Titelles i Terpia Enfocament de les terpies: castellet, construcci, manipulaci, funcions del terapeuta.

Hi ha algunes preguntes que estan en el aire quan es realitza terpia o intervencions amb titelles. Els mestres, educadors i terapeutes han de tenir clares les seves respostes.

La manipulaci ha de ser a cara descoberta o dins d un castellet !teatr" de titelles#$ Els malalts o persones amb discapacitats han de construir ells els titelles o se ls hi ha de donar fets$ El mestre o terapeuta ha de participar en la fabricaci mentre els nens tamb% fan el seu propi titella$ Es necessari en la fabricaci orientar&los pas per pas$ El mestre o terapeuta ha de participar en la dramatitzaci$

' continuaci faig un recull d algunes opinions i contestes de les q(estions plante)ades: En quan a la funci del castellet o teatr" de titelles: *egons +adeleine Lions,El paravent del castellet permet moltes vegades, a les persones ms tmides, a les ms inhibides, poder dir coses del inconscient que sn lorigen del problema. Per hem de tenir clar que parlar alleugera per no cura. *egons ,ierrette *alvage, a !unci principal del castellet s la de delimitar una "rea de #oc en la que el nen tindr" de tot per poder crear. El castellet representa dalguna manera el lmit entre la vida real i limaginari. El castellet !i$a igualment un dins%!ora , s un embolcall que protegei$ el nen de la realitat e$terior, i que permet la relaci amb els altres, a travs del titella. *egons 'lba -uanola, psic.loga, a prop.sit del psicodrama, diu: &urant la dramatit'aci, de vegades lescena #ugada en el conte$t dram"tic, adquirei$ una tensi emocional intensa, que no permet al pacient continuar en el #oc. (s aleshores que el director ha de transportar lescena darrera el teatr i continuar%la amb els titelles, on sobt ai$ una reducci de lansietat i un espai dissentit, que permet al protagonista continuar lescena sense di!icultat. )na vegada que aquesta etapa ha estat superada es pot continuar el #oc, cara a cara. Hi ha e/peri0ncies que constaten que els1les nens1es psic.tics1es no volen fer apar0i/er el titella sol !i ells darrera del castellet# volen tamb% que se ls vegi a ells. El castellet pot ser un mecanisme de defensa del pacient i del terapeuta, per. alhora tamb% en algunes circumstncies esdev% un handicap per l evoluci de la terpia. ,enso que els professionals han d observar les variables que convergei/en en la persona sub)ecte de la terpia !discapacitat, estat actual de la persona, ob)ectiu de la sessi...# i decidir la utilitzaci o no del castelletsegons els conei/ements t0cnics i la intu2ci del moment. En quan a la construcci dels titelles 3abricar el propi titella permet sens dubte una millor pro)ecci de si matei/ en l ob)ecte. Els problemes interns de la persona, els conflictes sembla que ressaltin a trav%s de les formes, les e/pressions donades als titelles, evidencien la realitat pel terapeuta com pel pacient, )a que realitza el personatge una mica com el seu doble. Tamb% crear un titella suscita tot una gama d emocions anant des del plaer fins a la decepci. +algrat les dificultats 4t0cniques5 que es poden trobar, !la no adequaci entre el que s havia pensat fer i el que ha sortit de les nostres mans, la sorpresa a vegades feli6 davant la nostra realitzaci, el pes del atzar...#, no dei/a al seu creador indiferent. *empre hi ha un sentiment de rebuig o de possessi. 7 totes aquestes actituds han de ser observades com a treball de la terpia. 'i/" matei/ el fet de construir el titella facilita la manipulaci d aquest, grcies a la familiaritat aconseguida durant el temps de construcci. T0cnicament crec que el terapeuta o mestre ha d a)udar a la construcci del titella, en cap cas en la part art"stica. 8s important que l educador es fi/i uns ob)ectius en quan a la construcci. 9ol dei/ar al pacient lliure per crear el seu personatge $ o per contra, 9ol guiar&lo perqu0 l interessa que descobrei/i, per e/emple, les parts del cos$. Tota participaci est en funci de la finalitat de l activitat. *egons :.-ost, Els titelles #a constru*ts permeten una pro#ecci dels !antasmes segons quins siguin els que el pacient tri*. Per hi ha el perill que la persona sigui in!luenciada perlatractiu de la

!ada, de la brui$a o daltres, i aleshores no s una decisi interna si no medi"tica, i les possibilitats de resultats sn ms limitades. Per minvar aquesta in!lu+ncia s necessari tenir un gran mostrari de titelles per escollir. E$istei$en igualment titelles neutres, s a dir, personatges que no representen una !unci determinada. ,quests semblen ms interessants, #a que permeten posar r"pidament en escena situacions prpies de problemes del pacient relatius a la !amlia, al treball, a lescola. En e!ecte, el pacient pot amb el titella de!inir la seva qualitat, el seu paper, la seva !unci- pare, mare, nen, metge. o atribuir poders imaginaris a travs del titella que bate#ar" com a !ada, brui$a, mag... Tamb% cal dir que dep0n de la situaci i les caracter"stiques de lloc ones realitzi la terpia, no %s adequat la construcci del titella pel pacient. ,arlo, per e/emple, d e/peri0ncies realitzades en hospitals on el temps i l espai %s limitat. La q(esti no est resolta, alguns professionals preferei/en un sistema o un altre per raons t0cniques, prctiques o materials. ;ada m0tode t% els seus avantatges i els seus inconvenients. En quan a la participaci del terapeuta en la dramatitzaci En aquesta q(esti tampoc hi ha una directriu clara. Hi ha qui pren el paper d observador per despr%s prendre les decisions adequades per la continuaci de la terpia, i hi ha qui participa activament en el desenvolupament de la dramatitzaci per dirigir l acci cap a una finalitat concreta plante)ada abans de la sessi. Els dos comportaments poden ser beneficiosos pel nen o pel pacient, sempre i quan, el terapeuta no s involucri personalment en l afer. Els terapeutes han de crear situacions en les que puguin emergir a la superf"cie de la consciencia del sub)ecte, manifestacions rebut)ades de conflictes psicoafectius, per. mai participar com a sub)ecte actiu. * ha de mantenir la distncia teatral que permet als actors salvaguardar el seu )o. *i no es fes d aquesta manera la terpia seria contraproduent pel pacient i pel terapeuta. 8s essencial que la persona que conduei/i la sessi domini els mecanismes dramtics del )oc teatral per controlar la situaci i treure resultats .ptims. <uan es plante)a una terpia, un treball d aprenentatge o una reeducaci amb titelles, si el mestre, terapeuta o educador no tenen la formaci adequada, seria bo poder gaudir de la col=laboraci de professionals que dominin l art del titella, per aportar tota la t0cnica necessria per aconseguir els ob)ectius satisfact.riament. Tamb% cal tenir en compte que una terpia ha de tenir una dimensi temporal. Ha de comportar un l"mit en el temps, no pot continuar indefinidament. ;om qualsevol altre tipus de terpia, en tot el proc%s, a part de tractar el trastorn del nen o pacient, s ha de tenir en compte els problemes que derivin en el seu entorn proper !pares, fam"lia,compan>s de classe?#. 'cabar% aquest apartat amb una refle/i de +ariano @olci: a particularitat com/ als titelles consistei$ en e$igir la parado$a seg0ent- un ob#ecte que al matei$ temps s i no s. Est" clar que el que veig s un llop, per no s veritablement un llop, perqu+ veig clarament que es tracta de paper mach i tela. ,questa parado$a sha de respectar i mantenir sempre. 1aber suportar una parado$a sense voler%la resoldre a tota costa s la base de la intel2lig+ncia humana. s el que !a possible el smbol, la met"!ora, la hiptesi, etc...El mirall plante#a el matei$ problema- ,i$ que veig soc #o per no soc #o. El nen no arriba a controlar aquesta situaci de cop, perqu+ les!or3 que requerei$ s considerable. &avant els titelles, el nen passa de vegades dun e$trem a laltre, amb oscil2lacions cada vegada ms curtes, per !inalment acceptar la parado$a i comen3ar a divertir%se. ,i$ s el que precisament no estan en condicions de !er molts malalts mentals. ,lguns cauen enno s ai$, no comprenen perqu+ es parla amb un tros de drap a la m" i perqu+ sels hi dona un altre a ells. 4o perceben cap identitat en aquests draps i quan accepte respondre, sempre ho !an directament. ,ltres, al contrari, semblen caure en la trampa de l s i es sorprenen de que el seu ninot no parli sol, arribant incl/s a preguntar%li perqu+ no ho !a.

