hem fet abans, oblidar el que han fet els
altres; en el moment de lacci no hi ha curriculum vitae
ni histria que valgui.
Cal no pensar, no planificar, no fer cas d'especulacions de
l'intellecte per a no espatllar lImmaculada Concepci,
perqu si la creaci no s immaculada i innocent s una
estafa ms.
Del Manifest de l'Art Fcil
"el cel i la terra no tenen fronteres"
2010
50 x 108 cm.
Procediments digitals.
LLUS PIFARR
lluis@elpifa.net
En 1963 el arte informalista desea en m pintar libremente.
100 x 70 cm.
AMLIA RIERA
Neix i viu a Barcelona.
Des de l'any 72 ha fet ms de seixanta exposicions individuals i moltes ms de collectives.
Ha treballat amb moltes tcniques diferents des de les tradicionals, oli, etc. fins amb materials pobres, hi ha tota
una gran sriede possibilitats. La obra que ara es mostra esta feta amb estany, un material que des de l'any 95 no
ha deixiat de fer servir i experimentar tot un llarg procs per obtenir diferents colors i resultats. En aquest cas ha
jugat tamb amb la ductilitat del material.
"Misteri"
1999
100 x 100
Triptic. Estany i fusta
CARME RIERA
carmerierapintora@yahoo.es
100 x 70 cm.
FUSAKO YASUDA
Tsuyama (Jap)
Exposicions individuals (selecci) Obras en:
1980-1984 - Shyyu Gallery, Tokio Ohara Museum of Art, Kurashiki (Jap)
1986-2009 - Takashimaya Gallery, Okayama (Jap) Collecci Caixa Laietana, Matar
1989 - Bearn Galeria d'Art, Palma de Mallorca Biblioteca Nacional de Catalunya
1987-1997 - Muramatsu Gallery, Tokio Fundaci Joan B rossa
1988 - Centre Cultural, Terrassa
1991 - Caixa Laietana, Matar Llibres d'artista
1997 - Nagi Museum of Contemporary Art, Nagicho (Jap) Amb els poetes Joan Brossa, Pere Gimferrer,
1990-2001 - Galeria Eude, Barcelona Mestres Quadreny, Jaume Maym.
1998-2010 - Gallery Broken, Tokio
amakamuna77@hotmail.com
El arte nunca expresa nada ms que a s mismo. Tiene una vida independiente, como el pensamiento, y se
desarrolla puramente bajo sus propias lneas. No es necesariamente realista en una poca de realismo ni
espiritual en una poca de fe. Lejos de ser una creacin de su tiempo, generalmente est en oposicin directa con
l, y la nica historia que nos ofrece es la historia de su propio progreso. A veces se vuelve sobre sus pasos y
resucita alguna forma antigua, como sucedi con el movimientoarcaico del ltimo arte griego y en el movimiento
prerrafaelista contemporneo.
La vida va ms deprisa que el realismo, pero el romanticismo est siempre enfrente de la vida
Oscar Wilde
Titol:Abstracci V
Mides:40x80 cm
Tcnica:Collage amb pigments
MARIA ELBA (invitada)
"El buscadopr de sueos"
24,50 x 24,50 cm.
Tcnica mixta.
Esmalte sobre cobre y acrlico
y leo sobre madera
elbanatura67@hotmail.com