5adeleine ions 67itellaire8. Paris. ,ssociaci 5arionnette et 7hrapie Pierrette 1alvage.6Psicomotrista8. 9ollection 5arionnette et 7hrapie n.:;. Paris. <=>>

)rsula 7appolet. ?en+ve. 9ollection 5arionnette et 7hrapie n.<@. Paris. <=>A B.Cost.?.Brossard. 9ollection 5arionnette et 7hrapie n.D. Paris. <=E= 5ariano &lolci. Fevista PucG n.A Hnstitut Hnternacional de la 5arionnetta. 9harleville.<==:

+arc hist.ric El primer quadre terap0utic en el que va ser utilitzat el titella fou el del psicoanlisi infantil. Els titelles varen ser utilitzats com a m0tode terap0utic per primera vegada a*u2ssa per la psicoanalista d aquest pa2s, +adeleine Aambert, al voltant de BCDE, per tractar neurosis infantils.*eguint les orientacions d 'nna 3reud sobre el )oc, i trobant&se amb nens que tenien dificultats de parla, se li va ocrrer la idea d utilitzar 4el )oc de guin>ols5,4El titella %s un s"mbol que tornant al nen actiu, ens permet agafar en viu la seva l.gica aut"stica5. 5adeleine Fambert La utilitzaci psicoterap0utica del titella es localitza entre les dos guerres a EE FF i a *u2ssa. El titellaire i psic.leg d origen aleman> '.G. Holtman va col=laborar amb la psiquiatra americana Lauretta :ender a l hospital :ellevue de Iova JorK per a)udar a nens que presentaven greus desordres de comportament i de personalitat. 9an publicar la seva e/peri0ncia en BCDL, i %s sens dubte el primer article sobre titelles terap0utics. En BCDM, +adeleine Aambert tamb% escriu un article a la Fevue!ran3aise de psIchanalIse sobre la seva e/peri0ncia, a prop.sit dels )ocs del guin>ol. L article s anomena- )na nova t+cnica en psicoan"lisi in!antil- el #oc dels guinIols. ' prop.sit de l article ens diu: El 7itella s un mit#" de trans!er+ncia precis que !acilita le$pressi dels sentiments inconscients del nen. (s dalguna manera el cos material en el que el nen pro#ecta la seva "nima. En articles escrits per +adeleine Aambert, e/posa els valors terap0utics atribu2ts als titelles:

valor del )oc com a mit) d e/pressi i d investigaci valor emotiu de transfer0ncia valor catrquic del )oc del nen on e/pulsa les emocions

El terme catarsi 4Katharsis5 ve de la trag0dia grega, quan a ella es referei/ 'rist.til. Es fa servir aquesta paraula per designar l efecte que e/ercei/ la trag0dia en els espectadors. La trag0dia amb el recurs a la pietat i al terror, aconseguei/ l e/purgaci d aquestes passions. ;atarsi en 'rist.til, %s la purificaci psicol.gica pel terror i la pietat. La terpia catrtica o m0tode catrtic consistei/ en que l efecte terap0utic buscat %s una 4purga5, una descrrega adequada als efectes pat.gens. La cura permet al sub)ecte evocar o inclNs reviure els successos traumtics als que estan lligats aquests afectes, i aconseguir una descrrega d aquests per les vies normals, com el plor. +adeleine Aambert, en el seu article, tamb% fa refer0ncia a una autora del segle O7O, apassionada dels titelles i te.rica dels seus efectes: George *and.'questa autora amb el seu fill +aurice, va fundar el teatre de titelles de Iohant, on venien a veure l celebritats del moment. 9a public records d aquesta activitat. Tamb% va fer d un titellaire, el protagonista d una de les seves novel=les. 4L home de neu5 !BCPM#, on descriu el mecanisme de pro)ecci del titellaire sobre el seu titella i l alegria per la identificaci amb els espectadors. *n precisament aquests dos aspectes en que es basa la prctica de +adeleine Aambert !en el primer aspecte# i de '.G. Holtman !en el segon#. En BCPE, sempre en el quadre de la psicoterpia infantil, *erge Lebovici refle/iona sobre el paper del terapeuta i la relaci amb el nen. ;reu que el terapeuta ha de participar activament en la terpia.El car"cter essencial dels tractaments portats a terme amb la#ut de titelles, ens ensenIen que el nen est" susceptible de$teriorit'ar els seus con!lictes i els !antasmes interns, a#udat per la !icci simblica i re!ugiant%se en aquesta !icci. 1erge evobici 6<=@;8 La seva contribuci important va ser refle/ionar sobre la intervenci o no intervenci del terapeuta en la terpia amb titelles. a trans!er+ncia s di!cil danalit'ar, dons la intervenci del terapeuta en la producci del nen vindria a modi!icar simblicament el contingut dels temes que preocupen al nen i que posa en escena amb el seu titella. Per altra banda, la no intervenci, no permet o di!cilment, una trans!er+ncia positiva. En quan al psicodrama, %s una activitat pro)ectiva, tenint com a suport la relaci d un ob)ecte mediador amb una forta connotaci lNdica.' 'nglaterra, des del BCQD, articles sobre terpia amb titelles han estat publicats en el R,uppet ,ostR i en els diaris de RL Sassociation sur la marionnette %ducationnelleR 'l final dels an>s BCLE, els @rs. H.+. ,feiffer !Fniversit% clinique. Erlan)eu# i +ilitiae ,etzold !3ritz ,erls 7nstitut @(sseldorf# van publicar a 'leman>a, articles i llibres sobre el tema. +%s tard,

aquestes t0cniques s han desenvolupat en la ma)oria dels pa2sos d Europa i a l altre banda de l 'tlntic. Els titelles han estat utilitzats en el psicoanlisi infantil fa uns TT an>s i amb psiquiatria d adults fa uns quaranta dos an>s .'l cap del temps el titella com a mit) terap0utic es troba en diversos sectors de intervenci: psicoterpia, ergoterpia, psicomotricitat... En psicomotricitat %s un factor de reeducaci dels aspectes psicomotors de la personalitat, estimulant l organitzaci temps&espai, les coordinacions perceptivo&motrius, la interioritzaci de l esquema corporal, i agafa valor de socialitzaci en el )oc teatral. L an> BCTM es crea a 3ran6a, 4+arionnette et Th%rapie5 fundada per -acqueline Tochette, la primera associaci amb la idea de la necessitat d un lloc de trobada entre titellaires i terapeutes a fi de posar en comN cada un d aquests dominis espec"fics. 8s una alian6a de dos professionals que tenen cadascun la seva tasca espec"fica i que no han d anar enfrontats l un amb l altre, si no que han de treballar en el matei/ sentit per a)udar a certes persones en dificultats. 'ctualment la seva presidenta %s +adeleine Lions !titellaire#. Els ob)ectius d aquesta associaci sn la de formar, a trav%s de cursos, )ornades..., informar, mit)an6ant confer0ncies, trobades nacionals i internacionals i difondre, amb el butllet" trimestral 4+arionnette et Th%rapie5 de la col=lecci del matei/ nom. Urganitzen col=loquis internacionals cada tres an>s al 3estival +ondial des Th%Vtres de marionnettes a ;harleville&+%zi0res a 3ran6a.8s una ocasi per trobar&se titellaires i terapeutes de tot el mn que utilitzen els titelles d una manera diferent. 'quests intercanvis sn molt enriquidors )a que permeten tenir conei/ement de persones i e/peri0ncies d altres associacions. 'rrel d aquesta primera associaci a 3ran6a, s han creat al voltant del mn, moltes associacions amb la matei/a finalitat: -ap, Espan>a, 7tlia, :ulgria, :rasil, ,ortugal, ;anad, Hongria, *u2ssa, L"ban... 'questes associacions sn totalment aut.nomes.

Pierrette 1alvage. 9ollection 5arionnette et 7hrapie n.:;. Paris <=>> Pascal e 5al!an. Fevista En!ances et psI. &ossier Couer n.<@. Post%1criptum 5adeleine ions. ,ssociation 5arionnette et 7hrapie

Jartmutt 7op!. 9ollection 5arionnette et 7hrapie n.A. Paris <=E> ;"rculo de 'migos de los T"teres para la Educacin > Terapia, integrado por: Guillermo @illn, Elena *anta ;ruz, @aniel Tiller"a, Laura ;opello, *ilvina Haisman, ;ler> 3arina, Elisabete Gil :olfer, 'na +ar"a 'llendes, ;%sar ,arra, Iorma :racho, +ar"a Teresa Aoca, +ario Herrera, Aasia 3riedler, Gabb> Aecto, Jraima 9asquez, 'le)andro -ara 9illaseWor > +oravia Helena ;arabaWo. En dicha seccin podemos encontrar cinco refle/iones que inciden en cmo los t"teres pueden ser utilizados en la educacin > en la terapia. Las enumeramos a continuacin e incluimos alguna frase que nos ha resultado significativa, para que el lector interesado en el tema pueda acceder con mXs rapidez a la informacin que mXs le pueda ser de utilidad. B# T"teres, IiWos > @iscapacidad. 'l encuentro de una escuela creativa, por +ag"ster @aniel Tiller"a ,%rez: 4U sea, un t"tere tambi%n es un significativo instrumento comunicacional. Fn t"tere es un e/traordinario instrumento de mediacin educativa. Fn t"tere es la concrecin en el tiempo > en el espacio de un traba)o colaborativo !grupal e individual#, que precisa de varias etapas progresivas hasta llegar a formar parte del relato. Fn t"tere, por lo tanto, no es una construccin arbitraria. Entonces Ypor qu% no se ha masificado el Teatro de T"teres en las aulas de las escuelas especiales, conoci%ndose sus beneficios$5. Z# Terapia a niWos terminales de ;Xncer > otras patolog"as por el Teatro Q Elementos, por 'na +ar"a 'llendes Ussa:

4' nivel personal fue un choque de emociones > sensaciones, >a que los t"teres no eran los protagonistas > nosotros %ramos los actores secundarios. Los verdaderos protagonistas son esos niWos > evidentemente los padres se trasformaban en cmplices nuestros, facilitando > a>udando nuestra labor5. D# T"teres en la Escuela. Fn Aecurso Generador de +Nltiples 'prendiza)es, por el ,rof. Lic. @aniel Tiller"a ,%rez: 4+e siento en condiciones de sostener que la construccin > posterior manipulacin de t"teres en el aula conduce a un proceso de apropiacin tan significativo > global para niWos > niWas, que los docentes deber"amos buscar > aprovechar todas aquellas aristas que nos permitan fortalecer los aprendiza)es >a e/istentes > darle a los nuevos conocimientos aparecidos un lugar preponderante, para que el intercambio de saberes entre niWos > niWas sea una constante entre los pares > no una casualidad5.

Q# -uegos con t"teres. Los niWos como productores, por Elena *anta ;ruz: 4El maravilloso mundo de los t"teres, es un espacio privilegiado para compartir el mXgico lengua)e del )uego > as" llegar a cada pequeWo > potenciar sus posibilidades e/presivas > creativas en un clima distendido > cXlido que guardarX como un tesoro cada vez que recuerde su infancia5. P# Aefle/in de un Titiritero, por -ord> 9alderrama: 4La tentativa en este camino debe estar guiada por algNn tipo de amor, de ganas de hacer las cosas bien, esa e/ploracin de lo creativo que te aventura, como artista, en un ansia ma>or > una frustracin como constante5. Libros: T[TEAE* EI L' ;L7I7;' U EL AEGAE*U @E L' ,AE;7U*' 3ernandez, +artha Jolanda :uenos 'ires, Lugar Editorial !BCCP# ;AE;EA -FG'I@U: L' EO,AE*7\I ;UA,UA'L J EL I7]U ,E<FE]U ^atz, A. <uito: +aWana Editores !BCCB# THE @AE'+7IG *UFA;E U3 ;AE'T797TJ: DE ;AE'T79E 'I@ +'G7;'L H'J* TU HUA^ UI JUFA*EL3 +indell, @ra. 'm> !ZEEP# ,ortland, UA: Lao Tse ,ress !ZEEP# FI' ,*7;UTEA',7' ,UA EL 'ATE & TEUA7' J TE;I7;' ,ain, *ara 1 -arreau, Glad>s Editorial: Iueva 9isin L'* +'A7UIET'* @E 'I@A8 & ;7I;U 'FT7*T'* EI EL +FI@U ^amran, Iazeer Editorial 'lba !ZEEM# ,*7;UTEA',7' E9ULFT79' ;UI*TAF;T797*T' EI I7]U* J '@ULE*;EITE*, +8TU@U* J T8;I7;'* TEA',8FT7;'* -FEGU*, 7+_GEIE*, @7_LUGU* *epNlveda, +ar"a Gabriela 1 'lca"no, ;ristian, Garc"a, Gabriel !Editores# *antiago, Fniversidad de ;hile !ZEBZ# T[TEAE* J +'*;'A'* EI L' E@F;';7\I Tilleria ,%rez, @aniel Aosario, 'rgentina: Homo *apiens !ZEED# T[TEAE* EI L' E*;FEL' 9illena, Hugo :uenos 'ires: Ediciones ;olihue !BCCL#

'rt"culos: ,uppetr> as a @iagnostic and Therapeutic Technique 7r`in, E. > *hapiro, +. 7n 7. -aKab !Eds.# ,s>chiatr> and 'rt :asel: ^arger !BCTP# The Fse of ,uppets in Fnderstanding ;hildren Holtmann, '. +ental H>giene !BCQE# & ZQ, QQP&QPM The Fse of ,uppetr> as a ,ro)ective +ethod in Therap> Holtmann, '. 7n H. 'nderson and G. 'nderson !Eds.# 'n 7ntroduction to ,ro)ective Techniques Ie` JorK: ,rentice Hall !BCPB# *pontaneous ,uppetr> as a ,ro)ective +ethod Holtmann, '. 7n '. Aabin and +. Harvards !Eds.# ,ro)ective Techniques `ith ;hildren Ie` JorK: Grune and *tratton !BCTB# Fnima Lu/emburgo: http:11members.tripod.com1aunimalu1inde/.html +arionnette et Th%rapie: http:11marionnettetherapie.free.fr T"teres )uglares Los EngaWapichanga: http:11```.enganiapichanga.Mm.com -oanne 9izinniSs ;reative 'rts ,uppet Therap>: http:11```.puppettherap>.com @eutsche Gesellschaft f(r therapeutisches ,uppenspiel: http:11```.dgtp.de 3ranKfurter 7nstitut f(r Gestaltung http:11```.puppenspiel&therapie.de 'ssociazione R:urattini e *aluteR: http:11```.burattiniesalute.it 7nstitut f(r Therapeutisches ,uppenspiel: http:11```.puppenspieltherapie.ch 'AGEIT7I' : Gabriela ,7*'IU, :uenos 'ires gpisanobperalta.edu 3A'Ic': institutbmarionnette.com http:11```.marionnette.com :dLG7;' : Hubert AU+'I, 3ortville :Ae*7L : 'ss. R+arionnette et Th%rapieR !Elisabete :UL3EA#, ;uritibamarionetefterapiab>ahoo.com.br Eveline ;'AA'IU ,UATU, Aio de -aneiro :FLGeA7': R'ssociation +arionnette et Th%rapieR !'gliKa 79'IT;HE9'#, *ofia E*,'IJ' : 'ss. R+arioneta > TerapiaR !*ilvia :7EA^EI*#, :arcelona. sbierKensbterra.es E*;'T !Escola de *icodrama @r Ernesto 3UI*E;' 3_:AEG'#, :arcelona. http:11```.escat.org1 de ;atalun>a,

R;entro de @ocumentacin de T"teresR !;oncha de la ;asa#, :ilbao.http:11```.pantzerKi.com1interiores1homeffr.html R;entro de psicodramaR !@r -aime G. AU-'*&:EA+g@Eh#, *evilla. ro)asbermdezbnetscape.net 7TeL7' : 'ss. R:urattini e *aluteR !;orrado 9E;;H7#, ,arma http:11```.burattiniesalute.it1 infobburattiniesalute.it R'rrivano dal +are iR !*tefano G7FI;H7#, ;0rvia http:11```.arrivanodalmare.it1 compagniabarrivanodalmare.it +ariano @UL;7, ,isa. mariano.dolcibcomune.re.it -',\: R-apanese ,uppet and Therap> 'ssociationR !+aKi ^UH@'#, ToK>o Joshihide T'^'E*F, UKina`a +7I'+7 TU*H7:', Iago>a L[:'I : ^arim @'^AUF:, :eirut. daKroubbc>beria.net.lb

```.Kha>alart.org ;'I'@e. <u0bec : 8I'+ !8cole nationale des 'rts par la +arionnette, ,aul&Gu> TAE+:L'J & Aichard :UF;H'A@#, ;hicoutimi *Fj**' :'ss. R+arionnette et Th%rapie *uisse romandeR !3ran6oise *aubraz.farnoldibsefanet.ch```.puppenspieltherapie.ch.;ecilia :LU;H, La ;hau/ de 3onds 'AIUL@7&@E**7EO#,

e3A7;'. Togo: -oseph 'G:ULU, Lom% 'dama :';;U, Lom%. ;ompan>ia :UF'+ 9icK> TsiKplonou, Lom%. ;ompagnie E9'GLUevagflob>ahoo.fr TFI7* : abiba -EI@UF:7, Tunis. domiabcareZ.com

T0cniques i discapacitats EEs pot afirmar que quasi la totalitat de les malalties mentals o handicaps ps"quics poden ser ob)ecte d una terpia amb titelles. ,assa el matei/ amb els handicaps o discapacitats f"siques. Tampoc no sembla que hi hagi un l"mit d edat per utilitzar els titelles en les terpies. Els materials que s utilitzen per la construcci dels titelles acostumen a estar adaptats al tipus de discapacitat, poden ser lleugers o pesats segons la finalitat en la utilitzaci. *egons els ob)ectius marcats en la terpia, la construcci pot ser senzilla kes vol un resultat rpid&, o de vegades pot ser m%s elaborada per realitzar una observaci acurada del proc%s creatiu i del treball psicomotriu. ,lbert Bagno fa la seg(ent classificaci d utilitzaci de t0cniques per les diferents discapacitats:

5arioneta o titella de !il: per handicaps f"sics, en particular les persones que no poden utilitzar ni les cames ni el tronc. 7itelles de taula: per handicaps f"sics, en particular cecs o persones amb poca vista. 7itelles de guant: per handicaps mentals, essencialment nens petits. 5arotes: per handicaps mentals adults. Kmbres- per handicaps mentals greus. 5arotes a cornet- pels nens portadors de handicaps f"sics o mentals, o els dos a la vegada o que tenen una habilitat redu2da.

'questa llista ha estat confeccionada l an> BCMP. Encara que ens servei/i com a indicatiu, a hores d ara resulta incompleta. @es d aleshores s han fet multitud de noves d e/peri0ncies, s han descobert materials in0dits i t0cniques mi/tes ins.lites. *egons les discapacitats podem veure que s han fusionat t0cniques per facilitar la manipulaci i aconseguir desenvolupar la comunicaci i la creativitat. ,er e/emple s ha comprovat que les persones amb discapacitat auditiva passen espontniament de la marota al titella de fil. El titella de fil disposa del cos sencer, la e/pressi %s total i no %s solament una marioneta que parla. @e fet la boca del titella interessa molt poc als sords, m%s aviat %s l e/pressi. ,ot ser que sigui per ai/., aquest inter0s en el titella de fil. ,els problemes de parla s han utilitzat els muppets perqu0 el moviment articulat de la boca permet treballar la vocalitzaci. Tamb% hi ha titelles a vista que son manipulats amb un pal al cap, en la nuca i un altra sobre el bra6. *on titelles que coordinen be els moviments, perqu0 poden fer inclinar el cap, el cos, pu)ar el bra6, caminar?*on importants per un nen que no conegui be el seu cos. ,ot aportar moltes coses en psicomotricitat. 'qu" tenim una altra classificaci dels instruments titellaires segons la distncia m%s o men>s gran que els separa del cos del manipulador, segons +ariano @olci. instrument ms proper s la m"scara, esp+cie de doble de la pell de la persona que la porta. &espr+s est" el titella de guant, doble pell, per dun rgan descentrat- la ma. 5s llunI encara, el titella de ti#a, que la ma del manipulador es limita a sostenir, a continuaci el puppi sicili", clarament separat del manipulador, per que no obstant roman slidament lligat a travs de dues tiges de !erro que !ormen un cord umbilical. Linalment le$trem seria, el titella de !il o marioneta. 7ota aquesta classi!icaci es pot prolongar en un sentit o un altre- per una part la pintura !acial, el tatuatge, per altra, el robot teledirigit o animatrnic. Podrem esquematit'ar les coses daquesta manera- al recrrer la s+rie des de la m"scara !ins al titella de !il, sestimulen

els processos de pro#ecci, en detriment dels didenti!icaci, que sinhibei$en. En sentit contrari, s a dir, del titella de !il a la m"scara, sn els mecanismes didenti!icaciels que es re!orcen en detriment dels mecanismes de pro#ecci. E$aminem, dons, els dos e$trems de la s+rie- amb la m"scara tenim el m"$im de tend+ncia a la identi!icaci i el mnim a la pro#ecci, el que signi!ica que la persona que porta la m"scara tractar" didenti!icar%se amb el que representa. El manipulador dun titella de !il, al contrari, e$perimenta menIs aquesta tend+nciaa identi!icar%se amb un ser distanciat Mi que marca constantment la separaci, en certa manera, a travs de lenviament de senIals- tingues cura, no maguantis tant alt, tampoc tant bai$, !es%me dir alguna cosa,... )n sidenti!ica menIs amb un titella de !il, per el dirigei$ una mica ms. 'lguns nens amb discapacitats poden escollir d una forma natural i espontnia la t0cnica titellaire que millor els hi va per la seva discapacitat, per. de vegades es necessari que els terapeutes o mestres seleccionin la t0cnica perqu0 els alumnes no estan en condicions de triar. 8s important descobrir si una t0cnica titellaire %s millor que una altra pels nens amb handicaps i quines conseq(0ncies t% el fet de canviar de t0cnica sobre l e/pressi general. ,er tant %s indispensable que l educador tingui conei/ement dels diferents tipus de manipulaci de titelles.

,lbert Bagno 67itellaire8. 5erate 6Ht"lia8. 9ollec 5arionnette et 7hrapie n.<>. Paris <=>@ 5ariano &lolci. Fevista PucG n.A Hnstitut Hnternacional de la 5arionnetta. 9harleville.<==:

7ntroducci Fn titella %s una representaci dSun %sser sense ser matei/ de persona a persona. ' causa dSaquesta caracter"stica definit.ria, el ninot pot comportar&se de maneres de la que nosaltres, els %ssers humans nom%s fantasies, per. no sSatrevei/en sSactualitzen.El titellaire pot fer que lSacte titella i reaccionar de qualsevol manera que tria sense estar limitat per lSadher0ncia a la conducta o la por dSuna reacci desfavorable dels altres socialment acceptable. El titella es relaciona amb altres personatges, que poden tenir contraparts reals, en les situacions que poden ser similars a la realitat. Io obstant ai/., el regne del titella %s segur perqu0 no %s real. Els titelles poden fer i dir el que vulguin, a qui vulguin, quan vulguin, perqu0 .. no sn m%s que titelles. Ubservant el mn creat pel titella %s una mostra de la imaginaci del titellaire, la imaginaci %s un portal per a lSnima, i els titelles sn productes de lSnima humana.;reaci dSun titella, un personatge titella, i un mn de titelles permet el titellaire dSacc%s, valor i gaudir de la seva pr.pia creativitat. 'questa auto habita dins i est lliure de les pressions, estigmes, pre)udicis i e/ig0ncies del mn e/terior. E/istei/ en un lloc on la veritat %s la llibertat de ser. ;ompartint la marioneta amb una audi0ncia %s en realitat una invitaci a con0i/er i interactuar amb el titellaire en el seu espai personal dSestar interior. 'qu" la comunicaci pot ser metaf.ric, simb.lic i pot revelar idees, conei/ements i sentiments, que poden no ser accessibles a trav%s de la llengua parlada. El titella creua la l"nia de la il = lusi, convidant el pNblic a creure que %s real. <uan ai/. succeei/, la titella es convertei/ en responsable de tot el que fa i diu, no el titellaire, que est en un Rlloc segurR. Ell est darrere del titella que ha pres el centre de lSescenari. ,er tant, en con)unt, el titella i el titellaire estan empen>ent els l"mits de la realitat per a e/pressar veritats internes personals. Ells estan treballant )unts per presentar aquestes veritats al seu pNblic seleccionat. 8s important que el pNblic reaccioni, per., per descomptat, la reacci %s a trav%s del filtre de la titella i lSespectacle de

titelles. El llenguatge dels titelles inclou un titellaire que t% un missatge que vol lliurar a una audi0ncia. Es comunica aquest missatge a trav%s dels seus titelles, i que espera que lSa)udaran a crear un dileg amb el seu pNblic. 'i/. est parlant de titelles.

El llenguatge dels titelles %s rica en s"mbols visuals i metfores verbals. ,erqu0 la persona que realitza el treball terap0utic a utilitzar aquest llenguatge, ha de saber com crear&lo, el parla, ent%n, respecta els seus l"mits i el fan servir per crear un dileg.,arlant titelles en una situaci de terpia a)uda a desenvolupar eines per a la comprensi dels altres i participar en un dileg actiu, basat en la curiositat, lSNs dels signes i els s"mbols presentats pel titella i la hist.ria de titelles. Titelles oferei/ la possibilitat de crear una visualitzaci del proc%s de pensament. En veure els pensaments dSun facilita lSapoderament i inicia la capacitat de descobrir intel = lig0ncia i sentiments, per tant, lSampliaci dels horitzons de la comprensi dels altres. Fn titella representa un %sser hum sense ser hum. ,er tant, %s un e/cel = lent recipient per a la pro)ecci. ,ro)ecci estigui pen)ant els propis sentiments i 1 o accions a una altra persona o ob)ecte. El creador de titelles o marionetes dota la titella amb caracter"stiques que reflectei/en el seu punt de vista intern de la naturalesa humana, el )o i els altres. ' causa que el titella %s un ob)ecte inanimat, que %s una via segura per a lSe/pressi. 8s responsable de tots els punts de vista i les emocions es comunica, no el titellaire. Fsant titelles per crear hist.ries inicia un cam" per inventar una metfora personal. Fna hist.ria porta veritats i les forces creatives del mn interior dSun espai segur per ser vistos fora dSun matei/ i dels altres. El titellaire que ha creat o seleccionat un titella no conei/ necessriament els detalls del carcter del titella. Fn terapeuta ha de ser e/pert en t0cniques dSentrevistes del titella destinat a a)udar que lSentrevistador i el titellaire descobrei/ que el titella %s. Les preguntes han dSestar basades en la curiositat, no un )udici, per tal de facilitar un lloc segur per a la creaci i e/pressi. El terapeuta ha de recordar que els titelles no %s el titellaire, per., pot oferir idees, conei/ements i emocions que el titellaire t%.LSentrevistador ha dSescoltar acuradament a aquest conei/ement i e/plorar&lo. Tamb% ha de complir amb un contracte de treball en un Respai creatiuR, que afirma que ella est preguntant sobre la titella, no el titellaire. Fn Respai creatiuR %s un lloc on tots els habitants del lloc es senten lliures i capa6os de crear al seu interior. <uan el titellaire personifica la titella, que facilita la creaci dSuna distncia psicol.gica entre el titella i el titellaire i entre el titellaire i el pNblic. 'questa distncia permet el titellaire fer un pas enrere a un Rlloc segurR en qu0 pot e/aminar el comportament, opinions, emocions i reaccions. El terapeuta pot participar en aquestes refle/ions, que pot proporcionar un cam" per a la intervenci. La intervenci %s una interfer0ncia de la participaci en una situaci amb lSob)ectiu de modificar o alterar un proc%s en la situaci. Hist.ries creades amb titelles tamb% poden proporcionar una ubicaci per a la intervenci i la comunicaci. Hist.ries titelles basats en situacions reals -ason era al segon grau, quan el vaig con0i/er. -o estava fent una resid0ncia art"stica en una escola primria a :oston. Els nens van crear titelles, personatges de titelles, marionetes i contes. -ason no va ser acceptada per la ma)oria dels membres de la seva classe. Els nens

pensaven que es comportava agressivament cap a ells i, sovint actuaven estran>ament. En general, es negarien a interactuar amb ell. Estava gaireb% sempre sol i en general semblava ser infeli6. 9a fer una titella anomenat +arK i va escriure la seg(ent hist.ria sobre +arc: Hi havia una vegada un nen anomenat +arc. 9ivia prop dSun estan> de les granotes. ;ada dia, va anar a la bassa de la granota i acariciar una granota. 'viat, les granotes van arribar amable amb ell i es va posar a la m. Fn dia, una fam"lia es va mudar al costat. +arcos va ser a donar&los la benvinguda, i va portar una granota amb ell. Fn dels nens del ve" emp0n>er la de la granota de la m de +arc, i va morir. +arc va donar una puntada al nen, i es va ficar en una baralla. Els pares els van donar lSalto, i les dues fam"lies es van anar a casa. <uan +arK va arribar a casa, que volia parlar amb el seu pare sobre el nen del costat, perqu0 ell va matar al seu granota. El seu pare li va dir que li digu%s al noi que li agradava granotes molt i no vol que ningN el mata.+arK va dir: REst b%.R 'l dia seg(ent, va anar a la casa del ve" i va parlar amb el nen, per. el nen va dir que anava a matar les granotes. +arc va anar a casa i va dir al seu pare que ha passat. El seu pare va pensar en una manera de resoldre el problema. Havien volgut fer ai/. des de fa molt de temps. Ell va decidir allun>ar&se i prendre les granotes amb ells. -ason mSha perm0s llegir la seva hist.ria a la seva classe. LSheroi de la hist.ria va ser +arK, el seu problema era que les seves granotes estaven en perill de perdre la vida, i la seva soluci era allun>ar&se. Els paral = lelismes amb la vida de -ason eren clares. Io obstant ai/., quan parlem de la hist.ria, nom%s parlem de +arc. -ason va haver de ser perm0s romandre a una distncia segura. El respecte dSaquest l"mit li va permetre presentar la situaci i la guarden. Tamb% va permetre als membres de la seva classe per dialogar amb ell per mit) de la hist.ria sense amena6ar -ason. En parlar de la hist.ria, la ma)oria dels nens de la classe van dir que no anaven a voler )ugar amb algN que porta a les granotes al voltant dSell. Io obstant ai/., tamb% consideren que %s dolent matar els seus granotes. 9an estar dSacord que la marca necessitava saber que si insistia a portar els seus granotes al voltant dSell, altres nens probablement no vol )ugar amb ell. 'lguns nens li van suggerir que abandon%s als seus granotes a lSestan> i )ugar amb ells al seu retorn de lSescola. @Saquesta manera, potser altres nens vol )ugar amb ell. Io obstant ai/., si ell es va mantenir ferm a portar les seves granotes a escola, se li ha de permetre que ho facin sense altres amenacen de matar&los. Els nens se sentien gaireb% unnimement de fugir dSun problema no el resoldria. Els vaig demanar que oferir solucions alternatives, que fcilment ho van fer. Ens vam passar tot el temps de classe obrera en la hist.ria de -ason, i, en ess0ncia, el dileg amb -ason. ' trav%s del seu titella i la seva hist.ria de titelles, que havia trobat un lloc segur i positiu per integrar&se amb els seus compan>s de classe. 9an parlar titelles )unts i la comunicaci va ser un 0/iti ' partir dSuna imatge interna Fn estudiant en una de les meves classes de titelles a la universitat dSun professor a 7srael se li va donar la tasca dSelaborar una imatge, i va dibui/ar una comple/a composici de l"nies connectades. 'l principi, ella va dir que havia estat dibui/ant aquesta imatge per an>s. @espr%s de la meditaci en el seu dibui/, ella va dir: R-o vaig dibui/ar un laberint, i )o no s% la manera de

sortir. 'i/. %s el que sento en la meva vida en aquest moment. Estic atrapat en aquest laberint. R<ualsevol que sigui el conei/ement de la imatge revela que lSartista pot ser la base per a la creaci. Es pot subministrar les llavors dSaquestes activitats art"stiques com el desenvolupament dSun personatge i escriure una hist.ria. La noia que va fer el laberint havia introdu2t el personatge de R)oR i els elements de la hist.ria del laberint, estar atrapat, la repetici de sentir&se atrapat, i sense saber com escapar dSaquest sentiment i del laberint, ai/" com, la element de voler no ser atrapat inferit. Tot ai/. en con)unt proporcionen un model per a la creaci de la seva hist.ria. La seva seg(ent tasca va ser la de definir amb m%s precisi el carcter de R7R i per desenvolupar i incorporar els altres elements en la hist.ria que estava emergint de la imatge.

The ,uppet parla des del conei/ement intern del Titellaire ' trav%s de la seva obra de teatre de titelles, el titellaire sSadona del conei/ement interior que vol transmetre al seu pNblic. 8s important que el mestre per escoltar de manera imparcial a aquest conei/ement. 'ri era un nen de vuit an>s dSedat, amb qui vaig treballar a 7srael en una escola per a nens discapacitats comportament. Ell no tenia cap conne/i amb els altres nois de la seva classe i en general tendei/en a ser a un costat, pel matei/. +Shavia ensen>at als membres de la seva classe per fer simples titelles de paper. -o li havia donat als estudiants preguntes espec"fiques de creaci de personatges que anaven a respondre per tal de comen6ar a construir un personatge per la seva titella. 'ri va dir a la classe que el seu titella era @ina la marieta. Ella tenia deu mesos dSedat i vivia sola en un arbre. +en)ava fulles. Io tenia amics i mSagradaria tenir una mica, per., en lSactualitat, era bo per a ella estar sola per lSarbre. @ina era una part molt important de lS%sser interior dS'ri. Era m%s fcil i m%s segur per 'ri parlar de @ina que per si matei/. Ell va inventar ella per ser usat en lloc de parlar de RemR.Ella era la seva metfora personal. Ella tamb% tenia un missatge important per oferir al seu pNblic. Ella necessitava que sabessin que estava b% per a ella estar sola en aquest moment, ella necessitava. The ,uppet El llenguatge dels titelles %s molt rica, per certi 7ntegra les arts visuals, les arts esc0niques, mNsica, pantomima, i la narraci en un llenguatge universal per a les persones de totes les edats i de tots els or"gens. En e/plorar aquest llenguatge, cal comen6ar amb el seu element bsic: el titella. :il :aird, en el seu llibre, The 'rt Uf The ,uppet !BCTD, pgina BD#, definei/ el titella R. una figura inanimada que est fet per moure per lSesfor6 hum per a una audi0ncia.R'questa definici establei/ clarament els tres elements essencials per al teatre de titelles: titelles, el titellaire i el pNblic. El titellaire es comunica amb el pNblic per mit) del titella. Fn titella %s una cosa, que %s prou fle/ible per ser manipulat. Aepresenta un %sser viu, i que ha de ser lSess0ncia i lS0mfasi del seu hom.leg en viu. ' causa que %s Rnom%s una titellaR, que pot sortir amb la seva m%s que el seu operador hum. El tradicional, 'ngl0s ,unch i -ud> espectacle de titelles e/emplifica clarament. Es va originar a 'nglaterra i seguei/ )ugant al pNblic angl0s avui. Fn titellaire en un escenari petit estand funciona tots els titelles. La seg(ent l"nia argumental ha estat igual durant m%s de dos&cents an>s, que e/plica la hist.ria de ,unch i -ud>, que sn marit i dona.

<uan comen6a lSespectacle de titelles, el pNblic es va introduir al *r ,unch, que es quei/a que sSavorrei/ insuportable. Ell crida a -ud> i li diu que li port%s el seu nad perqu0 pugui )ugar amb ell. Aespostes -ud> que el nad est dormintl ,on/ e/igei/ que portar al nad com dissipar lSavorriment %s molt m%s important que el que permet que el nad dormii -ud> porta el nad, per., un nad dormint no %s divertit per ,unchi Ell ho llen6a en lSaire fins que es desperta i comen6a a cridar. :%, ,unch no pot tenir ai/.iEls crits li molesta, el que llan6a al nad per la finestra. La titella mostra continua amb el comportament violent de perforaci dirigida a qui sSinterposi en el seu cam". El pNblic ha estat rient dSaquest espectacle durant m%s de dos&cents an>s. *i els actors humans es realitzi aquest matei/ escenari, el pNblic probablement estaria sorpr0s i of0s per la viol0ncia. @Saltra banda, seria segur assumir que la ma)oria de les persones, en algun moment, han estat tan enut)at o frustrat amb algN m%s que els hagu%s agradat tirar a aquesta persona Rper la finestraR. per. nom%s en la seva imaginaci. El titella pot fer ai/. perqu0 nom%s es pret%n, la gent no pot perqu0 sn reals. El titella, per tant, dna a les persones un acc%s a visualitzar i e/perimentar vicriament a un mn de fantasia. Els titelles poden permetre que les emocions reprimides que es publicar en el regne dSun mn de )oc. Ells proporcionen una forma segura per comunicar pensaments, actituds i emocions. ,renen la responsabilitat del que fan i diuen fora del titellaire. 'i/. permet que el titellaire per crear un mn en miniatura en la qual t% el control total. Els seus titelles poden fer o dir el que ell els vol per i no es preocupa per les conseq(0ncies e/ternes, )a que aquesta reacci es dirigir al titella. El titellaire t% una llibertat aqu" que ell no pot tenir en el mn real. Titelles poden ser capa6os dSe/pressar idees i sentiments que el titellaire pot no ser capa6 dSe/pressar&. 9aig treballar en una classe de guarderia amb AicK>, un nen de cinc an>s dSedat que havia dei/at de sobte parlant. @espr%s de dues setmanes de silenci, el vaig convidar a )ugar amb mi amb el meu teatre de titelles. AicK> selecciona una titella i es va anar darrere de lSescenari de titelles. ,er. vet aqu" que el titella poguessin parlari Li vaig preguntar al titella si sab%s AicK>, i el titella li vaig dir: Rs"R.Llavors li vaig preguntar al titella si sabia per qu0 AicK> havia dei/at de parlar. El titella e/plicat que la mare de AicK> acabava de donar a llum a un nad, que dormia a lShabitaci de AicK> i plorava tot el temps. La seva mare estava constantment dient a AicK> que deu m%s tranquil, i ella estava de mal humor tot el temps. AicK> volia la seva mare a ser com era abans de lSarribada del nad. Havia decidit no parlar amb ningN pel que potser la seva mare tindria aquest nad de tornada a on mai havia vinguti AicK> va acabar amb el titella, va sortir de darrere de lSescenari, i es va quedar en silenci.Era el titella, i no ell, que acabava de parlar. Ell no va ser capa6 de dir aquestes paraules a si matei/. *i hagu%s pogut, sens dubte no hauria agradat el so. <uina classe de noi vol enviar un nad immediatament$ 'quest sentiment era una crrega per a AicK>. El titella va a)udar a dur a terme pel que no tenia necessitat de sospesar tan pesada al seu interior. El titella %s un s"mbol. *uggerei/ aspectes de la naturalesa humana i convida els membres de lSaudi0ncia dSinternalitzar aquests suggeriments i respondre&hi. *entiments reprimits i els pensaments de la ment inconscient es poden obrir a trav%s de la identificaci amb un titella. Tinc diversos titelles, que )o anomeno Rsense rostreR titelles. 'quests sn simples titelles de m cosit a una tela de vellut. ;ada un %s dSun color diferent, per. tots tenen la matei/a forma, els Nnics adorns en ells es troben dos grans ulls de google. +Sagrada portar a les persones amb les que treballo i dei/ar que ells escullin una titella i el va posar a la m. Llavors )o pregunto als titelles

preguntes sobre qui sn i com se senten. Les matei/es titelles han )ugat un gran repertori de carcters. He treballat en una Rpetita classeR en una escola primria a 7srael. 'questa era una classe per a nens de quart grau amb dificultats dSaprenentatge. En una de les sessions amb ells, )o estava treballant individualment amb els estudiants amb els titelles Rsense rostreR. Em va convidar *ivan )ugar amb mi i els titelles despr%s dSaltres tres fills que )a havia tingut el seu torn. Estava gaireb% no verbal en la classe i poques vegades va participar en les activitats de classe. 9a posar un titella en i immediatament em va informar que era molt trist i enfadat. Estava enfadat perqu0 )o no convido *ivan ser el primer. Tamb% em va dir que estava trist per venir a lSescola perqu0 tots a lSescola supera tot. El titella es selecciona era verda. Io tenia atributs visuals que es va poder establir si era home o dona, hum o no hum, o de lu/e o simple. El titella no sSassemblava a res ni a ningN, de manera que podria ser qualsevol el titellaire necessitava ser. ' causa que la titella era visualment neutral, *ivan podria pro)ectar els seus sentiments subconscients en la matei/a. 'questa caracter"stica simb.lica obre possibilitats per a la identificaci i la interpretaci pel titellaire i pel pNblic. 'questa caracter"stica permet que el titella per veure, con0i/er i retratar les e/peri0ncies de vida del seu titellaire i de la seva audi0ncia al matei/ temps, la producci de la identificaci amb el titella i la seva hist.ria. <uan una persona crea un titella, nom%s pot crear un personatge sobre el que sap alguna cosa. 'i/. pot ser un conei/ement intern, el conei/ement emocional, el conei/ement dSun altre personatge dSun llibre o una pel = l"cula o qualsevol altre mit) o conei/ements adquirits a partir dSe/peri0ncies de vida. Io pot crear un personatge del qual no sap res, perqu0 llavors, no hi hauria res per crear. 'questa declaraci nom%s significa e/actament el que diu: el creador sap alguna cosa sobre la titella que ell ha creat. @Saltra banda, sSha optat per portar aquest carcter e/acte de titelles a lSaudi0ncia espec"fica que veure&ho. El titella transmetr la declaraci del titellaire o un missatge a lSaudi0ncia a trav%s del seu carcter visual i metaf.ric.

El Titellaire El titellaire %s un %sser hum que ha optat per comunicar&se amb el seu pNblic a trav%s del mit) dels titelles. Es pot o b% fer els seus propis titelles o triar usar titelles que )a e/istei/en. En qualsevol cas, ell t% alguna cosa que vol transmetre a les persones que veure actuar. LSaparen6a f"sica del titella, la manipulaci, el desenvolupament del carcter i la hist.ria a la qual pertan>, sn elements que el titellaire sSesfor6a per perfeccionar la finalitat dSe/pressar el seu missatge. 'quest %s un missatge que cal dir, i ha de ser e/pressat dSuna manera poc convencional i creativa. El titellaire t% una necessitat interna de donar veu als seus sentiments i pensaments.U no pot usar la seva pr.pia veu o pot sentir que la veu del titella ser un got millor. El nen que va dei/ar de parlar era capa6 dSe/pressar els sentiments darrere del seu silenci a trav%s del titella. Io podia fer& ho per si matei/ perqu0 ell no estava parlant amb ningN, que era dolors per a ell, )a que realment es necessita per ser escoltat. Titelles com una forma alternativa de comunicaci merei/ i e/igei/ el ple respecte i lSescolta de ment oberta de lSaudi0ncia. El titellaire no %s el lliurament dSun discurs o un serm. Es pot arribar a la gratificaci si sSestablei/ un dileg amb el pNblic en el marc teatral. Ell ha de sentir i escoltar les reaccions de la seva audi0ncia, mentre que, al matei/ temps, conservar lSanonimat darrere del titella.

LS'udi0ncia El pNblic %s el que est veient el titellaire realitzar amb el titella, sin que es compon dSuna o m%s persones. Fn mestre mirant i interactuant amb un titella operada per un nen %s un pNblic igual que les persones que acudei/en a un teatre a veure un espectacle de titelles sn un pNblic. El pNblic ha adoptat essencialment un contracte amb el titellaire. ;omprom"s contractual del titellaire %s dur a terme lSaudi0ncia. El pNblic, per la seva banda, sSha comprom0s a observar tot el rendiment i reaccionar i interactuar. 'questa reacci pot ser a trav%s de rialles, sospirs, aplaudiments, la participaci del pNblic durant lSactuaci, preguntes i observacions al titellaire despr%s de lSactuaci, o qualsevol altra e/pressi que pot ocrrer com a resultat de les accions i la hist.ria del teatre de titelles. LSacompliment del titellaire i les reaccions del pNblic sn els elements del dileg que es pot crear a trav%s de les titelles. 'quest dileg %s essencial per parlar de titelles. ,er tal de ser un participant efectiu en el dileg iniciat per una actuaci de titelles, el membre del pNblic ha dSintentar activament per entendre el missatge que el titella i el titellaire volen transmetre. 'i/. requerei/ una actitud de curiositat honesta. La persona del pNblic ha de tractar de descobrir qui %s el titella que %s, el que ha de dir, i com aquests elements li afectar personalment. Havia de trobar una manera adequada per compartir la seva curiositat i descobriments amb el titella i titellaire. ;ompartir aquesta informaci sSobre lSespai per dialogar .. El titellaire se sent el suport de la curiositat de lSaudi0ncia, el m%s probable %s sentir&se amena6at pel )udici i la cr"tica del pNblic. *i no se sent que %s segur per a ell per comunicar&se amb el pNblic, els sentiments i pensaments que intentaven sortir poden ser suprimits. En contemplar un espectacle de titelles, el membre del pNblic dSemmarcar el seu pensament amb preguntes com ara: <u0 tSagrada dSaquest espectacle de titelles$ <uines parts de la hist.ria o els personatges que particularment mSinteressa$ ;om em sento sobre aquests personatges i elements de la hist.ria$ Y<u0 havia en ells que particularment mSinteressa$ <uina altra informaci necessito saber sobre la hist.ria i dels personatges$ 8s important que els membres del pNblic a veure i escoltar amb una ment oberta. 'limentar la curiositat en lloc de )udici augmentar lSe/peri0ncia teatral i el dileg. El titellaire utilitzeu el titella per e/pressar alguna cosa que ha dSe/pressar i debatre amb el pNblic. Els membres de lSaudi0ncia han dSescoltar amb les orelles, ulls, cors i ments per entendre aquest llenguatge i perqu0 ells matei/os per parlar de titelles. 9aig con0i/er a @an a 7srael en una escola per a nens amb discapacitat conductual.Tenia deu an>s i havia estat e/pulsat de dues escoles a causa de la conducta destructiva. -o feia classes de titelles a lSescola. Els estudiants van crear les seves pr.pies titelles i escriure hist.ries sobre ells. Les hist.ries eren sovint metfores de la vida. En treballar amb i el desenvolupament dSaquestes hist.ries, hem evolucionat dSuna manera segura de veure les q(estions immediates. @onen va fer un ninot de paper i la hi va presentar a mi i als altres cinc nois del seu grup. El titella ens va dir que el seu nom era lS'ssass". Era un veritable assass" que havia viscut fa mil an>s.Tothom pensava que era mort, per. la veritat %s que cada nit, a la mit)anit, el seu esperit a la vida. *eria volar per lSaire, fins que va arribar a la finestra d SRun cert noiR.*eria trucar a la finestra del dormitori del noi, i el noi obria la finestra i dei/ar entrar lSesperit suraria a lShabitaci i entrar en el cos del nen. <uan el nen es va despertar al mat", lSesperit estaria dins dSell, i que li faria a portar&se malament. 'questa va ser la ra per la qual aquest noi es va ficar en un munt de problemes a lSescola ia casa.

Estava clar que el titella i la seva hist.ria sempre @an amb una forma segura de comunicaci sobre els aspectes de la seva vida. *i sShagu%s e/plicat la hist.ria de la primera persona del singular, podria havia dit alguna cosa ai/" com: R*c tan dolent que he e/pulsat de dues escolesi IingN em vol a prop. Io s% per qu0 em comporto dSaquesta manera. *i sc dolent en aquesta escola, es mSenviar una instituci tancada. Em temo que no ser% capa6 de ser bo R. Escoltant ai/., es podria veure a si matei/ com una persona horrible, que sens dubte no ho erai ,ro)ectant els seus sentiments i temors a un altre %sser, el titella, li va permetre fer un pas fora de lSatenci, e/pressar el que havia de dir, i comen6ar a e/aminar des de lSe/terior. 8s absolutament essencial en aquests casos que el pNblic dei/a de ser curis, i no )ut)ar. @onen necessita el nostre suport i comprensi. Ell va ser despullant la seva nima. *entia que era un Rnoi dolentR. 9olia canviar, per. temia que no seria capa6 dSactuar de manera diferent. 9am fer preguntes sobre el titella i Rel nen del conteR. Em vaig concentrar a lSelement de la finestra. LS'ssass" havia tirat per la finestra, i el noi de la hist.ria oberta i dei/ar que LS'ssass" v%nen polz @an li vaig preguntar qu0 havia de succeir que permeti al nen del conte de negar&se a obrir la finestra. Io tenia una resposta en aquest moment. ;ontinuem treballant en la hist.ria durant lSan> escolar, i amb el temps, el nen de la hist.ria va ser capa6 de mantenir la finestra tancada. 'i/. va ocrrer quan la mare del nen en la hist.ria va dei/ar de treballar a les nits, men)ar feta pel seu fill tots els dies i va a)udar amb la seva tasca en la nit. Llavors, el noi de la hist.ria era capa6 de dormir tota la nit. Estava clar que @an estava parlant de si matei/, per. ell no estava obligat a canviar de manera de comunicaci, per passar de parlar de RhiR a confessi de R)oR. 'i/. hauria estat una violaci dels l"mits de seguretat que se li va concedir per lSNs de les titelles. La comunicaci ha una zona segura per al seu cultiu. Fna audi0ncia pot proporcionar aquesta zona segura.

Titelles pot proporcionar un lloc segur per a lSe/pressi Titelles poden ser capa6os dSe/pressar idees i sentiments que el titellaire pot no ser capa6 dSe/pressar&. 9aig treballar en una classe de guarderia amb AicK>, un nen de cinc an>s dSedat que havia dei/at de sobte parlant. @espr%s de dues setmanes de silenci, el vaig convidar a )ugar amb mi amb el meu teatre de titelles. AicK> selecciona una titella i es va anar darrere de lSescenari de titelles. ,er. vet aqu" que el titella poguessin parlari Li vaig preguntar al titella si sab%s AicK>, i el titella li vaig dir: Rs"R.Llavors li vaig preguntar al titella si sabia per qu0 AicK> havia dei/at de parlar. El titella e/plicat que la mare de AicK> acabava de donar a llum a un nad, que dormia a lShabitaci de AicK> i plorava tot el temps. La seva mare estava constantment dient a AicK> que deu m%s tranquil, i ella estava de mal humor tot el temps. AicK> volia la seva mare a ser com era abans de lSarribada del nad. Havia decidit no parlar amb ningN pel que potser la seva mare tindria aquest nad de tornada a on mai havia vinguti AicK> va acabar amb el titella, va sortir de darrere de lSescenari, i es va quedar en silenci.Era el titella, i no ell, que acabava de parlar. Ell no va ser capa6 de dir aquestes paraules a si matei/. *i hagu%s pogut, sens dubte no hauria agradat el so. <uina classe de noi vol enviar un nad immediatament$ 'quest sentiment era una crrega per a AicK>. El titella va a)udar a dur a terme pel que no tenia necessitat de sospesar tan pesada al seu interior.

,ro)ecci de la Titella He treballat en una Rpetita classeR en una escola primria a 7srael. 'questa era una classe per a nens de quart grau amb dificultats dSaprenentatge. En una de les sessions amb ells, )o estava treballant individualment amb els estudiants amb els titelles Rsense rostreR. Em va convidar *ivan )ugar amb mi i els titelles despr%s dSaltres tres fills que )a havia tingut el seu torn. Estava gaireb% no verbal en la classe i poques vegades va participar en les activitats de classe. 9a posar un titella en i immediatament em va informar que era molt trist i enfadat. Estava enfadat perqu0 )o no convido *ivan ser el primer. Tamb% em va dir que estava trist per venir a lSescola perqu0 tots a lSescola supera tot. El titella es selecciona era verda. Io tenia atributs visuals que es va poder establir si era home o dona, hum o no hum, o de lu/e o simple. El titella no sSassemblava a res ni a ningN, de manera que podria ser qualsevol el titellaire necessitava ser. ' causa que la titella era visualment neutral, *ivan podria pro)ectar els seus sentiments subconscients en la matei/a. 'questa caracter"stica simb.lica obre possibilitats per a la identificaci i la interpretaci pel titellaire i pel pNblic. 'questa caracter"stica permet que el titella per veure, con0i/er i retratar les e/peri0ncies de vida del seu titellaire i del seu pNblic al matei/ temps, la producci de la identificaci amb el titella i la seva hist.ria. REm *toriesR amb titelles Els meus estudiants, adults, ai/" com un nen, en general no donen el seu nom al seu titella. <uan algN ho fa, em desconnecto automticament en les meves habilitats dSescoltar, perqu0 ells estan fent una petici auda6 per veureSls a trav%s del lent de seguretat de la titella. REm hist.riesR permeten a lSautor compartei/ una mica de si matei/ amb el seu pNblic seleccionat. Emil> va ser quart grau, quan la vaig con0i/er. Ella tenia problemes dSaprenentatge, i un problema amb la concentraci. *ovint interromp la classe. Les seves habilitats de lectura i escriptura eren molt inferiors als dels altres nens de la seva classe. Ells no entenien el seu comportament i no podien simpatitzar amb la seva incapacitat per aprendre a llegir i escriure. *ovint es diuen els seus noms com RestNpidR i RboigR. Emil>, lS%sser hum, va ser emmascarat per les seves discapacitats, sin que era molt dif"cil per als nens a veure m%s enll dSells. ,er tant, inevitablement, va ser generalment rebut)at per ells i seSn va anar pel seu compte. He vingut a classe un dia, i el professor em va dir que Emil> havia escrit una hist.ria sobre la seva titella. Hi havia prom0s que si Emil> es va asseure en silenci durant les primeres dues hores de classe, mSagradaria treballar en la seva hist.ria a la classe quan vaig arribar. Emil> va tenir 0/it, i quan vaig arribar a la classe i la vaig veure, era brillanti *abia que havia dShaver confiat el seu titella amb un missatge molt important. Titella de Emil> va ser nomenada Emil>, i aquesta va ser la seva hist.ria: Hi havia una vegada una nena anomenada Emil>. Fn dia, ella estava caminant i va veure un rostre al cel. Es va preguntar per qu0 la cara hi era. Fn dia, Emil> va anar a fer la compra, i que no va veure la cara mai m%s, per. ella va seguir caminant. Fn dia, Emil> va anar a un mag, que li va preguntar: R<uin %s el seu problema$R Ella li va dir que tots els dies un rostre aparei/ al cel, per. lSendem, desaparei/. R:%R, va dir lSassistent, Rel problema %s la seva imaginaci. *i voleu aturar la seva imaginaci, vost0 aturar&lo. R

'questa hist.ria, al principi, semblava tan desconcertant com Emil> si matei/a. ,er tal dSobtenir una comprensi m%s s.lida de la hist.ria, vaig e/aminar els seus elements bsics. Emil> havia rebut instruccions per crear una hist.ria de la identificaci dSun heroi que t% un problema i troba una soluci. Li vaig preguntar als nens de la classe: R<ui %s lSheroi dSaquesta hist.ria$R Ells li van respondre: REmil>R. Llavors els vaig demanar de definir el seu problema. Em van dir que tots els dies es veu un rostre al cel, per. lSendem, desaparei/. ' mesura que continuava la discussi, els compan>s dSEmil> van coincidir que ha de ser molt atemorizante per seguir veient aquest rostre en el cel i no saber dSon ve o el que volia. Era tan intimidant que Emil>, el titella, havia dSanar a un assistent. ,robablement, no hi ha %sser hum que podria a)udar&la, ai/", ella va haver de buscar un mag. Els vaig preguntar si podien oferir una soluci a aquest problema. ,er descomptat, ells van respondre: R.... dei/ar dSusar la seva imaginacii R7mmediatament va respondre amb la pregunta:R ;reus que %s possible aturar la seva imaginaci$ RLa resposta unnime va ser:R Ioi RLi vaig preguntar m%s,R TSagradaria dei/ar dSusar la seva imaginaci$ RLa resposta va ser un ferventR noi RLlavors, qu0 ens ens queda$ 9am tenir una hist.ria sobre una nena anomenada Emil> que tenia un problema estran>, que ella volia resoldre, per. encara no havia estat capa6 de trobar una soluci. Li vaig suggerir que mentre Emil>, el titella, estava buscant una manera dSaturar lSestran>a cara, pot ser Ntil si les persones que lSenvolten podrien ser una mica m%s de comprensi, perqu0 sabien que ella estava buscant una soluci al seu problema. Ella no havia trobat el moment. La classe va estar dSacord.Emil>, la noia va somriure. La comprensi mNtua de fet pot ser una font de satisfacci. Titelles i titelles no nom%s sn belles, per. oferei/en molts avantatges. Aahima :ald`in @anc>, un educador de la primera infncia Haldorf, assen>ala que Rquan les hist.ries i els contes de fades es convertei/en en dibui/os animats o pel = l"cules, perden la seva qualitat evocadora i sn sovint massa poders ... per als nens petits. ,er. quan les hist.ries sSactua en el front dels nens en lSNs de peu titelles o titelles, les e/peri0ncies tenen un efecte molt calmant i curatiu dels nens R. ' causa del seu valor, els titelles sSha convertit rpidament en una de les formes m%s populars de la instrucci educativa a les escoles primries tradicionals. La ;alifornia *tate ;urr"culum Guia establei/ que els titelles %s un instrument ideal per a)udar en el desenvolupament del llenguatge. *egons 3risch !ZEEQ#, en la seva forma m%s bsica, les titelles sn un mit) e/cepcional de transmetre un missatge. Io obstant ai/., el valor va molt, molt m%s. Titelles integra m%s formes dSart, disciplines i temes que qualsevol altre mit) creatiu o dramtic.E/plorant les arts teatrals de titelles sSobre la porta a la hist.ria, la mNsica, les matemtiques, la ci0ncia, lSescriptura creativa i arts del llenguatge, la pintura, lSescultura, actuaci, ball i moltes altres disciplines que tenen les seves arrels en una multitud de cultures, algunes de les quals tenen tradicions de titelles que es remunten a milers dSan>s.

' trav%s de titelles els nens poden aprendre noves maneres de e/pressar&se, mentre que lSaprenentatge de noves habilitats, el que porta al nen en un cam" dSauto&descobriment i lSe/pressi que a)uden a infondre confian6a i augmentar lSautoestima. LSesfor6 de cooperaci necessari per crear un espectacle de titelles desenvolupa la capacitat del nen per treballar amb altres, compartir idees i resoldre problemes. *tor>telling %s sentit per alguns com una de les arts que sSestan reduint en importncia en la nostra cultura. Io obstant ai/., el nostre pla dSestudis fa especial 0mfasi en aquesta e/peri0ncia per als nens. ;ada dia al ,la>garden *easide, els nens sSasseuen en cercle per veure i escoltar com el seu mestre li diu a la mem.ria dSun simple conte popular o un conte de fades. Les imatges visuals es creen dins de les ments actives de cada nen. Les hist.ries canvien amb els cicles de lSan> i molt sSha escrit sobre el que les hist.ries sn importants i per qu0. En ocasions especials, una hist.ria m%s comple/a pot ser e/plicada amb el suport de la simple sentit superior titelles de taula o titelles de seda el mestre i els pares han fet. *tor>telling impregna la imaginaci i la fantasia, i %s una manera afectuosa de la comunicaci de valors, principis i desafiaments, entre dSaltres. Hist.ries orals poden ser curativa !@anc>, BCMC, pg BMQ#, on una hist.ria inventada se li pot dir a un nen o grup de nens que estan e/hibint un problema o comportament particular que vost0 espera que canvi2. ' la nostra escola, hist.ries curatives de guarderia sn sobre cavalls inquiets o esquirols parlador. +entre que les hist.ries poden reflectir desafiaments de la vida, la narraci oral proporciona una s.lida base per al desenvolupament de la Rconsci0ncia del fit/erR !+e>er, BCMB#, o de la nostra imaginaci. @anc> !BCMC, pg BLM# observa que Rel paper de la imaginaci o de la capacitat de pensar en imatges %s reconegut com un component important en el pensament creatiu. 'lbert Einstein va dir que va descobrir la teoria de la relativitat imaginant a si matei/ muntat en un raig de llum R+e>erKort, que dirigei/ el programa de formaci de la primera infncia Haldorf professor a Gran :retan>a, assen>ala que la imaginaci %s essencial per moltes raons:. 7niciativa !per veure el potencial , en lloc de lSe/ist0ncia esttica#, compassi !imaginar i emfatitzar el problema dSun altre#, lSamor !imagini el potencial dSuna persona, les possibilitats de crei/ement#. Les imatges que sSalbiren a partir de quelcom que un nen escolta en una hist.ria es basen en la imaginaci, no sn esttics i poden transformar&se amb el temps en el Rull de la mentR dSun. ,er

contra, les imatges de televisi o pel = l"cules, o fins i tot llibres amb imatges detallades, tenen la imaginaci llun> del nen i proporcionar a ells dSuna manera esttica que Rels palsR. 'i/", la narraci oral abasta lSinterior la fantasia i la creativitat que tots portem dins. El nostre favorit %s fer els nostres propis titelles de taula que no requerei/en cadenes !com titelles#, les mans o els dits. Ells sn, bsicament, un cap estil del canell `aldorf i despr%s un cos tubular !imaginar un cap de canell `aldorf en un rotllo de paper higi0nic#. El cos est fet dSun bon pesat feltre i despr%s sSomple folgadament amb batuda per a)udar a donar&li pes i mantenir&se en forma. @urant els an>s que deu haver fet m%s de BEE dSaquests i molts dSells encara residei/i amb nosaltres, mentre que alguns han estat acuradament passa pel costat de les fam"lies amb nens m%s petits. 'mb engin> i la inventiva, +ai)a :aric mostra a transformar les culleres de fusta, trossos de cordes, mit)ons foradats, la roba no hi caben i altres materials de rebuig en belles titelles